R478

Revista quinzenal del LLUÇANÈS de difusió gratuïta

12 de març del 2020

8M: cures, lluita i reivindicació

(pàgina 4-5)

número 478

3.500 exemplars REPORTATGE Les treballadores de la Wolf Von, un exemple de lluita salarial feminista (pàgina 14)

I a més a més... · La columna “No-mixtes” de

Meritxell Verdaguer (pàgina 3)

· Reobren el teatre Casino

d’Alpens (pàgina 6)

· La vinyeta d’Adrià Davins (pàgina 15)

20 anys de LaRella Reportatge a les pàgines 11, 12 i 13

Portada inspirada en les primeres edicions de LaRella.//

La nova gasolinera aixeca polseguera

NOTÍCIES

Núm.478

FIRA

Èxit a la 9a Fira de Natura i Muntanya a Sant Bartomeu

Moment dels Avalots//F: NV

El primer cap de setmana de març, tal com és tradició, Sant Bartomeu va celebrar la 9a edició de la Fira de Natura i Muntanya. Parades de tot tipus van omplir el carrer principal del poble, però durant el cap de setmana també es van celebrar actes molt diversos. La fira va arrencar dissabte al matí amb una activitat guiada sobre l’ecosistema aquàtic de la Riera de les Llobateres, en la que es va parlar dels recs, les rieres i el canvi climàtic; a la tarda, 17 acordionistes vinguts d’arreu de Catalunya es van aplegar a la Trobada d’acordionistes.

Diumenge, el segon dia de la fira, va arribar carregat d’actes; a les nou del matí va començar la Rogaine –una cursa d’orientació lliure- i durant al matí hi va haver també una exhibició de mini-agility, així com també l’actuació dels gegants, els bastoners, els grallers i la batucada de Sant Bartomeu del Grau. Un any més, un dels plats forts de la fira va ser el teatre al carrer amb “Avalots 1623”, una història del segle XVII que explica les aventures dels avantpassats del poble. El carrer es va omplir de gent per presenciar les dues representacions que es van fer davant l’Església.

Finalment, el teatre “Del quiròfan al cim” de La Trebinella va tancar la 9a edició de la Fira de Natura i Muntanya de Sant Bartomeu del Grau.//NV

LaRella | 2

El Carnaval i les disfresses triomfen

Un any més, el passat dissabte els carrers de Sant Bartomeu es van omplir de disfresses i diversió pel Carnaval. A la tarda, els més menuts van tenyir el poble de colors amb disfresses molt diverses, i a continuació van ballar i cantar de valent en l’espectacle infantil ‘I ara què’ de la Batupanda. La xocolatada va tancar el Carnaval infantil organitzat per la Cucafera i va donar pas al tradicional sopar de Carnaval.

Més d’un centenar de persones van omplir el Casal de Sant Bartomeu i van poder veure les diferents disfresses, així com també presenciar els quatre espectacles. Els membres de la Comissió de Joves, disfressats de galàctics, van ser els encarregats d’obrir la llauna amb un espectacle que tenia un missatge clar: ‘no hi ha un planeta B’. A continuació també hi van haver-hi tres actuacions més: la dels ‘hot gos’, la de ‘les Vespes’, i també la dels ‘estem com un llum’. El concert amb els ‘Paracaigudistes’ i la discoteca amb ‘DJ Capde’ van tancar una exitosa edició del Carnaval.//NV

Prats es va tornar a omplir de confeti./F: MARTÍ FONT

El Carnestoltes d’Olost va tenir lloc durant la, sempre curiosa data, del 29 de febrer al llarg de la tarda.

La jornada va comptar amb l’animació de la companyia Amadeu & Cia i tothom qui hi va assistir va poder gaudir d’un berenar de coca i xocolata.//LC (F: AJ.OLOST)

La tarda del Dia de la Dona, el Rei Carnestoltes va sortir del col·legi Aurora de Sant Boi per ser cremat a la Plaça Nova de poble. Acompanyat pels nens i nenes de St. Boi i dels pobles dels voltant, van fer una petita rua al voltant de la plaça on finalment va ser cremat. Tot seguit, els assistents es van desplaçar al local social El Centre on la festa va ser amenitzada per Joan Barrios, que va cantar i fer ballar els nens i nenes. Per acabar la festa es va repartir coca i xocolata desfeta per tothom.//MG

NOTÍCIES

12 de març de 2020

La nova gasolinera a l’Eix del Lluçanès (C62) aixeca polseguera

LA COLUMNA

Meritxell VERDAGUER

No-mixtes DADES DEL MAPA: POUM DE SANT MARTÍ D’ALBARS LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila

Fa tot just una setmana les màquines començaven a remoure un camp molt proper a la C-62, l’Eix del Lluçanès, a tocar de l’encreuament amb la carretera de Perafita.

Era la primera vegada que molts sentien a parlar del projecte de construcció d’una nova estació de servei que ja ha rebut les primeres mostres de rebuig de representants polítics i de moviments socials.

La reacció ha sorprès l’alcalde de Sant Martí, Ramon Padrós, que defensa que des del poble mai s’ha amagat que hi havia aquest projecte. “La propietat en parlava fa trenta anys i en fa almenys set que van començar a tramitar els permisos, tothom ho sabia”, sosté Padrós, que recorda que a finals de gener, en la presentació del nou Pla d’Ordenació Urbanística (POUM) del municipi, també ho va apuntar el tècnic de la Diputació. D’aquest document se’n va fer l’aprovació inicial el 15 de gener, i es va obrir un període de quaranta-cinc dies per presentar-hi aŀlegacions. La nova infraestructura serà en una zona de sòl no urbanitzable, però el POUM recull una excepció que es coneix com a “sòl d’activitat autoritzada”, en aquest cas una estació de servei.

Per aquesta activitat hi reserva 11.000 metres quadrats. La llicència d’obres es va aprovar en l’últim ple de la legislatura passada, el 23 de maig del 2019.

Més enllà de la normativa municipal, l’alcalde defensa que l’ajuntament és l’última peça dels molts permisos que els propietaris del terreny ja han obtingut de les altres administracions i que són els que ara han permès començar les obres.

EN UNA PUNTA DE SANT MARTÍ, A TOCAR DE SANTA CREU La zona en què es vol instal·lar la nova gasolinera és just al límit entre el terme de Sant Martí i el

Les màquines treballant en la construcció de la gasolinera./F: POL ASENSI

d’Olost, prop de la riera Gavarresa i a menys de 500 metres del nucli de Santa Creu. Mentre que tota la infraestructura (sortidors, bar i botiga) serà en terme de Sant Martí, l’accés, segons el límit dibuixat en el mateix POUM, podria correspondre al terme del municipi veí. En aquest cas, l’Ajuntament d’Olost ha encarregat un informe jurídic i tècnic sobre la documentació que li ha lliurat la propietat, i té previst publicar en els pròxims dies un decret d’alcaldia que en reculli les conclusions. Sigui quina sigui la resposta, una possibilitat és que s’hagin d’acabar pronunciant administracions superiors.

De moment la notícia ha agafat per sorpresa els alcaldes de la comarca, que no van assabentar-se de les obres malgrat reunir-se tots la setmana passada. L’alcaldessa de Lluçà, Eva Boixadé, demana poder-ho debatre conjuntament “perquè és un projecte que afecta tots els pobles i el model del territori”, per això ha demanat celebrar una nova trobada. Boixadé és crítica amb les formes de l’Ajuntament de Sant Martí, alhora que es queixa de la destrucció del territori i demana tenir present l’opinió dels joves que s’hi han oposat.

Amb tot l’alcalde de Sant Martí considera que no és feina dels alcaldes debatre sobre les iniciatives empresarials d’altres municipis.

“No se m’acudiria mai demanar explicacions sobre els permisos que s’han donat a moltes altres empreses a la comarca”, diu Padrós, que

defensa que l’Ajuntament de Sant Martí dóna suport a projectes “molt transversals, des d’indústries fins a la permacultura”. Per Padrós, l’obertura d’una estació de servei “al centre del Lluçanès” pot acabar esdevenint “un punt d’aturada on els visitants coneguin la comarca i comprin productes de proximitat”.

A més, ho emmarca en l’evolució normal de les vies de comunicació “on sempre s’hi han instaŀlat hostals i altres serveis”.

MOSTRES DE REBUIG El mateix dia que les màquines van començar a treballar el collectiu Truja Negra va denunciar a través de les xarxes socials que “les famílies franquistes de sempre, propietàries i colonitzadores del territori” estan “explotant la terra per enriquir el seu compte bancari”. Dilluns hi va haver una primera trobada de rebuig a la gasolinera en la que es va redactar un manifest (vegeu pàgina 16) que a hores d’ara han subscrit Lluçanès Viu, la Truja Negra, la Fetillera i l’Ateneu Popular del Lluçanès.

En el text convoquen una mobilització per dissabte i asseguren que la nova infraestructura és “contrària a les emergències climàtiques” i que la ubicació “és nefasta i inadequada”. Els signants lamenten que pugui afectar “els bars, restaurants i petits comerços” especialment de Prats i Olost, on ja hi ha gasolineres, i denuncia que les institucions comarcals estan “al servei del poder”.//

Dissabte a la tarda una amiga em va preguntar per què la manifestació d’aquella mateixa nit, a les portes del 8 de març, era no-mixta. ‘Per què no hi poden anar els homes també?’, em va etzibar. Amb el gran nombre d’organitzacions feministes no-mixtes que s’han multiplicat durant els últims anys, em pensava que el debat s’havia superat i que tothom n’estava al corrent.

La vaig respondre ràpid i com vaig poder, ara ho faig aquí més tranquiŀlament.

Per entendre l’existència d’espais no-mixtes -una manifestació, una assemblea feminista o un grup de treball sobre violència masclista, com a exemples- és necessari posar el punt de partida en la idea de que el sistema patriarcal en el qual vivim ens oprimeix de diferent manera a homes i dones. És necessari fer una reflexió a quin gènere pertanyem, quins privilegis tenim i quines opressions rebem.

Organitzar una manifestació nocturna amb el lema ‘la nit és nostra’ té tot el sentit que només hi vagin dones. És un exercici d’autodefensa i d’empoderament. Les dones som les que patim les agressions masclistes i, sense anar més lluny, amb el que portem d’any ja han estat assassinades 24 dones a l’Estat espanyol. No val la pena sortir al carrer i empoderar-nos? Quin paper seria el dels homes a la manifestació?

Protegir-nos?

També és molt important la presa de decisions, i per això les organitzacions no-mixtes. Us imagineu els empresaris formant part d’una assemblea de treballadors? Potser la comparació sembla una mica estranya, però són necessaris espais on les decisions siguin preses únicament per dones quan es parla d’abordar la vaga feminista del 8 de març, per exemple, la resposta a una agressió masclista o tantes altres coses. I aquí, també cal fer una anàlisi sobre les relacions de poder en els espais de presa de decisions, no són habitualment liderades per homes?

Sense ells tenim més possibilitats de visibilitzar-nos, més espais per parlar, menys prejudicis sobre les nostres intervencions. I al final, podem prendre les nostres pròpies decisions.

Sovint he llegit i sentit que l’opció no-mixta és temporal, fins que s’aconsegueixi construir una realitat en la qual el gènere no sigui discriminatori. Passi el que passi, aquest objectiu és encara molt lluny i els espais no-mixtes segueixen sent una opció per empoderar-nos, practicar la sororitat i créixer juntes per aconseguir els nostres objectius. A més, per aquells homes que vulguin formar part d’espais feministes mixtes, n’hi ha moltíssims! No serveix l’argument que els deixem a banda, també es poden unir a la lluita contra el patriarcat i crear altres espais no-mixtes, només per a homes, per treballar una nova masculinitat.

I tot plegat sense ànim d’adoctrinar, si no de compartir que les coses es poden fer d’una altra manera. Si realment les volem canviar, és clar.// LaRella | 3

8M

Núm.478

El Lluçanès es bolca en la commemoració del 8M LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

La commemoració del 8M al Lluçanès va omplir d’actes diferents municipis. En alguns les activitats se centraven el mateix dia 8, altres en canvi van allargar la jornada reivindicativa.

ALPENS APOSTA PER LA CULTURA A Alpens els actes començaven el dissabte dia 7 a la plaça dels Forjadors, on al llarg del matí es podien visitar les parades del Mercat de la Xella. A les 11 una marató de Reiki va donar a conèixer aquesta tècnica budista segons la qual l’energia universal es pot redirigir. El mateix dia a la nit Inés Dibarboure va endinsar les assistents en el misteriós món de les estrelles desvetllant les seves llegendes i va explicar les històries mitològiques que hi ha a darrere de les consteŀlacions. En acabat les dones van gaudir del tradicional sopar de dones. El fi de festa el va posar el Dj Gin. El diumenge al matí Carme Alarcón va fer una xerrada sobre les pedres i les propietats que tenen aquestes que ens poden ajudar en el nostre dia a dia. A la tarda Luna Cuadrado, juntament amb Tatyana Humle, van explicar a veïns i veïnes d’Alpens les lliçons que van aprendre al llarg del seu estudi a l’Àfrica, sobre els ximpanzés.

Durant tot el cap de setmana, a la Fàbrica Vella, s’hi va poder visitar l’exposició FEMINART. Aquesta estava formada per peces de pintura, fotografia i altres instal·lacions d’artistes del Lluçanès i del voltant.

OLOST, LES CURES PERSONALS EN PRIMER LLOC Els actes del 8M van començar el dilluns 2 de març de la mà d’Elena Crespi. La sexòloga va fer dues xerrades sobre sexualitat i

LaRella | 4

els límits, una adreçada a adolescents i l’altra a adults.

L’esport va tenir un paper central en els actes del 8M a Olost.

El primer dels actes esportius fou una classe de Zumba a càrrec de Marc Olariaga. El relleu l’agafà Marc Serra que va fer una xerrada sobre salut hormonal femenina. L’olostenca Susanna Soler va centrar la seva ponència sobre el tema Dones i Esport. Per acabar d’arrodonir l’esportiva commemoració una masterclass de spinging, la caminada de la Dona de 8Km i el II torneig de primavera femení de pàdel van omplir les agendes de les olostenques. El Dinar de la Dona del dia 8, una arrossada per a totes les veïnes un cop acabada la caminada van posar punt final als actes.

PRATS: DEBAT I CULTURA Els actes de Prats han mostrat la importància de visibilitzar i denunciar les actituds que moltes dones pateixen en el seu dia a dia i que constitueixen actituds obertament masclistes que cal abolir. En aquest sentit el dia 6 es va dur a terme una taula rodona sobre dones i micromasclimes que va moderar Anna Gorchs. Aquesta estava formada per regidores de l’ajuntament de Prats des de la reinstauració de la democràcia. En la taula es va posar de manifest que malgrat que cada vegada és més elevada la presència de dones en les candidatures municipals, aquestes solen estar cap a la part de baix de la llista, i per tant difícilment poden sortir escollides. A més, observant la composició dels equips de govern en la majoria de les legislatures estaven formats majoritàriament per homes, excepte en dues ocasions: la 2007-11 on hi havia una paritat total i la 2011-15 on la major part de l’equip eren dones. Va quedar clar que en els 40 anys que portem d’eleccions mai hi ha hagut cap dona alcaldessa.

L’esport va tenir un paper destacat en el 8M a Olost//F: AJ. OLOST

Empar Moliner va presentar el seu últim llibre a Prats//F: MARTÍ FONT

A Sant Boi van pintar un mural//F: MGIRAVENT

La part cultural va començar dissabte amb la presentació del llibre “És que abans no érem així” amb la presència de la seva autora Empar Moliner. La metgessa i sexòloga Raquel Tulleuda i els vins de l’enòloga Irene Alemany la van acompanyar en la jornada a Cal Bach. L’acte es va dur a terme gràcies a la coŀlaboració de Cal Siller. I sense deixar els llibres, el dimarts 10 es va presentar el llibre “Un cel de plom: la vida de Neus Català”

a càrrec de la seva autora Carme Martí, acompanyada de Roser Sebastià i Elisabet Soler, organitzat pel grup municipal d’ERC. El dia 8 al matí, Clara Gavaldà va fer xalar la canalla que es van apropar a la plaça de l’Església a escoltar els seus contes. Allà mateix, s’hi va instal·lar el racó de les experiències que estava dedicat a les dones polítiques de Prats.

El punt final dels actes va ser el taller d’autodefensa per a dones de dimecres a càrrec de Karin Konle.

ST. FELIU RECUPERA REFERENTS El diumenge 8 es va fer un cinefòrum sobre el documental “Teresa Rebull, ànima desterrada”, a l’Ateneu. Teresa Rebull fou una cantautora a qui carinyosament anomenaren l’àvia de la Nova Cançó.

Al final de la guerra es va exiliar juntament amb el seu company a França, Pep Rebull. Fou militant del PSUC i una de les fundadores del Partit Socialista de Catalunya en el qual milità fins l’any 2006.

Teresa Rebull, com tantes altres dones, han estat silenciades i invisibilitzades per la història. D’un temps aquí s’estan fent grans esforços per reparar-ho, iniciatives com les de Sant Feliu hi ajuden.

El dilluns el dinar de dones al Bar Comes va finalitzar els actes.

SANT BOI PINTA EL 8M La il·lustradora Anna Obiols, veïna del municipi, va pintar un bonic dibuix de la cara d’una dona amb els cabells rinxolats que van pintar conjuntament les veïnes del municipi que s’hi van acostar.

Petites i grans van donar color a la paret blanca de la zona esportiva on es va fer el mural. Abans un esmorzar popular amb coca i xocolata donava el tret de sortida a la jornada. La xerrada de sexualitat que estava programada al migdia, i que anava a càrrec d’Eulàlia Ventura, es va ajornar però es durà a terme més endavant.//

8M

12 de març de 2020

El 8 de març més combatiu LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

El 8 de març començava el divendres a l’Ateneu Popular del Lluçanès amb un acte organitzat pel Comitè 8M Osona i Lluçanès. Per primera vegada les activitats del Comitè, que ja fa 3 anys que s’organitza per muntar el 8M, van aterrar a la comarca.

L’acte va començar a les 8 del vespre amb la projecció del documental “Cuidar entre terres”, en aquest es reflexiona sobre la migració femenina i l’impacte que aquesta té, tant per les dones migrades com per les famílies que deixen enrere. Per una banda, es reflexiona sobre les condicions en què treballen moltes d’aquestes dones quan arriben als països occidentals, algunes en condicions molt precàries, altres en unes condicions de quasi esclavatge. I per l’altra, sobre com i qui assumeix les tasques de cures quan elles no hi són.

Seguidament, amb membres de Cuidem Lluçanès, es va fer una breu xerrada on es va fer palesa la necessitat de fer valdre les tasques de cures, del cost que aquestes tenen i els drets que tenen les dones que si dediquen, que haurien de ser els mateixos que qualsevol treballador. Tot seguit un sopar no mixt, i una mica de música van po-

Inici de la marxa de torxes a Vic//

sar punt final al primer dia d’un 8M més llarg de l’habitual.

El dissabte 7 les activitats del Comitè es van centrar a Vic. Una marxa de torxes va recórrer per diferents espais de la ciutat. Les assistents a la marxa paraven a les diferents Esglésies de la ciutat dels sants i en cada parada es mencionaven frases obertament masclistes de personatges públics i després es cremaven. L’acte va acabar a l’Església de l’Hospital on es va llegir el poema 8 de març de Maria Mercè Marçal i seguidament totes les assistents van cremar frases com per exemple “maquillada estàs més guapa” o “que

et passa, que tens la regla?”, que senten moltes en el seu dia a dia i que no són res més que mostres del masclisme que encara vivim en el nostre dia a dia.

El diumenge 8, a Vic, els actes van començar al matí amb un esmorzar al davant de l’Hospital de la Santa Creu on es va debatre entorn les tasques de cures i les condicions laborals de qui s’hi dedica. Seguidament una acció sorpresa davant la Catedral de Vic, va tenyir de vermell sang el terra de la plaça. Sota el lema “Totes arrosseguem la petjada de l’església. Serem el vostre apocalipsi!” es denunciava aquesta institució com una de les res-

ponsables de l’opressió i les desigualtats que vivim les dones. Aquesta acció s’emmarcava dins els actes de protesta de diferents col·lectius feministes anticapitalistes dels Països Catalans.

En acabar, els actes es van desplaçar a la plaça de la Noguera, on diferents artistes estaven pintant un mural on es llegia que “Ni els barris ni els nostres cossos són territori de conquesta”. El taller de pancartes va omplir l’estona abans del dinar col·lectiu, que va donar pas a la sobretaula glosada amb Cor de Carxofa. A les 7 del vespre començava a la plaça de l’Estació la manifestació que de nou tornava a ser multitudinària.

LA FETILLERA REMOU CONSCIÈNCIES Les noies de la Fetillera ens tenen acostumades a accions que no deixen indiferent a ningú, i enguany sembla que no ha estat menys. El matí de diumenge 8 de març algunes esglésies del Lluçanès van aparèixer plenes de cartells i pintades. En aquests s’assenyalava a la institució eclesiàstica com a responsable de l’opressió cap a la dona, i s’hi podien llegir missatges com “Fora rosaris dels nostres ovaris”, un missatge clar contra el poder que encara té l’Església sobre els cossos de les dones.

No fa pas gaires anys un ministre espanyol va dimitir després de les protestes que va generar el seu intent de modificació de la llei de l’avortament, l’Església va donar suport en tot moment a la modificació i al ministre.//

Prats presenta el Protocol de Prevenció de Violències LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

En el marc de la commemoració del 8 de març, el regidor d’igualtat Isaac Romero juntament amb el tècnic d’Igualtat van presentar al protocol a la ciutadania. A la presentació hi estaven convidades totes les entitats del municipi, ja que amb l’adhesió al Pla hi ha un seguit de requeriments que aquestes hauran de conèixer. L’assistència va deixar clar que en aquest tema encara hi ha molt camí a fer. Només la Fetillera, la portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana i la represen-

tant i el número dos del RAP van assistir a l’acte, juntament amb un regidor de l’equip de govern. Aquest se suma al Protocol Lila, del Consell Comarcal d’Osona, al qual també estan adherits La novetat que ofereix aquest protocol és que estipula una llista no tancada d’agressions no incloses en el Codi Penal, però que es consideraran constitutives d’infracció administrativa.

Com per exemple, la injúria sexual, la captació d’imatges de parts intimes, el seguiment puntual i obscè a una persona o col·lectiu, entre molts d’altres.

El protocol inclou formació per a regidors, personal tècnic i entitats muni-

cipals, que s’hi poden adherir. Així com també ho poden fer els espais d’oci privats com ara bars o altres establiments.

Segons el tècnic municipal de referència, la formació està prevista per aquesta primavera. Des del col·lectiu feminista La Fetillera es va proposar que la formació o adhesió fos obligatòria per les entitats que volguessin fer ús d’equipaments públics, així com que formés part dels plecs de condicions per dur les barres de les festes locals. Aquest punt ja estava recollit en un protocol previ que va redactar la Fetillera i que va aprovar l’anterior equip de govern. Des del col·lectiu es va demanar no fer un

pas enrere en aquest sentit. L’ajuntament es va comprometre a estudiar-ho.

Un altre dels punts d’aquest protocol és la campanya de comunicació que ja ha començat a circular. La campanya es diu “No en passem ni una” i pel que fa a la falca sonora de la campanya l’ajuntament de Prats, a petició de la Fetillera, ja ha dit que no la farà servir i que utilitzaran la proporcionada pel col·lectiu. La falca d’Interior està dirigida únicament a la persona que pateix l’agressió, i la responsabilitza de prendre les mesures adequades, però que en cap cas fa responsable a l’agressor de les seves actituds.//

LaRella | 5

NOTÍCIES HISTÒRIA

Lluís SURIÑACH,

publicat al bloc dalpens.com

El cafè teatre Casino d’Alpens Han passat anys i panys i, per allò que sempre l’hem vist tan ben plantat a l’entrada del poble, emblemàtic i monumental alhora, ens sembla que sempre ha existit i que mai deixarà d’existir.

Ell forma part de les nostres vides: ens ha vist contents, enfadats, eixelebrats, de cap per amunt i, també, per què no dir-ho, alguna vegada de cap per avall i tot. A casa seva hem viscut festes i dies inoblidables, i sempre ens ha acollit sense cap retret. Testimoni silenciós d’aquell primer amor d’adolescent que mai oblidarem i del primer desamor que vam plorar desconsoladament, aquest Casino hi té molt a explicar de nosaltres. Fins i tot quan, sense ni adonar-nos-en, l’hem pogut tractar malament.

Estendard cultural del poble per antonomàsia, ha acollit el millor de la cartellera teatral de la Barcelona de l’època, concerts, òperes, sarsueles, balls, espectacles i activitats culturals i recreatives de tota mena que ens han acompanyat al llarg dels anys, fins avui.

Parlem del cafè teatre Casino d’Alpens, inaugurat el 27 de setembre de l’any 1928. Tots el coneixeu.//

Núm.478

Acaben les obres d’adequació del Casino d’Alpens ALPENS Per_ Jordi Freixa i Ferran Vila Amb detalls històrics de_ dalpens.com

El Casino d’Alpens s’ha rentat la cara per adaptar-se a la normativa. L’Ajuntament s’ha encarregat de posar el dia aquest espai emblemàtic on se celebra festa major i moltes altres activitats del municipi. Encara que gairebé no es vegin a primer cop d’ull, les reformes han afectat el conjunt de l’estructura: des del terra, que s’ha aixecat per substituir els puntals de fusta per uns de ferro, el sostre, que s’ha aïllat de la teulada per frenar un possible incendi, i els telons i cortines, que s’han canviat per uns de nous de material ignífug. A l’edifici també s’hi han afegit mànegues d’aigua, una alarma i nova galeria metàŀlica dins de l’escenari, on hi havia una estructura de fusta.

Façana del Casino// F: DALPENS.COM

En tractar-se d’un edifici privat, les reformes han anat lligades a un conveni amb la propietat que permetrà a l’Ajuntament organitzar-hi activitats durant els pròxims trenta anys. Les obres han tingut un cost de 155.000 €, dels quals 130.000 són d’una subvenció de Diputació, 10.000 de l’Ajuntament, i 15.000 dels propietaris. D’aquesta manera s’ha aconseguit tota la legalització i compra de l’equipament per l’escenari. L’últim canvi de propietat va ser l’any 2003, quan els nous propietaris ja van signar un conveni per cedir el local per celebrar-hi festes i es van encarregar de restaurar el bar-restaurant i millorar estèticament la sala.

MANTENIR L’ESSÈNCIA L’edifici del Casino d’Alpens és de l’any 1928 i encara manté l’aspecte original projectat per l’arquitecte Eusebi Bona i Puig i sufragat pel comerciant i filantrop Miquel

Casals. Una de les prioritats de l’Ajuntament ha estat combinar la preservació del patrimoni amb les millores de seguretat i un augment de l’activitat cultural. Amb la nova maquinària escènica (s’han installat dues barres de llums i equipament) esperen obrir la porta a les companyies de fora i oferir una programació cultural mensual a partir de la tardor vinent. “És una peça única i volem dinamitzar-lo, ara s’ensenyarà el funcionament de llums i aparells tècnics a entitats i gent del poble perquè tothom pugui utilitzar-ho i cuidar-ho”, explica l’alcaldessa, Montse Barniol.

L’ESTRENA, AMB EL PEYU El 28 de març a les 8 del vespre s’estrenarà oficialment la sala amb “Peyu i l’home orquestra”, i l’endemà al migdia les activitats seguiran a la sala amb la presentació del projecte de forja del 2020 i un vermut-concert amb Men in Swing.//

MUNICIPAL

Alpens preveu obrir la formatgeria del Consorci a la SATI L’Ajuntament d’Alpens arranjarà una part de les naus de la SATI per ubicar-hi la formatgeria prevista pel Consorci del Lluçanès, que inicialment s’havia projectat en uns terrenys de Santa Creu. El consistori alpensí treballa amb la voluntat que a la tardor es pugui seguir amb la reforma de les naus per destinar-les a actes socials, la brigada, magatzem per a entitats, formació de forja i espai per a forjadors professionals. Per tirar-ho endavant, l’Ajuntament vol demanar 120.000 € a la Generalitat. Amb LaRella | 6

les obres s’hi faran nous compartiments, s’adequaran els labavos i s’hi instal·laran plaques solars.

En els pressupostos per aquest any, l’ajuntament preveu la construcció d’un porxo a l’escola (50.000 €) i la renovació de material informàtic per valor de 30.000 €. Més endavant, el 2021, l’Ajuntament vol reformar el passeig del costat de la carretera, del pont fins al principi del carrer de Rocamonada, una obra que tindria un cost de 210.000 €. En el ple, els pressupostos es van aprovar amb l’abstenció de l’oposició.//

NOTÍCIES SUCCÉS

Mor un bomber del parc de Prats

El passat 25 de febrer va perdre la vida un bomber berguedà del Parc de Prats de Lluçanès, Xavi Batriu, que va caure des d’un pont de la C-16 al municipi de Cercs. Batriu tenia 36 anys i va desaparèixer als entorns de la central tèrmica, on un grup preparava una acció reivindicativa. Alguns companys van localitzar-lo molt malferit sota el pont i el van traslladar a l’Hospital Mútua de Terrassa, on va morir.//Red

SANITAT

Primeres afectacions del Coronavirus al Lluçanès

Algunes de les conseqüències del coronavirus també han arribat al Lluçanès. L’institut Castell del Quer ha hagut de suspendre el viatge d’intercanvi del programa Erasmus+ a Txèquia. Hi havien d’anar del 21 al 27 de març. També s’ha hagut d’ajornar preventivament el viatge de final de curs de 4t d’ESO a Itàlia, que s’havia de fer del 28 de març al 3 d’abril, i les representacions del musical a Sant Feliu Sasserra previstes pel proper cap de setmana. Pel viatge, es treballa amb la previsió de poder-lo fer el 9 de maig, a l’espera de les notícies sanitàries i de l’aixecament de les mesures del departament d’Ensenyament.

Alhora, el centre també ha adaptat les mesures recomanades pel departament, així, ha ajornat la trobada Càpsula Jove, jornades d’orientació acadèmica i professional, que s’havien de celebrar des de dimecres fins divendres al Sucre de Vic. Pel que fa als centres de Salut, Miquel Casadevall, director de l’ABS Lluçanès, explica que s’estan aplicant els protocols que ha anat redactant el Departament de Salut de la Generalitat.//FV

JUSTÍCIA

Núm.478

Prats activa la reforma de l’Orient amb un procés participatiu PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila Cabanas

L’Ajuntament de Prats ha celebrat una primera sessió participativa per dissenyar el futur del Teatre Orient, que és de propietat des de finals de l’any 2014.

La trobada oberta va ser al mateix pati de butaques, que s’obria per primera vegada després de dècades en la foscor. A la sala de l’Orient s’hi van mantenir els balls fins a mitjans dels noranta, tot i que ja feia anys que no s’hi representava teatre. La reforma la portaven al programa electoral tres de les candidatures a les últimes eleccions municipals, i ara l’Ajuntament ha iniciat la primera fase per elaborar el projecte.

La idea, explica el regidor de Cultura, Jordi Batriu, és definir els usos i les característiques arquitectòniques que es volen donar a l’edifici perquè es puguin recollir en l’encàrrec del projecte definitiu. Aquest procés de recollida d’opinions s’allargarà durant cinc setmanes a través del web teatreorient.pratsdellucanes.cat.

De moment, per tal de poder demanar subvencions a la Generalitat i a la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament disposa d’una memòria valorada que situa el cost de la reforma en uns 700.000 euros. La idea del consistori és

La primera reunió, al pati de butaques.//F: MARTÍ FONT

que amb aquestes ajudes es pugui pagar la totalitat de les obres, que calculen que començarien d’aquí a dos anys. Segons aquest primer estudi l’estructura es podria mantenir perquè està en bones condicions. A més, Batriu recorda que al teatre “hi ha elements que cal respectar” en tractar-se d’un edifici històric.

ABANS QUE LA LLUM El cafè Orient es va construir l’any 1907, un any abans que l’electricitat arribés a Prats. Però la sala de teatre no es va inaugurar fins el nadal del 1929 amb El Misteri de Nadal, els Pastorets de mossèn Gai que a partir d’aleshores s’han representat al poble. Un exemple de la centralitat del cafè Orient és que va tenir el segon telèfon particular del poble, després del del senyor Bach.

L’Orient va ser utilitzat com a teatre, cinema i sala de ball.

L’any 1934 s’hi va fer una ampliació, i amb el galliner estrenat el 1937 es va arribar a les 600 persones de capacitat. Al llarg de la seva història va ser l’escenari de grans èxits de companyies locals (l’Art i Joventut, sobretot) i forasteres, i d’actuacions de tota mena, com també de balls amb música en viu durant molts anys (60 i 70, sobretot), que reunien multituds.

El teatre es va mantenir en mans privades fins que l’any 2014 l’Ajuntament va decidir comprar-lo per tornar a obrir una sala al centre del poble i poder-hi traslladar part de les activitats que ara es fan a la Sala Polivalent. Paral·lelament, l’Ajuntament va qualificar la zona com a equipament.//

Condemnat per segrest Buch visita Prats i el Consorci i tortures l’Emir amb El conseller d’Interior, Miquel va presentar el Protocol de PreBuch, va visitar la comarca el venció de violències sexuals en vincles al Lluçanès passat 21 de febrer després de setespais d’Oci del Departament

El Tribunal Superior de Londres ha condemnat l’emir de Dubai i vicepresident dels Emirats Àrabs Units, Mohammed bin Rashid al-Maktoum, per haver torturat i segrestat dues de les seves filles i orquestrar una campanya d’intimidació contra la seva exdona. Era la seva sisena esposa, la princesa Haya al-Hussein, germana del rei de Jordània. Haya alHussein va fugir a Londres l’any passat amb els seus dos fills menors d’edat, on va demanar protecció judicial. Volia evitar així el casament forçós de la seva filla d’onze anys. Les filles de l’emir a qui el jutge de Londres considera que hauria segrestat i torturat són d’un altre matrimoni, i ara s’ha fet públic el vídeo en què una d’elles demanant ajuda. “Estic fent aquest vídeo, que potser serà l’últim que faci. Molt aviat hauré marxat d’alguna manera, i no estic segura que això surti bé. Si l’esteu veient, ara potser ja soc morta o estic en una situació molt difícil”, explica.

Mohammed bin Rashid al-Maktoum te setanta anys i és primer ministre i vicepresident dels Emirats Àrabs, on se’l considerava una de les figures reformadores de l’Orient Mitjà. Al Lluçanès és coneguda la seva vinculació amb el sector hípic a través de Juma’s Team. La seu de l’empresa és a Trasserra, a Olost, i segons va revelar el diari ARA un 70% dels animals de la granja pertanyien, l’any 2018, al xeic.//FV LaRella | 8

manes de queixes i peticions dels alcaldes a la Generalitat per donar resposta a l’onada de robatoris registrada en els últims mesos. En una reunió amb els alcaldes del Lluçanès, Buch va presentar-los les mesures del departament en matèria de seguretat a la comarca, i es va acordar celebrar dues Juntes de Seguretat a l’any: una a la primavera i una a la tardor.

Abans, a Prats, el conseller va visitar el Parc de Bombers i

d’Interior al qual es va adherir aquest ajuntament el passat setembre. A l’acte no hi van assistir els regidors d’ERC ni del RAP, recordant que el ple va aprovar una moció en què es demanava la seva renúncia o cessament pel dispositiu policial de les manifestacions en resposta a la sentència pel Procés. En un tuit, l’alcalde de Prats, Jordi Bruch, va refermar el compromís de l’Ajuntament amb el protocol “malgrat no

Foc a la Torre Malla de Prats El col·lectiu que ha ocupat la Torre Malla de Prats ha denunciat un atac intencionat a l’edifici.

“No el podem anomenar d’altra manera que no sigui atac feixista”, asseguren en un comunicat de l’Ateneu Popular del Lluçanès. El foc va afectar el moble

que servia com a taulell, i una part del terra de la planta baixa, que va quedar emmascarada pel fum. A més, per entrar-hi, els Bombers van haver d’esbotzar la porta principal.

En el comunicat denuncien que més enllà del foc hi va haver un

Buch al Consorci//F: DPUYOL

ens hagi acompanyat l’oposició”.

Amb motiu de la visita van aparèixer pintades contra Buch tant a Prats com als voltants de la seu del Consorci del Lluçanès, a Santa Creu de Jutglar.//FV robatori i destrosses a l’espai que s’utilitza com a cuina. “Aquest fenomen creix gràcies a la impunitat que gaudeixen el que perpetren aquestes accions, siguin o no grups organitzats, i pel blanquejament per part de l’opinió pública”, critiquen. Després del foc es va fer una jornada de treball i s’ha seguit amb totes les activitats previstes a l’edifici.//FV

ESPORTS

Núm.478

QUILÒMETRE VERTICAL

Corominas, 11è d’Espanya

El 3a posa la directa i s’acosta al liderat PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xavier Vilella Antonell

//F: ROGER SALANOVA

L’olostenc Lluc Corominas va participar al Campionat d’Espanya de Quilòmetre Vertical a Albánchez de Magina, amb la selecció catalana, el passat cap de setmana. Va aconseguir una meritòria 11a posició en la categoria júnior amb 43 minuts i 49 segons. En total la selecció catalana es va emportar 11 medalles.//Red

MOTOR

Membrado regna a en Speed Car

El jove pilot olostenc Gil Membrado va triomfar en la primera prova del Campionat de Catalunya Speed Car guanyant de manera flagrant totes les mànigues.

En la primera va fer-se en el primer lloc a mitja cursa, en la segona classificatòria des de un bon inici no va deixar la primera plaça i, a la final, jugant una bona estratègia, va tornar a aconseguir la victòria.//Red

Àlex López guanya a Zurea

El jove pilot de motocròs olostenc Àlex López va fer dues grans actuacions en aquest últim transcurs. El dissabte 16 de febrer, va aconseguir una 3a posició al Campionat Català a Lleida, liderant els entrenaments i la segona cursa i un 10è lloc a la primera.

Diumenge 1 de març va guanyar les dues curses al Campionat Aragonès a Zurea.//Red

ATLETISME

Clavell sots-campió en 1000 llisos

El sènior masculí del Pradenc està aconseguint una magnífica temporada demostrant partit rere partit que no té límits i que l’equip està disposat a lluitar fins al final per guanyar un possible ascens de categoria. El balanç de les dues últimes victòries aconseguides testimonien el bon moment de forma de la plantilla: sis gols anotats i només dos d’encaixats.

La visita al camp del Sant Feliu de Codines tenia un clar objectiu: tornar a sumar 3 punts després de no passar de l’empat en els darrers dos compromisos, l’últim a casa enfront el Manlleu.

El partit va tenir poca història, i a la mitja part els pradencs ja guanyaven per 0 gols a 3. Doblet de Pep Martín i gol d’Andy que donaven tranquil·litat a un conjunt que a les segones parts sol trobar més problemes dels previstos.

Els locals, però, només van poder fer el gol de l’honor a falta de 5 minuts pel final. Victòria contundent per reenganxar-se a la lluita per les primeres posicions. En acabar, tothom va posar el focus en el següent i transcendental partit al municipal, el diumenge 8 contra el Taradell. Hi havia una gran expectació per veure si el quadre local seria capaç de superar un dels equips més en forma de la categoria, situat una posició superior a la del Prats.

Tothom tenia molt present que aquell era un partit amb més que 3 punts en joc, però aliè a tota pressió, Andy Crespo, segon màxim golejador de la categoria amb 18 dianes, va engaltar una pilota a la frontal de l’àrea que va sorprendre el porter taradellenc i va establir el primer dels de blaugranes a la mitja hora de joc. Malgrat el gol, el Taradell no va deixar d’intentar-ho de totes les maneres fins que a la sortida d’un córner va aconseguir empatar just abans de que l’àrbitre assenyalés el camí de vestidors. A la represa, el Pradenc va sortir amb les idees molt clares decidit a posar punt i final a la ratxa de cinc victòries seguides dels visitants.

Amb tot, no va ser fins al minut

A l’esquerra, el 3a celebrant la victòria contra el Taradell. A la dreta el nou fitxatge, Jordi Camprubí.//F: FC PRADENC

60 que Omar va inventar-se una autèntica obra d’art en forma de vaselina espectacular que va fer vibrar els aficionats. Els locals no van afluixar i van tenir dues ocasions molt clares per sentenciar el partit, però la sort no va acompanyar tot i jugar amb un home més per l’expulsió d’un jugador de l’equip osonenc. Quan els nervis començaven a aparèixer, novament Andy es va encarregar de desfer les esperances visitants i va segellar la victòria amb un gol al minut 90.

Triomf importantíssim contra un rival molt potent que permet al Pradenc situar-se en tercer lloc, a tan sols 4 punts del liderat, ara a mans del Gurb. Cal destacar el debut del pradenc Jordi Camprubí, que s’incorpora al club provinent del Berga. Reforç de luxe per encarar un final de temporada que es presenta trepidant.

El proper partit serà diumenge 15 al camp del Seva, últim classificat de la categoria.

EL FUTBOL SALA ENSOPEGA EN EL MOMENT MÉS INESPERAT Els jugadors blaugranes van sortir derrotats en l’enfrontament contra el cuer de la classificació, l’Olímpic Floresta.

El pavelló de Prats es va vestir de gala per rebre un equip que venia de guanyar tres partits de forma consecutiva i que ja tenia entre cella i cella lluitar per l’ascens de categoria. Davant tenien el pitjor equip de la categoria, que comptava només amb dues victòries.

El partit va començar de la pitjor manera, amb un gol visitant només dos minuts després de l’inici del matx. Davant la sorpresa dels pradencs, els florestins van plantejar un partit amb superioritat numèrica deixant la

porteria buida en la seva fase atacant. Semblava evident, doncs, que en qualsevol pèrdua visitant el Prats podria marcar a porteria buida i redreçar el rumb de l’encontre. No obstant, passaven els minuts i el marcador no es movia, fins que a tres minuts de la mitja part Albert Ferrer va aconseguir el més difícil, empatar el partit per donar tranquil·litat a l’equip i poder afrontar amb més confiança la segona meitat.

Res més lluny de la realitat, els de La Floresta no van perdre el nord i van seguir amb el seu original plantejament, al qual els locals no aconseguien trobar la resposta definitiva. Es palpava la tensió a totes dues banquetes. Semblava impossible que malgrat les quantioses ocasions i pilotes al pal l’equip de Traveria no estigués guanyant el partit, i el pitjor encara estava per arribar. En l’últim minut del partit, una falta a favor dels visitants va suposar el segon gol.

Frustració per un equip que portava una gran dinàmica i que veia com el cuer posava aigua al vi en la seva lluita per les primeres posicions de la taula. D’aquí a dues setmanes el C.F.S. Prats visitarà la pista del penúltim classificat, el Premià de Dalt, on intentarà retrobar-se amb les bones sensacions.

EL FEMENÍ ACABA AMB DERROTA I EL JUVENIL GOLEJA A CASA L’últim partit de la temporada del femení va acabar amb desfeta per 4 gols a 0 al camp del Riells i Viabrea, i van acabar vuitenes de la classificació.

Del Juvenil, cal destacar que l’equip d’Ivan López ha aconseguit anotar un total de 13 gols i encaixar-ne només 3 en els dos darrers partits, que s’han disputat al municipal de Prats de Lluçanès.//

ESCACS

L’equip A del Sant Boi, a tocar de l’ascens

Aniol Clavell es va fer amb la segona plaça del Campionat de Catalunya de Pista de Coberta en la disciplina de 1000 metres llisos en la categoria sub16. El corredor de Sant Boi, va aconseguir una marca de 2’40’’54.//Red LaRella | 10

Com ja avançàvem, l’equip A del Club d’escacs de Sant Boi té gairebé assegurada la primera posició de la seva categoria. A falta d’una jornada els de l’A segueixen imbatibles, 8 punts en 8 jornades. Si continuen amb la ratxa l’ascens a

Primera Provincial i la possibilitat de jugar la fase final de Segona Provincial està garantida. La fase final la juguen els primers de cada grup de la lliga catalana. I és una eliminatòria en un sol enfrontament.

L’equip B del Sant Boi, a falta

d’una jornada, ha perdut el lideratge del grup però es manté entre els 3 primers. Ja no depèn només d’ell però té opcions de quedar primer o segon, en funció dels resultats dels Peons del Bruc i el St. Cugat C..//Red

20 ANYS DE RELLA

12 de març de 2020

20 anys de Rella 2000

encara viva, que també n’havia viscut els fets. No oblidarem mai el relat sentit de la neboda.

Divuit cossos continuen al cementiri de Prats a l’espera de ser identificats. I nombroses fosses comunes disseminades per tot el territori estan, encara, a l’espera que algú en reclami els cossos, tot fent-se justícia de tanta gent morta injustament.//

EL NEIXEMENT, el primer editorial

Hem llossat “la rella” i ens posem a treballar. Ho fem amb una eina que sap molt bé quin és el gust i el color de la terra, que sap molt bé quina és la saor justa que han de tenir els camps per a poder-hi fer una bona feina.

D’una eina que està al servei de les persones que tenen la traça necessària per a fer-la anar, que saben que, per a collir s’ha de sembrar i que, abans de sembrar, és bo i és de savis haver llaurat.

Que aquesta “primera rella” sigui, tal com diu el diccionari, una “primera llaurada” que serveixi per amorosir una mica el viure d’aquest Lluçanès tan rost i tan esquerp però, alhora, tan agraït i fructífer si les coses es fan amb la mesura justa de força i d’estimació.

Tots hi som convidats, “la rella” és a l’abast de tothom. De nosaltres depèn que els camps no es quedin erms.

La pluja i el sol faran la resta.//

2001

COHESIÓ, per Eva Boixadé En els inicis de la Rella, entre l’equip impulsor (Solc /Rella), hi havia una autèntica convicció que la publicació podia arribar a esdevenir el que jo crec que ha acabat essent en l’actualitat: una eina real de cohesió, dinamització, promoció i representació de les persones de la comarca. El mateix que Solc música i tradició havia pretès per als municipis del Lluçanès, durant els més de vints anys d’activitat.

En aquells moments recordo que pensàvem que seria difícil que la publicació pugués ser gratuïta, ja que costava aconseguir fer anuncis nous per tal de finançar-nos. La nostra il·lusió va fernos tirar endavant.//

2002

UN ANY DE MARCAR CAMÍ, per Aleix Cardona

Repassant els fets destacats del tercer any de La Rella, he constatat el paper important de la revista com a eina de present, com a eina de posar en comú i com a eina de futur.

Quant al present, se’ns mostra un llistat de fets, de projectes, de situacions, d’esdeveniments que ens mostren un territori viu i actiu i amb ganes de definir la seva realitat. Només cal llistar les notícies i ens adonarem d’aquesta circumstància: projecte de bassa a Merlès, constitució del Consorci, 10

2005

EN BLANC I NEGRE per Redacció

anys de Solc, projecte de carretera que travessi la comarca, reivindicació comarcal, previsió de canvis als ajuntaments a l’envista de convocatòria electoral, primers passos per tancar Puigneró i obrir conflicte laboral, correcuites per fer polígons industrials, clarobscurs en la gestió dels municipis, pobles que veuen perillar les escoles...

La Rella es consolida com a mitjà de comunicació, en majúscules i accelerant la majoria d’edat, amb una clara voluntat de servei i de fer saber què passa, però també apropant la gent als seus recursos, siguin institucionals siguin pràctics, com ara amb l’edició de la primera guia telefònica i de serveis.

I ara, veiem, amb perspectiva, que al futur la Rella ens aporta una àmplia i força completa hemeroteca, on consultar qualsevol de les coses que han anat passant, però també per comprendre-les i interpretar-les. Potser, si abans de fer cap pas haguéssim pogut fer un salt endavant per poder llegir La Rella del 2002 en ple 2020 hauríem pogut actuar de diferent manera i millor per al territori.

Avui necessitem la comarca i el Consorci en clau comarcal i institucional i potser les grans obres haurien d’haver servit per consolidar aquesta aposta. I els polítics triats en les municipals caldria que haguessin estat més compromesos per assegurar aquesta necessitat.

Però el temps passa al seu ritme i un mitjà com La Rella ens ajuda a entendre’ns millor i a permetre que la història no sempre l’escriguin i l’expliquin els que manen.//

2003

TANCA LA PUIGNERÓ, per Roser Reixach

El 2003 va estar marcat pel tancament de l’empresa Puigneró que donava feina en aquells moments a prop

de vuit-centes persones entre Prats de Lluçanès i Sant Bartomeu del Grau.

Un altre tema destacat va ser la sequera de la riera de Merlès, que va comportar problemes d’abastiment a alguns municipis. Per tal de garantir el subministrament regular d’aigua es va projectar la construcció d’una bassa al costat de la riera i a la vegada es va constituir la mancomunitat d’aigües de Merlès. També una vintena de candidatures de les que es presentaven a les eleccions municipals van signar l’acord dels Munts en el que es reclamava el reconeixement de la comarca.

I aquell mateix any, amb motiu de l’11 de setembre, es va fer el primer acte institucional conjunt de polítics del Lluçanès a Perafita.//

2004

MEMÒRIA,

per Glòria Borralleras Va ser un any marcat pels atemptats de l’11-M i les mobilitzacions ciutadanes per exigir la veritat sobre els fets. A Barcelona es celebrava el Fòrum de les Cultures i al Lluçanès, la reivindicació comarcal ocupava pàgines, mentre els veïns de Santa Creu i lluçanesos en general es mobilitzaven per la pudor de la planta de Fumanya.

Aquell juny, a casa vam viure l’exhumació de la fossa comuna de Puigvistós (Prats de Lluçanès). Un pla pilot impulsat per la Generalitat de Catalunya per tal d’identificar els cossos reclamats i desapareguts durant la Guerra Civil. Posteriorment, el municipi va participar en el Pla de Fosses 2017-19, obrint-se dues noves fosses. D’aquella primera fossa, en vam viure un cúmul d’emocions gracies a la generositat de la família del Claudi d’Almacelles (Segrià), el cos reclamat del qual se’n coneixia l’existència per la seva germana,

Encara que LaRella conservava la mítica capçalera amb el Comic Sans, l’any 2005 la maqueta es va modernitzar i va consolidar seccions i titulars més grans. Les pàgines encara no eren totes amb color. El blanc i negre ja anava bé per notícies més pròpies d’una altra època, com la polèmica amb la creu franquista de Sant Adjutori d’Olost. D’una altra època, o no, perquè la creu encara hi és. Igual que la planta de Fumanya, malgrat la lluita ben viva que es vivia aleshores. Aquell any el GALL celebrava els 15 anys i es va assolir el servei d’ambulància 24h a la comarca. Molts pobles també van celebrar la commemoració dels 1100 anys d’història i LaRella ja portava notícies avisant de la sequera, que va fer estralls el 2006.//

2006

L’ANY DEL PIC LENIN, per Meritxell Verdaguer

Va ser aquest mateix any que vaig començar a col·laborar a la Rella com a corresponsal de Perafita. M’ha fet gràcia llegir-hi una crònica de la festa major en la qual vam inaugurar els capgrossos i vam estrenar el grup de grallers, i al mateix any vam celebrar el Correllengua a Sant Bartomeu del Grau. Començava, en aquell moment, a descobrir una mica més la comarca a la qual m’acabaria apropant definitivament treballant a la Rella.

Anècdotes personals a banda, al 2006 va ser un any marcat per la consulta del Lluçanès a Sant Bartomeu del Grau i l’inici de les obres de la carretera entre Olost i l’Eix Transversal. Dos fets que van marcar durant els següents anys l’actualitat de la comarca i que van acabar amb una consulta a tota la comarca i amb la construcció de la continuïtat de la carretera, entre Olost i Olvan.

Jo, gràcies a la Rella, aquell any vaig posar el Pic Lenin sobre el mapa. La revista va donar cobertura a l’expedició del Lluçanès al Pic Lenin el juliol d’aquell any.// LaRella | 11

20 ANYS DE RELLA

Núm.478

2007

SET DE RELLES,

per Marta Giravent L’any 2007 també va ser un any de celebració. Sortia el número 175, i la Tira, vinyeta d’Adrià Davins, feia esment del 7è aniversari amb el lema “Ja en portem la tira”. Tres setmanes més tard, s’inaugurava a Prats l’exposició d’aquest autor, amb 50 dibuixos gràfics, fets durant els dos últims anys.

Ara al 2020 sí que podem ben dir que en portem la tira, 478 edicions, i Adrià Davins ha tornat a ser col·laborador de la revista.

Les relles d’aquell any recullen que el nostre territori va patir una forta sequera, un dels pobles més afectats va ser Olost, on es va fer una gran crida a no malbaratar l’aigua, també la van patir Alpens, Lluçà o Sant Martí d’Albars on van haver de portar cubes d’aigua. Mentrestant el Consell Comarcal creia que la millor solució era portar l’aigua del riu Ter, i des del Lluçanès es van pendre mesures per poder utilitzar l’aigua de la bassa de Merlès, la qual estava plena, i així va poder abastar pobles del Lluçanès i de la comarca veïna, el Berguedà. Una de les obres més destacades de l’any va ser l’ampliació i millora de la carretera d’Olost a Olvan. Aquesta obra va unir dos eixos principals del territori català, l’Eix Transversal amb l’Eix del Llobregat, unint així Vic amb Berga. I com no, millorant la mobilitat del Lluçanès, que tots gaudim encara. Olost va inaugurar el poliesportiu el mes d’abril. El Mas Terricabras d’Oristà va començar a promocionar els cigorns locals, collint 130 kg en la primera collita. El gener era notícia que un cabirol és deixava veure pel Grau a Sant Bartomeu, fet que en l’actualitat és habitual. El 2007 va ser un any marcat per les eleccions municipals, i per primera vegada es van treure 3000 exemplars extres per donar la informació ràpida sobre els resultats a tota la comarca del Lluçanès. Pels components de la Rella poder celebrar 7 anys de la revista era un gran éxit i alegria, i aquest any ja en portem 20, una inmensa alegria!//

2008

regnava, i possiblement és el què ha canviat més des de llavors: poc queda d’aquells partits als diferents camps de futbol de la comarca. Aquell any el Sant Feliu va ser campió de 1a Territorial i va aconseguir l’ascens a Preferent, una fita més que històrica. Mentrestant, l’Olost baixava a tercera, on Sant Boi i Sant Bartomeu l’esperaven, i el Pradenc es mantenia a segona. Quan hi penso (recordeu el “trofeu la rella”?) em poso nostàlgic. Això sí, el 2008 va ser un punt d’inflexió pel futbol a Prats i, de retruc, a la comarca: el camp municipal va convertir-se en el primer i únic camp de gespa artificial del Lluçanès.

Des de llavors, ha plogut molt. Un 2008 en el que es va presentar un estudi que avalava la creació d’un Consell Comarcal pel Lluçanès; encara es feia el cicle Solc (mai valorarem prou l’existència d’aquest cicle i la importància que tenia); ja es començava a parlar molt de transhumància senyalitzant rutes (i ja del conflicte a Olost); o la Generalitat va situar 4 fosses de la Guerra al Lluçanès (llavors hem sabut que són moltes més); es va començar a parlar del transvasament del Ter; Tarradellas compra Turbofil a Olost. Ah, i l’Escampada va celebrar 10 anys! Quantes estones tot això va significar...

Llarga vida als esports, a la rella i al Lluçanès (respectuós, viu i actiu)!//

2009

LARELLA ÉS ESPORT, per

EVOLUCIÓ CONSTANT,

Isaac Peraire

per Montse Suriñach

Mai oblidaré els 6 anys que vaig viure escrivint notícies d’esports a la revista “la rella”. Comarca, persones, territori, esports. Uns esports que són una eina de socialització importantíssima (o imprescindible), tal i com ho és també la rella. Ambdós elements són importants al Lluçanès, per això cal cuidar-los.

Aquell 2008 vam parlar dels èxits del CB Prats -amb rècord de jugadors/es i equips-; de noms propis com Josep Maria Membrado -que va pujar al primer lloc del ral·li català per cinquè cop-; de Just Sociats, Cristina Bubé, Jordi Riera, Marc Tort, Ivan Dot, Adrià Noguera, etc. en diferents disciplines. El futbol

L’any 2009 va començar amb la revista 225. No recordo ben bé les seccions amb les que estava distribuïda la Rella, però sé que en una d’elles va sortir la foto del meu fill, el Ponç, que va néixer aquell any. També va néixer l’Arç, el fill d’una altra de les coŀlaboradores de la revista. Durant uns anys era habitual enviar una foto a la Rella dels nounats del Lluçanès. També s’anunciaven alguns casaments.

A Internet hi he escrit “revistarella2009”, i amb sorpresa he vist que m’ha enllaçat amb les portades d’aquell any. Es mostra l’índex de cada una d’elles, amb algunes fotos incloses.

LaRella | 12

M’he aturat per escorcollar el pas del temps en els rostres dels que hi apareixien. Ja fa 11 anys!

Amb la Rella del 4 de març de 2009 es va repartir la Guia Telefònica del Lluçanès. A casa encara a la tenim al calaix del rebedor! Se’n van repartir més de 3.800 exemplars entre tots els pobles del Lluçanès. Va ser un èxit i un gran encert.

Amb les Relles t’adones que en la vida tot va i torna: Festes Majors, Candelera, Carnestoltes, poema de Nadal, la fira de les Bruixes que feia 10 anys, el SOLC, etc. Crida l’atenció que la Unió de Botiguers de Prats reclamava més vigilància dels Mossos d’Esquadra.

Les ganes d’arribar a totes i a tots amb noves seccions, per donar veu a totes les realitats, i per donar vida a la revista ha estat una constant. En una de les editorials d’aquell any s’escrivia: “... també ens toca renovar-nos i millorar, per estar en millors condicions per a les noves realitats que es presentin. Per això treballem per fer una revista més professional, més completa, més vàlida per defensar els interessos del territori i la seva gent”.

Jo crec que la Rella i la seva gent, i la gent que la fem viva perquè la llegim, aconsegueix això en cada número, i és capaç d’anar-se adaptant als nous temps que va vivint. I des d’aquell 2009, n’han passat onze més.//

2010

LES ENTREVISTES,

per Montse Rocadembosch ‘231 entrevistes, 231 converses, 10 anys de la rella’. L’any 2010 amb aquestes paraules presentàvem el llibre En Vida vostra per celebrar-ne el 10è aniversari. Celebro doncs veure que en complir-ne 20 segueix essent la història viva d’ ‘El Lluçanès a través de les persones’ (aquest n’era el subtítol).

Ser part de l’equip de redacció d’aquella feina expressament volguda, em va permetre compartir llargues sobretaules i tertúlies amb tota mena de persones, vinculades -d’una o altra manera- al Lluçanès, valors tant diversos i plurals com enriquidors.

Escoltar la seva veu i, sobretot, posar en valor les seves opinions i experiències, va ser tot un luxe que recordo molt gratament, no exempt però d’entrebancs, doncs en aquella època ‘alguns’ – com jo- hi posàvem més voluntat que altra cosa... De professionals en teníem ben poc! Però en vam aprendre molt, i ràpid!!

Pagesos, mestres, metges, mossens, forjadors, dibuixants... de cadascun n’aprenies alguna cosa, perquè com no pot ser d’altra manera, tan el que van

fer en temps passats aquells que ja no hi son, com els que lluiten cada dia per l’avui, son i seran sempre la llavor dels que vindran demà i, només amb el respecte que mereixen uns i altres podem créixer, viure i avançar cap a un futur millor.

Sempre he cregut que la rella es un dels principals actius cohesionadors del territori que tenim, (juntament amb l’Institut) i veure que malgrat les dificultats dels temps actuals, cada quinzena després d’omplir el dipòsit de benzina (a preu d’or) puc agafar-la (encara gratis)... També te el seu mèrit!!

Així doncs amics i companys de la rella i a tots els que la feu possible amb el vostre suport: Ànims, endavant! I PER MOLTS ANYS.//

2011

LA RELLA ÉS PAÏSOS CATALANS

per Carolina Font Usart

A laRella hi he fet una mica de tot: escriure alguna noticia i alguna crònica, fa un temps portava la publicitat i feia factures. I cada 2 mesos em deixen escriure sobre el què vull i em ve de gust a la columna Aquest cop faig un mig-mig, escric el que vull d’un tema concret: què destacaria del 2011. Potser els 400 anys de la sotsvegueria del Lluçanès i els 10 de la plataforma Lluçanès és Comarca.

Però, per mi, el que va marcar aquest any va ser el pas dels Nyandú pel Sona9 i la seva victòria. El 2011, casualitat o no, el País Valencià va tenir molta presència al Lluçanès. El Solc el va obrir Carles Dènia i el va tancar Miquel Gil, i LaRella va organitzar a finals d’any la Festa Estellés i per això acabaré citant el poeta de Burjassot: “No t’han partit per dormir:/ et pariren per a vetlar/ en la llarga nit del teu poble.· Tu seràs la paraula viva,/ la paraula viva i amarga.”//

2012

TERRA D’ASSOCIACIONS per Pol Asensi Turigas

L’any 2012 va ser any de celebracions.

Els Gegants d’Olost feien 25 anys i va ser motiu de festa grossa al poble. També va ser l’aniversari del Casal d’Avis i dels Cremats. Les colles geganteres vivien un moment àlgid al Lluçanès.

Sant Feliu, Sant Bartomeu, Alpens, Santa Eulàlia i Prats tenien colles molt actives. La fal·lera ha anat baixant.

Són els cicles de les zones amb pocs habitants, que moltes vegades les entitats tenen un principi i un final. Va ser justament aquest any que es va celebrar el cinquè i últim trofeu LaRella. Els cinc equips de futbol actius a la comarca es van enfrontar entre ells en una vintena de derbis que van portar l’emoció i la competitivitat comarcal als nostres pobles. Sant Feliu, Sant Bartomeu, Olost, Prats i Sant Boi tenien equip. Va ser pel futbol, i els esports en general, quan

20 ANYS DE RELLA

12 de març de 2020

el setembre del 2012 vaig començar a escriure a La Rella. D’equips de futbol, també, només queda el Pradenc, tot i que s’ha recuperat el futbol sala.

El 2012 també va ser l’any de l’auge independentista indiscutiblement. Després de les consultes del 2009 i 2010, aquell any es constituïa l’ANC Lluçanès i Perafita per la Independència. Per primera vegada es van organitzar autocars per baixar a la manifestació de Barcelona i els ajuntaments començaven a penjar alguna estelada.

Aquell any també es va fer les obres de consolidació del que quedava del campanar de Salselles. Història viva del despoblament rural. També hi va haver l’incendi a Sant Feliu Sasserra, que va cremar 380 hectàrees i va significar una mobilització de tot el Lluçanès per aturar-lo.

Malgrat aquests cicles, La Rella ha pogut explicar tot això i compleix 20 anys.

Una efemèride gens menyspreable.//

2013

CANVIS A L’HORITZÓ, per Miquel Casadevall

L’any 2013 fou l’any Espriu i es commemorà també el vintè aniversari de la mort d’Estellés, el poeta valencià. El món contemplava com el Papa Benet XVI abdicava, delectant a la ciutadania amb el neguit de la fumata blanca, un espectacle televisat que s’endugué la palma de les obsessions dels Mass Media, juntament amb l’adreçament del Costa Concordia.

Ens deixaren, entre d’altres, Nelson Mandela, Lou Reed, Hugo Chávez, i Joana Raspall.

Esclatà el cas Bárcenas, s’accidentà l’Alvia a Galícia i s’aplicà la llei Wert.

No tot foren coses dolentes: fou l’any de la Via Catalana, del famós Sí crític de la CUP i Sant Martí d’Albars celebrà el centenari de la seva creu constantina.

Mentre als encants de LaRella encara podíem trobar ofertes per vendre televisors sense TDT o aparells de fax, Benito Urban traslladava tota la seva activitat a Sant Bartomeu. A Rússia amnistiaven les Pussy Riot i aquí s’inuagurà la variant d’Olost, se celebrà una trobada nacional de bastoners a Prats, nasqué el Cantilafont i el Prats pujà a 3a, un any després de fer-ho el St. Bartomeu.

La població del Lluçanès i alguns dels seus ajuntaments es mobilitzaven contra l’amenaça del fracking i a favor dels camins de transhumància, dues polèmiques ben vives del moment.

Segons els experts, la crisi econòmica no podia durar gaire més, però Catalunya encara en patí els efectes, i el Lluçanès també. A LaRella estàvem apunt de fer canvis grossos, però no ho sabíem.

De moment experimentàvem amb la creació de seccions com les piulades, la crítica de blogs o el benvinguts. Aquell any també vam inaugurar el local del Carrer Major.

A la política comarcal el debat era ben viu: cal que el Lluçanès tingui 15.000 habitants per ser comarca? //

2014

IMPULS, per Eva Freixa Al 2014 llegia, a una columna del Ramon Erra, que el vermut es posava de moda, no és un fet destacable de l’any, però comparteixo això que el vermut és un moment de recompensa, com un premi... I el 2014 mereixíem un bon vermut...

Començàvem l’any amb la certesa que al Lluçanès ens calia un espai comunicatiu comarcal, en paper i també en suport digital. I iniciàrem un seguit d’accions per a superar la crisi que vivia l’entiat. La campanya de mecenatge “Impulsem LaRella”, amb 170 mecenes i l’objectiu aconseguit, ens va permetre seguir amb la consolidació del projecte, amb un nou equip de treball i reduint despeses estructurals.

Internament va ser un any de transició important, que també es va viure a nivell comarcal i nacional. Al Lluçanès, la Comissió de Delimitació Territorial, donava suport a la petició de reconeixement de la comarca i els alcaldes començaven els tràmits amb Governació per fer una consulta per a validar la comarca. El Lluçanès no va passar per les urnes el 2014 però sí que va votar la consulta per la independència, amb un 92% de votants a favor del Sí – Sí.//

2015

L’ANY DE LA CONSULTA PER LA COMARCA, per Núria Tubau

La primera col·laboració que vaig fer a la rella va ser un reportatge sobre les escombraries al Lluçanès, a final del 2013. El vam fer el Pol Asensi i jo, i ho recordo com una feina interessant i divertida. Des de llavors hi he anat collaborant, no pas sola, moltes vegades.

A Alpens, el 2015, com sempre, fèiem coincidir esdeveniments: per la fira de maig eleccions municipals, i per la festa major, eleccions al parlament. I el 26 de juliol, eleccions sobre la comarca: 8 sí – 5 no. Totes aquestes són unes qüestions ben actuals: els residus i el change for future, la república, la comarca... Se m’acut només una cosa. No n’hi ha prou de sentir discursos per remenar l’olla, no ens quedem asseguts. Tinc els versos d’Estellés com un emblema: No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa.

No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu.//

2016 IL·LUSIÓ,

per Jordi Freixa i Oliveras Les escoles apadrinaven les fonts de l’entorn, Prats engegava un debat per reformar l’horari, a Olost no es resolia el pas del camí ramader, i Sobremunt multiplicava per 10 els habitants en la celebració del Cantilafont. Mentrestant l’oficialitat de la comarca ballava del Parlament al Consorci i viceversa.

A LaRella anavem tirant, amb penes econòmiques però moltes ganes. Jo ja començava a estar cremat i tip de viure a quinzenes. Ara ho estic una mica més, però intento fer Rella amb la mateixa illusió del primer dia.//

2017

PROPER, per Laura Villena Què puc explicar del 2017... Sense caure en dir les coses més properes, com els 50 anys de Cal Penyora, el tancament del telecentre i la biblioteca i la meva incorporació a l’equip de LaRella, quan encara tenia local propi al carrer major.

Recordo als pocs dies de ficar-me amb la “publi” la gràcia que vaig trobar que tenia l’Eva Freixa quan va realitzar la portada del “Lluçanès a Taula” amb una pinya, un pollastre del Llobet i l’esprai daurat de Cal Castany. Revisant a l’Issuu els números d’aquell any, (que no m’enrecordo de les coses per anys),em ve encara la ràbia de perdre’m els concerts del Guillem Roma a Lluçà. També va tenir lloc el mític Cantilafont en la seva 5a edició al camp d’esports de Santa Eulàlia de Puig-oriol, amb 2.300 persones...

Per no escombrar tant cap a casa, també he trobat que va ser noticia la “futura moratòria” que s’havia d’implantar en breu, per regular les noves explotacions o ampliacions en zones vulnerables (gairebé tot el Lluçanès) i que no es va posar en marxa fins el juliol de l’any passat.

I per suposat, el referendum de l’1 d’octubre, amb un 96 % dels vots a favor de la república independent, amb la defensa de les votacions per part del poble, la posterior vaga del dia 3, aquella portada en groc del desembre.

I per acabar amb un detall més corporatiu, La Rella va estrenar web! Larella.cat Quin gust tenir la nostra història escrita d’aprop per un exceŀlent equip de redacció km 0.//

2018

CREIXENT AMB LARELLA per Lluc Corominas

És curiós que, al mateix any en que laRella es va fer major d’edat, jo també.

El 2018 va ser el meu primer any sencer col·laborant a laRella. Va ser un any

interessant a Olost: es van consolidar els pressupostos participatius, Betara va guanyar un munt de premis, Tomeu Penya omplia la plaça, entre d’altres.

De tots els articles que vaig fer del poble, el que en guardo més bon record d’aquell 2018 és el que parlava sobre el llibre que va presentar la Domi Correas, professora meva a primària que i va ser-ne de mig poble.

Al 2018, entre altres coses, la Rella destacava que el Lluçanès seguia sense ser comarca després de 3 anys de la consulta, i sembla que actualment tampoc s’avança, les aigües seguien contaminades pels nitrats, i a nivell esportiu els del BTT-triatló ho tornaven a petar.

Després de tot, sembla que la cosa no ha canviat tant.

Per altra banda, ara que patim per les pandèmies, el 2018 es celebraven 100 anys de la grip espanyola, que al 1918 va ser causa de mort de gairebé 100 milions de persones arreu del món, potser tot això tampoc es tant nou.//

2019

TRIPLET D’ELECCIONS per Ferran Vila

L’independentisme segueix pujant a la comarca. A les generals supera el 80%, i a les europees el 85%. A les municipals no hi ha ni una sola candidatura unionista. Dels 13 municipis, la meitat canvien d’alcalde. Són Prats, Sant Bartomeu, Sant Feliu, Sant Boi, Lluçà i Sant Martí d’Albars. La nova correlació de forces porta a un canvi al capdavant del Consorci: Marc Sucarrats (JxCat) pren el relleu a Isaac Peraire (ERC). Just iniciada la legislatura, l’ens comarcal comunica a Merlès que haurà de pagar 9.000 € si en vol sortir definitivament. El Lluçanès viu un increment alarmant del nombre de robatoris en domicilis, mentre que per primera vegada a la comarca s’okupen dues propietats -el Puig dels Eixuts, a Lluçà, i la Torre Malla, a Prats- reivindicant-les com a símbol de la “resistència rural”. Mentrestant, LaRella inicia la nova secció de Vinyetes i torna a fer les maletes per mudar-se a una nova casa: començarà el 2020 a l’Espai de Prats.// LaRella | 13

REPORTATGE

Núm.478

Les treballadores de la Wolf Von, un exemple de lluita sala PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras

L’hivern de l’any 1978 va ser l’últim que l’Estat Espanyol va viure sense una constitució democràtica, després de tres anys de la mort del dictador Francisco Franco. De fet, el 6 de desembre d’aquell mateix any es va aprovar en un referèndum la Constitució de 1978, que encara ara és vigent a Espanya. Ens trobem, doncs, en un context d’una certa i moderada modernització, en què les lluites obreres eren escasses i el moviment feminista lluny de la situació actual. A Prats de Lluçanès, però, es coïa una de les primeres – si no la primera – lluita laboral i salarial liderada i protagonitzada per dones del poble.

Durant els darrers anys del franquisme i la transició espanyola, a Prats de Lluçanès – com en moltes viles de Catalunya – hi havia diversos tallers de costura i confecció d’empreses que fabricaven teixits de tot tipus.

La indústria tèxtil catalana encara alimentava amb força, tot i que per pocs anys més, molts pobles d’arreu del país. Un d’aquests tallers va ser el de l’empresa Wolf Von Prats, on es produïen peces de roba de pell i de cuir, sobretot jaquetes d’home. Aquest taller estava situat al Carrer Doctor Trullàs, als actuals baixos de Cal Blanqué. La Wolf Von comptava amb una quinzena de dones que treballaven al taller (i un home), amb contracte, i tota una altra sèrie de dones que, sense cap tipus de contractació i formant part del que es coneix com economia submergida, feien treballs concrets de costura des de casa. Una societat formada per un pradenc i un alemany (Conill i Hongnac, respectivament) eren els propietaris d’aquest taller, que va obrir a principis dels anys 70. Durant aquesta dècada i dia rere dia, l’empresa obria les portes per tal que les treballadores fessin un jornal partit de 9 hores diàries. Les mateixes treballadores consideren

que, tot i les condicions poc favorables del moment i tot i no ser una feina fàcil, era un lloc de treball que els permetia viure amb una certa seguretat econòmica i laboral. El perfil de les treballadores era molt divers. A la Wolf Von Prats hi treballaven des de dones acabades de casar i amb fills fins a noies de menys de vint anys que tot just encetaven la seva vida laboral – fins i tot, en algun cas, combinada amb estudis acadèmics. Dos encarregats (Teresa Borralleras i Àngel Gómez), tretze treballadores de base (Mercè Juncadella, Mercè Costa, Maria Àngels Plans, Maria Mill, Núria Gonzalez, Montserrat Herms, Concepció Urbano, Fina Domènech, Sílvia Fusté, Rosario Noguera, Joaquima Llach, Teresa Pey i Manel Garrido) i dues aprenents (Joana Puig i Glòria Borralleras) eren els càrrecs contractats per l’empresa.

La Wolf Von va produir amb plena normalitat fins a finals de dècada, quan les coses es van torçar i les treballadores es van veure obligades a prendre mesures urgents. Durant el 1978 l’empresa va començar la seva deriva i les dones que hi treballaven van patir una suspensió de pagaments d’uns mesos. La situació es va agreujar, encara més, quan va començar a córrer el rumor que, davant la crisi que Wolf Von estava vivint, l’empresa tancaria les portes en qualsevol moment, de forma sobtada i sense realitzar cap pagament als assalariats.

Sense cap tipus de confirmació per part de la directiva de l’empresa (els encarregats no tenien més informació que la resta de dones) però amb una amenaça real al davant, les treballadores van organitzar-se per buscar solucions i evitar quedar a l’atur sense cap tipus d’indemnització. D’aquesta manera, una de les assalariades – la Fina Domènech – va contactar amb un sindicat laboral per demanar assessorament sobre què fer davant un possible tancament de l’empresa. Fent un petit parèntesi, cal tenir en compte

Targeta d’una demandant d’ocupació de l’època.// LaRella | 14

Bona part de les treballadores de la Wolf Von.// F.: JFO

que Comissions Obreres – per exemple – es va legalitzar l’any 1977. Per tant, l’any 1978 assessorar-se mitjançant un sindicat laboral era una acció totalment disruptiva i certament complicada. Paraŀlelament a això, i amb l’ajuda del llavors alcalde de Prats Quico Noguera, les treballadores van contractar els serveis d’un advocat laboralista de Barcelona.

L’amenaça es va convertir en una realitat ben palpable, i, un dia d’hivern de 1978, quan les treballadores van arribar a l’empresa a les 7 del matí van trobar les portes de la Wolf Von tancades. Amb frustració però segures del que feien, i assessorades per un advocat i un sindicat laboral, totes les dones de la fàbrica (incloent l’encarregada Teresa Borralleras, tot i que no l’encarregat, que es va posicionar al costat dels dos empresaris) van quedar-se davant la porta del taller per reivindicar un tancament digne de l’empresa. Les treballadores sabien que no podien moure’s del davant del taller, ja que tres dies consecutius sense assistir al lloc de treball era motiu d’acomiadament. A més, havien sabut que, si podien, havien d’entrar al taller i realitzar un inventari, ratificat per un notari, de tota la maquinària que hi havia i el valor que tenia.

D’aquesta manera es podia saber de forma oficial quants diners posseïa, com a mínim, l’empresa per realitzar els pagaments corresponents. Era una mesura que l’advocat els havia recomanat per si calia presentar-ho en algun moment davant un tribunal.

Per explicar-ho fàcilment, si l’empresa no realitzava els pagaments el valor d’aquella maquinària podia pertànyer a les treballadores.

SORORITAT Les treballadores de la Wolf Von van estar uns 4 dies al carrer reivindicant un tancament digne de l’em-

presa. Durant aquests dies, arribaven a les portes del taller a l’hora que els tocava segons el seu horari laboral, i passaven les hores que els corresponia manifestant-se al carrer. Van arribar a organitzar-se en torns, perquè totes elles també tenien altres tasques a realitzar (com estudiar, en el cas de la més jove, o fer-se càrrec dels fills i les filles). Algunes veïnes de Prats de Lluçanès es van acostar, durant els dies que aquesta mobilització va durar, fins a les portes de la Wolf Von per recolzar la protesta de les treballadores.

El concepte de sororitat es refereix a la “fraternitat entre dones” i actualment és molt utilitzat dins la lluita i

“Davant l’amenaça d’acomiadament, les treballadores es van organitzar per evitar quedar a l’atur sense indemnització” el moviment feminista. Segurament, a finals de la dècada dels 70 moltes d’aquestes dones no sabien de l’existència d’aquest terme, però aquesta germanor entre les veïnes de Prats és una mostra totalment representativa sobre què significa.

Mentrestant, aquest afer va arribar a sortir als diaris de l’època amb una petita notícia sobre què estava passant a Prats de Lluçanès.

Quatre dies més tard, doncs, les treballadores de la Wolf Von van aconseguir – encara ara no saben exactament com ni qui – una clau del taller, i van poder entrar-hi per realitzar l’inventari que necessitaven. Paral·lelament, l’afer va arribar als jutjats, que encara tardaria moltes setmanes a resoldre l’assumpte.

MIG ANY D’ESPERA I ANGOIXA Els mesos que van venir després d’aquesta setmana de protesta, les treballadores els van passar anant dia rere dia al taller complint el seu hora-

NOTÍCIES

12 de març de 2020

alarial feminista ri laboral. Així els ho havia recomanat el sindicat i l’advocat. Com que l’empresa representava que seguia tancada, les dones omplien el temps realitzant altres tasques – com ara cosir – o simplement parlant. Una d’elles recorda, fins i tot, que hi va fer la disfressa de carnaval. Mentre les dones mataven les hores a la Wolf Von, tres d’elles van haver d’anar a Barcelona durant un matí per assistir al judici sobre el cas. La defensa de les treballadores demanava que l’empresa pagués les mensualitats que no havien cobrat, una indemnització i una quantitat de diners que correspongués a l’atur.

Finalment, mig any més tard, el jutge va dictar sentència favorable per a les treballadores de la Wolf Von Prats, que van aconseguir tot el que van reclamar durant el judici.

L’empresa es va veure obligada a pagar les mensualitats endarrerides, la indemnització i l’atur – equivalent, aquest últim, a dotze mensualitats.

Després de setmanes d’incertesa i patiment va arribar la notícia que va acabar amb tot, i que va fer que tota la lluita anterior valgués la pena i donés els seus fruits. Algunes de les treballadores – sobretot aquelles més grans i amb més responsabilitats econòmiques – relaten que van ser uns mesos angoixants i d’un profund malestar, ja que van estar moltes setmanes sense cobrar ni una pesseta i sense saber de quina manera acabaria tot plegat. Altres, les més joves, ho van viure com una aventura de la qual en van aprendre molts valors.

Anys abans, expliquen les treballadores, hi va haver un cas similar en un taller tèxtil de Prats – el de Cal Xiquet – i alguna altra fàbrica o petit taller del municipi havia tancat entre problemàtiques amb els propietaris i els treballadors. Sigui com sigui, però, el cas de les treballadores de la Wolf Von va ser un dels primers exemples de la comarca del Lluçanès de lluita salarial feminista, però també de consciència de classe, de solidaritat i sororitat, i un clar exemple que els drets s’adquireixen amb contundència i insistència – encara que les pròpies treballadores en fossin i en siguin poc conscients. Cadascuna d’elles va seguir la vida laboral i professional per la seva banda, però el suport mutu entre les treballadores i la xarxa que es va teixir entre elles durant aquest mig any de lluita salarial va aconseguir que, després del tancament definitiu de l’empresa, poguessin respirar tranquil·les i amb una relativa seguretat econòmica. Tot i així, històries com aquesta han quedat – ja sigui per la distància en el temps o per altres motius – en l’oblit, i cal rescatar-les per conèixer la història que precedeix les lluites actuals, que són tan necessàries com les que conformen el nostre passat.//

Joan Comorera, màrtir del comunisme i enemic del franquisme La intrèpida i amagada història del polític català Joan Comorera protagonitza la nova novel·la de l’olostenc Ramon Breu OLOST Per_ Lluc Corominas

Joan Comorera va ser un activista polític important de principis del segle XX. Ferm defensor del dret a decidir va treballar per la defensa de la nacionalitat catalana i la reforma social. Va ser un dels creadors i impulsadors de la formació comunista PSUC, del qual en va ser el primer secretari general. Durant la República va ser conseller del govern de Companys, fou detingut pels fets d’Octubre del 34 i obligat a exiliar-se durant la Guerra Civil. A la dècada dels 50, Comorera canviarà per complet el transcurs de la seva vida. Després que al llarg dels 40 el PCE comencés una maniobra d’absorció del partit català que va acabar amb la dissolució del partit i l’expulsió de Comorera, decideix tornar a Catalunya i intentar reconstruir el partit des de la clandestinitat. Un cop a Catalunya esdevindrà un enemic pels militants del PCE i serà perseguit pel franquisme. L’any 1954 fou detingut, al 1957 ser jutjat per un tribunal franquista i empresonat a Burgos, fins que un any després va morir.

Comorera és el protagonista de la nova novel·la de l’historiador i pro-

Ramon Breu, l’autor de la novel·la.//

fessor de cultura audiovisual d’Olost Ramon Breu. Breu construeix un relat a cavall de la veritat històrica i la ficció, i ens presenta la biografia de Comorera a través dels ulls d’una periodista, la Violette Courbière que, dins de l’Espanya franquista, investiga la història de Comorera quan aquest ja estava detingut. Breu afirma que el cas de Comorera “clamava al cel” i calia fer justícia de la seva trajectòria, tapada de manera intencionada, tant per la part franquista com l’estalinista.

Amb tot, l’olostenc presenta una investigació periodística verídica partint de la ficció. Aconsegueix una

LA VINYETA

Portada del llibre.//

història que atrau i que, al mateix temps, fa honor a la figura de Comorera. En aquesta nova novel·la titulada “Protocol M: L’affair Comorera” (Protocol M fa referència a la cerca i captura que va portar a terme el centre d’investigació de l’URSS, el KGB, dels dissidents amb el govern d’Stalin), Breu engrandeix la seva bibliografia personal, fidel al seu estil de novel·la negra i històrica.//

Per_ Adrià Davins

LaRella | 15

OPINIÓ

Núm.478

EQUIP REDACCIÓ_ Ferran Vila, Jordi Freixa, Marta Giravent, Carolina Font, Laura Villena, Jordi Borralleras, Pol Asensi, Xavier Vilella, Núria Vilamala i Lluc Corominas.

FOTOGRAFIES DE LA PORTADA_ Pol Asensi Turigas i Sara Blázquez DISSENY, EDICIÓ I PUBLICITAT_ Jordi Freixa edicionslarella@gmail.com ADMINISTRACIÓ_Laura Villena i Carolina Font comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Bruch (Olost), Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès 621 276 429 larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001

La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Amb la col·laboració de:

MANIFEST

Aturem la gasolinera!

Amb l’adhesió de Lluçanès Viu, La Fetillera, l’Ateneu Popular del Lluçanès i la Truja Negra Ni volem ni necessitem una macrogasolinera de més de 11.000 metres quadrats que és contrària a les emergències climàtiques que el desastre ens mana. Tres gasolineres en 10 km són absurdes per un territori de 7.500 habitants. A més, la ubicació és nefasta i inadequada pel territori, causant un impacte paisatgístic brutal i un perill ambiental a la riera de la Gavarresa alarmant.

A sobre, el projecte inclou bar i supermercat... I no és poca cosa, fa de la C-62 una zona de pas que anul·la per complet qualsevol pa-

rada que poguessin fer turistes o camioners/es a Prats o Olost.

Així doncs, tots els bars/restaurants i petits comerços en sortiran estrictament perjudicats.

Lluny de promoure el producte local, es menysté completament.

Tot plegat, és la punta d’un iceberg que ja fa anys que fa política des d’un xoc constant d’egos, interessos i sotamans mafiosos.

El Consorci i tot aquell suposat entramat que fan el “Lluçanès” es mostren indiferents. La via institucional altre cop al servei del poder i del procés industrial que ens té sotmeses.

El poble, l’etern oblidat; exclòs de qualsevol decisió ni de la seva coneixença. És intolerable que els habitants d’un territori no tinguin constància d’allò que passarà als seus boscos, camps i pobles. Assenyalem a l’Ajuntament, al Consorci i a les constructores com a còmplices i responsables des del silenci i la poca vergonya. De Fumanya a Serrarols, de la gasolinera al desdoblament. Diem que prou!

Us convoquem a totes aquest dissabte al camp.

Esmorzar popular a les 10 del matí, debatem i organitzem la resposta.

Quin Lluçanès volem? Per què l’Ajuntament de Sant Martí no comunica el projecte? Per què tot es fa a l’esquena del poble? De què serveix el Consorci i tots els ajuntaments que el formen?//

CARTA

Sister Act 2 Alumnes de 4t d’ESO Institut Castell del Quer

Si trobeu aquest jove pel carrer, feliciteu-lo!

Avui, 12 de març, fa 80 anys!

Per 20è any consecutiu, els alumnes de 4t d’ESO de l’IES Castell del Quer preparem una obra de teatre per a finançar el viatge de fi d’etapa i també per a desenvolupar habilitats com la de treballar en grup, organitzar-nos, i per a plantejar-nos un nou repte com és el d’actuar, cantar i ballar dalt l’escenari.

Però això no és tot el què aquest repte comprèn: també hem buscat empreses col·laboradores, hem dissenyat el cartell, hem buscat o creat l’atrezzo, etc. A més, comptem amb l’ajuda de pares i mares, que s’ocupen del decorat, la perruqueria, el maquillatge, i altres tasques igual d’essencials; dels qui s’encarreguen del so i la llum i de professors com el Lluís Forcada I la Judit Boix, que a més de dirigir l’obra, també s’impliquen la resta d’activitats.

El musical que representem és

el de Sister Act 2: Torna germana. L’argument explica la història de la Deloris, una cantant de las Vegas que fa una visita a les seves velles amigues, les monges de l’escola de St. Francis, i com intentarà canviar la dinàmica de l’escola per a salvar-la de les urpes del Sr. Crisp, l’administratiu ambiciós a càrrec de l’escola.

Originalment, havien estat planejades quatre representacions:

els dies 7 I 8 de març a la Sala Polivalent de Prats de Lluçanès I els dies 14 I 15 a l’Ateneu de St. Feliu Sasserra. Tot i això, degut a les normatives aplicades contra el COVID-19, les representacions dels dies 14 i 15 han estat ajornades per a mitjans d’abril.

Per acabar, convidem a tothom a assistir a les representacions i a gaudir com nosaltres ho hem fet preparant-les. Gràcies!//

CARTA

Que bona persona que era el Joan Envia els teus articles d’opinió a LaRella...

larellallucanes@gmail.com

LaRella | 16

M.Àngels Parareda Prats de Lluçanès Aquesta frase ens l’han repetida tant aquests dies.

M’he sentit orgullosa del meu germà, quin altre reconeixement

millor pots rebre dels teus convilatants que el de considerar-te una bona persona!

En uns moments tan emotius com els d’una pèrdua s’agraeix aquesta manifestació espontània de solidaritat, de reconeixement.

Quina sort que encara en els

nostres espais de convivència el veïnatge sigui tant proper Segurament en els nostres pobles, en el nostre poble, tinguem festes , espais , motius que ens identifiquen però quin goig que també ens identifiqui els valors humans.//

OPINIÓ

12 de març de 2020

CARTA

Nativitat Yarza i Planas Isaac Peraire Soler Prats de Lluçanès Nascuda a Valladolid el desembre del 1872, va ser la primera alcaldessa de Catalunya elegida democràticament a les urnes, el gener del 1934, amb la candidatura d’ERC a Bellprat (Anoia).

A pocs mesos d’haver nascut la Nativitat, tota la família es trasllada a la plaça militar de Saragossa, i uns anys més tard, quan ella tenia 4 anys, a Barcelona. A principis de segle XX, estudia magisteri a l’Escuela Normal de Maestras d’Osca i comença a exercir de professora amb una llarga i intensa ruta de destins laborals. El 1930, Yarza és nomenada mestra en propietat a l’escola de Bellprat.

El 1931, arran de la proclamació de la República, la nova mestra de Bellprat s’adhereix políticament al Partit Republicà Radical Socialista. Sempre mantindrà intactes els ideals republicans i la lluita feminista, compaginant l’activitat política entre Bellprat i Barcelona, amb diferents responsabilitats i participació en diversos espais.

Després de les eleccions legislatives del novembre de 1933,

Nativitat Yarza i altre companys del PRRS s’uneixen a ERC, partit pel qual l’any següent encapçala la candidatura a les eleccions municipals. El 14 de gener del 1934 és elegida per majoria absoluta alcaldessa de Bellprat, en el dia que ella qualifica com el més bell de la seva vida.

El 12 de febrer del mateix any, és distingida amb una recepció al Palau de la Generalitat pel President Lluís Companys, i l’endemà és presentada en una entrevista a primera plana al diari “La Humanitat” així: “és una dona intel·ligent, ponderada, d’ideals esquerristes i laics”.

Yarza és una de les pioneres del municipalisme feminista. Una experiència que resulta efímera en el dramàtic context de la Guerra Civil, la derrota i la implantació de la Dictadura franquista.

Quan el juliol del 1936 es produeix l’aixecament militar, Yarza, amb 63 anys, s’allista per lluitar amb les forces lleials a la República. El 24 d’agost surt de Barcelona cap al front d’Aragó. Degut a canvis en el sistema d’ensenyament a Catalunya, i davant la necessitat de mestres, és obligada a tornar del front, encara que la seva acti-

VINYETA - OPINIÓ vitat política no disminueix, participant en diferents fòrums.

Acabada la Guerra Civil, Nativitat Yarza creua la frontera amb el gran corrent de la retirada dels republicans catalans i espanyols.

Se sap que resideix a Tolosa de Llenguadoc, amb pobresa, passa un exili amb pèssimes condicions, paŀliades en un cert grau per la solidaritat internacional. A través de la persona que es fa responsable en territori francès de la “refugiada adoptada” sabem que exerceix de planxadora.

Yarza va morir a l’exili, a Tolosa de Llenguadoc el febrer de 1960.

“Així, doncs, la mestra i alcaldessa que es va haver de reconvertir en planxadora, la lluitadora antifeixista i exiliada, mor en el més absolut dels oblits, tres mesos després d’haver complert 87 anys.

El tram final de la seva vida de refugiada republicana a França ha estat, com per a tants d’altres dels seus compatriotes en situacions similars, i a desgrat de l’ajut que ha rebut, notablement dur i aflictiu.”

Per la memòria de la lluita i activisme feministes de Yarza, per la duresa de la repressió en forma de presó i exili que han viscut i viuen tantes persones, especialment les dones com ella, reivindicarem i persistirem fins a la victòria.//

LA CARTA IL·LUSTRADA, per Gemma Gallorte

El mirador de Perafita Dimitri Coppola Perafita

CARTA

Segell Smart FEDAC PRATS Prats de Lluçanès L’escola FEDAC de Prats aconsegueix el SEGELL D’INNOVACIÓ EDUCATIVA SMART impulsat per la Fundació Tr@ms i validat per la UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA (UOC).

El segell SMART acredita el treball en valors, idiomes, relació escola-territori, el desenvolupament del potencial de cada alumne amb els millors resultats d’aprenentatge i la incorporació de metodologies innovadores.

L’escola ha rebut el suport d’un consultor de la Fundació Tr@ms per fer la diagnosi de centre i un posterior pla de treball. Finalitzat aquest procés, s’ha portat a terme una auditoria on es destaca la importància que l’escola dóna a la llengua anglesa des de P3 participant en projectes reconeguts per la Comissió Europea (eTwinning, Erasmus+,...), a més de poder gaudir de l’auxiliar de conversa. També en subratlla l’ús de noves tecnologies integrades dins de l’aprenentatge com una eina més treball a les aules. I valora molt positivament el rol dels mestres en l’acompanyament en el procés d’aprenentatge dels alumnes.

Estem contents de compartir amb tots vosaltres aquesta nova acreditació.//

Notícies, entrevistes, opinió, Twitter, el Directori...

Tot això i molt més ho trobaràs a...

www.larella.cat LaRella | 17

AGENDA: DEL 12 DE MARÇ AL 2 D’ABRIL DISSABTE 14 ALPENS_ “SOMNI D’UNA NIT QUALSEVOL”, mostra del taller de Teatre Musical d’Alpens. A 2/4 d’1 del migdia al Casino d’Alpens SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ SAINT PATRICK. A les 5 de la tarda, taller de Menhirs a la Plaça.

A les 7 de la tarda, pub O’riol balades d’irlanda i concert amb el Pony Pisador. Tast d’Irish Stew i cervesa Guiness.

ORISTÀ_ BALL AMB JORDI BRUCH a les 10 del vespre a la Sala Polivalent.

DIUMENGE 15 SANT BOI DE LLUÇANÈS_ CINEMA INFANTIL. A les 6 de la tarda, al Centre LLUÇÀ_ CURS DE PODA D’OLIVERAS AMB TOMÀS LLOP. A partir de 2/4 de 10 del matí al Puig dels eixuts.

DILLUNS 16 SANT BARTOMEU_ IOGA, SETMANA DE LA DONA. A 2/4 de 9 del vespre a la Sala Unim

DIMARTS 17 SANT BARTOMEU_ WOMAN TRAINING, SETMANA DE LA DONA. A les 7 de la tarda a la Sala Unim

DIMECRES 18

DISSABTE 21 PERAFITA_ JORNADA DE PORTES OBERTES A L’ESCOLA HEUROM, a partir de 2/4 d’11. A 2/4 de 6 de la tarda, espectacle “El viatge de Lulú i Lola, la llibertat de ser un mateix”.

SANT BARTOMEU_ MATINAL DE PÀDEL, a partir de les 10 a la pista. A les 4 de la tarda caminada a la plaça de les bruixes.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ BALL AMB JOSEP (OSTRES) a les 10 del vespre al Casal.

DIUMENGE 22 PRATS DE LLUÇANÈS_ PRESENTACIÓ D’ “ACTA MARTYRUM” de Vicenç Ambrós. A 3/4 d’1 a la Sala de l’U d’octubre.

SANT FELIU SASSERRA_ CINEMA INFANTIL A “L’ATENEUA”. A 2/4 de 6 de la tarda. A l’Ateneu

DIMARTS 24 OLOST_ CONTE “LA VISITA DEL PETIT OS”, a les 6 de la tarda a la Biblioteca.

DIJOUS 26 OLOST_ CLUB DE LECTURA “MORT DE DAMA” DE LLORENÇ VILALLONGA, a les 4 de la tarda al Centre Cívic.

DIVENDRES 27

OLOST_ LECTURA EN VEU ALTA “PIRATES DEL MAR DE GEL” de Frida Nilsson. A les 4 de la tarda a la Biblioteca.

OLOST_ CLUB DE LECTURA “MORT DE DAMA” DE LLORENÇ VILALLONGA, a les 7 de la tarda al Centre Cívic.

SANT BARTOMEU_ XERRADA DONES DEL MÓN RURAL. A 2/4 de 6 de la tarda, a la Biblioteca

PRATS DE LLUÇANÈS_ INAUGURACIÓ DE LES JORNADES PER LA DEFENSA DEL TERRITORI. A partir de les 6 de la tarda a l’Ateneu Popular del Lluçanès.

DIJOUS 19 SANT BARTOMEU_ TALLER MASCARA D’ARGILA. A 2/4 de 6 de la tarda, al Casal.

DIVENDRES 20 OLOST_ XERRADA SOBRE ECONOMIA I IBEX35, A CÀRRED DE CRISTINA PLUVINS. A 2/4 de 7 de la tarda al Centre Cívic.

SANT FELIU SASSERRA_ DIA MUNDIAL DE LA POESIA, APARADOR CULTURAL I EXPOSICIÓ. A la Biblioteca Sant Pere Almató SANT BARTOUMEU_ BERENAR I DOCUMENTAL “QUE COÑO ESTÁ PASANDO?”. A partir de 2/4 de 6 de la tarda a la Biblioteca.

DIUMENGE 29 OLOST_ VI PUJADA A SANT ISIDRET. Sortides a les 8 del matí a la Plaça Major. Més info: Viafora

CROSS

Quatre lluçanencs al podi del Cros Escolar d’Osona

ALPENS_ PRESENTACIÓ DEL BANC DE FORJA DEL JOVENT, a càrrec d’Oriol Amblàs. A 2/4 de 12 del migdia a la font de la pista esportiva. A les 12, PRESENTACÓ DEL PROJECTE DE FORJA 2020, I SEGUIDAMENT VERMUT I CONCERT AMB MEN IN SWING. PRATS DE LLUÇANÈS_ CLOENDA DE LES JORANDES PER LA DEFENSA DEL TERRITORI. A partir de 2/4 de 10 del matí, a l’Ateneu Popular del Lluçanès.

L’Agenda de LaRella!

Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda”a: comunicaciolarella @gmail.com

El passat diumenge 1 de març va finalitzar l’11a Lliga de Cros Escolar d’Osona, en què han participat 85 nens i nenes del Lluçanès. De la comarca han aconseguit podi tres corredors de l’Escola Lluçanès -Núria Sañas, tercera en infantil femení, Marc Boix, primer en benjamí masculí, i Queralt Sañas, segona en benjamí femení- i una corredora de l’Institut, Nora Boix, que va quedar 3a en cadet femení.

Durant la lliga s’han fet curses a Santa Eulàlia, Prats, Sant Bartomeu i Sant Feliu organitzades per les AMPA/AFA i els ajuntaments i amb la collaboració del Consorci.//FV

SOLIDARITAT

Relleu a l’associació contra el càncer de Sant Feliu Sasserra

DISSABTE 28 SANT BOI DE LLUÇANÈS_ “VIATGE AL VOLTANT DEL MÓN”, audiovisual amb les experiències viscudes per Carles Verdaguer. A les 7 de la tarda, al Centre LLUÇÀ_ JORNADES PER LA DEFENSA DEL TERRITORI. Durant tot el dia al Puig dels Eixuts.

PRATS DE LLUÇANÈS_ ACORDIONADA, organitzada per l’Associació Catalana d’Acordionistes ALPENS_ “PEYU I L’HOME ORQUESTRA”, a les 8 del vespre al Casino.

Cal comprar entrada

El pròxim número de LaRella sortirà el dijous 2 d’abril LaRella | 18

LA TORRE_ BALL AMB ECLIPSE, a les 10 del vespre a la Sala Polivalent

Núm.478

Rosa Subirana és la nova presidenta de la Seu Local de Sant Feliu de l’AECCCatalunya contra el càncer. La nova junta agafa el relleu a la Seu presidida per Antònia Coma, que ha donat servei a l’associació durant més de 30 anys.

L’acte de reconeixement a l’antiga seu local i benvinguda de la nova seu entrant la van presidir l’alcalde de Sant Feliu, Josep Romero, i la regidora de Sanitat i Benestar Social, Neus Soldevila. En l’acte hi va haver l’entrega de medalles i diplomes per totes les persones que han donat servei a l’AECC al llarg d’aquests anys. Èlia Gabarró, Coordinadora Comarcal de l’AECC al Bages, va agrair els recursos

i espais municipals que l’Ajuntament posa a disposició de l’entitat, i la importants tasca de les persones voluntàries que han ajudat de manera altruista en la lluita contra el càncer.

Per la seva banda, la nova presidenta de l’associació va explicar que el grup de voluntàries han decidit continuar “la gran labor de l’antiga seu local” i volen que “ningú se senti sol quan es troba en la situació d’haver d’enfrontar-se a una malaltia així”.

Subirana va remarcar la importància de fer les tasques d’informació i acompanyament des de la proximitat del municipi. La primera activitat que organitzaran és una xerrada que s’anunciarà pròximament.//

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: assegurances, gestories, advocats...

2_OBRES: constructors, excavació i graves...

3_FUSTERS / FUSTES 4_MECÀNICS 5_AGRICULTURA, bosc, animals, agrícola, jardineria, flors...

6_ BELLESA: estètica, perruqueria 7_SALUT: tractaments, dietètica, òptica, farmàcia...

8_ RESTAURANTS: bars, hostals, celebracions...

9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, forns, menjar per emportar, formatge...

10_ESCURA-XEMENEIES 11_INSTAL·LACIONS 12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, combustibles, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, pintures, neteja, fotografia, educació 13_ INFORMÀTICA

1_ASSESSORAMENT ASSEGURANCES

ASSESSORIA, GESTORIA, ADVOCATS

HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

93€

165€

any

any

2_OBRES CONSTRUCTORS

EXCAVACIÓ I GRAVES

Per a particulars i/o empreses

620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

4_MECÀ NICS

ALIMENTARI

3_FUSTERS / FUSTES

5_AGRICULTURA, BOSC, ANIMALS I JARDÍ TREBALLS FORESTALS

ENERGIES

JARDINERIA

AGRÍCOLA

ANIMALS, VETERINARIS

FLORS HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

6_BELLESA Truca al:

ESTÈTICA

93 850 82 81

7_SALUT TRACTAMENTS

DIETÈTICA

FARMÀCIES

PERRUQUERIA HI POTS SER PER NOMÉS...

165€

DENTISTES

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

any

1/2 ANY

ÒPTICA

DIETISTA HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

165€/any comunicaciolarella@gmail.com 93 850 82 81

I ara, també a larella.cat/directori

8_RESTAURANTS, BARS, HOSTALS ALPENS

PERAFITA

LA TORRE

SANTA CREU

LLUÇÀ

ST BARTOMEU

Truca al:

93 850 82 81

OLOST

STA EULÀLIA

SANT FELIU SASSERRA HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

CELEBRACIONS

PRATS DE LLUÇANÈS SI VOLS SERHI MIG ANY...

Truca al:

93€

1/2 ANY

93 850 82 81

9_ALIMENTACIÓ SUPERS

CARNISSERIES

FORNS DE PA

MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER

FORMATGES

MENJAR PER EMPORTAR SI VOLS SERHI MIG ANY...

Truca al:

93€

93 850 82 81

1/2 ANY

10_ESCURA-XEMENEIES

11_INSTAL·LACIONS

HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

93€

165€

any

any

12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS AUTO ESCOLA

COMBUSTIBLES

13_INFORMÀTICA

TINTORERIA

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY HI POTS SER PER NOMÉS...

FOTOGRAFIA

RESIDÈNCIA

NETEJA

TAXIS

FUNERÀRIA

QUIOSC

ANUNCIA’T al Directori d’Empreses de LaRella

i gaudeix de descomptes en publicitat del 30% SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

165€ any

Més informació informació:

621 276 429

comunicaciolarella@gmail.com

165€ any

COM QUE SEREM MÉS DE 1000 PERSONES LA RELLA ANUL·LA LA FESTA PREFERIM FER NOTÍCIES

;)

ELS ENCANTS / EL TEMPS

12 de març de 2020

ES VEN

» TERRENY a Prats de Lluçanès. 450m2.

Molt bon lloc. T.: 606 881 266 (R74/05)

» LLIT D’HOSPITAL, amb elevació, trapezi, baranes abatibles, comandament i matalàs anti escares. 700 € T: 666 26 64 71 (R76/01)

» QUADRE de pintura a l’oli de Joaquim Vallès Tusets, un dels mestres actuals de la pintura catalana. És un paisatge on es veu el nucli urbà de Santa Maria de Merlès. Fa 84x72cm. Per 300 € negociables. T.: 93 853 02 15 (trucar a partir de les 10 de la nit, o fins a les 10 del matí) (R74/02)

» TENDA PER PORTAR SOBRE COTXE, marca LUMER. En molt bon estat i totalment impermeable. Apte per a tres persones.

Mides plegada 115x155x25 cm. i desplegada 230x155x120 cm., amb un pes de 50 kg. i una escala telescópica de 2,5 mt. Estructura de ferro galvanitzat. Porta un matalàs d’escuma de 200x150x6 cm. És com les Overland. Està a Olost.

Preu 300 €”. T.: 686.385.452 » Es ven pis a Vic. 110 m2. 4 hab. Tot exterior. Tancaments d’alumini. Tel 654.112.150 » 11 VEDELLES DE RAÇA BRUNA (12 mesos). T.: 636333630

» MÀQUINA DE COSIR industrial JUKI amb làmpara nova per 50 €. CAVALLETS de pintura d’estudi i un de campanya i diversos llibres dels millors pintors del món per 50€. T.: 93 853 02 15 (trucar de 10 nit a 10 del matí) (R74/08) » TERMO ELÈCTRIC DE 50 LITRES per 45€. CONGELADOR de 55 ample x 60 de fons x 85 d’alçada, per 55€. Tot funciona bé. T.: 662 519 073 (R72/07)

ES LLOGA

» REMOLC DE GOSSOS EN BON ESTAT. Marca Comanche. També hi caben vuit xais. 500 €. T.: 600 666 301

» CASA MALLÓ al barri de Bonaire de Sagàs. Amb calefacció i piscina. T.: 662 276 669 (R75/02)

» SCOOTER YAMAHA JOG DE 50 CC en molt bon estat. Pocs km. ITV passada fins el 2021. Preu a convenir: 682 813 372 (R77/01)

ES BUSCA

» GOLF NEGRE 2.0 TDI (4568 CRL) 220.000 kms T.: 608 130 367 (R77/02) » CAIXA D’EINES COMPLETA, NOVA, comprada a Cofac. Per estrenar. 20 €. Envio foto per WhatsApp. T.: 662 003 299 (R77/03) » TALADRO BLACK DEKER, 2 broques per formigó i 2 per ferro per 18 €. SILLÓ D’ORDINADOR amb rodes i reposabraços, negre, per 18 €. T.: 662 003 299 » MAXI COSI ORIGINAL en molt bon estat.

Preu 20 €. T. 607 310 102 (R76/02) » TAULA DE MENJADOR EXTENSIBLE, color faig, 90x140 cm. plegada, fins a 210 cm. oberta. Preu 80 €. T. 607 310 102 (R76/03) » HABITACIÓ DE MATRIMONI tipus rústic en bon estat (de 2a mà). T.: 636 698 353. (R75/01)

FARMÀCIES DE GUÀRDIA *a partir de les 21h, es poden dirigir a Vic a la farmàcia que apareix entre parèntesis, o poden anar a la Guàrdia Urbana, que els hi acompanyarà.

RACÓ DE LA FEINA

OFEREIXO FEINA DE... >FÀBRICA DE PINSO_ 677 987 911 _Busquem persona responsable i amb experiència per treballar en fàbrica de pinso, jornada complerta en torn de nit. (RF/1-472)

» REMOLC per portar llenya (pot ser agrícola). T.: 622 85 92 63 (R77/04)

ES COMPRA » ES COMPRA PANTALLES DE TELEVISIÓ.

Pago 5 € per cadascuna i passo a recollir. T.: 610 632 995 (R74/10)

ES TRASPASSA » TERRENY DE 1 HECTÀREA, amb tot vallat, instal.lacions de llum, aigua de xarxa, aigua de pou propi, hivernacles i reg automàtics. T.: 617 123 606 (R76/04)

>CUIDAR PORCS _649 840 742_ Expert en cuidar vaques de muntanya i engreixos de porcs, busca més granges per ampliar la cartera de clients (tardes) (RF/1-471)

>GRANGES_ 677 987 911_ Busquem persones responsables per treballar amb granges (RF/2472)

>REPARO MÀQUINES DE COSIR _660 722 249_ (RF/2-474)

>Cuidant de vaques i granja de porcs. T.636 333 630

>CUIDAR ENGREIXOS_ 622 078 694_ Persona responsable i amb experiència al sector s’ofereix per cuidar engreixos i/o destetes de porcí.

(RF/2-474)

GEROCULTOR/A: A residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada complerta, no substitució. Horari de tardes. Interessat/es trucar a 687 083 081 (RF/1.76)

>NETEJAR PISOS I CASES_ 93 856 06 08

INFERMER/A a residència d´avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada complerta, no substitució.

Interessats/es trucar a 687083081.

> JOVE AUTONOM de la comarca s’ofereix per manteniments i reparacions de finques i tot el que comporta: desbrossar, manteniment de filats i tanques... Experiència en treballs forestals, verticals, paleteria i pintura, feines de soldadors, cuidant d’animals de granja_ 609 033 307

FUSTER_ Empresa comarca Osona els interessa fuster oficial o aprenent_ 606 379 375.

(RF/1.477)

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 18 de febrer al 10 de març

» BUSCO DOBLE PLATINA per connectar a l’equip de música. T.: 646 555 618 (R74/06) » CASA DE PAGÈS al Lluçanès. Si pot ser amb terreny per fer hort. T.: 625 900 743 // 691 759 176 (R75/05)

BUSCO FEINA DE... >NETEJA_ 606 062 426 _Noia s’ofereix per netejar cases i cases rurals, o fregar plats.

(RF/1.474)

TEMPERATURA MÀXIMA

Cº

TEMPERATURA MÍNIMA

Oristà 24 de febrer

24

Oristà _ 6 de març

PRATS

OLOST

Cº -2,4

ORISTÀ

DIA

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

19

12,1

1,2

0

12,4

-0,1

0

14

20

16,5

-0,9

0

16,6

-2,3

0

21

15,7

0,2

0

16,5

-1,1

22

18,2

0,8

0

18,6

23

19,9

1,8

0

24

20,3

1,8

25

13,7

26

SANT BOI l/m2

Màx.

Min.

l/m2

-2

11,2

2,6

0

19

-3

15,9

1,4

0

0,2

18

-2

15,1

4

0

-0,4

0

20

-1.8

18

5,1

0

20,2

0,4

0,2

22.4

-1

19,3

5,8

0

0

21,1

0

0

23

-1.4

19,8

7,2

0

1,9

0

14,3

0,5

0,2

15

-0.5

13,6

5

0

14,5

1,5

0

15,5

-0,7

0

16

-0.7

13,8

2,8

0

27

14,4

1

0

15,4

0

0

15.7

0

13,8

2,2

0

28

15,3

0,9

0

16,2

0

0

17.6

-0.4

14,4

3,9

0

29

15,6

5,6

0

16,5

6,7

0

18.2

+7.4

15,2

6,1

0

1

14,5

6,3

0

15,9

7,4

0

17.8

+8

13,9

6,6

0

2

12,8

3,3

8

13,4

-1

7,6

17

+7

12,1

1,7

8,4

3

9,1

-0,3

0

10,8

-2,4

0

14

-2.1

9,5

-1

0

4

14,8

-0,7

0

15,9

-1,6

0

16.5

-1.8

14

2,9

0

5

14,5

3,6

0,4

16,2

1,3

1,6

18

+2

Inp

14,6

4,9

1

6

11,2

-1,3

0,2

12,7

-2,1

0,8

13.5

-2.4

1.5

10

-0,4

0

7

14,3

1,9

0

15,4

-1,4

0,2

17

-3

13,8

4,2

0,2

8

15,8

-0,6

0

16,3

-0,7

0

18

-1

14,4

1,9

0

9

16,4

1,8

0

17,1

1,6

0

18.3

+1.5

14,1

4,2

0

10

11,9

1,7

0

14,9

1,7

0

16.7

+2

14,1

3,1

0

7

LaRella | 23