la rella
10 anys
2
19 de marรง del 2010
10 anys
19 de març del 2010
Editorial que fan, que promouen, que impulsen, als mitjans, i la mandra que els fa, sobretot a les institucions, que algú els demani informació, dades o explicacions. La proximitat, en aquest sentit, esdevé una moneda de dues cares o, per dir-ho més dur, una fulla de doble tall. I també passa que la política oficial a vegades es creu l’única protagonista dels esdeveniments d’un territori i, a vegades també, en alguns casos, sortosament aïllats i cada cop menys freqüents, vol fer valer el seu suposat poder front al que consideren poca atenció dels mitjans. Per sort, al Lluçanès, aquestes coses han anat canviant i cada vegada la gent es veu més reflectida en la realitat a través d’un mitjà de proximitat com és la rella que, si no arriba a algun esdeveniment o a saber en el moment precís un fet esdevingut en qualsevol racó de la comarca és per manca de canals regulars d’informació. En aquest sentit és important remarcar que la revista la rella mai ha fet prevaler un poble per damunt d’altres. Que els fets canvien ho demostren moltes coses, com ara la gran quantitat d’informació que ens envia directament la gent de la comarca, que cada cop hi ha més gent que escriu a la secció d’opinió de la revista, que el tiratge de la rella no ha parat de créixer, que la publicitat avui no és una eina de col·laboració, sinó una inversió ben feta o que els mitjans que tenen el Lluçanès com a referència han crescut i han superat els recels sobre la viabilitat comunicativa i comercial de la comarca. En el nostre cas, amb la creació de l’edició local de Vilaweb, però en altres casos també. Avui, el Lluçanès, ja pot començar a moure’s en el terreny comunicatiu amb una certa normalitat, a la qual volem seguir contribuint amb noves eines, amb més recursos i amb una forta aposta per consolidar la rella.
la rella
Des del seu inici, la rella es va marcar com a objectiu esdevenir una referència en la comunicació interna i externa del Lluçanès. En aquell moment, l’any 2000, el Lluçanès s’informava d’allò que interessava als mitjans fets i pensats fora de la comarca. Avui podem dir que, amb totes les mancances i limitacions hagudes i per haver, el Lluçanès disposa de la base per consolidar un espai comunicatiu propi: té un important nombre de lectors, té una base comercial cada cop més gran i sòlida, coneix del dinamisme dels diferents pobles i posa nom i cara als diferents protagonistes dels fets que hi succeeixen. Arribar aquí no ha estat fàcil, donat que el naixement de la rella va ser un esclat d’il·lusió i tenia com a força motriu l’empenta d’un col·lectiu com l’associació Solc i el suport puntual de la Diputació de Barcelona i l’ajuntament de Lluçà, però en cap cas formava part d’un grup empresarial de comunicació amb una base econòmica, professional i d’influències al nivell dels mitjans més grans i generals. Un altre aspecte important a remarcar és que un territori com el Lluçanès acostuma a generar poc gruix d’informació a través d’agències de comunicació, per una banda, per ser un territori de poca població i, per una altra, perquè no queda al centre dels canals habitual, urbans, on es busca aquesta informació. Aquest fet provoca que la informació d’agència és pràcticament inexistent i que per aconseguir una informació hom ha de crear-se els propis canals de recerca i les bases –fonts en diuen- per accedir a la notícia, amb la dificultat afegida que a les zones rurals les informacions circulen per canals menys públics i menys habituals. En aquest sentit, i lluny de tòpics i excuses, cal remarcar el poc costum que tenen els ajuntaments, les entitats, els col·lectius de fer arribar de forma regular la informació d’allò
3
la rella
10 anys
4
19 de marรง del 2010
10 anys
19 de març del 2010
La gent opina Ramon Soler, d’Unió de Pagesos. Llegeixo la rella perquè és una revista de la comarca que el que fa és donar pinzellades puntuals a les notícies de tots els pobles. Crea proximitat, apropament. A més, surt amb una periodicitat de 15 dies, això permet que els temes no s’endarrereixin. Ramon Besa, periodista d’El País No només per la necessitat d’informar sinó també per recuperar la memòria històrica, que si no fos per les revistes com la rella, es perd. A vegades hi ha llegendes, s’expliquen multitud de situacions, sobretot la generació posterior a la Guerra Civil que no ha tingut on expressar-se, és bo fer tot aquest treball, tan des del punt de vista informatiu, de la proximitat, de la familiaritat, del reconeixement, són tot una sèrie de valors que només amb revistes com la rella es poden recuperar. Josep Mª Masramon, alcalde de Sant Boi i president del Consorci Les històries properes, a la gent els interessa, s’ha demostrat, i la rella és el mitjà que ens fa arribar aquesta informació i arriba, cada cop més. Per aquest motiu el Consorci del Lluçanès, perquè sap que és una revista que s’està distribuint molt bé, ha acabat encartant dins la rella la informació que publica aquesta institució.
Climent Plans, comerciant del supermercat Suma En un principi, els primers anys, ho fèiem per col·laborar i perquè tirés endavant però ara ja és important i necessari, és important per arribar a tota la comarca, ara és rendible. Eva Freixa,
Josep Mª Membrado, pilot, sis vegades campió de Catalunya de ral·lis Vaig decidir posar la rella al cotxe perquè m’havia ajudat molt amb les cròniques carrera rere carrera, com que tenia un espai lliure al cotxe vaig decidir posar el rètol de la revista per poder donar les gràcies! *Aquestes declaracions han estat recollides en el dvd promocional de la revista la rella per als Premis de Comunicació Local de la Diputació de Barcelona 2009
la rella
de la Comissió de festes de la Torre d’Oristà Des del meu punt de vista crec que la rella és un bon mitjà perquè la gent del Lluçanès i rodalies conegui una entitat com la nostra, la Comissió de festes de la Torre, que organitza activitats socials i culturals per la gent del poble. Gairebé no n’hi ha cap altre que doni importància a les activitats que es fan, fent reportatges, notícies...
5
la rella
10 anys
6
19 de marรง del 2010
10 anys
19 de març del 2010
“M’havia arribat a passar 20 hores seguides maquetant.” Joan Iborra, un dels creadors de la rella, d’Alpens
-Tu ho deus saber molt bé, per que va néixer la rella? -Va ser una idea que va sortir del Solc, mirant experiències d'altres revistes es va veure que es podia fer alguna cosa a nivell del Lluçanès, el què volíem era fer comarca. Si t’he de dir la veritat, ho veia complicat, no sé si me l’acabava de creure! Però hi havia una sèrie de gent que se la creien molt, i ha estat gràcies a aquesta gent que ha tirat endavant. -Pensaves que arribaria a complir 10 anys? -No! Jo des del començament defensava que havia de ser una cosa remunerada, o donava per viure a una o dues persones o no tenia futur. Però en aquest país tot funciona a base de voluntariat i s'ha acabat aguantant gràcies a la gent que treballa pel morro. -Què et va motivar a començar aquest projecte? -El Solc va aconseguir una subvenció (a través de l'ajuntament de Lluçà) i jo encara no havia tancat del tot una torneria que tenia, estava buscant feina i em va semblar la glòria! Em van oferir la feina d'engegar la revista, va ser un canvi de feina bestial! -I com es crea una revista? -Primer vam preparar el projecte, vam divagar i finalment dius va, anem per la revista! Jo d'entrada tenia molt clar que hi havia d’haver dues persones, una a nivell d’infor-
mació i l’altre a nivell de buscar publicitat. En una reunió vam dir: el mes de març sortirà la rella. Vaig preguntar si teníem persona de publicitat i no la teníem, ho vaig acabar fent jo. -Va ser fàcil buscar publicitat? -Era anar a buscar gent que volgués col·laborar i tothom ja estava fart de col·laborar a festes majors, jo tenia un negoci i quan anava a vendre la publicitat entenia perfectament que diguessin que no. El primer anunci el va posar l’electricista de casa meu, a dos dies abans de tancar l'edició li vaig demanar...bé, el vaig informar que havia de posar l'anunci, no em va pas dir que no! -Tan difícil era? -M’ho vaig passar molt malament fent publicitat, no sé vendre i no tinc paciència. Jo venc això i si t’agrada bé i si no t’agrada també. Vaig aprendre que no podia dedicar-me a vendre. -Ja sabies fer servir el Quark? -Ja no me'n recordava del nom del programa de maquetació! A un mes de la publicació de la revista encara no teníem el programa informàtic. Un amic em va passar el programa pirata i em van dir “té, això és per fer la revista”. Pensa que estem parlant d’ordinadors a l’any 2000, feia dos anys que havia comprat el meu primer ordinador i en feia tres que deia que no volia ordinador. La maquetació era una cosa molt artesanal, quan miro el primer número em fa vergonya. M'al·lucina molt que la capçalera encara sigui la mateixa!
-Com la vas crear? -Abans la lletra Comic Sans no era tan habitual, era una novetat, ara fins i tot hi ha un grup al Facebook que es diu “jo també odio la Comic Sans”. Tot i que he de dir que em sabrà greu quan es canviï. -I la informació? -N'hi havia menys, ara s'ha acabat complementant. Fèiem breus...recordo la primera entrevista que la vam fer al Toni Batllori, el dibuixant de La Vanguardia que estiueja a Olost, el vaig entrevistar a Vic i el vaig acabar portant a Barcelona perquè no tenia carnet de cotxe! -I el nom? Com va sorgir? -La discussió pel nom va durar bastant temps, quan finalment es va decidir que s'havia de dir rella llavors es va obrir una discussió sèria per si s'havia de dir rella o bé reia, que és com es pronuncia al Lluçanès. Va guanyar rella però es va posar en lletra més petita reia, encara hi surt. -Hi va haver alguna crisi als inicis? -Va arribar un punt que es va acabar la subvenció i la feina, vaig pensar que no hi havia res a fer. Vam fer una reunió i la gent del Solc van decidir repartir-nos la feina de la rella
i tirar endavant. Vaig seguir maquetant i vaig aguantar una temporada fent-ho el cap de setmana, fins a 20h seguides m'havia passat maquetant! -On s'imprimia? -Ho gravàvem en un disc i llavors ho havíem de dur, físicament, a la impremta que era prop de Barcelona (Santa Coloma de Gramenet). -Què canviaries de la revista actual? -Odio la pàgina dels encants, hi ha molta gent que se la llegeix i que hi truca, des del principi que li he tingut mania, jo la reduiria! També trobo que les fotos són petites i que hi ha molta lletra, de tan en tan una foto grossa aniria bé. Tot i que quan llegeixes tampoc és tanta cosa però els altres diaris ens han acostumat a la poca lletra. -Penses que la rella és tendenciosa? -Ho és i ho ha de ser. Ha nascut amb la voluntat de fer comarca i per tant es tracta de fer això. A més arriba a tothom, quan veuen la rella l’agafen.
Meritxell Verdaguer
la rella
Joan Iborra, d’Alpens, va ser l'encarregat d'elaborar la primera maqueta de la rella ara fa 10 anys. Va treballar-hi durant dos anys i a més de passar-se hores i hores maquetant també es va encarregar de cercar publicitat.
7
10 anys
19 de març del 2010
10 anys d’i 2000 1 març, Neix la Rella! L’associació Solc treu al carrer 3.000 exemplars de la revista del Lluçanès amb només vuit pàgines. L’objectiu és cohesionar la comarca.
Maig, Gerard Octubre, Farrés és campió enverinament a Oristà. del món d’Enduro. Onze gossos morts, guilles, fagines genetes, porcs senglars...són el resultat de l’enverinament amb una substància desconeguda al terme municipal d’Oristà.
1 novembre, Sant Feliu Sasserra presenta la primera Fira de les Bruixes amb un espectacle de Gog i Magog, juntament amb la gent del poble.
2002 1 gener, arribada de l’Euro. Entre la il·lusió i l’embolic.
Febrer, la Candelera de Perafita sense bestiar per la problemàtica amb la pesta porcina.
28 abril, inauguració de l’oficina del DARP a Prats de Lluçanès.
14 juny, el Grup de Defensa del Ter denuncia que la majoria de fonts del Lluçanès superen els límitis de nitrats.
18 d’octubre, el Tribunal Suprem confirma la condemna de Joan Panicot, en aquell moment alcalde d’Alpens, per la falsificació d’un plànol.
Setembre, editen la primera genda escolar del Lluçanès per iniciativa de diferents escoles de la comarca.
2004 20 gener, veïns de Santa Creu recullen firmes pel tancament de la gestora d’orgànics.
18 març, el conseller carretero rep la plataforma pel Lluçanès i reconeix el dret a ser comarca.
1 maig, el Casino d’Alpens tanca les seves portes perquè els propietaris decideixen fer reformes.
20 juny, sota el lema “SOS Lluçanès” uns 400 veïns es manifesten per primera vegada contra la Gestora d’Orgànics.
12 juliol, el Govern de la Generalitat exhuma una fossa de la Guerra Civil situada en una finca del terme municipal de Prats de Lluçanès.
6 setembre, la Diputació de Barcelona i el Consorci del lluçanès signen un conveni per la dinamització d’activitats per a la gent gran.
2006 1 gener, arriba la llei del tabac, la major part dels bars de la comarca deixen fumar.
16 febrer, Miquel Martínez de Prats debut amb el primer equip de l’Espanyol, juga el partit de la UEFA contra Schalke 04.
14 juny, Un foc crema prop de 7 ha a Sant Feliu i Oristà.
16 juny, Acaba el projecte de “Amb uns altres ulls” de pintar la façana de la fàbrica Puigneró de Sant Bartomeu. Hi participen més de 25 persones i entitats.
18 juny, una participació del 57,79% al referèndum per l’Estatut de Catalunya, guanya el Sí amb un 69%.
1 novembre, Novembre, neix el eleccions al punt d’informaicó juveParlament, nil, punt Inquiet. CIU guanya a totes els pobles excepte Olost, Freixenet torna ser diputat.
la rella
2008
8
25 gener, l’empresa Obradors tanca la filatura de Prats i deixa 33 persones sense feina.
Febrer, disminució dràstica dels pous de Vilaseca, la greu secada té en alerta tota la comarca.
Febrer, el Departament d’Educació reconeix oficialment l’Escola Municipal de Música de Prats.
11 maig, el CE Sant Feliu ascendeix a Preferent després d’una brillant temporada.
Agost, Neix el circ Ozó a Sant Bartomeu del Grau. Farà gira amb l’espectacle Zó.
1 novembre, Inauguració del Centre d’Interpretació de la Bruixeria a Sant Feliu Sasserra.
10 anys
19 de març del 2010
informació 2001 28 maig, dos nens de Badalona moren ofegats a la riera de Merlès.
6 febrer, presentació de la plataforma “El Lluçanès és comarca”. La primera proposta de treball és la recollida de firmes.
23 juny, el CEIP Arc Iris de la Torre d’Oristà tanca definitivament les seves portes per falta d’alumnes.
28 juny, el cicle Solc, música i tradició al Lluçanès guanya el premi Altaveu 2001, l’otorga l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.
30 novembre, tancament de l’escorxador de Prats després de mesos d’incertesa el govern del municipi el tanca perquè no hi ha viabilitat econòmica.
22 desembre, es presenta oficialment el Consorci del Lluçanès a Els Munts.
26 maig, Eleccions municipals, canvi de color polític a favor d’ERC. Canvi històric a Prats de Lluçanès 10 octubre, després de 24 anys Membrado camamb governant CIU. pió de Catalunya de ral·lis.
16 novembre, hegemonia de CIU a la comarca per les eleccions al Parlament. J.M. Freixenet diputat.
2003 3 gener, Puigneró anuncia el tancament de la fàbrica de Prats. 250 persones es queden sense feina.
Febrer, El Lluçanès repson a la crida contra la guerra a l’Iraq amb actes mi movilitzacions.
9 maig, “El Lluçanès és comarca” convoca a totes les llistes electorals a signar l’Acord dels Munts que garanteix que es continuarà treballant per al reconeixement de la comarca. Firmen 21 candidatures d’un total de 23.
Maig, Puigneró tanca la fàbrica de Sant Bartomeu del Grau.
2005 20 febrer, 11 març, uns desconereferèndum sobre guts aterren la creu franla Constitució quista de Sant Adjutori. europea, la participació és del 40,46%, el Sí obté poc més del 47% i el no per sobre del 37%.
Juny, sequera al Lluçanès, Sant Boi necessita cubes per abastir-se d’aigua.
28 octubre, el Tribunal de Comptes concemna la secretària d’oristà i Sant Feliu Sasserra a tornar 38.000 euros.
30 octubre, inauguració d’un monòlit a Sant Sebastià de Prats de Lluçanès en record dels qui van morir durant la guerra civil.
9 desembre, es posa en marxa l’edició loval Lluçanès del diari digital Vilaweb, de la qual n’és responsable la rella.
22 desembre, cau la grossa de Nadal a Vic amb el número 20.085, prop de 3.000 arriben al Lluçanès.
2007 Gener, problemes d’abastament d’aigua a Olost i 27 febrer, es Perafita. comença a omplir la bassa de Merlès.
4 abril, el Conseller Francesc Baltasar inaugura la nova xarxa d’aigua dels pous de Vilaseca d’on rebran aigua els pobles de Perafita, Sant Boi, Sant Bartomeu i Sobremunt.
5 de maig, primera caminada reivindicativa pel dret de pas pels camins ramaders a Olost.
27 maig, eleccions municipals, CIU torna a tenir majoria al Lluçanès amb 7 alcaldies.
Juliol, comença el primer campionat de bitlles catalanes.
30 novembre, el Conseller Joaquim Nadal inaugura la nova carretera entre l’Eix Tranvsersal i Olost.
23 febrer, mor Isidre Beltrà, exdirector de l’IES Castell del Quer.
Abril, Just Sociats campió europeu amb raquetes de neu.
7 juny, eleccions al Parlament Europeu, amb una bastenció del 59,92% el partit més votat a tots els pobles va ser CIU, excepte a Lluçà que ho va ser ERC.
Juliol, s’inicien les obres de reparació de la carretera OlostEix després que apareguessin unc bonys al 2008. Les obres s’allargaran fins a 10 mesos.
Agost, el segon pla de barris arriba a Sant Bartomeu del Grau.
14 Setembre, s’inicia el retorn de la formació professional al Lluçanès, al proper curs 2009/2010 hi haurà un grau mitjà d’informàtica.
Novembre, el pilot Josep MªMembrado guanya per sisena vegada el campionat català de ral·lis, 13 desembre, primera onada aquesta vegada de consultes per la indesobre terra i pendència a Perafita, Prats i asfalt. Alpens.
la rella
2009
9
la rella
10 anys
10
19 de marรง del 2010
19 de març del 2010
10 anys de la rella, 10 anys de cohesió al Lluçanès Encara recordo… quan es planejava el primer número de la rella junt amb alguns companys. Discutíem, entre d’altres moltes coses, si realment a algú li interessaria fer publicitat en un mitjà tan nou i inèdit a nivell de Lluçanès… El temps ens ha donat la resposta i la raó a la majoria de plantejaments que posàvem en el nou mitjà. Els que vam posar fe en el nou repte hem vist, al cap dels anys, que ha funcionat i que ha estat un element informatiu, cultural i dinamitzador de primer ordre entre la gent del territori i un element d’autèntica cohesió social i autoestima territorial, malgrat les consideracions polítiques que en ocasions ha rebut. En aquells primers moments, algú dels que generalment se n’orgulleix de Lluçanès però que realment creu que és un territori feble, segurament hauria pogut dir: “ això no tindrà èxit…, no és el moment…, a ningú no li interessarà anunciarse…”. Per sort, els responsables del naixement de la rella no compartíem aquesta visió i amb el temps les persones del Lluçanès ens han fet adonar que realment estem en una comarca dinàmica. És per tot això que crec que el Lluçanès té futur com a comarca i és possible si creiem fermament en nosaltres mateixos i les nostres possibilitats, sense recances. Hem de deixar de banda d’una vegada per totes les dependències que no ens ajuden a avançar i hem de fer d’aquestes dependències noves fórmules de treball cooperatiu sense submissions. Celebro sincerament el desè aniversari de la rella i animo que l’impuls de tirar endavant aquest gran projecte de comarca pugui continuar amb la mateixa ambició i amb la professionalització que el mitjà es mereix. ENHORABONA I ENDAVANT !!
10 anys
10 anys i una nova etapa L’1 de març del 2000 sortia per primera vegada la rella amb un tiratge de 3.000 exemplars. Va ser una iniciativa de l’associació Solc, música i tradició al Lluçanès i, per aquest motiu, la redacció de la revista estava formada majoritàriament per membres vinculats a aquesta entitat. De mica en mica però la rella va anar agafant el seu camí, va constituirse en entitat legal independent, amb estatuts propis, i va aconseguir fixar una àmplia xarxa de corresponsals .Deu anys són molts per a una publicació gratuïta i amb gent treballant majoritàriament de manera voluntària, i més en un territori d’aquestes dimensions i característiques. Els que vàrem començar en aquells moments ens movia la il·lusió d’oferir un mitjà de comunicació a la comarca, una eina per establir contacte entre tots els lluçanesos. Amb el temps s’ha vist que la revista omplia un buit existent al Lluçanès i la seva consolidació es demostra quinzenalment: és esperada pels lectors i compta amb seccions fixes molt participatives. Escriure per a la rella m’ha suposat una gran satisfacció i alhora també maldecaps i crítiques. Crec però que l’esforç ha valgut la pena, i que he pogut contribuir, com altres companys de la revista, a cohesionar una mica més la comarca. Una cohesió en aquests moments molt necessària quan estem a punt de decidir cap on volem anar en la nova divisió territorial. Ara la rella enceta una nova etapa amb vistes a la professionalització de la publicació, amb una plantilla en part renovada i amb una dedicació més exclusiva. Desitjo que per molts anys continuï sent un mitjà capdavanter i que aconsegueixi eixamplar tots aquells objectius que ens vàrem marcar en els inicis.
Roser Reixach i Brià
Eva Boixadé i Calm
la rella
Alcaldessa de Lluçà i responsable de l’àrea de cultura, joventut i educació del Consorci del Lluçanès.
11
la rella
10 anys
12
19 de marรง del 2010
10 anys
19 de març del 2010
La secció del temps, ha sigut present a la revista des del primer número. Els nostres observadors meteorològics, escampats arreu del Lluçanès, han anat enviant les dades corresponents a la temperatura i a la quantitat d’aigua de pluja caiguda a cada quinzena. Les dades rebudes, sovint s’han acompanyat de comentaris sobre fenòmens curiosos o fets puntuals vinculats amb el temps com les fotografies que ens fan arribar espontàniament molts dels nostres lectors, evidenciant d’aquesta menera que la rella la fem entre tots. Aquí us mostrem uns taula i el gràfic que se’n desprèn. Malgrat no ser del tot lleial a la realitat (per la intermitència en la recepció de dades d’algunes poblacions). Les xifres que s’hi mostren són el resultat de l’anàlisi de les dades rebudes al llarg d’aquests 10 anys. D’on es desprèn l’evidència de la gran sequera que afectà al Lluçanès durant els anys del 2006 - 2007. La manca d’aigua va posar en estat d’alerta tot el Lluçanès, quan, per posar un exemple, a l’hivern de 2007, poblacions com Alpens, Lluçà o Sant Martí d’Albars, van recórrer a cubes per abastir d’aigua potable les seves poblacions. Altres cusiositats són el bufarut que a começaments del deceni, arrancava un arbre de grans dimensions a la Devesa, prop de Prats de Lluçanès. Quant a les temperatures, el dia 16 de juliol de l’any 2005 Oristà va enregistrar la màxima en el conjunt del Lluçanès, enfilant-se el temòmetre fins als 40,1º, val a dir que tambè és a Orista on es va registrar la mínima, amb 17,1º, el 25 de desembre del 2001. M.Rocadembosch
Efectes del bufarut a la Devesa.2001/la rella
La secada a Oristà. 2007 /la rella-PCors
Revinguda d’aigua a Merlès.2008/L.S.
Gebrada als Munts. 2009/J.MCastro
la rella
La gran sequera viscuda entre el 2006 i el 2007 posà en estat d’alerta tot el Lluçanès
13
la rella
10 anys
14
19 de marรง del 2010
19 de març del 2010
10 anys
Gràcies a tots aquells que feu i heu fet de la rella una realitat!
la rella
redactors, corresponsals, fotògrafs, col·laboradors habituals, distribuïdors, punts de distribució, meteoròlegs, lectors, col·laboradors accidentals, entitats culturals, institucions, escoles, anunciants, informadors, clubs esportius, altres entitats, redactors, corresponsals, fotògrafs, col·laboradors habituals i col·laboradors esporàdics, distribuïdors, punts de distribució, meteoròlegs, lectors, entitats culturals, institucions, escoles, anunciants, informadors, clubs esportius, altres entitats, col·laboradors esporàdics,redactors, corresponsals, fotògrafs, col·laboradors habituals, distribuïdors, punts de distribució, meteoròlegs, lectors, col·laboradors accidentals, entitats culturals, institucions, escoles, anunciants, informadors, clubs esportius, altres entitats, redactors, corresponsals, fotògrafs, col·laboradors habituals i col·laboradors esporàdics, distribuïdors, punts de distribució, meteoròlegs, lec
15