Natura i Cultura al Santuari del Miracle. 3/8/2013

Natura i Cultura al Santuari del Miracle 3/8/2013

Benvinguts i benvingudes a la jornada

Natura i Cultura al Santuari del Miracle 3/8/2013

El 2012 el Santuari del Miracle i l’ARADA ens vam proposar conjuntament, en el marc de Territori de Masies, una jornada festiva per celebrar la Festa Major del Miracle.

La proposta partia de la voluntat compartida de crear un espai de trobada entre veïns i veïnes, visitants i tota persona qui tingués un vincle emocional amb el Sud del Solsonès per, des d’aquest, compartir i reconèixer el seu patrimoni, la seva cultura i la festivitat del Miracle, centre simbòlic de Territori de Masies.

L’any passat la diada girà entorn l’art barroc, època esplendorosa al nostre territori, tant per les obres d’art que aquest període deixà disseminades pel territori, com per la crescuda majestuosa de les masies.

Partint d’aquest fet, la caminada que té lloc a primera hora pretén, d’una banda, difondre la importància del teixit associatiu (ADF Natura Viva i Bombers Voluntaris) abans, durant i després del foc; i, de l’altra, fer visible i valorar un paisatge que, 15 anys després de cremar-se segueix ben viu i manté importants valors culturals i ecològics.

Confiem que gaudiu de tots els actes d’avui i agraïm, des del Santuari del Miracle i l’ARADA, totes les persones, empreses, entitats i institucions que fan possible la jornada.

Gràcies per venir.

Enguany, mantenim el format de la jornada: caminada, tast de producte d’elaboració local, exposició fotogràfica i un concert final. Però enguany l’acte gira entorn el paisatge, i la relació d’aquest amb la cultura de la gent que l’habita, el manté i el transforma. Coincidint amb el 15è aniversari després del Gran Incendi Forestal del 1998, que afectà greument el Sud del Solsonès, aquest any ens disposem a posar èmfasi en la gestió del paisatge implícita en un territori on la masia és la protagonista, i on l’estima i el significat que l’entorn té pel veïnat ha determinat en gran part l’existència d’un teixit associatiu que treballa per a la promoció i preservació del paisatge.

Perfil altimètric de la ruta ‘Paisatges Vius al sud del Solsonès’

El Miracle, dissabte 3 d’agost de 2013 Santuari del Miracle i l’ARADA

Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia)

Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure africà (Quercus canariensis)

Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii)

Hàbitats d’Interès Comunitari

Límits del PEIN del Miracle

gr-7

ruta ‘Paisatges Vius al sud del Solsonès’

15 anys de l’incendi del 1998. el paisatge segueix viu Amb l’assessorament tècnic de Jordi Tobajas, enginyer de forests.

Revifalla del foc vist des de Vallmanya de Pinós (19-7-1998)

La tarda del dissabte 18 de juliol del 1998 es van declarar diversos incendis a la Catalunya Central: un d’ells a Aguilar de Segarra i un altre a Cardona. Tot i que aquests dos focus estaven separats per una vintena llarga de quilòmetres, s’acabaren fusionant donant lloc a un gran incendi de difícil control. El foc cremà durant quatre dies, assolint un front de gairebé 25 km que va arribar a avançar a una velocitat de 4 km/h, i va deixar un rastre de 27.000 hectàrees calcinades i més de 250 masies afectades.

Els Grans Incendis Forestals Un incendi forestal s’inicia per causes naturals o humanes, es propaga sense control per terrenys forestals o agrícoles, i s’extingeix. Les característiques de cada fase depenen de les condicions meteorològiques, del relleu i del combustible. L’existència d’aquest darrer element, la vegetació, depèn directament de la gestió forestal i de la presència al territori d’una vitalitat que gestioni el paisatge.

Diferents factors poden comportar que un incendi forestal quedi fora de la capacitat d’extinció, donant lloc al què es coneix com a Gran Incendi Forestal (GIF): l’elevada longitud de les flames, les altes velocitats de propagació, la presència de foc a les copes dels arbres, o l’afectació sobre una gran superfície (més de 500 ha).

L’existència d’eres i camps de cereals al voltant de les masies també actuen com a elements de protecció del foc Degut a la seva intensitat, un GIF crea la seva pròpia meteorologia, coneguda com a ambient del foc. En aquestes condicions els focs són devastadors, ja que són molt ràpids i intensos, difícilment extingibles i amb forta afectació per a la vegetació. Així va ser el Gran Incendi del 1998.

La resposta del territori Un territori rural viu coneix àmpliament l’entorn (cabdal en el procés d’extinció d’incendis) i manté un mosaic agroforestal amb un sotabosc net (sigui per tala selectiva, per aclarides, o per pastura de sotabosc, entre altres). A més, la vitalitat rural comporta l’existència de zones de tallafocs que esdevenen camins o zones sense vegetació sota les línies elèctriques.

L’existència d’eres i camps de cereals al voltant de les masies també actuen com a elements de protecció del foc, interrompent la continuïtat de la massa de combustible i fent-la més dispersa.

Envoltada de boscos, la comunitat rural ha desenvolupat un teixit col·laboratiu destinat a defensar els boscos com ho són les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), format per veïns voluntaris que coneixen la zona i que compten amb equipaments d’extinció d’incendis.

Aquestes agrupacions planifiquen punts d’aigua com les basses forestals i desenvolupen tècniques pròpies d’extinció com els contrafocs.

Natura viva: la primera adf de catalunya El 1981 neix a Pinós, de la mà de Josep Maria Casas, l’Agrupació Forestal Natura Viva, que anys després es constituirà com la primera ADF de Catalunya, fet que li mereix una distinció honorífica de la Generalitat de Catalunya.

Natura Viva neix per agrupar propietaris de diferents municipis (La Molsosa, Pinós, Riner i Cardona) per tal de compartir esforços per a la defensa forestal, ja sigui a partir de la construcció de punts d’aigua, de la construcció de torres de vigilància, de la dotació d’equipaments, o de la creació de campanyes de fumigació o control de plagues. El seu paper ha estat fonamental en el passat i ho és encara en l’actualitat, i explicar-ne el significat i funcions és fonamental per poder entendre i valorar l’actual paisatge de Territori de Masies.

Territori de Masies comprèn 3 ADF’s, que treballen en els següents municipis del Sud del Solsonès: Natura Viva (creada al 1980, treballa a La Molsosa, Pinós i Riner), ADF Solsonès Oriental (creada al 1987, treballa a Clariana de Cardener) i l’ADF Sol Verd (creada al 1987, treballa a Llobera i Pinell).

FRONT COMÚ I REFLEXIONS SENSATES DES DE LA TERRA

Un any després del gran incendi, els veïns i veïnes afectades continuen demanant una revisió acurada de les eines de gestió i prevenció d’incendis forestals. El 17 de juliol del 1999 es reuneixen a Matamargó en un acte festiu-reivindicatiu on s’aprova la Declaració de Matamargó:

Ara fa un any, un gran incendi va assolar més de 27.000 hectàrees de la Catalunya central. Ara fa un any, es va apagar el gran foc després de cremar, ferotge, durant quatre dies. Però encara avui el foc és viu, perquè les conseqüències directes segueixen afectant els habitants de les zones cremades de manera inequívoca.

Els grans incendis no han calcinat només grans extensions de territori. Han cremat també una forma de vida i cultura que ja estaven ferides de mort: el despoblament rural, la pèrdua de pes econòmic del sector agrari, la tradicional manca d’inversions públiques en infraestructures i serveis, les retallades pressupostàries, l’escàs ressò mediàtic de les problemàtiques específicament rurals... són algunes de les manifestacions del grau d’abandonament que pateixen les zones rurals i que el gran incendi ha fet encara més evidents. Des de l’endemà del foc que ara recordem fins avui, no hem notat que es prenguessin mesures serioses per frenar el despoblament que dia a dia buida els nostres pobles i les nostres cases de pagès.

Pensem, però, que els grans incendis forestals no afecten només de manera negativa els habitants de les zones rurals.

L’actual distribució de la població, marcada per una concentració molt accentuada a les zones urbanes i molt minoritària a les rurals, no és una raó per pensar que una i altra poden deslligar-se.

El paper que juga el món rural en l’equilibri i el desenvolupament sostenible del medi natural determina la necessitat d’una interacció entre tota la població que ha de sorgir del debat, del diàleg, de la reflexió i de l’intent de millorar situacions que a tots ens condicionen la forma de viure.

I és per això que volem manifestar que: - Considerem necessari que el conjunt de la població rural prengui consciència de les situacions de desigualtat que pateix.

- Qualsevol habitant de les zones rurals té dret a rebre uns serveis socials, educatius i culturals pensats per a la nostra

manera de viure. L’organització de l’escola, de l’assistència sanitària, de l’atenció a la gent gran, de la cultura... no es pot fer només des de la realitat urbana. Moltes de les lleis i els reglaments que s’apliquen són pensats per a poblacions mitjanes o grans i cauen sobre nostre com una gran llosa immobilitzadora.

- Considerem necessària l’activació de mesures i actuacions específiques per al medi rural. Volem uns pobles oberts i diversos però pensem que les feines que s’han de potenciar són, sobretot, les agrícoles, ramaderes i forestals i que han de poder garantir unes rendes familiars que contemplin els costos econòmics, ecològics i socials de la producció.

- Considerem necessàries actuacions de polítiques agràries que impliquin a les Administracions en el desenvolupamen rural per gaudir d’una vida digna, per mantenir la identitat cultural i per garantir un protagonisme real dels seus habitants, amb paritat competitiva i amb una política de fixació del territori - Considerem necessari que el conjunt de la societat catalana entengui que totes les mesures adreçades a millorar les condi cions de vida de les zones rurals i a reequilibrar el territori, contribueixen a fer un país més habitable per al conjunt de la població. Sense acabar amb la discriminació territorial no tindrem mai un país nacionalment lliure ni socialment just.

Per a aconseguir tot això és necessària la implicació de tots els sectors socials.

Per a afrontar reptes de futur, és hora de canviar la pregunta que molt sovint ens fem: “Què s’ha de fer perquè no marxem de pagès?” per la de: “Quin projecte de món rural volem?”

Matamargó, 17 de juliol del 1999

Van ser molts els actes reivindicatius viscuts un cop passat l’incendi. Reflexions, campanyes de reflexió en torn el territori, el medi rural i els serveis existents; sobre el suport al sector silvícola i a la gestió forestal... Algunes d’aquestes reflexions es van copsar en publicacions d’alt interès, com ara “Instruccions (precises) per a quan hi ha foc al bosc i unes idees (discutibles) per a quan no n’hi ha”, de Jaume Fons; o bé “Entre dos Focs”, de Florinda Plans, que ens apropa a les vivències dels veïns i veïnes arran l’incendi del 1998.

Quin bosc ens queda?

L’ecologia dels nostres boscos està perfectament adaptada als incendis forestals de causes naturals i també als provocats per l’home de poca intensitat. Cal tenir en compte que el foc forestal és un recurs que s’utilitza des de fa uns 200.000 anys a la Mediterrània, ja que es tracta d’un procés natural que freqüentment actua com una part molt important dels ecosistemes on es produeix.

Però una recurrència d’incendis forestals amb una periodicitat inferior als 10 anys altera la dinàmica de la successió natural, disminuint la capacitat de rebrotar i causant importants pèrdues de sòl, especialment en zones de fort pendent, on els incendis successius poden conduir a una situació de degradació o inclús a la desertització.

Després de l’afectació d’un incendi, el bosc continua la seva regeneració per rebrot o per colonització de noves espècies que aprofiten les condicions per desenvolupar-se. Aquesta característica es pot observar amb facilitat a la Serra de Castelltallat, on l’afectació irregular dels incendis del 94 i del 98, i les diferents condicions ambientals de després dels incendis, han produït un nou mosaic format per petites pinedes de pi blanc i restes de bosc de pinassa no afectades per l’incendi, brolles mediterrànies, i rouredes de fulla petita amb roure cerrioide (Quercus Cerrioides).

Diferents espècies, diferents resistències Als boscos de Territori de Masies trobem diferents espècies amb llavors resistents al foc (pi blanc, romaní, gatosa, estepes) amb germinació afavorida per altes temperatures, espècies que rebroten i espècies que

Les espècies que germinen després del foc disposen d’un banc de llavors que resta protegit a terra durant el pas de l’incendi presenten ambdós mecanismes alhora, com la farigola o timó (Thimus vulgaris). Les espècies que germinen després del foc disposen d’un banc de llavors que resta protegit a terra durant el pas de l’incendi, i es manté germinable durant anys (romaní, galota, estepes).

Com a exemple, podem citar les pinyes del pi blanc, que contenen una resina que protegeix les llavors a l’interior. Aquestes pinyes s’obren automàticament la tardor següent a un incendi, si han suportat temperatures superiors als 90ºC. Aquesta és la causa de la forta capacitat de regeneració del pi blanc, que la fa ser una de les espècies amb major èxit durant la regeneració però que pot derivar en masses amb densitats extremadament altes com succeeix a la part est de la Serra de Castelltallat. En aquesta àrea es pot observar com les característiques de l’incendi, les condicions ambientals i la falta d’actuacions forestals després de l’incendi de l’any 94, han creat unes unitats de paisatge amb densitat molt alta de pi blanc que resulten improductives, ecològicament inestables i que generen un gran perill d’incendi forestal. Abans dels Gran Incendis, als nostres boscos hi predominava la pinassa amb algunes fragmentacions de pi rojalet (Pinus Sylvestris) per sobre dels 700 metres, rouredes de roure de fulla petita, alzinars, i boscos de pi blanc amb pi

pinyer a les zones més baixes de la Serra de Castelltallat.

A diferència del pi blanc (que es desenvolupa en hàbitats de condicions més àrides i altituds inferiors), el pi roig, la pinassa, i algunes espècies de savines (Juniperus SP) no disposen de mecanismes d’autosuccessió tan eficients en ambients mediterranis, ja que quan es produeix el foc no acostumen a disposar de pinyes ni pinyons madurs. Cal tenir en compte que la vegetació afectada per l’incendi del 1998 no era la pròpia del territori, sinó que es tractava de pinedes que l’acció humana havia afavorit en substitució de rouredes i alzinars.

Cada combinació té el seu resultat Així doncs, després de veure’s afectats per un incendi forestal, els nostres boscos inicien un procés de successió per sí mateixos. Aquest procés podrà modificar el paisatge després de l’incendi, en funció de les condicions

Als boscos mixtes de pinassa i pi blanc, el pi blanc passa a ser l’espècie dominant. Als boscos mixtes de pinassa i roures, hi dominaran rouredes rebrotades.

del sòl, de la climatologia i de la vegetació resultants de l’incendi, i de quina sigui la intervenció humana.

Als boscos mixtes de pinassa i pi blanc afectats per incendis, el pi blanc passa a ser l’espècie dominant. Per contra, als boscos mixtes de pinassa i roures, hi dominaran rouredes rebrotades.

Finalment, en aquelles masses forestals dominades per pinasses però sense presència de pi blanc ni roures, la regeneració es veu alentida per manca de llavors, tret que es dugui a terme un projecte de restauració. La regeneració dels arbres en aquests casos no es dóna, com tampoc es dóna quan es crema una pineda de pi blanc formada per arbres joves (de menys d’uns 15 anys) que encara no han tingut temps d’acumular llavors dins les seves pinyes tancades. Aquesta situació es podria donar en el cas d’un incendi en l’actualitat, on l’alta densitat en determinades zones afecta negativament la producció de llavors.

Pinya de pinasa oberta

Superfície afectada pel Gran Incendi de 1998

L’afectació del Gran Incendi Forestal del 1998 no va deixar indiferent a ningú. Varen ser moltes les tensions, records cremats, projectes que van haver de canviar o reinventar-se... Però en el tràgic succés es va posar de manifest la importància de la gestió de l’entorn a partir de la col·laboració entre veïns, entre ADF’s... I també es va posar de manifest la memòria i l’estima al territori com a eina fonamental per a la prevenció i extinció d’incendis i, en definitiva, per a la defensa de la nostra terra.

En hectàrees

Municipi

Calonge de Segarra

Forestal (arbrada i arbustiva)

No forestal (conreus i rostolls)

Superfície del terme municipal (ha)

Total

% Superfície municipal cremada

13

5

18

3.728

0,48

362

80

442

2.628

16,82

Sant Pere Sallavinera

1

0

1

2.195

0,05

Total Anoia

376

85

461

Aguilar de Segarra

259

139

398

5.202

7,65

Cardona

868

795

1.663

6.500

25,58

52

3

55

5.190

1,06

Sant Mateu de Bages

2.407

533

2.940

10.000

29,40

Total Bages

3.586

1.470

5.056

25

13

38

6.632

0,57

Torà

2.366

585

2.951

9.200

32,08

Total Segarra

2.391

598

2.989

Clariana de Cardener

1.450

620

2.070

4.400

47,05

829

440

1.269

2.672

47,49

Llobera

91

363

454

3.889

11,67

Navès

9

6

15

14.580

0,10

Castellfollit de Riubregós

Fonollosa

Biosca

la Molsosa

Olius

576

923

1.499

5.346

28,04

Pinós

5.670

2.598

8.268

10.390

79,58

Riner

2.437

1.971

4.408

4.700

93,79

75

229

304

1.814

16,76

Total Solsonès

11.137

7.150

18.287

Total incendi

17.490

9.303

26.793

Solsona

15 anys després pretenem iniciar un recull de fotografies que ens permetin mantenir en la memòria aquest esdeveniment i també l’aspecte del nostre paisatge abans de l’incendi.

Per a fer-ho possible, us animem a fer-nos arribar fotografies que tingueu al vostre abast. Podeu fer-les arribar en format digital a: tmsolsones@larada.net Si no disposeu d’escànner, podeu contactar amb nosaltres i ens trobarem per a escanejar-les.

A les fotografies caldrà que hi anoteu: -

Municipi Paratge Any Autor I altres notes que cregueu interessants.

Arçduo

Christina Koch

Trinitat Mujal i Obradors

Christina Koch (Soprano)

Trinitat Mujal i Obradors (Pianista) www.trinimujal.com

S’inicia en el món de la música a Berlín, d’on procedeix.

Es trasllada a viure a Catalunya on resideix des de l’any 1996.Estudia jazz vocal al Taller de Músics de Barcelona i paral·lelament continua estudiant cant clàssic a Manresa amb Margarida Lladó. Continua l’estudi de cant clàssic amb la professora Mireia Pintó a l’Esmuc on es gradua el juny del 2010. Per a aprofundir en el repertori de “Lied “i canço assisteix a cursos i clases magistrals a Catalunya i Alemanya i Escocia amb Ruth Ziesak, Beate Heuer-Christen, Mechthild Georg, Lorna Anderson.

Ha estat becada per la fundació Victòria dels Àngels i col.labora amb la fundació en diversos concerts com al claustre del Monastir de Sant Cugat o el Gran Teatre del Liceu com també en grabacions per la discogràfica columna música amb repertori de Joaquim Nin-Culmell i Pau Casals. Desde el 2002 forma part d’Arçduo interpretant tant repertori de Lied i cançó com àries d’ópera arreu de Catalunya com també a la resta de l’estat espanyol, Alemanya i Austria. Ha cantat com a solista en oratoris sota la direcció de Manel Valdivieso, Pedro Pablo Morante i Pedro Pardo. Ha actuat com soprano solista en el projecte educatiu de l’auditori de Barcelona “Cantánia” al 2010 sota la direcció de Pep Prats i Elisenda Carrasco. Ha participat en formacions de cambra com “junyblau” amb la violista vienesa Judith Reiter i Trini Mujal. Ha estat seleccionada per rebre clases de Malcolm Martineau a Crear, Escòcia. Li agrada especialment el gènere de Lied on sent el públic molt a prop i pot expressar-se de manera molt directe. Aquest repertori també li permet viure les seves altres grans passions: les llengües i la poesia.

Nascuda a Cardona, inicia els estudis musicals a l’edat de 4 anys amb les professores Rosalina Mujal i Josepa Jordana. Continua a Manresa amb la mestra Blanca Morera, amb qui va efectuar els estudis professionals de piano. Després d’experimentar en grups de música moderna reprèn la interpretació clàssica al Centre d’Estudis Musicals de Barcelona amb el mestre Àngel Soler.

Posteriorment assisteix a cursos de formació pianística amb Maria Curcio, György Sebók, Maria Joao Pires.

Redescobreix el llegat tècnic i interpretatiu de Blanca Selva a través de Blanca Morera, de qui va rebre consells fins al 2-2006 any del seu traspàs. Influeixen en la seva formació artística els mestres Vanina Guibert de dansa lliure i els pianistes Joan Rubinat, Francisco Poyato i darrerament Malcolm Martineau. De sempre ha alternat la docència com a professora de piano, llenguatge musical, amb la interpretació. Ha efectuat recitals, sola, en formacions de càmbra com també en espectacles teatrals i en el seu projecte d’il·lustradora musical de cinema mut. Forma part del duet Arçduo des de l’any 2002, amb qui han actuat en diversos festivals de música de la geografia catalana com també a la resta de l’estat espanyol , Alemanya i Austria, i han grabat dos Cds: “Un café amb Mozart” (2006) i “De velles i noves cançons” (2013) en el qual també interpreta les seves pròpies composicions.

També ha ha estat la pianista acompanyant de cantants com el tenor Carlos Alcocer (concert a Ciudad Real per la Universidad Castilla la Mancha), el baríton Josep Ramon Olivé ( monestir de Sant Cugat , concert per la fundació Victoria de los Angeles) entre altres. Ha composat la musica a l’obra “Gaudí a les escales de Sant Just” i de la dansa “Laia”, estrenades a Barcelona, l’11 de setembre del 2000 i el febrer del 2001, respectivament. És autora del llibre basat en el contingut musical popular de Solsona “Aprenem a tocar el piano amb les nostres cançons “editat per l’Ajuntament de Solsona en 1991. També és autora de diverses cançons i arranjaments per al duet “Arçduo” i per a la formació “junyblau”.

Concert al Miracle 3 d’agost 2013

Paisatges Arçduo Christina Koch, soprano, i Trinitat Mujal, piano

A través de camps i boscos…

La masia, la font i el camp…

Els paisatges nocturns i diürns a les cançons de F. Schubert

El paisatge dins el cicle de les estacions a les cançons d’E. Toldrà

An den Mond (A la lluna)

J.W. Goethe

Cocorococ

Heidenröslein (Rosa de Bardissa)

J.W. Goethe

Romança sense paraules

Musensohn (El fill de les muses)

J.W. Goethe

Les garbes dormen al camp

Nacht und Träume (Nit i somnis) Seligkeit (Felicitat)

J. Carner J. Maragall J.Mª Segarra

M. von Collin

Abril

T. Catasús

L.H. Hölty

Maig

T. Catasús

Els obercocs

J. Carner

Sense por del fred i la gelada…

Una excursió a Itàlia…

El paisatge vist amb ulls de dona // composicions i arranjaments de T. Mujal

Paisatges mediterranis a les òperes de Mozart, Verdi i Puccini Giunse al fin… Deh vieni non tardar

Aires de boira Rossinyol

X. Vendrell Tradicional Catalana

Flors de tardor

T. Mujal

Arbret florit

F. Pujols

Aria de la Susanna de “Les Noces de Figaro” de W.A. Mozart Sul fil d’un soffio etesio Aria de Nanetta de “Falstaff” de G. Verdi Oh mio bambino caro Aria de Lauretta de “Gianni Schicchi” de G. Puccini

Tast de Productes de Territori de Masies CAL MONEGAL, CARN ECOLÒGICA Lots de vedella, carn al detall i embotits, i carn d’altres productors propers de porc, xai i pollastre. Tot ecològic.

— Plaça de l’Olivera, 5, Olius — 973 484 555 — calmonegal@calmonegal.com — www.calmonegal.com

XAI DE CAL PUIGPELAT Xais alimentats únicament amb la llet de les mares que pasturen a l’explotació.

— Cal Puigpelat, La Molsosa

— 973 473 284 — comandes@xaidecalpuigpelat.com www.xaidecalpuigpelat.com

HOSTAL PINÓS Cuina casolana, brasa, menús diaris, menús caps de setmana i festius, menús per a grups.

— Santuari de Pinós — 973 473 062 pinosrestaurant@hotmail.com www.restaurantdepinos.com

BAR RESTAURANT CAL BOSCH Restaurant familiar al bell mig del poble d’Ardèvol, al costat del Santuari de Pinós. Cuina casolana i a bon preu.

— Cal Bosch, Ardèvol — 973 473 212 — mmadrobau@hotmail.com

CAL SOLÉ XIC Cuina tradicional, mediterrània i de temporada, els productes de la nostra cuina son principalment de l’entorn i del nostre propi hort.

— Pça Major, 10, Claret de Torà — 973 296 008 — miramuntclaret@gmail.com — www.calmiramunt.com

RESTAURANT CÀMPING SOLSONÈS Restaurant de cuina de mercat i tradicional, quilòmetre 0.

Plats típics i innovadors.

— Ctra. de Sant Llorenç, km. 2

— 973 482 861 restaurant@campingsolsones.com www.campingsolsones.com

CAL MESTRE Ofereix àpats tradicionals a partir de productes propis i locals, i també allotjament.

— Sant Climenç de Pinell

— 973 480 469 — calmestrsantcliments@ hotmail.com — www.calmestre.net

CERVESA GUINEU Elaboració de diferents variants de cervesa artesana a Ca l’Arenys i venda directa, també a través d’Internet.

— Valls de Torroella — 938 682 974 — info@calarenys.com — www.calarenys.cat

FORMATGERIA VALETTE Formatgeria familiar que elabora formatges artesans amb tècniques tradicionals i procediments moderns.

— C/Puit, St Llorenç de Morunys — 608 741 269 / 973 492 008 — formatgeria@valette.cat — valette.cat

GRANJA GODALL Elaboració de llonganissa, fuet, fuet axoriçat, donegal blanc, botifarra negra i altres productes.

— Casa Pla de Godall, Olius — 609 624 995 / 973 48 31 11 — info@granjagodall.cat — www.granjagodall.cat

FARGAS-FARGAS. CAL QUICO Celler familiar que el 1995, després de l’última collita de cereal, torna a plantar ceps.

— Cal Quico - Salelles — 938 358 547 — celler@fargas-fargas.com — www.fargas-fargas.com

FORN DE PA GUERRES Elaboració artesana de coca de forner, pa baguettes, pa de pagès, pa de sègol i pa d’espelta.

— Masia Guerres, Llobera — 650 943 367 / 650 943 354 — i.canalcinca@gmail.com — artesansdelsolsones.com

CIGRONS ECOLÒGICS DE SANTDIUMENGE Finca agrícola que conrea cereal i cigrons, amb certificat CCPAE des de fa més de 25 anys.

— Casa Sandiumenge, Riner — 973 299 295 / 609 740 940 — tay2@wanadoo.es

TARIBÓ FRUITS Taribó fruits és una empresa que elabora productes derivats d’hortalisses i fruites de forma artesanals.

— Ctra. de Torà, 36, Solsona — 973 481 975 — taribofruits@hotmail.com

HOSTAL FORN DE SU Situat just al mig del nucli de Su, el restaurant té un marcat caràcter tradicional i local, i ofereix també allotjament.

— El Forn de Su, Riner — 973 48 06 18 — elforndesu@hotmail.com — www.hostaldesu.com

HOSTAL NOU Cuina casolana amb gran varietat de plats i un bon assortit de postres casolans. Tot amb productes de la comarca.

— HostalNou, Llobera — 686 830 247/973 480 253 — montsesole1404@gmail. com

BOLETS I TÒFONES ROVIRASANSA Rovirasansa és una masia que pertany a la parròquia d’El Miracle. Ofereix bolets, tòfones, fruita i verdura.

— Casa Rovirasansa, El Miracle — 973 481 311 / 616 691 339 — sansa1311@hotmail.com

FORMATGERIA LES ROQUES Elaboració de formatges i productes lactis a partir de la llet seguint el mètode artesanal.

— Pla de Bessies, 2

Sant Llorenç de Morunys — 973 492 241 — lesroques3@hotmail.com — artesansdelsolsones.com

ÉS PALLARÈS Alimentació i catering de productes gurmet ecològics produïts incicialment a Solsona i des de fa poc al Pallars.

— Solsona / Tremp — 973 492 008 — info@espallares.com — www.espallares.com

Allotjaments casesaltesdeposada.com

Alberg Cases Altes de Posada

Navès

Ca l’Avi Forner

Llobera

calaviforner.com

Cal Bernoi

Clariana de Cardener

calbernoi.com

Cal Gambada

La Molsosa

calgambada.com

Cal Mas

Sant Serni

calmas.net

Cal Miramunt

Claret de Torà

calmiramunt.com

Cal Tristany

Ardèvol

caltristany.com

Càmping la Ribera

Clariana de Cardener

campinglaribera.com

Casa d’Espiritualitat

El Miracle

santuarielmiracle.com

Casa Flotats

Clariana de Cardener

casaflotats.com

Casa Miralles

Pinós

casamiralles.com

Cel·les del Miracle

El Miracle

santuarielmiracle.com

La Torra de Llobera

Llobera

latorradellobera.com

Madrona

Pinell de Solsonès

santpetrusmadrona.es

Masia Rovira

Pinell de Solsonès

masiarovira.cat

Molí d’Enfesta

La Molsosa

molienfesta.com

Residència Infantil la Carral

Riner

alacarral.net

Agroproductes del Solsonès, Bolets i tòfones

Llobera

Producte Local -

Càtering “A taula”

Solsona

-

Ensabona’t: tallers de sabó natural

Claret de Torà

ensabonat.blogspot.com

Forn de pa Guerres

Llobera

artesansdelsolsones.com

Pollastres Ecològics Molí de Bonsfills

Vallmanya de Pinós

-

Xai de Puigpelat

La Molsosa

xaidecalpuigpelat.com

Cal Bosch

Ardèvol

Cal Mestre

Pinell de Solsonès

calmestre.net

Can Solé Xic

Claret de Torà

calmiramunt.com

Forn de Su

Su

hostaldesu.com

Hostal de Pinós

Pinós

-

Hostalnou

Llobera

calaviforner.com

Restaurant Sant Ponç

Riner

-

Guies de muntanya del Solsonès

Pinell de Solsonès

Photologystics

Solsona

Hosteletia

Altres

-

tirantmilles.com photo-logistics.com

altesdeposada@hotmail.com 687 963 648 montsesole1404@gmail.com 686 830 247 - 973 480 253 info@calbernoi.com 699 194 636 calgambada@calgambada.com 608 132 940 - 973 473 037 masiacalmas@hotmail.com 676 086 185 - 973 473 581 miramuntclaret@gmail.com 973 296 008 caltristany@caltristany.es 637 437 271 info@campinglaribera.com 973 482 552 casespi@santuarielmiracle.com 973 480 045 flotats@teleline.es 608 134 787 miralles@casamiralles.com 687 866 369 hospederia@santuarielmiracle.com 973 480 002 info@latorradellobera.cat 678 434 747 - 973 481 601 santpetrusmadrona@gmail.com 628 649 325 - 686 523 845 info@masiarovira.cat 625 551 872 - 973 299 026 molienfesta@hotmail.com 610 251 470 - 938 035 824 colonies@alacarral.net 973 480 890 973 481 311 oriol@ataula.com miramuntclaret@gmail.com 973 296 008 i.canalcinca@gmail.com 650 943 367 molidebonsfills@centrecat.com 973 473 025 - 627 758 903 comandes@xaidecalpuigpelat.com 973 473 284 mmadrobau@hotmail.com 973 473 212 calmestresantcliments@hotmail.com 973 480 469 miramuntclaret@gmail.com 973 296 008 elforndesu@hotmail.com 973 480 618 pinosrestaurant@hotmail.com 973 473 062 montsesole1404@gmail.com 686 830 247 - 973 480 253 rstsantpons@hotmail.es 973 481 858 - 647 933 326 guies@tirantmilles.com 660 261 683 - 664 716 465 638 887 681