Prats de Llu�anès.· El primer cap de setmana del mes en curs va posar-se en funcionament el nou mecanisme del rellotge de l'església parroquial de Prats de Lluçanès que a partir d'ara funcionarà de manera automàtica. Des de feia temps el rellotge tenia nombrosos problemes s'avançava o es retardava fins que un dia va quedar totalment aturat. Ara el nou mecanisme comprèn un rellotge patró amb programador, un comandament a distància, una antena de radiosincronització, una electromassa, un motor d'esfera i la caixa de contacte per a les dues campanes. Els tocs dels quarts i les hores s'han programat també s'han triat uns tocs per a anunciar les defuncions els bateigs, uns tocs que són
comuns a moltes altres parròquies, fent que d'aquesta manera ja no es necessiti ningú per a tocar-los. Es perden també d'aquesta manera uns tocs específics del poble que només la gent més gran sabia tocar i que podien assenyalar en una defunció el sexe o l'edat. A part, com a novetat s'ha introduït el toc de l'Àngelus a les dotze del migdia. Des del nou mecanisme es poden modificar els diferents tocs reprogramantlos de nou si es creu oportú es poden deixar més pauses entre quarts hores o variar el nombre de batallades. També aprofitant les reformes s'ha canviat l'esfera del rellotge, dotze peces de pantalla corresponents a les hores ja que tenia algun vidre tancat i altres esquerdats. En total, la
Sant Bartomeu, 29, baixos
08570-Torelló
Tel. i fax 93 859 20 94
nova instal·lació ha costat 7.099 euros, dels quals l'ajuntament en farà una aportació de 3.000. L'empresa
instal·ladora ha estat la Foneria i electrificació de campanes i rellotges Giner de Girona. R.R.
PISOS I DÚPLEX
PRATS DE LLUÇANÈS
CI. Major, 73
Les campanesja no sonen per l'impuls humà a Pratslla rella
Fira de les Bruixes
Els dies 31 d'octubre i 1 de novembre, 8a Fira de les Bruixes
Sant Feliu Sasserra torna a embruixar-se
Dues imatges de la Fira de les Bruixes de Sant Feliu Sasserra en edicions anteriors/la rella
Sant Feliu Sasserra.- La nit del 31 d'octubre Sant Feliu Sasserra tornarà a endinsar-se en el món de les bruixes. A les 22:30 a la plaça de l'església Cercavila esotèrica tot seguit, a l'ateneu Strombers i disco mòbil Fem Festa. El dia de tots sants (1 de novembre) se celebrarà la vuitena fira de les bruixes. A les onze del matí l'obertura, a la una del migdia Samaniats a la plaça de l'església amb música de Marcel Casellas, a dos quarts de set de la tarda
Av. lluís Vilaclara, 1
I: 938139051-689755273
08274 SanI Feliu Sasserra
escenificació del judici i suplici de les bruixes finalment, la sentència al Serrat de les Forques. E.P.
Informació del web de Sant Feliu que parla de les bruixes: "En parlar de bruixes, generalment la fantasia la llegenda es barregen amb la realitat històrica. Vells papers, però, ens mostren la bruixa catalana dels segles XVI XVII.
AI Lluçanès ni l'Esglèsia ni la inquisició perseguien la brui-
Estètica i Bellesa
Ma. Carme Obradors
T.: 93881 9021
(Sant Feliu Sasserra)
T.: 93 856 04 77
(Prats de Lluçanès)
STERA santeliu
Construcció, restauració, moble rústic
Ctra. Manresa, 4
T.: 93 881 91 09 - 696 91 27 58
08274 - Sant Feliu Sasserra
xeria sino que foren el Consell i Jurats del terme els encarregats de fer-ho. Aixi en l'assemblea que tingué lloc pel novembre de 1618 s'explica que a Sant Feliu Sasserra havien trobat tres dones bruixes; en Cosme Soler anomenat "en Tarragó" actuant com a descobridor de bruixes havia identificat a na Gallifa, na Marquesa Vila na Montserrat Fàbregas com a tals. Aquesta última anomenada la Graciana havia estat majordona del rector de Gaià.
Les tres bruixes esmentades s'havien relacionat amb gent del Lluçanès i van ser empresonades. Més endavant la vila de Sant Feliu posseí la Sostvegueria del Lluçanès i, per aquest motiu, s'hi jutjaren seguint els mètodes de l'època, els responsables de delictes així com les bruixes. AI Serrat de les Forques, hi fou penjada el 8 de gener de 1767 l'ultima de les bruixes catalanes: na Maria Pujol, dita pel malnom La Napa, natural de Prats de Lluçanès".
L'alcalde de Prats de Lluçanès,
Lluís Vila, la rellevarà d'aquí a un any i mig
El
Consorci del lluçanès comença una nova etapa amb
Eva Boixadé de presidenta
Sonia Creu de Joglars." Eva Boixadé (ERC), alcaldessa de Lluçà va ser elegida nova presidenta del Consorci del Lluçanès el passat dia 9 d'octubre, amb un resultat de 29 vots a favor dues abstencions. Era l'única candidata que s'havia presentat, i ocuparà el càrrec per un període d'un any mig, després del qual la rellevarà l'alcalde de Prats de Lluçanès, Lluís Vila (CiU). D'aquesta manera començava un nou període al Consorci del Lluçanès després del pacte a què van arribar ERC CiU i que possibilita el repartiment de càrrecs entre les dues forces polítiques en aquest ens. La sessió, que va comptar amb un ple absolut de tots els representants dels ajuntaments del Lluçanès les entitats consorciades, va donar a conèixer també les noves àrees d'actuació. Cultura, Ensenyament i Joventut estaran a càrrec d'Eva Boixadé, Territori Medi Ambient, de Montse Barniol (ERC), que també continuarà com a coordinadora d'àrees, Serveis Socials, d'Ariadna Herrada (CiU), Promoció Econòmica, de Ramon Casals (CiU), Turisme, de Ramon Erra (CiU) Tecnologies de la Informació la Comunicació, de Miquel Colomer (Independent). Com a tresorer es va nomenar en el càrrec a Josep Pujol, alcalde de Sant Agustí de Lluçanès. En la seva presa de possessió, Boixadé va expressar la seva il-lusió per al nou càrrec i va remarcar que era conscient de la complexitat que representen les visions des de cada municipi. Va remarcar la seva disposició a treballar al màxim amb tots els companys de govern i amb els tècnics i es va mostrar
Josep M. Masramon, de CiU, Josep M. Freixanet, d'ERC, Eva Boixadé, independent per ERC, els tres presidents que ha tingut el Consorci del Lluçanès fins aralia rella
esperançada que la seva implicació continués en la persona que la succeirà després.
Josep M. Freixanet, que abandonava el càrrec de president del Consorci, va considerar que des d'aquesta institució hi ha avui les condicions òptimes per a liderar els reptes que la gent del Lluçanès demana. Va explicar també que no sempre s'havia aconseguit superar la competència entre municipis que un dels principals problemes a què s'enfronten és la consecució d'un finançament esta-
ble. També va assenyalar que hi havia hagut projectes amb bons resultats i que s'havien dissenyat unes línies estratègiques per adaptar les estructures territorials als canvis constants. Finalment va agrair la feina de tots els treballadors i va dir que esperava haver estat a l'alçada de la representativitat institucional. En aquesta nova constitució de l'ens comarcal es van presentar també els que encapçalaran les vicepresidències. La primera és per a Rafael Roig, representant de la Diputació de Barcelona, la
Transporten aigua cada dos dies la falta d'aigua afecta de manera important el municipi de Lluçà
Llu�à.- La falta de pluges d'aquests darrers mesos, sobretot als Pirineus i prepirineus, ha fet que el pantà de Santa Eulàlia de Puig-oriol estigui bastant buit, i que des de fa unes tres setmanes es reforci el subministrament d'aigua omplint el pantà amb aigua de cubes, que transporten l'aigua cada dos dies, d'aquesta manera poder fer
front a les necessitats del municipi.
Fa més de trenta anys que el pantà està construït i mai s'havia hagut d'arribar a aquesta situació. Generalment, quan arriba aquesta època de l'any, el pantà sol tornar a estar bastant ple, gràcies a les aigües de les pluges de final d'estiu principi de la tardor. M.S.
segona per a Josep M. Masramon, la tercera per a Josep M. Giravent, representant del Consell Comarcal d'Osona i una quarta per a les entitats consorciades.
Aquestes, com que no havien estat informades que se'ls oferia una vicepresidència no van presentar candidat es va deixar aquesta elecció per a una propera sessió.
Josep M. Masramon (CiU) alcalde de Sant Boi de Lluçanès va accedir al càrrec amb 27 vots a favor, 3 en blanc i un de nul. Ell havia estat el primer president del Consorci simplement va manifestar que hi anava a aprendre perquè els darrers quatre anys havia estat completament deslligat. El Consorci del Lluçanès es reunira regularment els darrers dimarts de mes s'estableix un període de sessions bimensuals per al Consell Executiu de cada quatre mesos per al Consell General. R.Reixach
el racó de la feina
(93 850 82 81)
servei gratuït d'intercanvi d'ofertes i demandes de feina del Lluçanès
Demandes
• (RF/4-190) Busquem interessats/des a tenir negoci propi, treballant jornada completo o mixta, gunayant el que necessiti. 1: 93 445 46 90/www.tunegociointeligente.com
(RF/3-190) Es busquen persones que vulguin guanyar diners extres, a temps parcial o complet, i tenir el seu propi negoci. 1: 93 445 46 89/www.mejoratuestilodevida.net
(RF/2-190) Es busco persono per treballar en uno granja de porcs.
1: 93 850 04 11 -Marta-.
(RF/1-190) Oficina tècnica agroindustrial de la comarco d'Osona necessito persono amb coneixements d'autocad per legalització d'activitats. T.: 93 887 07 62 -motins, de 8 a 1-.
(RF/1-187) Es necessito persono per donar classes particulars. 1: 63722 32 81.
(RF/1-186) Busco persono que doni classes de suport per ol batxillerat social-econòmic.
1: 699 87 61 27
Ofertes
(RF/5-190) Persono s'ofereix per donar classes de química i biologia. T.: 646 46 28 24-Marisa-.
• (RF/5-188) Busco feina per netejar o cuidar persones.
1: 670 25 60 12
(RF/4-188) Busco feina de paleta.
1: 670 25 60 12.
• (RF/3-188) Noia de 25 anys, catalana, resident a Olost, busco feina a tallers, fàbriques, etc. per Olost o els voltants.
1: 648 61 06 38.
(RF/2-188) Es fon petites reparacions de paleta, jardineria, transports i mudances.
1: 656 66 54 60.
• (RF/1-188) Matrimoni busco per portar masia, restaurant de muntanya o càmping.
1: 656 66 54 60.
(RF/3-187) M'ofereixo unes hores per feines de facturació.
1: 696 76 21 22.
(RF/2-187) Senyora de 50 anys, catalana, cuidaria de cosa o masia tot l'any. Amb coneixement de cuino.
1: 664 40 60 09
TREBALL EN COMÚ DE LES BIBLOTEQUES DEL LLUÇANÈS.- Les biblioteques del Lluçanès han iniciat un treball en comú, seguint una intenció sorgida ja fa uns quants anys, en col-laboració amb el centre de Recursos de Perafita i ara amb el Consorci del Lluçanès.
Des de la Diputació es col·labora en establir una Xarxa de Biblioteques de la comarca, i així, les diferents iniciatives de treball conjunt permeten avançar en l'estabilització real d'aquesta coordinació.
Des del mes de setembre s'està duent a terme una activitat conjunta anomenada Contes dibuixats a les biblioteques del Lluçanès, en la qual hi són implicades les diferents biblioteques. Així, fins ara, s'han realitzat les activitats a Santa Eulàlia de Puig-oriol, Olost i Sant Bartomeu del Grau, les que queden per fer són a Sant Boi de Lluçanès, demà, dia 9 d'octubre, el dia 16 a Perafita després, durant el novembre, a Sant Feliu Sasserra, Prats de Lluçanès, Alpens i Oristà.
S'ha editat un tríptic amb les dades de les diferents biblioteques de la comarca i s'han organitzat unes jornades de formació, dintre d'aquest pla de treball en Xarxa de les biblioteques del Lluçanès. VwL.
NÚMERO 7 DE LA REVISTA DE LA GENT GRAN DEL LLUÇANÈS.- La Revista de la gent gran del Lluçanès, el butlletí que edita el Consorci amb el suport de la Diputació de Barcelona, corresponent a la tardor d'enguany, ha estat distribuït per la comarca. És el número 7 recull les infermacions relatives a les activitats, espais propostes per a aquest sector que es fan hi ha al Lluçanès.
En aquest número destaquen un escrit sobre l'Atenció a les persones en situació de
19 d'octubre del 2007
dependència, un apartat de notícies, l'agenda d'activitats que promouen els diferents centres, u n article sobre l'intercanvi generacional, un apartat d'internet un de gastronomia un apartat de llengua memòria i d'entreteniments.VwL
ESPECTACLE SOBRE LA GUERRA CIVIL AL LOCAL SOCIAL DE SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL..
El dia 12 d'octubre, el grup
Lapsus Espectacle, va presentar el seu projecte "La Tornada: històries de la Guerra Civil i de la postguerra" al local social de Santa Eulàlia de Puig-oriol..
L'espectacle es basa en un recital de textos, contes, poesia, acudits, cançons que fan referència a la guerra, la postguerra, la repressió i l'exili, que recita un dels membres del grup, mentre l'altre l'acompanya amb música de piano. AI finalitzar s'estableix una tertúlia entre els assistents que també relaten històries viscudes o que els han explicat.
A l'acte, van assistir unes quaranta persones. Aquesta activitat es va organitzar des de l'ajuntament de Lluçà, amb el suport de la Generalitat de Catalunya. M.S.
SESSiÓ INFORMATIVA
SOBRE EL NOU ESTATUT DEL TREBALLADOR AUTÒ
NOM.- El Consorci del Lluçanès organitza una jsessió informativa sobre el nou estatut del treballador autònom i la nova legislació sobre la renda.
A la sessió hi prendran part Enrie Calvo, de PIMECAutònoms, Gerard Jofre, d'assessoria Vilar-Riba.
Això serà el proper dilluns, dia 22 a partir de les 8 del vespre, al local del Consorci, a Santa Creu de Joglars. Per partielpar de la sessió informativa cal inscriure's abans a la seu del Consorci del Lluçanès. Red.
El dia 28 es farà, a Roma, una cerimònia massiva amb els nous "màrtirs"
Hi ha en procés la beatificació de tretze religiosos del Lluçanès
Lluçanès.- La setmana vinent, concretament el diumenge dia 28, es beatificaran a Roma un total de 498 "màrtirs" de la guerra civil. Entre aquest hi haurà alguns religiosos pertanyents al bisbat de Vic el qual a part està duent a terme un llarg procés per a beatificar més endavant cent vuitanta sacerdots. D'aquests darrers n'hi ha tretze nascuts al Lluçanès, que van morir entre els anys 1936-37. Són
Josep Bojons Estruch, nascut a Oristà i rector de Sant Martí d'Albars; Josep Casas Mas, nascut a Alpens, rector de Lluçà; Isidre Castells Casadejús, nascut a Prats de Lluçanès i rector de la mateix parròquia; Josep Costa Soler, nascut a Merlès beneficiat de Vic; Martí Costa Soler, nascut a Sant Martí de Merlès capellà de les Carmelites de Vic; Jaume Eras Puig, nascut a Sant Martí d'Albars rector de Tallada; Cosme Martí Carbonell, nascut a Alpens rector de Vallespirans; Miquel Ordeig Anglada, nascut a Oristà i professor del seminari; Ramon Ordeig Clascar, nascut a Sant Martí d'Albars rector de Clariana; Antoni Picas Farguell, nascut a Sant Boi de Lluçanès rector de l'Estany; Antoni Reixach Vilaró, nascut a Sant Boi de Lluçanès, professor del seminari; Melcior Rovira Codina, nascut a Perafita rector de Sant Salvador de Guardiola Pere Salvans Arau, nascut a Sant Martí de Merlès rector d'Alpens. Tots ells figuren en eillibre editat a Vic l'any 1945 amb el nom de Martirologio vicense on hi ha citats cent vuitanta religiosos vinculats a aquesta diòcesi. L'any 2005 el bisbe Romà Casanova va iniciar aquest procés nomenant una postuladora de la
causa i un vicepostulador que són respectivament Sílvia Correale i Vicenç Esmerats, que compten a més amb la col·laboració d'un equip instructor amb una notària, un jutge, dos pèrits de la comissió teològica i dos de la comissió històrica. Per tirar endavant el procés es compta amb testimonis que han de ratificar oralment les seves declaracions, encara que a l'haver passat tant temps, majoritàriament són gent gran, i en alguns casos els principals testimonis han mort. També s'intenta recollir documentació tant de les seves hores finals com apunts biogràfics. Tota aquesta documentació serà enviada a Roma on després de certificar-ho es podrà donar pas a la beatificació. R.Reixach
Beatificacions i
Llei de la Memòria
Lluçanès.- Els nombre de religiosos que es beatificaran la setmana vinent és superior a les beatificacions realitzades al llarg de tot el segle XX a l'Estat espanyol, fins ara 479, i que es van fer durant els pontificats de Joan Pau II ja que Joan XXIII Pau VI s'hi havien negat per evitar obrir noves ferides. La Conferencia Episcopal Española va editar un fulletó el passat mes d'abril amb motiu d'aquestes properes beatificacions on s'assenyalava que aquests "que donaren la vida per amor a Jesucrist a Espanya durant la persecució religiosa dels anys trenta dels segle XX" són reconeguts per l'església com
Històrica
a màrtirs.
A començaments del mes actual, el secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola, Juan Antonio Martínez Camino, davant les crítiques rebudes des de diferents sectors, va manifestar a Roma que el calendari de beatificacions és independent de la política i que es tiren endavant encara uns 2.000 processos. Nombrosos col·lectius, inclús dins de la mateixa església, s'han mostrat contraris a aquest procés de beatificacions perquè consideren que amb aquesta iniciativa l'església oficial espanyola contraataca la Llei de la Memòria Històrica que s'està debatent
al Congrés.
També es critica que altres capellans víctimes del franquisme no han rebut fins ara cap reconeixement ni rehabilitació i a part es recorda que acabada la guerra, l'església es posà de seguida al costat dels vencedors i no va fer res per a reconciliar els dos bàndols. A més, reconeixent que els sectors enfrontats van cometre atrocitats semblants, creuen que aquest procés continuarà dividint encara mes la societat en nom de les víctimes. Per aquest motiu hi ha diferents col·lectius que reclamen la defensa per igual de totes, independentment de la seva filiació política o confessional. R.R.
- e I s en can t s
Poseu els vostres anuncis telefonant al 93 850 82 81 o enviant un correu a larella@mesvilaweb.cat
ES VEN
-VENC cotxe Suzuki Vitara 1900 JLX TO, amb defensa davantera i enganxe per a remolc. T: 676 006 582. (R90/14).
-VENC cotxe sense carnet, semi nou, pocs km, preu, 4.000 euros. T.: 686487538 -Josep, tardes vespres-. (R90/10).
-VENC estufa de gasoil de ferro colat amb sortida d'aire calent. Mides, 70x65x45cm, pràcticament nova. T.: 619 42 66 02. (R90/9).
-ES VEN Citroën ZX Volcane 1900 turbodièsel, 90cv. Matrícula, B-OZ. En molt bon estat. Motor rectificat des de fa 20.000km. T: 650 6731 37. (R90/7).
-VENC jaqueta d'Enduro
OFF3, del 2005. T.: 620 305 379. (R90/3).
-VENC tenda de campanya McKinley. 4 places. T.: 620 305 379. (R90/2).
-VENC bicicleta de BMX Specialized Fuse II, del 2007. En molt bon estat. Preu a convenir. T: 93 856 06 62/629 467 684. (R90/1).
-VENC moto Honda CBR 600F, del 1995, amb 45.000 km. Preu, 2.000 euros. T: 620 03 61 55. (R89/24).
-VENC 4 paons, un mascle tres femelles. T: 609 80 96 84. (R89/22).
-ES VENEN 2 finques confrontants entre el Berguedà el Solsonès (amb edificació per reformar 3,5 hectàrees de camps i bosc cadascuna). Les 2,400.000 euros. T.: 695 505 867/606 346 991. (R89/21).
-ES VEN ordinador de sobretaula Compaç presario Pèntium II, amb impressora Epson stylus C62. Preu, 150 euros, negociables. T: 695 505867. (R89/20).
-ES VEN monitor CRT de 19 polzades, per 40 euros. T: 630 63 24 23. (R89/19).
-PARTICULAR VENC pis a
Vic. Cèntric i gran, amb traster. T.: 678 461 982. (R89/18).
-ES VEN pis nou, a Sant Bartomeu del Grau, de 60m2, 2 habitacions. Preu, 155.000 euros. T.: 6462909 85. (R89/17).
-ES VEN màquina de tallar gespa elèctrica. Preu, 30 euros. T: 93 856 04 91. (R89/15),
-ES VEN cotxe Volkswagen Polo, matrícula B-SM. Preu, 800 euros. T.: 93 8560491. (R89/14).
-VENC estufa de gasoli, pràcticament nova. T.: 619 42 66 02. (R89/11).
-VENC cadells Tekel. T.: 689 07 41 55. (R89/10).
-VENC terreny de 3 hectàrees amb casa a Mequinensa, plantat d'ametllers i oliveres. T: 93 856 06 46. (R89/9).
-VENC lot gran i bossa de viatge. T: 617 156 429. (R89/8).
-VENC cotxe Renault Laguna, molt econòmic. T.: 620305379. (R87/1).
ES LLOGA
-SI A LA NATURA el temps s'atura a la ciutat es va estressat, només cal exerci la cordura fer un cop de cap. Per això, si tens una casa a la naturalesa, buida per llogar a restaurar li vols donar vida, truca'ns i l'omplirem d'alegria. T: 669 29 33 40-Albert-/ 656 91 0943Pau-. (R90/13).
-ES LLOGA plaça d'aparcament al carrer Reforma, de Prats de Lluçanès. T: 689 520545. (R90/5).
-ES LLOGA local al carrer Escales, de Prats de Lluçanès. T: 689 52 05 45. (R90/4).
-LLOGO local comercial a Prats de Lluçanès, de 65m2, amb calefacció, llum i aigua, per trasllat. T.: 678 40 69 28/93 850 81 21. (R89/12).
-A SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL, llogo a campra petit terreny per fer-hi hort. En cas de lloguer pagaria per avançat mig a tot l'any, a convenir. T.: 660 93 74 63. (R88/11).
-ES LLOGA nau industrial a
Olost, de 250m2, possibilitat de pont grua. T: 665 79 22 31. (R88/10).
-ES LLOGA local de 140m2 a Olost. T: 679 39 83 39. (R87/7).
ES BUSCA
-BUSQUEM masia per llagar tot l'anyal Lluçanès. Som 3 famílies amb nens, fins ara ubicats a Sant Boi de Lluçanès, però per canvi de masia a turisme rural hem de marxar. T: 651 77 01 87 -de 7 a 10 nit, Carme-. (R90/15).
-BUSCO pis a casa de lloguer a Sant Feliu Sasserra a Prats de Lluçanès. T.: 626 700661. (R90/8).
-PARELLA DE LA COMARCA, busca casa de pagès per viure-hi, de lloguer. No importa si s'hi han de fer reformes. T: 667 02 92 92. (R90/6).
-ES BUSCA, per robatori, cotxe Lada Niva, matrícula B-3934-NP, de color vermeil. Va ser robat d'una casa de Lluçà. T: 93 284 61 98. (R89/13).
-BUSQUEM pis a casa de lloguer a Prats de Lluçanès a rodalies. No importa que s'hagin de fer reformes. T: 607 88 51 34 -Manoli-. (R88/6).
-SOM 2 ESTUDIANTS d'Oristà que busquem cotxe per anar a Manresa,. a l'lES Lacetània. Horari, de dilluns a divendres de 8 matí a 2/4 de 3 tarda. T: 93 812 80 07938128091. (R87/6).
-ES BUSCA casa rústica a la comarca, no importa estat. T.: 93 813 90 49. (R87/4).
-ES REGALA baca de cotxe model Renault 19 chamade.
els encants
(continuació)
T.: 666 17 66 32. (R87/5).
S'HA TROBAT
·S'HA TROBAT un clauer amb 10 claus al Casino d'Alpens, durant la Festa Major. T.: 93 857 80 75Ajuntament. (R89/23).
·S'HAN TROBAT unes ulleres de sol, amb funda, a Prats de Lluçanès, entre el supermercat SUMA el carrer Major. T.: 93 856 01 OO. (R89/1).
·S'HAN TROBAT unes ulleres de criatura, per la festa de Sant Roc a Sant Feliu. Recollir al carrer Lluís Vilaclara, 39, de Sant Feliu Sasserra. (R88/7).
·S'HAN TROBAT unes claus a la Riera de Merlès. T.: 665998371. (R87/8).
·S'HA TROBAT un balsa de nena amb collarets a dins.! 1 ulleres de soLI 1 paraigües. T.: 93 850 81 92 -el Cargol-. (R87/9).
S'HA PERDUT
·S'HA PERDUT un gos de raça Schnausser, el passat dia 11 d'octubre, pels volts del Molí del Cingle, prop de Prats de Lluçanès. Respon al nom de Max. És petit, de color negre i d'orelles punxegudes. T.: 93 856 01 91/687 89 12 46. (R90/12).
·S'HAN PERDUT unes claus durant la Festa Majar de la Torre d'Oristà, a la Sala Polivalent. T.: 699 06 49 18. (R90/11).
·S'HA PERDUT bossa portaCD negra, mida doble, amb DVD a dins, a Santa Eulàlia de Puig-oriol a a Prats de Lluçanès, fa aproximadament 2 setmanes. T.: 616 592 753. (R89/4).
En format carpeta i amb
34 goigs
Publicació d'una col-leccló
de goigs de les parròquies de Sant Boi i Sant Agustí de Lluçanès
GOIGS DEL GLORI6s
Sant Isidro llaurador
També, a part dels Munts, la col·lecció compta amb uns altres goigs pertanyents a diferents parròquies de Sant Boi de Lluçanès i Sant Agustí de Lluçanès, i que estan destinats entre altres a Santa Bàrbara, Sant Antoni, Sant Baldiri, Sant Sebastià, Sant Roc o Nostra Senyora del Ballester.
La present edició ha estat possible gràcies al treball conjunt de mossèn Felip Soldevila, rector de Sant Boi de Lluçanès, Daniel Montañà, i per aquesta tasca han comptat amb la col·laboració de diferents arxius i particulars.
Sant Boi Lluçanès/Sant Agustí de Lluçanès.- Un total de trentaquatre goigs s'han publicat recentment agrupats en una carpeta amb un repertori que recull una gran majoria
la rella
93 8S0 82 81
Comercial
Lluçanès
Es fan centres de flors artificials
Orient, 8 - T. i E: 93 856 02 77
8513 Prats de Lluçanès
dels editats fins ara al santuari de la Mare de Déu dels Munts.
Molts d'aquests exemplars van estar impresos al s. XIX i el més antic data del 1790.
També durant la passada Festa Major d'Alpens es van estrenar uns goigs dedicats als sants patrons Cosme i Damià, amb lletra de Sebastià Codina i música de Francesc Torras, i que van estar interpretats pel cor de la parròquia. R.R.
1 de novembre, Tots Sants
-Feu els vostres encàrrecs com més aviat millor
-Servei de dur les flors al cementiri
COMENÇA LA TEMPORA
DA DE CAÇA MENOR A CATALUNYA.- La temporada hàbil de caça menor a Catalunya va començar aquest divendres finalitza, amb algunes excepcions, el 3 de febrer, segons recull el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
La caça menor inclou espècies autòctones d'animals aquàtics, aus mamífers, així com el visó americà la cotorra argentina.
La caça més gran va començar el primer diumenge de setembre i s'acabarà el 3 de febrer a Tarragona el 24 de febrer a la resta de demarcacions.VilowebjEuropoPress
ALCALDES D'ERC DEL LLUÇANÈS SIGNEN UN MANIFEST PER MANTENIR
LA LíNIA ACTUAL DEL PAR
TIT.- Prop d'un centenar d'alcaldes d'ERC d'arreu de Catalunya han signat un Manifest per demanar a la direcció del partit que no es revisi el pacte d'entesa que ha configurat l'acord de govern tripartit a la Generalitat de Catalunya. El manifest, titulat Per una Esquerra forta, unitat responsabilitat, s'acaba amb aquesta afirmació: Per tot això creiem que el millor servei que pot fer Esquerra en aquest moment històric és continuar treballant des del Govern de la Generalitat i la resta d'institucions en la
mateixa línia. continua dient: intentant ferho millor dia a dia, per tal de fer crèixer el projecte de l'esquerra independentista que resumeix el sentit de voluntat de mantenir la unitat el paper a les institucions de govern on ERC és present i hi governa. Montserrat Barniol, alcaldessa d'Alpens, Josep M. Freixanet, alcalde d'Olost diputat al Parlament i Andreu Riba, alcalde de Sant Feliu Sasserra, arxi com Montserrat Juvanteny, regidora de Prats de Lluçanès, són alguns dels signants d'aquest text adreçat a la conferència que celebrarà ERC el proper cap de setmana on s'han de marcar els moviments que es produiran de cara al futur més immediat.VwL
L'EMPRESA ENGIAUX DE VIC PROJECTA TRES PARCS FOTOVOLTAICS PER VALOR DE 46 MILIONS, UN DELS QUALS ESTÀ PREVIST A PRATS DE LLUÇANÈS.- L'empresa Engiaux, amb seu a Vic, ha projectat tres parcs d'energia solar fotovoltaica que sumen una inversió de 46 milions d'euros, el procés de tramitació s'ha de resoldre abans del setembre del 2008. Un dels parcs està previst instal-lar-lo a Prats de Lluçanès amb una potència de 1.800 quilowatts una inversió d'entre 14 i 16 milions d'eu-
ros, ha explicat a Europa
Press un portaveu de la companyia d'enginyeria.
Una altra de les instal·lacions en projecte està situada a Hita (Guadalajara) summa una potència d'un megawatt. La companyia preveu invertir uns vuit milions d'euros en aquest complex.
Finalment, el tercer parc fotovoltaic estarà situat a Mèrida (Badajoz) i l'empresa preveu que tingui una potència de tres megawatts. La inversió del projecte puja a 24 milions d'euros.
L'enginyeria Engiaux també té una divisió de muntatge, Auxiliar d'Explotacions Energètiques, de manera que els projectes que promou també els instal·la. El grup divideix cada parc en fraccions de 100 quilowatts de potència els ven a inversors.
A més de parcs fotovoltaics, Engiaux promou instal·lacions basades en altres energies renovables, com la hidràulica o la solar tèrmica. També realitza estudis d'impacte ambiental d'estalvi i eficiència energètica, entre d'altres.VilowebVic
L'AJUNTAMENT DE PRATS DE LLUÇANÈS CONVOCA
CURSOS.- L'ajuntament de Prats de Lluçanès ha repartit la proposta de cursos de for-: mació per al període 20072008. S'hi poden trobar propostes per a la ràdio municipal, cursos d'alimentació, de
19 d'octubre del 2007
tast de vins, de cuina, de llengua catalana, de socorrisme, manualitats, etcètera, així com les propostes de l'Escola Municipal de Música. Red.
EL RAMAT DEL MOIANÈS TORNA A PASSAR PER LA COMARCA.- El ramat que ja fa uns quants anys utilitzales rutes de transhumància per traslladar-se del Moianès a muntanya per passar l'estiu, amb unes 800 ovelles, ha retornat cap a Castellcir, passant pel Lluçanès els diies 7 8 d'aquest mes.Red.
ELS GEGANTS DE PRATS DE LLUÇANÈS AMB MESCLAT.- Els gegants de Prats de Lluçanès van participar, el passat diumnenge, dia 7 d'octubre, en l'enregistrament del videoclip promocional del grup Mesclat, juntament amb altres colles geganteres del país. La gravació es va efectuar a la sala BacArt, de Roda de Ter. Red.
JOSEP M. MIRÓ GUANYA EL PREMI DE TEATRE BREU D'ALACANT.- El pradenc Josep M. Miró ha estat escollit com a guanyador del Premi de Teatre Breu de la ciutat d'Alacant, atorgat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat valenciana. El premi està dotat amb 4.000 euros. L'obra, Quan encara no sabíem res, s'estrenarà a Alacant el dia 30, moment en què se lïlliurarà el premi. Red.
LITERATURA (10 PunIs): Ramon Erro, de SonIa Eulàlia de Puig-Oriol.
Les res ostes correctes són:
PERSONATGES (10 PunIs): Joan Oliver HISTORIA (15 PunIs): lo família dels Sollorès. Peguero.
ESPORTS (5 PunIs): lo USAP és un equip llENGUA (5 PunIs): rolfobel calolà conslo de rugbi. de 26l1elres: A, B, C, D, E, F, G, H, l, J, K, CULTURA POPULAR (10 PunIs): Col Felip! l, M, N, O, P, Q, R, S, T, U, V, W, X, Y, Z. HISTÒRIA (15 PunIs): lo familia Puig de CULTURA (10 PunIs): Bressoles. Perofilo PERSONATGES (10 PunIs): Joan Pral.
Finalistes -La final serà el dia 22 d'octubre, a les 10 de la nit, a Sant Bartomeu del Grau-: Ferran Sayal Altarriba, Sant Bartomeu del Grau; Xavier Miralles; Glòria Egea; Eli Cors Alzina, Oristà; Montse Rota, Prats de Lluçanès.
-La comissió del Correllengua agraeix la participació de tothom i convida als actes que se celebraran el dia 27 d'octubre a la comarca. Visca la terra!-
Notícies
També hi van ser els bastoners i grallers de Sant Bartomeu
La Dansa Alpensina a Sant Quirze de Besora
Alpens.- La Dansa Alpensina va ser convidada per l'Associació Amics de la Sardana de Sant Quirze de Besora per ballar la Dansa d'Alpens dins els actes de la 3a Mostra de la Cultura Tradicional Catalana el 53è Aplec de la Sardana, que es van celebrar en aquest municipi del Bisaura el cap de setmana del 6 7 d'octubre. El dissabte a la tarda, un combinat format per balladors i balladores, que feia una setmana que havien ballat la Dansa durant la Festa Major d'Alpens, amb tres joves noves incorporacions i amb quatre veterans ex balladors,
van repetir una actuació brillant a la pista de Sant Quirze. L'actuació va ser precedida per una concentració i cercavila de gegants i seguida per una bailada de sardanes interpretades per les cobles Cadaqués i la Principal d'Olot.
L'endemà diumenge, al matí, va ser el torn dels bastoners grallers de Sant Bartomeu del Grau i, durant tot el dia, les Cobles Marinada, Jovenívola de Sabadell Ciutat de Girona van interpretar una vintena llarga de sardanes. Durant l'aplec es va homenatjar els compositors Josep Prenafeta Joaquim Soms. L.B.
Els balladors les balladores de la Dansa Alpensina en la seva actuació a la 3a Mostra de la Cultura Tradicional Catalana a Sant Quirze de BesoraJIa rella.LB
Alpens.- El Cercle de les Arts i les Lletres del Principat d'Andorra va lliurar ahir a l'escultor i forjador lluçanès Enric Pla Montferrer el segon guardó dels Premis Arts Andorra 2007. Aquest certamen, que també reconeix altres vessants artístiques com ara la pintura, la fotografia o el disseny, enguany arriba a la tretzena edició.
Montferrer va ser premiat per l'obra "Feminitat III", una
sabata de taló, de formes sinuoses. Segons l'autor, "l'acabat encerat que presenta la peça de ferro permet gaudir dels colors textures que crea el foc d'un tacte suau femení". El guardó, dotat amb 1.200 euros, és el primer premi internacional que rep l'artista alpensí. L'escultura "Feminitat III", de Montferrer, romandrà exposada al Centre d'Art d'Escaldes-Engordany fins al 23 d'octubre. VwL.
La peça guanyadora/Cedida per E.Pla Montferrer
L'cqendc
Edito: la rella. Inicialives sociocullurals al Lluçanès.
Muntatge i correcció: Aleix (ardona
Administració: (arme Mas
Seccions:
Agenda: Rosa M. Boixadé.
8 tarps: Pere (ors, Pere Bruch, Esleve Subirana, Lluís Munlanyà, J. M. Munlanyà, Eduard Selva, David Morera.
Entrevistes: Glòria Borralleras.
Esports: David Besora, David Berengueras, Isaac Peraire.
Fotografia: Teresa Parareda.
/0 tira: Adrià Davins.
Notícies: Roser Reixach i Mercè Sabala.
Corresponsals: Jordi Pujol (SanI Aguslí de Lluçanès), Esler Puig (SanI Feliu Sasserra), Merilxell Verdaguer (Perafila), MarIa Giravenl (SanI Boi de Lluçanès), Lluís Bosoms (Alpens), Monlserral Vila {SonIa (reu de Joglars), Mercè Sabala (Merlès), Eslela Lopez (Sobremunl), Marla Faja (Orislà), Monlse Surinyach {Lluçà i 510. Eulàlia de Puig-orioll, Roser Reixach (Prals de Lluçanès).
Publicitat: M. Àngels Parareda. 610 444 689
Imprimeix: winihard gràfics S.L. (Moià)
Dipòsit Legal: B-31.541-2001
Major, 51, baixos 08S13·Prats de Lluçanès
T. i F.: 93 850 82 81
Correu electrònic: larella@mesvilaweb.com
Octubre
Dilluns,22
Sanla Creu de Joglars.· Sessió informativa sobre El nou estatut del treballador autònom Nova legislació sobre la renda 2007. A les 8 del vespre, al local del Consorci. Intervindran, Enric Calvo, secretari Institucional de PIMEC-Autònoms, i Gerard Jafre, expert fiscal i comptable de l'Assessoria
Vilar-Riba.
Dijous, 2S
Prals de Llucanès.· Club Sant Jordi. A les 5 de la tarda, xerrada, "Plutó, el planeta destronat"
Divendres, 26
Olosl.· Correllengua 2007. Xerrada sobre el Dret a decidir, amb un membre de la campanya Decideixo decidir. A 2/4 de 9 del vespre. Dissable, 27 .L!! Torre d'Orislà.· Temporada de la Gresca 2007/08. A les 10 de la nit, a la sala Polivalent, ball amb Joan Vilandeny. Llucanès.· Correllengua 2007.
A les 10 del matí, esmorzar i jocs infantils a Sant Boi de Lluçanès. A les 12, a Prats de Lluçanès, jocs infantils, cercavila tirallonga. A 2/4 de 2, dinar i sobretaula, a
Aclariments.-
Prats de Lluçanès. A les 4 d ela tarda, cafè i teatre a la Torre d'Oristà. A 2/4 de 7, a Perafita, bitllots castanyots. A les 9 del vespre, a Sant Bartomeu del Grau, grallers, bastoners, sopar, final del 2n concurs del Correllengua al Lluçanès i concert, amb Cesk Freixas, Garla que garla PD íntegrament CAT. Organitza, comissió del Correllengua al Lluçanès.
Prals de Llucanès.· Programació "Treu el cap al teatre". Representació de l'obra Alguna cosa fa pudor de podrit a la vella Dinamarca, muntatge de creació col·lectiva, dirigida per Joan Roura representada per Teatre Centre, de Manlleu. A les 10 de la nit, a la Sala Polivalent. Organitza, GALL Ajuntament.
Sani Feliu Sasserra.· Dinar de Castanyada. A les 2 del migdia, castanyes panellets. Inscripcions fins al dia 24. Organitza, l'Ateneu. Dimarls,30 Alacanl.· Estrena de l'obra "Quan encara no sabíem res", de Josep M. Miró, guanyadora del Premi de teatre breu Evarist Garcia. Aquest dia es farà el lliurament del premi a l'autor pradenc.
A la rella 189, vam publicar una entrevista amb uns germans d'Avià, que mantenen l'ofici de corder. Per un error de transcripció, vam anomenar-los germans Colp, quan en realitat es diuen Clop, per la qual cosa cal rectificar i demanar-los disculpes.
Igualment, al mateix número de la rella, en la notícia "CiU aprova, amb el vot contrari d'ERC, les ordenances fiscals per al 2008", es deia, literalment "( ) la casa Cal Pelut, incorporada a l'Inventari del Patrimoni com a bé d'interès local. Per evitar confusions amb els BCll -Béns Culturals d'Interès local-, caldria haver-se referit a l'esmentada casa amb uns altres termes, com ara que té interès valor patrimonial per al poble de Prats de Lluçanès. la rella
19 d'octubre del 2007
Dimecres, li
Sani Feliu Sasserra.· 7a Festa Bruixa. A 2/4 d'11 de la nit, des de la plaça de l'Església, cercavila esotèrica. Seguidament, a l'Ateneu, actuació d'Strombers discomòbil amb Fem festa.
Novembre
Dijous,l
Sani Feliu Sasserra.- VIII Fira de les bruixes. Durant tot el dia, parades d'artesans comerç local. Esoterisme bruixes. Taverna. Pel nucli antic, accions teatrals inspirades en els afers de bruixeria que succeiren als segles XVII XVIII a Sant Feliu Sasserra. A les 11 del matí, obertura de la Fira. A la 1 del migdia, Samaniats amb música de Marcel Casellas, a la plaça de l'Església. A 2/4 de 7 de la tarda, escenificació del judici suplici de les bruixes a la plaça de l'Església. Tot seguit, la Sentència, al Serrat de les Forques. Direcció artística, Alea Teatre.
Manresa.- X Fira d'espectacles d'Arrel tradicional, Mediterrània. Estand informatiu de la revista Caramella i de l'entitat Solc.
"Les escoles, les han omplert de professors i catedràtics d'història de l'art, en lloc de gent d'ofici."
Francesc Bol/art, escultor, d'Olost
El Francesc Ballart (Vic,1951) és escultor d'ofici. Iniciat a "l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics" de la Llotja, a Barcelona, la seva trajectòria de treball investigació passa per diferents països del món; L'art colonial barroc a Mèxic, les tècniques de fundició, el marbre a Carrara I'èban a Costa de Marfil. De les seves exposicions destaquen la del Palazzo de Margutta a Roma(1978) I'Spanisches Kulturinstitut de Viena (1983). De les nombroses obres públiques, algunes les podem trobar exposades a Vic, Manlleu, Barcelona, Nova York o Costa d'Ivori, entre altres. Però per al Francesc, l'obra on resum tot el què per a ell significa treballar d'escultor és en la reproducció en fusta del "Davallament" d'Erilila Vall, (Vall d'Aràn) obra en la que va participar conjuntament durant el 1998. Actualment viu a la Riera, a Olost, on té el taller fa peces per encàrrec, dedicant part del seu temps a la família.
- Abans que res, defineix-te com a escultor.
- Jo sóc escultor figuratiu i la meva obra entra dintre de l'estètica de l'escultura mediterrània, tant per la manera de treballar com per les formes i volums. Des d'un principi que vaig enfocar l'escultura com un ofici això m'ha permès a més de crear la meva pròpia obra, passar dibuixos per encàrrec, del paper a l'escultura per altres escultors.
- Per fer això caldrà molta tècnica!
- Sí, aquell escultor que t'ha encomanat la peça, un cop acabada, agafarà un compàs i mesurarà que sigui exacte de mides. Per tant, quanta més perfecció pot ser menys creació, perquè tècnicament allò serà molt fred. Però si jo estic fent "d'executore" haig de tenir una tècnica molt acurada i saber una cosa tan senzilla com fins on s'enfonsa el consentit d'un cop de maceta amb la gardina al marbre. Si no saps solucionar aquests problemes, malament aniràs.
- Quan crees també ets tan tècnic?
- No, no, jo sóc creatiu, treballo directe el llenguatge que estableixo amb el material ja et va dient què vol. Miquel
Àngel ja ho deia: és buidar, treure.
- Una de les teves obres l'hem d'anar a buscar a Costa d'Ivori. Com va anar l'experiència?
-
Va ser un encàrrec fet pel president del país a una empresa francesa perquè construïssin una còpia de la Basílica de Sant Pere del Vaticà a Yamoussoukro; La Basílica de "Notre Damme de la Paix". L'empresa no trobava escultors figuratius va posar un anunci. A mi em va interessar i vam arribar a un acord. Vistes les meves escultures de marbre em proposaven de fer el treball en aquest material però pel temps que em donaven era impossible i vaig proposar-los de fer-ho amb bronze.
- En què va consistir l'obra?
-En fer el Viacrucis amb les catorze estacions de la creu i el sagrari .Treballava a casa supervisat per l'empresa francesa que venia cada quinze dies; Vaig modelar el fang, fer els motlles de guix, fer la cera i, per últim, el procés de la fundició per mitjà d'una empresa d'aluminis que vaig contractar a Vic. A la Basílica m'hi vaig desplaçar per fer els últims acabats i muntar les peces que es troben col·locades entre les columnes de la plaça circular. Cada estació mesura 2'50 m. x 1 ,70m. i porta uns 800 kgs. de bronze.
- I "El Davallament" d'Erill la Vall, per què és tan significatiu per a tu?
- Perquè se m'hi ajunta el què per a mi significa ser jo com a escultor, el concepte que en tinc de l'escultura la funció que ha de fer. Per mi és un treball importantíssim que vaig fer sense poderlo firmar i que només la gent que l'interessi podrà acabar sabent que hi he treballat conjuntament amb un equip de gent que, plegats, haurem sabut solucionar els problemes i fet l'escultura. A nivell personal hauré pogut treballar amb una idea i un concepte que, deixant estar la part religiosa, també implica cultura, civilització i arrelament nostre.
- I en quin punt passes ara de la teva carrera?
- Jo ja dic que estic mig jubilat. De tant en tant tinc alumnes que vénen a aprendre la part més pràctica de l'ofici. A les escoles s'ensenya molta teoria, dades, corrents artístiques, noms, conceptes En comptes de gent d'ofici l'han omplert de professors i catedràtics de la història de l'art, i és clar, en saben molt d'això però els hi falta la pràctica.
- Però vas treballant?
- Si és per encàrrec vaig fent, però una exposició, si no venen me la munten, jo ja no ho faig. Fer tractes, ara el tant per cent, I'IVA. avui en dia és tota una martingala. Ja no tinc paciència per fer això!.
- Però bé que s'ha de viure!
- Aquest és el problema que sempre he tingut. He tingut molta mania al diner i a una societat consumista com és aquesta. Però jo no faig pas escultura per tenir diners, si no que és el meu llenguatge creatiu. Viure de l'escultura si, ara, jo no aspiro a fer-me una torre a Begur a base d'esc.ultures. Prefereixo viure més modestament i ser coherent.
A casa, quan als 16 anys els vaig dir que volia anar-me'n a Barcelona, em van dir: si passes aquesta porta no entraràs més. I jo, cap a Barcelona a aprendre escultura! Vol dir que això meu és tot a força de voluntat. No considero que sigui cap geni i sé les meves limitacions, però on he posat més accent és en l'ofici ser honest en la feina.
Glòria
En els darrers 15 dies han estat diverses les persones de Santa Maria de Merlès que s'han posat en contacte amb mi per tractar dels contractes de subministrament d'aigua. En primer lloc per queixar-se d'uns contractes que no especifiquen gaire res, després per unes condicions que no acaben de comprendre i d'acceptar, per les poques explicacions detalls que se'ls han donat.
El que comença malament, difícilment acaba bé, i sempre he mantingut que el projecte global de l'aigua a la Vall de Merlès va estar mal planificat d'un cost enormement elevat. Ara, els rebuts em donaran la raó perquè els diners invertits, s'han de recuperar i la repercussió a cada rebut serà molt alta durant molts anys. Veiem-ne alguns exemples.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació, del PSC població urbana. Els subministraments d'aigua per a usos agrícoles - ramaders, industrials, comercials i de rec, es donaran en I' únic cas que les necessitats de l'abastament ho permetin. Quan el servei ho exigeixi, prèvia conformitat de la Mancomunitat, el prestador podrà en qualsevol moment disminuir, fins tot suspendre, el servei per a usos agrícoles - ramaders, industrials, comercials a de rec sense que per això es contregui cap obligació d'indemnització, donat que aquests subministraments queden en tot subordinats a les exigències del consum domèstic.
D'entrada, cal dir que el principal responsable de la situació ha estat I'ACA (Agència Catalana de l'Aigua), en les diferents etapes i amb diferents responsables, al llarg dels darrers 10 anys. Dit això, els ajuntaments podien optar per una gestió municipal a cedir-la a una empresa. Van optar per la privatització, per mitjà de Sorea, empresa especialitzada en aquest tema, però que com tota empresa ha de fer-hi negoci. si avancen diners, els han de recuperar amb els interessos corresponents. Que ningú s'estranyi, doncs, dels preus de l'aigua i les condicions aprovades.
Una mostra del que dic, es pot veure en l'article 21 del Reglament de la Mancomunitat d'Aigües de la Vall de Merlès que transcric íntegrament. Sota el títol Prioritat de subministrament. "L'objectiu prioritari del subministrament d'aigua és satisfer les necessitats domiciliàries dels habitatges de la
El prestador del servei quedarà exonerat de responsabilitat civil per falta de subministrament quan aquesta afecti a processos agrícoles, ramaders, industrials comercials i altres de naturalesa anàloga, inclosos els sanitaris, on aquest sigui bàsic per a la seva funció, que per les seves especials característiques deuran proveir-se de mitjans de reserva".
Fins aquí un dels articles en què queda clara la decisió de prioritzar l'aigua d'ús domèstic (cosa lògica), però s'han passat una mica a l'hora de desprotegir la resta d'usuaris.
Però, ara arribaran els rebuts i els contractes d'alta al servei. D'entrada cal explicar que tot i tractar-se d'una Mancomunitat, algunes condicions son diferents d'un municipi a un altre. Per exemple, a nivell de mínims de consum.
Sagàs, Gaià, Sant Maria de Merlès tenen un mínim establert de 20 rn' al mes per usuari. En canvi, Sant Feliu
Oristà en tenen 10 ma, Prats 8. Aquests mínims tenen la seva importància perquè la Generalitat castiga enormement el consum.
És a dir, I'ACA imposa a cada rebut un cànon. Un impost sobre el consum que després es destina a la construcció i manteniment de les depuradores d'aigües residuals, a la construcció de noves obres per garantir l'aigua a tot el país. La Generalitat considera que el mínim de consum per vivenda és de 6 m3 al mes. És a dir, 200 litres diaris per una família de 3 a 4 membres. Sobre aquest consum s'aplica un cànon mínim de 0,2292 euros per rn' Aquest és el primer tram de l'impost, que contempla el consum dels 18m3 per trimestre. Pels que es passen, fins als 30m3 el trimestre pagaran aquest mateix impost. Però, ja en el segon tram (entre 31 m' 54m3 de consum trimestral) l'impost s'apuja a 0,4851 euros. finalment el tercer tram (per consums superiors als 54m3 al trimestre) l'impost és d'1 ,2128 euros el rn'. Un càstig enorme al consum.
La primera sorpresa, doncs, és veure uns mínims tant elevats en 3 dels municipis, els quals tindran una penalització, però sobretot els qui ho pagaran molt car seran els pagesos i ramaders, perquè les obres instal-lacions es varen pensar per consum de boca i no per usos agrícoles-ramaders. Fa 3 a 4 anys que ho estic repetint.
Quant als imports per rn', sí que tots els municipis han fixat els mateixos preus. Es posa el rn' a 70 cèntims, i els m3 que passin del mínim en 3 pobles: Sagàs, Gaià Santa Maria, el posen a 77 cèntims, però Prats, el fixa a 92 cèntims, quan va del mínim fins al doble del mínim, i a 1,22 quan passa més del doble del mínim. Sant Feliu Oristà, castiguen fortament l'excés del mínim perquè el posen a 1,4951 euros el rn' En resum, que no s'estranyi ningú de la forta apujada del rebut de l'aigua perquè les grans obres fetes passen factura ara, i durant molts anys. El que té poca lògica és tenir condicions diferents per un mateix servei, quan tots els municipis estan integrats en una mateixa Mancomunitat. I hauria estat bé, en pobles petits, tenir una especial atenció a realitats de pagesos que ara tindran greus problemes per disposar d'aigua, en condicions raonables. En tenim pocs, i si no els cuidem, quedarem sense. Mala cosa per al país per al territori.
Hola Dani!
Hola Dani, et parlo en nom de tots els teus amics de la moto.
Aquí tornem a estar, amb tu, on sempre estarem al teu costat tu sempre seràs amb nosaltres.
Sempre t'has fet respectar a tots nivells, com a persona, com a cap de colla que ets, com un dels més veterans com a professor.
Com a professor ho diem perquè tu vas ser el que ens vas ajudar de ben petits a gaudir de la moto, alhora ens vas ajudar a créixer com a persones.
El diumenge era el nostre dia, el dia de la colla d'Olost.
El dia que tots disfrutàvem del que més ens agrada.
Moltes són les històries que hem viscut junts, que sempre recordarem.
Intentarem transmetre tot el que ens has ensenyat als més joves, recordant sempre, que tu, Dani, has set el nostre professor en tots els sentits.
Tu vas escollir el camí que volies fer, i nosaltres sempre a darrera teu, amb els ulls embenats.
Era la ruta que tu volies, era la teva iI·lusió i la teva passió.
Tot i això, algú t'ha canviat el destí.
Déu ha volgut que arribessis al cel amb moto.
Però no et pensis que ens has deixat, Dani, sempre estaràs amb nosaltres.
��S"t �'1 Tof"t-l \ M ta MO(.,� '"eQf-l o£"�( op �� �L
�(_ I �l "P�U ,-rL '< � �I �"P£P, t:L (iL
Amics de les Motos, Olost comarca
19 d'octubre del 2007
Ha fet de copilot a I'Argentina
Marc Torres, després d'un estiu molt actiu, ja pensa en el Dakar de l'any vinent
Sant Feliu Sasserra.- El mecànic
sasserrenc Marc Torras tornarà l'any vinent al Dakar. El ral·li més mediàtic, famós dur del calendari anual és ja al cap de Torras, que a 1'1 de gener del 2008 començarà ja a centrar-se en aquest certamen. Torras però, hi anirà amb més experiència que mai, ja que últimament ha participat en dos ral·lis de gran calatge dificultat. Primer al "Baja Montes
Blancos", a l'Aragó a finals de juliol. Va ser important pel sasserrenc ja que per primera vegada participava en un ral·li com a copilot; l'experiència no li va anar gens malament. El seu camió, de l'equip Épsilon (al que forma part) va acabar a només 11 minuts del tercer classificat, després d'anar retallant el temps que havia perdut en una avaria el primer dia. Després d'aquesta primera
Es va fer el 7 d'octubre
ocasió en què Torras va exercir de copilot de camió en cursa apunt de finalitzar dalt del podi, espera que hi hagi noves ocasions. Per altra banda, Marc Torras, retornant al seu lloc natural, al de mecànic d'assistència, va participar al Ral·li "Pampas Patagònia Atacama 2007", a Argentina (encara que casi tot el recorregut es disputés en terreny Xilè) del 28 d'agost al 8 de setembre. Ell el qualifica
com a ral·li "tant o més complicat que el Dakar. És durde veritat". En aquesta ocasió, el camió principal que assistia (n'assistia dos més de madrilenys) va trencar motor a només 10 quilòmetres pel final, quan anaven primers; tota una mal astrugància per finalitzar el ral·ILAixí doncs, el mecànic Marc Torras sembla tenir un lloc segur en les convocatòries més importants del món dels ral·lis. I.P.
XVI Caminada popular a Oristà
Oristà.- El diumenge 7 d'octubre, a Oristà es va fer la XVI
Caminada Popular d'Oristà, organitzada per la Comissió de Festes d'Oristà. A 2/4 de 8h es van començar a fer les inscripcions a la Plaça Major del poble, a les 8h es va sortir. Es van inscriure unes 90 persones, de les quals n'hi havia del mateix poble, però també de pobles de la comarca de les comarques del voltant.
El recorregut era d'uns 12km. Van sortir de la Plaça Major, van anar seguint el recorregut, del qual als participants van poder gaudir de les vistes
Els participants esmorzant a la masia Rocaguinarda. AI fons a l'esquerra es pot contemplar les restes de les parets de la masia.lla rella.M.F.
que oferia la natura que envolta el poble. Arribats a Rocaguinarda, la masia del famós bandoler del s.Xvll que
Freixas
QUE GARLA P.O integrament CAT
dóna nom a la casa, els participants van poder disfrutar d'un magnífic esmorzar: pa (torrat o amb tomàquet), botifarra cansalada a la brasa. Un cop esmorzats, sense perdre gaire temps, als més agosarats podien anar donar un cop d'ull als grafits d'en Perot Rocaguinarda situats al Cingle dels Tres Còdols, just sota la masia. Un cop tips havent descansat uns minuts, van continuar el recorregut fins a arribar a la Plaça Major, el final del recorregut. Durant la caminada, a més de l'esmorzar, els caminants van trobar-se varis controls els quals oferien avituallament. Els altres anys, el record de la caminada sempre es donava al final del recorregut, però aquest any se'ls hi va donar al principi en el moment de la inscripció. El record va ser una motxilla vermella amb el logotip d'Oristà, la qual a dins hi tenien una ampolla d'aigua i una fruita, d'aquesta manera la van poder fer servir per fer la caminada. Un deis factors que va acompanyar molt a la caminada va ser el bon temps que va fer. M.F.
Olost-O-Pradenc-1
temporada al Lluçanès
Olost.- Cinquena jornada de competició a la segona territorial del futbol català, i primer enfrontament entre equips del Lluçanès. Olost Pradenc disputaven un matx ple d'al·licients, recuperant d'aquesta manera un dels derbis amb més història de tota la comarca. Ambdós conjunts van saltar al camp amb l'únic objectiu de sumar els tres punts en joc, enmig d'un ambient de gala. I és que el municipal d'Olost presentava una espectacular imatge, amb la presència de centenars centenars d'afeccionats.
Des d'un primer moment, el matx va estar marcat per l'absoluta igualtat entre els dos equips. Cap dels dos conjunts dominava l'esfèrica amb claredat i l'enfrontament estava del tot travat. Va ser l'Olost, però, qui s'hagués pogut avançar en el marcador, de culminar una excel·lent jugada de la seva davantera. Quan s'havien disputat trenta minuts de partit aproximadament, el conjunt visitant aprofitava un embolic a dins de l'àrea rival per posar-se per davant en el partit. Així dones, va arribar-se al descans amb victòria
momentània per al conjunt blau-i-grana.
En la represa, la tònica va continuar essent la mateixa que en els primers quarantacinc minuts. Tot i els nombroses canvis en ambdós conjunts, el partit no va animarse. Els minuts anaven passant i cap dels dos equips arribava amb perill a l'àrea contrària. En els últims instants del matx el conjunt verd-i-blanc hauria pogut empatar en una de les ocasions més clares de tot el partit. Però no va ser així, amb el xiulet final el Pradenc s'enduia els tres punts del municipal d'Olost. Un premi un pèl excessiu, ja que el resultat més just hauria estat un repartiment de punts. Els de Prat sumaven la segona victòria de la temporada, on encara no coneixen la derrota, amb un total 9 punts al seu favor. Per l'Olost suposava la primera derrota d'enguany, ja que fins al moment el conjunt verd-i-blanc havia empatat tots els partits disputats.
Així doncs, els d'Olost sumen un total de 3 punts en la classificació, d'aquest grup cinquè de la segona regional. David Besara
El Lluçanès esportiu a la rella 938508281 larella@mesvilaweb.cat
Dissabte, 27 d'octubre
A les 10 de la nit, a la Sala polivalent Ball amb Joan Vilandeny
Un moment del partit de rivalitat comarcal/la rella.lP
Malta gent seguí en directe el matx/la rella.lP
Matèries primeres Llavors rans !iii!! del Herbicides 'ijll Lluçanès. 5.1. Adobs
Ctra. Sta. Eulàlia de Puig-oriol, Km. 7 Tel. 938 129 011 Fax 938 129 046 ale: grans@cconline.es 08515 Sant Marti d'Albars
Corretera de Vic a Olost, km 9,600 T.: 93 885 09 97
Sant Agustí de Lluçanès (Especialitat en cargols bacallà) T.:
Mireia Plans Pujals
TERÀPIES
Esler
4
S
6
7
Informació facilitada per: Esteve Subirana, Uu¡à; Lluís Muntanyà, Perafila; Pere Bruch, Olosl; Josep M. Muntanyà, Prals de Uu¡anès; Pere Cors, Orislà; Eduard Selva, Sani Bai de Uu¡anès; David Morera, Sani feliu Sasserra; Lluís Corominas, Sani Bartomeu del Grau
Les pluges del dia 8 van fer créixer la riera Gavarresa, com ens mostra aquesta fotografia que ens ha facilitat el col·laborador en meteorologia de la rella, d'Oristà, Pere Cors/la relia-P.C.
emprenedorspimec
AUTÒNOMS
Vilar Riba, s.a.
EL
Consorci del Lluçanès
NOU ESTATUT DEL TREBAllADOR AUTÒNOM i Nova legislació sobre la Renda 2007
Elpassat dia 11 dejuliol es va aprovarla llei 20/2007, que regula lo figura del treballador autònom desprésd'anys de reivindicació perpartd'aquestsector. Aquesta nova regulació determinarà a partird'ara els Drets fonamentals, les Obligacions i les mesures de protecció d'aquest co/·lectiu.
Si ets autònom i vols saber en què t'afectarà aquesta nova regulació de "l'Estatut del Treballador Autònom", el Sr. Enric Calvo, Secretan Institucional de la Patronal PIMEC-Autònoms ens parlarà dels punts més rellevants d'aquesta llei ens respondrà els dubtes que tingueu al respecte.
Aprofitant l'avinentesa, el Sr. Gerard Jofre, expert Fiscal i Comptable de l'Assessoria Vilar-Riba, ens explicarà els aspectes més importants de la nova legislació sobre la renda que afectaran també als autònoms a partir de12007.
DIA: HORA:
LLOC: dilluns 22 d'octubre de 20h - 21.30h
Consorci del Lluçanès
ASSIST�NCIA AMB PR6VIA INSCRlPClb Tif: 93.888.00.50 e/e: empresa.eonsorei@Uueanes.eat
ILO-Ser 5
Iniciatives Locals d'Ocullació en el Sector de l'Atencio a les Persones treball amb persones treball de futur
Curs subvencionat en situació d'atur !pe,r a pe':S0�esaces hmltades novembre 2007 - juny 2008
