LaRella 324

LaRella

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 22 | MARÇ | 2013

_324

L’ATURADA DE PRATS DE LLUÇANÈS, > LaRella CELEBRA 12DEL ANYS CAP I 300 NÚMEROS/////////////////////////////////////// > ENTREVISTA A LA NOVA DIRECCIÓ TÈCNICA DEL CONSORCI //////////////////// ELS EFECTES DE LA “CRISI” A LA COMARCA

> ARCADI OLIVERES PARLA DELS RESPONSABLES DE LA CRISI ////////////////// > REPORTATGE: L’EVOLUCIÓ DE LA RAMADERIA A LA COMARCA /////////////////

NOTÍCIES ////

NÚM.324

/// PASQUA ///

SERAFÍ PITARRA, TEMÀTICA DELS ALTARS DE LA TORRE

C

om cada any, el grup d’exposicions de la Torre, junt amb altres veïns del poble, comencen a preparar-se pel Divendres Sant. Al llarg del carrer Mossèn Riba Pont (el carrer de dalt) hi haurà els tradicionals muntatges amb grillades.

Aquest any, tots els altars tindran com a denominador comú la vida i obra de Frederic Soler, més conegut com a Serafí Pitarra (1839-1895). Aquest escriptor i poeta es considerat el primer autor de teatre en català. Tal com explica Joana Sabatés, del grup d’exposicions de la Torre, han triat aquesta temàtica per una situació anecdòtica que el relacionà amb el món religiós del poble. Resulta que la “vidua de Tornamira” havia tingut picabaralles amb el rector de l’època a causa d’un malentès econòmic. Davant d’aquesta situació, el Bisbe Morgades en persona va intervenir per calmar els ànims. En una trobada casual, la vidua de Tornamira va explicar-li aquesta història a Serafí Pitarra, el qual va emprar-la per escriure un poema en clau d’humor amb el títol “De la vídua de Tornamira el Rector no se’n riurà”. /// JF

RIFA DELS OUS A SANT BARTOMEU> El consell parroquial ha tornat a organitzar un any més la rifa dels ous pel dia de pasqua al migdia a Sant Bartomeu del Grau.

Com cada any, es rifaran paneres amb ous i altres aliments mentre es canten caramelles a la plaça major. /// MC

02 LaRella

LES CARAMELLES, SENSE CARAMELLA? Entre la festivitat i la religiositat LLUÇANÈS Per_Miquel Casadevall

“

Imagineu-vos uns pastors que guarden el ramat del senyor del Castell de Beuda el matí del Dissabte Sant i els fereix de cop el toc de l’Al·leluia del veí monestir de Sous i així igualment els altres monestirs veïns. Al moment els pastors es posen a cantar, com les campanes i els ocells, moguts per aquella sobtosa alegria, i els passa pel cap d’anar a vessar-la a la porta de les cabanes i cases veïnes. Però quina cançó cantarem? Alcen els ulls enlaire com cercant inspiració i veuen al cim del turó el Santuari de la mare de Déu del Mont. Els seus Goigs senzillíssims i bonics vénen als llavis de tots i el toc del caramell o flabiol i el cant dels ocells originen la festa.” Així de senzilla és la raó de ser que per Mossèn Cinto Verdaguer explica l’origen de les caramelles.

Certament, és una versió encisadora que, treta o no de la màniga, amb convenciment la utilitzaria per reivindicar l’essència de les tradicions en la seva magnitud més bella. La importància de gaudir-les no rau en la necessitat d’estar segurs que no estem prenent part de cap celebració religiosa l’origen de la qual es troba en la més profunda fe d’unes creences que no estem segurs de compartir, o per contrari, en el fet d’estar segurs que realment estem practicant allò que els nostres prece-

dents en una espiritualitat determinada van establir.

Contra aquells punts de vista més displicents, probablement seria efectiva una visió antropològica que expliqués que el costum de recórrer les cases cantant caramelles és un reducte profà sorgit de la tradició de demanar aliments –ous en especial– però que més tard fou contextualitzat dins la pràctica religiosa, la qual cosa la va convertir en una cantata de goigs a la Mare de Déu del Roser entre d’altres.

Tot i així, és evident que les caramelles que per pasqua es cantaran a diversos pobles del lluçanès han pres una altra dimensió que s’anirà transformant any rere any per a mantenir-se com a acte festiu, sigui per celebrar la redempció de la humanitat o sigui perquè un dia uns pastors avorrits varen decidir anar a cantar goigs amb una caramella per les cases, inspirats pel repic de les campanes. ///

22 | MARÇ | 2013

LaRella P_01

EDITA_ La Rella Iniciatives socioculturals al Lluçanès NOTÍCIES_ Aleix Cardona CORRESPONSALS_ » St. Agustí de Lluçanès: Anna Dot » Olost: Letícia Caballé - Pol Asensi » St. Boi del Lluçanès: Marta Giravent » La Torre d’Oristà: Jordi Freixa » Santa Creu de Joglars: Montserrat Vila » Merlès: Sandra Rusinyol » Sobremunt: Estela Lopez » Lluçà/Sta Eulàlia de Puig-oriol: Montse Surinyach » Oristà: Vanessa Bruch » Perafita: Paula Montañà » St. Bartomeu del Grau: Miquel Casadevall

P_04

02 02 04 05 10

06

P_04

> > > >

NOTÍCIES Pasqua Aturades les obres al CAP de Prats Arcadi Oliveres al Lluçanès Servies mancomunats al centre de dia d’Olost

REPORTATGE > La ramaderia al Lluçanès

12

ESPORTS

15

OPINIÓ

COL LABORADORS_ El temps: Pere Cors, Pere Bruch, SMC-Perafita, J. M. Muntanyà, Jordi Compte i David Morera Esports: Pol Asensi, Redacció Fotografia: Jordi Freixa, Josep Martínez Castro, Teresa Parareda i Eva Freixa CORRECCIÓ_ Aleix Cardona ADMINISTRACIÓ_ Carme Mas comptesgenerals@gmail.com MUNTATGE_ Aleix Cardona DISSENY_ Mercè Rocadembosc PUBLICITAT_ Eva Freixa 93 850 82 81 publilarella@mesvilaweb.cat IMPRESSIÓ_ Winihard gràfics S.L. (Moià) DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 Major, 51, baixos 08513 - Prats de Lluçanès (Lluçanès) T. i F. 93 850 82 81 larella@mesvilaweb.cat Blog: http:blocs.mesvilaweb.cat/larella Foto portada: Les obres del CAP de Prats de Lluçanès F.: Isaac Peraire La fotografia de portada de LaRella 323 era de Joan Parera i no de Pol Asensi, com deia erròniament.

La redacció de la revista de LaRella no comparteix necessàriament les opinions aparegudes en els articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

LaRella 03

NOTÍCIES ////

NÚM.324

/// ECONOMIA I CRISI ///

/// COMARCA ///

LA PLATAFORMA EL LLUÇANÈS ÉS COMARCA ES REACTIVA

PUBLIQUEN EL MAPA DEL LLUÇANÈS D’EDITORIAL ALPINA

ATURADES LES OBRES DEL CAP DE PRATS PRATS DE LLUÇANÈS Per_Meritxell Verdaguer

F

ACCIÓ DE LA PLATAFORMA / F_ArxiuLaRella

PORTADA DEL MAPA / F_ArxiuLaRella

LLUÇANÈS Per_Aleix Cardona

LLUÇANÈS Per_Aleix Cardona

L

L

a plataforma El Lluçanès és comarca, que portava un llarg període de pràctica inactivitat, ha decidit reprendre el camí cap a la reivindicació comarcal.

Així, fa pocs dies que es va convocar una primera reunió amb la intenció de veure qui estava disposat a engegar aquesta nova etapa del moviment i quines iniciatives es podrien tirar endavant. De moment, el col·lectiu ha nomenat diferents responsables de tasques i preveu començar amb una campanya per refrescar la idea fonamental de la proposta: El Lluçanès és comarca, a través de difondre el lema amb milers d’adhesius. La plataforma es planteja altres iniciatives molt participatives. ///

04 LaRella

’Editorial Alpina i Geoestel han posat a la venda la nova edició del mapa excursionista del Lluçanès, una edició llargament esperada després que fa uns anys es va exhaurir la primera edició i es va fer difícil trobar els finançaments adequats per reeditar la proposta.

El mapa, editat a escala 1:30.000, inclou altres espais, com el Voltreganès o el parc fluvial del Llobregat i ha incorporat, després d’una feina acurada per part del Servei de Desenvolupament Rural del Consorci del Lluçanès, els camins ramaders del Lluçanès, amb la col·laboració de l’associació Solc. Properament es preveu de fer un seguit de presentacions al territori. ///

a dues setmanes que l’empresa ROGASA va deixar de treballar en la construcció del nou Centre d’Atenció Primària (CAP) de Prats de Lluçanès.

Tot apunta que l’impagament de la Generalitat de Catalunya ha fet que l’empresa no pogués allargar més la situació d’avançament dels diners. “No sabem quan continuaran les obres, ningú sap quina és la situació exactament”, va explicar l’alcalde de Prats, Lluís Vila.

L’empresa no va comunicar a l’ajuntament que deixava les obres i va ser el mateix ajuntament que va avisar la Generalitat dels fets, ja que tampoc aquesta institució estava al corrent de que ROGASA, de Montmeló, havia abandonat les obres. Segons va informar el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, de la mà de la Diputada Alba Vergés, del mateix partit: “L’empresa adjudicatària es troba en dificultats econòmiques i ha hagut d’interrompre transitàriament l’execució dels treballs”.

Les obres del nou CAP de Prats de Lluçanès, ubicat on hi havia l’antiga caserna de la Guardia Civil, van començar l’abril del 2012 amb un pressupot de 1.437.000 euros. En el concurs adjudicatori de l’obra s’hi van presentar 78 empreses entre les quals va guanyar ROGASA. En aquest moment les obres es troben entre el 30 i el 40% d’execució. ///

//// NOTÍCIES

22 | MARÇ | 2013

/// ECONOMIA I CRISI ///

“AMB MÉS TECNOLOGIA I MÉS PRODUCTIVITAT HEM DE TREBALLAR MENYS HORES I PERDRE MENYS LLOCS DE TREBALL” Arcadi Oliveres omple la sala Cal Bach a Prats de Lluçanès en la xerrada organitzada per LaRella

ARCADI OLIVERES DURANT L’ACTE CELEBRAT A PRATS DE LLUÇANÈS / F_Teresa Parareda

PRATS DE LLUÇANÈS Per_Meritxell Verdaguer

L

’Arcadi mou muntanyes”, algú va dir en arribar dimecres al vespre a Cal Bach, a Prats de Lluçanès, en veure que la sala estava plena per escoltar l’economista i activista, Arcadi Oliveres.

Durant gairebé una hora i mitja Oliveres va parlar dels motius que ens han portat a la crisi i va apuntar diferents sortides sentenciant: “Estem en mans de delinqüents”, referint-se a polítics, banquers i grans empresaris. L’acte, organitzat per la revista LaRella, el va obrir la coordinadora dels cursos, Maria Faura, presentant el nou curs de la mateixa revista, “Què podem fer davant la crisi?

Alternatives pràctiques per construir el present.”

“Hem entrat a la crisi perquè estem en mans d’una economia especulativa, no és una economia real”, així va començar la primera part de la xerrada on es van explicar el motius de la crisi: “Els països estalviadors –Xina, Japó i Alemanya, principalment- deixaven diners als bancs de països creditors – banca americana, irlandesa i espanyola - a un termini d’entre cinc o sis anys, i els bancs dels països creditors concedien hipoteques a 30 anys”. Les xifres ho expliquen per si soles, l’economia es va bloquejar i amb la situació de bloqueig els bancs van demanar ajuda al govern: “A Espanya el rescat de la banca va costar 250.000 euros i al món 4 bilions 600.000 dòlars. Segons la ONU amb aquesta xifra es podria aturar la fam al món 92 vegades.”

Els bancs van deixar de donar crèdit i amb això el problema financer es va convertir en un problema econòmic.

“Sense crèdit el venedor no pot vendre i el comprador no pot comprar, això és economia en crisi”, va aclarir l’economista, i va continuar explicant que la crisi ha portat moltes empreses a fer un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO). “Moltes empreses no han tingut altre remei, però altres empreses han fet un ERO malgrat tenir beneficis. És el cas de Telefónica que va guanyar al 2012, 5.000 milions d’euros, o el cas de La Caixa”. Per a superar els sis milions d’aturats, Oliveres va proposar el repartiment de la jornada laboral: “Si tenim ara més tecnologia i més productivitat, també hem de treballar menys hores i així perdre menys llocs de treball”.

Per a Oliveres la única solució és canviar el model de creixement que va qualificar d’insostenible i va apuntar que caldria anul·lar també la despesa militar de l’Estat. “En els darrers 50 anys ens hem empassat el 70% de les reserves de petroli del planeta” i va afegir: “El creixement s’ha acabat, hem d’anar cap al decreixement, és la nostra obligació.

Si els set mil milions de persones que viuen al planeta consumissin com nosaltres, necessitaríem quatre planetes”.

El curs presentat en el mateix acte: “Què podem fer davant la crisi? Alternatives pràctiques per construir el present”, tindrà diferents sessions que ampliaran els temes apuntats per Arcadi Oliveres i que són, les finances ètiques, les energies renovables, les cooperatives i el dret a l’habitatge. ///

LaRella 05

REPORTATGE ////

NÚM.324

LA RAMADERIA AL LLUÇANÈS: DE LA TRANSHUMÀNCIA A LA PRODUCCIÓ INDUSTRIALITZADA (1) Hi ha consciència d’aquesta evolució?

De llibres i reportatges sobre la ramaderia a les nostres terres n’hi ha un bon munt. De fet, aquesta ha estat històricament una activitat puntal en termes de producció econòmica al Lluçanès, però també un fet social clau per entendre el tarannà cultural que ha anat entreteixint el fer d’aquesta terra i el viure de la seva gent. Som conscients, però, de la seva evolució? En quin context s’emmarca actualment la ramaderia al Lluçanès?

LLUÇANÈS Per_Miquel Casadevall

H

istòricament el Lluçanès s’ha caracteritzat per ser un territori bàsicament rural, però, certament, ha manifestat canvis evidents en l’últim segle.

Canvis que de fet són propis del transcurs del temps, del pas a la modernitat, canvis presents a qualsevol altre territori rural del país i presents en molts àmbits que han afectat el funcionament polític, econòmic, i la realitat social dels seus habitants.

En el cas de l’explotació ramadera evidentment ha estat lligada a les circumstàncies contextuals que l’han acompanyat en cada moment, per tant és important fer un repàs de la seva història. Encara que l’origen d’aquesta activitat al lluçanès, duta a terme segurament per les primeres civilitzacions preromàniques, es remunti molts segles enrere, la seva consolidació com a activitat vinculada directament amb el territori es troba en la creació de les rutes de transhumància.

UN REPÀS: LA TRANSHUMÀNCIA

La transhumància, de la qual també se n’han fet nombrosos estudis i documentacions (especialment a mans del Solc), és l’activitat consistent a conduir els ramats d’una zona a una altra en motiu de buscar pastura. És una pràctica que vingué donada per la tònica ambiental que feia que els monestirs i pobles de muntanya a l’hivern no poguessin alimentar llur bestiar perquè les pastures estaven cobertes de neu, mentre que els de la plana no els podien alimentar a l’estiu perquè els camps i les vinyes esdevenien objecte de conreu i per tant impossibles de pasturar, i les temperatures també eren més òptimes a la muntanya. En aquest sentit, l’altiplà del lluçanès va esdevenir de seguida una zona freqüentada per aquestes rutes, ja que es 06 LaRella

troba precisament entre la plana i la muntanya, de manera que és una de les comarques transhumants per excel·lència.

Els camins que seguien els transhumants es deien carrerades, i els conductors del bestiar, carreters (una dels seus trets característics és que habitualment anaven amb el caliquenyo a la boca – d’aquí la dita “fumar com un carreter”).

La transhumància, però, no era una simple activitat econòmica, sinó que de la seva execució implicava un significat social. Joan Rovira escrigué al pròleg de

Alguns nuclis de població van néixer al peu dels camins ramaders Camins Ramaders del Lluçanès que “en el transcurs de la historia trobem que la transhumància, a part d’ésser un eficient model econòmic, també ha estat un important element integrador, ja que ha afavorit l’intercanvi cultural i ha aportat a la societat respecte i tolerància”.

Per tant, la transhumància no només va superar les fronteres físiques o ideològiques que es va anar trobant, sinó que de fet la vida social de les zones on més pes hi tenia es va anar organitzant al seu voltant; els animals i els pastors necessitaven llocs on parar i passar les nits, de la mateixa manera que de les rutes de transhumància se’n derivaven altres activitats secundàries, com els parires – és a dir, els que es dedicaven a treballar la llana – (la qual cosa segurament està directament relacionada amb l’etimologia del cognom Peraire, força comú a la comarca), la venda d’animals...

Així sorgiren, en el cas que ens incum-

Tal com explica Lluís Vila a Aquest país tan rost, tan quiet, tan clar... “els dos encreuaments de carrerades més importants eren Santa Creu de Joglars i l’Hostal del Vilar. A Santa Creu coincidien els camins que pujaven de la Plana de Vic, per Olost; els que venien del Moianès, per Oristà, i els que pujaven del Bages, per la vall de Merlès. Un cop a Santa Creu, els uns continuaven per Lluçà i, per Salselles o Alpens, pujaven cap al Berguedà (sobretot a Castellar de n’Hug); els altres, per Perafita, anaven a l’Hostal del Vilar, on es reunien amb els que venien de la plana, per Sant Boi i Sobremunt, o per Sant Bartomeu.

Des de l’Hostal, el camí seguia per Sant Agustí i Sora cap al Ripollès i la Tossa d’Alp” / F_ Els camins ramaders del Lluçanès - Solc

beix, tradicions com la fira de l’Hostal del Vilar o alguns dels nuclis de població que formen el Lluçanès, gran part dels quals van néixer al peu dels camins ramaders, com ara, Santa Eulàlia de Puig-oriol, Santa Creu de Joglars, el Carrer de Beulaigua a Sant Martí d’Albars, el Carrer de Sant Adjutori a Olost, el Carrer de la Ruixeda a Oristà i el Carrer del Gafarró a Sant Fe-

//// REPORTATGE

22 | MARÇ | 2013

liu Sasserra (la qual cosa explica la forma allargada que tenen alguns dels pobles).

CAP A UNA RAMADERIA MÉS PRODUCTIVA

Tal com hem vist, les pràctiques transhumants constituïen doncs l’eix econòmic de la ramaderia al Lluçanès antigament.

D’aquesta, se’n començaren a derivar ingressos secundaris, com el dret de pastura o el dret de sojorn, i mica en mica el territori va esdevenir el bressol d’una població rural bàsicament bolcada a l’agricultura i la ramaderia.

Així doncs, els municipis es va assentar al voltant d’aquesta activitat, i tradicionalment els pobles del lluçanès han estat formats per un gran nombre de masies i cases de pagès on es criava bestiar.

Amb el transcurs del temps, però, tot va evolucionant, i tal com expliquen J.Cortès

El Lluçanès va anar a remolc de les directrius traçades des de Vic i R.Serra a La Comarca del Lluçanès: estudi d’un espai, “a mitjan segle passat, comença una industrialització de les activitats ramaderes arreu del país que afectarà també el Lluçanès, si bé amb un ritme i amb una intensitat diferent a la resta de Catalunya i, fins i tot, a les comarques més properes; la renovació va ser molt més tardana aquí que a la resta de la comarca agrària de Vic.” Per tant, a partir del segle XX podem parlar d’una modernització del sector agrícola i ramader que ha tingut evidentment un paper molt important en una transició de la manera de viure dels habitants del Lluçanès, malgrat que aquest endarreriment del qual parlen Cortès i Serra va ser palès fins fa una o dues dècades, evidenciant fins aleshores una ramaderia Lluçanesa molt menys massiva que a la plana. Això ocasionà, a més, que el Lluçanès anés bastant a remolc de les directrius traça-

RAMAT AL CARRER MAJOR DE SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL/ F_Arxiu Solc-GTTS

des des de Vic. Malgrat tot, el fenomen de l’estabulació s’escampà pel territori, hom diversificà les espècies animals i creà granges i explotacions que permetien una producció molt més efectiva. D’aquesta manera, la ramaderia va passar de ser una activitat gairebé popular a adoptar la dinàmica pròpia de la indústria i del model econòmic capitalista. Així doncs, cap a la segona meitat del segle passat algunes explotacions lluçaneses es van començar a desmarcar pel seu augment productiu i pel fet de constatar un progrés tant ràpid.

J.Cortès i R.Serra ho reflecteixen al seu llibre: “Comença la modernització i l’especialització de les explotacions, amb inversions molt fortes. Les administracions ajuden amb subvencions, suficients per a alguns, insuficients per als altres; massa generoses segons unes opinions, massa poc segons unes altres [...] Al costat d’aquestes explotacions modernes, persistien les unitats tradicionals, de caràcter familiar i de tecnologia molt endarrerida.

La branca més representativa d’aquesta línea era la de la vaca de llet.”

Paral·lelament, per tant, la diversitat animal en la ramaderia de la comarca queda progressivament supeditada a diversos

factors – com la llei de la oferta i la demanda i l’eficiència en termes econòmics de cada espècie – d’una manera cada cop més rigorosa.

Així, la industrialització de la ramaderia contribueix a consolidar un petit conjunt d’espècies que es convertiran en l’eix de treball d’aquesta activitat. Es tracta del vaquí lleter (que en un principi era l’espècie més estesa del territori i l’objecte principal de l’activitat ramadera a les explotacions tradicionals, però més tard, tenint en compte els factors esmentats i en especial les polítiques d’integració de la UE, va perdre importància), el vaquí de carn (que s’explotaria tant en clau d’engreix com de criança), els ovins (que són ramats semiestabulats, però s’han quedat també enrere) i el porcí.

La presència d’altres tipus de bestiar, com l’equí o l’aviram, es va anar convertint en quelcom poc habitual, almenys pel que fa a la ramaderia en tant que explotació per al consum alimentari. Segons el cens agrari del 1989, doncs, aquesta selecció es reflectia en un 62% de producció porcina, un 32% de bovina, un 4% d’ovina i un 2% d’altres espècies. ///

LaRella 07

ENCANTS ////

NÚM.324

/// BREUS /// EL PASSAPORT CAP AL CEL ES FARÀ A L’ABRIL> El cicle artístic que organitza cada any Amb uns Altres Ulls al casal de Sant Bartomeu del Grau es farà aquest any tots els divendres l’abril. En l’última edició ja es va celebrar a la primavera, però aquest any s’ha retardat un mes per evitar la coincidència amb Setmana Santa. Enguany, la programació compta amb una sessió de dansa contemporània, una representació teatral, una nit de jazz i un recital de poesia combinat amb un espectacle de percussió. /// MC LES DONES D’ALPENS S’ORGANITZEN EL 8 DE MARÇ> Més de 80 dones van assistir als actes que per primer cop es van organitzar a Alpens. A la Fàbrica vella van participar en un “Drum circle”, una experiència col·lectiva de percussió corporal. La periodista Eugènia Riera va llegir un text sobre el dia de la dona, i Rosa Surinyach va llegir un text des de les Nacions Unides de Nova York especial per a l’ocasió. Les activitats van acabar amb un massatge entre totes dirigit per Ester Armengol. /// Redacció

08 LaRella

/// CULTURA ///

EL GALL CONVOCA EL 5è CONCURS DE MICROPOEMES PER SANT JORDI PRATS DE LLUÇANÈS Per_Redacció

F

ins al 17 d’abril es podran presentar els micropoemes per a participar al 5è concurs que el Grup d’Actors del Lluçanès, GALL, organitza per Sant Jordi.

El concurs és absolutament obert a tothom i les obres escrites, en català, han de ser inèdites. Cada autor pot presentar com a màxim una obra literària que no pot superar les 14 síl·labes i ha de tenir entre dos i vuit versos. En una primera selecció el jurat escollirà sis obres finalistes i la tria del poema guanyador serà popular, donat que els compradors de les roses podran escollir entre els sis poemes i el més triat, serà el finalista, qui rebrà un petit obsequi. Les obres literàries s’han d’enviar al correu electrònic elgall@coteatre.cat. ///

CITA GEGANTERA A OLOST OLOST Per_Meritxell Verdaguer

D

esprés del bon gust de boca que va deixar l’última trobada de geganters a Olost, en la celebració del 25è aniversari dels gegants Perot i Mercè, el dissabte 6 d’abril torna la trobada geganera que reunirà 18 colles a més de la local.

La cita serà a la tarda i començarà amb una cercavila i abans del ball de gegants es presentarà l’espai Perot Rocaguinarda, el que és el Centre d’Interpretació del Bandolerisme, al centre cívic. Aquesta és una proposta que forma part del projecte de dinamització econòmica, Boscos de Bruixes i Bandolers, en el que en formen part, a més d’Olost, Sant Feliu Sasserra, Viladrau i Sant Hilari Sacalm. El ball de gegants es podrà veure a les 8 del vespre i el seguirà un sopar popular que acabarà amb els concerts del cantautor local, El noi del pa, el grup barceloní, Tot ho sabem, i els osonencs Oques Grasses, que acaben de presentar disc. ///

//// NOTÍCIES

22 | MARÇ | 2013

/// FOTONOTÍCIA ///

RAMON ERRA

CASALOTS QUE S’ENSORREN

ACABA EL PRIMER CICLE DE XERRADES DEL CENTRE CÍVIC D’OLOST > Una lliçó de com estalviar energia elèctrica a casa va posar el punt final a la primera proposta de xerrades sota el títol: “Dijous a debat, parlem-ne” al centre cívic. Durant tres dijous s’han fet ponències sobre l’energia i el canvi climàtic. La primera de les xerrades, i que es pot veure a la foto, va ser sobre la crisi energètica i les seves possibles solucions; la segona va ser sobre el fracking, afegint-se a les nombroses trobades que s’han fet per explicar aquest nociva tècnica d’extracció de gas i petroli del subsòl. L’assistència va ser notable i es preveuen nous cicles de xerrades al nou espai d’Olost. /// Red.

La propera generació s’adonarà del desastre, però ja serà massa tard; moltes cases seran un munt de runa i llavors hi haurà grans lamentacions. O potser ni això. No dic noms, però de cases de pagès que cauen n’hi ha a cada poble, a cada municipi. Algunes són tan antigues que la seva memòria es perd en la foscor dels temps i van lligades als moments més significatius de la nostra història. D’altres tenen un nom, una estructura o una situació que les fa úniques. De fet, totes les cases, com les persones, són úniques. Per això és una pèrdua tan gran la seva desaparició.

El procés és lent i inexorable, però a vegades pot ser rapidíssim: els masovers van marxar atrets per altres formes de vida, un dia un cop de vent va obrir una finestra que ningú es va cuidar de tancar, una teula es va moure, un degoter que ningú veia anava fent tic, tac, una esquerda es va obrir de dalt a baix, heura que creixia arrapada a una paret, salvatgines que esgarrapaven la porta, humitats que inflaven envans…algú amb permís o amb mala fe es va emportar la llinda, un altre les teules, un altre una escala sencera. Eixides, pous, portals de llissa, balcons, coberts, pallisses, pedrissos, festejadors, adéu patrimoni… És cert que és molt costós avui dia mantenir o restaurar un casalot de grans dimensions. I també és veritat que els propietaris molt sovint no tenen mitjans ni tampoc ajudes, d’altres vegades, però, els propietaris simplement no tenen ganes de tocar res i a alguns sembla que ja els vagi bé treure’s de sobre una casa, un maldecap menys. Tot plegat és una pena. Una desgràcia pel patrimoni d’un país. Fa cent anys es va agafar consciència de salvar el romànic, avui caldria salvar les cases de pagès del nostre entorn.

Potser ja no hi som a temps. /// LaRella 09

NOTÍCIES ////

NÚM.324

/// SERVEIS SOCIALS ///

El racó de la feina

SERVEI GRATUÏT Tel. 93 850 82 81 larella@mesvilaweb.cat

> DEMANDES > OFERTES > PASSEJAR GOSSOS

727 70 55 42 / 693 39 82 19 / 633 23 27 41

Nenes jovenetes de Prats de Lluçanès.

Preu econòmic. (RF/7-323). > NETEJA

693 39 82 19

- Noia, a Prats de Lluçanès.

(RF/6-323). > QUALSEVOL FEINA

610 39 93 23

- Home. (RF/5-323).

> PASSEJAR GOSSOS

630 59 39 71 - Auxiliar veterinari. Molt econòmic (RF/4-323). > NETEJA

630 59 39 71 - Noia jove amb experiència.

Molt econòmic (RF/3-323). > QUALSEVOL REFORMA

620 90 31 80 - Parella d’autònoms. (RF/2-

323) > CLASSES REPÀS I CANGUR

686 62 84 63

- Estudiant de batxillerat.

(RF/1-323). > NETEJA

93 812 90 36 / 690 71 52 23 - Noia catalana,

experiència i referències. Disp. tota la comarca. Preu econòmic. (RF/5-322). > QUALSEVOL FEINA

655 16 65 59 / 605 34 70 52

- Home de 46 anys, disp. horària, inclòs cap de setmana i festius. Vehicle propi. (RF/4-322). > CLASSES DE REPÀS

616 76 44 51

- Particulars de matemàtiques, física i química per alumnes d’ESO i batxillerat.(Sílvia). (RF/3-322).

> QUALSEVOL FEINA

609 03 33 07 - Noi de 24 anys del Lluçanès amb moltes ganes de treballar.

(RF/2-322). > NETEJA A FONS

636 24 78 42 - Neteja de casa: rajoles, vidres, lavabos, cuines... Porto els productes i els estris. Em desplaço a tota la comarca, també dissabtes. Preu molt econòmic. (RF/1-322).

10 LaRella

OLOST MANCOMUNA ELS SERVEIS DEL CENTRE DE DIA AMB QUATRE MUNICIPIS MÉS D’OSONA Els usuaris paguen ara un preu més alt però és un estalvi per a l’ajuntament OLOST Per_Meritxell Verdaguer

D

es d’aquest gener els serveis que s’ofereixen al centre de dia d’Olost els gestiona la Fundació Assistencial d’Osona (FADO). La mateixa fundació gestiona també el servei a Gurb, Sant Julià de Vilatorta, Santa Eugènia de Berga i Sant Quirze de Besora. Segons l’alcalde d’Olost, Josep Mª Freixenet, “és un clar exemple de mancomunar serveis” el qual s’anomena Xarxa d’envelliment actiu d’Osona. El servei suposa ara una despesa menor per a l’Ajuntament, però major pels usuaris.

El dia 25 de gener es va organitzar una jornada de portes obertes al centre i el mateix dia es va presentar la nova gestió que segueix, a Olost, dos eixos: l’envelliment i la promoció de l’autonomia. Per als usuaris, en termes de servei, no ha significat cap canvi substancial: les tardes de dimarts i dijous es van activitats dirigides a persones grans autònomes, i el matins el centre és obert de 9 a 1 i es treballa la promoció de l’autonomia.

Pel què fa al preu pels serveis, un terç se’n fa càrrec la Generalitat de Catalu-

USUARIS EN LA XERRADA INFORMATIVA SOBRE ELS CANVIS / F_Pedra de toc

nya, un altre terç l’Ajuntament d’Olost i l’últim terç va a càrrec dels usuaris que paguen, per dos matins 55 euros, per tres matins 75 euros, quatre o cinc matins, 100 euros, i els tallers de la tarda es paguen a 5 euros. Segons Freixenet: “L’increment de preu és petit. La llei d’estabilitat pressupostària obliga els ajuntaments a controlar la despesa i per això el ciutadà, si vol seguir tenint els mateixos serveis, ha de tenir una implicació una mica més gran en finançarlos”. La diferència recau en que abans, quan l’ajuntament gestionava el servei, el preu variava en funció de la pensió de l’usuari però ara el preu és igual per a tots. ///

//// AGENDA

22 | MARÇ | 2013

Agenda /// 22.03.13 > 05.04.13 ///

DIVENDRES, 29.03. SANT FELIU SASSERRA. SETMANA SANTA. A l’església,

matí, davant la capella de Santa Magdalena, primera cantada de Caramelles.

celebració de la Creu, a les 7 tarda. A les 9 vespre, processó del Via Crucis pels carrers del poble.

DIUMENGE, 31.03. SANT FELIU SASSERRA. SETMANA SANTA. A les 11 del

DISSABTE, 30.03. SANT FELIU SASSERRA. ACTES SETMANA SANTA. 9 del ves-

matí, a l’església parroquial, missa solemne cantada per la Coral de St Feliu. Després, Caramelles pels carrers del poble.

pre, a l’església parroquial, Vetlla Pasqual.

DIVENDRES, 22.03. SANT FELIU SASSERRA. CONTE. A les 6 de la tarda, a la

DIUMENGE 31.03. LA TORRE D’ORISTÀ. BALL. A les 10 del vespre, a la sala

biblioteca Sant Pere Almató, l’Hora del conte a càrrec de Marisol.

polivalent, ball amb Jordi Bruch dins la programació de la Gresca.

DIUMENGE, 24.03. SANT FELIU SASSERRA. SETMANA SANTA. A 2/4 d’11 del

DIUMENGE 31.03. OLOST. PROJECCIÓ.

matí, a la capella de Santa Magdalena, benedicció dels rams i processó a l’església.

A les 11, a l’església parroquial, missa.

DIUMENGE, 24.03. SANT FELIU SASSERRA. EXPOSICIÓ VEHICLES. D’11 a 1

del migdia, al Pas Nou, exposició de vehicles clàssics-CAR les Franqueses.

DILLUNS, 25.03. PRATS DE LLUÇANÈS. ESPLAI. Del 25 al 28, de 9 a 1, matins, al

Centre de cultura, Esplai Paff.

A les 5 de la tarda, al centre cívic, Monthy Phiton, La vida de Brian. 1979. Comissió centre cívic.

DIUMENGE 31.03. ORISTÀ. PASQUA 2013. A 2/4 de 12 de la nit, concert amb

DIMECRES, 27.03. SANT FELIU SASSERRA. SETMANA SANTA. A les 8 del

vespre, a l’església parroquial, celebració penitencial i confessions.

orquestra Venus.. Org. Comissió de festes.

DILLUNS 01.03. PRATS DE LLUÇANÈS. PASQUA. Ball de bastons a les cases de

pagès. Sortint de missa d’11, a St Andreu de Llanars, cantada de Caramelles pels alumnes de primària de les escoles locals.

A 2/4 de 6 tarda, a St Andreu de Llanars, sardanes amb cobla Ciutat de Manresa.

Berenar. Org., Ajuntament.

Tumbaos i Sherpah. Org. Com. de festes.

DILLUNS, 01.04. SANT FELIU SASSERRA. ACTES SETMANA SANTA. A les 11

DIUMENGE 31.03. PRATS DE LLUÇANÈS. PASQUA. Ball de bastons pels car-

del matí, missa a la capella de Santa Magdalena.

rers del poble. A 2/4 d’1, a la plaça de l’Església. Sortint de missa de 12, a la plaça de l’Església, cantada de Caramelles pels alumnes de primària de les escoles locals.

DIMECRES, 27.03. OLOST. TALLER. De

4 a 6 de la tarda, 2n taller infantil de Mones, al Centre cívic.

DIUMENGE 01.04. ORISTÀ. PASQUA 2013. A les 6 de la tarda, concert i ball amb

DIUMENGE 31.03. PRATS DE LLUÇANÈS. RUTA A PEU. Sortida al massís de

DIVENDRES, 05.04. OLOST. LECTURA.

Club de lectura la Fonda, a les 10 de la nit, a la fonda Sala, El fill de l’acordionista, de Bernardo Atxaga. Organitza, Servei de lectura públic.

Montsant. Unió Excursionista de Prats.

DISSABTE, 06.04. OLOST. GEGANTS.

DIUMENGE, 31.03. SANT FELIU SASSERRA. CARAMELLES. A les 10 del

Des de les 4 de la tarda, trobada gegantera amb plantada, cercavila, ballada, inauguració de l’espai Rocaguinarda.

DIJOUS, 28.03. PRATS DE LLUÇANÈS. SANT TXUPITASSU 2013. A les 12 de la

nit, Sala polivalent. Org., Colla gegantera..

DIJOUS, 28.03. SANT FELIU SASSERRA. ACTES SETMANA SANTA. A les 8

del vespre, a l’església parroquial, missa de la Cena del Senyor.

DIVENDRES 29.03. LA TORRE D’ORISTÀ. EXPOSICIÓ I GRILLADES. Vida i

obra de Frederic Soler “Serafí Pitarra”.

Durant el dia exposicions i grillades al llarg del carrer Mn Riba Pont. A les 9 del matí, trobada de motos clàssiques. A les 11 del matí, Via Crucis al c/ Mn Riba Pont. 1 del migdia, aperitiu popular a la sala Polivalent.

DIVENDRES 29.03. SANT FELIU SASSERRA. CURSA. A 2/4 de 10 del matí, zona

esportiva Sant Roc, cursa Sotabranques.

LaRella 11

ESPORTS ////

NÚM.324

/// FUTBOL ///

/// MOTOR ///

UNA QUINZENA AMB MOLTS GOLS

MEMBRADO ABANDONA AL PACHÁLA PINEDA> El pilot olostenc Josep M Membrado i i el copilot Josep R. Ribodella no van tenir el debut desitjat en el V Ral·li Pachá-La Pineda, prova inicial del Campionat de Catalunya de Ral·lis 2013.

Membrado va tenir un problema mecànic al canvi, de manera que no podia entrar ni la 3a ni la 4a velocita, fet que va comportar que al segon tram abandonés la competició. La propera cita en el calendari d’asfalt, és el Ral·li de Cervera que es disputarà el dissabte 6 d’abril. El campió del català de ral·lis 2012, malgrat el resultat del primer ral·li puntuable, es va mostrar motivat: “No és el millor inici de campionat, però queden moltes proves per disputar i en conseqüència marge per recuperar els punt que no hem pogut sumar en el Pachá” /// P.A.

LLUÇANÈS Per_Pol Asensi

E

ls resultats de la darrera quinzena deixen importants acumulacions de gols i dues golejades pel mateix resultat, 6-1, per part del Pradenc i de l’Olost.

Per la seva banda, el Sant Bartomeu ha aconseguit capgirar la dinàmica de resultats amb un important triomf davant del Seva.

TERCERA CATALANA GRUP 5

CF Sant Bartomeu del Grau La jornada 23 de tercera catalana de futbol el Sant Bartomeu del Grau es va enfrontar contra el Moià. L’equip del Lluçanès, afectat per les nombroses baixes del l’equip, va patir una derrota injusta. Durant la primera part l’equip del Grau va fallar nombroses ocasions de gol i, ja a la segona part, l’equip de Moià en l’única vegada que es va apropar a la porteria del Sant Bartomeu va marcar el gol que va fer perdre el partit al Sant Bartomeu.

A la següent jornada el rival va ser el Seva. Aquest partit va capgirar la tendència de les últimes jornades i el Sant Bartomeu va guanyar el partit per només un gol al minut 52 de Trulls. En aquest partit va destacar una gran actuació del porter Albert Solà.

QUARTA CATALANA GRUP 4

FC Pradenc El Pradenc va jugar a casa contra el Sant Julià en la que va ser la jornada 21. El resultat final va ser l’empat a 0 i el partit va ser marcat per les contínues interrupcions i l’efecte del vent que no va deixar jugar bé als equips. En la següent jornada, i també jugant a casa, el resultat va ser molt diferent. Contra el Viladrau, i jugant contra només deu

12 LaRella

jugadors durant tot el partit el resultat final va ser de 6 a 1. Tot i el domini del Pradenc, en l’única ocasió que l’equip visitant va arribar a la porteria contrària, va encaixar el gol.

FC Olost Jugant contra el Seva, l’equip olostenc va dominar tot el partit. El resultat final va ser 6 a 1, amb Muntadas, S. Palanques, Serrat (2) i R.Salvans com a golejadors. L’equip visitant es va marcar un gol al minut 47 i un altre a pròpia. La següent jornada però l’Olost va perdre 1-2 contra el Calldetenes en camp contrari.

El primer gol de penal en mans del Calldetenes va avançar el marcador, però G.Salvans va igualar-lo al minut 62. Tot i això, el Calldetenes en els últims minuts va marcar un últim gol que va fer perdre els tres punts als olostencs.

QUARTA CATALANA GRUP 3

UE Sant Boi de Lluçanès El Sant Boi de Lluçanès va jugar a casa contra la Gleva. Durant el partit es van veure fins a un total de 7 gols entre els dos equips. L’equip del Lluçanès va obrir al marcador però sense gairebé temps de reaccionar l’equip visitant va igualar el marcador. De seguida el Sant Boi es va tornar a avançar i la Gleva va tornar a igualar el marcador. Ja a la segona part, ara la Gleva es va avançar al marcador, però el Sant Boi va tornar a igualar a 3 gràcies a un gol de penal.

Finalment, al minut 75, l’equip visitant va marcar el gol que va fer perdre els tres punts al Sant Boi i va deixar el marcador amb el resultat de 3 a 4. En la següent jornada el Sant Boi va guanyar contra el Vinyoles en camp contrari per un 2-3 en un partit dominat per els de Sant Boi tot i no avançar-se en el marcador. El partit es va resoldre tot a la segona part. ///

/// CROSS /// FINAL DE LA 4a LLIGA DE CROS ESCOLAR AMB ÈXITS LLUÇANESOS> El dia 10 de març va acabar la 4ª lliga comarcal de cros escolar de la comarca d’Osona del curs 2012-2013. En aquesta edició les curses dutes a terme al Lluçanès van ser 3, la primera a Olost, desprès a Prats i finalment a Sant Boi. Un cop finalitzat el cros a Folgueroles, les classificacions han col·locat en bones posicions a diferents corredors del Lluçanès: •Aleví Femení: Laura Paracolls en 1a posició i Núria Boixadé en 4a posició, ambdues del ZER Alt Lluçanès.

•Cadet Femení: Vinyet Coma en 3a posició, de l’Institut Castell del Quer.

•Pre-Benjamí masculí: Yago Chica en 3a posició, de la Monjoia.

•Benjamí Masculí: Aniol Clavell en 4a posició, del ZER Alt Lluçanès.

•Aleví Masculí: Lluc Coma Macià en 4a posició, del ZER Alt Lluçanès. /// P.A.

//// ESPORTS

22 | MARÇ | 2013

/// PETANCA ///

/// POLIESPORTIU ///

ACABEN LA PRIMERA TEMPORADA

SOCIATS 8è A LA MARATÓ DE BARCELONA> L’atleta de Sant Feliu Sasserra Just Sociats va córrer aquest diumenge la Marató de Barcelona. La seva participació en aquesta popular cursa que va aplegar 18.652 participants va ser exitosa. Amb un temps de 2 hores i 23 minuts l’atleta va aconseguir quedar 8è a la classificació general, i segon classificat català per darrere de Jaume Leiva . Des del Facebook oficial de Just Sociats, el corredor diu que no ha aconseguit el seu objectiu de temps, però es mostra molt satisfet pel resultat aconseguit. ///

Club Petanca i Bitlles Sant Feliu

P.A.

SANT FELIU SASSERRA Per_Pol Asensi

E

l Club Petanca i Bitlles Sant Feliu Sasserra, que es va constituir el setembre passat amb motiu de l’estrena de les noves pistes, ha acabat la temporada 2012-2013 jugant a la 3a divisió de la lliga comarcal de la zona del Bages i el Berguedà. La lliga va acabar al passat mes de gener, i el Club de Sant Feliu Sasserra va aconseguir la 7a posició entre 10 equips. Això significa, que

l’equip de petanca va assolir el seu objectiu, entrar a competir a la Copa President, que es va celebrar a Navarcles el dia 6 de març.

Així doncs, la temporada 2012-2013 es dona per acabada, tot i que ara s’organitzaran trobades i tornejos fora de competició entre diferents equips de la zona, ja sigui de petanca o de bitlles catalanes. El Club Petanca valora positivament la seva primera lliga, i al setembre de l’any vinent tornarà a començar un nou campionat de lliga amb el grup consolidat. ///

/// BTT /// ADRIÀ NOGUERA A LA COPA DEL MÓN> El pradenc Adrià Noguera va participar a la Andalucia Bike Race del 24 de febrer fins a l’ 1 de març, una prova que es disputa per parelles, i que els dos components de l’equip han de recórrer els 6 dies de competició, entre 65 i 80 km cada dia. En total, 400km i més de 9.500 metres de desnivell positiu acumulat entre Córdoba i Jaen amb un terreny molt exigent sobre-

tot en aquesta ocasió per la pluja caiguda..

En aquesta edició hi van prendre part 650 corredors de 22 nacionalitats diferents.

Adrià Noguera i el seu company Cristofer Bosque van ser molt regulars durant els 6 dies, i van acabar en la 15a posició scratch. Amb aquesta bona posició, Noguera comença la temporada amb els suficients punts UCI, per poder participar a la propera copa del món. /// Red.

LA SOTABRANQUES EL 29 DE MARÇ> El Club Excursionista Bandolers de Sant Feliu Sasserra prepara la cursa de muntanya Sotabranques que se celebrarà el dia 29 de març. El recorregut de 12.5 quilòmetres i amb un desnivell positiu de 450 metres transcorre gairebé en la seva totalitat per corriols, i passarà per el lloc emblemàtic del Serrat Llobater.

Les inscripcions restaran obertes fins al 26 de març i comptarà amb l’atleta sasserrenc Just Sociats com a dorsal número 1. /// P.A. 12h ESPORTIVES DE 4t D’ESO DE L’INSTITUT CASTELL DEL QUER> Divendres 8 de març es va dur a terme una nova edició de les 12 hores esportives que organitzen els alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Castell del Quer, l’institut comarcal, per recaptar fons per al viatge de final de curs, a Itàlia. En aquesta nova edició, gairebé 50 equips i 270 jugadors van competir des de la una del migdia fins a les dues de la matinada al pavelló poliesportiu de Prats de Lluçanès. Com ja es habitual es van practicar diferents especialitats esportives com voleibol, bàsquet i futbol en diferents categories segons l’edat i el sexe. /// P.A.

LaRella 13

ENCANTS ////

ANUNCIS GRATUÏTS CONTACTA’NS PER POSAR EL TEU ANUNCI 1,5T. DCI93

850 82 81 larella@mesvilaweb.cat

NÚM.324

volums. Preu, 125 euros. T.: 648 45 92 75. (R23/14)  CASA a Lluçà de 120m2, 30m2 de terrassa, 1.400m2 de terreny, 3 habs. dobles, rebost, bany complet, possibilitat de lloguer amb opció de compra, preu, 160.000 euros negociables. T.: 696 68 50 58. (R23/11).

menjador, bany, balcó i ascensor. Aire condicionat. T.: 617 68 53 95 / 93 822 33 76 -vespres. (R22/18).

 MOTXILLA i complements de patinatge.

T.: 693 39 82 19. (R23/8).

> ES VEN  VESTIT DE NÚVIA T.: 683 52 98 53.

(R24/21)  2 CADIRES de disseny de Giorgio Cattelan, model Bella, d’acer negre i cuir amb petits desperfectes per l’ús. Preu noves: 595 euros. Preu actual, 155 euros, no negociables. T.: 654 20 10 01. (R24/19)  SOLAR A OLOST Excel·lent situació i vistes al poble. T.: 667 76 15 24. (R24/18)  MAQUINÀRIA DE FUSTERIAindustrial, en molt bon estat, seminova. T.: 659 92 31 70.

(R24/15).  TREN JUVENIL amb 3 llits, armari i 4 calaixos. També, escriptori i 3 prestatges. Color cirerer, lila i taronja. Bon preu. El portem a domicili. T.: 636 24 78 42. (R24/12).  BICIPLEGABLE només 100 km. En perfecte estat. Preu, 60 euros. T.: 620 30 53 79.

(R24/8).  RELLOTGE DE PARET amb pèndol de peses. Preu a convenir. T.: 93 852 78 31.

(R24/7).  DVD PORTÀTIL pràcticament nou, per cotxe, marca Sony. Comandament a distància, carregador i bateria. Preu, 40 euros. T.: 620 30 53 79. (R24/6).  FURGONETA Hunday H1 blanca, de l’any 2003, amb 125.000km. Motor en molt bon estat. Distribució feta recentment. T.: 676 19 77 32. (R24/4).  PIS a Moià, dúplex, cèntric i tranquil, pàrquing., 3 habs, menjador, cuina, 2 banys.

Preu únic, 97.000 euros, amb plaça de pàrquing (es pot vendre per separat, pis i plaça de pàrquing). De particular a particular. T.: 648 459 275. (R24/3).

2

 LOCAL de 360m al centre de Prats de Lluçanès, per a qualsevol activitat. T.: 93 856 02 89 / 652 18 27 25. (R24/2).

 SOLAR de 560m2 urbanitzat al passeig Pirineus, de Perafita. T.: 699 55 26 19.

(R23/7).  BALES rodones d’herba seca. T.: 687 54 84 66. (R23/5).  PLAÇA DE PÀRQUING al carrer Raurell de Prats de Lluçanès -sota del Comercial- per 1 furgoneta o 2 cotxes petits.

Porta automàtica. Entrada pròpia. T.: 660 58 65 86. (R23/4).

> ES LLOGA  PIS 4 habitacions, moblat i amb plaça pàrquing, a Sant Feliu Sasserra. Preu, 350 euros. T.: 653 61 05 95. (24/20)

 CLAUS DE COTXE amb una barretina en el clauer. T.: 649 16 40 38. (R22/14).

> ES COMPRA  CAÇADOR JUBILAT compraria escopeta automàtica. Preu màxim, 40/50 euros.

(R24/11).

 CUBA d’aigua o de suc per al tractor. T.: 671 09 39 07. (R23/13).  COMPRO cotxes i tractors de pedals, infantils, de segona mà. T.: 605 18 62 74.

(R23/10).

 CASA UNIFAMILIAR a Olost, amb garatge gran i jardí.T.:659 92 31 70. (R24/14).

> ES BUSCA

 PIS A TERRASSA molt a prop C-58 (autopista de la UAB), cèntric a 5 min. de la Rambla (FFCC). 2 habs., menjador-cuina, moblat, elecrrodomèstics, parquet i calefacció. Petit i nou.Preu, 500 euros. T.: 620 56 50 99. (R24/13).

 GUILLOTINA de tallar paper (Podem intercanviar per llibres). T.: 93 850 82 81.

(R24/17).

 MASIA RESTAURADA, amb jardí/hort a 150 metres de la plaça d’Olost. Preu, 475 euros. T.: 93 888 04 53. (R24/10).  CASA DE PAGÈS restaurada per veure-hi tot l’any a prop d’Olost. T.: 657 44 93 74.

(R24/9)  CASA CAPS DE SETMANA a Sant Martí d’Albars, de 70m2, jardí de 120m2. Amb mobles, molt assolellat. T.: 93 853 01 94 -vespres. (R24/5).

 PÀRQUING al carrer de Vic de Prats de Lluçanès. T.: 617 15 64 29. (R23/6).  PLAÇA DE PÀRQUING al carrer Raurell, 2 de Prats de Lluçanès. T.: 93 850 82 28.

(R23/2).

 CASA adosada a Olost. 4 habs., garatge 3/4 cotxes, 75m2 de jardí. Preu, 180.000 euros. T.: 630 66 85 00. (R24/1).

 PIS a la Costa Brava, a Sant Feliu de Guíxols, al centre. 2 habs., i totalment equipat. Preus a convenir. T.: 622 09 24 05. (R22/19).

 GRAN GEOGRAFIA COMARCAL de Catalunya, d’Enciclopèdia Catalana. 19

 PIS a Prats de Lluçanès. 2 habs. Gairebé nou. Parquet, calefacció, cuina-

14 LaRella

> S’HA PERDUT

 MASIA PER LLOGAR amb terreny. Parella jove amb fills. Possibilitat de fer de masovers. T.: 650 18 13 05 / 667 77 02 06.

(R24/16).

 MASIA PER VIURE Som 2 parelles responsables i amb ganes de treballar la casa. T.: 635 48 07 83 / 93 856 88 47.

(R23/15)  PARELLA busca masia pel Lluçanès. T.: 660 09 70 79. (R23/9).  CANTANT masculí per grup de versions pop/rock actuals. T.: 629 12 83 08.

(R23/1).

//// OPINIÓ

22 | MARÇ | 2013

...

Piulades #Lluçanès

13/03/13 @montsebarniol Ho heu sentit? Al temps d @tv3cat acabem

Reflexions

Article d’_Isaac Peraire Regidor d’ERC. Prats de Lluçanès

de DIR #lluçanès i #moianès ... Ja som comarca oficial?? #podem @gencat @joanaortega @Cons_Llucanes 13/03/13 @polasensi Agafem el bus. L’Ins Castell del Quer evacua #lluçanès #neu 13/03/13 _@pcasasp Vaig a posar cadenes a les antenes. Que la senyal no s’aturi. Internet per tot el #llucanes #guifinet #prionanet 13/03/13 @annapiu “@revistalarella: Bon dia #Lluçanès ! La comarca torna a tenir mapa, d’Ed Alpina Una bona notícia” @editorialalpina 13/03/13 @Cons_Llucanes Al #Lluçanès ens visita periodista del mitjà Univers de Voyages per conèixer recursos turístics bruixes i bandolers. pic. twitter.com/vQQCbDGoe0 13/03/13 @ToniVerges Carai tu! Quina nevada de cop i volta a

Amenacen la pagesia, amenacen el Lluçanès

Bé és sabut que l’Estat espanyol i els seus governants fa temps que ens la tenen jurada, i com més avança el procés independentista més accentuen l’actitud de menyspreu cap als catalans. L’últim estirabot el va deixar anar la setmana passada el Ministre d’Agricultura Arias Cañete dient que si Catalunya no compleix els objectius de dèficit marcats per l’Estat no es pagaria la part corresponent de la PAC als pagesos catalans.

Ja és patètica la situació viscuda fins ara, sabent que la producció agrària del Principat de Catalunya suposa el 19% de tot l’estat i en canvi rebem el 6% de les ajudes que reparteix, com per haver d’aguantar amenaces d’aquest tipus. I és la primera vegada que amenacen a un sector concret. El

millor que podem fer és, a part de repensar i apostar per enfortir el sector, gestionar-nos directament els recursos, tenint el propi Estat Català que ens defensi i treballi a favor nostre, no en contra.

El Lluçanès ja podria veure’s afectat per la nefasta idea -que en cas de tirar endavant no hauríem de voler acatar- del Ministre Montoro de reforma de l’administració local i supressió de municipis. Sumant a que la pagesia és aquí com arreu del país un sector productiu molt important per l’economia però també pel territori i l’entorn, Montoro i Arias Cañete emparats pel Partit Popular apunten amb les seves voluntats contra territoris com el Lluçanès.

A la nostra comarca, doncs, i al país en general, la pagesia en lloc de maltractar-la s’ha de cuidar; i els ajuntaments petits en comptes d’escanyar-los se’ls ha d’ajudar i buscar alternatives mancomunades.

No ens podem quedar de braços plegats i ho hem de fer saber. La pagesia i els municipis petits ja porten pagant massa penyores i maltractaments durant massa temps. Ara hem de dir PROU.

#PratsdeLluçanès #Lluçanès #fb 10/03/13 _@surfzone Un altre dels avantatges del #lluçanes és que pots córrer (molt)

Dolors Crespi ha estat la guanyadora (50€ descompte en una pòlissa) del concurs d’ is assesorament i gestió, fiscal, comptable i assegurances, a la fira de Sant Bartomeu del Grau

més que a l’autopista #atotdrap 9/03/13 _@MuntanyaLlibres Ahir en Josep Mª de @editorialalpina ens va portar un mapa del #lluçanès sense plegar. Ha quedat molt i molt bé! #bonafeina 8/03/13 _@isaacperaire Sortits de la reunió de la Plataforma “EL #LLUÇANÈS ÉS COMARCA”. La gent i el territori s’ho val. #anemforts #aixòsortiràbé 6/03/13 @GegantsOlost TROBADA GEGANTERA 2013 Guardeu-vos el dia 6 d’Abril per venir a #Olost! #gegantsolost #Lluçanès

https://www.facebook.com/

events/484090074979041/?notif_t=plan_ user_joined …

5/03/13 _@polasensi Genial el nou web de l’Ajuntament de Sant Martí d’Albars #Lluçanès

#SantMartídAlbars

http://www.

santmartidalbars.cat

LaRella 15

DIRECTORI

EMPRESES DEL LLUÇANÈS

NÚM.324

CONTRACTACIÓ D’ANUNCIS PER

Durant el mes de març. per celebrar els 13 anys de LaRella entra al Directori d’Empreses del Lluçanès per 1 any i et regalem 2 mesos!

1/2 ANY

PER

1 ANY

CONTACTA’NS

93 850 82 81 publilarella@mesvilaweb.cat

AGRICULTURA

ALIMENTACIÓ

LA RELLA -publicitat-

610 444 689

16 LaRella

ASSEGURANCES CONSULTORIES GESTORIES

LA RELLA -publicitat-

BANCS I CAIXES

610 444 689

ALLOTJAMENT

BAR MÚSICAL

LA RELLA -publicitat-

LA RELLA -publicitat-

610 444 689

610 444 689

LA RELLA -publicitat-

LA RELLA -publicitat-

610 444 689

610 444 689

ANIMALS

CONSTRUCCIÓ

LA RELLA -publicitat-

LA RELLA -publicitat-

610 444 689

610 444 689

EXCAVACIONS I GRAVES

LaRella 17

LA RELLA -publicitat-

DIVERSOS

LA RELLA -publicitat-

610 444 689

610 444 689

DIRARIS, LLIBRES, VÍDEOS

ESTÈTICA

FORNS DE PA

LA RELLA -publicitat-

610 444 689

ESCURAXEMENEIES

LA RELLA -publicitat-

FLORS I JARDINS

FORMACIÓ IDIOMES

610 444 689

DIETÈTICA

LA RELLA -publicitat-

610 444 689

18 LaRella

FOTOGRAFIA VÍDEO

LA RELLA -publicitat-

HOSTALS BARS RESTAURANTS

GASOLINERES

610 444 689

FUSTERIA MOBLES

INDÚSTRIA

LA RELLA -publicitat-

LA RELLA -publicitat-

610 444 689

610 444 689

LaRella 19

INSTAL·LACIONS I ELECTRODOMÈSTICS

LA RELLA -publicitat-

ÒPTICA

610 444 689

ROBA

SALUT

PERFUMERIA MERCERIA

SABATERIA

PERRUQUERIA

LEGAL

PINTURES

LA RELLA -publicitat-

610 444 689

T. 93 850 82 81 20 LaRella

SALUT DENTAL

TALLERS MECÀNICS

TRANSPORTS

TAXIS

LA RELLA -publicitat-

TINTORERIES

SERVEIS INFORMÀTICS

SERVEIS

610 444 689

TREBALLS FORESTALS

LA RELLA -publicitat-

610 444 689

VIATGES

LA RELLA -publicitat-

LA RELLA -publicitat-

610 444 689

610 444 689

www.vilaweb.cat/llucanes LaRella 21

EL TEMPS ////

NÚM.324

l/m2

TOTALS PLUJA REGISTRADA

Aigua de març, herba als sembrats

/// EL TEMPS QUE HA FET /// 04 de març del 2013 > 17 de març del 2013

graus

TEMPERATURA MÍNIMA

graus

ORISTÀ 7 de març

18,80

ORISTÀ 15 de març

-6,70

DIA

Màx

4

12,7

Min

-1,1

ORISTÀ

l/m2

16

Màx

Min

12,6 -3,2

PRATS DE LLUÇANÈS

PERAFITA

l/m2

Màx

Ip.

11,4

Min

1,8

l/m2

Màx

1,5

11,5

Min

SANT FELIU SASSERRA

l/m2

Màx

0 10,5 12,4

4,7

44,0

OLOST

75,5

PRATS DE LLUÇANÈS

43,5

ORISTÀ

64,4

SANT BARTOMEU DEL GRAU

--,-

PERAFITA

61,2

SANT BOI DE LLUÇANÈS

l/m2

Màx

0,6

-

--,-

l/m2

Màx

-

-

11,6

Min

SANT BARTOMEU DEL GRAU

LLUÇÀ

Min

3,7

l/m2

Màx

Ip.

-

Min

-

l/m2

-

5

11,8

8,4 37,7

12

8,2

14

9,3

7 30,1

10

8

8,1

11

-

-

-

10,1

7,2

19

-

-

-

6

12,7

5,4

0,8

13,1

9,7

30 12,5

8 14,4

11,5

9

0,5

11,9

8,8

6,2

-

-

- 12,2

8,6

8,5

-

-

-

7

18,4

4,5

-

18,8

4,5

Ip. 15,9

6,9

16

5

0,4

17,4

7,7

-

-

-

- 16,4

7,4

-

-

-

-

-

0,2

13 10,9

Min

32,2

LLUÇÀ SANT BOI DE LLUÇANÈS

TEMPERATURA MÀXIMA

OLOST

SANT FELIU SASSERRA

8

18,1

6,7

0,2

18,4

7,7

- 16,3

5,5

0,1 16,5

6,5

17,1

6,7

-

-

-

- 16,6

6,3

0,5

-

-

-

9

16

3,4

-

16,3

7,4

0,4 13,9

4,4

0,6 14,5

6

- 14,9

6,6

0,4

-

-

- 14,2

6,1

0,5

-

-

-

10

15,9

2,8

-

16,2

2,7

3,6

- 14,5

4

- 15,3

6

-

-

-

- 14,2

4,6

-

-

-

-

11

14,3 -0,2

12

13,6

13

4

-

14,7

-1,3

1,1

-

13

0,5

- 13,4

3,8

-

-

-

-

12,7

2,2

-

-

-

-

13,8

5,7

Ip.

11,4

1,3

1

11,5

4,5

5 12,4

4,9

-

-

-

-

11,4

2,8

Ip.

-

-

-

-1,1 10,7

3,3

0,5

18

2,9 -0,7

6,4

4

1,5

8

5,1 -0,3 12,4

-

-

-

3,7

0,2

9

-

-

-

-

5,4 -3,3

-

6,5

-4

-

6,8 -2,6

-

-

-

-

6,9 -2,9

-

-

-

-

- 10,5

-3

-

11,8

-1,6

-

-

-

- 10,7

-1,4

-

-

-

-

3,1 10,3

1,3

1,6

-

-

-

8,9

3,5

3,5

-

-

-

-

-

-

-

-

9,3

4,4

3

-

-

-

14

7,9 -5,3

-

9,7 -6,5

12,2 -4,8

-

12,9 -6,7

16

10,8 -2,6 11

14,1

2,1

1,3

15

17

-

5,4

4 4

12 -3,8 11,7

5,5

- 12,3

- 10,3 -2,8 0,5

9,2

-1,3

3,6

9

-1,5

1,5

8,8

4,1

3,3

9,5

5

3

-

INFORMACIÓ FACILITADA PER_ Lluçà: Jordi Compte / Perafita: SMC / Olost: Pere Bruch / Prats de Lluçanès: Josep M. Muntanyà / Oristà: Pere Cors / Sant Feliu Sasserra: David Morera / Sant Bartomeu del Grau: Lluís Corominas.

ARBRE CAIGUT PEL VENT A PERAFITA/ F_Pere Cors

22 LaRella

LaRella 23