Corresponsals: Aina Arboix (Olost), Jordi Pujol (St. Agustí de Lluçanès), Queralt Capellas i Cristina Torras (St. Feliu Sasserra), Gerard Verdaguer (Perafita), Xavier Crespiera (lo Torre d'Oristà), Marta Giravent (Sant Boi de Lluçanès), Lluís Bosoms i Francesc Pardo (Alpens), Montserrat Vila (Santa Creu de Joglars), Mercè Sabata (Merlès), Estela lopez (Sobremunt), Marta Faja (Oristà), Montse Surinyach (Lluçà), Xavier Barniol (Sta. Eulàlia de Puiq-oriol).
Publicitat: M. Àngels Pararedo.
Imprimeix: winihard gràfics S.l. (Moià)
Dipòsit Legal: B-31.541-2001
Maior, 51, baixos 0851 �-Prats de Lluçanès
T.: 93 850 82 81
F.: 93 850 82 81
correu-e: solc@pangea.org web:www.solc.ca
maig-04
Divendres, 14
L'AIou-Sant Agustí de Uu_s. - Revetlla de Sant Isidre-Solc-2004. Encesa del foe. A les 9 del vespre, botifarrada popular. Seguidament, ball de nit amb "Solistes de la costa" (Maresme). Organitza, Comissió de festes.
UIKÒ.- Revetlla de Sant Isidre. Organitza, Comissió de Festes.
Dissabte, 1 S
Sant Feliu Sa�serra. - Vacunació de gossos. De 10 a 12 del matí. A l'Ateneu.
Ajuntament.
Diumenge, 16
Salselles.- Aplec. Sortida de la caminada, a les 8 del matí des de Sant Martí d'Albars. Dinar. Ball de tarda amb "Crescendo" (Conflent).Actes del Solc2004. Organitza, Junta parroquial de Sant Martí d'Albars.
Sant Feliu Sasserrra.- Festa d'homenatge a la Gent Gran.
Dimecres,19
Prats de Uucanès.- Club Sant Jordi. Xerrada-col·loqui a càrrec de Josep Simon Mill, d'Olvan, sobre la seva experiència al camp de deportats de Mauthausen. A les 5 de la tarda.
Dijous,20
Sant Boï de Uucanès.- Festes de Sant Baldiri. Fira de la flor. 1 r. concurs de flors ''VIa de Sant Boi". A les 9 del matí, esmorzar. A les 11, xocolatada per a la mainada Parc infantil. A les 11, partides ràpides amb Uuís Comas. A les 12, Missa. A 3/4 d'1 del migdia, inauguració de l'exposició "100 dibuixants que cal conèixer", a la sala Joan Ferrer i Gasol. A les 2, dinar popular. A les 4, Quinto a la plaça Nova. A les 6, ball de tarda amb "Uberty". Barcelona.- Sopar de lluçanesos a Barcelona, al Golden Roek. Per informació i reserves, dariafs@hotmail.com 650171264.
Divendres, 21
Santa Eulàlia de Puig-orioI-LIucà. - Revisió nv vehicles agrícoles. AI camp de futbol de Santa Eulàlia de Puig-oriol.De 9 a 12 del matí. Per demanar hora, 972 49 28 88. Dissabte, 22 � Fira del Jovent-Solc 2004. A 2/4 de 5 de la tarda, partit de futbol a la pista poliesportiva. A les 9 del vespre, sopar popular. Seguidament, concert i mostra de danses menorquines amb "Rondalla
i ball d'Alaior" (Menorca). ball de nit amb "la Font de la Carota" (Anoia).
Prats de Uucanès. - Concert, a les 11 de la nit, a la Sala polivalent, amb els grups "Sex Fuctory", "Smarts'OO", "Monos de Xocolate" "las Niñas".
Sant Boi de Uucanès.- Festes de Sant Baldiri. 2a Farra d'en baldiri. A 2/4 de 4 deia tarda, campionat de botifarra. A les 9 del vespre, sopar-botifarrada. A partir de les 12 de la nit, "La farra d'en Baldiri. La festa", a càrrec de "Fem festa".
Diumenge, 23
Alpens.- Fira del Jovent. A 2/4 de 10 del matí, esmorzar, a la plaça Major. Durant tot el matí, visita a les parades, exposició d'obres de ferro forjat, de brocanters, taller de fang i exposició de ceràmica, jocs fets amb materials reciclats amb "Guixot de 8". Campanya de donació de sang. A la 1 del migdia, audició de sardanes amb la cobla Selvamar.
Sant Boi de Uucanès.- Festes de Sant Baldiri. A les 12 del migdia, partit de futbol sala femení, FSF Uuçanès-Manlleu, a la pista poliesportiva. A les 6 de la tarda, teatre amb Taiatreros, de l'Esquirol: "Bassa d'oli".
Sant Feliu Sasserra.- Excursió a l'Estartit-liles Medes. Informació reserves al 93 881 9066. Organitza, Centre Sociall'Ateneu.
Dimeaes,26
Prats deUucanès.- Club Sant Jordi. Passi de vídeo, a les 5 de la tarda. Divenchs, 28
Prats de Uucanès.- A les 5 de la tarda, a Cal Bach, "Exposició i taller d'educació sexual i afectivitat per a joves". Informació: 93 856 04 80.
Prats de Uucanès.- Concert al Pavelló municipal d'Esports, "Per la unió la llibertat dels pobles", amb "Ràbia positiva", "Fermín Muguruza", "Obrint pas" "Skàndol públic". A les 1 O de la nit. Organitza, Ateneu Lokal.
Catalunya-Brasil
Autocars des del Lluçanès:
Ajuntament de Sant Feliu Sasserra 938819011
Consorci del Lluçanès (Àrea de joventut) Plataforma El Lluçanès és comarca 93 857 80 28 (Aj. St. Boi)
S'HA APROVAT UN ESTUDI PER A LA MILLORA DEL TRAÇAT DE LA CARRETERA D'AVINYÓ A SANT FELIU SASSERRA. La Direcció General de Carreteres s'encarregarà de tirar endavant l'estudi referent a la viabilitat i l'impacte ambiental del traçat de carretera que va des d'Avinyó a Sant Feliu. L'estudi valorarà el cost l'impacte ambiental que pot suposar suprimir a modificar determinats revolts, així com l'arranjament de l'asfalt de la carretera, entre altres coses. Segons l'alcalde de Sant Feliu, Andreu Riba, el resultat de l'estudi es coneixerà aquesta mateixa tardor, moment en el qual es preveu que el projecte surti a exposició pública. L'arranjament d'aquest tram de carretera és una demanda que l'ajuntament de Sant Feliu ha sol·licitat en nombrases ocasions al Director General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya. M.S.S.
CONCURS DE FLORS VILA DE SANT BOI. El dijous 20 de maig, en les festes del patró de Sant Boi, durant tot el matí és farà la Fira de la Flor, també hi haurà parades artesanes, roba complements. També es farà el lliurement de premis del concurs de logotips del casal de joves. Per primera vegada, és farà el Concurs de Flors Vila de Sant Boi, en aquest hi podran partielpar totes les persones que ho desitgin, sempre que no siguin professionals de la jardineria. Cada participant podrà presentar els rams, flors a plantes que vulgui. El jurat està integrat per professionals de la jardineria per membres de les entitats locals. En aquest concurs s'atorgaran quatre premis: al millor ram, flor a planta, a la millor idea, a la millor composició a la millor presentació. Els rams, flors i plantes seran exposat al vestíbul de l'Ajuntament fins a final de maig M.G.
Amb centenars d'assistents
Una festa acomiada l'activitat del Casino
Alpens.- El passat dissabte 1 de maig els llogaters que han regentat el Casino d'Alpens durant els darrers 12 anys van organitzar una festa de comiat d'aquest local. AI vespre, es va fer un sopar al qual hi van assistir prop d'un centenar de persones; seguidament, la sobretaula va estar amenitzada per la música en directe de dos joves alpensins. La festa va continuar amb música de discomòbil. Segons ·els organitzadors, al llarg de la nit va anar passant molta gent d'arreu de la comar
ca.
El motiu pel qual aquest espai tanca les portes, segons ens explica el seu llogater Joan Rosell, és perquè "la propietària ha decidit no renovar-los el contracte, al·legant que té d'altres projectes per a aquest espai, encara que no ha definit de què es tracta".
L'alcaldessa d'Alpens, Montse Barniol, comenta que des de l'ajuntament ja se li ha fet saber a la propietària l'interès que tenen "en poder-lo adquirir i que aquest local passi a ser municipal". De fet, ja en anteriors legislatures es van establir contactes entre ambdues parts per exposar aquesta petició però mai es va arribar a cap acord. Tal com diu l'alcaldessa, "l'octubre passat vam rebre una altra resposta negativa per part de la propietària quan de nou li vàrem exposar l'interès que teníem per comprar-lo després d'una reunió informativa que es
va celebrar amb nombrosos veïns i aquests van posicionarse clarament a favor de l'adequació d'un local sociocultural, concretament del Casino". Ara, l'ajuntament ha insistit de nou, però de moment la propietària els ha comunicat que té la intenció de fer-hi obres i que més endavant ja els informarà de les seves intencions. L'alcaldessa insisteix a dir que des de l'ajuntament "hi ha la voluntat que el local sigui municipal" perquè ha funcionat funciona com a local sociocultural també perquè el Planejament d'Alpens el contempla com un local catalogat, sobretot per les seves característiques arquitectòniques, en certa mesura això li atorga certa protecció en el sentit que no es pot enderrocar i al mateix temps especifica l'ús que ha de tenir, en aquest cas només es pot dedicar a usos socioculturals. El poble d'Alpens de moment no disposa de cap altre local que pugui fer les funcions que feia èl Casino. Segons informa Barniol "la fàbrica vella 'podria ser una alternativa, però és un
local que s'ha de remodelar adequar en la seva totalitat, donat que actualment es destina com a magatzem.
El Casino d'Alpens va obrir les seves portes ara ja fa 75 anys, al llarg d'aquests anys aquest espai ha esdevingut tot un símbol per a aquest municipi, sobretot perquè ha realitzat una important tasca social en el sentit que ha estat punt de trobada per a joves i grans. El Joan Rosell la Cati Iborra, que han estat al capdavant d'aquest local els darrers 12 anys, també li han donat aquesta projecció social, tal com diu en Joan "si bé és un espai de titularitat privada, sempre ha funcionat com a local públic, obert a tothom També ressalta que sempre els ha agradat potenciar aquest vessant cultural, en aquest sentit recorda que a més d'acollir activitats culturals del mateix poble també s'hi ha fet concerts de grups reconeguts a nivell nacional com ara els Brams, Mesclat, Paparazzi... Fins i tot alguns d'aquests grups hi ha gravat els seus video-clips. M.S.S.
"Has de buscar el sistema perquè tots s'ajudin entre ells".
Joan Crespo. Mestre, de l'Escola Rural d'Alpens.
En Joan Crespo Fernandez és mestre de l'escola rural d'Alpens. Va nèixer el17 d'agost del 1947 a Madrid, on va cursar estudis de Magisteri. L'any 1.965 va venir a fer de mestre a Catalunya i, després d'estar-se primer a Rubí, i després a Barcelona, l'any 1968 arribà a Alpens. Durant aquests trenta-sis anys són molts els nens nenes que han escoltat les lliçons d'aquest mestre que, des de petit,tenia ja clara la seva vocació.
-Com vinguéreu a parar a Alpens?
-Vaig triar venir aquí perquè jo era provisional, estàvem passant cada any d'un lloc a un altre ens van fer una oferta als mestres que volguèssim: si volíem anar per un mínim de sis anys a escoles de pobles de menys de 2.000 habitants. Vam ser uns quants que ens vam apuntar jo vaig venir a Alpens. Havia de serper a sis anys i aquí m'hi he quedat! Volia venir a Catalunya o al País Basc, perque els meus pares hi havien viscut, quan jo era petit. Als voltants de Madrid era molt difícil de trobar una plaça fixa, perquè hi havia professors amb molta antiguitat...
-Com us vau sentír venint de tant lluny?
-Ouan ets jove t'agafes les coses d'altra manera, no recordo passar angúnia ni res. Estava il·lusionat i amb moltes ganes de fer coses. A més em vaig sentir molt ben acollit, això també ho he de dir. Em vaig trobar molt bé de seguida, no vaig tenir cap problema d'adaptació o d'enyorança.
-Com era l'escola llavors?
-Ouan vaig arribar era una escola pública de nens. No hi havia de nenes, perque fins un any abans hi havia hagut una escola de monges, però ja havien marxat les nenes van estar un curs o dos sense anar-hi, perque a l'escola de nens no podien anar-hi A finals de curs els feia unes proves els signava la cartilla. AI curs següent l'escola es féu mixta; l'ajuntament havia demanat una mestra per a les nenes, però els van dir que eren molt pocs nens perque vingués, així que -es convertí en una escola unitària, o sigui mixta, de primer a vuitè tots barrejats. Una unitària era -com ara- fer-ho tot junts, des de l'educació física al francès, que era el que s'ensenyava abans; tot menys la religió. I has de buscar el sistema que tots s'ajudin entre ells, que siguin molt autònoms que vagin treballant. No podies anar un a un: havies de globalitzar unificar una mica les matèries.
-Quants alumnes hi teníeu?
-AI principi 40, 43, 46 Van anar baixant fins als trenta -i pico-; un any en tinguèrem només 9, però durant molts anys es mantingué en més de vint, fins que es va fer la reforma d'on sortí I'E.G.B i quedaren només fins a cinquè, perque els de segona etapa anaven a St. Quirze. Això va ser fins fa uns deu anys
-Tots d'Alpens?
-Si, bé havien vingut alguns de cases de pagès una família de les Llosses, per qüestió de proximitat, però els nens que teníem a l'escola eren tots d'Alpens, ja que hi havia encara obertes d'altres escoles.
-Quines mancançes hi havia?
-La principal era la falta de personal, però també de material, l'aïllament de cara a organitzar coses amb les altres escoles Falta de diners també: no teníem una assignació, com ara. Ara no ens podem queixar. el fet de tenir uns itinerants de música, gimnàstica, etc. fa que no estiguem tan aïllats que puguem fer coses conjuntament, perque hi ha més comunicació entre escoles.
-I les classes eren en castellà, és clar -AI principi era tot en castellà. No recordo quan vam començar a fer català, però sé que encara no era oficial a les escoles. Aquí va començar a venir a fer classes de català
la Roser Iborra, a tots. jo em posava a l'última fila com un més, perquè no en tenia ni idea Després es començaren a introduir assignatures en català, fins que a poc a poc s'anà fent tot en català, excepte llengua castellana. Jo també vaig haver d'anar a fer reciclatge a Vic, com tots els que ens volíem quedar aquí.
-Heu tingut diverses generacions, doncs
-Sí, la majoria dels que tinc ara són fills dels que havia tingut al principi. Ara hi ha una nena que és néta d'una altra que vaig tenir el primer any. Hi han altres néts d'exalumnes en edat escolar, però no els tinc a l'escola. I ja fa tres o quatre anys que els fills d'alguns que vaig tenir al principi han marxat a Sant Quirze.
-Com han canviat les escoles rurals en aquest temps?
-El funcionament de l'escola rural durant els anys que he viscut aquí ha canviat molt, ha canviat per a bé. Tenim molts més mitjans i molts menys nens per mestre L'evolució que jo he vist ha estat molt positiva, ara les escoles rurals estan potser una mica més bé, en certes coses, que les grans escoles: en l'espai, els llibres i ordinadors que toquen per nen Bàsicament, jo crec que hem anat millorant, i que l'escola rural està millor ara. El fet de treballar amb diferents edats alhora continua sent un problema, és clar, però ara tenim més diversitat de recursos per a compensar-he. I tant abans com ara, l'escola rural estàmolt relacionada amb les activitats del poble: si és fan coses per Festa Major, és fàcil que l'escola participi que els nens s'involucrin amb allò i amb el dia a dia del poble. Les caramelles en són un bon exemple.
-Creieu que els nens són menys respectuosos ara amb els mestres?
-Arnb la canalla de per aquí no hi ha aquest problema, ni molt menys. A alguns companys potser sí que n'he sentit a parlar d'això, per allà abaix Però amb els nens d'aquí mai, són molt bons molt sans. Aquesta és una de les coses bones que tenim per aquí!
Bonaventura Ulloa
El passat dia 27 van declarar els alcaldes
Pendent de resolució el cas dels comptes de la secretaria de Sant Feliu Sasserra i Oristà
Oristà/Sont Feliu S.- El passat dia 27 d'abril, els alcaldes que ho han estat i els que ho són en l'actualitat dels pobles d'Oristà Sant Feliu Sasserra, des de l'any 1995, van declarar, cridats per la Sindicatura de Comptes, per presumptes irregularitats en les quantitats a percebre per la secretària d'ambdues corporacions, Marisa Borrós, corresponents als apartats de complement de destinació i pagues extraordinàries. Un cop efectuades les declaracions, s'està a l'espera de la resolució que es dicti sobre aquest cas, que
podria arribar a comportar, si es considera errònia la forma de percebre les liquidacions, que l'esmentada secretària hagués de retornar una part del que hauria cobrat.
La rella s'ha posat en contacte amb l'alcalde de Sant Feliu Sasserra, Andreu Riba, perquè expliqués els fets. Riba ha plantejat, "de comú acord" amb l'alcalde d'Oristà, Vicenç Cornejo que "no farien cap més declaració mentre no se sabessin més detalls de tot plegat", afirmant que ja havien "fet púbic un comunicat a través d'alguns
L'AJUNTAMENT JA TÉ ELS TERRENYS PER L'ESCOLA NOVA. L'ajuntament de Sant Boi de Lluçanès ja té en propietat els terrenys on es construirà la nova escola del poble. Després de mesos de negociacions es va poder arribar a un acord amb els promotors del Pla Moné, un pla parcial on s'hi construirà l'escola. Es preveu que les obres del nou edifici comencin aquest any, i també, s'hi construiran habitatges per al jovent. Per altra banda, també és va aprovar el polígon industrial del poble, ubicat al Pla Ballester, i en què cada parcel-la tindrà 1.000 m2• M.G.
10è ANIVERSARI DE L'APLEC DE SANT SEBASTIÀ D'ORISTÀ. El dia 2 de maig es va celebrar l'Aplec de Sant Sebastià, en el seu 10è aniversari. El temps va permetre que es pogués celebrar la missa acompanyada amb els cantadors d'Oristà, a dalt, a la capella de Sant Sebastià. El dinar de
La secretària, Marisa Borrós, i I'exalcalde, Robert Pardo, durant un pie a Ori stà. (F.la rella)
mitjans de comunicació, amb el qual pretenien tancar el tema mentre no hi hagués res de
seu càrrec després de no pros perar una moció de confiança presentada per ell al ple de l'ajuntament amb motiu del procediment d'aprovació dels pressupostos municipals de l'any 2002. M.S.S. nou".
Cal remarcar que aquest fet va trascendir a partir de la iniciativa de I'exalcalde d'Oristà, Robert Pardo, que va dimitir el
germanor, per causa del temps, es va fer a la sala de Ca l'Antònia, amb l'assistència de 160 persones, i va ser servit per l'empresa Planes Bones, amb l'ajut de voluntaris del poble. Els organitzadors es mostren satisfets de la celebració han declarat a la rella el seu "agraïment a totes les persones que hi van assistir i a totes les que van ajudar a fer-ho possible". M.F.
L'ESCAMPADA GRUP ES TORNA A MOURE PER LA FARRA D'EN BALDIRI. L'Escampada Grup organitza la "2a.Farra d'En Baldiri", com a aperitiu de la famosa Escampada de la Festa Major de Sant Boi. Per a aquest dia, han organitzat un campionat de butifarra, un sopar-botifarrada a Sant Baldiri la "Farra d'en Baldiri", a les dotze de la nit, a l'esplanada de Sant Baldiri. La Farra, com en l'Escampada, serà d'accés gratuït sessió a càrrec de Fem Festa. M.G.
FESTA DEL IO ANIVERSARI DE L'EMPRESA GRANS DEL LLUÇANÈS, S.A. El passat dia 1 de Maig l'empresa Grans del Lluçanès, de Sant
Martí d'Albars, va celebrar els 10 anys d'activitat amb un seguit d'actes que van servir com a presentació en societat de les seves remodelades instal·lacions. Representants del DARP, alcaldes del Lluçanès, el president del Consell Comarcal d'Osona i molts clients i amics de l'empresa van aplegar-s'hi. A l'acte hi havia d'assistir el Conseller d'Agricultura, Antoni Siurana, però una indisposició li ho va impedir. Red.
EXCAVACIONS SANTA ANNA
Molta participació als actes inicials del 12è Solc
La transhumància i els pastors, protagonistes
St. Martí d'Albars/Sta. (reu.- La 12a edició del cicle Solc, música i tradició al Lluçanès ha iniciat, els passats dies 30 d'abril 1 i 2 de maig del 2004, les seves activitats amb una notable participació.
El primer deis actes es va celebrar el divendres, 30 d'abril, a l'església parroquial de Sant Martí d'Albars, amb una seixantena de persones que pràcticament omplien el recinte, amb la presentació del cicle d'enguany, a càrrec de la presidenta de l'associació, Roser Reixach. Seguidament, Jordi Fàbregas, músic i director del Centre Artesà
Tradicionàrius-CAT i excomponent de diferents formacions musicals -Coses, la Murga, Primera Nota - va pronunciar el pregó inaugural. Fàbregas va parlar de la relació entre el festival
Tradicionàrius i el Solc i de les seves vinculacions familiars amb el Lluçanès. Una altra part de la seva intervenció va anar dedicada a l'actual política cultural de la Generalitat de Catalunya, amb dures crítiques a l'actual consellera, Caterina Mieres, mostrant la seva poca confiança en què la política cultural d'aquesta institució s'adreci a les propostes de la música i la cultura d'arrel d'aquest país. Igualment, va denunciar la política duta a terme per l'anterior govern i els intents, des de l'oposició, de CiU per apropiar-se, ara, de les demandes del sector.
Va acabar fent una crida per un plantejament obert actiu per al futur del Solc, remarcant l'arrelament assolit pel cicle i el seu format de proposta adaptada al territori, desmarcant-se de la cultura dels grans esdeveniments i apostant per la feina del dia a dia.
En acabar el pregó, la for-
mació "Cançoner de les comarques del sud", de l'Horta, va oferir un concert de cançons originàries de diferents àrees del País Valencià, alternant jotes, seguidilles, havaneres salomes, etcètera, que va ser molt celebrat pel públic assistent, que obligà el grup a fer un bis, que acompanyà Jordi Fàbregas, el pregoner. El dissabte, dia 1, a partir de quarts de deu del vespre, a les antigues escoles de Santa Creu de Joglars, una gentada omplí i assistí a la inauguració de l'exposició "Pastors del Lluçanès", recollida, coordinada muntada per Montse Rocadembosch, membre de l'associació Solc, música tradició al Lluçanès. La mostra compta amb una norantena de fotografies de diferents anys on hi són presents pastors dels diferents pobles de la comarca del Lluçanès, alguns encara en actiu -alguns dels quais van ser presents a l'acte inaugural-. La mostra s'acompanya de diferents ferros de marcar, de llibres relacionats amb els pastors i la transhumància i de dos jocs d'ordinador, un amb cançons de pastors un altre amb vocabulari del sector. La sessió inicial es complementà amb diapositives cedides projectades per Joan Rovira, del Penedès, col·laborador de les jornades de transhumància del Solc i del Grup de Treball de Transhumància. L'acte inaugural s'inicià amb una breu presentació a càrrec de Roser Reixach, seguidament intervingué l'alcalde d'Olost, Josep M. Freixanet, Montse Rocadembosch, responsable de l'exposició, Joan Rovira. Coca, llonganissa, xocolata moscatell van ajudar a pair el conjunt de la proposta. el diumenge, dia 2, Fira de Santa Creu. Tot la incertesa
del temps, una gentada s'aplegà a l'edició d'enguany de la fira de Santa Creu de Joglars, farcida d'actes al llarg del matí.
Així, a les 8 partí el grup, d'una cinquantena de persones, que va fer el recorregut inaugural de la Ruta estable de Transhumància que uneix Santa Creu, la Torre d'Oristà. i, novament, Santa Creu amb un total de 17 quilòmetres, tot que per a aquesta edició es va escurçar el recorregut per intentar arribar a esmorzar a la Fira.
L'esmorzar, la trobada de labors de fil i llana, la 6a trobada de gegants del Lluçanès, que comptà amb la participació dels gegants de Sant Bartomeu del Grau, d'Olost de Prats de Lluçanès, així com dels gegantons del Sole, parades d'artesans firaires, les passejades amb carro dels
Amics deis rucs del Lluçanès i l'animació a càrrec dels Flabiolaires del Lluçanès. A la 1 del migdia es va presentar, a les antigues escoles de Santa Creu, el volum 3 dels Quaderns de Transhumància, que descriu la ruta inaugurada al matí on s'ofereixen diferents possibilitats per a gru_ps, etcètera. A l'acte hi van intervenir Jordi Torres Josep Coromines, autors del text dels gràfics que apareixen al llibre, Aleix Cardona, de Sole, va presentar l'acte.
Després del dinar a la plaça, mentre queien les primeres gotes, es preparà el ball, a cobert, que s'inicià a les 6, amb el grup de procedències comarcals diverses, "Forta barreja", amb dos músics lluçanesos, la Fani Fortet l'Arnau Cirera. M.V.jRed.
Revetlla de Sant Isidre i Aplec a Salselles, aquest cap de setmana
la Fira del Jovent d'Alpens acollirà un intercanvi de dansaires entre el lluçanès i Menorca
L'AloÍl/Salselies/Alpens.-Avui al vespre continuaran els actes de la dotzena edició del cicle Solc, música tradició al Lluçanès amb la celebració de la revetlla de Sant Isidre al nucli de l'Alou, de Sant Agustí de Lluçanès. Després del sopar, els Solistes de la Costa, un grup que ha estat present en moltes edicions del cicle, convidarà tots els presents a bellugar-se oferint un ampli repertori de balls de parella. També aquest diumenge, la junta parroquial de Sant Martí d'Albars organitza de nou l'aplec a Salselles. Els que vulguin fer el recorregut a peu es trobaran davant l'església a les vuit del matí es preveu esmorzar a les deu a la tina de Rocadenbosch. A la una del
migdia hi haurà missa després del dinar, el grup Crescendo, del Conflent, serà l'encarregat d'amenitzar el ball de tarda.
El proper dia 22, i dins els actes de la fira del jovent d'Alpens, hi haurà una mostra de danses menorquines amb la Rondalla ball
d'Alaior, una formació amb la qual els balladors de la dansa alpensina preveuen fer un intercanvi cap a la tardor.
Després d'ells la Font de la Carota, un dels grups joves del panorama musical català, oferiran peces del seu nou repertori cornbi-
nant-ho amb temes dels més coneguts dins el circuit tradicional.
Cal recordar que ja fa uns anys, Alpens va acollir una part de l'intercanvi entre el Lluçanès i Eivissa, amb Sa Colla de Sant Rafael els geganters de la comarca.R.R.
L'AJUNTAMENT D'ALPENS US CONVIDA A LA
F I RA DEL
JOVENT
AJUNTAMENT D'ALPENS DEDICADA A L'ART DEL FERRO FORJAT
DISSABTE, 22 DE MAIC DE 2004
XIlè CICLE SOLC
16'30 h Partit de futbol a la pista poliesportiva
21 h Sopar papular a la Plaça Major
22 h Concert mostra de danses menorquines amb "Rondalla i ball d'Alaior" (Menorca) a la Plaça Major
Sequidament, ball de nit amb "La Font de la Carota"
DIUMENGE, 23 DE MAIG DE 2004
FIRA DEI!. JOVENT
De 9'30 a 10'30 h Esmorzar (Plaça Major)
Durant tot el matí Visita a les parades (Artesania, flors ) (Plaça Major)
Expesició d'obres de ferm ferjat de ferrers de la zona (Davant del Manelic)
Expôsició de brocante-s (Davant del Manelic)
Taller de fang i exposició de ceràmica (Davant del Manelic)
JoGS fets amb materials reciclats amb "Guixot de S" (Plaça Agustí Canelles)
Campanya de donació de sang (Consultori nou)
A la 1 del migdia
Audició de Sardanes amb la Cobla Selvamar (Plaça Major)
Demandes
• (RF/I-I04) PERSONA
Per treballar al camp
Raó: 93 853 00 88
• (RF/3-101) MUNTADORS AMB EXPERIÈNCIA
Empresa muntadora de guix laminat. Gironella.
Raó: 650 396 217 (David Roses)
Ofertes
• (RF/3-104) RESTAURADOR de mobles antics
Raó: 93 853 01 35
• (RF/2-104) PROFESSOR DE PRIMÀRIA (5è)
per classes particulars.
Raó: 93 850 80 57
• (Rf/2-100) 2 PERSONES
per treballar 3 hores, diumenges alterns, en una parada al mercat de Prats de Lluçanès
Raó: 93 856 04 80
• (RF/I-IOO) SENYORA
per fer feines a la llar, a Sant Feliu Sasserra.
Raó: 938139044 (Nits)
• (RF/I-I03) SENYORA per fer neteja, de cangur o cuidar avis
Raó: 660 050 294 (matins)
• (RF/I-IOll CUINER
per treballar prop de Prats de Lluçanès. Experiència
Raó: 93 856 00 61
Anuncia't a la rella, la millor inversió
Bruch, Olost; Josep M. Muntanyà, Prats de Lluçanès; Pere
Cors, Oristà; Eduard Selva, St. Boi de Lluçanès; Miquel Colomer, Sant Bartomeu
Grau; David Morera, St. Feliu Sasserra
Reunió amb els veins de Santa Creu per la pudor de la Gestora i els seus efectes
Santa (reu de Joglars.- El passat dia 8 de maig, a les 6h de la tarda, es va celebrar una reunió informativa a les antigues escoles de Santa Creu de Jotglars per parlar sobre la planta Gestora d'Orgànics de Sant Martí d'Albars, tema que preocupa els veïns de Santa Creu, directament, i veïns d'altres municipis del Lluçanès no tan directament.
A la reunió hi van ser presents l'alcalde d'Olost, Josep M. Freixanet, Anna Costa, del Consell Comarcal d'Osona, tres membres del Grup de Defensa del Ter: Pere Dot, Jesús Soler Lluís Buscà. Durant l'acte es va informar de tot el procés seguit fins avui, i que s'inicià pels anys 1999 i 2000 en què es va traslladar la preocupació per la Gestora d'Orgànics alConsell Comarcal d'Osona i va ser quan es va decidir que l'Agència Catalana de l'Aigua fes les investigacions necessàries. Després d'aquestes investigacions, es va acordar que el responsable de I'empresa anés a parlar amb l'ajuntament d'Olost per possibles millores. Finalment, l'any 2003 es va adjudicar la llicència definitiva per l'activitat de la Gestora d'Orgànics. Des del Consell Comarcal d'Osona s'han fet una sèrie d'inspeccions -visita a la planta; repàs de tot el procés de compostatgeque no han permès trobar cap tipus de substàncies que no siguin
orgàniques (substàncies provinents de depuradores, de la indústria paperera, d'indústries càrnies, d'indústries de l'alimentació ) o que es pogués autoritzar la seva entrada. No obstant, sí que es va constatar que era una planta a la qual Ii faltaven moltes millores. Després de les investigacions, es van reunir el Consell Comarcal d'Osona, l'alcalde d'Olost Xavier Fumanya, propietari de la planta de compostatge, es va arribar a l'acord que per part de l'ajuntament d'Olost s'estudiaria si el tema de les pudors que genera la planta d'orgànics està relacionat amb els canvis de temps, si se senten més pudors quan plou, quan fa vent... Xavier Fumanya, per la seva part, va dir que aportaria millores. Als veïns, però, el que els preocupa més és que ara ve l'estiu, la gent fa més vida a fora al carrer, s'han d'obrir les finestres i amb les altes temperatures molesta més sentir durant tot el dia una pudor insuportable. També el tema que va tornar a sortir va ser el de la salut. Molts veïns argumentaven que tenien dolors de gola, picors potser relacionats amb aquest tema.
L'ajuntament s'ha compromès a passar per escrit totes aquestes preocupacions a fer-les arribar personalment a mans del Conseller del Director General de Residus, Manuel Hernàndez. M.V.
Els tècnics de I'ACA visiten Merlès i Sagàs
L1u�anè5.- El dia 7 de maig, tal i com estava previst, els tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua van visitar la zona on es pretén que es construeixi la bassa i la unió de captacions a la riera de Merlès. Abans, els representants dels municipis afectats pel projecte es van reunir a l'ajuntament de Prats de Lluçanès i com a conclusió, la construcció de la bassa, la de la unió de captacions d'alguns ramals prioritaris està assegurada, probablement les obres s'adjudicaran a finals d'any. Tot això, no es complirà tot el projecte que estava previst i quedarà la distribució d'algunes
masies per a més endavant. L'alcalde de Merlès, Josep Costa, que es mostrava, tot no amagar que estava decebut, "una mica més satisfet" del què en va quedar de la reunió del 23 d'abril (vegeu la rella 103, pàg 3), va dir que intentarà buscar solucions per a aquests llocs on no arribi inicialment la distribució d'aigües. Segons Costa, no es podran tirar endavant tots els projectes degut al seu finançamet, que I'ACA es nega a aportar. Després de la reunió es van dirigir cap a Merlès Sagàs, per veure sobre el terreny la zona afectada. Red.
Xerrades i tallers de memòria i consum
Sant Feliu Sasserra." Teresa Robles, tècnica de l'Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, és l'encarregada de conduir el segon nivell del taller de memòria que organitza, des del 10 de maig, la regidoria de Serveis Socials de l'ajuntament de Sant Feliu Sasserra. Aquest taller es fa a l'Ateneu fins al 12 de juliol, tots els dilluns.
Per altra banda, en co-laboració amb l'Oficina del Consumidor de la Diputació, s'ha projectat un cicle de xerra-
des tallers sobre el consum i el medi ambient.
Aquestes sessions es duran a terme entre els mesos de juny i novembre d'enguany, al centre sociall'Ateneu.
Els temes a tractar seran el consum responsable, en cot-laboració amb el SETEM, la prestació de serveis a domicili i la publicitat enganyosa. Pel que fa als tallers, se'n farà un sobre reducció de residus un altre, adreçat als joves, sobre piercings i tatuatges. Red.
Sinó, et trobem cotxe o tot-terreny seminou o de segona mà garantit.
lO/OPINIO
Alt ter o comarques centrals?
Un cop elaborat l'Informe Roca, on, entre altres coses, proposa la creació de set vegueries, s'obre un debat des de la comarca d'Osona especialment des de Vic, sobre la ubicació d'Osona dintre la vegueria de les Comarques Centrals. Des de la Plana es reclama la Sisena Regió de la Generalitat Republicana integrada per Osona i el Ripollès, i intentant convèncer la gent de la Garrotxa per pujar al carro de la vegueria de l'Ait Ter. La capital evidentment seria Vic, cosa que sembla que és molt important no perdre. Els pobles del Ripollès estan dividits entre els que pensen que la seva vinculació amb Girona és massa gran, com per trencar-la, i els que s'apunten a l'Ait Ter. La Garrotxa, diu que ni pensar-hi, que té molt més bones comunicacions amb Girona que amb Vic (recordem tota la polèmica del Túnel de Bracons). Així ens trobem que Osona, o, millor dit, Vic i mig Ripollès aposten per l'Ait Ter. I el Lluçanès? La primera reflexió que em vaig fer, abans de pensar si Alt Ter o Comarques Centrals, era de si convenia una nova administració. La resposta la vaig trobar molt fàcilment: NO. M'explicaré. Ara tenim els ajuntaments, l'administració més pròxima als ciutadans. Els consells comarcals, que funcionen des del 1987, i que, principalment, donen serveis als ajuntaments. Les diputacions, invent espanyol, que com els consells comarcals donen serveis als ajuntaments. La-Generalitat, el Govern de Madrid (malauradament), i la Unió Europea. Així doncs, ens trobem amb sis administracions, algunes d'elles amb uns problemes que ja semblen crònics. Per exemple, el mal finançament que tenim els ajuntaments. Les competències o les poques competències dels consells comarcals, que a la fi es trepitgen amb les competències de les diputacions, això segons quins consells comarcals, perquè ja m'explicareu quina funció té el Consell Comarcal del Barcelonès o el del Baix Llobregat, per citar dos exemples. La Diputació de Barcelona, tot el seu origen, funciona relativament bé, però les altres tres diputacions catalanes, menys riques degut al més baix nombre d'habitants, i que els seus governs han traspassat moltes competències a la Generalitat,
podríem dir que com a molt fan la viuviu. La Generalitat de Catalunya, tots voldríem que tingués més competències, bé, que tingues almenys les competències que té el Govern central. I la Unió Europea, que és tant lluny... Amb tots aquests condicionants em reafirmo amb la meva primera reflexió: no cal una nova administració. Primer val més que solucionem els problemes de les administracions existents, les omplim de competències, les financem bé, no cal posar-n'hi una altra. Ara ve. Entrant en profunditat en el tema escoltant la Conselleria de Governació, encarregada de dur a terme el canvi administratiu, i que la seva idea és la de convertir els consells comarcals en mancomunitats de serveis dels municipis de la comarca, buidant-lo de contingut polític i traspassant les competències, poques, que té a la vegueria, que les diputacions desapareguessin la seva tasca la portés a terme la vegueria (cosa que dubto molt que Madrid ho permeti), dius parlem-ne. Suprimim dues administracions i en creem una de nova.
Ara ve la segona reflexió: Alt Ter o Comarques Centrals? Home, doncs, potser sí que si tenim l'Ait Ter amb capital a Vic el canvi serà mínim. Però la totalitat dels pobles del Lluçanès hi estaran d'acord? Recordem que Sant Feliu i Merlès actualment pertanyen al Bages i al Berguedà respectivament. En un món on internet i les noves tecnologies avancen tan ràpidament, potser tampoc és tan important on sigui la capital. O sí? A més, les Comarques Centrals seran econòmicament més potents que l'Ait Ter. Però i llavors, els pobles de l'est del Lluçanès on se sentiran més còmodes?
Ben mirat, el que ens ha de preocupar de veritat és que la nostra comarca sigui reconeguda oficialment, amb vegueries o sense. I davant de la pregunta, Alt Ter o Comarques Centrals, jo personalment responc: LLUÇANÈS.
Solidaritat
L'Associació Amics de les Fonts del Lluçanès Nord desitja expressar la seva solidaritat amb el poble de Sant Martí d'Albars en el cas d ela problemàtica dels fangs de depuradores que afecten aquest terme.
Creiem que és necessària la màxima informació sobre aquests tipus de residus tot el que pot perjudicar els veïns d'aquest municipi, extensiu també als veïns de la comarca.
Per això, demanem la màxima claredat amb la informació que es presenti sobre els components d'aquests gangs, donat que creiem que la salut de les persones és molt més important.
Desitgem l'herència d'un territori net per als nostres fills generacions futures, un territori on s'hi pugui viure i respirar.
Joan Mill Regidor de l'Ajuntament de Prats de Lluçanès i President ERC-Lluçanès
La Junta
Associació Amics de les Fonts del Lluçanès Nord .M.O.A.
--I-
La £ntrgÍD tid Cambw
Antenes:
Prats: 93 850 81 54
St Bartomeu: 93 888 91 02
Vic: 93 886 43 08
ANTENES D'OCUPAC/Ó
Necessites professionals per a /a teva empresa? Nosa/tres t'oferim de manera gratuïta perfils adéquats a les teves necessitats.
HERBODIETÈTICA LLUÇANÈS
Escoles, S - T.: 93 8S6 06 74 - Prats de Lluçanès -Herboristeria -Aliments infantils -Dietètica -Alim. per a celíacs -Aliments biològics -Cosmètica natural -Productes per a -Aromateràpia esportistes -Flors de Bach
La
teva botiga de salut
La solució no és construir més presons
Els recents canvis de governs a favor de les forces progressistes han obert perspectives de futur positives per a tota la societat, excepte pels presos. El motí de Quatre Camins ha fet sortir a la llum pública la greu situació de les presons i el desesper extrem dels reclusos, així com el perfecte coneixement que tenien del tema els nostres governants i la preocupant manca d'un projecte clar per a resoldre la situació. Els nous governs català i espanyol tenen el deure la responsabilitat d'intervenir radicalment per a solucionar la greu situació de les presons amb la mateixa contundència i immediatesa que s'ha emprat per ordenar la retirada de les tropes espanyoles d'Irak. No crec que la solució sigui la construcció de més centres penitenciaris. Amb la velocitat que augmenta la població reclusa, quan els inaugurin, tornaran a ser insuficients. Em sembla que cal intervenir, en primer lloc, sobre la causa fonamental: les mesures legals aprovades pel PP respecte al Codi Penal i els reglaments penitenciaris. La manipulació que ha fet Aznar dels conceptes de seguretat de terrorisme, ha permés aprovar reformes legals que han provocat la massificació dels centres, la impossibilitat de dur a terme projectes positius de reinserció, i la pèrdua gairebé absoluta de possibilitats de futur pels interns: s'ha augmentat a quaranta anys el màxim temps de pena (durant el franquisme eren 20 anys), el treball ja no redimeix condemna, i s'han restringit al màxim el tercer grau (règim de semillibertat) i la llibertat condicional, Molts presos estan en una situació sense sortida, condemnats de per vida a ser carn de presó. A més dels que estan sotmesos al règim FIES (Fitxer intern d'especial seguiment), una situació de càstig especial que vulnera els drets més elementals de la persona: aïllament, control del correu, de les lectures, escorcolls constants, limitació de visites, etc
Un primer pas, obligat, és la derogació de totes aquestes mesures.
Quan els socialistes van guanyar les eleccions del 1982, van entendre els motius exposats pels diversos col.lectius socials i jurídics vinculats al món penitenciari i van aprovar la reforma de determinats articles de la Ley d'Enjuiciamiento criminal, que retallaven els drets constitucionals dels reclusos. En tres mesos, del maig al juliol de 1983, sortien en llibertat uns 7000 presos, s'humanitzava la situació. ¿Per què no fan ara la mateixa lectura? La indeterminació dels governants és alarmant. No haurien de caure en la estratègia electoral de la dreta que es basa en la prostitució dels conceptes seguretat terrorisme. Cal destruir aquesta lògica trobar solucions progressistes a un problema que té tot l'aspecte d'agreujar-se. El motí de Quatre Camins sembla un avís, un primer esclat de la tensió dels que se senten discriminats davant les noves perspectives socials polítiques que s'obren més enllà dels murs. ¿Què passarà si un dia es produeix la treva d'ETA i s'accepta com a primer pas pel diàleg l'apropament dels seus presos a Euskadi ? Els altres se sentiran més discriminats encara. ¿Per què no se'ls pot aplicar també als comuns aquesta mesura? Hauria d'haver solucions polítiques i socials per a tots. I, a més, que els grans pensadors es mullessin en un tema tan incòmode i treballessin a fons per a regenerar un sistema de càstig (¿i de reinserció?) que vé del segle XIX que a la vista dels resultats, és vergonyosament inútil. Cal un debat profund, polític, social intel.lectual.
SANT BALDIRI 2004
20, 22 i 23 de maig SANT BOI DE
Dijous. 20 de maig Duranttot el mati, RRA DE LA FLOR. 1 r. concurs de flors "Viade Sant Boi".
Uiurament del premi del concurs de logos del casal dejoves.
A les 9 del matí, ESMORZAR. Torrades i arengades
A les 11 del mati, XOCOLATADA per a la mainada PARC INfANTIL
(Uils elàstics, circuit de karts, circuit de quads, inflables, piscina de boIes. )
ESCACS Partides ràpides amb taulell gegant, amb el gran mestre internacional, UuísComas.
Organitza, Club Escacs Sant Boi. CoI·labora, Escolad'Escacs d'Osona.
A les 12, MISSA.
A 3/4 d'1 del migdia, inauguració de l'EXPOSICiÓ "100 dibuixants que cal conèixer', a la salaJoan Ferrer Gasol.
A les 2, DINAR POPULAR.
A les 4, QUINTO a la plaça Nova
A les 6, BALL de tarda amb "Uberty".
Dissabte. 22 de maig
2a fARRA D'EN BALDIRI.
A 2/4 de 4 de latarda, CAMPIONAT DE BOTIfARRA.
A les 9 del vespre, SOPAR-BOTlfARRADA.
A Partirde les 12 de la nit, "LA fARRA D'EN BALOIRI. La festa", a càrrec de "Fem festa". Accés gratuit.
Diumenge. 23 de maig
A les 12 del migdia, PARTIT DE FUTBOL SALA FEMENí, FSF Uuçanès-Manlleu, a la pistapoIiesportiva
A les 6 de latarda, TEAmE amb Taiatreros, de l'Esquirol, amb l'obra "Bassa d'oIr.
Xavier Montanyà Vilaweb
e I s en can t s (anuncis gratuïts)
Per posar anuncis en aquesta secció heu de telefonar al 93 850 82 81
ES VEN
-ES VEN cotxe "Opel", dièsel, amb aire condicionat garantia. T: 93856 00 81. (R04/5).
-VENC Paral·lex de 80 cm. Preu: 4 euros. T: 93 853 01 35. (R04/4).
-VENC moto de trial "Beta Tecno", any 97, matriculada. Bon preu. T: 93 850 82 15. (R04/3).
-VENC moto "Derbi Variant49cc.", en bon estat bé de preu. T: 93 859 50 93. (R04/2).
-VENC taula de despatx per a ordinador amb 3 calaixos laterals, estil modern. T: 616 08 38 87/699 71 16 94. (R03/6).
-IMPRESSOR que es jubila, ven màquina GTO 32X46, garantida repassada, IBÈRICA manual doble foli. Bon Preu. T: 972 70 37 30 (vespres). (R03/4).
-VENC 100 plaques de cava franceses, diferents, en bon estat. Preu, 30 euros. T: 93792 08 93. (ROOI7).
-VENC remolc per a gossos, en bon estat. T: 636495531. (ROO/6).
-VENC roda completa de Nissan Patrol, en bon estat. T: 616 08 38 87-699 71 16 94.
(R03/5).
ES COMPRA
-COMPRO estufa de butà en bon estat. T: 93 856 06 46. (R03/8).
-COMPRARIA casa antiga habitable a la comarca del Lluçanès T: 616 08 38 87 / 699 71 16 94. (R0317).
ES LLOGA
-ES LLOGA pis cèntric a Prats de Lluçanès. Menjador, sala d'estar, cuina, 4 habitacions, bany, lavabo, rebedor, pati interior semicobert. Amb calefacció i ascensor. T: 93 856 03 29. (R04/6).
-LLOGUEM casa de pagès amada al Lluçanès. Amb possibilitat d'hort i rec d'aigua. Calen reformes. T: 6783565 75 (vespres). (R03/13).
-ES LLOGA apartament a l'Estartit, a 150m. de la platja. Piscina comunitària. T: 93 850 40 49. (R03/12).
-ES LLOGA casa de pagès amb dues estances independents. Ideal per a dues famílies. Prop de Prats de Lluçanès. T.: 660 17 21 64. (R03/11).
-LLOGO masia de pedra al bosc, en bones condicions, a Sant Feliu Sasserra. T: 93 419 89 65. (R03/10).
-LLOGUEM pis moblat, petit i acollidor a Prats de Lluçanès. Zona no cèntrica tranquiHa. Per als mesos de juny, juliol agost. T: 679 834596 (nits, a partir de les 10). (R04/1).
S'HA PERDUT
-S'HAN PERDUT unes ulleres de sol marca "Okley", al carrer Reforma, de Prats de Lluçanès. T:699 42 98 40. (R04/8).
-S'HA PERDUT un mòbil marca "Alcatel", a la festa de Primavera del CEIP de Prats de Lluçanès. T: 93 856 04 55. (R0417).
-S'HA PERDUT una cartera amb diners i diversa documentació, el dissabte dia 10 d'abril, al Pavelló de Prats de Lluçanès. T: 609 65 65 02 (Gerard). (R02l11).
-HA DESAPAREGUT un remolc, la nit del diumenge 21 al dilluns 22 de març, al carrer Major de Prats de Lluçanès. Agrairíem que es retornés o alguna pista per recuperar-lo. Donarem bonificació. T: 93 85606 45. (Rai/11).
ES BUSCA
-BUSQUEM masia per llogar a l'estiu o tot l'any, per a 8 o 10 persones. T: 93 640 60 56. (R04/10).
Sant Bartomeu i Sant Feliu no poden assolir l'ascens
Lluçanès.- La temporada a la tercera regional ha arribat al seu final, Sant Bartomeu i Sant Feliu s'han quedat, per enèsima vegada, a les portes de l'anhelat ascens, després d'una emocionant recta final de temporada. Ambdós equips arribaven a l'última jornada amb possibilitats reals d'aconseguir les places que donen accés a l'ascens, ara bé, perquè això succeís estaven obligats a sumar els tres punts i a esperar que Castellterçol i Brull-Muntanyà no puntuessin en els seus respectius partits. El Sant Bartomeu visitava el Collsuspina, una de les ventafocs de la competició, en el què a priori havia de ser un partit còmode. Els de Sant Bartomeu van acusar la gran pressió que tenien a sobre i van jugar un dels pitjors partits de la temporada. El Collsuspina es va imposar per la mínima. D'aquesta manera, el somni de l'ascens s'esvaïa.
L'altre aspirant del Lluçanès a l'ascens, el Sant Feliu, va complir els deures es va imposar per 1 gol a 3 al camp del Moià.
Els de Sant Feliu, que jugaven també sota una gran pressió, van jugar un gran partit contra un deis equips que ocupen la part baixa de la classificació. Però igual com el Sant Bartomeu, el somni de l'ascens es va esvair per als santfeliuencs, ja que.Castellterçol Brull no van fallar van aconseguir sengles victòries. Precisament, aquests dos conjunts visitaven el Lluçanès en l'última jornada. Els primers per enfrontar-se amb el Sant Boi, i els segons amb l'Olost. Tot intentar-ha, ni Sant Boi ni Olost van poder ajudar els seus companys lluçanesos. El Castellterçol va demostrar el perquè de la seva classificació va golejar per 1 gol a 4 el Sant Boi.
Per la seva banda, el BrullMuntanyà es va imposar per
Quan falten només dues jornades
la mínima, contra un Olost que va merèixer més. AI final, primera posició per al Castellterçol i segona per al Brull. Cal dir que els dos equips han acabat empatats a punts, però que el goal average entre ambdós equips, és favorable als primers.
Per tant, el Castellterçol jugarà la pròxima temporada a la segona regional, mentre que el Brull haurà de superar la promoció d'ascens.
Sant Feliu i Sant Bartomeu
han finalitzat la competició en la tercera la quarta posició, respectivament. Per la seva banda, el Sant Boi ha acabat la temporada en la zona mitja de la taula, mentre que l'Olost en la penúltima posició.
La sort no ha acompanyat els equips del Lluçanès en la present edició de la tercera regional. Cal esperar que intentaran la temporada que ve aconseguir d'una vegada per totes el tan anhelat ascens a la segona territorial..D.B.
El Pradenc té a l'abast la cinquena plaça a 2a territorial
Prats de Lluçanès.- Quan tot just falten dues jornades per acabar la temporada a la segona regional, el F.C.Pradenc està molt a prop d'aconseguir el seu objectiu, acabar la competició entre els cinc primers classificats. I és que en l'última jornada els de Prats van aconseguir la divuitena victòria de la temporada, al vèncer per 4 gols a 1 a l'Atlètic St.Vicenç. Els homes de Vallejo van ser infinitament superiors al conjunt del Bages, i. van ser els amos i senyors de la pilota durant els noranta minuts de joc. Els locals van sortir amb molta agressivitat al terreny del joc de seguida es van fer amb les regnes del partit. El St.Vicenç no va oferir gens de resistència, ja que a la mitja hora de la primera meitat el Pradenc ja guanyava per 3 gals a O. AI final dels primers quaranta, doncs, el marcador del municipal de Prats registrava aquest resultat, ela-
rament favorable
als locals. A la represa res no va canviar va continuar la tònica de la primera meitat, amb el Pradenc com a clar dominador de l'esfèrica. A mesura que anaven passant els minuts els locals s'anaven relaxant i baixant la intensitat. Això ho va aprofitar l'Atlètic St.Vicenç que va aconseguir el gol de l'honor. Abans del xiulet final, el Pradenc encara va tenir temps d'ampliar el marcador, amb el quart i definitiu gol. Aquests tres punts mantenen els de Vallejo en la sisena posició, els acosten una mica més al Callús, cinquè
classificat. Molt a prop del Pradenc, però per darrere, es troben el Vilomara el Moià, que estan separats per un dos punts, respectivament, dels de Prats. En les dues jornades que resten per a la conclusió de la temporada, el Pradenc ha de viatjar al Pont de Vilomara ha de rebre el Súria. D.B.
Conjuntament amb altres entitats
BTT Sasserrencs, impulsors del projecte "Natura en BTT"
Sani Feliu Sasserra.-. "Natura en B'Tf" és el nom que s'ha escollit per un projecte comú entre deu entitats organitzadores de pedalades populars de la Catalunya Central, entre elles BTf Sasserrencs de Sant Feliu Sasserra. Aquest projecte consta d'ajuntar en un calendari la ronda de pedalades en les que "les organitzacions no van a buscar la competitivitat sinó donar al participant una
Membrado comença guanyant
Guilleries.- El passat 24 d'abril el pilot olostenc Josep M. Membrado va participar a la primera prova puntuable del Campionat de Catalunya de Ral·lis, disputada a les Guilleries, va aconseguir pujar al lloc més alt del podi. AI final de la cursa Membrado es mostrava molt satisfet pel resultat
obtingut i recordava que els "dóna molta moral per afrontar les properes proves". Tot i I'excel·lent resultat, que confirma les aspiracions del millorat Clio Súper 1600, el Campionat es preveu molt disputat, ja que el segon classificat, Joan Oller, va acabar a només vint segons dellíder amb el seu Seat Córdoba WR. El pròxim repte del pilot lluçanès el tenim ja a sobre, aquest proper dissabte dia 15 de maig al Ral·li de Cales de Palafrugell, on intentarà mantenir el primer lloc de la classificació general del Campionat. I.P.
pedalada de qualitat, per la diversitat de paisatges per on passa, per l'entorn on es viu, per l'ambient que s'hi troba ". El calendari de totes elles podeu consultar-lo a la pàgina web www.naturaenbtt.org (la primera pedalada és el diumenge 23 de maig a Prades de la Mollosa, Solsonès). L'organització posa a disposició dels corredors un carnet de "Natura en BTl" amb una sèrie d'avan-
tages d'entre els que destaca el "sorteig del participant", en que es repartiran diversos regals i una B'Tf 'Megamo'. Ambtot, tenir cura de la natura el respecte companyerisme envers els altres participants en el món de la BTf són alguns dels principis bàsics que es regeixen les anomenades pedalades. La de Sant Feliu Sasserra es celebrarà el 26 de setembre. loP.
Proves a Rasquera i Valls de Torruella
L'Enduro lluçanès continua amb els bons resultats
Llu�anès.- El passat diumenge dia 25 d'abril es va disputar l'Enduro de Rasquera per descomptat la representació lluçanesa va ser nombrosa rellevant. En aquest poblet de la comarca de la Ribera d'Ebre es va celebrar la cursa -enmig d'un molt bon dia, organitzada pel Moto Club Prioratque comptava un recorregut d'uns trentados quilòmetres, al qual els pilots donaven quatre voltes, dins de les quals hi havia dues especials (per tant, al final del dia s'havien fet vuit especials. Els pilots lluçanesos, com ja és habitual, van obtenir molt bons resultats, destacant els següents: Jordi Torras, segon classificat a Sènior 125; Marc Riba Jordi Molas, segon i tercer classificats a Sènior Superior; Ramon Altarriba, va aconseguir el sisè lloc a la categoria sènior 4T; i Jordi Vilella va quedar cinquè a la Júnior 125. A banda de l'Enduro de Rasquera, el diumenge dia 2 de maig es va disputar el de Valls de Torruella, on un total de tretze pilots del Lluçanès van aconseguir les següents classificacions: Jordi Torras, Marc Riba i Jordi Molas van quedar ter-
cer, quart i desè classificats respectivament a la categoria Sènior A; Josep M. Sabata, Jordi Vilella, Jordi Ruaix, Ricard Torras i Crisant Solà van aconseguir la setena, la desena, la tretzena, la catorzena la dissetena posició de la categoria Júnior 125; Marcel Torras va acabar al dotzè lloc de la taula; Joan Ardid, Jordi Valid aura, Joan Tort i Josep Valldaura van quedar tercer, desè, catorzè, dinovè a la categoria Júnior 4T. I.P.
Bon final de competició del Patinatge
Prats de Lluçanès.- Les patinadores i patinadors del Club Patinatge Artístic de Prats van participar diumenge passat a la Final Nacional de Patinatge dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya, celebrat a Cambrils organitzat pel Consell Esportiu del Baix Camp. La pradenca Mònica Vilamú va disputar a la categoria Benjamí A va aconseguir una excel·lent posició, quedant quarta de 23 participants. Pel què fa als grups de show, la representació pradenca va acabar segona -per darre-
Pradenc
re del CP Llorenç del Penedès per davant del CPA Castellar- completant així una brillant temporada. Per altra banda, com dèiem a la rella 103, l'entrenador del Club, Omar Tejera, va quedar segon al Campionat d'Europa de shows. Ara, el Club Patinatge Artístic de Prats de Lluçanès, havent acabat la temporada competitiva, participarà a diferents sortides d'exibició, prepararà el festival que es celebrarà a Prats de Lluçanès el diumenge 13 de juny. I.P.
Després de quedar 3r al Provincial Xavier Nualart, de Prats de Lluçanès, anirà
al Campionat de Catalunya de pesca
Prats de Llu�anès.- El pescador pradenc Xavier Nualart participarà els propers 10 11 de juliol al Campionat de Catalunya de Pesca, modalitat mosca, que tindrà lloc a la localitat lleidatana del Pont de Suert.
Nualart hi anirà gràcies a la tercera posició aconseguida al Concurs
Provincial celebrat els passats 17 i 18 d'abril a Malagarriga, al Bages. A banda de Nualart -de la Societat de Pescadors de Sant Feliu-, a Malagarriga van anar-hi també els pradencs Eduard Pla, Albert Vinyes i Josep Ma. Dot
tots tres de la Societat de Pescadors de Vic-.I.P.
Xavier Nualart, a la fotografia amb el seu fill, mostra el trofeu del Provincial.
Antoni Vergés Vilella Enginyer Tècnic Informàtica de Gestió
16/D.E.L.
SANT MARTi D'ALBARS
RAMON VALL SALVANS
Passeig Sant Agustí, sin T.: 93 853 01 97
Plaça Nova,lS Tel.i Fax 93-856 00 Z4
08S13-Prats de Lluçan�s e-malt contrastfotouldeo@lliscaU.es
Pagesia, 15, 2n, 20 08513 Prals de Uuçanès T.: 93 850 82 17·637729 801
Tractaments capilars Postisseria
ço Major, 3D � � 938560429 -..l 513 Prats de Lluçanès
Plaça Major, s/n 08519- St. 8CI1omeu del Grœ T.:
Escoles,5 T.: 93 850 80 55 (taller) 00513Prats de Uuçanès
PERRUQUERIAMONT�b
Prots de Uueanés
Venda reparació de calçats
Major, 53 938560663 PRATS DE LLUÇANÈS
Atenció personal a les persones grans, malalts i disminuïts:Higiene!Tronsferències/ Posseig mobilitots/Control d'olimentociói medicoments/Acomponyoments
Serveis de dilluns a diumenge, 607 33 63 83 (Núria Martij PI. Nova, 10 Prats de Lluçanès 938560480
OBERT TOT L'ANY Servei de restaurant, bar pizzeria T.: 9381291 31 938129057 Fax: 93 888 03 11 Ctra. de Vic a Gironella -C
