R451

LA REVISTA quinzenal DEL LLUÇANÈS 27 | setembre | 2018 núm: 451

www.larella.cat PÀG 3

Inauguren la renovada sala del Molí de Sobremut Comptarà amb un nou espai, un altell al mateix edifici PÀG 7-11

Amb la tardor, la Fira de l’Hostal del Vilar i la Festa Major d’Alpens Aquest divendres torna la fira més famosa!

1-O

la voluntat del poble Un any després del referèndum, l’aplicació del resultat segueix a l’aire.// F: POL ASENSI

PÀG 12-15

REPORTATGE L’organització del referèndum d’autodeterminació al Lluçanès PÀG 3

“La cullereta” Columna de Ramon Besa

notícies

Núm.451

Els Cremats d’Olost es mobilitzen a Lledoners

La tercera Contrapassada balla a Prats

Els Cremats davant la presó de Lledoners.//F: QBUXÓ

SANT JOAN DE VILATORRADA Per_ Lluc Corominas

Els Cremats d’Olost, juntament amb les colles de diables de Manlleu i Sant Hipòlit de Voltregà, van apropar-se, el passat diumenge 23 de setembre, a la presó de Lledoners. L’objectiu de la concentració: fer sorolll i foc en protesta per la situació política catalana i solidaritzar-se amb els presos i les preses polítiques.

Aquesta no és una aïllada con-

centració davant aquest centre penitenciari del Bages; setmana rere setmana, milers de persones s’apleguen davant la presó en suport als polítics catalans.

En acabar el petit correfoc, com cada diumenge, van repetir-se les cantades de himnes catalans com L’estaca de Lluís Llach, també es va llegir una carta escrita per Carme Forcadell. Per acabar la jornada, com era d’esperar, es va cantar el Cant dels Segadors, acompanyat amb la il·luminació de mòbils i espelmes.//

El Quebec llegeix Erra

Erra llegint Far West Gitano a Mont-real //F: RAMON MINOVES

MONT-REAL Per_ Redacció

Ramon Erra, l’escriptor de Santa Eulàlia de Puig-oriol, va ser un dels escriptors catalans presents a la 24a edició del Festival Internacional de la Literatura, que es celebra del 21 al 30 de setembre a Mont-real, una mostra que acull diferents disciplines artístiques, com la música, el cinema i la dramatúrgia, i que enguany ha

LaRella | 2

comptat amb les lletres catalanes com a convidades d’honor.

El dissabte 22 de setembre Erra va participar en una lectura en català (per ell mateix) i en francès (amb la veu d’un poeta quebequès), de la seva última novel·la Far West Gitano. Estaven acompanyats amb la rumba gitana de Los Muchachos d’Hostafrancs.

Entre el públic hi havia un altre escriptor convidat, Xavier Bosch.

Lluís Llach va protagonitzar una altra de les activitats.//

La plaça Vella va acollir els balls de 6 contrapassos/F: AJUNTAMENT DE PRATS

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras

Prats de Lluçanès es va omplir, el passat dissabte 15 de setembre, de festa i ball en motiu de la tercera edició de l’aplec de Contrapassos de Catalunya. Any rere any, des del 2016, una sèrie de pobles catalans amb el denominador comú de tenir un contrapàs particular, es reuneixen amb l’objectiu d’apropar el seu ball a la resta de municipis i habitants. La primera trobada, enguany fa dos anys, va ser a Ripoll. Aquest any, a Prats de Lluçanès, van participar-hi un total de 5 pobles. Prats de Molló, Banyoles, Ripoll, Moià, Sant Genís de Palafolls i, lògicament, Prats de Lluçanès van tenir l’oportunitat de ballar el seu Contrapàs a la Plaça Vella.

Ripoll, Prats de Molló, Sant Genís de Palafolls, Banyoles i Moià van ballar el seu contrapàs a la plaça Vella

Els actes, però, van tenir el seu tret de sortida el dia abans amb una xerrada del musicòleg Carles Mas sota el nom Del rest a la rotllana: del contrapàs a la sardana.

Com és evident, l’acte principal de la setmana va arribar el matí del dissabte 15, amb la ballada dels contrapassos de cada poble.

El contrapàs és considerat el ball que va donar lloc, posteriorment, a la tradicional sardana catalana. És per aquest motiu que, enmig de les ballades de cada poble, la Cobla Sabadell, la Cobla Mínima i el Grup Orquestral de Prats, encarregades de posar les músiques en directe, van entonar sardanes per tal que els visitants les poguessin ballar. Un cop celebrat l’aplec, un total de vuitanta persones van gaudir d’un dinar popular als Jardins de Cal Bach, on va continuar la festa amb la Cobla Mínima.//

Santa Creu de Jutglar tanca el cercle de festes majors d’estiu SANTA CREU DE JUTGLAR Per_ Lluc Corominas

La Festa Major de Santa Creu posa punt i final a l’estiu del Lluçanès, un estiu intens i plagat de Festes Majors que deixen pas a les festes de tardor. 3 dies de festa per a tots als públics que van fer gaudir els habitants de la petita població lluçanenca.

Des d’espectacles de màgia,

passant per un xou d’humor i imitacions, fins a una festa del confeti, van ser alguns dels actes que van ocupar aquestes tres jornades de festa. Els més sonats però, van ser el dinar popular (acte en el qual hi va assistir més gent) i el concert a càrrec de l’Orquestra Gran Premier.

Caldrà esperar fins l’any que ve per tornar a gaudir d’un nou estiu de festa i tradició a la comarca.//

notícies

27 de setembre de 2018

Inauguren el renovat Molí

la columna

La sala polivalent de Sobremunt comptarà amb un nou espai, un altell

Ramon BESA

SOBREMUNT Per_ Marta Giravent i Jordi Freixa

Sobremunt enllesteix la millora del Molí, la sala polivalent del poble. Si bé al juny ja s’havien acabat les obres, durant el juliol i l’agost es va acabar d’habilitar l’equipament amb el mobiliari i els últims retocs, així com la compra dels equips informàtics previstos. El nou espai comptarà amb un altell, una sala més petita a la part superior de l’edifici.

La sala gran també s’ha reestructurat amb l’habilitació d’una zona de bar i un magatzem. Les obres també han servit per millorar la seguretat i el sistema de climatització. Han tingut un cost total de 176.512,49 €, i com explica Albert Güell, alcalde del municipi la remodelació s’ha finançat a través de meses de concertació i del programa complementari d’equipaments culturals de la Diputació de Barcelona.

La inauguració es va celebrar el passat diumenge 23 de setem-

La cullereta Veïns i veïnes del poble durant l’arrossada popular al Molí/F: AGÜELL

bre amb diverses activitats. A la festa és va gaudir d’un concert de l’Escola de Música del Lluçanès, l’EMAL, una actuació prevista en el marc de col·laboració entre l’Escola i els municipis que en formen part, com és el cas de Sobremunt.

Després es va fer un vermut per a tots el assistents. Durant tot el dia es podia visitar l’espai en unes portes obertes a tots els veïns i veïnes, que van poder veure el nou equipament després de les obres de remodelació.

La celebració va continuar amb una arrossada popular on van assistir-hi una seixantena de persones i a la tarda es va gaudir d’un Room Scape amb la participació de trenta persones que és va realitzar a dins del mateix local.

Les obres de reforma van tenir en compte les aportacions de la Comissió de Festes, i es van pactar amb els veïns i veïnes a través de diverses assemblees municipals, que es celebren de manera bimensual al poble.//

Nyandú fa nostra la plaça Major de Vic VIC Per_Jordi Freixa i Oliveras

La plaça Major de Vic es va omplir per assaborir el nou treball dels Nyandú. Miressis on miressis hi havia gent del Lluçanès, -sobretot de la Torre, el poble d’origen dels artistes-, un territori ben present en l’imaginari del grup.

Un potent inici ens aposentava a la plaça en el dia fort del Mercat de Música Viva. Glòria, un dels nous hits més aplaudits, iniciava tota una declaració d’intencions. Aquí la gent viu dels porcs, sí. Però també de bona música, i d’ideals, i de somnis com els que traspua Fernando Rogelio Estévez, el nou disc del Ferran, el Roger i el Ruben.

Moment del final del concert de Nyandú/F: EFREIXA

Una música que toca de peus a terra, i més si s’ha de combinar amb altres feines per poder sobreviure, com va reivindicar el Ferran. El concert va comptar amb la col·laboració de músics com Paula Valls, i membres de Double Bubble o Oques Grasses, i hi vam poder escoltar el pradenc Jordi Blan-

qué, nou membre del conjunt.

Cançons senzilles que ho porten tot a dintre, i que van arrelar en els assistents. Moments reflexius, poètics i elèctrics, sempre emocionants que van culminar amb Vostra, un homenatge a les persones estimades, el punt final d’un directe que ressonarà fort.//

Hi ha feines que no són senzilles tot i que semblin fàcils, com ara la de cambrer, segurament perquè costa tant fer contents als amos com als clients. Són oficis difícils de pagar, com si no se sabés què valen. Jo sóc un enamorat dels bons cambrers, aquells que tenen vocació de servei i dominen la taula i la barra; no se’n troben, més que res per la paciència que han de tenir.

Han d’aguantar als que només seure ja demanen que els portin ràpid una cervesa o aigua perquè tenen molta set i després es queixen que la canya està mal tirada o volen aigua de marca, res de l’aixeta o sense etiquetar. Quan, més tard, se’ls hi porta la carta, reclamen el menú, per acabar demanant una barreja de plats que fa tornar boig a qui pren nota: molts volen dos primers i no hi ha mai cap amanida igual: que si sense tomàquet, o bé sobren l’enciam i el cogombre, i n’hi ha d’al·lèrgics al pebrot.

No parlem ja de la carn, que sempre és massa crua o feta, ni del peix, si és fresc o està ple d’espines. També hi acostuma a haver l’entès de vins, un carregós que sempre demana l’ampolla que no hi ha o que fa canviar la que li han portat: i darrerament s’hi sumen els perepunyetes amb el pa i totes les seves varietats. Però a mi els que em treuen de polleguera són els de les postres. N’hi ha que es tornen bojos i d’altres que no en volen mai; es fan els tips i al final s’acaben menjant els de tothom. Són aquells que demanen una cullereta com qui no vol la cosa i van rascant a miquetes; el gelat d’un, el pastís de l’altre i el mató d’un tercer fins que rebenten. Jo inclouria la cullereta a la carta com si fos postres i s’acabaria tanta mandanga.

Al final el cambrer acaba boig perquè, mentrestant, també se li ha demanat que canviés un parell de ganivets o se li han reclamat els escuradents i, després de fer-li la vida impossible, sempre hi ha algú que el reclama com si fos un gos –psssss, psss– perquè es creu l’amo del restaurant. La tortura no s’acaba fins l’hora de pagar perquè uns ho fan amb targeta, d’altres en efectiu i n’hi ha que ho abonen per parelles després de demanar canvi.

Planyo als cambrers perquè mai neixen ensenyats i només poden aprendre a l’escola de la vida.

El client no sempre té raó.

LaRella | 3

NOTÍCIES

FIRA

El formatge de pastor, protagonista a Olost

La Fira de formatge de pastor del 2016.//

Diumenge 7 d’octubre, Olost podrà celebrar la V Fira de Formatge de pastor i llet crua, després que l’any passat no es va poder portar a terme donades les circumstàncies polítiques. Hi haurà parades de formatgers que elaboren amb la llet del seu propi ramat i que, per tant, controlen el producte des de l’origen.

Aquesta fira, que també promou la llet crua, arriba en un moment crucial en aquest sentit, després de la controversia generada després de l’aprovació per decret de la venda de llet crua de vaca a Catalunya.

Durant el matí es realitzaran tastos a càrrec de Caseus Afinadors i es podrà votar el formatge més bo.

El que rebi més vots, tindrà premi! A les 2 hi haurà un dinar popular i la tarda, amenitzada pel grup de Acordionistes del Lluçanès, tancarà les activitats.//

LaRella | 4

Núm.451

Cinc anys de permacultura al Lluçanès SANT MARTÍ D’ALBARS Per_ Clàudia Molina i Laura Villena

Ja fa 5 anys des que va començar aquest projecte de vida comunitària que promou l’autosuficiència, amb la pràctica de l’agricultura regenerativa i permacultura al mas les Vinyes, a Sant Martí d’Albars. A través de la cooperativa, formada per 5 socis, per una banda, gestionen la producció ecològica de pollastres, xais, ous, verdura i fruita, i també ofereixen formació i assessorament sobre hort ecològic i bioconstrucció, i en els àmbits de l’agricultura ecològica i regenerativa. Aquest model de vida i treball, comporta la gestió dels anomenats “Boscos d’aliments” i la integració dels animals en un maneig holístic, en què durant tot l’any gaudeixen de menjar fresc. En aquests moments estan en procés de legalitzar el projecte d’una granja escola, amb 12 places de capacitat.

Moment de l’actuació del Col·lectiu Mut// EFREIXA

Festa de celebració del 5è aniversari Aquest dissabte el projecte Mas Les Vinyes va celebrar el 5è aniversari a la masia que data del segle XIV. Una important fita.

Al voltant de 250 persones van acudir a aquesta cita, una festa impregnada d’agraïment i bon rotllo. Una tarda plena d’espectacles artístics, obres interpretades en un entorn privilegiat sota l’ombra d’una alzina centenària; un espai totalment dedicat per a infants; tapes km. 0 regades amb

cervesa artesana i bona música.

Els espectadors van poder gaudir de la tendresa colpidora de les Dones que cremen romaní, de la intensitat del Col·lectiu Mut, del circ humorístic de l’associació de circ amateur La Cabirola i de la força de la veu de la Clara Peya en un concert improvisat, amb altres sorpreses... Al llarg del dia, tothom va poder visitar la finca i veure el projecte in situ. Una celebració que es va allargar fins a la matinada i va deixar els seus assistents amb ganes de més!//

notícies

27 de setembre de 2018

Reclam d’altura per l’alliberament dels presos polítics PRATS/GIRONELLA Per_ Jordi Borralleras

La passió per la natura i el sentiment de llibertat al conquerir el cim d’una muntanya ha fet néixer, de la mà de molts voluntaris, la iniciativa que tindrà lloc el pròxim 13 d’octubre: Cims per la llibertat. Així és com els organitzadors presenten la nova proposta, que uneix la lluita a favor de l’alliberament dels presos polítics i la passió per l’esport i la muntanya, a la seva pàgina web.

L’ascensió simultània de divuit cims d’arreu de Catalunya té com a objectiu principal reivindicar la injustícia que representa la situació dels presos i exiliats que l’estat espanyol reté com a hostatges des de fa gairebé un any.

La iniciativa va néixer a través de 9 amants de la muntanya dels centres excursionistes de Prats de Lluçanès i de Gironella. La setmana passada, la FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya), -que fa ressò de la proposta i ajuda a l’organització-,

va reunir una quarantena d’entitats que col·laboraran d’aquí quinze dies per fer realitat aquest reclam d’altura. En aquesta reunió, la FEEC va assegurar que ja comptaven amb 7.000 persones inscrites. La inscripció té un cost de 10 euros i inclou una assegurança, una samarreta i un dorsal per facilitar l’organització.

Gràcies a la voluntat de la gent, s’han pogut escollir divuit cims, tants com els polítics que es troben presos i exiliats actualment al nostre país. Segons afirma l’organització al seu web, els cims han estat escollits pels mateixos presos i exiliats, que han triat la seva muntanya preferida o amb més significat per tal que tots aquells que facin l’ascensió el pròxim 13 d’octubre, ho facin en record seu i denunciant la seva injusta situació. Entre els divuit cims es pot trobar la Gallina Pelada (escollida per Anna Gabriel) o el Matagalls (el cim de l’osonenca exiliada Marta Rovira). La muntanya que els impulsors i organitzadors han fet seva ha estat la Comabona.

Així doncs, la Unió Excursionista

F: www.cimsxlallibertat.cat

de Prats de Lluçanès i el Centre Alpí de Gironella pujaran el cim situat al Parc Natural del Cadí Moixeró. Un cop feta l’ascensió, es llegirà un manifest i s’iniciarà el camí de retorn. Aquesta iniciativa té de precedent els Kms per la Llibertat (quilòmetres per la llibertat) que també va néixer al Lluçanès i va acabar sent un èxit rotund. Així doncs, aquesta petita comarca demostrarà ser, un cop més el pròxim 13 d’octubre, centre del moviment independentista i de reclam a favor de l’alliberament dels nostres presos polítics i retorn dels exiliats.//

El pont ple d’estelades//F: @ANCLluçanès

voluntaris i voluntàries que van omplir el pont de banderes i sím-

Eva MARMI

Persones in-visibles

Ponts per la llibertat, també al Lluçanès El passat diumenge 16 de setembre, dins del marc de la iniciativa ‘Ponts per la llibertat’, que s’ha dut a terme en diversos punts d’Osona i de tot Catalunya, el pont de la font de les Coves, a Prats de Lluçanès, a la C62, es va omplir d’estelades des de les sis de la tarda i fins les vuit del vespre. La iniciativa, organitzada per l’ANC, va rebre el suport de

la columna extra

bols en solidaritat amb els presos polítics i els exiliats.//NV

Un nou dia comença a les vuit del matí d’un dels 365 dies de l’any al Servei d’Allotjament d’Urgència de Vic, altrament dit Alberg Social, dirigit a les persones sense llar. Pujo les escales, obro els llums de l’habitació. Em dirigeixo al davant de cada llit i verbalitzo un bon dia personalitzat, amb identitat i reconeixement personal. Cada persona respon amb un bon dia amagat sota els llençols nets, i de vegades fins i tot un petit somriure es llegeix als seus llavis. De tant en tant alguna mala paraula per manifestar el desacord de despertar-se. Obrir els ulls, sentir-se entre llençols, fer unes mandres, estar sota un sostre a una temperatura agradable, el pensament d’una dutxa per començar el dia i després posar-se la roba neta, fer el llit i deixar l’espai ordenat per baixar les escales i anar a esmorzar.

Una rutina d’allò més habitual per a moltes persones, però excepcional per a les persones a qui per un motiu o altre la vida els ha fet un gir. Una situació que no es presenta de cop, sinó que és la suma de circumstàncies no favorables que fan que l’individu es trobi sol, sense lloc on poder descansar durant la nit.

Aquest descans no és possible durant el dia perquè el servei està tancat, així que fins a les vuit del vespre el carrer passa a ser casa seva. Els bancs esdevenen un lloc per descansar, llegir, observar com la vida passa, dormir... els pensaments no paren i les mirades de desconfiança i rebuig de la societat quallen. No calen paraules.

Observats per una mirada social sotmesa a uns prejudicis i unes creences: a la persona li arriba tot això. Jo no hagués pensat mai arribar a aquest punt i aquí estic sol i sense res. L’espera és llarga però l’hora d’obrir les portes del centre ha arribat. Bona tarda, com estàs? De vegades la resposta és un silenci, d’altres una petita rialla, d’altres observes una mirada buida, d’altres els ulls vermells d’haver estat plorant hores i hores... En aquell moment les paraules no són de gaire consol, però sí una abraçada. Les paraules posen fi a l’abraçada... Feia anys que ningú m’abraçava.

LaRella | 5

NOTÍCIES

poesia

Robert Jové tradueix i recita Udol

Bob Dylan i Allen Ginsberg l’any 1975.// F: Elsa Dorfman

El poeta olostenc Robert Jové ha traduit al català el poema Howl, una de les obres més conegudes del poeta americà Allen Ginsberg, escrit l’any 1955.

L’objectiu de la traducció és poder-lo recitar, cosa que farà per primera vegada aquest divendres 28 de setembre a 2/4 de 8 del vespre a la llibreria Foster & Wallace de Vic. Com explica Jové, tenia ganes de llegir-lo en públic i ha fet una traducció poc ortodoxa de Howl al català d’Olost. És una lectura de mitja hora, però no és una poesia qualsevol: és considerada el manifest del beat, un moviment transgressor que es va dur a terme durant els anys 50, abans del moviment hipi.

Es relaciona amb el naixement del punk, i músics com The Ramones o Patti Smith van estar influits pels seus autors.

Les obres beat van començar a triomfar en ambients subterranis, però van acabar sent reconegudes a les universitats, com explica Jové. Va ser un moviment molt innovador a l’època, amb obres que parlàven sense tabús de temes com les drogues i el sexe, i que giraven entorn a antiherois, personatges inspirats en la pròpia experiència dels autors.

Als 50 aquestes poesies es llegien en bars, en ambients nocturns i lliures. Jové ho recuperarà el divendres amb una vetllada beat a la llibreria vigatana, encara que hi haurà cerveses, i voldrà aproximar-se a l’ambient de l’època. Els temps han canviat, però la poesia de Ginsberg encara és ben vigent.//

LaRella | 6

Núm.451

Acte de violència al Lluçanès El SúperClub de Lectura llegirà aquesta novel·la de Manuel de Pedrolo LLUÇANÈS Per_ Clàudia Molina

Acte de violència. Aquest és el nom del llibre que el SúperClub de Lectura del Lluçanès ha proposat enguany com a lectura conjunta de tots els Clubs de Lectura dels pobles de la comarca que hi participen des de fa una bona colla d’anys.

Acte de violència (1975) de Manuel de Pedrolo, corresponent al gènere de drama utòpic, narra la dinàmica d’una societat imaginària que, després de 15 anys subjugada sota un govern de caire dictatorial, canvia el seu paradigma pacíficament i sense cap vessament de sang seguint una consigna anònima ben senzilla: quedar-se a casa. Aquesta revolta espontània i silenciosa és l’inici de la novel·la, narrada des del punt de vista de diferents personatges que, al llarg de 21 capítols agrupats en 3 jornades, aniran explicant el desenvolupament d’aquesta revolució de masses des de diversos punts de vista de la ciutat.

Tot i haver estat publicada l’any 1975 després d’haver estat rebutjada per la censura franquista en 3 ocasions, aquesta obra va ser escrita l’any 1961, en els anys foscos i difícils de la

Il·lustració de la coberta de l’edició d’Acte de violència (Sembra llibres, 2016)// F: Jaume Vilardell

repressió. Es va inspirar en la “revolta dels tramvies” del 1951, en la qual la població, en un acte de comprensió i unitat espontània, va deixar massivament de fer servir el transport públic i va participar en diverses manifestacions per lluitar contra la pujada del preu del bitllet, anant a peu en els seus desplaçaments.

Amb aquesta novel·la, la Xarxa de Biblioteques del Lluçanès ha volgut sumar-se als actes que la Generalitat ha organitzat per commemorar els 100 anys del naixement de Manuel de Pedrolo i Sànchez de Molina, un dels autors més prolífics en llengua catalana que compta amb més de 120 obres escrites i que explorà tots els gèneres i gran part de les disciplines artístiques literàries amb la clara missió d’acostar a tot el públic possible la literatura en llengua catalana. Així doncs,

sota aquesta premisa també va traduir a la nostra llengua nombroses obres d’origen francès i anglosaxó.

Una de les seves novel·les més famoses de ciència-ficció, Mecanoscrit del segon origen, va ser portada a la gran pantalla sota el nom de Segon origen (2015) per Bigas Luna i Carles Porta.

Tanmateix, retornant al fil argumental del llibre escollit aquest any per debatre i gaudir en lectura conjunta, és inevitable pensar en una situació de país que ens toca de prop, la nostra, arran dels fets de l’1 d’Octubre.

La lectura de les seves línies ens porta contínuament a reflexionar en els temps en els quals hem decidit viure. Així, aquest eco del passat de Pedrolo també està resultant ser, d’una manera estranyament profètica, un eco del present.//

Fira de l’hostal

27 de setembre de 2018

Fira de l’Hostal del Vilar 2018 U

n any més, la Comissió de la Fira de l’Hostal del Vilar, us donem la benvinguda a la Fira d’enguany. No cal dir, que estem contents de poder celebrar aquesta tan emblemàtica i tradicional fira. Ens és un goig demostrar l’ofici de la pagesia, que és el món on hem nascut i vivim. Així que us convidem a formar part d’aquest dia, en el que podreu disfrutar de diverses activitats, que com sempre enfoquem per a petits i grans.

A

Fira l’Hostal del Vilar, any 2017 /JFREIXA

quest any hi haurà una demostració de l’elaboració d’oli de ginebre, que té moltes propietats curatives com: antisèptic, diürètic, calmant del dolor muscular i articulacions entre altres... L’elaboració d’aquest oli és un ofici tradicional que és va perdre amb el pas del temps. El feien els pastors de manera casolana però també hi ha estudis de fa poc més de 2 segles que mostren que es feia elaboració per activitat industrial. A Catalunya, a la comarca Riba-Roja d’Ebre, han recuperat el valor dels forns on es destil·lava aquest oli. De forma excepcional en aquesta zona s’han trobat fins a 24 forns i un pou de gel, on se suposa que en el seu dia s’hi emmagatzemava l’oli elaborat de forma industrial.

A

la fira ambé hi trobarem la mostra d’altres oficis artesans i parades de productes locals, podreu disfrutar de l’exposició de bestiar i màquinaria. Els més petits podran disfrutar del tir amb arc, baixar per la tirolina i jugar al castell inflable.

Al punt del migdia tindrà lloc la tradicional arrossada i farem un fi de festa amb ball a càrrec d’en Jord Bruch. Esperem i destijem que un any més disfruteu d’aquest dia i de la nostra tradició.

Organització Fira de l’Hostal del Vilar

LaRella | 7

fira de l’hostal

Núm.451

Torna l’ambient únic de la Fira de l’Hostal del Vilar El 28 de setembre és una data assenyalada a tots els calendaris del Lluçanès i rodalies SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Freixa

De Sant Boi, Sant Agustí, Sobremunt, Alpens i Perafita per ser al costat de casa. D’Olost, Prats, Sant Bartomeu, Oristà, la Torre, Santa Eulàlia, Santa Creu, Lluçà, Sant Martí, Merlès o Sant Feliu, per proximitat. I de Vic, Sant Quirze, Berga o Ripoll perquè és una fira majúscula.

Si el dia 28 de setembre teniu festa, heu d’anar a la Fira de l’Hostal del Vilar, la fira del Lluçanès per excèl·lencia. I si no en teniu, almenys per una vegada, demaneu-ne...

Hi trobareu un ambient únic, ben engrescat amb l’exposició de bestiar i maquinària agrícola i ramadera, la mostra d’oficis artesans, -que enguany comptarà amb una demostració d’elaboració d’oli de ginebre-, nombroses para-

LaRella | 8

des de productes locals, i diverses activitats infantils com tir amb arc, tirolina o un castell inflable.

Sobretot hi trobareu un bon percentatge de gent del Lluçanès i rodalies, hi sentireu converses d’aquelles d’un cop l’any, i també diàlegs aferrissats. Si amb el matí de fira no n’heu tingut prou, a 2/4 de 2 la Comissió de la Fira serveix el Dinar de Fira, i mentre feu postres veureu arribar la furgoneta del Jordi Bruch, que comença a preparar les armes del ball.

El mateix dia de fira el Consorci del Lluçanès ha programat una Jornada Tècnica sobre la gestió de la fertilització i de les dejeccions ramaderes. D’11 a 2/4 de 2 del migdia hi haurà un punt informatiu sobre la normativa i els ajuts per a la gestió de dejeccions, i diverses conferències que giraran entorn el nou decret que es preveu que s’aprovi en els propers mesos.//

Fira de l’hostal

27 de setembre de 2018

L’oli de ginebre, un bàsic en la farmaciola de fa 50 anys MERLÈS/SANT AGUSTÍ Per_ Laura Villena

Aquest any, amb motiu de la Fira de l’Hostal del Vilar, podrem gaudir de una demostració de l’elaboració de l’oli de ginebre.

Sobre aquest tema, hem pogut entrevistar en Benet Pons, una de les persones que més coneix aquest art i que l’ha recuperat des de fa uns 7 anys amb fornades a la Pedra Dreta des del 2013 i a Sant Martí d’Albars o Sagàs. Des de llavors, ha anat modernitzant la tècnica i controla tot el procés, des de la recerca de les soques més idònees o la creació del cercle on es posa el bidó carregat de la preuada fusta.

Quan en altres temps els pastors feien llargs trajectes a peu amb el ramat a la recerca de pastures fresques s’enduien sempre aquest remei, sovint dins una banya penjada del coll d’un marrà.

Utilitzaven aquest oli per curar

gairebé qualsevol mal del bestiar, des de ferides i llagues fins el defalliment de les ovelles que es felaven (quan patien un mal del fetge o del fel que els hi provocava debilitat general), aplicat directament sobre la malura en qüestió o barrejat amb la sal a les ovelles, segons comenta el Benet.

De fet es tracta d’un producte amb moltes propietats. Així, s’usava contra la sarna dels animals, la glusopeda (mal a la boca i a les potes) o la formiguera; és antisèptic, cicatritzant, antiparasitari, indicat per al reuma i les articulacions o també adient per a ser usat com a relaxant muscular.

En el cas dels humans és apte per un munt d’aplicacions, a més de curar les ferides i picades serveix per matar els cucs, els polls i les paparres, per la psoriasi, les berrugues... En cas de mal de queixal es fica en el forat de la dent, i l’acaba fent caure a trossos, deixant el nervi estabornit.

Autors antics el tenien per anti-

Es tracta d‘una medicina molt utilitzada antigament pels pastors per a guarir qualsevol mal del bestiar

conceptiu (es tractava d’untar-ne el membre viril abans del coit) i abortiu. Li suposaven la facultat d’allunyar les serps (barrejat amb moll de l’os de cérvol) i de curar la picada dels escurçons. S’havia fet servir també per la lepra i per les catarates…De fet, avui en dia molts productes cosmètics i d’aromateràpia tenen aquest oli com a ingredient principal.

PREPARACIÓ DE L’OLI L’oli de ginebre s’obté destil·lant la resina de soques de ginebre blanc o càdec (Juniperus oxycedrus) mort, com més anys tingui millor, que estiguin ben seques.

Els forns on es carbonitzaven les soques i es destil·lava l’oli podien tenir diversos dissenys, el més comú feia una cambra simple, antigament d’argila, que cobria de manera estanca una pila de teies assecades de soca de càdec. Es provocava la combustió en somort de les soques, que es carbonitzaven i lliuraven la seva resina líquida a

través d’un canal, que per evitar que el líquid s’encengués havia de ser també estanc.

Segons el Benet de Manyaques, amb un bidó de llauna de 50 l, substitut de la cambra d’argila, després de 2 hores de foc, surten uns 3 litres d’oli, un líquid fosc, dens, de forta olor i gust amarg, que es recull en una llauna buida a l’extrem del tub. A casa seva en feien 3 o 4 fornades l’any, en diumenge, i s’el venien a 300 pesetes per ampolla, era molt ben pagat! Com ells, a casi totes les cases de pagès s’en feia i el venien a buscar pastors i trementinaires o muntanyeses, com els deien per aquí. Encara queden senyals a les roques del Lluçanès, record dels forns d’oli d’abans. Sort n’hi ha que encara hi ha gent que s’en cuida que no s’en vagi a l’oblit tot aquest saber! Si voleu saber-ne més podeu veure la demostració que es farà a la Fira de l’Hostal, o consultar la web: http://lamiradadeloliba.blogspot.com

LaRella | 9

notícies

MÚSICA

Un nou cicle de jazz

Gianni Gagliardi 4tet serà al primer concert del cicle/

Aquesta tardor el Lluçanès es mourà a ritme de jazz a través del cicle “Intrús. Jazz pel forat del pany”, iniciativa de l’Escola de Música i Arts del Lluçanès (EMAL) que té per finalitat oferir i apropar un cicle de concerts de jazz, professionals i de qualitat, a diferents municipis del Lluçanès. Aquest programa portarà 5 grups de jazz de primer nivell, amb una representació variada de diferents estils de jazz i en petit format, a través de concerts curts i íntims i on es podrà gaudir d’un tast de productes locals. Els concerts es realitzaran a diferents espais arquitectònics patrimonials del Lluçanès fet que aporta un valor cultural afegit, ja que majoritàriament són particulars i donaran a conèixer espais íntims del patrimoni cultural. Gianni Gagliardi 4tet serà l’encarregat d’obrir aquest cicle el proper dissabte 6 d’octubre a Ca l’Andreuet, a Prats. Les entrades dels concerts es poden comprar de forma anticipada o a taquilla una hora abans del concert. També hi ha la possibilitat d’adquirir abonaments.Més informació: www.llucanes.cat/intrus.//LV

LaRella | 10

Núm.451

Foc, música, jocs i versots a Alpens ALPENS Per_ Jordi Freixa

La tardor de Festes Majors comença forta amb la d’Alpens, una de les festivitats amb més trempera del Lluçanès.

Aquest dijous 27 de setembre ha de començar la festa amb la llançada de coets i repic de campanes, a 2/4 de 12 del migdia, just abans de la missa en honor als patrons del poble, Sant Cosme i Sant Damià. A la 1 del migdia es presentaran les peces de forja realitzades durant la trobada de forjadors, obres que acumulen mesos de feina de la mà de forjadors del poble i rodalies. El dinar popular i el ball amb Josep Ma d’Avinyó posaran fi als actes de l’intens primer dia.

L’endemà, 28 de setembre al matí, la Fira de l’Hostal del Vilar tindrà totes les atencions. La tarda serà de la quitxalla, que podrà gaudir amb els jocs de cucanya i el partit de futbol infantil AlpensSanta Eulàlia de Puig-oriol. A les 10 de la nit, el Passaferes estarà

La Dansa Alpensina/ F: Arxiu LaRella

amenitzat per Jaleo Band, que de ben segur aixecarà els ànims abans de l’espectacle amb l’Orquestra Tropical i la Disco-mòbil, a partir de 2/4 de 12 al Casino.

El dissabte podrem dormir només fins a 2/4 de 12, si volem veure l’espectacle de David el Mag, a la Fàbrica Vella. El mateix mag oferirà un taller a les 5 de la tarda.

A les 7, els esperats Versots sorprendran els espectadors, un any més, amb la seva comicitat 100% alpensina, i a partir de 2/4 d’11 de la nit, l’altre moment més esperat, el 36è Correfoc amb els infernals Diables de Rocadepena,

i els ja tradicionals Ball de Nans i Ball de Carlins. Enguany estaran acompanyats per la Batucada de Canet de Mar i els Grallers de Sant Bartomeu del Grau. Més tard, la festa continuarà al Casino amb La Kinky band i Discomòbil fins a altes hores.

El diumenge s’aixecarà amb la missa i el Concert a càrrec de la cobla La Principal de Berga, a 2/4 de 2. Més tard, els músics hi tornaran, per entonar la Dansa Alpensina a la plaça Major, i convidar els assistents a ballar sardanes. La Festa acabarà amb les havaneres dels Norai al Casino.//

reportatge

Núm.451

El primer d’octubre: una gesta d

Els secrets de la gestació i organització del referèndum d’autodeterminació de Catalun Llegeix el reportatge ampliat a larella.cat LLUÇANÈS Per_ Pol Asensi Turigas Una reunió, on inicialment s’hi va convocar als alcaldes d’Osona, el juliol de l’any passat, va donar el tret de sortida als preparatius del referèndum d’autodeterminació de Catalunya. La reunió es va celebrar en una sala polivalent d’una ciutat de la comarca, i la van presidir tres persones: els organitzadors del referèndum a la Catalunya Central.

El primer d’octubre començava a engegar els motors i calia

En aquells moments no vivíem tanta repressió i vaig acceptar-ho sense rumiar-m’ho que cada poble tingués a punt els seus engranatges. En aquella reunió es van donar les primeres instruccions: calia buscar un coordinador i un representant de l’administració per a cada col· legi, preferiblement, que no fos cap càrrec electe.

A Prats de Lluçanès, aquesta tasca ja l’havien començat. Per això, la Carme, la coordinadora del Referèndum del municipi, ja va assistir a aquesta trobada. A la Carme, l’alcalde, ja li havia proposat “ser la responsable del referèndum” uns dies abans. Tot i això, calia buscar un voluntari més per a dur a terme les tasques encomanades, per ser Representant de l’Administració i aquest va ser el Jordi. “Jo mateix em vaig oferir pel que fes falta”.

A la resta de pobles no va ser fins a la segona quinzena d’agost, que es van definir aquests càrrecs. Al Josep i al Quim, d’Olost, l’alcalde els ho va demanar la primera setmana de setembre, i la Dolors, de Sant Boi va rebre l’encàrrec a mitjans d’agost.

A Sobremunt i Sant Martí d’Albars, van decidir entomar les tasLaRella | 12

ques els mateixos alcaldes. “En aquells moments no vivíem tanta repressió, i vaig acceptar-ho sense rumiar-m’ho” explica el Quim, el Coordinador d’Olost.

12 urnes arriben al lluçanès

Paral·lelament a tot això, a principis de setembre, el Raül i la Clara, van rebre una proposta: “Ens van venir a casa, i ens van dir que teníem uns quants dies per pensar-nos-ho. No ens va fer falta, immediatament vam dir que sí”, expliquen els voluntaris.

La Clara i el Raül albergarien el tresor més buscat per les forces d’ocupació espanyoles, i el més esperat per a milions de catalans que volien exercir el dret a decidir: les urnes.

Al cap de quatre o cinc dies d’aquesta primera conversa, una furgoneta va arribar a casa seva, al Lluçanès, i va descarregar una única caixa de cartó amb les 12 urnes. La Clara explica que fins al cap de tres dies no va gosar mirar a dins la caixa, i que quan ho va fer, es va emportar una sorpresa: “Vaig veure que eren caixes de plàstic, les que habitualment fem servir per guardar coses, vols dir que allò eren les urnes? No les vaig voler treure ni de la caixa”. El Raül ja s’ho havia mirat uns dies abans i li va

Vaig veure que eren caixes de plàstic, vols dir que allò eren les urnes? confirmar a la Clara que tenia l’anagrama de la Generalitat.

Tot i això, no sabien si aquesta havia de ser l’urna oficial o bé, la seva tasca formava part d’un pla B, C o D.

Reunions frenètiques

Quan el Parlament de Catalunya aprova la llei del referèndum, els 6 i 7 de setembre, ja fa setmanes que els coordinadors treballen i es reuneixen frenèticament per garantir les votacions. Algunes trobades eren amb més gent, i d’altres en pe-

tit comitè. El Quim explica que els van ensenyar la logística del referèndum: omplir les actes o com funcionaria l’aplicació per registrar els vots. “De totes maneres, moltes de les coses que ens havien ensenyat van canviar a l’últim moment”, afegeix.

La Dolors, de Sant Boi, recorda que “tampoc ens donaven gaire informació, s’havien de dedicar més a tranquil·litzar-nos. En les reunions, però, sempre transcendia un objectiu clar: faríem el referèndum!” La Carme i el Jordi, de Prats, també recorden que contínuament posaven en relleu que “el referèndum havia de ser legal, havíem de fer les coses de la millor manera possible”.

El referèndum havia de ser legal, havíem de fer les coses de la millor manera possible Les reunions sempre es van celebrar en diferents locals públics de la comarca d’Osona. Les citacions es feien personalment, per trucada telefònica o bé per missatge, a través de les aplicacions de Telegram o Signal.

Els voluntaris no sabien mai si tenien una reunió o bé havien d’anar a buscar alguna cosa.

A cada reunió l’ambient es notava més tens i emotiu. La data s’apropava i l’actualitat cada cop pujava més de to.

Ja la darrera setmana, van citar els voluntaris de Prats de Lluçanès. “Demà hem d’anar a buscar material” li va dir la Carme al Jordi. Tots dos van convenir agafar una furgoneta, suposaven que havien de pujar l’urna. La sorpresa va ser quan, un cop allà, només van entregar-los un sobre.

“Només això?” es van dir. En aquesta ocasió els van donar les acreditacions pels interventors i membres de la mesa. La mateixa situació els va passar dos dies més tard, quan, convençuts que aquest cop pujarien l’objecte més cobejat del moment, només van recollir els fulls de les actes per reomplir durant el recompte.

La caixa amb la que van arribar les 12 urnes pels municipis del Lluçanès (excepte Merlès i Sant Feliu) a un lloc de la comarca que no es pot reblar/

reportatge

27 de setembre de 2018

de la gent

nya al Lluçanès

arriben les citacions

Mentrestant, una altra xarxa de persones voluntàries van fer arribar les cartes als membres de les meses. De forma insòlita, aquesta vegada el sorteig el va fer el Govern de la Generalitat.

Al Lluçanès hi van arribar gairebé totes les citacions, menys a Prats de Lluçanès, on no en va arribar cap. Les cartes es van fer arribar la setmana abans, i normalment, no era gent del mateix territori qui les repartia a les bústies de les cases. En Toni, un ciutadà de la comarca, va exercir aquesta tasca al municipi veí de Borredà: “Al final, que arribessin les cartes o no, depenia molt de si el voluntari sabia trobar les casses. Crec que a Borredà les vam saber deixar totes al lloc correcte”.

Que arribessin les cartes o no, depenia molt de si el voluntari sabia trobar les cases Les urnes surten de la caixa

Carta amb la citació per formar part de la mesa electoral. El govern espanyol va amenaçar amb multes des de 40.000€ a qui en formés part /

De fet, va ser la setmana prèvia quan es van precipitar els esdeveniments. Al marge de l’ofensiva policial, els voluntaris estaven plenament dedicats a l’operatiu.

“Ens hauríem de veure”. Aquesta era la frase que els hi deia el Raül als seus amics i coneguts que va contactar per fer el repartiment de les 12 urnes que tenia a casa. “Havien de ser persones que sapiguessim que dirien que sí abans de demanar-los-ho”, expliquen la Clara i el Raül.

Els dos receptors de les urnes, però, van necessitar l’ajuda del seu fill per contactar amb gent de tots els municipis. “Un dia em va trucar el meu pare i em va dir que havia d’anar a casa. Al principi em vaig cagar, vaig pensar que em volia renyar per alguna cosa” explica l’Adri.

Així, l’Adri i en Raül van començar una primera ronda de contactes. Anàvem a les seves cases i els explicàvem la seva tasca.

Mai ningú els va dir que no. Amb aquests nous voluntaris, gent de la seva confiança, concretaven un lloc i hora per trobar-se, i quedaven que ja els avisarien quan calgués fer el traspàs.

El Toni, el voluntari que havia repartit les citacions a Borredà, també va ser un dels escollits per la Clara, el Raül i l’Adri per fer arribar l’urna al seu municipi.

Havien de ser persones que sapiguessim que dirien que sí abans de demanar-los-ho “Quan va arribar el dia, tranquil· lament, al migdia, vaig anar a casa seva a buscar-la”. En aquell moment, als guardadors de les urnes, encara els faltaven voluntaris per algun poble. “Vaig dirlos que ja m’ocuparia jo de Perafita”. Així, el Toni, es va emportar tres urnes de casa la Clara i el Raül. Dues per Prats i una que faria arribar a Perafita.

“No m’ho va ni demanar. Em va dir que ens havíem de veure”.

El divendres 29 el Toni i el Carles es van trobar a Perafita. “El Toni va obrir el capó del cotxe i em va donar un paquet en una bossa d’escombraries. Em coneix des de petit i ja sabia que estaria disposat a fer-ho, sense demanar-m’ho”. El Carles va guardar durant 48 h l’urna de Perafita.

“La vaig deixar en un cobert de casa, com un tasto més”.

“Més tard de les 11 de la nit em van tocar la porta de casa, em vaig espantar” explica l’Oriol. De seguida va sentir una veu coneguda “Tranquil, Oriol tranquil”. Era la veu de l’Adri, que anava acompanyat del seu pare, el Raül. Així, el dijous o divendres previs al primer d’octubre, l’Oriol ja tenia dues urnes al cotxe. Una era pel seu municipi, a Oristà, i l’altra la faria arribar a algú d’Alpens. L’Oriol explica que durant aquells dies no tenia por que el seguissin, però sí que el paressin a la carretera amb el material. L’Oriol va contactar amb un seu amic de l’institut, d’Alpens. “Era molt surrealista, feia un temps que no ens veiem i de sobte li deia que tenia moltes ganes de veure’l. No sé pas què es devia pensar” explica.

La darrera nit que l’Oriol albergava l’urna va dormir a casa els seus pares. “Aquella nit me la vaig posar al costat meu, a dins l’habitació”.

Mentrestant, la Dolors, la co-

Feia temps que no ens veiem i de sobte li deia que tenia moltes ganes de veure’l. No sé què es devia pensar

ordinadora de Sant Boi, no tenia notícies de l’urna. Els havien assegurat que arribaria, que no havien de fer res, però els dubtes hi eren, i els nervis costaven de contenir. Finalment, no va ser fins dissabte al vespre, que dos nois de Sant Boi em van trucar per saber si era a casa. Pocs minuts després, ja tenia el bé més preuat d’aquell moment a casa.

A Sant Martí d’Albars l’urna va arribar a casa d’una veïna, explica l’alcalde. “El mateix dissabte em va trucar que tenia un paquet a casa, i li vaig anar a buscar. Ja m’imaginava que era l’urna”.

La Carme, en Raül i l’Adri ja havien fet pràcticament tota la feina quan el divendres 29 el Govern va decidir presentar públicament i per sorpresa les urnes que es farien servir davant de centenars de periodistes d’arreu del món. “Us volem ensenyar una cosa”, va anunciar el conseller Jordi Turull, acompanyat del vicepresident Oriol Junqueras i del conseller Raül Romeva. Els

Em va fer angúnia que s’ensenyessin les urnes el divendres. Sabíem què podia fer l’estat espanyol i vaig pensar que ens enganxarien consellers van aparèixer amb una urna sense amagar la seva satisfacció pel cop d’efecte aconseguit. “Ho vam sentir per la ràdio i vaig tenir una decepció: ara ens enganxaran” explica la Clara. “Sabíem què podia fer l’estat espanyol, i em va fer angúnia”.

La Clara i el Raül van guardar les urnes més de quinze dies sense por, només havien augmentat una mica més la precaució.

Els pobles s’organitzen

La societat civil organitzada va aconseguir esquivar la policia espanyola arreu del país per guardar i repartir les urnes de l’1-O. La discreció va permetre que no hi hagués fuites d’informació, però el cert és que centenars de persones es van dedicar a fer possible el referèndum en absolut silenci. L’estructura no era petita, però la clau, segurament, era que ningú tenia tots els detalls de l’estratègia. Com en un engranatge perfecte, cadascuna de les peces rebia i executava les ordres justes i necessàries.

LaRella | 13

reportatge Eren dies d’infoxicació informativa i de convocatòries precipitades: empaperem, cassolades, tractorades, marató per la democràcia... que, com la resta del país, els pobles del Lluçanès s’hi van abocar.

Emperò, tot estava centrat en el dia D, el primer d’octubre. Els municipis del Lluçanès van començar a organitzar-se. A Santa Eulàlia van fer una reunió oberta el dijous. Hi van assistir una seixantena de persones, que estaven disposades a col·laborar amb tot. A Perafita, dilluns ja s’havien trobat. Van decidir que des de dissabte el Niu, el local de votació, havia d’estar ocupat.

A Sant Bartomeu el divendres a la tarda ja es van trobar una bona colla, que van decidir crear el CDR (Comitè de Defensa del Referèndum). La mateixa nit una desena de persones ja es van quedar a dormir a l’escola. A Olost, a mitja setmana també es va celebrar una reunió per cali-

El cap de setmana va esdevenir els dies amb més activitats que s’hagin pogut fer mai al país. brar forces. D’allà ja en va sortir un cartell d’actes pel dia 1 d’octubre, amb la participació de totes les entitats. A Prats de Lluçanès feia dies que en parlaven en les diferents concentracions que hi va haver. A les cassolades decidien com organitzar-se i quan es tornarien a trobar. Aquest cap de setmana va esdevenir els dies amb més activitats que s’hagin pogut fer mai al país.

la reunió que ho canvia tot

Els dies passaven molt de pressa, però molt a poc a poc, a la vegada, per als voluntaris. Ja era dissabte 30 de setembre, i als coordinadors encara els omplien més dubtes que respostes.

En una trucada telefònica del dia anterior, havien estat citats a una reunió el dissabte a les 10 del matí, en una ciutat de la comarca d’Osona que no era Vic. “El local on ens van citar era un laberint. Ens van fer passar per moltes sales fins a arribar a la més discreta i el primer que van fer va ser donar-nos indicacions per si algú ens trobava allà. A algunes persones les estaven seguint, era evident” explica el Jordi.

En aquella reunió es va donar LaRella | 14

Núm.451

la gran notícia: el cens seria universal. “Vam quedar estupefactes” explica la Carme. Alguna de les reunions prèvies ja era paper mullat, i calia explicar el funcionament de la nova aplicació. A la reunió també es va traslladar als coordinadors que les urnes ja les tenia algú del seu municipi, i que s’hi posaria en contacte aviat.

El to d’aquella reunió ja no era el del primer dia. “El referèndum es farà, sí, però hi haurà incon-

Ens van donar indicacions per si algú ens trobava allà. Hi havia persones que els estaven seguint, era evident venients i dificultats. Però es farà” els hi van dir als voluntaris.

“N’estaven molt segurs, i nosaltres estàvem atònits’’, expliquen la Carme i el Jordi, de Prats. “A títol personal vam veure que les coses anaven mal dades”. La Dolors valora que la reunió va donar tranquil·litat: “Ho tenien controladíssim, hi havia un pla B, C i D per a tot”. Segons un altre voluntari “Les condicions eren molt dures, no hi havia la seguretat de fer-ho, però sí que hi havia tota la voluntat. Mai hi va haver la proposta que no es fes”. L’alcalde de Sant Martí d’Albars, coordinador del referèndum del seu municipi, al migdia havia de presidir la celebració d’un casament.

“Vaig haver de trucar a casa que em baixessin la roba de mudar a l’Ajuntament, i encara vaig haver de marxar a correcuita”.

El dissabte 30 de setembre també és l’aniversari del Jordi.

“Mai el celebro, però aquell dia vaig tenir la necessitat de trobarme amb els meus, de tranquillitzar-nos” explica.

La mesura comunicada en aquesta reunió no la podia saber ningú.

Més que mai, calia la màxima discreció perquè això funcionés. “Crec que el meu alcalde no ho sabia. Només ho sabia jo. És curiós com en aquells moments es va aconseguir molta confiança amb qui en situacions normals no en tindries” explica un dels voluntaris.

On Estan Les paperetes?

“D’acord que a les reunions ens havien dit que ens arribaria tot, que no havíem de fer res, però és que faltaven menys de 12 hores i encara no teniem les paperetes!” explica la Dolors. Per això, molts dels voluntaris van activar un

pla B particular per imprimir paperetes. “Com que no les tenia totes, uns dies abans ja havia anat a buscar sobres i tot” afegeix.

Sembla que l’entrada de la Guàrdia Civil a una nau industrial de Bigues i Riells, el 20 de setembre, on la policia va interceptar deu milions de paperetes, va afectar el repartiment al Lluçanès.

A Prats de Lluçanès, el Jordi i la Carme havien quedat al vespre per imprimir-ne unes quantes.

Mentrestant, a Cal Bach, se celebrava l’acte de benvinguda als observadors internacionals. Van estar-se fins a ¾ d’11 imprimint, però només n’havien fet mig miler. “Quan va marxar el Jordi, vaig anar a sopar amb els observadors, i de sobte em van enviar un missatge amb una ubicació”, explica la Carme, que va fer un esglai de sorpresa. “A la 1 de la nit vaig dirgir-me a la ubicació.

Vaig buscar algú que m’hi acompanyés, sola no hi hagués anat!”.

La ubicació era un polígon industrial d’un poble osonenc. Era una nau industrial, sense retolar.

“Quan hi vam arribar ens van dir que encara no ho tenien, ens vam haver d’esperar una hora més, lluny d’allà”. L’alcalde de Sant Martí també va haver de fer aquest viatge. “Jo també em vaig haver d’esperar una estona, però quan ho van tenir, els deies el nom del municipi i t’ho dona-

No hi havia la seguretat de fer-ho, però sí que hi havia tota la voluntat.

Mai hi va haver la proposta que no es fes ven amb celeritat”.

A la Dolors, de Sant Boi, aquesta notícia la va treure del llit.

Havia anat a dormir d’hora, cansada per les accions dels últims dies i amb els nervis per l’endemà. “M’ho van dir a les 2 de la nit”, explica. Quan hi va arribar hi havia una mica de cua, i va trobar cotxes que intuïa que venien a fer el mateix.

la cronologia d’un DIA INTENS

8:05 - La gent concentrada als col·legis escolta l’anunci del cens universal amb gran expectació

8:55 - Els membres de les meses segellen les urnes per començar la votació a les 9 en punt

9:25 - Durant tot el dia els Mossos d’Esquadra van ser presents davant els col·legis

14:00 - Al davant de molts col·legis s’hi van improvisar àpats populars

L’1 d’octubre, un dia que durarà anys

Envoltats, atabalats i apedregats amb tanta notícia, tanta querella, i tanta amenaça, el primer d’octubre va arribar sense saber ben bé com.

L’estat espanyol havia fracassat en l’intent d’aturar el referèndum, no havia estat capaç de requisar ni una sola urna. La perícia dels centenars de voluntaris havia fet envermellir els serveis d’intel·ligència

20:20 - La multitud espera els resultats del referèndum. La majoria no ha abandonat el lloc de votació en tota la jornada

reportatge

27 de setembre de 2018

espanyols. Els col·legis electorals havien passat la nit vigilats i ocupats, i el dia es despertava més d’hora que de costum. Entre les 5 i les 6 del matí la gent es va anar aplegant davant del seu col·legi electoral amb un cert nerviosisme.

“Fins ara ho havíem portat tots sols, i en aquell moment ens vam sentir acompanyats”, expliquen la Carme i el Jordi. L’Oriol no sabia en quin moment havia d’entrar l’urna al col·legi. També van arribar els membres de les meses, i a Prats de Lluçanès, ho van resoldre de seguida amb gent voluntària.

Vam aconseguir generar molta confiança amb qui en situacions normals no tindries Finalment, tot el material va aparèixer i tothom va saber què havia de fer. “El moment en el que va entrar l’urna va ser espectacular, un moment d’eufòria col·lectiva” relata l’Anna, una habitant de Sant Bartomeu que ja havia passat la nit a l’escola.

Als pobles van instal·lar altaveus per escoltar la ràdio davant del col· legi. Per això, es va poder escoltar l’anunci del conseller Turull: la votació es regiria per un cens universal. “Havíem guanyat abans de començar!” recorda l’Adri.

Les coses van començar a canviar pels volts de quarts de nou del matí. “Dels primers vídeos que vaig veure en vaig reconèixer les escoles. Eren del meu barri. Se’m va enfonsar l’ànima. No podia ser” explica el Jordi de Prats. “Quan en parlo encara em costa molt. Vaig veure imatges de Sabadell, d’on era de petita, i vaig veure els meus plorant” comenta la Meritxell, de Perafita.

“Vam treure l’adrenalina necessària per tirar allò endavant” es reconforta en Jordi. Els voluntaris tenien la tasca de garantir el referèndum de la millor manera possible. Mentrestant, el poble s’unia i s’organitzava en milers d’activitats davant el col· legi. “Fins i tot gent unionista es va apuntar a la festa, eren solidaris amb el que passava al país” apunta la Meritxell. La jornada va ser llarga. Les falses alarmes que la policia s’acostava es mantenen durant tot el dia. Conviure amb el neguit fa que es dissenyin plans per burlar la policia i la coordinació entre pobles era ben viva entre grups de missatgeria.

El sistema informàtic també va ser una altra batalla que va atabalar els coordinadors i els

membres de la mesa. El telèfon d’avaries estava saturat i costava molt mantenir un codi actiu durant molta estona.

El dia avançava i als centres de votació es va obrir el debat de si calia tancar el col·legi abans o no. “Recordo que algú em va dir: voleu que us cardin d’hòsties? Si finalment això acabava passant, no m’ho perdonaria mai” explica el Jordi. “Rebíem moltes pressions. Havíem de garantir la seguretat de les urnes i dels vots, però també de la gent” memora la Carme emocionada. A la majoria de centres del Lluçanès, però, van convenir mantenir el centre obert. “Tancar era perdre”, expressa el Jordi.

A les 8 del vespre va tancar la jornada. Més de 5.500 persones havien votat al Lluçanès. Segons el lloc el recompte es va celebrar a porta tancada, al mateix col· legi o en un altre espai. La lectura dels resultats es va viure amb molta eufòria arreu.

“Va ser un dia d’unió, de solidaritat. Teníem la sensació que hi érem tots, que ningú fallaria”, rememora l’Adri. “Va ser molt bonic però vaig passar molts nervis. Com més avançava el dia, més malament m’ho passava. Et sents responsable i vaig acabar esgotat” reviu l’alcalde de Sobremunt. L’Oriol es va sentir “com un engranatge més d’aquell dia, content d’haver-ho pogut fer”. El Toni recorda commogut: “Em sentia responsable del que havia passat.

Dels primers vídeos que vaig veure en vaig reconèixer les escoles.

Eren del meu barri, de Barcelona. Se’m va enfonsar l’ànima Havia treballat molt perquè hi hagués gent allà tot el dia i perillava que els fotessin d’hòsties, em va fotre molt”. “L’endemà vam tornar davant l’Ajuntament. Ho necessitàvem” apunta la Dolors.

La mateixa actitud es va repetir a tots els pobles i ciutats de Catalunya. La policia només va actuar en alguns col·legis, però van atonyinar a tothom, uns a cops de porra i els altres emocionalment.

Entre el dia 2 i 3 d’octubre els coordinadors van haver de tornar les actes, degudament omplertes, en un dels locals on s’havien reunit.

Així van acabar els intensos dies pels voluntaris del referèndum d’autodeterminació de Catalunya.

ho tornarieu a fer?

Els voluntaris tenen una resposta clara i immediata: sí. Però després d’aquesta afirmació s’aborden els matisos. “Va ser l’experiència més bonica i frustrant a la vegada. Bonica, perquè a les 6 del matí es va unir el poble, i això ens ha enfortit.

Frustrant, perquè el Govern i els representants no van saber-se fer forts per defensar el resultat” explica l’Albert, l’alcalde de Sobremunt. “Com a alcalde és frustrant. És cert que les condicions

No veig que hagi tingut sentit. Em reca que no hagi servit per al que havia de ser eren molt adverses, però també hi va haver falta de previsió. Si la gent no hagués respost com va fer, no hauríem votat”. I continua “Ho tornaria a fer sempre que es parlés clar a la gent, si sé que no s’ha d’implementar el resultat, no”. Per la seva banda, en Raül comenta que “portar una urna no és pas cap cosa. Et fan venir més por de fora que la que jo tinc.

M’agradaria no haver-me d’amagar de res”. La Clara té clar que sí: “Ho tornaria a fer de seguida, per demostrar una altra vegada que tenim més nassos que ells, i tenim el convenciment democràtic que estàvem fent el correcte.

Ho vam fer molt convençuts”. El Carles creu que “ja hem votat, després ens van enganyar. No hi havia les coses preparades i jugaven a qui la tenia més llarga” i l’Oriol defensa que “eren dies que s’havien d’haver aprofitat”.

La Dolors afirma que ho tornaria a fer “mil vegades”, i que “no ens esperàvem aquesta repressió i repercussió tan brutal”. El Jordi explica que després del primer d’octubre encara va fer “coses pitjors”. La Carme comenta que “no veig que hagi servit de res. Segur que si, però em reca que no hagi servit per al que havia de ser”.

“Vam ser molt crèduls, no em vaig sentir enganyat, però ens hi vam jugar molt, per molt poc” li replica el Jordi a la Carme. Tot i això, també comenta que “ens vam despersonalitzar molt, ho vam entregar tot a una causa que creiem justa”. La Carme també afegeix que “ho vam fer pels que no hi són, però també pels que vindran”. Els dos conclouen que “encara hi creiem. Potser és una etapa que havíem de passar”.//

LES CLAUS DEL REPORTATGE Per_Pol Asensi Centenars de persones anònimes van arriscar-se aquelles setmanes perquè les urnes, les paperetes i tot el material fos el diumenge U d’octubre a les meses. En aquest reportatge hem seguit el testimoni d’una quinzena de persones de la comarca, que, des de diferents xarxes, es van conjurar per una fita comuna.

Són estudiants, treballadors, jubilats, avis, pares o aturats, que sense dir-ho pràcticament a ningú, i potser sense escollir-ho, van col·laborar amb el Govern per fer possible la votació.

Ara, un any després, els hem visitat per saber els secrets de l’organització i les vivències d’aquells dies. Ens hem trobat a cases particulars, centres cívics i evitant al màxim possible les converses per telèfon.

“Jo ja estic molt fred” començava l’Oriol.

Però a mesura que avançava la conversa, recordava moments que el van tornar a posar en tensió. Ha passat un any, que políticament, ha representat moltíssim. Els esdeveniments han anat succeint a velocitats vertiginoses i hem viscut situacions inimaginables, hi ha gent a la presó, i molts represaliats i perseguits. Per això, a vegades ens sembla llunyà l’U d’octubre, una jornada que va representar un èxit d’organització popular i de desobediència civil. “Un any després encara ploro” explica la Dolors. “Encara no m’he recompost.

He hagut d’afluixar l’activitat” valora el Jordi.

En aquestes trobades ens hem emocionat, hem reviscut i recordat aquells dies intensos, i se’ns ha posat la pell de gallina en moltes ocasions. “Somiava que em perseguien” comenta la Carme. “Aquells mesos vaig patir alteracions menstruals” explica la Meritxell.

“Tenia el telèfon intervingut. M’arriben missatges per sabotejar la votació” narra el Jordi.

“Això ho explico per primera vegada” afirma el Toni. “Només ho sabia la meva parella” comenta la Carme. La discreció ha perviscut passat un any. “Aquest va ser l’èxit. Ningú coneixia més tasques de les que li pertocaven” valora en Raül. I la Carme afegeix un altre element: “Tinc por que si expliquem moltes coses, hi hagi persones anònimes que en surtin malparades”. “M’agradaria poder explicar-ho amb claredat, no vaig fer res mal fet” sentencia el Raül. “Encara no podem descobrir l’organització, tenim la repressió a sobre” valora l’Albert. “Tampoc sabem si mai haurem de tornar a organitzar-nos d’aquesta manera, no els hi posem fàcil” aprecia un voluntari.

Per això, al reportatge, hem convingut utilitzar pseudònims per anomenar als voluntaris. “No és només la por a represàlies. Jo ho vaig fer perquè les coses van anar així, però ho hauria pogut fer qualsevol” explica el Toni.

“Estic orgullós d’haver-hi participat però no he fet res més que les altres persones” diu l’Oriol.

Sens dubte, l’U d’octubre restarà per sempre en la memòria col·lectiva de moltes generacions.//

LaRella | 15

OPINIÓ

Núm.451

EQUIP REDACCIÓ_ Lluc Corominas, Jordi Freixa, Núria Vilamala, Marta Giravent, Jordi Borralleras, Laura Villena, Clàudia Molina, Albert Ferrer, Pol Asensi DISSENY I EDICIÓ_ Jordi Freixa edicionslarella@gmail.com PUBLICITAT_ Laura Villena comunicaciolarella@gmail.com ADMINISTRACIÓ_ comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Bruch (Olost), Josep Maria Muntanyà (Prats de Lluçanès), Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès.

C/ Major, 5 baixos, Prats de Lluçanès 93 850 82 81 / larellallucanes@gmail.com Dipòsit legal_ B-31.541-2001 La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions aparegudes en els articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

carta

Nota d’agraïment Josep Ma Sucarrats i Ma Àngels Clotet la torre d’oristà Per motiu de jubilació, l’empresa TRANSPORT DE PINSOS SUCARRATS, S.L. de la Torre d’Oristà, deixarà d’oferir els seus serveis a partir del dia 30 de setembre d’enguany, i traspassa tota la seva activitat a l’empresa ROVIRA PEDRAGOSA, S.L. de Sant Feliu Sasserra. Agraïm de tot cor la confiança mostrada cap a nosaltres i el bon tracte rebut per part de clients i proveïdors durant tot aquest temps. Esperem seguir gaudint de la vostra amistat durant molts anys. A reveure.

Envia els teus articles d’opinió a LaRella... larellallucanes@gmail.com Mida màxima per a ser publicats a LaRella Paper: 3400 caràcters (espais inclosos).

En el cas que excedeixi el límit, el publicarem a larella.cat!

LaRella | 16

Solidaritat d’alcaldes francesos amb Catalunya Ramon Casals Alcalde de PERAFITA Després de la dura repressió de l’Estat espanyol pels fets de l’1 d’Octubre de 2017 i de l’empresonament i exili dels principals polítics catalans implicats en el procés, un centenar de batlles francesos/es, sobretot de la Catalunya Nord (Dept. dels Pirineus Occidentals), van signar un manifest en defensa dels drets fonamentals (d’opinió, reunió, manifestació, etc.) i de les llibertats del poble català, demanant solucions a un problema que és polític. Per tal de presentar aquest manifest i fer públic el seu suport, el passat 24 de juliol ens van convidar a Prats de Molló (Vallespir, Catalunya Nord) a una reunió conjunta d’alcaldes i alcaldesses d’ambdós costats, a la qual vaig tenir l’honor d’assistir en representació del poble de Perafita.

Entre els assistents francesos va destacar l’entusiasme i hospitalitat del propi alcalde de Prats de Molló, Claude Ferrer, que textualment ens va dir “casa nostre és casa vostre, estem amb vosaltres”, i la presència de representants de les principals ciutats de la Catalunya nord, com Mar Brunet, tinent d’alcalde de Perpinyà, els alcaldes d’Argelés i Amélie-les-Bains, l’alcaldessa d’El Soler, l’exalcalde de

Banyuls, i alcaldes de pobles més petits com Forques, Reinès, prop de Ceret, i d’altres. Alguns van venir a Catalunya l’1 d’octubre de 2017, i molts deien que estaven “xocats” per la violència de l’estat espanyol i pel silenci de França i de la UE, i que valoraven molt la resistència pacífica del poble català.

Si bé no van fer cap posicionament a favor o en contra de la independència, cal donar un gran valor al seu manifest, doncs França és un país molt centralista, i un document d’aquest tipus pot ser que no afavoreixi als que l’han signat. Molts dels signants, presents a la reunió de Prats de Molló, van dir que ho havien tingut clar quan l’1 d’octubre van veure les imatges de la violència desfermada per la policia espanyola, a més de la posterior judicialització del procés i l’empresonament i exili de polítics catalans, molts d’ells sense haver estat ni tant sols jutjats.

Per part nostre van parlar, entre altres, l’alcalde de Port de la Selva (president de l’AMI) i el de Balaguer, i les alcaldesses de Roses i d’Arenys de Mar, imputades per diferents raons, que van valorar molt les signatures dels batlles francesos, doncs a Espanya cap alcalde ha signat en favor dels cata-

El sopar groc d’Alpens Comissió sopar groc d’Alpens ALPENS Volem transmetre el nostre AGRAÏMENT a totes les persones, establiments i empreses que heu fet possible la realització del sopar groc a Alpens l’1 de setembre de 2018, i a tots els assistents a l’acte.

Recepta de com s’ha cuinat el sopar groc: Els ingredients són: un grapat de bona gent, una portadora de raïm plena d’idees, un pessic de data i emplaçament, dues lliures i mitja de ponents de diversos àmbits de la societat, salpebrat en la confecció del menú, cistelles de verdures dels horts del poble, embotits i formatges artesans i ratafia, sacs de pans i coques artesanes del Lluçanès, un càntir de gaspatxo, petricons de postres, una xicra de compte bancària, un

quilogram de cartells, d’un bon disseny i distribuïts per la comarca i les xarxes, una selecció de músics del poble i de la comarca, tres unces de vídeos del procés, un quintar d’il·lusió, una càrrega de solidaritat i un bota dels millors ànims. Per a la guarnició, una dotzena de llaços, un bon nombre d’estelades, una fotografia de cada persona enyorada i estimada, cartells i pancartes al gust La cirereta: un gran llaç groc presidint a l’escenari Forjat a foc lent i durant vuit setmanes, en set vespres de divendres, tot gaudint de la fresca a la terrassa del Casino o asseguts als bancs de la plaça. Converses de compromís, exposició d’idees i treball en comissions efectives per

lans. Al dinar vàrem compartir un bon vi del Roselló amb l’alcalde de Reinès i altres companys. També hi havia els alcaldes de Castellfollit de la Roca i St. Hipòlit de Voltregà, l’alcaldessa de Balenyà, i alcaldes i regidors de poblets de l’Alt Empordà agermanats amb altres de l’entorn del Canigó. La bona sintonia que es va viure i l’emoció que se’n desprenia va ser inqüestionable, i ens va cridar l’atenció que molts dels alcaldes nord catalans eren descendents d’exiliats de guerra catalans o espanyols i que, en general, els batlles francesos de pobles petits son de més edat que els d’aquí.

També es va fer palesa la duresa i eficiència amb que l’estat francès ha actuat en contra del català, doncs si be alguns batlles de la Catalunya Nord encara el parlen, ho fan amb dificultat i gràcies a que els seus avis els hi van ensenyar. D’altres tenen algú que els hi tradueix, com la Sra. Marisa Agont, de St. Llorenç de Cardans, amb arrels a Tortellà, que fa de traductora de català al batlle del seu poble. Actualment només un 8% de les escoles de la Catalunya nord ensenyen català, de manera que el genocidi cultural segueix endavant, malgrat que hi ha un sindicat que intenta defensar l’occità i el català. Desprès de donar un tomb pel bonic poble de Prats de Molló, digne de ser visitat, vaig comprovar com al seu cementiri hi ha una llarga llista de persones amb noms d’origen català, però sovint afrancesats per la força.//

abordar totes les tasques, des del menú, el disseny del cartell i la promoció fins a la logística gastronòmica i econòmica.

Arribat el dia del sopar és indispensable el compromís de la gent d’Alpens per les diverses tasques: muntatge de l’escenari, de les taules per als comensals i del servei de bar; ambientació de la sala; a la cuina, la tria de les verdures i viandes, per a les amanides i per l’arròs; a la barra, preparació de l’embotit, el formatge i les coques per a les tapes... i tota mena de petites accions invisibles però necessàries per arribar a preparar un àpat deliciós.

Aplaudiments a les cuineres i cuiners per un arròs que hi cantaven els àngels!

303 assistents x 1 càrrega de solidaritat + 1 quintar d’il·lusió + la bota dels millors ànims = UN GRAN ÈXIT COL·LECTIU. 5.705 GRÀCIES A TOTES I A TOTS!//

notícies ESPORTS

27 de setembre de 2018

Roma i Farrés, campions en plena preparació pel Dakar LLUÇANÈS Per_ Núria Vilamala

El pilot de Mini Nani Roma i el copilot Álex Haro es van proclamar campions de la primera edició de la Turkmen Desert Race, una prova clau per a la preparació del Dakar. A la Turkmen Desert Race, Roma i Haro van liderar la competició des del primer dia, i van ser capaços de mantenir l’avantatge i conduir sense riscos, per acabar aconseguint la victòria final.

La Turkmen estava dividida en cinc etapes, i el pilot del Lluçanès va guanyar-ne dues i va finalitzar en segona posició les altres tres etapes. Malgrat la duresa dels tres primers dies de competició, Nani Roma va aconseguir imposar-se amb autoritat i valora molt positivament aquesta competició, un entrenament important pel Dakar, el seu gran objectiu de la temporada.

Gerard Farrés va disputar en la darrera edició del Dakar, la seva última competició en motos, però ara té l’objectiu de disputar el ral· li més dur del món amb bugui.

En ple entrenament per aquesta

“Els resultats aniran arribant.

Qui s’hi capfica acaba perdent el camí i la metodologia” David berengueres és el coordinador del F.C.Pradenc

Moment de la cursa.// F: www.turkmendesertrace.com

Roma guanya la Turkmen Desert Race, i Farrés s‘imposa a la Panafrica Rally

competició, el pilot del Lluçanès es va proclamar campió del Panafrica Rally, al Marroc, en el que va ser la primera carrera que Farrés disputava amb el seu copilot Dani Oliveras, qui ja era company seu amb l’equip Himoinsa.

Després de cinc etapes entre Erfoud i Merzouga, Farrés i Oliveras van finalitzar la competició com a primers classificats en la categoria de buguis. Amb la navegació com un dels factors més importants, el pilot del Lluçanès va superar etapes amb molta sorra, dunes o pistes tècniques per acabar aconseguint la victòria final.//

Segon pas ferm del F.C.Pradenc PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Albert Ferrer

En aquesta jornada el Pradenc ha tornat a demostrar el gran nivell que gasta aquest any, tornant a guanyar amb comoditat en la seva visita al camp del St.Miquel de Balenyà. Els osonencs, que es trobaven a la part mitja de la taula, no van ser gran destorb pels blaugranes a l’hora d’impedir sumar els tres punts, ja que a la primera part va quedar sentenciat el matx. Quan encara no ha-

L’entrevista

Els pradencs van sentenciar el partit a la primera part amb 4 gols

via transcorregut el primer quart d’hora, Trulls ja havia encetat el marcador amb un llançament des dels onze metres. No va ser fins el minut trenta-nou i quaranta quan Roma i després Trulls altra vegada, van posar el 3-0 al marcador i, instants abans de finalitzar el primer període, Roma va marcar el seu segon. Amb el resultat de 0-4 a la mitja part, vàrem veure uns segons quaranta-cinc minuts de tràmit, on els locals van aconseguir el gol de l’honor, tancant l’electrònic amb un 1-4 favorable a l’equip dirigit per Miki Endrino.//

Vols arribar a TOT el Lluçanès sense gastar benzina?

Vols entrar a TOTES les cases com si fossis de la família?

Ho tens molt fàcil...

ANUNCIA’T A LaRella!

prats de lluçanès Per_ Albert Ferrer

Amb quin adjectiu descriuries el futbol base del Pradenc actualment?

Ho faria amb dos: “il·lusionant”, perquè el projecte m’encanta personalment i se que les persones que em rodegen també. I “ambiciós” ja que tenim ganes de fer-nos un nom a tota la comarca i a tot arreu on puguem arribar.

Quins eren els teus màxims objectius quan vas acceptar el càrrec?

Quan vaig arribar al club la situació era molt delicada. Hi havia nens molt desmotivats i l’absència d’equip a les categories d’infantil i cadet. Calia engrescar-los per acabar bé la temporada i enfocar la següent de la millor manera possible. També vam aprofitar per començar amb períodes de prova gratuïts on els nens temptegen i descobreixen el futbol, els quals estan tenint un èxit rotund.

Creus que vas pel camí que et vas marcar, o hi ha coses que no has pogut assolir?

Estic molt content amb la feina feta fins ara per motius com per exemple haver aconseguit crear dos nous equips (l’infantil i el tercer equip de benjamins) i augmentar la plantilla del club fins a noranta-sis nens, partint dels setanta-set que hi havia. Tanmateix el baix nombre de jugadors de la generació que els hi tocaria jugar al cadet ens ha impedit tornar a gaudir de la categoria. Ens ho plantegem com un objectiu principal per la següent temporada.

com es podria millorar el model del futbol base de prats?

Com és lògic sempre hi ha punts a millorar. Aquest any hem apostat per adquirir nou material i assegurar-nos que cada equip disposi de l’espai suficient per poder realitzar entrenaments de qualitat. També estem molt contents pel fet d’haver augmentat el nombre de jugadors de la comarca, de fora de Prats, cosa que ens és essencial i desitgem que segueixi en aquesta línia ascendent. clubs com el Manlleu, Vic o Manresa fan mal al futbol formatiu del Pradenc ara?

Sabem que aquests clubs s’han de nodrir de jugadors de tota la comarca per tal de poder-se mantenir a categories superiors. Antigament els jugadors eren cridats a categories de futbol onze com serien infantil o cadet, però a dia d’avui ja hi ha clubs que fitxen a nens de sis i set anys, complicant les estructures d’escoles de futbol més petites. El que denunciem nosaltres són els contactes que es duen a terme a les esquenes del club. Malauradament aquests fenòmens i actituds existeixen.

Quins objectius pretens aconseguir a llarg termini?

Els objectius del Pradenc són oferir una bona qualitat d’entrenament als nostres jugadors i fer-los créixer a nivell futbolístic i personal. Volem crear jugadors intel·ligents, tant a dins al camp com a fora, que sàpiguen què entrenen i perquè. A partir d’aquí sabem que els resultats aniran arribant. Jo sempre dic que qui es capfica amb els resultats acaba perdent el camí i la metodologia.// LaRella | 17

agenda

Del 27 de setembre al 7 d’octubre dijous 27 ALPENS_ FESTA MAJOR 2018_ Llançada de coets i repic de campanes, a 2/4 de 12 del migdia, a la plaça de l’Església; Missa solemne en honor als Patrons d’Alpens, a les 12 del migdia; Presentació de les peces de forja realitzades durant la Trobada de Forjadors 2018, a la 1 del migdia, davant del Casal Municipal; Dinar popular, a 2/4 de 3 del migdia, al Casino; a continuació, Ball amb Josep Maria d’Avinyó, al Casino.

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ EL PERQUÈ DE LES COSES_ A càrrec d’Engruna Teatre. A 2/4 de 6 de la tarda, al Local Social.

DIVENDRES 28 ALPENS_ FESTA MAJOR 2018_ Jocs de cucanya, a les 3 de la tarda, a l’Escola La Forja; Partit de futbol infantil Alpens - Santa Eulàlia de Puig-oriol, a les 7 de la tarda, a la pista poliesportiva; Passaferes, a les 10 de la nit, pels carrers del poble, amenitzat per Jaleo Band; a 2/4 de 12 de la nit, Espectacle amb Orquestra Tropical i Disco-mòbil al Casino.

SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS_ FIRA DE L’HOSTAL DEL VILAR_ Durant tot el matí, a l’Hostal del Vilar; a 2/4 d’11, Demostració d’oficis antics; Jornada tècnica: Gestió de la fertilització i de les dejeccions ramaderes: a les 11 del matí, a 2/4 de 2 del migdia, Dinar de Fira; a 2/4 de 4 de la tarda, Ball de fira amb Jordi Bruch.

dissabte 29 ALPENS_ FESTA MAJOR 2018_ Espectacle infantil amb David El Mag, a 2/4 de 12 del migdia, a la Fàbrica Vella; Taller de màgia amb David El Mag, a les 5 de la tarda, a la Fàbrica Vella; Versots, a les 7 del vespre, al Casino; a 2/4 de 11 de la nit, 36È Correfoc amb l’infernal grup Diables Rocadepena, pels carrers del poble, acompanyats de batucada i grallers; a partir de la 1 de la matinada, Espectacle amb La Kinky band i Disco-mòbil, al Casino.

PRATS DE LLUÇANÈS_ Taller familiar “Preparem el Cucrovelló”_ A 2/4 de 5 de la tarda, a la plaça de l’Església.

PRATS DE LLUÇANÈS_ ACTES D’HOMENATGE A JOAQUIM PECANINS_ A LaRella | 18

Núm.451

partir de les 11 del matí, passejada pel poble i visita dels indrets emblemàtics del mestre Pecanins; a 2/4 d’1 del migdia, a la Sala de Cal Bach, xerradaconcert de piano, a càrrec de Glòria Ballús, amb la participació de la coral Lluçaveus.

internacional Paolo Baglioni, sobre la visió del procés català des de l’exterior; a 2/4 de 7 de la tarda, Concentració i marxa silenciosa fins a la plaça de l’Ú d’octubre; a continuació, Descoberta de la placa de la plaça, Sopar i Concerts.

PRATS DE LLUÇANÈS_ ACTES COMMEMORACIÓ 1 D’OCTUBRE DE 2017_ Vine a pintar el mural de l’1-O_ A partir de les 10 del matí, a l’avinguda de Pau Casal.

dilluns 1

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ III RAID HÍPIC_ Des de les 8 del matí a les 5 de la tarda.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ SORTIDA GUIADA OCELLS DEL LLUÇANÈS: LA PERDIU_ A les 8 i 10 del matí.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ PRESENTACIÓ DE LA REVISTA DESCOBRIR: EL LLUÇANÈS AUTÈNTIC_ A la 1 del migdia, al Roure de la Senyora.

PERAFITA_ CONFERÈNCIA: SEQÜÈNCIES DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA DES DEL 1714, FINS AVUI, 2018_ A càrrec d’en Jordi Miravet, a les 6 de la tarda, al Niu.

diumenge 30 ALPENS_ FESTA MAJOR 2018_ Missa solemne en honor als patrons d’Alpens, a 2/4 d’1 del migdia; a 2/4 de 2 del migdia, Concert a càrrec de la cobla La Principal de Berga, al Casino; a 2/4 de 6 de la tarda, Dansa alpensina i Sardanes, amb la cobla La Principal de Berga , a la plaça major; a 2/4 de 11 de la nit, a les 7 de la tarda, Havaneres amb Norai, al Casino.

ORISTÀ I LA TORRE _ COMMEMORACIÓ 1 D’OCTUBRE_ A ¾ i 10 minuts d’1 del migdia, Toc de sometent; a la 1, Activitats al col·legi electoral: Instal·lació de placa conmemorativa, Racó de cartes per als presos i Recull d’imatges 1 d’octubre 2017 i Llibre Blanc; a les 2 del migdia, Dinar popular; a les 3 de la tarda, Sobretaula participativa, música i micro obert.

ORISTÀ_ CAMINADA POPULAR OLOST_ MURAL 1 D’OCTUBRE_ A partir de les 4 de la tarda. Al pati del Centre Cívic PRATS DE LLUÇANÈS_ ACTES COMMEMORACIÓ 1 D’OCTUBRE DE 2017_ Racó de les experiències “exposició de fotografies del referèndum de de l’1O_ A partir de les 10 del matí, a la plaça Ú d’octubre; a ¾ d’1 del migdia, a la sala de l’Ú d’octubre, Presentació del llibre Jo també porto llaç; i intervenció de l’observador

Inici del taller (Envelliment actiu), a les 10 del matí, a la Sala de Plens de l’ajuntament.

SANT FELIU SASSERRA_ GRUP DE MEMÒRIA_ Inici del taller (Envelliment actiu), a les 4 de la tarda, a la 2a planta de l’Ateneu.

SOBREMUNT_ GRUP DE MEMÒRIA I PSICOMOTRICITAT_ Inici del taller (Envelliment actiu), a les 4 de la tarda, a la sala gran de l’ajuntament.

PRATS DE LLUÇANÈS_ ACTES COMMEMORACIÓ 1 D’OCTUBRE DE 2017_ Descoberta de les plaques commemoratives de la sala de l’U d’octubre i esmorzar, a les 9 del matí; Aturada amb lectura de manifest, a les 12 del migdia, a la plaça de l’U d’octubre; a 2/4 de 7, pels que no puguin assistir a la Concentració a Barcelona, ens trobem a la plaça de l’U d’octubre.

ORISTÀ_ GRUP DE MEMÒRIA I PSICOMOTRICITAT_ Inici del taller (Envelliment actiu), a 2/4 de 5 del matí, al local del Casal d’avis.

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ GRUP DE PERCUSSIÓ_ Inici del taller de 8 sessions, de ¼ de 9 a 2/4 de 10 de la nit, al Local Social.

Dissabte 6 LLUÇÀ_ CONCERT GOLÍAT_ A les 8 del vespre, al Monestir de Santa Maria de Lluçà.

OLOST_ 1 ANY DE L’1 D’OCTUBRE_ A partir de les 7 de la tarda, Davant del Centre Cívic. Micro obert, escola oberta i llibre blanc. A les 8 del vespre Projecció de fotos i descobriment de la placa Seguidament, celebració amb coca i cava

PRATS DE LLUÇANÈS_ INTRÚS, JAZZ PEL FORAT DEL PANY. Concert de Gianni Gagliardi 4tet_ A 2/4 de 9 del matí, a Ca l’Andreuet.

dimarts 2 ALPENS_ GRUP DE MEMÒRIA_ Inici del taller (Envelliment actiu), a 2/4 de 4 de la tarda, al Casal Municipal.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ GRUP DE MEMÒRIA_ Inici del taller (Envelliment actiu), a 2/4 de 4 de la tarda, a la biblioteca.

SANT FELIU SASSERRA_ GRUP DE MEMÒRIA I PSICOMOTRICITAT_ Inici del taller (Envelliment actiu), a les 10 del matí, a la 2a planta de l’Ateneu.

Dimecres 3 ALPENS_ ESPECTACLE DE TITELLES: QUI CANTA ELS SEUS MALS ESPANTA_ A 2/4 de 12 del matí, a l’escola La Forja.

LA TORRE D’ORISTÀ_ GRUP DE MEMÒRIA_ Inici del taller (Envelliment actiu), a les 3 de la tarda, al Local Social.

dijous 4 ALPENS_ GRUP DE GIMNÀSIA_ Inici del taller (Envelliment actiu), a 2/4 de 4 de la tarda, a la Fàbrica Vella.

PERAFITA_ EL PERQUÈ DE LES COSES_ A les 11 del matí, a l’escola Heurom.

SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS_ GRUP DE MEMÒRIA I PSICOMOTRICITAT_

divendres 5

PRATS DE LLUÇANÈS_TALLER FAMILIAR “PREPAREM EL CUCROVELLÓ”_ A 2/4 de 5 de la tarda a la plaça de l’Església-

diumenge 7 OLOST_ V FIRA DE FORMATGE DE PASTOR I LLET CRUA_ De 11 del matí a 7 de la tarda, a la Plaça Major; Tastos de formatge durant el matí; a partir de les 2 del migdia, Dinar popular; a la tarda, Música en directe amb Acordionistes del Lluçanès.

PRATS DE LLUÇANÈS_FESTA D’HOMENATGE A LA GENT GRAN_ A les 12 del migda, Missa amb la Coral Sant Jordi de Prats; a les 2 del migdia, Dinar al Pavelló. Seguidament, actuació del Grup de Danses La Farandola del C.E.R. l’Escala.

mou-te

Ada Vilaró obre el PAS per la PAU Aquest diumenge 30 de setembre l’artista pradenca Ada Vilaró inicia la performance PAS per la PAU, 6 dies de caminada silenciosa pel Bages, durant la Fira Mediterrània de Manresa.

L’espectacle inicial de l’acció serà al Món Sant Benet aquest diumenge 30 a 3/4 d’1 del migdia. Comptarà amb els músics Marcel Casellas, Toni Rocosa i Josep Maria Cols i la participació especial del col·lectiu manresà de cultura popular Xàldiga.//

directori d’empreses del lluçanès 6_ BELLESA: estètica, perruqueria 7_SALUT: tractaments, dietètica, òptica, farmàcia...

8_ RESTAURANTS: bars, hostals, celebracions...

9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, forns, menjar per emportar, formatge...

1_ASSESSORAMENT: assegurances, gestories, advocats...

2_OBRES: constructors, excavació...

3_ESCURA-XEMENEIES 4_INSTAL·LACIONS 5_AGRICULTURA, bosc, animals, jardineria, flors...

10_INFORMÀTICA 11_MECÀNICS 12_FUSTERS 13_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, pintures, neteja, fotografia, educació

1_ASSESSORAMENT ASSEGURANCES

ASSESSORIA, GESTORIA, ADVOCATS

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

Truca al:

ALIMENTARI

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

93 850 82 81

2_OBRES

1/2 ANY

3_ESCURA-XEMENEIES

CONSTRUCTORS

EXCAVACIÓ I GRAVES

Per a particulars i/o empreses

M. 620 90 31 80 T. 93 850 80 65

C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

No t’agrada la categoria on t’hem posat al nou Directori?

Has canviat el logo o alguna informació?

4_INSTALLACIONS

DIGA’NS-HO I HO CANVIEM! comunicaciolarella@gmail.com 93 850 82 81

5_AGRICULTURA, BOSC, ANIMALS I JARDÍ AGRÍCOLA

ENERGIES

JARDINERIA

TREBALLS FORESTALS

ANIMALS, VETERINARIS

FLORS

S’ACOSTA EL FRED... I LA LLENYA...

HI POTS SER PER NOMÉS...

93€

165€ any

1/2 any

HI POTS SER PER NOMÉS...

Truca al:

165€

6_BELLESA ESTÈTICA

93 850 82 81

any

7_SALUT TRACTAMENTS

DIETÈTICA

FARMÀCIES

PERRUQUERIA SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€/any comunicaciolarella@gmail.com 93 850 82 81

I ara, també a larella.cat/directori

ÒPTICA

DIETISTA HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

Truca al:

93 850 82 81

8_RESTAURANTS, BARS, HOSTALS SANT BOI

PERAFITA

LA TORRE

SANTA CREU

LLUÇÀ

ST BARTOMEU

Obert de dijous a diumenge Passeig del Grau, 7 Sant Bartomeu del Grau T. 93 888 92 44

ALPENS HI POTS SER PER NOMÉS...

OLOST

SI VOLS SERHI MIG ANY...

Truca al:

165€

93€

93 850 82 81

any

STA EULÀLIA

1/2 ANY

CELEBRACIONS

PRATS DE LLUÇANÈS

Truca al:

93 850 82 81

9_ALIMENTACIÓ

SUPERS

CARNISSERIES

FORNS DE PA

HI POTS SER PER NOMÉS...

MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER

165€ any

MENJAR PER EMPORTAR

FORMATGES

SI VOLS SERHI MIG ANY...

Truca al:

93€

93 850 82 81

1/2 ANY

10_INFORMÀTICA

11_MECÀNICS

12_FUSTERS

HI POTS SER PER NOMÉS...

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

165€ any

13_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS AUTO ESCOLA

EDUCACIÓ

1/2 ANY

MOBLES

FOTOGRAFIA

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€

HI POTS SER PER NOMÉS...

any

165€ any

NETEJA

PINTURES

QUIOSC

RESIDÈNCIA

ANUNCIA’T al Directori d’Empreses de LaRella

a larella.cat/directori FUNERÀRIA

IDIOMES

TINTORERIA

TAXIS

i gaudeix de descomptes en publicitat del 30%

165€ any Encara no has vist el DEL virtual?

El Directori d’Empreses del Lluçanès també a Internet:

www.larella.cat/directori

Més informació_ T. 93 850 82 81

comunicaciolarella@gmail.com

encants

27 de setembre de 2018

»» CITROËN XSARA del 2004. 110cv Exclusive. 1.200€. T.: 630 060 630 (R48/03)

ES VEN »»ESTUFA DE FERRO COLAT amb vidre al davant. Rectangular, model actual.

175€. Possibilitat d’afegir llenya per cremar. T.: 676 836 517 (matí) / 618 615 434 (R51/03) »»GRUA per mobilitzar gent gran. Semi nova. SILLONS semi nous de color gris.

BANC D’ABDOMINALS. T.: 618 969 981 (R51/04) »» TELEVISOR MITSUBISHI amb descodificador. Funciona perfectament. 50 €. T.: 646 524 690 (R50/01) »» GRADA DE DISCOS EN X Martorell. De 20 plats suspesa als tres punts del tractor. T.: 609 72 03 17 (R50/03) »» CADIRETA BMW nova i sofix, ROBOT DE CUINA Euro Master, SERRA per tallar llenya amb taula de serra circular, SERRA FERMI per tallar ferro, CALDERA de gasoil Ferroli, 2 COIXINS per les cervicals nous per estrenar, CASCOS de moto amb ulleres i barra nous, COBERTERIA de 36 peçes antiga. T.: 93 852 92 33 (R50/02) »» ARMARI de 2,30m d’ample per 2,15 d’alt i 64cm de fondària. I altres MOBLES ANTICS, làmpares... Preu a convenir. T.: 618 46 30 32 / 93 856 03 32 (R48/01) »» CONGELADOR LIEBER No Frost - Superfrost 66x66x165cm (vertical). 7 CAIXES 46x41x15cm. 400 €. Molt bon estat. T.: 644 482 707 (R48/02)

»» MERCEDES E300 Turbodiesel. En perfecte estat. 3.300€. T.: 630 060 630 (R48/04) »»eines de serralleria per jubilació. 2 COIXINS per les cervicals nous. cascos de moto, robot de cuina per estrenar, serra per serrar llenya circular amb taula, cuberteria de 36 peçes molt antiga...

T.: 93 852 92 33 (R48/05) »» CASA A PERAFITA. 165m2, amb baixos i habitatge al primer pis. C/ la Font, nº 2.

Preu: 68.000€. T.: 662 003 299 (R47/01) »» TRANSPORTÍ per transportar gossos. Per estrenar. 50€. T.: 610 786 223 (R47/02) »» 2 CASES DE POBLE juntes a Perafita.Una de 70m2 d’habitatge a dalt, i 70m2 de local a baix, i l’altre de 50m2 i 50m2. Per 115.000€. T.: 662 00 32 99 (R46/06) »»GOLF 1900 TDI. Any 1999. 238.000Km. Canvi automàtic, distribució feta. En molt bon estat. Preu: 2500€ (negociable). T.: 626 19 31 80 (Joan) (R46/07) »»PINTURA de cotxe. Per tota classe de ferros i planxes.. I PISTOLES DE PINTAR. Tot barat. T.: 662 519 073 (R46/05) »»MÀQUINA D’ENSULFATAR. Té uns 50 anys. Funciona bé. Per 60€. T.: 93 882 86 47 (R46/02) »»TERMO ELÈCTRIC d’ocasió de 50 litres.

Per 50€. T.: 662 519 073 (R46/04)

»»ÀNECS petits. T.: 93 825 06 33 (R46/01)

FARMÀCIES DE GUÀRDIA (de 9 a 21h)

ES LLOGA

*a partir de les 21h, la farmàcia de guàrdia és a Vic

»»PIS DE LLOGUER directe de particular. A Prats. T.: 693 398 219 (R47/03)

ES BUSCA »»CASA petita de lloguer al Lluçanès. T.: 636 247 842 (R51/02) »»ALS QUE ES VAN CASAR L’ANY 1988, el proper 11 de novembre celebrem els 30 anys de casats amb un dinar. Intererssats trucar. T.: 93 850 81 73 (R51/01)

Dv 28 de setembre > OLOST - Lopez (*Euras) Ds 29 > SBG - Casacuberta (*Atlàntida) Dg 30 > SBG - Casacuberta (*Ausa) Dll 1 d’octubre > PRATS - Viver (*Pou) Dm 2 > OLOST - Lopez (*Ylla) Dx 3 > PRATS - Viver (*Tanyà) Dj 4 > SBG - Casacuberta (*Vilaplana) Dv 5 > OLOST - Lopez (*Aliberch) Ds 6 > OLOST - Lopez (* Barnolas) Dg 7 > matí PRATS - Viver tarda OLOST Lopez (* Terricabras) Dll 8 > SBG - Casacuberta (*Fargas) Dm 9 > OLOST - Lopez (* Arumí) Dx 10 > PRATS - Viver (*Urgell) Dj 11 > SBG - Casacuberta (*Euras)

racó de la feina OFERTES >NETEJA _680 512 051_ Dona de 38 anys s’ofereix per cuidar persones grans.

Dues hores matinals, de 9 a 11 del matí.

(RF/2-451)

>CUINERA_ 661 104 974_ S’ofereixen cuinera i ajudant de cuina amb experiència i serietat per treballar a restaurant (RF/1450)

DEMANDES

>NETEJA I CURA _606 062 426_ S’ofereix dona per netejar i acompanyar avis (RF/1-448)

>MUNYIDOR_ 678 757 663_ Es busca munyidor per granja de vaques de llet. No es requereix experiència prèvia. (RF/1-451)

>CUIDAR GENT GRAN _678 636 695_ Senyora busca feina de cura de persones grans (RF/1-449)

>MONITORS/ES MENJADOR_ envia el CV a: anna@quiralia.cat_ Cerquem monitors/ es per treballar a escoles del Lluçanès els migdies. (RF/2-450)

>NETEJA _93 856 06 08_ Noia s’ofereix per netejar cases i pisos. A Prats de Lluçanès. (RF/1-449)

>cuidant de porcs_ rrhh@geporc.com_ Es busca cuidant de porcs (RF/1-450)

EL TEMPS QUE HA FET_ De l’11 al 24 de setembre de 2018

A la tardor, la foscor fa por MÍNIMA St. Boi_ 7 de setembre

12,4

OLOST DIA

Màx.

MÀXIMA

Cº

Min.

Oristà_ 28 d’agost

ORISTÀ l/m2

Màx.

Min.

30,3

14,7

29,7

15,1

Cº 35,2

PRATS l/m2

Màx.

Min.

27,2

13,9

3,5

27,1

15,3

SANT BOI l/m2

Màx.

Min.

25,1

15,1

25

15,8

l/m2

11

28,8

13,8

12

27,7

14,7

13

28,3

13

29,1

14

27,4

13,9

25,9

14,1

14

27,8

15,8

29,6

15,1

27,6

16,4

25,4

16,6

15

25,1

17,8

28,7

14,4

23,8

17,7

22,8

17,3

16

28,6

15,9

30

17,2

27,5

16,6

24,8

16,1

2,2

17

27,8

13,6

29,7

14,6

26,7

14

25,7

14,8

0,2

18

26

13,9

27,3

13,7

23,8

14,2

22,6

14,4

19

28,1

13

29,1

14,2

27,5

13,7

26

14,7

0,2

20

29,7

14,8

31,4

16,7

29,5

14,6

27,4

14,5

0,2

21

31,6

12,6

32,1

14

30,6

14,3

29,3

15,8

22

29

15,5

31,3

16,9

28,4

16,8

26,7

17,5

23

30,9

14,3

32,5

17

30,6

16

28,5

16,5

24

27,8

15,3

29,2

15,4

27,7

16,4

25,7

17,1

1,7

2,5 0,5

8 inp.

4

44,8 0,4

4,2

LaRella | 23