ia la reia la reia la reia la reia la reia la reia la reia la reid la rPla la reia la reia la la reia la rel a la reia la reia !3. reia la reia la reia la reia la reia ta rel8 la reia la reia la reia q r a feia la reia la reia reia !a reid la feia 'a reia a re.ia la reia
Ja reia Ir la la l'ela la rei.a la la r
Atenció personal a les persones grans, malalts i disminuïts
Higiene personal diària i setmanal (dutxes, banys, vestirse, cura i control roba) I Transferències (llevar i posar a dormir) I Passeig i mobilitats I Control dietètic I Preparar i donar menjar I Elaboració d'àpats I Acompanyaments i vigilàncies I Control i administració de medicaments.
Plaça Nova, 10 - Prats de Lluçanès - T.: 93 856 04 80
Núria Martí (mòbil, 607 33 63 83) Serveis de dilluns a diumenge
23 de gener del 2004 la
(onsell editor: Junta de I' associació Solc, músico i tradició ol Lluçanès
Muntatge i correcció: Aleix Cardona
Administració: Carme Mos
Agenda: Roso M. Boixodé.
El temps: Pere Cors, Pere Bruch, Esteve Subirono, Lluís Muntanyà, J. M. Muntanyà, Eduard Selva i Miquel Colomer.
gener-04
Divendres, 23
Prots de Uucanès. - Festa Major. A les 10 del matí, a la plaça Nova, pintada del mural. Organitza, Esplai Paff. A les 5 de latarda, a la sala Polivalent, espectacle infantil amb "Jaume Barri". A les 8 del vespre, a Cal Bach, xerrada "Irlanda, camí de la llibertat. Un poble més en lluita", a càrrec d'Oriol Falguera. Organitza, Ateneu Lokal. A les 11 de la nit, s'obre el POU-PUB (Sala polivalent). A les 12 de la nit, hi actuarà el grup irlandès ''Timber&Tin''. Fins· al dia 25, exposició "El món de les papallones", de Joan Condal, al Club de Jubilats Sant Jordi.
go Rusiñol, "El triomf de la carn" "Gente bién", a càrrec del grup local "la Trebinella". A la 1 de la nit, al Pavelló, concert alternatiu. Organitza, Assemblea Independentista de Perafita.
a la plaça Major, sardanes amb la cobla Canigó. A les 4 de la tarda, al camí de Can Carbó, cursa de cavalls V cursa de rucs. Seguidament, lliurament de trofeus a la plaça Major.
DIuns,2
Perafita.- Festes de laCandelera. A les 9 del matí, esmorzar de germanor. Organitza, Associació de caçadors.
Dinarts,3
Sant Feliu Sasserra- Educació en valors. Escola de pares mares. Conferència "Relació pares i fills. Conflictes, com posar normes límits (segona sessió)", a càrrec d'Àngel Serra, a 2/4 de 1O de la nit. Organitza, Consorci del Uuçanès. Seccions.
Entreteniments: Xavier Rouro, M. Roeodemboseh i F. Reñé
(orresponsals: Aina Arboix (Olost), Jordi Pujol (Sf. Agustí de Lluçanès), Queralt Capellos i Cristina Torras (St. Feliu Sasserra), Gerard Verdaguer (Perafita), Xavier Crespiera (lo Torre d'Oristà), Morta Girovent (Sant Boi de Lluçanès), Lluís Bosoms i Francesc Pardo (Alpens), Montserrat Vila (Santa Creu de Joglars), Mercè Sabata (Merlès), Estela lopez (Sobremunt), Marta Faja (Oristà), Montse Surinyaeh (Lluçà), Xavier Borniol (Sta. Eulàlia de Puig-oriol).
Publicitat: M. Àngels Para redo.
Edita: Solc, músico i tradició al Lluçanès
Imprimeix: winihard gràfics S.l. (Moià)
Dipòsit Legal: 8-31.541-2001
Maior, 51, baixos
08513-Prats de Lluçanès
T.: 93 850 82 81
F.: 93 850 82 81
Dissabte, 24
Prots de Uucanès.- Festa Major. A les de la tarda, a Cal Bach, el conte, argentí, a càrrec de Kin Hernández. Organitza, GALL. A les 10 del vespre, a la Sala polivalent, teatre a càrrec del Joves del Teatre Centre, de Manlleu, amb l'obra "Batalletes".
Organitza, GALL. A les 11 de la nit, al Pavelló municipal, concert de rock amb "Smarts'OO", "Skàndol Públik" "Strombers".
Després diSKAteca mòbil.
Organitza, Ateneu Lokal.
Diumenge, 2S
Prots de Uucanès�- Festa Major. De 8 a 1, XX Concurs de pintura ràpida -fns al dia 6 de febrer, exposició de les obres-. A les 11 del matí, a la plaça Nova, jocs amb "Guixot de 8". A les 6 de la tarda, al Pavelló, espectacle de dansa professional a càrrec de la companyia "De cap a peus". Seguidament, "El vol dels insectes", a càrrec del Club Patinatge Artístic Prats. Organitza, Club Patinatge Artístic Prats.
Dimeaes,28
Santa Eulàliade Puig-orioL- Educació en valors. Escola de pares mares. Conferència "Relacions interpersonals. Baralles, gelos ", a càrrec de Núria Ribera, a les 8 del vespre. Organitza, Consorci del Uuçanès.
Dissabte, 31 Perafita.- Festes de la Candelera. Presentació del llibre "Serrallonga, Déu vos guard. Història, cu�ura tradició del bandoler Joan Sala, àlies Serrallonga. El ball panat de Perafita (Uuçanès, segle XVIIQ", alloca! "El Niu, a les 12 del migdia. Organitza, Centre d'Estudis del Uuçanès i Ajuntament de Perafita. A les 3 de la tarda, al cafè del Mig, Campionat de butifarra. A 2/4 de 5 de la tarda, a les escoles, per a la mainada, "Històries d'animals, d'abans, d'ara de sempre". A les 6 de la tarda, inauguració de l'exposició d'aquarel-les de Pere Colell Serra, al Niu -horaris: dia 1, de 12 a 2 i de 5 a 7; dia 7, de 5 a 7; dia 9, de 12 a 2-. A2/4 de 8 de la tarda, a la biblioteca, xerrada sobre la situació del català als Pasos Catalans, a càrrec d'un membre de la CAL. A les 11 de la nit, al Pavelló, ball amb l'Orquestra "Bagdad Cafè Band".
febrer-04
Diumerige, I Perafita.- Festes de la Candelera. A 1/4 d'11 del matí, benedicció de sant Antoni. Després, Missa solemne. A 2/4 de 12, benedicció de cavalls carruatges. Seguidament, cercavila amb gegants, grallers bastoners de Sant Bartomeu del Grau. A la 1,
Prots de LhKanès- Diada de Santa Àgata. Commemoració de la crema de Prats de Uuçanès per les tropes borbòniques de Felip V amb repic de campanes des del campanar de l'església parroquial durant el matí.
Divmes,6
Sagàs (Berguedà)- Actes de commemoració del número 10 de la revista Caramella. Jomada de cultura popular, amb gastronomia i música. Des de les 4 de la tarda, xerrades, tallers, sopar música en directe. A l'Hostal rural Els Casals. Organitza, Solc, Tramús i Carrutxa. Informació i reserves per als àpats allotjament� al 93 850 8281
HERBODIETÈTICA
Escoles, 5 - T.: 93 856 06 74 - Prals de Lluçanès -Herboristeria -Aliments infantils -Dietètica -Alim. per a celíacs -Aliments biològics -Cosmètica natural -Productes per a -Aromateràpia esportistes -Flors de Bach
correu-e: solc@pangea.org web:www.solc.ca La
Divencies, 30 Perafita.- Festes de la Candelera. A 2/4 de 10 del vespre, al Pavelló, dos sainets de santia-
CLOENDA DEL CURS D'ACORDiÓ DIATÒNIC. El passat dia 10 es va acabar el curs d'acordió diatònic que s'ha dut a terme durant tot l'any 2003 a Santa Eulàlia de Puig-oriol. En total hi han participat dotze persones que han seguit les classes donades per Caries Belda, en un curs organitzat per l'associació Solc, música tradició al Lluçanès en col.laboració amb el programa Arrels del CPCPTC de la Generalitat. El dissabte de cloenda, els alumnes van oferir un petit concert abans de dinar en un restaurant d'aquesta població la gresca va continuar havent dinat amb música, ball cantades al menjador. Tots aquests alumnes, davant els bons resultats aconseguits al llarg d'aquest passat 2003, tenen la intenció de seguir altra vegada les classes en un nou curs que es preveu que comenci aquesta primavera i que també podrà comptar amb alumnes que es vulguin iniciar en aquest instrument.
R.R.
lA UNiÓ DE BOTIGUERS DE PRATS
nitzada per la Unió de botiguers comerciants. El guanyador deis 1.200 euros va ser Albert Nou, mentre que la resta de premis van ser per Ramon Bach Costa, Josefina Fornell, Fina López, Ramona Rotllan, Fina Aligué, Nüria Besa, Montserrat Carbonell, Judit i Eduard Casals, Cristina Parés, Queralt Serra, Carme Carrera i Agnès Solà. Aquesta campanya, que des de fa anys comença al voltant de la fira de Santa Llúcia, pretén que dinamitzar el comerç local durant les festes nadalenques, una de les èpoques més consumistes de l'any.
R.R.
INICI DE lA CAMPANYA "ANEM Al TEATRE" PER ALS ALUMNES DEL llUÇANÈS. Els alumnes d'educació infantil de les escoles del Lluçanès van encetar dimarts de la setmana passada la campanya "Anem al teatre", assistint a una representació de màgia, mim, música i malabarisme a la sala polivalent de Prats de Lluçanès, a càrrec de Marcel Gros, amb l'espectacle Mar cel sol. El proper 12 de febrer seran els alumnes de 1 r, 2n 3r els que assistiran a la representació de titelles "Les aventures dels vells intrèpids", mentre que els més grans, de 4t, 5è i 6è,
assisitiran el 14 de maig a un espectacle de la companyia basca Panta Rhei que porta per nom "Helen". Aquesta campanya, dissenyada per les àrees de cultura d'educació de la Diputació de Barcelona en col.laboració amb els ajuntaments, té per objectiu donar a conèixer diferents espectacles musicals teatrals en horari escolar. L'alumne només paga una part de les despeses i la resta, sobretot pel que fa referència al transport, queda cobert per la mateixa Diputació els ajuntaments. R.R.
lA FLOR NATURAL DEL llUÇANÈS A
lA COMISSiÓ DE lA FIRA DE L'HOSTAL. La Flor natural del Lluçanès corresponent a l'any 2003 es va decidir atorgar a la comissió organitzadora de la fira de l'Hostal del Vilar per haver convertit aquest esdeveniment en un punt de referència de tots els lluçanesos un lloc on tots els veïns de la comarca s'hi senten identificats. El veredicte es va donar a conèixer a finals de desembre en un acte organitzat a Lluçà més endavant s'anunciarà la data en que es farà entrega del guardó a la citada comissió. El GALL l'associació Solc, música tradició al Lluçanès, orqanitza-
dors de la Flor natural, van valorar el fet que la fira sigui avui una realitat plenament consolidada també que des d'aquesta comissió es va saber reorientar-la adaptantla als nous temps sense deixar de banda els seus orígens. R.R.
JENNY COll, NOVA MISS OSONA. La jove pradenca, Jenny Coll, va ser elegida, el passat dia 4, a la discoteca Danatela, de Torelló, Miss Osona 2004. La jenny estudia criminologia i treballa de cambrera en un bar de Manlleu. És la primera vegada que es presenta a un concurs de miss, tot que ja havia participat en desfilades. Amb ella ja són dues les joves lluçaneses que han assolit aquest premi. L'anterior va ser l'Eva Ramera, d'Olost, l'any 2002. Red.
ROBATORI A L'ESCOLA HEUROM DE PERAFITA. El passat dia 5 de generes va descobrir que durant les festes de Nadal hi havia hagut un robatori a l'Escala Heurom. Es va trobar forçada una porta del pati, una reixa serrada i diversos panys oberts a l'interior. Les aules estaven regirades la majar part del batí que s'ha trobat a faltar és material audiovisual. G.V.
RIFA ELS PREMIS DE lA PROMOCIÓ DE NADAL. Un primer premi de 1.200 euros i dotze de 100 euros van rifar-se el passat dia 11 de gener dins la campanya de promoció de Nadal, orgao
CALEFACCiÓ: SENSE OBR-ES NI DIPÒSITS
CONSUMS ORIENTATIUS�
-Pis de 50m2: 240 a 270 euros tot l'any
-Pis de 100m2: 330 a 360 euros tot l'any
IMPORTANT!
-Possibilitat de subvenció oficial fins a un 20% de descompte.
Dissabtes, portes obertes: ÚNIC IMPORTADOR:
CALEFACCiÓ que no resseca ni crema. Adequada per a nadons, persones sensibles, delicades, llars d'infants, col·legis, botigues, vestidors, serveis, centres de jubilats, etc.
"O" ENTRADA "O" INTERESSOS
ARA O MAI SOL SOLET FACILITATS ÚNIQUES NO PASSI FRED Sant Marti de Tous, 2 - 08700 IGUALADA PAGUI COM VULGUI" T.: 93 804 88 32 - Fax: 93 804 88 34. :.
COMPRI 2 UNITATS I PAGUI EN 12 MESOS
COMPRI 3 UNITATS I PAGUI EN 18 MESOS
COMPRI 4 UNITATS I PAGUI EN 24 MESOS
COMPRI 5 UNITATS I PAGUI EN 30 MESOS
COMPRI 6 UNITATS I PAGUI EN 36 MESOS
CANDELERA 2004-PERAFITA
-Dies 30, 31 de gener ii, 2 de febrer-
Divendres, 30 de gener
A 2/4 de 10 del vespre, al pavelló, dos sainets de Santiago Rusiñol, El Triomf de la carn i "Gente Bien", A càrrec del grup "La Trebinella", de Perafita.
A la mitja part, rifa d'un obsequi entre els socis col·laboradors de la comissió de festes
A partir de la 1 de la nit, CONCERT ALTERNATIU (programes a part)
Organitza l'Assemblea Independentista de Perafita
Dissabte, 31 de gener
A les 12 del migdia, a la sala d'exposicions "El Niu", presentació deillibre "Serrallonga Déu vos guard". Història i cultura del Bandoler Joan Sala, àlias Serrallonga. Perafita (s. XVIII).
A càrrec dels autors, Xavier Torres, Francesc Massip, Lenke Kovàcs i Montserrat Garrich.
I amb representació del Centre d'Estudis del Lluçanès l'Ajuntament de Perafita.
A continuació hi haurà un aperitiu per tothom.
A les 3 de la tarda al Cafè del Mig, CAMPIONAT DE BUTIFARRA
A 2/4 de 5 de la tarda a les escoles de Perafita, per la mainada, HISTÒRIES D'ANIMALS D'ABANS, D'ARA I DE SEMPRE
A 2/4 de 8 de la tarda, a la biblioteca, XERRADA sobre la situació actual del català als Països Catalans Intervindrà un membre de la CAL
A les 11 del vespre, al pavelló, BALL AMB L'ORQUESTRA "BAGDAD CAFE BAND"
Diumenge, 1 de febrer
A les de 11 del matí ,BENEDICCiÓ de SANT ANTONI
Després,MISSA SOLÉMNE a honor a Sant Antoni
A 2/4 de 12,BENEDICCIÓ de cavalls i carruatges, seguit de la CER.cAVILA pels carrers del poble amb els gegants, grallers i bastoners de Sant Bartomeu del Grau, banda de cornetes i tambors Verge de Misericòrdia de Reus,
A la 1 a la plaça Major, SARDANES amb la COBLA CANIGÓ
A les 4 de la tarda, al camí de can Carbó,CURSA DE CAVALLS V CURSA DE RUCS Tot seguit LLIURAMENT de TROFEUS a la plaça Major
Dilluns, 2 de febrer
A les 9 del matí, ESMORZAR DE GERMANOR (Associació de caçadors de Perafita)
Exposició d'aquarel-les de Pere Colell Serra, a la sala d'exposicions El Niu
Dissabte, 31 de gener, a les 6 de la tarda, inauguració
Diumenge,1 de febrer, de 12 a 2, migdia, i de 5 a 7, tarda.
Dissabte, t de febrer, de 5 a 7, tarda.
Diumenge, 8 de febrer, de 12 a 2, migdia
MAJOR, 44, bis T.: 93 8508192 PRA TS DE LLUÇANÈS
REBAIXES
40'}'o DTE. EN ROBA EXTERIOR
30'}'o DTE. EN GORROS
20'}'o DTE. EN ROBA INTERIOR
"És un treball diari, i si falles un dia, malament. És una feina de formiguetes"".
Pere Bruch i Maians. Observador meteorològic. OLOST.
-Els de Prats són els més antics, si no recordo malament; crec que des de els anys trenta.
-Quin tipus de clima tenim al Lluçanès?
-Continental mediterrani, depenent d'on ve el vent; però bàsicament és una barreja entre tots dos climes.
-La gent de pagès acostumava a tenir els seus propis mecanismes senyals per preveure el temps que faria. És fiable això encara, avui dia?
En Pere Bruch i Maians va nèixer a Can Codinach, a Oristà, el 21 de febrer del 1949, però des dels dinou anys ha viscut al Mas Lliscàs, a Olost. Encara que es guanya la vida com a pagès, la meterorologia té un paper molt destacat a la seva vida. Ës soci fundador de I'ACOM, l'Associació Catalana d'Observadors Meteorològics, amb seu a Barcelona. És col.laborador, com a observador metereològic, de TV3 des dels anys vuitanta. També col.labora amb les seves observacions amb la rella.
-D'on li ve aquesta afició i com va començar a prendre dades metereològiques?
-Havia tingut molta afició ja des de petit, si hagués pogut hauria estat meteoròleg. Ara ho tinc com a hobby, però de nen m'agradava tenir termòmetres a les finestres, en lloc d'anar a jugar amb els meus cosins, preferia anarme'n a mirar els núvols. A l'estiu, a l'hora de la migdiada, m'escapolia de l'habitació sense que els pares se n'adonessin, em posava a escoltar les previsions metereològiques que feien a la ràdio, crec recordar que era Ràdio Barcelona. Seriosament, m'hi vaig posar e11986.
-En què consisteix la feina d'un Home del Temps?
-En prendre les dades cada dia, dos cops: temperatura, humitat, pluja si és que plou, la pressió atmosfèrica... S'ha d'anar apuntant cada dia a final de mes fer les mitjanes de tot.
-Quins aparells es necessiten per tenir una estació meteorològica avui dia?
-El mínim és tenir -un pluviòmetre oficial, un termòmetre de màximes i un de mínimes, un sicròmetre per mesurar la humitat relativa, un penell per veure d'on ve el vent, un baròmetre. Això és el més bàsic, però s'hi poden anar afegint més coses.
-Des de quina època tenim registres meteorològics al Lluçanès?
-Sí, però per a un petit indret a territori, i no grans extensions. La gent de, vuitanta anys a més saben que si surt un castell a un indret determinat, hi haurà pluja, si en surt a un altre no n'hi haurà, a bufarà el vent. I també els animals ho assenyalen: quan hi ha certs camvis de temps estàn més esvalotats. El que passa és que nosaltres ja hem perdut aquesta noció.
-Amb els nous avenços aparells, creu que la feina dels homes del temps, com vostè, anirà de baixa?
-Anirà canviant, perquè cada cop està més informatitzat. Però al meu pensar, aquests instruments tenen el problema que, de vegades, fallen; per això on tenen estacions automàtiques, també en tenen de manuals, per assegurar-se que allò que diuen les màquines és cert: de vegades pot passar-hi per sobre un cuquet alterar les dades.
-Creu que se li reconeixen als homes del temps tota aquesta feina laboriosa de cada dia?
-No ho sé, potser no. Som gent que tenim molta afició, si no no ho faríem. I com més temps portes millor és. És un treball diari, si falles un dia, malament: és una feina de formiguetes.
-Com va començar a col.laborar amb TV3?
-Va ser als anys vuitanta, no recordo exactament l'any, que tot parlant amb el mossèn del poble- mossèn Ramon, que també hi tenia afició -en digué que hauria de fer alguna cosa amb totes aquestes dades, aprofitar-les. Ell em posà en contacte amb mossèn Manel de Vic, que passava les dades meteorològiques a TV3, després d'ensenyar-li com ho feia, parlà amb ells. Em sembla recordar que llavors era en Picó, qui se n'encarregava. Vaig parlar amb ell al cap d'uns dies, em digué que només em demanarien dues coses: serie'tat constància. des de llavors, sempre més m'han trucat per recollir les dades.
-Què farien els meteoròlegs de la televisió, sense gent com vostès?
-No podrien donar la informació detallada de tants pobles, però les previsions del temps sí que podrien fer-les, perquè els mapes del temps, els fan tots amb aparells.
-Creu que és a causa dels meteoròlegs d'avui dia, com en Picó, que s'hagi posat tant de moda la meteorologia?
-Potser sí, perquè en Picó mateix era molt planer explicant-ho: tant que la gent se'n fotia tot si no l'encertaven. Però ara mateix estan desbordats, per la quantitat de fotos dades que tothom els envia cada dia.
-Creu que està canviant el clima?
-Jo no ho sé; hi ha qui diu que sí qui diu que no. Jo, per les pistes que tinc no veig cap canvi de res, crec que fins que no passin 30 a 40 anys no es veurà res. Per aquests canvis tan bruscos de temps que tenim no, perquè ja és normal en un clina mediterrani. El canvi climàtic serà una cosa que anirà a poc a poc més en general, es notarà més en els arbres i en la natura que en el clima: que els arbres perdran més tard les fulles, també en els insectes animalons. Hi ha molts científics sensacionalistes, d'altres que no hi creuen gens. Però jo, de la mitjana que he fet aquests anys, no ho he vist pas.
-Quins són els fenòmens més curiosos que hem tingut al Lluçanès?
-Una pedregada i un bofarut a la Gavarresa. La pedregada va ser l'u de juliol del vuitantanou, amb pedres de més de 6 cm. de diàmetre; fins i tot vingueren de TV3 a filmar-ho. El bofarut va ser el trenta d'agost del noranta: va arrencar trinxar bastants roures, féu destrosses a les teulades. Són els dos fenòmens més forts que he vist aquí. La nevada del vuitanta-sis no la hi compto, perquè va caure a tot arreu
-Per què sempre donem la culpa als homes del temps, quan aquest s'espatlla el cap de setmana?
-Sí, sembla com si fóssim nosaltres qui tinguéssim la culpa! Sembla que avui dia ens ho han de servir tot a la carta, inclòs el temps. A mi em passa: vaig al supermercat a comprar, tots em demanen el temps que farà; la gent s'emprenya si els dius que ha de ploure, com si fos jo qui fes que plogués De tota manera, penso que mal dia serà aquell en què l'home pugui controlar el temps!
Bonaventura Ulloa
Els pisos de l'empresa segueixen pendents de solucions A Roda, una societat vol recuperar-los per a Puigneró
Lluçanès.- Darrerament, alguns mitjans de comunicació s'han fet ressò de la problemàtica que generen o en què es troben els diferents blocs de pisos construïts a l'empara de les fàbriques de l'empresa Puigneró, en una mena de colònies tèxtils. AI Lluçanès hi trobem els pisos de Sant Bartomeu del Grau de Prats de Lluçanès que, segons es desprèn de les opinions dels ajuntaments respectius tenen una situació ben diferent de la de Roda de Ter.
BREU HISTÒRIA DELS PISOS
Els pisos Puigneró van ser construïts fa aproximadament trenta anys als tres nuclis de població on l'empresa s'havia assentat: Roda de Ter, Prats de Lluçanès i Sant Bartomeu del Grau. Durant força anys l'empresa que era líder en producció tèxtil va absorbir molta mà d'obra procedent de diferents llocs de l'Estat. L'oferta d'aquestes vivendes era una manera de solucionar l'eventualitat de l'habitatge per a la gent que venia de fora. De tota manera, en aquella època les coses es van fer sense massa control de fet la majoria de blocs no tenen els pisos encara avui registrats.
D'altra banda, l'empresa no va prioritzar mai el manteniment d'aquestes vivendes, per tant això va dependre de l'interès que hi tenien les persones que els ocupaven; aquest fet ha donat lloc que actualment hi hagi pisos que es trobin ben conservats mentre que d'altres estan en molt mal estat pel que fa als serveis comuns presenten un estat de deteriorament notable.
L'AJUNTAMENT DE SANT BARTO
MEU PREN LA INICIATIVA
Actualment la propietat dels pisos Puigneró que hi ha a
Sant Bartomeu es troba transitòriament a mans de "Hilados y Tejidos Puigneró en liquidación" tot i que es preveu que properament restarà a disposició del Jutjat de Vic. De moment és l'Ajuntament de Sant
Bartomeu del Grau qui ha pres la iniciativa d'encarregar-se de la gestió administració dels pisos Puigneró, es tracta de prop d'un centenar de pisos que es troben situats al carrer de Vic al final del carrer Vell.
A curt termini es pretén fer un registre dels diferents habitatges també una valoració de les condicions en què es troben. Sembla ser que hi ha diverses situations tant pel què fa a la propietat de les vivendes com referent a l'estat d'aquestes (hi ha pisos ocupats legítimament, n'hi ha de mal cuidats, d'altres sense regulació lega!. ).
Amb aquesta iniciativa l'Ajuntament també té la intenció de prevenir possibles problemes d'ordre social derivats d'aquestes situacions irregulars sobretot "pretén defensar els interessos de la gent que ocupa legítimament els pisos", segons ha informat l'alcalde, Miquel Colomer. També hi ha interès, encara
que més a llarg termini, per rehabilitar els pisos, a través d'un acord encara per definir amb la Generalitat. De fet, fins que no es desencalli jurídicament el cas Puigneró aquest projecte no es pot portar a la pràctica, segons la versió de l'Ajuntament.
ELS PISOS DE PRATS DE LLUÇANÈS
Aquests pisos comparteixen la mateixa situació jurídica que els de Sant Bartomeu del Grau, és a dir, es troben a mans de "Hilados y Tejidos Puigneró en liquidación".
Pel que fa a l'ocupació de les
vivendes, des de l'Ajuntament se'ns ha informat que dels vint pisos que hi ha sembla ser que n'hi ha una quinzena d'ocupats. Majoritàriament, els - interiors dels pisos es troben en força bon estat, mentre que els serveis comuns estan bastant deteriorats. Sens dubte això respon a una política comuna per part de l'empresa referent a les seves propietats. La regidora d'urbanisme de Prats de Lluçanès, Montserrat Canal, ha informat a aquesta revista que tot i que cal anar clarificant l'actuació referent a aquestes vivendes, d'entrada no intervindran, "perquè de fet aquests pisos tenen propietari, si això surt a la venda els que primer tenen dret a compra són els mateixos llogaters". M.S.
Un procediment estranyen el cas d'alguns pisos de Roda de Ter
Roda de Ter (Osona).- Uno collo d'inquilins que viuen en pisos que l'empresa Puigneró els va cedir quan aquesta encaro funcionava, han rebut recentment un comunicat d'uno societat anomenada Subiturre, el 99% de les accions de la qual pertanyen a Josep Puigneró, en el qual s'explico que aquesta és la propietàriadels pisos i que té la intenció de vendre'ls.
Els pisos es van construir ols anys 70 en uno finco que ero propietat de l'empresari, però l'edifici ho restat il·legal durant trenta anys.
A partir de la creació de Subiturre es fon les gestions oportunes per legalitzar els pisos i posteriorment es comunico ols llogaters que
aquests estan en venda. lo postura de Subiturre és que els pisos es van edificar en uno finco que pertanyia a Josep Puigneró, per la qual cosa pertanyen legitimoment a l'empresari i no tenen res a veure amb l'empresa.
Tot això ho generot uno gran preocupació entre els inquilins de les vivendes afectades, així com uno reacció crítica per port de l'advocat laboralista lluís Blasi -que porto la defenso dels interessos d'uno port del col·lectiu de treballadors de Puigneró-, que coosidera que podria tractor-se d'un cos d'aixecament de béns. M.S.
Dissabte, 24 de gener, a les lOde la nit, "Batalletes" Joves del teatre Centre de Manlleu
el racó de la feina (938508281)
servei gratuït d'intercanvi d'ofertes i demandes de feina del Lluçanès
Demandes
• (RF/1-94) ES BUSCA XOFER
Preferentment del Lluçanès. (arnet 8·1
Raó: 938831515
• (RF/1-93) NECESSITO
persona jove per fer d'ajudant de perruqueria
Raó: 678 40 69 28
Ofertes
• (RF/2-92) NOIA DE 20 ANYS
s'ofereix per fer de cangur els caps de setmana.
Raó: 606 77 45 79
• (RF/2-89) SENYORA
s'ofereix per rentar i planxar roba.
Raó: 93 857 81 41
• (RF/l-92) ES BUSQUEN 2 TREBALLADORS PER A GRANJA DE TRUGES
Es valorarà experiència
Raó: 659 43 09 83 (de 9 a 3)
• (RF/1-89) CUINER per treballar prop de Prats de Lluçanès. Experiència
Raó: 93 856 00 68
EL PARC DE BOMBERS DE PRATS OBLIGAT A CEDIR UN DELS VEHICLES. Els dos accidents mortals provocats aquest estiu passat pels anomenats camions "egipcis", que utilitzaven alguns parcs de bombers catalans, va motivar la retirada d'aquest model en tot el parc automobilístic que depenia d'aquest servel, Això ha suposat que els llocs més grans que s'han quedat sense han rebut provisionalment un altre vehicle procedent de poblacions més petites en una llarga cadena que els ha deixat sense determinats vehicles. A Prats de Lluçanès, seguint ordres superiors, van haver de cedir un dels camions cuba a Vic, ja que aquesta ciutat en va haver de cedir al mateix temps un altre dels seus per cobrir el buit d'un altre lloc.
D'aquesta manera Prats s'ha quedat només amb un camió cuba amb capacitat per a uns quatre millitres d'aigua, quan abans entre els dos tenien una capacitat de més de vuit mil litres.
Aquest fet, segons ha explicat el cap de bombers de Prats, Marçal Roca, suposa que si es fa una sortida qualsevol, el parc quedi sense servei al no disposar de cap més vehicle. Roca ha explicat que els han promés que aquest proper estiu els arribaria un nou camió, a més ha remarcat que sembla que hi ha possibilitats que els concedeixin un helicòpter. Segons diu, si aquest nou servei arriba, suposarà una gran millora sobretot en cas d'accidents greus, per l'avantatge de fer trasllats ràpids.Roca ha comentat a més que convindria canviar l'actual ambulància, que ja té onze anys, que això és una decisió que han de prendre conjuntament tots els ajuntaments del Lluçanès, que són els beneficiats d'aquest servei.Durant la'ny 2003, des de Prats es van fer quatre-centes setantasis sortides, entre serveis propis de bombers i ambulància de moment aquest 2004 ja se'n porten dinou. R.R.
Cansaladeria i carnisseria
Jesús Burgueño presentarà el seu darrer llibre
"El Lluçanès és comarca" commemora
el tercer aniversari de la seva fundació
Lluçanès.· El proper dia 6 de febrer, la plataforma "El Lluçanès és comarca" farà tres anys des de la seva fundació, a Olost, amb una roda de premsa en què feia públic el seu compromís de treball per aconseguir el reconeixement de la comarca del Lluçanès. Des d'aleshores, un munt d'activitats, adhesions, propostes una clara aposta pel consens social i polític, dins fora de la comarca, han caracteritzat el treball de la plataforma.
Les prop de cinc mil signatures populars
Amb
aconseguides, juntament amb les més de cinquanta entitats l'acord de 10 ajuntaments de la comarca, posen la feina de la plataforma en un nivell difícil de millorar quant a l'evidència de la voluntat popular de ser comarca.
Ramon Soler, portaveu del col·lectiu, afirma que "ara és un moment clau per assolir l'objectiu". Igualment, i a rel de la proposta feta en comú pels diferents representants polítics a la taula rodona del passat 29 d'octubre, en què malgrat les deferències
i matisos que poden plantejar els diferents grups, tots van manifestar-se favorables a reconèixer la comarca, seguint les vies que actualmentpreveu la normativa legal del Parlament de Catalunya, la plataforma ha agafat el testimoni i l'ha plantejat als grups amb representació a la comarca. Segons Soler, "aquests s'han mostrat plenament disposats a treballar unitàriament per aconseguir el posicionament favorable de les institucions del Lluçanès, a través
P. Aragonès i J. Puigcercós Es presenten ERC i JERC Lluçanès
Olost.·Davant d'un centenar de persones, al Teatre Parroquial d'Olost, es van presentar el passat dissabte dia 17 de gener les agrupacions d'ERC de les Joventuts d'aquest partit. L'acte, presentant pel regidor a l'ajuntament d'Olost, Òscar Pitarch, que va remarcar que el que es presentava allí era un 'somni de feia molts anys', va començar amb la intervenció del portaveu de les JERC Lluçanès, I'olostenc
Antoni Salvans. El va seguir com a representant d'ERC Lluçanès el pradenc Joan Mill, el Portaveu Nacional de les JERC, Pere Aragonès. Després, va ser el torn de Joan Puigcercós, candidat d'ERC al Congrés espanyol per a les pròximes eleccions legislatives. L'acte es va tancar amb els Segadors, els militants simpatitzants d'ERC de les JERC van celebrar un sopar per arrodonir la festa. Red.
d'una proposta consensuada, i, que conseqüentment, el Parlament activi els mecanismes legals faci efectiu el reconeixement comarcal. Aquest acord inicial fa pensar en la possibilitat que aquest reconeixement estigui més a prop que mai".
Per commemorar aquests tres anys d'activitat, la plataforma ha organitzat un acte, a Prats de Lluçanès, per al dia 7 de febrer, amb la presència del geògraf Jesús Burgueño.Red.
OLOST VA COl·lABO· RAR AMB LA MARATÓ DE TV3. El dia 14 de desembre del 2003 organitzat pel Casal d'Avis de la localitat, es va fer un concert amb els "Joves músics d'Olost", en el transcurs del qual es van recollir 1.432,20 euros per a la Marató de TV3, que enguany estava dedicada a les malalties respiratòries cròniques. Red.
Cal Janet informa:
�A partir del 25 de gener no farem més pollastres a l'ast
�Seguirem estan al vostre servei amb altres plats precuinats, elaborats càrnies i embotits artesanals
�Esperem seguir gaudint de la vostra confiança en aquesta nova etapa.
DECLARACiÓ DE FIGUERES.
Per una nova cultura del territori
Els Països Catalans són un territori privilegiat pels seus valors paisatgístics, naturals i culturals que cal conservar i gestionar per assegurar la nostra qualitat de vida, la de les generacions futures i la memòria històrica.
Tanmateix, el model socioeconòmic imperant està comportant un desgavell territorial, econòmic, ambiental i social sense precedents. Segons l'Agència Europea del Medi Ambient ens trobem en una de les quatre regions d'Europa que pateixen un major impacte sobre el territori. Si considerem les contínues agressions a causa de l'especulació, la planificació incorrecte i deficitària per part de l'administració i la permissivitat envers l'incompliment de la normativa ambiental; s'entén que en els últims anys dotzenes d'entitats i plataformes arreu del país s'hagin creat per aturar alguns dels projectes més agressius.
Els 400 participants membres d'una cinquantena d'entitats plataformes que ens hem reunit a Figueres, el 10,11 12 d'octubre del 2003, en la Primera Trobada d'Entitats i Plataformes en Defensa del Territori dels Països catalans, reconeixem com a pròpies les diferents lluites i volem reclamar de manera conjunta:
L'aplicació de la legislació vigent sobre espais naturals per garantir la seva conservació i l'establiment de les connexions ecològiques per a garantir la seva biodiversitat.
La protecció de l'espai agrari mitjançant el desenvolupament del pla sectorial previst al Pla Territorial General de Catalunya (PTGC).
Un Pla de gestió integral del litoral que garanteixi la conservació dels darrers espais verges i dels ecosístemes marins.
Una planificació econòmica apostant per la diversificació enfront de l'insostenible monocultiu turístic.
La definició d'un model de mobilitat que garanteixi la màxima eficiència energètica que minimitzi l'ocupació del territori tot fomentant el transport públic i el transport de mercaderies per ferrocarril.
La definició d'una política forestal
que garanteixi la funcionalitat ecològica dels boscos i el seu aprofitament. L'aplicació d'eines de planificació territorial supramunicipal per garantir un model d'urbanisme compacte i amb poc consum de sòl, una moratòria del desenvolupament urbanístic de la franja litoral, així com dels espais agrícoles naturals d'alta vàlua.
La definició d'una política correcta dels usos de l'aigua dins el context de la Nova Cultura. de l'Aigua. Retirada del Pla Hidrològic Nacional.
Una gestió dels recursos basada realment en la reducció, la reutilització el reciclatge i en la corresponsabilització dels qui generen més residus.
Un canvi cap a un model energètic eficient equilibrador del territori, basat en les energies renovables i sostenibles respectant els espais naturals, culturals i paisatgístics. Rebuig a les previsions del Pla d'Energia 2010 de Catalunya Conservar el paisatge com a element clau de la identitat col.lectiva aplicant el Conveni Europeu del Paisatge. Impulsar una reforma tributària ecològica i un canvi en el sistema de finançament dels municipis
La creació de jutjats especialitzats en matèria ambiental i potenciar les fiscalies de medi ambient, atesa la complexitat d'aquesta matèria, la importància de la defensa dels valors i drets medioambientals dels ciutadans d'acord amb el mandat constitucional.
Exigir mecanismes reals i efectius per a garantir la participació ciutadana en la presa de decisions que afecten el territori com a element clau d'un model realment democràtic. Com per exemple demanar que les agendes 21 siguin vinculants auditades.
No vetllar només pel nostre territori sinó també comptar amb els efectes de les nostres activitats, tant coLlectives com personals, sobre l'entorn global. Pressionar contra les polítiques internacionals amb conseqüències socioecològicament negatives. i, denunciem les contínues pressions i amenaces que pateixen els activistes mediambientals, particularment
intenses en les poblacions rurals, i que són una vulneració dels drets democràtics més elementals.
Havent intercanviat les diferents inquietuds entre els participants de les Trobades ens sentim reconegudes en les lluites de la resta, i ens cornprometem a:
Seguir treballant de forma local per tal de conservar millorar el territori on habitem, mitjançant una lluita pacífica que englobi la informació conscienciació social. Demanem a l'administració pertinent el compliment de la legislació vigent, una planificació basada en la sostenibilitat, amb la participació de la societat civil, que tingui en compte el medi natural humà que deixi de banda els interessos especulatius i el clientelisme polític.
Seguir proposant alternatives sostenibles a l'actual model imposat.
Establir xarxes de comunicació, debat suport entre les organitzacions per intentar consolidar una unitat d'acció d'àmbit nacional basada en propostes concretes. Per tal de seguir fomentant I'autoformació, la comunicació l'intercanvi d'experiències es potenciaran actes com els celebrats aquí a Figueres.
Treballar per que la societat prengui consciència de l'actual situació que s'impliqui en les diverses reivindicacions.
Empordà, octubre 2003
Aquest escrit ha estat tramès per membres de la plataforma "El Lluçanès és comarca" que van assistir a les jornades que van donar origen a aquest text i en les quals hi van prendre part coJ./ectius de diferents comarques dels Països Catalans
Aclariment de la rella n° 93 (Entrevista) La reproducció del frontal la creu de Lluçà va ser feta a iniciativa de mossèn Àngel amb donacions de la parròquia. Actualment la Generalitat també aplica aquest criteri per tal que les esglésies puguin tenir reproduccions de les seves obres. la rella
Jovent independentista
Les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya al Lluçanès ens vàrem presentar dissabte passat amb una base .sòlida i important, formada ja per més de 20 militants, amb ganes de treballar per la independència i el socialisme dels Països Catalans. Durant la tarda vam posar-nos a treballar fent un seguit de pancartes que heu pogut veure en diferents punts del Lluçanès, amb lemes reivindicatius per a la nació catalana.
Volem una Catalunya lliure, sobirana unificada dins l'Europa de les Nacions. Cal que la nostra tasca serveixi d'exemple per tots els joves del futur, i així seguir augmentant la nostra formació. Hem d'intentar ser un punt de referència a través d'activitats integrades directament a la societat. Estar al carrer, amb contacte directe i constant. Per assolir aquest nivell, cal una participació activa que es pot aconseguir agrupant tots els joves del Lluçanès: des d'Alpens a Sant Feliu, de Merlès a Sant Bartomeu, de Sobremunt a Oristà passant per Sant Boi, Perafita, Lluçà, Sant Agustí, Sant Mártí, Prats, Santa Creu, La Torre, Santa Eulàlia Olost.
Nosaltres volem ser la veu dels joves per ajudar a que la voluntat nostra sigui escoltada. I la nostra voluntat és de millorar, perquè som inconformistes i amb personalitat, defensem la llibertat, la tolerància i les desigualtats. Impulsarem iniciatives als nostres ajuntaments per poder seguir avançant, volem ser més per ser més forts. Promourem el màxim grau de debat entre els nostres membres per tal d'aportar nous elements d'anàlisi que enriqueixin les bases teòriques de I'independentisme, Aconseguirem aquest grau de debat escoltant, si tenim dues orelles només una boca, és perquè escoltem més que no parlem. Estarem oberts a agafar idees, avaluar-les i donar respostes per assolir els nostres objectius. Tothom hi és benvingut, volem diferents punts de vista dins la nostra òptica. Farem una política inclusiva no exclusiva. Els processos de decisió seran oberts a tothom. Tots som iguals, no hi ha ningú per sobre de ningú.
Confiem amb les nostres companys d'Osona i el Ripollès per tirar endavant el projecte de les JERC Lluçanès. Hi ha d'haver un feed-back constant, fomentant l'ajuda mútua per consolidar el projecte del jovent independentista a les nostres comarques. Una mostra d'aquesta voluntat de cooperació és el reconeixement intern en el si de la federació Regional sisena de la nostra categoria comarcal.
El jovent, com s'està demostrant, és una força "emergent", que s'ha de tenir en compte, els polítics cada cop se n'adonen més. JERC Lluçanès serà l'arrel d'Esquerra Republicana de Catalunya. Som l'arrel del que naixerà i creixerà en un futur. Una arrel que alimenta el gran arbre, que ha de créixer més. Una arrel que necessita ser alimentada també. Com més grans i més fortes siguin aquestes arrels, més gran serà l'arbre. Unes arrels que aporten saba nova i enèrgica. Creiem que s'ha acabat allò de dir que els joves passem de tot, aquell "tansemenfotisme" tant dolent. Els joves estem despertant amb ganes d'arreglar aquesta herència que hem rebut i que ha de millorar. Ara és el moment, no el podem deixar escapar. Nosaltres volem donar al saber fer seny d'ERC l'espurna que de vegades es necessita, allò que es vol dir però que mai acaba de sortir. Aquestes arrels de qu� estem parlant es poden regar de moltes maneres. Amb l'ajuda d'ERC, que també la necessitem, i algunes del tot curioses i que venen de fora, d'aquests que viuen al centre de l'univers i que es creuen que quan més cridin, i més agredeixin, més ho arreglaran o més ens espantaran. Això tots sabem que no és així, nosaltres també en sabem de cridar i respondre, cada cop tenim la veu més ample, cada cop som més. Cal respondre a tots els atacs, la nostra resposta serà intel·ligent, conseqüent amb el nostre saber fer. Recordeu-ho: Cap agressió sense resposta.
Visca el Lluçanès i Visca Catalunya lliure!
Tripartit: catalanista i d'esquerres?
Les opinions que té la gent sobre aquest pacte són molt variades. Hi ha gent que opina que Esquerra Republicana de Catalunya Convergència i Unió havien de pactar un govern nacionalista. D'altres en canvi, ja estan totalment d'acord amb l'actual pacte de govern per últim hi ha gent partidària del govern de concentració nacional ( CiU, ERC, PSC ICV ). En Pascual Maragall, en aquest actual govern del qual n'esperem tots bons resultats, hi ha un petit problema, es volen fer massa coses amb poc temps, massa ambició per Catalunya, i potser això els portarà grans problemes a les pròximes eleccions.
Els barcelonins, i molts catalans, es preguntaran si en Pascual ho farà tan bé com a l'ajuntament de Barcelona, on va deixar un deute que el pagarien fins bastant més tard sobre les olimpíades del 1992.
Sobre el senyor Josep Lluís Carod-Rovira, què en podem dir? Alguns pensen que ha enganyat molta gent. D'altres pensen que s'hi ha fet això és pel bé de Catalunya, i d'altres per un rancor contra CiU. Potser el favor més gran que farà ara serà que en Pascual es jubili.
En Pascual Maragall es queixava que en Jordi Pujol tenia família al partit i al govern, però ara, si ens ho posem a mirar, el senyor Ernest Maragall està al govern, el germà d'en Joaquim Nadal també hi està. Parlàvem de família?
No sé què ens espera, però per començar, el senyor Pascual ja ha pujat els peatges dependents de la Generalitat un 3'47% més o menys els serveis de llum aigua. Un fet que a tots els catalans ens ha fet mal va ser la presència del senyor Zapatero al balcó de la Generalitat de Catalunya! Em sorprèn, em sorprèn molt. Què hi feia allà?
Que algú m'ho digui, siusplau. Per mi va ser un patada molt baixa i molt forta, segur que molts catalans com jo hauran sentit el mateix.
No sé què ens depara el futur en aquest govern "Catalanista i d'esquerres", el temps ens ho dirà. Això sí, tots estarem d'acord en una cosa, visca Catalunya!
Francesc Pardo i Sabartés Alpens
El gran somni
AI final de l'estiu, la Rosa, en Sergi en Joan, una colla d'amics, estaven molt avorrits. Estaven a sota d'uns arbres a la vora del mar, però s'havia acabat l'estiu i clar, no es podien banyar al mar perquè ja feia fred.
-Quin avorriment!!- va exclamar en Joan.
-Ja ho pots ben dir- hi va afegir la Rosa.
De cop i volta els va agafar molta son i es van adormir. Van somniar que els venia un extraterrestre volant amb la seva nau. Llavors va baixar de la nau va començar a jugar amb la bicicleta, i van pensar que no els faria res i van jugar amb ell.
després, a causa del fred es van despertar d'un en un, primer en Sergi, després la Rosa i després en Joan, van dir què havien somniat. I va resultar que tots havien somniat el mateix.
JERe - Lluçanès
Marina Valle i Rovira. 8 anys Prats de Lluçanès
12/ENCANTS
ES VEN
-VENC menjadorcomplet, mo� econòmic, en bon estat. T.: 678 41 37 59. (R96/13).
-VENC congelador mitjà, tipus "arcon", mo� bé de preu. Ha funcionat 3/4 mesos. T.: 67841 3759. (R96/12).
-VENC pis nou a Navàs. 3 dormitoris, 2 banys, calefacció ascensor. T.: 67841 3759. (R96/11).
-ES VEN escala de ferro, seminova. T.: 676494552/616604485. (R96/10).
-VENC aparell de fer gimnàs. Per fer steps. Marca Decathlon. Nou. Preu, 40 euros. T.: 93 857 07 85, tardes. (R96/9).
-VENC una escala d'alumini de 5 graons per 30 euros. T.: 699 37 98 91 (R95/6).
-VENC una bola "d'enganxe" per cotxe Renau�, amb doble sistemaelèctric, per 140 euros T.: 699 37 98 91 (R95/5).
-VENC minicadena de música Sharp, per 150 euros T.: 699379891 (R95/4).
-VENC motor de cotxe "Opel Kadet 1.600", per 150 euros. T.: 699 37 9891 (R95/3).
-ES VEN taula de so de 16 canals, marca Sound Craft. Spirit Live. T.. 600 479299. (R95/2).
-VENC cairons (20m2). T.: 938122316. (R95/1).
-ES VENEN 2 bicicletes per a nen de 8 anys. T.: 93 850 80 25. (R94/14).
-VENC taula amb 2 cadires, en mo� bon estat, adequat per a nens de 3 a 8 anys. Preu a convenir. T.: 93 856 01 09. (R94/13).
-VENC 2 bicicletes petites, de dues rodes, en bon estat, adient per a nens de tres a vuit anys. Preu a convenir. T.: 9385601 09. (R94/12).
-VENC magnífica casa, a Prats de Uuçanès, ben situada, jardí amb barbacoa, reg automàtic, 250m2 habitables, 4 habitacions, gran terrassa. T.: 639 38 10 91. (R9417).
-ES VEN Citroën" furgoneta 2cv, matricula,B-HT. Ideal per a coHeccionistes o per a amants de cotxes vells. T.: 93 812 80 07. (R94/6).
-VENC moto ''Vespa 75 Primavera". Matricula, B-8219-IB. En mo� bon estat. Mo� bé de preu. T.: 93 813 90 38 - 670 57 91 67.(R94/5).
�VENC llitet de baranes de fusta; banyera amb peus parc. 2 tumbones. Molt bé de preu. T.: 93 881 91 96. (R94/4)
-VENC peces de cotxe "Ford Fiesta". T.: 93 839 11 27. (R94/3).
-VENC cotxe "Peugeot 205GT 1400cc", blanc, 4 portes, amb 85.000 km. Nou DC altaveus. Sempre a garatge. Preu econòmic. T.: 609 290 170. (R94/2).
-VENC esterilitzador de 6 biberons, marca "Xico"; 1 humidificador de l'aire, marca "Xico". Bé de preu. T.: 93 881 91 96. (R94/1).
-VENC Citroën, lX 1900 turbodiesel", de l'any 94. Aire condicionat, direcció assistida, alçavidres elèctric, tancament centralitzat. Preu, 2.200 euros. T.: 62919 87 69. (R93/6).
-VENC cotxe "Citroën, AX 1400", matricula B-JT, preu a convenir. T.: 629 94 94
38 (a partir de les 6 de la tarda). (R93/5).
-VENC, per canvi de domicili, un matalàs de làtex -90 x 190-, nou per estrenar. Preu, 180 euros. I un fouton150 x 195 x 10- un tatami -228 x 200-. Preu, tots dos, 750 euros. T.: 679 73 31 99. (R93/3).
-VENC un ramat de 6 oques grans. T.: 93 812 91 23. (R93/2).
-ES VEN "cossetxadora" New Holland Clayson, model 1540, per recanvis. T.: 93 857 80 04 (vespres). (R93/1)
-VENC un taquilló estil modern. T.: 699 711 694 - 616 08 38 87 (festius). (R92/29).
Depressió. Ansietat. Tractaments funcionals infantils i altero· ció de conducta. Tractaments d'anèmia.
Antenes:
Prats:
ANTENES D'OCUPACIÓ
Necessites professionals per a la teva empresa? Nosaltres t'oferim de manera gratuïta perfils adequats a les teves necessitats.
Agenda esportiva
23/01/04
Futbol sala
Futbol Sala "Comarcal" d'Osona
ALL Prats-Perruq. GinesteV(Pav.Prats de L.)
FS Oristà-Castell del Brull/(Pav Prats de L.)
Osona Bit-Asmitec SN(Pav.Vic)
Perafita-EXC. Jordana/(Pav.Perafita)
Alpens-Pub El Refugi-Const. Salces/(Pav.Perafita)
24/01/04
Bàsquet
CB Prats - Arenys Bàsquet
CB Prats - CB Artés
25/01/04
Futbol sala
Div. d'honor Catalana. G-2
Racing Güell-Pradenc FC
Futbol
Alevins
Riuprimer-Pradenc FC
Infantils
Pradenc - Calldetenes
Corcó-Olost FC
Cadet
St. Quirze de Besora-Pradenc FC
Juvenils
Torelló-Pradenc FC
St. Quirze de Besora-Olost
Veterans
Santpedor-Pradenc
3a Territorial
Brull-Muntanyà-Sant Boi de L1u�anès Oló-Olost
Sant Bartomeu del Grau - Figaró
Sant Feliu Sasserra - CÒllsuspina
2a Territorial
Berga-Pradenc FC
1/02/04
Futbol
Alevins
Pradenc-Vic
Infantils
Taradell-Pradenc FC
Olost FC-Remei
Cadet
Pradenc - Sagrats Cors
Juvenils
Pradenc FC-Remei
Olost FC-Santperenca
Veterans
Pradenc-Avià
3a Territorial
Figaró-Sant Feliu Sasserra
Sant Boi de �lu�anès-Oló Olost - Sant Bartomeu del Grau
2a Territorial
Pradenc-Balconada
Cinc equips lluçanesos al "Comarcal d'Osona" de futbol sala
Lluçanès.- El Consell Esportiu
d'Osona ha organitzat la catorzena edició del "Comarcal"
osonenc de futbol sala amb rècord de participació: 120 equips inscrits.. D'entre aquests 120 n'hi ha 5 que són del Lluçanès: F.S. Oristà,
Alpens-Pub El Refugi, F.S.
Perafita, OsonaBit (de Sant Bartomeu del Grau), i ALL
Prats. Repartits en set sèries o grups el Comarcal consta d'una lliga, sense playoff final. Els equips lluçanesos juguen els seus partits normalment els divendres a la nit, com a locals ho fan al Pavelló de Perafita (els d'Alpens-EI
Refugi, F.S. PErafita) al Pavelló de Prats (F.S. Oristà ALL Prats), mentre que OsonaBit els juga en diferents pavellons de La Plana de Vic. El campionat ja esta en marxa i s'han disputat sis jornades.
Alpens-Pub El Refugi
Aquest equip que s'estrena a la competició, format per diferents jugadors d'Alpens de Sant Agustí d'altres pobles
del Lluçanès, participa al grup C3, el mateix que el F.S. Perafita. Fins ara, dels sis partits jugats, n'han guanyat quatre n'han empatat perdut un, a més, compten trenta gols a favor quinze en contra.
F.S. Perafita
Igual que l'Alpens-Pub El Refugi, el F.S. Perafita s'estrena juga al grup C3, havent jugat ja sis partits de la seva lliga. Els resultats, pero, són encara millors: cinc partits guanyats i un de perdut, amb cinquanta gols a favor vint en contra. El derbi que enfrontarà aquests dos equips es jugarà al Pavelló de Perafita el dia 7 de febrer.
OsonaBit
Els de Sant Bartomeu del Grau ja coneixen aquesta competició (la temporada passada amb el nom de Homet Pack) i enguany juguen al grup B2, coincidint amb l'ALL Prats. Amb la majoria de jugadors de Sant Bartomeu mateix, OsonaBit ha guanyat quatre
dels sis partits jugats, n'ha empatat un n'ha perdut dos, ha fet quaranta-tres gols mentre que n'ha rebut trenta, situant-se al cinquè lloc de la classificació. Amb l'equip de Prats ja s'hi han enfrontat -el dia 14 de novembre del 2003amb sort per als pradencs, que van sortir-ne vencedors per sis gols a tres.
ALL Prats
Campions del grup C2 la temporada passada amb total domini, amb alguna nova incorporació a les seves files, l'equip de Prats juga enguany -corn hem dit- al mateix grup que el de Sant Bartomeu. ALL Prats, fins aquestes dates, continua amb el seu domini ara a l'anomenat grup, dels set partits que ha jugat els ha guanyat tots, fent quaranta-set gols rebent-ne vint-i-tres.
F.S. Oristà És la cinquena temporada que l'equip d'Oristà juga a la competició organitzada pel C.E. d'Osona aquesta no ha començat massa bé per als seus interessos. Van onzens classificats del grup B1 amb dos partits guanyats dels set disputats, un d'empatat quatre de perduts. El compte de gols també es tanca amb saldo negatiu: vint-i-un a favor vint-i-set en contra. I.P.
PRATS DE LLUÇANÈS
Diumenge, 25 de gener, a les 6 de la tarda, al Pavelló municipal
BSPBCTACLB DB DANSA PROFBSSIONAL a càrrec de la companyia "DE CAP A PEUS"
BXHIBICIÓ DB PATINATGB
-Farella: Javi Moreno i Alina Sabaté -Grup de show: Ripollet, "Sirenes"
ACTUACIÓ DBLS
PATINADORS DBL CLUB "La revolta dels insectes"
Jordi Rièra va reivindicar davant Carod-Rovira un equip ciclista professional a Catalunya
Prats de Lluçanès.- El dimecres dia 12 novembre del passat any, a quatre dies de les eleccions, el ciclista pradenc Jordi Riera, junt amb Carles Torrent i Josep Jufré (corredors professionals catalans), es van reunir amb l'aleshores presidenciable d'ERC a la Generalitat i actual Conseller en Cap Josep-Lluís Carod-Rovira, per demanar-li suport per crear un equip professional a Catalunya. Els tres corredors es presentaven amb ja més suports sumats, com per exemple el de Melcior Mauri -encarregat de muntar una secció de ciclisme al Barça-, el de Joan Mas -mànager general de Kelme-, el d'Òscar Pitarch -expresident de la secció ciclista de la UE Sants, responsable d'esports al Consell Comarcal d'Osona i regidor d'esports de l'Ajuntament
d'Olost- i el de Joan Mill -regidor d'esports de l'Ajuntament de Prats de Lluçanès-.
La creació d'un nou equip professional que s'anomeni CATALUNYA és idea de Jordi Riera -que ja fa temps que treballa amb aquesta possibilitat, fent declaracions en un diari esportiu de gran repercussió- i sorgeix després de veure l'operació que va fer el govern de les Illes Balears creant un equip, però els tres corredors coincideixen en què el model a seguir és el d'EuskaltelEuskadi. Carod-Rovira _es va comprometre a fer tots els passos possibles per tirar endavant aquest projecte tant si quedava a l'oposició a si entrava en el govern, tal com al final ha succeït. Ara, per tant, és elmoment de veure si aquesta voluntat es convertirà en pro-
jecte del nou govern de la Generalitat de Catalunya.
Seria un pas de gegant per arribar a les seleccions esportives catalanes que la majoria d'esportistes d'èlit se sumessin a reivindicacions com la que estan portant a terme aquests tres ciclistes. I.P.
Lluçanès, a.L Adobs Ctra. Sta. Eulàlia de Puig-oriol, Km. 7 TeL 938 129 011 Fax 938 129 046 ale: grans@cconline.es
08515 Sant Martí d'Albars
ORRIOLS S.l.
AI servei de la pagesia M. Àngels Sabalés Plaia Major,71 08513 Pratsde Lluçanès T.: 93 856 OS 92 T. port.: 93 888 00 57
SUPERMERCATS
PLANS - PUJALS, S.L.
Orient,
Colònies i estades fomœ grups reduils els cops de sehnana
