R391

LA REVISTA quinzenal DEL LLUÇANÈS 18 | febrer | 2016 núm: 391

www.larella.cat

Encaminem la Quaresma

PÀG 3

El 28 de febrer hi ha eleccions agràries Es podrà votar la representativitat dels sindicats en meses situades a 9 municipis del Lluçanès PÀG 5

Les escoles del Lluçanès apadrinen les fonts El projecte té la col·laboració de la plataforma Lluçanès Viu i el Centre de Recursos Pedagògics PÀG 8-9

800 anys de vida a Puig Ciutat El proper 27 de febrer s’inauguren les reformes que han fet visitable el jaciment PÀG 5

“La por guarda la vinya?”

La columna de la quinzena, per Ramon Erra Passant a la Candelera de Perafita / Foto: Francesc Viñas

notícies

piulades

#Lluçanès

Núm.391

El Lluçanès es disfressa

@Cons_Llucanes_ 16/2/2016 Recuperem les llavors del #Lluçanès.Presentació i taller del projecte GraLla,dissabte 27 de febrer al @Cons_Llucanes @joancomaroura_ 16/2/2016 @PereFrOli ja que el Lluçanès no s’acaba d’independitzar d’Osona, l’autèntic referèndum seria demanar a Osona independitzar-se del #Lluçanès. @gabiferrador_ 14/2/2016 En una setmana han caigut 20L x m2 a Perafita #Lluçanès Més que en els ultims tres messos junts. @meteocat @TomasMolinaB #Hivern

PRATS DE LLUÇANÈS_ El Carnaval va començar dimarts 9 amb el ja consolidat Sopar de Carnestoltes. Diumenge els carrers del poble van acollir la rua. Un total de 4 comparses i 4 carrosses van ser els protagonistes de la festa, acompanyats de molta gent.

L’arrossada al pavelló, amb unes 300 persones, l’entrega de premis i actuació infantil van posar fi a la festa.//LF_ F: M. Font

sant boi_ El Rei Carnestoltes va arribar diumenge 14 a la tarda. Acompanyat de nens i nenes, va sortir del col.legi Aurora passant per carrers fins arribar a la plaça Nova on va ser cremat. Després al local social El Centre, petits i grans van poder ballar amb l’animador Jaume Barri. Per finalitzar la festa és va repartir xocolata i coca per a tothom.//MG_ F: JM Castro

sant feliu sasserra_ El carnestoltes a Sant Feliu va tenir lloc el dia divendres 5. El protagonistes van ser els nens i nenes d’Els Roures i tota la ZER Gavarresa. Va començar a l’escola i va continuar amb una rua pels carrers del poble. Finalment, el Rei Carnestoltes va ser cremat al camp de futbol.// F: N. Obradors

alpens_ El dimarts de Carnestoltes és festa local a Alpens. Des de bon matí veïns del poble van cuinar el dinar per a unes 180 persones, paella d’arròs amb conill i ànec amb peres. Havent dinat unes rodes de Bingo, ball amb l’acordió de la Margarita i la crema del carnestoltes van posar fi a la festa.// F: www.dalpens.com

olost_ El carnestoltes d’Olost es va estrenar sota un nou format. “La Carmelada” es va celebrar el dissabte 6 al matí pels carrers del centre d’Olost amb la gresca de Batuka l’Olla, un grup de tabalers que van animar la rua. Se’n destaca les tempestes de caramels que es van fer al llarg del recorregut. Un dinar al pavelló va tancar la festa.//PA_ F: L. Marsó

sant bartomeu del grau_ El carnaval va començar el 5 de febrer amb el Carnestoltes de la Monjoia i el Patufet. El dissabte 13, tothom va gaudir de la Rua de carnaval organitzada per la Cucafera. La comissió de joves va muntar el sopar de carnaval amb més de 150 comensals, que van gaudir dels espectacles organitzats per diferents colles, i el concert de Sixtus i dj Xexu.//

@icefefic_ 12/2/2016 Ja tenim el desfribil.lador davant del local social operatiu! #lluça #lluçanès @ANCLlucanes_ 7/2/2016 La gent del #Lluçanès hem baixat a l#Ebre a defensar que #LoRiuÉsVida i a no oblidar que continuem sent!! @isaacperaire_ 7/2/2016 A #Perafita, goteja. A 2/4 de 12 comença el passant de cavalls, carros, bastoners i gegants (si no plou). #Lluçanès @MasLesVinyes_ 7/2/2016 Llevar-se amb olor de pluja i sentir el terra mullat. Per fi! #lluçanès @pbgastronomica_ 6/2/2016 #Rostit de Campionat!,rostit d’oca amb peres, magnífic plat de la #Cinta al seu Hostal de Sant Agustí #Lluçanès @carolinafont_ 6/2/2016 La Fetillera deixant empremta a Prats! Seguim sent tres voltes rebels! #Lluçanès @Pratsinfo @ revistaLaRella @el9nou

LaRella | 2

notícies

18 de febrer de 2016

Comença la campanya de les eleccions agràries

què es cou?

Sant Boi accepta uns terrenys com a pagament d’un deute de 214.046€ sant boi de lluçanès Per_ Redacció

lluçanès Per_ Jordi Freixa

El proper 28 de febrer s’escollirà la representativitat de les organitzacions professionals agràries de Catalunya. Els professionals acreditats podran votar a les meses electorals de la seva població.

Se n’instal·laran en els municipis amb més de 15 electors, que són la majoria de pobles del Lluçanès.

Els de Sant Martí d’Albars hauran de votar a Perafita, i els de Sant Boi i Sobremunt, hauran de votar a Sant Agustí. A Alpens no hi ha cap professional agrari acreditat. En total, 228 lluçanesos podran votar, 18 dels quals per partida doble, com a treballadors i com a titulars d’una empresa del sector.

La novetat d’aquestes eleccions és que la circumscripció electoral no serà per comarques, ni per províncies, sinó per tot Catalunya. Enguany, amb les cambres agràries abolides, no s’escullen representants, per tant no hi ha llistes amb candidats, sinó que es vota directament el sindicat. La votació servirà per mesurar la

El proper 28 de febrer es podrà votar a la majoria de pobles del Lluçanès

representativitat dels sindicats, i determinar el seu pes en els consells i taules de decisió dels propers anys.

Es podrà votar Unió de Pagesos (UP), Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i Asociación Agraria – Jóvenes Agricultores (ASAJA). Històricament, el sindicat amb més suports a la comarca ha sigut Unió de Pagesos, que en les últimes eleccions, del 2011, va obtenir més del 65% de suport al Lluçanès, i va guanyar a Catalunya amb el 58,49% de vots. Això va permetre tenir un representant del Lluçanès, Josep Teixidó, 15è a la llista de la demarcació de Barcelona d’UP. La campanya va començar el 13 de febrer i acabarà un dia abans de les eleccions. No hi ha constància d’actes de campanya previstos al Lluçanès, però a la majoria de pobles hi ha cartells del principal grup, Unió de Pagesos. Ramon Soler (UP) explica que no està previst fer actes amb motiu de les eleccions, però que s’aniran fent xerrades dels temes que interessen, com les valoracions cadastrals o la vacunació de la llengua blava.//

El passat 26 de gener es van aprovar els pressupostos de St Boi de Lluçanès. L’equip de govern (CiU) va comptar amb l’abstenció de l’oposició (ERC-AM) per aprovar uns pressupostos de 608.000€, lleugerament inferiors als de l’any 2015.

En el ple es van explicar breument les partides del pressupost, sobretot les que s’han modificat, com la partida dedicada al sou de l’alcalde. Tal com vam informar a LaRella 385, Josep Mª Masramon havia renunciat al sou perquè estava jubilat, però pel que es desprèn del pressupost, passarà a percebre 600 € nets mensuals. Tal com va explicar ell mateix, ha renunciat a cobrar la jubilació, i substituirà quan a la dedicació i retribució a la

regidora Maria Martínez, en dedicació i retribució.

D’altra banda, el ple també va servir per aprovar l’acceptació d’uns terrenys com a pagament de les quotes d’urbanització del pla Moner. Tal com es desprèn dels documents, l’empresa urbanitzadora Pla Moner S.L.U tenia un deute amb l’ajuntament de 214.046,02 €.

Per tal de pagar el deute, l’empresa va oferir dues parcel·les de terreny urbà d’uns 5078 m2 valorades en 250.117,61€. La proposta va ser aprovada per unanimitat però va crear certa controvèrsia, ja que com va manifestar Josep Mª Giravent, de l’oposició, l’anterior alcalde no els hauria informat d’aquest deute. A més a més, com va dir Giravent, si s’haguessin cobrat les quotes, es podrien haver utilitzat per cobrir diverses necessitats del poble.//

La sobrevaloració cadastral a debat lluçanès Per_ Laura Megias

Des del 2013 s’està duent a terme una regularització cadastral, que consisteix en donar valor a tota construcció rústica que no constava en el cadastre o de la qual no se’n pagava cap impost.

Segons Unió de Pagesos, en alguns casos es pot arribar a duplicar o triplicar el valor real.

El passat dijous 11 de febrer, Ca la Cinta va acollir una xerrada de Maite Pujol i Carles Mencos, d’Unió de Pagesos, on es va explicar que aquestes valoracions sovint estan per sobre del mercat,

perquè apliquen valors urbans a construccions rústiques. Pujol afirmava que hi ha valoracions que són superiors al valor de construcció de l’edificació i, segons el seu criteri, això és il·legal.

Aquestes sobrevaloracions tenen conseqüències en el moment de calcular l’IBI de les construccions, en els impostos associats al patrimoni, o en l’accés a les beques universitàries per part dels joves.

Per tal de revertir la situació, Unió de Pagesos ofereix assessorament i suport i anima a propietaris, pagesos i ramaders a presentar un recurs de no acceptació d’aquestes valoracions cadastrals.//

LaRella | 3

notícies

Núm.391

Molt moviment per la Candelera

QUÈ ES COU?

20 professors polonesos visiten Prats de Lluçanès

Les curses van comptar amb una gran assistència de públic PERAFITA Per_ Pol Asensi

L’escola FEDAC Prats ha rebut 20 docents de l’escola polonesa Szkola Podstawowa de Zabrze que s’allotjaran al poble del 15 al 21 de febrer. L’estada dels polonesos s’emmarca dins el programa Erasmus+ en què ha participat l’escola pradenca i té com objectiu compartir diferents metodològies d’ensenyament i aprenentatge, a part d’intercanviar experiències educatives. Durant l’estada els docents de Zabrze aprofitaran per conèixer la cultura catalana i les tradicions tant del país com del poble i la regió. Per aquest motiu, l’escola ha preparat un programa durant tota la setmana en què no s’involucrarà només el professorat sinó que també s’hi veuran implicats els alumnes i algunes entitats del poble, com Dansa i tradició, amb una demostració de la Trencadansa, els Bastoners i els Gegants del poble.//LF

El Lluçanès haurà de vacunar la llengua blava El Lluçanès és una de les 28 comarques on segons el govern estatal i l’Ordre AAA/107/2016, vigent des del 4 de febrer, s’haurà de vacunar el bestiar oví i boví contra els serotipus 8 de la llengua blava de forma obligatòria abans del 30 d’abril.

Des d’Unió de Pagesos s’ha denunciat aquesta obligatorietat, i més tenint en compte que a Catalunya no hi ha cap cas d’animal amb el virus. A més, l’any 2008 aquesta vacunació va provocar la mort d’animals, i problemes en la reproducció, salut i productivitat.

Davant la reclamació sobretot en els ramats d’ovelles, el Ministeri d’Agricultura s’ha compromès a actuar davant els efectes secundaris que puguin sorgir. Sobre el cost de la vacunació, el ministeri va assenyalar que l’hauria d’assumir el departament d’Agricultura de Catalunya. //JF

Les Festes i Fires de la Candelera de Perafita van omplir de moviment el cap de setmana del 5,6 i 7 de febrer. Més enllà del tradicional esmorzar el dia assenyalat, la programació va començar divendres al vespre. El grup de teatre Tona’78 Talia va representar l’obra “Freda, gairebé glaçada” al pavelló, una obra molt ben elaborada que girava entorn un cas judicial.

Les activitats van continuar dissabte al matí, ara ja amb el cavall com a protagonista. La Ruta amb cavall pel Lluçanès va arribar a la seva 9a edició, amb sortida al pavelló. El vespre, tot i coincidir amb la majoria de celebracions de carnaval, un centenar de persones es van aplegar al pavelló on es va celebrar sopar popular, concert i ball.

I el diumenge va arribar la tra-

Passant de la Candelera de Perafita /FRANCESC VIÑAS “Xecu”

ca final. Després de mesos sense ploure, aquell dia els perafitencs van haver d’estar pendents del cel. A la nit havia fet algun ruixat que es va allargar a les primeres hores del matí. Aquest fet va fer restar una mica l’afluència de gent. A l’animat passant hi van participar una quinzena de carruatges i una cinquantena de cavalls, a més a més de la cobla jove de Berga, els Bastoners de Sant Bartomeu i els Gegants de Prats. Durant el matí hi va haver

mercat, una exhibició de circ, una exposició de forja d’Adrià Noguera i sardanes.

Per acabar, a la tarda, es van disputar les tradicionals curses de cavalls al camí de Can Carbó. Ara ja amb el cel ben destapat, una important gentada es va acostar al camí de Can Carbó per veure una trentena de cavalls a disputar les diferents curses. La cursa local, que s’està convertint en un clàssic, aquest any se la va emportar Alba Barcons.//

Prats commemora el 302è aniversari de la crema La marxa de torxes amb la presencia dels Miquelets de Catalunya va ser l’acte més multitudinari de Santa Àgata

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Laia Font

El repic de campanes i les activitats de Santa Àgata escolar van donar el tret de sortida a un cap de setmana ple d’actes per tal de commemorar el 302è aniversari de la crema del poble i el dia de la patrona. Al vespre, la Sala de Plens de l’Ajuntament va queEls Miquelets de Catalunya, durant la marxa /MARTÍ FONT

LA TORRE D’ORISTÀ SALA POLIVALENT

20 de febrer a les 22h.

Vine a BALLAR amb la millor música en directe

DUET ECLIPSE

A la mitja part del ball hi haurà coca per a tots els assistents

Organitza: Kuatre Produccions SCCL / Col·labora: Ajuntament d’Oristà LaRella | 4

dar plena de gom a gom durant l’exposició dels Treballs de Recerca dels tres alumnes de l’Institut Castell del Quer, els pradencs Jordi Borralleras i Roger Bou i la santfeliuenca Anna Vila.

El dia que més actes va acumular va ser el dissabte que va començar amb la pintada col·lectiva d’un mural al mur del pàrquing de Cal Xiquet. El mural mostra el rostre d’una dona envoltada d’una frase de l’autora Rosa Luxemburg i acompanyada de mans violetes que van posar les desenes de persones que es van acostar a col·laborar amb la pintada. L’acte va ser organitzat pel col·lectiu La Fetillera.

Tot i així, sense cap mena de dubte, l’acte més multitudinari, així com emotiu, va ser la marxa de torxes acompanyada de l’actuació dels Miquelets de Catalunya, que va començar al vespre a la plaça Vella. El siguici s’inicià en aquest punt ja que s’hi troba Ca l’Enric, una de les cases que van sobreviure a la crema, davant de Cal Bernat, l’altra casa que data d’abans del 1714, els Miquelets van tirar unes sàlves. La marxa va acabar en el mateix punt d’inici amb el recital del poema de Santa Àgata, amb Maria Àngels Paradeda i el cant dels Segadors amb la coral Sant Jordi.//

notícies

18 de febrer de 2016

Les escoles del Lluçanès apadrinen les fonts del seu poble El projecte neix amb la voluntat de recuperar la salut d’aquest preuat patrimoni LLUÇANÈS

Ramon ERRA

Per_ Jordi Freixa

Totes les escoles del Lluçanès participen en el projecte comú “Apadrinem les fonts del Lluçanès”. La iniciativa va sorgir de la plataforma Lluçanès Viu, que després de començar el Projecte Fonts (detallat més avall), va creure que era bona idea comptar amb la implicació de les escoles. Per aquest motiu, es va presentar la proposta a la Montse Sucarrats, de l’extensió lluçanesa del Centre de Recursos Pedagògics (CRP) de Perafita, que posteriorment ho va exposar a les mestres de totes les escoles, i va proposar treballar-lo en el marc del Programa Apadrinem el Nostre Patrimoni del Departament d’Ensenyament.

Durant aquest curs les escoles de la comarca han inclòs en el seu Projecte Educatiu, el coneixament i l’estudi de 3 fonts del seu entorn local i han recuperat i apadrinat una font propera i accessible des de l’escola. Sucarrats explica que des d’un punt de vista pedagògic, amb el projecte l’alumne és el protagonista del seu propi procés d’aprenentatge.

Les fonts apadrinades Per conèixer millor les fonts apadrinades es poden consultar les webs de les escoles o la del Centre de Recursos Pedagògics (https://sites.google.com/a/xtec. cat/crp-osona/les-fonts-del-llucanes): > A l’escola la Monjoia de Sant Bartomeu, han apadrinat la Font de la Teula. > Els nens i nenes de Terra Nostra d’Olost, la Font Puda, un

La por guarda la vinya?

Alumnes de l’Escola Els Roures de Sant Feliu en una de les sortides /CRP

bon lloc d’esbarjo. > L’escola Heurom de Perafita vol apadrinar la Font del Raig. > A l’Aurora de Sant Boi esperaran a l’any vinent per apadrinar la Font dels Pujols. De moment volen fer un fulletó amb totes les fonts del poble. > La Font del Sidro és l’escollida pels nens i nenes de La Forja d’Alpens. Com diuen, “sempre raja”. > A l’escola Gafarró de Santa Eulàlia han apadrinat la font Mosquera. Hauran d’arreglar l’accés perquè està embrossat. > Els Roures de Sant Feliu no saben quina font apadrinar, però fan un treball sobre totes les fonts del poble i l’ús que se’n feia al segle XX. > Els nens i nenes de l’escola Llevant d’Oristà i la Torre, han triat la Font de la Tuia. > A l’escola FEDAC de Prats, han escollit les fonts del Xambó i la del Ti, properes a l’escola. > A l’escola Lluçanès de Prats apadrinen la Font de les Coves, la Guillera, i la del Marçal. La visita a les fonts els va servir per “prendre consciència de la importància d’aquests indrets com a entorn natural i carregats d’història”.

Projecte Fonts Des de la creació de la plataforma Lluçanès Viu, es treballa en el Projecte Fonts. Ramon Baucells, membre de la plataforma, explica que consisteix en trobar totes les fonts de la comarca per fer un inventari, comprovarne l’estat i analitzar-ne l’aigua.

L’apadrinament de fonts a les escoles és un projecte paral·lel que busca la implicació i col·laboració activa d’escoles i dels veïns i veïnes.

El Lluçanès és un territori ric en fonts, però moltes estan perdudes per l’excés de vegetació i la poca utilització de la seva aigua, sovint contaminada. A la web de la plataforma es pot trobar més informació d’aquesta i altres iniciatives (llucanesviu.com).//

Les corrues d’orugues damunt de camins polsegosos ens han esguerrat una mica les passejades d’aquesta tardor i hivern. Polseguera i processionària en temps normalment de gebre i fred podrien ser llegits com a senyals malastrucs. D’altres senyals que s’han vist són falta de bolets de tota mena i alguns fredolics molt a principis de temporada. També hi havia lluna plena la nit de Nadal, cosa que feia dècades que no passava. La primavera ha començat la florida al gener. Els óssos han sortit abans d’hora del cau. Hi ha hagut curioses alineacions d’astres. David Bowie, amb un ull de cada color, se n’ha anat cap als estels després de deixar un disc testamentari. En fi, anuncis, premonicions, rareses. I bé. Nosaltres anem fent més o menys com sempre: entomant les coses tal com vénen i mirant de millorar el que es pugui (salvant la vinya i la dignitat). De totes maneres, avui dia encara patim per notícies que no entenem, que semblen esotèriques: crisi bursària, refugiats sense refugi, guerra, desgovern, canvi climàtic, mosquits que escampen pestes, forats negres que xoquen. Segles enrere la gent s’espantava molt més, crec, perquè no hi havia la informació que hi ha ara. Les famoses pors de l’any mil, per exemple, que tothom es pensava que el món s’acabaria la nit de sant Silvestre i molts es tancaven a les esglésies buscant la protecció de Déu (més o menys eren els temps en què la baronia de Lluçà començava a tenir influència i que un descendent de la família, Ermengol, futur bisbe d’Urgell, constructor de ponts i sant, ja devia dur sotana. Per situar-nos). Però el perill de deixar-nos dominar per la por i fer alguna bestiesa sempre hi és. Aquest any, que es commemora el quart centenari, es podria aprofitar per fer memòria de la gran caça de bruixes al Lluçanès, que va començar el 1616. Llavors les supersticions portaven a denunciar unes dones, o bé massa sàvies o bé massa esquerpes, que per desgràcia acabaven a la forca. Per sort, les coses han canviat una mica. Però la capacitat dels humans per meravellar-nos i per espantar-nos resten intactes.

LaRella | 5

opinió

Núm.391

EQUIP

EQUIP DE REDACCIÓ: Jordi Freixa (Oristà/La Torre), Pol Asensi (Olost), Miquel Casadevall (Sant Bartomeu del Grau), Marta Giravent (Sant Boi de Lluçanès), Laia Font (Prats de Lluçanès), Josep Oriol Mateo (Sant Feliu Sasserra), Montse Suriñach (Lluçà/Santa Eulàlia de Puig-oriol), Sandra Rusinyol (Merlès), Albert Clara (Esports) PUBLICITAT / ADMINISTRACIÓ: Carolina Font DISSENY /MAQUETACIÓ: Eva Freixa EL TEMPS: Pere Bruch (Olost), Josep Maria Muntanyà (Prats de Lluçanès), David Morera (Sant Feliu Sasserra), Pere Cors (Oristà) EDITA: LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès.

C/ Major, 5 baixos, Prats de Lluçanès 93 850 82 81 www.larella.cat larellallucanes@gmail.com Dipòsit legal: B-31.541-2001

FE D’ERRADES_ La fotografia que acompanyava la secció del temps de LaRella 390, de les cigonyes a Olost és de Queta Buixó.

carta

Un lloc al món cup lluçanès Lluçanès A casa nostra vivim moments històrics. Ja fa uns anys que la idea de la independència de Catalunya ha anat agafant volada, i sembla que cada vegada més gent va pujant a aquest vaixell d’il·lusions i esperances que ens mena cap a la construcció d’un nou estat independent i sobirà. Fins fa uns mesos, mai a les institucions oficials se n’havia parlat tant obertament, d’independència. Mai s’havien aplegat tants milers de persones de totes les edats, condicions i ideologies a redós de la crida independentista. Mai l’havíem sentida tan a prop com ara.

I ara que ja ens trobem de ple al govern dels 18 mesos que ens ha de portar a crear estructures d’estat cap al país nou que la majoria volem fundar, pensem que hi ha un debat que ha quedat invisibilitzat sota la pròpia trajectòria del procés: el del marc nacional dels Països Catalans.

Els Països Catalans són la nostra nació, la nostra terra. Un país divers, plural, amb un gran potencial, i que volem lliure en un món

de pobles lliures. Un país que, tot i haver estat escapçat i negat des del segle XVII, es mostra, 350 anys després, com una realitat tossuda, en què llengua, territori, cultura popular i economia, entre altres factors, no deixen de mostrar i actualitzar un fet nacional que la política s’obstina a negar i combatre.

El reconeixement dels Països Catalans com a subjecte territorial hauria de servir per ubicar adequadament la nostra realitat en el context internacional. Els i les catalanes som habitants del nordoest de la Mediterrània, al sud d’Europa, i aquesta localització ens permet desenvolupar una perspectiva com a país ben diferent de determinades lectures nordistes. Endinsats en la vella manera de fer política, polítics i partits que s’han adaptat al nou discurs i realitat forçada en part per la pressió popular de la mà d’entitats cíviques i moviments rupturistes, segueixen impulsant una visió de la nostra ubicació al món que encara té molt implícits certs reductes de la colonització espanyola. Es tracta d’una visió de l’Europa del capital i dels grans estats que queda ben lluny de la de

l’Europa dels pobles.

Pensem que la necessitat d’una societat nacional estructurada en xarxa, que desbordi els marcs administratius que ens dominen – i en el nostre cas ens esquarteren – és més important que mai de cara a un veritable procés nacional d’autodeterminació i independència, i que si volem construir un nou model de societat en un nou marc geopolític, cal que valorem més profundament quin ha de ser el nostre marc nacional de referència.

Per tot això, i amb la pretensió d’aportar eines per ser capaços de parlar de Països Catalans enmig del rebombori processista que entre tots estem tirant endavant, hem organitzat el passi del documental Un mapa en moviment que tindrà lloc el 26 de febrer a Prats de Lluçanès. És un documental que de ben segur ens aportarà dosis d’optimisme, realisme i auto-coneixença per debatre llavors com conduir l’estratègia que ens ha de permetre executar un procés d’autodeterminació real, a partir del qual el poble català pugui construir el seu lloc al món sense complexos i amb tota la llenya al foc.

carta

La llengua catalana avui: un conflicte lingüístic?

Nerea Sánchez Moreno Prats de Lluçanès

Directori d’Empreses del Lluçanès Que tothom et trobi només depèn de tu!

T. 93 850 82 81 C/ Major, 5 baixos PRATS DE LLUÇANÈS comunicaciolarella@gmail.com LaRella | 6

Conflicte lingüístic és un terme de la sociolingüística que expressa el conflicte o la tensió entre grups en què les diferències idiomàtiques esdevenen el símbol fonamental de l’antagonisme.

Aquest és causat pel bilingüisme social en un mateix territori i de la mateixa manera, l’evolució d’un conflicte d’aquest tipus pot esdevenir a la substitució lingüística, per assimilació de la cultura dominant, o bé, al contrari, a un reconeixement de la situació cultural del grup en desavantatge i la normalització lingüística.

Segons el Diccionari de sociolingüística, un conflicte lingüístic suposa una “pugna entre dues comunitats lingüístiques per ocupar àmbits d’ús”. En un context de contacte entre llengües, com és el nostre, “dues llengües mai no conviuen en una societat de manera harmònica. Sempre apareixen fenòmens d’imposició

d’una llengua sobre l’altra com a conseqüència del poder de què disposen els grups socials que les mantenen o rebutgen i que usen el fet lingüístic com a símbol d’una ideologia o d’un projecte polític determinat”.

El degoteig constant de sentències i resolucions desfavorables a la llengua catalana, especialment en l’àmbit de l’ensenyament, juntament amb la reducció de persones que tenen el català com a primera llengua i la dificultat per a atraure nous parlants són algunes de les principals conclusions del VIII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2014). Pel que fa a l’evolució sociolingüística, “la xifra general de residents a la comunitat lingüística catalana és de 13.4999.028 habitants, dels quals un 90,8 % de la població diu que entén la llengua, un 64,3 % declara saber-la parlar, un 70,5 % manifesta saber-la llegir i un 46,1 % afirma que la

sap escriure”. El que resulta preocupant és la pèrdua d’efectius de llengua inicial catalana que s’observa des de l’any 2003, especialment a Catalunya.

En oposició a tot això neix el conflicte lingüístic, el de la societat civil, el d’entitats com la Federació per la defensa de la llengua i la cultura catalanes, Acció Cultural del País Valencià i Centre Unesco de Catalunya. “Una llengua no es perd perquè no l’aprenguin els que no la saben, sinó perquè deixen de parlar-la els que la coneixen”.

L’augment de la pressió jurídica contra el català i el retrocés de l’ús com a llengua habitual constaten la necessitat de centrar la política lingüística en la millora de l’ús social de la llengua. Per aquesta raó, és necessari que treballem tots junts per recuperar l’ús social i el prestigi del català parlant-lo amb normalitat cada dia i mantenint la lleialtat a la nostra llengua.

esports

18 de febrer de 2016

El Pradenc goleja i s’acosta una mica més als primers llocs L’equip de Sala se situarà quart si diumenge guanya al camp de l’OAR Vic PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Albert Clara

El Pradenc de la Tercera Catalana de futbol encara manté esperances d’ascens a Segona.

Tot i la mala ratxa de finals del 2015, en què només va sumar 1 punts dels 21 en joc entre les jornades 8 i 14, l’equip de Josep Maria Sala ha sabut reaccionar en les darreres setmanes, millorar el seu joc i reduir a poc a poc la distància respecte al segon classificat, el Folgueroles, que ha passat d’11 a 7 punts.

Diumenge, els pradencs van retrobar la seva millor versió per imposar-se al Sant Feliu de Codines per 4-1. Els homes de Sala van sortir al camp amb molta empenta i quan només s’havien disputat 10 minuts ja guanyaven per 3-0, gràcies als gols de Jan Pujol (min.1), Eduard Vila (mi.5) i Joan Illamola (min.10).

Posteriorment, Vila va fer el 4-0 (min.26) i malgrat les múltiples ocasions, el marcador local ja no es va moure més. Els visitants, per contra, van fer el gol de

l’honor en gairebé bé la darrera acció del matx (min.89).

En les properes jornades, el conjunt del Lluçanès es pot acostar encara més als llocs d’honor. L’enfrontament entre el Sant Vicenç de Torelló, tercer classificat, i el líder Roda de Ter provocarà que un dels dos equips, o tots dos, perdin punts.

Això sí, els pradencs reduiran l’avantatge sempre que facin la seva part de la feina diumenge que ve al camp de l’OAR Vic a 3/4 de 12 del migdia. Una victòria els igualaria a punts amb els vigatans i els col·locaria quarts, ja que a Prats el resul-

tat va ser de 2-2. La setmana següent, el Pradenc rebrà el Tona (diumenge, a les 4 de la tarda).

A Quarta Catalana, l’Olost ha perdut tota opció d’ascens en perdre a Collsuspina (3-2), perquè només queden 24 punts en joc i té els dos primers classificats a 15 i 14 punts. Els olostencs van remuntar l’1-0 inicial amb gols de Besoy i Soler però va encaixar dos gols als darrers 3 minuts que el van condemnar.

El Pradenc B, per la seva part, es va avançar en el primer minut gràcies a Enric Tarrés, però va acabar perdent al camp del Brull (3-1).//

4a CATALANA - GRUP 4

3a CATALANA - GRUP 5

Jornada 18 Collsuspina CF, 3 - 2, Olost FC El Brull CE, 3 - 1 FC Pradenc B

Jornada 20 FC Pradenc, 4 - 1, St Feliu de Codines

Golejadors 1r - Sergi Puig (Viladrau FC) - 41 gols ...

4t - Ruben Besoy (Olost FC) - 16 gols 8è - Josep Solà (Olost FC) - 11 gols 14è - Enric Tarrés (Pradenc B) - 8 gols

Golejadors 1r - Cristian Martinez (Roda) - 20 gols 2n - Eduardo Castro (Codines) - 19 gols 3r - Aleix Trulls (Pradenc) - 15 gols

Set de córrer se’n va al Rocacorba

Els participants de l’equip Set de Córrer, a l’arribada a Canet d’Adri.

El Trail de Rocacorba, a Canet d’Adri, va comptar amb una bona representació de l’equip Set de Córrer del Lluçanès. David Amblàs (17è classificat), Xico Rodríguez (21è), Santi Girvent (34è), Toni Tesghiti (64è) i Àngel Teixidor (211è) van prendre part en la modalitat express de 20 quilòmetres, una cursa que es corre en un vuitanta per cent per corriols i que va estar acompanyada en tot moment per la pluja, però en cap cas ha impedit el gaudir dels nostres esportistes. D’altra banda Xavier Nualart i Sílvia Huelgas, van disputar la Edreams Mitja Marató de Barcelona, acabant amb un temps de 1h37’25’’ i 2h02’42’’, respectivament.// AC

racó de la feina

OFERTES

raquetes

Sociats i Uró, segons a la Ciaspolada

> QUALSEVOL FEINA_ 619 918 579_ Noia de Prats busca feina del que sorgeixi. També classes particulars a infants de primària. (RF/1-387) > qualsevol feina_ 655 166 559 - Home de 49 anys busca feina de qualsevol cosa. Disponibilitat horària total: caps de setmana i festius. Amb carnet de conduir i vehicle propi (RF/1-385)

LLUÇANÈS Per_ Albert Clara

Els lluçanesos Just Sociats i Jordi Uró es van proclamar sotscampions amb la selecció catalana en la 43ª edició de la Ciaspolada, una cursa celebrada a la localitat italiana de Vezza de Oglio i que està considerada com el campionat del món oficiós de raquetes de neu.

Sociats, de Sant Feliu Sasserra, i Uró, de Prats de Lluçanès, van finalitzar en la sisena i vuitena posición individual i juntament amb Gabri Crosas, que va acabar novè, van lluitar en tot moment amb les potents Itàlia i França, per ser finalment segons just per darrere dels italians en

curses

> BOTIGUERA O CANGUR_ 620 033 170- Noia de Prats busca feina a botigues o de cangur (RF/1-384) > cuidadorA_ 631 759 964 - Noia de Prats busca feina de cuidadora de persones grans. Interna o externa. RF/2-384)

Sociats i Uró després de proclamar-se sotscampions a Vezza de Oglio /facebook jordi uró

la classificació per equips i per davant de França, Alemanya i Espanya. En categoria femenina Ragna Debats, Rosa Valls i Sílvia Leal es van imposar en la prova per equips mentre que Jan Margarit i Marc Traserra van ser primer i segon en la ca-

tegoria júnior.

Uró destacava que “els darrers anys els italians han estat pràcticament intractables però tornem molt satisfets perquè aquesta vegada hem pogut pujar un graó més del podi després del tercer lloc de l’any passat”.//

DEMANDES > cOMERCIAL_ 678 193 200_ Es busca comercial de productes fisioterapèutics per Osona i el Vallès.

(RF/1-391) > personal restaurant_ 606 584 766_ Es buquen cuineres o cuiners i cambreres o cambrers per a restaurant al Lluçanès, amb experiència i vehicle propi. (RF/2-391) LaRella | 7

reportatge

Núm.391

Puig Ciutat Poblat durant 800 anys

El proper 27 de febrer s’inauguren les reformes que han fet visitable el jaciment, que ha estat més de 2000 anys sota terra. La web puigciutat.com permet descobrir tots els detalls d’aquest indret que pot canviar la història

Per_ Jordi Freixa

El viatge de la Torre a Puig Ciutat és breu i no té pèrdua. El camí comença al Poliesportiu i baixa fins a la Gavarresa, enmig d’un paisatge en constant transformació (o destrucció), sobretot d’uns anys ençà. S’han eliminat camins, i s’ha tallat l’accés al castell i a fonts; vestigis d’una altra època?

El patrimoni ja ho té això, el seu valor es posa en dubte, i si no ens ho recorden i repeteixen, no ens ho creiem, i el destruïm fins que és massa tard. Aquest camí que abans et portava a la font del Marge, a la font de la Torre o al Castell, ara pren un nou sentit.

Un cop a la Gavarresa, comença la pujada cap a Puig Ciutat, on sembla que s’obren clarianes.

La història comença la seva reconstrucció allí on homes d’altres temps van assetjar una ciutat fins a destruir-la. Entrem-hi...

Els romans a Puig Ciutat (segle I aC) Per entrar amb bon peu a Puig Ciutat s’ha de seguir uns 400 metres pel camí que porta a Olost.

En enfilar el camí d’entrada al

vaset de ceràmica campaniàna

Ceràmica de mitjans del s. I aC. feta a Itàlia. Es considera un objecte luxós tot i que era molt present a l’exèrcit. (Figura 1) Foto: Ramon Maroto CRBMC LaRella | 8

jaciment ja s’intueix la que devia ser una muralla imponent i difícil de franquejar. Segons les excavacions arqueològiques, el mur defensiu vorejava l’assentament pels vessants est i sud del turó.

Un precipici evitava l’entrada per les altres vessants (mapa).

La visió de la defensiva muralla ens convida a imaginar l’èpic setge que podrien haver patit els soldats romans de Puig Ciutat abans de la derrota. Possiblement eren partidaris de Gneu Pompeu, que era qui dominava a Hispània, i deduïm que devien perdre la partida contra les tropes de Juli Cèsar…

La batalla s’emmarcaria en la 2a Guerra Civil Romana (49 aC – 45 aC). En aquells anys, Pompeu mantenia el control de bona part d’Hispania i va ser nomenat cònsol únic amb el suport del Senat romà. Per la seva banda, Cèsar controlava les Gàl·lies, i en ser apartat del poder, va veure’s forçat a conquerir Hispània i Itàlia.

Les tropes afins a Cèsar s’haurien desplaçat des de Marsella fins a Ilerda, on en diversos combats haurien vençut als pompeians.

Es desconeix la ruta que va seguir, però se sap que va creuar

ceràmica de merlès

Fragment de ceràmica de Merlès (entre els s. VII i IX aC). Peces molt freqüents durant el preibèric, descobertes al jaciment de Camprodon, a Merlès. (Figura 2) Foto: M. Àngels Pujol

els Pirineus.

Va passar pel Lluçanès l’excèrcit de Juli Cèsar? Es creu que Puig Ciutat podria ser enmig d’un “Eix Transversal” antic, que comunicava la zona de la costa i el Pirineu Oriental, amb la zona lleidetana i l’interior peninsular.

Essent així s’explicaria el valor estratègic de l’indret, i més en un context bèl·lic, i prendria sentit la presència de legionaris a Oristà...

Un indret habitat des del final del bronze (segle IX aC) Puig Ciutat no va néixer com un bolet. En la seva última fase, durant el període tardo-republicà romà (segle I aC), hauria fet funcions de guarnició militar. Però en aquell moment ja comptava amb més de mig segle de vida.

Els romans haurien aprofitat l’estructura d’un poblat ibèric per establir-se. Els treballs realitzats fins al moment han permès identificar dues etapes anteriors a la romana: -La fase d’ocupació ibèrica s’hauria allargat del segle IV al II aC. Sota els murs romans s’hi observen els que correspondrien a construccions dels ibers. La situació de l’assentament és tí-

EMPUNYADURA DE PUNYAL

A més dels projectils, s’han trobat fragments de llances (pilum) i aquesta empunyadura (s. I aC).

(Figura 3)

Foto: Ramon Maroto CRBMC

Perquè s’ha prioritzat l’estudi de l’etapa romana? Àngels Pujol, codirectora de l’excavació, m’explica que aquesta fase pren una rellevància especial perquè va ser destruïda, i això ha permès la conservació de més elements

reportatge

18 de febrer de 2016

MAPA

Puig Ciutat ocupa 5,1 hectàries al cim d’un altiplà, entre la riera Gavarresa i un dels seus afluents, el Torrent d’Olost. Era una zona estratègica, però amb poca visibilitat i semblant als altres turons del seu voltant

WWW.PUIGCIUTAT.COM

Estança adossada a la muralla /F_ E.FREIXA

La quantitat de bòvids i gossos trobats al jaciment és major a l’habitual. Aquesta fauna era típicament present entre l’excèrcit romà, de manera que a Puig Ciutat els soldats eren un percentatge de població elevat

picament ibèrica: construïen els poblats en llocs elevats i fàcilment defensables. Algunes peces de ceràmica i monedes ibèriques, han permès datar aquesta etapa.

-La tercera fase de la qual s’han trobat indicis a Puig Ciutat es situa al final de l’època de bronze i la primera edat de ferro, entre mitjans del segle IX i VII aC. S’ha pogut datar amb certa precisió gràcies a la troballa de molta ceràmica de Merlès (figura 2).

bat restes de recipients ceràmics aixafats per la caiguda de les estructures de les cases, i alguns objectes de valor.

Perquè aquell enclavament no es va repoblar i reconstruïr? Va deixar de ser un lloc estratègic?

Tal com diu Pujol, en els segles posteriors, l’eix comunicatiu que passava per allí devia perdre importància i l’organització territorial va canviar amb la fundació de les ciutats.

La batalla romana que va destruïr Puig Ciutat La muralla, clarament tardorepublicana, no va evitar l’entrada de l’enemic. La destrucció va arribar, i des de l’exterior.

S’han trobat restes de diverses armes romanes, tan a l’interior com a l’exterior de l’assentament.

Hi va haver atac, però també defensa. Moltes de les armes trobades servien per atacar des de la distància, com projectils de fona, i puntes de fletxa o catapulta (figura 3). Tal com explica Àngels Pujol, codirectora de l’excavació, si no s’han trobat més armes és perquè la facció guanyadora les va recuperar per reutilitzar-les, o per fondre-les i fer-ne de noves. És per això que sobretot s’han trobat fragments d’armes i projectils de mida petita, i en canvi, cap armadura ni espasa.

La devastació, doncs, es va iniciar per aire, i va incloure incendis provocats en diversos llocs del poblat. Amb el foc, la gent de Puig Ciutat va fugir sense fer les maletes, i precisament és gràcies a això que ha sigut possible trobar i datar tants objectes.

Es creu que aquella gent no va tornar a habitar Puig Ciutat. La troballa d’animals en connexió anatòmica (esquelets sencers) a l’interior d’alguna estança, explica que van morir allí, i ningú els va treure. A més, s’han tro-

Troballes d’alt valor i objectes que esperen ser descoberts En les 5,1 hectàrees de Puig Ciutat hi trobem 5 plafons explicatius i els murs de dues estances al descobert. La primera que trobem és adossada a la muralla (foto). En els seus habitacles s’hi van trobar recipients de ceràmica campaniana, (figura 1) i també restes d’una vaixella siciliana. Allí mateix també hi van aparèixer dues àmfores d’un metre d’altura, provinents de la costa bètica (Andalusia). Aquests recipients estaven fets per ser transportats en vaixell, i no s’explicaria que fossin allí sense la presència de legionaris romans, considerats com un dels estaments més elevats i més ben proveïts.

La segona estança restaurada és força singular. Té una superfície d’11 x 11m i es creu que va ser construïda al damunt d’un turonet. S’ha identificat com el que podria ser la residència del comandant o un edifici amb finalitat administrativa.

L’última campanya ha permès consolidar aquestes dues estances, i crear material didàctic per comprendre l’abast del lloc.

L’empresa que ha dut a terme l’actuació ha sigut ACTIUM, que ha comptat amb l’equip habitual d’arqueòlegs. El projecte s’ha finançat amb un fons europeu.

Un futur apassionant Parlant amb Àngels Pujol, codirectora de l’excavació, t’adones de la importància històrica i patrimonial de Puig Ciutat. El fet que hi hagi un assentament d’aquesta magnitud a l’interior de Catalunya, pot modificar la història, almenys en quan a organització territorial i vies de comunicació. Potser el Lluçanès no és un lloc tant recòndit com havíem pensat…

El que està clar és que l’equip professional que porta a terme el projecte d’excavació està al nivell de les importants descobertes.

Pujol m’explica que a Puig Ciutat han comptat amb l’última tecnologia en prospeccions geofísiques, que els ha perPuig Ciutat podria ser mès veure les enmig d’un eix que estructures del subsòl abans comunicava la costa i de començar el Pirineu Oriental, amb l’excavació.

Un cop ini- Lleida i l’interior peninsular ciada l’excavació, els arqueòlegs registren totes les troballes i la informació a en un mapa virtual mitjançant l’”Estació Total”. La precisió és una eina elemental a l’hora de datar i trobar sentit als objectes, per això també s’han fet nombroses fotogrametries, imatges en 3D fetes a partir de la unió de moltes fotos.

Els resultats de l’ús d’aquestes tecnologies es poden observar a la web del jaciment (puigciutat.com), on hi ha un museu virtual amb alguns objectes restaurats, imatges en 3D, diversos videos, i molt més. El proper 27 de febrer a les 10 del matí, es farà la inauguració i s’explicaran les claus de l’indret.

De moment, i malgrat els 5 anys de feina feta, encara és molta la memòria que queda enterrada sota la terra de Puig Ciutat.

Queden moltes hores de recerca arqueològica per reconstruir la història d’una ciutat que ha restat més de 2000 anys en l’oblit.// LaRella | 9

agenda

Del 19 de febrer al 3 de març prats de lluçanès_ curs_ Fins l’11 de març inscripcions al Curs de monitor d’activitats de lleure, al Casal del Jovent o a l’Ajuntament de Prats. Preu 200€. lluçà_ CURS DE PRIMERS AUXILIS_ De 2/4 de 6 de la tarda a les 7 del vespre, al Telecentre de Lluçà. Inici dimecres 2 de març, i dilluns 7 i 14. Gratuït. Més info: telecentre.llusa@diba.cat

dissabte 20 SANT BOI_ CAMINADA A PUIG CORNADOR_ A les 9 del matí, sortida de la plaça Nova, amb esmorzar. Renovem l’estelada.

PRATS DE LLUÇANÈS _ TEATRE FAMA_ A les 9 del vespre, a la Sala Polivalent. A càrrec de l’alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Castell del Quer.

LA TORRE D’ORISTÀ_ BALL_ A les 10 del vespre, a la Sala Polivalent, ball amb Duet Eclipse

Núm.391

dimarts 23

ELECCIONS AGRÀRIES_ De les 11 del matí a les 6 de la tarda a varis pobles del Lluçanès. Més informació a la pàgina 3.

OLOST _ CONSULTÒRI DE MATEMÀTIQUES_ De 2/4 de 5 fins a 2/4 de 6 de la tarda, adreçat a l’alumnat d’ESO. Al Centre Cívic.

PRATS DE LLUÇANÈS_ MERCAT FI DE REBAIXES_ Durant tot al matí pel centre del poble. Organitza UBIC i Aj. de Prats

mitarà una per un dia (5€). Organitza CE Bandolers.

dimecres 24 OLOST _ TALLER DE CERÀMICA_ A les 11 del matí al Centre Cívic.

divendres 26

El musical fama arriba al Lluçanès

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ teatre_ A 2/4 de 6 de la tarda, al Centre.

A càrrec de l’alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Castell del Quer.

dimarts 2

OLOST_ CLUB DE LECTURA_ A les 10 del vespre, del llibre d’Edgar Allan Poe “Narraciones extraordinarias”.

OLOST_ CONSULTÒRI DE MATEMÀTIQUES_ De 2/4 de 5 fins a 2/4 de 6 de la tarda, adreçat a l’alumnat d’ESO. Al Centre Cívic.

prats de lluçanès_ passi documental _ A les 8 del vespre a la Sala Cal Bach, documental “Un mapa en movient”. Seguidament tertúlia debat. Org.: CUP Lluçanès

DIMECRES 3

dissabte 27

PRATS DE LLUÇANÈS_ CAFè COL·LOQUI _ A 2/4 de 4 de la tarda, amb Assumpta Montellà, autora de “La Maternitat d’Elna”.

A la Biblioteca.

SANTA CREU DE JUTGLARS _ PRESENTACIÓ I TALLER PROJECTE GraLla_ De les 10 del matí a les 2 del migdia, al Consorci.

diumenge 21

OLOST_ TALLER DE TEATRE_ A les 10 del matí, inici del taller a càrrec de Xevi Font. Al Centre Cívic.

PRATS DE LLUÇANÈS_ TEATRE FAMA_ A 2/4 de 6 de la tarda, a la Sala Polivalent. A càrrec de l’alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Castell del Quer.

SANT FELIU SASSERA_ teatre_ A les 9 del vespre a l’Ateneu.

Teatre amb l’obra Fama. A càrrec de l’alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Castell del Quer.

SANT FELIU SASSERA_ CAMINADA A LA SERRA DE SOBREMUNT_ A les 7 del matí, sortida des de davant dels pisos. Durada d’unes 5 hores. A totes les persones que no tinguin llicència se’ls n’hi tra-

LA TORRE D’ORISTÀ_ inaguguració de puig ciutat_ A les 10 del matí al jaciment de Puig Ciutat

diumenge 28

mou-te

Com cada any arriba al Lluçanès el musical que prepara l’alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Castell del Quer. Enguany s’atreveixen amb el musical nord-americà Fama, inspirat en l’homònima pel·lícula d’Alan Parker.

Fama narra les vivències d’un grup de joves de l’Escola Superior d’arts interpretatives de Nova York. L’acció es desenvolupa al llarg de 4 anys, en els quals aquests joves creixen i lluiten per aconseguir els seus somnis. Parla de l’esforç, l’ambició, somnis trencats i reflexa els problemes dels joves i la duresa del món de l’espectacle. Però pel què ha passat a l’historia és pels himnes musicals que en ella s’hi poden escoltar.//Red

Recuperen les granes i llavors del Lluçanès

Aquest sol de noia divendres 19 de febrer fa 27 anys!!!!

MOLTES FELICITATS

El pròxim dissabte 27 de febrer es presenta el projecte GraLla: Grana i llavors del Lluçanès. A través d’un taller participatiu que tindrà lloc al Consorci, es buscaran persones interessades en la recuperació d’aquestes llavors tradicionals. Es centrarà en les principals varietats d’horta i cereal del Lluçanès.

Aquest projecte va començar fa més d’un any amb una prospecció de varietats hortícoles del Lluçanès, gràcies a les persones que encara tenen i cultiven aquestes llavors. Amb el taller s’inicia la segona part amb l’objectiu d’ajuntar les persones que vulguin treballar per la recuperació d’aquestes varietats. //Red

Instagram #Lluçanès

@fondasala _ Remenat d’ous amb tòfona. #fondasala #olost #lluçanès #catalunya #cuinadetemporada #food #foodporn #temporadadecaça #tofona #melanosporum #osona

LaRella | 10

@zoegc09_ El Puig #lluçanès #santamariademerlès #lavidaenelcampito #laluaielmón #puiglife

@educrispi_ Castell de Lluçà #lluçanès #catalunyaexperience #catalunya #descobreixcatalunya #lluça #igersosona #clikcat #landscape #natura_catalunya [...]

@isaacperaire _ Ball dels Romeus i La Pitota a #PratsdeLluçanès (foto: M.Rosa Soler) - Gent del #Lluçanès a la manifestació de l’Ebre #loriuésvida #7FAmposta (foto: Eva Boixadé)

@solerllanars_ Col.lectiu la Fetillera #Lluita per la igualtat #lluçanès

directori d’empreses del lluçanès

CONTRACTACIÓ D’ANUNCIS PER

PER

1/2 ANY

1 ANY

93 850 82 81 | comunicaciolarella@gmail.com

AGRICULTURA

la rella -publicitat-

ALIMENTACIÓ

93 850 82 81

ALLOTJAMENT

MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER

la rella -publicitat-

la rella -publicitat-

93 850 82 81

93 850 82 81

ANIMALS

ASSEGURANCES CONSULTORIES GESTORIES

BANCS I CAIXES

CONSTRUCCIÓ I MATERIALS

DIVERSOS

DIARIS LLIBRES REGALS

ENERGIES

C/ DEL MAS DE BIGAS, 8-26 T. 93 885 42 61 / 93 885 05 37 / 93 881 47 13 F. 93 889 47 33 / 93 883 36 71 - 08500 VIC corretja@corretja-sl.com www.corretja-sl.com

ESTÈTICA

La Bona Sort ADMINISTRACIÓ DE LOTERIES LA LOTERIA DEL LLUÇANÈS AL VOSTRE SERVEI !

FORMACIÓ IDIOMES

loteriadeprats@gmail.com tel/fax: 93 850 80 59

L' ESTANC Tabacs, papereria, fotocòpies, material escolar, objectes de regal i servei a empreses!

Telf. 93 856 00 54 C/ Major n. 17 Prats de Lluçanès

ARTESANIA

ESCURAXEMENEIES

EXCAVACIONS I GRAVES

DIETÈTICA

FLORS I JARDINS

FOTOGRAFIA

To +INSTAL

HOSTALS BARS RESTAURANTS

Portes i automatismes de garatge Tancaments i portes jard铆 Serralleria i manteniments

649 99 67 62

www.tomasinstal.com

la rella -publicitat-

93 850 82 81

FORNS DE PA

FUSTERIA MOBLES

PERRUQUERIA

INSTAL路LACIONS

la rella -publicitat-

93 850 82 81

la rella -publicitat-

SALUT

93 850 82 81

TALLERS MECÀNICS

TAXIS

TREBALLS FORESTALS

TINTORERIES

PINTURES

la rella -publicitat-

93 850 82 81

SERVEIS

SABATERIA

SERVEIS INFORMÀTICS

el temps

18 de febrer de 2016

(R89/04)

ES VEN

4.5 amb quadres de carboni (garantia de per vida). Talla 54, muntada amb Shimano 105. Del 2010.

Impecable. Pocs quilòmetres. Preu: 800€. T.: 646 88 73 53 (R87/01)

»»REMOLC de 1,95 x 1,5 metres. T.: 695 505 867 (R88/04)

»»SUzUKI GRAN VITARA de gasolina, any 2005. Amb 169.000 km. En perfecte estat. Per no utilitzar. T.: 649 89 81 03 (R91/02)

»» CIRCUIT ESCALÈXTRIC model C2 amb cotxes amb efecte fang i mòdul comptavoltes. T.: 695 505 867 (R88/05)

»»SEAT PANDA amb assegurança fins el mes d’octubre. Per 900€. Trucar vespres: 93 856 02 89 (R90/02)

»»PIS A BARCELONA. Zona Sagrera.

67,5m2 amb menjador, 1 hab. doble, 2 hab. individuals, cuina, bany, pati.

Preu: 195.000€ (205.000€. T.: 690 608 223 (R86/10)

»» BATERIA MUSICAL marca Pearl. T.: 695 505 867. (R88/06)

»» COBERTS de ferro galvanitzat i fusta. Desmontables. De 3x3m. Ideal per cavall o altres animals, o per guardar objectes. En molt bon estat. T.: 606 06 44 23 (R90/03)

»»ENSULFATADORA HARDI arrossegada amb rodes, de 2500 litres. I una MÀQUINA de treure rocs hidràulica. T.: 686 37 48 93 (R90/11)

»»DIPÒSIT D’AIGUA de 25 litres. T.: 687 54 84 66 (R87/11) »»dos burros mascle. T.: 687 54 84 66 (R87/04)

»»CARAVANA TEC TOUR 520Kg del 2009 per matricular. Gairebé nova.

Té 3 ambients i capacitat per 6 persones. Calefacció i aigua calenta Truman. A Prats. Preu: 10.000 €.

T.: 607 483 699 (R89/10) »» MÒDULS D’UNA LLAR DE FOC de peces. Per interior. T.: 628 06 44 59 (R90/01)

»» MANTA per burro petit. Bé de preu.

T.: 669 946 846 (R86/15) »»terreny edificable i urbanitzat, a Prats. Al C/ mestre Pecanins, 417 m2 més terreny adossat agrícola de 170 m2. De propietari. Preu: 60.000 €. T.: 696 020 016 (R86/01)

»» GALLS I GALLINES periques de mida mitjana. T.: 620 66 81 95 (R87/07)

»»PORTA GARATGE de planxa ondulada. Color gris, com nova.

3,36x2,87m. S’hi pot afegir vidriera de 80cm. T.: 93 856 02 89 (R90/05)

»» CASA A SANT BARTOMEU del Grau.

Preu: 108.000 €. T.: 646 17 16 77 (R89/05)

»» TAULELL PORTÀTIL PER BAR, discoteca o altres usos (barra de bar).

Molt bé de preu. T.: 659 92 31 72 (R90/08) »»ARMARI SABATER nou, de pi i color fosc. Preu: 200 €. T.: 659 769 313 (R89/08) »»MOBLE PROVENÇAL de menjador de 2x2,20m i una taula rodona extensible. Preu: 500 €. T.: 678 22 56 83

»»ÀNGULS AMB AÏLLANTS per fer tancats. T.: 687 54 84 66 (R87/14)

ES LLOGA

»»CASA A LLUÇà de 120m2 i 1400m2 de terreny. 3 hab. dobles, rebost, terrassa. Per entrar a viure. Preu: 120.000€. T.: 696 685 058 (R90/07)

»» LOCAL AL CENTRE DE PERAFITA de 45m2. T.: 660 17 88 60 (R87/06) »» PIS A PRATS a l’avinguda Pau Casals 54, 1r pis. T.: 649 91 24 08 (R91/07)

»»BICI DE CARRETERA TREK Madone

»»PIS A PERAFITA. Planta baixa, 3 habitacions, cuina, menjador, amb calefacció de biomassa i jardí. Preu econòmic. T.: 660 17 88 60 (R90/06)

»» ESCALA de 2,80m per posar a l’exterior. Per posar a l’exterior. Millor de ferro o fusta rústica. T.: 669 800 250 (R89/02)

»» PIS A PRATS de 4 habitacions, 2 banys. Amb plaça de pàrquing T.: 651 53 26 00 (R91/01)

»» LLITERA DE FERRO o fusta, de 0,80m d’amplada, en bon estat. T.: 669 800 250 (R89/03)

»» DESPATX MOBLAT amb servei de recepció, centraleta, calefacció, telèfon, fotocopiadora, fax, Internet, lavabo i sala de reunions. T.: 93 888 97 70 // 659 86 40 44 (R91/02)

S’HA PERDUT

»» PÀRQUINGS en local cèntric a Sant Feliu Sasserra. Per motos, cotxes, furgonetes, camions, caravanes, autocaravanes... T.: 650 31 98 51 (R87/03) »» GARATGE A St Bartomeu del Grau.

Preu: 30€/mes. T.: 646 17 16 77 (R89/06) »» CASA a Sant Bartomeu del Grau. T.: 646 17 16 77 (R89/07) »» PIS EN CASA de Santa Creu de Jutglar. T.: 617 738 182 // 93 871 89 19 (R90/04)

ES BUSCA »» MASOVERIA. S’ofereix parella per fer de masovers o vigilar granja. Gratuït o a canvi de viure a la masoveria. T.: 633 194 926 (R88/02)

ES COMPRA

»» GOSSET DE COMPANYIA el 8 de novembre a Olost. Blanc amb clapes negres. T.: 636 07 39 88 (R87/13) »» CAIXA DE CARTRÓ TUBULAR plena de miniatures de fusta, a l’àrea dels contenidors. T.: 659 21 51 59 (R89/01)

ES REGALA »» 10 GALLINES I POLLASTRES periquites i 13 CONILLS I CONILLES d’un any d’edat. T.: 93 813 90 03 (R91/05)

PUBLICITAT ES COMPRA tota classe de trastos:

llibres, vinils, bicicletes, licors, tot tipus d’eines de construcció, fusteria, etc.

Ràdios, joguines antigues, electrodomèstics, màquines, canyes de pescar, generadors de llum, restes de drogueria, bombes d’aigua, còmics, escalèctrics, antiguitats, instruments musicals i més!

Passem a domicili i paguem al comptat!

Tel. 696 11 74 27

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 2 al 15 de febrer

TEMPERATURA MÀXIMA OLOST 13 de febrer

Cº

Màx.

Min.

2

15,4

-1,7

ORISTÀ l/m2

Màx.

Min.

-7,6

SANT FELIU l/m2

Màx.

Min.

Mata més el febrer que el carnisser

Cº

ORISTÀ 4 de febrer

19,7

OLOST DIA

TEMPERATURA MÍNIMA

l/m2

PRATS Màx.

14

Min.

l/m2

-1

3

13,5

-0,9

13,1

1,4

12

2

4

12

-6,5

1,9

-7,6

10,5

-5,5

5

17,3

-4,9

17,1

-6

16

-3

6

8,6

-2

6,6

7,8

2,6

0,5

8,5

-2

7

14,4

-0,6

Ip

13,7

3,1

5

12,5

5

8

14,7

-2,9

14,4

-4

12,5

-2

9

13,9

-0,3

Ip

14

-1,5

12,5

-3

10

12,2

-1,3

2,8

11,9

-1,8

10,5

0

2,3

11

10

6,5

0,4

10,3

6,1

2

8,5

5,5

0,3

12

12

6,4

11,1

6,5

0,2

10

5,5

17,5

6

6,3

12

6

0,3

12

1

13

19,7

7,7

7,4

19,5

9,2

14

13,7

3,2

Ip

13,8

7,4

15

12,6

-0,5

14

-1,5

6

5,4

Busquem persones del temps!

Interessats: T. 93 850 82 81 larellallucanes@gmail.com LaRella | 15