R442

LA REVISTA quinzenal DEL LLUÇANÈS 10 | MAIG | 2018 núm: 442

www.larella.cat PÀG 6

primavera de pluja i cultura

“El cicle de dones és una iniciativa radical” Entrevista a Kin Hernàndez, mestressa i dinamitzadora de la Primitiva PÀG 13

Domi Correas presenta el llibre “Anar a estudi” El llibre repassa la història de l’escola d’Olost des del segle XVIII PÀG 16

KMS per la Llibertat arriba a les presons Camins catalans plens de gom a gom per donar suport als corredors

PÀG 5

“De la mà de l’Anna” Columna d’Aleix Cardona Espectacular enclusa de tempesta al Berguedà i el Ripollès, vista des de Sant Boi de Lluçanès. Un contrast primaveral //F: JMCASTRO

NOTÍCIES

cultura

Dones que llegeixen dones Eren pels volts de les 23 h de la nit d’aquell divendres abans de Sant Jordi que a la Primitiva s’hi va poder viure un moment màgic. A la taula, una branca de romaní juntament amb una espelma encesa…

I sota la tènue llum de les flames va començar un petit recital de fragments poètics escrits per artistes femenines i interpretats per les Dones que cremen romaní, que durant 30 minuts van amenitzar la vetllada acompanyades de la melodia d’un clarinet com a interludi i d’instruments tribals que evocaven els sons primitius de la naturalesa cortesia de la Laia Pujol, directora de l’EMAL. Actuacions en solitari i en conjunt que ens van deixar moments d’ingravidesa emocional i ens van llançar missatges punyents i directes.//CM Dona dóna dona dóna Que violent és un accent quan no fa prou diferència…

(Fragment del poema Diacrític de Mireia Calafell)

MÚSICA

Bresca Trio a l’Atlàntida

Núm.442

Coppola ens porta Tan Lluny i Tan a Prop Per_ Clàudia Molina

Tan lluny i Tan a Prop. Aquest és el títol de la nova exposició de xilografies que Dimitri Coppola va inaugurar el passat 20 d’abril al Temple Romà de Vic a la qual van assistir més d’un centenar de persones. La presentació va anar a càrrec de Jordi Colomé Torralba, un parlament magistral sobre la descoberta del jo, del propi ser i la incompatibilitat que aquest viatge té amb les fórmules de vida que portem avui en dia. Seguidament, una gran performance musical a càrrec de l’artista Ada Vilaró i el músic Josep Ma Cols.

L’obra de Dimitri Coppola és fruit del seu viatge interior personal, en paraules seves expressen imatges persistents de la psique, motivades per una contínua recerca cap a la descoberta d’un mateix (els entrebancs, els propis afegits psicològics, la cerca de la plenitud, de l’amor, de la comprensió) que és el reflex de la història de tots els éssers humans que comparteixen un viatge interior.

Dimitri al Temple Romà de Vic, on hi ha l’exposició//F: XAVIER NAVARRO

Per això, era tan important la tècnica gràfica utilitzada durant el procés creatiu, la xilografia, ja que l’acció de treure a través de les gúbies tot el material sobrant per tal que, un cop estampat sobre paper, el dibuix veiés la llum va esdevenir una metàfora del seu art, dit d’una altra manera és l’acció de “treure foscor fent sortir la llum”.

Un cop acabada aquesta forta motivació per plasmar el seu jo, la qual va arribar al final després d’un llarg any (va sentir la necessitat d’expressar-se per aquests mitjans a principis de l’any 2017), va pensar que l’espai ideal on exposar seria el Temple Romà ja

que, tal com ens explica, fou construït amb lloses monumentals de pedra, de planta quadrada, i trobar-se al seu interior dona la impressió d’estar dins d’un cub; símbol primigeni de l’element Terra. L’escenari perfecte per endinsar-se en aquesta introspecció profunda de l’autor.

Aquesta exposició, que potser podríem denominar com una part de la seva ànima, estarà vigent fins el 27 de maig. L’horari d’obertura és d’11 h a 13 h i de 18 h a 20 h, dilluns i diumenge al matí tancats. Podreu tenir el plaer de conversar amb el seu autor tots els dissabtes a la tarda.//

Viatge a l’illa de l’art i el bon rotllo ST BOI DE LLUÇANÈS / SOBREMUNT Per_ Jordi Freixa

Però qui són els Bresca Trio? Sota aquest curiós nom es troben en Pep Cols, l’Oriol Codina i en Marc Riera; tres lluçanesos que exerceixen diferents disciplines musicals: piano, clarinet i veu, respectivament. Estan especialitzats en música de cambra versionant grans compositors. Citant les seves pròpies paraules, els Bresca Trio ha nascut amb la intenció de donar un aire elegant a la música moderna en tot el seu esplendor.

Aquest passat 26 d’abril van portar tot el seu art a l’Atlàntida de Vic on, durant tota una hora els espectadors, van poder gaudir de peces d’I. Stravinski, B. Kovacs, W. Donaldson i G. Kahn; a més d’un extens repertori de G. Gershwin, el qual va donar nom al seu espectacle Passejades amb Gershwin.

Pròximament, els podrem veure actuar en el Festival Jazz Cava de Vic, el divendres 18 de maig a les 22 h.//CM

LaRella | 2

El coreògraf i ballarí de Sobremunt, Martí Güell, tornava a casa amb l’espectacle “l’Illa Flotant” sota el braç. L’esperaven desenes de persones, encuriosides per assaborir de primera mà el seu talent.

El teatre del Centre es va omplir, aquest 5 de maig, d’art i rauxa, dues coses que Güell traspua, dins i fora de l’escenari.

L’espectacle gira entorn dos “nous” artistes, i les seves aventures a l’”Illa Flotant”. Ells són l’últim reducte d’una civilització que s’està perdent, i mostren al públic la seva història i tradicions. Després d’un conflicte amb el territori veï, l’illa flotant se’n

Moment de l’espectacle//JFREIXA

va mar enllà, i els dos protagonistes no aconsegueixen tornar-la a trobar.

Aquesta illa és física i es descriu ben real. L’escenari s’omple amb un ambient tropical que s’escapa cap al públic. Aquest particular Macondo es transforma, mitjançant la música, el teatre i el ball, en una altra realitat inte-

rior, un microclima farcit d’art i bon rotllo.

Durant l’espectacle, la sintonia entre els dos actors, Güell i el xispós Marco Michelangelo és total.

Enmig de llargues converses absurdament còmiques, apareix la màgia. No hem viscut una història inoblidable, però hem passat una hora divertida i plaent.//

notícies

10 de maig de 2018

FIRA

Absolen Riba i Tarrés Se’ls acusava de tolerar la contaminació acústica de Sanfeplast SANT FELIU SASSERRA Per_ Jordi Freixa

Els exalcaldes de Sant Feliu Sasserra, Joan Tarrés (CiU), i Andreu Riba (ERC), han estat absolts del delicte contra la salut pública que se’ls imputava.

El fiscal públic els acusava de “permetre la contaminació acústica per afavorir l’empresa”. L’empresa en qüestió és Sanfeplast, fallida el 2013. El cas jutjava la passivitat dels alcaldes en les molèsties de soroll que va provocar Sanfeplast entre el 1996 i el 2006.

Tarrés i Riba s’enfrontaven a la inhabilitació de 10 anys per a ocupar qualsevol càrrec públic, a una multa de 6.000€, i a una indemnització conjunta de 5.000 € als veïns afectats pel soroll.

La resolució de l’Audiència Provincial de Barcelona recull la sentència, amb data del 23 d’abril, que resol que absolen els dos exalcaldes, i també l’Ajuntament de Sant Feliu Sasserra.

Tot va començar a finals dels 90, amb algunes queixes dels veïns i veïnes. Les queixes van continuar a principis dels 2000, com detalla la sentència. Els informes de les inspeccions acústiques que consten a l’escrit mostren que no es superava el límit autoritzat segons la llei, de 63dB a 70dB en hora nocturna. Finalment, alguns veïns van tirar endavant la denúncia.

A Joan Tarrés, alcalde entre el 1989 i el 1999 se l’acusava de donar una llicència d’obres per a construir una nova nau sense haver aprovat la modificació urbanística pertinent. Amb aquesta

resolució es dona la raó a Tarrés, que ja havia negat aquesta acusació ara fa un any, quan s’havia de celebrar el judici.

Pel que fa a Riba, alcalde del 1999 al 2011, se l’acusava de no controlar el compliment de la llei i permetre a l’empresa que continués causant un soroll superior al permès. Amb aquesta sentència també es dona per acabada aquesta acusació penal.//

Èxit de participació en el procés de pressupostos participatius d’Olost

La pluja no venç la Fira de la Transhumància Aquest passat diumenge 6 de maig es va celebrar la tradicional Fira de la Transhumància a Santa Creu de Jutglar. Enguany, tot i estar passada per aigua, no va desanimar al públic que va assistir com cada any per gaudir de l’ambient de la fira.

L’aigua no va apagar els ànims dels caminaires, ja que finalment es van aplegar al voltant de 200 participants vinguts des d’Olost, Perafita i Sant Martí d’Albars que van realitzar la caminada popular i després van gaudir d’un bon esmorzar de pastor.

A la fira, parades de productes artesanals del Lluçanès, l’exposició sobre els Camins Ramaders de Marina, balls de bastons a càrrec dels Bastoners de Sant Bartomeu del Grau, jocs tradicionals i un taller d’enfeltrar llana conduït per l’Íngrid Vilardaga, ben carregat de canalla.

Finalment, el Vermut Musical protagonitzat pels Men in Swing amb col·laboració amb Cervesa Rocamentidera va ser traslladat al Local Social de Santa Creu, tanmateix aquest canvi d’ubicació no va fer minvar en cap moment l’assistència i el grau d’animació del públic! //CM

CUINA

Genís Vilarmau triomfa a la cuina

OLOST Per_ Lluc Corominas

A mitjans de febrer l’Ajuntament d’Olost posava sobre la taula un nou projecte de Pressupostos Participatius. Els Pressupostos Participatius tenen una partida del pressupost de 15.000 €. En cas que la primera proposta no executi aquesta quantitat, la següent proposta amb més suport també se’n veurà beneficiada.

Va haver-hi un total de 240 vots. Aquest ha estat el segon any en que s’ha dut a terme el projecte de Pressupostos Participatius i, des de l’Ajuntament, se’n fa una valoració molt positiva ja que, en relació al primer any, hi ha hagut un gran nombre tant de vots com de propostes. Cal dir, també, que aquest any se n’ha fet força ressò, motiu pel qual també ha augmentat la participació. El vot es podia exercir presencialment a la Casa de la Vila o per internet.

LA REFORMA AL PATI DE L’ESCOLA: PROPOSTA GUANYADORA Es van proposar 14 projectes.

Enguany, la proposta guanyado-

Moment d’entrega del premi/ INSTAGRAM Presentació dels resultats del procés de participació / PASENSI

ra ha estat la reforma del pati de l’escola Terra Nostra i de l’escola bressol Estel. El projecte guanyador té com a objectiu transformar els patis per tal de fer-ne un espai d’aprenentatge pels infants i impulsar una formació més dinàmica i menys tradicional. Es volen crear diferents zones i instal·lar-hi jocs per tal de potenciar les relacions i el treball en equip, el control de les emocions o el coneixement de l’entorn. S’hi destinaran, aproximadament, 10.000 €, fet que permet que la segona proposta més votada, tingui la possibilitat de dur-se a terme.

La segona proposta més votada ha estat la reforma del pati del Centre Cívic, per tal de fer-ne un espai obert als ciutadans i dinamitzar aquest espai del poble.

Es durà a terme un nou Projecte de Pressupostos Participatius al darrer trimestre de l’any.

Des de l’Ajuntament s’espera que la participació de la ciutadania vagi en augment. En aquest sentit, la gent no empadronada a Olost també podrà dir la seva si s’inscriuen al Registre de Participació Ciutadana, tal i com també han pogut fet en aquesta última edició.//

Sempre ens agrada destacar de com un territori relativament petit com el Lluçanès és el ventre de tota mena d’artistes que destaquen en multitud de disciplines. Aquest és el torn per parlar d’una jove promesa de la cuina, en Genís Vilarmau Calveras, de Santa Maria de Merlès i estudiant de l’Escola d’Hosteleria d’Osona.

El passat 16 de març va guanyar el primer premi de la segona edició del concurs gastronòmic a nivell espanyol “El Aguacate en la cocina” organitzat per l’empresa Trops, que produeix i comercialitza productes subtropicals.

La recepta guanyadora entre els 141 participants inicialment i que es va reduir a 12 concursants menors de 30 anys de 8 comunitats autònomes diferents va ser “Cuarto de aguacate con su hueso”. Un jurat format per cuiners galardonats amb estrelles Michelin va ser l’encarregat d’evaluar els plats.

De ben segur aquest serà només el primer de molts èxits! //CM LaRella | 3

NOTÍCIES

Núm.442

L’EMAL arribarà a 12 municipis

EDUCACIÓ

El Lluçanès a les semifinals de Lectura

En l’any de la seva creació, l’escola acumula més de 200 alumnes Lluçà, Sant Agustí i Sant Boi de Lluçanès s’hi afegiran el curs vinent LLUÇANÈS Per_ Jordi Freixa

Un any més, nens i nenes de tota Catalunya han participat en el Certamen Infantil i Juvenil de Lectura en Veu Alta, una iniciativa en pro del foment de la lectura entre edats primarenques del Departament de Cultura de la Generalitat i la Fundació Enciclopèdia Catalana.

Enguany, tres alumnes d’escoles del Lluçanès, una nena i dos nens, han aconseguit arribar a una de les diverses semifinals. Aquestes en concret es van celebrar el passat 2 de maig a l’Auditori del CaixaForum de Barcelona. Els nostres tres participants van ser l’Èlia de 3r curs, de l’Escola FEDAC-Prats, l’Adrià de 4t curs, de l’Escola Gafarró de Santa Eulàlia de Puigoriol, ambdós participants de la categoria de 3r-4t; i l’Oleguer de l’Escola La Forja d’Alpens que cursa 6è i va participar en la categoria de 5è-6è.

El certamen consistia en llegir un dels diversos fragments del llibre proposat del qual els nens n’havien tingut coneixement només 10 dies abans de la celebració. Durant la vetllada, van poder passar els nervis amb un espectacle de màgia que va fer gaudir a grans i petits.

Tot i que els nostres nens no van passar a la següent fase, van demostrar tota la feina feta, la gran dedicació i l’entusiasme sense mesura dedicat durant el curs i van fer una actuació excel·lent. Enhorabona, nois!.//CM

Lluçà, Sant Agustí i Sant Boi de Lluçanès s’incorporaran a l’Escola de Música i Arts del Lluçanès el curs vinent. D’aquesta manera, tots els pobles del Lluçanès, excepte Sant Bartomeu del Grau, formaran part de l’escola, la titularitat de la qual és del Consorci del Lluçanès.

Isaac Peraire, president del Consorci del Lluçanès, ho explicava orgullós, “l’EMAL va néixer amb la vocació d’arribar a tota la comarca, i abans d’acabar el primer curs ja tenim la certesa que començarem el proper a 12 pobles, gairebé la totalitat del territori ”. Com diu, l’escola s’emmiralla en altres models, com el de l’Alt Penedès, “que va néixer amb 4”, per tant, el cas de l’EMAL és un “èxit”.

cal ni de Consell Comarcal. Estem parlant d’educació, formació, esperit crític i arrelament al territori. I a Sant Boi, Sant Agustí, Prats, Merlès, Sant Feliu, si ho fem junts ens és més fàcil”.

L’Ajuntament de Santa Maria de Merlès li dona la raó, ja que malgrat la decisió que va prendre fa uns mesos de deixar el Consorci i mostrar-se en contra de la comarca, seguirà present a l’escola de música.

Sant Bartomeu queda fora Sant Bartomeu del Grau és l’únic poble que no formarà part del nou curs de l’EMAL. Ara fa un any, l’alcalde del poble, Emili Benito, deia que per ell es tracta “d’una escola comarcal”, i justificava la seva decisió al·legant el vot negatiu del seu poble a la consulta per l’oficialitat del Lluçanès.

Tanmateix, per Peraire l’escola va més enllà de la comarca: “no estem parlant d’institució comar-

El finançament de l’EMAL serà revisat El proper curs es finançarà d’una manera diferent. Els municipis pagaran una quantitat fixa en funció dels seus habitants totals, i no en funció dels alumnes inscrits, com havia passat aquest curs. Aquest és un dels canvis en el finançament de l’escola que es produirà el curs vinent, i que s’ha consensuat entre tots els municipis. En aquest sentit, tant Llu-

çà com Sant Boi de Lluçanès no acabaven de veure bé el model de finançament inicial. Per Joan Carles Solé, alcalde de Lluçà, amb el model anterior, els pobles petits en sortien perjudicats.

El consens als pobles del Lluçanès sempre és complicat, però amb voluntat i ganes, els ajuntaments, els alcaldes, sempre acaben trobant l’acord... Èxit del primer curs L’altre factor clau que pot haver convençut els tres nous pobles, és l’èxit del primer curs. Els números són cridaners: 106 matriculats en cursos de llarga durada, i 121 alumnes de curta durada (repartits en 12 tallers). A més, l’EMAL ja compta amb una banda escolar formada per 19 persones, i s’han realitzat 7 concerts oberts a la ciutadania amb un públic estimat de 800 persones. Aquest curs l’escola comptava amb una seu central i 4 seus en diferents pobles.//

L’excés de nitrats redueix la biodiversitat a les fonts Per_FERRAN SAYOL Sovint les nostres fonts estan contaminades per l’agricultura intensiva i l’ús i abús que es fa dels purins com a fertilitzants. Aquest és un problema ambiental i de salut pública de primer ordre que entitats com el Lluçanès Viu o el Grup de Defensa del Ter fa anys que denuncien. Tot i que la principal preocupació de l’excés de nitrat al medi és l’abastiment d’aigua de boca, les implicacions per la biodiversitat de la flora i fauna que depèn d’aquestes aigües ha estat poc estudiada.

Des de fa uns anys, un equip de voluntaris del Grup de Naturalistes d’Osona (GNO-ICHN) i de la Delegació de la Serralada Litoral Central (SLC-ICHN), va engegar el Projecte Fonts. L’objectiu era conèixer la quaLaRella | 4

litat de l’aigua de les fonts i de quina manera podia afectar a les espècies de briòfits (molses i hepàtiques) que s’hi estableixen.

Aquestes petites plantes són ideals per estudiar els efectes de la qualitat de l’aigua sobre la biodiversitat, ja que són molt sensibles a l’ambient (i a la contaminació).

A la zona del Montseny i les Guilleries s’han pogut estudiar 109 fonts i al Lluçanès 104. Pel què fa als nivells de nitrat, les diferències entre les dues zones són abismals: al Montseny-Guilleries, només tres fonts presentaven nivells de nitrat perjudicials per la salut (més de 50 mg/L). Al Lluçanès, la situació és molt més greu, ja que gairebé un terç de les fonts sobrepassen els 50 mg/L Algunes fonts tripliquen aquest límit, com la font del Barber (254,71 mg/L) de St Feliu Sasserra o

la font del Puig (184,84 mg/L) d’Oristà. Les fonts amb menys nitrat, en canvi, les vam trobar a la zona més septentrional al Lluçanès i a les zones de més altitud al Montseny. Les fonts del Pi, de la Llena i de la Pixarella, totes tres a Alpens, van presentar valors de nitrats menors a 0,03 mg/L).

Pel què fa als briòfits, se’n van poder identifcar 41 espècies diferents al Montseny-Guilleries i 36 al Lluçanès.

Al Lluçanès, vam trobar la màxima diversitat de briòfits a la font de la Llena, a Alpens, amb 8 espècies. També cal destacar les 7 espècies trobades a les fonts de St Antoni i d’en Sidru (Alpens), del Vicari (Sant Bartomeu), Vella (Perafita), i d’en Pere Costa (Merlès).

D’altra banda, hem pogut veure que un excés de nitrat podria fer decaure la diversitat d’espècies de molses

i hepàtiques que trobem a les fonts: les 20 fonts més contaminades tenen 2,5 espècies per font, mentre que a les 20 més netes en trobem fins a 4,1 de mitjana. Segurament, hi ha poques espècies de molsa que puguin viure en concentracions altes de nitrat, de manera que si augmenta la contaminació de les aigües, el nombre d’espècies que es troben a les fonts podria disminuir. Els problemes derivats de la contaminació, doncs, no només poden afectar a la salut de les persones, si no que poden ocasionar una pèrdua de biodiversitat, amb unes poques espècies dominant totes les fonts. Està a les nostres mans intentar revertir aquesta dinàmica, per tal de mantenir la biodiversitat que encara no s’ha perdut.// Aquest text és un resum del reportatge publicat al 9 NOU el 27 d’abril.

NOTÍCIES

10 de maig de 2018

Finalitzen les obres de remodelació del carrer Vell de Sant Bartomeu Després de sis mesos d’obres, el carrer s’inaugurarà el pròxim 27 de maig SANT BARTOMEU DEL GRAU Per_ Núria Vilamala

Un any i tres mesos amb obres als carrers del poble n’han canviat per complet la seva fisonomia.

Primer va ser la remodelació de la plaça Dr. Griera i ara ha estat el torn del carrer Vell, el carrer principal del poble. Les obres van començar al mes d’octubre i s’han allargat fins a finals del mes d’abril i, per tant, han complert amb el termini previst de sis mesos.

Durant aquests mesos el carrer principal de Sant Bartomeu s’ha renovat de dalt a baix. Les obres van començar al mes d’octubre, quan es va asfaltar la carretera de darrera la fàbrica per tal de desviar-hi el trànsit durant els mesos de les obres. Un cop supe-

rada aquesta fase, ja es va començar la remodelació del carrer.

Al nou carrer Vell s’hi pot passejar amb més comoditat, les voreres a banda i banda són més amples i aquestes han estat dissenyades amb el mateix material que es va utilitzar a la plaça, materials argilosos de tipus rústic. A més, també hi ha espai pels cotxes, els quals poden circular-hi en doble sentit i hi ha zones d’aparcament repartides per tot el carrer.

Finalment, en l’última fase d’aquestes obres, es va instal·lar la nova il·luminació del carrer i es va pintar la façana de la fàbrica de diferents colors. Un cop renovat, doncs, el carrer Vell, ara és el torn de la seva inauguració, la qual es celebrarà el proper 27 de maig.//

la columna

Aleix CARDONA

De la mà de l’Anna

El carrer Vell remodelat//F: EBENITO

Va ser un dia qualsevol, del maig de fa un pilot d’anys, a Sallent, on vaig conèixer l’Anna Gabriel.

En un acte de caire sindical, un debat sobre sindicalisme i alliberament nacional, amb la Coordinadora Obrera Sindical, molt i molt incipient, llavors, en terreny de mineria i sindicalisme llibertari. En acabar l’acte, vam anar a sopar i vam establir la primera de moltes i llargues i, a vegades, disputades i controvertides, converses.

Després vindrien moltes xerrades, moltes actuacions i moltes vivències compartides. Molta política quan encara la vivíem amb sensació de distància respecte d’allò que hom ha anat construint com a política de veritat, la que es duu a terme a les institucions, sobretot les autonòmiques, molts debats sobre ruptures que han xocat amb els murs insensibles i grisos del franquisme reciclat i la democràcia senil occidental.

En paral·lel, amb l’Anna va créixer una relació personal de fons. Amb ella, vaig descobrir el vincle entre l’alliberament nacional i la militància obrera llibertària, l’arrel que feia de les dones de casa seva un grup de fermesa i dignitat d’alt voltatge. La iaia, la mare i l’Anna, una columna vertebral de moltes coses que han vingut després. Un eix vertebrador de discursos plens de realitat.

I amb l’Anna hem recorregut la discrepància i la coincidència, i hem conegut de ben a prop altres realitats, com Euskal Herria –la terra que ens ha marcat en tants nivells i moments, i hem viscut el país complet. Aquests Països Catalans tan tossuts i tan amagats.

Amb l’Anna hem jugat i hem cantat, hem rigut i pensat, hem compartit i ens hem enfadat. Amb l’Anna, hem viscut. I hem patit. I a voltes hem callat o hem esclatat. Recordo, en anar a fer el cafè alguns matins, a Prats, com la gent que l’havia conegut a través de la tele, quan ja era diputada de la CUP, la insultava, la menyspreava i es feia còmplice de les barbaritats obscenes, masclistes, indignes que utilitzava l’entorn processista de CiU per desqualificar el seu atreviment, el seu compromís, la seva coherència... Amb el temps, els mateixos en deien lloances i virtuts... Que trist, seguien sense conèixer-la. El seu cervell es mostrava només com un producte mediàtic.

Avui, l’Anna Gabriel, és a Suïssa. Lluny del seu imprescindible Sallent. Lluny de totes nosaltres.

Lluny dels Països Catalans, la nostra nació. I hi és per seguir sent qui ha estat sempre i per dur a les darreres conseqüències allò que més de dos milions de persones van defensar amb dignitat i valentia davant de la més pregona misèria aquells primers dies de l’octubre passat –tan a prop i que lluny! I hi és per fer més evident que mai que només lluitant tenim futur. Que juntes som invencibles. I que el pacte amb l’estat és, simplement, una vergonya.

Avui, a poques hores de la visibilització d’aquesta vergonya, em sento orgullós de poder-te donar la mà per seguir lluitant, per seguir somiant, per seguir vivint.// LaRella | 5

L’ENTREVISTA

Núm.442

“El cicle de dones és una iniciativa radical per donar visibilitat al gènere femení en ambients artístics” Conversem amb la Kin Hernández, mestressa, dinamitzadora i dama d’honor del restaurant la Primitiva de Lluçà. Ens parla de la Primitiva, com d’una gran dona, una entitat amb vida pròpia, o com d’un ventre, un espai de gestació, nodriment i cura... És un espai molt femení, ens comenta. La gent s’hi sent protegida, emparada, i els que hi vivim, i hi treballem, també.

Com explica la Kin, són les treballadores les que posen la màgia a la Primitiva. L’ànima de l’Antònia segueix ajudant a la cuina; la Mercè és qui coneix millor tots els racons de l’espai, en té cura i el posa en les millors condicions; i la Júlia Faura, aboca cullerades d’art a l’hora de parar el menjador, cuidar la gent que s’atansa al restaurant...

LLUÇÀ Per_ Montse Suriñach

Kin, un cicle de només dones...?

És una iniciativa radical, en un moment en el que s’ha de ser radical, en aquest cas per donar visibilitat al genere femení, ja que en els ambients artístics no hi ha equitat. Sovint en els cartells primer surten ells i després elles...

Com neix el cicle de dones a la Primitiva?

L’Anna Rossi em va proposar un duo amb la Marta Roma. Les dues ja havien vingut a la Primitiva amb el Marcelo Mercadante i el Guillem Roma. I en el cartell primer hi sortien ells, que eren els noms coneguts.

Vaig pensar que era un duo de dones interessant, i que eren elles les protagonistes. A partir d’aquell moment només programaríem dones durant un temps. I així, va néixer el cicle.

Llavors tot va anar rotllant. Va ser fàcil convocar a les dones, a totes els va fer molta il·lusió, perquè el món de la música és predominantment masculí. Llavors ho vaig comentar a la Primitiva i vaig veure que les dones que compartim la Primitiva totes són artistes. Així també va sorgir la idea de produir un curt pel cicle. I la Maria, la meva filla, que està en el món del disseny es va fer càrrec del cartell i tota la imatge gràfica.

Així, la Maria és la dissenyadora del cartell?

Sí. És atrevit. És una remolatxa que s’està partint i s’està dessagnant, i vam pensar que era contundent i fàcilment relacionable amb la dona, i també amb la seva potència.

LaRella | 6

En el cartell del cicle de dones apareix la frase “Estem cansades de fer els cors”, reivindica alguna cosa?

Reivindica que la dona sempre està en segon pla, la típica figura del cantant i darrera les tres noies fent els cors i també per fer un joc de paraules: no més cors!

Només cor?

Ens parles d’un curtmetratge dins del cicle?

Sí. Aquest curt és el projecte LUA. Aquest projecte està liderat per la Cecília Frachia, l’ajudant de cuina, i una artista en majúscules en stop-motion. El projecte es basa en la creació d’un curtmetratge que vol posar en escena els diferents moments de la vida de Lua, la protagonista. És un viatge inspirat en la força femenina, en la seva creativa capacitat de transformació i creixement.

També vol ser un homenatge a la complicitat, amor i suport entre dones. És un privilegi tenir un lloc com la Primitiva, que permeti fer visibles les artistes que estan a dins de la cuina.

Què té la primitiva que sembla un imant per a moltes artistes?

És un lloc on hem intentat que es respecti l’espai de les artistes: petit, acollidor, és un plaer que estiguin entre nosaltres. És un lloc d’escolta, això és un tema que hem anat domesticant, i intentem que quan hi ha actuacions, malgrat sigui un restaurant, es faci silenci i s’escolti.

Qui queda per passar pel cicle?

Ha passat gairebé la meitat del cicle. Encara ha de venir l’Assumpta Bassas que amb la

“La dona sempre està en segon pla! Veiem la típica figura del cantant i darrera les tres noies fent els cors: no més cors!

Només cor?”

“No excloem els homes.

Al contrari, els necessitem i volem que vinguin.

Que ens escoltin! ”

Maria Jesús Oliva faran una performance. De cara al bon temps farem alguna actuació el dissabte en l’horari del vermut. Vindrà la pallassa Trafalgar, l’Ada Vilaró, la Lali Barenys, la Celeste Alías i la Sònia Moya. Volem acabar amb l’orquestra de dones Balkan Paradise Orchestra, amb la col·laboració de la Glòria, pagesa de Lluçà.

Ens pots comentar alguna curiositat?

Molts homes m’han trucat per fer alguna actuació i els dic que ara no poden perquè estem fent el cicle de dones. Alguns em responen ja em posaré una perruca i em maquillaré. Com si les dones només fóssim això, cul, tetes, llavis vermells i faldilla...

Fins i tot de vegades demanen si els homes poden venir a veure els espectacles...

I és clar que sí! No excloem els homes. Al contrari, els necessitem i volem que vinguin. Que ens escoltin! És un cicle obert, però durant aquest temps el lideren les dones.

Fins ara ha estat molt bonic.

Les dones mouen una energia diferent, ni millor ni pitjor que els homes, diferent. Quan va actuar la Magalí Datzira, una noia jove, era la primera vegada que feia un concert sola, estava acostumada a tocar en una banda, i per ella va ser com un repte, va ser preciós veure com s’anava empoderant davant de la gent. L’últim tema el va improvisar allà mateix.

Per totes ha estat una experiència bonica, dones descobrint dones.

La majoria d’artistes són molt joves...

Si, són artistes molt joves en la seva majoria, he volgut fugir

una mica de les primeres figures, també de vegades ho tenen més difícil. Quan t’arrisques amb persones que no les coneix ningú també t’arrisques a que no vingui ningú. Però el tema lucratiu no és l’objectiu, i gaudir del seu art no té preu.

També hi ha altres dones que han col·laborat en el cicle com la Fina Valldaura i la Maria Pla, amb la impressió dels cartells.

Elles, també són artistes, que en el seu moment van ser molt valentes i van decidir agafar la impremta.

Tenir aquests espectacles al Lluçanès, tant a prop de casa és un luxe són únics i singulars.

Per nosaltres és un luxe, som les primeres que en gaudim. Nosaltres treballem caps de setmana que és quan es fan habitualment els concerts, i vam pensar que si els fèiem a casa també en podríem gaudir nosaltres.

Quedaran temes per tractar?

Segur, quedaran temes... Ens deixarem moltes dones i propostes... Estem intentant fer una autogestió de la cultura. Ara convidem als homes a que vinguin a sentir les dones, i a endinsar-se en l’univers artístic femení. Els espectacles estan dirigits a totes les persones que vulguin compartir la Primitiva independentment del sexe.//

NOTÍCIES

10 de maig de 2018

Només dones en un cicle artístic radical i necessari Ara mateix La Primitiva acull un cicle de Dones, que es va iniciar el 12 de gener, i setmana rere setmana fins el 17 de juny ens fa gaudir de diversos i variats espectacles i esdeveniments artístics representats exclusivament per dones.

Durant aquests mesos la música interpretada per dones ens farà navegar per un mar de sensacions amb l’harmonia de les veus i dels instruments de les artistes. Fins ara hem escoltat a Ana Rossi i Marta Roma, Magalí Datzira, Namina, Joana Gomila i Anna Vallès, Alba Careta i Eva Quevedo, Clara Peya, Lucía Fumero i Vivi Suàrez.

En el cicle es combinen, a més de la música, altres vessants artístiques com la cuina que vam gaudir de les mans de Saida+Saida, i que ens fan endinsar en els deliciosos sabors de la cuina del Marroc. També amb dones llegint dones, amb lectures d’escriptores i poetesses, que ens van oferir les Dones que cremen romaní amb els tocs sonormusicals de Laia Pujol.

Activitats plenes de complicitats com l’exposició d’il·lustracions de l’Olga Molina, artista i alhora treballadora de la Primitiva, que porta per títol Estimar-te i que, amb una gran delicadesa i tendresa, aposta per la comunicació i l’expressió de sentiments.//

La transparència a les webs municipals gairebé no avança LLUÇANÈS

poble

Per_ Jordi Freixa

ALPENS

diferència 2017

21,5 % (11 indicadors)

+1

28,85 % (15 indicadors)

=

OLOST

25 % (13 indicadors)

-1

ORISTÀ

21,15 % (11 indicadors)

-2

Perafita

34,62 % (18 indicadors)

=

Prats

86,54 % (45 indicadors)

+2

Sant Boi

19,23 % (10 indicadors)

-1

Sant AGUSTÍ

13,46 % (7 indicadors)

-1

5,77 % (3 indicadors)

+3

Sant BARTOMEU

40,38 % (21 indicadors)

+11

Lluçà

L’última valoració que ha fet el Laboratori de Periodisme i Comunicació de la UAB a les webs municipals, mostra una lleugera millora en l’acompliment de les exigències de transparència.

L’únic poble que aprova, i que per tant obté el Segell InfoParticipa és Prats de Lluçanès, amb un 85,54% d’indicadors acomplerts, del total de 54 que s’exigeixen.

Sant Bartomeu del Grau és l’únic municipi que millora substancialment, afegint informació relativa als càrrecs públics i al funcionament de les licitacions.

Altres ajuntaments perden pistonada, com és el cas d’Olost o Sant Boi, que segons el laboratori, han deixat de penjar les Actes

valoració infoparticipa

MERLÈS

Sant Martí

19,23 % (10 indicadors)

=

SOBREMUNT

13,46 % (7 indicadors)

+3

SANT FELIU

26,92 % (14 indicadors)

+3

*El percentatge expressa el número d’indicadors que s’acompleixen respecte el total de 52.

dels Plens Municipals.

Oristà ha perdut dos indicadors, ha deixat de penjar la informació relativa a les convocatòries de plens, i al pressupost en curs.

Infoparticipa valora la infor-

mació municipal pública (consultable també físicament a l’ajuntament) que els ajuntaments pengen a la web municipal. Podeu consultar totes les valoracions a mapainfoparticipa.com.//

ESPORTS

Àlex López, 5è a la classificació Àlex López Llagostera, veí d’Olost, està fent una temporada excel·lent al campionat de Motocròs de Catalunya en la categoria de MX65. Actualment, la classificació provisional el situa en 5è lloc, a tan sols dos punts del seu rival més pròxim.

A punt de fer els 10 anys, l’Àlex corre sota l’empar de l’equip Team VDB que hi veu una gran projecció en la trajectòria d’aquest joveníssim pilot. La pròxima cursa es realitzarà el dia 20 de maig a Vallgorguina, on tindrà oportunitats de seguir escalant en la classificació.//Red

el temps

La calamarsa cau amb força al Lluçanès

El final d’abril i primera meitat de maig ha estat protagonitzat per diversos episodis de calamarsa. El de la fotografia, el dilluns 30 d’abril a Perafita, va deixar centímetres de calamarsa.//IESTEVEZ LaRella | 7

Núm.442

Èxit de participació a la Trail3Comarques d’Alpens ALPENS Per_ Clàudia Molina

La 29a edició de la Trail3Comarques ha tancat enguany amb la participació més alta dels últims 3 anys, ja que en total la xifra de participants ha ascendit a 202 valents que s’han enfrontat a l’orografia lluçanesa. S’ha de destacar la presència femenina que ha crescut exponencialment enfront l’any anterior, 28 corredores han participat en la cursa d’11 km i 6, en la de 25 km, tot i que encara és un nombre molt baix en relació als participants masculins i menor que la de l’any 2016.

Classificacions: Dels 25 km masculí, 1r: Joan Ruvireta Brufau, 1:57:45, equip Vic ETB. 2n: Josep Viñas Soler, 2:01:50, equip Set de Córrer.

3r: Nil Gaja Ballaró, 2:03:32, equip Runmindfulness Dels 25 km femení, 1a: Montse Picanyol Ponsa, 2:26:53, equip Gemi.

2a: Mercedes Arcos Zafra, 2:34:39, Muntanyenc S. Cugat.

3a: Vanesa Chirveches Domínguez, 2:41:18, Rock Experience.

Dels 11 km masculí, 1r: David Amblàs Esmada, 0:51:07.

2n: Jordi Uró Mompel, 0:52:09.

3r: Dani Bayés Prat, 0:52:27, equip Vic ETB. Dels 11 km femení, 1a: Maria Aguilar Farrerons, 1:11:33.

2a: Sílvia Roca Riera, 1:12:35, equip Smart Fit. 3a classificada: Eli Solanich Sucarrats, 1:13:53 Ce Via Fora.//

Nova edició del Campionat de Bitlles Catalanes

LLUÇANÈS Per_ Clàudia Molina

Un any més, torna el campionat de l’esport més nostrat del Lluçanès, les bitlles catalanes! Vuit pobles del Lluçanès més un del Moianès acolliran les jornades del XII torneig que estaran compreses entre el 12 de maig i el 29 de juliol, dia en el que sabrem el vencendor definitiu del 2018.

La primera jornada es celebrarà a Sant Feliu Sasserra, coincidint amb la 3a Jornada de suport a les Cardiopaties Congènites, i donarà inici al torneig a les 17.30 h. Com cada any, els beneficis de la tirada que es celebrarà a Santa Eulàlia de Puig-oriol aniran destinats a la iniciativa Mulla’t per l’esclerosi múltiple. Alpens acollirà la segona jornada, coincidint amb la Trobada Internacional de Forjadors.

A continuació us deixem un LaRella | 8

llistat dels pobles i les dates del torneig: Dissabte 12 de maig Sant Feliu Sasserra.

Diumenge 20 de maig Alpens Diumenge 10 de juny La Torre d’Oristà.

Diumenge 17 de juny L’Estany.

Diumenge 1 de juliol Perafita.

Diumenge 8 de juliol Santa Eulàlia de Puig-oriol.

Diumenge 15 de juliol Olost.

Diumenge 22 de juliol Oristà.

Diumenge 29 de juliol Sant Bartomeu del Grau.

Les inscripcions per participar ja estan tancades. Per a més informació consulteu al Consorci del Lluçanès.//

La forja tornarà a escalfar els carrers d’Alpens En la XIV Trobada Internacional de Forjadors es crearà mobiliari urbà ALPENS Per_ Clàudia Molina

S’acosta la XIV Trobada Internacional de Forjadors d’Alpens 2018, que aquest any es celebrarà els dies 18, 19 i 20 de maig a la vila. Tres dies carregats d’activitats, d’exposicions, de música i de rutes turístiques, així com el més important, forjadors treballant a les fornals, mostrant l’art de la forja al món.

El toc d’inici de la trobada es donarà el divendres amb la recepció dels mestres forjadors que seguidament es dirigiran a donar vida a les obres conjuntes a la Plaça dels Forjadors Miquel Xirau. La creació d’aquest 2018 seran diverses papereres i bancs pel poble.

Enguany es comptarà amb un convidat d’honor, Jadran Stenico, mestre forjador italià, que realitzarà una masterclass a la tarda.

Dissabte, durant tot el dia, es podrà gaudir del treball col·lectiu d’aquests artesans, a les 11.30 h, la ruta guiada “De la Forja al Carrer”, prèvia inscripció a l’Ajuntament, i que es repetirà el dia següent. A la 13 h del migdia, s’interpretarà la Sardana dels Forjadors.

Ens haurem d’esperar fins a les 21 h del vespre per saber qui són els guanyadors del VI Premi Joan Prat de Forja Artística i el Premi Honorífic. Després del Sopar de Fira, podrem gaudir de la forja nocturna, un espectacle de foc, guspires i força. De ben segur, serà el moment ideal per fer les millors fotografies per al Concurs

La trobada de l’any 2016/ DALPENS.CAT

Un dels bancs que es forjarà a la trobada/ INSTAGRAM: @Forja_Alpens

d’Instagram de la Trobada.

Durant tot el matí de diumenge, podrem passejar entre les paradetes de la carretera de Berga i els forjadors hauran d’ultimar les peces. A partir de les 9 h, Esmorzar de Fira i a les 12 h, al Casino, podrem gaudir de la música amb la 3a Trobada de vent i percussió de Musicop. I finalment, la repetició de la ruta guiada pel poble a les 17. 30 h.

Tres dies intensos, sota el caliu de la forja i l’energia dels seus forjadors.//

LaRella | 9

LaRella | 10

NOTÍCIES

10 de maig de 2018

Un Sant Baldiri molt musical

SANT BOI DE LLUÇANÈS Per_ Marta Giravent

Sant Boi començarà les festes del seu patró, Sant Baldiri, el pròxim 18 de maig, amb el VII Concert de Primavera a l’Esglèsia Parroquial. El concert començarà a les 19 h de la tarda, i com cada any estarà composat per dues parts. La primera part, amb un quartet de saxofons on es tocaran obres d’Astor Piazolla, L. Berstein, I. Albéniz i J.S. Bach.

En la segona part, es podrà gaudir d’àries d’òpera i romanços de Sarsuela amb peces de W.A. Mozart, G. Donizetti, J.L. Galiardo i R. Martinez Valls.

El VII Concert de Primavera i Ball de Sardanes per celebrar Sant Baldiri

Es venen entrades anticipades a diferents pobles del Lluçanès a 6 € i al mateix dia, a 8 €. El concert va a càrrec del Conservatori del Liceu, i organitzat pel Grup d’Amics de la Música Clàssica de Sant Boi. El dia del patró, diumenge dia 20, es començarà la celebració amb el tradicional esmorzar d’arengades a les 9 h del matí a la Plaça Nova, per la quitxalla hi haurà xocolatada. Durant el matí a la mateixa plaça es farà el recapte d’Osona Contra el Càncer. A les 12 h del migdia, Missa Solemne en Honor al patró. Al punt del migdia es farà el dinar popular, l’arrossada. Per la tarda, es podrà gaudir del ball de sardanes a càrrec de la Cobla Canigó.//

Avinyó rep els matiners

AVINYÓ Per_ Clàudia Molina

Pels volts dels inicis de maig, hi ha una cita ineludible a l’agenda de tot habitant d’Avinyó i dels pobles colindants, apassionat per la història de la formació del nostre país. És la Fira dels Matiners que enguany s’escau el diumenge 13 de maig i que commemora els fets succeïts el 14 i 15 de novembre de 1848 entre tropes de simpatitzants carlins i partidaris isabelins, dins del marc de la Guerra dels Matiners (Segona Guerra

Carlina), una revolta social que s’aixecà contra el govern espanyol a causa de les mesures restrictives i polítiques centralitzadores que aquest adoptà contra una població econòmicament empobrida després de la Primera Guerra Carlina.

A la fira, podrem gaudir de tota una sèrie d’activitats ambientades en el segle XIX, com recreacions històriques, cants, danses i jocs tradicionals, un mercat ambientat durant tota la jornada. Es podran degustar menjars de l’època, visites guiades a cal Verdaguer i a l’Espai Matiners.//

Comencen les Festes Majors!

A LaRella us oferim preus especials durant les festes i fires dels vostres pobles. Aprofiteu-ho!

LaRella | 11

.cat 10 anys d’EnCants A Prats hi participen una vintena de persones

Núm.442

Perafita presenta nou escut Ho fa amb una xerrada de la màxima autoritat en geneologia i heràldica, Armand de Fluvià

A Prats les sessions dels EnCants són els dijous a quarts de 9 del vespre. / JFREIXA

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Freixa

Els tallers de cant EnCants, conduïts pel músic i cantant Jordi Costa, celebren 10 anys. A Prats de Lluçanès compten amb una vintena d’assistents de totes les edats, des de fa uns 4 anys.

Durant l’any es duen a terme tallers de diverses índoles, els EnCants de Taverna a la tardor, els EnCants de Gospel a la Primavera, i els EnCants del Món, a l’estiu, que van ser els primers, i van donar peu als altres.

Aquest 2018, doncs, es celebren els 10 anys del taller d’estiu, que busca viatjar pel món a través

dels seus cants. Entre el juny i el juliol, doncs es celebrarà la 10a edició, que recuperarà les cançons preferides des de l’inici.

Com explica Costa, la finalitat principal del taller és passar-ho bé: “tothom hi té les portes obertes”. Cada any acaben el curs cantant en algun espai sense públic.

L’any passat ho van fer al Claustre de Lluçà.

Per cloure aquest especial taller de 10 anys, però, realitzaran un concert a l’església Vella de Gironella aquest juliol, amb un repertori que viatjarà amb cançons de l’est d’Europa, Índia, Àfrica...

Podeu ampliar la informació a partir de dimarts 15 de maig a larella.cat

Tardes de Ficció Suprema

Sembla que Sant Jordi ens inspira. Lletres, poesia, sentiments, amor… L’escenari perfecte pel recital de poesia que es va dur a terme el dissabte i diumenge 21 i 22 d’abril tant a Prats com a Olost.

Robert Jové i Xevi Pujol ens van preparar una hora de poesia, que portava per títol Ficció suprema.

Algunes de les peces que van seleccionar eren viscerals; d’altres, punyents però sempre amenitzades amb el seu bon humor i saber estar davant del públic, aconseguint deixar un regust agradable i ganes de més poesia de qualitat.

Dissabte fou el torn dels baixos de Cal Bach, un escenari privileLaRella | 12

giat que al voltant d’una quinzena de persones van poder gaudir i que al finalitzar, es van poder passejar entre les fotografies d’Escoles del món, exposició itinerant assentada aquells dies a la sala de l’Ajuntament. Diumenge portaren els seu espectacle al Centre Cívic d’Olost. Aquesta vegada el públic va arribar a més d’una trentena d’assistents que van tornar a gaudir de la màgia de les paraules de grans autors, ànimes turmentades que evocaven tot el seu món interior entre línies d’un full en blanc.// CM A partir de dimarts 15 de maig, mira el vídeo a larella.cat.

Moment de la xerrada/

PERAFITA Per_ Jordi Freixa

El Departament de Governació, Administracions Públiques i habitatge va aprovar definitivament el nou escut de Perafita a finals d’aquest febrer. Amb aquest, ja són 11 els escuts municipals oficials del Lluçanès. Només manquen els de Sobremunt i Sant Martí d’Albars.

El disseny d’escuts s’ha de fer amb cura, i seguint les estrictes regles de l’heràldica. La màxima autoritat en geneologia i heràldica a Catalunya, Armand de Fluvià i Escorsa, va ser l’encarregat d’explicar com s’elaboren els escuts dels ens locals i moltes més curiositats. Ho va fer davant d’una vintena d’assistents, al Niu el passat 5 de maig.

De Fluvià va explicar com s’escullen els senyals que apreixen als escuts municipals

Del Castell a les claus i la fita Armand de Fluvià, Creu de Sant Jordi, és, amb 87 anys, el president de la Institució Catalana de Geneologia i Heràldica, i actual assessor-informador del Departament de Governació pel que fa a les banderes i escuts cívics dels ens locals a Catalunya.

De Fluvià acumula una àmplia trajectòria en aquest camp: ell ha assessorat la creació de pràcticament tots els escuts municipals de Catalunya.

Als veïns i veïnes de Perafita, de ben segur que ja els anava bé l’antic escut… Perquè no hi pot haver el castell?

Com va explicar de Fluvià, els escuts dels ens municipals han de ser caironats (quadrats recolzats sobre un dels angles), han d’incorporar una corona (amb tres torres en el cas dels pobles), i han de

Descobreix la proposta informal d’escut per la comarca del Lluçanès que ens va fer l’expert en heràldica i geneologia a larella.cat

contenir senyals que identifiquin el poble, exclusius o originals del lloc. A més a més, tots els senyals han de complir unes normes bàsiques de disseny. Pel que fa als colors, sempre hi haurà un fons de color viu sota senyals de colors metàl·lics, o vicaversa.

Com va explicar, de castells n’hi ha a molts pobles, i la fita, la forma, i la corona han de complir unes regles. El nou escut, doncs, incorpora una fita d’argent i dues claus passades en sautor (una d’or i l’altre d’argent), sobre un fons vermell. Les claus són el senyal més antic del poble, simbolitza els atributs de Sant Pere.

SANT MARTÍ D’ALBARS I SOBREMUNT, ELS ÚNICS POBLES DEL LLUÇANÈS SENSE ESCUT OFICIAL De Fluvià va explicar que tots dos pobles van iniciar els tràmits per fer l’escut oficial. En el cas de Sobremunt, com va dir, encara espera la resposta a la proposta que els va fer.

A Sant Martí d’Albars, els va fer una proposta amb el senyals parlats de l’espasa de Sant Martí, i dos àlbars. Com explica de Fluvià, li van demanar vàries modificacions, algunes de les quals eren ineccaptables segons l’heràldica, com canviar el color original per un de més suau o incorporar-hi el pont romànic, ja que els colors estan preestablerts, i de ponts romànics “n’hi ha molts”.

COM SERIA L’escut DEL LLUÇANÈS? Armand de Fluvià va explicar vàries anècdotes, sobre la creació de l’escut de Catalunya, i fins i tot va fer un dibuix informal de com podria ser l’escut del Lluçanès.

Descobreix-ho a partir de dimarts 15 de maig a larella.cat.//

NOTÍCIES

10 de maig de 2018

Domi Correas presenta “Anar a estudi” El llibre repassa la història de l’escola d’Olost des del segle XVIII OLOST Per_ Lluc Corominas

Tinc el plaer de poder dir que, com a alumne, vaig formar part de l’última generació a qui la Domi va fer classe. Com cada generació hi ha un professor o professora que marca, i puc dir amb certesa, que la Domi ha estat d’aquelles professores que ha marcat a moltes generacions. La Domi va arribar el 1979 d’Albacete a Olost, jove i sense ni una noció de català per fer de mestra a la nova escola catalana que renaixia uns anys després de la dictadura. L’adaptació no va ser senzilla però ràpidament es va fer un lloc al poble, i ha aconseguit deixar empremta dins l’escola i a la gent del poble.

El passat 20 d’abril, la Domi presentava el seu llibre Anar a estudi en un Centre Cívic del poble a vessar. A l’acte també hi van assistir l’alcalde del poble, Josep Maria Freixenet, i el diputat i exconseller d’educació de la Generalitat, Ernest Maragall.

Vaig sentir-me molt acompanyada, deia la Domi sobre el dia de la presentació.

El títol, Anar a estudi, sorgeix de l’expressió de la gent gran a l’hora de referir-se a l’anar a l’escola, tal i com diem avui dia. El llibre es tracta d’un recull històric del que ha estat l’escola a Olost des del primer document que data del segle XVIII. Tanmateix, Domi creia que algunes parts quedaven poc entenedores, i per aquest fet, va decidir anar reculant en el temps per tal d’anomenar els antecedents dels fets que succeïen, i amb això es va acabar plantant a la prehistòria (època dels primers indicis de població al Lluçanès, esmentava la Domi).

L’evolució de l’educació i l’escola d’Olost Per tant, el llibre s’estructura en dues parts: la primera tracta de l’evolució de l’educació fins al primer document que parla de l’escola d’Olost, moment en el que comença la segona part, on la Domi recull la història de l’escola d’Olost, fins, precisament, el dia en que la Domi aterra al poble, al 1979. Considero que és més una obra autobiogràfica que històrica aclaria la Domi per deixar clar perquè va decidir acabar el llibre

història

Compromís rabassaire, un pilar fonamental de Catalunya

Acte de presentació del llibre “Anar a estudi” amb Domi Correas i Ernest Maragall / LCOROMINAS

en aquesta data.

Davant de més d’un centenar de persones, va presentar una obra que ja portava uns quants anys esculpint. La idea d’escriure el llibre li va venir arran d’una exposició que es va dur a terme, l’any 2007, sobre la història de l’escola olostenca per a la inauguració del nou centre. Aquest fet la va portar a investigar, a preguntar a la gent gran sobre el que era per ells anar a l’escola, tot això li va despertar una gran curiositat, i juntament amb tota la informació que va aconseguir, es va plantejar fer-ne quelcom.

L’empenta final va ser quan, l’Ernest Maragall, el dia de la inauguració de l’escola nova, va interessar-se per la història de l’escola i pel meu treball, apuntava la Domi. Aquí va començar el període de gestació del llibre, un període que la Domi qualifica d’enriquidor i que li ha permès aprendre molt, fet que l’ha mantinguda amb il·lusió i ganes per seguir endavant amb l’obra. El període de investigació la va portar a moure’s per museus, conferències, i arxius, per completar la seva obra d’història pedagògica.

Nogensmenys, el procés no ha estat gaire fàcil. Per a la Domi, la síntesi de la informació recollida ha estat l’entrebanc més important que s’ha trobat durant la gestació del llibre. Ara bé, les ganes i la passió van fer-la continuar endavant enfront el que l’autora qualificava de repte, com també el suport de la gent, el qual agraeix molt.

La Domi espera despertar, als lectors, la curiositat que en ella se li va despertar en escriure l’obra.

Aclaria que, no vol escriure cap obra amb una finalitat didàctica sinó una obra que permeti a la gent conèixer el que ha estat l’es-

cola d’Olost. Per altra banda, la Domi afirmava que, amb el llibre, ha volgut fer un homenatge al centre educatiu del poble.

Homenatge a José Montoyo Durant l’acte també es va fer un reconeixement a José Montoyo, mestre de l’escola entre 1935 i 1959. La Domi, dins el seu llibre, també fa un passatge pel personatge de Montoyo, un professor, que tal i com esmentava, sobrepassava la feina que li pertocava per la seva professió. Montoyo arriba a Olost al 35, però al 37 marxà al front, desprès de l’exili, al 39 retorna a Olost, on aconsegueix passar la depuració de mestres franquista i segueix fent de professor fins al 59; com a apunt important, tot i estar sota la dictadura, Montoyo va seguir donant les seves classes en català. La Domi comentava que al 79, quan va arribar, va ser el primer professor del qual va sentir a parlar, ja que era molt estimat pel poble. Aprofitant la ben entesa del llibre, la Domi fa un homenatge a la vida i obra d’aquest personatge que va deixar una empremta molt important al poble d’Olost.

Si hi ha crítiques, cap problema, aquesta es la manera de construir comentava la Domi en referència al llibre. Ara, un cop acabat, vol agafar-se un temps descans, però no deixa tancada la possibilitat que, en un futur, pugui tornar a escriure una altra obra.

La presentació va suposar el punt per cloure aquest procés, que va començar al 2007, del llibre Anar a estudi. Acabada la presentació, gran part dels assistents van sortir ja amb el llibre sota el braç, aprofitant que al cap de pocs dies era la Diada de Sant Jordi.//

Moment de la presentació/ IPERAIRE

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras

El passat diumenge 22 d’abril, i com a acte de cloenda de la Setmana de la Cultura, Montserrat Tura va presentar a Prats de Lluçanès el llibre República Pagesa. Vindicació del catalanisme rabassaire. En aquest assaig, l’exconsellera de Justícia i d’Interior de la Generalitat s’endinsa en el món rabassaire, un moviment actiu de pagesos organitzats en sindicats que van reivindicar els seus drets i van ser un pilar fonamental de la Segona República Espanyola a Catalunya. Feliu Tura, avi de l’autora del llibre, va ser un dels fundadors i pagesos més actius del sindicat Unió Rabassaire, que va tenir un paper clau durant la República i en l’esclat de la Guerra Civil.

A l’acte hi va participar també Isaac Peraire, l’alcalde de Prats, qui va reivindicar el paper actiu dels pagesos en l’època en la qual s’ambienta el llibre. Quan es parla de República, a tothom li apareix a la ment la imatge de la Plaça Sant Jaume de Barcelona plena a vessar. Però la República no hagués estat possible sense la lluita de l’entorn rural, dels pobles i, en concret, del moviment rabassaire, que sovint es manté oblidat, afirma Peraire. Tant l’alcalde de Prats de Lluçanès com Montserrat Tura coincideixen en que, salvant les distàncies i tenint en compte els diferents contextos, la història del llibre és d’una rabiosa actualitat, ja que la presó, l’exili i els compromisos familiars són grans protagonistes del relat.

La presentació va tenir una convidada molt especial. La consellera Meritxell Serret, exiliada a Brussel·les des del passat octubre, va connectar en directe amb l’acte que es va portar a terme a la Sala d’actes de l’Espai de Prats. De la mateixa manera que ho va fer Tura, Serret va reclamar el compromís dels pagesos amb aquest país, però des d’un punt de vista més global. Segons Peraire, Serret es va mostrar esperançada de poder tornar aviat. La connexió va acabar amb un llarg, emotiu i reivindicatiu aplaudiment de tots els presents a la sala.// LaRella | 13

opinió

Núm.442

EQUIP REDACCIÓ_ Lluc Corominas (Olost), Jordi Freixa (Oristà/La Torre), Núria Vilamala (Sant Bartomeu del Grau), Marta Giravent (Sant Boi de Lluçanès), Jordi Borralleras (Prats de Lluçanès), Josep Oriol Mateo (Sant Feliu Sasserra), Clàudia Molina (Lluçà/Santa Eulàlia de Puig-oriol), Albert Ferrer (Esports) DISSENY I EDICIÓ_ Jordi Freixa PUBLICITAT_Laura Villena CORRECCIÓ _Clàudia Molina ADMINISTRACIÓ_ comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Bruch (Olost), Josep Maria Muntanyà (Prats de Lluçanès), Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès.

C/ Major, 5 baixos, Prats de Lluçanès 93 850 82 81 larellallucanes@gmail.com Dipòsit legal_ B-31.541-2001

La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions aparegudes en els articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

carta

Agraïment Junta Local d’Osona Contra el Càncer La torre i oristà Volem donar les gràcies al grup de teatre Faranduleros d’Oristà per la desinterasada interpretació de l’obra Mentiders del dia 25 de març a la Sala Polivalent Oristà. Es van recaptar 700€ per Osona contra el càncer.//

carta

Lluís Companys Jové: President de la Generalitat de la immortal Catalunya Pare Pere Sala, jesuïta LLUÇANÈS/Barcelona D’ell, ofereixo a la Història de Catalunya, el coneixement d’una faceta desconeguda i realitzada durant la seva presidència de la Generalitat en temps de la Guerra Civil Espanyola de l’any 1936…

Arran d’una conversa mantinguda amb Isaac Peraire i Soler, alcalde de Prats de Lluçanès, vaig mencionar un costum meu de resar amb freqüència un parenostre d’agraïment dedicat a Lluís per haver salvat la vida del meu pare, perseguit per un grup anticristià. Aquesta referència creà molt d’interès en l’ànim d’Isaac. Volia més informació i em proposà que escrigués el que recordés sobre la connexió: pare meu i Lluís. Podria així augmentar el contingut de l’arxiu històric de l’Ajuntament, ja que sospitava que hi havia quelcom d’interessant… per a la història. Em va convèncer i ara aquí estic en posició d’escriure sense tenir cap problema en contra i gaudeixo de bona memòria.

Som-hi, doncs. Remuntem-nos a l’any 1934. Jo tenia 10 anys. És quan em vaig relacionar amables germanes d’en Lluís, Ramona i Neus i a través d’elles amb el seu germà. No vivien junts, però es veien bastant. Eren solteres, van llogar el pis d’enfront del nostre.

Aviat vam entrar en amistat seriosa. Eren molt agradables, properes, generoses. Aleshores en Lluís visitava bastant les germanes i algunes vegades hi esmorzava.

Les estimava moltíssim. Ell rebia generós suport d’elles que l’ajuda-

va a alleugerir el sacrifici d’atendre un fill desgraciadíssim físicament. Per altra part, jo era el nen mimat de les germanes, a les que feia els encàrrecs em convidaven a esmorzar. Tot plegat, això alimentava i enfortia l’amistat.

Una persona ens unia molt. Un caputxí, el Pare Joan d’Ordal, era el director de les obres socials, assistides en pla de voluntàries per les germanes. Militaven en l’Acció catòlica.

Les germanes vivien austerament. No tenien ràdio. Quan el seu germà parlava per la ràdio, entraven a casa per escoltar-lo.

Tot el que precedeix ens ajudava a valorar tota l’activitat del trio: Lluís, Neus i Ramona, sobretot el primers cinc mesos de la guerra, pràcticament fins el Nadal… Ubiquem-nos.

Passem al mes de juliol del 36. Jo tenia 12 anys. Esclatà la guerra a mig mes. El mòbil d’una reforma de seguida, per error polític, es convertí en persecució religiosa de rics… de destrucció arribaren inclús a la mort.

En Companys reaccionà ràpidament protegint vides, evitant registres, etc. fent cas de les demandes que li feien les germanes, que es va entregar amb cos i ànima a col·laborar sense descans.

I puc assegurar que la primera protecció la va rebre el meu pare, quan a la matinada del tercer dia vingueren uns homes a buscar el meu pare per a interrogar-lo. Assabentades la Neus i la Ramona van avisar al seu germà, que en-

vià un emissari molt representatiu amb un document.

Dos dies més tard a mitjanit trucà a la porta demanant auxili, mal vestit, el Pare Joan d’Ordal, que acabava d’escapar-se d’una comissaria… S’avisà a Lluís, quedà protegit i al dia següent va rebre el passaport del consulat francès per marxar a Pau. Les germanes el van portar fins a la frontera. El van vestir amb vestit de carrer, que guardaven les germanes d’un germà més gran que ja havia mort.

He posat aquests exemples més significatius per a mi, però n’hi ha molts més. Per parlar de l’ajut de la Creu Roja, gràcies a Lluís, no acabaríem mai. D’ajuda també va arribar a la Model i paquets d’alimentació a gent que havia sofert, per ser benestants, saqueig.

No vull ometre un detall que tingué el President amb les seves germanes. El van aprofitar molt bé, perquè el van traduir en fer alguna celebració d’importància religiosa: posar un avís que prohibia l’entrada sense permís de la Generalitat. Volia seguretat. I la porta blindada. L’escolà un servidor.

La memòria no m’ha traït. Isaac quedarà satisfet. M’ha vençut.

COLOFÓ: José Bono, significativa personalitat de la política espanyola, pronuncià a Madrid a manera de sentència en un acte oficial públic: “La ejecución de Lluís Companys fue una p…”

Signo aquesta narrativa a 25/12/17, aniversari de la mort d’en Francesc Macià..//

ANUNCIA’T

al Directori d’Empreses de LaRella Consulta el Directori online a www.larella.cat/directori Més informació_ T. 93 850 82 81 o comunicaciolarella@gmail.com LaRella | 14

165€ any

OPINIÓ

10 de maig de 2018

carta

carta

Consorci del Lluçanès, una eina útil

Cooperativa X-Fer

Isaac Peraire President del consorci del LLUÇANÈS El Consorci del Lluçanès és una eina útil per a la gent del Lluçanès, pels ajuntaments i pel territori. I és que són moltes les necessitats del Lluçanès, de les persones que hi vivim, dels ajuntaments o del teixit empresarial i social que hi actuem. Si sumem esforços, podem afrontar molt millor les necessitats que tenim.

Des del Consorci creiem que els serveis públics de proximitat són els que tenen més impacte i els que s’adapten millor al territori. Aquest és el principal objectiu del Consorci.

La “Memòria 2017”, que podeu consultar a la pàgina web o al vostre ajuntament, recull les dades més destacades de la feina realitzada des d’aquesta institució. 114 serveis i programes – 14 més que l’any anterior- que han portat a tenir 25.141 beneficiaris i participants – gairebé 10.000 més que l’any passat-. Un salt important gràcies a una tasca

Alumnes de 5è i 6è de l’Escola Fedac PRATS DE LLUÇANÈS

ingent de l’equip tècnic i polític del Consorci i dels ajuntaments.

Cal destacar el reeixit naixement de l’Escola de Música i Arts del Lluçanès (i que de ben segur aquest 2018 seguirà creixent), el servei pioner de recollida de plàstics agrícoles en explotacions o el salt en el servei de promoció turística.

Cal sembrar avui per segar demà, per això durant el 2017 també hem plantat llavors que ben aviat veuran la llum i que són de gran importància per la comarca: la Cooperativa “Cuidem Lluçanès”, nascuda de l’impuls de diferents persones; la Xarxa de Serveis de Petita Infància i Família del Lluçanès o el servei mancomunat de recollida de residus voluminosos.

Tot això, a més de tots els serveis habituals d’ocupació, desenvolupament rural, formació, empresa, comunicació, centre de serveis, esports, educació…

Per últim, cal informar que tot plegat s’ha portat a terme amb una rigorosa gestió econòmica. El Consorci va tancar l’any 2017 amb un 0% d’endeutament i un romanent de tresoreria de 217.509,16€. És a dir, augmentant els serveis i beneficiaris, un augment molt significatiu dels diners invertits (per cada euro invertit per habitant n’han retornat 4,58€, quan l’any anterior havia estat de 3,64€) i mantenint un bon estat de salut econòmica.

En definitiva, el Consorci és una eina útil pel Lluçanès que treballa i vol seguir treballant per a la gent del Lluçanès, pels ajuntaments i pel territori. Imagineu-vos com d’útil podria ser l’eina si pogués tenir el reconeixement merescut per enfortir-la, i tingués al seu abast més possibilitats i recursos, així com interlocució directa amb les administracions superiors. Seguim.//

Som els socis/es de la cooperativa X-Fer, alumnes de 5è i 6è de l’escola FEDAC-Prats.

Possiblement us preguntareu per què aquest nom.

Doncs el vam escollir pel seu doble significat: tenim moltes coses a fer i podem reinventar-ne de noves.

Formem part del projecte CuEmE de la Diputació, un projecte d’emprenedoria que portem a terme amb la col·laboració del Consorci del Lluçanès. Durant la realització d’aquest projecte hem dut a terme moltes tasques: redactar els estatuts i l’acta de constitució, distribuir càrrecs, preparar documentació per sol· licitar el CIF, dissenyar i escollir el logotip, elaborar els productes que vendrem al mercat de cooperatives…

Per tal de facilitar i optimitzar el nostre treball, hem comptat amb l’assessorament de diferents professionals experts en diferents temes: l’Adrià Davins ens va fer una classe magistral d’imatge i logotips; la Montse Capdevila, de comptabilitat i finances; la Maria Faura i la Marta Homs, de màrqueting i comunicació i el Ramon Berengueres, de vendes. Moltes gràcies a tots per la vostra ajuda!

Tots els beneficis que obtinguem aniran destinats a Pallassos Sense Fronteres.

I sabeu què? El dia 20 de maig ens trobareu al mercat del diumenge a Prats de Lluçanès durant tot el matí.

US ESPEREM A TOTS I A TOTES!//

poema

El primer cotxe a Prats Ramon Marsal Prats de Lluçanès

La gent no entenia que aquell objecte marxés sol i si tenia benzina podria anar a donar el vol.

El primer cotxe a Prats va causar gran expectació deixant als pradencs bocabadats i una grata sensació.

No arribava pas a marcar els cent però tant si feia sol o plovia o amb temps de calma o fort vent les inclemències resistia.

El va portar un senyor que venia a Prats de tant en tant conegut com el Baró educat i elegant.

Potser també es pensaria que poder veure quelcom tan estrany que no passava cada dia ni tan sols en tot un any.

Al ser la primera vegada fou estrany esdeveniment i contemplar-lo amb la mirada fins i tot fet sorprenent.

Hi aprofitarem l’ocasió i deixarem prou ben dit que calia buscar una raó perquè també quedés escrit.

Envia els teus articles d’opinió a: larellallucanes@gmail.com LaRella | 15

ESPORTS

Núm.442

Quilòmetres d’esperança i llibertat Nascuda al Lluçanès, la iniciativa KMS per la LLIBERTAT ha despertat interès arreu dels Països Catalans i per on passava.

Més de 800 quilòmetres d’esperança a favor de la llibertat dels presos polítics signifiquen moltes coses: esforç, sacrifici, solidaritat, treball en equip...

El caràcter de la iniciativa, per força connecta amb els valors de l’esport. És per aquest motiu que hem situat la proesa a les pàgines esportives. L’aventura que ha portat centenars de corredors a participar en aquesta emotiva cursa s’ha d’escriure amb lletres daurades, d’un groc intens, i qui millor que els mateixos organitzadors per explicar-nos-la?

Part dels organitzadors, a Prats, abans de començar el repte / @IssacPeraire

Participants al seu pas per Igualada, rebent el suport de molta gent / @ROGMARIMON

Els participants van córrer malgrat la pluja i la neu / @KMSxlaLLIBERTAT

Davant la presó d’Estremera / @KMSxlaLLIBERTAT

KMS per la LLIBERTAT arriba a les presons per donar suport a les persones preses i a les seves famílies Per_equip de coordinadors de KMS per la LLIBERTAT

“KMS per la LLIBERTAT” es va formar pels volts de Nadal amb l’objectiu de donar suport a les persones injustament empresonades per haver defensat els seus ideals de forma pacífica, també per visibilitzar i no normalitzar la situació actual. És un clam a la llibertat. Una reivindicació que ha impulsat una marxa ininterrompuda que es va iniciar el 27 d’abril al migdia al Parlament de Catalunya i va finalitzar als centres penitenciaris d’Estremera, Soto del Real i Alcalà Meco el dilluns 30 al matí.

El grup impulsor està format per persones de diferents àmbits i associacions, ANC, CDR Lluçanès, Òmnium, Set de Córrer i Plataforma Pro Seleccions Catalanes, gent diversa amb un objectiu comú: donar suport a les preses polítiques. Després de tres mesos d’intens treball, KMS per la LLIBERTAT ha anat agafant forma i el passat divendres dia 27 es va donar el tret de sortida des del Parlament de Catalunya, on representants dels familiars dels presos, associacions participants i corredors es van reunir amb el sr. Josep Costa en un emotiu acte que ens va permetre explicar a les famílies que els acompanyarem ara i sempre, fins a assolir la llibertat de tots i totes.

Seguidament uns petits parlaments a l’exterior i d’altres davant de l’Ajuntament de Barcelona, on hi van participar representants LaRella | 16

polítics de diversos grups, van permetre agafar força i energia de tots per a traslladar a presons.

Els corredors emocionats van poder iniciar la marxa poc després del migdia.

I aquí va començar el nostre llarg trajecte, 860 km intensos, complicats i plens d’emocions. Els 282 corredors en grups de 4 van anar recorrent un darrere l’altre els trams de 10 km assignats.

Els camins catalans eren plens de gom a gom de persones que volien expressar el seu suport, fet que ens va donar força per afrontar els primers quilòmetres de sol i calor. La germanor entre els participants va ser evident des del primer minut; solidaritat, generositat, valentia i implicació han estat presents al llarg de tot el trajecte.

L’arribada de la nit no va minvar l’energia, la rebuda a Bellpuig ens va omplir els ulls de llàgrimes

i el cor d’optimisme, era evident que calia arribar a les presons costés el què costés per oferir aquest present a les persones preses, un regal que es tradueix en afecte, fidelitat i compromís.

El dissabte dia 28 vam arribar a Fraga, allí ens esperaven representants de tres associacions republicanes de l’Aragó. Rebre el seu suport en el mateix instant que deixàvem enrere la nostra terra ens va omplir d’esperança, vam comprovar que més enllà també hi ha comprensió. A l’Aragó el sol i la calor ens van acompanyar fins al capvespre. Camins enmig de zones desèrtiques ens van permetre seguir durant centenars de plàcids quilòmetres al llarg dels quals només la pols ens ho posava un xic més complicat.

La nit va començar a Azuara on un nou grup de corredors esperava el seu torn, l’arribada d’un grup i el relleu del següent sempre va esdevenir un moment màgic. A la matinada la temperatura va baixar en picat, la pluja i la neu va fer acte de presència però res va frenar l’energia dels corredors que persistien malgrat les adversitats climatològiques.

L’arribada a Algora era un moment que tots temíem, els nostres esforços es dividien per emprendre dos camins, l’un cap a Soto i l’altre cap a Estremera. Actius tots al

llarg de la nit, cansats i amb fred, vam veure sortir el sol i amb la llum de l’astre rei va aparèixer el perfil de les presons que tenen captius els nostres polítics. Les llàgrimes van vessar estona, l’emoció de l’arribada i la tristor de saber-los allà, apartats de tot i de tothom, enmig d’un immens desert. Sortosament amics de Madrid ens esperaven amb begudes calentes que vam agrair infinitament. El seu suport moral i el confort físic d’un bona beguda calenta ens van permetre afrontar la immensa emoció d’entregar els llibres signats per tots als representants dels presos.

Pocs minuts després vam reprendre el camí direcció a Alcalà Meco. Més units que mai vam continuar la marxa, sabent que el projecte a poc a poc anava arribant a port.

I per fi, després de tant d’esforç compartit, l’arribada a Alcalà Meco. Les emocions a flor de pell; la satisfacció d’haver arribat després de tantes hores i la impotència i tristor de saber a dues dones de bé tancades allà dins. Vam plorar i abraçar-nos, vam cridar fins quedar sense veu amb l’esperança de ser escoltats. Molt d’esforç confiant que sigui compensat i que aviat puguin tornar a casa.

Us estimem i us volem lliures.

No defallirem, ara i sempre al vostre costat. //

esports

10 de maig de 2018

Pep Viñas, el rei de la Via Castrum LLUÇÀ / STA EULÀLIA Per_ Albert Ferrer

Com és costum, el primer recorregut era una mitja marató (21 km), dels quals 81% eren corriols i amb un desnivell acumulat positiu de 1000 metres. Sense sorpresa, Pep Viñas va tornar a manar en aquesta modalitat i encara ningú l’ha aconseguit vèncer en cap de les tres edicions disputades.

D’altra banda també hi havia la cursa “express”, que recorria 12,5 km amb un 83% de corriols i acumulava un total de 500 m de desnivell positiu.

Els resultats de les diferents categories són els següents: Mitja marató masculí: 1r, Josep Viñas, 01:46:44 2n, Ferran Sanpere, 01:48:33 3r, Nil Gaja, 01:49:27 Mitja marató femení: 1a, Lali Masriera, 02:20:58 2a, Laura Estorch, 02:26:54

3a, Laura Erra, 02:33:16 Cursa Express masculí: 1r, Martí Nogué , 01:02:51 2n, Josep Rovira, 01:04:22 3r, Guillem Corredera, 01:05:05 Cursa Express femení: 1r, Sílvia Roca, 01:22:25 2n, Sònia Peix, 01:36:49 3r, Maria Jutglar, 01:36:56//.

El Pradenc Femení assegura la permanència a primera Per_ Albert Ferrer

Aleix Muntadas va tornar a ser el salvador d’un Pradenc que està a la corda fluixa. Ja fa més de quinze dies que el Pradenc només li falta un punt per perdre la categoria, on a falta de cinc partits es veia impossible la permanència a la tercera catalana. Potser ha estat la pèrdua de pressió pels resultats o que la punteria de cara a porteria s’ha afinat, però certament els blaugrana han donat un gir inesperat, ja que encadenen dues victòries consecutives i estan a tres victòries més de salvar-se, contant que el Seva no guanyés cap dels seus tres compromisos.

Ian Soler, campió de lliga amb el Màlaga

Moment abans de la sortida de la Via Castrum.// Facebook @ViaCastrum2018 - F: Jordi Costa

Una permanència històrica, a 3 victòries PRATS DE LLUÇANÈS

transhumància

Aquest cap de setmana l’equip de Miki Endrino va aconseguir superar per 1-2 al Balenyà, últim classificat. Tot i començar perdent al minut cinc, dos dianes als minuts 44 i 56 del jove golejador Aleix Muntadas van aconseguir sumar els tres punts vitals. De nou vàrem tornar a veure un parit dominat pels blaugrana, amb lluita i sacrifici en tot moment// PRADENC FEMENÍ El Pradenc ha afrontat una recta final de la temporada molt atapeïda, amb 4 partits en una setmana, i de gran importància, ja que s’hi jugava la permanència.

Contra el Júpiter, el disabte 28 d’abril i el Martinent (dimarts 1 de maig), l’equip pradenc va obte-

nir dues victòries, per 3-0, i 4-2, respectivament.

El divendres 4 de maig, en canvi, va predre contra el líder de la lliga, el Manlleu, en un partit en el que van aguantar bé malgrat que es notés el cansament degut a l’elevat ritme de la setmana.

En l’últim partit, el Pradenc va obtenir un empat contra la Guineueta (3-3), i a falta d’una jornada, l’equip ja té assegurada la permanència, ocupant la 7a posició de la classificació general.//Red

El jove jugador de Prats va tornar a aconseguir el campionat de lliga per segon any consecutiu. Ian milita a les files del club blanc-i-blau des del gener del 2017, i destaca per la seva habilitat amb els peus i el bon joc aeri, entre d’altres. Ara els toca jugar la promoció per poder pujar a la segona divisió “B” del futbol espanyol, lloc on van ensopegar a la temporada passada. El jugador pradenc, ha pogut debutar aquest any amb el primer equip del club, el qual no ha pogut evitar el descens a segona “A”. //AF

El míster de l’Espanyol, ex del St Feliu Sasserra David Gallego es va proclamar el passat 20 d’abril nou entrenador de l’equip periquito després de la destitució de Quique Sánchez Flores a causa dels mals resultats. El surienc de 46 anys d’edat és l’encarregat d’arreglar la situació que està vivint l’Espanyol, que tot i tenir la permanència assegurada a la primera divisió espanyola, està molt lluny de les metes que volia assolir el nou projecte esportiu de l’actual president Chen Yansheng. Gallego va ser entrenador del Sant Feliu Sasserra quan estava a l’elit del futbol, després va tornar a la seva població natal i per últim, ha aconseguit entrenar l’equip blanc-i-blau després d’haver passat pel filial i el juvenil del mateix club. //AF

Cada setmana, nous continguts esportius a larella.cat De la mà d’Albert Ferrer, el redactor més en forma!

LaRella | 17

agenda

Del 10 al 24 de maig OLOST_ ESPAI GUAITA_ Al maig, Prisma de colors.

VIC_ TAN LLUNY I TAN A PROP, DIMITRI COPPOLA_ Del 20 d’abril al 27 de maig, al Temple Romà

dijous 10 SANT FELIU SASSERRA_BALL EN LÍNIA_ A les 10 del matí, a la planta superior de l’Ateneu.

DIVENDRES 11 PRATS DE LLUÇANÈS_ CAP DE SETMANA JOVE_ Torneig de futbolí, a les 4 de la tarda, al Casal del Jovent; Festa del xandall, a les 6 de la tarda, a Les Tres Font.

DISSABTE 12 PRATS_ CAP DE SETMANA JOVE_ Rally fotogràfic, a les 10 del matí a davant de Cal Bach; Vermut jove, a 2/4 d’1 del migdia, a Cal Bach; Torneig de mini futbol sala, a les 4 de la tarda, al Pavelló Municipal; Sopar jove, a les 8 del vespre, al passeig del Lluçanès; seguidament, Cercatasques, Concert embarcats, a 2/4 d’11 de la nit, a la Sala Polivalent.

ST FELIU SASSERRA_ 3a JORNADA CARDIOPATIES CONGÈNITES_ Tirada solidària de bitlles i petanca, a les 5 de la tarda, al camp de futbol; “La meva ismènia” a 2/4 de 9 del vespre, a l’Ateneu Teatre.

ST FELIU_ MATINAL D’HERBES REMEIERES AMB ESTEVE PADULLÉS_ A les 10 del matí, a la biblioteca.

OLOST_ cursa DIRT TRACK. De les 6 de la tarda a les 12 de la nit al camp de futbol d’Olost.

DIUMENGE 13 PRATS DE LLUÇANÈS_FIRA INFANTIL_ Durant el matí, dels Quatre Cantons a la Plaça Vella.

PRATS DE LLUÇANÈS_CHILL OUT_ DA les 6 de la tarda, a la plaça de l’Església.

ST BARTOMEU _TROBADA D’ADF DEL LLUÇANÈS_ Durant el matí.

DILLUNS 14 OLOST_ XERRADA-TALLER: ÚS TRADICIONAL DE LES PLANTES, LaRella | 18

Núm.442

AMB ESTEVE PADULLÉS_ A partir de les 5, al Centre Cívic.

PRATS DE LLUÇANÈS_ FOCS DE SANT ISIDRE_ Al vespre.

DIVENDRES 18 ALPENS_ FIRA DE LA FORJA_ A partir de les 10 del matí i durant tot el dia, recepció de ferrers i inici dels treballs a les fornals a la Pl. dels Forjadors Miquel Xirau. A les 6 de la tarda, Masterclass a càrrec del forjador italià Jadran Stenico.

DISSABTE 19 ALPENS_ FIRA DE LA FORJA_ De 8 del matí a 8 del vespre, Treball col·lectiu dels forjador; a les 11 del matí, Obertura de l’exposició d’obres de forja, a la Fàbrica Vella; a 2/4 de 12 del matí, Ruta guiada de la “Forja al carrer”. A la 1 del migdia, Interpretació de la Sardana dels Forjadors; a les 9 del vespre, Entrega del VIé Premi Joan Prat de Forja Artística 2018 i del Premi Honorífic, a la SATI; seguidament, Sopar de la Fira; havent sopat, Forja nocturna.

OLOST RAID HÍPIC INTERNACIONAL_ Sortida dels raids a partir de les 6 del matí.

ORISTÀ_ RUTA DEL PA, VISITA GUIADA_ A les 10 del matí, inici al Mas Terricabras.

PERAFITA_ UN SAINET I UN VODEVIL AMB LA TREBINELLA_ A les 10 de la nit, al pavelló.

PRATS DE LLUÇANÈS_ JORNADA DE PORTES OBERTES A LA PITOTA_ A les 11 del matí, a la Pitota.

SANT BARTOMEU DE GRAU_ BALL AMB JOAN VILANDENY_ A les 10 de la it, al Teatre el Centre.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ SANT BALDIRI 2018_ Circuit Llampec, a 2/4 de 5 de la tarda, al Local del Centre; VII Concert de Primavera, a les 7 de la tarda a l’Església Parroquial.

SANT FELIU SASSERRA_XERRADA COL·LOQUI AMB EMPAR MOLINER_ A les 11 del matí, a la biblioteca.

DIUMENGE 20 ALPENS_ FIRA DE LA FORJA_ Durant el matí, parades al passeig de la carretera de Berga; a partir de 2/4 de 9 del matí, Treballs a les fornals; a les 9 del matí, Esmorzar de la Fira a la Plaça dels

Forjadors Miquel Xirau; a les 12 Concert de la 3a Trobada de vents i percussió de Musicop, al Casino; a 2/4 de 2 del migdia, foto de grup dels participants de la Trobada; a 2/4 de 6 de la tarda, Ruta guiada de la “Forja al carrer”; a les 6 de la tarda, 2a Jornada del XIIè Campionat de Bitlles Catalanes al Lluçanès, al Camp de Futbol.

LA TORRE D’ORISTÀ_ ESPECTACLE: ALEGRIA MUSICAL_ A 2/4 de 6 de la tarda, al Polivalent.

PRATS DE LLUÇANÈS_ COOPERATIVES CUEME_ Durant el matí, al Racó de les Experiències.

PRATS DE LLUÇANÈS_ACTE D’AGRAÏMENT PER DONACIONS DE PARTICULARS A L’ARXIU MUNICIPAL I TASTET D’INSTRUMENTS_ A 2/4 d’1 del migdia, a la plaça U d’octubre.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ SANT BALDIRI 2018_ Esmorzar popular, a les 9 del matí, a la Plaça Nova; Campanya de recapte Osona Contra el Càncer, durant el matí; Missa Solemne, a les 11 del matí, a l’Església Parroquial; VII Concert de Primavera, a les 7 de la tarda a l’Església Parroquial; Dinar popular, a les 2 del migdia, a la Plaça Nova; Sardanes a càrrec de Cobla Canigó, a 2/4 de 5 de la tarda, a la Plaça Nova.

SANT MARTÍ D’ALBARS_ CAMINADA A SALSELLES_ A les 8, sortida, a la 1 missa i, seguidament, dinar de germanor.

DILLUNS 21

mou-te

Jornades solidàries per combatre les cardiopaties

El dissabte 12 de maig a Sant Feliu Sasserra s’organitzarà la 3a Jornada en suport de les Cardiopaties Congènites, tots els beneficis recaptats de la qual aniran destinats a la investigació d’aquesta malaltia que duu a terme el Vall d’Hebron Institut de Recerca.

Les activitats es concentraran el dissabte per la tarda. A partir de les 17 h de la tarda s’obriran les inscripcions per participar a la tirada solidària de bitlles i petanca, amb un cost simbòlic de 3 € i que s’iniciaran a les 17.30 h. Al vespre, l’Ateneu obre les seves portes a les 20.30 h per acollir La meva Ismènia d’Eugène Labiche, un divertit vodevil de 50 minuts de durada que serà representat pel grup de teatre La Trebinella.

El preu de l’entrada serà de 5 € que aniran íntegrament per aquesta causa..//CM

El Dirt Track arriba a Olost Aquest dissabte 12 de maig Olost acollirà el 2n Round del Dirt Track de Campions que es durà a terme de 18 h de la tarda fins a les 00 h de la mitjanit al camp de futbol del poble. Sis hores trepidants en les que competiran diverses categories per guanyar aquesta etapa. L’entrada són 5 euros i inclou un refrigeri I el sorteig d’un casc. Una vetllada plena de velocitat, adrenalina i molta polseguera!.//CM

Olost celebra un Raid Hípic Internacional

PRATS DE LLUÇANÈS_ BALL DE LA CINQUAGESMA_ A les 6 de la tarda, a la Pedra Dreta.

DIJOUS 24 OLOST_ PRESENTACIÓ CURS CREIXEMENT PERSONAL_ Amb Marta Gabaldà. A partir de les 7 de la tarda, al Centre Cívic.

OLOST_ CLUB DE LECTURA HERTA MÜLLER_A les 4 de la tarda, Club de 7, al Centre Cívic.

Divendres i dissabte 18 i 19 de maig es celebren les jornades del Raid Hípic Internacional d’OlostLluçanès. Genets vinguts de tot el món amb els seus fidels cavalls competiran en tres modalitats diferents, 90 km, 120 km, 160 km. Divendres es realitzaran els controls sanitaris pertinents i dissabtes començaran les curses pròpiament dites.//

NO VOLEM OBLIDAR CAP ACTE! Els pots enviar a: comunicaciolarella@gmail.com

AGENDA DE

directori d’empreses del lluçanès

NOUS!

CONTRACTACIÓ D’ANUNCIS PER

PER

1/2 ANY

1 ANY

93 850 82 81 | comunicaciolarella@gmail.com

AGRICULTURA

ALIMENTACIÓ

ANIMALS

la rella -publicitatMESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER

93 850 82 81

ALLOTJAMENT CELEBRACIONS

la rella -publicitat-

la rella -publicitat-

93 850 82 81

93 850 82 81

ASSEGURANCES CONSULTORIES GESTORIES

Per a particulars i/o empreses

la rella -publicitat-

93 850 82 81

DIETÈTICA

M. 620 90 31 80 T. 93 850 80 65

C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS

DIARIS LLIBRES REGALS

La Bona Sort la rella -publicitat-

93 850 82 81

ADMINISTRACIÓ DE LOTERIES

la rella -publicitat-

LA LOTERIA DEL LLUÇANÈS AL VOSTRE SERVEI !

loteriadeprats@gmail.com tel/fax: 93 850 80 59

L' ESTANC

93 850 82 81

Tabacs, papereria, fotocòpies, material escolar, objectes de regal i servei a empreses!

Telf. 93 856 00 54 C/ Major n. 17 Prats de Lluçanès

EXCAVACIONS I GRAVES

la rella -publicitat-

93 850 82 81

la rella -publicitat-

la rella -publicitat-

93 850 82 81

93 850 82 81

CONSTRUCCIÓ I MATERIALS

FLORS I JARDINS

ENERGIES

la rella -publicitat-

93 850 82 81

ESTÈTICA

93 850 82 81

DIVERSOS

la rella -publicitat-

la rella -publicitat-

93 850 82 81

ESCURAXEMENEIES

la rella -publicitat-

93 850 82 81

la rella -publicitat-

93 850 82 81

FORMACIÓ IDIOMES

la rella -publicitat-

93 850 82 81

FOTOGRAFIA

la rella -publicitat-

PERRUQUERIA

93 850 82 81

la rella -publicitat-

la rella -publicitat-

93 850 82 81

la rella -publicitat-

93 850 82 81

FUSTERIA MOBLES

HOSTALS BARS RESTAURANTS

93 850 82 81

Obert de dijous a diumenge Passeig del Grau, 7 Sant Bartomeu del Grau T. 93 888 92 44

la rella -publicitat-

93 850 82 81

INSTAL·LACIONS

FORNS DE PA

la rella -publicitat-

la rella -publicitat-

93 850 82 81

93 850 82 81

la rella -publicitat-

la rella -publicitat-

93 850 82 81

93 850 82 81

PINTURES

SERVEIS

TALLERS MECÀNICS

TAXIS

SERVEIS INFORMÀTICS

la rella -publicitat-

93 850 82 81

SALUT

TINTORERIES

TREBALLS FORESTALS

encants

10 de maig de 2018

ES VEN »»BALES DE PALLA RODONES. T.: 667 63 93 64 (R41/01) »»remolc tenda Comanche model petit, nou, de muntatge ràpid. 300 €. T:686 385 452 (R41/04) »»MENJADOR clàssic en molt bon estat (moble+taula+6 cadires). T.:606 15 77 14 (R41/03)

»»AMPLIADORA amb òptica inclosa. Hi afegim cubetes pinces i llum vermell.

Preu: 100€. T.: 648 049 281 (R38/04) »»CALAIXERA per restaurar, de finals del s.XIX / BATERIA MUSICAL / JOC PORTA-ESQUÍ / RÀDIO ANTIGA dels anys 60 amb l’ampades de mercuri / RELLOTGE ANTIC de pèndol / CONGELADOR 140x60 / REMOLC de 2 metres de llarg / BICICLETA de muntanya Connor / ANTENA I “TRASTU” Guifi. Preu a convenir. T.: 695505867 (R37/02)

»»RAMPÍ amb el mànec de fusta i 15 pues de ferro d’un metre. Una IOGURTERA. Una MÀQUINA DE TALLAR CABELLS antiga dels anys 40. I més coses. T.: 93 822 86 47 (R39/02)

»»APARTAMENT a l’Escala (Riells). De 6 a 8 places, amb jardí, 3 piscines, xarxa wifi i bon aparcament. A prop de mar. T.: 93 856 03 67 / 699 914 861 (R42/03)

»»FURGONETA VOLKSWAGEN de l’any 2000. 102 cavalls. 260.000 Km. Preu 5.500€. T.: 669 266 001 (R38/01)

ES LLOGA

»»2 DISCOS DE FRENS de davant i 2 de darrera, nous, de BMW Compact Diesel, marca Tuning Ratllats Galfer. 4 LLANTES de 14, de 5 forats d’alumini amb la marca BMW. PASTILLES de fre de davant i de darrera. UN JOC de dues cadenes de contacte per la neu. 4 “ADORNOS” de BMW per rodes. T.: 93 812 81 39 (R38/02) »»TRONA marca Jané de 3 posicions d’inclinació i 3 de puja i baixa, amb “bandeja” i bossa accessoris. BANYERA Jané model Fresch plegable amb canviador.

COTXET Vogue, “cuco” convertible amb cadira plegable més capota. T.: 678 132 229 (R38/03)

»»pis d’estudiants A GIRONA de l’agost d’aquest any fins al gener del 2019. T.: 606 75 22 76 (R42/04) »»LOCAL A OLOST de més de 500m2, amb 6 quarteres de terra per plantar ferratge. Llum i aigua. Ideal per cavalls. T.: 64 887 15 55 (R39/01) »»PERSONES QUE VISQUIN AL LLUCANES PREOCUPADES PEL DRET A L’HABITATGE, principalment llogaters. Envieu un correu a inquilinsllucanes@protonmail. com.(R41/10) »»PIS DE LLOGUER a Prats de Lluçanès (màxim 300 €). T.: 693 398 219 (R39/03)

racó de la feina

ES BUSCA »»BAR O RESTAURANT en funcionament d’unes 40 places, a preu asequible. T.: 654 201 001 (R40/01)

OFERTES >NETEJA I CURA _ 693 398 219_ S’ofereix noia per netejar, cuidar gent gran, etc. (RF/1-439)

»»COMPARTEIXO VIATGE A GIRONA de dilluns a dijous. Anada a les 11 del matí i tornada a les 9 del vespre. .T: 639004326 (R37/01)

>QUALSEVOL FEINA _655 166 559_ Home de 51 anys busca feinade qualsevol cosa. Amb disponibilitat horària (inclòs caps de setmana i festius) (RF/2-441)

»»T’AGRADA EL BALL DE BASTONS? T.: 636 679 863 (Jordi Pujol) (R37/07)

>GRANGER/A_ 607 746 873_ M’ofereixo per a treballar en una granja d’engreix o de “destete” del Lluçanès. Amb experiència (RF/1-441)

ES REGALA »»GOSSOS mitjans i petits, de raça semblant als de caça. A Prats de Lluçanès. T.: 93 743 09 45 / 608 61 41 63 (R42/01)

DEMANDES >MONITOR/A MENJADOR_ Cerquem monitor/a per a treballar al menjador de l’escola la Forja d’Alpens. Incorporació el 4 de juny fins el 20 de juny. Els dilluns, dimarts i dimecres de 12.30 a 15h. Si t’interessa envia el teu CV a_ anna@quiralia.cat_ (RF/1-442)

S’HA PERDUT »»BOSSA DE COSTAT “bandolera” amb 2 ulleres graduades. Entre la parada d’autobús i la plaça Vella (a Prats). T.: 662 519 073 (R42/02)

FARMÀCIES DE GUÀRDIA AL LLUÇANÈS (de 9 a 22h)

Dj 17 de maig > St Bartomeu (*Urgell) Dv 18 de maig > Olost (*Euras) Ds 19 de maig > Prats (*Atlàntida) Dv 11 de maig > Olost (*Vilaplana) Dg 20 de maig > Prats (*Ausa) Ds 12 de maig > Prats (*Aliberch) Dll 21 de maig > Prats (*Pou) Dg 13 de maig - matí > Prats Dm 22 de maig > St Bartomeu (*Ylla)

- tarda > Olost (*Barnolas) Dx 23 de maig > Olost (*Tanyà) Dll 14 de maig > St Bartomeu (*Terricabras) Dj 24 de maig > St. Bartomeu (Vilaplana) Dm 15 de maig > Olost (*Fargas) Dx 16 de maig > Prats (*Arumí) *farmàcies de guàrdia nocturnes, a Vic

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 19 d’abril al 7 de maig de 2018 OLOST DIA

Màx.

Min.

19

22

20

ORISTÀ l/m2

Màx.

Min.

5,5

22,6

23,6

4,9

21

24

22

PRATS l/m2

Màx.

Min.

5,1

21,7

22,9

4,5

5,5

26,1

24,7

6

23

24,1

24

TEMPERATURA MÀXIMA

SANT BOI l/m2

l/m2

Màx.

Min.

7,8

18,9

12,2

23,2

5,8

20,3

8,7

TEMPERATURA MÍNIMA

5,3

23,8

6,3

22,5

8,9

25,4

4,6

24,6

6,5

23,3

9,1

Oristà_ 2 de maig

6,7

25,9

6,2

23,5

7,5

23,1

10,6

25,8

8,7

27

8,1

25,9

9,6

24,3

12,6

25

27,4

8,7

22,5

8,7

27,5

9,6

25,4

12,3

24,1

7,9

22,7

9,1

21,7

10,6

24,8

8,3

26,3

7,6

24,1

10,2

19,3

7,1

20,2

9,3

19,4

10,6

14,2

12,8

10,3

14,7

5,2

13,3

5,8

7,8

15,9

0

14,4

2,2

13,8

4,3

0,2

i.p.

11,9

2

11,4

2,3

9,3

3,2

1,6

20,5

-2,2

18

-0,6

17,7

1,2

19,7

1,8

i.p.

20

4,2

17,4

6,1

20,7

4,7

i.p.

17,6

5

16,3

6,2

3,8

0,3

26

22,8

7,8

26,3

7,6

28

21,3

9,2

29

16,3

3,4

30

15,8

1,2

1

12,7

0,5

2

19,1

-1,3

3

20,3

2,8

4

17,4

5,3

5

19,4

5,8

1,4

20

5

0,5

18,5

6,8

4,8

17,6

8,2

0,4

6

21,9

6,3

3,2

24,4

4,8

2

20,7

7,1

2,4

18,9

10,7

2,6

7

23,4

10,7

24,3

16,3

11,6

10,3

22

11,3

13,6

21,4

10,9

12,2

i.p.

11 2

9,6 0,8

27,5

Cº

Pel maig, cada dia un raig

-2,2

25

27

i.p.

Prats de Ll._ 25 d’abril

Cº

18

El carrer del Pont semblava un riu el passat 8 de maig. A Prats hi van caure més de 40 litres en vint minuts.// JFREIXA

LaRella | 23