Smt F Sasserra.-Inscripcions per al Taller d'entrenament de la memòria per a gent gran. A l'ajuntament al Casal d'avis.
DissalJte, 9
Oristà. - Camestokes. 5de la tarda,cercavila pe� carrers del poble, seguidament, cremada del Camestokes i berenar. Organitzen,Esplai APA.
A les lOde la nit, a Ca l'Antònia, ball amb la "Fomma Serrallonga". Organitza, là Tertúlia.
Prats de LIuaIIès. - Camestokes. A la 1 del migdia, passacarrers, des del centre Gvic fins a la plaça de l'Església. Organitza, Grup Escoka Uuçanès.
A les 2, a la �aça de l'Església, dinar de Carnestokes -mongetesamb botifarra-, animat pel grup "Poca-so�es". A les 1O del vespre, a la Sala polivalent, ball amb Jordi Bruch .enfrada graftilla-; a la m�a port se sort�arà un porc i una ponera. Els números es venen a diferents establiments de la localitat. Organitza, Cansaladersde Prats.
Smt F Sasserra.- Camestokes. A les 8 del vespre, sopor -mongetes amb botifarra, postres i beures. AI centre Social I'Ateneu. Reserves al93 881 90 66.
DMnenge, 10
La lOtTe cYOristà.- Camestokes. A les 5 de la tarda, cercavila pe� carrers. A 2/4 de7, ball amb"J.M.Pla". Berenar.
Organitza, APA dela Torre.
Pratsde I.IuaIIès.- Camestokes.AImatí, Ballde�Romeus la Pitoto, pe� carrers del poble.Organitza, Dansa i tradició.
A la 1 d�1 migdia; passacarrers amb música i e�gegants de Prats. Organitza, Grup Escoka Uuçanès.
A les 5 de la tarda, a la Sala polivalent, festa infanfil amb el quintet "Ga.en.ric-rac". Preu d'entrada, 4 euros (berenar indòs).Organitza, regidoria de Cukura.
Dinem,12
�Camestokes.Ales 12del matí, esmorzar popular,al Casina.A2/4de3del migdia, dinarpopular, alCasino.A2/4 de 6 de la tarda, espectacleimanfil, amb "� picarol". A les 8 del vespre, ball de Camestokes amb "� pœ", al cosina. Organitzen, Com� de Camestokes i Com�de Festes.
Sta. EtaJ de Ptig-oriol- Cam�okes. A portir de les 3 eia la reia la reia. la reia 1:3 reia
dela tarda,a l'escola, cercavilai, seguidament, festa al Local social.
D¡ous,14
MIIIIIeu (Osona).- Sopor d'Amics de la Biblioteca, lOa edició.Amb Montserrat Uorens. Presentació, Roser lborra. B GALLescenificarà poemes deillibre "Paisatges ínfims".Ales 9 del vespre. Reserves abans del dia 12. DissalJte, 16
Prats de Llumnès.- Ball a la Sala polivalent, a la nit.
Organitza, Futbol aub Pradenc.
�17
Olost. - Carnestokes. A les 5 de la tarda, ball amb "Ignasi Míriam".A la m�a port, berenari, a confinuació, ball dedisfresses. Organitza, Casal d'Avis.
Smt F Sasserra. - Donació de sang. De 10 del matí a 1/4 de 2 del migdia. AI casali'Ateneu DIons,18
Prats de Uumnès.- Espectaclede dansa per a les escoles. "Bpoisdemiracolors", a càrrecdeBúbulus menuts.A lasala polivalent, a 2/4 de 4 de latarda.
Carnestoltes
a les escoles
Divendres, 8.
O St. Bartomeu del G. CEIP "Monjoia".
Disfresses i danses.
Diumenge, 1 O.
O Sto Boi de L. CEIP "Pubilla de Catalunya".
A nivell de tot el poble. Cercavila pels carrers del poble. lectura del testament cremada. Seguidament, berenar a la plaça.
Dimarts, 12.
O Olost. CEIP "Terra nostra".
Cercavila representació amb les disfresses fetes en referència a l'euro.
O Perafita. CEIP "Heurom".
Festa amb disfresses. Es ballen danses.
O St. Feliu Sasserra. CEIP "els Roures".
Cercavila pel poble amb disfresses.
O Sta. Eulàlia de P. CEIP "Garrafó".
Cercavila pel poble amb disfresses.
O Prats de L. "Present. la Mare de Déu".
Cercavila representació amb les disfresses.
Ajuntaments
Alpens
lIUÇ9
Olost
Oristà
Perafita
Prats de lluçanès
St. Agustí de li.
St. Bartomeu del G.
Sant Boi de lluçanès
Sant Feliu Sasserra
Sant Martí d'Albars
Sta. Maria de Merlès
Sobremunt
Sora
Urgències mèdiques
lluçà, Olost, Perafita, Prats de L., St. Martí d'A., Oristà, St. Bartomeu
i Sta. M. de Merlès. Alpens, St. Agustí, St. Boi, Sobremunt i Sora.
Sant Feliu Sasserra Ambulància (Prats)
Altres serveis
llum (Hidroempordà) Aigua (Sorea) Mossos
Bombers
ADF lluçanès
Agents Forestals
J. M. Muntanya I Eduard Selva (8temps).
Col·laboradons: Florenci Barniol, Fondistes Club d'Alpens
Imprimeix: winihard gràfics Sol. (Moià)
Dipòsit Legal: B·31.541·2001
EL WEB D'OLOST EN CONSTRUCCiÓ. Veïns d'Olost han fet arribar a aquesta redacció la seva inquietud pel fet que la pàgina web del poble ha quedat paralitzada des del passat mes de setembre. El web està en construeció malgrat que anteriorment ja estava en funcionament. Cal recordar que aquest tema va ser motiu de polèmica en un Ple municipal entre membres del consistori. A.C.
AJUTS PER AL FOMENT DE LES AaUACIONS DE LES AGRUPACIONS DE DEFENSA FORESTAL (ADF). El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha publicat en el DOGC del dia 16 de gener del 2002 una linía d'ajuts econòmics per a l'any 2002, amb la finalitat de contribuir al manteniment del dispositiu operatiu de les ADF potenciar les actuacions de prevenció, actuació immediata suport a l'extinció dels incendis forestals. El termini és fins el dia 28.2.2002. S'estableixen cinc tipus d'ajut: 1- per a la constitució a ampliació de les ADF. 2- per a l'adquisició de materials mitjans de comunicació. 3- per al manteniment despeses de funcionament de les ADF. 4- per al manteniment de la xarxa bàsica de camins pistes forestals. 5- per a la redacció a actualització de plans de prevenció d'incendis forestals.També des de l'Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona s'han aprovat les bases reguladores de les subvencions per a la prevenció local d'incendis forestals per a aquest any.R.B. LíNIES DE FINANCAMENT PER A LES EMPRESES TURíSTIQUES CATALANES. El Departament d'Indústria, Comerç i Turisme l'Institut Català de Finances ofereixen una línia general de préstecs per a la creació, modernització millora d'establiments empreses turístiques de tota mena i préstecs subvencionats, amb una rebaixa dels interessos, sempre que la inversió tingui lloc a les zones elegibles per raons de reequilibri territorial a regressió demogràfica. Els beneficiaris d'aquests ajuts són allotjaments turístics, allotjaments rurals, agències de mediació viatges, establiments de restauració, bars-restaurants bars empreses d'oferta turística complementària, així com la contractació de serveis de consultoria turística, per empreses i associacions professionals turístiques. Per més informació a la Direcció Generàl de Turisme tel.93 4849500 a a les oficines del Consell Comarcal d'Osona, t.: 93 883 22 12.R.B.
DIMITEIX UNA REGIDORA DE SJ. BOI DE LLUCANÈS. Teresa Corominas, segona tinent d'alc�lde regidora de Serveis Socials Sanitat de St. Boi, va presentar a començaments del mes passat la seva renúncia al càrrec que ocupava fins ara, segons sembla per motius personals, encara que algunes persones creuen que és degut a discrepàncies dins el mateix ajuntament.R.R.
La plataforma "el Lluçanès és comarca" va lliurar-li 4.000 signatures i un dossler El President del Parlament, Joan Rigol, inaugura el nou edifici de l'ajuntament de Prats. Prols de Uuçonès.- En el transcurs dels actes de la Festa Major de la localitat, celebrada el passat dia 22, el president del Parlament, Joan Rigol, va inaugurar el nou edifici que acollirà les dependències municipals. La casa de cal Bach, situada al final del Passeig, és una construcció dels anys 20 de l'arquitecte Duran i Reynals, i té una superfície de 590 m2, a part de 800m2 de jardí. La compra i rehabilitació ha costat uns 100 milions de pessetes. En l'acte d'inauguració també es va comptar amb la presència del director general d'administració local, Josep M. Pelegrí, el diputat de l'àrea de cooperació de la Diputació, Jordi Labòria, el president del Consell comarcal d'Osona, Enric Castellnou, el president del Consorci del Lluçanès, Josep M. Marsramon, nombrosos alcaldes regidors dels municipis veïns. Durant l'acte, pubilles i balladors de la Trencadansa, com a membres de la plataforma "el Lluçanès és comarca", van lliurar al senyor Rigol un dossier d'activitats les 4.000 signatures recollides, demanant-li que tingui en compte la reclamació comarcal del Lluçanès.R.R.fA.('
TRENCADANSA, CONCERTS I BALL A LA FESTA MAJOR DE PRATS. Com és habitual, el ball de la Trencadansa va centrar la Festa Majar de la vila de Prats, celebrada en honor del patró de la parròquia, St. Vicenç. Després de la missa solemne presidida pel vicari episcopal i tots els capellans del Lluçanès, els dansaires van oferir la Trencadansa els ballets de St. Vicenç, a la Plaça Vella. Enguany, va sortir a fer la volta d'honor a la plaça en Manel Bartrons, homenatjat per l'ajuntament. A la tarda hi va haver el concert al pavelló al vespre la serenata, que enguany s'estrenava a la nova seu de cal Bach, per finalitzar amb un ball de gala, tot amentizat per la coblaorquestra Maravella.R.R.
SENYALITZACiÓ DE LES CARRETERES DEL LLUCANÈS. La Diputació de Barcelona ha dut a terme aquestes darreres setmanes una senyalització intensiva a la majoria de carreteres del Lluçanès que depenen d'aquesta institució. S'han substituït tots els senyals antics per uns de nous i, sobretot, s'han senyalitzat gairebé un per un tots els revolts. Només cal anar per exemple de Prats a St. Boi es comptabilitzen al voltant de cent-vuitanta senyals només per indicar els revolts, a part de nombrosos senyals d'stop a la sortida de tots els camins rurals.R.R.
BUTLLETí INFORMATIU DEL CELL. El CELL (Centre d'Estudis del Lluçanès) ha editat el número sis del seu butlletí informatiu on fa un resum de les principals activitats de l'entitat durant l'any on presenta també l'estat de comptes del 2001. A part, també informen de l'inici d'una col.lecció d'imatges històriques del Lluçanès que apareixeran periòdicament hi ha diferents reportatges sobre la sostvegueria del Lluçanès, la població a la comarca o el ball parlat de Perafita, entre altres.R.R.
CURS D'ACORDIÓ DIATÒNIC A SANTA EULÀLIA. El passat dissabte dia 2, a Santa Eulàlia de Puig-oriol, va fer-se la tercera sessió d'acordió diatònic dins el curs que des de l'any passat organitza l'associació Solc, música i tradició al Lluçanès. Com en les sessions anteriors, el professor va ser en Caries Belda, un deis grans virtuosos de l'acordió actualment membre dels reconeguts grups Pomada Mesclat.R.R. LA CANDELERA, SENSE BESTIAR. Les festes de la r
Candelera de Perafita han estat marcades per l'absència de bestiar, degut a la problemàtica generada amb la P.P.C. Tot això, l'organització va preparar un seguit d'actes per festejar igualment la diada. Una cercavila amb gegants, malabaristes, bastoners i grallers el concurs de catalanets van ser els moments més destacables de la festa.A.C.
Avís als nostres clients: I�
Horari del restaurant: Obert de divendres a diumenge. Els dilluns del 28 de gener al 4 de març, romandrà tancat.
Gràcies. 938530075
la PPC al lluçanès
Creix la preocupació a la comarca i el debat sobre la vacunació continua obert.
Davant la problemàtica creada amb l'aparició continua':' da de nous brots de Pesta Porcina Clàssica -PPC- a diferents localitats de la comarca d'Osona que han començat a afectar, en la Zona de vigilància, cada cop més municipis i més part d'aquests a la comarca del Lluçanès, la rella ha preparat una primera aproximació al tema. Per això hem intentat, sense aconseguir-ho, que representants del DARP expliquessin alguna cosa i que en parlessin els directament afectats i altres page-
Per partir amb una base mínimament sòlida i poder parlar del tema amb unes cerets garanties, ens hem posat en contacte amb Merçè Mujal, veterinària, de Prats de Lluçanès a qui hem demanat què és això de la PPC. "La pesta porcina clàssica és una malaltia vírica de caràcter hemorràgic molt contagiosa que afecta exclusivament el bestiar porcí. Està produïda per un virus del gènere pestivirus. L'animal infectat elimina el virus per totes les secrecions excrecions a partir de les quals s'infecten els altres. La transmissió entre granges es pot produir per l'entrada d'animals infectats; a través de vehicles, roba, calçat instrumental, també mitjançant gossos, gats, '--ocells a insectes, a través de purins contaminats, a simplement per mitjà de l'aire. Per tant, cal extremar les mesures de bioseguretat, la qual cosa també implica controlar els moviments d'animals els mitjans de transport utilitats."
AI Lluçanès hi ha municipis parcialment afectats per les zones de vigilància que es delimiten al voltant d'un focus de pesta ( 10 km de radi), tal com estableix la legislació europea, i dins dels quals hi ha restringits els moviments de porcí d'altres espècies.Del territori del Lluçanès que no està afectat pel radi de vigilància no se'n pot treure el bestiar porcí cap a fora de la comarca però sí que hi pot haver moviment d'aquest dintre de la comarca sempre quan estiguin fora de les zones de vigilància.
Sobre el tema de la vacuna, afirma que "està prohibida a la Unió Europea perquè interfereix en el diagnòstic serològic de manera que no permet diferenciar si els anticossos són contra el virus
sos i ramaders. Les mobilitzacions de les darreres setmanes, amb una important presència lluçanesa, i la suspensió d'actes amb animals, com a la Candelera, a Perafita, demostren que el Lluçanès ja en pateix les conseqüències. Esperem, com diuen els enquestats que no passi d'aquí.
La Zona de vigilància afecta part dels termes d' Olost, Oristà, Perafita, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès i Sora
vacunal a contra 'ei virus d'infecció. Tècnicament no és fàcil i en els darrers anys s'ha desenvolupat el que s'anomena vacuna marcada, que permet diferenciar uns anticossos dels altres"
D'altra banda, la Unió de Pagesos del Lluçanès està participant activament en les mobilitzacions que el_ sector està duent a terme per reclamar més i millors mesures per afrontar la problemàtica. Per al sindicat majoritari del camp de Catalunya hi ha un seguit de temes urgents a resoldre i un seguit de mesures a prendre posteriorment per garantir la seguretat el manteniment de les explotacions familiars. El resum de les reivindicacions us el plantegem
a continuació.
"Hi ha dos temes urgents a resoldre. Primer, acabar amb la pesta i, segon, aplicar mesures d'intervenció per donar sortida al bestiar immobilitzat. Un cop assolit això caldria obrir un debat sobre els següents temes:
- Reestructuració sanitària del sector porcí (potenciació de les ADS, control del moviment d'animals, crear estructures de centres de neteja desinfecció de vehicles ).
- Canvi d'estructura productiva afavorint les expíotacions de truges, així com els cicles tancats, tant a nivell de granja individual com a nivell comarcal, donant per entès que ens referim a explotacions familiars agràries.
- Canviar la filosofia base de política sanitària a nivell europeu, vers una política de vacunació amb vacuna marcada. Estem en desacord amb el principal sistema d'eradicació de la PPC en la política seguida per la UE: sacrifici massiu i indemnització.
AI Lluçanès,
la sensació és que la problemàtica es veu cada cop més a prop i que les mesures van lentes
Enquesta a pagesos i ramaders:
1- Creus que s'hauria de vacunar? 2- Com veus les mesures que es prenen des de l'administració? 3- Com ho veus des de casa teva?
Josep Font Puig, ramader i veterinari.
Prats de Lluçanès
1- No sóc partidari d'utilitzar la vacuna indiscriminadament, però en el moment que hi hagi una vacuna que sigui marcada (és una vacuna que permet diferenciar si el garrí ha estat en contacte amb la vacuna o amb el virus) en seria partidari. També seria partidari d'utilitzar la vacuna normal a la zona de protecció però s'ha de ser molt rigorós. Ara, mentre no sigui a tot Europa que es decideixi vacunar, el tema no és viable.
2- Aquest virus és diferent del que se sol donar, és lent des que comença la malaltia quan es pot detectar ja es massa tard mentre es va propagant. L'administració ha actuat molt lenta i es demostra que no s'estan fent les coses prou bé perquè el virus continua sortint. La situació a la Plana de Vic és molt complicada i el fet d'haver-hi els escorxadors els garrins tant junts encara ho accentua més.
3-Crítica problemàtica sóc bastant pessimista. Hem de prendre les màximes precaucions tenim por que no ens comenci a entrar algun brot al Lluçanès.
Josep Ma Soler, pagès i ramader de la Sala, de Santa Creu de Joglars
1- Potser el tipus de vacuna que hi ha ara no és correcta n'haurien de fer una d'adequada, però a Alemanya quan hi ha problemes deixen vacunar els porcs de la zona d'influència i matar en un escorxador de la mateixa zona.
2- Haurien d'ajudar més el pagès el petit ramader. Aplicar altres tipus de mesures. No pot ser que deixin pesar 140 kg. els porcs, amb tots els inconvenients que això comporta i en molts casos perquè s'acabin matant igualment. A aquesta gent afectada, se'ls pagarà algun dia el mal que se'ls està fent? A la zona del Lluçanès que encara que no es veu afectada per la pesta que ens van analitzant els porcs, si aquest són lliures del virus ens els haurien de deixar treure cap a les comarques veïnes.
3- Malament, de moment ens afecta de manera indirecta i el pitjor seria que ens arribés la pesta. No entenc que ningú sigui capaç de fer una cosa ben feta. És per arruïnar tot Osona.
Josep Salada, pagès i ramader de Cal Planés de Sant Feliu Sasserra
1- Crec que s'hauria de trobar una vacuna, si no, no se solucionarà mai.
2- No les veig correctes, agafar aquests radis que rebi la gent que no té cap culpa si encara els paguessin els porcs
morts aviat.
3- Malament, crec que la solució seria fer granges de cicle tancat, per experiència puc dir que es tenen els virus més controlats i sanitàriament es millora molt. També penso que aquestes concentracions de granges no són bones per res ja fa anys que s'haurien d'haver pres mesures. El que rep és el pagès.
Josep Espelt Vilamitjana, de El Graell, Alpens
1- Sí, perquè si es pot solucionar amb vacuna no cal deixar-ho escampar.
2- Les mesures no les trobo correctes. No és un bon sistema el de matar el bestiar sa.
3- A Osona molt malament, aquí, a la nostra zona, de moment bé si ningú infecta.
Ma Àngels Giravent, ramadera del Mas Pujols, de Sant Boi
1- Crec que a nivell d'Europa és una política molt dolenta la que s'està portant. Havent-hi una vacuna és ridícul matar tant bestiar sa. No entenc perquè el radi dels 10 quilòmetres
no et deixen treure bestiar quan ja fan les anàlisi aquest surt lliure del virus.
2- Bastant malament, nosaitres tenim un granja de 35 truges que està al radi dels 10 quilòmetres i fa 15 dies que tenim el bestiar immobilitzat. Ja veurem què passarà d'aquí a unes setmanes quan es vagi fent gros.
3- No gaire bé, molta por. Tenim una altra granja que no és immobilitzada prenem totes les mesures que podem. Per desgràcia si agafem el virus que no poguem dir que no hem fet tot el que calia.
Martí Rusiñol, ramader de Cal Miquel, de Pinós
1- Crec que sí, que s'hauria de vacunar.
2- Els porcs s'han de poder mattar treure de les explotacions. No pot ser que es quedin immobilitzats
3- La situació és molt conflictiva. Fins ara ho vèiem molt de lluny. De fet a la Plana hi ha molta massificació, però comencem a trobar que s'acosta. A més en això hi entren qüestions polítiques.
Josep Ramon Cunill, ramader, de Santa Eulàlia de Puig-oriol
1- Sobre la vacunació, no n'estic prou informat, però crec que podria ser una bona solució.
2- De moment, aquí no hem tingut massa problemes. Hem pogut anar traient porcs. Esperem que no canvlï.
3- Hem començat un any molt dolent. Crec que s'ha esperat massa a prendre mesures. Quan hi ha una emergència no pots permetre't el luxe de deixar passar el temps. En aquests moments els pagesos estan patint una situació increïble, desmoralitzant. Costa molt tirar endavant un negoci, invertir per la teva granja a fi de poder garantir bona qualitat. Després, en un moment, t'ho tiren tot a terra. Aquest esforç ha de ser recompensat si es vol que els pagesos continuïn.
Ricard Mampel, pagès, de Perafita
1- Hi ha uns interessos econòmics a Brussel·les que són els que no deixen vacunar. S'havia fet sempre i no entenc que no ho deixin fer.
2- El que passa és que el que tenim no és un Departament ni és res, són una colla de funcionaris mal posats inútils.
3- La pesta acabarà amb els quatre petits que hi ha i només quedaran els grans grups, com sempre.
Jaume Cribillés, ramader del Vilar, de Sant Bartomeu del Grau
1- Em fa molta por. Com a ramader, potser seria la solució, però,per al mercat no ho veig gens clar. Els americans presumeixen que no vacunen els seus porcs ens podrien arribar a fer creure que són els millors i intentar portar-ne aquí.
2- És molt confús tot plegat, allà on hi ha els focus sí que s'hi actua ràpidament, això és bo. Però això de portar-los a l'escorxador no ho veig gens clar. Si ho fan cal que siguin molt seriosos en el tema analític perquè no se'ls escapi de les mans.
3- És un tema molt complicat, tant si està buscat com si no. Rebem molt tots, fins tot qui no s'ho pensa, perquè quedarem afectats tots plegats.
Ramon Erra, pagès, Sant Martí d'Albars
1- Si es vacunés a tot arreu, sí.
2- Depenen massa de Brussel·les. S'haurien de poder prendre mesures i decidir des d'aquí. Els tràmits europeus són molt llargs i .aquí no es pot decidir res.
3- La situació és molt preocupant, ja fa massa que dura el límit cada cop és més a prop.
"La, cooperació és per compartir, no models. 'Tu només hi ets de passada."
ENTREVISTA: ROSA M. BESORA
La Rosa Ma. Besora, és de Prats de Lluçanès, té 21 anys és estudiant de segon d'infermeria a la Vall d'Hebron, de Barcelona. Fins l'estiu passat gairebé no havia sortit del nostre país, però diu que des de petita que tenia al cap que volia marxar i li va sorgir l'oportunitat Se'n va anar a Nicaragua amb una O,N,G, de la facultat de magisteri. S'havia fet a la idea que les coses no serien fàcils, que marxava lluny i per un temps que potser no era molt -un mes- però que segons com podia ser molt, i que li feia molt de respecte,
Com va començar tot això?
A través d'uns fulletons que es repartien a la facultat em vaig posar en contacte amb E.M.C.!, que és I'ONG que prepara les estades a Nicaragua. La porta un senyor que hi ha viscut molts anys i que és el que planeja les estades amb els estudiants per tal que puguin cooperar i donar suport a les escoles d'allà.
Bàsicament, la gent que hi va són estudiants de magisteri, educació física, musical psicologia, però hi pot anar qualsevol persona. El viatge ens el paguem nosaltres.
-On vàreu anar a parar?
- Anava amb dues amigues, la Glòria i la Vanessa, i en total 70 persones repartides a diferents llocs del país. Un cop vam arribar allà, ens recollia la gent dels pobles on anàvem destinats, però a la nostra comunitat hi havia les guerrilles i com que era època d'eleccions les coses anaven una mica maldades i, finalment, amb les meves amigues i 9 persones més vam anar al nord de Nicaragua, a la comunitat de Tonala, municipi de Puerto Morazan (Chinandega), una zona on hi havia passat l'huracà Mitch.
- Com van ser els primers dies al país?
- Brutal! Els tres primers dies van ser els més durs. A ciutat, ho veus pobre, però a la residència de la universitat estàvem bé, però quan t'agafen amb el cotxe, ben desbaratat, i et porten a la comunitat, no té comparació. Vam tardar 4 o 5 hores, uns camins amb uns forats i arribes allà, cap carrer enquitranat, sense llum, amb pilots d'escombraries, els porcs, els gats, les gallines tot, absolutament tot al carrer, i tu arribes allà dius... aquí hi ha passat una guerra! Sembla que no ho acabes d'assimilar, les cases sense portes, la teulada d'uralita, d'altres amb plàstics. També hi ha qui econòmicament està bé i té un caseta confortable.
- On vivíeu?
-
Ens van repartir amb els professors i les seves famílies i vaig tenir la sort de poder estar amb les dues companyes a
casa d'una professora. És una sort, quan és el primer cop que hi vas, tenir algú què realment entengui què és el que t'està passant i ho puguis compartir, perquè vam arribar a la casa i el terra és terra, res de ciment, i teníem un llit, sense matalàs i una mica de cortineta en d'altres comunitats ni llit tenien, l'impacte és molt gran i dius "Com m'acoblo aquí?" Llum, de tant en tant, aigua, si no hi havia llum no teníem aigua ells
per Imposar
cap problema. Quan plovia, que feia unes tempestes impressionants, recollien l'aigua de la teulada amb bugaders grossos i d'allà bevien i s'hi dutxaven i tot ho feien amb aquella aigua. - Crec que la primera nit vàreu tenir sorpresa, - Sí, vam sentir que tot tremolava i li vaig dir a l'amiga, "tremola tot, deu ser el gat que ens han dit que a la nit es passeja per la teulada no, no, "això ha de ser un terratrèmol", ells tan tranquils i nosaltres histèriques. La primera nit, sembla que ha passat la guerra i aquest moviment de terra i dius: "Senyor, què hi faig aquí?! Per què he vingut? Qui carai m'ha manat de venir ? AI matí, ens expliquen que amb els canvis de temps és molt normal que passi ja que estem en zona volcànica, mentre, ens donen l'esmorzar, arròs, fríjoles i formatge fregit, a les 6 del matí, i no ens queien les llàgrimes perquè dius ja hi som ho hem decidit, segur que ens ho passem tope bé, però són els primers impactes que et fan dubtar de si ho aguantaràs. Després, tot passa volant.
- Com era el contacte amb la gent?
- Molt gratificant, et donen molt. Suposo que ho fa perquè estan limitats i a tu et veuen com una persona que els has d'ensenyar tantes coses consideraven que ser nosaltres allà era una gràcia de Déu i tu marxes convençut que no els has ensenyat res. Hi ha molta feina per fer.
- Quina era la teva tasca?
- Treballar amb els nens de l'escola. Els primers quinze dies tenien vacances i els vam muntar un esplai amb jocs, i
molts tallers perquè portàvem molt material escolar que havia recollit a Prats. També moltes hores fent reunions amb professors explicant-los el nostre sistema i et feien moltes preguntes. Quan els nens van tornar a l'escola compartíem classes amb els professors a les assignatures que més enteníem. També visitàvem les escoles de les comunitats més petites per si l'any vinent s'hi podia portar a terme algun projecte. També com a estudiant d'infermeria vaig poder anar alguns dies a la consulta i vaig quedar parada dels pocs recursos de què disposen. Tenen 2 termòmetres per 5.000 persones i les intervencions quirúrgiques es paguen.
I - De què subsisteixen?
-Molta gent treballa al cultiu del plàtan, i del camerón, un peix petit que pesquen a Puerto Morazan. Però són molt pocs els ingressos que tenen. Les dones tenen moltes botiguetes a la mateixa casa, fan tortas o compren arròs a la ciutat ho venen. A la casa on estàvem hi havia una botigueta i la dona al matí treballava a l'escola i el nen de 6 anys es quedava a la botiga a la tarda ho feien al revés.
- I les escoles?
-Com que són molts nens, fan un torn al matí l'altre a la tarda. L'escola és gratuïta, però no tenen llibres i de material per anar a escola poquíssim; hi ha nanos a qui preguntes per què no van a l'escola et diuen que no tenen llibreta ni llapis. Això sí, a l'escola amb uniforme i arregladets quan al carrer van quasi sense roba. Abans d'entrar es posen tots en fila i canten l'himne de Nicaragua.
- I quan s'acabi el material que els porteu?
- El que vam intentar és que no depenguessin del material que nosaltres els portàvem, sinó que han d'aprendre a utilitzar els recursos que tenen per tirar endavant.
- Quina impressió t'ha quedat
- Si podem tornar-hi s'ha de fer molta feina, però et veus molt limitat perquè hi. ha molt poca cosa i el seu temperament fa que s'ho agafin molt tranquils, no tenen pressa per res a tu et costa molt perquè voldries fer molt veus que no pots tant, que portem un altre ritme de vida i tampoc tenim dret a anar allà i dirlos va!, ara som nosaltres aquí i ho canviem tot i no, tu vas allà a compartir unes coses ells te n'ensenyen unes altres i tots ens enriquim, i que ho tenen muntat així i que nosaltres hi som un mes que els que es queden són ells. G/òria i Montse
Plaça Nova, 13·08513 Prats de lluçanès· T. F.:93 850 82 11
KiP' "",::.c.P,'
VENDA REPARACiÓ
MAQUINÀRIA D'OFICINA
Ter, 81 baixos
Tel/Fax 938 512 365
08560 MANLLEU
Copisteria Blanca
Fotocòpies, material d'oficina d'informàtica, enquadernacions
Carrer Nou, 4 T.: 6464361 80 Prats de Lluçanès
CITROËN
PAU GIRÓ, S. l.
Venda i reparació de motos i bicicletes
Plaça Vella, 13 08513 Prats de Uuçanès
T. fax: 93 856 01 04
Balenyà � (L'Ajuda)
T.: 938 124 904
Mòbil:659 444 022
GARATGE I'ASSEIG, S.CC.Lo
Agènda RENAU!:t'
Polígon les Saleres, 28 T. F.: 93 856 04 14 08513-Prats de Lluçanès
8 de febrer del 2002
TONI DOMÈNECH
Xemeneies, colderes, llors de foc, estufes
Telèfons: 9385951 76/639 78 7283 (No robremdesPa!mterds1 Om.SIoTereso,7·VI1'(DIes
TALLER DE REPAR,ACIÓ MARTI, S.L.
Av, Lluís Vilaclara, 1 T. part.:93 881 90 88 T.: 9381390 51 T. mòbil: 689 755 273 08274 SANT FELIU SASSERRA
Gaspar Codina Salada TOT AUTO
RAMON GIRÓ ROCA
Transport diari a Osona, Lluçanès i Berguedà Telèfons 651 82 33 26
AUTO TAXI Gaspar
Uoguer de colxe amb xofer '9 plo�es,di¡motilzo!.'Autonlzot per a transport escolar 'Viatges organitzats 'Anades recollides a l'aeroport
EL CARNAVAL
tiDe tard a de primer, Carnestoltes pel febrer"
Les festes de Carnaval, juntament amb totes les festes de Pasqua depenen del cicle de la lluna. Per trobrar-ne la data es busca la primera lluna plena després de l'equinocci de primavera que és el 20 de març. El diumenge següent a aquesta lluna és Pasqua una setmana abans Diumenge de Rams. Quaranta dies abans és dimecres de cendra, darrer dia de Carnaval.
A Catalunya, com en altres llocs, el Carnaval és una superposició de festes de diferents cultures que animaven l'entrada de la primavera. Tant Carnaval com Carnestoltes són dues paraules que semblen tenir la mateixa procedència, del llatí carnem levare carnes tollitas, que signifiquen prohibir la carn.EI primer dia que se sol celebrar és el Dijous gras a llarder, quan es consumeixen truites, botifarres i coques de llardons. L'endemà, el divendres, apareix la figura del Carnestoles, un personatge que convida tothom a la disbauxa el dissabte, des de fa uns anys està destinat als grans concursos de disfresses, els balls i les rues. Diumenge, encara que a alguns llocs sol ser un dia tranquil, també hi ha desfilades i sobretot actes infantils.En algunes poblacions hi ha una gran mobilització de veïns degut a 'les grans batalles que s'estableixen entre diferents bàndols amb diferents productes, comfits, caramels a fruita.
El dimarts de Carnaval ve marcat pels nombrosos àpats col.lectius que se celebren a alguns llocs com Castellterçolo Bagà. El dimecres de cendra és el dia de l'enterrament de la sardina, es llegeix el testament del Carnestoltes i es crema. Comença el període de Quaresma.
El nostre cançoner està ple de cançons carnavalesques, algunes amb doble sentit, i altres que ja han perdut la finalitat amb que van sorgir i ara han passat a ser jocs per a la mainada com és el cas de La vella Miralda a el Tió fresca.
D'entre els Carnavals més populars actualment, cal citar els de Sitges, Vilanova la Geltrú, Solsona i Torelló, a part d'algunes poblacions del Vallès que han man-
tingut a recuperat els anomenats Balls de gitanes.
Lluçanès hi ha moltes poblacions que celebren balls de disfresses carnavals infantils. Entre les manifestacions festives d'aquests dies cal remarcar a la nostra comarca el sopar-ball del dimarts a la nit a St.Feliu Sasserra, l'àpat col.lectiu del migdia del mateix dimarts a Alpens a el Ball dels Romeus, amb la Correguda i la Pitota el diumenge al matí a Prats de Lluçanès.
Roser Reixach Prats de Lluçanès
El racó de la feina VENEDOR
Centre Veterinari Lluçanès
Us informem del nou horari
Dimarts a dijous, de 10 a 1 de 6 a 8
Divendres i dissabtes, de 10 a 1
Diumenges, d'11 a 1,30
(Tancat l'últim diumenge de cada mes)
QUETA BOSCH - CONXITA BERENGUERAS
Av. Pau Casals, 56 - Prats de Lluçanès T.: 93856 06 86
MAJOR, 44, bis T.: 93 850 81 92 PRATS DE LLUÇANÈS
ATENCIÓI COMENCEM LES REBAIXES EL DIA 8 DE GENER
AO'Yo de dte. en roba ·30'Yo de dte. en sabates
I GRANS OFERTES EN PUERICULTURA
Important empresa de ioieria necessita persona responsable, major de 3S anys, per dedicar-se a la venda.
Raó: 629 30 96 15
TREBALLADOR
Per a granja de vaques, amb experiència
Raó: 686 91 95 22
NOIA
S'ofereix per fer tasques domèstiques
Raó: 687 23 86 39 (Vespres)
A LA GESTO'RIA FEM ANYS !!!
Informaci6 extreta d,el [liari Ofi·cial! de la Generalitat de Catalunya � Convocatòria 2002
"". busmllti w._:] ibe-soro's s,œ.
ÏI� Ajuts per a I, fument d'actuado ns de desenvolupament del medii rurall" wee 25¡'(1112002 (¡l3g. 1600)
r�ff Convoca,toria' sobre 1",apIiU'lJacïó de les bases per a ¡la concessió d'ajuts de suport a les fam'ilies amb imants menors de 1res anys i per a a: famí ¡i,BS nombroses amb lnfants menors de 6 anys. I[IQiGC 18lOlJí;12 (M�, 1129)
Per poder demanar 1:'ajlUt cal que la unitat famiildar nu superi ,36.060,73£ d'ingressos. L'irnpmi d e II'a]ut serà de 480,8.0 F irtfJL i níant..
íl'q' Apmvaidió de tes. bases per a lla eoncessjó de subventions per ,suprimir ba:rreres arq¡uileclòniques i barreres de I:a comuli1'icació. [DOG'C" 18·',,1l"1'11r1j2 (I" '11113) .' .'. IV pl; lpag,. JL
I�"" Establament del programa de suport al l'autonomia a la pfipia llin:. s'obre COII'ltQœIDr48 1 s�ap'roven les bases per a la concessió d' �lUts a persones InarutaIls per a prog�d'�Yles dd Departament de lBe;t:1esta Socia'l en �tèria de serveis. sócial· [l()(àC lJ;\lUlffi2 .[p��. 1 15)
Els tres topònims d'aquesta secció ens traslladen inevitablement a l'època medieval. Anem a pams. Ja hem comentat en una altra ocasió que el nom Lluçanès deriva de Lluçà que té una llarga història durant l'Edat Mitjana (la família Lluçà fou baronessa i propietària de mig Lluçanès). Un a zero.
I d'Agustí? Què n'hem de dir? (rima i tot). Es tracta d'un sant nord-africà que va viure entre el354 i el 430 (i que consti que no m'he deixat pas el número 1 al davant d'aquestes xifres). Aquest vailet algerià va portar una joventut una mica esbojarrada: no es va batejar fins els 30 anys, va amistançar-se amb una mossa van tenir un fill anomenat -agafeu-vos!- Adeodat. Ara bé, un bon dia va trobar el camí recte en va fer molta, de feina. Ha acabat sent un dels anomenats Pares de l'església (al costat d'Ambròs, Jeroni Gregori), les seves idees han influn: molt en la història d'Occident. Què té a veure sant Agustí amb l'Edat Mitjana? Coi, només cal veure que va fundar un orde religiós important, el dels agustinians, que van viure predicar en llocs com el monestir de Lluçà (si em sentís mossèn Àngel-E.P.D- dient això de monestir, m'estiraria les orelles). Dos a zero.
Acabem. Només cal obrir un diccionari de la llengua per saber que un alou era un territori que, en els temps medievals, no estava sotmès a cap senyor. que els historiadors em perdonin si ho simplifico massa. Tres a zero.
Av del Prat, 7 Pol Ind. 08 180 Maia Tel 93830 09 03 Fax 93 8Z0 76 01 E-mail winihard@sefes.es
Impressors des de 1902 disseny gràfic imatge corporativa serveis editorials «impresos en general maquetació llibres, revistes edició de catàlegs
els encants (anuncis gratuïts)
Per posar anuncis en aquesta secció heu de telefonar al 93 853 00 49
ES VEN
-ES VENEN tota classe d'articles de màquines de munyir. T.: 93 888 01 74. (R46/7).
-ES VENEN depressors i pots de llet, pots per decorar, membranes i peçoneres de tota mena. T.: 93 888 01 74 (R44/3).
-VENC monedes antigues d'aram, de totes classes, i paper moneda. T.: 93 857 8051 (R44/1).
-VENC euga adulta per a pastura poltre de 2 anys per munta. T.: 93 744 71 01. (R46/3).
-VENC cadells "Beagles". T.: 93852 7093. (R46/1).
-VENC aus corredores: emús. Raó: Xavier. T.: 93 821 3047 (R46/6).
-AL CARRER NOU, de Prats de Lluçanès, casa de pedra en venda. 220m2 construïts. Consta de 2 pisos de 3 habitacions garatge. 80 m2 d'hort. Calen reformes. T.: 93881 90 14.(R46/5).
-VENC motocicleta de 49c.c., "Puch cóndor 3". T.: 639369341. (R46/4).
-VENC casa amb jardí a la urbanització "la Codina", de Sant Bartomeu del Grau. Acabats de primera qualitat. T: 679 45 49 61. (R40/4).
-VENC 2 bombones de gas butà. T: 93 812 80 07. (R44/2).
-VENC càmera de fer fotos CANON. Objectius: 50; 70-210; 28-70. Flaix, trípode, bossa i altres accessoris. T.: 93 888 90 22. Tarda-vespre. (R44/4).
-ES VEN làmpara antiga de coure ceràmica de 5 braços. T: 656 58 79 80. (R41/4).
-ES VEN peu de làmpara de bambú, nou per estrenar. 49 cm. d'alt per 17 cm. d'ample. 7.500'-ptes. T: 656587980 (R41/3).
-VENC plaça de pàrquing, al carrer Reforma, de Prats de Lluçanès. T.: 93 85603 13. (R44/5).
-VENC remolc-tenda. (Traient la part interior del remolc, fa 2 metres x 1 metre i mig). Preu econòmic. T.: 626 53 58 55. (R46/2).
-VENC Opel Corsa GSI blanc en molt bon estat, amortidors Koni regulables i tancament centralitzat. Preu: 300.000'- ptes. T.: 636 75 82 32. (R43/2).
-ES VEN pis nou per estrenar, amb terrassa i jardí, a Prats de Lluçanès. T.:93 883 36 21 (vespres). (R42/2).
-VENC piano de cua, marca Kawai, RX2. 1 any d'antiguitat, afinació de garantia per fer. Preu de venda, 1.750.000'-ptes. (Preu mercat, 2.600.000'ptes.) T.: 93 877 49 88 i mòbil 609 95 48 63 (R45/2).
-VENC mobles, per moblar una casa sencera, i complements -des de disfresses, instruments, etcètera. T: 938855593. (R45/3).
ES COMPRA
-COL·LECCIONISTA, interessaria comprar bitllets locals de Prats de Lluçanès, de 25 i 50 cèntims, i monedes de la Cooperativa olostenca, de qualsevol preu. Passo a domicili. T: 65658 79 80. (R41/5).
-COMPRO motos velles i recanvis (Montesa, Ossa, Bultaco). T.: 93 775 41 09.(R41/7).
-COMPRO motos velles de totes marques i models. Passo a recollir i pago al comptat. T.: 93 7755952 (.R41/8).
-COMPRO ampolles velles de cava, que siguin plenes. Passo a domicili. T.: 656 58 79 80. (R37/11).
-COMPRO bombones de gas butà de càmping, de les grans i buides. T: 93 8560429 - 93 850 80 69. (R39/7).
ES BUSCA
-BUSCO casa de poble, de lloguer, per tot l'any. Zona Sant Feliu Sasserra. T.: 637279663. (R38/3).
-BUSQUEM masia per llogar tot l'any a la comarca del Lluçanès.T.: 93 796 06 55 (Oriol) 630 94 96 81 (Montse). (R45/5).
-BUSCO casa de pagès, per la zona del Lluçanès, per a tot l'any. T.: 93 675 17 72 o 619 90 81 84(R45/1)
-BUSQUEM garatge de lloguer a St. Bartomeu del Grau. T.: 93 888 91 67. (R41/9)
ES LLOGA
-LLOGUEM casa de pagès prop d'Olost, amb aigua, llum telèfon. En bon estat. T: 93 888 01 44. (R38/4).
-LLOGO vivenda a Vic. T.: 93 886 28 70. (R39/6).
-LLOGO casa unifamiliar, de 100 rn', amb garatge4 places- i pati de 250m2, a Santa Eulàlia de Puigoriol T.: 93 855 40 06.(R46/10).
-ES LLOGA apartament, caps de setmana, setmanes, mesos o tot l'any, a I' Estartit. T.: 659 89 85 22 - 972 75 08 15. (R46/8).
-LLOGO pis a Olost, molt ben situat. 4 habitacions garatge. T: 93 888 01 04. (R46/9).
S'HA PERDUT
-S'HAN PERDUT unes ulleres graduades, a Prats de Lluçanès. T: 93 856 0332. (R40/1).
-S'HA PERDUT un braçalet d'or amb les inscripcions "Eric/Jordi", a Prats de Lluçanès, pels voltants de les atraccions. T:93 856 0367. (R45/4).
ES TRASPASSA
-ES TRASPASSA peixateria en ple rendiment, a Prats de Lluçanès, per no poder-la atendre. Cèntrica. T.: 93 856 00 03. Trucar en horari de botiga. (R41/10).
ES REGALA
-REGALO gossos de caça, cadells, de 2 mesos. T: 93 813 90 03. (R44/6).
F.ondistes Club d'Alpens
Alpens.- Aquest Club va néixer prova si la comparem amb d'alara fa 13 anys r!:-T--'::;:::-;:==�::;¡;;¡;:¡;:¡¡:���� tres de la seva quan es va fer categoria. la "I Cursa de El recorregut Muntanya 3 té 1.000 m. de Comarques". desnivell acu-
La intenció era, mulats 26 i és, donar a km. de distànconèixer el cia, amb avipoble i el seu t u a II a m e n t s entorn passant cada 5 km. pels llocs més
Això vol dir emblemàtics que sense la (camí ramader, Callet de les col-laboració desinteressada de Bruixes, Sta. Margarida, bona part del poble (unes 80 perPuiqcornedor, Sant Pere de sones) no seria possible tirar-la Se II) endavant. rra onga
Aquest nom va sorgir perquè al El récord de la prova el va aconllarg del seu recorregut passa per seguir en Quico Soler, de tres comarques ben diferencia- Casserres (Berguedà), l'any des paisatgísticament: el 1998, amb 1 :51 '03". Lluçanès, el Berguedà el Probablement el millor corredor Ripollès. del país en aquesta especialitat. En les primeres edicions, quan Un altre tret que la diferencia de les curses de muntanya encara les altres curses és que no es no eren gaire conegudes al nosdonen premis en metàl·lic, sinó tre país, no hi havia gaires partici- que s'obsequia amb productes pants. Però d'aleshores ençà han autòctons (donats pels col-laboanat agafant adeptes arribant a radars) als participants. 236 participants en la passada La XIII Cursa de muntanya 3 edició, una xifra molt bona si Comarques se celebrarà el pritenim en compte la duresa de la mer diumenge de juny.
Dissabte, _Il de febrer
-Bàsquet. Infantils. Masculí. Sagrat Cor-Prats -Bàsquet. Lligo Boges. Aficionats. Grup A. Prats-B.V.95 -Futbol solo femení.
Pradenc-Penya Andorra L'H Lluçanès F.S.-Megadones CFF -Futbol solo. Divisió d'honor. Grup 1. St. Celoni Celanesa-Pradenc -Futbol. Juvenils. 20 divisió. Grup 13. Olost-Seva -Futbol. Cadets. 1 a divisió. Grup 6. Pradenc-Tona -Futbol. Alevins. 20 divisió. Grup 14. Olost-OAR VIC Moià-Pradenc
Diumenge, 10de febrer
-Futbol. 20 regional. Pradenc-Caldes de Montbui
Patinatge a Prats de LI.
Prats de Lluçonès.- El passat 28 de gener, va celebrar-se, al pavelló d'aquesta localitat, la segona prova social de patinatge artístic, organitzada per l'entitat "Patinatge artísticPrats de Lluçanès". La prova donava l'oportunitat als patinadors de demostrar les habilitats adquirides al llarg del curs de forma individual, davant un nombrós públic que assistí a l'acte.
L'estructura del festival evita de crear cap mena de rivalitat entre els participants, ajuda a familiaritzar-los amb el repte i l'ambient que es trobaran quan hagin d'afrontar les proves puntuables de les diferents competicions en què 'prenen part.
L'activitat s'allargà més del previst donat el gran ��-��-----'''-' nombre de participants que hi hagué. M.R.
Membrado, pilot oficial de Renault en r al-Hs
Olost.- La xarxa de Concessionaris Renault de Catalunya ha signat l'acord amb Josep Maria Membrada perquè aquest actuï com a pilot oficial de la marca en el proper campionat de Catalunya de ral·lis. Membrada va ser campió de la fórmula Renault-2001.A.C.
Quinzena esportiva
-Futbol. 30 regional.
Collsuspina-St. Bartomeu del G.
Olost-Seva
Balenyà-St. Feliu Sasserra
-Futbol. Juvenils. 20 divisió. Grup 13. Pradenc-St. Feliu de Codines -Futbol. Cadets. 20 divisió. Grup 13. Olost-Ripoll
Dissabte, 16 de febrer
-Bàsquet. Benjamins. Mixt. Grup B.
El Roser-Prats -Bàsquet. Alevins. Mixt.
Prats-El Roser -Bàsquet. Infantils. Femení. Grup B.
El Roser-Prats -Bàsquet. Infantils. Masculí. Prats-Joan XXIII "B" -Futbol solo. Divisió d'honor. Grup 1.
Pradenc-Can Massuet El Far -Futbol. 20 regional.
Sta. Eulàlia de Ronçana-Pradenc
-Futbol. Juvenils. 20 divisió. Grup 13. Moià-Olost Seva-Pradenc
-Futbol. Cadets. 1 a divisió. Grup 6. Remei-Pradenc
-Futbol. Cadets. 20 divisió. Grup 13. Escola F. Osona-Olost
-Futbol. Alevins. 20 divisió. Grup 14. Pradenc-Remei Vic-Olost
-Futbol. Benjamins. Masculí. Grup B. Descansa: Pradenc Centelles-Olost
Diumenge,17 de febrer
-Sessió astronòmica
Cel d'hivern, què podem veure? Organitza: Unió,Excursionista de Prats.
-Futbol. 30 regional. St. Bartomeu del G.-Olost
St. Feliu S.-El Brull-Muntanyà
Resultat del concurs "de la rella, 44
Fotografia:
Església de Salselles
Guanyadora: Conxita Vilella, de Prats de Lluçanès
Premi:
Un exemplar del llibre "Camins amb memòria", de Jordi Torres.
Participació: Divuit concursants de seguida i guanya un fabulós premi!! 938530049
(Deixeu nom i cognoms, població i telèfon)
Dissabte, 23
1 O matí, inauguració de les jornades 2/4 d'll, taula rodona "Turisme, cultura i territori. De què parlem?"
9 convidats d'arreu del país 2 migdia, dinar 2/4 de S tarda, continuació del debat
8 del vespre, presentació deillibre "Camins amb memòria" !:'-
9 del vespre, botifarrada 11 de la nit, actuació de Tururut Bonaigua
Diumenge, 24
8 del matí, petita ruta de transhumància
2/4 d'll del matí, taula rodona "Turisme, cultura i territori al Lluçanès"
9 convidats del Lluçanès 2 del migdia, cloenda "2/4 de 3, dinar.
