R476

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 16 | GENER | 2020 NÚM: 476

www.larella.cat PÀG 4

MÉS ROBATORIS, MÉS MOSSOS

FOTOS: Els reis al Lluçanès!

PÀG 3

La població creix lleugerament després d’anys a la baixa En els últims 20 anys la població de la comarca ha caigut un 10% PÀG 8-11

Arriben les festes majors de la Torre i Prats, i la Candelera de Perafita Es celebrarà el 2n Festival de Foc i Llum, per Santa Àgata a Prats PÀG 12-13

Entrevista a Joan Vilaseca, capellà anglicà nascut a Oristà PÀG 3

Bons propòsits La columna d’Anna Gorchs PÀG 17

La vinyeta de Gemma Gallorte Els Mossos han augmentat la presència als pobles del Lluçanès.//F: FERRAN VILA

NADAL

Núm.476

PRESOS POLÍTICS

CULTURA

Van den Eynde i Diana Riba presenten el llibre de Raül Romeva a Prats

Celebració dels 25 anys de la lectura del Poema de Nadal de Josep Ma de Sagarra

La dona i l’advocat de Raül Romeva van ser a Prats el passat dia 12 de gener per presentar “Des del banc dels acusats”, el nou llibre del conseller d’Exteriors del govern Puigdemont. Més d’un centenar de persones van poder conèixer algunes de les vivències i visió de l’advocat de Romeva i Junqueras, que va relacionar la seva explicació amb el contingut del llibre. Diana Riba, que també és eurodiputada d’ERC, va parlar de la seva situació i les emocions que està vivint des de l’empresonament del seu marit. //Red

SOLIDARITAT

Molts pobles recullen diners per la Marató

LLUÇÀ Per_ Montse Suriñach Pérez

Enguany s’ha fet la vint-i-cinquena lectura del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra a l’església de Lluçà, acompanyada del recital de cançons de Nadal.

En el seu inici va ser les/els integrants del grup de teatre GALL que va començar amb la lectura del poema a l’església de Santa Maria de Lluçà, i a mesura que anaven passant els anys, van anar incorporant diferents persones a qui els venia de gust participar de la lectura compartida, i do-

nar per començades amb aquest acte les festes de Nadal. Més de quaranta persones han llegit el poema durant aquests 25 anys, en els que se li ha intentat donar-li diferents formats per tal que la lectura fos més comprensible pel que l’escolta. Malgrat que una part del públic ha anat variant, cal destacar també, la presència fidel d’una part del públic que malgrat el fred i l’oferta d’activitats nadalenques, han acompanyat la lectura i la cantada de forma continuada al llarg dels anys.

En la persona de la Maria Àngels Parareda està la constància

que la lectura del poema hagi tingut continuïtat any rere any. Ella ha participat en la lectura en totes les edicions. I la majoria de lectures han estat filmades pel Jordi Camps. També és important destacar la bona acollida que sempre s’ha mostrat des del monestir.

La coral, en format més reduït o més ampli, també hi ha participat tots els anys, algunes de les seves integrants i són des del principi, com la Roser Reixach. Des de fa uns quants anys es presenten amb el format de la coral Lluçaveus que delecten al públic amb les nadales.//

FIRES

Bona rebuda del nou mercat de nadal de Prats Actuació al final del dinar per la Marató de Sant Martí//F: AJ ST MARTÍ

El mercat de nadal a la plaça de l’Església//F: AJ PRATS Actes per la Marató a Sant Boi//F:MG

Gairebé tots els pobles del Lluçanès van organitzar alguna activitat per recaptar diners per la Marató de TV3, enguany dedicada a la divulgació i investigació de les malalties minoritàries.

Sant Boi va recaptar 3.646 € per la Marató de TV3 enguany. Unes 200 persones van assistir al sopar solidari que es fa anualment el cap de setmana de la puríssima. Com cada any, després del sopar va tenir lloc el bingo solidari en que es sortegen unes grans paneres amb diferents aportacions fetes per les botigues i establiments del poble i de tota la comarca.

Perafita va celebrar diversos actes, una caminada popular, torneig de pàdel i un dinar popular. En total es van recaptar 1.361,53 €.

A Sant Martí d’Albars es van recollir 1.252 € per a la investigació, amb un dinar popular que va comptar amb la xerrada del metge investigador de la Vall d’Hebron Martí Vall i el concert del duet country format per Bruna Anfruns i Aleix Triadó.

Aquestes només són algunes de les activitats que es van dur a terme a la comarca, un any més bolcada amb la Marató.//Red

LaRella | 2

Una desena de parades van omplir la plaça de l’Església de Prats durant els dies de Nadal. La nova aposta de l’Ajuntament, que es va estrenar durant la Fira de Santa Llúcia i va continuar del 21 al 24 de desembre, va ajuntar paradistes de comerços locals i també de productes nadalencs com avets, ornaments, torrons o neules. A més, el mateix carrer Major també va acollir aquells dies una mostra de pessebres en els aparadors de locals buits.

Pel que fa a la tradicional Fira de Santa Llúcia, aquest any es va fer una aposta per visibilitzar la pagesia i potenciant la participació de productors del territori, i la mostra de cavalls i ponis va doblar la participació respecte edicions anteriors. Més enllà dels comerços i la mostra agrícola i ramadera, la fira va comptar amb activitats com ara tirolina pels més petits, l’amenització de la xaranga Maracuyà, concerts de nadales amb “Oh Happy Nadal”, i la presentació del llibre Tota la Veritat al passeig del Lluçanès, que va aplegar un centenar de persones. Durant el matí, la diputada de Junts per Catalunya al Congrés Laura Borràs va visitar el poble en el marc del recorregut institucional amb els regidors del consistori, i va visitar l’Ajuntament, on va signar el llibre d’honor.//Red

La Xella, el febrer a Prats La XELLA, la Xarxa d’Economia Autogestionada del Lluçanès, prepara la tercera edició del mercat rotatiu pels pobles de la comarca. De moment ha passat per Santa Eulàlia de Puig-oriol i Sant Boi de Lluçanès. El proper serà el dissabte 15 de febrer a Prats de Lluçanès. El mercat acull productors locals, artesans i persones que ofereixen serveis. També hi ha intercanvi de roba i llibres i un espai de joguines gestionat pels infants.

La XELLA també prepara la Cistella del Lluçanès, un lot de productes de la comarca que es podrà comprar setmanalment. Per posar-s’hi en contacte: xella@riseup.net 646 87 23 90.//Red

NOTÍCIES

16 de gener de 2020

Es disparen els robatoris al Lluçanès

LA COLUMNA

· S’han més que triplicat els robatoris des del 2017 · Només en l’últim mes hi ha hagut una vintena de robatoris · Els Mossos reforcen el patrullatge i obriran oficina a Prats LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila

Si en tot el 2017 hi va haver 16 robatoris en habitatges del Lluçanès, i el 2018 n’hi va haver 27, en tancar el 2019 ja s’havia arribat a 54, als que caldrà sumar els robatoris viscuts les primeres setmanes de gener. Dels 54 robatoris denunciats el 2019, una quinzena han estat durant el mes de desembre: en l’últim mes hi ha hagut robatoris a Oristà, la Torre, Olost, Santa Creu, Prats i Perafita.

Aquests números han posat en alerta la ciutadania i els ajuntaments, que han pressionat per aconseguir una resposta política i policial. Ara per ara, s’ha concretat en un augment del patrullatge i en dues mesures concretes: els Mossos han activat l’operatiu Oikos, per controlar els vehicles que accedeixen al Lluçanès des de l’àrea metropolitana a través de l’Eix Transversal i l’Eix del Llobregat, i el departament d’Interior s’ha compromès a obrir una oficina de proximitat dels Mossos a Prats a mitjà termini -condicionada a la contractació de noves promocions de Mossos d’Esquadratal com reclamava l’Ajuntament des de principis de legislatura.

Aquesta també era una de les peticions que els alcaldes del Lluçanès van recollir el passat 8 de gener en una carta adreçada al conseller d’Interior, Miquel Buch, reclamant-li que es recuperin les patrulles de referència (encarregades de conèixer la realitat i els fets delictius de cada poble), que augmenti la presència dels Mossos a la comarca i que s’estudiï la coŀlocació de càmeres de seguretat en punts estratègics. Els alcaldes també hi denuncien que en els darrers temps “s’ha vist i percebut una disminució dels efectius de proximitat i de patrullatge”, i lamenten que això “empitjora la garantia del dret a la seguretat”. Per entregar la carta, la direcció del Consorci del Lluçanès es va reunir amb el Director dels Serveis Territorials d’Interior a la Catalunya Central, Eduard Freixedes, amb qui es van concretar les noves mesures adoptades pel departament.

AL CAPVESPRE I EN CASES BUIDES Cada robatori és un món, però els de les últimes setmanes s’han

ROBATORIS AMB FORÇA DENUNCIATS AL LLUÇANÈS 2017

2018

2019

Alpens

0

6

3

Lluçà

0

0

1

Olost

2

1

8

Oristà

4

0

11

Perafita

0

13

9

Prats de Lluçanès

3

1

7

St. Bartomeu del Grau

3

6

11

St. Boi de Lluçanès

1

0

0

St. Agustí de Lluçanès

1

0

0

Sant Feliu Sasserra

1

0

4

Sant Martí d’Albars

0

0

0

Sta. Maria de Merlès

1

0

0

Sobremunt

0

0

0

LLUÇANÈS

16

27

54

*Robatoris amb força comptabilitzats pels Mossos.//

registrat cap al tard, a partir de l’hora que es fa fosc, i en cases on no hi havia ningú. Només en algun dels casos en què hi havia gent a dins, els lladres han fugit en adonar-se’n. De robatoris n’hi ha hagut durant la nit de Cap d’Any, i fins i tot n’hi va haver un a Oristà mentre els Mossos eren al poble oferint la xerrada sobre seguretat que han organitzat conjuntament la policia i molts ajuntaments. També hi ha algunes cases que ja han rebut més d’una vegada, i veïns de diferents pobles s’han organitzat a través de Whatsapp per informar de moviments sospitosos. A Olost, l’Ajuntament ha anunciat que reforçarà la iŀluminació dels carrers.

CONSELLS DE SEGURETAT Per fer front a aquesta situació, els Mossos han difós diferents consells de seguretat. Primer de tot, demanen que si se sent un soroll estrany o es veu la presència de persones amb actitud sospitosa a les rodalies del domicili, ningú no dubti a trucar la policia.

Igualment, si s’observen portes o finestres forçades o indicis que s’hagi pogut produir un robatori, cal no tocar res i avisar la policia. Entre moltes altres mesures, també recomanen reforçar fines-

tres i portes, tancar amb clau sempre que la casa estigui buida, i demanar la identificació als operaris desconeguts.

EXPULSEN DEL PAÍS DOS DELS TRES LLADRES DE SANT FELIU El jutjat de Manresa ha decidit expulsar del país durant cinc anys dos dels lladres que van entrar a robar en tres domicilis de Sant Feliu el 3 de desembre passat, mentre que el tercer acusat es podrà quedar amb la condició d’accedir a un tractament per la seva addicció. Substituiran així una pena de tres anys i mig de presó. Segons informa el diari Regió7, els tres homes han acceptat els fets durant el judici, i han arribat a aquest acord amb la Fiscalia.

Els robatoris van ser el 3 de desembre, i aquell mateix vespre els Mossos que regulaven la circulació en un accident de trànsit a la carretera C-59 van detenir els tres acusats. Els Mossos van aturar el vehicle per l’actitud sospitosa dels homes, i van poder comprovar com portaven objectes relacionats amb els robatoris d’aquella mateixa tarda a Sant Feliu. Els condemnats tenen 28, 26 i 27 anys, són de nacionalitat albanesa i residien a Barcelona.//

Anna GORCHS

Bons propòsits Estem a principis d’any nou, època de bons propòsits. Llegir més, fer exercici, seguir una dieta més sana i equilibrada, agafar-se les coses amb més filosofia, millorar l’anglès i fins i tot començar un nou idioma. No us sona? Segur que, si no tots, almenys en alguna ocasió us heu proposat algun d’aquests desitjos. Algun cop havien estat a la meva llista, ho he de confessar. Però després de veure que una i altra vegada passaven els dies, les setmanes, els mesos i continuava sense fer cap de les noves activitats que m’havia proposat a inicis d’any, he optat per una nova tàctica. Si vull fer una cosa, no espero al canvi d’any. La faig –o intento fer-la– en el moment. I he de dir que m’ha donat bons resultats.

Espero que el compromís del Departament d’Interior d’obrir una oficina de Mossos d’Esquadra a Prats i que doni servei al Lluçanès, que s’ha donat a conèixer fa pocs dies, no sigui un d’aquests bons propòsits que no acaba de materialitzar-se.

Lamentablement, diversos municipis han viscut últimament una sèrie de robatoris en domicilis i comerços que generen molta preocupació i indefensió. La situació no és nova, altres vegades hi ha hagut problemes de seguretat, però possiblement no amb l’abast i la recurrència del que està passant actualment, fet que ha fet encendre totes les alarmes. La seguretat és molt important, cal esmerçar-hi els màxims esforços i recursos per garantir-la. Per això l’anunci de l’obertura d’una oficina dels Mossos d’Esquadra al Lluçanès és una bona notícia. No és garantia que no passin actes delictius i vandàlics, però segur que les possibilitats que això succeeixi es redueixen molt.

Em queden dos dubtes, però. El primer és que no s’acaba de concretar quan s’instal·larà aquesta oficina. Mitjà termini, diuen. I una altra sobre les funcions i funcionament a nivell pràctic. S’anuncia que tindrem una oficina de proximitat, que no és el mateix que disposen les comarques oficialment reconegudes. Per exemple, el Moianès compta amb una comissaria de districte. He de reconèixer que desconec exactament la diferència entre les dues tipologies, però intueixo que la del Lluçanès tindrà menys rang. Segur que algú deu pensar en aquests moments: “si fóssim comarca...”

Bé, sigui com sigui, esperem que els bons propòsits d’aquest 2020, per qui n’hagi fet, no es facin esperar massa.// LaRella | 3

REIS

Núm.476

La màgia de l’Orient arriba al Lluçanès!

Els tres Reis Mags a Sant Bartomeu del Grau//F: NÚRIA VILAMALA

Els tres reis d’Orient van repartir regals a tots els oristanencs i oristanenques//F: MONTSE BERTRANS

Els Reis de la Torre van fer parada a la plaça de l’Església//F: EVA FREIXA

Una de les carrosses de Ses Majestats els reis d’Orient al seu pas per Sant Feliu Sasserra/F: MARC VIÑAS

Moment de la cercavila de Ses Majestats a Olost//F: MARIA CASELLAS LaRella | 4

La mainada de Perafita va rebre els Reis amb cançons nadalenques. Després van acompanyar Ses Majestats en una cercavila pel poble//F: CLÀUDIA VALL

Els Reis d’Orient van repartir caramels i regals a Santa Eulàlia de Puig-oriol//F: MARIA ROCADEMBOSCH

A Alpens els reis van aixecar molta expectació.//F: DALPENS.COM

Melcior, Gaspar i Baltasar van arribar a Sant Boi amb una bonica carrossa//F: JMCASTRO

Els Reis van arribar a Prats pel cantó de Lurdes i van lluir pels carrers del poble//F: @CONCEPCIOSOLERSERRA

Cal Baumer.

De moment, un pas al costat.

INICI. No érem al centre de la població ni a peu de carretera: els clients no vindrien “de passada”. Havíem de fer quelcom diferent per atraure’ls. Vam fer el nostre Cal Baumer.

Un aforament força reduït per a un servei més personalitzat. Un menjar tradicional i casolà. Amb productes de proximitat i molta qualitat. Un espai tranquil. Una decoració peculiar. Una gran taula que els comensals haurien de compartir. Sense carta, només un cobert tancat i amb pocs productes a escollir. Una extensa carta de vins, tots catalans,...

A més, de tot plegat en resultaria un preu no econòmic (lamentem no haver sabut oferir duros a quatre peles...). En fi, “només” havíem de cercar els clients.

DESENVOLUPAMENT. Doncs ha estat força satisfactori.

Una clientela fidel que ens ha fet posar a molts serveis la pissarreta de “tot reservat”.

Uns clients amb un paladar prou fi, sense prejudicis de nous rics, que no els hi ha sabut greu ni li han caigut els anells per tastar un aperitiu tan casolà -i tan bo- com un senzill “pa amb oli” (i vermut, i sifó, és clar).

Uns clients disposats a pagar el preu marcat, si veien que en contraprestació rebien la qualitat i tracte que es mereixien. Els comentaris boca-orella, i les crítiques a les xarxes sempre han estat molt generoses amb nosaltres, possiblement més de les merescudes.

FINAL. A la cuina et pots cremar, i no només físicament, també anímica.

Encara que una cuina petita i pocs comensals, si vols treballar escrupolosament bé (no vol dir que ho féssim, només que ho intentàvem) apareixen nervis, estrès... Si els altres ingredients són una certa edat, una salut millorable i la falta de relleu generacional... ens ha fet prendre la determinació (tan presidenciable!) de fer un pas al costat.

Si haguéssim de continuar quatre anys més per “aguantar fins a la jubilació”, al plat l’hi faltaria l’ingredient de més qualitat i més proximitat: l’estima que es mereix. I ho notaríeu.

AGRAÏMENT. És hora de tancar la porta, apagar el llum, i donar-vos el nostre més sincer agraïment.

Amb el temps, uns heu vingut pel menjar, altres per l’espai i tranquil·litat, altres -perquè no dirho?- per l’amistat. Tots ens heu ajudat a fer bullir l’olla.

A tots, sigui quin sigui el motiu que us ha portat algun dia a casa nostra: moltes gràcies !

FER UN PAS AL COSTAT. MENJAR PER ENDUR. Més endavant no descartem poder continuar preparant algun plat. Ens permetria continuar vinculats al món de la gastronomia, però sense tan neguit i amb un horari millor.

Continuem sense estar al centre de la població ni a peu de carretera... Hem de fer venir els clients fins a casa nostra, hem de continuar oferint quelcom diferent: Serien els plats clàssics de Cal Baumer: casolans, tradicionals, de proximitat i qualitat (trinxats, escudelles, peus de porc, rostits, cassoles...). Només per encàrrec, mínim una setmana per l’altre (plats elaborats, pensats i personalitzats exclusivament per a cada client en concret).

NOTA. Us informem que les altres activitats de la família, el celler i l’hostal, es mantenen vigents i al vostre servei.

NOTÍCIES

Núm.476

OCUPACIÓ

TEATRE

L’atur es manté estable al Lluçanès amb un 7,8% Aturats desembre 2019

% d’atur 2019

Aturats desembre 2018

Alpens

8

6,84%

8

Lluçà

6

4,72%

5

Olost

46

7,80%

48

Oristà

13

5,10%

14

Perafita

17

9,09%

19

100

7,69%

109

3

ND

1

St. Bartomeu

51

12,20%

40

St. Boi de Lluçanès

15

7,28%

10

St. Feliu Sasserra

16

5,93%

16

St. Martí d’Albars

5

11,36%

5

Sta. Maria de Merlès

7

7,87%

7

Sobremunt

1

2,70%

3

288

7,8%

285

Prats de Lluçanès St. Agustí

TOTAL

L’atur al Lluçanès en tancar l’any 2019 és d’un 7,8%, pràcticament igual al registrat en tancar el 2018: de 285 persones s’ha passat a 288. En percentatge, els pobles amb més atur són Sant Bartomeu del Grau i Sant Martí d’Albars, mentre que Sobremunt, amb tan sols una persona, és el poble amb menys atur. Les dades fan referència als desocupats inscrits a les oficines del Servei Públic d’Ocupació. A la majoria de municipis la taxa se situa per sota del 10,87% de mitjana registrat a Catalunya.//FV

LaRella | 6

Femení Plural, el poder de la memòria PRATS / SANT BARTOMEU DEL GRAU Per_ Carolina Font Usart

Han passat 17 anys des que es va tancar la fàbrica Puigneró de Sant Bartomeu, 18 des que es va tancar la de Prats. Gairebé dues dècades de tirar endavant, de buscar solucions, de reconvertir espais, de reinventar-se. Però aquests dies hem après que també han estat dues dècades de silencis i oblits.

El final turbulent de Puigneró va fer córrer rius de tinta.

Tot eren reunions, declaracions, plans i mil històries més per trobar una solució al buit que deixava, sobretot a Sant Bartomeu, el tancament de la Fàbrica. Reunions d’americanes i corbates. Veus de color gris.

Però mai fins ara ningú havia donat veu a les protagonistes oblidades de la Fàbrica. Teixidores, nuadores, repassadores, ordidores, canilleres i un llarg etcètera de dones que amb la seva força de treball van fer créixer la Puigneró fins a convertir-la en una de les empreses de filatura més grans de l’Estat. Elles, les grans silenciades, per fi han parlat.

Gaudir d’Art va tenir la idea i,

Moment de l’obra a Sant Bartomeu.//F: IMMA VALLS

potser sense saber-ho, amb Femení Plural, les dones de la Puigneró han aconseguit fer una catarsi que s’ha demostrat imprescindible. I ho corrobora l’èxit de públic que han tingut les quatre funcions que s’han fet fins ara. En un principi només se n’havien programat tres, però l’èxit aclaparador els fa ampliar a una funció més. Pels que no l’hagueu pogut veure heu de saber que tindreu dues oportunitats, però les llocs i les dates encara no estan tancades.

Montse Albàs és la dramaturga i directora de Femení Plural. Ha acompanyat les actrius al llarg

d’aquest camí teixint amb elles un espectacle que esdevé un exercici de memòria, però també, i sobretot, un regal que ens fan totes les ex-treballadores de Puigneró que hi han participat. A través de les experiències viscudes fan un retrat íntim del seu pas per Puigneró i acompanyen el públic a reviure amb elles els dies passats entre telers. Els sorolls, les olors, els colors, les corregudes, imatges potser noves per algunes però que retornen al cap de totes aquelles persones que hi van treballar.

Imatges que couen perquè curen.

Imatges de color verd.//

NOTÍCIES

16 de gener de 2020

La població del Lluçanès augmenta lleugerament després d’anys a la baixa HABITANTS DEL LLUÇANÈS

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila Cabanas

El Lluçanès ha guanyat 46 habitants en l’últim any. Els augments més significatius els han registrat Prats (32 persones), Sant Bartomeu (18 persones) i Olost (10 persones), mentre que a Perafita hi ha 17 persones censades menys. A la resta de municipis, les variacions d’un any a l’altre no superen les 10 persones.

En els últims 20 anys la població de la comarca ha caigut un 10% En total, al Lluçanès hi viuen 7.703 persones, una xifra que, tot i pujar un 0,6%, continua sent més baixa que les de fa uns anys: fins al 2012 el Lluçanès tenia més de 8.000 habitants.

En els últims 20 anys, la població de la comarca ha caigut gairebé un 10%.//

Població 2019

Població 2018

Diferència

Alpens

266

273

-7

Lluçà

273

276

-3

Olost

1.198

1.188

+10

Oristà

541

537

+4

Perafita

395

412

-17

2.569

2.537

+32

Sant Agustí de Lluçanès

85

87

-2

Sant Bartomeu del Grau

858

840

+18

Sant Boi de Lluçanès

541

532

+9

Sant Feliu Sasserra

602

600

+2

Sant Martí d’Albars

112

113

-1

Santa Maria de Merlès

184

183

+1

79

79

=

7.703

7.657

+46 (+0,6%)

Prats de Lluçanès

Sobremunt

TOTAL

PARTICIPACIÓ

El rocòdrom al Centre Cívic, guanyador dels últims pressupostos participatius d’Olost El trasllat del Boulder de “Cal Ferrer” a un espai habilitat al pis superior del Centre Cívic va ser el projecte guanyador en els últims pressupostos participatius, presentats a Olost a finals del 2019.

La proposta, presentada pel Centre Excursionista Via Fora, que necessitava traslladar l’equipament, va guanyar per 42 vots i permetrà, segons informa l’Ajuntament, ajuntar diversos equipaments esportius al mateix edifici, ja que actualment també s’hi troba el gimnàs i s’hi ha d’ubicar un rocòdrom exterior al mateix edifici, proposta guanyadora dels pressupostos del 2019. El projecte de l’entitat excursionista, s’hi destinaran 14.000€ dels 20.000€ destinats al procés participatiu.

Els 6.000€ restants, aniran destinats a la segona proposta amb més suport: el canvi i la millora de portes i finestres del Casal d’Avis, que va obtenir 41 vots.

Aquests, van ser els primers pressupostos participatius en què s’utilitzava l’aplicatiu Decidim, ideada per la Diputació de Barcelona amb l’objectiu de impulsar la participació ciutadana. Malgrat això, en aquesta consulta, la participació ha baixat gairebé la meitat respecte de les passades votacions, passant de 233 persones a 123. Aquesta, després de totes les convocatòries de participació ciutadana portats a terme fins el moment és la que presenta la participació més baixa.//

POLÍTICA

Montse Barniol deixa la direcció general de forest L’alcaldessa d’Alpens ha posat punt final a gairebé quatre anys al capdavant de la direcció general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Barniol va accedir al càrrec en el primer govern de Carles Puigdemont, a proposta de l’aleshores consellera Meritxell Serret, d’Esquerra Republicana. Ara, després d’uns mesos de permís de maternitat, Barniol ha decidit no reincorporar-se al càrrec. En una nota publicada a les xarxes socials, l’alpensina assegura que el pas pel Govern ha estat “un repte professional immens i un honor impensable”, però que ara vol centrar-se en l’alcaldia d’Alpens. “Tenim alguns projectes molt engrescadors i tinc moltes ganes de fer-los amb la gent que m’acompanya”, explica Barniol. Un cop es publiqui el seu cessament, el Departament mantindrà l’organització que ja hi ha hagut mentre ha durat la baixa.//FV

NADAL

A Sobremunt van fer cagar el tió.//F: MG

LaRella | 7

FESTES

16 de gener de 2020

Roser Reixach, pregonera de la Festa Major de Prats

Ball de la Trencadansa l’any 2019//F: ARXIU

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras

A Prats de Lluçanès, com cada any, acabar les Festes de Nadal és sinònim d’encarar la Festa Major de Sant Vicenç. Una Festa que, com ha volgut recalcar l’alcalde pradenc Jordi Bruch, es veu marcada per l’existència de presos i preses polítiques, per tercer any consecutiu. L’Ajuntament de Prats no ha volgut ignorar la situació excepcional que viu el país, com es pot veure al tradicional escrit que acompanya el programa d’enguany firmat per tot el grup de regidors. Amb aquesta excepcionalitat, l’elecció de la pregonera

d’enguany ha estat, de ben segur, una decisió meditada. La historiadora i pradenca Roser Reixach serà l’encarregada, el divendres 17 de gener, d’obrir la Festa Major com a pregonera d’enguany. És fundadora de l’associació Solc, música i tradició al Lluçanès, i membre de Dansa i Tradició, que vol mantenir viva la flama de les danses del poble. A més, és una de les fundadores d’aquest mitjà, LaRella. És mestra de música a l’Escola Lluçanès i ha dedicat part dels darrers anys a estudiar la guerra, el franquisme i la repressió al Lluçanès.

Així doncs, l’elecció d’una figura com Reixach com a pregonera

posa al centre de la Festa Major la memòria històrica del Lluçanès. Durant el matí del dissabte també es podrà gaudir d’una ruta, a càrrec de Cooltur, per “conèixer l’evolució dels pobles a través de les guerres de Successió, dels Carlins i la Guerra Civil.

Una de les propostes innovadores d’aquesta edició és el sopar de Festa Major, amb productes locals i maridatge de gintònics i acompanyat amb les locals Honeymoon, que tindrà lloc al Pavelló després del pregó. No hi faltaran tampoc les activitats de cada any com el concurs de pintura ràpida, de dibuix infantil, el Concert de Festa Major – amb l’orquestra Maravella – o el Ball de Gala.

El regidor de festes, Isaac Romero, destaca que s’han volgut “combinar diversos ingredients” per fer una Festa Major innovadora “sense perdre’n l’essència”. És per això que, segons l’Ajuntament, s’ha recuperat l’homenatge a una persona representativa del poble, que es coneixerà durant el pregó. Activitats per a nens (com el taller de d’almorratxes), per joves, com els concerts de dissabte (amb l’estrena del grup local La Penúltima, la banda tribut a Queen Momo i els Dalton Bang), o per “no tan joves” omplen un programa que, segons Romero, ha estat pensat perquè totes les edats puguin gaudir d’aquesta Festa Major.//

La festa del Porquet de la Torre serà el comiat de l’actual comissió

Espectacle infantil a la festa major del 2019//F: ARXIU

Ho van avisar per la Festa Major i ara ja és un fet: aquesta serà l’última festa organitzada a la Torre pels membres de l’actual Comissió, alguns amb més de 15 anys a l’organització. Les activitats començaran a les 9 del matí amb l’esmorzar popular, seguit de la tirada de bitlles, a les 10. Al migdia, a les 12, hi haurà un vermut glossat amb Cor de Carxofa, una associació que treballa la recuperació, la promoció i la difusió del glosat en català. A les dues se celebrarà l’arrossada popular, i a dos quarts de cinc amb un espectacle de circ. Per tancar el programa, a dos quarts de 6 hi haurà el concert del grup de rumba Pelat i Pelut. D’aquesta manera, l’organització ha optat per mantenir i reforçar els actes de dia, amb la mirada posada a la creació d’una nova comissió que recuperi l’impuls de cara a les pròximes edicions. Com van apuntar el passat setembre, molts dels actuals membres del grup ja no viuen al poble i consideren que cal una renovació.//

Reneix la Comissió de Festes de Prats Després de la seva dissolució fa 3 anys, Prats torna a tenir una comissió encarregada d’organitzar les festes del poble. La nova associació està formada per noves cares joves del poble així com alguns membres de l’anterior comissió existent.

El tret de sortida de la seva activitat va ser per la nit de Cap d’any al pavelló. A partir d’aquí, la seva activitat ha continuat amb l’organització de la Festa Major d’hivern del municipi celebrada per Sant Vicenç.

La comissió neix amb ganes de organitzar i dinamitzar diverses activitats i portar novetats, tal com anuncien a les seves xarxes socials.//

DE SOCA-REL

Fredolics la primera setmana de gener!.//F: BOLETAIRES PRADENCS

LaRella | 9

FESTES

16 de gener de 2020

La Kandelfest completa el cartell d’una Commemoració i Candelera que combina tradició i cultura protesta a les xeres de Santa Àgata PERAFITA

Per_ Lluc Corominas

Perafita escalfa motors per celebrar la Candelera, una festivitat que combina cultura i tradició i que incorpora, un any més, alguna novetat. Una d’elles, és la iniciativa, KandleFest, organitzada per la comissió de joves, Fitafest, que tancarà la nit del divendres amb punxa-discos al pavelló. Per altra banda, el cantant Jaume Barri actuarà en el concert infantil del dissabte el matí, el grup de teatre La Trebinella, faran dues funcions de la seva proposta humorística Del cim al quiròfan, el divendres 31 i el diumenge 9.

Per altra banda, i com ja és tradició, els animals equins seran els protagonistes de les jornades.

Dissabte, es porta a terme una ruta amb cavall pel Lluçanès i, a les 12 del migdia, el Centre Hípic del Lluçanès, com ja va iniciar l’any passat, oferirà un espectacle de volteig amb ponis. L’endemà, el diumenge de Candelera, es portarà a terme la tradicional passada de carruatges pels carrers del poble que, de nou, farà la

Moment del passant de l’any passat 2019/F: JF

Moment de la cursa/F: EF

ruta que l’any passat va estrenar per evitar parades. La cercavila anirà acompanyada, també, per músics de l’Escola de Música del Lluçanès. A la tarda es celebrarà la 7a edició de la cursa hípica pujant al camí de Can Carbó.

Per acabar, al llarg de tota la festivitat, al Niu i a Cal Prats hi haurà instaŀlades diverses mostres d’art. Perafita, doncs, ja té apunt tots els ingredients per tornar a celebrar, un any més, la festa més important del poble.//

Les xeres de Santa Àgata, la iniciativa artística impulsada per l’entitat la Casa de l’Heura, tornaran a ser cap de cartell d’aquestes festes que commemoren la crema del poble el 5 de febrer de 1714.

El Festival de foc i llum acollirà, enguany, prop de 40 instaŀlacions d’art de caràcter reivindicatiu i de consciència social, encarades, algunes d’elles, a temes d’actualitat com la crisi dels refugiats o l’exili. “L’objectiu d’enguany és fidelitzar el Festival” assegura Paco Garcia, un dels fundadors de la Casa de l’Heura.

L’acte les Xeres, que serà al dissabte 8, anirà acompanyat d’altres actes previs. Un d’ells la presentació de l’exposició “Art de Guillotina”.

Una exposició artística d’art anti-monàrquic presentat a Madrid i que incorporarà algunes obres d’artistes catalans. El mateix divendres, es presentarà el còmic Terra Cremada, de Pau Pèrrim, que retrata com el poble català s’organitzaria si estigués governat per un espanyolisme fanàtic, tal i com s’explica en la sinopsis de l’obra. L’agenda tancarà amb una xerrada sobre la història i una visita al campanar de Prats a càrrec de la historiadora local Roser Reixach.

La iniciativa de la Casa de l’heura neix per recordar, juntament amb el tradicional repic, la crema del poble de Prats a mans de les tropes borbòniques al 1714 i fer, d’un foc destructor, llum i vida per remoure consciències.//Red

LaRella | 11

ENTREVISTA

Núm.476

“L’església d’Anglaterra és catòlica, però adaptada a BERWICK-UPON-TWEED Per_Jordi Freixa i Oliveras

El JOAN VILASECA BRUCH és capellà de l’Església d’Anglaterra, actualment a Saint Paul a Withley Bay, un poble coster a l’est de Newcastle.

De ben jove ja feia d’escolà a l’església d’Oristà, on durant molts anys va ajudar mossèn Àngel Franquesa, a qui recorda amb respecte. Vinculat a la vida parroquial del Lluçanès, també feia catequesi a alguns pobles, com Perafita o Prats.

Després d’una primera etapa al seminari de Barcelona on va estudiar Teologia, va fer un gir per incorporar-se a l’església d’Anglaterra.

Ens retrobem a Berwickupon-Tweed, un bonic poble de 12.000 habitants a la costa nord-est d’Anglaterra, ben a prop de la frontera amb Escòcia. Vaig a dues misses oficiades pel Reverend John, i només amb això entenc algunes diferències respecte a les celebracions de casa nostra.

Les cerimònies estan farcides de música en directe -amb sorpresa, gaudeixo dels cants ben afinats del Joan-, el sermó es prepara a consciència, conté referències a l’actualitat i no s’hi estalvien les bromes -rigudes amb ganes pels assistents-, i la vida social s’entrellaça a la religiosa, amb aperitius a l’acabament d’algunes cerimònies i altres activitats.

Acabada la missa, conversem una mica. Reflexionem sobre la seva vida, però també sobre l’origen i l’evolució de l’església anglicana, íntimament lligada a la monarquia.

COM ENTRES EN CONTACTE AMB L’ESGLÉSIA ANGLICANA?

A través d’amistats que havia conegut anteriorment, l’any 2012 vaig demanar a un amic bisbe de l’església d’Anglaterra si podia fer-hi una estada. Em van donar permís per anar dues setmanes a una parròquia prop de Canterbury. Allà vaig conèixer el bisbe de Dover, i va ser ell qui em va convidar formalment a entrar a l’església d’Anglaterra. Em va dir que, si volia, l’església d’Anglaterra m’ordenaria i em donaria un lloc de treball.

En aquell moment estava estudiant Teologia al seminari de Barcelona. Vaig tardar un cert temps a discernir què era el que Déu demanava de mi. Finalment a la primavera del 2013 vaig decidir venir a Anglaterra.

LaRella | 12

DEU SER COMPLICAT FER AQUEST PAS...

Després de llegir i informar-me vaig descobrir que l’església d’Anglaterra també és catòlica, però al mateix temps reformada. Una església més adaptada als nostres temps, encara que a l’hora conserva la tradició com a pilar fonamental. S’adapta però conservant l’essència.

QUÈ S’HA DE FER PER ENTRAR-HI?

En el meu cas em van convidar formalment. Abans el bisbe de Dover va suggerir que treballés un any a una església d’Anglaterra per tal que entengués millor la institució, millorés el meu anglès i conegués més bé la vida al país.

Per això em vaig presentar per fer una feina d’assistent pastoral, i me’n va sortir una a Saint Peter de Balkwell, prop de Newcastle, on vaig estar nou mesos treballant-hi amb la seva rectora.

COM VA SER AQUESTA PRIMERA EXPERIÈNCIA?

L’església era en una zona bastant complicada de Newcastle, on hi ha molta pobresa i poca aspiració social. Hi ha molta gent a l’atur, que viu d’ajudes socials. Molta gent jove es passa la vida al carrer. Allí l’església hi oferia tallers per a la canalla. Feia una feina força social, i evidentment també religiosa, aprenent l’ofici de rector.

ABANS DE COMENÇAR ELS ESTUDIS, QUINES PROVES VAS HAVER DE PASSAR?

Durant aquest any de pràctiques també vaig fer totes les entrevistes necessàries per entrar al Bishop Adviser Panel (Panell de Selecció dels Bisbes). Tothom qui vol ser ordenat a l’església d’Anglaterra ha de seguir els passos i si tot és conforme, entra a aquest procés de selecció, que dura tres dies. Hi vaig anar el juny del 2014. És un procés llarg i bastant selectiu. Són tres dies en què et fan tres entrevistes de tres hores, has d’escriure una carta responent a un problema pastoral, has de fer una exposició sobre el tema que tu vulguis, i has de moderar una conversa. Durant aquests tres dies estàs amb molta altra gent, i els seleccionadors t’observen: com pregues, com et relaciones amb els altres, miren la vocació, la capacitat intel·lectual...

Un cop fet el panell de selecció, els selectors envien una carta al teu bisbe i llavors el bisbe et diu el resultat. En el meu cas em van acceptar i vaig anar a Cambridge, a Westcott House. Com que ja tenia els estudis de teologia i filoso-

El Joan el dia que va ser instituït com a nou capellà de Saint Paul a Withley Bay, el passat 2 d’octubre//

“Un cop fetes les proves de selecció vaig cursar dos anys Teologia a Cambridge.

Vaig ser ordenat diaca el juliol del 2016, i prevere el juny del 2017”

“Les dones poden ser ordenades sacerdots i bisbes, els clergues es poden casar, els divorciats poden combregar i casar-se, accepten els anticonceptius...”

fia fets al Seminari, em van treure un any i només en vaig cursar dos.

A finals del primer, vaig estar dos mesos a una parròquia de Manchester d’assistent, i el segon any vaig estar tres mesos fent un intercanvi amb la Universitat de Yale, dels Estats Units, la Yale Divinity School. Allí vaig poder conèixer l’església episcopal americana.

DESPRÉS DELS ESTUDIS, COM ARRIBES A SACERDOT?

Un cop acabats els estudis a Cambridge em vaig llicenciar en Teologia i vaig ser ordenat de diaca el juliol del 2016. Ser diaca és el pas previ a capellà. Ja pots llegir l’evangeli, fer prèdiques... Com que la diòcesi de Newcastle era la meva, la que m’havia enviat a estudiar, és on vaig fer-hi la Curacy (etapa de diaca), a la parròquia de Berwick upon Tweed.

Vaig ser ordenat de prevere el juny de 2017, a la catedral de Newcastle, per la bisbe Christine Hardman. Des de llavors sóc sacerdot. L’octubre passat vaig ser nomenat rector de la parròquia de Saint Paul de Withley Bay. També t’han nomenat capellà personal de la High Sheriff de Northumbeland, regió al punt més nòrdic d’Anglaterra, al sud de la frontera escocesa.

ENS POTS EXPLICAR QUÈ ÉS AQUEST CÀRREC?

A l’edat mitjana el High Sherif era qui administrava la justícia en nom del monarca. Avui

en dia és un títol honorífic. El High Sheriff es dedica a recollir diners per organitzacions benèfiques, a vetllar per la seguretat, també treballa amb els jutges i els tribunals, des dels magistrats fins al tribunal suprem, visita presons... La meva feina com a sacerdot personal era assistir la High Sheriff, en la meva etapa la baronessa Joicey. Sóc amic de la família. És Sa Majestat la reina, personalment, qui tria els High Sheriff per reial decret. Canvia cada any per evitar que la gent resti massa temps en el poder.

QUINES DIFERÈNCIES PRINCIPALS HI HA ENTRE L’ESGLÉSIA ROMANA I L’ANGLICANA?

En termes de fe no hi ha cap diferència. L’església d’Anglaterra es basa en tres pilars fonamentals: escriptura, tradició i raó. Una església reformada però al mateix temps catòlica. En termes de litúrgia és igual, i a més ha conservat moltíssim la seva tradició musical.

L’església d’Anglaterra és l’església catòlica a Anglaterra. No és la romana com la coneixem aquí.

Tot i això, conserva totes les tradicions del que és l’església catòlica, en el sentit que és una església universal de tradició apostòlica; es conserven les mateixes professions de fe i l’episcopat. Això és important. Tot i ser reformada continua preservant el caràcter catòlic i apostòlic. El fet que sigui reformada dóna més llibertat per adaptar-se més i millor al context.

ENTREVISTA

16 de gener de 2020

a als nostres temps” AQUÍ LA CAP DE L’ESGLÉSIA ÉS LA REINA...

El cap de l’església és Crist, com en totes. Un dels títols de la reina és el de defensora de la fe. El papa no té influència en l’església, però no vol dir que no el consideri el successor de Sant Pere. Tanmateix, la governadora és la reina.

L’església d’Anglaterra continua sent nacional. Encara que el Parlament ara no hi té tanta influència, fins i tot havia sigut qui escollia els textos religiosos. Encara ara els bisbes són escollits entre representants de l’església, de la

la gran capacitat d’adaptar-se a través dels segles per tal que tothom s’hi senti benvingut.

corona, i del primer ministre.

TAMBÉ HI HA DONES BISBE...

Les dones poden ser ordenades sacerdots i bisbes, tots els clergues es poden casar, no hi ha problema en admetre divorciats a la comunió o en admetre’ls per tornar-se a casar de nou, accepten els anticonceptius...

L’església d’Anglaterra és molt plural i diversa. Hi pots trobar des d’opinions conservadores, evangèliques, o tradicionalistes fins a molt liberals. És un gran paraigua on tothom hi cap. Té, i ha tingut,

“Hi ha un sínode general, com un Parlament de l’Església.

Funciona en certa manera com una democràcia”

COM HO FA PER EVOLUCIONAR? PER EXEMPLE, S’ACCEPTEN ELS MATRIMONIS GAIS?

De moment encara no s’accepten, però falta poc.

Hi ha un sínode general, com un Parlament, de l’església. Funciona en certa manera com una democràcia. Es reuneix dos cops l’any. Consta de tres cambres: la casa dels bisbes, la casa dels clergues i la casa dels laics. Tot es porta a votació allí: litúrgia, ètica, govern de l’església, diners... per exemple, s’hi va decidir que les dones també podien ser bisbes.

Podríem dir que l’església d’Anglaterra és democràtica perquè tothom hi té veu. Cada diòcesi envia un nombre de clergues i laics al sínode.

Continuem la conversa parlant de la història d’Anglaterra. El Joan em recomana que miri algun discurs de Nadal de la reina Elisabet II. Aquests dies va enfeinat entre misses, batejos i enterraments. A més a més es trasllada de casa, de Berwick a Withley Bay. Els feligresos i amics el trobaran a faltar; és força conegut aquí, fins i tot l’han convidat a fer una demostració de cuina de paelles d’arròs!//

LaRella | 13

LA GUERRA CIVIL A PRATS DE LLUÇANÈS VII

Núm.476

La reclusió de pradencs en el primer franquisme Per_ Anna Gorchs i Roser Reixach

CAMPS DE CONCENTRACIÓ I BATALLONS DE TREBALLADORS A mesura que avançava la guerra, l’exèrcit colpista va anar reclutant presoners de l’altre bàndol que traslladaven a centres de detenció preventiva i, més endavant, el 1937, es van crear els anomenats «Campos de concentración de prisioneros». Eren llocs on es destriaven, a través de Comissions classificatòries, tots aquests reclusos segons l’actitud que creien que tenien en relació al bàndol rebel. Alguns podien ser alliberats i enviats a lluitar amb l’exèrcit franquista, altres destinats a la presó i jutjats en consell de guerra o destinats a batallons de treballadors.

Immediatament finalitzat el conflicte és quan es troben més pradencs en camps de concentració. En total se n’han localitzat 70, que suposa un 4’3% de la població. Molts dels que hi van estar internats vivien enmig de la desesperació, la incertesa i el dubte de com acabaria aquell malson perquè hi patien una gran repressió física i psicològica. La majoria van ser empresonats a territori estatal, però també hi havia els que van travessar la frontera i van ser reclosos en camps francesos, dels quals parlarem en un capítol posterior. Segons la documentació consultada, els pradencs que van estar internats a Catalunya van estar en els camps de concentració que hi havia a Reus, Tarragona, Lleida, Igualada, Cervera, Figueres i Barcelona. Pel que fa al territori espanyol, es té constància de pradencs als camps de concentració d’Oviedo, Santoña (Cantàbria), Corbán (Santander), San Pedro de Cardeña (Burgos), Miranda de Ebro (Burgos), Soria, Medina de Rioseco (Valladolid), el Burgo de Osma (Sòria), San Marcos (León), Toro (Zamora), Cargolas (Guadalajara), San Juan de Mozarrifar (Saragossa), San Gregorio (Saragossa), Terol, Barbastre (Osca), Pamplona, Vitoria, Orduña (Biscaia) Puebla de Caramiñal (La Coruña), Màlaga, Sevilla, Huelva, Rota (Càdiz), i Madrid. Dels pradencs localitzats tancats en aquests camps de concentració, tant a l’estat espanyol com a França, 10 van passar posteriorment a presó preventiva i van ser sotmesos a un judici sumaríssim.

Els batallons de treballadors (BTTT) inicialment estaven destinats a realitzar treballs prop del front de guerra, i posteriorment a obres per a la reconstrucció del país. Més endavant es van reconvertir en Batallons disciplinaris de soldats treballadors (BDST), per als joves en edat militar considerats desafectes al nou règim, i en Batallons disciplinaris de soldats treballadors penats (BDSTP), igualment per als joves en edat militar però que ja estaven internats en alguna presó.

LaRella | 14

A partir dels informes emesos des del consistori o dels comunicats enviats des dels mateixos batallons, s’han localitzat 25 pradencs que hi van estar internats, alguns ja provinents de camps de concentració. La dificultat és saber a quin indret geogràfic van ser enviats ja que els batallons s’anaven movent d’un lloc a l’altre.

L’INGRÉS A LA PRESÓ Quan en el règim franquista es detenia alguna persona o aquesta procedia derivada d’un camp de concentració, era immediatament empresonada a l’espera que se celebrés, si així es considerava, el consell de guerra (vegeu el capítol publicat a LaRella del 12/12/2019). Si la condemna era de reclusió, que s’havia de complir a la presó designada, es descomptaven els dies que els processats ja havien estat privats de llibertat abans del judici.

El període d’empresonament va ser variable, hi ha casos de pradencs que s’hi van estar mesos i d’altres que van estar reclosos durant anys, amb l’agreujant d’uns quants que no van ser jutjats de manera immediata, fet que va allargar la seva estada a la presó sense tenir sentència. Tot i que pot semblar paradoxal, entre els detinguts també hi havia persones de tendència conservadora i addictes al règim. Una gran part d’aquests casos eren homes que es van veure obligats a anar a l’exèrcit republicà per força i altres perquè en el moment d’entrar el bàndol nacional es van presentar i van ser arrestats. Aquests darrers són els que s’hi van estar menys temps perquè de seguida els van arribar els avals que van sol·licitar a les autoritats locals.

Si se’ls detenia en un camp de concentració solien anar a la presó més propera per després traslladar-los, en el cas de Prats de Lluçanès, a la Model de Barcelona. Un dels pitjors càstigs, a part de les males condicions de vida de les presons, va ser la distància dels centre de reclusió en què van estar alguns pradencs detinguts. Com més lluny de casa, la família tenia més dificultats per intentar ajudar-los i les visites eren menys freqüents, a part que els suposava una despesa afegida pel viatge i pels dies que havien de demanar lliures a la feina per anar-hi.

Hi va haver pradencs destinats a Sant Miquel dels Reis (València), a la presó del Cisne de Madrid, a Valdenoceda (Burgos) i a Terol.

A tots els centres penitenciaris hi va haver la possibilitat de treballar, una opció que es va convertir en una manera d’ocupar el temps per part dels interns però que alhora els permetia en certs casos algunes compensacions econòmiques i el millor de tot, la redempció de penes. Els llocs de treball pels quals van passar alguns reclusos pradencs van ser Vic, Manlleu, Torelló, Belchite, San Elias i Lleida.

Fitxa de llibertat condicional d’un reclús pradenc./ © ACBR

Liquidació de condemna d’un dels pradencs empresonats./ © ATMT3

LES COMMUTACIONS DE PENES I LA LLIBERTAT CONDICIONAL Gran part dels presos domiciliats a Prats de Lluçanès van sol·licitar al cap d’un any i poc més de la sentència la commutació de la pena per una d’inferior i alguns ho van aconseguir.

La llibertat condicional va ser una manera de buidar les presons franquistes per tal de poder mantenir el seu sistema penitenciari. Hi havia habitualment una junta local que depenia de l’anomenat servei de llibertat vigilada, de la qual en formaven part un representant de l’ajuntament, el comandant de la guàrdia civil i un delegat de la Falange. A mesura que van passar els anys i amb nous decrets i lleis d’ampliació de la llibertat condicional, la majoria de pradencs van anar sortint de les presons. Dels veïns del municipi que hi van estar reclosos per un consell de guerra, una gran majoria van obtenir la llibertat condicional entre el 1941 i el 1943.

A vegades aquesta concessió de llibertat anava acompanyada del desterrament o estranyament, que volia dir que els represaliats no podien tornar al seu poble. El nou domicili podia arribar a ser a una distància de fins a 250 quilòmetres de la residència habitual. Era un altre càstig afegit ja que podia suposar perdre l’antic lloc de treball o allunyar-se de la família si aquesta ja tenia la vida o la feina

organitzada i no tenia possibilitats de traslladar-se. A més s’havia de comptar amb el beneplàcit de les autoritats locals del nou lloc triat per residir-hi i algú que els fes un certificat conforme tindrien alguna feina per a subsistir.

Des de l’ajuntament de Prats de Lluçanès es van enviar informes recomanant que no tornessin al poble alguns dels pradencs reclosos en diverses presons. A la inversa podem constatar els casos de reclusos que van ser obligats a deixar el seu domicili per installar-se a Prats de Lluçanès.

L’INDULT I EL RETORN AL POBLE Passat cert temps tots els presos podien demanar un indult si no havien estat acusats de cap delicte de sang. És a partir d’aquesta data quan se’n van beneficiar la majoria de presos pradencs dels quals hem trobat la informació.

En tornar al poble després d’haver estat anys a la presó en compliment de les penes, els represaliats encara no van poder trobar la tranquil·litat.

Es van adonar que algunes persones del bàndol vencedor es volien venjar i van haver de viure permanentment amb l’amenaça de tornar a la presó si no seguien les directrius que els imposaven. Per exemple, van ser obligats a fer treballs de manera regular. Una de les obres on els van fer intervenir més va ser la construcció del Centre Casal Castells.//

ESPORTS

16 de gener de 2020

La meta del Dakar, molt a prop

MOTOR

Gran debut de Gil Membrado a les Gseries andorranes

LLUÇANÈS Per_ Núria Vilamala

La primera edició del raŀli Dakar, que es disputa a l’Aràbia Saudita, no està posant les coses fàcils a Gerard Farrés i Nani Roma. Un cop disputades més de la meitat de les etapes, els pilots del Lluçanès estan lluny de les posicions capdavanteres, però segueixen endavant al raŀli més dur del món després de superar uns primers dies amb diversos contratemps.

Tristament, a la setena etapa de la 42a edició del Dakar va morir el pilot portuguès Paulo Gonçalves quan va patir un accident al quilòmetre 263. “Avui és un dia trist per tots nosaltres. Avui tota la resta passa a un segon pla”, va dir Nani Roma.

FARRÉS GUANYA DUES ETAPES I ÉS 12È A LA GENERAL Gerard Farrés no està tenint la sort de cara en aquesta edició del Dakar. Ja en la primera etapa del ral·li, el pilot del Lluçanès va tenir diversos problemes mecànics que van fer que hagués de reduir el ritme per així poder arribar a la meta. Uns problemes que van tornar a aparèixer en la segona especial. “La victòria és superar-se”, deia Farrés després de finalitzar la segona etapa del Dakar.

A la tercera etapa va arribar un dels grans moments per Farrés, ja que després de protagonitzar una gran especial, el pilot del Lluçanès va aconseguir la victòria d’etapa. En les següents, però, els problemes tècnics al cotxe van aparèixer de nou, encara que el pilot va aconseguir reparar el cotxe i continuar endavant. A la sisena etapa Farrés va tornar a

Nani Roma.//F: NANIROMA.COM

guanyar l’especial. Però una penalització de dos minuts al final de l’etapa per una infracció al sortir del refueling li va fer perillar la victòria. Els pilots van recórrer i finalment els van donar la raó; per tant, son els vencedors de la sisena etapa.

Després del dia de descans, i de cara a la segona part del raŀli, els objectius de Farrés i Monleón han canviat, i ara es centren en ajudar a Casey Currie, el company d’equip que està més ben situat a la classificació general. En la vuitena etapa, doncs, el pilot català va sortir amb l’objectiu d’ajudar al seu company d’equip, però durant l’especial van saltar una duna de 5 metres i van haver d’esperar per poder reparar el cotxe i acabar així l’etapa. Físicament no van patir cap contratemps i van poder continuar competint, aconseguint la 14a posició en la novena etapa. Ara Farrés i Monleón ocupen la 13a posició a la classificació general, a més de 6 hores del líder de la categoria, el seu company d’equip Casey Currie.

ROMA ÉS 22È DESPRÉS DE SUPERAR DIVERSOS PROBLEMES El pilot del Lluçanès està disputant el seu 24è ral·li Dakar i ho fa amb un nou equip, Borgward, i amb un nou copilot, Dani Oliveras.

Les primeres etapes no estan sent fàcils pels pilots catalans, però tot i això han aconseguit superar les adversitats i continuen endavant.

Els problemes mecànics van ser els protagonistes en la primera etapa del Dakar, i encara que aquests també van estar presents en la segona etapa, en aquesta el ritme ja va començar a ser bo, tal i com va afirmar Roma. La quarta etapa va ser una de les més complicades pel pilot del Lluçanès, ja que es va quedar sense rodes de recanvi i es va haver d’esperar per tal de poder reparar al cotxe, arribant al bivac passades les 10 de la nit.

A partir d’aquí les sensacions de Roma i Oliveras han anat millorant, han reduït els problemes tècnics i han aconseguit un ritme més regular. Ara ocupen la 22a plaça de la general, a gairebé set hores del líder, Carlos Sainz.//

Gil Membrado durant la prova.//F: FOTOESPORT

El jove pilot d’Olost, Gil Membrado va aconseguir una segona posició general en el seu debut a les Gseries andorranes. La prova consisteix en pilotar un cotxe, el GIAND, preparat per córrer per pistes gelades en un circuit tancat.

Membrado, als seus 12 anys d’edat, va imposar-se amb solvència al seus rivals, malgrat començar amb un temps poc destacat en els primers entrenaments. En la mànega qualificativa, el jove olostenc va aconseguir la quarta posició. Sortint des de la tercera posició va aconseguir remuntar fins a la primera posició en la final 1B. I més tard també acabaria primer en la final 2B. Malgrat la diferència d’edat evident respecte els seus rivals, Membrado, amb la seva treballada actuació, va posicionar-se en la segona posició general de els Gseries andorranes. “He gaudit molt de l’experiència. Espero que en la pròxima cita tot surti, almenys, tan bé com avui” declarava el jove pilot després la prova. La propera cursa de les GIAND series d’Andorra es disputarà al 25 de gener al mateix escenari, prova on Gil Membrado mirarà de seguir amb la mateixa tònica positiva i consolidar-se en les parts altes de la classificació.//LC

FUTBOL

Bona arrencada d’any pel futbol pradenc PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xavier Vilella

El Futbol Sala arrencava l’any amb un partit de màxima exigència donat que el 1r classificat visitava el Pavelló municipal de Prats. Els primers compassos de joc van ser de domini clar dels locals, amb ocasions constants que van anar fent pujar els gols al marcador.

A la mitja part, els d’Albert Traveria superaven l’Escola Pia Terrassa per un contundent 4-0, que deixava un panorama molt favorable perquè els 3 punts no marxessin de casa.

A la segona meitat es va igualar el partit, amb alternances constants de tots dos conjunts, si bé els visitants van aconseguir retallar distàncies fins al

4-2. Els pradencs no es van deixar intimidar per la figura del porter jugador i, ja a porteria buida, van segellar la victòria establint el 5-2 quan faltaven 3 minuts pel final. Bon partit dels locals, que demostren haver començat l’any de la millor manera i de retruc tornant a treure el cap a la part alta de la taula.

El pròxim compromís serà a la pista del seu més immediat perseguidor a la taula classificatòria, el Sant Joan Club AT. El Tercera es referma a la part capdavantera de la taula després del triomf davant el Centelles en un partit vibrant que es va decidir als últims instants.

Els homes de Flores van sortir decidits a buscar els 3 punts i al minut ja guanyaven per 1-0 amb un gol d’oportu-

Els jugadors del FC Pradenc celebrant el gol de la victòria.//F: ALBERT PRATS

nisme firmat per Gerard Trulls després d’un servei de corner. Els visitants no van abaixar els braços i deu minuts més tard van posar la igualada al marcador.

A la segona meitat les arribades dels

centellencs van ser ben resoltes per la defensa blaugrana.

El partit va entrar en la seva fase decisiva quan Pep Martín va transformar la pena màxima en el minut 65 que establia el 2-1.

Tot indicava que la victòria seria Pradenca, però en un contraatac el Centelles va provocar un penal que posteriorment van transformar en el 2-2 quan gairebé ja s’arribava al minut 90. Aquest gol va suposar una galleda d’aigua freda pels nombrosos aficionats que s’aplegaven a les grades del municipal, però els jugadors no van perdre la fe, i van obtenir un premi en forma d’un gol al temps afegit aconseguit per Omar. Final d’infart que va catapultar el Pradenc a la part superior de la classificació de Tercera Catalana.

El pròxim partit serà al camp del Roda de Ter, 12è classificat.// LaRella | 15

OPINIÓ EQUIP REDACCIÓ_ Ferran Vila, Jordi Freixa, Marta Giravent, Carolina Font, Montse Suriñach, Laura Villena, Jordi Borralleras, Xavier Vilella, Arç Costa, Núria Vilamala i Lluc Corominas.

DISSENY, EDICIÓ I PUBLICITAT_ Jordi Freixa_ edicionslarella@gmail.com ADMINISTRACIÓ_ Laura Villena_ comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Bruch (Olost), Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès 621 276 429 larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001

La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

LaRella ara és a l’Espai de Prats

(Av. Pompeu Fabra, 8)

Núm.476

A Maria Soler Comas, que ens ha deixat

L’home de les mil i una vides

Ramon Marsal Prats de Lluçanès

Josep Pujol i Jordi Freixa Sant Feliu Sasserra

Qui et coneixia t’estimava és per això que et volem dir amb veu tremolosa i emocionada el molt que t’hem d’agrair.

És molt complicat imaginar la vida a Sant Feliu Sasserra i rodalies sense el Benji. El diumenge 5 de gener no es va despertar, va morir mentre dormia. Qui sap si somiava en alguna de les seves actuacions a la Fira de les Bruixes, on no hi ha fallat mai. El Benji també era jugador del Club de Petanca de Sant Feliu, membre de la colla gegantera, i va ser una part important del CE Sant Feliu Sasserra, l’equip de futbol. Amb l’associació a contraCORrent duia a terme una important tasca solidària i de divulgació, donant suport a les persones amb malalties congènites i a la seva investigació.

El Benji era generositat, amistat i superació. Però també era fragilitat. Una fragilitat que va saber transformar en ganes de viure mil i una vides. Admiració total per la seva família i amics, perquè l’han cuidat i li han donat sempre la suficient confiança i empenta com per no deixar-se enfonsar per les seves limitacions físiques.

El teu record no caurà en l’oblit doncs has deixat fonda petjada i en el fons del nostre esperit una llavor molt preuada.

El teu somriure encomanava alegria que convidava a compartir era com el sol en un fred dia que no sabem com agrair.

Fores filla, germana, àvia i esposa amb sacrificis i plaers entregant l’amor que el cor disposa tan ferm i gran com l’univers.

Et retrobaràs amb els pares i amb el Ton, el millor dels companys i potser també amb altres, oblidats pel pas dels anys.

Que tinguis el que et mereixes que és molt i Déu bé ho sap i que en dolça pau gaudeixis d’aquest cel que t’has guanyat.

EDUCACIÓ

L’escola FEDAC Prats, immersa en el projecte ERASMUS

Ens podeu contactar als correus habituals o al nou telèfon

621 276 429 FARMÀCIES DE GUÀRDIA *a partir de les 21h, es poden dirigir a Vic a la farmàcia que apareix entre parèntesis, o poden anar a la Guàrdia Urbana, que els hi acompanyarà.

DJ 16 - SBG (Ylla) DV 17 - OLOST (Tanyà) DS 18 - PRATS (VILAPLANA) DG 19 - PRATS (ALIBERCH) DLL 20 - SBG (BARNOLAS) DM 21 - PRATS (TERRICABRAS) DX 22 - OLOST (FARGAS) DJ 23 - SBG (ARUMÍ) DV 24 - OLOST (URGELL) DS 25 - SBG (EURAS) DG 26 - matí: PRATS tarda: SBG (ATLÀNTIDA) DLL 27 - PRATS (AUSA) DM 28 - OLOST (POU) DX 29 - PRATS (YLLA) DJ 30 - SBG (TANYÀ) DV 31 - PRATS (VILAPLANA) LaRella | 16

OPINIÓ

POESIA

Escola FEDAC Prats

A principi de novembre, tres mestres de l’escola Fedac Prats van viatjar una setmana a Hongria per tal de reunir-se amb els i les mestres representants dels altres països que formen part d’aquest projecte. Durant els dies de mobilitat, hi va haver temps per arribar a acords conjunts, establir pautes de treball, participar en tallers i visitar alguns dels llocs més emblemàtics del país, com la capital, Budapest. A més, el logotip creat pels alumnes de FEDAC Prats va ser el més votat per la resta de països i serà el que representarà el projecte. D’altra banda, ja es comença a preparar la següent mobilitat a Grècia, que serà de mestres i alumnes.

Sempre el recordarem amb un somriure als llavis. Un somriure i una mirada que, amb poques paraules, t’ho deien tot.

I amb un somriure el recordarem tota la vida, perquè és impossible no ser amic del Benji per sempre més. Un símbol de resistència i un exemple de lluita. L’home de les mil i una vides.//

OPINIÓ

16 de gener de 2020

OPINIÓ

Gràcies Benji Família de Benjamí Vilageliu Sant Feliu Sasserra Vas aparèixer a les nostres vides fa 35 anys, alguns ens vam incorporar més tard, però des del primer moment vam saber que el camí no seria fàcil, però el missatge estava clar: si tu lluitaves nosaltres lluitàvem amb tu. Si tu no podies, nosaltres t’animàvem. Si tu en tenies ganes, nosaltres t’acompanyàvem. Si pensaves que no podies, nosaltres et dèiem que sí Un camí ple de pedres, de muntanyes i de moments de tot, on tirar endavant era l’única opció. Un camí on es valoraven els petits detalls, petites coses aconseguides fent que cada moment fos especial i diferent, perquè així eres tu, especial. Però no et senties diferent, com tu deies. La discapacitat neix en la mirada de l’altre.

Teníem clara una cosa, sol s’arriba més de pressa, però junts podíem arribar més lluny. El camí que hem fet junts ens ha portat fins aquí, els records i aprenentatges que hem tingut al teu costat han sigut

molts. Contents d’haver-te tingut, d’haver-te lluitat i gaudit, d’haver pogut viure i créixer el teu costat.

Per tot i per tots volem agrair una vegada mes a totes aquelles persones que s’han creuat en el seu camí i que li van fer la vida una mica més fàcil. També a aquells que li van posar les coses difícils, perquè gràcies a ells també va poder aprendre. Donar les gràcies a totes les persones que ens van acompanyar en el seu comiat. Als seus amics, amigues, que per sobre de tot l’han recolzat i l’han fet sentir un més de la colla.

Si hem de caminar més a poc a poc ho fem, si aquí no hi podem anar doncs anem a un altre lloc. Gràcies també a totes les persones que l’han fet partícip de totes les activitats de totes les festes, ell era feliç formant part de tots aquests moments.

I per últim, i molt important per a ell i per a tots nosaltres, donar les gràcies a tot el personal mèdic per tota la feina i implicació.

Tu vas creure en ells i ells van creure en tu, junts vau fer un equip invencible, vau aconseguir trencar estadístiques i pronòstics.

Ell ens seguirà donant la força, valentia i empenta que necessitem per tirar endavant. Gràcies Benji

LA VINYETA

Per_ Gemma Gallorte

Vols participar en aquesta secció? Envia el nom de la dona a qui creus que la Història no ha fet justícia i donarem a conèixer el seu llegat!

- gemma.arregui@gmail.com LaRella | 17

AGENDA: DEL 16 DE GENER AL 20 DE FEBRER DEL 17 DE GENER FINS EL 26 DE GENER EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES DE LA TRENCADANSA de totes les èpoques i la Trencadansa infantil. Als locals buits del carrer Major.

DEL 19 DE GENER AL 2 DE FEBRER EXPOSICIÓ DELS QUADRES DEL 39È CONCURS de pintura ràpida i dels dibuixos del 5è concurs de dibuix infantil i juvenil. A Cal Bach.

CADA DIJOUS DINAR del Puig dels Eixuts a l’Ateneu Popular, per finançar l’Escola d’Oficis. A partir de la 1 del migdia. Preus populars.

DIMECRES 15 SANT BOI_ “COM PUC MOTIVAR EL MEU FILL/A EN ELS ESTUDIS”_ A les 7 de la tarda a la biblioteca municipal.

DIVENDRES 17 SANT FELIU SASSERRA_Presentació dels treballs de recerca dels alumnes de 2n de Batxillerat_ a les 6 de la tarda a la Biblioteca Sant Pere Almató.

DIUMENGE 19 PRATS DE LLUÇANÈS_ 39È CONCURS DE PINTURA RÀPIDA I 5È CONCURS DE DIBUIX INFANTIL I JUVENIL DE SANT VICENÇ de 8 a 10 del matí, inscripcions a Cal Bach. Durant tot el matí, al centre del poble: MERCAT SETMANAL I CONCURS DE PINTURA_ RACÓ DE LES EXPERIÈNCIES: taller d’almorratxes, a les 11 del matí a Cal Duran. INSTALLACIÓ PERMANENT DE FEMENÍ PLURAL, en homenatge a les dones de la Puigneró, a càrrec de Dimitri Coppola, i LECTURA DEL TEXT D’ELLES, LES DONES DE LA PUIGNERÓ a les 12 del migdia a Cal Safraner. APERITIU I ENTREGA DE PREMIS DEL 39È CONCURS_ a 2/4 de 2 del migdia a Cal Bach. DINAR INFANTIL a les 2 de la migdia a la Sala Polivalent de l’Escola Lluçanès. ANIMACIÓ INFANTIL AMB JAUME BARRI I CONCERT DE XIULA a 2/4 de 5 de la tarda al Pavelló.

SANT BOI_7A TROBADA DE CORALS DEL LLUÇANÈS: cantada de Nadales i altres cançons_ A 2/4 de 6 de la tarda

Núm.476

OLOST_XARXA DE CONEIXEMENTS: ÚS I CULTIU DE PLANTES MEDICINALS, a càrrec de Carme Martínez_ A 2/4 de 7.

Durant tot el dia a l’Ateneu Popular del Lluçanès.

PRATS_ JORNADA COMBATEM ELS RUMORS RACISTES. Amb UCFR. Sopador marroquí amb Samir Toumi El Hadri. A partir de les 7 de la tarda.

PERAFITA_ ESMORZAR DE GERMANOR DE L’ACAPE. A la casa de Colònies a les 9 del matí. ESMORZAR PELS PARTICIPANTS AL PASSANT, a les 9 del matí al Pavelló. FIRA DE LA CANDELERA, durant tot el matí. BENEDICCIÓ DE SANT ANTONI I MISSA, a partir de les 10 i 55 minuts del matí. PASSANT DE CARRUATGES I CERCAVILA amb actuacions musicals de la banda de l’EMAL, a partir de 2/4 de 12 del migdia. SARDANES AMB LA COBLA JOVE DE BERGA a la 1 del migdia a la plaça Sant Antoni. CURSES DE CAVALLS I RUCS I 7A CURSA LOCAL al camí de Can Carbó.

Tot seguit a la plaça de l’església, lliurament de trofeus.

DISSABTE 25 LA TORRE D’ORISTÀ_ BALL AMB OSTRES OSTRES_ A les 10 de la nit a la Sala Polivalent

DIUMENGE 26 SANT BOI DE LLUÇANÈS_ CAMPIONAT D’ESCACS de Catalunya per equips a la Sala d’usos múltiples.

DIMARTS 28 OLOST_ CONTES A LA BIBLIO: La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap_ A 2/4 de 6 de la tarda.

DIMECRES 29

PRATS DE LLUÇANÈS_ PREGÓ DE FESTA MAJOR A CÀRREC DE ROSER REIXACH I BRIÀ_ A 2/4 de 9 del vespre a l’Espai.

S’anunciarà la persona homenatjada de la Trencadansa. SOPAR DE FESTA MAJOR, elaborat per productors locals i maridat amb gintònics i música de Honeymoon, a les 10 del vespre al Pavelló.

CONCERT D’AQUELL PARELL, a 2/4 de 12 de la nit. Seguidament, DJ CAPDE.

SANT FELIU SASSERRA_ CINEMA INFANTIL “LA RATA PIRATA”, a partir de 3 anys. A 2/4 de 6 de la tarda a l’Ateneu.

Organitza l’Ateneua.

OLOST_ CLUB DE LECTURA EN VEU ALTA ATRAPALLIBRES: El paradís de les mosques dins el llibre Els fils invisibles de la natura de G. Accinelli_ A les 5 de la tarda a la Biblioteca.

DILLUNS 20

DIJOUS 30

PRATS DE LLUÇANÈS_ XERRADA AMB EL GRUP DE DEFENSA DE LA NATURA DEL BERGUEDÀ i sopador amb la Truja Negra. A les 8 del vespre a l’Ateneu Popular del Lluçanès.

PRATS DE LLUÇANÈS_ CLASSE OBERTA DE BALLS LLATINS. Depenent de la gent interessada s’obrirà grup regular setmanalment. A 2/4 de 7 de la tarda a l’Ateneu Popular.

DISSABTE 18 SANT BARTOMEU DEL GRAU_ BALL AMB JOAN VILANDENY_ A les 10 de la nit al Teatre del Casal.

OLOST_ ASSEMBLEA GENERAL I TORRONADA. Al Casal de la Gent Gran a les 5 de la tarda.

LA TORRE D’ORISTÀ_ FESTA MAJOR DEL PORQUET I COMIAT DE LA COMISSIÓ DE FESTES: ESMORZAR POPULAR a les 9 del matí. TIRADA DE BITLLES a les 10 del matí. VERMUT GLOSAT AMB COR DE CARXOFA a les 12 del migdia. DINAR POPULAR – ARROSSADA a les 2 del migdia (apuntar-se al 93 888 03 02).

CIRC AMB LA FÀBRICA DELS SOMNIS a 2/4 de 5 de la tarda. CONCERT AMB PELAT I PELUT a 2/4 de 6 de la tarda.

PRATS DE LLUÇANÈS_ NOVA RUTA FAMILIAR per conèixer l’evolució del poble a través de les guerres de Successió, la guerra dels carlins i la guerra civil amb Cooltur. A les 10 del matí sortida de Cal Bach. TALLER DE MOLES DE SANT VICENÇ, les postres de Festa Major, amb Antònia Gombau, a les 5 de la tarda a l’Espai. CONCERT DE FESTA MAJOR AMB MOMO, DALTON BANG, LA PENÚLTIMA I DJ MARC SERRA, a partir de les 11 de la nit al Pavelló.

LaRella | 18

PRATS_EL CONSELL PER LA REPÚBLICA: Què és i per què ens hi hem d’inscriure? A les 7 de la tarda a l’Espai.

DIMARTS 21 PRATS DE LLUÇANÈS_ BALL DE GALA amb l’Orquestra Internacional Maravella. A 2/4 d’11 de la nit al Pavelló.

Tot seguit, al mateix lloc, Discomòbil.

Dimecres, 22 de gener.

DIMECRES 22 PRATS DE LLUÇANÈS_ FORMACIÓ DEL SEGUICI ACOMPANYATS DELS GEGANTS I L’ORQUESTRA per anar a l’Ofici Solemne cantat per la Coral Sant Jordi de Prats a l’Església. A les 11 del matí a l’ajuntament. En sortir de missa, REPARTIMENT DE MOLES DE SANT VICENÇ, BALLADA DE GEGANTS I RECORREGUT FINS A LA PLAÇA VELLA, ON ES BALLARÀ LA TRENCADANSA. Seguidament Formació del seguici de festa i recorregut fins als jardins de Cal Bach. A continuació, LLIURAMENT DELS PREMIS DEL CONCURS D’APARADORS I Brindis de Festa Major.

CONCERT DE FESTA MAJOR AMB L’ORQUESTRA MARAVELLA. A 2/4 de 6 de la tarda al Pavelló. Seguidament, Audició de sardanes. SERENATA A CÀRREC DE LA MARAVELLA, a dos quarts de 10 del vespre, a L’Espai.

DIVENDRES 24

DIUMENGE 2

DIVENDRES 7 OLOST_ EN LA CAMARA DE LES MERAVELLES: Tertúlia sobre Moolaadé d’Ousmene Sembene_ A les 6 de la tarda a la biblioteca.

SANT FELIU SASSERRA_ TEATRE INFANTIL: La rateta que escombrava l’escaleta? Amb els alumnes de l’escola Els Roures. A 2/4 de 6 de la tarda a la Biblioteca Sant Pere Almató.

DISSABTE 8

OLOST_ CLUB DE LECTURA ARTO PAASILINNA . Prisioneros en el Paraiso_ A les 4 de la tarda.

PRATS DE LLUÇANÈS_LES XERES DE SANTA ÀGATA, segon festival de foc i llum al Lluçanès.

PERAFITA_TAST DEL CAFÈ DEL MIG. A les 9 del vespre. Inscripcions al Cafè del Mig fins el dia abans.

ORISTÀ_ BALL AMB OSTRES OSTRES_ A les 10 de la nit a la Sala Polivalent.

DIVENDRES 31 PERAFITA_ TEATRE: DEL QUIRÒFAN AL CIM, dues comèdies catalanes. Al Pavelló a 2/4 de 10 de la nit. La Trebinella.

OLOST_CLUB DE LECTURA ARTO PAASILINNA: Prisioneros en el Paraiso. A les 7 de la tarda.

PRATS _ XERRADA SOBRE EMERGÈNCIA CLIMÀTICA amb Joana Bregolat i sopador XELLA. A partir de les 7 de la tarda a l’Ateneu Popular del Lluçanès.

DISSABTE 1 PERAFITA_ CONCENTRACIÓ I RUTA amb cavalls pel Lluçanès. A 2/4 de 10 del matí. Sortida del Pavelló. ESPECTACLE DE JAUME BARRI, a 2/4 d’11 al Pavelló. INAUGURACIÓ DE LES MOSTRES D’ART, a les 11 del matí al Niu. ESPECTACLE DE VOLTEIG I PASSEIG AMB PONIS, al Pavelló a les 12 del migdia. CAMPIONAT LOCAL DE BOTIFARRA, al Cafè del Mig a les 3 de la tarda. CONCERT AMB ORGUE DE GATS al Pavelló a les 6 de la tarda. SOPAR POPULAR DE CANDELERA, al Pavelló a les 9 del vespre. BALL DE CANDELERA AMB ORGUE DE GATS, a les 11 de la nit al Pavelló.

PRATS DE LLUÇANÈS_ JORNADES DE PALESTINA AMB BDS i la Recol·lectiva.

DIUMENGE 9 PERAFITA_ TEATRE: DEL QUIRÒFAN AL CIM, dues comèdies catalanes contemporànies. Al Pavelló a 2/4 de 10 de la nit. A càrrec de la Trebinella.

DILLUNS 10 OLOST_ LABORATORIS DE LECTURA SOBRE EL LLOP amb Assumpta del Bibliobús_ A 2/4 de 6 de la tarda.

DIVENDRES 14 OLOST_PRESENTACIÓ DEL LLIBRE HOMO VULGARIS de Nan Orriols, amb la presència de l’autor_ A les 6 de la tarda a la Biblioteca SANT FELIU SASSERRA_ TALLER DE CARNESTOLTES. A les 6 de la tarda a la Biblioteca Sant Pere Almató.

DIVENDRES 15 SANT BARTOMEU DEL GRAU_ BALL AMB ECLIPSE_ A les 10 de la nit al Teatre del Casal.

PRATS DE LLUÇANÈS_ MERCAT DE LA XELLA. A partir de les 10, intercanvi, esmorzar, música folk i dinar.

El pròxim número de LaRella sortirà el dijous 20 de febrer

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: assegurances, gestories, advocats (NOU!)...

2_OBRES: constructors, excavació i graves...

3_FUSTERS / FUSTES 4_MECÀNICS 5_AGRICULTURA, bosc, animals, agrícola, jardineria, flors...

6_ BELLESA: estètica, perruqueria 7_SALUT: tractaments, dietètica, òptica, farmàcia...

8_ RESTAURANTS: bars, hostals, celebracions...

9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, forns, menjar per emportar, formatge...

10_ESCURA-XEMENEIES 11_INSTAL·LACIONS 12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, combustibles, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, pintures, neteja, fotografia, educació 13_ INFORMÀTICA

1_ASSESSORAMENT ASSEGURANCES

ASSESSORIA, GESTORIA, ADVOCATS

HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

93€

165€

any

any

2_OBRES CONSTRUCTORS

EXCAVACIÓ I GRAVES

Per a particulars i/o empreses

620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

4_MECÀ NICS

ALIMENTARI

3_FUSTERS / FUSTES

5_AGRICULTURA, BOSC, ANIMALS I JARDÍ TREBALLS FORESTALS

ENERGIES

JARDINERIA

AGRÍCOLA

ANIMALS, VETERINARIS

FLORS HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

6_BELLESA Truca al:

ESTÈTICA

93 850 82 81

7_SALUT TRACTAMENTS

DIETÈTICA

FARMÀCIES

PERRUQUERIA HI POTS SER PER NOMÉS...

165€

DENTISTES

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

any

1/2 ANY

ÒPTICA

DIETISTA HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

165€/any comunicaciolarella@gmail.com 93 850 82 81

I ara, també a larella.cat/directori

8_RESTAURANTS, BARS, HOSTALS ALPENS

PERAFITA

LA TORRE

SANTA CREU

LLUÇÀ

ST BARTOMEU

Truca al:

93 850 82 81

OLOST

STA EULÀLIA

SANT FELIU SASSERRA HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

CELEBRACIONS

PRATS DE LLUÇANÈS SI VOLS SERHI MIG ANY...

Truca al:

93€

1/2 ANY

93 850 82 81

9_ALIMENTACIÓ SUPERS

CARNISSERIES

FORNS DE PA

MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER

FORMATGES

MENJAR PER EMPORTAR SI VOLS SERHI MIG ANY...

Truca al:

93€

93 850 82 81

1/2 ANY

10_ESCURA-XEMENEIES

11_INSTAL·LACIONS

HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

93€

165€

any

any

12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS AUTO ESCOLA

COMBUSTIBLES

13_INFORMÀTICA

TINTORERIA

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY HI POTS SER PER NOMÉS...

FOTOGRAFIA

RESIDÈNCIA

NETEJA

TAXIS

FUNERÀRIA

QUIOSC

ANUNCIA’T

165€ any

NOUS AL DIRECTORI

al Directori d’Empreses de LaRella

i gaudeix de descomptes en publicitat del 30% SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

165€ any

Més informació informació:

621 276 429

comunicaciolarella@gmail.com

ELS TROBAREU A LA SECCIÓ 1 D’ASSESSORAMENT, GESTORIES I ADVOCATS

ELS ENCANTS / EL TEMPS

16 de gener de 2020

ES VEN » LLIT D’HOSPITAL, amb elevació, trapezi, baranes abatibles, comandament i matalàs anti escares. 700 € T: 666 26 64 71 (R76/01) » MAXI COSI ORIGINAL en molt bon estat.

Preu 20 €. T. 607 310 102 (R76/02) » TAULA DE MENJADOR EXTENSIBLE, color faig, 90x140 cm. plegada, fins a 210 cm. oberta. Preu 80 €. T. 607 310 102 (R76/03) » HABITACIÓ DE MATRIMONI tipus rústic en bon estat (de 2a mà). T.: 636 698 353. (R75/01) » BICICLETA DE MUNTANYA a Alpens. T.: 93 857 82 13 (R74/01) » TERRENY a Prats de Lluçanès. 450m2.

Molt bon lloc. T.: 606 881 266 (R74/05) » QUADRE de pintura a l’oli de Joaquim Vallès Tusets, un dels mestres actuals de la pintura catalana. És un paisatge on es veu el nucli urbà de Santa Maria de Merlès. Fa 84x72cm. Per 300 € negociables. T.: 93 853 02 15 (trucar a partir de les 10 de la nit, o fins a les 10 del matí) (R74/02) » TRES HECTÀREES DE TERRENY conreable amb bosquet a Perafita. T.: 628 118 363 (R74/03) » MÀQUINA DE COSIR industrial JUKI amb làmpara nova per 50 €. CAVALLETS de pintura d’estudi i un de campanya i diversos llibres dels millors pintors del món per 50€. T.: 93 853 02 15 (trucar de 10 nit a 10 del matí) (R74/08) » HABITACIÓ JUVENIL en molt bon estat.

Inclou el llit, capçalera, tauleta de nit, prestatgeria i calaixera (inclou 2 calaixos grans i 4 de petits). T.: 661 185 350 (R72/08). » TERMO ELÈCTRIC DE 50 LITRES per 45€. CONGELADOR de 55 ample x 60 de fons x 85 d’alçada, per 55€. Tot funciona bé. T.: 662 519 073 (R72/07)

>FÀBRICA DE PINSO_ 677 987 911 _Busquem persona responsable i amb experiència per treballar EN fabrica de pinso, jornada complerta en torn de nit. (RF/1-472) >GRANGES_ 677 987 911_ Busquem persones responsables per treballar amb granges (RF/2-472) GEROCULTOR/A: A residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada complerta, no substitució. Horari de tardes. Interessat/es trucar a 687 083 081 (RF/1.76)

TEMPERATURA MÀXIMA Oristà 9 de gener

» 15 BOMBETES ALÒGENES de 50 W (ulls de bou) T.: 620 305 379 (R72/10) » EUGA ÀRAB de 25 anys. T.: 669 868 929 (R74/12)

DIA

Min.

7

13.3

8

OLOST

-4,5

ORISTÀ

l/m2

5.2

12.9

2.8

0.2

5.5

-1

10.8

2.8

0.4

13.4

-1.2

11.9

2.9

0.2

11.7

-0.5

11.3

1.7

3.8

9

-2

7.9

1.1

10.7

-0.7

8.7

-2.2

5.8

-0.7

4.6

8.5

-1.3

0.4

17.2

7.4

15.2

3.7

0.2

9

1.4

9.4

0.1

0.2

14.1

-0.3

8.6

3.8

0.6

15

12.6

0.2

13.2

-0.6

0.2

13

-2.1

11.7

4

16

9.6

1.3

10.6

-0.1

0.2

10

-0.7

9.9

3.3

0.4

ES BUSCA

17

13.9

6.8

15.3

5.1

16.7

4.6

14.1

8.6

0.2

18

14.5

4.4

14.8

3.1

0.2

14.5

4.2

14.4

5.9

» BUSCO DOBLE PLATINA per connectar a l’equip de música. T.: 646 555 618 (R74/06)

19

11.5

5.6

1.2

12.3

2.8

0.8

14

2.9

11.7

6.6

0.8

20

12.4

7.4

30.2

13.8

8

24.6

13.2

8.5

17

11.9

7.4

28

21

12.7

7.5

12.8

13.9

7.1

8.2

13.5

8

6

11.9

6.6

9.2

22

12.1

3.6

13.2

2

12.7

7.7

4

11.2

4.6

23

11.5

0.2

11.3

-1.2

0.2

12.3

-1.8

10.4

2

0.2

24

12.7

0.7

12.7

-0.9

0.2

13.8

-2

12.6

2.6

0.2

25

15.9

1.7

16.2

-0.2

0.2

14.2

-1

15.7

5.3

0.2

26

14.3

2.3

13.6

0.9

0.2

13.1

-0.7

16

4.5

27

8.2

2.4

5.9

0.2

0.2

8.7

4.7

11.3

0.9

28

14.7

1.3

14.5

-1.2

0.2

12.6

-2.1

12.7

3.5

29

5.8

3.1

6.6

2.9

10.4

0.5

4.7

2.2

0.2

30

10.6

1.4

11.1

0.1

13

2

9.9

1.1

0.2

31

SD

SD

6.4

-0.1

8.1

1.3

5.3

0.2

0.4

1

11

-1.6

10.4

-1.4

11.2

-0.5

12.1

0.2

2

8.9

-1.6

7.3

-3.2

9.5

-2.8

9.4

1

3

6.9

-1.2

5.9

-2.2

0.2

7.8

-2.3

10.8

1

4

11.4

-1.6

11.4

-3.5

0.2

14.7

-4

11.7

1.1

5

14.7

-2.4

13.1

-4.1

0.2

13.5

-4.5

16.3

-0.1

6

12.2

-0.4

12.2

-3.1

15.2

-4.1

11.7

2.4

7

12.5

-1.5

12.5

-3

14.1

-4.3

13.6

0.9

8

13.9

0.9

15.6

-1.4

15.8

-2.6

13.9

4.3

9

12

-0.3

12.3

-1.8

0.2

16.6

-3

11.1

2.1

0.4

10

8.7

2.6

8.8

1.6

4.4

10.4

1.7

8.9

0.8

4

ES LLOGA » PLAÇA DE PÀRQUING a la Pedra Dreta (Prats). T.: 699 296 741 (R72/01) » CASA MALLÓ al barri de Bonaire de Sagàs. Amb calefacció i piscina. T.: 662 276 669 (R75/02)

» COMPANY DE PIS d’estudiants a Barcelona. Pis cèntric molt ben comunicat. T.: 697 922 684 (R75/03) » CASA DE PAGÈS al Lluçanès. Si pot ser amb terreny per fer hort. T.: 625 900 743 // 691 759 176 (R75/05) » JAQUETA Napapijiri blau marí que em va desaparèixer durant la Fes-ta Bruixa a l’Ateneu de St. Feliu. T.: 661 752 666 (R74/09)

ES COMPRA » ES COMPRA PANTALLES DE TELEVISIÓ.

Pago 5 € per cadascuna i passo a recollir. T.: 610 632 995 (R74/10)

ES TRASPASSA » TERRENY DE 1 HECTÀREA, amb tot vallat, amb instal.laciOns de llum, aigua de xarxa, aigua de pou propi, hivernacles i reg automàtics. T.: 617 123 606 (R76/04)

INFERMER/A a residència d´avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada complerta, no substitució. Interessats/ es trucar a 687083081.

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

2.9

10.8

5.4

5.6

12.5

5.4

0.6

13.9

2.2

0.2

9

12.2

2.5

12.6

0.7

10

9.4

0.6

4.5

-0.8

11

7.5

0.1

12.9

12

6.6

-1

13

14.9

14

SANT BOI Min.

» LOCAL per magatzem al centre de Sant Bartomeu del Grau. T.: 649 840 742 (tardes) (R74/11)

l/m2

Cº

Oristà _ 5 de gener

16,6

PRATS Màx.

TEMPERATURA MÍNIMA

Cº

Màx.

RACÓ DE LA FEINA

OFEREIXO FEINA DE...

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 7 de desembre al 13 de gener

» REMOLC SENSE PAPERS de 2 metres de llarg. Bé de preu. T.: 695 505 867 (R72/03)

0.4

SD

2.8

0.2

0.2 0.2

0.2

l/m2

0.3

6

0.6

0.2

LA FOTO DEL TEMPS

BUSCO FEINA DE... >NETEJA_ 606 062 426 _Noia s’ofereix per netejar cases i cases rurals, o fregar plats. (RF/1.474) >CUIDAR PORCS _649 840 742_ Expert en cuidar vaques de muntanya i engreixos de porcs, busca més granges per ampliar la cartera de clients (tardes) (RF/1-471) >REPARO MÀQUINES DE COSIR _660 722 249_ (RF/2-474)

El Pedraforca amb neu nova entre boires vist des del Santuari dels Munts. Sant Agustí de Lluçanès// JMCASTRO

LaRella | 23