R459

LA REVISTA quinzenal DEL LLUÇANÈS 14 | MARÇ | 2019 núm: 459

www.larella.cat PÀG 4-5

Repassem poble a poble les llistes confirmades per les municipals del 26 de maig PÀG 6

L’Ajuntament de Perafita compra Cal Prats Ha tingut un cost de 216.300€ PÀG13

el 8M remou consciències Moment de l’acte que va organitzar la Fetillera a Prats el 8M.//F: POL ASENSI

Presenten el projecte d’eixamplament del pont d’Olost PÀG 5

El que sigui per un bon mos La columna de Ferran Sayol PÀG 9

LA VINYETA Per Subi

notícies música

El Cantilafont 2019 serà a Oristà

El festival cultural i gastronòmic Cantilafont ja ha fet pública la data i el lloc on es farà: serà el 20 de juliol als boscos d’Oristà. El primer artista confirmat del cartell és el músic i compositor barceloní Pau Vallvé. La programació començarà a les 5 de la tarda i s’allargarà fins passada la mitjanit. La venda d’entrades anticipades (10 €) al web cantilafont. cat es va obrir el 22 de febrer i les primeres 200 a un preu reduït de 8 euros es van esgotar en poques hores.

El Cantilafont és el Festival d’Arts del Lluçanès.

Es tracta d’una proposta itinerant amb la intenció de “recuperar indrets que la quotidianitat i el pas del temps han deixat en l’oblit”. L’organització aposta per una proposta musical, d’arts escèniques i gastronomia de proximitat, apropant nous llenguatges entre artistes consolidats i projectes emergents, a nivell nacional i internacional.//

Núm.459

La fira de Sant Bartomeu omple els carrers un any més SANT BARTOMEU DEL GRAU Per_ Núria Vilamala

Com ja és tradició el primer cap de setmana de març Sant Bartomeu acull una nova edició de la fira, en aquest cas la vuitena.

La d’enguany va engegar motors el divendres 1 de març amb una de les novetats del cartell, una observació astronòmica que va tenir una gran acollida per part dels santbartomeuencs. Dissabte els actes no es van aturar i el camp de futbol va acollir una tirada de bitlles catalanes, mentre que poques hores més tard es va celebrar la ja tradicional trobada d’acordionistes al Casal de Sant Bartomeu.

Diumenge va ser el punt àlgid de la fira, ja que va ser el dia on es van concentrar gran part dels actes. Les parades d’artesans i firaires, les activitats infantils i els inflables van omplir els carrers cèntrics del poble durant tot el matí i el premi al millor estand se’l va emportar el Casal d’Avis del poble. Un altre dels grans triomfadors del dia va ser el tea-

Actors i actrius de l’escenificació Avalots 1623.//

tre de carrer amb l’obra Avalots 1623 que es segueix consolidant any rere any. L’escenari va canviar en aquesta 8a edició de la Fira de Natura i Muntanya, ja que la representació es va portar a terme a davant de l’Església de Sant Bartomeu. L’actuació dels Bastoners, els Grallers, els Ge-

ganters i la Batupanda va ser un altre dels actes més destacats del matí, juntament amb l’exhibició de mini-agility i la cursa popular d’orientació. Diumenge a la tarda, l’obra de teatre “La importància de ser Frank” de La Trebinella de Perafita va tancar aquesta nova i exitosa edició de la fira. //

associació

L’Assemblea del Casal d’Olost elegeix 5 membres de la junta OLOST Per_ Pol Asensi

El casal d’Avis d’Olost va celebrar l’Assemblea General el passat 27 de gener. Durant la sessió es va presentar l’estat de comptes, es va aprovar el calendari festiu de l’any 2019 i es va procedir a la renovació de la meitat de membres de la junta, els que ja feia quatre anys que ocupaven el càrrec.

Així, l’Assemblea va reelegir Milagros Font com a presidenta

LaRella | 2

Milagros Font va ser reelegida com a presidenta del Casal d’Avis

per a quatre anys més, i es van incorporar Antònia Jorge a la vicepresidència i Dolors Muns a la secretaria. Antònia Serrat i Joan Ballús també van ser reescollits en càrrecs de vocals. El Casal d’Avis d’Olost escull cada dos anys la meitat dels membres de la junta per un mandat de quatre anys, així, bianualment es reelegeixen la meitat dels seus membres.

L’Assemblea General va acabar amb la tradicional torronada del Casal.//PA

8 de març

14 de març de 2019

La Fetillera denuncia la manca d’implicació dels ajuntaments amb el feminisme El col·lectiu va convidar tots els càrrecs electes del Lluçanès a l’acte del 8M LLUÇANÈS Per_ Pol Asensi

El col·lectiu feminista del Lluçanès va convocar el 8 de març a tots els alcaldes del Lluçanès, dels quals només una és alcaldessa, i els regidors i regidores a la lectura d’un manifest a Prats de Lluçanès.

Així, tots els càrrecs electes de la comarca van tenir un lloc reservat a l’acte, però només hi van assistir 5 alcaldes i 11 regidors. De 5 municipis no hi va anar ningú i d’alguns només els regidors de l’oposició. Únicament 4 regidores i 1 alcalde van excusar-se d’anar-hi, malgrat que la convocatòria els hi va arribar per diferents mitjans.

La Fetillera va plantejar l’acte amb la voluntat de manifestar

la manca d’implicació en el moviment feminista per part dels ajuntaments, fixant-se tan sols en aquells consistoris que havien aprovat els plans d’igualtat redactats des dels respectius Consells Comarcals. Així, van fer palès que només 7 municipis han aprovat en el ple aquest document, únicament 4 també ho han fet respecte al pla LGTBI. Tal com van llegir en el mani-

fest, el col·lectiu creu que els ajuntaments són “el nivell més pròxim de l’administració pública des d’on més feina es pot fer”. El grup també va reivindicar que encara que els recursos siguin limitats, diuen, “no tanca la porta a què no hi hagi opcions”, i que moltes vegades les mesures són “senzilles, però efectives i necessàries”.

El text llegit també va mostrar la discrepància sobre les convo-

La Fetillera va posar de manifest que la majoria de persones que prenen decisions a la comarca són homes

catòries d’activitats plantejades aquests dies que es promouen des del Consorci i diversos ajuntaments del Lluçanès. Pel grup, el moviment internacional del 8M ha d’anar “més enllà d’accions simbòliques i ha de significar una pressió real” i van plantejar que potser es coartava “la llibertat a l’hora de decidir que volien fer les dones que col·laboressin als actes, quan aquests podien ser qualsevol altre dia de l’any”. També van manifestar que la majoria de persones que prenen les decisions de la comarca són homes “cis”.

El manifest, que també va ser subscrit i llegit per representants del SEPC Lluçanès, encoratjava als ajuntaments a implicar-s’hi i seguir-hi treballant, on també van detallar els motius de la vaga general feminista del 8M, que era laboral, de consum, de cures i estudiantil. L’acte, amb les 85 cadires centrals reservades pels càrrecs electes, va comptar amb la participació d’un centenar de persones que van posar-se al costat de les cadires per escoltar el manifest.//

Sopar d’alpensines

El doble d’olostenques 8M a Prats i St Feliu

Alpens es va farcir d’actes el 9 i 10 de març per commemorar el Dia de la Dona. En destaca el sopar de dones del dissabte a la Fàbrica, que es celebra des del 2013. També és va fer un homenatge a l’escriptora Ma Mercè Marçal i una “màster-class” de balls llatins.

El diumenge es podia visitar una exposició col·lectiva de fotografia: una reflexió sobre el temps en clau femenina. I Sandra Guardiola va presentar un recull d’imatges del seu viatge per Indonèsia.Els actes es van tancar la tarda de diumenge, amb Alba Martínez i Itahisa Caritx, que van compartir amb les alpensines les seves experiències com a dones viatgeres.//Red

Aquest 8M Olost presentava 8 actes, dels quals n’hi ha que encara s’estan celebrant. El cartell incloïa actes de la Xarxa de Coneixements del Centre Cívic, el campionat de pàdel femení, els tallers de defensa personal i pintura matèrica o la caminada cultural. Sens dubte, però, l’acte principal va ser el Sopar de Dones, que es va celebrar el mateix dia 8 de març. El sopar es va fer per primera vegada l’any passat, i enguany hi van assistir 90 dones d’entre 20 i 80 anys, gairebé el doble que l’any passat. L’acte, organitzat des de l’Ajuntament, té l’objectiu de compartir una nit especial per les dones. Cada restaurant hi va aportar un plat. A la Caminada Cultural fins al Mas de Pecanins hi van participar 140 persones.//PA

Prats de Lluçanès també ha commemorat aquesta data. Les activitats, molt variades, i que encara s’allarguen, són jocs, tallers, dinars, sopars, homenatges, caminades, exposicions o esport per reivindicar el feminisme denunciant el sexisme. El mateix dia 8, després de l’acte de La Fetillera, es va fer un cafè tertúlia tot parlant de gènere amb l’Helena Vilà, i a les 6 es va llegir el manifest.

A Sant Feliu l’àpat el van fer el migdia del 8 de març. Més de 80 dones de totes les edats van dinar al Bar Comes i seguidament van llegir el manifest.//Red

LaRella | 3

eleccions #lluçanès26m

olost

A Olost, només Freixanet Olost tornarà a tenir una sola candidatura que opti a liderar l’Ajuntament. Josep Maria Freixenet, que és alcalde des del 2003, ja va anunciar setmanes enrere la seva voluntat de seguir en el càrrec durant un cinquè mandat. El PDeCAT confirma que hi ha hagut converses per fer llista però no han donat fruits.//Red

sant feliu sasserra

Escenari incert a St Feliu L’actual equip de govern de Sant Feliu (ERC) segueix amb la intenció majoritària de no optar a la reelecció. Paral·lelament, un grup de militants del partit ha constituït en els darrers dies una executiva local que ja treballa amb la vista posada en les eleccions. Tot i que el 2015 la d’Esquerra va ser finalment l’única candidatura, en les darreres setmanes també hi ha hagut moviments al voltant de Junts per Catalunya.//FV

alpens

Barniol optarà a un cinquè mandat a Alpens L’única alcaldessa del Lluçanès tornarà a encapçalar la llista d’Alpens, fins ara associada a ERC, que comptarà amb dues noves incorporacions. Des de l’any 2003 no hi ha hagut cap candidatura alternativa al municipi, excepte fa quatre anys amb una de les conegudes com a “llistes fantasma”. Barniol explica que l’Ajuntament ha “engegat i consolidat molts projectes”, i diu tenir “ganes de continuar-hi treballant” des d’una aposta per la participació. A més d’alcaldessa, des del 2016 també és directora de Forests de la Generalitat de Catalunya.//FV-JF

sant agustí de lluçanès

Una sola llista a St Agustí L’actual alcalde de Sant Agustí de Lluçanès, Josep Pujol, assegura que el projecte de l’actual equip de govern continuarà, i que ell hi estarà involucrat sense confirmar encara si en serà el número 1. Pujol és alcalde des de l’any 1995. La llista inclourà pocs canvis i podria portar per nom Junts per Sant Agustí. Aquesta seria l’única candidatura al municipi després que la candidata d’ERC a les últimes eleccions, Núria Rovira, hagi confirmat que no repetirà.//FV-JF

santa maria de merlès

Continuïtat a Merlès L’alcalde de Merlès des de fa 20 anys, Josep Costa, confirma que els actuals regidors estan treballant perquè la llista tingui continuïtat, encara que no han parlat de qui l’encapçalarà. Tot i que no militen a cap partit, la candidatura ha estat històricament vinculada a CiU, i ara al PDeCAT. Entre els principals objectius pels quatre anys següents hi tenen les obres de la nova sala municipal que estan a punt de començar.

En els darrers mesos hi havia hagut moviments per conformar una candidatura alternativa al municipi, però els mateixos impulsors consideren difícil que acabin donant fruits.//FV-JF LaRella | 4

Núm.459

Sis alcaldes opten a la reelecció, nous a Sant Boi de Lluçanès, Llu El 22 d’abril és la data màxima per presentar les candidatures per a les eleccions municipals, que seran el 26 de maig. Entrem, doncs, a les setmanes clau per a la confecció de llistes A l’espera de moviments d’última hora, sis alcaldes volen optar a un nou mandat, mentre que tres ja han decidit no continuar. A Sant Feliu, Sant Martí, Merlès i Sant Agustí es manté la incògnita

Josep Salvans, candidat d’ERC a SBG SANT BARTOMEU DEL GRAU Per_ Ferran Vila i Jordi Freixa

Després de 8 anys a l’alcaldia, Emili Benito abandona la política municipal i el primer tinent d’alcalde, Josep Salvans, el substituirà al capdavant de la candi-

datura associada a ERC. Salvans ha explicat que la llista ja està a punt i “comptarà amb moltes incorporacions noves”. Benito considera que el relleu “garanteix estabilitat a l’Ajuntament”.

Fa quatre anys també hi va haver candidatures d’Independents per Sant Bartomeu (que

va quedar en segona posició per tan sols sis vots) i de CiU. Independents preveu tornar-se a presentar amb David Puyol repetint com a número 1. Per altra banda, les converses per conformar una tercera llista sota el paraigua de Junts per Catalunya segueixen obertes. //

Possible relleu a l’alcaldia de Sant Martí després de 32 anys amb Erra SANT MARTÍ D’ALBARS Per_ Pol Asensi i Jordi Freixa

Ramon Erra, l’alcalde de St Martí, té la intenció de no presentar-se a les eleccions del pròxim 26 de maig. Erra, que és l’alcalde des de 1987, explica que s’han in-

corporat noves persones a l’equip “molt capaces i amb ganes”. El grup encara s’està configurant i reunint, però avança que es presentaran sota el nom de Junts per Catalunya - Sant Martí d’Albars.

A St Martí, com tots els municipis de menys de 250 habitants,

Güell opta a revalidar l’alcaldia de Sobremunt SOBREMUNT Per_ Ferran Vila i Jordi Freixa

Albert Güell optarà a la reelecció com a alcalde de Sobremunt, en un equip en què amb gairebé

tota probabilitat s’incorporaran Ester Serradell i Ester Ordeig.

Independents per Sobremunt va obtenir fa quatre anys 39 vots, per davant dels 20 obtinguts per CiU. Güell remarca el treball assembleari que han implantat du-

Poble Actiu s’estrena a Perafita i Casals repetirà PERAFITA Per_ Ferran Vila i Jordi Freixa

L’alcalde de Perafita, Ramon Casals, optarà a un cinquè mandat al capdavant de l’Ajuntament,

ara molt probablement amb les sigles de Junts per Perafita. Casals explica que hi haurà una renovació de cares i que la seva voluntat és continuar amb els projectes engegats darrerament, com la renovació de l’Escola, el nou POUM i

el sistema de vot a les eleccions municipals és de llistes obertes, on el vot no escull una llista, sinó que és individual per a cada candidat. En els darreres eleccions hi ha hagut una llista associada a ERC, i el grup està treballant per reeditar-la.// rant la legislatura, i diu que els motiva el fet “que encara queda molta feina per fer”. “Ens agradaria poder seguir treballant per l’interès general, el comú, des de l’honradesa i amb tanta coherència com ens sigui possible”, resumeix.

L’altra candidata històrica, l’exalcaldessa Joaquima Casas, encara no ha confirmat si té la intenció de tornar-se a presentar.// la reurbanització del carrer Montjuïc.

Paral·lelament, Poble Actiu Perafita ha decidit fer el pas i presentar-se a les eleccions després de les reunions que han mantingut en els darrers mesos. Ho faran adherint-se a les “candidatures rupturistes” impulsades per la CUP, tot i no militar-hi. El grup encara està confeccionant les llistes i assegura que treballarà per “impulsar un canvi de model des de baix”.//

eleccions #lluçanès26M

14 de març de 2019

, i ja és segur que n’hi haurà de uçà i Sant Bartomeu del Grau Ni Solé ni Boixadé es presentaran a Lluçà LLUÇÀ Per_ Ferran Vila i Jordi Freixa

Cap dels dos candidats de Lluçà a les darreres eleccions municipals repetirà. Joan Carles Solé, que va accedir a l’alcaldia fa quatre anys amb les sigles de

Fem Poble, ja va anunciar mesos enrere que descartava tornar a ser candidat. Ara també ho ha confirmat Eva Boixadé, que va ser alcaldessa durant 12 anys, del 2003 al 2015, quan va perdre les eleccions. Boixadé tanca així una etapa política vinculada a Esquerra que la va portar a ser pre-

sidenta del Consorci del Lluçanès entre el 2007 i el 2009. Amb tot, el grup segueix treballant amb la possibilitat de tornar-se a presentar, i Boixadé confirma que hi col·laborarà. També la candidatura de l’actual alcalde està en converses per donar continuïtat al projecte.//

Marc Parés liderarà ‘Tots per Sant Boi’ SANT BOI DE LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila i Jordi Freixa

L’anunci de Josep Maria Masramon (PDeCAT) que no optarà a la reelecció com a alcalde de Sant Boi ha provocat canvis en l’escenari polític del municipi, que comptarà amb una nova candidatura en aquestes eleccions.

Sota el nom de Tots per Sant Boi, preveuen presentar-se com a grup independent. L’exregidor Marc Parés liderarà aquesta llista que, segons explica, pretén trencar les desavinences entre els dos partits històrics del municipi. Parés diu que la llista la conformaran persones joves i “amb ganes de fer un canvi i començar de zero”.

Masramon va ser primer tinent

d’alcalde fins les eleccions del 2015, quan va tornar a l’alcaldia que ja havia ostentat entre el 1991 i el 2003, i entre el 2007 i el 2011.

Per altra banda, la candidatura d’ERC segueix fent trobades per decidir si es presentarà a les eleccions, però l’anterior cap de llista, Imma Verdaguer, ja ha confirmat que no repetirà.//

Gent del Municipi d’Oristà (GMO) podria desaparèixer després de 23 anys ORISTÀ Per_ Ferran Vila i Jordi Freixa

Aquestes podrien ser les primeres eleccions sense candidatura del GMO en els últims 23 anys. El grup va estar al capdavant de l’alcaldia entre el 1995 i

el 2015, primer amb Robert Pardo i després amb Vicenç Cornejo, que a partir de l’any 2007 es va presentar com a marca blanca del PSC. A hores d’ara, no hi ha hagut contactes per presentar-se a les pròximes eleccions.

Marc Sucarrats, que l’any 2015 va guanyar com a cap de llista

de CiU, repetirà aquesta vegada com a candidat de Junts pel Municipi d’Oristà amb una llista que incorporarà canvis i nous candidats independents. Sucarrats explica que té la intenció de seguir endavant amb la feina feta i amb obres que ja estan projectades com les de la plaça Catalunya.//

L’ex-PP Jesús Cañas crea ‘Més per Prats’ PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila i Jordi Freixa

L’expresident del PP a Osona, Jesús Cañas, es tornarà a presentar a les eleccions a Prats amb la intenció d’aconseguir representació al consistori. Ara fa quatre anys Cañas es va presentar sota les sigles del PP i va quedar per sota del 3,5% de vots. En

aquell moment, la de Prats va ser l’única llista del PP a la comarca que comptava amb candidats del municipi.

El també exregidor de les Franqueses del Vallès va abandonar la presidència dels populars a Osona fa poc més d’un any, després dels mals resultats obtinguts pel partit en les eleccions catalanes del 21 de desembre. Ara vol presentar-se amb una llista

totalment renovada, i no descarta fer-ho sota el paraigua d’algun partit.

Amb aquest anunci, Cañas se suma a les candidatures ja anunciades d’ERC (Isaac Peraire) i Junts per Prats (Jordi Bruch). Es manté, encara, la incògnita sobre les candidatures de Montse Juvanteny i de la Repúbica Activa de Prats, que ha proposat fer una candidatura unitària.//

Estem preparant els debats de les eleccions municipals de LaRella... Què els demanaries als teus càrrecs electes? Podeu enviar propostes a: larellallucanes@gmail.com

la columna

Ferran SAYOL

El que sigui per un bon mos Ja pot ser Fira a l’Hostal del Vilar, com la Candelera de Perafita. Tan és que hi hagi la festa dels Carlins a Alpens com la de les bruixes a Sant Feliu Sasserra. El fet és que als amics de la plana de Vic els fa molta mandra pujar al Lluçanès. El que és un cop de cotxe per alguns, esdevé gairebé una odissea pels altres. Pels que hem anat i vingut mil una vegades, anar a fer el got a Vic no és res més que fer quatre revolts mal comptats - i avall que fa baixada! Pels de baix, cara amunt, hi ha un revolt rere l’altre, i que sembla que no s’hagin d’acabar mai més.

La veritat és que, comptat i debatut, de Vic a Sant Bartomeu només hi ha uns 15 minuts.

Però explica’ls-hi, que no et creuran pas!

Després d’anys d’estira i arronsa, crec que finalment he trobat la millor manera de fer-los pujar al Lluçanès. És ben senzill. El truc consisteix en acabar la sortida, sigui quina sigui, amb un bon àpat en algun dels restaurants de la zona. Sí és així, els podràs fer pujar a veure el que vulguis. Abans del prometedor dinar, potser podreu pujar a veure el monestir de Lluçà, la Roca de Pena d’Alpens o el gravats d’en Perot a Oristà. Un cop amb la panxa plena, fins i tot els podràs portar a jeure una estona al roure de la senyora de Sant Boi i un cop paït el dinar potser fins i tot els podràs arrossegar fins a veure les vistes de la plana des del Santuari dels Munts.

Després d’un temps d’aprenentatge, ja comencen a saber que, al Lluçanès, s’hi menja bé a tot arreu. Producte de primera qualitat, sovint de proximitat, i a un preu molt assequible.

Canelons de col, amanida carlina, conill amb bolets, peus sense feina o ànec amb peres. Vagis on vagis, només es tracta de plantejar l’excursió amb un clar objectiu: la bona teca. Un cop acabada la jornada, no voldran pas marxar gaire tard, perquè només ells saben que els queda un llarg camí fins a casa. Tot i així, ara ja no costarà gaire tornar-los a convèncer per la propera sortida. Fins i tot, amb una mica de sort, seran ells els que et preguntaran quan toca una nova excursió per descobrir els restaurants lluçanesos que encara els queden per descobrir.// LaRella | 5

notícies

llibertats

Sense drets no hi ha llibertats

Núm.459

Les obres dels nous vestidors a la zona esportiva de Prats començaran aviat PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras

El passat dijous 21 de febrer el país es va aturar.

Amb el lema Sense drets no hi ha llibertats, molta gent del Lluçanès es va adherir a la vaga i hi va participar activament, ja sigui en les concentracions que es van produir als pobles (a la foto, Prats), com en les diverses accions que es van dur a terme durant el dia.

A Perafita van aprofitar el dia, també, per arreglar la Font del Raig entre els veïns i veïnes.//Red

precampanya #26M

ERC i Junts per Prats enceten precampanya

La construcció d’uns vestidors compartits entre tota la zona esportiva de Prats de Lluçanès, exceptuant el Pavelló Municipal, serà una realitat a partir, si tot va bé, del proper 1 o 2 d’abril. El projecte, que té el punt de partida a finals de l’any 2015, formava part del pla de govern de l’actual equip. Segons l’alcalde de Prats de Lluçanès, Isaac Peraire, la construcció d’uns vestidors compartits és una “necessitat” i suposarà una optimització de recursos, ja que l’obra no consisteix en la renovació dels vestidors del camp de futbol i de la piscina, sinó en la creació d’una zona que pugui ser utilitzada i compartida pels dos espais.

Peraire afirma que l’equip de go-

Per_ Jordi Freixa i Oliveras

LaRella | 6

finançament de l’obra. Així doncs, dels 865.167,37 euros que costa el projecte, 133.807€ han sortit de les Meses de la Diputació de Barcelona, 160.000€ més, també, de la Diputació, 175.000€ d’un crèdit i els 396.360,37€ restants del romanent de tresoreria de l’Ajuntament.

A finals del passat mes de febrer l’Ajuntament va aprovar l’adjudicació de l’obra a l’empresa berguedana ServiObres Queralt S. L.. La votació va comptar amb els vots a favor d’ERC i els vots en contra del PDeCAT, ja que segons el cap de l’oposició, Jordi Bruch, el projecte no s’adequa a les necessitats de Prats. Tot i això, Peraire creu que els vestidors actuals es troben en molt mal estat i “no reuneixen les condicions òptimes”, de manera que la construcció d’uns vestidors compartits és una “inversió necessària”. //

L’Ajuntament de Perafita compra Cal Prats per obrir-hi nous espais PERAFITA

Quan falten poc més de dos mesos per a les eleccions municipals, els grups del govern i l’oposició de Prats ja han començat a treballar per difondre les seves propostes de cara al pròxim mandat. Esquerra ha convocat en les darreres setmanes trobades temàtiques, en les que ha tractat temes com ara la pagesia, el comerç, la cultura i festes o els esports. La intenció de la candidatura és conformar un “programa electoral participatiu”. La primera de les trobades va ser el passat 20 de febrer, amb una xerrada de l’alcalde i candidat, Isaac Peraire, per explicar l’obra de govern i plantejar les línies que vol seguir treballant.

Per altra banda, Junts per Prats ha distribuït casa per casa una nova publicació en què fa èmfasi en les propostes sobre urbanisme. El grup critica el cost que tindran les obres dels nous vestidors de la zona esportiva, perquè consideren que “és evident que la construcció d’uns vestidors no requereix la fortuna que ha decidit gastar-s’hi aquest Ajuntament”. La candidatura liderada per Jordi Bruch també proposa iniciar reformes en alguns carrers, estudiar de nou els sentits de circulació pels vehicles i crear noves places d’aparcament al centre. A més, fan una crida a tothom qui vulgui incorporar-se al projecte.//Red

vern estava compromès a portar a terme aquest projecte durant la legislatura actual, tot i que els impediments que han sorgit faran que abans de les eleccions municipals l’obra no estigui finalitzada, ja que té una durada de deu mesos. A finals del 2015, l’equip de govern de Peraire va fer la petició d’un avantprojecte, un recurs tècnic per fer un estudi informatiu.

Aquest estudi els va permetre conèixer quines eren les necessitats de l’obra. El segon pas per tirarho endavant va ser el projecte executiu, que s’havia de fer a partir d’un recurs de la Diputació de Barcelona. Aquest òrgan, però, no va complir i el projecte executiu el va haver de fer, finalment, un grup d’arquitectes. Això va provocar que el procediment s’allargués més del que estava previst.

L’equip de govern, mentrestant, va ser l’encarregat de buscar el

L’Ajuntament de Perafita ha adquirit Cal Prats, una casa de tres plantes que podria acollir el Casal de Gent Gran el Remei i un nou espai pel jovent. L’edifici, situat al carrer Major i a pocs metres de l’Ajuntament, també podria servir de magatzem per la brigada, a la planta baixa, i per construir-hi una sala multiusos, a la segona planta. Així ho va explicar Ramon Casals, alcalde de Perafita, en l’exposició de la compra als veïns i veïnes, el passat dissabte 9 de març.

La compra ha tingut un cost de 216.300€, que l’Ajuntament pagarà en 10 anys mitjançant un crèdit sense interessos que li ha atorgat la Diputació de Barcelona.

Per la rehabilitació i posada a punt dels espais, l’informe tècnic encarregat per l’Ajuntament estima que faran falta uns 375.000€ més. Uns diners que s’hauran d’aconseguir en les properes legislatures, com va explicar Casals.

La nova adquisició vol garantir espai a entitats i col·lectius del

municipi, i sobretot, fer front a la demanda d’un espai propi pel Casal el Remei, que actualment es troba un dia a la setmana al Niu, i pel jovent, que fan ús d’un espai no adequat a la Casa de Colònies.

Sobre aquest edifici, també propietat de l’Ajuntament, Casals va explicar que de moment han descartat la seva rehabilitació perquè costaria més de 400.000€, i no solucionaria els problemes d’espai existents: la seva superfície útil seria de menys de 200m2, mentre que la de Cal Prats serà de 360m2.

Una compra controvertida Alguns veïns i veïnes de Perafita es van mostrar crítics amb la compra de Cal Prats durant la seva presentació. Van queixar-se de la poca informació que s’havia donat sobre la compra abans d’efectuarse i de l’elevat cost que suposarà l’adequació de l’edifici. També es va posar en dubte que l’adquisició resolgui els problemes d’espai.

Casals va explicar que l’adquisició havia seguit el procés habitual i que van optar per no publicitar la intenció de comprar l’edifici per facilitar la negociació amb els propietaris davant la possibilitat que

hi hagués més ofertes.

Sobre les altres questions, Casals es va mostrar convençut que la compra resultaria positiva pel municipi, i va afegir que es tracta d’un projecte obert que es definirà amb la participació del veïnat.//

opinió

Núm.459

paraules per-verses (diccionari de l’estrany)

Justícia

Grease, el musical torna al Lluçanès 49 alumnes participem d’aquest projecte interdisciplinari

Per_ Professor Franz-Herman Acab de la Serna Justícia: (Del llatí Iustitia que ve de Ius que significa Dret: és a dir el que és just) 1.femení_ÈTICA i RELIGIÓ: Virtut moral per la qual hom pensa i obra segons dret i veritat.

2.femení_DRET 1.Allò que cal fer segons dret i raó.

2.Exercici del dret a la justícia.

3.Administració de la justícia pels qui n’estan encarregats.

4.Qualitat d’allò que és fet amb equitat.

5.Persona o persones constituïdes per exercir la justícia en una col· lectivitat.

Sinònims: equitat, equanimitat, objectivitat, imparcialitat, integritat, rectitud, honestedat, ponderació, probitat.

Antònims: injustícia, il·legalitat, arbitrarietat Oxímoron: Justícia Imparcial Lluçanès: La iusticia porta d’uieres com les mules de batre. Elles no poden batre sense uieres; una estoneta, sí, p’rò en seguit els volta el cap i cauen.

Segons la teologia cristiana, la fundant/preservant de les virtuts cardinals. Amb la Prudència, la Temprança i la Fortalesa, el virtuous quartet sobre el qual s’edifica un pintoresc i rígid adoctrinament completat per: 3 virtuts teologals, 7 pecats capitals -i les corresponents 7 virtuts tutelars-, 10 manaments, 4 novíssims o postrimeries i un conjunt de normes i preceptes de menor calat però alta ambició sobre els quals giravolta tota la moral humana que mena i modela l’home just, honest, honrat i cabal.

Com aquells d’atorgada dignitat “cardinal”, v(s)icaris de Crist, éssers color púrpura (Pantone 200 C) que en el seu camí de perfecció, d’exemplificació i patronatge de la virtut moral dediquen la seva vida a l’abnegada tasca de regalar amor i atenció entre els seus congèneres i molt especialment entre els d’edat infantil.

De tradició, la justícia és cega -o només bòrnia-, no sabem si sorda.

Es representa dona -si es tracta de perfídia que sigui femenina- amb una bena als ulls -no sigui que ningú sospiti de prevaricació-, balança de platets per equilibrar proves, arLaRella | 8

institut

Alumnes de 4t d’ESO guments, induccions i arbitrarietats i magnifica espasa justiciera per impartir el càstig en cas -més que probable- de culpabilitat.

La Justícia pot ser divina, humana, social, distributiva, processal, poètica, ètica, commutativa, global, legal, militar, popular, universal, informal, moral, religiosa. La justícia es demana, s’obté, es reparteix, s’atorga, s’administra, es pren; a vegades apareix segrestada.

Avui la justícia està de moda, és una carta del tarot en mans de tahurs sinistres -esquerrans s’enténvestits de toga i addictes al joc (de la sort de les persones) i al sado (tot i que només de pensament), sapastres i totxos com el golem de Praga.

A vegades és tan lenta -si no fos cega diria que mira cap altre costatque no arriba mai -delicte d’omissió?-, a vegades va tan de pressa que incorre en prejudici.

Els justos van al cel, diuen -no us ho creieu-; els justos són revolucionaris amb mirada sense boira que a cops de bomba fan volar pels aires als tirans; ceramistes que premediten un color i una forma, els que s’estimen més que els altres tinguin la raó...

La justícia és una serp que només mossega a qui no porta sabates; cal defensar-la d’opressors i gentussa , de jutges i justiciers.

Va escriure el matemàtic: «-Què el jurat consideri el seu veredicte! –va ordenar el Rei per centèsima vegada aquell dia.

-No! No! –va bramar la Reina–.

Primer la sentència... El veredicte després.

–Però és absurd! –Va protestar enèrgicament l’Alícia –. Quina idiotesa demanar la sentència primer!

–Tanca la boca! –va cridar la Reina enrojolada de fúria –No vull callar! –va dir Alícia.

–Que li tallin el cap! – va cridar a plena veu la Reïna.

Ningú es va moure....

–Oh, he tingut un somni tan estrany! –Va dir Alícia a la seva germana–Tens raó és un somni ben curiós...» (?)

Sense la ben(i)a senyoria... És justa la justícia?

Cap més pregunta!//

Institut Castell del Quer

Com cada any -i aquest ja serà l’19è consecutiu-, els alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Castell del Quer preparem un muntatge teatral per tal de desenvolupar la capacitat de treballar en equip, d’organitzar-nos, de prendre iniciativa i ens posem el repte de pujar a l’escenari a interpretar un personatge, cantar en directe i ballar. Alguns de nosaltres, també ens responsabilitzem d’altres tasques: buscar empreses col·laboradores i realitzar accions de publicitat, dissenyar el cartell, cercar i crear l’atrezzo, ...

En total som 49 alumnes que participem en el projecte. No només ens ho passem molt bé assajant, sinó que també adquirim nous coneixements i afavorim la cohesió de grup. Però en aquest repte no estem sols:, a banda dels professors i professores de l’institut que ens dirigeixen, també comptem amb la col·laboració dels nostres pares i mares en l’escenografia, el vestuari, el muntatge tècnic de so i llum, la perruqueria i maquillatge, etc.

Aquest any, el musical que presentarem és Grease. Està basat en la pel·lícula estrenada al 1978 que porta el mateix nom. La versió que interpretarem és una barreja dels guions del film original, del musical i de la versió de Grease Live de 2016. Tot aquest “mix” l’hem amanit amb un toc

personal per adaptar-lo a les característiques del nostre grup.

La trama narra la història d’amor entre un jove americà (en Danny Zuko) i una noia australiana (la Sandy Olson) i es situa en un institut de Nord Amèrica.

Al llarg de l’actuació, els i les alumnes cantarem en directe les conegudes cançons d’aquest film, traduïdes al català.

Es faran Estan previstes un total de quatre quatre representacions; els dies represen16 i 17 de març a la Sala Polivatacions: els lent de Prats de Lluçanès, el dia dies 16 i 17 23 de març al Centre de Sant Boi de març, de Lluçanès i el dia 24 de març a l’Ateneu de Sant Feliu Sasserra. a Prats de El donatiu d’entrada per persona Lluçanès; és de 8€; a més, s’oferirà servei el dia 23 de bar. La recaptació va destinade març, a da al finançament del viatge de Sant Boi i el final de curs de 4t d’ESO a Itàlia.

Des d’aquí volem donar les grà24 de març cies a totes les persones que ens a Sant Feliu han acompanyat en el projecte: Sasserra als directors del musical, el Lluís i la Judit; a altres professors de l’institut; a l’equip de decorats i attrezzo; a l’equip de vestuari, maquillatge i perruqueria; als pares, mares i altres familiars i a totes les empreses que han col· laborat en el musical.

Finalment, convidem a tothom a assistir a aquest esdeveniment tan especial per nosaltres i al qual hem dedicat tot l’esforç, el temps i l’amor possibles.//

La propera Rella sortirà el dijous 4 d’abril!

A partir de l’abril, tornem a sortir cada quinzena

OPINIÓ

14 de març de 2019

Uns agraïments merescuts La Fetillera, Col·lectiu Feminista del Lluçanès El passat 8 de març a diferents països del món es va celebrar la vaga feminista: vaga laboral, de consum, de cures i estudiantil.

Perquè la bretxa salarial és del 23%, les retallades en diferents àmbits s’han fet a costa del temps i treball de les dones. Exigim la fi de la pressió estètica que ens obliga a tenir uns cossos impossibles, i la fi de la taxa rosa que ens fa pagar més per productes de primera necessitat. I exigim una educació feminista, inclusiva, pública, gratuïta i laica.

A la Fetillera considerem que el 8M és una jornada de lluita, per denunciar les agressions i opressions que totes nosaltres en més o menys mesura patim dia a dia.

Una convocatòria de vaga ha de significar una pressió real més enllà d’accions simbòliques que esdevingui d’un context d’agitació, de debat i de processos col· lectius d’autoorganització. El 8M no ha de ser l’excusa perquè els ajuntaments es pengin la medalleta pel fet d’organitzar actes per les dones del seu poble. Hauria de ser un motiu per treballar els

364 dies restants en mecanismes que empoderin les dones perquè siguin elles les que decideixin què volen fer el 8M i la resta de dies.

La idea de fer un acte unitari a Prats va sorgir d’una de les assemblees obertes organitzades per la Fetillera. Vam decidir convocar tots els alcaldes, alcaldessa i regidors i regidores del Lluçanès perquè creiem que és des de la política local on es poden dur a terme accions que tinguin un efecte real.

Volíem fer un toc d’atenció als i a les membres dels consistoris municipals, ja que només 4 dels 11 municipis que formen part d’Osona tenen aprovats els plans del Consell Comarcal, el d’Igualtat i LGBTI (Olost, Oristà, Prats i Sant Boi). I Sant Bartomeu que només té aprovat el primer. Com ja vam dir, es podia tractar d’un error administratiu, i així va ser en el cas d’Alpens que des de fa més de 10 anys té el seu propi Pla Local d’Igualtat. Pel que fa a Merlés, el Consell Comarcal del Berguedà funciona amb convenis anuals en els quals l’Ajunta-

La bretxa salarial a Catalunya entre homes i dones és del 23%

Només un 19% dels càrrecs electes del Lluçanès van assistir a l’acte de la Fetillera

ment s’hi ha adherit. I en el cas de Sant Feliu estan adherits al Pla d’Igualtat del Consell Comarcal del Bages, però encara no al pla LGTBI que va aprovar el Consell aquest passat estiu.

Totes les persones que vau assistir a l’acte de Prats vau poder veure les cadires amb els noms dels 85: alcaldes, alcaldessa, regidors i regidores del Lluçanès.

Des de la Fetillera vam fer un esforç enorme per convidar-les.

Vam enviar un mail a tots els ajuntmanents amb la carta d’invitació a l’acte, demanat que la fessin arribar a alcades i regidors i regidores, vam trucar a cada ajuntament per assegurar-nos que la informació havia arribat, i més tard vam enviar missatges de whatsapp a un membre de cada partit de cada consistori per explicar-els-hi que havien d’haver rebut aquell mail i que el fessin arribar a la resta de membres del seu grup. L’únic que demanàvem era que disculpessin la seva absència a l’acte sinó podien venir: només 1 alcalde i 4 regidores es van disculpar. Gràcies per fer-ho.

Així doncs nosaltres esperàvem que fossin 80 les persones que vinguessin. Al final només en van venir 16: 4 alcaldes i 1 alcadessa i 11 regidors i regidores.

A aquestes 16 persones que vau

venir us volem donar les gràcies.

Gràcies per fer la vostra feina com a representants dels vostres pobles. Gràcies per aguantar tot el manifest, que sabem que no va ser fàcil, i que el moment que us vam fer passar no el recordareu com un dels millors moments de la legislatura. Però almenys vau ser valents i valentes i vau donar la cara. I gràcies per les que ens heu fet arribar que l’acte us va fer reflexionar.

Però a qui volem donar les gràcies més especials és a tota la gent que va venir sense necessitat de mails, trucades ni whatsapps. A totes les que vau venir perquè realment vau voler venir. El sistema patriarcal que ens mata i oprimeix només el podrem destruir des de baix, des de les persones del carrer que treballeu i treballem dia a dia per denunciar les agressions que vivim o veiem, a totes les que ens qüestionem privilegis i actituds massa normalitzades. Gràcies a totes les que d’una manera o altra, però totes vàlides, que us organitzeu i ens organitzem per canviar aquesta societat malalta. I des de la Fetillera potser no us vam saber donar prou les gràcies el dia 8, però ho fem ara i aquí amb aquesta carta.

Visca la lluita feminista!!

LA VINYETA

Per_

SUBI

UNA NOVA VINYETA A CADA RELLA! LaRella | 9

OPINIÓ

Núm.459

EQUIP REDACCIÓ_ Ferran Vila, Robert Jové, Núria Vilamala, Pol Asensi, Lluc Corominas, Carolina Font, Jordi Freixa, Roger Torrents, Marta Giravent, Clàudia Molina, Albert Ferrer i Jordi Borralleras.

DISSENY, EDICIÓ I PUBLICITAT_ Jordi Freixa_ edicionslarella@gmail.com ADMINISTRACIÓ_ Laura Villena_ comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Bruch (Olost), Josep Maria Muntanyà (Prats de Lluçanès), Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès.

93 850 82 81 larellallucanes@gmail.com Dipòsit legal_ B-31.541-2001

La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

territori

No els agrada el Lluçanès Plataforma Lluçanès Viu Tinc un amic, molt ric, que em va dir que s’havia comprat una casa de pagès. No ho vaig acabar d’entendre ja que ell i la seva dona són les persones més “de ciutat” que conec. Van fer obres a la casa i, al cap d’un temps, ja era una autèntica torrassa típica d’una urbanització moderna.

Després van passar als exteriors.

Segons ells eren poc acollidors, massa salvatges i s’havien d’humanitzar una mica. Van posar una tanca perimetral, amb bruc i xiprers retallats, van asfaltar el camí i posar reixa amb comandament a distància, i van continuar: piscina olímpica, gespa impecable, pista de pàdel on els sabia molt greu que cada dia hi havia uns quants ocells morts perquè havien xocat amb el vidre i per finalitzar una zona de jardí zen amb estàtues de Budes adormits per tot arreu. Com us podeu imaginar aquell oasis de modernitat

poesia

A Josep Mill Seuva Ramon Marçal PRATS DE LLUÇANÈS Paleta de professió i molt amic dels ocells era la seva passió poder estar a prop d’ells.

Hi fou durant molts anys que amb el seu vesc, els rams i les creueres juntament amb els companys solien fer bones caceres.

Amb els ocells ell hi trobava poder gaudir d’un bon matí i de la recompensa desitjada de poder al final dir: que hem fet bona caçera i dir-ho ben alt i rient i anant pel dret o fent drecera tornar a casa molt content.

Però seguint el curs de la vida que un dia comença i un altre té fi ha estat cridat per Déu a l’hora escollida que és qui li ha marcat el camí.

Als familiars i amics els queda l’anyorança i un seguit de grats records i la més sincera lloança i l’apreci dels seus valors.

LaRella | 10

feia un mal d’ulls terrible al bell mig dels boscos de la Garrotxa.

I perquè us explico aquesta història? Doncs perquè aquests últims anys ha aparegut un seguit de gent amb molts diners que un cop han tingut les seves finques deuen haver vist que no els agrada el Lluçanès. I com imitant déu nostre senyor s’han posat a crear el seu món. Enmig del bosc hi han fet un circuit de cotxes de ral·li, o granges de porcs , els turons els han convertit en plans, els marges no els agraden i els han fet desaparèixer, camins de transhumància mil·lenaris tancats, i han fet camps. Els encanten els camps! boscos de rajolet, tan bons pels bolets, alzinars i fins i tot de Boix grèvol, que està protegit, ara són camps que la Generalitat aplaudeix ja que hi veu un guany en sobirania alimentària. Però els camps són per fer més porcs que se’ls mengen

els xinesos, o vedells que marxen amb vaixell a països llunyans, i de moment els restaurants de la zona veig que no ofereixen pas cap bistec de cavall angloàrab. O sigui que de sobirania alimentària res de res, més purins i herbicides i prou. També els encanten les tanques, ho tenen tot vallat, com si fos el seu jardí, i nosaltres anar perdent hectàrees de territori, que ens és prohibit.

Hi ha qui està encantat amb tot aquest moviment doncs s’hi guanyen molt bé la vida, però: val la pena? A mi em fa pena quan hi passejo i em fa sentir un estrany a casa meva. I com deia un avi del Lluçanès: “si es cala foc no l’aneu a apagar! Els terratinents no ens hi volen a casa seva!”//

Podeu enviar la vostre opinió a: larellallucanes @gmail.com

cooperativisme

Cuidem Lluçanès, fomentem el cooperativisme Isaac Peraire Soler

Alcalde de Prats de Lluçanès i President del Consorci del Lluçanès Entre totes, tot. Entre unes persones i unes altres, és més fàcil entomar els reptes compartits per sortir-nos-en i tirar endavant.

Aquest és un dels principals eixos pels quals defenso i penso que el Lluçanès necessita ser reconegut com a comarca oficial i per això, mentrestant, calen eines per sumar esforços entre els municipis de la comarca, i el Consorci ha volgut fer en aquests últims anys una gran tasca en aquest sentit; tota la que ha pogut. Per a fer-ho, és importantíssima la col·laboració amb el sector privat, l’aglutinament de forces entre persones; i pot veure’s amb el cooperativisme, una forma d’organització democràtica, voluntària i amb compromís de participació activa entorn a un projecte, una empresa, un negoci. Des del Consorci, que fomentem l’ocupació, l’empre-

nedoria, i el suport a les empreses de tot tipus arrelades al territori, també apostem per aquesta fórmula i per això mateix facilitem les iniciatives que van relacionades amb el cooperativisme. És en aquest sentit que va néixer la cooperativa “CUIDEM LLUÇANÈS”, que només és possible gràcies al grup impulsor i les persones que hi treballen.

Entreu a www.cuidemllucanes. cat o poseu-vos en contacte amb les cooperativistes que formen el Consell Rector, i molt probablement hi trobareu el què busqueu, amb propostes tant potents com el “CUIDEM PLUS”, una cartera de serveis dirigida a empreses i particulars molt interessant.

A la comarca tenim altres exemples enfocats al foment del cooperativisme, com l’apassionant “Cultura Emprenedora a

l’Escola”, impulsat per la Diputació de Barcelona i coordinat pel Consorci del Lluçanès, i en el qual hi han participat ja diferents escoles del Lluçanès (Olost, Sant Feliu Sasserra i Prats de Lluçanès). A més, a nivell d’Ajuntament de Prats ens hem fet socis de “Som Energia”, a qui hem encarregat l’energia d’algunes instal·lacions, i estem explorant altres vies cooperativistes com en el camp de l’habitatge.

Per altra banda, apostem per la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària, en la que Prats de Lluçanès va entrarhi de la mà de Sobremunt, un altre ajuntament plenament compromès amb les altres economies.

I aquest any 2019 seguirem parlant de cooperativisme. Per exemple, acollint la taula territorial de l’Economia Social i Cooperativa, organitzada per l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central (una eina a la vostra disposició) el dia 14 de març, que acabarà amb la xerrada “Dignificar les cures. Propostes i experiències”, a l’Espai de Prats de Lluçanès.

I seguim. Per l’economia, pel territori i les persones. //

opinió

14 de març de 2019

MÒ - VILS Miquel Casadevall

Sant Bartomeu del Grau Ja fa unes setmanes que s’ha acabat el Mobile World Congress a Barcelona, i de nou s’ha tornat a saldar amb milers de congressistes i periodistes obrint-se pas per a ser els primers en admirar les meravelloses sorpreses que les multinacionals de la tecnologia ens deparaven al conjunt de mortals. Naturalment, acompanyats per desenes de titulars, entrevistes i reportatges sobre les bondats tecnològiques que marcaran tendència al mercat i que dibuixaran la línia que segueix el progrés científic a un ritme vertiginós, els límits del qual sembla que romanen encara inescrutables.

Pel que he pogut copsar, aquesta vegada hi ha dues novetats notòries: els mòbils plegables (no, no són com els Motorolla d’abans, sinó que la pantalla també es plega. Busqueu-ne fotos i flipareu!) i la tecnologia 5G. Sense entendrehi gaire, em sembla que les innovacions que més transcendeixen són bàsicament excentricitats a l’abast de pocs, però és innegable que obren una sèrie de portes per les quals hi acabarem passant de forma massiva.

Permeteu-me que m’expliqui.

Recordo el primer mòbil que va arribar a casa, un totxo negre amb tapa i amb una antena de pam. Pocs anys més tard, aparegueren els primers telèfons amb càmera. A qui se li va acudir? Allò sí que era una excentricitat sense cap sentit! Aleshores, a poc a poc s’hi anaren afegint elements.

Música, jocs, internet. Els mòbils eren cada vegada més petits i més pràctics. Fins que va arribar la tecnologia tàctil. Era poc atractiva per a alguns, però tampoc tinguérem massa marge de discussió, ja que poc temps després va arribar la revolució dels smartphones, i amb ella, el nostre modus vivendi va canviar per sempre.

Els terminals eren escandalosament assequibles – això si no te’ls “regalaven” directament a través dels sistemes d’acumulació de punts que es van empescar les telefòniques – i en poc temps van penetrar a la quotidianitat de gran part de la humanitat. No cal dir que això va durar poc.

Ara, una dècada més tard, hem vist evolucionar aquests aparells i les seves prestacions a una velocitat tant gran que gairebé no som capaços d’atrapar-los. Hem passat del 2G al 5G, dels anomenats telèfons mòbils a uns aparells que porten tres o quatre càmeres integrades i que estan dissenyats perquè hom els utilitzi gairebé

Em sembla que les innovacions que més trascendeixen són bàsicament excentricitats a l’abast de pocs”

Som conscients de tot el que suposa aquest progrés?

Som realment lliures a l’hora de decidir fins a quin punt en volem ser partícips?”

per tot: realitzar compravendes, comunicar-se, entretenir-se, retratar-se, escoltar música, mirar pel·lícules, estudiar, llegir, orientar-se, assessorar-se, administrar les seves finances, ...i en ocasions, fins i tot, telefonar!

Tot plegat està molt bé, i no nego que aquesta tecnologia ens aporta coses positives i ens pot arribar a fer la vida més còmode.

Ara bé, no puc evitar veure-hi una mena d’aurèola obscurantista que em suscita certa desconfiança. Sense entrar a parlar d’elements tant obvis i preocupants com la bretxa digital, la bretxa econòmica o tots els trastorns associats directament a l’ús excessiu d’aquest tipus de tecnologies, em pregunto: som conscients de tot el que suposa aquest progrés?

Som realment lliures a l’hora de decidir fins a quin punt en volem ser partícips? Tenim clar quins drets i quins deures tenim al respecte? I quins n’hauríem de tenir?

Sabem quin és l’impacte ambiental que generem cada vegada que adquirim i utilitzem un estri d’aquestes característiques? Quin és el paper real dels mòbils en el camp del control social?

Cadascú tindrà la seva pròpia opinió, però penso que si ens ho mirem des d’un punt de vista global, la resposta és clara. Ens han venut la democratització de la tecnologia, però com a societat no hi

Cuidem les vides, cuidem les persones, cuidem l’economia, cuidem el Lluçanès Josep Comajoan

Periodista i cooperativista a Dies d’agost SCCL i a l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central Des del cooperativisme ens agrada dir que ens hem organitzat sota aquesta fórmula jurídica empresarial perquè volem posar les persones al centre, no el benefici econòmic com fan la majoria d’empreses del capitalisme. Ho diem i ho practiquem, i a més, ens agrada explicar-ho. I malgrat tot, posant la vida al centre, continuem fent economia, generant ocupació estable i de qualitat, que no sempre vol dir ben pagada, perquè ens organitzem a partir de les nostres pròpies regles, aquelles que més s’adapten a les vides de les persones que cooperativitzem el treball entre nosaltres. I sí, que siguem cooperatives declarades oficialment sense ànim de lucre, no vol dir que no cobrem pels nostres serveis, però

ho fem també ajustant-nos als interessos mutus, els nostres i els de les persones o altres empreses que els consumeixen. Sona senzill, però encara ara és massa poc conegut el cooperativisme, no serà pas per falta de trajectòria històrica, que ja és de segles i en el nostre país i en aquestes comarques de la Catalunya interior havia tingut una llarga tradició d’autoorganització, estroncada pel franquisme.

I si defensem que el cooperativisme és una fórmula ideal per a les persones, doncs també ho és per als territoris. Les cooperatives s’han mostrat com unes empreses molt més resistents als embats de la crisi que la majoria d’empreses convencionals. I ha estat perquè estan governades

Si defensem que el cooperativisme és una fórmula ideal per a les persones, doncs també ho és per als territoris

per les pròpies persones que hi treballen, i perquè és un model que es pot adaptar a les diferents necessitats, adaptar-se al treball, al consum, als serveis, a la formació, a l’habitatge digne. I també, i molt especialment, en comarques com el Lluçanès, que històricament ha estat massa mancat d’atenció per part de l’empresa convencional. Si defensem que les persones ens autoorganitzem el treball i el consum entorn al cooperativisme, què hem de dir dels territoris fets a la mesura humana com és el Lluçanès. Experiències reeixides com la de Cuidem Lluçanès no han de ser menys que la punta d’un iceberg que hauria d’anar surant cada vegada més d’entre aquest oceà espès i massa vegades desbocat

tenim pràcticament cap control.

Mica en mica, les opcions d’utilitzar el telèfon en el nostre dia a dia s’estan convertint en obligacions.

El sector tecnològic és el que mou més diners del món, i tots i totes nosaltres som part de la seva estratègia comercial. No deixem de ser potencials consumidors; conillets d’índies de les grans multinacionals tecnològiques que estan implantant mundialment la robòtica a tots els nivells possibles (de fet, ja existeixen nombrosos exemples de robots que comencen a prendre decisions per nosaltres). Una implementació generalitzada d’unes tecnologies molt noves els efectes de les quals, a mitjà i llarg termini, ens són desconeguts. Efectes sociològics, psicològics, fisiològics, mediambientals o fins i tot ètics.

En altres paraules, som subjectes d’una experimentació a temps real. Podria ser que no en fóssim prou conscients? Podria ser que, amb la complicitat dels mitjans de comunicació, ens estiguéssim deixant encegar per les comoditats que ens aporten les TIC en comptes d’abordar un debat real sobre les conseqüències negatives que se’n poden derivar o sobre la forma com aquestes s’estan implantant? Podria ser que la investigació tecnològica corri més que la nostra capacitat d’assimilar-ne el seu ús?//

i embravit que és el capitalisme.

I que per fer la primera taula territorial d’aquest any 2019 de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, el 14 de març, s’escollís Prats de Lluçanès, organitzant-ho de la mà del Consorci i de l’Ajuntament, administracions que han estat des del primer dia al costat de l’Ateneu, tampoc és cap casualitat. Hi ha hagut molt bona sintonia i des de l’Ateneu s’ha pogut aportar el bagatge d’anys de treball en el cooperativisme, per exemple, per ajudar a néixer Cuidem Lluçanès. L’àmbit de les cures -que tant de ressò va tenir el passat 8M amb la vaga feminista, de treball però també de cures-, el Lluçanès com a comarca i les persones en general, estan i estem necessitades de principis com els del cooperativisme per ser més fortes, però alhora més humanes i, en definitiva, més felices. Posem les persones al centre, dignifiquem el treball i, en definitiva, cuidem-nos, cuidem l’economia en tant que cuidem les persones.

I sí, cuidem el Lluçanès.// LaRella | 11

Entrevista

Núm.459

“Creiem en la gent i les sinergies que es creen quan sortim del nostre espai de confort” entrevista a la casa de l’heura, un projecte vital merlès / prats Per_ Robert Jové

A vegades, la unió de dues persones genera una corrent d’energies creatives que transcendeix la pura biologia, com és el cas que ens ocupa en aquesta entrevista.

L’Helena Vilà és una pradenca readaptada que treballa al Consell Comarcal del Bergedà en tasques de participació ciutadana i en Paco García va arribar a Prats l’any 2010 fugint de la deshumanització de la ciutat i es va enamorar, també, de les postes de sol a Sant Sebastià; actualment treballa a l’àrea de Medi Ambient de l’ajuntament del poble.

Els dos tenen, amb anterioritat a la Casa de l’Heura, una llarga i contrastada experiència en dinamització cultural i participació.

Què és la Casa de l’Heura?

P: En principi és la casa on vivim, està situada entre Pinós i Ginebret, però suposo que us deu interessar més l’associació sense ànim de lucre que hem creat i que té la seu social a l’hotel d’entitats de Prats.

H: La idea era vincular un projecte socio-cultural a casa nostra, tot i que, evidentment, les accions que organitzem es realitzen a fora.

P: L’objectiu d’adoptar el format d’entitat era fugir de personalismes i constituir una associació acollidora i participativa; no es cobra cap quota a ningú i està oberta a tothom que tingui inquietuds artístiques, culturals, etc., amb ganes de participar-hi.

H: El que es preten treballant en xarxa és involucrar la gent i les entitats en actuacions per promoure la cultura, el patrimoni i les arts. Obrir el Lluçanès al món i el món al Lluçanès, podria ser un bon lema.

L’Heura, per algun significat especial?

P: Heura, no tant com a espècie botànica sinó com a idea, concepte. Els antics egipcis la feien servir com a verí, per als grecs era símbol de fidelitat; des de l’antiguitat planta màgica i element protector de les cases, és el que LaRella | 12

impedeix que les forces malèfiques entrin a l’interior de la llar.

A casa nostra a més, també és on viu una ocellet que es diu cotxa fumada Aquesta dualitat de forces que simbolitza l’heura és present en totes les nostres actuacions.

FA TEMPS QUE ORGANITZEU SANTA ÀGATA. Com HI ARRIBEU a les xeres?

P: Per Santa Àgata es commemora la crema del poble per part de les tropes borbòniques. L’any 2014 es complien 300 anys dels fets i vaig ser part de la primera organització de Santa Àgata com a Col·lectiu Resiliència [Resiliència és la capacitat que tenim de fernos forts a partir de les desgràcies que ens passen]. A banda d’una xerrada i el dinar popular, es va fer un acte central a la plaça de l’església on es combinava teatre de carrer, pirotècnia, projeccions i música. Aquest acte es va anomenar Càntics de Llum. El model es va repetir l’any 2015 amb la mateixa entitat. Els anys 2016 i 2017 el col·lectiu va deixar d’organitzar els actes i la programació va variar fins l’any 2018 que ja com a La Casa de l’Heura vam entomar la recuperació dels actes de Santa Àgata en el seu format original, amb els Càntics de Llum i altres noves propostes. Finalment, aquest 2019 engeguem el projecte que perseguia des de l’inici de tot plegat que és la Fira de Foc i de Llum: Les Xeres de Santa Agata La voluntat és unir el passat amb el present d’una forma artística, relacionar allò real amb allò imaginari que en definitiva és l’essència profunda de l’art. I no fer-ho nosaltres sols, sinó amb la gent, perquè quan la gent s’uneix i s’hi posa, els resultats són espectaculars, no tot són grans pressupostos...

QUINES ACCIONS HEU FET FINS ARA? P: De moment, la majoria han estat realitzades per Santa Àgata.

H. Hem fet altres coses com l’exposició Dones i guerres de l’any passat. El 2018 també es va crear un quadre col·lectiu, una actuació plàstica dirigida per Lluis

La Casa de l’Heura, inspiradora i nom de l’associació/F: La Casa de l’Heura

Puiggròs que es deia Pintem la Llum. Ens agradaria, que cada any, es pogués realitzar alguna obra permanent, deixar una petja que resistís el pas del temps, però moltes vegades el problema és trobar l’espai. Ara mateix estem preparant una escenografia per al Carai Teatre, un grup local i per suposat estem oberts a qualsevol col·laboració arreu del Lluçanès.

Aquest any en una instal·lació hi havia ferrers lluçanesos entre els que hi figurava l’alpensí Enric Pla. El 2014 l’apartat de foc el van dur els cremats d’Olost.

Volem trencar certes dinàmiques que encara existeixen al Lluçanès i treballar en xarxa. Seria interessant que es coordinessin totes les manifestacions culturals del territori i la gent les pogues gaudir totes. Nosaltres, per exemple, hem mirat que per l’any que ve la commemoració de Santa Àgata no coincideixi amb la Candelera de Perafita.

P. La vida té un recorregut cíclic; totes les cel·lebracions actuals tenen una arrel pagana, els rituals s’han convertit en festes.

Nosaltres intentem contrastar el passat amb el present. Estem involucrats en el territori om vivim, l’apreciem i estimem, i per això volem trencar la idea que encara es té del món rural com un espai tancat.

Treballant en xarxa pretenem involucrar a la gent i les entitats en actuacions per promoure la cultura, el patrimoni i les arts. Obrir el Lluçanès al món i el món al Lluçanès, podria ser un bon lema.

En aquest darrer acte, el de les xeres i de fet en el de l’any passat també, hi havia al·Lusions polítiques, sempre hi són a les vostres accions?

P: La política és allò quotidià, el dia a dia de les persones, nosaltres pensem que no es pot deixar només en mans dels polítics. No fem res amb cap intenció partidista però és indubtable que la participació ciutadana i el treball en xarxa són una altra forma de fer política.

H: Actualment vivim una situació especial, per això són inevitables les alusions polítiques en tots els actes. Estem en contra de les injustícies i ho manifestem amb el llenguatge de l’art, però sí que fugim de la dinàmica dels partits.

Creiem en la gent i les sinergies que es creen quan sortim del nostre espai de confort. Un altre element present en les nostres actuacions és la Paraula, pretenem alliberar-la de la perversió amb què sovint es fa servir. Sinceritat, honestedat, compromís,... procurem utilitzar-les i retornar-les al seu sentit original.

Què us interesa més: la tradició o la modernitat?

P: No ens agrada aquesta distinció. El folklore, la cultura popular s’ha renovat molt en els

a

notícies

14 de març de 2019

darrers temps. Moltes vegades la modernor, el progrés, ha deixat de banda aspectes imprecindibles de la vida, aspectes que són essencials en la condició humana.

No vas veure els bastoners a les xeres de Santa Àgata d’enguany?

H: Precisament aquesta és una distinció que volem desfer amb les actuacions de la Casa de l’Heura.

Intentem promoure una nova manera de viure la ruralitat. Lligat amb la pregunta anterior pensem que moltes vegades les administracions (tot i qualsevol generalització és falsa) fan les coses “perquè s’han de fer”, seguint els costums, gairebé com una obligació, però quan la gent s’involucra en una acció és perquè hi creu fermament.

Què aporteu més a part de la direcció artistica?

P: A veure, tècnicament tenim les nostres limitacions, però per això estan els col.laboradors que moltes vegades ja formen part del grup. Per exemple, l’apartat audiovisual seria impensable sense en Pep Pujol de Sant Feliu, una persona brillant, d’una generositat brutal que treballa amb una passió que és el que ens agrada.

Tothom pot veure els videos al nostre canal de youtube.

H: Nosaltres tenim una visió artística però cada actuació s’adapta a les circumstàncies. Els resultats són importants, per això els avaluem en reunions posteriors amb la gent que ha col·laborat, però el que realment ens interessa i gaudim és el procés creatiu en el qual hi estan involucrats tots els participants, triant els espais, la ubicació, etc. Pensem que aquesta forma de treballar uneix la comunitat, quan ens coneixem més les persones, els lligams s’enforteixen i el territori es cohesiona més.

Pel que expliqueu les Xeres busquen la cohesió, també, de gent d’arreu del Lluçanès.

Heu rebut algun ajut o col· laboració al Consorci?

Quan faig aquesta pregunta l’Helena i el Paco es piquen l’ullet i miren per la finestra abans de respondre’m: Diuen que demà plourà.

Tothom que vulgui conèixer més a fons i de forma visual les actuacions de la Casa de l’Heura es pot adreçar a les xarxes socials, tenen perfil a Instagram i a la majoria d’aquesta mena d’àgores modernes. Moltes gràcies Helena & Paco pel vostre temps i us desitgem molta sort en aquesta excel· lent iniciativa.//

Presenten el projecte d’eixamplament del pont L’obra té com a objectiu millorar la seguretat viària i dels vianants OLOST Per_ Lluc Corominas

L’eixamplament del pont de la C-154 a Olost, que travessa el Torrent de Sant Genís, serà una realitat al 2020. El projecte va ser presentat el passat 26 de febrer pel consistori, amb la presència del diputat delegat d’Infraestructures Viàries i Mobilitat de la Diputació de Barcelona, Jordi Fàbrega.

El pla preveu eixamplar aproximadament 5 metres: el pont passaria de fer 6 metres d’amplada a 11. També es crearà una vorera per a vianants de 800 metres que

anirà des del propi pont fins a, gairebé, l’encreuament amb la C-62 (al camí del passant d’en Pep).

L’objectiu de l’obra és garantir la seguretat dels vianants i millorar la circulació pels usuaris de la via. Una carretera, la C-164, que, segons dades de la Diputació, rep uns 4778 vehicles diaris, uns números superiors a la mitjana d’aquest territori. Per altra banda, segons Fàbrega, aquestes obres ajuden a garantir la qualitat de les infraestructures i el despoblament rural en pobles petits com Olost.

Les obres tenen previst començar al primer trimestre del 2020.

“Un projecte que permetrà fer

Està previst que les obres comencin el primer trimestre del 2020

realitat una demanda esperada i reivindicada pel municipi durant molts anys” assegurava l’alcalde del poble, Josep Maria Freixenet, després de rebre el suport de la Diputació per fer front a aquesta infraestructura. Les obres duraran 8 mesos, segons la proposta de la Diputació.

D’aquesta manera s’aconseguirà fer realitat, l’any 2020, una obra llargament reclamada per acabar amb el perill que suposa el tram per als vianants, i aconseguir que sigui molt menys exposat i més apte per passejar.//

Alpens tindrà Farmaciola tres dies a la setmana ALPENS Per_ Redacció

Aquest divendres 15 de març entrarà en funcionament el nou servei de farmaciola d’Alpens, que anirà a càrrec de la farmacèutica titular de la farmàcia de Montesquiu. Per facilitar-ne

la instal·lació, l’Ajuntament ha ofert el local que antigament ocupava el consultori mèdic, a la planta baixa del Casal Municipal de la Placeta.

El nou servei és fruit de la sol· licitud que va presentar l’Ajuntament al Departament de Salut a principis de l’any 2018, basant-se en la normativa que pre-

Ràdio Lluçanès llança la seva primera emissió OLOST Per_ Lluc Corominas

Dissabte 2 de març va emetre per primera vegada la nova ràdio de la comarca, Ràdio Lluçanès.

Ho va fer en format pilot, és a dir, una prova per comprovar que es podien portar a terme les retransmissions sense cap problema.

El projecte neix de la mà d’una colla de joves del poble d’Olost, tot i que pretén ser un idea oberta a a tots els públics i plural, per a tothom qui tingui ganes i curiositat per fer ràdio.

El programa de la prova pilot portava per títol Enrellats, va estar presentat pels col·laboradors

La Farmaciola d’Alpens entrarà en funcionament aquest divendres

veu autoritzar farmacioles en aquells nuclis que ho necessiten per raó de llunyania o dificultat de comunicació respecte d’una oficina de farmàcia. Els horaris d’atenció al públic seran dilluns de 15.30 h a 18.30 h, dimarts de 09.00 h a 13.00 h i divendres de 9.00 h a 13.00 h.//

el mem de larella _ per @tut_dutxes

de LaRella, Robert Jové i Jordi Freixa.

Amb aquesta iniciativa s’ha tornat a donar vida al material que va permetre emetre, durant anys, la ràdio municipal de Prats de Lluçanès: Ràdio Troka. El material ha estat cedit per conveni a l’Ajuntament d’Olost. Aquest acord demostra el caràcter múltiple d’aquest mitjà.

El Programa 0 de la nova Ràdio Lluçanès ha estat publicat a la plataforma Youtube i ja acumula, a hores d’ara, més de 200 visites.

De fet, aquesta serà la plataforma que en aquests inicis farà servir la ràdio, ja que permet arribar fàcilment a més públic i fer-ne millor difusió. // LaRella | 13

notícies

Núm.459

festa

cursa

Un Carnestoltes primaveral acoloreix els pobles del Lluçanès

Del Lluçanès a la Menorca Epic 360º

LLUÇANÈS Per_ Redacció

La gresca del Carnestoltes es va gaudir a diversos pobles del Lluçanès. Alguns van celebrar-lo el divendres a la tarda, amb l’escola, i d’altres el cap de setmana, just després del Dijous Llarder. A Alpens no hi va faltar el tradicional dinar popular el dimarts de Carnestoltes.

Una festa molt celebrada per petits i grans, que un any més va acolorir els carrers amb les millors teles, i sobretot, molts somriures...

El Casal del Jovent organitza un exitós Carnestoltes a Prats Un Carnestoltes tocatardà va arribar el passat 3 de març als carrers de Prats de Lluçanès, on els veïns el van acollir amb una gran afluència de públic i de participants. El Carnestoltes va ser organitzat des de l’Ajuntament a través del Casal del Jovent. El tècnic de Joventut, Sergio López, i un grup de joves del poble van crear una comissió per organitzar la diada. La rua va començar a la Carretera Sabadell i va acabar a la Plaça Vella amb una gran guerra amb més de 100 kg de confeti i prop de 300 persones. A la rua, a part de totes les persones individuals, van participar-hi un total de 3 carrosses i 10 comparses. Pel que fa les carrosses, la guanyadora va ser l’anomenada “Farmatur”, formada per 31 persones disfressades de medicament sobre un remolc decorat igual que una farmàcia. En relació a les comparses, “Game Over”, un grup de persones disfressades dels personatges dolents de les pel·lícules de superherois, es va emportar el primer premi. Sergio López valora molt positivament el Carnestoltes d’enguany, tant per la implicació dels joves que formaven la comissió organitzativa com per les opinions que els han arribat per part dels participants.//JB Sant boi crema el rei El Rei Carnestoltes de Sant Boi, va ser cremat el passat diumenge. La rua del carnestoltes va començar a l’Escola Aurora, d’on va sortir-ne el Rei Carnestoltes, LaRella | 14

F: Martí Font

F: Carnaval a Sant Boi de Lluçanès

F: Ajuntament d’Olost

amb una rua seguida per nens i nenes i pels pares. Una rua on no va faltar la Minnie mouse, la princesa Elsa, infermeres, algun robot... Un cop arribat a la Plaça Nova és va fer la cremada al Rei Carnestoltes. Tot seguit, els participants és van desplaçar al local social El Centre, per disfrutar del show d’en Joan Barrios, on va fer ballar sense parar a petits, pares i mares. Per finalitzar la festa és va repartir xocolata desfeta i coca per tothom.//MG premis repartits a olost Una setmana més tard de la que marca el calendari, com és habitual, Olost va celebrar el Carnestoltes. Va ser el dissabte

9 de març al gimnàs de l’escola.

Més d’un centenar de persones van gaudir del grup d’animació “Jaume Ibars Trio”, acompanyat de confeti a dojo i llaminadures per a tots els infants. L’acte va acabar amb coca i xocolata desfeta preparada per la gent gran del Casal d’Avis.

Els 4 premis que s’havien preparat van quedar deserts davant la dificultat d’escollir les millors disfresses, i es va decidir repartir el premi entre tots els participants. El bon temps que va fer aquest any fa plantejar de cara a les pròximes edicions es miri de tornar a fer a l’aire lliure, tot i que l’espai actual té una bona acceptació.//PA

El passat cap de setmana del 8, 9 i 10 de Març es va dur a terme la “Epic Trail 360º” a l’illa de Menorca. Aquesta carrera tenia les modalitats de cursa a peu, amb BTT i caminada. La cursa constava d’un recorregut que feia la volta a l’illa pel conegut “camí de cavalls” amb tres dures etapes que van posar a prova a tots els participants. El Lluçanès comptava amb triple representació: Adrià Noguera de l’equip “Ferbikes Prats”, que feia parella amb Ricard Calmet en la categoria de bicis i Rosa Besora amb Gemma Riera de l’equip “Set de Córrer”, que van participar a la cursa a peu.

Noguera i el seu company van demostrar l’alt nivell que gasten i van aconseguir arrasar en la categoria de BTT, guanyant les tres etapes i emportantse l’or a la classificació general. Sense dubte no van tenir rival en la seva modalitat, ja que van deixar a la segona parella a uns trenta-cinc minuts. El recorregut total d’aquesta modalitat sumava 191 kms i 3400 metres de desnivell acumulat.

Per la seva banda les corredores de “Set de Córrer”, la Rosa i la Gemma, van aconseguir acabar a la quarta posició femenina després de completar els 157km i 2931 metres de desnivell acumulat amb un temps de 20 hores i 41 minuts, a només quatre minuts de les terceres classificades.//AF

futbol

La FCFS a Prats

Dues categories de la secció de futbol sala de la federació Catalana, van fer parada al pavelló de Prats de Lluçanès. Tant l’equip benjamí com l’aleví van dur a terme les jornades de convivència prèvies als campionats d’Espanya de futbol sala. Catalunya (Aleví) i Murcia (Benjamí) seran les seus d’aquesta competició en les categories que han estat entrenant al Lluçanès. Els quadribarrats es van allotjar al municipi veí de Berga i es van exercitar per partida triple a les instal·lacions de Prats de Lluçanès.//AF

ESPORTS

14 de març de 2019

motor

patinatge

Dues patinadores lluçaneses queden cinquenes d’Espanya

L’Esprint Sant Julià passa per Casamiquela

LLUÇANÈS / TONA / GUADALAJARA Per_ Ferran Vila

El Club de Patinatge Artístic de Tona va aconseguir una molt bona cinquena posició en el XVIII Campionat d’Espanya de Grups Show 2019, que es va celebrar a Guadalajara els dies 8 i 9 de març i que va comptar amb la participació de 19 grups.

Entre les patinadores del CPA Tona hi ha Bruna Sala, d’Olost, i Vanessa Palacios, de Prats. El grup va presentar la coreografia Idolls, i només es va veure su-

F: Josep M. Oliver (Escuderia Osona)

perat per quatre grups catalans que han participat al mundial de patinatge. El club osonenc va aconseguir un total de 78,4 punts. Aquesta temporada el

nivell de la competició és especialment exigent perquè els World Roller Games (campionats del món de patinatge) se celebraran a Barcelona.//

futbol

Imparables!

Els equips de casa tornen a guanyar per fer un pas més cap al títol!

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Albert Ferrer

El F.C.Pradenc va viatjar a Collsuspina, equip que va aconseguir posar les coses difícils al partit de la primera volta i que preveia un enfrontament més complicat que habitualment. Sent conscients de la dificultat del matx, el Pradenc va sortir amb les urpes afilades, aniquilant al rival

amb tan sols vint minuts de joc gràcies al hat-trick de Jan Pujol als minuts cinc, divuit i vint. El partit va transcórrer sense perill pels blaugranes, que no van veure perillar els tres punts en cap moment. Ja a la segona part, dues dianes de Roger Roma, pitxitxi de la lliga, van sentenciar l’1-5 definitiu, que deixa al Pradenc com a líder indiscutible.

L’equip de futbol sala visitava la pista del quart classificat, el

Puig-Reig, que tenia l’ambició de guanyar al líder per poder tornar a estar al grup capdavanter. Els de Traveria però no van donar cap facilitat als del Berguedà, que van veure com el Prats disparava el marcador fins al 0-3 amb onze minuts. Tot i això, els verd i vermells van retallar distàncies des de la línia de penal abans de la mitja part. A la represa el partit no es va sacsejar, i va acabar amb un 1-4 favorable al Prats que veu cada cop més a prop l’ascens directe i el títol de lliga. Els golejadors d’aquesta setmana van ser: Guillem Soler, Rubén Besoy, Guille Borralleras i Roger Soler.//

La prova petita de l’Escuderia Osona, el Ral·li Esprint Sant Julià, va viure’s també al Lluçanès en aquesta ocasió. I és que un dels dos trams que es disputaven a la prova va ser el mític de Casamiquela, a Sant Bartomeu del Grau, l’antiga carretera d’Olost.

El ral·li, que arribava a la 22a edició, es va celebrar el matí del diumenge 24 de febrer emmarcat en un dia assolellat que va facilitar una allau d’aficionats que es van aplegar als vorals dels trams.

Els cotxes van fer tres passades a cadascun dels dos trams, un total de 47,5 quilòmetres cronometrats. En la classificació no hi va haver sorpreses. El tàndem Albert Orriols i Lluís Pujolar, a bord del seu Skoda Fabia VR5, es van emportar amb autoritat el podi del 22è Ral·li Esprint Sant Júlia. En total hi van participar 61 equips.

L’escuderia Osona també destaca que en aquesta edició, una dona s’ha fet càrrec per primera vegada de la direcció del ral·li. Es tracta d’Ismenia Vilasis, vigatana de 24 anys que en fa set que col·labora amb l’Escuderia.//PA

atletisme

Clavell al Campionat d’Espanya

bàsquet

Debut d’un pradenc a la LEB plata PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Lluc Corominas

El jove aler de Prats, Jofre Canal ha efectuat el seu debut amb el primer equip del Club Bàsquet Vic – Universitat de Vic que juga a la tercera lliga de bàsquet espanyola, LEB Plata. Ho ha fet en el partit davant del conjunt basc, Baskonia B, el segon equip del club que compta amb un ACB. Canal va fitxar a principis de temporada pel sènior B del club

vigatà després de militar, durant gran part de la seva etapa de formació, a les files del Bàsquet Manresa. Al cap de vàries jornades convocat amb el primer equip, finalment ha arribat el què el jugador qualifica com a “desitjat” debut després de “molt treball i esforç”.

El pradenc va firmar 2 punts i 1 pilota robada amb els minuts que va estar al terreny de joc, col· laborant així amb la contundent victòria del conjunt vigatà per 88 a 72 davant l’equip vitorià. Amb aquesta victòria, el Vic suma

punts per sortir de la part baixa de la taula. Una victòria important davant el 6è classificat, el Baskonia, que amb la derrota baixa dues posicions a la classificació.

Amb el debut ja fet, Canal espera poder disputar més minuts amb el primer equip, així com seguir amb la feina ben feta amb el seu equip, el sènior B, que es troba en la part còmode de la taula. “Ara toca seguir treballant dur fins a final de temporada” afirma Canal després d’aquest important cap de setmana.//

F: F. Galvarro

El jove atleta Aniol Clavell, de Sant Boi de Lluçanès, va participar el passat 3 de març al campionat d’Espanya de Cros per autonomies.

Clavell(CA Olot Terra de Volcans) va formar part de l’equip SUB16 Masculí, des d’on varen aconseguir una meritòria 6a posició.//Red LaRella | 15

agenda

Del 14 de març al 4 d’abril

Del 18 al 24 de març PRATS DE LLUÇANÈS_SETMANA DEL MEDI AMBIENT. Del 25 al 31 de març PRATS DE LLUÇANÈS_SETMANA DEL COMERÇ.

Del 29 al 31 de març OLOST_I TORNEIG PRIMAVERA DE PÀDEL FEMENÍ. Inscripcions abans del 25 de març.

DIJOUS 14 SANT FELIU SASSERRA_TALLER D’INICIACIÓ AL GANXET. A 2/4 de 7 de la tarda, a l’Ateneu.

DIVENDRES 15 OLOST_XARXA DE CONEIXEMENTS: “Què és un cercle de dones?” A CÀRREC DE CRISTINA CID. A 2/4 de 7 de la tarda, al Centre Cívic d’Olost.

OLOST_TALLER DE DEFENSA PERSONAL. GRUP D’ADULTS. A les 8 del vespre, a l’Espai Perot Rocaguinarda amb prèvia inscripció.

DISSABTE 16 OLOST_CARNESTOLTES 2019. Ball amb Dancing Group i bingo a la mitja part.

A 2/4 de 6 de la tarda, al Casal d’avis.

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_SAINT PATRICK’S DAY. Pub o’Riol, amb el grup El Pony Pisador. Tast de irish stew i cervesa Guiness. A les 6 de la tarda, a Cal Penyora.

PRATS DE LLUÇANÈS_TEATRE MUSICAL: “Grease” amb els alumnes de 4t d’ESO de l’IES Castell del Quer. A les 9 del vespre, a la Sala Polivalent.

DIUMENGE 17 PRATS DE LLUÇANÈS_TEATRE MUSICAL: “Grease” amb els alumnes de 4t d’ESO de l’IES Castell del Quer. A les 6 de la tarda, a la Sala Polivalent.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_OPEN TERRITORIAL KIDS CUP 2019.

OLOST_SESSIÓ INFORMATIVA: “T’agrada cantar? A Olost recuperem les caramelles”. A les 12 del migdia, a l’Espai Perot Rocaguinarda.

DIJOUS 21 SANT FELIU SASSERRA_TALLER CISLaRella | 16

Núm.459

TELL XXL. A 2/4 de 7 de la tarda, a l’Ateneu.

SANT FELIU SASSERRA_DIA MUNDIAL DE LA POESIA. A les 6 de la tarda, a la Biblioteca Sant Pere Almató.

OLOST_CLUB DE LECTURA: “Frankenstein” de Mary Shelley. A les 4 de la tarda, al Centre Cívic d’Olost.

DIVENDRES 22 SANT FELIU SASSERRA_XERRADA SOBRE LA HISTÒRIA DE SANT FELIU SASSERRA III. A les 7 de la tarda, a la Biblioteca Sant Pere Almató.

OLOST_TALLER DE DEFENSA PERSONAL. GRUP DE JOVES. A les 8 del vespre, a l’Espai Perot Rocaguinarda amb prèvia inscripció.

OLOST_CLUB DE LECTURA: “Frankenstein” de Mary Shelley. A les 10 de la nit, a la Fonda.

DISSABTE 23 PERAFITA_TALLER DE TARGETES POPUP. D’11 a 1 del migdia, a la Biblioteca. Cal inscripció prèvia a l’EMAL o a l’Ajuntament.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_TEATRE MUSICAL: “Grease” amb els alumnes de 4t d’ESO de l’IES Castell del Quer. A les 9 del vespre, al Centre.

LA TORRE D’ORISTÀ_BALL AMB JOAN VILANDENY. A les 10 de la nit, a la Sala Polivalent.

DIUMENGE 24 SANT FELIU SASSERRA_TALLER DE CUINA DEL MARROC. A les 10 del matí, a l’Ateneu.

SANT FELIU SASSERRA_TEATRE MUSICAL: “Grease” amb els alumnes de 4t d’ESO de l’IES Castell del Quer. A les 6 de la tarda, a l’Ateneu.

DIMECRES 27 OLOST_XARXA DE CONEIXEMENTS: “Observació astronòmica”. A CÀRREC DE JORDI TRIAS. A 2/4 de 7 de la tarda, al Centre Cívic d’Olost.

DIJOUS 28 SANT FELIU SASSERRA_TALLER DE GANXET JACQUARD. A 2/4 de 7 de la tarda, a l’Ateneu.

DIVENDRES 29 PERAFITA_ESPRINT INTERMEDI DE LA 5A ETAPA DE LA VOLTA CICLISTA A CATALUNYA. Entre la 1 i les 3 de la tarda.

SANT FELIU SASSERRA_SESSIÓ DE CURMETRATGES INFANTILS. A les 6 de la tarda, a la Biblioteca Sant Pere Almató.

OLOST_XARXA DE CONEIXEMENTS: “Cuidar la teva pell amb consciència”.

A CÀRREC DE GILDA MORIAN I DEIRDRE CROWLEY. A 2/4 de 7 de la tarda, al Centre Cívic d’Olost.

DISSABTE 30 ORISTÀ_CAMINADA. ITINERARIS FAMILIARS DEL LLUÇANÈS. PERAFITA_OBRIM PORTES A L’ESCOLA HEUROM! PER CONÈIXER L’ESCOLA, MILLORAR EL PATI I PLANTAR L’OM DE LA DOLORS. De 10 a 1 del migdia. Seguidament, dinar-calçotada.

DIUMENGE 31 SANT FELIU SASSERRA_SESSIÓ DE CINEMA INFANTIL L’ATENEUA. A la tarda, a l’Ateneu.

PRATS DE LLUÇANÈS_CAMPIONAT DE CATALUNYA DE RELLEUS D’ORIENTACIÓ I POSTERIOR CURSA POPULAR. A les 10 del matí i a ¼ d’11, respectivament.

DIJOUS 4 SANT FELIU SASSERRA_TALLER DE GANXET AMIGURUMI AMB FORMES 3D. A 2/4 de 7 de la tarda, a l’Ateneu.

Si veieu aquest vailet d’Olost feliciteu-lo!

El dia 18 de març fa 60 anys!

comerç

El Joc de l’Intrús protagonista de la Setmana del Comerç Durant la setmana del 25 al 31 de març la Unió de Botiguers i l’Ajuntament de Prats de Lluçanès organitza, un any més, la Setmana del Comerç, que tindrà com a protagonista el Joc de l’Intrús. L’activitat compte amb la col·laboració de les dues escoles municipals d’educació primària. Els alumnes de l’Escola FEDAC Prats i de l’Escola Lluçanès recorreran els comerços del municipi per trobar, en cada un d’ells, aquell producte que no correspon a la botiga en qüestió i que ha estat intercanviat amb un altre comerç de Prats. Aquesta, serà la tercera edició consecutiva del Joc de l’Intrús, i se celebrarà durant el dimarts 26 de març.//JB

Els Encants de LaRella!

Si vols vendre, llogar, compartir, busques alguna cosa o regales, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a:

larellallucanes @gmail.com L’Agenda de LaRella!

Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda”a:

comunicaciolarella @gmail.com Publicitat LaRella!

Si et vols anunciar a les pàgines de la revista, posa’t en contacte amb nosaltres a:

comunicaciolarella @gmail.com

ELS ENCANTS

14 de març de 2019

ES VEN

»»CADELL Setter anglès. T.: 629 712 339 (R53/03)

»»AUTOCARAVANA PILOTE J5 – 1990 – Turbo Dièsel, 5 places. Molt ben cuidada. 14.000 euros. T.: 680 941 984 (de 5 a 9 del vespre) (R59/07)

»»CUBELLES CASA de tres plantes amb terrassa, 215 m2. Serveis d’alta, cèntrica i a prop de la platja. T.: 658295258 (R52/08)

»»FUTBOLÍ infantil per 60 €. Amb 4 potes de 80 cm d’altura, 100 cm de llarg i 70 cm d’ample. T.: 610 786 223 (R59/04) »»ESCRIPTORI de dos metres de llarg de roure.

UNA ESTANTERIA i una CADIRA plegable. T.: 620 244 068 (R59/03) »»UNA CANASTILLA tipus bossa grisa. Amb canviador i una bossa tèrmica pel biberó. Per 30 €. BANYERA JANÉ amb canviador i bossa per accessoris. Per 40€. CUCO Vogue que es transforma en cadireta. Amb capota, plàstic per pluja, reposa caps i sac per dormir.

Per 50€. T.: 93 856 03 18 // 678 132 229 (R59/02) »»6 VEDELLES BRUNES d’entre 6 i 10 mesos. T.: 636 333 630 (R59/01) »»Màquina de cosir Singer de l’any 1920, portàtil i elèctrica. Funciona perfectament.

Inclou accessoris, llibret d’instruccions i maleta per transportar-la. T: 666 176 632 (R58/01) »»Es ven sofà de 3 places amb 2 sillonets a conjunt de fusta i color beix. Conjunt per habitació amb armari, llibreria i 3 calaxeires de diferents mides de color blanc i beix. Tot en bon estat. T. 685 899 627 (R58/02) »»Menjadora de 3.000 kg per vedells. T: 636333630 (R56/01) »»VESPINO ANTIC del 1975 (té papers) Preu: 80€. T.: 646 404 714 (R55/01) »»MOTOCULTOR. T.: 93 822 86 47 (R54/02) »»ROBOT ELÈCTRIC, 15€. GRAPADORA per clavar puntes de pressió, 10€. SERRA bricolatge, 15 €. T.: 676 836 517 (R54/03) »»ESTUFA de pelet en molt bon estat semi nova.

Model, estufa cleo 6KW.gris.T.: 93 8560159 / 661051725 (vespres).(R52/07) »»MOBLE DE MENJADOR amb vitrina de fusta de pi massissa, color mel. Rústic. Preu a negociar. T.: 687 221 418 (R52/05) »»1 SOFÀ-LLIT de 2 metres de llargada amb somier a sota, 40 €. 1 SOFÀ DE VELLUT en molt bon estat, 50 €. T.: 676 836 517 (R52/02) »»2 MATALASSOS de 135 en bon estat per 15 € cadascun. UN MATALÀS amb funda, 30 €.

DUES MANTES DE LLANA, molt agradables, no pesen, per 30 € cadascuna. T.: 676 836 517 (R53/01) »»UNA TAULA amb reixa per fer calçots, 40 €.

SIS CADIRES amb seient de boga tipus medieval: preu a convenir. T.: 676 836 517 (R53/02)

»»GRUA per mobilitzar gent gran. Semi nova.

SILLONS semi nous de color gris. BANC D’ABDOMINALS. T.: 618 969 981 (R51/04)

ES LLOGA »»PIS A PERAFITA planta baixa. Amb cuina, menjador, habitació, quarto de bany i garatge. T.: 662 519 073 (R59/05)

ES BUSCA »»Magatzem de 150m2 a Prats de Lluçanès.

T.: 669 818 422 (R59/09) »»PIS LLOGUER a Prats. 3 habitacions, 2 banys i 2 terrasses. T.: 609 043 718 (R53/04) »»Estic interessada en recuperar varietats locals de vinya, ametllers i arbres fruiters i busco petites parcel·les “feixes” per tal de desenvolupar el projecte i recuperar aquestes zones tornant a l’ús tradicional. T.: 659 158 703 (R59/08) »»Jugadores veteranes de bàsquet (Eli). cbprats@gmail.com (R56/02) »»Casa amb pati/jardí/exterior al Lluçanès o rodalies. T: 691 75 91 76 (R56/03) »»PIS DE LLOGUER directe de particular. A Prats. T.: 693 398 219 (R52/10) »»joc d’accessoris per a llar de foc o estufa de llenya. T.: 639 004 326 (R54/01) »»UNA GATA. Agraïria que algú em regalés una gata. T.: 689 073 667 (R59/06) »»gat negre de menys de dos mesos. T.: 661 104 974 (R59/10) »»CORRESPONSALS per informar de les notícies de Sant Feliu Sasserra, Alpens, Merlès, Perafita, Oristà i Sant Martí d’Albars. C.: larellallucanes@gmail.com »»Comparteixo viatge a Girona de dilluns a dijous. Anada a les 9 del matí (Sortida Olost) i tornada a les 7 de la tarda (Sortida Girona) cada dia. T.: 639 004 326 (R52/06) »»Baixo de dilluns a divendres a Vic, de 8 a 2, des de Merlès. Vols compartir viatge de manera regular o esporàdica? T:679378823 »»Agrairïa si algú tingues radiadors electrics que no fes servir i els volgués donar. Es per una colla de jovent. Gracies 680360161

-Què! Com va anar el programa de ràdio?

-Bé, l’únic que el presentador no es va presentar. Coses de la vida.

Parlant de la vida, t’agraden les sèries de presons?

-A quines presons et refereixes?, la social, la individual o la física?

-Caram com sou els mestres. A la dels recintes, les garjoles amb reixes i patis de ciment. Acabo de veure Escape at Dannemora.

-Jo fa anys vaig veure uns quants episodis d’ Oz. -Ostres, boníssima, és de l’HBO prèvia a The Wire, em va agradar molt. Hi surt el J.K. Simmons el de Whiplash.

-Algun dia la vull recuperar, és gaire llarga?

-Deu n’hi do, són sis temporades, com és que no la vas seguir?

-Els links estaven caiguts..., no, de fet només tenia un DVD amb els primers capítols.

-Aquesta que et deia de Fuga de Dannemora són 8 episodis dirigits per Ben Stiller.

-Però aquest no fa comèdia?, l’he vist a Zoolander, Algo pasa con Mary, Tropic Thunder...

-Sí, sol fer-ne. És de la factoria Saturda Night Live però aquí no fa riure; de fet no hi surt pas, només dirigeix tots els episodis i també és el productor.

-A veure si endevino de què va la cosa... es volen escapar?

-Sí noi, ets clarivident. Hi surten el Benicio del Toro, la Patricia Arquette i el Paul Dano; està basada en fets reals.

-Com el llibre d’en Junqueres?

-Ostres noi, com ets. Per cert, no trobes que es fan moltes pelis i sèries basades en fets reals?, què deu voler dir?

-Potser que la realitat desperta més intriga que la ficció.

-No serà per mandra del guionistes?

-Els micos de la tele ja no els deixen fumar...

-Què dius dels micos?, cada vegada ets més críptic (o cada vegada costa mes entendre’t).

-A les sèries d’animació moltes vegades representen els guionistes com un mico fumant i teclejant una màquina d’escriure -Tens raó. Però tornem a la presó. N’has vist d’altres de sèries de presons?

-Vaig veure les dues primeres temporades de Prison Break però quan els van tancar a Panamà vaig plegar. Era a Panamà, no?

-Ostres no ho sé, jo també la vaig deixar allà. A mi m’agradava Orange is the new Black.

-D’aquesta només n’he vist un capítol, la diferència és que les recluses són dones, oi?

-Si, exacte. Té coses molt bones.

-Per aquí n’hi ha una de semblant, es diu Vis a Vis, ja passen per la quarta temporada em penso.

-Ni idea. Què estàs veient ara?

-Ara mateix estic veient Doom Patrol i he començat Juego de Tronos.

-Mai m’ha enganxat a Juego de tronos, ja fan la darrera temporada, oi?

-Si, per això em poso les piles i la miro tota de cap a cap.

-I això de Doom Patrol de què va?

-Està basada en un còmic de DC, podríem dir que són els antecedents de la X-men. Té cert aire a la sèrie anglesa The Misfits. La veritat és que és una meravella.

-Òndia, però els X-men no són de la casa Marvel?

-Sí, per això,... Al llarg de la història del còmic les dues grans companyies americanes s’han retroalimentat encara que els hi agradi fer-se els suecs, sobretot Marvel de DC. -Així també t’agraden els tebeos?

-Com es nota que ets vell: ara en diuen còmics i, els modernets, novel·les gràfiques, però el tebeo ja no es porta.

-Escolta maco no saps què deia Picasso: la joventut no té edat.//

Roger torrents recomana...

Preacher, sèrie basada en un còmic de Grath Ennis (DC) i que de moment consta de tres temporades. Una història trepidant i plena d’humor gamberro, que ens mostra una Amèrica profunda on un predicador té el poder de la paraula de Déu (literalment).

LaRella | 17

L’entrevista del directori

Núm.459

“A mi em costaria ser taxista a la ciutat... Aquí coneixes més la gent i no hi ha problemes” prats de lluçanès Per_ Jordi Freixa i Oliveras

GASPAR CODINA va engegar TAXIS GASPAR l’any 1999. De jove, amb 14 anys, havia sigut paleta i va treballar durant anys de conductor d’autocars. Va decidir-se a posar-se per ell quan li van oferir de portar una línia de transport escolar a la zona. Des de llavors, compagina dues “línies” escolars amb la feina de taxista. La seva dona, la Cecília també fa viatges, a mitja jornada.

De seguida em puc fer una idea del que deu ser el seu dia a dia...

El dimarts 5 de març havíem quedat a les 10 del matí, però li va sortir un viatge i vam haver de posposar-ho fins a les 12. Un petit canvi en l’agenda que deu ser molt freqüent en la seva vida quotidiana, i que, de ben segur, el fa estar a l’aguait durant tot el dia.

Imagino que a les grans ciutats el taxista circula a la recerca de clients. com va això aquí al lluçanès?

Normalment truquen per avançat: el dia abans o fins i tot amb més temps. Gairebé mai em truquen per un viatge “a l’acte”.

Ja saben que si ho fan potser no m’hi trobaran, potser seré a Vic o a Barcelona i no els podré donar el servei. En canvi si avisen els el puc garantir.

De totes maneres, sempre que no tinc feina deixo el taxi a la plaça de Cal Xiquet, on hi ha un cartell amb el telèfon.

De fet, en acabar la conversa puc gaudir d’un trajecte a cavall d’un dels seus vehicles fins a l’espai de taxis, a un salt de la parada de l’autobús regular. Allí m’explica que en alguna ocasió l’han trucat perquè se’ls ha escapat el bus.

COM ÉS EL TEU DIA A DIA? Ara porto el transport escolar

Si cadascú fes la seva feina crec que tots podrien conviure. Crec que hi ha massa sobreoferta.

Però tampoc ho conec gaire. Barcelona és un altre món. A més cada vegada hi ha més oferta de transports: metros, tramvies...

Com és un bon taxista?

Jo procuro ser discret, no preguntar gaire. Si el client vol explicar alguna cosa ja ho farà.

Algun només diu “Bon dia” quan puja i “Adéu-siau” quan baixa.

Altres si que et donen conversa.

No hi ha cap client estàndard. música o ràdio?

Normalment poso música suau.

La ràdio no la poso quan porto clients, és una manera d’estalviar-te problemes... Jo respecto totes les opinions.

de primària de Sant Martí d’Albars a Prats de Lluçanès, i els nens i nenes de la Torre a Oristà.

També faig els viatges que m’encarreguen. Si alguna vegada se solapen, ens ho combinem amb la meva dona.

Quins són els viatges més habituals que feu?

Els que més són a Vic i a Barcelona, a hospitals, a l’aeroport o al metge. Però també en fem de més llargs, cap a Granada, Santander, a França.

Cap al principi de fer de taxista vaig fer molts viatges cap a la costa de l’Atlàntic de França, cap a Bordeus. Hi portàvem treballadors d’aquí que hi anaven a muntar línies elèctriques que s’havien espatllat a causa d’unes fortes tempestes. Hi anava gent d’aquí i de molts altres llocs. N’hi portàvem uns i recolliem els que hi haviem portat la setmana anterior, fèiem el canvi de torn.

Quins vehicles teniu?

Ara en tenim un de 8 places i un de 7 places (el conductor es compta a part). Vam començar amb un sol cotxe de 8, però al cap de 4 anys en vam comprar un de 5 places. Set anys després el vam canviar per un de 7 places.

Ens vam posar a LaRella per col·laborar però amb el temps acaba sent rendible

Algun client només diu “Bon dia” quan puja i “Adéusiau” quan baixa.

No hi ha cap client estàndard.

On és més fàcil fer de taxista, aquí o a una ciutat?

A mi em costaria molt tenir un taxi a la ciutat. No sé si l’agafaria un taxi a Barcelona! Aquí coneixes més la gent, no hi ha problemes, avisen amb temps...

Però com a contra, aquí gairebé tothom té cotxe, així que també hi ha menys persones que necessitin el taxi. podries fer de taxista a altres llocs?

No, cada taxista té la seva zona, i et poden posar multes quantioses si t’engaxen carregant gent on no pots fer-ho. Jo tinc la llicència de Prats, i també donem servei a tots els pobles de la comarca que no tenen taxi. Vaig a Santa Creu, Olost, Perafita... Per posar un exemple, com que de Sant Feliu se’n cuida un taxista d’Avinyó, si alguna vegada m’han trucat els he passat el seu contacte!

Així hi ha molt bona relació amb entre taxistes...

Sí! I si alguna vegada un de nosaltres té un apuro i no pot fer front a algun viatge, ens el passem, ens ajudem.

Què en penses del rebuig dels taxistes als vtc?

El tema polític, tant present a les ràdios, deu ser complicat de tocar amb els clients, així que la solució és posar música. Ara bé, el Gaspar explica que quan va sol sí que es posa la ràdio, eh! com ha canviat el món del taxi des del 1999?

Abans t’havies de treure una llicència per conduir-los, però només a Espanya. Des d’Europa van eliminar aquest carnet fa uns quants anys.

També ens podiem encarregar del transport sanitari no urgent, fins que l’any 2014 van decidir que només ho podien fer les ambulàncies. apareixeu a la rella des del segon número. la trobeu útil?

Va venir l’Iborra, en uns inicis, a veure si voliem repartir LaRella allà a Cal Tres Unces. Llavors feia poc que haviem posat el taxi i vam dir “Ah veus, li podriem anunciar!”.

En un principi ho vam fer per col·laborar, però amb el temps acaba sent rendible. En una comarca així, o colaborem entre nosaltres o malament.

Jo sempre deixo Relles al cotxe, a l’envista, perquè l’agafin els clients o per llegir-la jo.//

Vols entrar a TOTES les cases com si fossis de la família?

Ho tens molt fàcil... ANUNCIA’T A LaRella!

3.500 exemplars - 90 punts de distribució - 93 850 82 81 - comunicaciolarella@gmail.com LaRella | 18

directori d’empreses del lluçanès 6_ BELLESA: estètica, perruqueria 7_SALUT: tractaments, dietètica, òptica, farmàcia...

8_ RESTAURANTS: bars, hostals, celebracions...

9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, forns, menjar per emportar, formatge...

1_ASSESSORAMENT: assegurances, gestories, advocats...

2_OBRES: constructors, excavació...

3_ESCURA-XEMENEIES 4_MECÀNICS 5_AGRICULTURA, bosc, animals, jardineria, flors...

10_INFORMÀTICA 11_FUSTERS 12_INSTAL·LACIONS 13_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, pintures, neteja, fotografia, educació

1_ASSESSORAMENT ASSEGURANCES

ASSESSORIA, GESTORIA, ADVOCATS

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

Truca al:

93 850 82 81

2_OBRES CONSTRUCTORS

Per a particulars i/o empreses

620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

4_MECÀ NICS

EXCAVACIÓ I GRAVES

ALIMENTARI

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

3_ESCURAXEMENEIES

5_AGRICULTURA, BOSC, ANIMALS I JARDÍ AGRÍCOLA

ENERGIES

JARDINERIA

TREBALLS FORESTALS

ANIMALS, VETERINARIS

FLORS

S’ACOSTA EL FRED... I LA LLENYA...

HI POTS SER PER NOMÉS...

93€

165€ any

1/2 any

HI POTS SER PER NOMÉS...

Truca al:

165€

6_BELLESA ESTÈTICA

93 850 82 81

any

7_SALUT TRACTAMENTS

DIETÈTICA

FARMÀCIES

PERRUQUERIA SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

DENTISTES

ÒPTICA

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

DIETISTA HI POTS SER PER NOMÉS...

165€/any comunicaciolarella@gmail.com 93 850 82 81

I ara, també a larella.cat/directori

8_RESTAURANTS, BARS, HOSTALS ALPENS

PERAFITA

LA TORRE

SANTA CREU

LLUÇÀ

ST BARTOMEU

Obert de dijous a diumenge Passeig del Grau, 7 Sant Bartomeu del Grau T. 93 888 92 44

OLOST

SANT BOI

STA EULÀLIA

HI POTS SER PER NOMÉS...

SI VOLS SERHI MIG ANY...

165€

93€

1/2 ANY

any

CELEBRACIONS

PRATS DE LLUÇANÈS

Truca al:

93 850 82 81

9_ALIMENTACIÓ

SUPERS

CARNISSERIES

FORNS DE PA

HI POTS SER PER NOMÉS...

MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER

165€ any

MENJAR PER EMPORTAR

FORMATGES

SI VOLS SERHI MIG ANY...

Truca al:

93€

93 850 82 81

1/2 ANY

10_INFORMÀTICA

11_FUSTERS

12_INSTAL·LACIONS

13_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS AUTO ESCOLA

EDUCACIÓ

FOTOGRAFIA

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

NETEJA

PINTURES

ANUNCIA’T QUIOSC

RESIDÈNCIA

al Directori d’Empreses de LaRella

a larella.cat/directori FUNERÀRIA

IDIOMES

TINTORERIA

TAXIS

i gaudeix de descomptes en publicitat del 30%

165€ any Encara no has vist el DEL virtual?

El Directori d’Empreses del Lluçanès també a Internet:

www.larella.cat/directori

Més informació_ T. 93 850 82 81

comunicaciolarella@gmail.com

el temps

14 de març de 2019

racó de la feina

la foto del temps

OFERTES

DEMANDES

>NETEJA_ 681 152 560_ info@cuidemllucanes.cat_ Es busquen persones per fer servei de neteja. Amb contracte. Cooperativa Cuidem Lluçanès.(RF/3-458) >MONITOR/A DE MENJADOR_ 608493762_A l’escola Aurora de Sant Boi en horari de 12.30 a 15h del 10/12 fins a final de curs.

Interessats trucar a Anna. (RF/1-456) > OFICIAL DE PERRUQUERIA_ interessats enviar currículum a: scurrubi@gmail.com_ Mitja jornada, de dimecres a dissabte migdia.

Van caure quatre gotes i ja va sortir una reineta, senyal de més pluja... Aviam si estem de sort!//F:JMCASTRO

>NETEJA i cura _693 398 219_ S’ofereix noia per netejar, cuidar gent gran, etc. A Prats de Lluçanès (RF/1-452) >NETEJA i cura _608 488 454_ Noia s’ofereix per fer de cangur o cuidar gent gran, amb experiència. (RF/1-452) >NETEJA _93 856 06 08_ Noia s’ofereix per netejar cases i pisos a Prats de LLuçanes.

(RF/1-459) >CUIDAR GENT GRAN, neteja, cangur..._ 632 205 540_ Noia de 28 anys s’ofereix per cuidar gent gran, netejar, cangur, bar o restaurant. (RF/1-458)

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 12 de febrer a l’11 de març de 2019 TEMPERATURA MÀXIMA

Cº

Oristà_ 27 de febrer

24,6

OLOST DIA

Màx.

Min.

12

13,3

13

TEMPERATURA MÍNIMA Oristà _ 17 de febrer

ORISTÀ l/m2

Màx.

Min.

-2,3

13,2

14,8

-3,8

14

15,3

-4,3

15

16,5

16

Cº -6,5

PRATS l/m2

Màx.

Min.

-1.8

13,1

11,7

-4.6

15,3

-4,8

18,3

17

SANT BOI l/m2

l/m2

Màx.

Min.

-0,8

12,1

-1,7

14,3

-2,2

13,3

1,7

-6.1

14,9

-3,2

13,9

0,5

18,7

-5.4

15,7

-2,8

14,9

1,4

-4

18,4

-5.7

17,7

-2,1

16,6

2,8

17,3

-4,6

18,5

-6.5

16,2

-2,5

15,4

2,6

18

14,8

-4

16,7

-4.6

13,8

-2,7

13,2

0,1

19

14,5

2

15,5

-0.3

12,9

3,3

12,3

2,9

20

11,9

-0,8

14,6

1,4

11,3

0,9

10,7

2,7

21

17,6

-3,3

17,7

-3.4

16,7

-1,8

16,2

1,2

22

20,3

-2,1

21,3

-3.1

19,3

0,3

18,5

3,4

23

19,9

-1,3

21,4

-2.7

19,2

1,3

18,4

6,2

24

17,2

-0,3

17,8

-2.1

16,4

0,8

15,5

4,2

25

18,5

-1,5

19,6

-2.4

17,8

0,7

17,1

4,9

26

22,2

-0,8

24,1

-2.9

21

1,7

19,1

6,5

27

23,6

-1,3

24,6

-2.6

22,7

0,9

21,9

6,8

28

19,7

0,3

20,5

0,7

19

3,2

18,2

6,6

1

16,8

-1,2

17,8

-2.1

16,5

-0,4

15,5

2,9

2

16,6

-0,1

17,6

-0.7

16,6

2,1

15,2

3,3

3

19,7

0,1

20,7

-0.6

18,4

1,4

17,4

4,3

4

19,1

1,1

20,5

1

17,6

2,7

17

6,6

5

16

1,8

17,6

5,4

14,5

4,3

13,7

5,7

6

11,5

1,1

13,7

1,4

11,1

2,1

10,7

4,9

8

7

14,7

-0,6

14,6

2

13,3

1,1

12,8

2,9

0,2

8

17,3

-2,2

17,8

-3

15,9

-0,6

14,6

1,5

9

18,1

-0,4

17,4

-0.5

17,3

0,6

16,5

2,8

10

21,1

1,4

22,5

1,4

20,6

2,7

19,5

5,8

11

18,3

4,1

19,8

6,4

17

5,4

16,1

6,5

0,2

0,2

8,8

7

7,4

De la flor que el març veurà, poc fruit se’n menjarà

0,2

Un any després, qui se’n recordo del fred i la nevada de finals de febrer de l’any passat, amb el temps primaveral que ens ha acompanyat aquests dies?//Red LaRella | 23

.