R448

LA REVISTA quinzenal DEL LLUÇANÈS 2 | AGOST | 2018 núm: 448

www.larella.cat PÀG 3

Al Lluçanès hi ha 39 porcs per cada persona

nits d'agost, festes majors

Hi ha 302.871 places per porcs, segons dades del DARP, més del doble que fa 15 anys PÀG 6 - 11

Especial Festes Majors d’Agost: Olost, St. Boi, Merlès, St. Agustí i SBG Descobreix tots els actes festius a LaRella!

PÀG 18

“Creiem que la cultura ha de ser un bé universal” Entrevista a Jordi Plans, cocreador de COOLTUR, empresa de turisme cultural PÀG 5

“Les festes canvien, i milloren” Columna de Meritxell Verdaguer La lluna de sang del 26 de juliol des dels Munts //F: JMCASTRO

NOTÍCIES

Núm.448

Acaba el segon juliol de Nits Tremendes d’Olost

Tot i el temps, èxit de visitants al TastaQmarca i a la Fira PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras

Cata de vins en una de les Nits Tremendes //F: DCARETA

OLOST Per_ Lluc Corominas

El passat divendres 27 de juliol es va posar fi al segon cicle de Nits Tremendes del Centre Cívic d’Olost. En aquesta última jornada es van celebrar els concerts de Raux Band, on hi ha algun integrant del poble, i de Men in Swing, amb un músic del Lluçanès, que va presentar un repertori amb potents clàssics de jazz i soul.

La valoració torna a ser positiva pel que fa a aquesta segona edi-

ció, obtenint una bona resposta dels veïns i veïnes, a la diversitat d’activitats organitzades: des d’un innovador torneig de Catan a una cata de vins.

Les activitats han estat organitzades des de la Comissió del Centre Cívic, i més enllà de ser una activitat d’oci diferent, també ajuden a cohesionar i dinamitzar el poble, prèvia a la Festa Major que arriba aquesta primera quinzena d’agost.

Caldrà esperar fins l’estiu que ve per gaudir, altra vegada, d’un nou cartell de les Nits Tremendes.//

La 3a edició del TastaQmarca, a Prats, va confirmar el dissabte 21 de juliol el que ja era d’esperar; la consolidació d’una mostra gastronòmica de productes del Lluçanès.

Un total de 12 establiments de tota la comarca van delectar als visitants amb una vintena de tastos de menjar i beure. El temps, amenaçador de pluja durant tot el dia, es va comportar i va deixar un vespre amb una temperatura de luxe al Passeig Lluçanès, on els bars, restaurants i altres establiments van poder muntar la parada amb una gran diversitat d’oferta. El tast guanyador, que va ser votat democràticament per tots els compradors, va ser el caneló de bolet amb salsa de ceps del restaurant Cal Met, de Sant Boi de Lluçanès.

L’èxit d’aquesta edició es va veure reflectit en les cues de gent que hi havia darrera cada mostra, en les quals es va fer evident que la mescla de territori i cultura gastronòmica són un mixt que agrada, tant per la gent de dins com de fora del Lluçanès. El grup d’havaneres Cremats van ambientar musicalment tota la jornada al passeig. fira passada per aigua Si bé el temps va ser de bon grat dissabte el matí, la fira centenària de Sant Jaume no va tenir tanta sort el dia següent. La pluja i el temps inestable van marcar aquesta edició, tot i que a mida que va anar avançant el matí, l’ambient i els visitants es van anar animant.

Tot i així, només la festa de l’escuma en va rebre les conseqüències, ja que es va haver d’anular, i es celebrarà en una nova data encara per confirmar. Tant l’exposició de motos, que finalment es va traslladar a l’interior de Cal Janet, com la trobada bastonera i la cantada musical dels EnCants, es van poder portar a terme i van garantir l’èxit d’una nova jornada de fira a Prats de Lluçanès.//

LaRella | 2

Ambient durant el TastaQmarca/F: FOTOCONTRAST

Els bastoners van ser ben presents durant la fira//F: FOTOCONTRAST

TRAGINANT PEL CARRER MAJOR El cap de setmana de la Fira i el següent, l’associació Gaudir d’Art va dur a terme l’espectacle itinerant Traginant pel carrer Major, que explicava la gran vitalitat d’aquest carrer al llarg de la història. Desenes de persones van poder gaudir amb les històries recollides per Ma Àngels Parareda i Montse Albàs, i interpretades per aquesta darrera. Un pes important hi va tenir, per exemple, el cosidor de Cal Duran, on moltes dones del poble anaven a cosir.

La memòria col·lectiva del poble va reviure amb un espectacle imprescindible per conèixer la història.//Red (F: Facebook GaudirDart)

notícies

2 d’agost de 2018

Lluçanès: 39 porcs per persona

turisme

El 2002 hi havia 136.277 places per porcs i el 2017, 302.871, segons el DARP LLUÇANÈS

Nº D’EXPLOTACIONS PORCINES I PLACES DE PORCS EL 2017

Per_ Jordi Freixa

El Lluçanès seria la comarca catalana amb més porcs per habitant: 39,36. Les 178 explotacions d’onze dels pobles compten amb 302.871 places de porcs, segons dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya (DARP).

Val a dir que les places d’Alpens i Sobremunt no s’han publicat per garantir la seva confidencialitat, ja que hi ha 3 o menys explotacions. D’altra banda, aquestes dades parlen de “places” i no del número exacte d’animals.

En 15 anys s’ha més que doblat el número de places de porcs, passant de 136.277 el 2002 a 302.871 aquest 2017. En canvi, el número d’explotacions ha caigut en picat, de 266 explotacions el 2002, a les 178 del 2017. Aquestes dades mostren una clara tendència cap a la industrialització de la ramaderia.

Al 2002 les granges tenien una capacitat mitjana de 512 porcs, en un model eminentment familiar, mentre que al 2017 la mitjana és de 1700 porcs per explotació.

MIG MILIÓ D’ANIMALS La ramaderia té un pes cabdal en l’economia al Lluçanès, i no només hi tenen cabuda els porcs. La cria i engreix dels altres animals s’ha mantingut regular en els últims anys.

El bestiar oví, sempre ben present al territori, ha pujat els últims anys, el 2017 hi havia 29.810 places a la comarca.

Malgrat la crisi del sector lle-

POBLE

EXPLOTACIONS

PLACES

Sant Bartomeu del Grau Oristà Santa Maria de Merlès Sant Feliu Sasserra Olost Sant Boi de Lluçanès Sant Martí d'Albars Prats de Lluçanès Perafita Sant Agustí de Lluçanès Lluçà

29 38 22 12 17 13 14 12 8 6 7

61.332 58.984 30.924 28.167 27.643 26.920 22.282 17.374 16.987 6.160 6.098

Total Lluçanès

178

302.871

ter el número de places de bestiar boví es manté amb 20.838 caps, 5000 menys que l’any 2002.

Al Lluçanès també hi ha cria intensiva de pollastres (110.143 places) i de conills (17.041 places).

Dues xifres gairebé idèntiques a les de fa 15 anys.

El 2017 ja hi havia més cavalls que cabres (1226). Les places de bestiar èquid han pujat molt en els últims anys, i en aquests moments n’hi ha 1698, dels quals 637 es concentren a Lluçà. Fa 15 anys n’hi havia només 199.

Les altres 15.387 places corresponen a abelles (comptades en ruscos), senglars, ànecs, coloms... territori vulnerat Tots els municipis del Lluçanès, excepte Alpens, van ser declarats zones vulnerables per excés de nitrats l’any 2009 o abans. I 10 dels 13 municipis tenen un excedent

El Lluçanès al projecte “Bcn Smart Rural”

de més de 50 tones de nitrats. Per poder abocar aquestes 500 tones extra farien falta 2.941Ha més de conreus, l’equivalent a l’extensió d’uns 4.000 camps de futbol.

Més de la meitat de fonts lluçaneses estan contaminades, segons dades del GDT, i un 41% de les masses d’aigua subterrània catalanes tenen excés de nitrats, segons l’ACA. A més a més, sovint s’ha de fer front a sequeres, com la que tot just fa un any va obligar la Mancomunitat d’aigües de Merlès a demanar precaució.

En aquest context, les explotacions porcines consumeixen una part important dels recursos hídrics. Un exemple: a Oristà l’any 2015 es van consumir 66.955 m3 d’aigua, dels quals 51.609 es van utilitzar amb finalitats industrials, ramaderes o agràries. Val a dir que a Oristà no hi ha cap gran indústria a part de la ramadera.//

El Lluçanès, juntament amb la Vall del Ges, el Moianès, el Berguedà i l’entorn de Montserrat, formaran part d’una prova pilot que buscarà ajudar a fer viable el món rural, dins del projecte europeu de desenvolupament territorial “Bcn Smart Rural”, un projecte de desenvolupament econòmic de les comarques no metropolitanes.

El projecte “Bcn Smart Rural”, liderat per la Diputació de Barcelona, es va presentar el passat 24 de juliol a Prats de Lluçanès i compta amb un pressupost de 2,9 milions d’euros per “impulsar i desenvolupar una estratègia intel·ligent de desenvolupament del territori rural a partir de la innovació, valorització i millora dels sectors agrari, silvícola i ramader”.

Algunes de les actuacions que es pretenen desenvolupar són la construcció de la formatgeria i l’obrador comunitari del Lluçanès, així com la creació de zones de treball tipus coworking a les zones rurals.//NV

municipal

S’inicia la rotonda a l’entrada de Prats per Sant Feliu

Apareixen pintades crítiques a Prats i Olost Critiquen el model ramader i l’empresa Casa Tarradelles PRATS / OLOST Per_ Jordi Freixa

Aquests dimarts i dimecres, el Lluçanès s’ha despertat amb nombroses pintades crítiques amb el model ramader industrial i amb l’empresa Casa Tarradellas.

Alguns dels lemes utilitzats han sigut “Benvingudes al Porcanès” o “Casa Tarradellas ens està colonitzant”.

Les pintades han sigut netejades els mateixos dies de l’actuació//.

Una de les pintades, a Prats// F: ABLANQUÉ

La Diputació de Barcelona ha iniciat aquest mes de juliol les obres de construcció d’una nova rotonda a la cruïlla entre les carreteres BV-4401 i B-431 i el carrer Josep Cirera, de Prats de Lluçanès. Aquestes obres tenen un pressupost que ronda els 238.000 euros i té un termini de quatre mesos, dins dels quals es construirà aquesta rotonda, i també es millorarà el drenatge de la B-431, es soterrarà la xarxa de telèfon, s’instal·larà nou enllumenat públic i es renovaran les barreres de seguretat.

Durant els mesos en què aquest tram estarà en obres, el trànsit es regularà a través d’un semàfor provisional. L’objectiu principal d’aquestes obres és millorar l’accessibilitat a aquesta zona viària, així com també la seva seguretat i mobilitat.//NV LaRella | 3

NOTÍCIES

Núm.448

TEATRE

Vergés guanya el Premi Mallorca de Dramatúrgia

Més de mig any de sortides guiades per conèixer els ocells del Lluçanès LLUÇANÈS / ALPENS Per_ Núria Vilamala i Laura Villena

//F: Twitter @ConsellMca

Amb l’obra “Els ulls dels Altres”, el pradenc Sadurní Vergés ha estat el guanyador del I Premi Mallorca de Dramatúrgia 2018, que va estar convocat el mes de febrer pel Departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca. L’objectiu d’aquest premi era el d’impulsar la creació de textos dramàtics en llengua catalana, i un total de 35 peces dramàtiques es van presentar al certamen, les quals van ser valorades per una comissió.

Sadurní Vergés ha estat el guanyador de la primera edició d’aquest premi i rebrà un premi de 6.000 euros, i també portarà a terme una lectura dramatitzada de l’obra guanyadora, la qual serà publicada pel Teatre Principal. El pradenc s’ha format en dramatúrgia i ha dirigit diverses obres, així com també un grup d’actors lituans en un espectacle que es va presentar a Itàlia i Lituània./NV

joventut

Acaba l’Estiu Inquiet

Durant el mes de juliol es va estrenar com a prova pilot el programa d’activitats de lleure educatiu, esportiu i saludable del Lluçanès, i ha tingut una gran rebuda per part dels joves del Lluçanès, els qui tenen ganes de continuïtat. L’Estiu Inquiet es va acabar el passat 27 de juliol en una jornada recreativa a Campdevànol, en la qual hi van participar un total de 32 joves d’entre 12 i 16 anys.

Olost, Sant Boi de Lluçanès i Sant Feliu Sasserra són els pobles que han acollit, durant tot el mes de juliol, activitats esportives, com escalada, sortides amb BTT o tennis i també audiovisuals, en les que els joves han pogut enregistrar imatges i editar-les amb programes específics, totes elles dins del marc del programa Estiu Inquiet. Un total de 78 adolescents han participat a les activitats, i tan ells com les seves famílies demanen la continuïtat per l’estiu del 2019.//NV LaRella | 4

El Consorci del Lluçanès, juntament amb la plataforma Lluçanès Viu, ja fa més de mig any que organitzen, l’últim dissabte de cada mes, unes sortides guiades per conèixer els ocells que habiten al Lluçanès. Durant aquests primers mesos, les sortides han estat a Lluçà, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Perafita, Sobremunt, Olost i Alpens i han permès conèixer l’hàbitat d’ocells com el trencalòs, el mussol comú o el pigot negre.

Aquestes sortides, compten amb un guiatge de luxe, el naturalista Ramon Baucells, integrant de l’entitat ecologista, que tan observa el cel, com un llangardaix amagat en una escletxa de la roca o es fixa en una planta estranya.

El seu funcionament consisteix en una explicació inicial de com identificar l’au en qüestió i també del perquè de la tria del mateix, la qual cosa porta a parlar de diferents temes importants que afecten el nostre entorn i que ens donen pistes en la comprensió del mateix, com la migració d’algunes espècies; els hàbitats especials d’alguns ocells i la importància de la seva preservació; la raresa de l’espècie, com ara el trencalòs; la problemàtica de la processionària, en què la puput és un gran aliat; o la importància de l’existència d’un mosaic agroforestal heterogeni, en què convisquin pastures, marges, camps, bosc…

Des del grup ecologista, intenten inculcar una mirada de respecte, silenci i observació vers la

Ramon Baucells a la sortida de l’àliga calçada a Alpens// CONSORCI DEL LLUÇANÈS

natura per gaudir-ne activament: una activitat ben diferent del tipus d’oci imperant a la nostra societat.

Al llarg d’aquests mesos, s’han pogut viure moments molt especials, com recorda Ramon Baucells el dia de la sortida del mussol comú, en què els 100 participants van poder gaudir de l’observació d’un estol de grues en migració; o a la darrera sortida d’Alpens, en què, només començar el primer grup, els presents van poder gaudir de la vista en directe del falcó mostatxut caçant una oreneta cuablanca.

No sempre es veuen ocells buscats, com és el cas del pigot negre o el trencalòs. En canvi, animals a priori molt difícils de veure, com l’àliga calçada o el martinet de nit, sí s’han pogut observar. Com destaca l’integrant de Lluçanès Viu, les sortides constitueixen un espai ideal per compartir el gaudi de la natura, i, al mateix temps, la preocupació sobre el nostre panorama ambiental actual. La seva valoració de les sortides és molt positiva, hi ha molt interès

i gent “fixa” que no es perd cap sortida.

De fet, ja des de la segona sortida, les visites es van dividir en dos grups, un per a un públic més familiar i l’altre per a persones adultes, cadascun d’ells amb 35 places, ja que aquesta nova iniciativa ha tingut una gran acollida al Lluçanès: un total de 404 persones, 284 adults i 120 nens, han mostrat el seu interès per conèixer el lloc on viuen o transiten els ocells.

L’última de les sortides es va realitzar a Alpens el passat 28 de juliol i va comptar amb la participació de 66 persones que van poder conèixer l’àliga calçada. Després de set mesos, les sortides no s’aturen i el pròxim 25 d’agost serà el torn de Sant Bartomeu del Grau, on tothom qui hi participi tindrà l’oportunitat de conèixer amb profunditat l’aufrany. Finalment, sembla que estan preparant una jornada d’avistament d’ocells rapinyaires en migració, pendent de confirmar, pel dia 2 de setembre als Munts, especialment dirigit a públic familiar.//

Vols arribar a TOT el Lluçanès sense gastar benzina?

Vols entrar a TOTES les cases com si fossis de la família?

Ho tens molt, però que molt fàcil...

ANUNCIA’T A LaRella!

3500 exemplars - 90 punts de distribució 93 850 82 81 - comunicaciolarella@gmail.com

notícies

2 d’agost de 2018

El judici pel cas de coacció a una jove de Prats arriba 6 mesos després

Meritxell VERDAGUER

PRATS DE LLUÇANÈS / VIC Per_ Núria Vilamala

De la matinada del 21 de gener al 24 de juliol: 6 mesos després, l’Ainhoa Campdepadrós, víctima d’una agressió sexual, ha pogut declarar en el judici final, i resta ara a l’espera de la sentència definitiva. Tot va començar la matinada del 21 de gener, quan l’Ainhoa va sortir de festa amb un amic, en un local d’oci nocturn de Vic. Només entrar al local, un noi els va empipar en dues ocasions, però ells van seguir la nit amb normalitat, fins que en un moment, quan estaven ballant tranquil·lament, el mateix noi que els havia molestat anteriorment se li va acostar per darrera, la va abraçar i s’hi va arrambar prement-la contra el seu cos. Ella el va apartar i li va demanar que deixés de molestar-la.

Però això no va acabar aquí. Al cap d’una estona, l’Ainhoa va decidir explicar què havia passat al personal de seguretat del local, que la van informar de que podia denunciar-ho, ja que allò es tractava d’un abús sexual. “Hi ha molta falta d’informació, si el personal de seguretat no m’hagués dit que aquell fet era denunciable, jo no ho hagués fet”, comenta l’Ainhoa.

/ F: NVILAMALA

Després de tirar endavant la denúncia, l’Ainhoa es va posar en contacte amb una advocada del col·lectiu feminista de Vic, Adona’t, i una setmana després que es produïssin els fets, va arribar el judici, en el qual van declarar els implicats. Després del judici es va arxivar el cas, però l’Ainhoa, juntament amb l’ajuda de l’advocada, van decidir recórrer el cas.

Al cap d’uns mesos, l’Audiència Provincial de Barcelona va considerar que potser sí que hi havia hagut algunes coaccions, i es va reobrir el cas. El judici final va tenir lloc el passat 24 de juliol i ara el fiscal considera que va ser un delicte de coaccions i demana una multa d’un mes i tres euros al dia pel noi. Ara doncs, l’Ainhoa resta a l’espera del que dicti la sentèn-

cia definitiva, però tot i això es mostra satisfeta, ja que “almenys hi ha hagut judici i l’Audiència Provincial de Barcelona ha considerat que hi havia coaccions”.

L’Ainhoa forma part del col· lectiu feminista del Lluçanès La Fetillera, i considera que això l’ha fet sentir acompanyada. “Sabia que elles em donarien suport en tot moment”, afirma Campdepadrós. En un principi, l’Ainhoa es va sentir insegura i es qüestionava si realment havia d’haver denunciat el cas, però amb el pas dels dies es va anar empoderant i reafirmant amb la decisió que havia pres. “Espero que serveixi d’exemple per altres persones, perquè denunciïn si es troben en casos així”, afirma Campdepadrós.//

En marxa el projecte de Salut Comunitària PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Núria Vilamala

Els professionals del CAP de Prats han posat en marxa el projecte de Salut Comunitària al municipi, el qual es va donar a conèixer durant la Fira de Sant Jaume.

El projecte té l’objectiu principal d’obtenir un diagnòstic de salut de la població de Prats de Lluçanès en conjunt, així com també aconseguir que la salut no es quedi dins de la consulta i surti al carrer.

Després de mesos mantenint reunions amb l’Ajuntament i diverses entitats del poble, a més de la formació del grup motor, el projecte de Salut Comunitària es va donar a conèixer durant la fira de Sant Jaume, sota el lema: “La Salut surt al carrer, volem saber la teva temperatura, vine i en parlem”. Professionals de la

la columna

Els professionals sanitaris presents a la Fira de Sant Jaume.//

salut, membres de l’Ajuntament i diverses entitats van formar part d’una parada en la qual es van organitzar diverses activitats.

En una de les activitats que es va portar a terme durant la Fira de Sant Jaume hi havia un termòmetre de salut en el qual els habitants de Prats havien d’apuntar quina era la percepció de la seva salut, essent 0 el nivell més baix i 10 el més alt. Els resultats d’aquesta activitat demostren com la majoria de la població de Prats

considera que la seva salut està per sobre del 5, mentre que poques persones creuen el contrari.

Una altra de les activitats consistia en identificar, en un mapa de Prats, a quin lloc la gent considerava que hi feia salut. Entre els més mencionats hi apareixia el bosc, el Santuari de Lurdes o Sant Sebastià. A partir d’aquí, els professionals de la salut faran un buidatge de totes les dades, les quals ajudaran a obtenir un diagnòstic de la salut dels habitants de Prats.//

Les festes canvien, i milloren El primer cop que vaig veure un full d’informació sobre agressions masclistes en una festa va ser a Bilbao, si no ho recordo malament va ser l’agost del 2013. En dec tenir un exemplar guardat en algun lloc perquè em va cridar molt l’atenció. Explicava què era una agressió sexista i el protocol a seguir si es donava el cas. El què més em va sorprendre és que explicava precisament això, què és una agressió masclista. ‘Com pot ser que no ho sapiguem’, vaig pensar.

Aquest estiu ho he vist per primera vegada al Lluçanès. El col·lectiu feminista de la comarca, ‘La Fetillera’, s’ha posat en contacte amb els diversos ajuntaments per proposar-los un protocol contra les agressions sexistes durant les festes majors, i al mateix temps, la senyalització de l’espai amb lemes com ‘espai lliure d’agressions sexistes’. Segurament molts pensaran que no n’hi ha d’agressions masclistes a les festes majors de casa nostra, però només cal fer una ullada al llistat de ‘La Fetillera’ i veure que totes n’hem patit.

Ho hem fet en silenci i pensant que sortir de nit incloïa mirades massa sexuals, aguantar beguts que et parlen massa a prop o ignorar un tocament casual no desitjat. I tot plegat sota la culpa de que ‘potser sí que anava massa escotada’ i que potser sí que ‘sóc jo la que havia begut massa’.

Em sembla més que encertat que a les festes majors hi hagi un protocol per atendre les persones que hagin pogut patir una agressió sexual.

Però em sembla encara millor tot el què estem aprenent i que ens ajuda a canviar i millorar les festes, a sentir-nos més lliures malgrat la foscor de la nit. No només aprenem nosaltres a no sentir-nos culpables, a detectar fàcilment les agressions i a combatre-les amb un ‘no és no’ o amb un ‘només sí és sí’, si no que també n’aprenen ells.

A ells també se’ls ha d’explicar què és una agressió. És fer bromes masclistes fora de context, és acostar-se massa, és prendre’s la llicència de fer un tocament sense consentiment perquè, és clar, ‘em provoques massa amb aquesta faldilla’, i també ho és preguntar sobre intimitats sexuals. I ho és, evidentment, una violació. Pensa-hi, potser sí que les teves accions són reprovables.

Les festes majors es perpetuen, canvien i s’adapten als nous temps. I en alguns aspectes, com amb la proposta de ‘La Fetillera’, milloren.

En aquest espai tan proper, la festa major, aprenem a relacionar-nos els uns amb els altres, femho sense masclisme.

LaRella | 5

festa major

Núm.448

Olost ja fa olor de Festa Major!

El Va de Tort i el mallorquí Tomeu Penya, grans protagonistes del cartell d’enguany OLOST Per_ Lluc Corominas

Donem la benvinguda a l’Agost i a Olost ja es respira ambient de Festa Major. Seran 13 dies plens d’actes i festivitat marcats al calendari de tots els olostencs i olostenques. Actes populars i tradicionals com la Caminada Nocturna que ja celebra la seva 21a edició, les 6h de natació, la baixada de carretons o la 15a vegada que els Cremats faran treure fum als carrers del poble; fins a actes més innovadors i recents com el Lliscador gegant o la Pluja d’estrelles a Sant Adjutori, seran celebrats durant aquests intensos dies.

El dia 15, el més celebrat: sardanes, concert de tarda i ball de gala El dia 15 és el més tradicional

i solemne, essencial i cita obligada al bell mig de la plaça per tothom. La Principal de la Bisbal serà l’orquestra encarregada de fer que aquest dia sigui el més brillant de la festa.

La Festa Major uneix al poble i el capgira durant tretze dies plens de festa i bogeria. Això sí, dies on no hi tenen cabuda les agressions masclistes. Per aquest motiu, el col·lectiu feminista del Lluçanès, La Fetillera, ha impulsat un protocol contra qualsevol agressió d’aquest tipus.

Homenatge als presos amb el nou parc de la república Tampoc hi faltaran els homenatges per aquells que no poden viure les festes des de casa, sinó que ho han de fer des de la presó.

En aquest sentit, el dia 4, abans de la sortida de la Caminada Nocturna, s’inaugurarà el nou parc de la República on s’hi col·

Les Festes Majors d’agost a LaRella...

FM d’Olost, del 4 al 16 d’agost_ pàg. 6-7 FM de St. Agustí, del 22 al 28 d’agost_ pàg. 8 FM de St. Boi de Lluçanès, del 10 al 18_ pàg. 9 FM de Sta. Maria de Merlès, el 14 i 15_ pàg. 10 FM de St. Bartomeu del Grau, del 21 al 26 d’agost_ pàg. 10-11 LaRella | 6

El sopar popular durant

locarà una escultura feta amb forja elaborada per l’artista local, Jordi Nogués.

L’Ajuntament i la comissió de festes, la Cràpula, presenten la gran multitud d’actes i esperen

que tothom gaudeixi plenament i amb seny de la festa. També encoratgen a tothom a formar part de la comissió, ja que el missatge és clar: la Festa Major és de tots i totes, i s’ha de fer entre tots i totes.//

festa notícies major

2 d’agost de 2018

t el Fava Fest//F: LACRÀPULA

El Va de Tort i el Fava Fest, dues cites ineludibles

Concert d’una de les primeres edicions del Va de Tort//F: SMUNS

El Va de Tort, el Favafest i el concert de Tomeu Penya es presenten com els plats forts de la Festa Major, actes que s’han arrelat al poble i s’alcen com uns dels més multitudinaris i aclamats d’aquests dies.

El Va de Tort, que enguany celebrarà la seva 5a edició l’11 d’agost a partir de les 5 de la tarda, s’ha consolidat com un dels actes puntals pel jovent de tota la comarca. Des de les 5 de la tarda hi haurà festa fins a veure a sortir el sol amb cercavila, sopar i una gran quantitat de concerts, el més esperat, el de La banda de

Pego (País Valencià), i Smoking Souls, que presentarà el seu últim treball Cendra i or.

Un altre plat fort de la programació d’aquesta edició, serà la tercera edició del Favafest: la festa del poble d’Olost, el 14 d’agost. Es tornarà a celebrar el sopar amb la col·laboració dels bars i restaurants del poble i en acabat arriba el concert de Tomeu Penya, el cantautor mallorquí, amb els seus gairebé 40 anys de trajectòria, aterra per primera vegada a Olost i es presenta com un dels actes més rellevants d’aquest any.//

Anna Salvans homenatjarà les entitats en el seu pregó

Anna Salvans, la pregonera d’enguany//F: LACRÀPULA

L’olostenca Anna Salvans serà l’encarregada de portar a terme el pregó de Festa Major. Compromesa amb el poble, Salvans ha format part de diverses entitats, com els Cremats o els Gegants, i va ser regidora de Serveis Culturals durant 12 anys, ens els quals va impulsar la creació de la Comissió de Festes. Actualment, forma part de la comissió del Centre Cívic, des d’on planteja moltes de les activitats que s’hi realitzen.

Així doncs, ha estat constantment implicada en donar vida al poble i fer-lo créixer culturalment. I precisament d’això es del que tractarà el seu pregó: la història de les

entitats d’Olost: com han crescut i evolucionat, i quin futur els espera, sempre al voltant dels valors i el respecte entre els ciutadans, tema en el qual incidirà.

Tot un homenatge cap a aquelles associacions que uneixen el poble, però que recentment estan en decadència a causa d’un problema generacional, tal i com afirma la pregonera en l’entrevista que es troba al programa de Festa Major. Finalment, l’Anna també fa una crida a la unió del Lluçanès, que ha de servir per cooperar, i compartir entitats i activitats, per tal de cohesionar més la comarca.//

LaRella | 7

FESTA MAJOR

Núm.448

Sant Agustí i l’Alou celebren una Festa Major escueta però variada Del 22 al 28 d’agost, caminada, sopar, ball, misses i inflables!

SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS Per_ Marta Giravent

La Festa Major de Sant Agustí i l’Alou, tanca el cercle de Festes Majors del mes d’agost deixant pas a la Festa Major de la Torre d’Oristà i Sant Feliu Sasserra.

Aquest any, començarà amb la caminada popular el dimecres 22, que sortirà a les 6 de la tarda des de l’Ajuntament. El dissabte dia 25, hi haurà la Missa a Sant Genís i al vespre hi haurà la Botifarrada i el Ball de Festa Major.

El diumenge 26 d’agost, serà el torn de la quitxalla amb jocs infantils; inflables i el Grand Prix. El dimarts dia 28 s’acabaran els dies festius amb la missa a Sant Agustí.

Una Festa Major escueta, amb pocs actes, però que any rere any són molt participats!//

LaRella | 8

La caminada de la Festa Major del 2017 //F: Josep Ma Ollé

Després de la botifarrada, Ball de Festa Major del 2017//F: Josep Ma Ollé

FESTA notícies MAJOR

2 d’agost de 2018

Nou dies d’intensa Festa Major a Sant Boi SANT BOI DE LLUÇANÈS Per_ Marta Giravent

Sant Boi ja espera una setmana de Festa Major amb activitats per a tothom. De la programació d’aquest any, destaca el retorn de l’Escampada, l’últim dissabte, el concert d’Obeses el dissabte dia 11 i un espectacle d’humor musical a càrrec de lo Pau do Pons.

La Festa Major d’enguany començarà el divendres 10 d’agost, amb un repic de campanades gairebé al punt de la mitja nit, i continuarà amb el corre-bars.

Les activitats culturals tindràn lloc el segon dia, en el que es podrà veure el vídeo-reportatge Un any de festes i vida a Sant Boi a càrrec de l’Albert Bagué. Daniel Montañá parlarà de la memòria històrica amb Mai més “Dos santboiencs morts als camps d’extermini nazis”, i seguidament es farà la presentació del llibre guanyador del primer concurs de novel· la breu 2018, Salabror, d’Agustí Clua. Es tancarà l’acte amb la veu de Verònica Ramón.

El retorn de l’Escampada i el concert d’Obeses, grans atractius de la Festa Major de Sant Boi”

El mateix dissabte tindrà lloc el sopar de joves i passades les dotze de la nit començarà el concert d’Obeses, amb Arnau Tordera al capdavant. La nit s’allargarà amb disco-mòbil.

El dia de Festa Major, 15 d’agost, tindrà lloc la Missa en Honor a la Mare de Déu Assumpta, després el ball de Sardanes a la Plaça Nova, a les 7 de la tarda concert amb l’Orquestra Marinada, la qual també amenitzarà el ball de nit.

Com cada any en aquests dies festius no hi faltaran els campio-

nats de cartes: botifarra i truc. La caminada popular farà un recorregut cap a Gallifa, i la quitxalla gaudirà amb activitats com la xeringada de colors, la festa Holi, el festival de les piscines, i un altre matí d’inflables i activitats aquàtiques. Actes solidàris com la campanya de donar sang, i el recapte d’Osona Contra el Càncer també es celebraran aquests dies.

La Festa Major acabarà el dissabte 18 amb el sopar popular a la Plaça Nova, i l’última sessió de Bingo. I per acabar, torna la mítica festa de l’Escampada.//

LaRella | 9

FESTA MAJOR

Núm.448

Una Festa Major curta i intensa a Merlès

Sis dies moguts de Festa Major a Sant Bartomeu SANT BARTOMEU DEL GRAU Per_ Núria Vilamala

Festa Major del 2017// F: COMISSIÓ DE FESTES

La Festa Major d’enguany es celebrarà el dies 14 i 15 d’agost i arrencarà amb la Gran Revetlla i la discomòbil de Festa Major, el dimarts 14 a partir de les 11 del vespre. El dia de Festa Major, el dimecres 15, els actes arrencaran a les 12 del migdia amb la Missa de Festa Major en honor a la patrona, una missa que estarà acompanyada de l’acordió de Mercè Puig.

Durant el dia de Festa Major, també es podrà visitar l’exposició

de ceràmica “Els bolets i la casa de pagès”, de Josefina Vilajosana, però els actes no s’aturaran aquí. A la tarda, l’animador Jordi Biarnés s’encarregarà de fer ballar, saltar i divertir als més menuts amb l’espectacle “Taller de circ i jocs”. Per tancar el dia de Festa Major, Jordi Bruch serà el protagonista del final de festa amb el tradicional ball de Festa Major, que posarà el punt i final a unes curtes, però intenses, festes del poble.//NV

Una pedalada solidària a Sant Bartomeu Un dels actes més destacats de la Festa Major d’enguany de Sant Bartomeu del Grau és la 10a edició de la BTT Picapedrer que es celebrarà el dissabte 25 d’agost a partir de les 9 del matí.

Les inscripcions a aquesta bicicletada seran solidàries i aniran destinades, al 100%, a la ONG COOOS (Cooperació Osona-Sàhara), que canalitza les ajudes que la comarca d’Osona envia als

camps de refugiats de Tindouf.

En la 10a edició de la BTT Picapedrer hi haurà un total de 3 circuits: el popular serà de 35 quilòmetres, l’infantil de 15 i, el circuit curt que serà de 5 quilòmetres, per tots aquells qui desitgin fer-la amb la família. A més, a partir de les 10 del matí també hi haurà un mini-circuit perquè els més menuts puguin gaudir de la bicicleta i de la Festa Major.//NV

Del 21 al 26 d’agost els carrers de Sant Bartomeu es tornaran a engalanar per viure sis dies intensos de Festa Major, que enguany arrencarà el dimarts dia 21 amb un dia caracteritzat per les activitats esportives, amb unes americanes de pàdel juvenil i la tradicional caminada nocturna. Les activitats no s’aturaran el dimecres i el dia començarà amb els jocs a la piscina, en els que els més menuts i també els més grans es remullaran i es divertiran. A la tarda seguiran les activitats esportives i per tercer any consecutiu es celebrarà el partit de futbol de solters contra casats.

A partir del dijous, els dies estaran carregats d’actes i el dia arrencarà amb el 31è Concurs de Dibuix i Pintura i no serà fins la tarda quan es celebraran les actuacions d’artistes del poble, i el pregó de Festa Major, a càrrec del poeta santbartomeuenc Xevi Pujol. El dia es tancarà amb el ball amb Joan Vilandeny, i a la mitja part tindrà lloc l’elecció de la pubilla i l’hereu.

El divendres arriba el dia de Sant Bartomeu, durant el qual es celebraran els actes que ja són tradicionals, la Missa, cantada pel Cor del Grau, i la Cercavila, que enguany, a més dels Gegants i els Grallers, comptarà també amb els Bastoners del poble.

L’Orquestra Selvatana s’encarregarà de fer gaudir els santbartomeuencs durant el cafè concert i

Un dels actes de la passada Festa Major//

El poeta de Sant Bartomeu Xevi Pujol és el pregoner d’enguany

el Ball de Festa Major.

El cap de setmana tancarà una Festa Major carregada d’activitats i actes per a totes les edats.

El dissabte arribarà una de les novetats d’enguany, la X Pedalada solidària popular Picapedrer, i a la tarda, el poble s’omplirà d’ambient amb la tarda de motor i l’exhibició de drons, una altra de les novetats d’enguany.

Finalment, el sopar popular i el Bingo donaran pas a la Nit Jove amb el concert del grup de versions Eskerdada i Ragatunning, a més de la Discomòbil. Finalment el darrer dia de Festa Major es celebraran les finals del torneig de Pàdel, la plantada de bitlles i l’espectacle de Circ familiar Sidecar, i les havaneres amb Alta Mar acomiadaran, un any més, les festes del poble. //

FESTA MAJOR SANTA MARIA DE MERLÈS 14 i 15 d’agost de 2018 Organitza: Ajuntament de Sta. Maria de Merlès, Diputació de Barcelona i Comissió de Festes

DIMARTS 14

DIMECRES 15

A les 11 del vespre, Gran Revetlla i discomòbil de Festa Major amenitzada per CARLES XANDRI

A les 12 del migdia, en honor a la patrona, Missa de Festa Major oficiada per Mn. Jordi Orobitg i acompanyada de l’acordió de Mercè Puig

EXPOSICIÓ

Durant els actes del dia 15, tindrem l’exposició de ceràmica “Els bolets i la casa de pagès” de Josefina Vilajosana

A les 6 de la tarda, l’animador Jordi Biarnés farà que petits i grans saltin i ballin amb l’espectacle Taller de circ i jocs Final de festa a càrrec de JORDI BRUCH amb ball de Festa Major, durant el qual hi haurà el sorteig d’un pernil, una caixa de cava i un val per 2 menús

En cas de pluja tots els actes es podran fer en local cobert. Hi haurà servei de bar

LaRella | 10

2 d’agost de 2018

FESTA notícies MAJOR

Us desitgem unes bones Festes Majors!

LaRella, sempre amb la festa, la cultura i la tradició de tots els pobles del Lluçanès!

LaRella | 11

opinió

Núm.448

EQUIP REDACCIÓ_ Lluc Corominas, Jordi Freixa, Núria Vilamala, Marta Giravent, Jordi Borralleras, Josep Oriol Mateo, Clàudia Molina, Albert Ferrer DISSENY I EDICIÓ_ Jordi Freixa edicionslarella@gmail.com PUBLICITAT_ Laura Villena comunicaciolarella@gmail.com ADMINISTRACIÓ_ comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Bruch (Olost), Josep Maria Muntanyà (Prats de Lluçanès), Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès.

C/ Major, 5 baixos, Prats de Lluçanès 93 850 82 81 / larellallucanes@gmail.com Dipòsit legal_ B-31.541-2001

La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions aparegudes en els articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

La propera Rella sortirà el dijous 30 d’agost!

Bon estiu!

Agraïment Equip del Cantilafont_ LLUÇANÈS Des del Festival Cantilafont volem fer una menció especial a totes aquelles persones que es van convertir en part de l’equip del sisè Cantilafont i ens van ajudar a tirar-lo endavant aquest passat 14 de juliol.

Sense tot l’equip de voluntaris i voluntàries, i tots aquells col·laboradors desinteressats, el Cantilafont no podria ser el festival que és. Per això us ho volem agrair fort. Fer les coses per vocació encara passa. I entre tots i totes ho demostrem cada any.

Gràcies Forja Capellas, Mas Codines, la família Viladecans, Bekaert, Queviures Cal Toni, Anigami i la Família de Punch Coop.

Gràcies equip de voluntàries i voluntaris!

Mai havíem estat tant grans i no podria passar sense vosaltres.

Fins aviat! www.cantilafont.cat LaRella | 12

Riera de Merlès, un pas més Joan Roma Cunill Alcalde de BORREDÀ Els vuit ajuntaments responsables de la preservació de la Riera de Merlès, des que neix a Sant Jaume de Frontanyà, baixa cap a Les Llosses, Borredà, La Quar, Lluçà, Sta. Maria de Merlès, Puigreig i desemboca en el Llobregat a Gaià, fa anys ens varem conjurar per anar avançant en la seva protecció i preservació. Un objectiu que pot semblar lògic i senzill, però que de fàcil no en té res.

Portem una quinzena d’anys de reunions, estudis, reflexions i finalment accions per frenar la presencia massiva de persones, i per aconseguir un comportament cívic, en un espai delicat com aquest. Molts ho entenen i ens fan costat, però sempre hi ha un petit percentatge de gent que consideren que tot el que és de tots, és seu, i si és seu, en fan el que volen. Resultat: tones i més tones de deixalles, algunes amagades, altres ben al descobert, ús de sabons, xampús, i altres pro-

ductes, que barrejats amb l’aigua, posen en perill la fauna i la flora de l’entorn...

I com sempre per culpa d’una part, s’ha de posar fre a tots.

L’equilibri és delicat i cada any, els alcaldes hem decidit, donar un pas més, de comú acord amb especialistes del territori, i de la fauna i flora, coordinats per l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, amb l’ajut de la Diputació de Barcelona, i la Generalitat de Catalunya. Tots junts, per intentar tenir èxit, en els nostres objectius.

El pas donat aquest any, és rellevant, perquè finalment tenim una Ordenança municipal igual en tot el traçat. Els vuit ajuntaments l’hem aprovat i els vuit, l’estem aplicant amb l’ajut dels Mossos d’Esquadra i els Agents Rurals. També s’ha posat en marxa una iniciativa nova i contundent, per part del municipi de Les Llosses, el més afectat per l’efecte

Migració massiva Pit-roig PERAFITA Aquest fenomen extraordinari i original del moment històric que vivim modifica substancialment tant les societats d’origen dels migrants com, sobretot, les societats on aquesta migració massiva arriba, tant habituades a una visió homogènia de la gent i a les rutines de sempre. I el fet dramàtic és que cap Estat, ni al sud ni al nord, no està preparada per assumirho: ara per ara, davant d’aquest esdeveniment aclaparador, no albirem cap comunitat política que es plantegi alguna cosa nova i tot continua arreu com si no passés res, responent a tort i a dret només per la via de les expulsions o per la consideració de persones il·legals de per vida i condemnats a sobreviure sense cap dret dintre de la comunitat d’acollida.

Els problemes humans mai no es resolen sols i només atacantlos frontalment poden tenir solucions. Des de les respostes evasives actuals arreu del món a una problemàtica tan greu, donem

passos cada dia cap a un desastre col·lectiu de grans proporcions i sembla que a nivell personal i col·lectiu només sabem lamentar-nos de tants naufragis i de tantes morts com es produeixen diàriament en aquest intent desesperat de milions de persones que busquen una vida mínimament digna en algun nou lloc que els aculli.

Ara toca observar i posar en qüestió, amb criteris científics i originals, les modificacions que es van produint en el teixit social i saber veure i constatar com de fet estem passant d’unes societats hegemòniques i monolítiques, de pensament únic i de model Estatnació amb el seu aparell legal, cap a unes societats diverses i plurals, amb múltiples identitats, sensibilitats, sistemes de creences, costums i formes diferents d’organitzar la vida quotidiana.

La presència i convivència física de gent molt diversa trenca per força qualsevol criteri d’uni-

“rebot” de la gent que va al Torrent de la Cabana (Campdevànol) que ha limitat a 500 persones/dia, l’accés i que quan veuen que no hi poden accedir, busquen una alternativa propera com és la nostra.

Per això, s’ha posat un servei de control d’accés i limitació, en el trencant de la C-26, amb el camí de la Riera, cap el nord – Les Llosses / St. Jaume. El vigilant porta al dia, totes les dades de gent que s’ha presentat allà. Serà una magnífica eina per conèixer les incidències de cara l’any vinent.

I entre tots també ens hem ajuntat per netejar cada setmana tot el traçat, uns donant feina al MAP del Ripollès i altres al Grup Horitzó del Berguedà. També s’han reduït els espais d’aparcament, per reduir la presència de persones i vehicles... i també s’han imposat sancions per incompliment de la nova Ordenança vigent. En resum, anem en la bona direcció, però queda encara molt per fer, i una de les prioritats passa per fer entendre a molta gent, que han de buscar altres indrets, en comptes de venir en el nostre, si volem continuï sent un espai protegit, que volem preservar per les futures generacions.//

tat nacional i amb el model exclusiu d’entendre la sobirania d’un país i la seva manera d’afrontar el futur. Es fa més i més difícil de continuar mantenint un concepte d’identitat nacional, generalment exclusivista i enemic de totes les diferències. Tampoc no és viable el concepte de ciutadania que es fonamenta en el fet d’haver nascut en un territori, en l’aparell jurídic i polític de l’Estat-nació i la propietat, o en l’obligació de pagar impostos. Aquest concepte de ciutadania és el que actualment dóna la oportunitat de viure legalment en un país complint determinats requisits, però no pertany de cap manera a la condició humana i no passa de ser una estructura d’una determinada teoria política.

Aquesta greu qüestió de les migracions massives és realment molt complexa i complicada i afrontar-la com cal suposa una voluntat decidida de canviar en profunditat moltes qüestions tant legals com culturals. Però no afrontar-la, continuar amb els caps amagats sota l’ala, on ens portarà? Si sabem mirar ja ho podem començar a veure, semblaria que el camí cap a un desastre generalitzat ja està plenament en marxa.//

notícies OPINIÓ

2 d’agost de 2018

Al Cantilafont, molt més que la Festa Major del Lluçanès Albert Güell Vallbona Alcalde de Sobremunt Han passat pocs dies des que vàrem deixar enrere els prats privilegiats de l’entorn de Codines, a Sant Boi de Lluçanès. Aquest estiu ha estat l’indret escollit per regalar-nos la sisena edició del Cantilafont. Un festival que, per aquelles persones que encara no ho sàpiguen, ens possibilita gaudir prop de casa de propostes musicals, d’arts escèniques i gastronomia de proximitat, d’artistes consolidats i projectes emergents, a nivell nacional i internacional.

Això no obstant, el Cantilafont no és tan sols una oportunitat per gaudir d’aquestes arts escèniques des de la proximitat. No és tan

sols una proposta lúdica pensada per descentralitzar l’oferta cultural del país. No és només això. La itinerància del Festival és, des del meu punt de vista, una oportunitat per cohesionar-nos com a veïns i veïnes d’un territori que compartim i estimem. Per apropar-nos.

Per conèixer-nos i somriure’ns. És, amb paraules seves, una oportunitat per redescobrir racons naturals, oblidats, i posar-los en valor. Amb la nostra gent. La nostra manera de fer. De ser. De pensar, crear i transformar. Fet a mida.

Fresc, verd, groc i rural.

De manera desinteressada, apostant-hi una gran quantitat

de temps i esforços. Fins i tot invertint-hi diners de la seva pròpia butxaca, els companys i companyes de l’associació Voraviu Produccions Culturals fan possible la celebració del festival. Amb la mobilització, també altruista, de voluntariat de diversos indrets del territori. Això sí que és fer comarca, i no el ridícul polític que hem fet alguns de nosaltres al no saber fer front als egoistes interessos personals i partidistes, contravenint la voluntat popular majoritària referendada en la consulta del 26-J de 2015. Estem en deute amb vosaltres. Estem en deute amb el Lluçanès. Ara i en aquest cas tenim la necessitat i oportunitat de contribuir a la sostenibilitat d’un festival itinerant que, des dels inicis, ha volgut ésser generós amb tots i cadascun dels tretze municipis que compartim la singularitat de l’altiplà. Per responsabilitat, des de Sobremunt i en la mesura de les nostres modestes possibilitats, hi serem. Gràcies per tant.//

El carrer Major de Prats de Lluçanès Isaac Peraire Soler Alcalde de PRATS DE LLUÇANÈS Sempre s’ha parlat molt del carrer Major de Prats de Lluçanès, per això és el carrer Major, el que teixeix una columna vertebral al nostre poble. Els últims tres anys també n’hem parlat molt, bàsicament amb motiu de la intervenció urbanística i l’aposta de l’Equip de Govern de l’Ajuntament de remodelar-lo. Proposta materialitzada amb prou èxit, i amb gran consens polític. Aquesta aposta era i és bàsicament per valoritzar el carrer, per ajudar-lo a fer un salt endavant. Així, a banda de la importància que tenia la remodelació per allò que no es veu (clavegueres) era important per a tot allò que es veu i que el dota de vida: el comerç i l’habitatge.

Segur que també per a visitants; encara recordo quan, un dia mentre era a tallar-me els cabells el barber parlant-me de coses del carrer, al referir-se a visitants em deia que “es passegen per aquí i diuen ‘això és el carrer major?”‘ posant de relleu

l’estat en què es trobava. Ara ja poden referir-s’hi d’una altra manera més positiva tot passejant tranquil·lament. És cert que li falta encara uns tramsper a remodelar (dels quatre cantons a la Plaça Vella, i més amunt de Cal Tià), que hi ha algun focus de debat en relació a la prioritat donada als vianants, o que hi ha elements molt importants dependents bàsicament de la iniciativa privada, començant pel campanar de l’Església o vàries façanes i edificis. Encara que siguin propietats privades, des de l’administració pública hem d’intentar ajudar a dinamitzar aquest parc d’habitatges (pisos i cases) buits, alguns en bones condicions, alguns altres no, i hem d’aconseguir que puguin entrar en moviment. Viure i/o tenir un comerç al carrer Major ha de ser una bona idea, i possiblement ho és més ara que fa 4 anys.

Per altra banda, aquests dies hem viscut de la mà del grup “Gaudir d’Art” i la col·laboració de nombroses veïnes i veïns l’activitat “Traginar pel carrer Major”.

Una proposta molt interessant

#OPINIÓ_LaRella

que ens ha traslladat al carrer Major dels anys 60. Un recorregut pel carrer i algun interior amb explicacions i aportacions que ens ha fet conèixer i descobrir als més joves i a les generacions de gent més gran els ha fet recordar tot el què envoltava aquest carrer fa més de 50 anys.

Avui, el carrer està lluny de l’activitat que hi havia els anys 60. Igual que el poble està lluny del què passava aquells anys. De la mateixa forma que els costums, el model comercial, els oficis o les formes de treball, de transport són diferents. Tot ha canviat.

L’activitat, doncs, és diferent.

I els reptes són majúsculs. Malgrat tot, hi ha comerços encarant els nous temps, amb llums i ombres; amb importants reptes, els mateixos reptes dels que no són aliens la resta de comerços de Prats i altres municipis de les nostres característiques; però amb el carrer remodelat.

Gràcies als que ens n’heu fet memòria. I gràcies els que ajudeu a fer gran el carrer Major dotant-lo de moviment i vida.

Seguim.//

Vols publicar la teva opinió?

Envia-la a: larellallucanes@gmail.com

la columna EXTRA

Aleix CARDONA

Llàstima que els polítics no estiguin a l’alçada...

Tot allò que no es té, sempre hi ha la possibilitat que s’esdevingui, a vegades en la realitat i moltes en la ficció. Per això, com deia algú, mentre sapiguem que som una comarca, si ens la donen o l’aconseguim no ens farà patir, només cal seguir esperant que un dia arribi en què tot canviï. Una mica com el “Procés” catalunyès, un seguit de pastanagues posades davant d’una societat amb ganes de canvi, amb ganes de sobirania, amb ganes de ser protagonista de la seva voluntat..., i amb ganes de confiar en algú, malgrat que això darrer hom ja ha vist que no pot ser un objectiu.

Podríem dir que el “Procés” comarcal del Lluçanès i el de la comunitat autònoma de Catalunya han seguit i segueixen camins paral·lels, per la qual cosa no hauríem de sorprendre’ns de massa res. Polítics que neguen el que abans afirmaven? Polítics que canvien de camisa just quan toca la campana? Polítics que fan parlar tercers per no haver-se de mullar davant els seus interessos? Polítics que venen com a realista el que és senzillament una renúncia, potser temporal però renúncia? Polítics que volen evitar a qualsevol preu la desobediència, o sigui la sobirania? Polítics que davant la possibilitat que el poble prengui les regnes prefereix “parlar-ho” amb el rei o el jutge o el capitost que toqui? Polítics que s’omplen la boca de crides a la confiança, a la perseverança, gairebé com els capellans amb la fe? Polítics que accepten no aplicar els resultats de les consultes amb lectures suposadament assenyades i excusades d’eficàcia, seny i altres galindaines pròpies del cambonisme/pujolisme més tronat i reaccionari?

L’1 d’Octubre ens ha ensenyat que només és possible assolir els objectius si és el poble qui va per davant. Al Lluçanès, també. La feina que en el seu dia va fer la plataforma El Lluçanès és comarca va posar el Lluçanès al mapa, va assolir alts nivells de consens social i popular i va posar molt nerviós a algun polític. Quan la plataforma va decidir fer confiança en els polítics, perquè suposadament hi havia més sintonia, va, simplement, equivocar-se.

Avui el Lluçanès, malgrat haver guanyat la consulta, malgrat disposar de majoria municipal... no és comarca perquè als polítics, a alguns polítics, no els ha interessat, i a la resta els han tremolat les cames.

La possibilitat d’esdevenir comarca potser encara hi és, la realitat ens mostra la dificultat. I els polítics, ens mostren la seva misèria.

Malgrat tot, el Lluçanès és comarca (o caldria dir, potser és comarca?)

LaRella | 13

ESPORTS

el dia de la marmota: la comarca

El Lluçanès, vist per sentència El dia 15 d’aquest mes ha acabat el termini que tenien els ajuntaments per contestar l’enquesta de la Generalitat i definir-se sobre la comarca a la que volien pertànyer. Fidels als intents que s’havien fet els últims anys per obtenir el reconeixement del Lluçanès, durant els mesos d’estiu es van convocar dues reunions entre els alcaldes, per a parlar del tema i mirar d’adoptar una posició conjunta, encara que l’absència de diversos alcaldes en aquestes reunions va refredar força la situació. També s’han fet paleses les reticències d’alguns pobles a demanar la nova comarca, i a l’hora de la veritat sembla que han estat varis els alcaldes que opinen que el Lluçanès, és un desig i un anhel, però no realitzable a la pràctica. D’aquesta manera, els diversos pobles fronterers del Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Santa Maria de Merlès, Sant Boi de Lluçanès, Sora i Sobremunt, van comunicar a la Generalitat el seu desig de seguir pertanyent a la mateixa comarca que fins ara. Demanant el reconeixament del Lluçanès van manifestar-se els pobles d’Olost, Oristà i Prats, mentre que en el moment tancar aquesta edició, s’ignorava la decisió presa pels altres ajuntaments. Confiem tornar a parlar del tema, però sembla evident que la decisisó de tants ajuntaments de mantenir-se’n al marge pot gairebé impossibilitar el reconeixement de la nostra comarca.// Aquest text va ser publicat a finals dels anys 80 a la revista l’Estel de Prats

el poema del marsal

A Joan Erra Aloi No estava pas cansat de viure doncs li sobrava cor i esperit ho transmetia amb el somriure i amb cada batec de pit.

No pot pas servir de consòl que aquest llarg recorregut el Joan no el faci sol doncs Déu no ho ha volgut.

El farà amb algú molt estimat amb el Josep el seu germà que ell ha esperat per poder-lo acompanyar.

En la llarga travessia que segur tindrà un bon fi per fer-li companyia que els dos podran gaudir.

No era pas d’esperar la fatal coincidència que tots dos ens poguessin deixar amb pocs dies de diferència.

Fills, nets i esposa amb aqui estava molt unit cada un d’ells era la rosa que li brotava del pit.

Al dir-li Adéu li diem companys, familiars i amics que sempre el recordarem i el seu record ens mantindrà units.

LaRella | 14

Núm.448

Rosa Romero guanya la Baja Aragón LLUÇANÈS / ARAGÓ Per_ Núria Vilamala

La pilot del Lluçanès, Rosa Romero, es va proclamar guanyadora de la categoria femenina de la XXXV edició de la Baja Aragón, seguida de Sara García, Vieira i Rouckova. El guanyador en motos va ser el pilot francès Michael Metge, seguit pel català Joan Pedrero, mentre que la pilot d’Himoinsa Rosa Romero va finalitzar a la 30a posició de la classificació general, en una edició caracteritzada per l’alta participació de dones, amb un total de 32.

La pilot del Lluçanès ja va començar a liderar la categoria femenina de la Baja Aragón des de la primera etapa, no la va abandonar en cap moment. En l’última especial de 140 quilòmetres, en un tram marcat per la pluja, Romero va aconseguir no cometre errors i mantenir la primera posició.

Xevi Pons abandona a només de 10km de la meta El pilot santbartomeuenc va debutar amb Toyota en aquesta edició de la Baja Aragón i es va quedar a les portes de la meta, ja

//F: @BAJAARAGON

que un problema a l’eix d’una de les rodes del seu cotxe, li va fer perdre minuts durant l’especial i, finalment, es va veure obligat a abandonar quan només quedaven 10 quilòmetres per finalitzar.

Pons tenia l’objectiu d’aconseguir posicions de podi a la Baja Aragón, i dissabte va protagonitzar una gran jornada, en la que va aconseguir quedar tercer classificat en les dues etapes del dia, que li va permetre col·locar-se també, tercer a la classificació general, i entrar en la lluita per la victòria.

Un problema mecànic li va impedir finalitzar la Baja Aragón, però tot i això, el pilot del Lluçanès va mostrar un bon ritme i apunta al Dakar 2019.

Gerard Farrés s’estrena a la categoria de SxS bugies El pilot olostenc va anunciar fa uns mesos que la del 2018 era la seva última participació en motos al Dakar, després d’11 anys, ara el seu objectiu és competir-hi amb un buggy. Amb el Dakar a l’horitzó, Farrés segueix entrenant i s’ha estrenat la categoria de buggies de la Baja Aragón.

Farrés va començar fort des del principi i ja en el pròleg va aconseguir la primera posició de la classificació, però uns problemes durant la primera especial, li van impedir acabar-la. Tot i això, en l’última etapa, el pilot olostenc va aconseguir la primera posició, El guanyador va ser el pilot Dani Solá.//

27 lluçanesos a la Transsegre LLUÇANÈS / LA NOGUERA Per_ Roger Torrents

La transsegre és una de les festes de l’aigua més importants del país. Consisteix en una cursa de dos trams (dos dies) en què els participants s’han de fer una barca i competir pel riu Segre, en un ambient de gresca i xerinola.

En aquest context, una flota de tres barques amb 27 tripulants del Lluçanès va marcar territori entre els parlants del català nordoccidental.

Després del primer tram hi havia festa a Balaguer. Només falta afegir que l’endemà, dia del

segon tram, no vam continuar la cursa. Amb tot, el llistó va quedar molt alt.//

El “relleru” del mes

Lluc Corominas s’emporta aquesta especial distinció gràcies a les seves darreres col·laboracions a LaRella!

El jove estudiant de periodisme també està cridat a ser el rookie de l’any!

notícies ESPORTS

2 d’agost de 2018

El Campionat se’n va cap a l’Estany!

motor

Exhibició dels Estanyencs a l’última jornada, amb el record absolut, 743 punts SANT BARTOMEU DEL GRAU Per_ Jordi Freixa i Núria Vilamala

Després de més de dos mesos intensos, amb tirades de bitlles a gran part dels municipis del Lluçanès, el passat cap de setmana Sant Bartomeu va acollir l’última i decisiva jornada, en una calorosa tarda de diumenge, però amb un gran ambient. L’equip de bitlles de Sant Bartomeu, els Aprenents, van ser els encarregats d’organitzar la final, que es va celebrar al camp de futbol. S’hi va viure una última i festiva jornada, també emocionant, que va concloure amb un pica-pica per tots els participants.

Els Estanyencs A ja van consolidar la primera posició a la penúltima jornada, celebrada a Oristà, però aquest diumenge van fer un cop d’autoritat amb la millor puntuació de l’any, i segurament de les 12 edicions del campionat, 743 punts i 56 bitlles que valen l’or.

Els Jaume Puig i el Sant Feliu A arribaven a l’última jornada empatats amb 5261 punts, i els Rocaguinarda d’Oristà a només 6 punts. L’emoció estava servida, i els perafitencs, l’equip més veterà, no van fallar. Amb 695 punts van ser segons a Sant Bartomeu, i van deixar el Sant Feliu A i els Rocaguinarda (tots dos van fer 672 punts) a les respectives 3a i 4a posició. Els Estanyencs B, cinquens, ja feia setmanes que miraven amb tranquilitat tan els de dalt com els de baix, però la lluita per la sisena posició va ser aferrissada.

Els Mai Tips de la Torre van atrapar els també torrencs Bitllajuvi, que van fer una molt mala última jornada. Fins i tot els Ma-

Els Estanyencs de l’Estany, guanyadors del 2018//F: Consorci del Lluçanès

EQUIP

J8-Oristà

J9- SBG B

Total Punts

Total Bitlles

743

56

6054

432

695

51

5956

421

48

672

49

5933

421

49

672

48

5926

426

52

636

44

5717

402

44

644

43

5546

376

41

659

47

5532

372

41

577

34

5504

370

P

B

P

ESTANYENCS A

693

51

JAUME PUIG de Perafita

667

50

SANT FELIU A

669

ROCAGUINARDA d’Oristà

675

ESTANYENCS B

702

MAI TIPS de la Torre

633

MATINERS d’Avinyó

637

BITLLAJUVI de la Torre

624

ELS APRENENTS de SBG

629

47

639

49

5439

388

ELS CANELONS d’Alpens

546

33

658

49

5273

351

ELS APRENENTS B de SBG

612

44

580

39

5125

330

SONA QUE TRONA de Sta Eulàlia

569

34

552

34

5007

323

BON COP DE BITLLA de Prats

572

39

527

31

4984

314

LES PARRES d’Olost

571

35

525

31

4947

312

SANT FELIU B

551

34

463

22

4927

309

REVIFALLES d’Olost

591

39

595

41

4648

289

CORA d’Oristà

582

39

557

37

4637

279

ELS MIQUELETS de Sobremunt

588

38

613

44

4541

280

ELS EMBITLLATS de la Torre

588

38

481

24

4478

271

0

0

405

23

3189

198

LOS CHICOS DEL CORO d’Olost

tiners d’Avinyó van aconseguir arrabassar-los una posició, causant molts moviments en aquesta zona de la taula.

Més avall, els Aprenents A i B de Sant Bartomeu han fet un entrepà

als Canelons, i el Sant Feliu B es va deixar passar pels Sona que Trona, els Bon Cop de Bitlla i les Parres.

S’acaba el 12è campionat de Bitlles, un any més caracteritzat pel bon rotllo i la sana competició.//

Nani Roma participa al Silk Way Rally

//F: NANIROMA.COM

El pilot del Lluçanès Nani Roma i el seu copilot Álex Haro van competir la passada setmana a la 8a edició del Silk Way Rally, una prova formada per vuit etapes i que es disputava per carreteres de Xina i Rússia. Després de l’accident de Roma al Dakar i de mesos sense poder pujar al cotxe, l’objectiu del pilot del Lluçanès era tornar a competir al màxim nivell.

Roma no va començar amb bon peu la competició, ja que durant la primera etapa va tenir problemes físics, i va estar a punt d’abandonar el ral·li. Tot i això, el pilot del Lluçanès es va poder recuperar i va seguir competint i millorant a cada etapa, aconseguint guanyar la cinquena etapa del Silk Way Rally. Nani Roma va finalitzar la competició en la 19a posició de la classificació general, però valora positivament la seva participació al ral·li, tot i els problemes físics que li van impedir lluitar per la victòria.//NV

Palmarès campionat de bitlles 2007_ Jaume Puig | 1482 punts (247/ tirada) 2008_ Jaume Puig | 1533 punts (255,5 / tirada) 2009_ Jaume Puig | 1663 punts (277 / tirada) 2010_ Canelons | 2040 punts (291,4 /tirada) 2011_ Canelons | 2039 punts (291,3 / tirada) 2012 _ Parc dels Castanyers | 2079 punts (297 tirada) 2013 _ Miquelets | 2222 punts (317,4 /tirada) 2014_ Estanyencs | 5904 punts * (328 / tirada) 2015_ Parc dels Castanyers | 5969 punts (331,6/t) 2016_ Sant Feliu A** | 6120 punts (340 / tirada) 2017_ Jaume Puig | 6822 (341,1/tirada) 2018_ Estanyencs | 6054 (336,3 / tirada) *S’inicien les 2 tirades per jornada. Els Estanyencs i els Matiners s’incorporen a la lliga. **El Parc dels Castanyers i Serrat de les Forques passen a ser Sant Feliu A, Sant Feliu B i Sant Feliu C.

LaRella | 15

AGENDA

Del 2 al 30 d’agost PRATS DE LLUÇANÈS_ EXPOSICIÓ DE CERÀMICA A CÀRREC DEL GRUP CERÀMICA OLOST_ Del 3 al 20 d’agost, a la sala d’exposició Cal Bach.

PRATS DE LLUÇANÈS_ EXPOSICIÓ: LA NOVA CANÇÓ, UN CRIT DE LLIBERTAT COL·LECTIVA (CORRELLENGUA LLUÇANÈS)_ Del 30 de juliol al 10 d’agost, a la biblioteca.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ EXPOSICIÓ: LA NOVA CANÇÓ, UN CRIT DE LLIBERTAT COL·LECTIVA (CORRELLENGUA LLUÇANÈS)_ Del 13 al 21 d’agost, a la biblioteca.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ CAMPIONAT DE PÀDEL FM 2018, del 20 al 26 d’agost.

divendres 3 PRATS DE LLUÇANÈS_ FES-TE L’AGOST: Men in Swing_ A les 10 de la nit, als jardins de Cal Bach.

dissabte 4 OLOST_ FM OLOST 2018: Baixada de carretons, a les 6 de la tarda al carrer del Pilar; Caminada nocturna, a les 9 de la nit, a la Plaça Major, amb la Inauguració del Parc de la República.

SANTA MARIA DE MERLÈS_ VIII JORNADA DE CAPTURA DE CRANCS INVASORS A LA RIERA DE MERLÈS_ A partir de 2/4 de 8 de la tarda, a Camadoca.

diumenge 5 OLOST_ FM OLOST 2018: Torneig de Futbol Sala, de les 9 del matí a les 6 de la tarda, al pavelló; Tirada de Bitlles Catalanes, a 2 de 6 de la tarda, al camp de futbol; 6 hores de natació, de 6 de la tarda a les 12 de la nit, a les piscines municipals.

dijous 9 OLOST_ FM OLOST 2018: Ocells per la llibertat, a 2/4 de 8 de la tarda, taller d’ocells de papiroflexia i sopar per compartir.

ORISTÀ_ XERRADA INFORMATIVA SOBRE LA MORTALITAT DE PINS AL MUNICIPI D’ORISTÀ_ A les 8 del vespre, a la sala d’actes de l’ajuntament.

divendres 10 OLOST_ FM OLOST 2018: Gimcana d’en Perot, a les 10 del matí, a l’Espai LaRella | 16

Núm.448

Perot Rocaguinarda; Pregó de Festa Major, a càrrec d’Anna Salvans, a 2/4 de 8 de la tarda, al Centre Cívic; Correfoc amb els Cremats d’Olost, a 2/4 d’11 de la nit, a la Plaça Major, carrer Berga i carrer Nou. PRATS DE LLUÇANÈS_ FES-TE L’AGOST: Per art de màgia_ A les 10 de la nit, als jardins de Cal Bach.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ FM SANT BOI 2018: Donació de sang, a partir de les 6 de la tarda, al consultori; Campanades de Festa Major, a 2/4 de 12 de la nit, a la plaça de l’Església i seguidament, Corre-bars.

dissabte 11 OLOST_ FM OLOST 2018: Va de Tort, a partir de les 5 de la tarda, concentració a la piscina i recorregut pel poble; Concerts amb Smoking Souls, Dalton Bang i 3dePego, a les 12 de la nit, a la Plaça Major.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ FM SANT BOI 2018: Acte Cultural, a les 7 de la tarda, al Local del Centre. Videoreportatge “Un any de festes i vida a Sant Boi”, a càrrec d’Albert Bagué; a continuació, “Mai més. Dos santboiencs morts als camps d’extermini nazis”, amb Daniel Montañá; seguidament, Presentació del llibre guanyador del I Concurs de novel·la breu 2018 “Salabror”, d’Agustí Clua; final de l’acte cultural amb les Cançons de la Verònica Ramón. Inauguració de Exposició a càrrec dels alumnes de l’escola de pintura de Sant Boi a la Sala d’art Joan Ferrer.

Sopar Jove, a 2/4 de 10 de la nit, a les piscines municipals; Concert amb Obeses i Discomòbil, a 2/4 d’1 de la nit, a la Plaça Nova.

diumenge 12 OLOST_ FM OLOST 2018: Concert infantil, amb Ambaukatunàbia, i Festa de l’espuma, a les 12 del migdia, a la Plaça Major; Lliscador Gegant, a les 4 de la tarda, al carrer del Pilar; Finals de Pàdel, a les 7 de la tarda, a les pistes de pàdel; Pluja d’estrelles, a les 10 de la nit, a Sant Adjutori.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ FM SANT BOI 2018: Xeringada de colors, a les 12 del migdia, a la Plaça Nova; Campionat de botifarra, a les 3 de la tarda, a la Plaça Nova; VIII Cursa cronometrada pujada al campanar, a les 7 de la tarda; Bingo, a 2/4 d’11 de la nit, a la Plaça Nova.

dilluns 13 OLOST_ FM OLOST 2018: Campionat de botifarra, a les 4 de la tarda, al casal dels avis; Cinema a la fresca

“Incerta Glòria”, a 2/4 d’11 de la nit, a la Plaça Major.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ FM SANT BOI 2018: Campionat de truc, a les 4 de la tarda, a la Plaça Nova; 2ª Gran cadirada, a les 7 de la tarda, a la Plaça Nova; Espectacle d’humor musical amb cançons versionades, amb lo Pau de Pons, a 2/4 d’11 de la nit, a la Plaça Nova.

dimarts 14 OLOST_ FM OLOST 2018: Favafest, a les 9 del vespre, a la Plaça Major; Tomeu Penya, a 2/4 d’11 de la nit, a la Plaça Major; Discomòbil Remember, a 2/4 d’1 a la Plaça Major.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ FM SANT BOI 2018: Festival a les piscines municipals, a les 11 del matí; Caminada popular a Gallifa, a les ¾ de 6 de la tarda; Havaneres amb el grup Montjuïc, a les 10 de la nit, a la Plaça Nova.

SANTA MARIA DE MERLÈS_ FM SANTA MARIA DE MERLÈS 2018: Gran revetlla i discomòbil de Festa Major amenitzada per Carles Xandri, a les 11 de la nit.

dimecres 15 OLOST_ FM OLOST 2018: Sardanes, a les 12 del migdia, a la Plaça Major; Concert amb La Principal de La Bisbal, a les 7 de la tarda, a la Plaça Major; Ball de Gala, a les 11 de la nit, a la Plaça Major.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ FM SANT BOI 2018: Missa en honor de la Mare de Déu de Assumpta, a 2/4 d’1 del migdia; Sardanes amb la Cobla Canigó, a 2/4 de 2 del migdia, a la Plaça Nova; Ball de tarda amb l’Orquestra Marinada, a partir de 7 de la tarda, a la Plaça Nova; Ball de nit amb l’Orquestra Marinada, a 2/4 d’12 de la nit, a la Plaça Nova.

SANTA MARIA DE MERLÈS_ FM SANTA MARIA DE MERLÈS 2018: Missa de Festa Major amb l’acordió de la Mercè Puig a les 12 del migdia; Taller de circ i jocs amb Jordi Biarnés, a les 6 de la tarda; Final de festa amb Ball de Festa Major amb Jordi Bruch, en que es sortejarà un pernil, una caixa de cava i un val per dos menús; Exposició de ceràmica “Els bolets i la casa de pagès” de Josefina Vilajosana, durant tota la jornada.

dijous 16 OLOST_ FM OLOST 2018: Holipujada, a les 7 de la tarda, a la font del carrer Berga; Improshow, a 2/4 d’11 de la nit, a la Plaça Major.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ FM SANT BOI 2018: Campionat de petanca, a les 8 del matí, al Parc Font de la Presa; Festa Holi, a les 7 de la tarda, al camp de futbol; Missa a l’ermita de Sant Roc i Sebastià, a les 7 de la tarda; 6a Discomòbil infantil, a partir de les 10 del vespre, a la Plaça Nova.

divendres 17 PRATS DE LLUÇANÈS_FES-TE L’AGOST: PEP’S & Jubi’s_ A les 10 de la nit, als jardins de Cal Bach.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ FM SANT BOI 2018:VII Cursa popular, a les 10 del matí; Dinar a la font de la Prada, a les 2 del migdia; Sardanes amb la Cobla Canigó, a partir de les 4 de la tarda; Bingo, a 2/4 d’11 de la nit, a la Plaça Nova.

dissabte 18 SANT BOI DE LLUÇANÈS_ FM SANT BOI 2018: Activitats aquàtiques amb inflables i festa de l’espuma, a les 11 del matí, a les piscines municipals; 10è Campionat de Tennis Taula, a les 2/4 de 5 de la tarda, a la Plaça Nova; Sopar popular i última sessió del bingo, a les 9 del vespre, a la Plaça Nova; torna l’Escampada, a la 1 de la nit.

dimarts 21 SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FM SANT BARTOMEU 2018: Americanes pàdel juvenil, a les 10 del matí; Caminada popular, a les 10 de la nit.

dimarts 21 SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS_ FM SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS 2018: Caminada popular_ Sortida a les 6 de la tarda, des de la Casa de la Vila.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FM SANT BARTOMEU 2018: Jocs a la piscina, a les 11 del matí; Futbol casats/des solters/res, a les 5 de la tarda.

divendres 24 PRATS DE LLUÇANÈS_FES-TE L’AGOST: Beat voices_ A les 10 de la nit, als jardins de Cal Bach.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FM SANT BARTOMEU 2018: 31é Concurs de Dibuix i Pintura, a les 10 del matí; Actuacions d’artistes del poble, a 2 /4 de 6 de la tarda; Pregó a càrrec de Xevi Pujol Molist, a les 8 de la tarda; Ball amb Joan Vilandeny, a les 10 de la nit; a la mitja part, Elecció de la pubilla i l’hereu.

AGENDA

2 d’agost de 2018

divendres 24 SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FM SANT BARTOMEU 2018: Repic de campanes, a 2/4 d’11 del matí; Missa Solemne cantada pel Cor del Grau, a les 11 del matí; Cercavila fins a la plaça amb els Gegants, els Grallers i Bastoners, a 2/4 d’1 del migdia; tot seguit, vermut popular i sardanes amb la Cobla Canigó; Concert amb l’Orquestra Selvatana, a les 6 de la tarda; tot seguit, Sardanes, a la Plaça del Casal; Ball de Festa Major amb l’Orquestra Selvatana, a la Plaça del Casal; seguidament, Discomòbil.

dissabte 25 SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS_ FM SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS 2018: Missa a Sant Genís_ A les 12 del migdia. A les 9 del vespre, Botifarrada i tot seguit, Ball de Festa Major.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FM SANT BARTOMEU 2018: Pedalada solidària popular Picapedrer, a les 9 del matí; Tast de cerveses de Rocamentidera, a càrrec de Xavier Puigderrajols, amb tapes de El Geu i Dj Feli, a 2/4 d’1 del migdia; Tarda

de motor i exhibició de drons, a les 4 de la tarda; Sopar popular i Bingo, a 2/4 de 9 de la nit; Grup de versions Eskerdada, a les 10 de la nit; Ball amb Ragatunning i Discomòbil, a la 1 de la nit.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ SORTIDA GUIADA OCELLS DEL LLUÇANÈS: Aufrany_ Trobada a les 8 i a les 10 del matí.

diumenge 26 PERAFITA_ 25a TROBADA D’ACORDIONISTES SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS_ FM SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS 2018: Jocs infantils: Inflables i Grand Prix _ A les 5 de la tarda.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FM SANT BARTOMEU 2018: Finals de pàdel, a les 9 del matí; Plantada de bitlles, a les 11 del matí; Espectacle de Circ Familiar Sidecar, amb Cia. Pessic de Circ, a les 5 de la tarda; Havaneres amb Alta Mar, a les 8 de la tarda; a la mitja part, lliurament de premis del concurs de dibuix i del campionat de pàdel.

dimarts 28

divendres 31

SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS_ FM SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS 2018: Missa a Sant Agustí_ A les 12 del migdia.

PRATS DE LLUÇANÈS_FES-TE L’AGOST: Ginesta & Na Trenca_ A les 10 de la nit, als jardins de Cal Bach.

MOU-TE

Un agost viu a Prats Aquest 3 d’agost Prats de Lluçanès dóna, com cada estiu, el tret de sortida al Fes-te l’agost, una oferta d’espectacles culturals i musicals que tindrà lloc cada divendres d’aquest mes. La banda de Jazz “Men in Swing” serà l’encarregada d’encetar aquesta proposta estiuenca que es portarà a terme, de forma oberta i gratuïta, a Cal Bach. Starmagic Productions arribarà a la vila el dia 10 amb l’espectacle de màgia “Per art de màgia”. No fallaran tampoc els tradicionals Pep’s & Jubi’s el següent divendres, que ja són uns clàssics de cada edició. El dia 24, Beat Voices seran els protagonistes de la jornada,

El Grup Teatral Pep/ F: ARXIU

mentre que el grup musical Ginestà, amb un artista de la comarca, i el duo local Na Trenca tancaran l’últim divendres d’espectacle el dia 31.//JB

LaRella | 17

ENTREVISTA

Núm.448

“Creiem que la cultura ha de ser un bé universal, ha d’estar a l’abast de tothom” JORDI PLANS i canal

apassionat de la història, el patrimoni i la cultura popular des de ben petit, és historiador i arqueòleg, i ideòleg de l’empresa Cooltur, un projecte comú amb Ricard Jiménez, amic i company de passió.

Fa menys d’un any emprenen una aventura conjunta per apropar a tothom la cultura, la història i el patrimoni locals amb una àmplia oferta de rutes turístiques per la Catalunya Central, classificades en diverses etapes històriques, per llocs emblemàtics i rellevants de diverses poblacions.

Cooltur neix de l’ímpetu dels dos per poder aconseguir viure d’allò que més els apassiona: la història i el patrimoni.

prats de lluçanès Per_ Lluc Corominas

COM SORGEIX LA IDEA DE CREAR UNA EMPRESA D’ALLÒ QUE MÉS US AGRADA??

En Ricard i jo treballàvem d’arqueòlegs a la mateixa empresa.

Amb la crisi econòmica, que va afectar força el nostre sector, jo vaig decidir deixar l’empresa i anar a treballar a Anglaterra. Estan jo allà i el meu company aquí vam anar contactant per muntar un projecte comú per poder viure d’allò que ens apassiona als dos i apropar la nostre passió i el nostre coneixement a tothom, ja que en molts moments trobàvem que la gent desconeixia fets històrics molt propers. Per exemple, aquí a Prats mateix va ser on va començar la Primera Guerra Carlina, el 5 d’agost de 1833, un fet que toca de ben a prop i que va afectar a tot Catalunya, però poca gent ho sap. De mica en mica vam anar confeccionant la idea fins que vaig tornar per engegar, de totes totes, el projecte.

QUINS OBJECTIUS US MARQUEU EN CREAR COOLTUR? Principalment ens marquem dos objectius. Per una banda, volem presentar una alternativa a les empreses privades que ofereixen un producte semblant al nostre, i a les rutes que ofereix l’Administració pública, que sovint també s’han de pagar i compten amb poca informació històrica contrastable.

Per altra banda, volem dinamitzar l’economia de la Catalunya Central, lloc on no s’hi ha destinat tants esforços per impulsar el turisme. Volem, doncs, oferir aquesta oferta turística que a l’interior català li manca. Al mateix temps que fas venir gent, aquests esdevenen clients potencials dels diLaRella | 18

versos negocis que pugui haver-hi als pobles i també ajudes a que es puguin crear futures empreses , relacionades amb el turisme, per cobrir altres necessitats, i per tant, nous llocs de treball.

QUIN VALOR AFEGIT TÉ l’alternativa que oferiu?

Creiem que la cultura ha de ser un bé universal, és a dir, tothom hi ha de poder tenir accés, per això decidim penjar en un format obert a Internet totes les nostres rutes, per tant fer-les accessibles per a tothom. Totes les nostres rutes es basen en una recerca prèvia i un estudi històric intens que fem abans de confeccionar tota la ruta, amb el seu “track” (recorregut) i els seus punts d’interès.

Nosaltres no enganyem a ningú, oferim una informació certa i contrastada i garantitzem la veracitat de tot allò que publiquem.

Per altra banda, també donem un valor afegit a aquell patrimoni local que, en molts casos, queda en l’oblit i no és valorat pels propis pobles.

Teniu rutes escampades per diversos llocs de la Catalunya Central, en especial el què és la Província de Barcelona. TENIU PENSAT ANAR MÉS ENLLÀ??

Bé, en un principi vam decidir començar a operar en llocs pròxims a les nostres residències. El meu soci viu a Caldes de Montbui, i jo aquí a Prats, per tant, el què ens coneixem millor i el que ens era més còmode era començar a establir rutes per diversos llocs de la Província de Barcelona. Ara bé, en un futur ens agradaria expandirnos cap a la Província de Girona.

De fet, ja tenim una ruta a Ripoll, i cap a principis de tardor tenim previst preparar-ne una a Les

Jordi Plans davant de la Torre Batriu, una de les parades de la ruta de la Guerra Civil de Prats.//JFREIXA

Preses, per tant, de mica en mica anem creant rutes a llocs diversos

Al llarg del temps s’ha tendit a infravalorar el què tenim a casa i a valorar més el que hi ha a fora

COM CONSIDEREU QUE ÉS D’IMPORTANT LA DIVULGACIÓ HISTÒRICA PER LA SOCIETAT? Ens interessa sobretot donar a conèixer el patrimoni més proper, ja que creiem que al llarg del temps s’ha tendit a infravalorar el què tenim a casa i a valorar més el que hi ha a fora. Per tant, creiem que la divulgació és molt important per donar consciència del que tenim i de la història del nostre poble, sovint poc coneguda.

Amb això et pots adonar que el teu poble, per petit que sigui, ha pogut tenir una gran rellevància en la història general, com és el cas de Prats.

Aquest aspecte de divulgació,

a més, l’intentem focalitzar sobretot en els joves, oferint preus especials per centres educatius.

Creiem que és necessari que sàpiguen el que tenen al costat de casa perquè ells són els que triaran si conservar-ho, i en cas que no ho vulguin fer, que al menys tinguin la base suficient per saber el que estan fent. Un cas, per exemple, és el de la Glorieta de Cal Duran d’aquí Prats. Era una glorieta modernista que es va treure del passeig i es va prometre que es construiria en un altre punt del poble. Mai més se n’ha sabut res.

En conclusió, pensem que com més conscients siguem del que tenim a nivell històric i patrimonial, serem més respectuosos en intentar conservar-ho.//

memòria històrica i fosses comunes Jordi Plans és força crític amb com s’ha gestionat la memòria històrica i les fosses comunes. Considera que és una pena que s’hagi tardat 80 anys en activar un pla que permeti exhumar aquells cossos enterrats en qualsevol indret del país. Opina que és una qüestió de dignitat que les famílies que tenen algú enterrat en alguna d’aquestes fosses, puguin recuperar el cos d’aquest familiar i decidir què fer amb ell.

Aclareix que es fa molt difícil, però, localitzar les fosses i saber quants morts hi ha, ja que, en acabar la Guerra Civil, la documentació republicana va ser perduda, i actualment, tan sols es conserva la documentació franquista, sovint falsa i tergiversada. A més, s’hi suma que cada vegada queden menys testimonis visuals sobre la Guerra, i per tant encara es fa més complicada la tasca.

Per exemple, explicava que durant la presa de Prats, els dies 2 i 3 de febrer del 1939, s’estima que va haver-hi 250 morts. Fins al moment, no s’han trobat ni la meitat dels cossos, que no es tenen localitzats i tampoc es pot saber on són.

Passa el mateix amb les 160 persones que s’estima que van morir durant la presa d’Olost i Santa Creu. Molts d’aquests cossos fa 80 anys que estan oblidats en algun punt de la nostra comarca però es fa molt difícil saber on.

Ens deixa amb la intriga de saber-ne més i conversar encara més estona sobre un tema delicat i que, malauradament, ens pot tocar a tots de ben a prop.//

directori d’empreses del lluçanès

CONTRACTACIÓ D’ANUNCIS PER

PER

1/2 ANY

1 ANY

93 850 82 81 | comunicaciolarella@gmail.com

AGRICULTURA

ALIMENTACIÓ

ANIMALS

la rella -publicitatMESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER

93 850 82 81

ALLOTJAMENT CELEBRACIONS

la rella -publicitat-

la rella -publicitat-

93 850 82 81

93 850 82 81

ASSEGURANCES CONSULTORIES GESTORIES

Per a particulars i/o empreses

la rella -publicitat-

93 850 82 81

DIETÈTICA

M. 620 90 31 80 T. 93 850 80 65

C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS

DIARIS LLIBRES REGALS

La Bona Sort la rella -publicitat-

93 850 82 81

ADMINISTRACIÓ DE LOTERIES

la rella -publicitat-

LA LOTERIA DEL LLUÇANÈS AL VOSTRE SERVEI !

loteriadeprats@gmail.com tel/fax: 93 850 80 59

L' ESTANC

93 850 82 81

Tabacs, papereria, fotocòpies, material escolar, objectes de regal i servei a empreses!

Telf. 93 856 00 54 C/ Major n. 17 Prats de Lluçanès

EXCAVACIONS I GRAVES

la rella -publicitat-

93 850 82 81

la rella -publicitat-

93 850 82 81

CONSTRUCCIÓ I MATERIALS

FLORS I JARDINS

ENERGIES

la rella -publicitat-

93 850 82 81

ESTÈTICA

93 850 82 81

DIVERSOS

la rella -publicitat-

la rella -publicitat-

93 850 82 81

ESCURAXEMENEIES

la rella -publicitat-

93 850 82 81

la rella -publicitat-

la rella -publicitat-

93 850 82 81

93 850 82 81

FORMACIÓ IDIOMES

la rella -publicitat-

93 850 82 81

FOTOGRAFIA

la rella -publicitat-

PERRUQUERIA

93 850 82 81

la rella -publicitat-

la rella -publicitat-

93 850 82 81

la rella -publicitat-

93 850 82 81

FUSTERIA MOBLES

HOSTALS BARS RESTAURANTS

93 850 82 81

Obert de dijous a diumenge Passeig del Grau, 7 Sant Bartomeu del Grau T. 93 888 92 44

la rella -publicitat-

93 850 82 81

INSTAL·LACIONS

FORNS DE PA

la rella -publicitat-

la rella -publicitat-

93 850 82 81

93 850 82 81

la rella -publicitat-

la rella -publicitat-

93 850 82 81

93 850 82 81

PINTURES

SERVEIS

la rella -publicitat-

TALLERS MECÀNICS

TAXIS

SERVEIS INFORMÀTICS

93 850 82 81

la rella -publicitat-

93 850 82 81

la rella -publicitat-

SALUT

93 850 82 81

TINTORERIES

TREBALLS FORESTALS

la rella -publicitat-

la rella -publicitat-

93 850 82 81

93 850 82 81

encants

2 d’agost de 2018

ES VEN »» ARMARI de 2,30m d’ample per 2,15 d’alt i 64cm de fondària. I altres MOBLES ANTICS, làmpares... Preu a convenir. T.: 618 46 30 32 / 93 856 03 32 (R48/01) »» CONGELADOR LIEBER No Frost - Superfrost 66x66x165cm (vertical). 7 CAIXES 46x41x15cm. 400 €. Molt bon estat. T.: 644 482 707 (R48/02) »» CITROËN XSARA del 2004. 110cv Exclusive. 1.200€. T.: 630 060 630 (R48/03) »» MERCEDES E300 Turbodiesel. En perfecte estat. 3.300€. T.: 630 060 630 (R48/04) »»eines de serralleria per jubilació. 2 COIXINS per les cervicals nous. cascos de moto, robot de cuina per estrenar, serra per serrar llenya circular amb taula, cuberteria de 36 peçes molt antiga...

T.: 93 852 92 33 (R48/05) »» PEUGEOT generation 205 del 1998. ITV passada, pocs km, perfecte estat. 900€ negociables. T.: 628 309 155 / 677 779 058 (R48/07) »» CASA A PERAFITA. 165m2, amb baixos i habitatge al primer pis. C/ la Font, nº 2.

Preu: 68.000€. T.: 662 003 299 (R47/01) »» TRANSPORTIN per transportar gossos. Per estrenar. 50€. T.: 610 786 223 (R47/02) »» 2 CASES DE POBLE juntes a Perafita.Una de 70m2 d’habitatge a dalt, i 70m2 de local a baix, i l’altre de 50m2 d’habitatge i 50m2 de local. Carrer sense asfaltar. Per 115.000€. T.: 662 00 32 99 (R46/06)

»»GOLF 1900 TDI. Any 1999. 238.000Km. Canvi automàtic, distribució feta. En molt bon estat. Preu: 2500€ (negociable). T.: 626 19 31 80 (Joan) (R46/07)

»»FURGONETA Volskwagen Transporter 1.9 Turbo Diesel any 1998 amb 200.000km per 3500€. Bon estat. ITV passada. T.: 622 858 655 (R44/08)

»»PINTURA de cotxe. Apte per tota classe de ferros i planxes. A dins i fora. I PISTOLES DE PINTAR. Tot barat. T.: 662 519 073 (R46/05)

ES LLOGA

»»MÀQUINA D’ENSULFATAR. Té uns 50 anys. Funciona bé. Per 60€. T.: 93 882 86 47 (R46/02) »»TERMO ELÈCTRIC d’ocasió de 50 litres.

Per 50€. T.: 662 519 073 (R46/04) »»ÀNECS petits. T.: 93 825 06 33 (R46/01) »»MOBLES HABITACIÓ amb capçal 2 tauletes, 1 raconer, 1 tocador amb mirall.

Tot per 50€. T.: 620 22 60 26 (R45/01) »»mÀquina eliptica semi nova. Marca decathlon, 4 velocitats. 50€. T.: 699876127 (45/04) »»CASA a CUBELLES de tres plantes amb terrassa, 215 m2. Serveis d’alta, cèntrica i a prop de la platja. T.: 658295258 (R45/06) »» CAVALLET NAN FEMELLA jove, ros. Molt bonic. Preu a convenir. T.: 616 637 667.

»» APARTAMENT a St Feliu de Guixols. A 400m de la platja. 2 hab., cuina, menjador, bany i galeria. Es lloga setembre per 450€/set. T.: 622 092 405 (R44/07) »»LLOGO APARTAMENT a l’Escala (Riells).

De 6 a 8 places, amb jardí, piscines, wifi i bon aparcament. A prop de mar. T.: 93 856 03 67 / 699 914 861 (R46/03) »»PIS de 3 habitacions a Tossa de Mar. Durant l’estiu. Per dies o setmanes. T.: 626 851 231 (R44/03) »»ES LLOGA apartament a l’Escala, capacitat fins a 6 persones, piscina comunitària i a 100 metres de la platja de Riells..

T. 680 278 614 / 630 606 218 (R43/01

ES BUSCA »»COMPREM tota classe de trastos: llibres, instruments de música, bicicletes, canyes de pescar, eines, claus, electrodomèstics, rellotges, joguines, àlbums, ràdios antigues... Passem a domicili. T.: 631 135 383/ 635 756 338 (R44/10)

»»2 SILLONS d’ordinador. Un de tela per 15€ i un de cuir per 25€. T.: 662 003 299 (R45/03)

»»PIS DE LLOGUER directe de particular. A Prats. T.: 693 398 219 (R47/03)

»»CASA A MANLLEU al Barri de Gràcia.

177m2. Amb garatge de 5m d’altura, 4 hab., cuina, menjador, llar de foc i 2 terrasses. T.: 676 523 801 (R44/05)

ES REGALA »»LLORERS PER PLANTAR. Poden deixar missatge. T.: 646 59 93 57 (R45/07)

racó de la feina

OFERTES >NETEJA I CURA _693 398 219_ S’ofereix noia per netejar, cuidar gent gran, etc. A Prats. (RF/1-447) >NETEJA I CURA _606 062 426_ S’ofereix dona per netejar i acompanyar avis (RF/1-448)

DEMANDES >CUIDANT GRANJA D’ENGREIX_ recursoshumans@eurovia.es_ Es valorarà experiència. Disponibilitat caps de setmana. Imprescindible cotxe.

FARMÀCIES DE GUÀRDIA - AGOST (de 9 a 21h) *a partir de les 21h, la farmàcia de guàrdia és a Vic

Dv 3 > PRATS - Viver (*Euras) Ds 4 > OLOST - Lopez (*Vilaplana) Dg 5 > matí: PRATS / tarda: OLOST (*Fargas) Dll 6 > SBG - Casacuberta (*Tanyà) Dm 7 > OLOST - Lopez (*Ylla) Dx 8 > PRATS - Viver (*Atlàntida) Dj 9 > SBG - Casacuberta (*Euras) Dv 10 > OLOST - Lopez (*Atlàntida) Ds 11 / Dg 12 > PRATS - Viver (*Ylla / Tanyà) Dll 13 > SBG - Casacuberta (*Ausa) Dm 14 > OLOST - Lopez (*Pou) Dx 15 > PRATS - Viver (*Barnolas) Dj 16 > SBG - Casacuberta (Aliberch) Dv 17 > PRATS - Viver (*Terricabras) Ds 18 > SBG - Casacuberta (*Arumí) Dg 19 > matí: PRATS / tarda: SBG (*Urgell) Dll 20 > PRATS - Viver (*Aliberch) Dm 21 > OLOST - Lopez (*Barnolas) Dx 22 > PRATS - Viver (*Terricabras) Dj 23 > SBG - Casacuberta (*Arumí) Dv 24 / Ds 25 > OLOST - Lopez (*Urgell / Ausa) Dg 26 > matí: PRATS / tarda: Olost (*Pou) Dll 27 > PRATS - Viver (*Terricabras) Dm 28 > OLOST - Lopez (*Arumí) Dx 29 > PRATS - Viver (*Urgell)

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 16 al 30 de juliol de 2018 TEMPERATURA MÀXIMA

Cº

Prats_ 27 de juliol

Màx.

Min.

17

29,7

18

30,8

ORISTÀ l/m2

11,5

PRATS Min.

l/m2

Màx.

Min.

12

28,9

12

0,2

27,9

14,3

14,1

30,3

15,3

29,6

16,7

Min.

l/m2

SANT BOI

Màx.

Màx.

19

31,9

13,5

32,2

14,3

20

31

14,5

0,5

30,7

15,5

21

26,7

14,4

ip

25,6

16,1

22

26,2

13,7

1

24,6

14,2

30,8 ip

31,4

Al mes d’agost, temporals a entrada de fosc

Cº

Olost_ 24 de juliol

33,9

OLOST DIA

TEMPERATURA MÍNIMA

30,7

16,1

29,4

17,1

24,5

15,9

23,2

14,6

12,6

29,3

13,2

15,9

30

16,8

1 3,2

23

31,4

11,5

24

32,7

14,7

25

32,2

13,1

31,4

15,5

30,2

16,9

26

34,3

14,6

33,7

15,5

31,8

17,2

27

34,2

15

33,9

16,7

32,6

18,3

28

32,9

13,4

32

15,5

31

17,8

29

33,8

15,8

33,2

16,8

32,3

17,6

30

33,3

17,5

32,3

18,5

31,4

19,9

l/m2

1 2 1,6

Espectacular crescuda de cúmuls de tempesta a primera hora de la tarda del 30 de juliol ,vist des de St. Boi de Lluçanès.// F:JMCASTRO LaRella | 23