R477

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 20 | FEBRER | 2020 NÚM: 477

www.larella.cat PÀG 3

llum, foc i llibertat

Sant Bartomeu debat si modificar el POUM per acollir Benito Urban L’Ajuntament ho confia a una Comissió Ciutadana creada el 2015 PÀG 5

L’alcalde de Merlès, hauria construït dos habitatges sense permís a Sant Martí d’Albars PÀG 7

Debat obert pel projecte de mirador a Perafita després de les crítiques del PAP PÀG 10

La fugida a França, l’exili i els camps nazis L’última entrega de l’especial sobre la Guerra Civil a Prats PÀG 3

WhatsApp de poble La columna de Ferran Sayol PÀG 4

La vinyeta Moment de la xera central, Corrandes d’Exili, a la plaça Nova.//F: MARTÍ FONT

de SUBI

NOTÍCIES

Núm.477

ART

CULTURA

Presenten el còmic Terra Cremada i l’exposició Arteguillotina

El 2n festival de foc i llum del Lluçanès ataca injustícies amb art i cultura PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Freixa i Oliveras

Part de l’exposició//F: MARTÍ FONT

El passat divendres 7 de febrer a les 8 del vespre a la sala de Cal Bach, en el marc dels actes de Santa Àgata, Oriol Falguera d’Òmnium va presentar el còmic Terra Cremada. Es tracta d’una novel·la gràfica que dibuixa un futur distòpic de Catalunya en els propers anys. El relat descriu com seria Catalunya sota la bota d’un espanyolisme fanàtic i com des de la clandestinitat el govern i el poble es mobilitza.

L’obra està escrita sota pseudònim (pel que pugui ser) i conté un pròleg del periodista Jair Domínguez.

Seguidament durant la inauguració de l’exposició “Arteguillotina: obra gràfica contra la monarquia” que es podrà visitar fins el 23 de febrer, es va oferir un pica-pica amb coca de Santa Àgata i un tastet de la cervesa artesana Terra Cremada elaborada conjuntament per la cerveseria i botiga de discos de Lleida Grans Records i Pau Pèrrim, l’autor del còmic. Una cervesa, segons les seves pròpies paraules, a l’alçada de la tensió narrativa d’aquesta ja popular novel·la gràfica. L’exposició està organitzada per La Casa de l’Heura, i compta amb les obres de nombrosos artistes. Ha sigut promoguda per les associacions “Madrileños por el Derecho a Decidir”, “Mujeres por la República”, “Loquesomos.org” i altres col·lectius pro referèndum Monarquia o República de Madrid. Critica el règim del 78 tot titllant la monarquia de ser la institucionalització i exaltació de la desigualtat entre els homes.//RJ

MÚSICA

En marxa la setmana cultural de l’EMAL

L’Escola de Música i Art del Lluçanès donava el tret de sortida, diumenge passat, a la setmana cultural, durant la qual ofereix tallers, concerts i activitats obertes al públic per acostar la cultura i l’art a tothom.//FOTO: UN DELS TALLERS, A ALPENS

LaRella | 2

Les xeres de Santa Àgata inunden places i carrers de reivindicació cultural. 44 espais de creació lliure, cadascuna amb la seva particular tonalitat. Tot va començar amb el foc ancestral de les faies i els potents cops musicals de Javier Olaizola i Carlos Carbajo, que en el tram final de l’espectacle van fer arribar la veu dels joves d’Altsasu, empresonats injustament, als convocats a la plaça.

La repressió de l’estat inspirava diverses xeres reivindicatives, com la que recordava els presos polítics catalans i altres reprasaliats a la plaça Nova, on es van entonar les Corrandes d’exili. L’exili era molt present també en El que no cap a la maleta, emotiva exposició d’objectes, al llarg del carrer Nou. Un xic més amunt, sota l’estàtua de Rafael Casanova, es recordaven les 28 viles cremades, represaliades per les tropes borbòniques al segle XVIII, amb 28 focs.

El 2n festival de foc i llum del Lluçanès també ens deixava un bonic homenatge a la Maternitat d’Elna, ens permetia entrar de nou a la botiga de Cal Bernat o reviure el Centre Casal Castells.

Així mateix, també hi havia propostes artístiques d’altura, com l’espectacle de llums Llumyzang, que narrava una història d’emocions audiovisuals a l’Escorxador Municipal, o la màgia psicogeogràfica de les creacions que hi havia a la Capella de la Bona Sort.

Durant un vespre que es va fer curt també podies passejar pel costat d’una barricada, trobar-te amb la geganta Àgata vestida de republicana, entrar al bell mig d’un cercle de foc, o escoltar l’experiment musical robòtic dels Instròniks, a la font del Passeig.

L’intensa jornada va acabar amb un espectacle conjunt dels Diables d’Alpens i els Cremats d’Olost, i un sopar i fi de festa a l’Ateneu Popular, amb el concert de la pradenca Mar Pujol.

La Casa de l’Heura ha creat i organitzat, per segon any, una festa díficil de definir. Un experiment

Xera 1, Fia Faia, a la plaça Vella.//F: XMARTÍ FONT

Xera 11, El meu poble i jo, a la casa de Cal Bernat//F: MARTÍ FONT

Xera 34, Jo sóc la veu, a la Farinera//F: MARTÍ FONT

Xera 32, Invisibles, a la plaça de Cal Xiquetí//F: MARTÍ FONT

que uneix la rica història, memòria i tradició del Lluçanès amb la lliure creació i la crítica social. Hi han participat col·lectius, escoles i

grups de veïns de Prats, però també artistes i persones de tot el Lluçanès i rodalies. Que repiquin les campanes i que cremin les xeres!//

NOTÍCIES

20 de febrer de 2020

Sant Bartomeu debat si modificar el POUM per acollir Benito Urban · La normativa preveu que les naus del Puigneró siguin habitatges · L’Ajuntament ho confia a una Comissió Ciutadana creada el 2015 SANT BARTOMEU DEL GRAU Per_ Carolina Font i Ferran Vila

A mitjans de gener Benito Urban va informar que vol tornar a instal·lar-se a les antigues naus de Puigneró que ja ocupava fins el 2015 a Sant Bartomeu del Grau.

L’anunci de Benito, que es dedica a la fabricació de mobiliari urbà, arriba poc més d’un any després del canvi de propietaris de l’empresa, i ha agafat per sorpresa a veïnes i Ajuntament.

Les naus de l’antiga Puigneró són propietat de Trumple Invest SL –relacionada amb el grup Benito-, però tot i això el retorn a l’activitat industrial no serà fàcil. Des del juliol del 2010 el primer POUM municipal proposa que en part del sòl industrial del centre del poble (les zones del PMU-1 Centre i PMU-2 Carrer Llevant, que són part de les naus de la fàbrica) s’hi construeixin nous habitatges, desplaçant així l’activitat industrial del centre cap als afores.

En aquell moment es va firmar un conveni entre la propietària de les naus, Trumple Invest SL, i l’Ajuntament, en què l’empresa s’avenia a la conformitat del POUM i es comprometia, en el termini de 10 anys, a dur a terme les obres necessàries. Més tard, tal com consta en l’acte del ple extraordinari del 4 de novembre del 2015, Trumple Invest SL va demanar redactar “un nou conveni urbanístic i una modificació puntual del POUM”. En el mateix ple es constatava la voluntat de Benito Urban de traslladar-se a Sallent.

Per aquests dos motius l’ajuntament liderat per Emili Benito va decidir crear una comissió de participació i estudi del POUM, concretament dels sectors PMU-1 Centre i PMU-2 Carrer Llevant, integrada per tècnics, regidors i representants de les associacions i entitats. I és aquesta mateixa comissió la que ara, cinc anys més tard, l’alcalde David Puyol vol tornar a convocar per debatre com afrontar la proposta de retorn.

com mediambientalment. Però és conscient del POUM i que aquest estableix que una part de la fàbrica s’ha de destinar a la construcció d’habitatges, cosa que ara des de l’empresa veuen inviable i demanen que es modifiqui.

Per l’Ajuntament, a qui l’anunci va agafar per sorpresa, el tema és important i complex. Segons Puyol, “que torni Benito pot determinar el model de poble que vol la gent de Sant Bartomeu”. És per això que remarca que cal adequar les naus a un seguit de normes supramunicipals per adaptar-les a la normativa vigent. Puyol afegeix que pel que vol fer Benito Urban cal fer una modificació substancial del POUM, per la qual no només hi ha d’haver l’acord de la majoria del Ple, sinó també el vistiplau d’Urbanisme. Remarca que és una decisió que no l’ha de prendre ell com a alcalde, sinó que és una decisió que afecta a tothom i és per això que de nou convocaran la comissió de participació i estudi a principis del mes de març, per copsar la voluntat dels veïns i veïnes de Sant Bartomeu del Grau.

REOBRIR L’ACTIVITAT INDUSTRIAL Benito Urban ja ha expressat la seva voluntat: vol donar vida de nou a les naus que havia ocupat durant gairebé 10 anys amb bons resultats per a l’empresa.

Vol tornar per fer més sostenible l’empresa, tan econòmicament

CANVIS DE PROPIETAT L’any 2006, tres anys després del tancament definitiu de Hilados y Tejidos Puigneró, l’empresa Fundició Ductil Benito, arribava per primer cop a Sant Bartomeu, on va traslladar part de la seva activitat que fins aleshores tenia a Manlleu. En un primer moment

LA COLUMNA

Ferran SAYOL

WhatsApp de poble

En verd el PMU-1, on hi ha naus de la fàbrica, i la plaça Nova.

En fúcsia el PMU-2, on hi ha naus de la fàbrica. Totes dues zones estan destinades a sòl urbà segons el POUM./

va llogar 30.000m2 de les naus de la fàbrica, aproximadament una tercera part del total. En aquestes hi va estar fins a l’any 2015, quan va traslladar tota la producció a Sallent.

Les naus que ocupava i vol ocupar de nou Benito Urban eren de la Tresoreria de la Seguretat Social (fruit del deute que l’empresa Puingeró tenia amb aquest ens) fins que l’any 2007 Trumple Invest S.L. va comprar en una subhasta la finca de 57.000 m2.

Actualment segueixen sent de la seva propietat.

Pel que fa a l’empresa, Fundició Ductil Benito (ara Benito Urban), l’any 2011 l’empresari manlleuenc Joaquim Carandell va deixar de ser-ne soci majoritari, fins a desvincular-se’n del tot el 2014, quan va vendre per només 1 € les seves participacions a la multinacional belga Ergon Capital Partners, una de les empreses del grup d’inversions industrials Groupe Bruxelles Lambert.

La crisi en el sector públic, i els mals resultats en vendes de Benito els posen en una situació complicada, fins al punt que estan a punt d’entrar en concurs de creditors. És en aquest moment, a finals del 2018, quan els Carandell tornen a entrar a l’empresa. Benito Urban és ara propietat d’Ona Capital Privat, una societat de risc participada pels grups Bon Preu i Alba&Andrea, de la família Carandell.//

Les noves tecnologies ja fa temps que estan canviant moltes coses i una d’elles és la forma de comunicar-nos amb els nostres veïns. A Sant Bartomeu del Grau, per exemple, tenim un grup de WhatsApp amb tot el poble. Bé, tothom que hi vulgui ser, però diria que hi ha gairebé un membre de cada família. En el cas de Sant Bartomeu, és un grup convencional, on tothom pot escriure i dir-hi la seva. Si ho expliques als amics, sobretot als de ciutat, els sembla molt curiós que tinguem un grup de WhatsApp amb tot el poble. “No acaba sent una olla de grills?”

- diuen. I els dic que, òbviament, s’han d’intentar seguir unes mínimes normes perquè no es converteixi en un guirigall i en general s’ha de dir que la gent les compleix. És tant senzill com fer-lo sevir només per anunciar activitats que es faran al poble o bé alertar d’incidents. No es pot fer safareig ni parlar de política, és clar!

Altres pobles opten directament per fer llistes de difusió, on només un administrador pot enviar missatges de manera unidireccional.

Per exemple, a Prats de Lluçanès o a Sant Joan les Fonts ho han fet així, a iniciativa dels ajuntaments i per poder enviar informació als ciutadans. Hi ha altres pobles que també tenen un grup obert, com a Sant Bartomeu. El grup “Alerta Alpens” aplega la majoria dels 200 i escaig habitants del poble, mentre que a Espinelves asseguren que al grup no hi falta ni l’alcalde ni el capellà.

Tot i que la finalitat principal de tots aquests grups és difondre les activitats que es fan al poble, malauradament és cada cop més habitual que també serveixin per alertar dels robatoris que ocorren tot sovint. A Tàrrega, fins i tot han creat un grup específic per això, on hi ha la policia local, que pot ser alertada ràpidament i també pot comunicar consells de seguretat ciutadana. Un altre tema clàssic és l’alerta d’algun gos que s’ha perdut i que gràcies al grup pot trobar ràpidament al seu amo.

A part d’aquests temes, que segurament surten arreu, evidentment cada indret té les seves idiosincràsies. Al “Notícies Molló” del mateix poble, sembla que la utilitat principal és alertar de la neu a la carretera durant els mesos d’hivern. En canvi a Sant Bartomeu, no és estrany que de tant en tant s’alerti de que s’han escapat uns cavalls. A ciutat potser no hi ha aquest tipus de problemes, però tampoc tenen un grup per avisar a tots els veïns de forma immediata!// LaRella | 3

LA CANDELERA

Núm.477

Festa grossa en una Candelera molt calorosa PERAFITA Per_ Jordi Freixa i Oliveras

El bon temps va marcar el cap de setmana de la Candelera. Temperatures suaus en tots els actes, i un sol radiant el matí de la Fira i el Passant, i durant la tarda de curses, fet que va deixar la plaça de Sant Antoni i els carrers cèntrics, així com el camí de Can Carbó, plens a vessar d’aficionats als cavalls, i a les festes en general.

El tast de cerveses al Cafè del Mig iniciava la festa el dijous 30 de gener.

L’endemà el Cafè tornava a flairar festa, però aquesta s’havia desplaçat en bona part al Pavelló, primer amb l’habitual representació teatral de la Trebinella, i després amb el Kandelfest, novetat d’aquest 2020 organitzada pel grup de joves FitaFestt; una nit de Dj’s que va comptar amb molta trempera i força participació.

L’endemà els cavalls estaven convocats a dos quarts de 10 al Pavelló per iniciar la Ruta pel Lluçanès. Mentrestant, Jaume Barri va fer les delícies de petits i grans amb el seu concert infantil. A la sortida una bona colla de ponis esperaven els més petits per cloure un matí molt gaudit.

El campionat de botifarra va escapçar la sobretaula del dinar a algunes cases, mentre d’altres s’ho agafaven amb calma fins a l’hora del concert, a càrrec dels Orgue de Gats. El sopar a base de delicatessen per picar, rostit

LA VINYETA

Per_ SUBI

Carros, carruatges, cavalls, burros i ponis van trotar pels carrers de Perafita en els tres tombs d’una Candelera riallera

LaRella | 4

de Festa Major i altres plats típics, va omplir la part central del Pavelló de comensals enganats i bons aliments.

Més tard la festa va continuar amb el ball dels Orgue de Gats.

El bon temps de diumenge va omplir la plaça Sant Antoni de firaires i badocs que esperaven el tradicional Passant. Carros, carruatges, cavalls, burros, mules, ponis i també humans van fer els tres tombs pel centre del poble. Mentrestant al bell mig de la plaça, s’esdevenia un concert inèdit, amb la unió de la banda de l’EMAL, els Xivartistes de Perafita i la banda de l’escola la Forja d’Alpens. Abans de parar per dinar, encara hi va haver temps de ballar alguna sardana amb la Cobla Berga Jove.

MOLTA PARTICIPACIÓ A LES CURSES La tarda va portar molts amants dels equins a la pujada de Can Carbó, on es van poder viure moltes i emocionants curses. Dels aficionats la primera posició va ser per Marta Rolan amb l’Alina (Picas), dels infantils, la Ruth Espona, de l’hípica Maver va arribar la primera amb Faoud 6. Enguany la cursa de ponis va ser molt disputada, amb tres ponis grans i cinc de petits.

Els primers d’arribar, Arlet Bonany amb el Valent (Equilet), i Jaume Vilà amb el Taurí (El Mas). De rucs n’hi havia al camí i als voltants, però el primer de creuar la línia de meta va ser la Petita que duia Hug Montanyà.

Moment de les curses//F: EVA FREIXA

Les bandes de música a la plaça//F: EMAL

I va arribar la cursa més potent, dels pura sangs, que va guanyar Rodrigo Vidal amb la Sicania, i es va emportar el premi més gros, de 700€.

2 EXPOSICIONS PERAFITENQUES Durant el dissabte i diumenge de Candelera es podien visitar dues ex-

Moment de l’obra El Cim.//F: LA TREBINELLA

posicions fetes a Perafita mateix. Al Niu s’hi podia veure una àmplia selecció de pintures a l’oli, d’estil realista d’Inés Albacete. D’altra banda, a Cal Prats hi havia peces d’Antonio López, com una rèplica de la màscara de Tutankhamon o una maqueta de la gran piràmide de Guizeh.//

NOTÍCIES

20 de febrer de 2020

L’alcalde de Merlès, Josep Costa, ha construït dos habitatges sense permís a Sant Martí d’Albars L’Ajuntament de St. Martí demana restituir la pallissa on s’ha dut a terme la construcció, mentre que Costa està en tràmits amb Urbanisme per solucionar-ho SANT MARTÍ D’ALBARS Per_ Jordi Freixa i Oliveras

El servei de protecció de la legalitat urbanística del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya ha obert un expedient per la construcció iŀlegal de dos habitatges en un paller del Prat, masia de Sant Martí d’Albars. El seu propietari és l’alcalde de Merlès, Josep Costa, que hauria tirat endavant la construcció dels habitatges malgrat els avisos que va rebre de l’ajuntament durant les obres.

Com explica Ramon Erra, exalcalde de Sant Martí, fa uns 2 anys, Costa va demanar permís per arreglar la teulada de la pallissa, i va aprofitar-lo per canviar per complet la façana i estructura de la construcció. Des de llavors l’ajuntament ho va fer saber a l’oficina d’Urbanisme de la Generalitat, i ara el cas està pendent de resolució. Per la seva banda, Ramon Padrós, actual alcalde de Sant Martí d’Albars, critica l’actuació i afegeix que “l’ajuntament demana que es retorni la pallissa el màxim al seu estat original”. En destaca que és un “cobert històric”; apareix datat entre el segle XVIII i XIX al Catàleg de Patrimoni de la Diputació de Barcelona.

Durant aquest temps Josep Costa hauria llogat els habitat-

Les cases en l’actualitat/F: POL ASENSI

La pallissa des de l’altre entrada//F:DIBA

ges, encara que tractant-se d’habitatges construïts sense permís, no s’haurien abonat els impostos ni les taxes d’escombraries. Per la seva banda, l’Ajuntament de Sant Martí no ha facilitat l’accés dels habitatges als serveis d’aigua i llum, de manera que aquests serveis s’haurien fet arribar a les cases des del Prat, la masia que hi ha a pocs metres.

Així mateix, les persones que han viscut a les cases s’havien d’empadronar al Prat, on ja hi vivia una altra persona.

La pallissa abans de la remodelació//F: DIBA

Preguntat sobre aquest tema Costa assegura que ara ja no hi viu ningú i que la construcció passarà a ser un “equipament” del Prat. Reconeix que està en tràmits amb Urbanisme, i que “ho estan solucionant”. Com explica, el cobert es va aterrar, i en arreglar-lo “va canviar-li l’ús, de cobert a habitatge”. Afegeix que aquest tipus d’actuacions “és bastant habitual que es facin a molts llocs”, i que hagués sigut més fàcil “entendre’ns directament amb l’Ajuntament”.//

PRESSUPOSTOS

Lluçà a l’espera de subvencions per encarar les inversions del 2020 Lluçà encara el nou curs polític amb una partida pressupostària inicial de 282.398€ a l’espera de subvencions d’administracions i ens centrals per executar el que, des del consistori, destaquen com a inversions més destacables.

En primer lloc, l’equip de govern preveu invertir 30.000€ en un nou punt de captació d’aigua pel municipi. El lloc encara no està determinat ja que cal acabar de concretar l’estudi que es va iniciar l’any passat.

En segon lloc, l’Ajuntament preveu gastar 45.000€ en la prevenció i la lluita contra els incendis forestals.

20.000€ aniran destinats a l’arranjament d’alguns camins del municipi i l’aprovació del pla de prevenció d’incendis redactat per l’ADEFFA. I, 25.000€ a la construcció d’una protecció davant als focs forestals a la urbanització Llocsa.//LC

Sant Boi aprova el pressupost pel 2020 El passat 4 de febrer, el consistori de Sant Boi de Lluçanès va aprovar el pressupost del 2020, de 687.000 €, dels quals 598.348,02€ estan destinades a despeses corrents i 88.651,98€ a operacions de capital, de les quals 48.403,98 són per inversions reals, encara que no hi ha cap projecte destacat a realitzar. La novetat del pressupost és la modificació del capítol d’ordenances fiscals, en què s’ha inclòs una bonificació del 25% pels immobles que instaŀlin sistemes d’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia provinent del sol, i com a requisit indispensable han d’incloure coŀlectors homologats per l’Administració competent, aquesta bonificació tindrà un període de 5 anys.//Red

GENT GRAN

Envelliment Actiu creix 8 poblacions acullen sessions del projecte Envelliment Actiu al Lluçanès, un projecte que ha anat en augment des del 2015. Caminades, excursions, viatges, i activitats diverses com segueixen promoure un envelliment actiu i saludable.//Red

LaRella | 5

FESTA MAJOR DE PRATS

Núm.477

Reixach enceta la Festa Major amb un pregó feminista i la pluja marca la Trencadansa PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras i Xavier Vilella

A diferència d’edicions passades, el tret de sortida de la Festa Major de Sant Vicenç d’enguany va ser el pregó.

La pregonera, Roser Reixach, sempre ha estat molt vinculada a la història, la cultura i el folklore de Prats i de tota la comarca. L’Espai es va omplir de pradencs i pradenques que van fer seu l’emotiu discurs de Reixach. Tot recordant anècdotes i petites històries del dia a dia de la seva infantesa, va apeŀlar als sentiments de molts dels presents i va aprofitar per reivindicar el paper de la dona en la història. De fet, i com ella mateixa va recordar, és tot just la quarta pregonera de la història de Prats, en un total de 34 edicions, i “no és pas perquè no n’hi hagi que s’ho mereixin”, com va dir.

UN PREGÓ REIVINDICATIU Reixach va començar el pregó recordant els seus pares, el Nan Ferrer i la Palmira de Cal Gallines, “gran cantadora i balladora, amb una veu excepcional”. Va continuar reivindicant les denominacions de les cases, recordant-ne algunes que ja gairebé no s’utilitzen com Cal Camalliga, Cal Bufalaga o Cal Violí.

Seguidament la historiadora va remarcar “la visió masculina dels relats històrics”, fruit de la societat patriarcal, i com això ha creat una història esbiaixada, en la que sobretot es recorden figures vinculades al poder públic com les dels alcaldes, capellans, professors… En aquest sentit, va preguntar-se quantes dones recordem amb noms i cognoms, de la història de Prats. Reixach va voler mencionar-ne algunes de representatives, del seu carrer, el Major, que com va dir potser “haguessin sobresortit si

El ball de la Trencadansa al Pavelló.//F: MARTÍ FONT

haguessin tingut l’oportunitat”; la Mercè i la Teresina de Cal Cigró, la Maria de Cal Sastre, l’Adelaida, l’Antonia de Cal Joan…

Reixach fa 26 anys que s’encarrega d’assajar la Trencadansa i també va voler recordar les primeres vegades que va mirar “embadalida” aquesta dansa, quan hi anava amb el seu pare “mentre la mare es quedava a fer el dinar”. Com va dir, les dones s’han anat fent protagonistes de la vida cultural més tard, i no podien participar en altres balls: “recordo la polèmica quan es van incorporar nenes al ball de bastons o quan les dones van començar a ballar el Contrapàs”.

La historiadora va acabar el seu pregó cridant a la desobediència, com a “manera d’avançar de la humanitat”, i finalment va adoptar el paper de directora d’orquestra per cantar i fer cantar a tots els presents La Trencadansa, un dels moments més emotius i divertits d’aquest inici de la Festa Major.

Durant el pregó també es va homenatjar a Llorenç Vall, l’agutzil de Prats durant més de 40 anys.

MÉS DE 900 PERSONES AL PAVELLÓ Després d’aquest pregó, el Pavelló es va vestir de gala per acollir la primera nit de festa tot començant per un Sopar de Festa Major. Durant la segona de les nits, més de 900 persones van gaudir dels concerts de Momo i Dalton Bang. Tot plegat, amb l’estrena de La Penúltima, una nova iniciativa musical a mans de joves de la comarca que ha sorgit de l’EMAL (Escola de Música i Arts del Lluçanès). El diumenge va ser el torn dels més petits amb el dinar de Festa Major i els concerts infantils. Durant el cap de setmana no van faltar activitats com el concurs de pintura ràpida, alguns tallers o una ruta de Cooltur per conèixer l’evolució del poble a través de les Guerres de Successió, Carlina i la Guerra Civil.

UN SANT VICENÇ PLUJÓS El dimecres, i la nit abans amb el Ball de Gala a càrrec de l’Orquestra Maravella, va arribar la cara més tradicional de la Festa Major amb la ballada de la Trencadansa i els Ballets de Sant Vicenç. El temporal Glòria tampoc va passar desapercebut du-

rant les festes i va deixar imatges gairebé insòlites, com el seguici per anar a l’Ofici Solemne, amb els i les dansaires caminant sota una fina pluja i aixoplugats sota paraigües.

L’Ofici Solemne va omplir la Parròquia de Sant Vicenç i, amb la coral Sant Jordi portant la veu cantant, es van lluir els Goigs a Sant Vicenç “nostre patró”. En acabar es van repartir les moles de Sant Vicenç. Acte seguit, el Pavelló Municipal va prendre protagonisme amb el ball de la Trencadansa i amb Llorenç Vall, l’homenatjat.

La convocatòria va aplegar centenars de persones que van omplir tant les graderies com els voltants dels dansaires. A ritme de l’Orquestra Internacional Maravella, els i les balladores van dansar la Trencadansa, un ball centenari que any rere any conserva la seva màgia combinada amb l’inconfusible olor de perfum brollant de les almorratxes.

Amb la posterior ballada dels gegants i el lliurament de premis del Concurs d’Aparadors de Nadal i del concurs de decoració de balcons i d’espais visibles, culminat amb un Brindis de Festa Major on els productes de proximitat van ser els protagonistes, es va tancar una gran jornada matinal plena d’actes molt concorreguts que van fer oblidar el dia gris que ens oferia la meteorologia.

A la tarda es va obrir el teló amb el Concert de Festa Major, a càrrec de l’Orquestra Internacional Maravella.

Els nombrosos assistents que s’hi van aplegar van poder gaudir de l’espectacle musical ofert pel conjunt de Caldes de Malavella, on no hi van faltar les peces més tradicionals. Acte seguit, a ritme de la mateixa orquestra es va celebrar una audició de sardanes per posar punt i seguit als actes, ja que no es pot tancar una Festa Major de Sant Vicenç sense fer menció de la majestuosa Serenata. Va ser interpretada per la Maravella dins d’una sala d’actes de l’Espai plena de gom a gom, lloc on grans i petits van poder veure de primera mà com tornava a voltar la Verra.//

CRÒNICA

Jornada per Palestina a l’Ateneu PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Carolina Font

El passat dissabte 1 de febrer a l’Ateneu Popular del Lluçanès es va dur a terme la Jornada per Palestina.

En aquesta es va visibilitzar i denunciar la situació en la que viuen milions de palestins. La situació actual de Palestina es complicada d’explicar, ja que en el millor dels casos podríem dir que s’escapa de tota lògica d’humanitat que ens pugui quedar.

El territori palestí ha estat ocupat, dividit i fragmentat. La població palestina ha estat humiliada, assassinada i forçada a l’exili. L’Estat israelià n’és el responsable però amb la complicitat LaRella | 6

de les diferents administracions nordamericanes i amb el silenci còmplice d’una Unió Europea que li preocupen més els interessos econòmics que no els humans. I tot plegat sota l’atenta mirada de l’ONU que l’únic que fa es emetre resolucions que la majoria dels estats membres ometen.

Davant d’aquest escenari els palestins el que fan és resistir i lluitar. I la lluita, la resistència i la vida són les protagonistes de l’exposició amb que es va inaugurar la Jornada a l’Ateneu, i que encara podeu visitar. A la tarda, i després del dinar palestí que van preparar les membres de “La Recolectiva”, col·lectiu d’activistes que organitzen activitats i xerrades de so-

lidaritat i resistència amb Palestina, vam veure el documental “Arrels de resistència”.

Aquest documental el van fer les membres “La recolectiva” i vol explicar a través de les oliveres i la recollida d’olives la resistència de la societat palestina, i com viuen l’ocupació a la que les té sotmeses l’Estat d’Israel. I alhora vol ser una crida a la comunitat internacional per que doni suport a les famílies camperoles durant les campanyes de recollida d’olives.

Un cop acabat el documental, va començar una taula rodona amb membres de “La Recolectiva” i del moviment BDS, acrònim de Boicot, Desinversions i Sancions. Un moviment de caire mundial que inicia una campanya contra Israel fins que aquest compleixi amb el dret inter-

nacional i els drets del poble palestí. Amb aquesta estratègia també es busca conscienciar a la gent perquè assumeixin un paper actiu en la lluita palestina per la justícia, amb accions tant senzilles com fer boicot a productes i companyies que treuen profit de la violació dels drets dels palestins. En el marc d’aquest moviment hi podem emmarcar la campanya “Complicitats que maten” que denunciava els convenis que la Universistat de Vic va firmar el 2013 amb dues universitats isrelianes, institucions que permeten el manteniment d’aquest sistema que te sotmès el poble palestí. Convenis que malgrat es van firmar, gràcies a la campanya i al suport popular que va rebre no s’han reeditat. Demostrant així que la solidaritat entre pobles és més necessària que mai.//

NOTÍCIES

20 de febrer de 2020

Debat obert pel projecte de mirador a Perafita després de les crítiques del PAP · L’equip de govern (Junts per Perafita) vol tirar endavant l’obra i aprofitar-ho per construir un tram de passeig arran de carretera · Forma part del projecte Xarxa de Miradors d’Osona i costaria 516.723 €, dels quals en finançaria un 41% un fons europeu, i un 25 % una subvenció de foment del turisme de la Generalitat PERAFITA Per_ Jordi Freixa i Oliveras

Els dies de la Candelera va començar a circular un manifest contra la construcció d’un mirador a Perafita, amb el lema “No necessitem cap mirador!”. Es podia llegir en cartells pels carrers del poble, i a través del Twitter del grup municipal a l’oposició, Poble Actiu Perafita (PAP-CUP), on hi deien: “després de la negativa del grup majoritari al Consistori de Perafita a fer una consulta popular per decidir si el projecte mirador tira endavant, el grup PAP hem començat a informar i fer campanya perquè sigui el poble qui ho decideixi.”

La negativa a la que fa referència el tuit es va produir en el Ple municipal celebrat el 21 de gener; aquell dia els tres regidors del PAP van votar a favor d’una moció per aturar el projecte, però la majoria dels quatre regidors de l’equip de govern (Junts per Perafita) fan que el projecte segueixi endavant.

Malgrat tot, el PAP segueix fent campanya per aturar el mirador, i de moment ha organitzat un berenar-assemblea el proper dissabte a la tarda, on convida la gent a “dir-hi la seva”.

L’EXCUSA DEL MIRADOR Tal com explica Ramon Casals, alcalde de Perafita, “no vam començar amb la idea de fer un mirador, sinó que volíem fer un sender, un passeig, arran de carretera fins el padró de Sant Agustí, i continuar-lo fins al pas de Busquets”. Una proposta recollida en el full de ruta de Junts per Perafita, i que segons Casals reforçaria “la xarxa de camins donant més seguretat als vianants”.

La Diputació de Barcelona estava disposada a finançar una part dels costos totals d’aquest sender, però calia trobar més fons. Casals explica que el Consell Comarcal d’Osona els va informar del projecte de la Xarxa de Miradors d’Osona, i que van veure el mirador com “una excusa per trobar diners pel sender”. D’altra banda, afegeix que els terrenys del mirador són del poble, i que l’obra permetria crear una zona d’aparcament municipal i “que la gent del poble pugui gaudir de l’espai”. Per

Sender-passeig Carretera de Sant Agustí

Projecte inicial del Mirador, elaborat per GEOSILVA. A dalt, en perspectiva, a baix, planta.//@PAPERAFITA

aquest motiu, l’equip de govern va signar un compromís amb el CCOsona i es va unir al projecte.

CRITIQUES AL PROJECTE En els plànols del projecte inicial s’hi observen quatre grades de més de 10 metres o un ampli aparcament (vegi’s foto a la part superior). Malgrat la falta d’entesa dels dos grups municipals, tan Junts per Perafita com Poble Actiu Perafita coincideixen en trobar el projecte inicial “aparatós”, com diu Casals, o amb un “cost econòmic desmesurat” com el defineix el PAP en el manifest contrari al mirador. Casals assegura que “no hi ha cap projecte definitiu encara”, i afegeix que “preferiríem ferho més simple: enlloc de grades, bancs de fusta o amb pedra seca”.

Per la seva banda, i com es recull al manifest, el PAP troba que el projecte “és totalment prescindible i superflu”. Critiquen que “respon als interessos d’un model de poble basat en el turisme i no en l’arrelament”. Es pregunten si és “necessari” i si “respon a les necessitats de perafitencs i perafitenques”, i recorden que al poble hi ha “carrers per pavimentar, no tenim clavegueram pluvial ni depuradora municipal”. En el manifest acaben exigint l’aturada del projecte i demanant que es tinguin en compte “les mancances estructurals del municipi i la participació popular

per a definir-les millor”.

A L’ESPERA DE FINANÇAMENT El projecte de la Xarxa de Miradors d’Osona es va començar a desenvolupar l’any 2018, com explica Casals. Inclou actuacions en 6 poblacions, tres de les quals al Lluçanès: el Roc Llarg a Sant Bartomeu del Grau, els Munts a Sant Agustí de Lluçanès i l’envista dels Pirineus a l’entrada sud del poble a Perafita. Està previst que durant aquest 2020 es redactin els projectes definitius, i que s’executin durant el 2021. Malgrat tot no s’ha trobat tot el finançament necessari, i “encara no és segur que es faci”, com diu Casals.

El cost provisional del projecte és de 516.723,83 (IVA inclòs).

D’aquests diners, un 41% està finançat amb un fons europeu (FEDER), un 25% amb una subvenció de foment del turisme de la Generalitat, i queda pendent aconseguir el 34% restant, que com explica Casals “intentem que ho subvencioni la Diputació, ja que és una obra que afecta carreteres, però encara hi treballem”. Casals afegeix que l’obra no competeix amb altres inversions necessàries, “per les que també estem treballant”, però també informa que el CCOsona els demana “avançar el cost de l’obra abans de fer-la, diners que es recuperaran un cop es cobrin totes les subvencions”.//

PRESSUPOSTOS

Olost encara un 2020 sense inversions i amb un 20% menys de pressupost que l’any passat

L’Ajuntament d’Olost no contempla cap inversió rellevant en els pressupostos aprovats pel mandat del 2020. A l’espera d’alguna subvenció i ajuda d’administracions centrals, segons afirmen des del mateix govern municipal, ara per ara, no es preveu cap inversió d’una quantitat important de capital.

En la mateixa línia que l’any passat, actualment, tal com asseguren des de l’Ajuntament, les despeses que contempla el consistori en millores municipals van destinades a l’eficiència energètica i sostenibilitat medi ambiental. Una d’elles, és la destinació d’aproximadament una partida de 60.000€ per canviar l’enllumenat públic a LED. Al final d’aquesta reforma, segons afirma Gil Salvans, 1r tinent d’alcalde i regidor de medi ambient, prop del 80% de l’enllumenat del poble funcionarà en LED. En aquest aspecte, també s’hi sumen els 20.000€ destinats a canviar el llum, també a LED, del polígon industrial. Quant al subministrament d’aigua, l’Ajuntament també preveu canviar el dipòsit d’aigües municipal, ja que l’actual, segons asseguren des del consistori, s’ha quedat obsolet i insuficient per les necessitats d’Olost.

Seguint amb les despeses, l’equip de govern també destaca una inversió, en la matèria que li correspon, en les obres d’urbanització del sector de Cal Ciuró; així com seguir amb les obres de reforma del mateix Ajuntament.

Per últim, també s’hi sumen els 20.000€ destinats a pressupostos participatius, i la mateixa xifra de diners en crear una Escape Room a l’Espai Perot Rocaguinarda.

Per altra banda, en l’exercici actual, l’Ajuntament preveu recaptar, aproximadament, un 26% més que en l’exercici anterior en taxes i impostos municipals.

Respecte a la valoració de l’execució pressupostària de l’any passat i la proposta principal de redacció del projecte d’una sala polivalent, Salvans, assegura que el projecte ja està aprovat però, a hores d’ara, es troba parat per falta de finançament.//LC

URBANISME

L’aprovació inicial del POUM de St. Martí preveu la construcció de fins a 32 nous habitatges Un dels objectius principals del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal és la recuperació demogràfica del territori, per aquest motiu s’han previst fins a 32 nous habitatges.

A Beulaigua s’ha canviat l’ús dels terrenys de l’esquerra del carrer, amb l’objectiu de reconvertir els coberts i granges en habitatges. Això mateix s’estableix en altres construccions de Sant Martí i la Blava. Per Ramon Padrós, alcalde, “és convenient canviar l’activitat quan abans millor”, però com afegeix, el POUM ordena el poble a mitjà termini (2030 anys). Aquest POUM, “ja es podia haver aprovat l’any 2016”, quan estava a punt, segons Padrós. Ara s’ha desencallat perquè la Diputació estava a punt de retirar l’assessorament tècnic. Tanmateix, encara caldrà esperar l’aprovació provisional i la definitiva, que de ben segur s’allargaran uns quants mesos.//JF LaRella | 7

NOTÍCIES MEDI AMBIENT

Comencen les activitats en ecosistemes aquàtics

Núm.477

La Comissió de Festes s’acomiada amb una Festa Major molt curta LA TORRE D’ORISTÀ Per_ Jordi Freixa i Oliveras

Amb l’entrada al mes de Febrer, impulsat des del Consorci i, organitzat des de l’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i la Flora (ADEFFA), comencen les activitats ambientals en l’estudi d’ecosistemes aquàtics de la comarca que tindran lloc al llarg d’aquest any.

L’objectiu de les activitats és donar a conèixer l’estudi i l’anàlisi d’aquests ecosistemes a la gent: lleres de rius i torrents, embassaments i rieres, entre d’altres espais del nostre territori. També pretén crear consciència ambiental a la població respecte l’estalvi en la utilització de l’aigua i la cura d’aquest bé natural des d’una perspectiva sostenible i respectuosa amb l’entorn.

El primer escenari d’aquestes jornades va ser l’embassament del Vilar al municipi de Sant Agustí del Lluçanès, en que es va fer un estudi exhaustiu de l’aigua i de la fauna que habita prop d’aquest lloc.

La següent activitat es portarà a terme a la Riera de les Llobateres a Sant Bartomeu del Grau. Val a dir que les activitats són gratuïtes i fomenten la participació activitat de tothom qui hi assisteix.//LC

MEDI AMBIENT

El Lluçanès, un dels 10 llocs a visitar abans que acabi el 2020, segons la revista Descobrir

El passat 18 de gener la Torre celebrava la Festa Major d’hivern, la del porquet, en una edició d’especial rellevància perquè posava punt final a la Comissió de Festes que l’ha organitzat des de la seva reintroducció ara farà uns 12 anys. Aquesta comissió ha marcat diverses generacions de joves i no tan joves del Lluçanès, i s’ha encarregat d’organitzar la Festa Major d’estiu, la del porquet, i l’arribada dels Reis Mags. Amb alguns membres amb més de 15 anys organitzant festes a l’esquena, a partir d’ara hi ha un grup de persones que s’ha interessat per prendre el relleu, però si no seria l’ajuntament qui entomaria l’organització de la festa, com assegura Marc Sucarrats, alcalde d’Oristà.

Aquesta última festa va començar a les 10 del matí amb bitlles catalanes, amb 12 equips inscrits. La 1a posició se la van endur els Fusta i Ferro amb 666 punts i 50 bitlles, el segon lloc va ser pels de Sant Llàtzer amb 656 punts i 46 bitlles, la tercera posició va ser pels Estanyencs amb 647 punts i 47 bitlles. Els premis individuals van ser en la categoria infantil per Jordi Sagalés, de Sant Llàtzer, amb 95 punts i 4 bitlles. D’homes el màxim puntuador va ser en Donato, dels Estanyencs, amb 162 punts i 14 bitlles. I la Rosa Jounou, dels Fusta i Ferro, va ser la màxima anotadora femenina amb 148 punts

i 13 bitlles. Els premis, tant els grupals com els individuals, eren molt especials, ja que estaven trets del rebost que durant anys havia fet la comissió.

El vermut glosat amb Cor de Carxofa agafava el relleu de les bitlles i feia temps abans de dinar. Les glosadores van tocar diferents temes, alguns més amables que d’altres posaven més el dit a la llaga, com per exemple la manca de relleu de la comissió.

El dinar va omplir la sala poli-

valent de gent d’arreu del Lluçanès que venia a gaudir de l’última festa major del porquet. En acabat, la comissió va continuar buidant el rebost, repartint premis a l’hora del Bingo.

A la tarda, l’espectacle de circ de Miquel i Marta, combinant teles i malabars van fer les delícies de xics i grans. La nota musical la van posar Pelat i Pelut, que amb la seva rumba van posar punt final a una de les festes majors més grans del Lluçanès.//

Ja es pot visitar la ruta de la forja d’Alpens Per_ Jordi Freixa i Oliveras

LaRella | 8

L’espectacle de Miquel i Marta.//F: EVA FREIXA

PATRIMONI

Alpens

La comarca del Lluçanès, és un dels llocs que cal visitar abans que acabi l’any, segons apunta l’especial “10 llocs que has de visitar abans que acabi el 2020” de la revista Descobrir.

L’article elogia la cultura, les tradicions i el paisatge que caracteritza el Lluçanès definint el territori com a “vida bucòlica de camp”. Per altra banda, el reportatge posa en valor els productes i l’activitat ramadera i agrícola del territori, i proposa quatre rutes agroalimentàries (del pa, de la llet, de la llonganissa i la coca) per tastar productes elaborats a la comarca.

L’article conclou amb la proposta de descobrir un Lluçanès a través d’allò que el fa autèntic.//LC

Moment del bingo.//F: EVA FREIXA

La nova ruta de la forja d’Alpens servirà per traslladar tot el que representen les obres forjades al poble als visitants. I és que totes les peces tenen una història al darrere....

Les 5 obres col·lectives construïdes en les trobades bianuals incorporen un tòtem amb informació concreta. També hi ha plaques incrustades al terra per identificar les peces repartides pel poble: les que han guanyat algun dels concursos duts a terme en les trobades, c però també obres com el drac de l’alpensí Enric Pla. Una cartellera serveix de punt

d’inici de la ruta; s’hi expliquen detalls d’altres obres, com els fanals, picaportes... I el funcionament de les trobades de forjadores i forjadors. Tres faristols complementen la ruta; estan situats en tres dels punts més transcorreguts del poble: a la plaça del Manelic, obra del mestre Joan Prat, a la Placeta i a la plaça de l’Església.

Aquest és un projecte de l’Ajuntament, finançat per la Diputació de Barcelona. Montse Barniol, alcaldessa d’Alpens destaca que amb la ruta “els visitants es podran emportar el valor afegit de la forja al poble”.

Uns visitants nombrosos, com explica Barniol: “el cap de setmana de la trobada vénen entre

2500 i 3000 persones, però hi ha un degoteig de visitants constant tot l’any”.

Alpens es va declarar punt d’interès artesanal pel seu nombrós patrimoni de forja, i forma part de PYRFER, Xarxa de municipis del ferro dels Pirineus, on també hi ha Campdevànol, Besalú, Ripoll, Alins, Arles, País de Foix, l’Arieja i el Vallespir.

Aquest projecte que posa en xarxa i comunicació aquests municipis compta amb un fons europeu POCTEFA del 2019 al 2021, per desenvolupar una estretègia turística patrimonial i sostenible conjunta. Tots ells també col·laboren i participen en les trobades celebrades a cada poble.//

NOTÍCIES

20 de febrer de 2020

L’Institut celebrarà el quart de segle amb un dinar popular el 25 d’abril · El dia es completarà amb unes portes obertes i un concert d’alumnes i exalumnes · Editaran un llibre amb la història del centre i textos d’alumnes i professors LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila Cabanas

Aquest curs l’Institut Castell del Quer fa 25 anys i s’està preparant per celebrar-ho amb els alumnes que hi han estudiat en un moment o altre. La principal data de la celebració serà el dia 25 d’abril, quan hi haurà un dinar popular obert a tothom qui vulgui celebrar l’efemèride. Es tracta d’una convocatòria que implica pràcticament tot el jovent del Lluçanès, sobretot si tenim en compte que a l’Institut hi han estudiat els joves de tots els pobles de la comarca amb les úniques excepcions de Sant Bartomeu i, alguns anys, d’Alpens.

El dinar del dia 25 es farà al pati de l’Institut o, en cas de pluja, al Pavelló de Prats. Però aquesta no serà l’única activitat: des de les 12 del migdia, tothom qui ho vulgui podrà recórrer els passadissos del centre educatiu i completar una “gimcana” en forma d’exàmens de totes les matèries preparats pels alumnes actuals del centre. A cada aula hi haurà professors que han treballat a Prats en un moment o altre d’aquests vint-i-cinc anys, i la idea de l’organització és que exalumnes i exprofessors puguin retrobar-se aprofitant la celebració. A més, a les aules s’hi projectaran fotografies cedides pels estudiants (se’n poden enviar a 25castelldelquer@gmail.com) i al vestíbul s’hi podrà veure una exposició dirigida per Marta Vilardell que recull totes les obres de teatre representades pels alumnes de 4t d’ESO, amb fotografies, el repartiment complet i

Els alumnes de 2n de Batxillerat assajant per representar una cançó del musical Hairspray, que es podrà veure en l’obra Sister Act 2 que preparen els alumnes de 4t d’ESO.//

una breu explicació de l’obra. Després del dinar, un grup d’alumnes i exalumnes oferiran una jamm session (sessió musical improvisada) per animar la sobretaula.

L’organització preveu posar en marxa les pròximes setmanes un sistema de reserva i pagament anticipat del dinar, per garantir-ne una bona organització.

Paraŀlelament a la festa també s’està preparant un llibre commemoratiu dels vint-i-cinc anys d’història de l’Institut que completarà i ampliarà la informació del llibre publicat amb motiu dels 10 anys. Per fer-ho possible l’organització ha demanat la coŀlaboració en forma de textos o fotografies que també es poden enviar al correu 25castelldelquer@gmail. com. A més, en les pròximes setmanes es presentarà un nou logotip del centre.

D’organitzar l’aniversari se n’encarrega un grup de treball format, sobretot, per professors, i que compta amb l’ajuda d’exalumnes i de l’Associació de Famílies d’Alumnes. En les darreres setmanes s’ha contactat amb alumnes de cada promoció per dema-

nar-los la coŀlaboració i procurar que la informació arribi a tothom.

ACTIVITATS CULTURALS Les dues grans cites anuals de l’Institut amb la cultura també s’adapten aquest any per acompanyar l’aniversari. La primera cita serà els dies 7, 14 i 15 de març durant les representacions de Sister Act 2 per part dels alumnes de 4t d’ESO. En un moment de l’obra, quan els protagonistes s’apunten a un concurs de cors escolars, reapareixeran a l’escenari els exalumnes de l’Institut que han representat obres de teatre musical.

Un total de 8 grups s’han retrobat i tornaran a fer una de les cançons que van representar quan estudiaven 4t d’ESO, en alguns casos ja fa més de deu anys.

Per altra banda, l’Institut ha convocat el concurs literari Isidre Beltrà en la categoria d’adults.

Els majors de dinou anys poden presentar-hi textos de prosa i de poesia fins al dia 20 de març, i optaran a un premi de 200 euros per cada modalitat (podeu consultar les bases completes a la pàgina 6 de LaRella de gener).//

REPRESSIÓ

La fiscalia rebaixa la petició de 2,5 a 1 any de presó per les encausades del TSJC El passat 5 i 6 de febrer es va celebrar el judici contra les 14 encausades del TSJC, entre els quals, Zoe Garcia, del Lluçanès.

Les investigades estaven acusades de desordres públics per la seguda a les escales del Palau de Justícia el 23 de febrer de 2018.

El judici es va celebrar al mateix Palau de Justícia de Catalunya i després de les declaracions dels acusats i de la part testifical, la majoria Mossos d’Esquadra que es van contradir en els fets,

la fiscalia va canviar les peticions de penes de desordres públics a desobediència. Així, de la petició majoritària de 2,5 anys de presó es va rebaixar a un any de presó.

Per la seva part, les defenses i les acusades, van fer un al·legat a la defensa de manifestació i el dret a protesta. “Aquell dia vam asseure’ns a les escales per la llibertat dels presos polítics, per la llibertat d’expressió i contra el 155” van declarar. Els acusats també neguen, com diu la fiscalia,

que es bloquegés l’accés i s’encadenessin a l’entrada.

La defensa, malgrat la rebaixa, considera que la petició és totalment desproporcionada i busquen atemorir la població i coartar la llibertat de manifestació i el dret a protesta.

Durant el judici hi va haver concentracions de suport a l’exterior de l’edifici. Ara, les acusades estan a l’espera de la sentència, que com se’ls va anunciar, pot ser entre els 15 primers dies i els 3 mesos.//PA LaRella | 9

LA GUERRA CIVIL A PRATS DE LLUÇANÈS VIII

Núm.477

La fugida a França, l’exili i els camps nazis Per_ Anna Gorchs i Roser Reixach

L’avanç de l’ocupació rebel per territori català va fer que milers de persones, tan civils com militars, decidissin fugir i arribar el més aviat possible a la frontera francesa. En aquest èxode van haver de suportar les inclemències meteorològiques i, a més, els atacs constants de l’aviació franquista. El fred, la neu, la pluja, els pocs aliments, i el constant esforç van fer que moltes persones deixessin la vida en aquest trajecte.

A finals de gener del 1939 les autoritats franceses mantenien tancada la frontera però aquesta gran massa humana, formada per dones, homes, nens i malats, s’hi dirigia esperançada per deixar enrere un panorama desolador. Finalment el dia 27 es va obrir el pas per a la població civil i el 5 de febrer es va fer per als combatents.

El primer camp de concentració es va establir el 5 de febrer a Argelers, i era simplement una gran extensió de terreny, una platja tancada amb un filat on es van encabir aquell mes 80.000 interns.

Després van seguir els de Sant Cebrià i Barcarès, i més endavant els de Vernet, Bram, Sètfonts i Agde.

Les condicions de vida en aquests espais de reclusió eren molt deficients, hi abundaven els maltractaments, el fred, la gana, la manca d’higièniques i la conseqüent proliferació de malalties.

A la primavera del 1939, a les persones que havien traspassat la frontera se’ls va presentar la possibilitat de repatriació, de quedar-se a França o d’emigrar cap a països de l’Amèrica central i del sud. S’havia iniciat una intensa campanya per part de les autoritats franceses per tal que els refugiats retornessin a Espanya. Si bé en un primer moment van dubtar pel temor a possibles represàlies, moltes persones van decidir tornar a casa confiant que no els passaria res. Quan van arribar, van ser destinades a camps de concentració estatals per ser investigades (vegeu l’anterior capítol publicat a LaRella).

Pel que fa als que van optar per quedar-se a França, es va promulgar un decret que assenyalava les obligacions de caràcter militar que tenien els estrangers refugiats, normativa que va ser l’origen de les Companyies de treballadors estrangers, que es destinarien a feines de fortificació en les línies de defensa davant dels alemanys.

L’1 setembre del 1939 AlemaLaRella | 10

nya envaïa Polònia i el govern francès ordenava una mobilització general. Molts homes van marxar a la que seria la Segona Guerra Mundial i per aquest motiu hi va haver una gran necessitat de mà d’obra que podia quedar coberta amb aquests estrangers, que d’aquesta manera abandonaven els centres de reclusió. Una altra opció per sortir-ne era enrolar-se a la Legió estrangera, que suposava prestar el servei durant cinc anys, o als Regiments en Marxa de voluntaris estrangers, en què es comprometien per la durada de la guerra. Quan el 1940 l’exèrcit francès va començar a replegar-se arran de l’ocupació dels alemanys, una gran part d’aquests estrangers no van tenir temps de fugir i alguns van ser capturats pels nazis.

PRADENCS FUGITS A FRANÇA Es té constància que hi va haver un grup d’almenys catorze pradencs que va arribar al país veí amb la retirada de l’exèrcit republicà però que van tornar al cap de pocs dies o setmanes. Uns altres tretze s’hi van quedar a viure. D’aquests, quatre van retornar a Prats de Lluçanès al cap de pocs anys mentre que la resta possiblement van morir en territori francès.

Durant la seva estada a França alguns van mantenir contacte regular amb els seus parents mentre que altres van desvincular-se totalment del seu passat, del seu poble, dels vincles familiars, i van optar per començar una nova vida en un nou país. Hi va haver nens que gairebé no van conèixer el seu pare, alguns quan ja eren grans, i només el van veure en comptades ocasions. Amb l’agreujant que en alguns casos van saber que allà el seu progenitor havia creat una nova família.

La majoria dels que van travessar la frontera van estar internats temporalment en camps de concentració francesos. N’hem localitzat un total d’onze entre Agde, Sant Cebrià i Sètfonts. Alguns van coŀlaborar amb la resistència francesa en la lluita contra els alemanys i una gran part es va agrupar en les anomenades Forces Françaises de l’Interior (F.F.I).

ELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ NAZIS Els presos que van estar internats en camps nazis van viure en condicions inhumanes i molts hi van morir a causa dels treballs forçats, per malalties i maltractaments. També per pràctiques macabres, com per exemple la

cambra de gas o pels experiments suposadament mèdics a què estaven sotmesos.

Els que van tenir més possibilitats de subsistir van ser els captius que estaven destinats a realitzar treballs interns especialitzats com cuiners, fusters i oficinistes o també treballs externs a algunes cases o granges de la SS. Després de l’alliberament per part de les tropes aliades, els supervivents van ser reclamats pels respectius governs. Van rebre indemnitzacions econòmiques, se’ls va tractar com a herois i moltes vegades se’ls va dedicar un monument. En el cas dels espanyols això no va succeir perquè per al govern de Franco eren «rojos comunistes». A més si tornaven pel seu compte temien ser represaliats. Finalment França va acceptar acollir-los, possiblement per compensar-los del mal tracte que havien rebut en arribar al país.

Hem localitzat tres pradencs que van ser deportats a camps nazis. Es tracta de Francisco Rovira Viñolas, reclòs a Dachau (Alemanya); Melcior Capdevila Roca, que va estar a Mauthausen (Àustria), i Josep Terradellas Noguera, deportat a Mauthausen i a Dachau.

Melcior Capdevila Roca. Va estar internat als camps francesos de Sant Cebrià i Agde. Va formar part d’una companyia de treballadors i, detingut pels alemanys, va ser traslladat a Mauthausen el 1940. Els primers mesos va treballar a la pedrera del camp i posteriorment al taller de fusteria, motiu segurament pel qual va aconseguir sobreviure.

Va ser alliberat juntament amb els altres presos el 1945 per les tropes nord-americanes. A França va continuar el seu activisme polític i va formar part de la «Federación Española de Deportados e Internados Políticos» (FEDIP), organització de la qual va ser-ne secretari d’acció social. Va morir el 2004 a Cannes.

Francisco Rovira Viñolas, el Tera, va formar part d’una brigada dels anomenats «Guerrilleros españoles» i el 1944 va ser detingut pels alemanys. A causa dels maltractaments a què va ser sotmès quan el van arrestar, va perdre la visió de l’ull esquerre.

Va ser deportat a Dachau on va estar ingressat en diversos camps satèŀlit. Durant l’alliberament del camp, el 1945, va resultar ferit amb nombrosos traumatismes.

Va ser repatriat a França, on va viure la resta de la seva vida. Va morir el 1988 a Narbona.

Joan Masramon Baleñà, un dels exiliats que es va quedar a França © Família Masramon Vilamú

Melcior Capdevila Roca, internat cinc anys a Mauthausen © Véronique Salou Olivares

Francisco Rovira Viñolas, internat un any a Dachau © Richard Rovira Armengol

Josep Terradellas Noguera.

Va ingressar a França en una Companyia de Treballadors estrangers. El 1941 va sortir en un comboi direcció Mauthausen junt amb 468 presoners, dels quals més de la meitat van morir en el trajecte. Ell, que va quedar entre els supervivents, va ingressar al camp austríac dos dies després.

Va ser de nou desplaçat, aquesta vegada a Dachau, on va morir el juliol del 1943.//

NOTÍCIES

20 de febrer de 2020

Editen una pel·lícula de les tradicions del Lluçanès amb imatges inèdites de Rambol

Elisabet i Montse Boladeres, filles de Rambol, i Jordi Pey i Pere Vila, membres de la Comissió Rambol.//

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras

Durant la diada de Santa Àgata, en què Prats de Lluçanès commemora la crema de la vila per part de les tropes borbòniques de Felip V l’any 1714, l’Espai va acollir l’esdeveniment cinematogràfic “El Lluçanès, tradicions i costums”, un seguit d’imatges de la comarca gravades per la figura històrica de Rambol.

Ramon Boladeras, a Prats conegut sota el nom de Rambol, va ser un activista i fotògraf destacat de la comarca durant els anys finals del franquisme i la transició espanyola. L’afició de Rambol per la fotografia i la gravació, ha deixat una herència de centenars i centenars d’hores de material audiovisual de temes molt diversos de Prats i de la resta del Lluçanès de la dècada dels 60 i 70. Abans de morir, Rambol va crear dues pellícules: “Reportatge del Lluçanès” – on es mostren imatges del territori i la geografia de la comarca – i “Lluçanès: l’home” – en la que es reflexa la vida dels habitants del Lluçanès. La idea de Rambol era gravar i editar una tercera pellícula que reflectís les tradicions del territori. Però Ramon Boladeras va morir abans de poder-la fer realitat. D’aquesta manera, va deixar tot un seguit de material cinematogràfic inconnex que,

anys més tard, va adquirir l’arxiu de Prats de Lluçanès.

Fa pocs anys, però, una alumna de l’Institut Castell del Quer, Abril Roma, va realitzar un treball de recerca sobre la transició espanyola amb la figura de Rambol com a protagonista. Roma va quedar fascinada amb aquest personatge, així com de l’abast audiovisual del seu material, i es va crear, juntament amb el professor i historiador Arcadi Vilà, la Comissió Rambol per donar a conèixer la seva figura i la seva obra. Aquesta Comissió, integrada per Jordi Pey, Pere Vila, Arcadi Vilà i Isaac Peraire, va impulsar l’Any Rambol, que es va celebrar del febrer del 2016 a l’agost del 2017 i s’ha allargat fins enguany. L’any Rambol va incloure un concurs fotogràfic, l’edició d’un llibre, una exposició i el visionat de les tres pellícules gravades per Ramon Boladeras. El 3 d’agost del 2017, i coincidint amb l’aniversari de la mort de Rambol, la Comissió va estrenar la primera pel·lícula de l’activista pradenc. El visionat de la segona pel·lícula, l’any 2018, també es va fer coincidir – com en aquesta ocasió – amb la diada de Santa Àgata, ja que, segons explica Pere Vila, Rambol organitzava els seus esdeveniments cinematogràfics el 5 de febrer de cada any per ressaltar la impor-

TEATRE

tància d’aquesta data en el calendari de tots els pradencs.

I, durant la diada de Santa Àgata d’enguany, s’ha pogut estrenar la tercera pel·lícula de Rambol. Com que la pel·lícula, a diferència de les altres dues, no va ser mai creada per l’autor, els pradencs Jordi Pey i Pere Vila n’han portat a terme la seva creació a partir de tot el material que Rambol va deixar. Tal i com explica Vila, s’ha intentat produir la pel·lícula que l’activista pradenc volia crear. El recull cinematogràfic havia de portar per nom Lluçanès: tradicions i costums, així que després d’un llarg i intens visionat del material audiovisual, Pey i Vila van fer una tria de les imatges que reflectissin millor les tradicions i costums del Lluçanès. Hi apareixien, doncs, casaments, danses típiques de la comarca o les festes que s’hi celebraven. “El Rambol ens havia dit que volia fer-hi aparèixer, per exemple, un enterrament del Lluçanès. Per això vam agafar imatges que tenia d’alguns enterraments i les hem inclòs a la pel·lícula”, relata Pere Vila. Segons Vila, tant el visionat d’aquesta tercera pel·lícula com els de les dues anteriors han tingut una acollida “molt bona” i han omplert els aforaments, “moltes de les imatges eren inèdites i no les havia vist mai ningú, de manera que van fer molta gràcia a tot el públic”: Amb les tradicions i els costums del Lluçanès es tanquen les activitats per commemorar i celebrar la figura i obra de Rambol.

Totes elles valorades molt positivament per la Comissió. Tot i que ara per ara no hi hagi cap més esdeveniment programat ni previst, Pere Vila no tanca les portes a futurs actes, ja que, com diu, Ramon Boladeras encara ha deixat molt material audiovisual interessant guardat a l’arxiu.//

MÚSICA

ALGUNS FOTOGRAMES DE LA PEL·LÍCULA

Processó de Corpus (autoritats), 1965.// ARXIU RAMBOL

Festes de Lurdes, processó; aproximadament el 1965.// ARXIU RAMBOL

Enterrament de Pep Tià, Josep Fusté, l’any 1974.// ARXIU RAMBOL

6 hores de motor a finals dels anys 70.// ARXIU RAMBOL

MUNICIPAL

A Oristà estrenen Animals de Companyia

Les corals es troben a Sant Boi de Lluçanès

Sant Martí té escales noves

El grup de teatre Faranduleros d’Oristà va estrenar l’obra Animals de Companyia el passat 4 de gener. Ara es podrà veure a Sant Feliu Sasserra l’1 de març.//Red

La 7a trobada de Corals del Lluçanès es va celebrar el 19 de gener a Sant Boi amb la participació de 9 corals del territori.//Red

Sant Martí d’Albars estrena la nova escala de forja i pedra que portarà a tots els visitants a gaudir de l’església.//Red LaRella | 11

FIRA I CARNAVAL DE ST. BARTOMEU DEL GRAU

Núm.477

Sant Bartomeu es vesteix de Carnaval

Carnaval del 2019.// F: JOVES SBG

El proper dissabte 7 de març Sant Bartomeu celebrarà el Carnaval. Com ja és tradició, la festa començarà a la tarda i s’allargarà fins la matinada. El Carnaval infantil, organitzat per la Cucafera, serà l’encarregat d’obrir la festa a les cinc de la tarda amb una cercavila pel poble amb els Grallers, la Batupanda i els Reis Carnestoles, i en la que els més menuts, però també els més grans, podran lluir les seves disfresses.

La cercavila acabarà al Casal, on hi haurà l’espectacle infantil “I ara què?”, i també xocolata

LaRella | 12

desfeta per tots els assistents i un obsequi per tots aquells que s’inscriguin.

A la nit, la Comissió de Joves de Sant Bartomeu s’encarregarà de culminar la festa del Carnaval. A les nou hi haurà el sopar popular i posteriorment hi haurà els tradicionals espectacles, en els que hi pot participar tothom qui ho desitgi. Finalment, la música serà l’encarregada de cloure un nou Carnaval a Sant Bartomeu amb el concert amb els Paracaigudistes i la discomòbil amb DJ Capde. //NV

20 de febrer de 2020

FIRA I CARNAVAL DE ST. BARTOMEU DEL GRAU

9 anys de natura i muntanya a la fira de St. Bartomeu del Grau SANT BARTOMEU DEL GRAU Per_ Carolina Font

Com ja es tradicional, el primer cap de setmana de març, té lloc la Fira de Sant Bartomeu del Grau. Aquesta fira ha anat canviant al llarg dels anys per adaptar-se al públic, vist l’èxit, enguany i per novè any consecutiu, la Fira estarà dedicada a la Natura i la Muntanya.

Les activitats començaran el dissabte al matí amb una sortida dirigida per conèixer l’ecosistema aquàtic de la Riera de les Llobateres. Al capvespre els acordions marcaran el compàs al Casal.

El diumenge paradistes i firaires compartiran els carrers amb les participants de la Rogaine,

una orientació lliure pels entorns del poble. A les 11 i a les 12 del migdia els “Avalots 1623” traslladaran el poble al segle XVII per narrar-nos les aventures dels nostres avantpassats. Entre les dues funcions, es podrà gaudir d’una exhibició de mini-agility. A dos quarts d’una del migdia, geganters, bastoners, grallers i la batucada ompliran de ritme els carrers. I com sempre els tallers, les activitats infantils i els ponis faran xalar de valent als visitants.

El punt i final el posaran a les 6 de la tarda el grup La Trebinella, de Perafita, que portaran al teatre del Casal “Del quiròfan al cim”. Una combinació de dos textos teatrals, “Entrant al quiròfan” d’Ignasi García Barba i “El Cim” de Marta Buchaca.//

Moment de la fira del 2017.// F: JORDI CUTRINA

LaRella | 13

ESPORTS

Núm.477

EQUIP REDACCIÓ_ Ferran Vila, Jordi Freixa, Marta Giravent, Carolina Font, Laura Villena, Jordi Borralleras, Pol Asensi, Xavier Vilella, Núria Vilamala i Lluc Corominas.

Farrés i Roma aconsegueixen creuar la meta del Dakar

DISSENY, EDICIÓ I PUBLICITAT_ Jordi Freixa edicionslarella@gmail.com ADMINISTRACIÓ_Laura Villena i Carolina Font comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Bruch (Olost), Pere Cors (Oristà)

Nani Roma al Dakar 2020.//F: NANIROMA.COM

EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès 621 276 429 larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001

La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

LLUÇANÈS Per_ Núria Vilamala

Els pilots del Lluçanès Gerard Farrés i Nani Roma han acabat, un any més, el ral·li més dur del món. Aquesta era la 42a edició del Dakar, i la primera que es disputava a l’Aràbia Saudita. Farrés i

Roma van tenir diversos contratemps però tot i així van ser finalistes del Dakar.

Farrés ha completat aquest 2020 el seu segon Dakar en la categoria SXS, i ho ha fet de la mà d’Armand Monleón, el seu copilot. El pilot del Lluçanès va finalitzar el ral·li en l’onzena posició de la classificació

ATLETISME Amb la col·laboració de:

general, i va aconseguir així acabar el Dakar per desena vegada.

Tot i les diverses dificultats amb les que els pilots es van trobar, durant el ral·li també van aconseguir guanyar dues etapes. “Acabem aquest Dakar, un dels més difícils per mi, però amb la satisfacció d’haver-ho lluitat fins al final amb l’Armand Monleón, que ha estat immens durant tota la cursa”, deia Farrés al seu compte d’Instagram després d’acabar el Dakar.

Per la seva banda, en aquesta 42a edició del raŀli, Roma competia amb un nou equip, Borgward, i amb un nou copilot, Dani Oliveras. Les coses tampoc van ser fàcils per Roma i Oliveras al llarg de la competició, però tot i això van aconseguir acabar el Dakar, i ho van fer a la 26a posició de la classificació general. Aquesta ha estat la 14a vegada que Roma aconsegueix creuar la meta del ral·li més dur del món.//

MOTOR

Aniol Clavell tercer al cros internacional d’Elgoibar

Gil Membrado líder provisional dels GIAND

L’atleta santboienc, Aniol Clavell, del Club Atlètic Terra de Volcans d’Olot, va aconseguir una tercera plaça en el cros internacional Juan Muguerza d’Elogoibar representant a la Selecció Catalana en la categoria cadet sub-16.//Red

Gil Membrado és líder de la classificació provisional de la categoria GIAND de les GSeries andorranes, després de quedar 6è en la mànega qualificativa, va guanyar posicions fins a la 2a en la final 1B, i en la 2B va ser el primer.//Red

LaRella ara és a l’Espai de Prats (Av. Pompeu Fabra, 8)

Ens podeu contactar als correus habituals o al nou telèfon

621 276 429

OPINIÓ

Memòria històrica Pere Vila i Vilalta Regidor d’ERC a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès Prats de Lluçanès ha viscut al llarg de la seva història molts capítols impactants en el que es refereix a períodes de guerres, repressió, etc.

Encara ara cada cinc de febrer es toquen les campanes per recordar que la vila va ser cremada per les tropes de Felip V, però no va poder ser aniquilada.

Les carlinades de segle XIX també van tenir en Prats un dels seus escenaris, però tot això ja ho expliquen els llibres, no queden supervivents i als actuals habitants del poble si és que en saben alguna cosa ho poden veure sense cap mena de recança Però ara toca parlar de la guerra civil també dita guerra dels tres anys, LaRella | 14

que va assolar, el nostre País des de l’any 1936 al 1939. Els de la meva generació no vam anar a la guerra però si els nostres pares. I si no hi van anar, la van viure d’infants des de casa seva.

La guerra i la postguerra. Gairebé tots no en van parlar mai, molt menys els de bàndol que la va perdre. Hi va haver també un intent de silenciar la història. No ho remenem i deixem les coses com estan.

Els que van guanyar, van tenir quaranta anys per homenatjar els seus, els altres en canvi, majoritàriament continuaven morts a les fosses comunes.

Per això tots tenim l’obligació de fer polítiques de memòria. Per restituir

l’honor dels que van lluitar per la República i la democràcia.

Ja l’any 2004 estant ERC al govern de l’ajuntament de Prats de Lluçanès, es va procedir a obrir la fossa de Puigvistós per part de l’Institut de Medicina legal de Catalunya depenent de la Generalitat. Va ser la primera fossa que es va obrir a Catalunya des de que es va crear la Comissió sobre la Localització de Fosses de Persones Desaparegudes durant la Guerra Civil.

La passada legislatura, estan també ERC al davant de l’Ajuntament, es va desplegar un potent programa de recuperació de la memòria històrica que va portar per títol “Anem de tard”. D’acord amb la Generalitat de Catalunya, es van obrir noves fosses comunes, es van reparar jurídicament els judicis i condemnes sofertes per a diferents persones del poble durant la Guerra Civil i la postguerra,

es va difondre el programa d’identificació genètica, es van fer els Espais de Memòria, tant entre la població en general, a les escoles i institut en particular com a visitants al poble i a la comarca. Es van col·locar dues llambordes “Stolpersteine” i es va demanar una tercera. Una per cada pradenc que va estar en un camp de concentració Nazi, etc. etc.

Per tot això, no ens podem aturar.

Vam presentar una moció al ple de l’Ajuntament el passat 20 de novembre, que va ser aprovada per unanimitat i que demanava de seguir impulsant un programa de memòria històrica. Volem continuar la feina iniciada, així des del grup municipal d’ERC som presents al Grup Local de Memòria Històrica que ha posat en marxa l’Ajuntament de Prats de Lluçanès. Grup que celebrem que existeixi i al qual ja hem fet aportacions de treball.//

ESPORTS

20 de febrer de 2020

El futbol sala obté la llicència per somiar en un futur ascens Els homes de Traveria superen amb contundència el Can Cuyas i el Vall de Tenes

TRIATLÓ

Campions de Catalunya per 3r any consecutiu

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xavier Vilella Antonell

El futbol sala torna a estar situat dins el top 3 de primera catalana, fet que evidencia la bona dinàmica en la que es troba immers l’equip pradenc, que amb la victòria per 0-4 a Lliçà d’Amunt, encadena tres victòries de forma consecutiva.

En la passada jornada, enmig de la commemoració de Santa Àgata amb les xeres, el C.F.S. Prats rebia la visita del Can Cuyas. Els blaugranes van transformar el foc present al centre del poble en ganes i intensitat, oferint un bon joc i un recital de gols per a tots els gustos. A la mitja part, els locals ja guanyaven per 3 gols a 0. A la represa el guió del partit va seguir calcat al del primer temps, amb un domini aclaparador que es va transformar en dos gols més que posaven un contundent 5-0 a l’electrònic. Els visitants no van perdre la fe i van trobar premi en forma de dos gols que de ben poc els van servir, si bé encara faltava la “traca final” que arribaria en l’últim minut amb el 6è gol pradenc per culminar un partit gairebé perfecte. Cal remarcar a nivell individual el jugador pradenc Roger Soler, autor de 4 dels 6 gols anotats en aquest enfrontament.

Després de dues jornades seguides jugant a casa, on sens dubte són gairebé imparables, tocava tornar a conèixer la victòria fora de casa, on fins al moment havien sumat només 6 dels 18 punts en joc.

L’equip d’Albert Traveria viatjava a la Vall de Tenes conscient que els números els eren desfavorables, però amb un objectiu entre cella i cella, el de tornar a cantar victòria lluny del municipal.

El partit va ser travat, amb moltes intervencions arbitrals i un total de 9 targetes grogues i una de vermella per un jugador local. Malgrat l’escenari advers en el qual es trobaven, els visitants van veure el camí de la victòria amb un gol de Pep Peraire a 5 minuts del final. L’equip del Vallès Oriental, en veure que el temps s’esgotava, va moure fitxa i va utilitzar la figura del porterjugador, fet que va propiciar l’allau de gols per part del Prats a porteria buida per acabar establint un resultat contundent (0-4), però que no reflectia el

Membres del club després de quedar campions.//F: CRISTINA SEUVA

Els jugadors del C.F.S. Prats celebrant la victòria per 0-4 contra el Vall de Tenes.//F: C.F.S PRATS

patiment que van haver de passar per sumar la tercera victòria seguida, a més de reforçar enormement la moral de la plantilla, va permetre als lluçanencs coŀlocar-se tercers a la taula classificatòria.

El pròxim compromís serà altre cop com a locals, davant el cuer de la categoria, l’Olímpic Floresta, el dissabte dia 29 de febrer.

EL TERCERA EMPATA ELS DOS ÚLTIMS PARTITS MALGRAT HAVER-SE AVANÇAT PRIMER EN EL MARCADOR Després de la victòria a casa contra l’Ametlla del Vallès, els blaugranes van acabar els dos últims compromisos amb repartiment de punts.

El Pradenc arribava a Santa Perpètua pletòric després d’haver aconseguit 10 dels últims 12 punts disputats. I tot semblava indicar que l’equip de Flores sumaria un nou triomf quan Jan Pujol va anotar el primer pels visitants al minut 15 de la primera meitat. S’arribava al descans amb un lleuger avantatge favorable els pradencs.

El partit semblava ben encarrilat, però calia tenir en compte que les segones parts solen ser sinònim de patiment pel Prats, sobretot fora de casa. I és que només de sortir dels vestidors els locals empataven l’encontre, suposant un cop duríssim per un Pradenc que estava fent les coses bé i que confiava en poder ampliar l’avantatge en el marcador.

Finalment, malgrat els intents d’uns i altres per endur-se els 3 punts, el resultat ja no es va moure. Empat a un gol que permetia al F.C. Pradenc seguir a la zona privilegiada de la classificació de tercera catalana.

Després d’haver sumat un

punt en terres perpetuenques, tocava tornar al camí de la victòria davant la seva afició, que com sempre va fer acte de presència al municipal amb ganes de veure un gran partit de futbol.

Només començar el partit es van poder notar les ganes i l’empenta dels locals per mirar d’obrir el marcador el més aviat possible. Els blaugranes van disposar de clares ocasions per avançar-se però no va ser fins al minut 37, i va valer la pena l’espera, quan el capità Gerard Codina va etzibar una canonada des de la frontal que va treure les teranyines de l’esquadra de la porteria visitant. Sens dubte, un dels gols de la temporada.

Aquesta diana va suposar un alleujament per un Pradenc que ho havia provat amb insistència però sense massa encert fins al moment.

Durant el transcurs de la segona part el partit va anar agafant cada vegada més tensió i nervis a les dues àrees, amb la mala sort que a la sortida d’un córner els visitants van posar l’empat quan només faltaven 2 minuts pel final.

La sensació general va ser d’un punt agredolç pel fet d’haver tingut la victòria a tocar, però si una cosa ha demostrat aquest conjunt és que mai deixa de creure, i és per això que el diumenge dia 1 de març la plantilla es desplaçarà fins a Sant Feliu de Codines per lluitar i aconseguir endur-se els tres punts cap a casa.

En aquesta jornada també cal destacar la contundent victòria del pradenc femení al camp del Camallera per 9 gols a 2 en el que, sens dubte, va ser el seu millor partit del que portem de temporada. El pròxim compromís serà el dissabte dia 29 de febrer a casa, quan s’enfrontaran al C.F. Les Preses.//

El Club Triatló Lluçanès va acabar la temporada de duatlons, la modalitat esportiva que combina la bicicleta de muntanya i el córrer, el passat 19 de gener. Vilobí del Penedès va ser l’escenari on es va disputar l’última de les sis proves que formen la Copa Catalana de duatlons, que va començar el novembre passat. Aquesta última prova constava de 6 quilòmetres inicials de cursa a peu, seguits de 21 de bicicleta i 3 quilòmetres finals de cursa a peu altra vegada.

El club del Lluçanès es va proclamar campió de la lliga de clubs i, d’aquesta manera, s’ha emportat l’or a la Copa Catalana de duatlons per tercer any consecutiu. A més del resultat global del club, també en destaquen alguns dels resultats individuals dels seus membres. El Club Triatló Lluçanès tenia un total de 10 participants competint a la Copa Catalana, i tots ells han quedat entre les 21 primeres posicions de les seves respectives categories. L’atleta més destacat és Guillem Solanas, qui s’ha proclamat Campió de Catalunya de la categoria Júnior. Anna Barea i Iván Martínez s’han emportat el bronze de les relatives categories. Aquesta ha estat la vuitena temporada del club a la primera divisió, i durant aquests anys ha engrandit el seu palmarès acumulant quatre primeres posicions a la lliga, dues medalles de bronze i ha estat tres vegades Campió de la Copa Catalana.//JB

ESCACS

El Club d’Escacs de Sant Boi, imbatible

El club d’escacs de St. Boi està format per dinou membres del Lluçanès, Osona i el Ripollès. Juguen en dos equips, i actualment lideren els seus respectius grups de la categoria de segona provincial de la Lliga Catalana d’escacs.

La Lliga Catalana es juga durant nou setmanes entre els mesos de gener i març, i ara ja han arribat a la 5a jornada.. Cada equip juga 6 partides per jornada, l’equip que guanya més de 3 partides es queda el punt, i en cas d’empat guanyen mig punt cada equip.

Cada setmana 12 jugadors del Sant Boi tenen partida, però no sempre són els mateixos, ja que a l’equip són més i hi ha rotació. Les úniques normes que cal respectar són que el jugador que té més punts d’un equip juga amb el que té més punts de l’equip rival, i que els 6 jugadors de l’equip “A” del Sant Boi (els que tenen més punts) no poden jugar amb l’equip “B”.

La setmana que ve, en la 6a jornada de la Lliga, l’equip “A” de Sant Boi jugarà contra la Penya Mollet B. De moment van líders del seu grup amb 5 punts.

Per la seva banda l’equip “B”, que també és líder del seu grup amb 5 punts, jugarà a casa contra el Sant Cugat C.//Red LaRella | 15

OPINIÓ

Núm.477

OPINIÓ

Quin és l’objectiu de la Cooperativa Cuidem Lluçanès?

Membres de Cuidem Lluçanès La nostra missió, pel que fa a les feines de la llar i l’acompanyament a les persones o sigui, les feines de cures, és que les persones que les realitzen estiguin contractades, donades d’alta a la seguretat social, tinguin vacances, dret a baixes laborals i cotitzin per a la jubilació; en definitiva tinguin una feina digna.

La Cooperativa Cuidem Lluçanès és una cooperativa sense ànim de lucre i la diferència entre el que cobra la treballadora i el preu del servei serveix per a pagar la seguretat social, la gestoria i la coordinadora. Tenint en compte que els serveis són petits respecte les hores, la gestió de la coordinadora és complexa: ha d’elaborar calendaris i també ha de cobrir baixes, incidències o vacances.

Tot i que ens regulem sota el conveni coŀlectiu d’atenció domiciliaria, que ofereix uns sous per damunt del de la neteja de la llar, ens trobem amb la dificultat de cara al client, de la diferència del preu per servei entre l’estar contractada i el treball precarietzat de l’economia submergida. Aquest és un tema de responsabilitat social.

Persistim en la cura de les persones.//

POEMA

Temps passats, però que no ens cal oblidar Ramon Marsal Prats de Lluçanès Tingueu de mi compassió deia amb veu tremolosa; la nit és freda i plujosa i m’espanta la foscor.

Ho deia un pobre que passava a demanar caritat a qui sempre algú li’n donava amb un gest de pietat.

Recordar-ho fa tristor, els pobres vivien del que recaptaven, acceptant amb resignació l’almoina que els veïns els donaven.

Això passava els anys quaranta i molts anys que va durar a qui ho va viure el record l’espanta; ningú hi voldria tornar.

Per sort els temps han canviat aquests fets ja formen part de la història, història d’un trist passat, sempre viva en la memòria.

Que mai més es repeteixin fets de tan mals records i que les noves generacions gaudeixin d’altres temps amb millors valors.// LaRella | 16

OPINIÓ

Combatre el despoblament rural?

Més fets i menys paraules, va.

Albert Güell Vallbona Alcalde de Sobremunt Darrerament no hi ha administració pública que no vulgui fer-se seu el discurs de la lluita contra el despoblament rural.

Entenent, aquesta realitat demogràfica, com la migració de les persones que habiten en municipis rurals cap a d’altres zones urbanes o capitals de les mateixes comarques, la majoria de vegades, amb l’objectiu de poder-se guanyar la vida.

D’entre aquestes zones perjudicades pel despoblament, els micropobles, municipis amb menys de 500 habitants, acostumen a ser els grans damnificats pels despropòsits de les administracions superiors amb capacitat real d’incidència en la presa de decisions. Segons dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE) a 1 de gener de 2020, a Catalunya hi ha 336 micropobles, i representen el 35% del total de municipis que té Catalunya (947).

Això no obstant, tan sols hi viu poc més de l’1% de la població tot i representar aproximadament el 35% de la superfície del territori.

Des del meu punt de vista, l’objectiu de les administracions públiques no ha de ser pròpiament el repoblament d’aquests territoris, sinó impulsar polítiques públiques que garanteixin la igualtat d’oportunitats entre els veïns i veïnes del país i assegurin l’accés als serveis públics en un entorn rural. Des d’una perspectiva adaptada al context, però amb les mateixes facilitats que ho poden fer les persones que habiten a les zones urbanes. Totes les persones haurien de poder escollir on volen viure sense haver de fer front als greuges actuals que segueixen castigant els municipis rurals.

I no, no estem reclamant que la majoria d’aquests municipis puguem tenir una piscina climatitzada, un pavelló amb graderies o una autopista de dos carrils.

Simplement reclamem poder tenir una escola a prop, que no ens haguem de desplaçar de manera desproporcionada per rebre atenció sanitària, que puguem accedir als nuclis de població de manera àgil i segura, que puguem tenir connexió a internet o cobertura mòbil, o que bàsicament trobem un habitatge per poder-lo llogar i fer-ne la nostra llar. Educació, salut, transport, comunicacions, noves tecnologies o habitatge.

Uns serveis imprescindibles perquè pugui consolidar-se l’arrelament territorial dels veïns i veïnes a l’entorn rural. És en aquest punt on m’agradaria posar de manifest que la viabilitat d’aquests territoris no és només responsabilitat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) o d’altres ens d’àmbit competencial similar. Tot i que siguin imprescindibles polítiques públiques que per una banda dignifiquin a les persones que treballen la terra i produeixen aliments; i per l’altra garanteixin la viabilitat i la sostenibilitat de l’activitat agrària, ramadera, pesquera o forestal que sortosament han decidit emprendre; les oportunitats del món rural no han de limitar-se en aquest sector. És necessari assegurar unes condicions de vida que garanteixin que les persones que volen viure en la ruralitat puguin escollir de quina manera volen guanyar-se-la, ja sigui fent de pageses, escriptores, arquitectes o regentant un establiment comercial.

“Que el Departament de Salut deixi Sobremunt sense la mitja hora setmanal de consulta mèdica només contribueix a dificultar més la vida a les persones” Lamentablement i des del meu punt de vista, no existeix una estratègia transversal suficientment consolidada i amb capacitat d’alinear i coordinar l’acció política dels diversos departaments de la Generalitat i de la resta d’administracions públiques que intervenen en l’impuls de polítiques públiques de desenvolupament rural. Una estratègia que, en tot cas, hauria d’incloure les aportacions dels agents socials, econòmics i ambientals organitzats des del propi territori i que fa temps que parlen amb coneixement de causa dels reptes a afrontar i les oportunitats que se’n deriven. I és clar, també aquells que poden parlar sense complexes i no es deuen a l’obediència deguda conseqüència de ser part d’alguna baula de l’engranatge del sistema. Així mateix, crec que tampoc la ciutadania hem pres suficient consciència de la necessitat de fer efectiva una discriminació positiva, preferiblement recolli-

da per llei, en benefici d’aquesta realitat rural i d’uns ajuntaments que, amb recursos tècnics i econòmics escassos, i és clar que sempre podent-ho fer millor, hem de gestionar un territori del qual en gaudeix, se n’alimenta i en respira tothom.

I aquí un exemple que il·lustra com, a vegades, els fets i les paraules avancen en sentits oposats. Que molt amablement i excusant-se, com gairebé sempre, en la necessitat de racionalització i adaptació de l’administració pública a les transformacions que (segons ells, perquè a nosaltres poques vegades se’ns demana opinió) la societat requereix, el Departament de Salut deixi a Sobremunt sense la mitja hora setmanal de consulta mèdica al municipi, només contribueix a dificultar encara més la vida a les persones. I de pas, se les convida a escollir altres entorns on tinguin més facilitats: els urbans, és clar. Per tant, amb algunes decisions no és que es lluiti contra el despoblament sinó que, contràriament, es contribueix a incentivar-lo.

No ha de ser només l’anàlisi en termes de costos econòmics del servei el que hagi de prevaldre a l’hora de decidir-ne la continuïtat. Perquè, a mitjà i a llarg termini, els costos del despoblament són molt més elevats per a tothom. De manera convençuda, això que ara pot semblar car per a algunes, acabaria sent barat per a totes, en termes de futur i sostenibilitat econòmica, social i ambiental. Per evitar el despoblament cal apropar els serveis, almenys bàsics, als municipis. I, evidentment, no prescindir-ne.

I ja per acabar, deixeu que us recomani un documental que contribueix a conèixer de primera mà la realitat d’aquests municipis rurals, que aspiren a passar d’haver de sobreviure a poder viure amb plenitud. I és clar, contribuint a assegurar la sostenibilitat de la resta del país i de les persones que hi viuen. El documental, “Fins i tot els arbres escoltaven”, de La Conca 5.1, i coproduït per l’Associació de Micropobles de Catalunya, és una oportunitat per conscienciar-nos de la necessitat de dotar de contingut i propostes concretes els discursos buits, entenent que els micropobles no són només llocs on desconnectar de la ciutat o anar-hi de vacances, sinó llocs per poder-hi viure.//

OPINIÓ

20 de febrer de 2020

MANIFEST

CARTA

“Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble” (Vicent Andrés Estellés) Elisabet i Montse Boladeres i Bach · Vint-i-tres d’agost de 1992. Dos dies després, enterrament i silenci, un silenci espès.

No sabem, no podem, separar vida familiar i política. És indestriable. Vam créixer i gaudir, que no patir, una època en què la por a la dictadura havia calat arreu. A casa, no. Vam conèixer persones de totes les tendències polítiques i àmbits artístics i culturals, vam empassar-nos el país, visitar exiliats a la Catalunya Nord, portar la Flama des del Coll d’Ares, pintar eslògans antifranquistes, repartir propaganda política, fer realitat un museu, celebracions, festes, festivals, i una llarguíssima llista d’experiències. Tot sense fer massa soroll, no podíem.

Del Rambol vam aprendre a viure, a reivindicar-nos i saber-nos dones, a resguardar la terra i la natura, a no doblegar-nos davant la injustícia, i, per sobre de tot, a estimar incontestablement el poble, la comarca i el país. Tot això en una època difícil, en la qual, com deia Josep Tremoleda (promotor cultural i fundador de la revista Cavall Fort) al pròleg del llibre del Quim Ferrer (historiador i Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya per CiU 1985-1989) a “Ramon Boladeres, testimoni de Llibertat”, per damunt del silenci i la por i amb molta tenacitat va haver-hi picapedrers, quatre gats que van treballar incansablement per transmetre el llegat dels que els van precedir.

Tot torna un bon dia de l’any 2003, quan l’Isaac Peraire i Soler (Vicesecretari General de Vertebració Territorial i Partit Obert d’ERC i alcalde de Prats de Lluçanès 2015-2019) ens va convidar a la presentació del seu treball de recerca “Vida política. Prats de Lluçanès 1979-2002”. Vam ser-hi sense saber massa què hi anàvem a escoltar. Després d’anys de silenci, algú, que no el coneixia, a Prats, parlava del Rambol. Emoció i llàgrimes.

Silenci altre cop.

Prats de Lluçanès

Tornem-hi, el 2014 l’Abril Roma i Romero, qui tampoc el va conèixer, va contactar-nos per informar-se sobre la figura del Rambol. I també ens convidà a la presentació del seu treball “La fi del franquisme a Prats de Lluçanès. Memòries personals”, tutoritzat per l’Arcadi Vilà i Serrat.

Nosaltres, les filles, vam plorar.

L’Abril ens va fer reviure experiències i aprenentatges.

Resultat de tot plegat, el 3 de maig de 2015, en un acte encapçalat per l’Isaac Peraire i l’Abril Roma, al Rambol li fan un homenatge públic a la sala Polivalent de Prats de Lluçanès. Aquell va ser un acte de desgreuge, potent. I una recompensa , per la nostra mare, una dona volgudament discreta, de criteri ferm, sempre present.

Seguim, el 23 d’agost de 2017, 25 anys després de la seva mort, la Comissió Any Rambol projecta la primera part de la pel·lícula “Reportatge del Lluçanès. El Lluçanès” (geogràfic) i el 5 de febrer de 2018 el “Reportatge del Lluçanès. El Lluçanès, l’home”.

El 14 d’abril de 2019 es pre-

senta el llibre de l’Arcadi Vilà i Serrat “Rambol. Ramon Boladeres, fotògraf, activista i polític de Prats de Lluçanès”. I abans, en parlem, i molt, amb l’Arcadi, i parlem de vida, de molta vida.

Finalment, aquest 5 de febrer de 2020, un regal, amb un treball de mesos, rigorós i impagable, el Jordi Pey i el Pere Vila han fet el muntatge de la tercera pel·lícula, “Reportatge del Lluçanès. El Lluçanès, tradicions i costums”. No podíem trobar millors i més fidels gestors.

No ens correspon a nosaltres, ni ho volem, jutjar la figura pública del nostre pare. Sí que en queda un llegat fotogràfic i d’una lluita incansable per la justícia i la llibertat del nostre poble.

Mercè Rodoreda deia que escriure bé costa. Per escriure bé entenia dir amb la màxima simplicitat les coses essencials. Ho provem: Gràcies immenses a l’Isaac, l’Abril, l’Arcadi, el Pere, el Jordi i a tota la Comissió Any Rambol.

Com diria el Rambol, sou collonuts!//

No necessitem cap mirador!

Assemblea del Poble Actiu Perafita - Alternativa Municipalista Des de fa un temps que l’Ajuntament de Perafita està treballant en el projecte de construcció d’un mirador i ha presentat la documentació necessària per portar-lo a terme. Pensem que aquest projecte és totalment prescindible i superflu: una mostra més de la política de ciment i totxo de les nostres contrades.

En primer lloc, el cost econòmic del projecte és desmesurat. Tenint el nostre poble mancances estructurals com té, no podem entendre que es dediquin tants recursos públics a una obra com aquesta. Tenim carrers per pavimentar, no tenim clavegueram pluvial ni depuradora municipal, tres edificis públics pendents de saber quin ús se’n farà en el futur… L’excusa que aquesta petita obra faraònica s’acabarà pagant amb subvencions no ens sembla ni acceptable ni ètica: al capdavall també s’acaben tractant de recursos públics provinents d’altres institucions. Per no parlar que l’Ajuntament haurà de fer front a un endeutament previ per pagar-la (les subvencions no arribaran fins que no es verifiqui la finalització de les obres).

A més a més, la proposta de construcció d’un mirador a l’entrada sud del municipi respon als interessos d’un model de poble basat en el turisme i no en l’arrelament, ideat no sabem per qui, però que en cap cas ens identifica. El turisme en sí mateix no és negatiu, però sí que cal regular-lo dins d’uns límits per tal de no comprometre la sostenibilitat que hauríem de tenir com a poble, un poble viu de dilluns a diumenge i tot l’any. Fiar el desenvolupament local a un sector tan volàtil i especulatiu i que pot acabar tenint un impacte negatiu sobre el territori ens sembla com a mínim qüestionable i caldria iniciar un debat per posar en marxa altres alternatives econòmiques.

Som conscients que hi ha mil raons polítiques i administratives per excusar les mancances estructurals del nostre poble, però les línies de treball que es segueixen no van en el camí de resoldre-les. El cas del projecte del mirador n’és un exemple ben clar. Realment és necessari un mirador per contemplar el paisatge pirinenc i prepirinenc? Respon a les necessitats dels perafitencs i perafitenques? Creiem fermament que cal aturar aquesta absurditat sense sentit. Així doncs exigim aturar el projecte de construcció d’un mirador i demanem que es prioritzin altres línies de treball que tinguin en compte les mancances estructurals del municipi i la participació popular per a definir-les millor.//

Pots enviar articles d’opinió a ...

LA CARTA IL·LUSTRADA, per Gemma Gallorte

larellallucanes@gmail.com

Notícies, entrevistes, opinió, Twitter, el Directori d’Empreses...

Tot això i molt més ho trobaràs a

www.larella.cat

LaRella | 17

AGENDA: DEL 20 DE FEBRER AL 12 DE MARÇ FINS EL 23 DE FEBRER PRATS DE LLUÇANÈS_EXPOSICIÓ ARTEGUILLOTINA. OBRA GRÀFICA CONTRA LA MONARQUIA a la Sala de Cal Bach.

DIMECRES 26 DE FEBRER, 4 DE MARÇ, 11 DE MARÇ I 25 DE MARÇ CURS DE WORD BÀSIC a l’Espai, de 9 a 1 del migdia.

DEL 3 AL 8 DE MARÇ OLOST_ II TORNEIG DE PRIMAVERA FEMENÍ DE PÀDEL. Cal inscripció CADA DIJOUS DINAR del Puig dels Eixuts a l’Ateneu Popular, per finançar l’Escola d’Oficis. A partir de la 1 del migdia. Preus populars.

DIVENDRES 21 SANT FELIU SASSERRA_ CARNESTOLTES ESCOLA ELS ROURES OLOST_ XARXA DE CONEIXEMENTS (GRATUÏT): INTRODUCCIÓ AL I CHING, el llibre de les mutacions. A 2/4 de 7 de la tarda al Centre Cívic.

PERAFITA_ PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE NAN ORRIOLS “HOMO VULGARIS”.

A les 7 de la tarda a la biblioteca PRATS DE LLUÇANÈS_ MICRO OBERT I SOPADOR. A partir de les 7 de la tarda a l’Ateneu Popular.

DISSABTE 22 SANT BOI DE LLUÇANÈS_ TAST DE VINS A CÀRREC DE DAVID GOMIS (cal apuntar-se a l’ajuntament). A les 6 de la tarda al local del Centre.

LA TORRE D’ORISTÀ_ BALL AMB JOAN VILANDENY. A les 10 de la nit a la Sala Polivalent PERAFITA_ “NO AL MIRADOR DE PERAFITA”: vine a berenar i a dir la teva. A les 5 de la tarda al parc infantil.

DIUMENGE 23 PRATS DE LLUÇANÈS_CARNESTOLTES INFANTIL I DINAR DE CARNESTOLTES obert a tothom

DILLUNS 24 PRATS DE LLUÇANÈS_TALLER DE FUNCIONAMENT DE WHATSAPP al Centre de Dia a les 5 de la tarda.

DIMARTS 25 OLOST_ EL CONTE DE LA BIBLIO: Robin i l’estrany missatge de Tony Wolf.

A 2/4 de 6 de la tarda a la Biblioteca.

Gratuït.

DIMECRES 26 PRATS DE LLUÇANÈS_TAULA DE PROPOSTES DELS PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS. A l’Espai de 8 a 10 del vespre

LaRella | 18

DIJOUS 27 PRATS DE LLUÇANÈS_TALLER LES FAMÍLIES I L’ÈXIT EDUCATIU al Casal del Jovent, a les 6 de la tarda.

OLOST_ CLUB DE LECTURA “EL QUE PENSEN ELS ALTRES” de Clara Queraltó. A les 4 de la tarda a la Biblioteca.

DIVENDRES 28 OLOST_ CLUB DE LECTURA “EL QUE PENSEN ELS ALTRES” de Clara Queraltó. A les 7 de la tarda a la Biblioteca.

SANT FELIU SASSERRA_CINE MUT PER ADULTS. Chomón, màgia, pòcimes i fades a les 7 de la tarda a la Biblioteca Sant Pere Almató PRATS DE LLUÇANÈS_ SOPADOR A CÀRREC DE BATZAC. A partir de les 8 del vespre a l’Ateneu Popular

DISSABTE 29 SANT FELIU SASSERRA_RAID HÍPIC a l’Avinguda Països Catalans PERAFITA_ 1ER RALLY DE PERAFITA, MEMORIAL SANTI TORT SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FIRA DE NATURA I MUNTANYA. A les 10 del matí activitat guiada a la Riera de les Llobateres. A les 7 de la tarda, TROBADA D’ACORDIONISTES OLOST_ CARNESTOLTES. A la Plaça Major a partir de les 5 de la tarda PRATS DE LLUÇANÈS_ CONCERTS, a partir de les 8 del vespre. Consultar programes a part

DIUMENGE 1 SANT FELIU SASSERRA_OBRA DE TEATRE “ANIMALS DE COMPANYIA” del grup de teatre “Faranduleros” d’Oristà a 2/4 de 6 de la tarda a l’Ateneu.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ DINAR DE CANTAIRES al local social.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FIRA DE NATURA I MUNTANYA. Tot el dia. A les 9 del matí, Rogaine. A les 11 i les 12 del migda, teatre al carrer amb “Avalots 1623”. A 2/4 de 12 del migdia, exhibició de mini-agilty. A 2/4 d’1 Cercavila pels carrers del poble. I a les 6 de la tarda, teatre “Del quirofan al Cim”

Núm.477

cents i a partir de les 7 del vespre per adults. Cal inscripció.

DIMARTS 3 OLOST_ MÀSTER CLASS DE ZUMBA AMB MARC OLARIAGA. A 2/4 de 9 del vespre a l’espai Activa’t. Cal inscripció, preu 5€

DIMECRES 4 OLOST_ ESMORZAR DE DONES “PORTA’T L’ESMORZAR I COMPARTIM-LO!”.

A càrrec d’Illa d’Om, a 2/4 de 10 del matí al Casal de la gent gran.

OLOST_ XERRADA SOBRE SALUT HORMONAL FEMENINA, a càrrec de Marc Serra. A les 8 del vespre a l’Espai Rocaguinarda. Cal inscripció.

DIVENDRES 6 OLOST_ LA CAMBRA DE LES MERAVELLES: VISIÓ-FORUM LA SOURCE DES FEMMES. A les 6 de la tarda al Centre Cívic (gratuït) PERAFITA_ PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “TRES NITS DE TORB I UN CAP D’ANY. CRÒNICA D’UNA TRAGÈDIA AL PIRINEU.” de Jordi Cruz. A les 7 de la tarda a la biblioteca PRATS DE LLUÇANÈS_ DOCUMENTAL, SOPAR I KAFETA (NO MIXTA). A CÀRREC DEL COMITÉ 8M OSONA I LLUÇANÈS. A partir de les 8 del vespre a l’Ateneu del Lluçanès.

DISSABTE 7 SANT BARTOMEU DEL GRAU_ CARNAVAL INFANTIL: Cercavila a les 5 de la tarda. Tot seguit l’espectacle “I ara què?” i xocolata desfeta per totes les assistents. Al Casal.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ CARNAVAL _A les 9 del vespre sopar, a continuació espectacles. A 2/4 de 12 de la nit, concert amb Paracaigudistes Acústics, i després dj Capde. Al Casal OLOST_ XERRRADA DE LA DONA I L’ESPORT A CÀRREC DE SUSANNA SOLER, seguidament vermut. A 2/4 de 12 del migdia a l’Espai Rocaguinarda. Cal inscripció OLOST_ MASTERCLASS SOLIDÀRIA D’SPINNIG. Inscripcions i programes a part.

OLOST_ CARNESTOLTES, al Casal de la gent gran a partir de les 5 de la tarda

ALPENS_ MERCAT DE LA XELLA. A partir de les 9 del matí,

PRATS DE LLUÇANÈS_ ASSEMBLEA OBERTA. A les 5 de la tarda a l’Ateneu Popular del Lluçanès

DIUMENGE 8

DILLUNS 2 OLOST_ XERRADA DE SEXUALITAT I LÍMITS, amb Elena Crespi. Al Centre Cívic, a les 5 de la tarda per adoles-

OLOST_ CAMINADA DE LA DONA. Sortida a les 10 del matí del Centre Cívic.

Cal inscripcions. A 2/4 de 2 del migdia, dinar de la Dona. Al Casal de la gent gran. Cal inscripció, preu 10€

DILLUNS 9 SANT FELIU SASSERRA_DINAR DE DONES. A les 2 del migdia al Bar Restaurant Comas

DIMARTS 10 OLOST_ EL CONTE DE LA BIBLIO: El petit ós. A 2/4 de 6 a la biblioteca. Gratuït.

DIMECRES 11 OLOST_ LECTURA EN VEU ALTA: FRIDA NILSSON. Pirates del mar de gel. A les 4 de la tarda a la Biblioteca. Gratuït.

DIVENDRES 13 SANT MARTÍ D’ALBARS_ TALLER “EXPRESSO EN FEMENÍ”, per a dones a partir de 16 anys. De 2/4 de 6 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre, al local social de La Blava. Cal inscripció prèvia

DISSABTE 14 SANT MARTÍ D’ALBARS_ TALLER “EXPRESSO EN FEMENÍ”, per a dones a partir de 16 anys. De 2/4 de 5 de la tarda a 2/4 de 8 del vespre, al local social de La Blava. Cal inscripció prèvia

FARMÀCIES DE GUÀRDIA *a partir de les 21h, es poden dirigir a Vic a la farmàcia que apareix entre parèntesis, o poden anar a la Guàrdia Urbana, que els hi acompanyarà.

Dj 20 - SBG (Euras) Dv 21 - PRATS (Atlàntida) Ds 22 - OLOST (Ausa) Dg 23 - matí: Prats tarda: Olost (Pou) Dll 24 - SBG (Ylla) Dm 25 - OLOST (Tanyà) Dx 26 - PRATS (Vilaplana) Dj 27 - SBG (Aliberch) Dv 28 - OLOST (Barnolas) Ds 29 - PRATS (Terricabras) Dg 1 - PRATS (Fargas) Dll 2 - SBG (Arumí)

El pròxim número de LaRella sortirà el dijous 12 de març

SANT FELIU SASSERRA_CINEFÒRUM SOBRE EL DOCUMENTAL TERESA REBULL, ÀNIMA DESTERRADA. A les 5 de la tarda a l’Ateneu

L’Agenda de LaRella!

Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda”a:

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ CARNESTOLTES DE L’AMPA

comunicaciolarella @gmail.com

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: assegurances, gestories, advocats (NOU!)...

2_OBRES: constructors, excavació i graves...

3_FUSTERS / FUSTES 4_MECÀNICS 5_AGRICULTURA, bosc, animals, agrícola, jardineria, flors...

6_ BELLESA: estètica, perruqueria 7_SALUT: tractaments, dietètica, òptica, farmàcia...

8_ RESTAURANTS: bars, hostals, celebracions...

9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, forns, menjar per emportar, formatge...

10_ESCURA-XEMENEIES 11_INSTAL·LACIONS 12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, combustibles, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, pintures, neteja, fotografia, educació 13_ INFORMÀTICA

1_ASSESSORAMENT ASSEGURANCES

ASSESSORIA, GESTORIA, ADVOCATS

HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

93€

165€

any

any

2_OBRES CONSTRUCTORS

EXCAVACIÓ I GRAVES

Per a particulars i/o empreses

620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

4_MECÀ NICS

ALIMENTARI

3_FUSTERS / FUSTES

5_AGRICULTURA, BOSC, ANIMALS I JARDÍ TREBALLS FORESTALS

ENERGIES

JARDINERIA

AGRÍCOLA

ANIMALS, VETERINARIS

FLORS HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

6_BELLESA Truca al:

ESTÈTICA

93 850 82 81

7_SALUT TRACTAMENTS

DIETÈTICA

FARMÀCIES

PERRUQUERIA HI POTS SER PER NOMÉS...

165€

DENTISTES

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

any

1/2 ANY

ÒPTICA

DIETISTA HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

165€/any comunicaciolarella@gmail.com 93 850 82 81

I ara, també a larella.cat/directori

8_RESTAURANTS, BARS, HOSTALS ALPENS

PERAFITA

LA TORRE

SANTA CREU

LLUÇÀ

ST BARTOMEU

Truca al:

93 850 82 81

OLOST

STA EULÀLIA

SANT FELIU SASSERRA HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

CELEBRACIONS

PRATS DE LLUÇANÈS SI VOLS SERHI MIG ANY...

Truca al:

93€

1/2 ANY

93 850 82 81

9_ALIMENTACIÓ SUPERS

CARNISSERIES

FORNS DE PA

MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER

FORMATGES

MENJAR PER EMPORTAR SI VOLS SERHI MIG ANY...

Truca al:

93€

93 850 82 81

1/2 ANY

10_ESCURA-XEMENEIES

11_INSTAL·LACIONS

HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

93€

165€

any

any

12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS AUTO ESCOLA

COMBUSTIBLES

13_INFORMÀTICA

TINTORERIA

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY HI POTS SER PER NOMÉS...

FOTOGRAFIA

RESIDÈNCIA

NETEJA

TAXIS

FUNERÀRIA

QUIOSC

ANUNCIA’T

165€ any

NOU AL DIRECTORI

al Directori d’Empreses de LaRella

i gaudeix de descomptes en publicitat del 30% SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

165€ any

Més informació informació:

621 276 429

comunicaciolarella@gmail.com

ELS TROBAREU A LA SECCIÓ 8 DE RESTAURANTS

ELS ENCANTS / EL TEMPS

20 de febrer de 2020

ES VEN » LLIT D’HOSPITAL, amb elevació, trapezi, baranes abatibles, comandament i matalàs anti escares. 700 € T: 666 26 64 71 (R76/01) » SCOOTER YAMAHA JOG DE 50 CC en molt bon estat. Pocs km. ITV passada fins el 2021. Preu a convenir: 682 813 372 (R77/01) » GOLF NEGRE 2.0 TDI (4568 CRL) 220.000 kms T.: 608 130 367 (R77/02) » CAIXA D’EINES COMPLETA, NOVA, comprada a Cofac. Per estrenar. 20 €. Envio foto per WhatsApp. T.: 662 003 299 (R77/03) » TALADRO BLACK DEKER, 2 broques per formigó i 2 per ferro per 18 €. SILLÓ D’ORDINADOR amb rodes i reposabraços, negre, per 18 €. T.: 662 003 299 » MAXI COSI ORIGINAL en molt bon estat.

Preu 20 €. T. 607 310 102 (R76/02) » TAULA DE MENJADOR EXTENSIBLE, color faig, 90x140 cm. plegada, fins a 210 cm. oberta. Preu 80 €. T. 607 310 102 (R76/03) » HABITACIÓ DE MATRIMONI tipus rústic en bon estat (de 2a mà). T.: 636 698 353. (R75/01) » TERRENY a Prats de Lluçanès. 450m2.

Molt bon lloc. T.: 606 881 266 (R74/05) » QUADRE de pintura a l’oli de Joaquim Vallès Tusets, un dels mestres actuals de la pintura catalana. És un paisatge on es veu el nucli urbà de Santa Maria de Merlès. Fa 84x72cm. Per 300 € negociables. T.: 93 853 02 15 (trucar a partir de les 10 de la nit, o fins a les 10 del matí) (R74/02) » MÀQUINA DE COSIR industrial JUKI amb làmpara nova per 50 €. CAVALLETS de pintura d’estudi i un de campanya i

» TERMO ELÈCTRIC DE 50 LITRES per 45€. CONGELADOR de 55 ample x 60 de fons x 85 d’alçada, per 55€. Tot funciona bé. T.: 662 519 073 (R72/07)

ES LLOGA

>FÀBRICA DE PINSO_ 677 987 911 _Busquem persona responsable i amb experiència per treballar en fàbrica de pinso, jornada complerta en torn de nit. (RF/1-472) >GRANGES_ 677 987 911_ Busquem persones responsables per treballar amb granges (RF/2-472) GEROCULTOR/A: A residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada complerta, no substitució. Horari de tardes. Interessat/es trucar a 687 083 081 (RF/1.76) INFERMER/A a residència d´avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada complerta, no substitució. Interessats/es trucar a 687083081.

TEMPERATURA MÀXIMA

Cº

Olost i Oristà 3 de febrer

22,3

PRATS DIA

Màx.

Min.

11

6,3

12

Màx.

Min.

-1,9

5,1

-2,3

11,1

-4

11,3

-5,1

13

8,5

-3,8

8,8

-5,3

14

10,2

-3,4

10,9

-4,6

15

9,3

0,4

9,9

-2,8

ES BUSCA

16

12,9

-2,1

13,2

-3,7

17

12,2

0,4

13,1

-1,8

18

10,1

-0,8

10,6

19

9,2

2,8

20

5,8

2,9

» COMPANY DE PIS d’estudiants a Barcelona. Pis cèntric molt ben comunicat. T.: 697 922 684 (R75/03)

21

7,1

1,7

22

9,7

23

» CASA DE PAGÈS al Lluçanès. Si pot ser amb terreny per fer hort. T.: 625 900 743 // 691 759 176 (R75/05) » JAQUETA Napapijiri blau marí que em va desaparèixer durant la Fes-ta Bruixa a l’Ateneu de St. Feliu. T.: 661 752 666 (R74/09)

» BUSCO DOBLE PLATINA per connectar a l’equip de música. T.: 646 555 618 (R74/06)

» REMOLC per portar llenya (pot ser agrícola). T.: 622 85 92 63 (R77/04)

ES COMPRA

TEMPERATURA MÍNIMA

Cº

Oristà _ 12 de gener

OLOST l/m2

» CASA MALLÓ al barri de Bonaire de Sagàs. Amb calefacció i piscina. T.: 662 276 669 (R75/02)

-5,4

ORISTÀ l/m2

SANT BOI Màx.

Min.

l/m2

2

6

-1

0,4

12,6

-5,4

10,6

-1,2

0,2

9,8

-6

8,6

-0,2

0

Màx.

Min.

9,4 0,2 0,2

l/m2

12,7

-5

9,6

-0,6

0

14.8

-3.8

8,9

1,7

0

12.6

-2.4

11,9

1,3

0

0,2

11.4

-0.2

11,7

1,9

0,2

-2,3

0

12.1

-2.4

9,7

1,6

0

9,8

3

0

9.8

2

Inp

8,4

2,6

0,4

6,4

3,2

0,4

8.5

7

Inp

4,9

1,9

1,4

34

7,8

2,1

83,2

7.2

2.4

62

7,4

1,3

26,4

4,4

48,4

10,7

5

44,6

12.1

6

65

9,3

4,2

59

10,6

2

31,4

11,4

1,1

42,4

12

8

30

9,8

3,4

27,6

24

12,1

0,1

12,4

-0,9

0

14.1

-1.4

11,1

1,9

0,4

25

10,4

1,5

9,6

0,6

0,8

12.7

0.5

9,4

3,1

0,2

26

10,4

2,2

11,7

1,3

13

1

11,1

3,6

0,2

27

8,1

3,3

9,1

1,4

10

4

7,4

2,9

0

28

12,9

0,6

13,5

-0,7

0,2

15.2

-0.5

12,4

2,2

0,2

29

13

0,6

13,3

0,2

0,2

15.6

-0.7

12

2,6

0,2

30

14,8

5,8

15,2

5,7

16.1

2

13,9

6,2

0

31

16

4,4

16,6

3,3

16.8

3

15,3

6,3

0,2

1

15,9

4,2

16,7

2,4

18.4

2.8

15,6

6,4

0

2

18,2

4,9

18,4

5,6

0,2

20

6

17,8

6,9

0,4

0,2

0,2

0,2

2

» ES COMPRA PANTALLES DE TELEVISIÓ.

Pago 5 € per cadascuna i passo a recollir. T.: 610 632 995 (R74/10)

3

21,4

4,8

22,3

3,8

0,2

22.3

7

20,4

7,9

0

4

16,4

4

17,3

2,6

0,2

19.5

3.7

15,7

5,3

0,4

5

13,2

-1

13,4

-1,7

0,2

15.4

-2

12,5

-0,1

0

ES TRASPASSA

6

12,9

-0,7

13,5

-2,8

0,2

15.1

-3

12

1,6

0

7

9,6

3,4

10,5

2,8

13

1

9,3

4,6

0

8

10,9

3,5

12,1

1,9

13.3

3.7

9,4

4

0

9

13,2

0,2

14,4

-1,1

14.9

-1.4

12,7

2

0

10

16,5

3,3

17

2,9

19

3.5

15,6

4,8

0

11

11,6

3,4

13,5

2,6

16

3.7

10,8

6,8

0

12

11,5

6,5

12,2

6,9

17.5

6.7

10,4

7,2

0,2

13

14,8

6,3

15,3

6,4

17

7.5

13,8

6,3

0,2

14

12

3,6

12,2

2,2

0,2

14.7

2.7

11,8

6

0,2

15

16,2

1,4

16,7

1,6

0,2

18.5

1.4

15,5

2,8

0,2

16

16,8

4,7

16,8

4,6

0,2

19

5

15,7

6,6

0,2

17

16,6

6,5

16,9

6,2

18

5.2

15,3

6,3

0

» TERRENY DE 1 HECTÀREA, amb tot vallat, instal.lacions de llum, aigua de xarxa, aigua de pou propi, hivernacles i reg automàtics. T.: 617 123 606 (R76/04)

RACÓ DE LA FEINA

OFEREIXO FEINA DE...

EL TEMPS QUE HA FET_ De l’11 de gener al 17 de febrer

diversos llibres dels millors pintors del món per 50€. T.: 93 853 02 15 (trucar de 10 nit a 10 del matí) (R74/08)

FUSTER_ Empresa comarca Osona els interessa fuster oficial o aprenent_ 606 379 375. (RF/1.477)

BUSCO FEINA DE... >NETEJA_ 606 062 426 _Noia s’ofereix per netejar cases i cases rurals, o fregar plats. (RF/1.474) >CUIDAR PORCS _649 840 742_ Expert en cuidar vaques de muntanya i engreixos de porcs, busca més granges per ampliar la cartera de clients (tardes) (RF/1-471) >REPARO MÀQUINES DE COSIR _660 722 249_ (RF/2-474) >CUIDAR ENGREIXOS_ 622 078 694_ Persona responsable i amb experiència al sector s’ofereix per cuidar engreixos i/o destetes de porcí.

(RF/2-474)

0,2

ELS ENCANTS i EL RACÓ DE LA FEINA de LaRella!

Envia els anuncis a: larellallucanes@gmail.com LaRella | 23