R469

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 5 | SETEMBRE | 2019 NÚM: 469

www.larella.cat PÀG 3

inútils atacs, INÚTILS feixistes

Prats respon l’atac vandàlic de grups espanyolistes Ajuntament i entitats treballen per restituir els símbols PÀG 3

Polèmica a Olost per l’estelada que onejava a l’església PÀG 5

Reviu la Puigneró, parlen les dones PÀG 8

La vinyeta d’Olga Molina PÀG 3

Envellir La columna de Ramon Besa Si dissabte un grup d’espanyolistes va destrossar els murals de les parets del camp de futbol, aquest dimarts un grup de persones va netejar-los//

PÀG 2, 4, 5 I 6

Més festes!

Capvespre musical amb Judit Neddermann a Sant Adjutori, cloenda de la Festa Major d’Olost//F: LA CRÀPULA

El setembre porta més Festes Majors!

Després de Sant Boi, Olost, Sant Agustí, Merlès i Sant Bartomeu, la festa arriba a la Torre, Santa Creu, Sant Feliu i Pinós!

NOTÍCIES

Núm.469

Festa Major de rècord a Olost OLOST Per_ Lluc Corominas

Olost va reviure, novament, una setmana de bogeria i excepcionalitat als carrers causada per la Festa Major que, any rere any, agafa un protagonisme important d’entre les festes populars de les primeres setmanes d’agost de la comarca.

La d’aquest any ha tornat a ser una Festa Major d’èxit, i així ho corroboren les xifres d’assistència i participació en gran part dels actes que teixien una programació que s’allargava gairebé 10 dies que anaven des del segon cap de setmana d’agost fins al diumenge 18.

La Festa Major ja va començar amb bon peu: el primer acte que encetava el programa, la donació de sang d’estiu, que va tenir lloc al dimarts dia 6, va aconseguir un nou rècord de donants amb 55 donacions de sang, 7 de plasma i 5

El concert de la Principal de la Bisbal//F: LA CRÀPULA (PASENSI)

oferiments de plasma per donacions següents.

De tots els actes de la setmana festiva, el més multitudinari va ser, precisament, el que tancava l’agenda. La gran novetat d’aquest any, el capvespre musical a Sant Adjutori, va aplegar centenars de persones per gaudir dels concerts a càrrec del duet pradenc, Intaba, que va presentar alguns temes propis i versions que naveguen en un estil alternatiu; i d’una de les

El pregó, a càrrec d’Antoni Muntanyà, es va celebrar a la Font Gran

veus més populars i prodigioses de l’escena musical catalana actual, Judit Neddermann que aterrava a Olost amb el seu nou treball “Nua”, plegat de cançons, on, com molt bé indica el seu títol, es despulla i es mostra propera expressant les seves emocions personals tractant temes transcendentals com l’amor, la mort, el pas del temps o les injustícies socials.

Per la seva banda, la plaça es va tornar a quedar petita amb les 350 persones que van sopar a la fresca al dimecres 14 amb la celebració del Favafest.

El Va de Tort i la nit del jovent van cal·lar amb el nou format de cercavila pels carrers i proves que ho van fer més entretingut. La jornada també va ser tota una festa amb la Principal de la Bisbal el dia de Festa Major. Com l’any passat, la pluja va fer acte de presència el dia 15 però no va impedir que, tan a la tarda amb el concert, com a la nit amb el ball de Gala, l’orquestra empordanesa fes gaudir el públic d’un eufòric dia de Festa Major, una vegada més.

La polèmica tampoc hi va fal-

tar. En aquest cas provocada per la parròquia del poble i el mossèn a causa de l’estelada que onejava entre els campanars que, el mateix mossèn, va exigir treure si el castell de focs del correfoc es volia fer a l’església.

En aquesta línia, tampoc hi van faltar les mostres de suport cap a les preses polítiques i exiliades catalanes quan es van sentir cants d’independència i llibertat, per exemple, durant al mateix correfoc.

De nou, la Festa Major d’Olost s’ha consolidat com una de les festes puntals de les primeres dates d’agost per una programació diversa i de força qualitat. Enguany hi ha hagut nous espais (la Font Gran pel pregó, el Turó de Sant Adjutori), formats (el Va de Tort) i actes (Capvespre musical, pluja d’estrelles). La Festa Major, altra vegada organitzada en concordança entre l’Ajuntament i la comissió de festes la Cràpula, que neix de la voluntarietat de diverses persones del poble, ha deixat unes jornades de rècord i d’èxit que deixen unes ganes boges de tornar-hi a ser.//

1.500 persones a Di-versiones i 1.500 € 140 persones a la caminada de St. Agustí de Super Bingo a Sant Boi SANT BOI DE LLUÇANÈS Per_ Marta Giravent

Sant Agustí va agafar el relleu de la Festa Major de Sant Boi. Entre setmana va tenir lloc la caminada popular amb una participació de 140 persones.

Va sortir del pàrquing de Can Coma, amb una volta circular, passant per la Bauma de les Heures, Coll Triador i Can Coll. El dissabte es va fer l’espectacle de la pallassa Pescallunes i a la nit un sopar de fi de festa major i ball.//MG (F:JORDI PUJOL)

Perafita és terra d’acordionistes

La 26a trobada d’acordionistes de Perafita es va celebrar amb un gran èxit d’assistència el passat 25 d’agost. Ros Meliton, ànima de la festa i impulsor, va oferir un ball per cloure l’acte.//Red (F:RAMON CASALS) LaRella | 2

Després de molt de temps Sant Boi va tornar a omplir la nit del jovent, i ho va fer amb el grup empordanès Di-versiones. El grup va amenitzar la nit del 14 d’agost, on van assistir unes 1.500 persones entre joves i no tan joves, els quals van ballar a ritme dels anys 60, 70 i 80. El dia de Festa Major, 15 d’agost, va ser protagonista la cagada de la vaca, amb una gran expectació. Però en no fer-la, es va acabar fent un sorteig del premi de 500 €. Durant els dies de Festa Major, les activitats van

Caminada a Bardés.// F: SANT BOI EN IMATGES

tenir molt bona participació, des de la caminada a Bardés als campionats de cartes. Els més petits van poder disfrutar de la festa de l’escuma, xeringada de colors o el festival a les piscines. Com a acte

final i fi de festa major, al sopar hi van asssitir 500 persones. Va tenir lloc a la plaça Nova com cada any, i després es va celebrar el Super Bingo, amb un pot final de 1500€.//

Crònica de la Festa Major de Merlès És dia 14 d’agost i és moment de Festa i diversió amb la revetlla amenitzada pel Carles Xandri i el seu teclat. Va ser una nit de lluna plena càlida i amb força gent a la plaça.

El dia 15, dia de Festa Major, al migdia la Missa i a la tarda, la Pallassa Trafalgar i el Jordi Bruch van animar els assistents amb gresca i xerinola fins que a quarts de nou del vespre la pluja va obligar-nos a plegar veles i a fer el sorteig amb els pocs que no van marxar a l’espai reduït del local social. Els números pre-

miats són: pernil: 0599; caixa de cava: 0290 i els 2 menús: 0422. El pernil i la caixa de cava ja tenen guanyadors i ens falta saber qui és l’afortunat o afortunada que podrà anar a Cal Quico.

Durant els actes del dia 15 tam-

bé hi havia l’exposició “Sense títol” amb quadres del pintor Lluís Puiggros, resident al poble.

La comissió agraeix a collaboradors, visitants i veïnat per fer que la festa sigui possible.//Comissió de Festes

NOTÍCIES

5 de setembre de 2019

Prats respon l’atac vandàlic de grups espanyolistes PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila

Ajuntament, entitats i grups polítics de Prats treballen per donar resposta a l’atac vandàlic del passat dissabte, que va acabar amb bona part dels símbols polítics, majoritàriament independentistes, que lluïen al municipi. Com es pot veure en un vídeo difós pels responsables de l’acció, una desena de persones van recórrer de nit els carrers del poble equipats amb pals i altres estris que els van permetre arrencar, de forma matussera, llaços i pancartes, a més de pintar sobre els murals de les parets del camp de futbol. Segons el vídeo reivindicatiu, la desena d’atacants formen part dels grups ‘Libera Barcelona’, ‘Las supernenas’, ‘Brigada Bagenca’, i ’Brigada Tarrasa’, tots ells coneguts entre els seus cercles per haver dut a terme accions similars arreu del territori.

En aquesta ocasió el recorregut va començar al Bages, a la presó de Lledoners, on continuen empresonats set dels consellers i líders socials que van impulsar el referèndum de l’1 d’octubre. Després d’arrencar els símbols d’aquell indret es van dirigir a Navàs, on re-

ivindiquen amb orgull la retirada d’un cartell on diu “Navàs, poble antifeixista”. Finalment, el trajecte va arribar a Prats de Lluçanès, que tradueixen, amb el mateix to de burla de tot el vídeo, com ‘Prats de Llusanets’.

Les autodenominades “brigades” van arrencar la pancarta de grans dimensions que demanava la llibertat dels presos polítics des de la façana de l’Ajuntament, on, a més, van treure desenes de llaços grocs que hi havia al cantó del Passeig. A l’ajuntament vell hi van arrencar la pancarta ‘Ens jutgen a totes’, d’Òmnium, i la pancarta de l’ANC per la Diada, amb el títol ‘Objectiu independència’. A la plaça de la Roca Xica hi van retirar l’estelada que onejava en una asta, i els elements grocs i banderes col·locats des de fa mesos a l’estàtua de Rafel Casanova.

A l’entrada del poble des de la C-62 no només van rebre els símbols independentistes i a favor dels presos polítics i exiliats, sinó també alguns murals reivindicatius que hi eren des de fa anys.

El text “El Lluçanès és comarca” va acabar tapat per una bandera espanyola i la paraula “puta”. Un destí semblant van tenir murals com el que des del 2004 reivindicava la figura de Guillem Agulló, o el

Polèmica a Olost per l’estelada que onejava a l’església OLOST Per_ Lluc Corominas

Si hi ha estelada no es podia fer el castell de focs des dels campanars. Així de simple era la consigna que el mossèn Gregori, d’Olost, feia arribar a la colla de diables Els Cremats i, a l’Ajuntament, els dies previs al correfoc de Festa Major.

El castell de focs hi va ser, l’estelada, no. A falta d’una alternativa que no hi era perquè no hi havia marge de temps de canviar-la, el castell de focs no es va poder fer en una altra ubicació i, a contracor, l’estelada va ser retirada a causa de les amenaces del mossèn.

De fet, no es la primera vegada que aquestes discrepàncies entre mossèn i l’estelada que onejava en-

tre els campanars es produeixen.

Segons fonts de l’Ajuntament, fa molt temps que el mossèn insisteix en treure l’estelada ja que, segons ell, l’església és un ens neutral on no hi ha d’haver símbols polítics.

La retirada de l’estelada en les dates de Festa Major ha provocat una onada d’indignació del poble en contra el mossèn, que va assolir el seu punt màxim, fins al moment, quan el matí del 18 d’agost la porta de l’església va aparèixer amb el pany petat i la porta tapiada fet que va impedir fer missa. A partir d’aquí, s’han produït fins a 4 reunions per gestionar el problema entre ciutadans i entitats, Ajuntament i mossèn. L’última, el passat 2 de setembre constata la fermesa del mossèn en la seva posició, mal-

que es va fer en homenatge a l’escriptor Pere Quart, pintat durant el Correllengua de l’any 2011.

LA RESPOSTA, IMMEDIATA L’endemà mateix dels atacs es va convocar una reunió d’urgència de l’Ajuntament amb els grups polítics i les entitats afectades per les destrosses, per tal de decidir quina havia de ser la resposta.

Així, l’acord va ser tirar endavant una acció conjunta per aquest dissabte, dia 7 de setembre, consistent en repintar les parets amb nous lemes o amb els que ja hi lluïen. Mentre que l’estelada ja s’ha restituït, l’Ajuntament i les entitats també treballen per tornar a col·locar pancartes en els punts on van ser arrencades.

Paral·lelament, algunes persones ja van repintar dimarts part de les parets amb els lemes “Lluçanès antifeixista” i “Al feixisme no se’l discuteix, se’l combat”. A través de Twitter, el col·lectiu ‘Truja Negra Lluçanès’ reivindica que no els fan falta “ni les denúncies als Mossos ni les institucions per continuar la lluita”, i rebutgen l’ajuda econòmica oferta per l’Ajuntament.

Els Mossos d’Esquadra estan investigant els fets a instàncies de l’Ajuntament i gràcies a l’ajuda de diverses persones que van presenciar els actes vandàlics i que fins i tot van fer fotografies dels que podrien ser els vehicles dels atacants.// grat la voluntat de la majoria del poble, i fins i tot de les feligreses (almenys les que van assistir en la primera reunió), és tornar a penjar la bandera. En aquesta última s’ha acordat que el següent pas serà anar a gestionar el problema amb el bisbe, amb el qual l’Ajuntament ja hi ha tingut el primer contacte per acordar una data de trobada.

Fonts properes al mossèn asseguren que aquest hauria rebut pressions per part de tercers i això provocaria la seva posició ferma contra l’estelada. La reunió amb el Bisbe de Vic tindrà lloc, segurament, la següent setmana. Parallelament al fet, els Cremats recordaven en el manifest pronunciat abans del correfoc, que a St. Adjutori hi roman una creu franquista construïda per lloar els perduts del bàndol nacional que el bisbat no s’ha plantejat treure i qüestionaven la neutralitat política de la parròquia.//

LA COLUMNA

Ramon BESA

Envellir M’havien parlat molt de la crisi dels quaranta i la veritat és que quan vaig arribar als cinquanta em sentia en plena forma, res a veure amb el que em passa ara que en tinc seixanta, moment en què el meu to vital ha decaigut i veig que la gent em comença a mirar d’una altra manera.

Qui més qui menys et parla de la jubilació; et volen jubilar tard o d’hora perquè ja estàs amortitzat o penses en jubilar-te perquè ja estàs tip d’aguantar segons quines coses o de treballar, desorientat pels canvis tant bèsties d’avui dia, i més en el món de la comunicació, terreny en què les noves tecnologies et converteixen en un vell rondinaire si no t’hi adaptes ràpid.

A la feina comences a fer nosa i la família s’escampa; els joves ja no pensen en organitzar-te una festa d’aniversari sinó que et feliciten si de cas pels anys que portes de casat, trenta-set, o per haver estat avi –no és el cas–, com si fos un mèrit que convé no oblidar i no un motiu que exigeix una festassa. La calma substitueix a l’estridència.

Tens la sensació que comences a envellir i, per tant, t’animes tu mateix, ni que sigui amb els de la teva generació, o malament rai –de petit m’agradava dir “turutut viola”–. La qüestió és trobar fórmules que no comportin un atac de nostàlgia.

Vaig pensar que un remei podien ser els balls de festa major. A mi m’ha agradat sempre anar a sentir l’orquestra, veure tocar els músics, sentir els cantants –sovint home i dona– i contemplar les parelles com ballen. De jove pensava que la meva fortuna podia dependre de saber ballar perquè em semblava un joc de seducció primer, després de festeig i, finalment, de conquesta.

Hi havia parelles que es feien mirar perquè l’un semblava fet per l’altre de ben acoblats com dansaven sense necessitat de parlar ni de mirarse; simplement seguien l’orquestra. Aquest estiu, en canvi, m’he adonat que cada cop hi ha menys balladors i costa trobar orquestres perquè diuen que són massa cares, com si abans tot fos de franc i no com ara, que es regala la música.

I molts dels que ballen ho fan sols, per separat i no necessàriament es mouen al ritme de la música, sinó dels malucs, dels crits dels cantants o de la fressa d’un disc mòbil que augmenta la meva tristesa. O sigui que en lloc d’animar-me encara m’he deprimit més després de confirmar que quan passes dels seixanta no només caduques tu, sinó el que t’agradava.//

LaRella | 3

NOTÍCIES

Núm.469

Augmenten les donacions de sang i plasma L’estiu es tanca amb un augment de donacions en els acaptes de sang al Lluçanès. Com és habitual, aquest agost el Bang de Sang i Teixits ha fet acaptes a alguns dels pobles de la comarca. A Alpens hi ha hagut 4 donants més que el 2018 (de 16 a 20), a Olost 3 més (de 52 a 55), a Sant Boi 10 més (de 24 a 34), i a Prats s’ha passat de 94 a 92 alhora que s’han aconseguit 9 noves donacions de plasma. A Olost hi va haver 7 donacions d’aquest fluid sanguini, les mateixes que ara fa un any.

Amb motiu d’aquest augment, el Banc de Sang i Teixits ha fet pública una nota agraint a tots els donants aquest gest solidari, alhora que els encoratja a seguir donant tant sang com plasma. Com recorda el Banc, la donació és un acte solidari i de participació ciutadana que pot suposar la vida per a molts malalts. Cada dia calen 1000 bosses de sang per satisfer la demanda dels hospitals catalans, i en pot donar qualsevol persona entre els 18 i els 70 anys que pesi més de 50 quilos.//Red

S’acaba la Festa Major de St. Bartomeu SANT BOI DE LLUÇANÈS Per_ Marta Giravent

Després de més d’una setmana d’activitats el passat 31 es posava punt i final a la Festa Major d’enguany. Entre les activitats que van tancar la festa hi destaca la XI BTT Picapedrer Solidària. L’elavada participació va permetre recaptar 530€ que aniran al Club CAR de l’associació Sant Tomàs.

El tret de sortida va ser una setmana abans, amb un taller d’estampació de samarretes per a tots els veïns i veïnes del poble. Com a novetat d’enguany cal destacar la mini-disco per infants i la festa blanca. El tret de sortida oficial de la Festa Major va ser el pregó,

Sortida de la Picapedrer Solidària// F: IMMA VALLS

que va anara a càrrec de Pilarín Bayés, que a través dels seus dibuixos va fer les delícies de petits i grans. Com sempre els sopar popular celebrat el dia del patró va ser un gran èxit, amb més de 300 comensals. I de nou, la Tarda de Motor va ser un dels actes que va reunir el públic més fidel.//

Concert de la Maravella// F: IMMA VALLS

“Teníem ganes d’explicar el que sentim pels ossos”

sió de festes. Es podrien haver currat una mica més la comunicació.

ENTREVISTA A JOEL COMALRENA I ROBERT JOVÉ, autors de l’exposició Òssos, plomes i flors

I D’ON US VE AQUESTA AFICIÓ PELS OSSOS? J: Des de molt petit que m’han agradat molt els dinosaures i la natura. A mi no m’agrada mirar així amunt, a les persones. Bé, sí que m’agrada, també... Però jo normalment miro sempre a terra i, clar trobo moltes coses. Vaig trobar ossos, em van agradar i d’aquí va sortir. M’agrada col·leccionar-los.

R: de petit sempre m’havia fixat amb el símbol dels pirates. M’agradava l’os més que la bandera. Primer em va interessar molt la part simbòlica, a través del barroc, el que simbolitzava de fugacitat de la vida i tot això, però ara m’agraden més a nivell formal, com a volum.

Com a matèria. Jo també els collecciono i en faig objectes. N’he penjat uns quants amb un fil de pescar als arbres del jardi i quan fa vent se sent: cloc cloc cloc. He descobert la seva bellesa volumètrica, del volum, del tacte, del so, tocats entre ells fan un so molt característic.

OLOST Per_ Jordi Freixa i Oliveras

NO PODEM COMENÇAR D’ALTRA MANERA. TU JOEL TENS 11 ANYS, I TU ROBERT PASSES ELS 50. COM US VAU CONÈIXER? J: Vaig anar a la casa de la Noguera, a un arbre on hi ha pavos reials. Hi vaig trobar un crani de porc senglar, però com que em feia pal netejar-lo i ja en tenia molts el vaig deixar allà. L’endemà el Robert també va anar a passejar allà i se’l va trobar. Com que sabia que m’agradaven molt els ossos i tot això, em va passar la foto i em va dir: mira Joel he trobat aquest crani allà a la Noguera. I jo vaig pensar: ostres aquest crani em sona.

I li vaig dir: el vas trobar a l’arbre dels pavos reals! I li vaig explicar que primer l’havia trobat jo.

R: Podem dir que ens va unir un crani de porc senglar! Gairebé no havíem parlat mai de la vida, nosaltres. Sabia que li agradaven els ossos perquè algun dia la seva mare m’ho havia dit. De seguida vaig dir: ostres i si féssim una exposició? Ell s’ho va pensar una estona i va respondre que “prou”. Aquí es va iniciar la nostra societat.

COM LA VAU PREPARAR? J i R: Ens trobàvem un cop al mes, els dimarts, des del febrer.

Allà parlàvem i anàvem donant cos a l’exposició. Al principi haviem d’exposar només totes les peces que teniem nosaltres, però també en vam demanar a més gent.

R: En aquella època jo estava llegint coses de la Georgia O’Keeffe, la pintora, i vaig dir, ostres ho podríem lligar.

LaRella | 4

DE FET, L’EXPOSICIÓ ÉS COM UN HOMENATGE A ELLA. EM PODEU EXPLICAR QUI ERA? R: La Georgia O’Keeffe era la pintora americana més famosa.

Es va influir pel corrent abstracte més espiritual, el de Kandinsky.

En la part final de la seva vida va viure al desert de Nou Mèxic, i va connectar l’os i el paisatge. D’ossos en trobava al desert. Llavors els agafava i els treia del seu hàbitat natural, de l’esquelet, del terra.

Els elevava i els feia sobrevolar en el paisatge. Nosaltres la vam voler homenatjar amb el cartell, amb un crani volant sobre Santa Creu.

QUÈ HI PODÍEM VEURE A L’EXPOSICIÓ?

J i R: Hi havia 5 taules. En la primera hi havia les calaveres, cranis amb flors, i a sobre les 12 reproduccions d’obres d’O’Keeffe omplint un pany de paret. La següent era la de vertèbres, amb un collaret de vèrtebres de vaca, un altre de serp, o una vertebre de balena. En una altra taula hi havia una sola calavera humana, la peça estrella. A la quarta hi havia banyes, i, a l’última, mandíbules, dents i altres ossos. Pel muntatge vam improvisar. I era una exposició viva. Per exemple el primer dia va venir una persona que ens va regalar una ploma d’àguila, i ja li vam incloure.

J: Cada dia fèiem una ruta guiada, el Robert parlava de la part artística i jo de la científica.

QUÈ EXPLICÀVEU DELS OSSOS? R: Una de les coses que volíem era alliberar l’os de l’espai simbòlic, que la gent en veure una calavera no recordi les idees que

Som dues persones amb 40 anys de diferència, sense cap relació familiar ni res. Allò maco és veure com una cosa pot unir diferents generacions, en aquest cas ossos

ens ha matxacat sempre l’art, de la fugacitat de la vida o la nuesa absoluta... Simplement veure’l tal com és, tocar-lo, veure com sona, veure les corbes, a través dels forats. El Joel en veure els ossos té una visió més anatòmica i jo tinc una visió més estètica.

COM US HEU ENTÈS? R: Hi havia una idea fixa entre els dos: fèiem una cosa que ens agradava els dos. Ho fèiem per la gent, però sobretot, molt més per nosaltres, perquè teníem ganes d’explicar el que sentíem nosaltres pels ossos.

R i J: Som dues persones amb 40 anys de diferència, generacionalment als antípodes, sense cap relació familiar ni res, però el que és maco és veure com una cosa com els ossos pot unir diferents generacions. A més a més, teníem ganes d’oferir al poble una activitat diferent per la festa major, relacionada amb la ciència i la cultura.

R: Vam enviar el cartell al museu de Santa Fe dedicat a Georgia O’Keeffe i ens van felicitar i van dir que estaven molt contents.

Van dir que agafarien el pòster i el guardarien. Ens van fer més cas al museu de Santa Fe que a la comis-

COM DIEU, ÉS UNA EXPOSICIÓ EFÍMERA QUE JA S’HA ACABAT. AMB QUÈ US QUEDEU PERÒ?

R: L’experiència de treballar amb el Joel m’ha enriquit molt. El millor de l’exposició ha sigut poder treballar amb ell, un noi que té les coses clares... Ha sigut un ensenyament des del primer moment a l’últim.

J: Algunes persones em van dir “el que més m’ha agradat de la Festa Major va ser tal, tal, tal... i la teva exposició, que vaig aprendre moltes coses”. Jo també he après molt de la pintora i més. Per exemple no sabia com eren les vèrtebres de serp.

M’expliquen que el collaret de vèrtebres de serp era del Marc Sangrà de Prats. Sembla que això dels ossos és una afició més estesa del que sembla.//

NOTÍCIES

5 de setembre de 2019

Reviu la Puigneró, parlen les dones PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Freixa i Oliveras

Les fàbriques d’Hilados i Tejidos Puigneró van marcar la vida i l’economia de la comarca durant uns cinquanta anys. Amb presència a Prats de Lluçanès i a Sant Bartomeu del Grau, es compten per centenars les treballadores que van ser part de l’engranatge d’aquest tèxtil, que es va anar extingint amb el nou mil·lenni.

L’associació Gaudir d’Art s’ha proposat recuperar les sensacions, records, experiències i emocions viscudes a la fàbrica. I ho farà amb la veu de les dones.

Com expliquen ells mateixos: <<volem parlar de les dones que van treballar a la fàbrica, que compaginàven el treball amb la conciliació familiar i social, que van venir de “fora” per treballar, de l’enyorament, de la identitat, de la integració o adaptació, dels sentiments que això genera...>>.

Aquest projecte segueix l’estela dels que han dut a terme des de la seva creació La memòria del carrer (2017) i Traginar pel carrer Major (2018). El punt de partida de tots tres és la història personal de la gent, que han pogut conèixer

gràcies a nombroses entrevistes, sobretot realitzades a les dones; unes històries que sovint han sigut marginades i romanen silenciades, però que tenen un valor i s’han de visibilitzar. Així ho expliquen Ma Àngels Parareda i Dimitri Coppola, impulsors del projecte.

Després del treball de camp amb ex treballadores de Cal Puigneró es prepara un taller, dirigit a totes les dones, en el que es posaran sobre l’escenari les experiències recollides. Un espectacle viu, que s’anirà definint durant els assajos i que tindrà més moviment i expressió que text, així que no cal saber interpretar per participar-hi. Les interessades s’hi poden apuntar a l’ajuntament de Prats o poden anar a la reunió que se celebrarà el 7 de setembre a les 7 de la tarda al Casal de Sant Bartomeu del Grau i el 13 de setembre a les 8 del vespre a l’Espai de Prats. Estarà dirigit per Montse Albàs, es preveu que s’estreni pels voltants de la fira de Santa Llúcia a Prats, i també es vol portar a Sant Bartomeu del Grau.

Paral·lelament, també s’està preparant una instal·lació, i una exposició de fotografies de dones que han treballat a Cal Puigneró, per la qual es busquen dones que vulguin ser fotografiades amb al-

FESTA

Sant Boi celebra la Festa de la Gent Gran

Montse Juvanteny, Dimitri Coppola, Ma Àngels Parareda i Isaac Romero davant la Puigneró//JFO

gun objecte simbòlic de la fàbrica.

El projecte compta amb el suport de l’ajuntament de Prats, tan de l’anterior legislatura com d’aquesta, i disposa d’una subvenció de la Diputació de Barcelona per promoure la visibilitat i empodarament de les dones. En aquest sentit, la regidora Montserrat Juvanteny ho veu com un “projecte important pel municipi i pel Lluçanès, que posa la dona al centre i reconeix el que va significar la Puigneró pel territori”. El també regidor Isaac Romero afegeix que volen “donar-hi suport i treballar per visualitzar el paper de les dones treballadores al poble i comarca”.

Els telers tornaran a ressonar, però ara amb la veu de les dones.//

F: ASSOCIACIÓ EL ROURE

Cada primer diumenge de setembre, Sant Boi celebra la Festa de la Gent Gran. L’acte organitzat per l’associació El Roure. La festa, amb uns 70 assistens, va començar amb una missa, després és va fer el dinar popular al local El Centre. Com cada any es va fer un homenatge a una persona gran. Aquest any, però, i excepcionalment, es va homenetjar a dues persones, l’Angeleta Peraire i en Pere Selva, els dos havien set presidents de l’Associació El Roure. Als homenetjats van rebre un ram de flors i una placa.

Tots els assistents van ser obsequiats amb una tassa. El fi de festa va ser a càrrec de Toni Carlo.//MG

MÚSICA

Acaba una nova edició del Fes-te l’agost

La quinzena edició del Fes-te l’Agost va amenitzar els 5 divendres d’agost amb propostes musicals per a tots els gustos.// A la foto, Men in Swing.//FOTOCONTRAST

LaRella | 5

FESTA MAJOR

10 anys de Campus de bàsquet a Prats Ja fa 10 anys que durant la primera setmana de setembre es va iniciar el campus de bàsquet del C.B. Prats amb la idea de preparar una pretemporada únicament pels jugadors del club. Més endavant però, es va decidir obrir les portes a tothom per així també poder tenir noves incorporacions al món del bàsquet i fomentar l’esport.

A les primeres edicions es comptava amb poc més de 10 participants que a dia d’avui han arribat a quadruplicar-les amb nens i nenes de 4 a 14 anys d’arreu del Lluçanès i rodalies. La canalla gaudeix amb la combinació d’entrenaments i altres activitats esportives que ofereix el campus a més d’una activitat esportiva nocturna molt ben acollida que finalitza amb tots els participants dormint al pavelló. Actualment el campus és possible gràcies a més de 7 persones vinculades al món del bàsquet i l’esport en general i la col·laboració logística de la Maleta de Lleure i el suport de l’Ajuntament de Prats.//Red

Núm.469

L’Orquestra Rosaleda i les versions de l’Eskerda i Tremendos, plats forts a St. Feliu SANT FELIU SASSERRA

La festa major de Sant Feliu Sasserra agafa embranzida aquest divendres amb un cap de setmana carregat de propostes musicals. Obrirà la festa el grup osonenc l’Eskerda, amb versions de rumba, rock i ska. L’endemà dissabte, a partir de la mitja nit, li agafarà el relleu Tremendos, un conjunt de versions del Segrià que porta la festa als escenaris d’arreu de Catalunya des de fa 26 anys. Diumenge serà el torn de l’Orquestra Rosaleda, que arrencarà a les 6 de la tarda amb les sardanes a la plaça Major i seguirà a les 10 amb el concert de festa major a l’Ateneu, on tot seguit hi haurà el ball de gala. Dilluns la

El Treureball//F: LARELLA 450

música seguirà sonant amb Jordi Bruch, que amenitzarà la sobretaula del dinar popular al Parc dels Castanyers.

Més enllà de les propostes musicals, a la festa major tampoc hi faltaran els actes tradicionals com el repic de campanes i canvi de la senyera, dissabte al migdia, i el Treure Ball, diumenge sortint de

missa. Pels més petits, dissabte hi haurà un tobogan d’aigua, una festa Holi i la festa de l’escuma, mentre que dissabte hi haurà l’espectacle familiar “Big Bang Cuc” i dilluns la pedalada familiar. El dia 11 tancaran la festa la pujada de la senyera al serrat Llobater, seguida de la cercavila amb els gegants i de l’acte de la Diada.//Red

Santa Creu tanca les Festes Majors d’Estiu al Lluçanès SANTA CREU DE JUTGLAR

Tres dies de festa i diversió a Santa Creu tancaran l’intens calendari de festes majors d’estiu a la comarca. La comèdia hi tindrà un paper destacat des del primer dia, el divendres dia 13, amb l’espectacle d’humor i imitacions

“Imitant al teu poble”.

El dia fort de la festa, el dissabte dia 14, començarà amb la missa de Festa Major a les 12 del migdia, seguida del vermut i el dinar popular. A la tarda serà el torn dels més menuts, amb l’espectacle “Gripau Blau” i la festa holi. Al vespre, a 2/4 de 10, hi haurà l’Orquestra Mil·lenium i

el bingo. L’endemà, diumenge, la coral Noves Veus musicarà la missa de festa major, i a la tarda hi haurà jocs tradicionals i jocs d’aigua per a tots els públics.

A 2/4 de 6 de la tarda la comèdia tornarà al poble amb l’obra “Ruth i Mercè, i què!”, que tancarà el programa d’actes de la Festa Major.//Red

DE SOCA-REL

Pedra caiguda el passat 31 d’agost fotografiada des dels Munts//F: JMCASTRO

LaRella | 6

Tomàquet de 1,194 Kg de l’ hort de Cal Casas a Carbassó de 3,250 Kg collit a l’hort ecològic de Sant Feliu Sasserra//F: ACOMA Perafita del Miquel i la Ma Àngels//F: FORN BRUCH

FESTA MAJOR

5 de setembre de 2019

La Torre aposta pels actes tradicionals en plena recerca de relleu per la Comissió LA TORRE D’ORISTÀ

La Torre d’Oristà torna a estar de festa i no hi faltarà cap dels actes que han agafat més protagonisme els últims anys. L’encarregat d’obrir la festa serà el Bitllabrindis, aquest divendres a 2/4 de 9 del vespre davant de la Sala Polivalent. Torrencs i torrenques competiran per fer esclatar una ampolla de cava amb un bitllot, i qui ho aconsegueixi serà el Gran Petador de l’Any. Seguidament, a la mateixa sala, Marçal Soley oferirà el pregó, seguint així la tradició que el pregoner sigui una persona que s’hagi instal·lat en els últims mesos al poble. Seguirà la programació el sopar popular i el concurs de sopes, i tancarà la nit el bingo i el concert de versions acústiques de les pradenques “71 i mig”.

Dissabte s’inaugurarà “Dona i

Guia a l’Himàlaia”, de la fotògrafa de la Torre Eva Freixa i la periodista Meritxell Verdaguer, que van documentar la seva estada en aquest massís muntanyós i ara ho expliquen en forma d’exposició. A les 5 de la tarda grans i petits tenen una cita amb la gimcana a la plaça de l’Església, i al vespre, a 2/4 de 10, els balladors també tindran el seu moment amb els coneguts Cafè Trio a la Sala Polivalent.

L’endemà, diumenge, hi haurà les rifes de pernils, la festa de l’espuma i holi, i les havaneres amb Els Cremats a la plaça de la Rectoria. Dimarts tancarà el programa un sopar i la primera tirada de bitlles nocturnes al Lluçanès.

En aquesta edició la Comissió de Festes ha fet una aposta decidida per buscar relleu, conscients que alguns dels membres actuals ja no viuen al poble o tenen ganes

Festa Major del 2018.//F: RELLA 450

de donar pas a noves idees. Des de la Comissió apunten que l’organització “sempre s’ha anat renovant” i que ara és moment de donar “un nou impuls a la festa” amb propostes per a totes les edats.//Red

Pinós repeteix fórmula d’èxit: Revetlla, Missa i Ball PINÓS

La Gran Revetlla amb l’acordionista Margarita Torné obrirà aquest dissabte a les 8 del vespre

la Festa Major de Pinós. L’endemà a les 12, a la capella de Ginebret, hi haurà la Missa Solemne cantada per Mercè Puig, i a les 6 de la tarda el ball amenitzat

per Joan Altarriba. D’aquesta manera l’organització repeteix l’esquema d’anys anteriors, que s’ha demostrat com una fórmula d’èxit.//Red

Rosa Romero en plena cursa.//F: @ROSAROMEROFONT @VICTORCUERVOPHOTO

LaRella | 7

OPINIÓ EQUIP REDACCIÓ_ Ferran Vila, Jordi Freixa, Raül López, Marta Giravent, Pol Asensi, Xavier Vilella, Clàudia Molina, Laura Villena, Jordi Borralleras i Lluc Corominas.

Núm.469

Per_ Olga Molina

LA VINYETA

DISSENY, EDICIÓ I PUBLICITAT_ Jordi Freixa_ edicionslarella@gmail.com ADMINISTRACIÓ_Laura Villena_ comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Bruch (Olost), Pere Cors (Oristà) EDITA_LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès · 93 850 82 81 · larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001

La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

LA CARTA - ‫ةلاسر‬

Per_ Imane Ben Moussa

Bon any 1441 El dissabte 31 d’agost de 2019, diversos països àrabs van celebrar l’Any Nou Islàmic 1441.

Moltes persones tenen ganes de celebrar aquesta feliç ocasió intercanviant benediccions amb els seus éssers estimats, amics i familiars.

Aquest calendari es caracteritza per la seva dependència de la lluna per determinar els mesos més famosos.

En aquesta ocasió, desitjo un feliç any de Hijri a tots.//

AGRAÏMENT

Osona Contra el Càncer vol agrair...

Osona Contra el Càncer Des de la delegació de l’Associació d’Osona Contra el Càncer de Prats de Lluçanès volem agrair a tothom qui va col·laborar fent un donatiu durant la Fira de LaRella | 8

Sant Jaume, celebrada a Prats el passat 25 de juliol, amb la vostra ajuda s’han pogut recollir 2.309,26 €.

Moltes gràcies!

LA GUERRA CIVIL A PRATS DE LLUÇANÈS III

5 de setembre de 2019

Homes al front Per_ Anna Gorchs i Roser Reixach

Tot i que el front era lluny, un dels primers efectes de la guerra, tant a Prats de Lluçanès com a la resta de municipis de Catalunya, va ser derivat del fet bèl·lic mateix. I és que progressivament van anar marxant homes al front.

Primer van ser columnes de voluntaris promogudes per partits i sindicats i a partir del març del 1937 es va deixar enrere aquesta organització per crear l’exèrcit republicà que, amb les lleves aleshores ja institucionalitzades, va anar augmentant progressivament els seus efectius. Els ajuntaments enviaven l’ordre als homes que pertocava per tal que s’incorporessin al Centre de Reclutament, Instrucció i Mobilització (CRIM) més proper amb motxilla, manta, plat, cullera i cantimplora, tot net i en bon estat.

A l’abril del 1938 la guerra va arribar a Catalunya. Un mes després estaven mobilitzats una vintena de reemplaçaments, des de la lleva del 1922 fins a la del 1941, l’anomenada quinta del biberó –això significa que es van cridar a files joves que no tenien ni 18 anys–. I al final de la guerra, es van arribar a reclutar fins i tot els homes de més de 40 anys.

L’impacte que deuria tenir la mobilització militar a Prats de Lluçanès el podem deduir a través d’un document sobre lleves del 21 de juliol del 1938. Tot i que no és complet –fins abans d’acabar-se la guerra hi va haver més mobilitzacions–, és el més exhaustiu que s’ha localitzat a l’Arxiu Municipal de la localitat.

Aquest llistat certifica que hi ha-

via convocats un total de 171 pradencs des de la lleva del 1941 fins a la del 1928, és a dir, des dels 1718 anys fins als 31. Aquesta xifra representa un 10,5% del total de la població. Si només ens fixem en la masculina, el percentatge s’enfila fins a un 21,8%.

No tots aquests 171 pradencs quintats es van mobilitzar. Segons s’assenyala al mateix document, alguns no es van presentar, altres es van evadir i uns altres van ser declarats inútils.

En aquest sentit, un total de 46 joves –xifra que representa més d’una quarta part dels pradencs pertanyents a aquelles lleves– no s’havien presentat o, si ho havien fet, posteriorment s’havien fugat.

ELS EMBOSCATS I ELS DESERTORS

Durant la guerra civil, el terme «emboscat» es va referir a totes aquelles persones que per defugir la mobilització militar promoguda per la República no es van presentar i es van amagar en cases o en boscos i muntanyes. La majoria ho feien per estar identificats amb l’altre bàndol, el franquista, i de fet molts d’ells van intentar arribar a l’anomenada Espanya nacional. Tot i això, cap al final del conflicte, amb la guerra pràcticament perduda, molts nois es van negar a presentar-se per entendre que la seva aportació a la causa republicana seria del tot inútil. També cal matisar que no tots els emboscats van ser seguidors de la causa feixista. N’hi va haver que van decidir no anar al front per por, per adonar-se que la guerra estava perduda en el moment que havien estat cridats, o simplement perquè considera-

Enric Cortinas, de la Cantina, mort al front als 19 anys. // © Família Cortinas Cruells

Hi havia convocats un total de 171 pradencs des dels 17-18 anys fins als 31, un 10,5% del total de població

Amb la guerra pràcticament perduda, molts nois es van negar a presentar-se per entendre que la seva aportació a la causa republicana seria del tot inútil

S’han localitzat setze homes residents a Prats que van deixar la vida en el camp de batalla des de l’inici de la guerra fins a la conclusió

Document amb la certificació de la mort de Pio Costa l’any 1938.// © Arxiu municipal de Prats

ven que aquell conflicte no era el seu. A Prats de Lluçanès hi va haver casos de tots tipus.

Aquest fet de les desercions devia preocupar força les autoritats locals de l’època, que van prendre diferents mesures per intentar evitar-ho com l’amenaça d’expulsar del poble els seus familiars o detenir-los. Malgrat això, no es té constància que aquestes disposicions es portessin a terme de manera massiva i més aviat sembla que era una fórmula d’intimidació o de pressió per aconseguir el retorn dels evadits. Alguns testimonis posteriors acusaven els membres del consistori d’apropiar-se de determinats béns d’aquestes famílies, d’haver fet registres als seus domicilis o d’haver-los negat el racionament de pa i altres aliments en el que van anomenar «pacte de fam». El que sí va fer l’equip de govern va ser reclamar una compensació econòmica a les famílies dels soldats que no havien complert amb el seu deure.

Se’ls feia retornar la quantitat rebuda per adquirir l’equip de soldat i s’hi afegia una multa.

Es té constància que a Prats de Lluçanès hi havia persones coneixedores del terreny que ajudaven els desertors en el seu periple per aconseguir travessar la frontera.

Tenien contacte amb altres guies o passadors experts que comptaven amb la col·laboració d’una colla de masies que es feien càrrec de la manutenció dels fugitius i de procurar-los un amagatall fins que arribava l’hora de travessar la frontera. No tots però tenien les mateixes possibilitats per dur-ho a terme ja que sovint aquesta evasió requeria pagar una quantitat en efectiu molt elevada, i que en alguns casos anava de les cinc-centes a les mil pessetes. A més no tots els homes que intentaven passar tenien la mateixa sort. Hi havia molta vigilància i per aquest motiu hi va haver pradencs que van ser enxampats i tancats a la presó.

Altres pradencs que no van in-

gressar a les files republicanes, propietaris i simpatitzants de dretes, van optar per fugir cap a França per entrar a l’anomenada Espanya nacional pel nord, habitualment per Irún i enrolar-se a l’exèrcit franquista. Uns altres desertors van ser els que van incorporar-se inicialment a l’exèrcit republicà, possiblement sense massa –o gens– de convenciment i que quan van poder es van escapar i amagar o si van poder es van passar de bàndol. Finalment hi va haver un altre grup d’homes que quan van ser cridats es van amagar, ja sigui al mateix poble o en d’altres indrets, fins a l’entrada de les tropes franquistes.

PRADENCS MORTS AL FRONT

S’han localitzat un total de setze homes residents a Prats de Lluçanès que van deixar la vida en el camp de batalla des de l’inici de la guerra fins a la conclusió. Divuit si hi comptem dos pradencs que van morir un cop acabada ja la guerra, ja que almenys en un dels casos és segur que va ser com a conseqüència de les ferides que va patir mentre era al front.

Aquesta xifra representa un 2,3% de la població masculina del cens de 1936 del poble. Tot i que el percentatge se situa per sota de la mitjana catalana –es calcula que a Catalunya hi va haver un 7,95% de baixes–, que aquests homes no tornessin a Prats de Lluçanès va suposar un cop molt dur per a les seves famílies i, de retruc, també per al poble.

La inscripció de la defunció en el registre civil es va fer poques vegades en el mateix indret del decés, i majoritàriament va ser en anys posteriors al lloc de naixement, sempre que ho demanessin els familiars. Es dóna el cas que d’alguns no s’ha trobat, probablement perquè no tenien fills o parents propers que en sol·licitessin la inscripció o perquè van passar a residir en una altra localitat.

Segons la documentació consultada i la informació proporcionada per familiars i coneguts, els divuit pradencs són: Jaume Boatella Grilló, Manel Borralleras Sivila, Martí Bruch Lladó, Pere Camprubí Camprubí, Basilio Canals Batalla, Melitó Canudas Cunill, Josep Casafont Grifell, Joan Codinach Blanch, Pio Costa Basachs, Urbici Corominas Torrebadella, Enric Cortinas Crispi, Josep Genís Serra, Domingo Roca Soldevila, Joan Tor Ribó, Josep Vall-lamora Puigferrat, Jaume Vila Galobardes, Ramon Vilageliu Serra, Joan Villegas Guàrdia.

Tots van lluitar al bàndol republicà excepte Casafont, i per aquest motiu va ser l’únic que va merèixer un reconeixement públic de les autoritats franquistes, que li van dedicar un carrer.// LaRella | 9

AGENDA

Del 5 al 19 de setembre A partir del 17 de setembre i durant 10 sessions, cada dimarts, PRATS_ GRUP DE SUPORT EMOCIONAL I AJUDA MÚTUA_ Al Centre de dia, de 2/4 de 4 a 5 de la tarda

DIVENDRES 6 LA TORRE D’ORISTÀ_FESTA MAJOR: BITLLABRINDIS, PREGÓ, SOPAR POPULAR, CONCURS DE SOPES, BINGO I CONCERT AMB “71 I MIG”. A partir de 2/4 de 9 del vespre.

PERAFITA_XERRADA: CAMINS PÚBLICS. CAMINS PARTICULARS. DRET DE PAS. A càrrec d’en Federic de Can Meya. A les 8 del vespre, al Niu. SANT FELIU SASSERRA_FESTA MAJOR: TAST DE GINTÒNICS, a les 10 del vespre al pati de la Biblioteca. GRUP DE VERSIONS L’ESKERDA, a 2/4 d’1 a l’Ateneu. Tot seguit, DISCO-MÒBIL amb BPM.

DISSABTE 7 LA TORRE_FESTA MAJOR: INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ DONA I AIGUA A L’HIMÀLAIA. A les 12 del migdia. DIVERTIDA GIMCANA. A les 5 de la tarda i a 2/4 de 10 de la nit, BALL AMB “CAFÈ TRIO”.

PERAFITA_ 31A CAMINADA PERAFITA-ELS MUNTS. Sortida a 2/4 de 8 del matí, a la Plaça Sant Antoni.

PINÓS_FESTA MAJOR: GRAN REVETLLA AMB L’ACORDIONISTA MARGARITA TORNÉ. A les 8 del vespre.

PRATS DE LLUÇANÈS_FINAL DEL CAMPIONAT SOCIAL DE TENNIS PRATS. A 2/4 d’11 del matí.

SANT FELIU_FESTA MAJOR: TORNEIG DE PETANCA, a les 9 a la zona esportiva. PARTITS DE FUTBOL SALA, a les 11 a la pista poliesportiva. REPIC DE CAMPANES I CANVI DE LA SENYERA DEL CAMPANAR, cap a les 12 del migdia.

TORNEIG DE TENNIS TAULA, a les 4 a l’Ateneu. CAMPIONAT DE BOTIFARRA, a les 4 a l’Ateneu. TOBOGAN D’AIGUA, HOLI I FESTA DE L’ESCUMA, a 2/4 de 5 al Pas Nou. SOPAR D’ENTITATS, a partir de les 9 al Parc dels Castanyers. CONCERT AMB TREMENDOS, a les 12 de la nit a l’Ateneu, i tot seguit DISCO MÒBIL.

DIUMENGE 8 LA TORRE D’ORISTÀ_FESTA MAJOR: RIFES DE PERNILS, a la 1 LaRella | 10

Núm.469

del migdia. FESTA DE L’ESPUMA I HOLI, a les 5 de la tarda. HAVANERES AMB ELS CREMATS, a les 9 del vespre.

PERAFITA_ACTES DE LA DIADA NACIONAL. HOMENATGE A JAUME PUIG DE PERAFITA I ELS SEUS FILLS: PRESENTACIÓ, REPRESENTACIÓ TEATRAL A CÀRREC DE “LA TREBINELLA”, PARLAMENT A CÀRREC DE RAMON COTARELO, CONCERT D’SCHOLA SANT JORDI, CLOENDA. OFRENA FLORAL A CÀRREC DELS AJUNTAMENTS DE LLUÇANÈS I DINAR POPULAR. A partir de les 12 del migdia, a la Plaça Sant Antoni.

PINÓS_FESTA MAJOR: MISSA SOLEMNE CANTADA PER MERCÈ PUIG. A les 12 del migdia, a la capella del Ginebret. A les 6 de la tarda, ANIMAT BALL AMENITZAT PER JOAN ALTARRIBA. PRATS DE LLUÇANÈS_PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “34 DIES DE TARDOR I 1 DE PRIMAVERA. DIARI DE PRESÓ” DE MERITXELL BORRÀS. A les 11 del matí, a la Sala Cal Bach. BALLADA DE SARDANES A CÀRREC DE LA COBLA OSONA. A les 7 de la tarda, a la Plaça de la Roca Xica.

SANT FELIU SASSERRA_FESTA MAJOR: DANSA TREURE BALL amb la Rosaleda, sortint de missa, i SARDANES. ESPECTACLE FAMILIAR “BIG BANG CUC” a les 6 de la tarda al Parc dels Castanyers.

SARDANES amb la Rosaleda a les 6 a la plaça Major. CONCERT AMB L’ORQUESTRA ROSALEDA, a les 10 de la nit a l’Ateneu. Tot seguit, BALL DE GALA.

DILLUNS 9 SANT FELIU SASSERRA_FESTA MAJOR: PEDALADA FAMILIAR, a les 11 del matí al Parc dels Castanyers. DINAR POPULAR DE FESTA MAJOR, a l’arribada de la pedalada. BALL AMB JORDI BRUCH, tot seguit, i a l’Ateneu, DISCO MÒBIL INFANTIL AMB BPM.

DIMARTS 10 LA TORRE D’ORISTÀ_FESTA MAJOR: SOPAR I TIRADA DE BITLLES NOCTURNES. A partir de les 7 de la tarda.

DIMECRES 11 LLUÇÀ_DIADA NACIONAL. ARROSSADA POPULAR. A les 2 del migdia, al Local social. Venda de tiquets, abans del dinar.

PRATS DE LLUÇANÈS_DIADA NACIONAL. OFRENA FLORAL AL MONUMENT DE RAFEL CASANOVA. A les 11 h.

SANT MARTÍ D’ALBARS_DIADA NACIONAL. LECTURA DEL MANIFEST I RENOVACIÓ DE L’ESTELADA. A les 11 del matí, a la zona esportiva.

SANT FELIU SASSERRA_ PUJADA DE LA SENYERA AL SERRAT LLOBATER, a les 8 sortida del Parc dels Castanyers. CERCAVLIA AMB ELS GEGANTS DE SANT FELIU SASSERRA, a 2/4 d’11 al Parc dels Castanyers. ACTE DE LA DIADA, a les 11 a la plaça de l’Església.

DEBAT

Primeres jornades per la resistència rural

DIVENDRES 13 SANTA CREU DE JUTGLAR_FESTA MAJOR. ESPECTACLE D’HUMOR: IMITANT EL TEU POBLE. A 2/4 de 10 de la nit, al Local sociocultural.

DISSABTE 14 ALPENS_RECITAL DE MÚSICA I POESIA “ALLEGRO (MA NON TROPPO”). A càrrec de Carrer de la Poesia, 14. A les 7 de la tarda, a la Plaça de l’Església.

SANTA CREU DE JUTGLAR_FESTA MAJOR. MISSA DE FESTA MAJOR. A les 12 del migdia, a l’Església.

VERMUT I DINAR POPULAR. A la 1 del migdia, al Local sociocultural.

A les 4 de la tarda,a la Plaça, ESPECTACLE INFANTIL “EL GRIPAU BLAU”. I a les 5, FESTA HOLI KIDS. A continuació, coca i xocolata. A 2/4 de 10 del vespre al Local sociocultural, CONCERT I BALL AMB L’ORQUESTRA MIL·LENIUM.

DIUMENGE 15 SANTA CREU DE JUTGLAR_FESTA MAJOR. MISSA DE FESTA MAJOR AMB LA CORAL NOVES VEUS. A les 11 del matí, a la Parròquia. A 2/4 de 12, a la pista; JOCS TRADICIONALS I D’AIGUA. A 2/4 de 6 de la tarda, al Local sociocultural, ESPECTACLE DE COMÈDIA “RUTH I MERCÈ, I QUÈ!

Les Jornades per la Resistència Rural s’iniciaran divendres a la tarda amb la primera presentació pública del col·lectiu anticapitalista La Truja Negra Lluçanès. Durant aquest cap de setmana de formació hi tindran presència més de deu organitzacions en taules de debat, grups de treball i tallers en els quals es tractaran els temes en tres grans blocs dels que se’n tractarà un cada dia. El divendres estarà enfocat al sindicalisme que comptarà amb la collaboració de tres sindicats comarcals, el segon dia és tractarà la lluita i l’alternativa a la indústria. Finalment l’últim dia és basarà en l’economia alternativa i el feminisme que ens portarà la proposta de creació d’una xarxa d’economia alternativa al Lluçanès per petites productores i artesanes. A més també hi tindrà el seu lloc una petita fira d’artesania que es podrà visitar al llarg de les jornades.

Cal destacar que la localització exacta de les jornades es farà pública els dies previs pels canals de les jornades o al hastag #JORNADESRESISTENCIARURAL.//RL

RIERA

382 voluntaris, 7.566 crancs

DIMARTS 17 PRATS DE LLUÇANÈS_GRUP DE SUPORT EMOCIONAL I AJUDA MÚTUA. De 2/4 de 4 a les 5 de la tarda, al Centre de Dia la Bonasort. Per a més info, contacte amb el Centre de Dia.

Fe d’errades En el poema de Ramon Marsal aparegut a l’anterior Rella 468, el cognom de la persona a qui estava dedicat el poema no és correcte.

No és Manel Cunill i Abat, sinó Manel Cunill i Adam.

//F: ADEFFA

MERLÈS

Per_ Laura Villena

Ja fa 9 anys que es porten a terme i s’han realitzat 19 jornades de captura de crancs en total. La seva finalitat és la sensibilització ambiental sobre el problema de la introducció d’espècies invasores. Com expliquen des d’ADEFFA, “no s’han de traslladar espècies invasores de cranc d’un riu a un altre riu, ni dins el mateix riu, i la captura d’animals al riu sense autorització és il·legal i sancionable, segons les noves ordenances municipals” . També apunten “Actuacions com la desinfecció de material evitarien transmissió de malalties a molts animals de l’hàbitat fluvial, sobretot amfibis, peixos i crancs”.

El dia 3 d’agost es va comptar amb la participació del cantant Carles Belda, que va fer i cantar una cançó sobre la problemàtica dels crancs invasors, molt didàctica i participativa. El moment es pot veure a través de la xarxes socials d’ADEFFA (@ camadoca_adeffa).//

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: assegurances, gestories, advocats...

2_OBRES: constructors, excavació i graves...

3_FUSTERS / FUSTES 4_MECÀNICS 5_AGRICULTURA, bosc, animals, agrícola (NOU!), jardineria, flors...

6_ BELLESA: estètica, perruqueria 7_SALUT: tractaments, dietètica, òptica, farmàcia...

8_ RESTAURANTS: bars, hostals, celebracions...

9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, forns, menjar per emportar, formatge...

10_ESCURA-XEMENEIES 11_INSTAL·LACIONS 12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, combustibles, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, pintures, neteja, fotografia, educació 13_ INFORMÀTICA

1_ASSESSORAMENT ASSEGURANCES

ASSESSORIA, GESTORIA, ADVOCATS

HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€

165€

any

any

2_OBRES CONSTRUCTORS

EXCAVACIÓ I GRAVES

Per a particulars i/o empreses

620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

ALIMENTARI

4_MECÀ NICS

3_FUSTERS / FUSTES

5_AGRICULTURA, BOSC, ANIMALS I JARDÍ TREBALLS FORESTALS

ENERGIES

JARDINERIA

AGRÍCOLA

ANIMALS, VETERINARIS

FLORS HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

6_BELLESA Truca al:

ESTÈTICA

93 850 82 81

7_SALUT TRACTAMENTS

DIETÈTICA

FARMÀCIES

PERRUQUERIA

HI POTS SER PER NOMÉS...

SI VOLS SERHI MIG ANY...

165€

93€

any

1/2 ANY

ÒPTICA

DENTISTES

DIETISTA HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

165€/any comunicaciolarella@gmail.com 93 850 82 81

I ara, també a larella.cat/directori

8_RESTAURANTS, BARS, HOSTALS ALPENS

PERAFITA

LA TORRE

SANTA CREU

LLUÇÀ

ST BARTOMEU

Obert de dijous a diumenge Passeig del Grau, 7 Sant Bartomeu del Grau T. 93 888 92 44

OLOST

STA EULÀLIA

SANT FELIU SASSERRA HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

CELEBRACIONS

PRATS DE LLUÇANÈS

Truca al:

93 850 82 81

9_ALIMENTACIÓ SUPERS

CARNISSERIES

FORNS DE PA

HI POTS SER PER NOMÉS...

MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER

165€ any

FORMATGES

MENJAR PER EMPORTAR SI VOLS SERHI MIG ANY...

Truca al:

93€

93 850 82 81

1/2 ANY

10_ESCURA-XEMENEIES

11_INSTAL·LACIONS

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS AUTO ESCOLA

COMBUSTIBLES SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

FOTOGRAFIA

RESIDÈNCIA

NETEJA

TAXIS

PINTURES

13_INFORMÀTICA

EDUCACIÓ HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

HI POTS SER PER NOMÉS...

QUIOSC

165€ any

NOU AL DIRECTORI

FUNERÀRIA HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

IDIOMES

TINTORERIA

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

A l’apartat 5 - agrícola

ELS ENCANTS / EL TEMPS

5 de setembre de 2019

 TAXI DEL LLUÇANÈS de 9 places amb la seva llicència i cartera de clients. T.:608 367 338 (R69/01) » TERRENY de 450m en molt bon lloc de Prats de Lluçanès. T.: 606 881 266 (R69/04)  MÀQUINA DE COSIR elèctrica semi nova en molt bon estat. Fàcil de fer servir.

Preu: 55€. T.: 699 876 127 (missatge). A Prats de Lluçanès (R69/02) » GALLINES PERIQUITES i un gall. T.: 93 822 86 47 (R69/03)  AUTOCARAVANA PILOTE J5 del 1990.

Turbo dièsel de 5 places. Molt ben cuidada. Preu: 11.500 €. Trucar de 5 a 9 del vespre. T.: 680 941 984 (R68/02) » JOC D’ANGLÈS. T.: 93 856 05 83 (R68/4) » VIBRADOR ESPORTIU. T.: 93 856 05 83 (R68/4)  BICICLETA PLEGABLE. Té les dues rodes gruixudes i noves. a alpens. Per 89 €. T.: 93 857 82 13 (R68/05)  MERCEDES CL180 Kompressor. Canvi automàtic, gasolina, model Sport Edition, 3 portes. Impecable, sempre en garatge.

Només 80.000 Km. De particular a particular. T.: 646 404 714 (R67/03)  CALDERA I PEROL DE COURE, antics però ben conservats. T.: 650 31 98 51 (R67/1)  ORDINADOR DE TAULA: torre, teclat, pantalla, ratolí (Samsung). T.: 93 856 03 18 (R65/01) » COTXET VOGUE que es transforma en cadireta amb plàstic per la pluja i reposacaps. Preu: 50 €. T.: 93 856 03 18 (R65/02) » SANT FELIU SASSERRA, Pis de 80 m2 amb 2 habitacions. Preu 90.000 €. T.: 640 23 65 18 (R65/06) » SANT BOI DE LLUÇANÈS. Solar de 4000 m2. Hi ha una carcassa d’una casa planta baixa de 630 m2. Preu 220.000 €. T.: 640 23 65 18 (R65/06)

 TERRENY A PRATS totalment urbanitzat.

De 240 m2. Ben situat. T.: 677 341 741 // 650 057 241 (R64/03)  PLC NANO AV500 TP-LINK, practicament nou, a meitat de preu. T 649 705 784.

(R63/03)  PINTURA DE COTXES DE DIFERENTS COLORS. Apte per pintar planxes i ferros de tot tipus. Molt resistent. Per dintre o fora.

També venem pistoles de pintar. Tot molt barat. T.: 93 856 02 89 (R63/01) » TENDA-REMOLC marca Janet, model Arizona. T.: 636 916 515 (R64/02)

ES BUSCA » PANTALLES DE TELEVISIÓ. Pago 5 € per cadascuna i passo a recollir. T.: 610 632 995 (R64/02) » GRUA per aixecar persona sense mobilitat de la cadira al llit. T.: 610 632 995 (R64/01)

OFERTES

» UNES ULLERES A L’AVINGUDA PAU CASALS. T.:93 856 05 16 (R66/01)

S’HA PERDUT » RELLOTGE davant de Cal Jan Dama. T.: 93 856 00 43 (R69/05)

ES TRASPASSA » BAR - RESTAURANT al Lluçanès. T.: 646 04 99 32 (R68/04)

COMPARTEIXO » VIATGE A GIRONA de dilluns a dijous.

Anada a les 10 del matí (sortida d’Olost) i tornada les 9 del vespre (sortida de Girona). T.: 639 004 326 (R69/06)

FARMÀCIES DE GUÀRDIA *a partir de les 21h, la farmàcia de guàrdia és a Vic. Cal anar a la Guàrdia Urbana i els acompanyaran a la farmàcia de Vic que estigui de torn.

 COTXE SENSE CARNET en molt bon estat. És una ganga. Marca Aixam Bellier, 38.000 km, blau metàl·lic, del 2007. Per 3.500€ (R64/08)  REMOLC TENDA COMANCHE en bon estat. 400 €. T.: 93 857 82 69 (R64/07)

Un espai ofert per LaRella, sempre al teu costat!

DEMANDES >NETEJAR I CUIDAR_ 93 856 06 08 _Noia s’ofereix per netejar cases i cuidar gent gran (RF/2-467)

>CAMBRER/A_ 639 085 919_ Es busca cambrer/a per treballar al bar Centre d’Olost el torn de tarda de dijous a diumenge. (RF1-467)

>NETEJA _606 062 426_ Noia s’ofereix per netejar cases cases rurals (RF/1-463)

>NETEJA/SUPORT CUINA_ 627 271 548_ Es busca persona per mitja jornada de dimecres a diumenge a Cal Trumfo a la Torre (RF1-469)

>NETEJA _693 398 219_ Noia s’ofereix per netejar cases cases rurals, domicilis i hotels.

(RF/1-464)

>CUINA _ 627 271 548 _ Es busca cuiner/a per jornada completa a Cal Trumfo, la Torre (RF/2-469)

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 29 de juliol al 3 de setembre TEMPERATURA MÀXIMA Olost_ 9 d’agost

Cº

TEMPERATURA MÍNIMA

DIA

Màx.

Min.

29

31,7

30

Cº

Olost _ 13 d’agost

38,2

PRATS

S’HA PERDUT

Dv 6 > Olost (Ausa) Ds 7 > Olost (Pou) Dg 8 > Olost (Ylla) Dll 9 > Prats (Tanyà) Dm 10 > Olost (Vilaplana) Dx 11 > Prats (Aliberch) Dj 12 > SBG (Barnolas) Dv 13 > Olost (Terricabras) Ds 14 > Prats (Fargas) Dg 15 > Prats (Arumí) Dll 16 > SBG (Urgell) Dm 17 > Olost (Euras) Dx 18 > Prats (Atlàntida) Dj 19 > SBG (Ausa) Dv 20 > Olost (Pou)

 MÀQUINARIA AGRÍCOLA en molt bon estat per jubilació: embaladora John Deere 550 de bales rodones, remolc tandem, unifeed seco-samurai 7 tones, estripadora Tasies, Silo 8000 kgs amb motor trifàsic i tub de descàrrega, rampi Vicon, abonadora d’embut Vicon i fresadora Agrator. T.: 617 062 793 (R65/03)

RACÓ DE LA FEINA

Al setembre comença l’escola i també la xerinola

ES VEN

10,9

OLOST l/m2

Màx.

Min.

12,7

33

29,3

17,9

31

29,4

1

SANT BOI l/m2

l/m2

Màx.

Min.

11,6

30,7

13,1

31,1

16,3

27,7

18,4

15,4

30,4

14,8

28,7

16,1

32,6

17,1

33,1

15,5

29,6

17,6

2

32,9

15,5

34,2

13,7

32,3

16,3

3

33,1

14,7

34,6

13,1

32,3

15,9

4

34,3

15,9

35,3

14,4

33,6

17,8

5

34,3

16,3

35,2

14,5

33,2

18,6

6

34,1

18,3

35,2

16,1

33,3

19,8

7

31,7

20

32,6

18,5

30,8

19,3

8

33,9

19,8

35,4

18,9

32,8

19

0,2

9

36,5

17,6

38,2

16,3

35,3

19,4

10

33,5

17,9

34,9

16,2

32,6

20,2

11

32

17,8

35,1

22,2

0,4

31,1

18,9

12

27,8

16,6

29,2

18,4

3,8

27,1

18

13

26,3

11,4

28,1

10,9

25,4

11,5

14

29,1

12,5

31,2

12

28,2

13,7

15

30,5

14,5

32,3

13,6

29,8

15,6

16

29,5

18,3

31

18,6

28,7

18,1

17

32,7

17

34,5

16,1

32,2

17,6

18

33,4

15,9

35,3

14,9

33

16,7

19

29,2

19,4

32,1

18,3

28,7

18,4

7,8

29,8

7,6

0,8

2,4

0,2

20

22,5

14,1

3

23,9

14,4

1

22

15,2

21

29,9

11,9

15,6

31,7

11,2

0,2

28,5

12,9

22

29,3

16

31,1

14,6

28,8

15,3

23

30,8

14,2

32,8

11,6

29,1

15,9

24

30,5

15,6

34,1

14,1

29,9

16,7

25

32,9

15,6

34,1

14,1

30,4

16,7

33,7

11,6

30,7

17,7

25,8

16,6

23,1

17,1

30,8

13,6

27,4

15,5

33,9

14,5

0,2

30,1

16,2

0,8

35,1

15,3

0,4

30,7

17,4

0,2

14,7

16,8

3,4

26

31,5

15,1

27

23,7

17,7

28

28,8

15

29

30,6

15,8

30

31,8

16,4

31

31,4

16,2

2,8

34,2

1,6

30,6

1

29

15,3

12

30,8

14,8

27,8

5,2

2

24,8

11,8

27,6

13

23,8

4,6

3

24,6

28,9

0,2

26,4

0,2 2,4

19

LaRella | 15