R393

LA REVISTA quinzenal DEL LLUÇANÈS 17 | març | 2016 núm: 393

www.larella.cat PÀG 3

Es consolida la renovada Fira de Sant Bartomeu

Peraire i Guiteras es reuneixen amb Oriol Junqueras Van parlar dels reptes de finançament i organització del Lluçanès i el Moianès PÀG 4

L’autobús de la Torre a la premsa europea La línia només circula el primer dilluns de març.

Enguany va comptar amb 5 usuaris PÀG 8-9

L’Internet al Lluçanès Repassem l’estat de la connexió a la comarca. Del guifi. net a la fibra òptica.

PÀG 3

“Portes” La columna de la quinzena, per Ramon Besa Foto: AJUNTAMENT SANT BARTOMEU DEL GRAU

notícies

Núm.393

El Lluçanès reivindica el dia de la dona treballadora

piulades

#Lluçanès lluçanès

@acomajoancara_ 16/3/2016 Un recull de tota la premsa internacional on ha sortit el tema de l’únic bus anual de la Torre d’Oristà: http://arnaucc.blogspot. com/2016/03/el-bus-de-lany.html … #lluçanès @aleixcj_ 15/3/2016 Ahir al @tria33 vam parlar de @ RevCaramella des del #Lluçanès http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/ tria33/tria33-capitol-204/....

Per_ Laia Font

Diversos pobles del Lluçanès van fer actes per commemorar el dia 8 de març, dia de la dona treballadora. A Prats de Lluçanès i Olost, el dia 2 de març van oferir el col·loqui d’Assumpta Montellà, escriptora del llibre ‘La Maternitat d’Elna’. Els actes van continuar al cap de setmana, d’una banda a Alpens, dissabte hi va haver activitats durant tot el dia:

@jofeo_ 14/3/2016 Mira que donar la volta a Europa per això... #Lluçanès Tenim #Puigciutat i ens fem famosos per aquesta vergonya... @homscm_ 13/3/2016 Mira, la Fira formatge de pastor i llet crua d’Olost, entre les principals fires de formatge de #Catalunya #Lluçanès

Xerrada ”Dona i càncer” /ruralsalut.com

exposicions de dones artistes al matí, a mitja tarda la xerrada ‘Dona i el càncer’ i per tancar la vetllada el sopar de dones que va acabar amb ball. D’altra banda, el diumenge a Prats hi va haver el concert de Pep Poblet, interpretant el seu disc ‘Elles’. Pel què fa a actes institucionals, el dia 8 des de l’ajuntament pradenc es va fer lectura del manifest i de diversos textos de Caterina Albert i la jornada va acabar amb la projecció del film ‘Clara Campoamor: La dona oblidada’.

Tot i això, el dia 8 de març gairebé tots els pobles del Lluçanès es van llevar una mica més reivindicatius i és que La Fetillera, el col·lectiu feminista del Lluçanès, havia canviat noms d’alguns carrers per noms de dones rellevants a la història. Aquesta acció reivindicativa va fer conjuntament amb diferents col·lectius de la comarca d’Osona.//

Espectacle “Elles”, diumenge 6 de març /martí font

Una acció amb fonaments Només 3 carrers del Lluçanès tenen nom de dona. El de la Reverenda Caterina Coromines i de Maria Trulls, a Prats, i el de Filomena Solà a Sant Boi. Per contra, n’hi ha 35 que són dedicats a homes, entre els quals alguns mossèns i doctors locals, o escriptors i polítics reconeguts al país. És una tendència a nivell de tot Catalunya, on segons un estudi de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, d’entre els 85 noms propis més comuns, només hi ha 5 noms de dones. No hem comptat els sants i santes, ni els noms sense cognom, ja que no es refereixen a una persona concreta.//JF

@cdcprats_ 11/3/2016 Reunits en #TornObert a #PratsdeLluçanès per repensar el projecte de @ConvergenciaCAT. #Lluçanès

Èxit de participació a la 5a Fira de Natura i Muntanya

@PobleDeCalders_ 11/3/2016 Junqueras sosté que el #Lluçanès i el #Moianès són models “a seguir” en la nova república catalana http://www.vilaweb.cat/ noticies/junqueras-soste-que-elllucanes- … via @vilaweb

Els carrers de Sant Bartomeu del Grau es van omplir de gom a gom en la nova edició de la Fira

@dpe1979j_ 10/3/2016 800Mil arguments de pes pels municipis que va guanyar el no a la consulta del #Lluçanès. ( comarca gairebé oficial) @Lina_font_ 8/3/2016 M’agrada el nom que li han posat al carrer de casa! Seguim #tresvoltesrebel #8MLluçanes #lluçanes #8Mosona @isaacperaire_ 4/3/2016 Ambient a les 12 hores esportives organitzades per l’Institut! #PratsdeLluçanès #Lluçanès

LaRella | 2

sant bartomeu del grau Per_ Carolina Font

Un any més, com cada primer diumenge de març, els carrers de Sant Bartomeu van acollir la Fira del poble. Enguany tot i que el matí va començar fred, el sol que va sortir a mig matí, i la quantitat de gent que van visitar-la van aconseguir fer un bon caliu.

Per cinquè any la denominació de la fira és Natura i Muntanya.

Amb aquest nou nom la fira a pres un caire més esportiu i dinàmic, que es nota en els diferents actes que s’hi organitzen. Així aquest any els assistents a la fira van poder gaudir de diferents activitats com per exemple la cursa

Els Gegants de Sant Bartomeu a la Fira /Ajuntament sbg

d’orientació amb més d’un centenar de participants o les bitlles catalanes. Algunes de les novetats d’enguany tenien els animals com a protagonistes, i els visitants van poder gaudir d’una demostració d’Agility, el vol d’aus

rapinyaires. Per acabar el dia, l’exhibició de Horseball al camp de futbol, va reunir un bon grapat de gent que desafiava el fred que feia a mitja tarda per veure els dos equips que s’enfrontaven en aquest esport eqüestre.//

notícies

17 de març de 2016

Junqueras: “El Lluçanès i el Moianès milloren l’eficiència dels recursos públics” Aquest dijous els alcaldes del Lluçanès es reuniran amb els grups parlamentaris

Ramon BESA

LLUÇANÈS Per_ Jordi Freixa

El passat dijous 10 de març, el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, es va reunir amb el president del Consorci del Lluçanès, Isaac Peraire, i el president del Consell Comarcal del Moianès, Dionís Guiteras.

La conversa va servir per posar sobre la taula els reptes de finançament i organització de serveis públics dels dos territoris.

Junqueras va assenyalar que les dues unitats comarcals són dos models que “no només no comporten cap despesa pública afegida, sinó que que milloren l’eficiència de recursos públics”. És per això que els va qualificar com a un model a seguir en la nova república catalana, “per millorar l’eficiència de les estructures públiques al servei dels ciutadans i del teixit productiu”. Així doncs, l’aposta del govern és donar més pes a les delegacions territorials, i que els consells comarcals serveixin per apropar l’administració al ciutadà.

Portes Peraire, Guiteras i Junqueras el passat dijous a Barcelona / ERC

Junqueras va reconèixer que la nova comarca del Moianès no compta amb els recursos que li pertoquen, els quals segons Guiteras haurien d’arribar als 800.000 euros. Això és així perquè la comarca es va oficialitzar un cop aprovats els pressupostos del 2015. Junqueras va afegir que el govern ho ha de “corregir immediatament” i també s’haurà d’aplicar el finançament en la nova comarca del Lluçanès.

La situació del Lluçanès Peraire va traslladar al vicepresident la necessitat d’un Consell Comarcal del Lluçanès per administrar millor els re-

cursos del territori i poder tirar endavant el projecte comarcal.

Tal com diu, la nova comarca suposaria una redistribució i optimització dels recursos.

Aquest dijous 17 de març, diversos alcaldes del Lluçanès, entre ells Peraire, Marc Sucarrats, d’Oristà, i Joan Carles Solé, de Lluçà, es reuniran, durant tot el dia, amb els grups que tenen presència al Parlament: Catalunya Sí Que Es Pot, Junts pel Sí, el PSC, la CUP, i el PP. Amb Ciutadans s’hi reuniran un altra dia. Els 13 alcaldes del Lluçanès han acordat un missatge d’unitat, que serà el que exposaran als grups parlamentaris.//

Lluçà convida a participar A Sobremunt es continuen realitzant assemblees veïnals un cop al mes LLUÇANÈS Per_ Jordi Freixa

L’ajuntament de Lluçà va iniciar, el primer dia de març, un procés de participació ciutadana per definir els projectes prioritaris a dur a terme. Des de la Diputació de Barcelona, a través de les Meses de Concertació, han demanat al consistori les cinc principals necessitats del municipi en el període del 2016 al 2019. Un cop definits, es pot obtenir el suport de la Diputació amb ajuts econòmics, amb la redacció de plans i projectes o amb l’execució d’obres.

En aquest cas el procés de participació de Lluçà, ha consistit en demanar al ciutadà que estableixi un ordre de preferència entre els quatre projectes proposats per l’ajuntament, i demanava la

proposta d’un cinquè projecte, a definir pels participants.

Els projectes a escollir són la construcció d’una depuradora d’aigües residuals a la zona oest de Santa Eulàlia, la captació d’aigua potable del pou de la Devesa i la seva connexió a la xarxa, el canvi de model de residus per un que millori el reciclatge, i el projecte i construcció d’un magatzem municipal.

Tal com diu Joan Carles Solé, alcalde de Lluçà, el procés ha comptat amb molt poca participació i el dia 15 de març, quan s’havia de tancar el procés, només hi havia 12 butlletes. Per aquest motiu, amb l’equip de govern valoraran la validesa dels resultats i acabaran de definir les prioritats. Tal com explica, una de les propostes més demanades i que hauran de tenir en

compte, és la millora de l’accés i l’entrada a Santa Eulàlia.

Sobremunt En l’assemblea del febrer es van presentar els pressupostos del 2016, de 297.062,72 €. Pel que fa a les Meses de Concertació de la Diputació de Barcelona, es van debatre diverses propostes entre els veïns, i en el primer nivell de prioritats es va parlar de la millora de l’entorn del Molí, millores a la xarxa municipal d’aigua, amortització de part del deute contret per l’ajuntament amb Bankinter, actuació en el mur de contenció entre el Molí, Cal Rei i les cases de la Morera, Can Creu i el Tany, i la pavimentació de part del camí rural entre Sant Roc i l’Aumatell.

L’ajuntament pressupostarà els projectes i informarà als veïns al respecte.//

El president de l’escala m’ha advertit que no obri la porta a ningú que no conegui, per més que toquin el timbre, perquè es veu que hi ha una banda que es fa passar per empleats de la companyia del gas i en lloc de llegir el comptador el que fan, si poden, es netejar-te el pis.

No fa gaire ja va estar a punt d’entabanarme una parella que, mentre posava les maletes al cotxe davant de casa, em va demanar si els podia deixar 50 euros per agafar el tren, doncs els havien plomat. Vaig estar a punt de caure en el parany, que consistia a donar-los l’adreça perquè així em farien arribar els calés per correspondència tan bon punt ells fossin a lloc.

La meva dona em va fer veure que m’estaven ensarronant: el que pretenien era saber a quin número, pis i porta d’aquell carrer vivia, ara que havien vist que fotia al camp amb la família, per entrar-hi a robar.

Sóc així de burro. No m’agrada tancar-me en clau, segurament perquè vaig fer vida a casa dels altres durant molt de temps, i no pas perquè estigués malament a la meva, sinó perquè m’agradava voltar.

Anava a Cal Molinot. Mai no he conegut millors veïns, una família molt bondadosa. Ajudaven al pare amb la terra, encara tenen cura de la mare i es desviuen per nosaltres.

També m’agradava passar per Cal Cruells i menjar-me la cotna de la cansalada del Manel i fer gabiejar l’Aurora. Les seves filles, la Carme i la Maria, m’havien tret molt a passejar de petit, igual com l’Anna Maria i la Rosita de Ca la Nita. Hi vaig passar moltes estones a aquella casa, al costat del Manel, la persona que em va ensenyar a veure i estimar el futbol. A Ca la Nita, a Cal Mansió, a Cal Fortià, al carrer i a la plaça Major.

Ja de gran vaig continuar trucant portes, també a Prats. Aleshores vaig tenir la sort d’anar a parar a casa del Jordi Pey. Treballàvem a El 9 Nou. Jo embrutava folis i en Jordi revelava fotos a les golfes, mentre la iaia o la Rosita ens preparaven l’entrepà per no perdre temps. A mi només m’aturava la presència d’en Josep Tomàs. “Aixís què?”, deixava anar amb un punt de pausa i bonhomia, escèptic i descregut amb aquell parell de principiants periodistes i alhora content per veure’ns feliços.

Ara he sabut que ha mort i li vull donar les gràcies. Si ell no m’hagués obert la porta de casa seva, jo no hauria arribat a port.

LaRella | 3

notícies

#safepassage

Des del Lluçanès es dóna suport als refugiats Unitat Contra el Feixisme i el racisme d’Osona va organitzar el passat dissabte 12 de març una jornada a la plaça de Vic per a sensibilitzar de la situació que pateixen els refugiats. La recreació del mar en la costa de l’illa grega de Lesbos (indret on cada dia arriben centenars de refugiats) i el campament d’Idomeni (a la frontera entre Grècia i Macedònia) van servir com a escenari per una tarda farcida d’actes, reivindicació i solidaritat.

La jornada va comptar amb una gran afluència de gent durant tota la tarda i també amb participació lluçanesa. Joan Iborra i Miquel Casadevall van realitzar intervencions, i les cantadores del Lluçanes Isabel Iborra, Eva Boixadé, Roser Reixach, Maria Mercè Gost i Ferran Orriols de Nyandú van portar a terme actuacions musicals.

Organitzacions com Amnistia internacional, Omnium Cultural, Creu Roja, Stop Mare Mortum, entre d’altres també van participar de l’acte del qual UCFR en fa una valoració molt positiva.//PF

municipal

Prats incentiva la reforma horària Prats de Lluçanès és un dels 25 municipis catalans que estan adherits al projecte de Reforma Horària, que vol promoure el canvi horari per tal d’equiparar els horaris a la resta del món. Per aquest motiu, el passat divendres 11 de març, Fabián Mohedano, promotor de la Iniciativa Reforma Horària va fer una xerrada sobre aquest tema a la Sala de Plens.

Mohedano va explicar els tres grans eixos d’aquesta iniciativa: recuperar les dues hores de desfàs horari que ens diferencien de la resta del món, promoure un canvi de cultura per tal que la ciutadania apliqui uns horaris més eficient i flexibles al seu dia a dia i recuperar el fus horari GMT. En aquesta mateixa ponència, Isaac Peraire va explicar que del 25 d’abril a l’1 de maig Prats avançarà els seus horaris en el sector de la restauració.//LF

LaRella | 4

Núm.393

L’autobús anual de la Torre apareix en mitjans de tot Europa Per primer cop es va utilitzar la línia, i 5 usuaris van fer el viatge fins a Prats LA TORRE D’ORISTÀ Per_ Jordi Freixa

La Torre d’Oristà només disposa de transport públic un dia a l’any. La sorprenent línia anual connecta el poble amb Prats de Lluçanès el primer dilluns de març, tres vegades: a les 9, a les 10 i a les 11 del matí. Tal com ja vam recollir a LaRella l’any 2012, aquest circuit anual és fruit de l’acord entre l’empresa operadora, Sagalés, i la Direcció General de Transport. Un acord de mínims que permet mantenir la concessió de la línia a l’empresa.

Enguany, després de 6 anys fent aquesta ruta, el conductor de l’autobús, Miquel Palacios, va tenir companyia. Dues veïnes i un veí de la Torre, i dos periodistes de El Periódico. El cost del trajecte fins a Prats és de 2,60€, un import que es rebaixa si s’utilitza el transport amb més freqüència, un fet díficil a la Torre. Però s’utilitzaria aquesta línia si hi hagués més regularitat de pas? És difícil saber-ho sense provar-ho.

Els torrencs que no poden conduir, han de buscar algú que els porti. El poble no disposa de cap caixa ni banc, de manera que per cobrar la pensió necessiten algú que els porti, o per anar al mercat, per exemple. Alguns torrencs també han de comptar amb un taxista, normalment un familiar o amic, per anar a votar, ja que l’única mesa del municipi és a Oristà.

Parada de l’autobús a la Torre d’Oristà/ P.FREIXA

Una explosió mediàtica Aquesta situació era coneguda per pocs veïns i veïnes, alguns dels quals havien provat de pujar a l’autobús. D’altres reien o no s’ho acabaven de creure.

Però enguany la notícia ha corregut com la polvora després de gestar-se durant força anys.

L’encarregat d’encendre la metxa va ser Arnau Comajoan, estudiant d’Enginyeria Civil de Calldetenes, que va enviar un article a El Periódico. En ell hi explicava aquest insòlit cas, que com explicava, també al seu bloc, és possible perquè “el nostre sistema de transport públic concedeix els serveis de bus a empreses privades”.

Mauricio Bernal, periodista de El Periódico, va voler conèixer de primera mà aquest cas. Va parlar amb molts veïns i veïnes de la Torre, i va pujar a l’autobús el dia que tocava. El Dilluns passat, el diari va publicar l’article a pàgina sencera, i anunciant-lo a la portada. El mateix dia, altres mitjans catalans en van fer ressò, com a la ràdio RAC1, on van

fer-ne un reportatge-humorístic al programa de la tarda, Versió RAC1, amb Toni Clapés.

Però el viatge d’aquest cas mediàtic no acaba aquí. Durant la tarda, se’n va fer ressò a diversos mitjans europeus. El diari alemany Stern titulava “L’autobús que només passa un cop l’any pel poble – i mai hi entra ningú”. A Flandes, el Het Nieuwsblad deia “Aquí només hi ha parada d’autobús un cop l’any”. L’holandès NU, el diari polonès Wiadomosci i el Tirolès Tageszeitung també han esmentat el cas, citant els testimonis de El Periódico.

Dimarts al matí, també es va parlar del cas al The Times de Londres, que ho va publicar en l’edició en paper sota el títol “Don’t miss it! Villagers catch a bus that runs once a year” (No t’ho perdis! Veïns del poble agafen un bus que només circula una vegada l’any). En ell Graham Keeley, el corresponsal del diari a Madrid, explica que els pocs usuaris del servei, van pujar a l’autobús en part com a curiositat i en part com a protesta.//

notícies

17 de març de 2016

Prats recupera la festa de l’arbre PRATS DE LLUÇANÈS

patrimoni

Molta vida a Puig Ciutat

Per_ Laia Font

El passat diumenge 13 de març a la tarda Prats de Lluçanès va celebrar la ‘Festa de l’arbre’. Dins el marc d’aquesta recuperada celebració es van plantar una desena d’arbres al parc que es troba al carrer Mestre Pecanins, lloc força concorregut ja que és de pas per anar al cementiri i al santuari de Lurdes. D’aquesta manera, amb una mica de temps, aquest espai adquirirà un aspecte totalment diferent. A més, aquesta festa ha servit per obrir un procés participatiu en el qual els assistents, sobretot veïns de la zona, podien proposar noms per aquest mateix

FOTO: @isaacperaire

espai. Tot i això els protagonistes de la jornada van ser clarament els més petits ja que a part de plantar també van poder gaudir d’un espectacle de titelles amb Caruna i Gernat i la inauguració d’un nou element lúdic infantil al parc de la plaça de la Roca Xica, situat aprop de l’espai central de la ‘Festa de l’arbre’.//

Es presenta la Cràpula a Olost OLOST Per_Jordi Freixa

Des de fa un any la Comissió de Festes d’Olost treballa de forma autònoma. Ha organitzat actes amb gran èxit, com el concert de les Sey Sisters a l’església, l’Olost Park, aquest Nadal, o el Va de Birra, amb més trajectoria, en el marc de la Festa Major.

El passat 24 de febrer van presentar la nova imatge de la comissió, que sota el nom de La Cràpula, estarà formada per persones a títol individual, altres

La nova comissió funcionarà de manera participativa i estarà oberta a propostes

de vinculades a diverses entitats del poble, i la regidoria de cultura. L’interès del grup és funcionar de forma participativa, per això el dissabte 12 de març van muntar una parada a la plaça de l’Església durant tot el matí, on van informar a la gent del poble de la seva creació, i es van mostrar oberts a idees i propostes.

Des de la Cràpula es va fer molt bona valoració ja que van poder recollir moltes idees, i intercanviar opinions. Entre la gent que s’hi va adreçar es va sortejar una entrada pel proper Va de Birra.//

Inauguració del jaciment el passat dissabte 12 de març/JO MATEO

ORISTÀ Per_ Josep Oriol Mateo

El passat dissabte 12 de març va tenir lloc l’acte d’inauguració de les obres que han fet visitable el jaciment de Puig Ciutat. La rellevància històrica del poblat es deu a que, segons es creu, la ciutat hauria sigut un dels nuclis de població més importants de Catalunya fins al segle I a.C. Després de les diferents excavacions i investigacions que s’han dut a terme des del 2010, es treballa amb la hipòtesi que Puig Ciutat hauria sigut destruïda durant la segona guerra civil romana, en la qual es dispotaven el poder Juli Cèsar i Gneu Pompeu.

La visita va constar de l’acte d’inauguració on hi van participar els diferents alcaldes del Lluçanès, i Maria Àngels Blasco, directora de serveis Territorials de Cultura de la Catalunya Central.

Tot seguit, es va convidar a esmorzar a tots els presents, i en acabat, es va fer una visita guiada per l’espai. Unes 200 pesones van escoltar les explicacions de l’equip d’arqueòlegs, que informaven de les diferents troballes i objectes, com alguns tal·lusos o vasos provinents d’Itàlia.

Actualment, l’espai està obert a tot el públic gratuïtament, i s’hi pot conèixer una part de la història a partir dels diferents plafons informatius. Les parts que s’han obert el públic són una petita part de la muralla juntament amb dos edificis.

A més a més, a partir de les restes que s’han trobat, tot indica que anteriorment al poblat romà hi havia hagut altres poblats de fases anteriors. Tant l’alcalde d’Oristà, Marc Sucarrats, com el president del Consorci del Lluçanès, Isaac Peraire, han coincidit en dir que Puig Ciutat és un dels atractius del municipi i la comarca, i seguiran apostant per ell.//

racó de la feina

OFERTES > QUALSEVOL FEINA_ 619 918 579_ Noia de Prats busca feina del que sorgeixi. També classes particulars a infants de primària. (RF/1-387) > feines de la llar_ 693 398 219 - Dona per fer feines domèstiques a Prats de Lluçanès. (RF/1-392)

DEMANDES > cOMERCIAL_ 678 193 200_ Es busca comercial de productes fisioterapèutics per Osona i el Vallès.

(RF/1-391) > auxiliar administratiu_ 667 414 027_ Es busca administratiu que sàpiga anglès. Per fer mitja jornada (RF/1-393) LaRella | 5

opinió

Núm.393

EQUIP

carta

EQUIP DE REDACCIÓ: Jordi Freixa (Oristà/La Torre), Pol Asensi (Olost), Miquel Casadevall (Sant Bartomeu del Grau), Marta Giravent (Sant Boi de Lluçanès), Laia Font (Prats de Lluçanès), Josep Oriol Mateo (Sant Feliu Sasserra), Montse Suriñach (Lluçà/Santa Eulàlia de Puig-oriol), Sandra Rusinyol (Merlès), Albert Clara (Esports) PUBLICITAT / ADMINISTRACIÓ: Carolina Font DISSENY /MAQUETACIÓ: Eva Freixa EL TEMPS: Pere Bruch (Olost), Josep Maria Muntanyà (Prats de Lluçanès), David Morera (Sant Feliu Sasserra), Pere Cors (Oristà) EDITA: LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès.

C/ Major, 5 baixos, Prats de Lluçanès 93 850 82 81 www.larella.cat larellallucanes@gmail.com Dipòsit legal: B-31.541-2001

Edgardo Polimorfo (el sastre de Prats) Robert Jové Raubert Olost Al nostre país els homenatges es reserven als patriotes. Precisament en l’entranyable acte de reconeixement postum a en Rambol vaig veure algú que admiro tant que mai m’he atrevit ni a presentar-li els meus respectes, algú que en el meu imaginari ha assolit la categoria de mite, en Miquel Faura de Prats.

El Lluçanès està farcit d’artistes i polítics famosos, però per a mi, aquest senyor els transcendeix a tots en importància històrica. Personatge clau en l’Underground de la comarca d’ Osona, les poques referències (que conec) que hi ha escrites sobre ell son d’en Toni Coromina (Cafè Vic: retrat d’una generacio de rebels i bromistes (Aj.Vic, 2007)) i tot el que sé d’ell m’ho han explicat companys seus de generació.

La seva llum va brillar durant la convulsa dècada dels anys setanta,

però fou tant resplandent que encara avui dia enlluerna. El sastre de Prats era una veritable estrella, quan entrava als bars la gent deixava de fer el que estava fent per mirar-lo. Establir qualsevol tipus de relació amb ell era la màxima ambició del comú dels mortals que sortia els dissabtes. Hi ha gent que el defineix com l’essència del concepte: “el puto amo”. Dir que era molt popular no és fer-li justicia, és quedar-se curt.

Cantant d’un grup anomenat Kilimanjaro’s -on tocàven alguns dels músics més importants que ha donat la comarca (d’Osona, vull dir)- que es dedicava a parodiar les cançons de moda, encara es recorda la seva actuació a les Jornades llibertàries de Barcelona al parc Güell (Corominas, op.cit.). Es veu que a dalt dels escenaris es transformava, diuen que tenia una personalitat escènica insòlita que aplegava l’elegància de David Bowie, el cantó

salvatge i perillós de Lou Reed i la faceta sensual i animal d’ Iggy Pop. Un veritable Tsunami emocional que no deixava indiferent a ningú, sobretot a les senyores, perquè amagar-ho. Llàstima que no hi hagi imatges, no hi havia mònils llavors i la gent no penjava fotos a les xarxes, penso que seria un interessant treball de memòria històrica buscar imatges seves d’aquell temps. La vida el va dur cap a altres verals però, segur que si hagués seguit en el mon de l’espectacle hagués triomfat, molts ho van aconseguir amb la meitat de talent.

M’imagino i em faig creus de com deuria ser viure la seva llibertat a les acaballes del franquisme en un medi rural i tancat com eren els nostres pobles abans.

Que aquestes línies seveixin per retre-li el meu humil homenatge.

M’inclino davant seu en reverència d’admiració i li desitjo una llarga vida plena de felicitat.

carta

Avui té sentit la comarca del Lluçanès?

Josep Romero i BeltraN Sant Feliu Sasserra

Res d’allò que ha transcorregut és un passat definitivament tancat.

El passat dura en el present i participa en la formació del futur 1 El model d’organització territorial vigent a Catalunya presenta diversos problemes. Conserva una estructura espanyola (províncies i diputacions) i incorpora la divisió comarcal feta per la Generalitat l’any 1931. La divisió territorial de Catalunya de 1936 que defineix les comarques administratives es va aprovar el 23 de desembre d’aquell any,quan ja havia començat la guerra i la seva vigència, fins al 1939, va tenir poca incidència.

L’any 1987, la Generalitat de Catalunya adoptà de nou aquesta divisió territorial, no completament consolidada, i des d’aquell any s’hi han afegit noves comarques. L’any 1988 el Pla de l’Estany, el Pla d’Urgell i l’Alta Ribagorça. L’any 1990 es van modificar límits territorials i el 15 de maig de 2015 es va aprovar la comarca del Moianès.

Per revisar i actualitzar el model d’organització territorial, el Govern de la Generalitat va acordar (3 d’abril de 2000) la creació d’una Comissió d’Experts. El seu informe (conegut com a informe Roca) proposa l’enfortiment 1 Ryszard Kapuscinski (Pinsk, 1932 - Varsòvia 2007).

Periodista, escriptor i assagista polonès.

LaRella | 6

municipal, l’adequació de les comarques i la introducció de les vegueries.

Dos altres documents ens poden servir, també, per tractar el tema de l’organització territorial: L’Estatut d’Autonomia de Catalunya (2006) i l’avantprojecte de Llei de Governs Locals de Catalunya (2013).

Segons l’Estatut de 2006, Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries i l’àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament. La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia i és formada per municipis per a la gestió de competències i serveis locals. Dels consells comarcals desapareixen els consellers i el ple del Consell és integrat pels alcaldes i alcaldesses dels municipis que formen part de la comarca. El ple adopta els seus acords pel sistema de vot ponderat.

Cada alcalde o alcaldessa disposa d’un vot, més els vots addicionals en funció de la població del municipi.

Els consells comarcals es converteixen en el principal ens de gestió mancomunada de serveis locals. A més, seran els encarregats de gestionar els serveis mínims municipals, quan els municipis no assoleixin els estàndards mínim de qualitat.

La vegueria representa l’àmbit territorial per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i és la divisió territorial adoptada per la Ge-

neralitat per a l’organització territorial dels seus serveis.

En aquest nou disseny, les vegueries tindran moltes de les funcions que ara fan les diputacions i en el nostre cas, la Catalunya Central, inclourà les actuals comarques de l’Alta Segarra, Anoia, Bages, Berguedà, Cerdanya, Moianès, Osona i Solsonès.

Si les comarques han de servir per mancomunar serveis dels municipis, no poden ser territoris molt extensos on difícilment s’hi podran mancomunar. Les petites comarques naturals, que l’any 1931 no encaixaven amb la divisió territorial de Catalunya, ara agafen una nova dimensió i un gran protagonisme. Comarques noves com el Moianès i el Lluçanès haurien de servir de banc de proves per experimentar aquests canvis en el moment actual i servir de base per a la futura reorganització territorial nacional.

Tenim el privilegi de viure un temps de canvis importants que han de configurar el nostre marc legislatiu. Som a les portes d’aconseguir la llibertat nacional i de poder organitzar un país nou i, per primera vegada, fer-ho a la nostra manera, seguint les necessitats actuals. És per això que els diputats al Parlament tenen la gran responsabilitat i el gran honor d’aconseguir aquestes fites.

Primer hem d’aconseguir la plenitud nacional i després cal refer l’organització territorial.

Tenint en compte tot el que hem dit, té sentit la comarca del Lluçanès?

Sí, més que mai. Hem d’estructurar les noves comarques i dotar-les de contingut. Necessitem una comarca que inclogui tots els municipis que formen la comarca natural del Lluçanès, la qual, com afirmava el geògraf Lluís Casassas i Simó, és l’exemple del que ha de ser una comarca. Jesús Burgueño, ponent de la Comissió de Delimitació Territorial afirma que acabi essent un estat independent o no, Catalunya ha de replantejar a fons el model territorial i la seva organització administrativa. I una vegada assumit que els futurs consells comarcals no poden ser petits parlaments sinó òrgans de gestió i de reunió d’alcaldes, el model que es perfila per al Lluçanès encaixa perfectament en aquest dibuix.

El Lluçanès és un model del que ha de ser una comarca en el futur: municipis units, compartint i gestionant serveis comuns, i un consell d’alcaldes que debati problemes i reptes del territori. I això, encaixat en la futura divisió territorial en vegueries. Amb aquesta estructura no renunciem al Bages, a Osona o al Berguedà, perquè totes aquestes comarques formaran part d’una unitat superior, la vegueria de la Catalunya Central.

El passat i el present obren les portes al futur, a aconseguir una divisió territorial on els municipis, les comarques i les vegueries funcionin i estiguin al servei de tots els ciutadans.

esports

17 de març de 2016

Desert i solidaritat des d’Olost L’equip Be Motorsport participa al Raid Panda amb 6 cotxes

bàsquet

El CB Prats a Manresa

OLOST Per_ Albert Clara

Aventura, solidaritat i competició. Així es podria definir el Panda Raid, un ral·li de 7 etapes en què participants aficionats i cotxes majors d’edat (els Fiat i Seat Panda o Marbella han de tenir més de 18 anys) es posen a prova pels deserts del Marroc.

Des d’Olost va sortir un equip de sis cotxes carregats amb material educatiu, joguets i aliments per a una escola del Marroc Perquè si alguna cosa distingeix aquest raid és la seva vessant solidària. “Sí, anàvem amb els Marbella molt plens, fins que el segon dia vàrem poder entregar-ho tot als nens”, comentava Marta García, propietària amb Lluís Ribas de l’equip Be Mo-

Un dels participants a la cursa / Be Motorsport

torsport, en què cal destacar la presència dels locals Elisabeth Massana i Raimon Rucabado. Un material que el va donar íntegrament la gent d’Olost en una campanya de recollida prèvia al raid.

García assenyalava que “l’objectiu està més que complert” ja que els sis cotxes van acabar la prova i fins i tot un, pilotat pels

valencians Javier Ibran i Juan Alorcón ho va fer en un meritori vuitè lloc. “Cal reconèixer que és molt dur, i que tant els participants com els cotxes hem tornat tocats, però és una experiència fantàstica, plena d’aventures, en què es fan molts amics i una tasca solidària important”, afegia Marta García.//

El Pradenc allarga la bona ratxa LLUÇANÈS Per_ Albert Clara

El Pradenc va golejar el Seva (5-0) per encadenar el sisè partit sense perdre i consolidar-se en el quart lloc de Tercera Catalana.

L’exhibició de l’equip de Josep Maria Sala a la primera part i els gols de Gerard Vilarmau (3) i Joan Illamola van sentenciar el matx abans del descans.

Codina va fer el cinquè i malgrat les ocasions el marcador ja no es va moure més. El Pradenc encara manté opcions de lluitar per l’ascens, i bona part se les jugarà les dues properes jornades als camps del Torelló i el Llero-

na, setè i sisè classificats respectivament.

A quarta catalana cal destacar el derbi Olost-Pradenc B del passat dia 5, que va acabar en golejada (4-0). Els locals es van avançar només començar per mitjà de Valle, que poc abans del descans feia el 2-0. La segona part Besoy i Parramon van tan-

car el marcador.

Diumenge passat, l’Olost va vèncer per la mínima el Riudeperes (2-1) donant la volta al marcador en els darrers dos minuts, mentre el Pradenc B va caure golejat davant el filial de l’OAR Vic (2-5) en un partit estrany que els pradencs dominaven 1-0 a l’inici de la segona part.//

4a CATALANA - GRUP 4

3a CATALANA - GRUP 5

Jornada 22 Olost FC, 2 - 1, Riudeperes CF Pradenc FC B, 2 - 5 OAR Vic B

Jornada 24 Pradenc FC, 5 - 0, Seva UE

Jornada 21 Olost FC, 4 - 0 Pradenc FC B

Jornada 23 Vic Unió Esportiva B, 1 - 1, Pradenc FC

El passat 6 de març, el Club Bàsquet Prats va assistir al partit que enfrontava l’ICL Manresa contra el Rio Natura Monbus Obradoiro. Van anar-hi unes 40 persones de les diferents categories, sobretot del Benjamí i Mini. Aquesta sortida era habitual fins fa uns quatre anys, i ara, la nova Junta Directiva del club ha decidit recuperar-la i també treballaran per visitar les instal·lacions del FC Barcelona de bàsquet.

A falta de dos partits, el Sènior Masculí va quart a la lliga, i el Sènior Femení va acabar la primera lliga fa unes setmanes amb bones sensacions. Tots dos equips participaran a la segona lliga que oferirà el Consell Esportiu d’Osona. Pel que fa als més petits, el Benjamí està disputant la segona fase de la lliga, i el Mini va començar a jugar partits a la Federació Catalana de Bàsquet.//JF

motor

Membrado busca un nou triomf al ral·li Pachá-la Pineda Josep Maria Membrado i Jordi Vilamala (Ford Fiesta R5) retornen aquest dissabte dia 19 a terres tarragonines per disputar el VIII Ral·li Pachá-la Pineda. Després de la seva absència el 2015 en el ral·li tarragoní, el pilot olostenc vol mantenir les bones sensacions del triomf de Sant Julià en la que serà la primera prova de la Copa Catalunya d’asfalt.

En les seccions inicials, la lluita se centrarà en els trams de la Mussara i Castillejos i després d’una hora i mitja per reagrupar-se, els cotxes que quedin en competició es dirigiran a Riudecanyes per disputar Escarnalbou i la Teixeta. “Estem molt motivats per afrontar una temporada que preveiem més densa i competida que de costum. L’any passat no vàrem anar a Tarragona, però hem competit en aquests trams en diferents formats i esperem estar en la lluita per la victòria”, comentava Membrado.//AC

LaRella | 7

reportatge

Núm.393

La connexió a Internet al Lluçanès LLUÇANÈS Per_ Jordi Freixa

El Lluçanès està a punt de vèncer la fractura digital que l’ha deixat a la cua de la connexió a Internet durant anys. Hi ha molts pobles on les grans operadores no hi oferten el seu servei.

Es centren en millorar-lo a les zones més poblades; més rentables.

El pastís és molt gran, i els menys de 8.000 habitants de la nostra comarca en són un tall molt petit.

Des de la lenta i pesada connexió sorollosa per cable, passant per la major velocitat gratuïta de guifi.net, fins als avantatges de l’ADSL, l’evolució de la xarxa guifi i l’arribada de la Fibra Òptica. Fa només 15 anys penjar un video a youtube o descarregar pel·lícules d’Internet era a l’abast de ben pocs lluçanesos.

Poques cases estaven connectades, i amb molts problemes, interrupcions i lentitud.

El Lluçanès ha viscut el camí cap a l’alta velocitat des de l’aïllament. L’única possibilitat d’algunes zones ha sigut fer créixer la xarxa oberta de guifi.net, o confiar en operadores d’abast local com Priona.

L’arribada de guifi.net L’ADSL va començar a escampar-se, amb més o menys entrebancs, però no arreu. Va ser amb l’arribada del guifi.net, l’any 2007, quan es va solucionar l’accés a Internet dels pobles.

La instal·lació i posada en marxa d’antenes va ser finançada pels ajuntaments, i va permetre l’arribada d’Internet a la majoria de les cases. Molts ajuntaments van aprofitar-ho per crear centres de connexió en biblioteques, centres cívics o, com en el cas de Sant Bartomeu i Lluçà, s’hi va desenvolupar un Telecentre.

Les cases tenien la possibilitat de connectar-se de manera gratuïta, pagant només la

LaRella | 8

instal·lació d’una antena receptora. Llavors podien accedir a la xarxa introduint un usuari i contrasenya, i configurant el navegador d’Internet. Els ajuntaments on hi arribava ADSL eren els que abastien la xarxa amb Internet, és per això que et podies connectar a través del proxy d’Olost, Oristà, Gurb, Sant Feliu…

S’havia aconseguit universalitzar el servei d’Internet, però el manteniment de la xarxa es basava en el voluntariat. Quan s’espatllava un aparell, o simplement marxava la llum en un dels locals on hi havia les antenes, les cases receptores es veien afectades durant hores, o dies.

Els ajuntaments no podien assumir el manteniment. Com explica Lluís Bosoms, administratiu de l’ajuntament d’Alpens, “era complicat gestionar les avaries”. Guifi. net va ser l’única connexió d’Alpens durant anys, la instal·lació va ser pagada amb diners del municipi, però l’ajuntament no podia atendre i resoldre els problemes dels usuaris, que trucaven sovint quan no funcionava o hi havia connexió lenta.

A més a més, la velocitat no era garantida, depenia de la quantitat d’usuaris connectats i hi havia limitacions: no es podien descarregar pel·lícules ni arxius pesants. Algú s’havia d’ocupar del manteniment de la xarxa…

Priona com a solució de pagament Priona va néixer el 2012 de la mà del perafitenc Pere Casas.

Tal com explica, es dedicava a resoldre i arreglar problemes informàtics i de connexió al Lluçanès, i va veure que no podia resoldre’ls sense una millora de la xarxa d’Internet, concretament la de guifi.net.

A la web de guifi.net hi diu que “la infraestructura és un bé comú”, i que “ les persones interessades poden promoure i invertir en aquesta xarxa, tot

Aquest mapa mostra com es connecten els nuclis de població del Lluçanès amb la xarxa de guifi.net, que també utilitza Priona.

Per exemple, l’Internet que arriba a Merlès passa per Sant Feliu i fa parada en dos punts. / Font: guifi.net

garantint l’accés a Internet de qualitat a un preu just”. Això és precisament el que fa Priona al Lluçanès.

Tal com explica Casas, les instal·lacions inicials van ser pagades pels ajuntaments, però els equipaments s’han de renovar amb certa regularitat, i més si és vol garantir un bon servei o millorar-lo. Que les empreses millorin la xarxa no vol dir que se n’apropïin: si ets usuari de guifi. net, et pots continuar beneficiant de la xarxa de manera oberta i gratuïta.

Les empreses milloren les instal·lacions, tot creant un benefici pels usuaris, i a la vegada es beneficien de la xarxa existent, les antenes de la qual, en el cas del Lluçanès, sovint són en dependències municipals.

Segons els comptes de la fundació guifi.net, que es poden consultar a la seva pàgina web, des del 2012, Priona ha invertit uns 44.654 € en el manteniment de la xarxa al Lluçanès. Altres empreses, com Gurbtec o Gaufix, han mantigut les xarxes amb

En molts pobles de la comarca només hi harriba la xarxa de guifi.net, present en més de 1000 cases

536 i 4.730 €, respectivament.

L’única diferència que hi ha entre l’Internet gratuït de guifi. net i el de pagament és el seu origen. En el primer cas el presten els ajuntaments que disposen de bona connexió, com el d’Olost, i en el segon cas s’utilitza el que contracta l’empresa. En el cas de Priona, és fibra òptica vinguda de Barcelona, que es transporta per terra fins a Olost i Sant Bartomeu, i des d’allà a través de la xarxa wifi cap a tots els pobles.

Guifi.net, una xarxa col·laborativa Guifi.net es descriu com una Xarxa de Telecomunicacions de Comuns Oberta, Lliure i Neutral. Amb aquestes característiques, és independent, no té restriccions, i és neutral respecte als continguts i la tecnologia.

L’any 2008 es va crear la fundació privada, sense ànim de lucre i d’interès general, que promou el desenvolupament de la xarxa aplicant un model econòmic basat en la gestió dels béns comuns i l’economia col·laborativa.

reportatge

17 de març de 2016

Possibilitats d’Internet al Lluçanès Hem trucat a tots els ajuntaments de la comarca per comprovar com s’accedeix a Internet als municipis. El servei d’ADSL a través de la connexió telefònica existeix a Oristà, Sant Feliu Sasserra, Prats, Olost, Sant Bartomeu, Perafita i Sant Boi. A la resta de pobles la connexió no hi arriba o es pot contractar, però és molt limitada.

Pel que hem anat recollint, el servei d’ADSL només es serveix correctament als pobles on hi ha centraleta de Telefonica, que són els que hem mencionat, i sol allargar entre 3 i 4 Km. És per això que algunes cases de la Torre, Sant Martí d’Albars o Sant Agustí gaudeixen del servei, gràcies a la proximitat amb Oristà, Perafita i Sant Boi, respectivament.

Tots els altres pobles només tenen l’opció de guifi.net, ja sigui de manera gratuïta o contractant els serveis de Priona. És el cas de

La fibra òptica arriba en dependències oficials d’alguns pobles, però la població només hi pot accedir a Sant Bartomeu del Grau i Olost

la Torre d’Oristà, Santa Creu de Jutglar, Santa Eulàlia de Puigoriol, Alpens, l’Alou, Sobremunt, Merlès i Sant Martí d’Albars.

Pel que fa a les cases de pagès, a algunes hi ha arribat guifi. net, si les característiques del terreny ho permeten (cal que hi hagi visibilitat entre l’usuari i l’antena proveïdora). En el cas de les cases més aïllades, la majoria es poden connectar a través del satèl·lit, normalment Iberbanda.

La Fibra òptica, una realitat Priona ja ha finalitzat la primera fase de desplegament de la Fibra Òptica a Olost, i ben aviat els interessats podran contractar el servei. Com explica Casas, l’ajuntament d’Olost va assumir els costos de portar la línia fins el Centre Cívic, i Priona l’ha desplegat pel nucli del poble, amb previsió d’ampliar el servei. El servei de Fibra és 30 vegades més ràpid que un ADSL convencional.

A Sant Bartomeu del Grau ja fa més temps que hi és present. Hi arriba des de l’Eix del Lluçanès per les Ferreres, i des de Gurb passant pel Roc Llarg a través de les estructures de la línia de telèfon. Aquesta està gestionada per l’empresa osonenca Goufone Telecom, que també ofereix Internet a través de guifi.net.

La variable telefonia mòbil El 3G arriba a la majoria de nuclis poblats de la comarca, i el 4G comença a treure el cap a Prats. Pel que podem concloure després de parlar amb els ajuntaments, al Lluçanès Nord (Alpens, Sant Agustí i Perafita), la companyia que funciona millor és Vodafone, i la pitjor Orange, que amb prou feina hi té cobertura. Orange també falla en alguns punts d’Oristà i altres zones més aïllades, i Vodafone en alguns punts de Lluçà. Movistar, en canvi, és més regular arreu.

En alguns punts només hi arriba

Movistar, i en d’altres d’aïllats, no hi ha gens de cobertura, com alguns punts ensotats propers a la riera de Merlès.

Bon Internet en dependències oficials La bona connexió a Internet arriba a tota la comarca des de fa anys. La Fibra Òptica és present a Lluçà, i fins i tot a Sant Agustí, als consultoris mèdics, gràcies a les instal·lacions fetes pel Departament de Sanitat.

Els jutjats de pau també requereixen connexió, i la tenen gràcies a diversos sistemes, ja sigui Iberbanda, Fibra, o amb millores proporcionades per Telefonica; en aquest cas és el Departament de Justícia qui el serveix.

Les escoles també requereixen un bon servei, de la mà del Departament d’Ensenyament. Així doncs, a la majoria de municipis hi arriba Internet de qualitat, per tres bandes diferents, però la població no se’n pot beneficiar.//

LaRella | 9

agenda

Del 18 al 28 de març

SANT FELIU SASSERRA_ EXPOSICIÓ_ Del 6 de març al 10 d’abril, a la Biblioteca Sant Pere Almató. Associació lectura fàcil: 10 anys fent nous lectors SANT BOI DE LLUÇANÈS_ EXPOSICIÓ DE PINTURA D’ESTEVE MANUBENS_ El dia 24, 25, 26, 27, 28 de març. A la sala d’exposicions Joan Farré i Gasol (davant l’Església).

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ CASAL DE SETMANA SANTA_ Del 21 al 24 de març, per a nens i nenes de 3 a 12 anys.

divendres 18 LLUÇÀ_ XERRADA INFORMATIVA_ Sobre l’utilització del desfibril·lador. A les 6 de la tarda,al local social de Santa Eulàlia de Puig-oriol.

OLOST_ CLUB DE LECTURA_ A les 10 del vespre, del llibre “El tret de gràcia” de Marguerite Yourcenar.

A la Fonda Sala.

diumenge 20

Núm.393

PRATS DE LLUÇANÈS_ BENEDICCIÓ DE PALMES I RAMS_ A 3/4 de 12 del migdia a la plaça de l’Església.

PRATS DE LLUÇANÈS_ DECOREM LA MONA_ A les 5 de la tarda al passeig del Lluçanès. Activitat infantil amb l’Esplai Paff.

dilluns 21

diumenge 27

SANT FELIU SASSERRA _ LECTURA DE POEMES_ A les 6 de la tarda a la Biblioteca Sant Pere Almató. Celebració del Dia Mundial de la Poesia.

ALPENS_ CANTADA DE CARAMELLES_ A partir de les 12 del migdia pels carrers del poble.

dimarts 22 SANT BARTOMEU DEL GRAU_ RUTA DE LES LLENGÜES_ Tot el dia i també dimecres 23, per a joves de 12 a 16 anys. Preu 35€.

Més informació i inscripcions a esplaimarcianet@gmail.com

dijous 23 SANT BOI DE LLUÇANÈS_ CANTADA DE LA PASSIÓ_ A 2/4 de 9 a l’Església després de Missa. A les 10 del vespre pels carrers del poble.

PRATS DE LLUÇANÈS _ SANT TXUPITASSU_ A les 12 de la nit a la sala polivalent. Entrada 5€

divendres 25 SANT FELIU SASSERRA_ DIVENDRES SANT_ A les 9 del vespre, Via Crucis pels carrers del poble.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ D’ESTEVE MANUBENS_ A 2/4 de 2 del migida, a la Sala d’exposicions Joan Farré Gasol.

PRATS DE LLUÇANÈS_ VIA CRUCIS_ A quarts de 8 del matí pels carrers del poble.

SANT FELIU SASSERRA_ BENEDICCIÓ DELS RAMS I PROCESSÓ CAP A L’ESGLÉSIA_ A 2/4 d’11 del matí, a la Capella de Santa Magdalena.

PRATS DE LLUÇANÈS_ RUTA GUIADA DE LA BRUIXA NAPA_ A les 11 del matí, aproximadament 4km. Activitat familiar. Inici davant de Cal Bach.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ CANTADA DE caramelles_ Al matí, pels carrers del poble.

SANT FELIU SASSERRA _ MISSA SOLEMNE I CANTADA DE CARAMELLES_ A les 10 del matí, cantada de caramelles a la capella de Santa Magdalena. A les 11 Missa cantada per la Coral Sant Feliu, després, caramelles pels carrers del poble.

PRATS DE LLUÇANÈS_ BALLS DE BASTONS_ A 2/4 de 10 del matí, balls de bastons, a càrrec dels bastoners i els estalladors. Per diferents carrers del poble.

PRATS DE LLUÇANÈS_ CANTADA DE CARAMELLES_ Després de Missa, cantada de caramelles amb l’alumnat de les escoles FEDAC Prats i Lluçanès. Seguidament, balls de bastons.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ CANTADA DE CARAMELLES I RIFA DELS OUS_ A 2/4 d’1 del migdia, a la plaça Dr Griera.

dilluns 28

dissabte 26

OLOST_ APLEC a SANT ADJUTORI_ A les 12 del migdia PRATS DE LLUÇANÈS_ BERENAR I AUDICIÓ DE SARDANES_ A les 6 de la tarda a Sant Andreu de Llanars, amb la Cobla Principal de Berga.

mou-te

Setmana Santa al Lluçanès Com cada any a tots els pobles del Lluçanès s’hi celebren actes i activitats per celebrar la Setmana Santa. Hi trobem la benedicció de rams i palmes, la vetlla pasqual, les tradicionals cantades de caramelles als diferents pobles, la rifa dels ous a Sant Bartomeu del Grau, o la cantada de la Passió a Sant Boi de Lluçanès, que s’allarga fins a altes hores de la matinada i que aglutina homes d’edats ben diferents, que any rere any mantenen aquesta cantada pels carrers i places del poble. A Oristà i la Torre encara fan el salpàs, on el mossèn de la parròquia beneeix les cases amb sal i aigua, el dilluns després de rams.

Les activitats començaran aquest cap de setmana amb la benedicció de les palmes i palmons, que com diu la tradició hauran comprat les padrines dels nens i nenes del Lluçanès. L’obligació dels padrins no arribarà fins uns dies després, ja que ells són els encarregats de comprar la mona de pasqua, símbol que les abstinències de la Quaresma ja s’han acabat.

A totes aquestes activitats hi hem d’afegir els casals de setmana santa adreçats a infants i joves que s’organitzen a diferents pobles del Lluçanès. Els quals han esdevingut indispensables per a molts pares i mares.//Red

LA TORRE D’ORISTÀ SALA POLIVALENT

DIUMENGE 27 DE MARÇ A les 22h

JORDI BRUCH Vine a BALLAR amb la millor música en directe!

A la mitja part del ball hi haurà coca per a tots els assistents!!

Instagram #Lluçanès

@elnostrearxiufotografic _ El jovent de Sant Feliu Sasserra damunt d’un carro sota l’atenta mirada d’una dona gran, c. 1950. [...]

LaRella | 10

@pekepecanins_ Enduroo dayy!#gass#husqvarn a#125#motorgas#enduro#moto cross#Lluçanès#osona#100#

@ariacado_ Quan el pare et fa massatges... #mountain #mountains #sky #beautiful #view #scenery #nature #hike #hikeing #lluçanès [...]

@afreixab _ #santmartídalbars #lluçanès #interruptor #rodó #retro

@isaacperaire_ Amb els Vicepresidents del Consorci del #Lluçanès hem explicat a la Presidenta de la Diputació els projectes i reptes conjunts que tenim els municipis de la comarca. [...]

directori d’empreses del lluçanès

CONTRACTACIÓ D’ANUNCIS PER

PER

1/2 ANY

1 ANY

93 850 82 81 | comunicaciolarella@gmail.com

AGRICULTURA

ALIMENTACIÓ

la rella -publicitat-

93 850 82 81

ANIMALS

MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER

la rella -publicitat-

93 850 82 81

ALLOTJAMENT

ASSEGURANCES CONSULTORIES GESTORIES

BANCS I CAIXES

CONSTRUCCIÓ I MATERIALS

DIVERSOS

DIARIS LLIBRES REGALS

ENERGIES

C/ DEL MAS DE BIGAS, 8-26 T. 93 885 42 61 / 93 885 05 37 / 93 881 47 13 F. 93 889 47 33 / 93 883 36 71 - 08500 VIC corretja@corretja-sl.com www.corretja-sl.com

ESTÈTICA

La Bona Sort ADMINISTRACIÓ DE LOTERIES LA LOTERIA DEL LLUÇANÈS AL VOSTRE SERVEI !

la rella -publicitat-

FORMACIÓ IDIOMES

loteriadeprats@gmail.com tel/fax: 93 850 80 59

L' ESTANC

93 850 82 81

Tabacs, papereria, fotocòpies, material escolar, objectes de regal i servei a empreses!

Telf. 93 856 00 54 C/ Major n. 17 Prats de Lluçanès

ARTESANIA

ESCURAXEMENEIES

EXCAVACIONS I GRAVES

DIETÈTICA

FLORS I JARDINS

FOTOGRAFIA

To +INSTAL

HOSTALS BARS RESTAURANTS

Portes i automatismes de garatge Tancaments i portes jard铆 Serralleria i manteniments

649 99 67 62

www.tomasinstal.com

la rella -publicitat-

93 850 82 81

FUSTERIA MOBLES

PERRUQUERIA

INSTAL路LACIONS

FORNS DE PA Obert de dijous a diumenge Passeig del Grau, 7 Sant Bartomeu del Grau T. 93 888 92 44

la rella -publicitat-

93 850 82 81

la rella -publicitat-

TALLERS MECÀNICS

SALUT

93 850 82 81

TAXIS

PINTURES

la rella -publicitat-

93 850 82 81

SERVEIS

la rella -publicitat-

SERVEIS INFORMÀTICS

93 850 82 81

TREBALLS FORESTALS

SABATERIA

la rella -publicitat-

93 850 82 81

TINTORERIES

el temps

17 de març de 2016

»» MÒDULS D’UNA LLAR DE FOC de peces. Per interior. T.: 628 06 44 59 (R90/01)

ES VEN »»OPEL ASTRA Sport 2.0 DTI. Diesel.

Només porta 100.000 Km. Impecable. T.: 619 78 12 53 (R92/02)

»» TAULELL PORTÀTIL PER BAR, discoteca o altres usos (barra de bar).

Molt bé de preu. T.: 659 92 31 72 (R90/08)

»»HONDA 200 tot terreny. Preu: 1000 €. T.: 646 318 739 (R92/04)

»»ARMARI SABATER nou, de pi i color fosc. Preu: 200 €. T.: 659 769 313 (R89/08)

»»SUzUKI GRAN VITARA de gasolina, any 2005. Amb 169.000 km. En perfecte estat. Per no utilitzar. T.: 649 89 81 03 (R91/02)

»» COBERTS de ferro galvanitzat i fusta. Desmontables. De 3x3m. Ideal per cavall o altres animals, o per guardar objectes. En molt bon estat. T.: 606 06 44 23 (R90/03)

»» BATERIA MUSICAL marca Pearl. T.: 695 505 867. (R88/06)

»» CASA A SANT BARTOMEU del Grau.

Preu: 108.000 €. T.: 646 17 16 77 (R89/05)

»» CIRCUIT ESCALÈXTRIC model C2 amb cotxes amb efecte fang i mòdul comptavoltes. T.: 695 505 867 (R88/05)

»» PÀRQUINGS en local cèntric a Sant Feliu Sasserra. Per motos, cotxes, furgonetes, camions, caravanes, autocaravanes... T.: 650 31 98 51 (R87/03)

ES LLOGA

»» GARATGE A St Bartomeu del Grau.

Preu: 30€/mes. T.: 646 17 16 77 (R89/06)

»» PIS EN CASA de Santa Creu de Jutglar. T.: 617 738 182 // 93 871 89 19 (R90/04)

S’HA PERDUT »» MONEDER DE MÀ a la zona de l’Spar o Serrat del Sol. T.: 93 232 36 75 (R92/07) »» CAIXA DE CARTRÓ TUBULAR plena de miniatures de fusta, a l’àrea dels contenidors. T.: 659 21 51 59 (R89/01)

ES REGALA »» 10 GALLINES I POLLASTRES periquites i 13 CONILLS I CONILLES d’un any d’edat. T.: 93 813 90 03 (R91/05)

»» PIS EN LLOGUER a Av. Pau Casals, 54, 1r. T.: 649 91 24 08 (R92/05)

ES BUSCA

»» PIS A PRATS a l’avinguda Pau Casals 54, 1r pis. T.: 649 91 24 08 (R91/07)

»» PARELLA JOVE busca casa amb possibilitat de fer hort. A la zona del Lluçanès o Baix Berguedà T.: 620 11 31 07 (R92/06)

»» 2 GOSSETS PETITS molt carinyosos.

T.: 699 04 52 78 (a partir del migdia) (R93/03)

»»PIS A PERAFITA. Planta baixa, 3 habitacions, cuina, menjador, calefacció de biomassa i jardí. Preu econòmic. T.: 660 17 88 60 (R90/06)

»»BICI DE CARRETERA TREK Madone 4.5 amb quadres de carboni. Ta-

»» CASA a Sant Bartomeu del Grau. T.: 646 17 16 77 (R89/07)

»» VINS I LICORS. Pago bé. T.: 606 846 420 (R93/01)

»» PIS PETIT d’una habitació ideal per caps de setmana. A Perafita. 270€/ mes. T.: 662 003 299 (R93/04)

»» DESPATX MOBLAT amb servei de recepció, centraleta, calefacció, telèfon, fotocopiadora, fax, Internet, lavabo i sala de reunions. T.: 93 888 97 70 // 659 86 40 44 (R91/02)

»»ENSULFATADORA HARDI arrossegada amb rodes, de 2500 litres. I una MÀQUINA de treure rocs hidràulica. T.: 686 37 48 93 (R90/11)

»»CASA A LLUÇà de 120m2 i 1400m2 de terreny. 3 hab. dobles, rebost, terrassa. Per entrar a viure. Preu: 120.000€. T.: 696 685 058 (R90/07)

»»PORTA GARATGE de planxa ondulada. Color gris, com nova.

3,36x2,87m. S’hi pot afegir vidriera de 80cm. T.: 93 856 02 89 (R90/05)

»» CASA A PERAFITA. 5 habitacions dobles, 4 banys, rebost, bodega, llar de foc, sala-menjador per 12-15 persones, garatge i espai de magatzem.

Jardí i piscina. Ideal per grups. T.: 628 88 30 87 (R92/03)

»»REMOLC de 1,95 x 1,5 metres. T.: 695 505 867 (R88/04)

»»CARAVANA TEC TOUR 520Kg del 2009 per matricular. Gairebé nova.

Té 3 ambients i capacitat per 6 persones. Calefacció i aigua calenta Truman. A Prats. Preu: 10.000 €.

T.: 607 483 699 (R89/10)

banys. Amb plaça de pàrquing T.: 651 53 26 00 (R91/01)

»» DUES PLACES DE PÀRQUING al C/ Nou nº 17 de Prats de. Preu: 30 € /mes cadascuna. T.: 660 17 88 60 (R92/01)

»»MOBLE PROVENÇAL de menjador de 2x2,20m i una taula rodona extensible. Preu: 500 €. T.: 678 22 56 83 (R89/04)

»»SEAT PANDA amb assegurança fins el mes d’octubre. Per 900€. Trucar vespres: 93 856 02 89 (R90/02)

lla 54. Del 2010. Impecable. Preu: 800€. T.: 646 88 73 53 (R87/01)

»» PIS A PRATS de 4 habitacions, 2

»» ESCALA de 2,80m per posar a l’exterior. Millor de ferro o fusta rústica. T.: 669 800 250 (R89/02) »» LLITERA DE FERRO o fusta, de 0,80m d’amplada, en bon estat. T.: 669 800 250 (R89/03)

ES COMPRA

PUBLICITAT ES COMPRA tota classe de trastos:

llibres, vinils, bicicletes, licors, tot tipus d’eines de construcció, fusteria, etc.

Ràdios, joguines antigues, electrodomèstics, màquines, canyes de pescar, generadors de llum, restes de drogueria, bombes d’aigua, còmics, escalèctrics, antiguitats, instruments musicals i més!

Passem a domicili i paguem al comptat!

Tel. 696 11 74 27

EL TEMPS QUE HA FET_ De l’1 al 14 de març de 2016

TEMPERATURA MÀXIMA ORISTÀ 2 de març

Cº

1

Màx.

14,8

Min.

ORISTÀ l/m2

-4,4

Màx.

-16,5

2

17

0,9

3

15,4

-2,1

Ip

4

14,9

-2,7

5

12,2

-1,1

6

11,4

-3,2

7

12,5

-0,9

13,7

5,7

2,2

Min.

-2.8

-7,3

SANT FELIU l/m2

Màx.

Min.

Març ventós i Abril plujós, fan el Maig florit i formós

Cº

ORISTÀ 11 de març

17,9

OLOST DIA

TEMPERATURA MÍNIMA

l/m2

PRATS Màx.

14

Min.

-3,5

17,9

0,2

15

1

16,5

-2,6

13,5

1

14,7

-4,3

12,5

-2,5

12,4

2,2

10,5

1

12,4

-2,5

9,5

-2,5

-1,5

11

-0,5

13,8

-2,2

11

-1,5

4,3

-6,5

4

-3,5

8

13

-2,1

9

4,4

-4,7

10

14,3

-4,5

15,1

-6,7

12,5

-4

11

14,8

-5,2

15,9

-7,3

13,5

-5

12

14,6

-3,8

15,2

-5,3

13,5

-4

13

13,4

-4,6

14,1

-6,5

12

-5

14

10,7

-0,9

11,4

-2,7

9,5

0,5

0,2

Ip

l/m2

Ip 3,8

0,3

Dimarts 15 de març les cigonyes van fer parada i fonda a Sant Boi. /JM CASTRO

LaRella | 15

Borralleras Advocats Consultoria Empresarial 25 ANYS AL SEU SERVEI, SEGUIM CAMINANT Borralleras Advocats Consultoria Empreserial compleix 25 anys d'existència. Amb ocasió d'aquest assenyalat aniversari, volem agrair a clients, associats i amics la confiança dipositada en la nostra empresa durant aquest quart de segle. Aprofitant tan assenyalada data, els anunciem importants novetats que esperem augmentin la seva confiança en nosaltres Consolidat en tot aquest temps el nostre projecte professional de gestió i assessorament, ens satisfà anunciar una important millora i ampliació dels nostres serveis jurídics en els àmbits penal, civil, laboral i fiscal tributari, amb la incorporació de nous advocats al nostre departament. D'altra banda, incorporem a la nostra firma un economista especialitzat en l'àmbit mercantil i

T. 93 255 31 89

financer que proporcionarà un servei i un grau de coneixement, si s'escau, més profund en la gestió econòmica tant d'empreses com de particulars.

Borralleras Advocats Consultoria Empreserial és un despatx multidisciplinari que actua en diverses àrees del dret, la gestió i l'assessorament. Format per professionals d'acreditada solvència, el suport tècnic que proporcionen aquestes incorporacions és una garantia de qualitat en els projectes en què la nostra empresa participa.

Tot el nostre equip segueix estant a la seva disposició a les nostres oficines, amb el mateix ideal que ens ha guiat fins ara i que ens segueix distingint: el servei als nostres clients.

T. 93 856 06 50