Skip to main content

R464

Page 1

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 6 | JUNY | 2019 NÚM: 464

www.larella.cat PÀG 3

1.154 persones participen al Benvinguts a Pagès al Lluçanès La iniciativa es celebra a tot Catalunya PÀG 3-6

ajuntaments votats

Els resultats del #Lluçanès 26M, poble a poble Al Lluçanès hi ha quatre nous alcaldes i dos que hi tornen després de 4 anys PÀG 8-9

“Molta gent viu en silenci i amb por fins a la mort de Franco” Entrevista a Anna Gorchs i Roser Reixach PÀG 3

Contra l’oblit La columna d’Anna Gorchs PÀG 10

La vinyeta de Gemma Gallorte A Alpens no es presentaven dues candidatures des del 2003. De l’expectació del recompte al brindis conjunt de les dues llistes, en dues fotos per la història/F: WWW.DALPENS.COM


NOTÍCIES CIRC

Sta. Eulàlia s’omple de circ

Núm.464

Puigdemont arrassa al Lluçanès

L’inici del mes de juny marca, des de fa uns quants anys, la celebració de la mostra de circ de Santa Eulàlia. L’Associació de circ La Cabirola que és l’associació relacionada amb el món del circ constituïda en el poble més petit en el qual n’existeixi una, ha ofert enguany una mostra de final de curs ben novedosa. Tradicionalment emplaçada en el local social del poble, el gran volum de públic de l’any anterior va fer canviar l’escenari, així que aquesta vegada van apostar per un nou format: circ al carrer. Dues estructures, una a la Plaça de l’església i l’altra, a la Plaça Major, convertint la mostra en un petit “festival” de carrer. Durant 2 hores es van poder apreciar les cabrioles de petits i grans, exercicis sobre trapezi i teles, i espectacles de clown. Tot seguit, un merescut sopar de germanor i un concert de petit format de la mà de Lil·lit, dues joves acordionistes que versionen cançons de tots els gèneres, van ser el punt final de la jornada.//CM

EDUCACIÓ

L’Escola Gafarró a la final Els nens i les nenes de Cicle Superior de l’Escola Gafarró ho han tornat a fer. Han tornat a passar a les finals del VI Jocs Florals de Catalunya en la categoria de conte il·lustrat. El dimarts 21 van anar a recollir el seu premi i van saber la notícia que passaven a les finals dels Jocs Florals d’enguany amb el seu nou treball Algú m’estima?. Aquest nou stopmotion tracta temes tant delicats com l’assetjament escolar a través de la història d’en Pol, un infant del fictici i ídilic poble de Santa Flaire de Sotigol que es trasllada a viure a la gran ciutat, on viurà situacions de bullying propiciades pels seus nous companys escolars. CM

RELIGIÓ

S’acaba el Ramadà

LLUÇANÈS Per_ Pol Asensi

El president Carles Puigdemont va arrasar a les eleccions al Parlament europeu del diumenge 26 de maig i va guanyar a tots els municipis del Lluçanès. En total, la seva candidatura, Junts, va aconseguir 2843 vots a la comarca, el que representa gairebé un 60% dels vots. Els municipis on més suport va tenir van ser Merlès, amb el 76% dels vots, o Alpens i Sant Agustí amb el 73%. A tots els municipis va superar el 50% de suports. Només a Sant Bartomeu es va quedar amb un 49.90%. ERC es va fer amb el 2n lloc, amb 1211 vots, el 25,44%. Els seus millors resultats van ser a Lluçà, amb un 35,59% i a Olost amb un 32,34%. En total, les for-

ces independentistes van assolir el suport del 85,17% dels votants. El PSC va assolir la 3a posició, amb un 5% dels vots. On va aconseguir més suports va ser a Sant Bartomeu, amb un 11% dels vots. La quarta força a la comarca va ser el PP (2,27%) seguit de Ciutadans (2,25%), candidatures ja amb uns resultats residuals. El 2014, la darrera vegada que es van convocar eleccions europees, la participació va ser del 60%. Enguany, ha estat del 76,5%, 16 punts més que en la darrera ocasió. Alpens, amb un 90% va ser el municipi amb més participació. Merlès, Olost i Sant Boi van fer els registres més baixos, entre el 66 i el 68%. En les anteriors eleccions europees, Convergència i Unió també va guanyar els comicis a la comarca. Va assolir un

43% dels suports, seguit d’ERC que en va aconseguir un 39%. A Olost i Lluçà, ERC es va imposar com a primera força. La candidatura de Puigdemont, Comín i Ponsatí va haver de superar les travetes de l’Estat espanyol, quan la Junta Electoral Central els va suspendre la candidatura poc abans que acabés el termini per enllestir les llistes. La candidatura de JxCat va guanyar a Catalunya vorejant el milió de vots, que amb els més de 30.000 assolits fora del Principat, van permetre-li superarlo. Això fa que Puigdemont i Comín siguin eurodiputats, i si es fa efectiu el Brèxit, també ho pugui ser Clara Ponsatí. Els eurodiputats catalans s’enfronten ara al repte jurídic de fer efectiva la seva presència a Estrasburg, que toparà amb l’oposició judicial de l’Estat.//

CINEMA El dilluns 3 de juny es va acabar el període del Ramadà, que havia començat el diumenge 5 de maig. El ramadà és el novè mes del calendari islàmic, que va sincronitzat amb la lluna, per això cada any avança uns quants dies el calendari gregorià. Durant aquest temps es practica el dejuni, el quart pilar de l’islam sunnita. Els altres preceptes són la professió de fe, l’oració, l’almoina, i el pelegrinatge a la Meca. Desenes de lluçanesos i lluçaneses l’han practicat, i s’han abstingut de menjar, de beure, de tenir relacions sexuals, de fumar i de maquillar-se fins al vespre, moment de reunió per trencar el dejuni o “iftar” plegats. Els malalts, els nens, els vells, les dones durant la menstruació, les embarassades i les lactants estan dispensades de seguir el dejuni.//Red

LaRella | 2

No és el mateix veure pel·lícules que anar a cine El divendres 17 de maig amb la projecció de Dessinne moi un chamois de la família Lepied -un documental familiar ben maco sobre natura i creixement-, es realitzà a Olost una prova pilot de Cinema als pobles, una iniciativa de Cine Club Vic i el Consell Comarcal d’Osona. En una sala adequada per la projecció cinematogràfica, Ricart Mesquies, regidor olostenc, va dir que la idea era, a partir de

setembre, projectar un cicle de pel:lícules de diferents característiques entre les quals una infantil. Quim Cruselles del Cine Club Vic, amb el seu verb fluïd i simpàtic, va presentar la iniciativa i va dir que la pretensió no és altra que acostar als pobles petits un tipus de cinema que no sol aparèixer per les sales comercials. En definitiva, aprofitar els recursos d’ exhibició de Cine Club Vic i ofe-

rir un cinema basat en un criteri de selecció diferent al comercial i que es fixi, més que res, en qualitats artístiques i humanes. Una de les caracteristiques d’aquestes sessions serà el cine-forum de després de la projecció, en el que la gent que no tingui pressa podrà comentar el film recuperant una forma de socialitzar i compartir coneixements a través de les pellícules.//RJ


NOTÍCIES

6 de juny de 2019

1.154 persones al Benvinguts a Pagès

LA COLUMNA

LLUÇANÈS Per_ Laura Villena

El cap de setmana de l’1 i 2 de juny s’ha celebrat la 4ª edició del Benvinguts a Pagès, dues jornades de portes obertes a les explotacions d’arreu de Catalunya per tal de donar a conèixer l’origen dels aliments. Aquests dies, el Lluçanès s’ha omplert de persones procedents de pobles del Lluçanès, comarques veïnes i ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona, que s’han interessat per conèixer les explotacions de la mà dels propis productors i elaboradors, el que permet poder conèixer-les de prop, tastar els productes i comprar-los a la pròpia explotació. Un total de 1.154 persones que han visitat 3 explotacions i han participat a 2 activitats complementàries (la ruta de recuperació de varietats antigues del Lluça-

Anna GORCHS

nès i la caminada per conèixer les herbes remeieres i les plantes culinàries). Els visitants van poder explorar, entendre, preguntar i experimentar la feina a pagès, i descobrir els projectes singulars que hi ha darrere de cada iniciativa, que van des de projectes de cercle tancat i autosuficients, productes ecològics, recuperació de varietats antigues. El Soler de N’hug ha estat l’explotació més visitada durant el cap de setmana amb 637 persones, Betara ha rebut 297 visitants i Formatges de Lluçà 162. Els Restaurants Ca la Cinta, Cal Baumer i ca la Mercè, que van fer

ple, van oferir 15 menús especialment dissenyats amb productes de proximitat. I per descansar, els allotjaments del Lluçanès, adherits a la iniciativa, oferien descomptes i promocions als seus clients. L’articulació de la iniciativa al Lluçanès ha anat a càrrec del Consorci del Lluçanès, com a Delegats del Benvinguts a Pagès, i en coordinació amb el Consell Comarcal d’Osona. Una iniciativa de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, de l’Agència Catalana de Turisme i de la Fundació Alícia.//

#LLUÇANÈS26M

Al Lluçanès hi ha quatre nous alcaldes i dos que hi tornen després de 4 anys LLUÇANÈS Per_ Equip de redacció

El Lluçanès ja sap els ajuntaments que governaran la comarca els propers 4 anys. Després d’uns mesos d’ebullició per confeccionar les llistes i establir un programa electoral, ara caldrà posar-se a treballar pel municipi. ERC, 34 REGIDORS/ES; JUNTS PER CATALUNYA, 31; INDEPENDENTS, 17; CUP, 3 Esquerra Republicana de Cataluna (ERC) torna a ser el primer partit en vots (43%) i en regidors (40%) als ajuntaments del Lluçanès. Els republicans però, no aconsegueixen superar a JxCat en nombre d’ajuntaments sota el seu control, ja que els nous convergents de moment aconsegueixen l’alcaldia de 5 municipis, enfront els 4 dels republicans, a l’espera de saber qui serà l’alcalde de Prats. Les forces independents han guanyat múscul en aquesta contesa, perquè han sorgit més llistes, i perquè tindran el control de 3 alcaldies. L’única i primera llista que ha presentat la CUP a la comarca ha entrat amb 3 regidors. Amb la desaparició de Gent del Municipi d’Oristà, el PSC ja no compta amb cap regidoria a la comarca.

UN SOL COLOR A 8 AJUNTAMENTS A només 5 dels 13 municipis de la comarca concorria més d’una llista a les eleccions. D’aquests, a Sant Bartomeu del Grau, Esquerra Republicana, que ostentava el govern del consistori, el perd a mans dels Independents. Perafita, Alpens i Sant Martí d’Albars seguirà liderat pel mateix color polític dels darrers anys. I a Prats de Lluçanès caldrà esperar per conèixer quina majoria es defineix. 4 NOUS ALCALDES 4 alcaldes s’estrenaran en el càrrec a partir del pròxim 15 de juny. Aquests són David Puyol, d’Independents per Sant Bartomeu, Marc Parés, de Tots per Sant Boi i Ramon Padrós, de Junts per Catalunya - Sant Martí, que rellevarà l’històric Ramon Erra. A Prats, el més probable és que Jordi Bruch, de Junts per Prats, també

s’estreni a l’alcaldia, ja que per superar els seus 5 regidors, les altres tres llistes, ERC (3), Movem (2) i RAP (1) s’haurien d’unir, una aliança complicada tenint en compte la poca sintonia que han exhibit durant la campanya. Per altra banda, Eva Boixadé, de Lluçà, i Josep Romero, de Sant Feliu Sasserra, que van deixar l’alcaldia el 2015, tornaran a liderar els seus ajuntaments. Dels 85 regidors del Lluçanès, 34 seran dones i 51 homes. Aquesta xifra representa un 40% de presència femenina, un lleuger augment respecte a la legislatura passada, que era del 32,8%. La legislatura 2011-2015 aquest percentatge era del 29,8% i la del 2007-2011 del 24%. D’altra banda, només hi haurà alcaldesses a 2 municipis, una més que en la legislatura anterior, però una menys que en fa dues.//

Contra l’oblit Devia tenir cap a 16 anys quan vaig poder-me fer una idea en primera persona del que va ser terror nazi. Va ser en el decurs d’un viatge que vam fer amb els meus pares i altra gent de Prats de Lluçanès pel centre d’Europa i que ens va portar al camp de concentració de Mauthausen, a Àustria. La visita em va colpir. Evidentment havia estudiat aquest episodi històric, però una cosa és llegir-ho en els llibres o que t’ho expliqui un professor en una aula i una altra és veure in situ els escenaris de la mort de milers i milers de persones com les càmeres de gas, conèixer els experiments macabres a què van ser subjectes o tenir de guia un republicà espanyol que havia estat reclòs al camp. És difícil reproduir amb paraules tot el patiment i agonia que traspuen els vestigis del camp. Aproximadament després de 20 anys, i fruit d’un treball de recerca que hem fet amb la companya Roser Reixach, hem sabut que almenys hi va haver tres pradencs que van estar reclosos en camps de concentració nazis, a Mauthausen mateix i també a Dachau (Alemanya). Increïble. La descoberta em va trasbalsar. Un d’ells, Melcior Capdevila Roca, havia viscut al meu mateix carrer. Acabada la guerra se’n va anar a França i al poble se li va perdre la pista. Algú el recordava vagament, però ningú ens va saber dir quina va ser la seva sort. Resulta que va anar a parar a Mauthausen i, després de cinc anys, va aconseguir sortir-ne viu. Es va quedar a viure a França, on va refer la seva vida. És el mateix que va fer Francisco Rovira Viñolas, que va ser capturat pels nazis l’any 1944 i empresonat a Dachau, on va viure l’alliberament del camp. Josep Terradellas Noguera va tenir pitjor sort. També va ser reclòs a Mauthausen i posteriorment traslladat a Dachau, on va morir. Prats de Lluçanès ha homenatjat recentment aquests pradencs amb la instal·lació d’una llamborda Stolspersteine davant dels seus domicilis –s’ha fet en els casos de Capdevila i Terradellas, el de Rovira queda pendent–. Va ser un acte senzill però molt emotiu organitzat per l’Ajuntament per recordar aquests pradencs deportats nazis i el patiment que van haver viure injustament. Perquè aquests fets no quedin en l’oblit. Perquè les noves generacions sàpiguen el que va passar. Existeixen més de 50.000 Solpersteine a més de 21 països a tot Europa. Ara també al Lluçanès.//

LA FOTO

A finals de la setmana passada van aparèixer pintades crítiques amb el model de ramaderia industrial a diferents llocs del Lluçanès//@TrujaNegra

LaRella | 3


#LLUÇANÈS26M

Núm.464

Els resultats del #Lluçanès26M, poble a poble PRATS DE LLUÇANÈS COMPOSICIÓ ACTUAL DEL CONSISTORI (2015-19) ERC: 6 regidors/es CiU: 5 regidors/es Alcaldia: Isaac Peraire (ERC)

RESULTATS 26M2019

Cens: 2069 Vots emesos: 1651 Participació: 79,80% Junts per Prats: 679 - 41,13% ERC Prats: 504 - 30,53% Movem Prats: 288 - 17,44% RAP: 138 - 8,36% _Vots nuls: 18 - 1,09% _Vots blanc: 24 - 1,47%

REGIDORS/ES

5-JUNTS PER PRATS Jordi Bruch, Jordi Batriu, Vanessa Gómez, Isaac Romero i Josep Vilà. 3-ERC PRATS: Isaac Peraire, Montse Boladeras i Pere Vila 2-MOVEM PRATS: Montserrat Juvanteny i Ferran Chacón 1-REPÚBLICA ACTIVA PRATS: Queta Bosch

Jordi Bruch guanya a Prats Un total de 679 vots han donat la victòria a Junts per Prats, que amb Jordi Bruch com a número 1, que es manté a l’Ajuntament amb els mateixos regidors que l’any 2015, cinc. Aquesta vegada, però, els 5 regidors obtinguts colloquen al partit de Bruch al capdavant, ja que la irrupció de dues noves candidatures ha alterat notablement el panorama municipal a Prats de Lluçanès. Esquerra Republicana de Catalunya, liderada per l’actual alcalde en funcions, Isaac Peraire, ha perdut tres regidors en comparació a l’última legislatura, passant dels 6 del 2015 als 3 obtinguts enguany (amb 504 vots). ERC pas-

ST. FELIU SASSERRA COMPOSICIÓ ACTUAL DEL CONSISTORI (2015-19) AMUNT-AM: 7 regidors Alcaldia: Joan Ramon Soler

RESULTATS 26M2019

Cens: 491 Vots emesos: 363 Participació: 73,93% ERC-AM: 284 - 78,24% _Vots nuls: 20 - 5,51% _Vots blanc: 59 - 17,20%

REGIDORS/ES

7-ERC-AM: Josep Romero (previsible alcalde), Jordi Rovira, Xavier Crespiera, Neus Soldevila, Gemma Sorrius, Joan Tomàs i Lourdes Burdó. LaRella | 4

sa, d’aquesta manera, a ser la segona força. La nova candidatura de Montse Juvanteny, que durant la passada legislatura ha estat regidora d’ERC, ha obtingut 2 regidors (288 vots) i col·loca a Movem Prats en tercera posició. La llista d’electors República Activa de Prats (RAP) ha obtingut 138 vots i s’estrena entrant al consistori amb 1 regidora, Queta Bosch. La disputa pel lideratge d’ERC a Prats, entre Peraire i Juvanteny, i l’eclosió del RAP ha provocat un fraccionament dels vots de l’esquerra i ha tancat una llarga etapa de bipartidisme, obrint nous escenaris, en els que Movem Prats i els possibles pactes que Juvanteny pugui tancar durant les pròximes setmanes seran clau de volta en l’elecció del nou alcalde. De moment Junts per Prats ha obert contactes amb els altres grups, i pel que fa a Peraire ha proposat un “govern d’unitat republicana” que incorpori totes les forces. Sembla descartada la possibilitat de tirar endavant un projecte d’esquerres que sumi ERC, Movem i RAP sumant un total de 6 regidors. I més tenint en compte els malentesos entre Juvanteny i l’equip d’Esquerra Republicana. L’altra probabilitat és un possible pacte entre Junts per Prats i Movem Prats, que, sumant un total de 7 regidors, podrien fer a Jordi Bruch el proper alcalde de Prats de Lluçanès. En aquest cas, ERC i RAP passarien, amb 4 regidors, a l’oposició, amb Isaac Peraire com a cap de l’oposició. En saber-se els resultats, Peraire, l’actual batlle en funcions, va declarar a Twitter que el seu equip seguirà treballant “intensament i sense descans, amb honestedat i energia”. Sigui com sigui, caldrà veure com reaccionen les candidatures fins el 15 de juny, dia que es conformarà el nou ajuntament.//JB

Torna Romero Josep Romero tornarà a l’alcaldia de Sant Feliu Sasserra. Romero, va ser alcalde entre el 2010 i el 2015, any que va deixar pas a un equip de nova formació: AMUNTAM. Aquest equip, que ha governat aquests quatre anys, amb Joan Ramon Soler al capdavant, van decidir no presentar-se de nou als comicis. Per això, Romero ha tornat a encapçalar la llista d’ERC al municipi. La candidatura, única al municipi, ha assolit 284 vots, que respecte al cens, és un 57,8%. La participació en les eleccions ha estat del 69% i un 21% dels vots van ser blancs o nuls.//PA

OLOST

LLUÇÀ

COMPOSICIÓ ACTUAL DEL CONSISTORI (2015-19) OiSC: 9 regidors Alcaldia: Josep Ma Freixanet

COMPOSICIÓ ACTUAL DEL CONSISTORI (2015-19) FEM: 4 regidors - IpLiSE: 3 regidors/es Alcaldia: Joan Carles Solé (FEM)

RESULTATS 26M2019

Cens: 211 Vots emesos: 176 - Participació: 83,41% Independents per Lluçà i Sta Eulàlia-AM: 113 - 64,20% _Vots nuls: 14 - 7,95% _Vots blanc: 49 - 27,84%

Cens: 986 Vots emesos: 675 Participació: 68,46% Olost i Santa Creu - AM (OiSC-AM): 535 - 79,26% _Vots nuls: 61 - 9,04% _Vots blanc: 79 - 11,70%

REGIDORS/ES

9-OLOST I SANTA CREU - AM Josep Ma Freixanet (previsible alcalde), Ramon Ambrós, Maria Lluïsa Jimenez, Cèlia Soldevila, Gil Salvans, Ricart Mesquies, Meritxell Trigo, Pere Martí i Josep Calveras.

OISC-AM obté el suport de més del 50% del cens Josep Ma Freixanet, l’alcalde d’Olost i Santa Creu de Jutglars des del 2003, es fa altre cop amb el govern municipal. Olost i Santa Creu-Acord Municipal, la marca vinculada a ERC sota la qual s’ha presentat Freixanet (com ho porta fent des de les locals del 2011), ha aglutinat 535 vots, el 79,26% dels vots totals. En blanc hi ha hagut 79 vots (11,70%) i 61 nuls (9.04%), una xifra absoluta més alta respecte a les eleccions del 2015. La participació en aquestes eleccions ha estat del 68,46%, aproximadament un 11% més respecte a les passades locals, que aquest cop també coincidien amb les eleccions europees. Aquestes bones xifres assolides també signifiquen que la candidatura ha rebut el suport de més del 54% del total del cens. Com en els anteriors comicis la llista encapçalada per Freixanet era l’única que es presentava per governar als pobles d’Olost i Santa Creu. Enguany, en les 9 regidories que formen l’Ajuntament, hi entren dues cares noves: Lluïsa Jiménez en la regidoria de Serveis Socials, i Josep Calveres en Urbanisme, la resta d’integrants del govern repeteixen. Freixanet agraeix la confiança dels ciutadans del poble i presenta un programa amb algunes novetats esperades com la planificació d’algunes vies verdes i passatges per millorar la seguretat viària, el projecte de construcció d’una sala polivalent i millores en energies renovables. Freixanet liderarà el consistori un mandat més i sumarà 20 anys sent l’alcalde d’Olost i Sta. Creu de Jutglars.//LC

RESULTATS 26M2019

REGIDORS/ES

7-IpLiSE-AM: Eva Boixadé (previsible alcaldessa), Glòria Colom, Gemma Gallorte, Laura Villena, Montserrat Suriñach, Abel Serra i Sergi Villagrasa

IpLiSE governarà de nou Lluçà Lluçà tornava en aquestes eleccions a l’escenari de llista única, que no es produïa des del 2007. Després que el grup actual al govern, els independents FEM Poble, encapçalats per Joan Carles Solé, descartessin tornar-se a presentar, la històrica llista Independents per Lluçà i Santa Eulàlia, associada a ERC, ha tornat a fer-se amb el govern municipal. Eva Boixadé, doncs, tornarà a ser l’alcaldessa quatre anys després, però, tal com van afirmar durant la campanya, a mitja legislatura cedirà el lloc a Glòria Colom, número 2 de la llista. Boixadé va ser alcaldessa del 2003 al 2015. La llista es presenta amb la voluntat “d’innovar en la gestió política municipal, treballant de manera assembleària, amb comissions obertes i que les decisions es prenguin de la manera més consensuada possible”. La candidatura ha assolit 113 vots, que respecte al cens, representa un 53,55%. També és el municipi del Lluçanès que més vots en nul i en blanc ha tingut: un 35,79%. La participació va ser del 66,91%, 16 punts menys que l’any 2015. Lluçà serà un dels ajuntaments amb més presència femenina al ple: 5 de 7 regidories.//PA

SANT BOI DE LLUÇANÈS COMPOSICIÓ ACTUAL DEL CONSISTORI (2015-19) CiU: 4 regidors/es - ERC-AM: 3 regidors/es Alcaldia: Josep Ma Masramon (CiU)

RESULTATS 26M2019

Cens: 457 Vots emesos: 315 _ Participació: 68,93% Tots per Sant Boi: 274 - 86,98% _Vots nuls: 17 - 5,4% / Vots blanc: 24 - 7,62%

REGIDORS/ES

7-TOTS PER SANT BOI: Marc Parés (previsible alcalde), Àngel Estrada, Alexandra Casas, Cèsar Panicot, Jordi Pujol, Montserat Moreno i Marta Canadell.

St Boi acaba amb el bipartidisme Fet insòlit a Sant Boi de Lluçanès. Després d’anys de bipartidisme entre el grup de Converència i Unió i el grup d’esquerres, enguany es presentava una sola llista amb una agrupació d’electors independents. L’escenari de llista única només s’havia produït el 1999 a Sant Boi. Marc Parés, que havia estat regidor de CiU entre el 2007 i el 2011, encapçalava la nova llista, i serà així un dels quatre nous alcaldes del Lluçanès. La participació en les eleccions va ser 12 punts més baixa que el 2015, però la llista de Tots per Sant Boi va aconseguir 274 vots, fet que representa el suport pràcticament del 60% del cens. Després del recompte, el futur alcalde va manifestar que estan molt contents amb moltes ganes de treballar i fer coses pel poble//


#LLUÇANÈS26M

6 de juny de 2019

ORISTÀ COMPOSICIÓ ACTUAL DEL CONSISTORI (2015-19) CiU: 4 regidors / GMO-PM: 3 regidors/es Alcaldia: Marc Sucarrats (CiU)

RESULTATS 26M2019

Cens: 452 Vots emesos: 352 Participació: 77,88% Junts pel municipi d’Oristà: 284 - 80,68% _Vots nuls: 23 - 6,53% _Vots blanc: 45 - 12,78%

REGIDORS/ES

7-JUNTS PEL MUNICIPI D’ORISTÀ (JxCAT-JUNTS) Marc Sucarrats (previsible alcalde), Catalina Bruch, Joan Grau, Josep Rocadembosch, Josep Cabanas, Anna Pons i Joan Pla.

Sucarrats rep més del 62% de suport del total de cens Marc Sucarrats encapçalava Junts pel municipi d’Oristà, hereva de les anteriors llistes de Convergència i Unió, i única llista presentada als comicis. Amb Sucarrats al seu capdavant CiU va anar guanyant terreny a Gent del Municipi d’Oristà: l’any 2011 van quedar a només 2 vots, i el 2015 van arrabassar l’alcaldia a Vicenç Cornejo per només 18 vots. Després d’aquests resultats el panorama oristanenc va canviar radicalment. Els dos primers membres de GMO, Vicenç Cornejo i Andreu Serra, van dimitir, i hem viscut quatre anys d’oposició gairebe nul·la per part dels tres regidors de fora el govern. Amb aquest panorama tranquil, el torrenc Marc Sucarrats es convertirà en l’alcalde lluçanenc amb més suport popular de la legislatura, ja que s’ha imposat amb el 62,8% de suport sobre el cens total de 452 electors. Sobre la taula l’esperen diversos projectes engegats aquesta legislatura, com la via a la carretera de la Torre o la remodelació de la plaça Catalunya d’Oristà, que ja s’està executant.//JF

SANTA MARIA DE MERLÈS COMPOSICIÓ ACTUAL DEL CONSISTORI (2015-19) CiU: 5 regidors/es - Alcaldia: Josep Costa (CiU)

RESULTATS 26M2019

Cens: 136 Votants: 91 - Participació: 66,91% _Vots nuls: 5 - 5,49%

_Vots blanc: 26 - 28,57%

REGIDORS/ES

5-JUNTS PER STA MARIA DE MERLÈS: Josep Costa (previsible alcalde): 43 vots; Joan Molas: 37; Jaume Bardolet: 49; Anna Rusiñol: 44; i Josep Parés: 17.

Continuïtat a Merlès Josep Costa continuarà al capdavant de l’Ajuntament de Santa Maria de Merlès. L’històric alcalde, que n’és des del 1995, ha quedat tercer en els comicis. Ha aconseguit 43 vots. Això, però, no serà inconvenient perquè sigui alcalde de nou, ja que la mateixa casuística es va donar fa quatre anys. Per damunt seu hi ha quedat Jaume Bardolet, amb 49 vots, i Anna Russiñol, amb 44. Merlès, com tots els municipis més petits de 250 habitants, es vota a través del sistema de llistes obertes, i els candidats més votats escullen després qui ocuparà l’alcaldia. Els cinc candidats formaven part de la mateixa candidatura: Junts per Santa Maria de Merlès. És significant que un 34% dels vots emesos van ser vots nuls o blancs, fet que no és produïa en les altres comeses electorals. Enguany la participació va pujar 13 punts més que el 2015, ja que la cita també coincidia amb les eleccions europees.//PA

SOBREMUNT

PERAFITA

COMPOSICIÓ ACTUAL DEL CONSISTORI (15-19) IpS: 2 regidors/es CiU: 1 regidora Alcaldia: Albert Güell (IpS)

COMPOSICIÓ ACTUAL DEL CONSISTORI (2015-19) CiU: 7 regidors Alcaldia: Ramon Casals (CiU)

RESULTATS 26M2019

RESULTATS 26M2019

Cens: 68 Votants: 51 Participació: 75%

_Vots nuls: 2 - 3,92% _Vots blanc: 1 - 1,96%

REGIDORS/ES

3-IpS: Albert Güell, 39 vots (previsible alcalde); Ester Serradell, 30; i Ester Ordeig, 20.

Sobremunt fa una enquesta veïnal Després del canvi a l’Ajuntament de Sobremunt l’any 2015, on CiU va perdre l’alcaldia, enguany només s’ha presentat la llista d’Independents. L’escenari de llista única no es veia des del 2003 al més petit dels municipis del Lluçanès. La participació va ser del 75% i l’actual alcalde, Albert Güell, va revalidar la victòria amb 39 vots. Ester Serradell, amb 30 vots, i Ester Ordeig, amb 20, seran les altres dues regidores del consistori. Sobremunt va aprofitar els comicis per fer una enquesta veïnal per orientar la presa de decisions públiques. Es demanava sobre les accions més ben valorades, les menys encertades, i sobre les prioritats d’actuació pels anys vinents.//

ST AGUSTÍ DE LLUÇANÈS COMPOSICIÓ ACTUAL DEL CONSISTORI (2015-19) CiU: 3 regidors/es Alcaldia: Josep Pujol (CiU)

RESULTATS 26M2019 Cens: 76 Votants: 68 Participació: 89,47%

_Vots nuls: 5 - 7,35% _Vots blanc: 5 - 7,35%

REGIDORS/ES

3-JUNTS PER SANT AGUSTÍ: Josep Pujol (previsible alcalde): 41 vots; Laia Serrat: 45; i Albert Camprubí: 14.

Josep Pujol renova Eleccions de tràmit a Sant Agustí de Lluçanès. Josep Pujol, alcalde des de fa 24 anys, es tornava a presentar als comicis sense competència. Enguany, la seva llista, Junts per Sant Agustí de Lluçanès, tenia una candidata nova, Laia Serrat. La jove candidata ha estat qui ha aconseguit més vots, 45. Pujol en va tenir 41 i el tercer regidor, Albert Camprubí, 14. Com és habitual en aquest municipi, la participació ha estat molt alta: 89,47%.//Red

Cens: 319 Vots emesos: 255 Participació: 79,94% Junts per Perafita (JxCAT-JUNTS): 140 - 54,90% Poble Actiu Perafita - Alternativa Municipalista: 99 - 38,83% _Vots nuls: 2 - 0,78% _Vots blanc: 14 - 5,49%

REGIDORS

4-JUNTS PER PERAFITA Ramon Casals (previsible alcalde), Damià Picas, Josep Sala i Marc Tort. 3-POBLE ACTIU PERAFITA Gabriel Rodenas, Marc Batiste i Ernest Verdaguer

Ramon Casals reescollit alcalde de Perafita L’alcalde de Perafita, Ramon Casals, ho tornarà a ser durant els pròxims quatre anys. La llista Junts per Perafita ha aconseguit gairebé el 55% dels vots i això els situa a l’alcaldia amb quatre dels set regidors. Poble Actiu Perafita, que es presentava per primera vegada, ha obtingut el 39% dels vots i ha aconseguit així tres regidors. Després de 16 anys al capdavant de l’Ajuntament de Perafita, Casals mantindrà l’alcaldia però aquesta vegada haurà de compartir el consistori amb el Poble Actiu Perafita, l’única candidatura municipal al Lluçanès vinculada a la CUP. Durant l’última legislatura Junts per Perafita va governar en solitari després d’unes eleccions on van ser la única candidatura al poble. El 2011 el grup d’ERC es va desfer després d’uns mals resultats i només es va quedar un regidor a l’oposició, Josep Sala, que més tard es va sumar al grup de Casals i també ha estat reescollit en aquestes eleccions. El consistori haurà d’afrontar el repte de la construcció d’una depuradora al poble, l’aprovació definitiva del POUM i la reanimació de les entitats festives i culturals del pobles, segons que es va poder percebre en el debat organitzat per LaRella durant la companya electora. Poble Actiu Perafita és una de les tres candidatures del Lluçanès, al costat d’independents per Sobremunt i República activa de Prats de Lluçanès, que aposta per a assemblees obertes. Tan la configuració de la llista com l’elaboració del seu programa electoral s’han elaborat a través d’aquestes assemblees..//MV

SANT MARTÍ D’ALBARS COMPOSICIÓ ACTUAL DEL CONSISTORI (2015-19) CiU: 4 regidors/es ISMA-AM: 1 regidor Alcaldia: Ramon Erra (CiU)

RESULTATS 26M2019

Cens: 94 Votants: 86 Participació: 91,49% Junts per Catalunya - Sant Martí d’Albars: Ramon Padrós: 50 vots; Olga Altarriba: 48; Anna Manubens: 45; Claustre Albets: 44

Independents de Sant Martí d’Albars - AM: Jordi Soler: 41 vots;

Gemma Solanich: 39; Anna Soler: 34. _Vots nuls: 1 - 1,16%

_Vots blanc: 0

REGIDORS/ES

4-JUNTS PER SANT MARTÍ Ramon Padrós (previsible alcalde), Olga Altarriba, Anna Manubens i Claustre Albets. 1-ISMA-AM: Jordi Soler

Un relleu històric Després de 32 anys amb Ramon Erra (CiU) a l’alcaldia, aquestes eleccions decidien el seu relleu. Serà Ramon Padrós, que encapçalava la candidatura de Junts per Catalunya, hereva de CiU. Padrós va ser el candidat més votat, amb 50 suports. Olga Altarriba, Anna Manubens i Claustre Alberts, de la mateixa llista, són les seguents candidates més votades, i també entraran al consistori. La 5a regidoria l’ocuparà Jordi Soler, el cap de llista de la candidatura Independents per Sant Martí d’Albars, associada a ERC. Soler va aconseguir 41 vots. Les altres dues candidates dels Independents s’han quedat fora, però amb més vots que en altres comicis. El consistori queda igual que en les darreres 2 legislatures (4-1). En aquest mandat els cinc regidors van formar part del govern, situació que problablement es repetirà, després de la bona sintonia mostrada a la Taula de Debat de LaRella. De fet, en aquest acte, Jordi Soler va afirmar que “ja li semblava bé que el Ramon Padrós fos l’alcalde, i que podrien treballar molt bé conjuntament”. Els reptes per a la legislatura són la redacció del POUM, la construcció d’una depuradora a La Blava, la gestió de l’aigua i la gestió de les granges del municipi. Jordi Soler (ERC) va afirmar al debat de LaRella que es presentaven per “solucionar el tema del carrer [Beulaigua]” en relació a l’afectació dels veïns per la proximitat amb una nova granja i la planta de compostatge. Padrós li va estendre la mà: “podem governar conjuntament i mirarem què podem fer amb [aquests] problemes. No hi ha més solució”.//PA LaRella | 5


#LLUÇANÈS26M

SANT BARTOMEU DEL GRAU COMPOSICIÓ ACTUAL DEL CONSISTORI (2015-19) SBiALB-AM: 3 regidors #IxSBG: 3 regidors/es CiU: 1 regidora Alcaldia: Emili Benito (SBiALB)

RESULTATS 26M2019

Cens: 648 Vots emesos: 544 Participació: 83,95% Independents per Sant Bartomeu del Grau: 266 - 48,90% Per Sant Bartomeu del Grau i Alboquers-AM: 258 - 47,43 _Vots nuls: 3 - 0,55% _Vots blanc: 17 - 3,13%

REGIDORS/ES

4- #IXSBG: David Puyol (previsible alcalde), Jacint Camps, Elisabet Munts i Immaculada Valls 3- SBIALB: Josep Salvans, Francesc Xavier Puig i Felip Vladimir Cedeño

#IpSBG guanyen les eleccions Hi haurà canvi de govern a Sant Bartomeu. Independents per Sant Bartomeu del Grau va guanyar les eleccions municipals amb 266 vots, vuit més que Sant

LaRella | 6

Bartomeu del Grau i Alboquers –AM, que en va obtenir un total de 258. Amb aquests resultats, la llista que encapçala David Puyol obté quatre regidors, mentre que la que lidera Josep Salvans n’aconsegueix tres. La participació en aquestes eleccions va ser molt alta, gairebé un 84%, i un any més, els resultats a Sant Bartomeu van estar molt ajustats. El recompte es va viure amb molta cordialitat, i fins l’últim moment no es va saber quin dels dos partits aconseguia la victòria. Independents per Sant Bartomeu ha aconseguit per primera vegada la victòria al municipi amb un projecte que s’ha desenvolupat a través de quatre eixos: la transparència, l’educació, la participació ciutadana i la igualtat de gènere. A diferència de les passades eleccions, en les quals va haverhi un empat de regidors entre els dos partits, aquesta vegada queda clar quants regidors té cada partit i qui és el guanyador. Així doncs, amb la victòria d’Independents per Sant Bartomeu, amb David Puyol al capdavant, s’acaben vuit anys de govern de St. Bartomeu del Grau i Alboquers-AM, encapçalats per Emili Benito, que enguany no es presentava. Veurem si aquest canvi es tradueix en un canvi de polítiques.//NV

Núm.464

ALPENS COMPOSICIÓ ACTUAL DEL CONSISTORI (2015-19) Gent d’Alpens-AM: 7 regidors/es Alcaldia: Montserrat Barniol (Gent d’Alpens - AM)

RESULTATS 26M2019

Cens: 211 Vots emesos: 191 Participació: 90,52% Impulsem Alpens: 110 - 57,59% Junts per Alpens: 76 - 39,79% _Vots nuls: 2 - 1,05% _Vots blanc: 3 - 1,57%

MOTOR

La Copa Derbi Variant passa per Perafita recordant a Esteve Bubé

REGIDORS/ES

4-IMPULSEM ALPENS-AM: Montserrat Barniol (previsible alcaldessa), Lluís Reina, Magdalena Jareño i Montserrat Estrada 3-JUNTS PER ALPENS: Montse Rubau, Francesc Castany i Sara Caraballo

Barniol segueix a Alpens Des del 2003 que no es presentaven dues llistes a Alpens. A més de la candidatura de l’alcaldessa actual, Montse Barniol, també va concórrer als comicis una nova llista sota el nom de Junts per Alpens, encapçalada per Montse Rubau. Els resultats van donar la victòria a Montse Barniol i la llista d’Impulsem Alpens, associada a ERC, que es va fer amb 110 vots i quatre regidories. Junts per Alpens va aconseguir 76 vots i 3 regidories. La participació en els comicis va superar el 90%. Barniol és alcaldessa des del 2003 i des del 2016 també és directora de Forest de la Generalitat de Catalunya. Durant la campanya les dues candidatures van mostrar bona sintonia. Caldrà veure si es transforma en un govern d’unitat.//Red

El passat 26 de maig es va disputar una prova de la Copa Derbi Variant a Perafita. Hi van participar 26 equips, entre els quals els lluçanesos Team Cruells, que van quedar tercers amb 77 voltes. Els primers van ser els Proto-Cross Bigues amb 79 voltes. Abans d’engegar els motors es va fer un homenatge a Esteve Bubé, col·laborador habitual d’aquests esdeveniments del motor. Els Amics de la Moto Clàssica van entregar una placa a la seva família i van fer un minut de silenci en el seu record.//Red


ESPORTS

6 de juny de 2019

Els Estanyencs B engeguen fort EQUIP

1 - SFS

2-La Torre

3-Olost

P

B

P

B

P

B

Total Punts

676

45

685

50

2036

144

Total Bitlles

1

ESTANYENCS B

675

49

2

SANT FELIU A

689

53

655

46

677

48

2021

147

3

ROCAGUINARDA

693

53

607

39

698

54

1998

146

4

ESTANYENCS A

695

56

628

43

667

48

1990

146

5

JAUME PUIG

651

41

632

44

671

45

1954

130

6

ELS APRENENTS A

588

36

637

42

687

53

1912

131

7

CANELONS D’ALPENS

619

41

648

46

632

46

1899

133

8

ELS BITLLAJUVI

626

47

605

39

639

42

1870

128

9

MATINERS

577

38

553

35

683

51

1813

124

10

MAI TIPS

536

30

595

39

637

43

1768

112

11

SANT FELIU B

573

36

597

36

594

37

1764

109

12

SANT FELIU C

586

39

586

40

584

37

1756

116

13

SONA QUE TRONA

556

36

593

36

576

35

1725

107

14

MIQUELETS SOBREMUNT

532

36

536

35

572

36

1640

107

15

REVIFALLES

469

28

588

41

564

37

1621

106

16

LES PARRES

500

29

511

28

602

40

1313

97

17

ELS APRENENTS B

500

29

537

35

551

33

1588

97

18

CORA

502

31

538

35

443

21

1483

87

19

ELS EMBITLLATS

457

26

469

28

525

34

1451

88

El Campionat de Bitlles Catalanes del Lluçanès ja torna a rondar els pobles de la comarca i rodalies. Enguany són 19 els equips que hi participen, de la majoria de pobles lluçanesos, però també d’Avinyó i de l’Estany. A Sant Feliu Sasserra es va jugar la primera jornada, una tirada solidaria a benefici de l’associació A contraCorrent. Els Estanyencs A

(quarts a la general) van començar fregant els 700 punts, però es van desinflar a la segona jornada celebrada a La Torre, on els Estanyencs B (liders) van ser els millors. Els Rocaguinarda d’Oristà (tercers) van saquejar Olost en la tercera jornada, amb 698 punts, la millor tirada de l’any. El Sant Feliu A és l’equip més regular i es manté en segona posició. //JF

FUTBOL

Victòria vibrant i a vuitens!

El passat dissabte 1 de Juny el sènior del F.C.Pradenc va tornar a fer història al classificar-se per els vuitens de final de la copa Catalunya amateur. El rival en aquesta eliminatòria va ser el Torelló, vigent campió d’un grup de la tercera catalana. Amb el desig de continuar vius en aquesta competició, el Pradenc va sortir amb les piles carregades i amb ganes de donar-ho tot a la gespa. Els osonencs, més tímids que els locals, es van veure superats en joc i en intensitat, fet que va propiciar a l’empat a dos al final del temps reglamentari. Gràcies als gols de Roger Roma i Aleix Muntadas el partit es va decidir a la tanda de penals. Als primers cinc llançaments el Prats i el Torelló van aconseguir encaixar-ne quatre, fet que portava l’eliminatòria a la “muerte súbita”. Finalment els pescallunes no van ser capaços de transformar el sisè penal, permetent al Pradenc seguir vius a la copa Catalunya. EL següent rival a batre serà el C.F.Parets, l’actual campió d’un dels grups de segona catalana.//AF

MOTOR

5 lluçanesos a la 3 Jours d’Aveyron

Del 30 de maig a l’1 de juny, Joan Codinachs, Ramon Bach, Jordi Pujol, Marc Soler i Jesús Puig, van participar als “3 Jours d’Aveyron”, una ruta per aquesta zona francesa. 200 motoristes van engegar a Saint Geniez d’Olt per completar entre 70 i 80 quilòmetres de recorregut diaris, amb 21 zones de trial en cadascun.//Red

Ha tornat la Trona La Pujada a la Trona es va tornar a disputar el 18 de maig després de 10 anys sense celebrar-se. La prova, de 6 Km cronometrats, va ser organitzada per V-Line Org, amb la col·laboració de l’Ajuntament de les Masies de Voltregà i EFA Quintanes. Uns 70 cotxes van participar a la cursa, amb 5 passades al tram, dues d’entrenament i tres cronometrades. Joan Salvans es va imposar a la cursa, seguit d’Albert Orriols i Jaume Vilardell.//Red

LaRella | 7


OPINIÓ

Núm.464

Eruga del boix Plataforma Lluçanès Viu Amb aquest nom es coneix una eruga d’Àsia que ha arribat al Lluçanès. Aquest estiu es preveu que hi hagi una gran explosió d’erugues i papallones als nostres boscos i jardins. Els tècnics de la Diputació de Barcelona porten temps explicant què significa l’arribada d’aquesta espècie i com actuar. Tot i aquesta previsió, quan vegem tots els boixos sense fulles, el bosc embolcallat amb milers de teranyines que se’ns enganxen al passar i l’aparició als pobles de milers i milers de papallones a les nits d’estiu molta gent posarà el crit al cel i demanarà solucions a l’administració. Doncs primer de tot hem de pensar que no hi ha res a fer per aturar aquesta plaga, i des de Lluçanès Viu us demanem calma. Ens preocupa veure com en municipis on ja fa un parell d’anys que els va arribar encara tinguin a les seves pàgines webs la recomanació de fer tractaments amb insecticida químic (piretrines). Aquest és un verí que mata tots els insectes amb els que entra amb contacte i que afecta també els altres animals que mengen aquests insectes enverinats. Hem de pensar que les mallerengues, ratpenats, musaranyes, pregadeus i un gran nombre de bestioles que mengen erugues i papallones ja s’han posat en marxa per retornar l’equilibri als boscos com ha passat els últims milions d’anys, però això vol un temps. Els boscos els tenim

plens de boixos, com mai en centenars d’anys degut al seu abandó, i això vol dir que les erugues tenen tant aliment com volen i es reprodueixen molt ràpidament. La majoria de boixos morirà i per tant les erugues tindran menys menjar i disminuiran, així es regula la natura. Les nostres accions, sobretot si són mogudes per l’alarma i la por de veure un escenari tan desolador, poden empitjorar i molt els efectes d’aquesta plaga. Si volem salvar els boixos del nostre jardí ens recomanen utilitzar un insecticida biològic, el bacteri Bacillus thuringiensis, que és altament efectiu i molt inofensiu per la resta d’espècies. Té un cost elevat del qual majoritàriament se’n beneficien grans empreses farmacèutiques i cal estar al cas de fer dos o tres tractaments l’any. Des de Lluçanès Viu us recomanem ser ecològics i autèntics cent per cent. Si teniu boixos afectats al vostre jardí talleu-los. Si us sap greu quedar-vos sense cap boix en podeu mantenir un o dos eliminant les erugues manualment com aquell qui treu les males herbes de l’hort. I encara millor, fem d’aquest problema una oportunitat, pengem caixes-niu per ocells i ratpenats, posem-los un abeurador al jardí durant l’estiu. Són els nostres millors aliats, una parella de mallerengues o pardals, per exemple, capturen milers d’erugues al dia per criar es seus pollets. Que d’aquí uns anys estiguem orgullosos de la nostra resposta i no haguem de lamentar haver contaminat més la comarca. Siguem autèntics!//

ESCOLA

El projecte GRALLA a l’escola Alumnes de Cicle Mitjà de l’Escola Terra Nostra d’Olost Hola, som els nens/es de CM de l’Escola Terra Nostra. Des del curs 2015-16 que formem part del projecte GRALLA (Grana i llavors del Lluçanès) promogut pel Consorci del Lluçanès amb l’objectiu de recuperar llavors de varietats locals. Aquestes, són plantes que estan ben adaptades a la nostra terra i al nostre clima. Aquest curs, hem recollit llavors dels familiars, amics, persones del poble que tenen hort … Un dia va venir la Xènia de l’associació L’Era, i ens va explicar com es fa per caracteritzar els enciams. I ara n’estem cuidant uns per caracteritzar-los. Un companys els van plantar fa anys i com sempre, en van deixar espigar alguna planta, des d’aleshores que fa anys que neix i creix esporàdicament al nostre hort, suportant les temperatuLaRella | 8

res extremes d’estiu i hivern. En vam guardar les llavors i aquesta primavera les vam sembrar. Per això quan la planta haurà crescut i estarà a punt de consumir haurem de d’estudiar i apuntar com són els caràcters de diverses plantes, la forma de la seva fulla, el color, la mida (n’haurem de calcular la mitja), si fa cabdell, com és… També ens fixarem en les condicions de creixement i explicarem com ens el mengem. Per fer aquest treball, primer vam sembrar les llavors en una caixa de porexpan, quan les plantetes van ser prou grans les vam trasplantar en diferents espais de l’hort. Ara esperem que acabin de créixer, malgrat les condicions climàtiques no ens ajuden gens. Quan haguem acabat la caracterització, ja us ho explicarem!//

“Molta gent viu en silenci i am

Entrevista a Anna Gorchs i Roser Reixach, autores dels dos PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Freixa i Oliveras

QUAN ES COMENÇA A GESTAR EL LLIBRE? AG: Jo havia fet el treball de recerca sobre la guerra civil l’any 1998. Vaig estar molt contenta del resultat del treball, però sabia que hi havia molta més cosa a consultar. Des de llavors es pot dir que no he parat mai, encara que no era continu. Quan tenia temps anava a l’arxiu a mirar una tongada de documents; o transcrivia les actes de l’any 36 al 38; o anava a l’arxiu militar tercer. Em va enganxar. M’interessa saber què va passar. Jo anava fent pensant que potser algun dia en sortiria alguna cosa, però l’objectiu no era fer un llibre. Hi havia un volum tal d’informació i documentació que jo pensava que sola potser no podria… COM S’AFEGEIX AL PROJECTE LA ROSER? DE QUÈ US CONEIXEU? RR: Ens coneixem de tota la vida. Jo l’he vist a néixer l’Anna… AG: Venia a cantar i assajar a casa. Ara nosaltres cantem juntes. RR: Jo m’hi agafo quan edito el Dietari del meu pare, el 2014. Com que el dietari és de guerra vaig començar a buscar coses. I com diu ella, enganxa! Primer vaig consultar l’arxiu municipal, llavors necessitava un arxiu del Tribunal Militar, i un altre i un altre… Jo ja sabia que ella havia fet el treball i sempre li deia “perquè no el publiques?”. El treball eh! Aquell mínim a mi ja em semblava perfecte, no hi havia res més... Al final un dia li vaig dir: “així què? Fem alguna cosa?”. Jo sóc així insistent. I bé, ens hi vam posar aquests últims 3-4 anys. AG: Sí… I vam haver de dir: parem! Perquè tibaves un fil, anaves a un arxiu i trobaves un paper que t’obria nous interrogants. N’hem resolt molts, però n’han quedat… RR: Hi ha coses que no surten al llibre i que ja ho tenim, com dels camps nazis o dels exiliats COM HO HEU FET PER RECOLLIR MÉS DE 100 ENTREVISTES A TESTIMONIS DIRECTES? AG: Jo l’any 98 vaig parlar amb gent que ara no hi són, que havien viscut la guerra en primera persona. Llavors hem parlat amb d’altres, però que en el moment de la guerra eren infants. RR: Jo també n’havia recollit, en tinc de l’any 2000-2002. I no perquè estudiés la guerra. Jo demanava coses de costums, de músi-

ca… Però sempre acabaven parlant de la guerra. I ha sigut molt útil també. Aquests últims anys, 201718, hem fet el gruix d’entrevistes, a persones que ja eren els últims de veritat. Alguns han mort en els darrers dos anys. Els papers sempre hi són però aquesta gent no, i és directe. T’ho diuen ells que ho han viscut. És diferent d’un paper. TAMBÉ HEU CONSULTAT CENTENARS DE DOCUMENTS. COM S’ACONSEGUEIX I S’ORDENA TANTA INFORMACIÓ? AG: M’ha passat molts cops que el primer cop que veig un paper i els noms que hi ha no m’ha dit res, però a mesura que hi vas entrant, i investigues s’entén tot. A l’arxiu de Prats ja hi ha molta documentació. Al Tribunal Militar Territorial hi ha la documentació dels sumaríssims. A l’arxiu militar d’Àvila hi hem demanat sobretot dels diaris d’operacions de quan van entrar les tropes franquistes. RR: Al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya també n’hi ha molta. Al registre civil i parroquial d’aquí a Prats també. En el cas de les morts, és complicat perquè no les registraven immediatament, i n’hi ha que no estan ni fetes. Un dia em vaig dedicar a buscar des del 1939, i anar passant un per un tots els fulls, vaig trobar-ne un dels que buscava a l’any 68. AG: S’ha de tenir en compte que quan expliquem l’entrada dels nacionals ens basem en documentació del bàndol franquista. La dels republicans o es va perdre, o es va extraviar, o la van cremar expressament perquè no la trobessin. N’hem trobat, però molt poca. ES PODRIA FER UNA RECERCA SEMBLANT A ALTRES POBLES? RR: Al Lluçanès es van cremar molts arxius, el de Prats és dels que es va poder salvar. Hi ha llocs que no es podrà fer. Almenys amb els arxius municipals, sí que es podrà buscar informació als altres. Per exemple a Olost, Oristà o Sant Feliu gairebé no hi ha res. Com a molts llocs de Catalunya… AG: La causa general sí que es deu conservar de tots els pobles. RR: A part d’això hi ha testimonis orals, però en alguns pobles ja no en queden, o molt pocs. Com no es faci de aviat... COM ERA EL PRATS DEL 1936? RR: Era eminentment agrícola i hi havia 3 fàbriques tèxtils i una d’espardenyes. Subsistien bé. Culturalment penso que també era ric, amb grups de teatre, cantadors....

Al Lluçanès es van cremar molts arxius, el de Prats és dels pocs que es va poder salvar

Els papers sempre hi són però aquesta gent no, i és directe. T’ho diuen ells que ho han viscut.

Diuen que els avenços de tot tipus que hi havia hagut durant la República es va perdre l’any 39.


ENTREVISTA

6 de juny de 2019

mb por fins a la mort de Franco”

s volums de “Guerra i repressió a Prats de Lluçanès”

Anna Gorchs i Roser Reixach amb els volums del llibre, al final de la conversa mantinguda un dissabte de maig a casa de la Roser./

CGT, UGT, FAI… AL LLIBRE RECOLLIU QUE HI HAVIA GENT A MOLTS PARTITS I SINDICATS...COM ÉS? RR: Era pel moment polític del país. Durant la república, a partir del 31 hi va haver molts canvis a tot arreu. De tot: polítics, econòmics, socials, culturals… Va ser una època molt efervescent. Diuen que els avenços de tot tipus que hi havia hagut durant la República es van perdre l’any 39. Si en aquell moment Catalunya hagués continuat en la línia de la República la societat posterior i actual seria molt diferent. Moltes coses aconseguides llavors no es van recuperar fins 70 o 80 anys després. A Prats durant la guerra van fer col·lectivitzacions, van repartir terres. Pensa què és això?! És un canvi brutal de la societat! HI DEVIA HAVER OPOSICIÓ... RR: Pels sectors de dretes la República era el dimoni, els prenia els privilegis que havien tingut durant segles. Tothom ha de tenir només les terres que treballa, les fàbriques han d’estar repartides entre tots els que hi treballin... Jo no m’imagino ara, tal com estem, que diguin: ara es dividiran les terres entre tots els que les treballen i no els amos. Per això hi va haver la guerra, també. EL LLIBRE PARLA DE L’ASSASSINAT DEL MOSSÈN ISIDRE CASTELLS… N’HI VA HAVER MÉS? AG: Aquí a Prats aquest cas i prou. Sí que van aparèixer els cossos de dues persones més, a l’inici de la guerra, i una altra cap al final. Trobats en terme municipal de Prats, però assassinats per altres comitès. En aquest cas no està clar què va passar RR: Els de Sant Feliu diuen els

de Prats, els de Prats diuen els de Sant Feliu. Per molts papers que hi hagi no se sabrà. A Perafita per exemple, n’hi va haver 7 o 8. I no vol dir que ho fes el comitè de Perafita, potser va ser el de Sant Quirze, o el de Vic. Els comitès no els controlaven. Això era un problema i la Generalitat hi va haver d’intervenir, perquè alguns es venjaven de tota la repressió que havien tingut dels amos, de la gent de dretes, de l’església… Aquí “només” hi va haver aquest, però en alguns llocs van matar gent pel simple fet que era capellà o propietari. I COM ERA EL COMITÈ DE PRATS? AG: La conclusió que treiem és que a Prats no hi va haver una violència molt extrema. Tan el comitè com l’ajuntament feien els ulls grossos… Per exemple hi ha un capítol dedicat a explicar els religiosos que van estar amagats aquí durant la guerra. Tothom ho sabia, l’ajuntament i el comitè també. Això és anecdòtic, però ens van explicar que passaven els de l’ajuntament, quan feien misses d’amagat, i feien “psst” perquè ho fessin més baix. RR: I també avisaven quan venien comitès de fora. D’altra banda, també van tancar gent a la presó, i amenaçaven als de dretes… LA GENT SABIA EL QUE PASSAVA DURANT LA GUERRA? RR: Tota la gent que he entrevistat no han dit mai que no ho sabessin, estaven informats. Jo crec que sí. Van requisar ràdios, però la gent l’escoltava d’amagat, com un cas que ens han explicat d’una nena que cada dia li anava a portar les notícies al mossèn apuntades en un paper.

Moltes persones no van marxar a França pensant que no havien fet cap delicte, però llavors els van fer sumaríssims i van estar tancats a la presó molt temps

El fet que es reculli en algun lloc i que se sàpiga, és una mena de reconeixament, homenatge

COM ENTREN ELS NACIONALS A PRATS? RR: Era el moment de retirada de l’excèrcit republicà. Aquí ja hi havia gent que anava pujant, no només soldats sinó gent que anava cap al nord a passar la frontera. Entre l’1 i el 3 de febrer aquí hi va haver molta resistència. Hi havia un nucli republicà. AG: Ens preguntàvem com és que l’exèrcit republicà es volgués fer fort aquí. La consigna era intentar guanyar temps perquè la gent que estava de retirada pogués arribar a França. RR: És un dels episodis que recorden més la gent que hem entrevistat. Aquí els homes no hi eren perquè estaven amagats o a l’exèrcit, i els que quedaven es van amagar. No hi havia llum de feia dies. Els nacionals no podien entrar perquè hi havia resistència, per això van enviar-hi primer els tabor, l’excercit marroquí. Els van dir: feu el que vulgueu. Això ho feien a molts llocs, quan tenien molts problemes hi enviaven aquests. Hi va haver violacions. Algunes dones van morir al cap d’un temps, d’altres es van posar malaltes, altres que no han volgut parlar mai d’això. És un molt mal record. Quan ens l’explicaven la gent ha plorat, o no han volgut dir segons quines coses. Van utilitzar els tabor sabent molt bé què farien. AG: en entrar els nacionals els van retirar la carta blanca. RR: primer podien fer el que volguessin, però després, quan no creien, ens han explicat els testimonis que els clavaven un cop de bastó o d’escopeta. Van ser completament utilitzats. Això no és als papers, però diuen que alguns no es que morissin a la batalla, sinó que van quedar arraconats a algun lloc i els van afusellar. COM ES TORNA A LA VIDA “QUOTIDIANA”? RR: Això seria tot el segon llibre. Es torna a la vida quotidiana perdent tot el que s’havia guanyat a la República, amb silenci i amb por. Seria bàsicament això. Perquè els quaranta anys de després són d’això i de repressió. No es torna a res del que hi havia abans. La gent simplement torna a viure pensant: qui vindrà, què he fet ara, em vigilen, què dic, què puc fer…. La gent fa vida i hi ha de tot, i teatre…. Però viu amb silenci i por fins a la mort de Franco, i hi ha gent que té tan a dintre aquesta mena de por que li van inculcar que encara després ho tenien a dins. AG: Hi ha moltes persones que no van marxar a França pensant: tampoc he fet res que es pugui considerar delicte, em quedo aquí, però llavors els van fer sumaríssims i van estar tancats a la presó molt temps.

QUANTS PRADENCS VAN JUTJAR? AG: A dos els va caure pena de mort, els van afusellar. A una quarantena els van fer un sumaríssim. RR: També hi va haver 70 persones internades a camps de concentració després de la guerra. No eren només d’esquerres, també eren de dretes eh… Perquè quan ells entraven a un lloc no es fiaven de ningú, a l’home que trobaven l’enviaven a un camp de concentració. Si no era algú molt identificable i conegut. AL LLIBRE PARLEU DEL CAS DE SALVADOR TORNAFOCH… AG: A ell l’impliquen amb la mort del mossèn Isidre Castells. Nosaltres no hem trobat cap paper, document ni ningú que digui que va ser ell. Només “segun parece…”. A la sentència hi diu: “individuo de pésima conducta”, “extrema ideologia extremista”, “era secretario de la delegacion local de la CNT”, “durante su gestión en el citado organismo era asesinado el sacerdote”... Durante su gestión! I per això el van condemnar: “Fallamos que debemos condenar i condenamos a la pena de muerte.” RR: Com ell molts van tornar perquè no havien fet res i van patir la repressió. Per això n’hi ha que ja no van tornar mai més. Alguns no sabem si van morir a França, si van tornar, si van anar a un altre país... El règim franquista va fer molt bé la seva feina: va aconseguir que la gent els oblidés. Per exemple els tres pradencs deportats a camps nazis, Josep Terradellas, Melcior Capdevila i Francisco Rovira. La conversa s’allarga, i la Roser m’etziba: ompliras tota LaRella si continuem! Té tota la raó. És impossible encabir tots els detalls interessants de la conversa en un parell de pàgines. Quedem que cada mes recollirem diferents episodis dels que parla el llibre, en monogràfics. Però abans d’acabar: quina és la rebuda del llibre? AG: El fet que es reculli en algun lloc i que se sapiga, és una mena de reconeixament, d’homenatge, per la persona i la família. RR: Quan surto trobo gent que em diu que li agrada molt. Gent gran que no llegeix gaire, em paren i em comenten alguns capitols… AG: Nosaltres que pensavem que no se’l llegiria ningú tan llarg… Com feu el pas de tirar endavant l’edició del llibre? AG: Si aquest llibre és una realitat és gràcies a la Roser. Jo he tingut un nen aquí entremig del procés... RR: Ep, però va anar molt bé tenir el nen, vaig dir: ara vindré cada setmana a Manresa. Potser si no hagués nascut el Gil no s’hagués acabat. Estavem alla amb el nen... AG: Anar mamant… LaRella | 9


AGENDA Del 7 al 20 de juny

Núm.464

SANTA CREU DE JUTGLAR_TALLER PER APRENDRE A FER RATAFIA. De 10 a 1 del migdia, al Local Social. Cal inscriure’s.

Del 17 al 28 de juny PRATS DE LLUÇANÈS_EXPOSICIÓ DEL 32È CONCURS DE CARTELLS DE LES FESTES DE SANT JOAN I ELS ELOIS, a la Biblioteca Municipal Sant Jordi.

SANT MARÇAL (ENTRE SANT FELIU I AVINYÓ)_ RELART. TROBADES DE CREACIÓ I NATURA. A partir de les 6 de la tarda.

Fins el 23 de juny VIC_QUÀRBIT_ AMB TEXTOS DE PEP MERCADER I ACRÍLICS DE JORDI CONILL

OLOST_CAMINADA INTERGENERACIONAL. A les 9h al Casal dels avis. Coca i xocolata a l’arribada.

DIVENDRES 7 PRATS DE LLUÇANÈS_FESTA DELS 10 ANYS DEL CENTRE OBERT DE PRATS. A partir de 2/4 de 6 de la tarda, als Jardins de Cal Bach i al passeig del Lluçanès. SANT FELIU SASSERRA_TALLER INFANTIL “La plastilina fa fum”. A les 6 de la tarda, a la Biblioteca Sant Pere Almató. LLUÇÀ_SOPAR + CONCERT. A partir de les 9 de la nit, a la Primitiva.

DISSABTE 8 SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_VI JORNADES DE TRANSHUMÀNCIA. Al matí, SORTIDA DELS RAMATS DES D’OLOST FINS A SANTA EULÀLIA. A les 4 de la tarda, PRESENTACIÓ I BENVINGUDA. Seguidament, PONÈNCIES. Durant tota la tarda, EXPOSICIÓ CAMÍ RAMADER DE MARINA, DE LA CERDANYA AL PENEDÈS PASSANT PEL LLUÇANÈS. A 1/4 de 9 del vespre, CANÇONS DE PASTORS. I a les 9 de la nit, SOPAR. Seguidament, CONCERT I BALL. PRATS_II TORNEIG DE FUTBOL BASE 7, CATEGORIA PREBENJAMÍ. Durant tot el dia, al Camp de Futbol Municipal. PRATS_FESTIVAL DE HIP HOP. A les 7 de la tarda, a l’aparcament de Cal Pelut. PRATS _FESTIVAL DE PATINATGE. A les 7 de la tarda, al Pavelló Municipal. SANT FELIU SASSERRA_XXXI TROBADA DE GEGANTS. A les 6 de la tarda, plantada al Pas Nou. ORISTÀ_BALL. A les 10 de la nit, a la Sala Polivalent.

DIUMENGE 9 PRATS DE LLUÇANÈS_RACÓ DE LES EXPERIÈNCIES: Estenador de fotografies de les festes dels barris. PRATS DE LLUÇANÈS_FESTA FI DE CURS DE L’ESCOLA LLUÇANÈS. SANT FELIU_AUDICIÓ DE L’EMAL “Concert-vermut”. A 2/4 de 12 del migdia a les Piscines. SANT FELIU SASSERRA_4A JORNADA DE SUPORT A LES CARDIOPATIES CONGÈNITES. TEATRE. A les 6 de la tarda, a l’Ateneu. LaRella | 10

DILLUNS 10

PRATS DE LLUÇANÈS_FESTA DEL BARRI DELS CAPGROSSOS. LLUÇÀ_BALL DE CINQUAGESMA. A les 5 de la tarda, a la Pedra Dreta. En cas de pluja, al Pavelló Municipal de Prats de Lluçanès .

DIMARTS 11 PRATS DE LLUÇANÈS_FESTA DEL BARRI DE LES SARGANTANES. PRATS DE LLUÇANÈS_XERRADA INFORMATIVA GRUP DE DOL. A 1/4 de 7, a l’Espai social de Prats.

DIMECRES 12 PRATS DE LLUÇANÈS_FESTA DEL BARRI DELS LLANGARDAIXOS.

DIJOUS 13 PRATS DE LLUÇANÈS_FESTA DEL BARRI DELS ESCURAOSSOS. SANT FELIU SASSERRA_TALLER INFANTIL “ORIGAMI IL·LUMINAT”. A 2/4

LA VINYETA

de 6 de la tarda, a la Biblioteca Sant Pere Almató. SANT AGUSTÍ DEL LLUÇANÈS_CLOENDA DELS TALLERS D’ENVELLIMENT ACTIU. CAMINADA I ESMORZAR. Trobada a partir de 2/4 de 10 del matí, a l’aparcament de l’Alou.

DIVENDRES 14 ALPENS_FESTA DE FINAL DE CURS DE L’ESCOLA LA FORJA D’ALPENS. CANTATA TRALARÀ. A 2/4 de 6 de la tarda, a la Fàbrica Vella. PRATS DE LLUÇANÈS_COL·LOQUI “Ens jutgen a tots”. A les 7 de la tarda, a la plaça de l’Església. OLOST_XARXA DE CONEIXEMENTS “Taller de meditació” A càrrec de Mar Puigoriol A les 7 de la tarda, al Centre Cívic.

DISSABTE 15 OLOST_TROBADA DE ADF LLUÇANÈS. ESMORZAR. A les 9, a l’Espai Rocaguinarda. Seguidament, FORMACIÓ SOBRE ADF. De 3/4 de 10 fins a 2/4 de 12. PRÀCTIQUES AMB CUBES. A 2/4 de 12 del matí, al camp de futbol vell. PRATS DE LLUÇANÈS_II TORNEIG DE FUTBOL BASE 7, CATEGORIA BENJAMÍ. Durant tot el dia, al Camp de Futbol Municipal. PRATS _25A TROBADA DE GEGANTS DE PRATS DE LLUÇANÈS_A les 5 de la tarda, davant de Cal Bach, ARRIBADA DE LES COLLES I PLANTADA DELS GEGANTS PARTICIPANTS A LA TROBADA.

A les 6 de la tarda, al mateix lloc, Cercavila. Seguidament, a la plaça Vella, SOPAR GEGANTER AMB MÚSICA AMBIENT. ORISTÀ_III CONCERT SOTA LA LLUNA PLENA, AMB EL CONCERT DE PEP SALA. A les 10 de la nit a Sant Sebastià.

DIUMENGE 16 PRATS DE LLUÇANÈS_II TORNEIG DE FUTBOL BASE 7, CATEGORIA ALEVÍ. Durant tot el dia, al Camp de Futbol Municipal. PRATS _22A TROBADA DE PUNTAIRES. De les 10 del matí a 2/4 de 2 del migdia, al Passeig del Lluçanès. I de les 11 a la 1, a la plaça de l’U d’Octubre, RACÓ DE LES EXPERIÈNCIES: ESTENEDOR DE FOTOGRAFIES DE PUNTAIRES. SANTA CREU DE JUTGLAR_CAMPIONAT D’OSONA DE TRIAL. Al Jutglar. OLOST_2N TORNEIG DE MENORS DE PÀDEL. Inscripcions fins el 7 de juny.

DILLUNS 17 OLOST_XARXA DE CONEIXEMENTS.TALLER “Com fer sabó de la rentadora” A CÀRREC DE MONTSE SALDAÑA. A les 5 de la tarda, al Centre Cívic.

Si organitzes un acte, envia’l amb l’assumpte “Agenda” a comunicaciolarella@gmail.com

Per_ Gemma Gallorte


DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 6_ BELLESA: estètica, perruqueria 7_SALUT: tractaments, dietètica, òptica, farmàcia... 8_ RESTAURANTS: bars, hostals, celebracions... 9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, forns, menjar per emportar, formatge...

1_ASSESSORAMENT: assegurances, gestories, advocats... 2_OBRES: constructors, excavació... 3_ESCURA-XEMENEIES 4_MECÀNICS 5_AGRICULTURA, bosc, animals, jardineria, flors...

10_INFORMÀTICA 11_FUSTERS 12_INSTAL·LACIONS 13_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, pintures, neteja, fotografia, educació

1_ASSESSORAMENT ASSESSORIA, GESTORIA, ADVOCATS

ASSEGURANCES

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

Truca al:

93 850 82 81

2_OBRES CONSTRUCTORS

Per a particulars i/o empreses

620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

4_MECÀ NICS

EXCAVACIÓ I GRAVES

ALIMENTARI

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

3_ESCURAXEMENEIES


5_AGRICULTURA, BOSC, ANIMALS I JARDÍ AGRÍCOLA

ENERGIES

JARDINERIA

TREBALLS FORESTALS

ANIMALS, VETERINARIS

FLORS

S’ACOSTA EL FRED... I LA LLENYA...

HI POTS SER PER NOMÉS...

93€

165€ any

1/2 any

6_BELLESA

HI POTS SER PER NOMÉS...

Truca al:

165€

ESTÈTICA

93 850 82 81

any

7_SALUT TRACTAMENTS

DIETÈTICA

FARMÀCIES

PERRUQUERIA SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

ÒPTICA

DENTISTES

DIETISTA HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

165€/any comunicaciolarella@gmail.com 93 850 82 81

I ara, també a larella.cat/directori


8_RESTAURANTS, BARS, HOSTALS ALPENS

PERAFITA

LA TORRE

SANTA CREU

LLUÇÀ

ST BARTOMEU

Obert de dijous a diumenge Passeig del Grau, 7 Sant Bartomeu del Grau T. 93 888 92 44

OLOST

STA EULÀLIA

SANT FELIU SASSERRA HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

CELEBRACIONS

PRATS DE LLUÇANÈS

Truca al:

93 850 82 81

9_ALIMENTACIÓ SUPERS

CARNISSERIES

FORNS DE PA

HI POTS SER PER NOMÉS... MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER

165€ any

MENJAR PER EMPORTAR

FORMATGES

SI VOLS SERHI MIG ANY...

Truca al:

93€

93 850 82 81

1/2 ANY


10_INFORMÀTICA

11_FUSTERS

12_INSTAL·LACIONS

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

13_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS AUTO ESCOLA

EDUCACIÓ

FOTOGRAFIA

HI POTS SER PER NOMÉS...

any

OFERTES

any

PINTURES

165€

RACÓ DE LA FEINA

165€

NETEJA

HI POTS SER PER NOMÉS...

>GRANJA_ 659 092 941_Necessitem ajudant de granja a Sant Boi per l’estiu. Del 8 de juliol al 13 de setembre. (RF2-464)

QUIOSC

RESIDÈNCIA

>ADMINISTRATIVA_ 667 414 027_A Prats, amb experiència. Jornada completa. (RF2-463) >CONTROL DE QUALITAT_ 667 414 027_Persona per portar el control de qualitat d’una empresa (RF/3-463) >LÍNIA DE TREBALL_ 667 414 027_Per empresa de Prats. (RF/4-463) >INFERMER/A_ 687 083 081 _Infermer/a a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada completa, no substitució. (RF/1-462)

TAXIS

FUNERÀRIA

IDIOMES

TINTORERIA

>FÀBRICA _ 677 98 79 11 _ Es busca noi per treballar a fàbrica de pinso de La Torre. Mitja jornada. No cal experiència. (RF/2-462) >GRANJA_ 677 98 79 11 _ Es necessita personal per cuidar granja de porcs de mares. (RF/3-462)

DEMANDES >NETEJA _606 062 426_ Noia s’ofereix per netejar cases cases rurals. (RF/1-463) >NETEJA _693 398 219_ Noia s’ofereix per netejar cases cases rurals, domicilis i hotels. (RF/1-464)

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

FARMÀCIES DE GUÀRDIA (de 9 a 21h) *a partir de les 21h, la farmàcia de guàrdia és a Vic. Cal anar a la Guàrdia Urbana i els acompanyaran a la framàcia de Vic que estigui de torn.

Dj 6 > Sant Bartomeu (Ylla) Dv7 > Prats de Lluçanès (Tanyà) Ds 8 > Sant Bartomeu (Vilaplana) Dg 9 > Matí: Prats / Tarda: SBG (Aliberch) Dll 10 > Prats de Lluçanès (Barnolas) Dm 11 > Olost (Terricabras)

Dx 12 > Prats de Lluçanès (Fargas) Dj 13 > Sant Bartomeu (Arumí) Dv 14 > Olost (Urgell) Ds 15 > Olost (Euras) Dg 16 > matí: Prats / tarda: Olost (Atlàntida) Dll 17 > Prats (Ausa) Dm 18 > Olost (Pou) Dx 19 > Prats (Ylla) Dj 20 > Sant Bartomeu (Tanyà)


ELS ENCANTS / EL TEMPS

6 de juny de 2019

ES VEN

 ANTIGUITATS, EINES I ESTRIS DE PAGÉS. T.: 650 31 98 51 (R60/04)

 BALES D’HERBA SECA. T.: 636 333 630 (R64/05)

» TENDA-REMOLC marca Janet, model Arizona. T.: 636 916 515 (R64/02)

 COTXE SENSE CARNET en molt bon estat. És una ganga. Marca Aixam Bellier, 38.000 km, blau metàl·lic, del 2007. Per 3.500€ (R64/08)  REMOLC TENDA COMANCHE en bon estat. 400 €. T.: 93 857 82 69 (R64/07)  TERRENY A PRATS totalment urbanitzat. De 240 m2. Ben situat. T.: 677 341 741 // 650 057 241 (R64/03)  PLC NANO AV500 TP-LINK, practicament nou, a meitat de preu. T 649 705 784. (R63/03)  PINTURA DE COTXES DE DIFERENTS COLORS. Apte per pintar planxes i ferros de tot tipus. Molt resistent. Per dintre o fora. També venem pistoles de pintar. Tot molt barat. T.: 93 856 02 89 (R63/01) » MATALÀS DE LLANA de 5 pams per 80 €. T.: 660 596 657 (R63/02)  TOLVES D’ENGREIX, ABEURADORS PER PORCS, I 3 SILOS DE PINSO. T.: 680 391 428 (R62/01)  CASA 4 VENTS de 280m2, al centre del poble, té dues plantes. A punt per anar-hi a viure. T.: 93 888 97 70 (R62/02)  CASA ADOSSADA de 110m2, amb una superfície de 215m2, assolellada, i molt bé de preu (any de construcció 1990). T.: 659 864 044 (R62/03)

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 22 de maig al 4 de juny de 2019

Al juny, el fred s’esmuny

ES LLOGA

TEMPERATURA MÀXIMA Oristà_ 1 de juny

 PIS A PERAFITA. Planta baixa, amb menjador, habitació, bany i garatge. T.: 662 519 073 (R64/06)  LOCAL AMB LLUM, AIGUA i SIS QUARTERES DE TERRENY APTE PER CAVALLS. T.: 648 871 555 (R63/4)  APARTAMENT a St. Feliu de Guixols Ben situat, tranquil, a 400m de la platja.2hab, cuina menjador... Completament equipat. Es lloga per setmanes o quinzenes (1 setmana 450€). T.: 622 092 405 (R62/04) » APARTAMENT a l’Escala amb cabuda per a 6 o 8 persones. A prop del mar. Lloc ajardinat amb 3 piscines. Wi-fi. T.: 93 856 03 67 /o/ 699 914 861 (R62/05)

ES COMPRA  COMPRO PAÓ REAL. T.: 628 291 260 (R63/05) » PANTALLES DE TELEVISIÓ. Pago 5 € per cadascuna i passo a recollir. T.: 610 632 995 (R64/02)

ES BUSCA » GRUA per aixecar persona sense mobilitat de la cadira al llit. T.: 610 632 995 (R64/01)

31,2

OLOST DIA

Màx.

Min.

22

24,6

23

Cº

TEMPERATURA MÍNIMA

Cº

Olost _ 27 de maig

4,1

ORISTÀ l/m2

Màx.

Min.

5.4

25.6

26.8

6.2

24

14.4

25

22.3

PRATS l/m2

Màx.

Min.

6.7

8.8

27.5

6.4

12.3

16.8

9.1

7.4

20.4

SANT BOI l/m2

l/m2

Màx.

Min.

7

22.6

8.8

25.5

7

24.7

10.1

8

16

11.7

6.8

15.6

11.2

5.6

13.2

1.7

20.5

11.2

0.4

19.4

10.8

0.8

Inp

26

23.2

4.6

23.4

6.7

27

23.6

4.1

24.6

5.2

28

21.4

10.2

23.2

12

29

22.6

7.6

22.8

30

25.2

5.3

31

27.3

1

22

5.6

21

7.4

22.2

5.5

22.7

8.3

2

20

10.7

18.9

10.4

7.6

9.7

22.3

8.4

20.8

8.3

0.2

26.6

9.4

7.9

6

23.7

7.6

7

28.6

8.4

25.3

10.2

29.4

7.9

31.2

10

27.4

20.7

2

30.1

7.8

30.8

10.2

28.5

19.8

3

28,3

7.6

29.5

9.8

26.1

17.8

4

28.6

7.3

29.3

9

26.9

12.2

3

0.4

Envia els teus anuncis a larella llucanes@ gmail.com

LA VINYETA EXTRA, per Raül López

EQUIP REDACCIÓ_ Pol Asensi, Lluc Corominas, Carolina Font, Jordi Freixa, Roger Torrents, Marta Giravent, Clàudia Molina, Albert Ferrer, Aina Borralleras i Jordi Borralleras. DISSENY, EDICIÓ I PUBLICITAT_ Jordi Freixa_ edicionslarella@gmail.com

ADMINISTRACIÓ_ Laura Villena_comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Bruch (Olost), Pere Cors (Oristà) EDITA_LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès. 93 850 82 81 / larellallucanes@gmail.com

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001

La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines. LaRella | 15


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
R464 by LaRella - Issuu