Informe tècnic de la Xarxa Agroforestal

INFORME TÈCNIC DE LA XARXA DE PROMOCIÓ DEL PAISATGE AGROFORESTAL DE SANT MATEU DEL BAGES, NAVÀS I FONOLLOSA Diagnosi, proposta de projecte interpretatiu i d’actuacions Juny de 2018

1

2

Índex Sobre el projecte .............................................................................................................................................................5 Objectius i resultats esperats ......................................................................................................................................... 6 El camí recorregut fins ara ..............................................................................................................................................7 Antecedents i motivació ................................................................................................................................................. 8 1. MARCS O CONTEXTS TEÒRICS D’INTERPRETACIÓ ...................................................................................................... 10 1.1 El paisatge com a concepte complexe i que genera conflictes d’apropiació ........................................................................10 1.2 Percepció del risc d’incendis .................................................................................................................................................... 13 1.3 El conflicte entre la recuperació poblacional a través de l’increment de l’habitatge disponible i les polítiques públiques ..................................................................................... 15 1.4 El paisatge que es disfruta-consumeix com a bé de lliure accés, s’ofereix com a bé comú i es gestiona com a bé col·lectiu .....................................................................................................22 2. PROCÉS PARTICIPATIU-DELILBERATIU PER DEFINIR ELS FONAMENTS DE LA XARXA .................................................23 2.1 Principals reflexions i propostes recollides en les trobades ..................................................................................................24 - Perfil dels assistents als tallers ..............................................................................................................................................26 - La mirada dels més petits ......................................................................................................................................................29 - La mirada dels més grans.......................................................................................................................................................35 2.2 Com percebem els boscos ........................................................................................................................................................36 - Perfil dels participants............................................................................................................................................................39 - Què hi fem avui al bosc...........................................................................................................................................................41 - Què és el què es valora més del paisatge de Sant Mateu de Bages, Navàs i Fonollosa .....................................................42 - Què és el què es valora menys del paisatge de Sant Mateu de Bages, Navàs i Fonollosa .................................................43 2.3 El futur que ens imaginem i que desitgem ............................................................................................................................ 46 3. DEFININT LA XARXA PLEGADES ................................................................................................................................ 48 3.1 Els punts de referència de la Xarxa Agroforestal ....................................................................................................................50 3.2 Proposta interpretativa “ Au Fènix...........................................................................................................................................52 3.3 Enxarxats - Projectes i recursos existens al territori amb qui relacionar-se ........................................................................54 4. EL PLA D’ACCIÓ ......................................................................................................................................................... 68 Línia estratègica 1: Foment de la pedagogia territorial i integració dels eixos de la xarxa en programes i serveis educatius existents .................70 Línia estratègica 2: Integració del discurs de la xarxa en productes i serveis turístics ............................................................... 77 Línia estratègica 3: Promoció del discurs de la xarxa des de l’agenda d’actes populars ............................................................ 86 Línia estratègica 4: Creació de valor afegit del producte local ..................................................................................................... 94 Línia estratègica 5: Desplegament del Projecte Interpretatiu de la Xarxa Agroforestal............................................................ 96 Línia estratègica 6: Creació d’estructures de governança i coordinació entre actors ................................................................101 ANNEXOS ..............................................................................................................................................................107 1. Proposta interpretativa “Au Fènix” 2. Exposició dels oficis del bosc 3. Relat històric del Paisatge Agroforestal 4. Mapes de recursos Equip tècnic: L’ARADA, CREATIVITAT SOCIAL, sccl Marina Vilaseca Cristina Espejo Marta Viladés www.larada.coop | 672 49 12 23 | info@larada.coop 3

4

SOBRE EL PROJECTE

Enguany neix la Xarxa de promoció del paisatge Agroforestal de Sant Mateu del Bages, Navàs i Fonollosa, impulsada pels tres ajuntaments i cofinançada per la Diputació de Barcelona.

Els tres municipis comparteixen un paisatge i una història al voltant dels boscos que es materialitza en un patrimoni cultural i agroforestal singular, marcat sobretot pels grans incendis de 1994 i 1998. El projecte Xarxa de promoció del paisatge Agroforestal vol ser un espai de reflexió, debat i de generació de propostes per promoure

un projecte interpretatiu del paisatge que promogui el territori en la seva vessant més integral, tenint en compte la cultura i la memòria popular (el saber local com a patrimoni immaterial) amb els usos actuals i el saber fer de la gent del territori.

La feina feta fins l’actualitat des dels diferents pobles, juntament amb la necessitat de crear un espai de reconeixement de diferents discursos i posicionaments, fa que sigui necessàri la creació d’una xarxa de referència des d’on s’ofereixin serveis culturals, pedagògics i relacionats amb la recerca que es basi en un discurs integral del paisatge,que incorpori la dimensió comunitària, identitària, vivencial, que relacioni l’estat dels boscos i de l’espai agroforestal amb el què passa fora seu (sigui a nivell de consum, o a nivell de conjuntura socioeconòmica).

El projecte vol visibilitzar i promoure els recursos comunitaris relacionats amb el paisatge (especialment el forestal), i construir un discurs que permeti posicionar el territori com a referent a nivell català de la interpretació i promoció de la cultura popular associada als boscos catalans, així com de la seva evolució fins l’actualitat. A mitjà termini el projecte preveu que es complementi amb un projecte interpretatiu dels espais de la xarxa, a través de recursos audiovisuals i exposicions fixes i temporals, així com un programa cultural. Definir les activitats i els objectes d’aquestes és part del projecte que presentem.

A continuació es presenta l’informe final del projecte, estructurat amb cinc grans parts; els marcs i contexts teòrics d’interpretació, els resultats del procés participatiu-deliberatiu, la proposta interpretativa (amb el discurs consensuat), i les propostes d’actuacions per desplegar-la.

5

OBJECTIUS I RESULTATS ESPERATS

OBJECTIUS GENERALS

RESULTATS ESPERATS

[1] Creació d’una xarxa d’espais físics i virtuals que permeti promoure el paisatge agroforestal dels pobles de Sant Mateu, Fonollosa i Navàs (zona de Castelladral, Vall d’Hortons i Palà de Torruella) en concret, i en general de la història dels boscos de la Catalunya Central (afectada per dos grans incendis forestals), oferint serveis pedagògics, de recerca i culturals d’interpretació i sensibilització, que alhora permetin promoure el producte local, artesà i forestal del territori.

[1] Desenvolupar productes i serveis culturals de pedagogia territorial que es centralitzin en espais socials, preferentment en desús o buits.

[2] Creació i foment d’estratègies d’activitat econòmica relacionades amb el paisatge i els seus valors culturals, patrimonials i ecològics, incloent el producte local i artesà, des de la implicació del teixit local tant en la creació com en l’articulació d’iniciatives amb aquest objectiu.

Navàs 6

[2] Identificació i articulació d’agents, recursos i iniciatives per a l’activació econòmica del territori.

[3] Consens i desenvolupament d’estratègies i accions (prioritzades en un full de ruta) per a la promoció econòmica de Sant Mateu fins 2028.

EL CAMÍ RECORREGUT FINS ARA El projecte s’inicia el novembre del 2017 i finalitza el juny del 2018. Durant aquests mesos s’han fet diferents activitats:

Relació d’activitats fetes: [1] Desembre - març. Entrevistes d’història de vida, a persones clau.

Recerca de fons documentals per a la construcció del relat històric i memorístic. Elaboració de cartografia d’evolució del paisatge agroforestal dels pobles de la xarxa des de principis de segle XX fins a l’actualitat.

[2] Desembre - Exposició Boscos i inici de la seva itinerància a Navàs i Castelltallat.

[3] Gener - Taller adreçat a joves, al casal Txutxuà, i a adults.

[4] Maig-juny- Tallers veïnals.

El projecte ha iniciat un procés obert de deliberació i acció per divulgar diferents aspectes sobre el paisatge agroforestal de Navàs, Sant Mateu de Bages i Fonollosa.

[5] Juny- Anàlisi dels resultats i enquesta de percepció dels boscos de la Catalunya Central. Recerca entorn diferents aproximacions i interpretacions del paisatge.

Aquesta primera fase finalitza amb els següents resultats: [1] Consens d’un discurs interpretatiu amb el veïnat i agents implicats, especialment el sector turístic, cultural i la pagesia.

[2] Projecte d’interpretació de la Xarxa, amb un pla d’accions per desenvolupar fins al 2028.

[3] Projecte interpretatiu de la primera fase, desenvolupant punts d’interpretació.

[4] Elaboració d’un relat històric i crític sobre l’evolució del paisatge agroforestal de la Catalunya Central, en clau de present i futur.

[5] Producció d’una exposició sobre els oficis del bosc i la seva evolució.

[6] Creació d’un mapa interpretatiu amb els principals recursos.

[6] Juny- Disseny i proposta d’interpretació de la Xarxa, i concreció de la primera fase d’execució.

Què entenem per paisatge agroforestal? El paisatge que veiem des de la finestra o quan ens atansem a molts pobles rurals de Catalunya: aquell format per un mosaic entre camps de conreu, masies, pobles i bosc.

Valls de Torroella 7

ANTECEDENTS I MOTIVACIÓ

S

ant Mateu de Bages, i en concret la Serra de Castelltallat, era coneguda (fins l’afectació dels grans incendis del 1994 i 1998) com a la massa contínua de bosc més important de la província de Barcelona. La cultura local està fortament arrelada al treball forestal i pagès, que ha patit grans canvis al llarg del segle XX, fruit de la incorporació dels combustibles fòssils i la desaparició dels dendrocombustibles (Boada, 2002), de la mecanització del camp, i , més endavant, de possibles efectes del canvi climàtic. Aquests canvis responen a canvis de relació entre la població urbana i rural i afecten a l’estructura i qualitat del paisatge, al desenvolupament , conservació i visibilització del seus recursos tangibles i intangibles, i al risc davant de pertorbacions com els grans incendis forestals, que arriben a la dècada dels anys noranta del segle passat, amb un bosc que ja no es treballa tant i que és molt més espès, en un context rural que ha perdut diversitat ( i amb ell activitats del bosc que disminueixen la càrrega de combustible i aporten estabilitat a l’economia familiar, com els ramats).

ment els grans focs del 1994 i 1998 no trigarien a causar estralls en el turisme rural molt ben posicionat a nivell català i que esdevenia un important complement de la renda i diversificació agrària.

A partir dels anys cinquanta del segle passat, amb la crisi forestal i agrària, s’accentuaren les diferències entre dues realitats: una societat i economia agrària i forestal, i una realitat més comercial i industrial (Valls de Torroella).

A partir dels anys vuitanta l’extensa àrea rural de Sant Mateu de Bages comença a patir una important crisi agrària i forestal (agreujada de forma determinant per l’afectació de gran part de la superfície – el 62 %- pels grans incendis forestals del 1994 i del 1998). Navàs, Callús i Fonollosa van ser castigats també pel gran incendi del 1994. La dècada del 1990 alberga un segon punt d’inflexió important pel municipi, la declaració del PEIN Serra de Castelltallat (descrit com un dels més importants de la província de Barcelona en quan a continuïtat i qualitat ecològica) que va anar acompanyat de la promoció de diverses iniciatives de turisme rural emmarcades sota la marca ‘Serra de Castelltallat’. Malaurada-

Arran d’aquesta complexitat des del 2014 ( i en col·laboració amb recerques del departament de l’ICTA UAB) via l’ajuntament de Sant Mateu de Bages i l’ADF Amics del Bosc Bages-Anoia, s’han dut a terme diferents projectes de recuperació i interpretació del pasiatge forestal de Castelltallat.

Complementar aquest arxiu amb els pobles de Fonollosa i Navàs, i Sant Mateu de Bages permetrà disposar d’un arxiu molt important relacionat amb la història i patrimoni associat als boscos, ha ser un espai important per a investigadors (fins l’actualitat es disposen de més de 150 hores de gravació d’entrevistes i més de 300 fotografies), i de creativitat per producte cultural i de valor intangible del producte agrari i forestal.

8

Tots aquests canvis i aquesta davallada ‘ invisible ‘ de la cultura forestal és paral·lela a una cada vegada més nombrosa i complexa diversitat d’usuaris del bosc (excursionistes, visitants, ...), que inclou, sobretot arran dels Grans incendis forestals dels 90’s, també al món acadèmic amb recerques d’ecologia forestal i d’ecologia del foc. A aquesta complexitat s’hi afegeixen una gran diversitat de posicionaments sociopolítics entorn els valors del patrimoni agroforestal que poden construir-se des del territori o des de fora, des de tesis conservacionistes fins d’aprofitament insostenible dels recursos naturals, però que en molts casos poden liderar moviments socials i un important debat públic sobre la gestió i ús de l’espai agroforestal de Catalunya, debats que sovint contraposen el saber local amb el saber abstracte.

La feina feta fins l’actualitat, l’aval acadèmic dels resultats i bona rebuda per part dels participants, juntament amb la necessitat de crear un espai de

reconeixement de diferents discursos i posicionaments, fa que sigui necessari la creació d’una xarxa de referència des d’on s’ofereixin serveis culturals, pedagògics i relacionats amb al recerca que es basi en un discurs integral del paisatge,que incorpori la dimensió comunitària i identitària, vivencial, que relacioni l’estat dels boscos i de l’espai agroforestal amb el què passa fora seu (sigui a nivell de consum, o a nivell de conjuntura socioeconòmica).

El projecte vol visibilitzar i promoure els recursos comunitaris relacionats amb el paisatge (especialment el forestal), i construir un discurs que permeti posicionar el territori com a referent a nivell català de la interpretació i promoció de la cultura popular associada als boscos catalans, així com de la seva evolució fins l’actualitat. A mitjà termini el projecte preveu que es complementi amb un projecte interpretatiu dels espais de la xarxa, a través de recursos audiovisuals i exposicions fixes i temporals, així com un programa cultural. Definir les activitats i els objectes d’aquestes és part del projecte que presentem.

El patrimoni immaterial, el recurs cultural i identitari, esdevindrà amb aquest procés l’actiu des d’on promocionar activitats econòmiques, així com per adaptar estratègies de les activitats existents, des de restauració, allotjaments rurals, cooperatives i comerços de producte local, a empreses i activitats associades a l’entorn natural o històric del territori.

Un projecte d’aquestes característiques però cal que no es limiti a l’àmbit municipal i incorpori territori amb qui té relació natural i coherència paisatgística. Existeix una dinàmica social que aglutina als tres municipis, i també relacions econòmiques, culturals que doten a la zona d’una coherència territorial que és l’objecte de la planificació estratègica. Aquest és el cas de Navàs i Fonollosa, que participen també en el projecte i que foren afectats també pel gran incendi del 1994.

1. MARCS O CONTEXTS TEÒRICS D’INTERPRETACIÓ

L

a Xarxa Agroforestal vol interpretar el paisatge d’un territori, conformat per tres municipis, que esdevé peculiar per la seva història ambiental, amb una important tradició pagesa i forestal, que pateix grans canvis al llarg del segle XX que són indissociables del context socioeconòmic i polític regional i català, que perd fins a una vintena d’oficis directa o indirectament relacionats amb els recursos forestals. De cop els boscos es buides i s’atapeeixen, i s’enverdeixen, es declaren espais protegits, emergeix l’excursionisme, i a la dècada dels noranta, es cremen per dos dels grans incendis forestals més importants de Catalunya, el del 1994 i el del 1998.

El principal objectiu interpretatiu és mostrar aquesta complexitat, introduir com han evolucionat les relacions entre un territori rural que oferia recursos energètics, constructius i alimentaris, i un territori urbà limítrof que els demandava. I de com han anat canviant aquestes relacions fins a un moment on el territori (concebut com a paisatge) és consumit com a bé de lliure accés i alhora com a actiu turístic per una societat d’oci en un moment on l’empatia territorial, la percepció i contracte social amb la pagesia o el «paisatge rural» és totalment diferent al de principis de segle.

Davant d’aquesta complexitat el projecte es basa en una interpretació del paisatge com a quelcom multidimensional, multitemporal, complex i dinàmic.

Identifiquem sis grans marcs teòrics o contextos interpretatius: 1. El paisatge com a concepte complexe i que genera conflictes d’apropiació.

2. La història ambiental, socioecologia i canvi global.

3. La percepció del risc d’incendis o de desaparició de paisatge 4. El conflicte entre la recuperació poblacional a través de l’increment de l’habitatge disponible i les polítiques públiques 5. El paisatge que es disfruta-consumeix com a bé de lliure accés, s’ofereix com a bé comunal i es gestiona com a bé col·lectiu.

9

1.1 El paisatge com a concepte complexe i que genera conflictes d’apropiació.

E

El terme paisatge apareix en les diferents llengües europees (del segle XVI al XVIII segons els casos), només hi havia un sentit per entendre’l, l’artístic: “un paisatge” sols anomenava una obra pictòrica que representava una vista del país, més o menys figuratiu, més o menys carregat de símbols introduïts per l’artista. A l’actualitat, per obra de la propaganda massiva dels valors estètics i higiènics del gaudi de la natura. En alemany landschaft apareix al segle XI però només designa una demarcació territorial. Berque remarca: “A diferència de les llengües europees, en xinès existeixen nombrosos mots per dir “paisatge”: shanshui, fengjing, fengguang, qingjing, etc, fet que testimonia que la civilització xinesa ha estat la més integralment paisatgista (paysagère) de la història. Integralment, significa que la Xina, contràriament a Europa, no ha discriminat la natura del físic de la del pintor o el poeta, ni tampoc de la religió. El paisatge, per ells, va restar cosmofànic, i tant aviat com el s. IV els poetes ja havien desenvolupat una manera d’apreciar la natura en sí mateixa. (...) Efectivament, a la Xina són més els poetes que els pintors, però això diu menys que a casa nostra, ja que allà cal·lígrafs, pintors i poetes són gent del mateix pinzell, i fins i tot la mateixa persona en certs casos famosos.” (Berque 2000: 163).

A casa nostra el concepte de paisatge és introduït progressivament pel món de l’excursionisme, que inicialment podia tenir un caràcter més d’explorador, i progressivament es transforma amb un caràcter més del gaudir, el de la cerca d’un territori agradable, positivitzat (a nivell artístic) que atorga calma (principalment des de la societat d’oci), construint-se així, progressivament, uns valors que no es fonamenten en els valors o dimensions del lloc viscut, sinó en el lloc desitjat, que és construït i guiat per uns objectius centralistes i etnocèntrics construïts principalment des de la voluntat de mantenir uns paisatges per gaudir.

10

Marc Augé (2008), entre altres autors, diferencia el concepte d’espai geogràfic del concepte de lloc. Segons ell, el lloc és un espai on es pot llegir alguna cosa sobre la identitat col·lectiva, les relacions dels individus amb ella i amb la història a la qual pertanyen. Per tant, en aquest sentit, el lloc no és una entitat física sinó que s’ha d’entendre com una construcció simbòlica, es a dir, un espai retòric amb un codi que podem llegir, interpretar i compartir. Els llocs estan vinculats a un relat, entès com una estructura discursiva que explica el que son o pretenen ser. Els llocs projecten significats a través dels objectes que en formen part i, en un sentit invers, n’absorbeixen de nous a partir d’esdeveniments que s’encasten en la memòria col·lectiva. En conseqüència, un lloc, com a entitat simbòlica, esta perpètuament en construcció. No existeix el lloc com un espai singular, circumscrit a límits, dins dels quals els individus i la societat s’expressen i es reflecteixen per sempre. Aquesta idea no es correspon amb la realitat, tot i que no és incompatible amb el fet que qualsevol grup humà intenti convertir l’espai que ocupa temporalment en el seu territori. La dimensió del lloc, entès com a entitat territorial, te una vessant econòmica (delimitació de funcions), una social (delimitació de l’espai públic) i un altre de relacional (normes de convivència i regles d’usos). Però la seva consideració com a lloc valuós, que posseeix de manera permanent una carrega afectiva i justifica per a tothom una determinada forma de vida, l’atorgà només la dimensió simbòlica adquirida amb el pas del temps, es a dir, després d’un llarg procés de consolidació de la memòria col·lectiva i de la seva transformació en memòria històrica.

En els darrers anys , acompanyat de l’ecologia del paisatge, la geografia, i la nova percepció del món rural, el paisatge desitjat, que inicialment era gairebé purament forestal o homogeni (per exemple un desert), evoluciona i incorpora també la diversitat de tons, com el què ens aporta el paisatge

agroforestal. Aquesta diversitat de tons està íntimament relacionada amb l’ús popular i social dels recursos naturals, i en essència la pagesia. La pagesia és la mà del pintor que dibuixa uns paisatges que ara són reconeguts no només pel seu valor estètic (que també canvia i es diversifica, admet ja el paisatge agroforestal), sinó també per les seves funcions ambientals i culturals, les anomenades externalitats positives, que primerament, i a partir de la Declaració de Río -1992-, es basen en el bosc i progressivament incorporen el paisatge agroforestal, potser a partir de la incorporació de l’Agenda 2000 a la PAC – que substitueix desenvolupament agrari per desenvolupament rural-.

Possiblement així és com neixen les tesis conservacionistes i és on comencen a divergir els significats que se li atorguen al terme “paisatge”, cada vegada més reivindicat i present en marques, campanyes i eslògans territorials. En aquest context, i en paraules de Xavi Farré, “el capital reclama i els polítics exclamen, l’enorme valor del paisatge” , i per tant es mercantilitza, es crea un mercadal, entès en tant que “llibertat de negoci limitada i vigilada pel poder en un terreny acotat”. Del mercadal en deriva (Farré 2002) la “mercadalització», tant del medi com dels paisatges que el representen, un procés que esdevé quan la penetració del capitalisme ja està consolidada, i que és paral·lel a la urbanització física del medi i a la legislació dels modes de vida possibles.

Rogers (1997) parla d’un procés d’artialització del paisatge, però els estudis i la realitat sobre el terreny, demostren que aquest “mode de mirar” és desbordat constantment, sobre el terreny, pels “modes d’habitar”, que són teixits sobre la trama d’una relació afectiva de les persones amb l’entorn. La trama respon a molts tipus de representacions espacials, no només a la del paisatge artialitzat (Bonin, 2000). Per això és més útil parlar de “formalització”, in visu i in situ, com proposa Roger,concepte que sí que pot ser extrapolat a

[1] Joan Nogué i Font · el paisatge, entre el subjecte i l’objecte · discurs de recepció com a membre numerari · institut d’estudis catalans · secció de filosofia i ciències socials, 2017

d’altres contexts no tan influenciats per la transformació artística, perquè la política, l’economia i l’ordre social també entren en les construccions culturals (o àmbits) formalitzats en l’entorn. Un exemple màxim el dóna Roma descrivint el Mount Rushmore, on s’han esculpit les cares dels primers quatre presidents dels Estats Units, una formalització in situ tan radical, que és més un homenatge que un paisatge (Roma, 2000). Ara bé: humanament és difícil no observar quatre rostres, però si no sabem qui són, no ens dirà res de simbologia política.

La divergència entre el significat i la percepció de la potencialitat significant del paisatge per una comunitat genera, doncs, conflictes d’apropiació ” (Berque, Conan et at 1999: 51), que s’originen en les paradoxes de la incomprensió, en la realitat que des d’un mateix punt físic d’observació poden mantenir-se diferents punts de vista. Quan el pagès es mostra perplex, davant de les exclamacions de bellesa paisatgística dels visitants, aquests, al seu torn, també quedaran perplexos: “No saben apreciar el que tenen”.

Yi-Fu Tuan, 1998, recorda que tot neix de la capacitat d’imaginar, amb la que prenem una distància i oblidem que a la fi, animals som i hem de menjar: però sembla menys una necessitat biològica si està cuinat, elaborat, oblidat que s’ha mort un animal per arribar al filet mignon, i encara ens tornem a escapar del filet amb la forquilla o altres estris... Des d’aquest punt de vista, el paisatge cal prendre’l com un producte de les cultures complexes. En anomenar-lo, apel·len a la imaginació: pot trobar-se, si es sap buscar, un plaer estètic. Així ens escapem de la visió primària —diguem-ne així— que l’home animal ja portaria amb ell des de la seua aparició com a Homo sapiens: ja que segons la tesi de Jay Appleton (Yi-Fu Tuan 1998: 248), les vistes panoràmiques ens obliguen a plantejar les preguntes més essencials de l’existència (si imaginem l’humanitat quan no regnava entre les espècies

animals) que són: ‘hi ha refugi? aigua, aliment, caça? per on travessar aquest terreny? hi sóc vulnerable, o és segur?’

El paisatge és lluny d’això; però hi té una relació: un altre animal usaria el seu olfacte per a respondre les preguntes; l’home, l’animal de fina vista i gran capacitat d’associació mental, usaria de ben antic els punts d’observació per avaluar el medi. Quan aquest està completament subjugat a la cultura, dóna aliment, refugi, i és segur, llavors la tensió entre l’animal i el cultural es relaxa, i la imaginació s’escapa, i en fa un paisatge. La relaxació, l’escapisme, i la realitat del paisatge, que no té una bellesa localitzable però tampoc del tot abstracta, tot plegat pot assemblar-se a la música, per on s’escapa un pastor a qui el ramat no dóna feina: xiulant música, doncs, s’escapa, per la imaginació, materialitzant una certa bellesa que portem amb nosaltres i ens permet evadir-nos.(Xavi Farré, 2014).

Els significats que se li atorga al paisatge depenen del tipus de subjecte que el defineix. Sovint els discursos que no focalitzen l’anàlisi en com són viscuts els paisatges, redueixen el seu anàlisi a factors immòbils (físics, estètics, ecosistèmics i ecològics, i, segons quines perspectives, també culturals), on el paisatge es percep com a continent.

Malgrat cada vegada més s’incorpora l’anàlisi del seu contingut (sigui els valors paisatgístics i ambientals, com culturals-memorístics i de coneixement local), molts anàlisis actuals (acadèmics, públics i socials) no incorporen tota la complexitat del concepte, tant en termes de dinamisme i caràcter relacional, com de diversitat de significats i significants.

Fa més de trenta anys que la psicologia ambiental i la geografia de la percepció i del comportament, i més endavant la geografia humanística, ens introdueixen diferents conceptes com el sentit del lloc, l’espai viscut o l’experiència del paisatge . Existeix una relació subjectiva amb el paisatge que esdevé intersubjectiva en la mesura que vivim en comunitat, (Nogué,2017).

És així com es construeix la dimensió i significat col·lectiu del paisatge, que dependrà i s’expressarà segons uns contextos culturals i comunitaris determinats. [1] Cada vegada és més acceptat que el paisatge és alhora significat i significant. Però aquest anàlisi relacional es troba limitant en la mesura que percep als subjectes del paisatge (la comunitat), com a objectes, receptacles d’uns valors i forces que configuren un paisatge que es vol conservar perquè alberga uns determinats valors naturals i culturals. Des d’aquest punt de vista en els darrers anys han emergit diferents programes i polítiques de conservació dels paisatges ètnics i històrics però poc sovint duen associats voluntats de conservar més enllà de l’status quo, i alguns poden estar associats a un caràcter utilitarista de la conservació de l’entorn cultural (per exemple, per a conservar una biodiversitat determinada o conservar la capacitat d’embornals dels boscos que permetria un cert continuisme del model socioeconòmic que ha produït el canvi global). En el confinament del territori o paisatge com a objecte de conservació, o inclús de programes de promoció, s’hi pot amagar una no volguda (conscient o inconscient) promoció de la llibertat comunitària per a la gestió del seu entorn i futur. És així com aflora la dimensió ètica del paisatge que ha de formar part de la reconstrucció del com s’entén el paisatge i com s’hi intervé. Aquesta realitat és afavorida pel relativament nou procés de mercantilització del territori i de les identitats. Paradoxalment precisament el màrqueting territorial ha contribuït en fer aflorar la dimensió emocional del paisatge, que ha començat a incidir en la construcció social (en termes generals) del paisatge.

Tant la geografia humanística, la geografia de les emocions i la geografia geopolítica, obren una escletxa en el confinament del concepte de paisatge i hi incorporen el caràcter dinàmic, metabòlic. Signifiquen també una 11

oportunitat perquè s’analitzin més detingudament les variables intangibles del paisatge i els mecanismes que han de permetre la preservació dels seus múltiples valors i forces internes perquè el paisatge es vagi transformant.

Però el paisatge no només és metabòlic, dinàmic, ni fruit d’un constructivisme social erràtic, sense enclavaments als recursos naturals. En els darrers anys aquesta visió humanística del paisatge s’ha completat amb el terme mediança. La mediança d’una comarca o país podria ser la seva idiosincràsia o temperament col·lectiu: la mirada dels habitants de la contrada sobre el seu entorn. No prendre societat o entorn des de fora, com objectes mesurables, sinó per dintre, per entendre com pot tenir sentit, i caracteritzar aquest sentit.

“Definir la mediança com “el moment estructural de l’existència humana”, és dir en efecte que hi ha en aquesta una potència de moviment, com n’hi ha en el que la Física nomena per exemple “moment de força”, “moment cinètic” (ídem: 126).

El paisatge no és una simple representació subjectiva del món, perquè està en moviment, és trajectiu. Alguns autor com Berque, i a casa nostra el Francesc Roma o Xavi Farré, han promogut el concepte de mediança perquè ens ajudin a definir els paisatges, incorporant la importància simbòlica, el seu metabolisme, la seva trajectivitat, la relació objectiva i subjectiva entre el veïnat i el com es percep, socialment, l’entorn social i físic. Berque (2000) diu que el paisatge abans de res s’ha d’entendre com a categoria històrica, anacrònica. És cronocèntric i etnocèntric. I també anacrònic, perquè es creu que el paisatge artialitzat modern (és a dir, aquella aproximació al paisatge des de l’art, des de l’estètica) és a la mirada de la civilització romana (per exemple), que no disposava pas del nom paisatge.

Berque parla també de geogrames. Els geogrames són motius, sovint identificats per un topònim, un lloc, que posen de manifest un sentit accessible a la consciència humana, el de la coresia del nostre món (lògica del predicat) 12

i una dimensió pròpia a la terra, amagada en la seva topicitat (lògica de l’objecte). Són formes del nostre entorn que percebem conscientment, i hi ha mòbils inconscients que ens hi guien i ens el fan ordenar en un cert sentit (Berque 2000: 149).

Les cultures antigues, ni tampoc els pagesos o veïns de la comunitat rural (almenys fins fa poques dècades) no ens les imaginem dient « quin paisatge més bonic que tinc». El què succeeix és que un cop manifestada la visió paisatgística, la societat la utilitza per integrar-hi el passat històric, i per tant es refereix també al passat no viscut, i en la mesura que no viscut esdevé metafòric, sigui individual o col·lectiu.

La complexitat del paisatge determina que també ho hagi de ser l’anàlisi dels impactes en el paisatge. No obstant sovint el seu anàlisi es limita en els impactes físics i en el patrimoni cultural. La transformació aguda del paisatge també debilita la relació de la població amb el seu entorn, i determina un empobriment i pèrdua del seu contingut simbòlic, i modifica el sentiment de pertinença a un lloc. Per tant, els canvis paisatgístics que ens depara el canvi global tenen un efecte sobre la capacitat de reproducció social i cultural que cal reconèixer i estudiar. És fonamental que el debat del canvi climàtic introdueixi altres perspectives en l’anàlisi del paisatge, i incorpori la valoració dels impactes culturals, ètics i polítics.

La incorporació d’aquests punts de vista hauria de permetre diversificar els enfocaments del debat acadèmic i polític, i això requereix de consensuar metodologies d’anàlisis (Andersen & Smith, 2001). Aquesta integració hauria de construïr-se des del paisatge com a ‘allò viscut’, i per tant requereix d’un enfocament endògen. L’adopció d’aquest enfocament possiblement ajudi a percebre el paisatge de la seva naturalesa complexa. Només així es podrà avançar en la complexització del concepte ‘paisatge’ des d’una visió que

integri diferents disciplines.

Finalment cal mencionar la importància que s’atorga al paisatge (entès des d’un paradigma integral- paisatge social, cultural i natural). El caràcter transversal i el simbolisme tan intens del paisatge, el fa plausible com a vector de canvi i motor del procés de potenciació comunitària que és en el què es basa la intervenció. Potenciar el paisatge i els seus valors és un element nuclear per a la promoció del territori des de la vessant psicològica, organitzacional, comunitària i econòmica.

Treballar des d’aquesta integralitat possibilita la creació de xarxes de col·laboració que aporten sostenibilitat a la intervenció social. La potenciació comunitària es concep com a procés que pretén revertir o millorar situacions d’apatia, alienació ( Seeman, 1959), indefensió apresa (Seligman, 1975), locus extern de control ( Rotter, 1966), o baixa auto eficàcia (Bandura, 1978). En aquest procés la participació implicativa és un requisit indispensable, sempre lligada a l’enfortiment de les capacitats, la identitat social, la conscienciació individual, organitzacional i comunitària, i el compromís dels participants ( Montero 2003). Aquest procés és també un espai d’integració social, doncs al ser un procés centrat en la comunitat local, ha de basar-se en el reconeixement de la diferència dels participants, la reflexió crítica, i un entorn participatiu i obert que ha de ser capaç que aquells qui disposen de menys recursos disposi d’una millor accés i control d’aquests (Perkins & Zimmerman, 1995).

1.2 Percepció del risc d’incendis

T

al com apunta Plana (2011) i aquells qui coneixen el foc forestal, els incendis forestals són un fenomen complet, amb components transversals que visions simplistes sovint obvien. Aquesta complexitat és canviant i per tant, també la percepció del risc i la vulnerabilitat.

Tant les polítiques de prevenció com les d’extinció es veuen obligades a intentar adaptar-se al context canviant de vulnerabilitat, caracteritzat per un augment del perill d’ignició i de propagació, i una manca de cultura del risc i del foc. Per altra banda cada cop és més evident que en la prevenció i extinció d’incendis forestals cal una col·laboració i cooperació entre tots els diferents agents que hi intervenen directa i indirectament, en la prevenció i extinció dels incendis forestals.

Els esforços de col·laboració i cooperació en la prevenció i extinció, si bé han estat prou importants i rellevants darrerament, i en especial després dels grans incendis forestals que afecten la Catalunya Central el 1994 i 1998, sovint es queden a les portes del bosc i es limiten a planificacions estrictes i simplistes de la prevenció, basant-se a pràctiques a curt termini i gran part d’elles limitades a la reducció de la massa combustible del bosc i a la dissuasió de pràctiques de risc immediates.

Segons Saurí (2003), la gestió dels riscos naturals s’ha decantat més per les accions que intenten modificar l’espai biofísic (com el cas de les franges tallafocs) que no pas per les mesures que proven de modificar el comportament humà en relació al fenomen: cultura del risc, capacitat d’autoprotecció i autogestió de l’emergència, etc. No obstant aquesta estratègia de control tecnològic pot incrementar una falsa sensació de seguretat i incrementar encara més les pèrdues perquè no s’evidencia una necessitat de planificació d’estratègies de prevenció a nivell privat, com pot ser el no manteniment de franges de seguretat en urbanitzacions i cases en contacte molt proper als bos-

cos. El grau de coneixement individual dels riscos és un element clau en la percepció del risc, que determina l’adopció activa de pràctiques de prevenció, tant individuals com grupals. Segons Beck (2001), la percepció del risc determina pensament i acció: coneixent els perills, la seva distribució en l’espai i els factors que els provoquen, és més fàcil adoptar mesures conscients per a disminuir els seus efectes adversos.

Cal doncs eixamplar els objectius de la prevenció, complexitzar-los, i en això és fonamental treballar i per millorar la comprensió social del bosc, i de les seves «noves» vulnerabilitats enfront els incendis i incorporar les diferents construccions socials del bosc en les polítiques i campanyes de prevenció.

Treballar per aquesta consciència requereix de reflexionar entorn la vulnerabilitat dels nostres boscos davant del canvi global (la unió del canvi climàtic amb canvis socioeconòmics i culturals ). En les darreres dècades han aparegut nous riscos i noves vulnerabilitats que es relacionen amb un canvi brusc de les funcions socials, econòmiques i ecològiques dels boscos en concret, i de l’entorn rural en general. En el transcurs d’aquest canvi la relació entre societat i paisatge agroforestal s’ha reconstruït. Avui, en plena societat d’oci, ens trobem davant de boscos que tornen a acollir persones però que ho fan amb unes relacions noves (esbarjo, treballs per prevenció d’incendis,visitants que passen de llarg, trànsit rodat, ...). Uns boscos que interactuen amb un entramat territorial que alhora fa aflorar nous riscos, com poden ser els riscos associats al trànsit a vies ràpides o al mateix eix transversal. Tots aquests canvis són paral·lels ( i estretament relacionats) amb un canvi del paisatge agroforestal. L’abandonament del treball del bosc, la pèrdua d’activitat i de diversitat agrària ha fet minvar una característica fonamental dels ecosistemes mediterranis: la resiliència (capacitat de refer-se) a pertorbacions que li atorga el paisatge en mosaic.

La present proposta neix d’una preocupació generalitzada per minimitzar els riscos d’incendis forestals al municipi (va ser la proposta més votada en els pressupostos participatius 2018). Per fer-ho parteix d’una mirada local que ens condueix a una mirada més global , paisatgística i social. Aquesta darrera ha de permetre el reconeixement de noves situacions que ens fan més vulnerables als incendis forestals i que estan lligades a comportaments i planificacions que ni són només actuals, ni afecten només a aquelles relacionades directament amb els boscos, sinó amb la promoció sostenible del territori.

13

Afectació dels incendis del 1986, 1994 i 1998 a Catalunya.

En groc, els municipis on intervé la xarxa.

Un Gran Incendi Forestal (GIF) es coneix com aquell que teòricament està fora de la capacitat d’extinció, ja que el mateix ecosistema no pot absorbir-lo a causa de la seva intensitat de propagació per la longitud de la seva flama o per la intensitat de calor.

L’ecosistema no el pot absorbir ja que, malgrat que ha crescut amb la companyia del foc, no ho ha fet amb focs d’aquestes característiques i magnituds. Els factors que determinen un GIF són diversos: l’elevada

14

longitud de les flames, les altes velocitats de propagació, la presència de foc a les copes dels arbres, o l’afectació sobre una gran superfície (més de 500 hectàrees). A causa de la seva virulència i intensitat, un GIF té la peculiaritat de crear la seva pròpia meteorologia, que es coneix com ambient del foc. En aquestes condicions els focs són devastadors, ja que són molt ràpids i de forta intensitat, difícilment extingibles i amb forta afectació per a la vegetació. Anys més tard s’ha determinat que la causa del gran incendi

del 98 iniciat a Aguilar de Segarra fou el mal estat de les línies elèctriques de FECSA-ENDESA. Per causes naturals o antròpiques, es propaga sense control per terrenys forestals o agrícoles, i s’extingeix. Les característiques de cada fase depenen de les condicions meteorològiques, el relleu i del combustible. L’existència d’un darrer element, la vegetació, depèn directament d’un entorn forestal ben gestionat i, per tant, per un món rural viu.

1.3 El conflicte entre la recuperació poblacional a través de l’increment de l’habitatge disponible i les polítiques públiques COMPATIBILITAT PROMOCIÓ RURAL I PROMOCIÓ DEL PAISATGE l territori rural ha patit diversos èxodes de població, des del principi de segle amb les conseqüències de la crisi de la fil·loxera, als anys cinquanta-seixanta, amb la revolució verda i capitalització del camp, ... En global la s’ha anat perdent població dècada rere dècada, i amb aquestes pèrdues, moltes cases s’han abandonat, i amb ell la pèrdua patrimoni ecològic i cultural, i també masies.

E

La dècada dels 2000 comença a aparèixer una voluntat de reestablir-se de nou al camp, sigui només com a lloc on dormir mentre es treballa a l’àrea metropolitana o Manresa (com és el cas de Fonollosa o Valls), o sigui per iniciar nous projectes laborals, alguns d’ells (tot i que pocs en l’àrea d’estudi) relacionats amb la pagesia. La vida al camp es valora com a més tranquil·la, més “sana” en tots els sentits. Però aquesta voluntat, expressada tant per persones i famílies que no tenen avantpassats als pobles, com per persones joves fills del poble que s’hi volen establir, topa amb la realitat: moltes masies estan en runes, d’altres són de difícil llogar, la compra és complicada, i existeixen limitacions urbanístiques que limiten la ampliació i la nova construcció.

Les Normes Subsidiàries de Planejament del municipi, com en el cas de Sant Mateu, recollint la normativa urbanística del moment, ja van haver de limitar les noves construccions en

Sòl no Urbanitzable, però a partir de La Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, les restriccions de noves construccions i ampliacions es van endurir molt més.

En planejament urbanístic trobem dues grans categories de sòls, el sòl urbà i el sòl no urbanitzable (o dit sòl rústic).

En el sòl no urbanitzable, només són possibles les obres de Conservació o rehabilitació de les Masies o Cases Rurals existents o en runes (que prèviament han d’haver estat catalogades en el Pla Especial del Catàleg de Masies i cases rurals) o a la construcció d’edificacions vinculades a les explotacions agrícoles, ramaderes i forestals, o altres activitats que la normativa urbanística permet en aquest tipus de sòl i limitades a la qualificació urbanística concreta del sòl on es vol ubicar.

En molts pobles i famílies, avui en dia, la figura de l’hereu encara és ben present, present en un món però que té estructures familiars molt diferents a les dels anys seixanta, on en una mateixa família hi podien conviure fins a 4 generacions. L’hereu o pubilla doncs és qui tenen prioritat per establir-se a la masia i continuar l’explotació, però no és tan freqüent compartir casa amb altres generacions ni compartir-les amb germans o germanes, veiem doncs que a partir dels anys cinquanta es comença a necessitat necessitar progressivament més terra però a la inversa, menys persones a treballar. L’estructura familiar de les explotacions agràries es perd, i l’agricultura a temps parcial s’incrementa. I cada vegada hi ha més aquelles persones que volen viure als

pobles i que no cada cop es dediquen menys a l’agricultura. A les limitacions urbanístiques de l’increment d’habitatges rurals, permanents, s’hi afegeix la limitació de que per llei d’unitats mínimes de conreu, del 1983, que una propietat rústica (pertinentment registrada al registre de la Propietat) no es pot dividir o comprar amb una superfície inferior a la denominada unitat mínima de conreu, que és estipulada segons el conreu i l’activitat agrària de l’any en curs, i que la mateixa llei estipula per a cada municipi de Catalunya.

Aquesta demanda d’habitatge topa amb una realitat, on per una banda existeixen moltes masies en runes, que es poden rehabilitar sempre que estiguin incloses en el catàleg de masies de l’ordenació municipal, rehabilitació que acostuma a ser molt cara, i per l’altre banda no és possible fer noves construccions si no desenvolupes una activitat agrícola o ramadera. Paradoxalment el què la llei d’urbanisme si que permet és que equipaments relacionats amb l’activitat ramadera i agrícola en desús (corrals o coberts, per exemple) siguin rehabilitats i reconvertits sempre que estiguin destinat al turisme rural.

Gran part de les masies de la zona rural daten dels anys 1000, en època de repoblament, i tenen un valor arquitectònic important. Aquest fet, afegit a les limitacions de les ampliacions que estableix la legislació urbanística, alenteixen o fan desistir d’establir-se al poble a gent que així ho desitjava.

15

PRINCIPALS INSTRUMENTS D’ORDENACIÓ TERRITORIAL

EL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS (PTPCC): Necessitat d’una planificació del territori des de processos participatius i de governança. Consensuar amb el veïnat és imprescindible i fonamental, especialment en zones rurals.

T

otes aquestes limitacions, que fins el 2008 depenien tan sols del planejament municipal, s’accentuen quan el 2008 s’aprova el PTPCC. Aquest és un instrument que ordena grans regions de Catalunya, i en aquest cas, tot el sòl de les comarques centrals.

Amb el PTPCC aprovat tota la legislació urbanística municipal s’hi ha d’adaptar. Tot i la bona predisposició en que una ordenació del territori d’aquestes magnituds fos consensuada amb la gent del territori, els resultats de la norma va agafar per sorpresa a molts veïns i pobles, un cop aprovada, quan se’ls hi va comunicar.

El Pla classifica el sòl de les comarques del Solsonès, Bages, Anoia, Berguedà i Osona, segons l’ús actual i segons els usos potencials. Incorpora per tant un posicionament enfront com un territori i els seus pobles es podran desenvolupar en un futur a nivell de construcció.

El pla entén per espais oberts aquells des d’on es vetllen els següents objectius:

E

•

Afavorir la diversitat del territori, mantenint la referència de la seva matriu biofísica

•

Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori

•

Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic

•

Moderar el consum de sòl

•

El Pla estructura el sistema d’espais oberts amb tres tipus bàsics de sòl segons el grau de protecció que els atorga en front a les transformacions:

•

Els de protecció especial. Són zones amb valor natural i estratègics per la connexió ecològica d’espais amb valors naturals a nivell de Catalunya, inclou també els PEINS i Natura 2000.

Inclou també sòls de valor forestal.

•

Els de protecció territorial. Contenen sòls d’alt valor agrícola, d’interès agrari o paisatgístic (inclouen paisatges significatius i amb poder indentitari)

•

Els de protecció preventiva , que són els què no tenen ni protecció especial ni territorial.

n els sòls de protecció especial existeix una limitació important en les possibilitats de construcció d’habitatge, i també per a establir petita industria rural en construccions agràries, perquè són considerades industria i per tant prohibides en aquest tipus de sòl.

El pla territorial identifica Castelltallat com a zona important i estructural, com a eix orogràfic important. Es considera estratègic també per aquest fet, tot i que aquesta consideració no li determina legislació pròpia, però sí una importància en l’articulació del discurs territorial a nivell de Catalunya.

16

Mapes: A sobre, Principals eixos estructurants del territori.

A sota, zones de protecció especial. Font: PTPCC.

SÒLS DE VALOR FORESTAL

E

l pla identifica també sòls de valor forestal, que estan inclosos dins dels sòls de protecció especial. El Pla preveu l’increment de les zones forestals i en reconeix tant sols els valors ecològics, a nivell de biodiversitat però també d’externalitats positives: contribueix també a millorar el funcionament del cicle de l’aigua a la biosfera, per tal com el bosc actua com a sistema que reté el curs de les aigües, redueix els processos d’erosió de sòl fent possible l’assentament hidrogràfic en els terrenys de muntanya, evita la pèrdua prematura al mar de les aigües de pluja i la reté en els diferents aqüífers, la captació de CO2 i alliberació d’oxigen..

El Pla identifica zones d’interès basant-se en la vulnerabilitat dels boscos existents (amb molta pendent per exemple), i boscos de qualitats pròpies i en risc com són els boscos de ribera.

El PTPCC fa pràcticament impossible que es puguin fer construccions ramaderes, aquesta xifra ascendeix al 80% del municipi en el cas de Sant Mateu de Bages . El Pla Territorial Parcial de les Comarques centrals (PTPCC), aprovat en data 16/09/2008 pel Govern de Catalunya, cataloga la major part dels terrenys de Sant Mateu de Bages, com a “sol de protecció especial”, atès que considera que pels seus valors naturals han d’integrar una xarxa permanent i contínua d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat. En aquests terrenys s’hi prohibeix les edificacions motivades per formes intensives d’explotacions agrícoles i ramaderes, si hi ha alternatives raonables d’ubicació en sòl de protecció preventiva.

unes 8.000 Ha. dins de l’anomenada “Matriu Forestal com a boscos i boscos protectors”. En aquest terrenys només es pot mantenir l’activitat agrícola, realitzar aprofitaments ramaders extensius i usos de lleure o turisme rural. En aquesta matriu la normativa prohibeix específicament per una banda les explotacions ramaderes de caràcter industrial i per una altre les construccions de nova planta i la rehabilitació i reconstrucció d’edificis abandonats o enrunats, que no obeeixin a les necessitats de l’ús silvícola principal.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA DE BAGES

LA LLEI D’ESPAIS AGRARIS

P

C

er una altra banda el Pla Director urbanístic del Pla de Bages (PDU), aprovat en data 28/09/2006 pel Govern de Catalunya, encara és més restrictiu. En el cas de Sant Mateu de Bages, de les 10.270 Ha. de Sòl no Urbanitzable que té el municipi, inclou

atalunya té 3,2 milions d’hectàrees de superfície de les qual el 21,6% són conreus de regadiu i de secà, el 7% són pastures i el 64% és forestal.

Alhora, segons el Mapa d’Hàbitats de Catalunya, hi ha 45.000 hectàrees de conreus abandonats, el que suposa

l’1,4% de superfície catalana. Davant d’aquesta realitat, i amb la voluntat de donar un impuls a la pagesia sostenible i a la sobirania alimentària, els darrers anys la Generalitat de Catalunya ha impulsat la redacció de la futur nova llei d’espais agraris.

En ella es reconeix la “que la multifuncionalitat i la sostenibilitat de l’activitat agrària vénen donades per la capacitat d’assegurar satisfactòriament el vincle entre la producció, la qualitat i la seguretat alimentària, l’equilibri territorial i la preservació del món rural i els seus habitants, el manteniment del paisatge i el respecte per les condicions mediambientals i la conservació de la biodiversitat; així com la seva contribució a la mitigació del canvi climàtic”.

Els objectius de la futura llei són, per una banda, definir bé què és un espai agrari i identificar-ne aquells que tenen un alt valor i poder-los conservar. La llei també preveu posar en funciona17

ment un mecanisme que mobilitzi aquelles terres agràries en desús, amb transparència i garanties, per tenir el màxim de superfície agrícola en condicions de producció per avançar cap a l’anomenada “sobirania alimentària”, garantir la gestió sostenible del medi i afavorir el relleu generacional facilitant la incorporació de joves a l’activitat agrària i facilitant el redimensionament de les explotacions que ho necessitin.

La llei contempla la creació de d’un Pla Territorial Agarri de Catalunya i Plans Territorials Agraris Específics per a àrees concretes i amb singularitats.

La llei dedica tot un capítol a com fer compatible l’activitat agrària que es vol fomentar amb les legislacions urbanístiques, de manera que aquestes hagin de ser coherents amb el planejament agrari.

ELS CATÀLEGS DEL PAISATGE Observatori del Paisatge, Catàlegs i Carta del paisatge del Paisatge de L’ Observatori Catalunya és un ens d’assessorament de l’administració catalana i de conscienciació de la societat en general en matèria de paisatge. La seva creació respon a la necessitat d’estudiar el paisatge, elaborar propostes i impulsar mesures de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya en el marc d’un desenvolupament sostenible.

Els Catàlegs del Paisatge són els principals instruments que preveu la Llei del paisatge per a la definició d’objectius de qualitat paisatgística a Catalunya.

Formulen uns objectius per a cadascun dels set àmbits territorials de Catalunya i per a cada unitat de paisatge identificada en els mateixos catàlegs.

S’entén per unitat de paisatge les parts del territori amb un mateix caràcter paisatgístic i, per tant, amb una idiosincràsia diferenciada de la resta.

Les directrius del paisatge són grans objectius que sorgeixen dels diferents catàlegs del paisatge. Aquestes directrius han de ser incorporades en els Plans Territorials Parcials, que en principi han d’aprovar-se més tard que els catàlegs de paisatge.

Les Cartes del paisatge són instruments de concertació d’acords entre agents d’un territori per tal de promoure accions i estratègies de millora i valoració 18

del paisatge. Poden ser impulsades per la Generalitat de Catalunya, per les administracions locals i/o per les entitats.

Són documents de compromís on les parts signants es comprometen davant la societat a formar part d’un projecte col·lectiu i treballar-hi per aconseguir els objectius. També existeixen els Plans de paisatge que, prenent de referència una unitat de paisatge, elaboren diagnosis concretes i proposa actuacions per preservar i promocionar els valors culturals, socials i ecològics d’una àrea concreta.

UNITATS DEL PAISATGE de Paisatge de CataL’ Observatori lunya ha delimitat la zona de la Xarxa Agroforestal en 3 unitats del paisatge diferents;

•

Rubió-Castelltallat-Pinós, els municipis que formen part de la xarxa són Sant Mateu del Bages i Fonollosa, amb la Serra de Castelltallat i la vessant sud de la mateixa, amb una vessant més

lleugera on hi trobem els diferents plans de Fonollosa.

•

Conca Salina, aquesta unitat engloba els enclavaments miners de Cardona, Súria i Sallent, entre ells però hi trobem la Serra de Castelladral i el nucli de Palà i Valls de Torroella, importants zones de la Xarxa Agroforestal.

•

Replans del Berguedà, aquesta unitat engloba les diferents muntanyes mitjanes del Berguedà, voltants i el riu Llobregat. Inclou part del municipi de Navàs, amb el pobles i els serrats que s’enfilen a Castelladral pel nord fins la zona de Sant Cugat del Racó.

A més, a la zona del projecte Agroforestal es distingeixen paisatges d’atenció especial, més enllà de les unitats, i són, «Mosaics agroforestals del Berguedà i el Solsonès», «l’eix Transversal» i «Colònies industrials i les fàbriques de riu del Llobregat i del Ter».

Malgrat que l’Observatori no contempli la zona en la que treballem, sÍ que

Unitats del paisatge dels pobles de la xarxa agroforetal. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Paisatge.

reconeix les característiques paisatgístiques del mosaic agroforestal com a punt distintiu i favorable del paisatge.

Possiblement, la rellevància d’altres elements en zones properes, com la muntanya de sal de Cardona, o la definició territorial de les comarques han donat resultat a les unitats del paisatge actuals. Tanmateix, podem afirmar que la zona de la Xarxa Agroforestal comparteix moltes característiques que la doten de coherència paisatgística.

A nivell de relleu és una zona de turons, serres, valls encaixonades i planes que per altitud es situa en en un relleu de mitja muntanya a cavall dels Prepirineus i la Serralada Prelitoral, amb una altitud d’entre els 300 metres a la vora del riu Cardener i les planes fins els 700 metres d’altitud a la Serra de Castelladral i els 900 metres a Castelltallat.

La localització determina el clima, que també està al límit entre el clima mediterrani i el clima de muntanya i així també la vegetació. Actualment hi

trobem pinedes abundants i el roure i l’alzinar, la vegetació potencial de la zona, tornen a créixer.

A nivell de patrimoni cultural de la zona es comparteixen els vestigis de la frontera entre la Catalunya Vella i la Catalunya Nova, establint-se cap al 798. Aquest fet va produir que la zona es buidés de gent i que els cavallers i senyors feudals hi construïssin castells i torres de vigilància. D’alguns d’ells encara en trobem vestigis com les Torres de Fals o el conjunt de Claret de Cavallers. l Preromànic i el Romànic s’escampen en els petits nuclis de població; St Miquel i Santa Magdalena de Castelladral, Santa Maria del Grau a Camps, Sant Miquel de Castelltallat, Sant Julià de Coaner, Sant Esteve de Camp, o Santa Maria de Caselles (XIII) a Fonollosa.

al llarg del temps, caracteritza encara avui en dia la zona amb masos dispersos i petits nuclis rurals al voltant d’esglésies i/o fortificacions. Aquesta dinàmica poblacional caracteritzada per la dispersió i la baixa densitat es va revertir durant el segle XVIII amb un augment de població i degut al comerç amb Amèrica i la introducció de nous cultius, tanmateix a mitjans del segle següent, al 1850, amb l’arribada de la fil·loxera la dinàmica va canviar de nou, amb els primers èxodes rurals.

El paisatge resultant és un mosaic agroforestal de tipus mediterrani on hi conviuen boscos i camps de conreu amb vinya, olivera i blat. Un paisatge que durant segles va vestir de vida el territori, construint-hi edificacions rurals com molins de blat, vi i oli, tines, serradores hidràuliques, barraques de vinya i murs de pedra seca.

L’estructura feudal agrícola i de població dispersa que es va formalitzar cap al segle X i ha anat modificant-se 19

Trets distintius per unitat Rubió-Castelltallat-Pinós

Conca Salina

Replans del Berguedà

Clara vocació forestal i forta afectació dels grans incendis forestals

Singularitat de la muntanya de sal de Cardona i dels voltants - Falla del Migmón

Reconeixement de la unitat dins dels “Mosaics Agroforestals del Berguedà i el Solsonès”

Gran valor natural de la Serra de Castelltallat. Laboratori on observar la successió natural de la vegetació.

Camí de la Sal important via de comunicació des de l’època romana

Patrimoni cultural i industrial al voltant de l’eix industrial del Llobregat

Pervivència de pràctiques agroforesetals tradicionals

El sector allunyat dels rius es caracteritza per un paisatge agroforestal esquitxat de masos i altres construccions de caràcter rural.

Viver i Serrateix Paisatge Agroforestal a la zona sud-oest, als voltants de Viver i Serrateix (correspon a la zona inclosa en la unitat del municipi de Navàs)

Serra de Castelltallat, límit entre paisatge mediterrani i submediterrani, complex mosaic paisatgístic.

Límit entre vegetació mediterrània i vegetació de muntanya

Limit entre vegetació mediterrània i vegetació de muntanya

Puigdellívol (904 m)

Castelladral (681 m).

---

Restes arquitectòniques del romànic Paisatge agroforestal - equilibri d’usos i poc poblament afavoreix sensació de CALMA dominant Itineraris d’interès Itinerari d’interès; ruta de les Ermites o GR-176 i la ruta dels maquis GR-179

Itinerari d’interès; ruta de les Ermites o GR-176 i la ruta dels maquis GR-179

Rubió-Castelltallat-Pinós

Conca Salina

Replans del Berguedà

Naturals i ecològics - feble pressió antròpica

Naturals, ecològics i geològics - conca salina i feble pressió antròpica al mig de la unitat

Naturals i ecològics

Estètics - continuïtat de paisatges agroforestals, miradors i senders

Estètics - mosaic de conreus i boscos, i miradors panoràmics

Valors estètics

Valor històric de la unitat amb nombrós patrimoni

Valor històric - patrimoni arquitectònic i rural (especialment de vinya)

Històrics - patrimoni romànic

Valor afegit - tranquil·litat

Patrimoni industrial

Patrimoni industrial

Valor social i cultural - associacions, festes populars i llegendes

Valor social i cultural - associacions, festes populars i llegendes

Valor social i cultural - associacions, festes populars i llegendes

Itinerari d’interès GR-3 i PR-C 77

Valors estètics

20

Els catàlegs del paisatge acaben amb un seguit de propostes d’ordenació i d’actuacions, ressaltarem aquí les més coherents amb el projecte de la Xarxa Agroforestal.

•

•

Mantenir l’estructura agrícola de secà pròpia del lloc, evitant l’abandonament dels camps i la conseqüent pèrdua de diversitat paisatgística. Un paisatge agrícola de secà d’estructura feudal que fa d’enllaç entre els cultius mediterranis i els de muntanya mitjana, ben integrat amb els espais circumdants.

Preservar certs trams ben representatius de murs de pedra seca prop de les poblacions i xarxes viàries, així com altres elements rurals característics de la zona com pous i cabanes de vinya.

•

Potenciar la recuperació d’alzinars i rouredes, propis de la zona, que estan creixent després dels últims incendis forestals que han eliminat les pinedes secundàries.

•

Cal generar estratègies de gestió pel control de la masses forestals que s’estan recuperant dels incendis per afavorir la vegetació natural i pròpia de la zona com són els boscos d’alzines i roures que s’estan desenvolupant de nou.

•

Vetllar pel manteniment de les terres de cultiu cercant nous models de producció que permetin el seu manteniment.

•

Promoure accions per evitar que la gent que viu del camp hagi d’emigrar. Impulsar activitats de tipus turístic i la producció agrària local de qualitat i amb denominació d’origen.

•

Promoure un sistema d’itineraris i miradors que emfatitzin les panoràmiques més rellevants i permetin descobrir la diversitat del paisatge a través de la potenciació del turisme rural.

•

Promoure una xarxa d’itineraris paisatgístics i de miradors accessibles a peu o amb vehicle, on la percepció i interacció amb el paisatge és més àmplia i suggerent.

Aquesta xarxa, que comprèn miradors i camins existents i d’altres a consolidar, hauria de rebre, allà on correspongui, les actuacions necessàries de condicionament, senyalització, manteniment i difusió per tal de facilitar la percepció dels valors del paisatge i el coneixement del territori.

21

1.4 El paisatge que es disfruta-consumeix com a bé de lliure accés, s’ofereix com a bé comú i es gestiona com a bé col·lectiu.

S

egurament és tant cert que el paisatge com a tal, com a aiguabarreig del resultat acumulatiu de la història local, treball actual i l’acumulació de mirades i valoracions diferents, no pertany a ningú però pertany a tothom. El paisatge és l’actiu del turisme (sigui cultural, rural, actiu...), també de l’educació en el lleure i , tot i que en alguns casos més indirectament, de la restauració i altres utilitats, no directament remunerades, com l’excursionisme, o inclús projectes empresarials que generen economia a partir del seu consum a través de l’economia del coneixement i dels discursos.

En economia, un bé és qualsevol objecte o servei que incrementa la utilitat directament (bé) o indirectament (servei), i que no s’ha de confondre amb el bé en el sentit ètic, ni amb el concepte ètic d’utilitarisme. Segons aquesta definició, no hi ha dubte que el paisatge és un bé , i també un bé econòmic. De béns però n’hi ha de diferents tipus: Bé públic: és aquell bé del que ningú en pot ser exclòs, i on el consum del bé per un individu no redueix la quantitat disponible del bé d’altres consumidors.

Bé privat: és un bé que genera competència, un bé rival, i el consum individual pot restar disponibilitat a consum per part d’altres consumidors.

Bé comú: és un bé rival, però no és excloent, ningú pot ser exclòs del seu consum, però la quantitat disminueix a mesura que es va consumint.

Bé col·lectiu: el consum d’aquest bé es gaudeix de manera igualitària entre els usuaris, que es restringeixen a una classe de consumidors. No és un bé rival, però sí excloent.

22

Segons els usos actuals el paisatge seria bé comú i bé col·lectiu alhora, depenent de l’escala en què el vehiculem: si és un ús directe (trepitjar el territori) seria un bé col·lectiu, si és a escala més abstracte (sense trepitjar-lo), seria un bé comú.

La teoria institucional del bé comú, dels anys vuitanta i noranta del segle passat, avui conviu amb diferents teories neomarxistes i crítiques que conformen l’ecologia política. En els seus orígens, de la mà de la mal anomenada “tragèdia dels béns comunals”, de Garret Hardin, la teoria predeia que els béns comunals, si la propietat no era pública o estatal, conduïen a un col·lapse dels recursos. Hardin utilitzava l’exemple dels pastors i deia que, en una pastura de lliure accés (que mal anomenava comunal) els pastors tendirien a aprofitar-les al màxim només per interès individual, generant-se una competència agressiva que acabaria col·lapsant i extingint el recurs. La incontrolada càrrega de bestiar acabaria amb la capacitat del terreny de regenerar la pastura, i amb això la possibilitat d’alimentar el bestiar (Hardin, 1968).

A nivell acadèmic, a la realitat feia anys que existia, a partir dels anys 70 del segle passat es va evidenciar l’existència de gestions col·lectives de recursos comuns, ja fos pastures, comunitats de regants, de pesca, de boscos... El maneig col·lectiu va ser des de llavors estudiat com a alternativa o complement a la gestió privada o estatal (Feeny et al., 1990). L’acadèmia es constatar llavors que entre els usuaris dels recursos naturals comuns existia la capacitat de cooperar i evitar la sobreexplotació, i d’aquí en va sorgir el cos teòric de la teoria dels comuns (Poteete et al., 2010), que va nèixer als anys setanta del segle passat com a crítica institucional a les tesis clàssiques de l’economia.

L’emergència d’aquesta nova corrent va permetre superar la única divisió dels béns entre públics i privats, i incorporar-hi els béns d’ús compartit i de

club, depenent de la rivalitat i possibilitat d’exclusió en l’ús (Ostrom et al., 1994). La tipologia va suposar un punt d’inflexió en la teoria sobre béns, fins a llavors dominada per la distinció entre béns públics i privats, i per l’associació dels primers amb l’acció pública estatal i els segons amb la propietat privada i els mercats (Samuelson, 1954). Referent a això, la teoria dels comuns va matisar sobre l’existència de diferents règims de propietat (estatal, privada, comunal) i la possibilitat que un mateix bé pogués ser gestionat a través de diferents règims o combinacions d’ells (Ostrom, 2005).

Més enllà de la realitat, això és el què succeeix amb el bé “ paisatge”.

Aquest és conformat per un conjunt de superposicions de propietats privades que, juntes i des dels seus simbolismes comunitaris i socials, es comporten com un bé col·lectiu però, davant de la societat d’oci (aquella que incorpora l’oci , el viatjar i distreure’s com a quelcom quotidià al llarg de l’any, es comporta com a bé comunal, però de lliure accés (tothom hi pot accedir, sense normes, i es generen relacions de rivalitat). Els béns de lliure accés són aquells béns no econòmics on tothom hi té accés, sense propietat ni preu, o bé perquè són abundants o perquè la seva limitació és impossible, o perquè no requereixen d’un procés productiu per al seu accés.

Hardin , en la seva “La tragèdia dels béns comunals” es referia als béns de lliure accés. I en l’actualitat ens és molt fàcil de fer l’analogia amb el paisatge, i molts recursos naturals. Aquesta mala percepció de bé de lliure accés enlloc de bé comunal o col·lectiu ha conduït a grans episodis de contaminació i exclusions socials .

Els conflictes actuals d’apropiació territorial es generen quan el paisatge es disfruta-consumeix com a bé de lliure accés, obviant que en essència s’ofereix com a bé comunal, que es gestiona

2. PROCÉS PARTICIPATIU-DELILBERATIU PER DEFINIR ELS FONAMENTS DE LA XARXA com a bé col·lectiu i com a bé privat (estant més o menys a la mercè dels interessos o tendències del mercat- vegeu tesis de la geografia crítica-).

La sostenibilitat del paisatge, inherent a la reconstrucció del diàleg món urbà món rural, i també a la superació d’aquesta dicotomia (implícit al foment d’economia local i regional ), està estretament lligada a expulsar les percepcions comportaments com si fos de lliure accés, i a la consolidació d’aquest com a bé comunal i col·lectiu, camí que no es podrà iniciar sense el mutu reconeixement, ni els principis de la solidaritat i de la responsabilitat col·lectiva.

Quan s’arribi a aquest reconeixement, els conflictes d’apropiació territorial es relaxaran, i la diversitat d’usos socials, culturals i econòmics dels boscos i del paisatge, en la mesura que seran solidaris i comuns, seran compatibles, retroalimentats, sostenibles i perdurables.

La diferència entre l’associació del paisatge com a un o altre tipus de bé s’ha cregut interessant per posar de manifest diferents mirades i demandes que se li fa al paisatge. Més enllà d’aquí però, cal remarcar que el devenir del paisatge mai estarà subjecte a una o altre determinació com a bé o servei, sinó que serà allò que la població decidieixi que sigui, i això dependrà dels conflictes socials i no del què digui la ciència política o econòmica.

E

nguany neix la Xarxa de promoció del paisatge Agroforestal de Sant Mateu del Bages, Navàs i Fonollosa, impulsat pels tres ajuntaments i cofinançat per la Diputació de Barcelona. Els tres municipis comparteixen un paisatge i una història al voltant dels boscos que es materialitza en un patrimoni cultural i agroforestal singular, marcat sobretot pels grans incendis de 1994 i 1998.

gits com el de la Serra de Castelltallat i l’excursionisme hi era cada vegada més present. I no gaires anys més tard, al 1994 i el 1998, dos grans incendis forestals (dels més importants de Catalunya) afecten aquestes contrades.

Avui, mentre el paisatge es recupera i es pensen i sorgeixen alguns nous aprofitaments forestals, el bosc s’emplena de nous visitants (curses, runners, excursionistes, boletaires...).

La Xarxa de promoció del paisatge Agroforestal vol ser un espai de reflexió, debat i de generació de propostes per promoure un projecte interpretatiu del paisatge que promogui el territori en la seva vessant més integral, tenint en compte la cultura i la memòria popular (el saber local com a patrimoni immaterial) amb els usos actuals i el saber fer de la gent del territori. Remarquem les condicions que trobem als municipis de Navàs, Sant Mateu de Bages i Fonollosa per a dissenyar un projecte d’interpretació del paisatge forestal i de pedagogia territorial excepcional i d’innovació per la seva història pagesa, l’afectació i evolució dels grans incendis forestals i la proximitat a centres urbans, amb l’objectiu ser un epicentre d’investigació, interpretació i recerca. La realitat d’aquests pobles és excepcional i molt il·lustrativa de l’evolució dels boscos i de la societat rural a Catalunya; A principis de segle eren molt explotats per usos energètics - carbó vegetal, costals, feixos, ...-, però també estructurals i tant importants a nivell de desenvolupament regional i català com el fer travesses per les vies del tren, o el subministrar matèria combustible per a la indústria, bòbiles i forns de ciutat. D’aquesta realitat, amb un retrocés important de la massa forestal , progressivament passen a ser abandonats a conseqüència d’èxodes rurals, l’aparició dels combustibles fòssils, i de la davallada del mercat de la fusta.

Progressivament el bosc s’ha atapeït i densificat, just en un moment en què es declaraven els espais naturals prote-

Més enllà de la idiosincràsia territorial, el terme paisatge està ple de diferents interpretacions. Darrere d’elles s’hi amaguen diferents posicionaments, originats també des de diferents orígens (món urbà, món rural, administració, pagesia, turisme...), que desvetllen allò que avui se li reclama al món rural ric amb massa forestal. Un paisatge que és percebut com a un recurs de lliure accés, però manifestat com a recurs radicalment col·lectiu i intertemporal, tot i ser de propietat privada.

El projecte identifica els recursos global dels municipis de la Xarxa i consensua estratègies conjuntes de promoció del paisatge i del territori lligats al producte local, a la restauració, a l’artesania, a la cultura i al turisme rural.

Davant d’aquesta realitat, el projecte es planteja dos grans objectius: 1. Consensuar el relat que volem explicar.

Com volem que la xarxa expliqui els nostres boscos? Quins valors i missatges volem reforçar?

2. Fer un recull de propostes, serveis i productes que, des del teixit associatiu i empresarial, puguin ajudar tant a promoure i divulgar el relat que entre tots consensuem, i per altra, ajudin a promoure el projecte empresarial, associatiu i educatiu. Estem pensant en rutes, espais interpretatius, exposicions, diades, jornades... Per a fer-ho s’han organitzat diferents trobades als pobles per consensuar relats i propostes.

23

2.1 Principals reflexions i propostes recollides en les trobades E

n el transcurs d’aquesta primera fase del projecte s’han celebrat 7 tallers oberts al veïnat, on hi han participat 16 joves, i 72 adults. La convocatòria dels tallers és oberta a tota persona interessada, però es convida explícitament a aquelles persones que tenen una relació específica amb l’entorn natural (pagesia, turisme rural, teixit associatiu, restauració).

En aquests primers tallers s’ha fet una primera diagnosi sobre la valoració i percepció social del paisatge agroforestal per part de veïns i visitants. Els tallers van començar el 25 de gener, amb

una trobada destinada als més xics, que van dir la seva a través de dibuixos. La segona part d’aquest taller es va celebrar el 24 de maig, a Castelladral.

La resta de tallers van estar destinats a veïns i visitants adults, on, com els més petits, van fer una valoració de l’estat del paisatge actual, van visualitzar i consensuar un futur desitjable i un futur indesitjable per, finalment, proposar actuacions. En el marc d’aquests tallers es recolliren també indrets emblemàtics que el veïnat creia indispensable que figuressin en el relat de la història i memòria del paisatge agroforestal dels pobles de la xarxa, és a dir, de la pagesia i la gestió forestal.

En el taller del dia 19 de juny es van posar en conjunt les diferents propostes, percepcions i missatges força a difondre des de la Xarxa.

Tot aquest seguit de tallers es van complementar amb una enquesta online sobre la percepció social dels boscos de la Catalunya Central. Els resultats es complementaren amb els dels tallers.

Associacions participants: 1

Associació de Propietaris del Bosc Bages-Anoia

2

Associació Cultural i Recreativa de Fonollosa

3

ADF Amics del Bosc Bages-Anoia

4

Associació de Veïns Amics de Castelladral

5

ADF Defensors del Bosc

10 AMPA de la Escola Sant Esteve ZER Cardener

6

Associació de Propietaris forestals Bages Nord

11 Centre excursionista de Navàs

7

Comissió de festes de Salo

12 Agrupació Cultural Riubrogent

8

Comissió de festes de Valls de Torruella

13 Ass. Catalana d’Atracció Animal

9

Casal Txutxuà

14 Ass. Amics de Coaner 15 Centre d’Apropament a la Natura

Poble:

Palà

St Mateu

Castelladral

Navàs

Fonollosa

St Mateu

Global

Data del taller

25 de gener

22 de maig

24 de maig

5 de juny

6 de juny

12 de juny

19 de juny

Total

Infants

15

Adults

9

14

5

4

9

11

20

72

TOTAL

24

14

6

4

9

11

20

88

24

1

16

25

PERFIL DELS ASSISTENTS ALS TALLERS

Home Dona

44,12%

A

ls tallers realitzats hi han participat 68 persones a les diferents poblacions. Els perfils dels participants es bastant equitatiu en homes i dones i en les diferents franges d’edats dels participants. La professió majoritària dels participants son estudiants ja que en un dels tallers hi van participar infants.

Seguidament les professions dels participants es la pagesia i el turisme i el lloc de residència es, majoritàriament, la localitat on es desenvolupa el tallers.

55,88%

Edats dels participants als tallers De 0 a 14 anys De 15 a 29 anys De 30 a 44 anys De 45 a 64 anys Més de 65

16,47%

16,47%

20,00% 27,06%

20,00%

Professió dels participants als tallers

1,49%

1,49% 4,48% Administració Comerç 16,42% 10,45% 2,99% Cossos de seguretat Educació 4,48% Estudiants Investigació Jubilat 20,90% 8,96% Pagesia Regidor Serveis professionals 1,49% 17,91% Tècnic medi ambient i medi rural Turisme 8,96%

26

Lloc de residència dels participants als tallers Fals .............................................................................. 9,26%

Palà de Torruella.....................................................7,41%

Camps..........................................................................1,85%

Puig Reig ..................................................................1,85%

Castelladral................................................................7,41%

Salo......................................................................... 16,67%

Castellnou de Bages ................................................1,85%

Sant Cugat del Racó ...............................................1,85%

Castelltallat ............................................................ 9,26%

Sant Mateu ............................................................. 5,56%

Claret dels Cavallers ..............................................1,85%

St. Llorenç de Morunys .........................................1,85%

Fonollosa ..................................................................7,41%

Valls de Torruella ................................................. 12,96%

Navàs ..................................................................... 12,96%

27

Castelladral

Castelltallat

Fonollosa 28

La mirada dels més petits

M’agrada

Desitjos

Una cabana. És a Valls, cal al bosc.

Vull que sigui així el poble dintre d’uns quants anys, sense contaminar i mars

Un roure que és molt gran, la font de la teula per nadal quan hi ha el pessebre

m’agradaria que el poble sigues... que les persones es poguessin ajuntar el cos, que hi haguessin espases làser, que hi hagués star wars i estrays raros i […]

Un arbre que he vist des de que era petita Que la font de la teula es cuidés més.

La vinya. Perquè també la cuidem la nostra família.

I allà fem les botifarres i la verema.

La riera de casa, que ara hi ha aigua. Fins a l’estiu, principis d’estiu hi ha aigua, després ja es comença a eixugar

I el que si que m’agradaria és que els pobles de Navàs estiguessin més connectats (gent caminant).

I també com tots els punts, no només els nuclis, sinó totes les coses que em marcat al mapa que hi han.

Que plogués més que fos més verd...

No m’agrada

M’agradaria que hi haguessin més punts d’aigua (dipòsits) per por al foc

la brutícia La caca de vaca

Al llarg del any, sempre veus alguna roca que hosti, aquesta roca aquí no hi era

Cabanyes de fusta del costat de l’escola El Pou de la Lava

Propostes

La font de la teula amb brutícia

Que posin bosses de “basura” al bosc

Els pins, perquè són punxeguts

Que hi hagués una hípica

El que no m’agrada es que la gent pengi merdes als arbres una bossa que contamina el doble, es doble tonto perquè la merda no fa res però la bossa sí.

Una nòria i un tobogan

I no m’agrada, els esbarzers, perquè punxen i n’hi han molts quan camines pel bosc.

Es una manera de dir que són boscos bruts.

Unes muntanyes russes, una pels petits, una pels mitjans i una pels grans Un munt d’arbres, de roures

La brutícia al bosc. Si la vegetació creix sembla que no hi sigui però i tant que hi és.

29

M’agrada!

La mirada dels més petits

M’agrada!

No m’agrada!

M’agrada!

M’agrada!

Futur

30

M’agrada!

No m’agrada!

Futur

M’agrada!

Futur

M’agrada!

31

M’agrada!

M’agrada!

M’agrada!

No m’agrada!

M’agrada!

M’agrada!

32

M’agrada!

M’agrada!

No m’agrada!

No m’agrada!

M’agrada!

M’agrada!

No m’agrada!

33

M’agrada!

M’agrada!

M’agrada!

No m’agrada!

No m’agrada!

34

M’agrada!

M’agrada!

La mirada dels més grans

M’agrada!

M’agrada!

No m’agrada!

M’agrada!

No m’agrada!

M’agrada!

35

2.2 COM PERCEBEM ELS BOSCOS? Als diferents tallers s’ha fet una activitat d’anàlisi de percepció dels boscos, que s’ha complementat amb una enquesta online. Els resultats que es presenten mostren diferents posicionaments entorn els boscos i les seves mirades, i es basen en la resposta a la pregunta de si la imatge agrada o no agrada i el per què. Es basa en un total de 120 persones, principalment veïns de la Catalunya Central.

Imatge 1 Què hi ha a la fotografia: Origen prehistòric de la pràctica de les rompudes, per tant, la inherència del canvi del paisatge a l’existència de la pagesia. Font: Martí Boada, Breu Història Forestal de Catalunya (2014).

Sí No 24,62% 75,38%

En general la fotografia agrada, entenent que la imatge s’associa al conrreu de la terra i a la pagesia.

Tot i així, gairebé un 25% no els agrada, segurament per la imatge de rompuda del bosc.

Imatge 2 Què hi ha a la fotografia: Obertura I treballs de la terra a l’època medieval. Il·lustració: Laura de Castellet, el Gaig al Bosc (L’ARADA, 2016)

Sí No

14,50%

85,50%

A la majoria de les persones tant la imatge 1 com la 2 els agrada, principalment perquè els transmet sensació de natura i d’organització social sostenible i tolerant amb l’entorn. Els què no els agrada ho associen a la destrucció del bosc i a la percepció de què la intervenció humana és negativa per l’entorn natural.

36

Imatge 3 Què hi ha a la fotografia: Paisatge de Valls de Torruella a principis de segle (anys vint), amb els boscos del fons pelats per l’aprofitament.

Fons: Ajuntament de Navàs Sí No 43,61% 56,39%

Aquesta és una de les imatges més controvertides. Als què els agrada, poc més de la meitat, ho associen a una organització social, a un poble, que utilitza els recursos de l’entorn. Als què no, es fixen sobretot en la destrucció de l’entorn, principalment del bosc (que es veu al fons de la fotografia).

Imatge 4 Què hi ha a la fotografia: Els focs del 1994, al pas per Navàs.

Fons: Ajuntament de Navàs

Sí No

3,03%

96,97%

La imatge no agrada, i ho associen als grans incendis forestals del 1994 i 1998.

Als pocs que els agrada ho justifiquen perquè el foc és un element natural dels ecosistemes mediterranis.

Imatge 5 Què hi ha a la fotografia: El bosc 10 anys després dels focs, masses atapeïdes de pi blanc I sotabosc no excessivament net.

Font: Ajuntament de Navàs Sí No

14,39%

85,61%

A la majoria de les persones la imatge els agrada, principalment perquè els transmet sensació de natura. Als què no els agrada ho associen a l’atapeïment del bosc, principalment degut al creixement de pi blanc, i per l’estat actual de la gestió forestal. Aquesta percepció negativa l’associen a un elevat risc d’incendis.

37

Imatge 6 Què hi ha a la fotografia: Fent una boïga o rompuda en l’actualiat.

Font: L’arada, sccl

Sí No 49,61% 50,39%

La imatge es percep com a positiva , molt lleugerament per sobre d’aquells que no els agrada. A aquells que els agrada associen la imatge a treballs forestals, a una gestió forestal necessària, i al conreu de la terra i a la sobirania alimentària. Aquells que no, l’associen a la deforestació.

Imatge 7 Què hi ha a la fotografia: Camp obert després de fer una rompuda de la imatge anterior.

Font: L’arada sccl

Sí No 44,95% 55,05%

En general la fotografia no agrada, tot i que molt poc per sobre del conjunt de gent que associa la imatge al conreu de la terra, a la pagesia.

Imatge 8 Què hi ha a la fotografia: Caminada als entorns de Navàs.

Fons: Ajuntament de Navàs

Sí No

15,04%

84,96%

La imatge s’associa a tranquil·litat, a coneixement de l’entorn, al respecte. En general agrada. El 15% als que no els agrada associen la imatge a una reducció de l’ús de l’espai agroforestal al turisme i a usos socials i culturals, mentre minva el treball o viabilitat del treball de la terra i gairebé ni existeix la gestió forestal.

38

Perfil dels participants de l’anàlisi de percepció

Edats dels participants d la enquesta on-line

1,67%

De 0 a 14 anys De 15 a 29 anys De 30 a 44 anys De 45 a 64 anys Més de 65

15,83%

11,67%

29,17%

41,67%

Dona Home

45,83% 54,17%

Altres Funcionariat Veterinària Administratiu Estudiant Sanitat Tècnic medi ambient Educació Gestió cultural Enginyeria Pagesia Investigació En jubilació Serveis professionals

1,67% 16,67% 4,17% 3,33% 4,17% 3,33% 5,83% 10,83% 6,67% 10,83%

7,50% 7,50% 8,33%

9,17%

39

Lloc de residència (a la dreta, pertinença o no als municipis de la xarxa) Bages ........................................................................ 50,83%

Alt Empordà ............................................................. 0,83%

Solsonès.................................................................. 20,00%

Berguedà ................................................................... 0,83%

Anoia ...........................................................................5,83%

Garrotxa .................................................................... 0,83%

Barcelonès ................................................................ 5,00%

Gironès ....................................................................... 0,83%

Alt Urgell ................................................................. 2,50%

Itàlia ......................................................................... 0,83%

Baix Llobregat ........................................................ 2,50%

Moianès ................................................................... 0,83%

Osona ....................................................................... 2,50%

Pallars Jussà ........................................................... 0,83%

Segarra .....................................................................1,67%

Tarragonès .............................................................. 0,83%

Vallès Occidental ....................................................1,67%

Vallès Oriental ....................................................... 0,83%

Xarxa No Xarxa

28,33%

71,67%

40

Valls de Torroella

Què hi fem avui al bosc?

En les diferents trobades hem parlat sobre com percebem els boscos dels nostres pobles, com els desitgem i com els volem explicar. A continuació mostrem les principals idees recollides.

Aprofitaments

Usos socials

Usos pedagògics

Usos turístics

Hi faig llenya

Passejar

Hi passejo i l’escolto.

Aconsello a gent on anar

L’estem recuperant per poder-hi pasturar animals i millorar el seu rendiment, donant prioritat a roures i alzines

Caçar

Ens hi apropem sempre que podem per tal de iniciar, ampliar i/o consolidar els aprenentatges de l’aula

Gestió i conservació del bosc amb pastures

Navàs

Anant a buscar bolets

Oferir als nostres clients diferents sortides o caminades

Investigant i coneixent la flora Mantinc els camins nets

41

Què és el què es valora més del paisatge de Sant Mateu de Bages, Navàs i Fonollosa?

ACCESSIBILITAT

Bona xarxa de camins.

En general els camins que van a les masies estan en bon estat, el qual permet anar a peu i amb bici i permet fer grans trams amb cotxe normal i accedir còmodament a les cases rurals i restaurants rurals.

ACCIÓ SOCIAL I CULTURAL

L’Associació i grup de recerca històrica de Fonollosa, han fet un treball de recuperació important.

Restauració Font de Gusart per el Centre Excursionista de Navàs.

Origen de les ADF’s, important cultura associativa i cooperativa en la gestió i defensa forestal.

APROFITAMENT

Aprofitament de rovellons i llenegues (ús recuperat).

Aquest paisatge és de cabres i ovelles, tot i que ara no n’hi hagin gairebé.

ACCIÓ SOCIAL I CULTURAL

Iniciatives d’associacions de propietaris del Bages i de l’Anoia, i també de la Federació d’ADF, per facilitar la gestió del bosc.

ASSOCIACIÓ DEL PAISATGE A SALUT I TRANQUIL·LITAT

A pocs metres de casa pots estar al mig de la natura.

El paisatge es molt maco, agraït de veure i fa bona olor.

El propi entorn Entorn sa.

“Poder passejar i gaudir de l’entorn. I el viure en un poble industrial però també molt rural. El fet que no s’hi troben tantes deixalles.”

Que tenim un poble rodejat de natura.

CAPACITAT PEDAGÒGICA

És un entorn proper i ric per a consolidar l’aprenentatge viu i competencial dels/les alumnes de l’escola.

CONEIXEMENT LOCAL

Caçadors, són els que tenen el bosc apamat.

CULTURA, MEMÒRIA POPULAR

Amagatall dels emboscats, casetes i amagatalls que es veu com vivia la gent en el període de la guerra civil.

DIVERSITAT ECOLÒGICA

La sort de tenir bosc, encara no cremat. I la diversitat.

M’agrada la varietat (diversitat) en gairebé tots els aspectes.

INTERÈS EN VISITAR-NOS

Cada vegada hi ha més gent interessada en fer itineraris.

LA PAGESIA I L’AGRICULTURA

Disminució de l’agricultura per cuidar el bosc.

El vi del pla de Fals es dels més bons del pla del Bages.

Que encara hi ha bestiar (tot i que menys) i això ajuda en la conservació dels boscos.

MASSA FORESTAL

42

Grans superfícies amb continuïtat forestal i de conreu, sense zones urbanitzades, amb vistes al Nord i al Sud del país.

MASSA FORESTAL

Hi ha una bona extensió de bosc, alternat amb conreus i tenim algun tram de bosc de ribera.

Hi ha gran quantitat de boscos. La grandària del món.

Hi ha més bosc ara que fa 150 anys.

MEMÒRIA POPULAR

“Hi ha restes de carboneres de roure i pi per fer costals (ho feien tot l’any) i llenya, forners grans consumidors, a fonollosa 2 forners. En aquell moment s’arrendava la obaga per fer carbó.”

Hi han moltes plantes medicinals i coneixement en aquest sentit (n’hi havia).

La memòria que guarda el paisatge.

Petites plantacions de ceps al costat de camps que han quedat a les masies.

PATRIMONI

Existència de moltes esglésies romàniques.

Patrimoni de pedra seca.

Pous de glaç.

POSSIBILITAT DE TURISME ACTIU

Entorn paisatgístic. És un bon lloc per a fer alguna passejada tranquil·la o marxa en BTT.

POSSIBILITAT DE TURISME ACTIU I L’EXCURSIONISME

“Rius, bosc, camins, corrioles, fonts i també història. Tenim un entorn privilegiat per assaborir la natura i fer-hi activitats (BTT, trial, caminar).”

RECUPERACIÓ DELS INCENDIS

De la manera en que s’està recuperant molt ràpid comença a fer goig.

La recuperació del bosc.

Regeneració del bosc després dels focs “natural”.

Després dels focs han aparegut nous hàbitats rics i interessants, com els matollars.

Tornen a créixer alzines, pi blanc, pinassa, i altres especies, augment de diversitat.

TREBALL FORESTAL

S’estan realitzant accions per a recuperar el bosc tradicional (roure i alzines).

TURISME ACTIU I L’EXCURSIONISME

La gent cada vegada és més respectuosa i amb ganes de conèixer el territori.

Existència d’equipaments i recursos culturals i turístics (Observatori de Castelltallat, per exemple).

Que hi ha diferents rutes tant per anar a caminar com en bici. Fer tallers.

Existència del GR3.

VOLUNTAT DE COMPARTIR ELS BOSCOS

Els boscos són de propietat privada oberta.

43

Què és el què es valora menys del paisatge de Sant Mateu de Bages, Navàs i Fonollosa?

ABANDONAMENT

Degeneració de boscos i fonts.

ACCESSIBILITAT

Mala comunicació entre entre masies i pobles.

“Pèrdua de camins i corriols de sempre, també molta massa al sota bosc que antigament netejaven els ramats i poder tallar més.”

Els camins de terra són dolents, es malmeten degut a l’increment d’empreses a la vall i el va i ve de vehicles. Caldria asfaltar definitivament.

AFECTACIÓ PELS GRANS INCENDIS DEL 1994 I 1998

Record dels grans incendis del 1994 i 1998.

AFECTACIÓ PER PLAGUES

Gran afectació per la processionària.

BRUTÍCIA

Brossa al bosc (llaunes, papers, plàstics...).

CONTAMINACIÓ D’AIGÜES

Zona d’aigua contaminada subterrània.

COST DE LA GESTIÓ FORESTAL

El cost que suposa netejar el bosc molt embrossat i abandonat.

DESPOBLAMENT

“El despoblament de les masies. Ni han moltes però una gran majoria estan buides i mig enderrocades.”

EXCÉS DE BUROCRÀCIA

Excés de paperassa en els tràmits per la gestió forestal.

La burocràcia i impediment per poder guanyar-se la vida a Castelltallat.

FALTA DE CONEIXEMENT

Desconeixement d’espècies de fauna i flora des de la pròpia gent del municipi.

LIMITACIONS URBANÍSTIQUES

Limitacions urbanístiques a la nova construcció.

MAL ESTAT DELS BOSCOS

Els boscos estan molt abandonats, falta manteniment.

Poc respectat per la gent, sobretot per alguns propietaris.

Alguns boscos són destrossats il·legalment per interessos pels seus veïns.

MALA GESTIÓ FORESTAL

Allà on hi ha pi blanc hi ha molt sotabosc.

MALES CONDICIONS D’ALGUNS SENDERS

Hi ha molts camins sense marcar i molt embrossat.

MALES PRÀCTIQUES D’ALGUNS VISITANTS

La falta de respecte d’una part de la gent que gaudeix de l’entorn.

La poca responsabilitat de una part de usuaris de camins i carreteres.

No hi ha respecte cap al bosc privat.

S’obrien els tancats de les vaques.

MANCA DE RENDIBILITAT DEL SECTOR FORESTAL

“Dificultat de gestionar la neteja dels boscos per poca rendibilitat i per que s’esperen a la subvenció.”

Els boscos són poc treballats, perquè és impossible guanyar-s’hi la vida.

PÈRDUA D’ESPÈCIES - ABELLES

Desaparició de les abelles i efecte en cadena tròfica i vegetal (biodiversitat).

PÈRDUA DE BIODIVERSITAT

“Els incendis van deixar l’entorn malmès. Ja fa uns anys que passejant pel bosc no s’escolten ocells ni es veuen masses animals”.

44

PÈRDUA DE BIODIVERSITAT

Mal estat del bosc de ribera.

Desplaçament d’espècies autòctones per plagues o espècies introduïdes (per exemple els pollancres o la canya americana als boscos de ribera Poca diversitat d’espècies arbòries (especialment a les zones de pi blanc).

Desaparició d’espècies degut a la pèrdua de camps i de paisatge agroforestal, i a algunes pràctiques agrícoles intensives.

PÈRDUA DE DIVERSITAT DE CONREUS

“Si mirem enrere, hem perdut molt, abans hi havia molta vinya, perquè no es pot tornar a plantar?”.

PÈRDUA DE RAMATS

La manca de persones i de bestiar per gestionar un creixement sa del bosc cremat ara fa 20 anys.

PLANIFICACIÓ EXTERNA DEL TERRITORI

El poc recolzament de l’administració a les zones rurals

POR A QUÈ LES VISITES D’EXCURSIONISTES I TURISTES S’INCREMENTIN

No volem massificació.

RECOL·LECCIÓ LLIURE DE PRODUCTES DEL BOSC SENSE DEMANAR-HO

“Hi ha visitants del bosc que recol·lecten recursos com bolets, castanyes i llenya en boscos privats”.

RISC D’INCENDI

El pànic a uns altres incendis viscuts com als anys 1994 i 1998.

El risc d’incendi.

Els boscos estan embardissats, amb un sotabosc molt atapeït.

Està molt i molt brut, i és perillós pel foc.

Hi ha massa combustible acumulat i s’hauria de gestionar.

SOBREPOBLACIÓ D’ALGUNES ESPÈCIES

Destrosses del senglar, i potser aviat del cabirol (Cabirols n’hi ha però encara no hi ha problemes). Augmenten també el risc d’accident.

Grans poblacions de porcs senglars al bosc, són un perill, problema de convivència.

Navàs 45

2.3 EL FUTUR QUE IMAGINEM Seguint la tendència actual, el bosc del futur s’imagina molt espès i brut, sec, menys divers, més concorregut però menys treballat.

I novament cremat.

Per què s’imagina així?

Per les polítiques de planificació i de suport a la pagesia actuals.

Per la manca de coneixement sobre la pagesia i la gestió forestal.

«El bosc s’haurà cremat»

«Sec i descuidat. Perquè no veig la gent conscienciada ara mateix»

«Pitjor, encara menys gestionat» «Amb les polítiques actuals, com ara o pitjor» «La persona és la menys protegida, la resta ho està tot!»

«Depèn del què passi en els propers anys pot evolucionar a matolls o a bosc més autòcton amb alzina i roure i pinassa com a espècies predominants»

EL FUTUR QUE DESITGEM Un bosc que, amb el seu aprofitament, contribueixi a que qui vol viure a pagès pugui fer-ho.

Amb una gestió del bosc responsable i que potenciés i garantís la bona qualitat ecològica, de riquesa, i que garantís els múltiples serveis ambientals i socials que ofereixen.

«De moltes maneres... crearíem llocs de treball, és a dir, riquesa. Trauríem matèria combustible, rebaixant el risc d’incendi»

«Com havia sigut, sense tantes prohibicions, que se l’entengués i coneixes més, amb més educació»

Els pagesos no es percebrien com a jardiners

«Amb una planta d’energia de biomassa que revaloritzés el producte del bosc»

Qui fos jardiner seria contraprestat per ser-ho

«Amb menys risc d’incendis»

Treballat, cuidat, amb sotabosc net Amb menys risc d’incendis Més conegut i respectat Amb millor accessibilitat, amb una bona xarxa de camins i connexió entre pobles i masies

46

«Amb més respecte a l’entorn» «Ensenyar a les escoles que tallar els arbres no és un crim si es fa desde una gestió forestal sostenible»

«Sense coneixement, perquè encara existirà menys, de la cultura pagesa i dels aprofitaments sostenibles de l’entorn»

«Crec que molt, es podria recuperar el bosc net i ric amb moltes espècies que amb la massiva quantitat d’arbres no tenen l’oportunitat de créixer i poder gaudir més dels seus recursos: activitats, esportives»

« Amb més ganes d’anar-hi a passejar, anar a buscar bolets i gaudir del paisatge»

«Gaudint de les varietats d’activitats. Recuperar part de la fauna que s’està perdent»

«M’agradaria que fos un bosc natural, amb poca intervenció humana, i amb espècies autòctones»

«Molts més caminadors i gent que vindrà a visitar- los i a conèixer-nos»

NavĂ s

Valls de Torroella

Valls de Torroella 47

3. DEFININT LA XARXA PLEGADES

Arribem a aquest punt amb un recull de percepcions de l’estat actual dels nostres boscos, havent identificat diferents punts de vista , i visualitzat un futur desitjable per totes.

la gent que viu i dona vida al territori que s’explica.

Integrar la visió i voluntat popular ens permet arrelar els continguts a les sensacions, interpretacions i voluntats de

El principal objectiu interpretatiu és mostrar la complexitat que mencionàvem més amunt, introduir com han evolucionat les relacions entre un territori rural que oferia recursos energètics, constructius i alimentaris, i un territori urbà limítrof que els demandava. I de com han anat canviant aquestes relacions fins a un moment on el territori (concebut com a paisatge) és consumit com a bé de lliure accés i alhora com a actiu turístic per una societat d’oci en un moment on l’empatia territorial, la percepció i contracte social amb la pagesia o el «paisatge rural» és totalment diferent al de principis de segle. Davant d’aquesta complexitat el projecte es basa en una interpretació del paisatge

Entre aquests temes proposem 13 grans missatges o idees força a difondre:

[1] El bosc és de propietat privada, i què s’obra i es comparteix amb visitants.

Amb aquests ingredients bàsics iniciem el darrer taller a Castelltallat, on consensuem què volem explicar dels nostres boscos i com volem fer-ho.

Aquesta serà la base i el punt de partida a partir del qual es desenvoluparà la proposta de projecte interpretatiu.

La Xarxa ha de posar de manifest la diversitat de mirades entorn el paisatge, les socials però també les de diferents disciplines científiques, algunes força allunyades de la realitat.

[2] S’ha de ser respectuós amb l’entorn: bones pràctiques del visitant.

[3] Fer compatibles els diferents usos del bosc (runners, caçadors, pagesia...).

[4] Volem generar coresponsabilitats en el devenir del món rural (lectura actual i planificació de futur).

[5] La gestió i prevenció d’incendis forestals és cosa de tots.

48

com a quelcom multidimensional, multitemporal, complex i dinàmic.

Ha d’explicar la història socioambiental dels boscos, l’evolució dels oficis del bosc i els diferents aprofitaments pagesos. I ha de ser capaç de relacionar l’evolució de la pagesia (i de la seva funció i percepció social) amb el procés de construcció del paisatge que avui veiem, i vincular aquesta evolució amb canvis socioeconòmics globals que expliquen diferents èxodes rurals al llarg del segle XX. Al tallers es consensuen 13 missatges que es volen difondre, els què anomenen idees força. Aquestes han de servir per a donar veu a les percepcions i vivències de la gent del territori a l’hora de desenvolupar els continguts geogràfics, biològics i geològics així com els històrics, socials i tecnològics.

[8] El del món urbà es desenvolupa i creix també gràcies als recursos rurals.

[9] Per estimar, cal conèixer.

Millorar el coneixement de l’entorn ( patrimoni material, biodiversitat, recursos naturals), el seu relat històric, i els canvis (cultural, biodiversitat etc).

[10] Amb els focs del 1994 i 1998 no només es van cremar arbres. Explicar impactes (socials, econòmics, culturals i ecològics).

[11] No som un museu, ni ho volem ser (el paisatge és dinàmic, complex i canviant).

[6] Necessitem fer viables (econòmicament) els aprofitaments forestals sostenibles.

[12] Dificultat en la repoblació (urbanisme, espais naturals)

[7] L’arribada dels combustibles fòssils fa desaparèixer l’important ús energètic dels boscos i la pagesia.

[13] Dificultat en la viabilitat econòmica de les explotacions i altres activitats econòmiques

Valls de Torroella Totes aquestes idees força les podem agrupar en tres grans blocs, que són els què la Xarxa pretendrà desenvolupar a través del projecte interpretatiu: [1]

EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ I DESTRUCCIÓ DEL PAISATGE L’important ús energètic dels boscos i la pagesia Evolució del món urbà gràcies als recursos rurals

[2]

ELS (GRANS) INCENDIS FORESTALS

L’EVOLUCIÓ DE LES MIRADES CAP ALS BOSCOS I EL MÓN RURAL

Els focs del 1994 i 1998

Els usos tradicionals del bosc

La gestió i prevenció d’incendis forestals

Bosc de lloc de treball a lloc d’oci

Naixement de les ADF’S

El bosc ancestral i el seu valor

Pensant el territori: la gestió forestal

Aquest bloc ha de desenvolupar la importància què del món rural com a subministrador de productes energètics i de com, l’arribada i ús intensiu de combustibles fòssils, va provocar un canvi determinant per la pagesia i el sector forestal en concret. Ha d’interpel·lar al visitant de la Xarxa a pensar sobre la importància de cercar vies per promoure i millorar la gestió forestal de forma sostenible i de generar ingressos per la pagesia.

[3]

Aquest bloc ha d’interpretar els focs del 1994 i 1998 des de la vessant de l’ecosistema mediterrani, vincular-los amb la història del territori i l’abandonament de l’activitat pagesa. Ha d’introduir el nou concepte d’incendis forestals, els Grans Incendis Forestals, de la seva prevenció, extinció i gestió posterior, i fer-ho des d’un punt de vista tècnic però també des de la vessant social, és a dir, dels efectes sobre els pobles (socials, econòmics, comunitaris).

Aquest bloc ha de desenvolupar també tot el patrimoni associat a la pagesia, els diferents oficis associats al bosc i com han canviat, les diferents indústries, i l’evolució de les relacions entre món urbà i món rural. Ha d’incorporar també la importància del bosc i la pagesia en les costums i acció cultural dels pobles de la Xarxa.

49

3.1 ELS PUNTS DE REFERÈNCIA DE LA XARXA AGROFORESTAL

Com ho interpretem? Per interpretar les idees anteriors el projecte s’organitza ens diferents punts del territori. Els punts de referència es complementaran amb les accions proposades.

El relat s’ha de poder desenvolupar a partir de diferents punts de referència (sigui o no reforçat amb un equipament de referència). Els punts estan reforçats per un relat històric socioambiental i socioeconòmic que relaciona l’entorn rural del territori de la Xarxa amb els territoris urbans de Catalunya, per tal d’explicar el paper rellevant que s’ha tingut i actualment es té, variació de canvis d’ús del sòl, d’activitats econòmiques i percepció del paisatge actual que estanca les activitats humanes en els entorns naturals.

L’estratègia de la Xarxa proposa un punt de referència per a cada municipi, on cadascun tingui una funció principal a nivell de xarxa interpretativa, i des d’on es pugui localitzar més informació i propostes d’activitats entorn a la interpretació.Aquests punts de referència es complementen i s’estructuren amb altres punts (punts secundaris) amb una importància cultural i patrimonial que ajuden a desenvolupar el discurs a través d’activitats directament relacionades. Els punts secundaris es s’estructuren en dos tipus; la xarxa de punts de miradors i de canvi

del paisatge simbolitzats amb un marc i els indrets amb alta importància patrimonial i cultural i emblemàtics de la Xarxa simbolitzats amb arcs. Complementàriament s’indicaran mitjançant estacions punts interpretatius per a resseguir les rutes de senders de la Xarxa. Finalment, es contemplen altres punts d’interès turístic important per a enxarxar-los dins de la Xarxa (altres punts d’interès), per a complementar les possibles sinergies del territori.

A partir d’aquests resultats s’elabora una proposta d’intervenció anomenada «Au Fènix».

Cardona Valldeperes Navàs

St Cugat del racó Casteladral

El Mujal

NAVÀS Punts de referència Les Casas de Matamargó

Punts secundaris

Palà de Torroella Valls de Torroella

Salo

Altres punts d’interès St Salvador del Quer

Coaner Súria

Claret dels Cavallers

SANT MATEU DEL BAGES

GR3 Ruta de la pagesia de Castelladral (proposta) Ruta Perimetral del Bages

Prades

PR Castelltallat-Prades Castelltallat

St Mateu del Bages

Ruta de la Sal

Camps

FONOLLOSA Fonollosa

Molí de Boixeda

Fals

Manresa

50

Punts de referència FONOLLOSA

CASTELLTALLAT

CASTELLADRAL

FUNCIÓ PRINCIPAL EN LA XARXA INTERPRETATIVA * · Porta d’entrada al projecte interpretatiu

· Mirador del territori

· Mirador del territori

TEMES A DESENVOLUPAR DES DE L’OFERTA D’ACTIVITATS O SERVEIS · Vinya · Treball a les fàbriques · Camí a la ciutat

· Economia Forestal · Focs del 1998 · Naixement ADF’S · Espai Natural protegir «Serra de Castelltallat»

· Oliveres · Focs del 1994 · Geoparc

*Proposta feta a partir dels resultats del taller final.

Secundaris Claret de Cavallers

Sant Mateu de Bages – Castelladral

Molí de Boixeda

· Pagesia sostenible · Edat Mitjana · Ass. de tracció animal

· Pagesia · Emboscats i maquis

· Emboscats i maquis · Indústria rural · Geoparc

Valls / Palà de Torroella – Colònia Industrial

Navàs - Escorxador

Mujal

· Fàbriques de riu

· Cultura Vitivinícola

· Centre d’Apropament a la Natura i via verda

Salo

Coaner

Camps

· Festa de les flors

· Esglèsia Romànica · Edat Mitjana

· Esglèsies Romàniques

Fals

Valldeperes

St Cugat del Racó

· Torres de Fals · Vesprades sota l’alzina

· Esglèsia Romànica

· Esglèsies Romàniques · Recopilació de contes de la zona

51

3.2 PROPOSTA INTERPRETATIVA “AU FÈNIX”

La poposta ‘Au fènix’ és l’encarregada de relacionar els punts de referència i els punts secundaris anteriors. Ho fa através de portes, finestres, arcs i estacions.

L’objectiu general és desenvolupar un recorregut conceptual i físic.

Les PORTES d’aquest recorregut estarien ubicades a tres punts de referència als poble de Fonollosa, Navàs i Valls de Torroella on hi haurà un lloc d’acollida i d’informació i una exposició estable on els usuaris podran trobar tot el material necessari per a la descoberta del territori i dels seus valors. A Fonollosa, hi hauria el centre de visitants, l’espai interpretatiu de referència del projecte, on es podran trobar les claus de lectura del territori i tota la informació necessària per endinsar-se en la descoberta i coneixement dels paisatges agroforestals de la Catalunya Central.

Des dels punts de referència s’obren diferents CAMINS, molts ja existents.

Són els GR i altres rutes que travessen el territori i que poden conduir als usuaris a llocs d’alçada que facin de talaia, com els miradors de la Plaça de Camps, Castelltallat i de Castelladral.

Aquests miradors, llocs de percepció del paisatge, es configuren com les FINESTRES del territori, aquí hi hauran unes fites que permetran la connexió conceptual amb els tres punts de referència i des d’on es podrà apreciar el paisatge.

52

Portes d’entrada A banda de les rutes, també hi ha una sèrie de LLOCS on es pugin desenvolupar propostes expositives dels punts secundaris de la xarxa. Auqests estan cridats a formar part de la xarxa de d’espais simbòlics caracteritzats per un marc i escampats per tot el territori de La Xarxa o punts amb una importància cultural i patrimonial (Claret dels Cavallers, Sant Mateu de Bages, El Mujal, Valls de Torruella, Navàs, Molí de Boixeda i Coaner, etc.). En la mesura que es vagin desenvolupant propostes expositives concretes i s’integrin a la Xarxa, els diferents llocs compartiran una element exterior que simbolitzarà el compromís de donar un pas endavant en la defensa dels valors del paisatge.

Els senders, a banda de la seva pròpia senyalització homologada, estaran caracteritzats per una sèrie d’ESTACIONS escampades per alguns indrets específics de les rutes. Aquestes estacions servirien per fer una pausa en el camí i gaudir d’uns punts de reflexió, on hi haurà referències poètiques i literàries que ens aportaran visions i emocions.

Es proposen tres portes d’entrada que es desenvoluparan als tres municipis.

En concret a Fonollosa també es proposa realitzar una exposició i centre de visitants a la fàbrica de Soldevila.

El desenvolupament dels tres grans temes passarà a través d’elements penjats, i així des de la part exterior es podrà assistir a projeccions i a l’interior es podran apreciar continguts informatius i gràfics que ens permetran conèixer els aspectes fonamentals dels tres eixos discursius del relat que es pretén transmetre. A l’accés hi haurà un punt d’acollida als visitants on es podrà obtenir informació diversa per a la descoberta del territori.

Miradors

Marcs i Finestres

Els camins

Proposta per als miradors de Castelladral, Castelltallat i plaça de Camps.

Aquests indrets es configuren com talaies on podem apreciar i gaudir del paisatge i on hi trobem un punt de repòs, amb ombra. El tòtem explicatiu, tindrà un mapa per a la comprensió del territori i dels punts de la Xarxa Agroforestal, així com informació sobre la filosofia i les idees fonamentals del relat interpretatiu.

Es proposa la instal·lació de diversos punts tipus ‘Finestra’ representats per un marc que ressaltaran el simbolisme del paisatge.

Les estacions es volen configurar com a lloc de pausa i de reflexió instal·lant uns monòlits, que amb la seva simplicitat, no pretengui entrar en competència amb la senyalització existent al territori, per que ens focalitzin l’atenció i ens ofereix unes determinades mirades i reflexions sobre el paisatge.

53

3.3 ENXARXATS - Projectes i recursos existents al territori amb qui relacionar-se.

El desenvolupament de la Xarxa Agroforestal ha de construir-se i desenvolupar-se a partir dels recursos ja existents al territori. A continuació es llisten els principals recursos identificats, organitzats segons si són supramunicipals, relacionats amb el geoparc, o locals.

A la documentació annexa es poden consultar els principals recursos ubicats en mape

Recursos supralocals

Recursos propis del Geoparc als diferents pobles de la xarxa:

Vies blaves Turisme industrial del Llobregat (passa per Navàs poble) Museu de la Tècnica de Manresa (es pot relacionar amb la mineria de Castelltallat i també amb la indústria rural, tant de Fonollosa com de la llera del Cardener).

1. SANT MATEU: Anticlinal Castelltallat, Mines Utgers, Petjades Ignites Prat Barrina, Pou de glaç de les feixes de Coaner 2. NAVÀS: Can Serra dels Exibis 4. Ruta Camí de la Sal 5. Ruta Súria Coaner

Centre d’Estudis del Bages (CEB) Institució Catalana d’Història Natural del Bages (ICHN Bages) Centre Excursionista del Bages Amics del Romànic del Bages - www. aarb.cat

Geoparc El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central és una proposta de turisme sostenible lligada al patrimoni geològic i històric al voltant de l’antiga conca salina i la formació de Montserrat i les altres serres circumdants. Aquests processos geològics desenvolupats a partir del aixecament dels Pirineus han permès desenvolupar una cultura minera i agrícola lligada a les característiques geològiques. S’hi destaquen una cinquantena de punts d’interès geològic en tot el territori; coves i balmes, plecs anticlinals i sinclinals, relleus fallats o enlairats (serres), mines de sal, de potassa i de lignit, miradors com el de Castelladral i Castelltallat on observar l’antiga conca salina, museus com el de la Sal de Cardona o el Museu de geologia de la UPC de Manresa i estructures lligades al aprofitament mineral; forns de guix, teuleries i pous de glaç.

Al voltant del Geoparc s’estructura una proposta turística que inclou la cultural, la natura i la gastronomia amb propostes per de rutes guiades i de materials pedagògics.

El Parc està dins de la Xarxa Europea i Global de Geoparcs i treballa amb la UNESCO, sent classificat de Parc Mundial.

54

Recursos locals

Navàs Agents culturals, turístics i educatiu

•

•

Centre Excursionista de Navàs organitza una marxa romànica i caminades populars en les que arreglen camins i espais al municipi.

Centre d’Apropament a la Natura (Mujal) , es realitzen visites a escoles i a famílies dels animals que tenen allà (Rescat) i del bosc.

Fonollosa Producte local/pagesia

Agents culturals, turístics i educatiu

• A Mujal hi ha una formatgeria artesanal i un lloc on fan vi

•

Xarxa de rutes i camins existents

• Planta de biomassa de Palà

•

Patrimoni cultural existent; torres de fals, molins fariners, tines de vinya, etc...

•

Punts importants; masies, torres de fals, murs de pedra seca.

•

Ass. Cultural i recreativa de Fonollosa

•

Turisme rural i restaurants

•

Escola Rural

• Etnoturisme (Can Serra dels Exibi, La Diferenta, Vinyas d’Empremta) • Oleoturisme (Migjorn i oliveres del Cardener) • Mostra de vi - Grup de vinyetaires

•

CAN – Projecte de Conservació de Tortuga mediterrània (en breu es posa en funcionament)

• Venda a domicili de llenya – empresa de treballs forestals

•

Vies Blaves (camins al voltant del Llobregat i del Cardener)

• Existència de vinyes petites i diverses

•

Via verda fins a Mujal (De Navàs) molt utilitzada per la població

•

• Antic escorxador es concentra en un centre de referència sobre la cultura vitivinícola

Edifici del Escorxador, explicació de l’oli i el vi

•

Pallissa de Castellardal – La lluna en un cove

•

Circuit d’Orientació de Castelladral

•

Alberg de Castelladral

•

Geoparc compta amb punt de Castelladral

•

Cursa emboscats (Palà)

•

Associació de propietaris Forestals Bages Nord

•

ADF Defensors del Bosc

•

Producte local/pagesia

• Visites a l’obrador i abelles – Mel de Cal Fuster Altres • Estudi Biodiversitat i fauna dels Boscos de Mujal

•

Joan Vilalta continua amb ramat de cabres.

•

Nova vinya a can Serra

•

Forn de pa de Fonollosa

Altres

•

Barraques de vinya característiques. Cal potenciar el que tenim, Els Espatllats, parets de pedra seca molt bones (a la solana dels Soldevilla) (ho comparen amb el MachuPichu), amb el mateix objectius que en altres societats, per guanyar espai per conrear.

•

Punts de la guerra civil importants a Fonollosa, Navàs i altres llocs propers.

Turisme rural i restaurants

•

Potencial de la venda de la caça

•

Casat Txutxuà

•

•

Un veí té redactat un pla d’acció per la processionària

Escola de Navàs (CEIP i IES)

•

Caçadors tenen el territori apamat (dos relats; control de plagues i el d’espai de socialització de masculinitat rellevant en el camp / ruralitat).

- Agrupament Escolta Ali Bei de Navàs - Consorci del Parc Fluvial del Llobregat

• Ajuntament de Navàs té una xarxa d’abastiment amb biomassa per a equipaments municipals

55

Sant Mateu de Bages Agents culturals, turístics i educatiu

•

•

Web memòria i paisatge de Sant Mateu de Bages i Llibrets de memòria i paisatge a Sant Mateu de Bages Audiovisual història dels boscos de Sant Mateu de Bages i tríptic informatiu de memòria i paisatge a Sant Mateu de Bages

•

Projecte de memòria del riu Cardener (Valls)

•

Festa «el verd després del Negre», d’aniversari de l’inici dels focs del 1994 (al poble de Sant Mateu)

•

Comissió de festes de Salo: Festes de les Flors (maig)

•

Ass. Territori de Masies

•

Associació Cultural Riubrogent

•

Associació Amics de Coaner

•

Turisme rural i restaurants

•

Festival Eclíptica a Castelltallat

•

Festival Espurnes Barroques

•

CEIP Sant Esteve

•

Assemblea de Joves de Valls de Torroella.

•

Amics Moto Valls de Torroella.

Comissió de festes de Valls de Torroella

•

Museu d’eines del món rural (a Sant Mateu) Festa de les flors de Salo (mitjans de maig)

•

A Castelltallat- plafons panoràmics d’història del bosc (3) i plafó sobre els efectes del foc. Sant Mateu de Bages: plafons sobre biodiversitat (en procés)

•

•

Observatori de Castelltallat

•

•

Llibre «Fàbriques de riu», de la història de les fàbriques del Cardener (també de Palà). Cursa dels Maquis i Cursa Punk Trail

Existència de dos professionals de la fusta i el bosc (Roters i Vilalta) Existència de la vedella ecològica de Castelltallat- pastures de sotabosc.

•

Caminada Popular Racons del Passat a Palà (afegida en el taller) Memòries de Castelltallat i Llibre Memòries de Sant Mateu (en procés)

•

ADF – Amics del Bosc Bages Anoia

•

Forn de pa de Valls

Altres

•

Espai natural PEIN Serra de Castelltallat

•

Col·lecció de les novel·les d’Eduard Girbal, que a través de novel·les descriu la vida a Salo a principis de segle XX.

•

Projecte cultural (en procés) a Claret dels Cavallers, d’interpretació de l’entorn i de pagesia i ramaderia ecològica.

56

Producte local/pagesia

•

Grup de Teatre de Valls de Torroella

•

Altres: proximitat amb les Casas de Matamargó (molt proper a Salo - Sant Mateu de Bages).

57

Altres recursos i experiències

RECURSOS:

APP NATURALOCAL NaturaLocal és un projecte professional que es dedica a dissenyar, georeferenciar i dotar de contingut a rutes a peu o en bicicleta. Estan pensades per a posar en alça els valors naturals, culturals i patrimonials locals. L’objec-

tiu es promocionar i donar a conèixer els racons del país, aportant un valor documental a través de les noves tecnologies, fomentant la sostenibilitat en els recursos turístics tot reactivant les economies locals.

naturalocal.net Boscat Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals – BOSCAT Boscat és una associació sense ànim de lucre creada al 2008 amb l’objectiu de coordinar de forma federada les Associacions de Propietaris Forestals de Catalunya i donar les eines per a promoure’n la creació i gestió de noves associacions. El seus objectius són defensar els interessos dels propietaris

forestals davant de l’administració pública i privades i fer viable la gestió forestal a nivell comercial. D’aquesta manera, l’associació treballa donant suport a la comercialització dels productes forestals amb la voluntat de consolidar la marca BOSCAT i oferir als consumidors llenya amb les màximes garanties de gestió sostenible ambiental i socialment. El suport de BOSCAT als

propietaris és valuós doncs proporciona les eines per a que la gestió dels boscos sigui viable i sostenible, al mateix temps que coordina les voluntats del sector per a dialogar amb altres agents socials a nivell de país. Actualment, la Federació compta amb 22 associacions d’arreu de Catalunya. La seu social es localitza a Gaià i les oficines dels serveis tècnics es troba a Navàs.

boscat.cat

Campanya “Respecta l’equilibri del Món Rural”, per valorar les aportacions del món rural al conjunt de la societat Després del llançament de la primera part de la campanya centrada en la importància de la gestió forestal sostenible, el Grup de Treball de Pedagogia de gestió del Medi Natural comença la difusió de materials audiovisuals destinats a explicar les aportacions de pràctiques com la caça. La campanya consisteix en tres càpsules audiovisuals i tres infografies estàtiques que es distri-

fmr.cat 58

buiran a través de les xarxes socials i els webs corporatius de tots els membres que integren el Grup de Treball de Pedagogia de gestió del Medi Natural. Les peces tracten sobre tres temes cabdals per a mantenir l’equilibri del món rural però que presenten controvèrsia des d’un punt de vista urbà, com ara la importància de la gestió forestal, l’adobat amb fems i purins i la necessi-

tat de desenvolupar una activitat com la caça. Totes tres s’expliquen a través de píndoles audiovisuals i infografies estàtiques que permeten copsar, gràcies a la utilització d’un grafisme àgil i entenedor, les característiques d’aquestes pràctiques i la seva contribució al conjunt de la societat.

Codi de bones pràctiques en l’organització i celebració de curses i marxes per muntanya El Codi de Bones Pràctiques en l’organització de curses i marxes per muntanya és un document de referència per a la planificació i celebració de curses i marxes per muntanya al medi natural de Catalunya. S’ha elaborat amb l’objectiu d’esdevenir un instrument d’ajuda i millora en l’organització i el desenvolupament d’aquest tipus d’esdeveniments, incloent-ne la planifi-

cació, la celebració i les tasques a dur a terme un cop acabat, a fi de garantir la seva compatibilitat amb la conservació del medi natural i amb les activitats dels actors econòmics del territori. A través d’un seguit de recomanacions i pautes de comportament, el Codi vol garantir d’un desenvolupament adequat, sostenible i respectuós d’aquestes activitats esportives. A més, posa en

valor els múltiples beneficis que suposa per al territori fer un ús responsable dels entorns forestals i naturals i identifica els possibles impactes positius que aquestes activitats poden tenir per al territori, com ara la promoció dels espais naturals, la valorització econòmica dels entorns forestals i la difusió de valors de responsabilitat i respecte a la natura.

fmr.cat Federació de ADF’s del Pla del Bages La Federació d’ADF del Pla de Bages es va constituir al 1998 per tal de coordinar les ADF de la comarca, sent 11 en total, per tal de ajudar en les tasques de les diferents Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) així com representar-les davant d’entitats i institucions.

Com totes les ADF, la seva finalitat és la prevenció i la lluita conta els incen-

dis forestals. Per això treballa en diferents àmbits, un primer dedicat a la vigilància i prevenció d’incendis forestals a partir de Plans de Gestió municipals i comarcals, creant i mantenint infraestructures de camins, punts d’aigua i franges de baixa combustibilitat. Un segon àmbit d’actuació és en l’extinció d’incendis forestals insitu i un tercer

dedicat a la divulgació als propietaris forestals i a la població que viu en el territori. Tanmateix també organitza jornades de formació per a voluntariat i treballa en torn a la viabilitat de la biomassa i ha ajudat a la creació de la Cooperativa de Productes Forestals de la Catalunya Central.

federacioadfbages.org

Fent país Fentpaís es una cooperativa de Manresa que es dedica a la creació de paquets turístics -capses regal d’experiències- que posen en relació, des de diferents eixos, els diversos agents turístics del territori. Aposten per un turisme arrelat a l’entorn i de qualitat, allunyat de models de massificació turística gestionats per grans cadenes. Actualment compten amb una xarxa de 260 empreses turístiques i de diferents serveis lúdics i de restauració arrelades al territori. Així opten per

tot tipus d’experiències de Catalunya realitzades per persones del país, amb empreses petites i mitjanes, intentant promocionar els productes locals i els serveis de proximitat. Les experiències es divideixen en torn al temps de gaudi i es combinen visites a productors i obradors catalans, rutes de coneixença de diferents indrets, circuits termals, esports a la natura, activitats infantils entre d’altres fins a les escapades a pobles amb encant.

fentpais.cat 59

GEOCACHING La Geocerca o Geocaching és un joc a l’aire lliure de cerca de tresors al món real amb l’ajuda de dispositius GPS. Els participants han d’anar a unes coordenades específiques i, un cop al lloc, intentar trobar-hi el geoamagatall (contenidor) amagat per altres

jugadors. Es pot jugar tant a la ciutat com en plena natura. Les coordenades geodèsiques dels amagatalls són publicades al lloc web. Pots compartir la experiència a través de l’app i fer crèixer la comunitat.

geocaching.com

IGERSMAPBcnmoltmés – Un mapa creat per i per a Istagramers IgersMap és una plataforma col·laborativa que mostra el territori des dels ulls dels instagramers locals, per donar-ne una nova visió i perquè altres instagramers que el visitin sàpiguen on anar per aconseguir bones imatges. Les Comarques de la Provincia de Barcelo-

na tenen el seu propi mapa, promogut per la Diputació de Barcelona. Per promoure la pujada de fotografies, s’inicien campanyes diferents (patrimoni històric de diferents periodes històrics, estils de vida i cultura o fires i festes tradicionals) per periodes concrets.

igersmap.com/es/igersmap-bcnmoltmes

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) ha estudiat i difós, des dels seus inicis l’any 1994, el patrimoni industrial català, atès el prestigi i l’interès històric i social d’aquest patrimoni. Catalunya va ser una de les primeres regions europees en iniciar, a finals del segle XVIII els processos de canvi que van permetre l’evolució des d’una societat econòmicament preindustrial a establir noves i incipients

mnactec.cat

60

formes econòmiques i de producció plenament industrials. Aquesta industrialització es caracteritza per a la rapidesa i precocitat en la industrialització catalana. Una forma d’industrialització infreqüentment diversificada, tant per l’amplitud i varietat dels sectors productius afectats com per la distribució geogràfica per la majoria del territori català. La industrialització catalana va incidir en la major part dels

àmbits temàtics. Així, la selecció dels 150 elements recull com a mínim un exemple de totes les àrees temàtiques en què la industrialització ha tingut un paper destacat, dividint-los en elements preindustrials, industrials i de serveis i obra pública. Elements preindustrials: molins; fargues; pous de glaç; forns de calç; salines; manufactures d’indianes i paraires, i adoberies.

Productes Forestals de la Catalunya Central Productes Forestals de la Catalunya Central és una cooperativa sense ànim de lucre que agrupa més de set-cents propietaris forestals de la província de Barcelona, amb la finalitat de mantenir els boscos nets mitjançant la producció i comercialització de pèl·let i d’estella com a combustible. També lloguen

màquines estelladores. La cooperativa neix amb una clara voluntat tant de desenvolupament territorial com d’impacte social i mediambiental: una gestió forestal i silvícola que suposi, si no beneficis, un cost zero per als propietaris forestals, i que sigui capaç de generar llocs de treball a la vegada. Per

això la cooperativa es constitueix sense ànim de lucre: el principal valor n’és el manteniment en condicions d’uns boscos que, si no, són molt més vulnerables als Grans Incendis Forestals. A part, la seva, en tant que productors, és una aposta clara per a l’energia renovables, en aquest cas de la biomassa.

un seguit de persones ens trobem en el marc del projecte ACTUA, promogut per l’ARADA SCCL. Des d’aquest, els veïns i veïnes proposem actuacions que creiem importants per als pobles del baix Solsonès, entre les quals apareix el turisme. Així va néixer Territori de Masies, gestionat des del veïnat. Avui som una cinquantena de socis, veïnat i empreses que treballem els recursos culturals o naturals del territori. El temps ens ha fet adonar de la necessitat d’eixamplar els nostres objectius. Que treballar per al turisme és treballar per al paisatge, un bé col·lectiu que

no correspon a ningú, i que correspon al passat, al present i al futur, a les generacions que ens han precedit i a les que vindran. Això demanava generar un espai de consens absolut sobre com explicar el Territori de Masies, i així és com el debat sobre turisme es va anar diluint per parlar de territori, cultura, memòria, treball, i en definitiva, futur.

D’aquí va sorgir el projecte Tasta Territori per a reivindicar i reclamar el retorn de la funció més humil de la pagesia, la d’alimentar boques i territori

energiaforestal.com Territori de masies Territori de Masies és una associació formada per veïns, associacions i empreses dels pobles del baix Solsonès que s’engresca i treballa per promoure, reivindicar i protegir les maneres de fer, els paisatges i la vida als pobles del baix Solsonès. Des d’ella, a través de diferents activitats i publicacions, es recorda i s’explica com som, què fem i com volem ser els pobles de Llanera (Segarra), La Molsosa, Pinós, Riner, Llobera, Pinell de Solsonès i Clariana de Cardener (Solsonès), i Castelltallat (Bages). L’Associació Territori de Masies comença a gestar-se al 2009, quan

territoridemasies.cat XAREC. Xarxa de Restauració i Cultura Cooperativa De recent creació, un conjunt de experiències en la restauració en format cooperatiu de tota Catalunya s’han unit per fomentar la intercooperació entre ells per tal d’enfortir-se i acompanyar nous projectes dins de l’Economia Social i Solidària. Els criteris comuns que compareixen les iniciatives són la professionalització del sector de la restauració, la creació d’espais cultu-

rals al costat de la restauració, la cuina amb producte ecològic, de proximitat i de consum responsable, la democràcia interna i l’autogestió i l’arrelament amb l’entorn i el territori. Actualment la XAREC, ha esdevingut cooperativa de serveis de turisme i restauració responsable, i està desenvolupant les bases del que ha de ser el ‘gremi’ d’hostaleria (allotjaments i restauració)

de l’economia solidària a Catalunya. A partir del qüestionament d’un model turístic basat en el creixement desbocat i en la precarització del treball. Com a empreses de turisme, volen esdevenir un espai referent en la transició cap a un model de turisme que té cura de totes les persones, comunitats i medis implicats en l’activitat turística.

xarec.coop 61

Xarxa de Custòdia del Territori La Xarxa de Custòdia del Territori (xct) és una organització sense ànim de lucre constituïda per entitats, institucions i persones que volen impulsar el desenvolupament i l’ús de la custòdia del territori al nostre país. La xct creu en la necessitat i en l’oportunitat de capacitar la societat civil perquè pugui tenir un paper actiu i directe en la conservació del territori. Els membres de la xct són entitats i institucions públiques i privades de tota mena: associacions, fundacions, ajuntaments, con-

sorcis, empreses, centre universitaris i de recerca, etc. En menor mesura, la xct integra també persones individuals.

La custòdia del territori és un conjunt d’estratègies i instruments que pretenen implicar els propietaris i usuaris del territori en la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics. La premissa de base és que conservar la natura, el paisatge i el patrimoni cultural no és una responsabilitat que recau només en les administracions públiques, com

xct.cat

EXPERIÈNCIES:

Associació agroalimentària de la Cerdanya – Origen Cerdanya Associació de recent creació de productors (ramaders, agricultors, recol·lectors), elaboradors, restauradors, hostalers i comerciants de Cerdanya que s’han unit amb l’objectiu comú de donar a conèixer els seus productes i plats sota el paraigua d’una marca de garantia que els identifiqui de manera

conjunta. La marca l’han denominat ORIGEN CERDANYA. A la seva pàgina origencerdanya.cat es visibilitzen els productes, un mapa de les diferents empreses associades i tenen un apartat de visites a pagès, per reservar una visita i un blog associat on hi van penjant les noticies.

origencerdanya.cat Biolord Coop BIOLORD COOP és una cooperativa sense afany de lucre que té com a objectiu promoure el cultiu en alçada i ecològic i poma, a zones de muntanya, en especial a feixes i camps abandonats durant la decadència del sector agrari a muntanya. És una iniciativa que va més enllà de la comercialització conjunta i reivindica la pagesia de muntanya oferint serveis culturals

biolord.coop 62

i participant en campanyes de sensibilització sobre el paisatge que incorpori de nou el sector agrari. A través del conreu de la poma, BIOLORD COOP disposa d’una basta xarxa de cooperació col·laboració des d’on es treballa la promoció sostenible dels pobles de muntanya. Disposa també d’un programa d’inserció sociolaboral per a persones desafavorides.

sovint es pensa, sinó que la ciutadania, la societat civil i les empreses privades també poden i han de contribuir-hi.

Per això, a diferència d’altres instruments i estratègies amb un objectiu similar (per exemple, la protecció legal d’un espai natural o la classificació d’un terreny com a no urbanitzable), la custòdia del territori requereix la implicació directa i activa de la societat civil, d’una banda, i d’aquelles persones que són propietàries o usuàries de terrenys forestals, agrícoles o urbans, de l’altra.

Candidatura Priorat-Montsant-Siurana com a Patrimoni Mundial de la UNESCO L’entitat PRIORITAT, nascuda el 2007, aglutina el teixit socioeconòmic i cultural del Priorat entorn dels valors del paisatge cultural del Priorat. L’associació ha estat impulsora de la Carta del Paisatge del Priorat i de la candidatura a la UNESCO a paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània.

PRIORITAT està compromesa amb un desenvolupament comarcal que té el paisatge com a element essencial. Els paisatges culturals reconeixen a escala mundial els espais que il·lustren de

manera excepcional la interacció entre l’home i la natura al llarg de la història.

El projecte de candidatura Priorat-Montsant-Siurana no sorgeix del no-res, sinó que forma part d’un procés viscut a la comarca des dels darrers anys del segle XX, i representa una etapa lògica en el camí de definició i apoderament d’un model territorial propi. Aquest model territorial situa el paisatge cultural com a eix vertebrador i determinant, perquè reflecteix una història d’interacció contínua i projecta

propostes d’un futur sostenible.

La presa de consciència del paisatge i els seus valors ha estat una de les fites ja viscudes a la comarca els darrers anys. Una presa de consciència que ha representat una peça molt important per a què el Priorat hagi entès que el nostre model de desenvolupament (l’únic real i possible) ha de tenir com a fonaments l’excel·lència agroalimentària i paisatgística.

candidaturapriorat.org Costa Brava Centre, SCCL Cooperativa dedicada a oferir servei integrals a les empreses del sector turístic, ja siguin establiments hotelers, restaurants, entitats públiques o privades. Treballa al Alt i Baix Empordà des de l’any 1986 aportant eines de gestió de compres, comunicació i disseny, administració i gestió d’empreses del sector turístic. La cooperativa va néixer

a partir de l’Associació d’Hotels, de Restaurants i de Bars de la comarca del Baix Empordà, l’objectiu de la cooperativa ha estat unificar esforços per tal de cooperar i no competir entre propietaris hotelers o de cases rurals, alhora que es milloren tant la qualitat turística de la zona, com les condicions laborals dels treballadores del turisme

(millors sous, formació, contractació estable, etc). Algunes de les línies promocionals de la marca territorial han permès diversificar l’economia local i recuperar feines i tradicions artesanals, esdevenint així una iniciativa amb un impacte cultural i territorial important.

cooperativacostabravacentre.com Curs de Camp d’Estudi d’Evolució del Paisatge El Grup de Recerca en àrees de Muntanya i Paisatge (GRAMP) del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona organitzen cada estiu des del 2007 un curs especialitzat en l’Estudi de l’Evolució del Paisatge de caràcter multidisciplinari.

Durant una setmana al Parc Nacional Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (PNAESM) i al Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP) es

realitzen sortides de camp i pràctiques que s’utilitzen per interpretar les transformacions del paisatge a través de l’estudi evolutiu de la seva vegetació.

El curs està destinat a docents del àmbit de les Humanitats, les Ciències Socials i les Ciències Naturals. És un exemple d’interpretació del paisatge aplicada al àmbit educatiu/pedagògic des de la universitat cap al professorat i des de un espai natural protegit.

Twitter GRAMP @gramp_uab 63

El meu camp d’arròs al delta de l’Ebre – Joc interactiu La Denominació Protegida del Delta de l’Ebre amb ajuda del DARP i de la Unió Europea ha desenvolupat una aplicació mòbil i via web d’un joc d’estratègia - al estil del Catalan o el

Carcassone – on pots plantar i cuidar el teu propi camp d’arròs de forma tradicional i on pots anar fent millores en la gestió dels camps a través de la investigació i de la cooperativa.

ricegame.do-deltadelebre.com

FORESTAL COOP. Cooperativa forestal del Berguedà Es tracta d’un projecte integral, dirigit a fomentar la reactivació econòmica del sector forestal del berguedà, i dinamitzador de l’ocupació per mitjà de la creació d’almenys una cooperativa de treball en l’àmbit forestal, aprofitant les oportunitats estratègiques que s’ofereixen, en aquest sector, a la comarca del berguedà i alhora ens ho permet

fer en el si de l’Economia Social i en concret en les cooperatives Aquest projecte respon a dues demandes, mercat i oportunitat. És a dir, per una part, la Mancomunitat de municipis berguedans per la Bio-massa que té per objecte la gestió de les masses forestals de les forests CUP, propietat dels ajuntaments, l’aprofitament sostenible

de la fusta, de la biomassa i la generació d’energies renovables, demanda treballadors formats i per altra banda l’aprofitament de recursos forestals i energies renovables es presenta com un projecte de caràcter prioritari a la comarca i evidentment a tot l’estat

+ info: Agència de Desenvolupament del Berguedà El Museu del Bosc Sequer de Pinyes de Bellver de Cerdanya El Museu del Bosc Sequer de Pinyes de Bellver de Cerdanya va entrar en funcionament el 2016 després de 2 anys de restauració del equipament on els veïns i veïnes hi van col·laborar activament. El sequer de pinyes va ser un espai de petita indústria rural en funcionament des del 1953 fins el 1992, va ser construït per l’Instituto para la Conservación de la Naturaleza (ICONA) i traspassat posteriorment al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) de la Generalitat.

La seva funció bàsica era aconseguir

mnactec.cat 64

llavors d’espècies de pins autòctons (negre i roig) de boscos de la Cerdanya, el Pallars Sobirà i l’alt Urgell principalment per a la seva replantació posterior. Les pinyes s’obrien mitjançant calor i obtenint-ne els pinyons. Aquests s’emmagatzemaven, es desinfectaven i es comercialitzaven. Una gran part era enviada a l’Almacén Central de Semillas a Madrid, des d’on es distribuïa als vivers de tota Espanya i a l’Empresa Forestal Catalana. Al museu s’hi pot trobar la maquinària pròpia de la instal·lació, una exposició d’eines, un au-

diovisual i diferents plafons que expliquen el funcionament del sequer i els processos de desforestació i posteriors repoblacions que es van realitzar a la Penínsual Ibérica durant el segle XX. El Sequer de les Pinyes és una instal·lació industrial única a Catalunya i a tot l’Estat i per això està reconegut com a un dels 150 Elements Imprescindibles del Patrimoni Industrial Català, un recull elaborat pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

L’escola del Bosc del Rubió L’escola del Bosc del Rubió es un centre educatiu per a infants entre 2 i 6 anys amb un projecte pedagògic basat en les Escoles al Aire Lliure Europees on l’aula es situa en plena naturalesa i el currículum escola es desenvolupa en ella, ja sigui el bosc, el camp o la platja.

Al Rubió, l’escola es troba al bosc, sent un gran recurs pedagògic per a que els infants aprenguin i experimentin el aprenentatges d’aquesta etapa edu-

cativa. A través de la descoberta dels elements que es troben en el bosc i dels jocs que es puguin crear es relacionen els continguts del currículum educatiu.

El valor afegit d’aquesta proposta recau en les aptituds que es desenvolupen i en el sentit de respecte i pertinença a la natura. Es la primera Escola del Bosc de Catalunya i la segona de l’Estat Espanyol que va iniciar el seu recorregut al 2012.

lescoladelbosc.blogspot.com Escoles Verdes El programa escoles verdes sorgeix com un compromís per donar suport a tots els centres educatius de Catalunya que volen innovar, incloure, avançar, sistematitzar i organitzar accions educatives que tinguin la finalitat d’afrontar, des de l’educació, els nous reptes i valors de la sostenibilitat. Actua en els centres amb dos objectius, incorporar els valors de l’educació per a la sosteni-

bilitat en tots els àmbits de la vida del centre i promoure la participació de la comunitat educativa de forma activa en la millora del seu entorn. Al curs 2015/2016 hi estaven adherits 640 centres educatius. L’Escola Sant Esteve-ZER Cardener (Valls de Torroella) i el Col·legi Sant Josep (Navàs) estan dins del programa d’Escoles Verdes.

gencat.cat/mediamb/escolesverdes El Museu del Bosc i la Pagesia de Vallgorguina (Parc del Montnegre i el Corredor) El Museu del Bosc i la Pagesia de Vallgorguina, amb diferents sales expositives que posen en valor el món del bosc, la natura i la pagesia. La voluntat és conservar i mostrar el ric patrimoni de la forma de vida dels avantpassats d’aquesta vila vallesana, ubicada al Parc del Montnegre i el Corredor. La idea de tenir un museu a Vallgorguina va sorgir fa uns anys, quan l’Associació Cultural Vallgorguina, fundada l’any 1981 i que treballa en la recerca d’informació i en l’estudi de la història del municipi, va proposar a l’Ajuntament la construcció

d’un espai on es poguessin exposar totes les eines i el material que al llarg dels anys havia aconseguit l’entitat per mitjà de cessions i donacions dels veïns. El Museu del Bosc i la Pagesia de Vallgorguina es troba en una casa antiga remodelada, Can Mainou, que va ser donada l’any 1993 pel Sr. Joan Mainou i Fornés mitjançant un vitalici a l’Ajuntament. Aquesta remodelació va ser finançada pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya en el marc del Programa Viure al Poble

Més, destinat a la regeneració urbana i la promoció turística del municipi.

El museu va ser inaugurat el dia 26 de novembre de l’any 2016. El museu posa èmfasi en la memòria col·lectiva del municipi, mostrant el seu passat rural a partir de les eines utilitzades en els treballs a bosc i a pagès i el testimoni dels mateixos protagonistes a través de fotos i audiovisuals. La col·lecció del museu es reparteix en dues plantes que donen valor al món del bosc, la natura i la pagesia.

turismevallgorguina.com 65

Pla de Gestió Forestal del municipi d’Argençola (Anoia) Argençola és l’únic municipi del país que té un Pla d’Ordenació Forestal Municipal, una planificació que abasta les prop de 3.000 hectàrees forestals del municipi, amb presència preeminent de pi blanc, pinassa, alzines i roures.

El Pla, aprovat el 2014, va ser impulsat pel mateix Ajuntament i l’Associació de Propietaris d’Argençola i Comarca conjuntament amb la subdirecció de Boscos del Departament d’Agricultura.

Els objectius principals del municipi són gestionar els boscos per prevenir incendis i generar activitat econòmica

sostenible. L’objectiu és realitzar, amb un horitzó de quinze anys, actuacions de millora en unes 1.600 hectàrees forestals del municipi. La planificació pionera permet simplificar les intervencions a l’entorn, cosa que des de l’Ajuntament es veu com un atractiu ja que “es redueixen els costos fixes i es fa més atractiu el lot de treballs a les empreses”. De fet, el volum de treballs previstos suposaran mobilitzar al voltant de 30.000 tones de fusta, gran part de les quals podran ser destinades a biomassa.

argencola.cat Museu Europeu del Bosc a Sant Celoni El Museu Europeu del Bosc (MEdB) es formula com una institució de referència europea en la divulgació del coneixement integral dels boscos i les seves funcions. Es concep com una institució pionera per fomentar la investigació i l’intercanvi d’idees en relació als sistemes forestals i als seus valors associats vinculats als serveis ambientals, així com, la resta de formulacions de la bioeconomia. El Museu es concep amb 3 àmbits d’actuació; un de divulgatiu, un de recerca i desenvolupament i un de diàleg amb els actors clau del món forestal. Aquesta és una iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Sant Celoni i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i ha de comptar, inequívocament, amb les institucions i líders que treballen el sector forestal des de la ciència, la tecnologia, la gestió i la comunicació. Institucions i entitats en aquesta matèria a escala europea,

santceloni.cat

66

d’estat i de Catalunya. El MEdB pot contribuir a donar resposta a alguns dels reptes ambientals més crítics del segle XXI estretament relacionats amb els boscos, com són el canvi climàtic o el nexe aigua-energia-alimentació.

Així mateix, el MEdB ha de jugar un rol essencial com a plataforma d’intercanvi de coneixement a fi de transferir els valors socials, ecològics i econòmics dels boscos, els quals poden representar una eina de benestar i competitivitat. L’exposició permanent tractarà els boscos i la seva unitat estructural fonamental, l’arbre, en la seva dimensió ecològica, econòmica i social. El Museu Europeu del Bosc abordarà les oportunitats derivades dels nous aprofitaments del bosc i la importància de la gestió forestal sostenible, entenent que l’aprofitament sostenible d’aquests espais és la millor eina per garantir la seva conservació i assegurar el manteniment de les seves funcions socials, ambientals i productives.

67

4. EL PLA D’ACCIÓ

Més enllà de la senyalització dels punts anteriors, la xarxa requereix d’un seguit d’actuacions que desenvolupin tot allò que volem explicar. Aquestes actuacions són recollides i desenvolupades principalment en el taller final celebrat a Castelltallat. El taller final va organitzar-se en tres grups temàtics, des d’on es van proposar diferents actuacions, i es van puntuar per urgència i importància. Per a puntuar la urgència i la importància (actuacions importants que no poden o cal que siguin imminents), per grups, es van repartir 10 punts a les diferents actuacions.Posteriorment l’equip tècnic va complementar aquestes actuacions, organitzar-les segons línies estratègiques, i elaborar el pla d’acció.

LÍNIES ESTRATÈGIQUES DEL PLA D’ACCIÓ DE LA XARXA AGROFORESTAL Línia estratègica 1: Línia estratègica 2: Línia estratègica 3: Línia estratègica 4: Línia estratègica 5: Línia estratègica 6:

Foment de la pedagogia territorial i integració dels eixos de la xarxa en programes i serveis educatius existents Integració del discurs de la xarxa en productes i serveis turístics Promoció del discurs de la xarxa des de l’agenda d’actes populars Creació de valor afegit del producte local Desplegament del Projecte Interpretatiu de la Xarxa Agroforestal Creació d’estructures de governança i coordinació entre actors

Taula resultat de priorització de les accions feta en el taller final de Castelltallat. La trobada es va organitzar en tres grans grups; aquell on es tractaven temes relacionats amb la oferta turística, el relacionat amb la educació formal i no formal, i un tercer grup relacionat amb l’acció cultural relacionada amb l’associacionisme.

TURISME

Urgència

Importància

1. Formacions per conèixer flora i fauna

3

6

2. Persona que dinamitzi el turisme

4

4

3. Senyalització de camins

3

4

4. Geocaching

2

0

5. Ruta Geoparc i revitalització del GR3

7

10

EDUCACIÓ FORMAL I NO FORMAL 1. Responsable i promotor pedagògic

7

7

2. Maleta pedagògica de recursos; per a ceip’s, IES i eca’s i als boscos de salut (ús terapèutic) suport a Treballs de Recerca Locals

2

3

3. Sortides CRAF i CHN Universitats Trobada anual

2

2

4. Centre de recursos virtual

2

2

5. Campaments al bosc (Caus, esplai)

0

0

6. Visites a Escoles al Bosc

2

2

CULTURA 1. Posar en alça el patrimoni geològic (història geomorfològica) del territori

0

1

2. Promocionar l’agenda cultural dels pobles i recolzar associacions i altres que treballin en aquest àmbit > Programa cultural conjunt lligat a la xarxa amb una imatge amb dates importants de festes populars relacionades amb el bosc (Dates fixes)

2

3

3. Posar en alça el Patrimoni barroc, medieval, romànic, etc > Rutes guiades temàtiques

2

1

4. Col·locar el bosc, la vegetació, la fauna i la flora, el paisatge com a patrimoni biocultural > Generar un discurs del paisatge com a estratègia de promoció del producte i el turisme rural. Gastronomia lligada al producte (1 punt).

1

7

2

3

5. Patrimoni Industrial de la zona, Palà i Valls. Indústria rural; molins de farina, mines, serradora, etc...

68

ACCIONS

Curt termini 2018 - 2020

Mig termini 2020 - 2026

Llarg termini 2026 - 2028

Línia estratègica 1: Foment de la pedagogia territorial i integració dels eixos de la xarxa en programes i serveis educatius existents 1.1

Creació de la figura de responsable i promotor pedagògic de la xarxa

X

1.2

Creació d’una maleta pedagògica de recursos

X

1.3

Jornada anual temàtica amb sortides de camp amb centres de recerca universitaris i entitats de recerca i/o altres centres professionals.

X

1.4

Creació d’un centre de recursos relacionats anmb el paisatge agroforestal

X

1.5

Disseny d’un projecte pedagògic de campaments al bosc

X

1.6

Creació d’una oferta de sortides i visites interpretatives a l’entorn forestal

X

1.7

Cicle de coneixement de l’entorn

X Línia estratègica 2: Integració del discurs de la xarxa en productes i serveis turístics

2.1

Creació de la figura de dinamitzador turístic de la xarxa

X

2.2

Elaboració d’un material interpretatiu i didàctic pels establiments de turisme

X

2.3

Formació per a professionals del turisme de la zona

X

2.4

Promoció de la xarxa de senders; manteniment i senyalització de camins

X

2.5

Creació d’una ruta a través del portal del geocaching

X

2.6

Vinculació amb el Geoparc

X

2.7

Senyalització i promoció del GR3 i el GR3.1

2.8

Oferta de paquets turístics al voltant de la Xarxa d’Interpretació del Paisatge Agroforestal

X

2.9

Guia de bones pràctiques de realització d’accions esportives i excursionistes en l’entorn natural

X

X (en procés)

Línia estratègica 3: Promoció del discurs de la xarxa des de l’agenda d’actes populars 3.1

Caminada popular de la xarxa al camí de la Sal (GR-3)

3.2

Programa cultural anual de la Xarxa Agroforestal

X

3.3

Creació d’un programa anual de rutes guiades pel patrimoni cultural dels tres municipis

X

3.4

Ruta del patrimoni industrial

3.5

Campanya de sensibilització anual dels valors associats a la Xarxa

3.6

Cicle de cinema amb els audiovisuals de Memòria del Paisatge Agroforestal

X

3.7

Web d’evolució dels paisatges

X

3.8

Edició de material divulgatiu sobre quins agents intervenen en la prevenció i extinció d’un incendi forestal, i difusió d’un protocol d’actuació en cas de foc forestal

X

X X

Línia estratègica 4: Creació de valor afegit del producte local 4.1

Creació d’un dossier de foment del producte pagès (alimentari i relacionat amb el bosc) i les seves funcions positives en el manteniment d’un paisatge de qualitat

X

4.2

Cicle gastronòmic

X Línia estratègica 5: Desplegament del Projecte Interpretatiu de la Xarxa Agroforestal

5.1

Portes d’entrada al projecte de la Xarxa.

Tres punts principals: una a Fonollosa, un a Navàs i un a Valls de Torroella.

X

5.2

Producció de senyals interpretatius dels miradors (Castelltallat, Castelladral i Plaça de Camps).

X

5.3

Senyalització d’espais o paisatges simbòlics de la Xarxa

X

5.4

Producció dels senyals dels punts secundaris (Claret dels Cavallers, Sant Mateu de Bages, Mujal, Navàs, Valls de Torroella, Molí de Boixeda i Coaner).

X

5.5

Producció de punts interpretatius per a resseguir les rutes de la perimetral de Bages i del GR3

X

5.6

Cicle d’activitats de la lluna i la seva relació amb el paisatge agroforestal

X

Línia estratègica 6: Creació d’estructures de governança i coordinació entre actors 6.1

Creació d’un grup motor de la Xarxa Agroforestal

X

6.2

Crear una associació de la Xarxa Agroforestal

X

6.3

Crear comissió de seguiment amb agents dinamitzadors de turisme de caràcter supramunicipal

X

6.4

Establir un canal d’informació instantània sobre els diferents usos del bosc (vedats de caça, curses, i altres actes)

X

69

Nom de l’acció

Creació de la figura de responsable i promotor pedagògic

Codi de l’acció

1.1

Objectiu

Divulgar i promoure el coneixement del paisatge agroforestal des de l’educació formal i no formal.

Fomentar la recerca local i millorar-ne la seva visualització.

Crear la figura d’un agent pedagògic que sigui l’encarregat de promoure la inclusió de les temàtiques i idees força del projecte interpretatiu de la xarxa a currículums i programacions de l’educació formal, de centres de la Catalunya Central i també de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Les funcions d’aquest agent serien:

Descripció

Actors implicats

Destinataris

Recursos disponibles Pressupost aproximat anual

Finançament

Període d’execució

Prioritat

Acció prèvia requerida

70

1. Adaptar els continguts pedagògics de la xarxa als diferents nivells escolars i al currículum a través de sortides de camp, unitats didàctiques, projectes educatius i recursos varis.

2. Centralitzar la informació i experiències vinculades a la temàtica agroforestal.

3. Promoure la recerca local des de treballs de recerca d’ESO, Batxillerat, Cicles formatius, Grau, Màster i Postgrau, i crear-ne una base de dades.

4. Elaborar i promocionar la maleta pedagògica (vegeu acció 1.2) i el centre de recursos (1.4).

5. Oferta de tallers i sortides al bosc per diferents nivells educatius (vegeu acció 1.5 i 1.6).

6. Assessorament en disseny de material pedagògic.

7. Formació de professorat i agents educatius.

8. Realitzar cursos per a professionals de salut i/o teràpies naturals. Per exemple; caminades pel bosc.

9. Promocionar i fomentar cicles de debat.

10. Dissenyar i cercar finançament per a la creació de jocs i dinàmiques que transmetin els eixos de la xarxa (jocs per a mòbil, jocs de taula tipus trívial, jocs de descoberta…)

11. Realitzar reunions i càpsules formatives amb els agents locals per informar de les novetats i donar informació sobre els continguts de la xarxa.

Aquesta actuació està relacionada amb la creació d’un agent de promoció turística (2.1) AMPAs, centres educatius, Ajuntaments, Camps d’Aprenentatge, Escoles Agràries Escoles Agràries (d’Olius, Manresa), Camps d’Aprenentatge, Escoles de primària i secundària, Centre de Recursos Pedagògics del Solsonès, Centre de Recursos Pedagògics del Bages, Centres de Recursos Pedagògics en general, Societat Catalana d’Educació Ambiental Equipaments municipals

15000 euros (dedicació de mitja jornada i material de suport)

Direcció General de Polítiques Ambientals – projectes de sensibilització ambiental; Diputació de Barcelona ;ajuts a projectes de medi ambient (per entitats), catàleg anual a Ajuntaments; Agent d’Ocupació i Desenvolupament Local (AODL); Ajuts a la contractació Garantia Juvenil; Ajuts FEDER

Curt termini

Alta

Nom de l’acció

Creació d’una maleta pedagògica de recursos

Codi de l’acció

1.2

Objectiu

Oferir uns continguts pedagògics elaborats i adaptats als diferents agents educatius, acadèmics i culturals de Catalunya, com a forma de que visitin, coneguin i entenguin el territori.

Sensibilitzar a la població en general de l’estat dels boscos actuals i de la història recent i dinàmica del paisatge.

Descripció

Desenvolupar i posar a disposició eines pedagògiques que expliquin la història dels boscos i el paisatge dinàmic tot relacionant-los amb les dinàmiques territorials de la història contemporània de Catalunya.

Destinat a diferents agents educatius; Escoles de primària, Instituts, Escoles rurals, Universitats i Grups de Recerca, Formacions Professionals i Escoles Agràries.

Adaptar els continguts pedagògics de la xarxa als diferents nivells escolars i al currículum a través de sortides de camp, unitats didàctiques, projectes educatius i recursos varis.

Donar a conèixer els boscos per fomentar els valors de respecte i estima cap als boscos.

Oferir recursos del tipus contes, cançons o teatre per als més xics.

Proposta de temes i de suport i de contactes per a realitzat treballs de recerca.

Vincular pràctiques de les Escoles Agràries de Solsona i Manresa de les formacions en Gestió forestal i paisatgisme.

Donar recursos per al turisme i els temes relacionats amb la salut i les teràpies naturals.

Actors implicats

Destinataris

Recursos disponibles Pressupost aproximat anual

Finançament

Període d’execució

Prioritat

Ajuntaments, associacions culturals, ADF’s, Centres excursionistes

Teixit associatiu, professionals investigadors, tècnics de cultura i medi ambient

Projectes de recerca entorn la memòria pagesa de Navàs, projecte memòria i paisatge a Sant Mateu de Bages, col·lecció del grup de Memòria Històrica de Fonollosa, arxius locals.

5000 euros (actualització anual de la maleta, 3000 euros)

Direcció General de Polítiques Ambientals – projectes de sensibilització ambiental; Diputació de Barcelona ; ajuts a projectes de medi ambient (per entitats), catàleg anual a ajuntaments;

Curt termini

Alta

Acció prèvia requerida 1.1

71

Nom de l’acció

Organitzar una jornada anual temàtica amb sortides de camp amb centres de recerca universitaris (CREAF i altres centres) i entitats de recerca ( i entitats com l’Institut Català d’Història Natural del Bages (ICHN Bages) Centre d’Estudis del Bages i/o altres centres professionals

Codi de l’acció

1.3

Objectiu

Descripció

Aprofitar el vincle ja existent amb el CREAF (Universitat Autònoma de Barcelona), la UdL o el mateix Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya, per oferir unes jornades tècniques anuals que incorporin les voluntats del territori i dialoguin amb els projectes i recerques acadèmiques i treballs més tècnics.

El Bages compta també amb l’ICHN Bages (Institució Catalana d’Estudis Naturals) , molt actiu, i amb el Centre d’Estudis del Bages, entitats amb qui es recomana de coorganitzar. Altres entitats a tenir en compte són la Societat Catalana d’Educació Ambiental, i l’’Observatori del Tercer Sector Ambiental de Catalunya.

La temàtica de la jornada es renovaria anualment a proposta de temes de les entitats locals i les participants.

La jornada finalitza amb una revista de recull dels debats i continguts de la jornada.

Actors implicats

ADF’s, CREAF, UAB, UdL, ICHN Bages, Centre d’Estudi del Bages, Societat Catalana d’Educació Ambiental, Observatori del Tercer Sector Ambiental.

Destinataris

ADF’s, centres de recerca (CREAF, UAB, UdL, ICHN Bages, Centre d’Estudi del Bages), entitats educatives relacionades (Societat Catalana d’Educació Ambiental, Observatori del Tercer Sector Ambiental)

Recursos disponibles

Pressupost aproximat anual

Finançament

Període d’execució

Prioritat

Acció prèvia requerida

72

Crear un entorn de diàleg entre el saber acadèmic i més tècnic i la realitat viscuda a nivell local

Projectes del CREAF (i altres centres) ja existents al territori, principalment aquells relacionats amb la recuperació després dels focs.

3000 euros

Jornades PATT (DARP); Direcció General de Polítiques Ambientals – projectes de sensibilització ambiental; Diputació de Barcelona; ajuts a projectes de medi ambient (per entitats), catàleg anual a ajuntaments;

Curt termini

Alta

Nom de l’acció

Creació d’un centre de recursos

Codi de l’acció

1.4

Objectiu

Descripció

Actors implicats

Destinataris

Recursos disponibles

Pressupost aproximat anual

Finançament

Període d’execució

Prioritat

Centralització del material i recursos relacionats amb el paisatge agroforestal de la xarxa la memòria popular de la pagesia i les diferents idees força de la xarxa Millorar l’accessibilitat de la població a aquests recursos Millora del coneixement i del dinamisme d’actes i projectes relacionats amb la xarxa.

Creació d’un espai virtual i físic que centralitzi estudis i recerques locals, hemeroteca, material de comunicació, i material audiovisual relacionat amb els blocs de la xarxa.

L’accés serà lliure a excepció del fons de memòria on hi ha entrevistes d’històries de vida.

El manteniment d’aquest centre de recursos aniria a càrrec del responsable pedagògic.

Grup de Memòria Històrica de Fonollosa, Associació Territori de Masies, Associacions culturals, Centres d’Estudis Teixit associatiu i veïnal, centres educatius, centres de recerca.

Projectes de recerca entorn la memòria pagesa de Navàs, projecte memòria i paisatge a Sant Mateu de Bages, col·lecció del grup de Memòria Històrica de Fonollosa, arxius locals.

7000 euros i 2000 euros pel servidor online

Departament de Cultura; Direcció General de Polítiques Ambientals – projectes de sensibilització ambiental; Diputació de Barcelona: ajuts a projectes de medi ambient (per entitats), catàleg anual a ajuntaments, ajuts a projectes culturals.

Curt termini

Alta

Acció prèvia requerida 1.1 i 1.2

73

Nom de l’acció

Proposta pedagògica associada a una zona d’acampada escolar

Codi de l’acció

1.5

Objectiu

Descripció

Actors implicats

Destinataris

Recursos disponibles

Pressupost aproximat anual

Finançament

Període d’execució

Prioritat

Identificar un espai adequat per als campaments de grups escolars dins dels municipis de la Xarxa.

Desenvolupar una proposta pedagògica a realitzar des d’aquest espai.

- Identificar les zones idònies per acollir una zona d’acampada i escollir-ne una.

- Desenvolupar quatre projectes pedagògics de durada de 15 dies, que desenvolupi els diferents eixos de la xarxa agroforestal. Es desenvoluparà un projecte pedagògic per a tres grups d’edat diferents (6-12 anys, 12-16 anys, 16-18 anys) i una quarta que es pugui treballar amb un grup de diferents edats.

- Centralitzar propostes de rutes a peu o en bicicleta, un apartat per a reconèixer la flora i la fauna i un altre on es faci èmfasi en les bones pràctiques a realitzar en un entorn natural.

- Donar a conèixer la proposta als organismes vinculats als grups escoltes i esplais de Catalunya; ESPLAC, Esplais de Catalunya MIJAC, Moviment infantils i juvenil d’Acció Catòlica de Catalunya i les Balears MEG, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya CNJC, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya Revista Som Esplai Fundesplai, Federació Catalana de l’Esplai CRAJ, Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils

Ajuntaments, Entitats culturals, escoles i AMPAs locals.

Teixit associatiu i veïnat , entitats educatives i del lleure, centres excursionistes.

Rutes promogudes per els departaments de turisme dels municipis.

Projectes de recerca entorn la memòria pagesa de Navàs, projecte memòria i paisatge a Sant Mateu de Bages, col·lecció del grup de Memòria Històrica de Fonollosa, arxius locals.

2000 euros

Direcció General de Polítiques Ambientals – projectes de sensibilització ambiental; Diputació de Barcelona ; ajuts a projectes de medi ambient (per entitats), catàleg anual a ajuntaments;

Curt termini

Mitjana

Acció prèvia requerida 1.1 i 1.2

74

Nom de l’acció

Portafoli de serveis i productes interpretatius a l’entorn agroforestal

Codi de l’acció

1.6

Objectiu

Potenciar els espais interpretatius de l’aire lliure com a punts vertebradors de l’oferta pedagògica.

Centralitzar els serveis i productes d’interpretació in-situ del paisatge agroforestal.

Oferir diverses visites i sortides guiades que es realitzin a la xarxa.

Centralitzar els serveis i productes interpretatius existents i desenvolupar-ne de nous, de manera que com a mínim s’ofereixi una sortida interpretativa per a cada estació de l’any, amb les peculiaritats del paisatge agroforestal, ecològiques i populars de cada estació.

Descripció

Actors implicats

Destinataris

Recursos disponibles

Pressupost aproximat anual

Finançament

Període d’execució

Prioritat

El contingut d’aquestes sortides estaria lligat a l’acció 1.2. Les rutes s’adaptarien segons el nivell educatiu i/o grup visitant. Com a mínim una sortida anual es basarà en els boscos terapèutics i els banys de bosc i una que incorpori esports de mitja muntanya.

S’aconsella formar guies dels propis municipis perquè puguin realitzar els itineraris.

Associacions culturals, esplais i centres excursionistes, agents educatius locals. Ajuntaments i Departament de Turisme.

El Circuit fixe d’orientació de Castelladral.

Teixit associatiu i veïnat, entitats educatives i del lleure, centres excursionistes.

Turisme familiar i de caràcter local (Catalunya).

Fundació Selvans

3000 euros

Direcció General de Polítiques Ambientals – projectes de sensibilització ambiental; Diputació de Barcelona; ajuts a projectes de medi ambient (per entitats), catàleg anual a Ajuntaments.

Curt termini

Alta

Acció prèvia requerida

75

Nom de l’acció

Cicles de coneixement de l’entorn agroforestal

Codi de l’acció

1.7

Objectiu

Compartir el coneixement del entorn agroforestal entre el veïnat, el coneix0ement acadèmic i els visitants.

Sensibilitzar a la població en general del estat dels boscos actuals i de la història recent i dinàmica del paisatge.

Descripció

Realització de com a mínim dos cicles de tallers a l’any (primavera i tardor), de 12 hores cadascun, de coneixement de l’entorn agroforestal, a nivell de ecologia del paisatge, botànica, zoologia, i agricultura. S’incorporaran elements d’etnobotànica i coneixement i usos populars de plantes i animals.

Podria ser indicat que els cicles de tallers es realitzessin en èpoques de vacances i/o festius, coincidint amb les estacions dels any i/o amb les festes i actes importants dels municipis.

S’aconsella que alguns d’aquest tallers els realitzin els veïns i veïnes dels municipis de la Xarxa que siguin experts en la temàtica a tractar. D’aquesta manera, també s’aconsella deixar obertura per a tallers temàtics que es puguin proposar des del veïnat.

Actors implicats

Destinataris

Recursos disponibles

Pressupost aproximat anual

Finançament

Període d’execució

Prioritat

Acció prèvia requerida

76

Entitats locals i el veïnat. Ajuntaments. ADF’s, centres de recerca ( CREAF, UAB, UdL, ICHN Bages, Centre d’Estudi del Bages).

Centres de recerca ( CREAF, UAB, UdL, ICHN Bages, Centre d’Estudi del Bages). Entitats del sector ambiental; Societat Catalana d’Educació Ambiental, Observatori del Tercer Sector Ambiental.

Treballs de recerca de Navàs, de Sant Mateu de Bages i de Fonollosa, arxius locals i associacions vinculades a la pagesia i el bosc.

3000 euros

Jornades PATT (DARP); Direcció General de Polítiques Ambientals – projectes de sensibilització ambiental; Diputació de Barcelona ; ajuts a projectes de medi ambient (per entitats), catàleg anual a Ajuntaments.

Curt termini

Alta

Nom de l’acció

Creació de la figura de dinamitzador turístic de la xarxa

Codi de l’acció

2.1

Objectiu

Facilitar l’enxarxament i la realització d’activitats culturals i turístiques entre els diferents actors econòmics i culturals.

Desenvolupar estratègies comunicatives per potenciar els visitants al entorn de la Xarxa.

Potenciar la Xarxa vinculada als actors socials del territori a nivell turístic per tal de donar-lo a conèixer a nivell català.

Descripció

Crear la figura d’un/a dinamitzador/a turístic/a que sigui l’encarregat de promoure la Xarxa Agroforestal i el teixit econòmic i cultural dels tres municipis. L’agent turístic serà l’encarregat de promoure la inclusió de les temàtiques i idees força de la xarxa en les diferents actuacions, productes i serveis encaminats a potenciar el territori com a lloc de visita i estudi.

Les funcions d’aquest agent serien; Elaborar i crear paquets turístics al voltant de la Xarxa Agroforestal tenint en compte tots els agents del territori; producte local, cases de turisme rural, restauració, associacions i festes locals.

Reconèixer els visitants potencials del espai; cercar i aplicar estratègies comunicatives per a arribar-hi.

Dissenyar i realitzar una estratègia comunicativa de la tota la xarxa.

Establir una comunicació fluida amb els agents locals; professionals del turisme, de la gastronomia i del producte local.

Promoure el consum de producte local des dels diferents actes populars i serveis i productes culturals i turístics.

Realitzar reunions i càpsules formatives amb els agents locals per informar de les novetats i donar informació sobre els continguts de la xarxa.

Establir una comunicació fluida amb els agents turístics de caràcter supramunicipals; Consells Comarcals, Diputació de Barcelona i Geoparc.

Mantenir una vinculació amb el Geoparc.

Elaborar i crear rutes o visites guiades als diferents punts de la xarxa i altres indrets d’interès patrimonial, cultural o històric.

Dinamitzar la creació i gestió d’una ruta al portar Geocaching.

Crear i gestionar una borsa de guies culturals del municipi.

Dinamitzar el cicle gastronòmic del producte local i el producte del bosc Estar físicament en els punts d’informació de la xarxa.

Estar present a les fires del sector a nivell Comarcal, a nivell de la Diputació de Barcelona o de país.

Si s’escau, desenvolupar funcions d’educador/a o d’interpretació del paisatge en sortides i activitats que es programin des de la xarxa.

Actors implicats Destinataris Recursos disponibles Pressupost aproximat anual Finançament

Període d’execució Prioritat

Ajuntaments El veïnat dels municipis. Els futurs visitants.

Tècnica de turisme de Navàs 15000 euros Direcció General de Polítiques Ambientals – projectes de sensibilització ambiental; Diputació de Barcelona ; ajuts a projectes de medi ambient (per entitats), catàleg anual a ajuntaments; Agent d’Ocupació i Desenvolupament Local (AODL); Ajuts a la contractació Garantia Juvenil; Ajuts FEDER Curt termini Alta

Acció prèvia requerida 1.1

77

Nom de l’acció

Elaboració d’un material interpretatiu i didàctic pels establiments de turisme

Codi de l’acció

2.2

Objectiu

Divulgar el coneixement del projecte interpretatiu de la Xarxa Agroforestal als establiments de turisme de la zona per tal de que puguin comunicar-ho als visitants.

Descripció

Edició online de material didàctic on s’exposin les principals idees i conceptes clau del projecte interpretatiu, i de reconeixement de l’entorn natural i cultural, de forma fàcil i didàctica dirigida als establiments de turisme rural. Aquest material també inclourà punts d’interès cultural de la Xarxa. Aquest material ha de servir tant perquè els professionals del sector tinguin referències interpretatives per a poder comunicar-ho al públic en general com per a que els visitants es puguin endur un material explicatiu.

Actors implicats

Destinataris

Recursos disponibles Pressupost aproximat anual Finançament

Període d’execució Prioritat

Associacions locals, Ajuntaments, ICHN Bages, Associació Territori de Masies

Establiments de turisme rural i altres serveis turístics.

Publicacions relacionades amb Castelltallat i Salo (projecte Territori de Masies i projecte ACTUA- baix Solsonès); Mapes del patrimoni de Fonollosa, Navàs, Sant Mateu de Bages.

5000 euros Direcció General de Polítiques Ambientals – projectes de sensibilització ambiental; Diputació de Barcelona ; ajuts a projectes de medi ambient (per entitats), catàleg anual a Ajuntaments; Curt termini Alta

Acció prèvia requerida 1.1

78

Nom de l’acció

Formació per a professionals del turisme de la zona

Codi de l’acció

2.3

Objectiu

Afavorir que els professionals del turisme de la zona coneguin amb profunditat la interpretació del paisatge agroforestal i del patrimoni que acull per a poder comunicar-ho als visitants.

Realitzar formacions anuals específiques dels continguts de la xarxa d’interpretació del paisatge agroforestal destinada als professionals del turisme de la zona així com a professionals de l’educació en el lleure i/o l’educació en general.

Descripció

Actors implicats

Destinataris

La durada de la formació ha de ser de com a mínim 20 hores, amb sortides a camp.

Aquesta formació ha de permetre poder oferir als visitants informació de la Xarxa Agroforestal i en alguns casos poder fer algun guiatge per els entorns immediats dels espais de turisme rural o a la zona on es situa el projecte interpretatiu.

Associacions locals i Ajuntaments.

Professionals del turisme de la zona així com a professionals de l’educació en el lleure i/o l’educació en general.

Recursos disponibles Pressupost aproximat anual Finançament

Període d’execució Prioritat

1500 euros Direcció General de Polítiques Ambientals – projectes de sensibilització ambiental; Diputació de Barcelona ; ajuts a projectes de medi ambient (per entitats), catàleg anual a Ajuntaments; Curt termini Alta

Acció prèvia requerida

79

Nom de l’acció

Promoció de la xarxa de senders: manteniment i senyalització de camins.

Codi de l’acció

2.4

Objectiu

Descripció

Actors implicats

Destinataris

Recursos disponibles

Pressupost aproximat anual

Finançament

Període d’execució Prioritat

- Aprofitar la infraestructura ja existent per donar valor al territori i atraure riquesa als municipis.

- Detectar i reparar mancances en senyalitzacions dels camins.

- Fer seguiment de l’estat dels camins i fer-ne el manteniment.

A partir de la recopilació de rutes ja existents, les realitzades i documentades per els veïns i veïnes, prioritzar les rutes que enllacen els municipis i els punts d’interpretació de la xarxa; el GR-3 amb la seva variable GR-3.1 (la ruta de la Sal), el GR-176 (la ruta de les ermites romàniques), el PR de Castelltallat, la volta perimetral del Bages, les rutes del Geoparc i la ruta de la pagesia de Castelladral.

Fer una inventari exhaustiu de l’estat del sender i de les senyalitzacions de les rutes anteriors.

Senyalitzar i realitzar actuacions de manteniment dels camins tot incorporant estratègies per no molestar als propietaris dels terrenys i estratègies per mantenir-los nets.

Estudiar la possibilitat de fer rutes a cavall.

Ajuntament i entitats locals.

La població dels municipis i els futurs visitants.

Recull de rutes realitzat a les diferents webs de turisme dels municipis i altres organismes de turisme de la comarca. Recerca en fet en el projecte de disseny de la Xarxa Agroforestal.

Miradors i senyals instal·lats relacionats amb el projecte interpretatiu de la serra de Castelltallat (relacionat amb la memòria dels boscos).

Plafons interpretatius existents a la resta de municipis.

3000 euros Ajuts a la senyalització d’espais naturals protegits, Direcció General de Polítiques Ambientals – projectes de sensibilització ambiental; Diputació de Barcelona ; ajuts a projectes de medi ambient (per entitats), catàleg anual a ajuntaments.

Curt termini Mitjana

Acció prèvia requerida 2.1

80

Nom de l’acció

Creació d’una ruta a través del portal del geocaching

Codi de l’acció

2.5

Objectiu

Donar a conèixer els espais de la Xarxa Agroforestal a través d’una ruta on hi hagin diferents punts geolocalitzats dirigit a les persones que utilitzen la plataforma del geocaching.

Mostrar el projecte interpretatiu a través de noves tecnologies.

Descripció

Escollir una de les rutes que ja existeixen i decidir en quins punts es volen col·locar els regals georeferenciats.

Difondre el relat de la xarxa des dels regals que el visitant troba als punts de geocaching. Elaborar els materials i col·locar-los en els llocs, així com georeferenciar-los i col·locar la ruta a la plataforma.

Actors implicats

Destinataris

Recursos disponibles Pressupost aproximat anual

Finançament

Període d’execució Prioritat

Associacions i entitats. Agents turístics.

Públic familiar, veïns.

Geocachings ja existents (www.geocaching.com)

500 euros

Direcció General de Polítiques Ambientals – projectes de sensibilització ambiental; Diputació de Barcelona ; ajuts a projectes de medi ambient (per entitats), catàleg anual a ajuntaments.

Curt termini Baixa

Acció prèvia requerida 2.1

81

Nom de l’acció

Potenciació dels punts i discursos relacionats amb el Geoparc de la Catalunya Central

Codi de l’acció

2.6

Objectiu

Potenciar l’atractiu turístic de la xarxa a través del punts d’interès geològics estudiats i dinamitzats pel Geoparc.

El Geoparc compta amb dues rutes que passen pels municipis de la Xarxa i també hi han diferents d’especial interès; Rutes: - Ruta 4. Camí de la Sal - Ruta 48. Ruta Súria – Coaner

Descripció

Actors implicats

Destinataris

Recursos disponibles Pressupost aproximat anual

Finançament

Període d’execució Prioritat Acció prèvia requerida

82

Punts d’interès - Sant Cugat del Racó - Jaciment d’icnites d’entelodon de Cal Prat Barrina - Mines d’Otgers de Castelltallat - Forn de pega i de glaç de Salo - Can Serra dels Exlibis - Observatori Astronòmic de Castelltallat Cal fer visibles aquests punts des dels diferents materials divulgatius de la xarxa, i també als web de turisme i el web d’evolució del paisatge (acció 3.8).

S’editarà un díptic interpretatiu (online) de cada punt, explicant la xarxa agroforestal i la seva importància a nivell de Geoparc, Tanmateix, també seria interessant proposar la ruta del GR-3 (més enllà del ramat GR-3.1) dins de les rutes del Geoparc doncs passa propera al jaciment d’icnites d’entelodon de Cal Prat Barrina, del Observatori Astronòmic i de Coaner, podent agafar la variant per travessar la Serra de Castelltallat cap a Sant Mateu de Bages – Callús – Súria.

Geoparc. Ajuntaments i teixit associatiu local.

Veïnat, públic familiar, turisme

Treballs de recerca realitzats des del Geoparc. Recerca en cartografia i material històric fet en el projecte de disseny de la Xarxa Agroforestal.

5000 euros Direcció General de Polítiques Ambientals – projectes de sensibilització ambiental; Diputació de Barcelona ; ajuts a projectes de medi ambient (per entitats), catàleg anual a ajuntaments.

Curt termini Alta

Nom de l’acció

Senyalització i promoció del GR3 i el GR3.1

Codi de l’acció

2.7

Objectiu

Consolidar el GR3 i el ramal GR3.1 com a senders de referència de la xarxa, convertint-lo en un producte turístic i cultural.

El GR3 és un sender senyalitzat que recorre els tres municipis de la xarxa. El GR3 és conegut com el “camí de la Sal”, àmbit que coincideix plenament amb els objectius interpretatius i divulgatius del Geoparc.

Creació de material interpretatiu (un fulletó en paper i digital) per interpretar les diferents idees força del projecte des del GR3 i el GR3.1 i en especial: 1. La història socioecològica (amb recursos cartogràfics, audiovisuals de relat de diferents èpoques per part del veïnat, fotogràfiques i textuals).

Descripció

2. Els aprofitaments primaris i secundaris del bosc.

La informació es sintetitzarà en un llibret de ruta que estarà vinculada al web d’evolució dels paisatges (vegeu acció 3.8). Impressió de 1000 exemplars.

L’actuació es completa amb una caminada popular anual que ressegueixi el GR3 i que permeti el manteniment del sender.

La senyalització es centra en un total de 8 senyals tipus mirador (Fals, Molí de Boixeda, Camps, Castelltallat, Claret, Salo, Valls de Torroella, Palà de Torroella).

Actors implicats

Destinataris

Recursos disponibles

Pressupost aproximat anual

Finançament

Període d’execució Prioritat

Ajuntaments, centres excursionistes, teixit associatiu.

Excursionistes, públic familiar.

Llibret interpretatiu del tram de Claret dels Cavallers a Salo (Ajuntament de Sant Mateu de Bages), web interactiva de memòria i paisatge a Sant Mateu de Bages, projecte “paisatges vius” a Sant Mateu de Bages i Navàs (2018), recerca en cartografia i material històric fet en el projecte de disseny de la Xarxa Agroforestal.

8000 euros Diputació de Barcelona: ajuts a projectes de medi ambient (per entitats), catàleg anual a ajuntaments, ajuts a projectes culturals.

Departament de Cultura (exposicions relacionades amb la cultura popular), Direcció General de Polítiques Ambientals – projectes de sensibilització ambiental; Direcció General de Medi Natural- ajuts a espais naturals protegits.

Curt termini Alta

Acció prèvia requerida 2.1

83

Nom de l’acció

Oferta de paquets turístics al voltant de la Xarxa d’Interpretació del Paisatge Agroforestal

Codi de l’acció

2.8

Objectiu

Oferir paquets d’activitats culturals i d’oci que responguin a l’estada d’uns dies dins l’entorn de la xarxa.

Articular les diferents propostes turístiques i culturals dels municipis per poder oferir als visitants una oferta completa i de qualitat.

Vincular oferta cultural, de producte local i restauració, turística i oferir paquets turístics que girin al voltant d’eixos temàtics de la xarxa. Aquests paquets s’oferiran des dels diferents establiments i ajuntaments, i des d’iniciatives com Fent País.

S’elaborarà material de comunicació propi.

Descripció Es proposa reunir les diferents activitats d’oci disponibles en els formats temporals atractius per a diferents grups de visitants (caps de setmana, un parell de dies entre setmana dirigit a gent gran, etc.)

En aquests paquets convindria incorporar-hi els actes culturals que es desenvolupen en els municipis, visites als punts interpretatius de la Xarxa (amb o sense guia), la visita a diversos punts del patrimoni dels municipis, la pràctica d’alguna activitat d’oci, els restaurants de la zona i les cases de turisme rural on allotjar-se.

Actors implicats

Destinataris

Professionals del turisme local, restaurants i les agendes culturals dels pobles.

Públic familiar

Recursos disponibles

Fent País

Pressupost aproximat anual

500 euros

Finançament

Període d’execució Prioritat Acció prèvia requerida

84

Direcció General de Polítiques Ambientals – projectes de sensibilització ambiental; Diputació de Barcelona ; ajuts a projectes de medi ambient (per entitats), catàleg anual a ajuntaments.

Curt / Mitjà termini Mitjana

Nom de l’acció

Guia de bones pràctiques de realització d’accions esportives i excursionistes en l’entorn natural

Codi de l’acció

2.9

Objectiu

Reduir les deixalles al bosc Disminuir els conflictes entre usuaris (pagesia, caçadors, excursionistes).

Elaboració d’un desplegable que reculli bones pràctiques del visitant en diferents fases; 1. Planificació de la ruta o excursió (comunicació prèvia al territori) 2. Comportaments en el moment de fer la ruta (reduir deixalles, obrir i tancar tancats de ramaderia, comportament amb el bestiar, comportament davant d’animals, recol·lecció de plantes, limitació de l’accés motoritzat, especialment en dies de pluja, recull de llenya…)

Descripció

Els continguts de la guia s’elaboraran conjuntament amb propietaris i veïns i s’identificaran punts crítics de conflicte entre usuaris o zones d’acumulació de males pràctiques. Es revisarà anualment a la reunió de seguiment de la xarxa.

La guia s’editarà online i es distribuirà a les cases i restaurants de la zona. S’acompanyarà de pòsters divulgatius.

Actors implicats

Destinataris

Recursos disponibles Pressupost aproximat anual

Finançament

Període d’execució Prioritat

Teixit associatiu, propietaris, ajuntaments.

Excursionistes, turisme familiar

Codi de bones pràctiques de les curses de muntanya (Fundació del Món Rural) Primer any: 6000 euros (inclou impressions, 200 pòsters, 2000 tríptics)

Diputació de Barcelona ; ajuts a projectes de medi ambient (per entitats), catàleg anual a ajuntaments; Direcció General de Polítiques Ambientals – projectes de sensibilització ambiental

Curt termini Alta

Acció prèvia requerida

85

Nom de l’acció

Caminada popular de la xarxa al camí de la Sal (GR3)

Codi de l’acció

3.1

Objectiu

Descripció

Actors implicats

Destinataris

Recursos disponibles Pressupost aproximat anual

Finançament

Període d’execució Prioritat Acció prèvia requerida

86

Mantenir el vincle entre els pobles de la xarxa.

Mantenir el GR3 en bon estat.

Consolidar el GR3 com a ruta articuladora de la xarxa.

Organització d’una caminada popular que ressegueixi part del GR3 i el ramal 3.1 i que prèviament es desbrossi i es mantingui.

La caminada podrà anar acompanyada del guiatge temàtic, per professionals o veïns.

Hi poden haver punts d’avituallament amb producte de la zona.

Teixit cultural, centres excursionistes.

Públic familiar, excursionistes.

Projectes interpretatius de trams del GR3 (de Claret dels Cavallers a Salo, tram del GR3.1 fins al GR3 de Palà de Torruella, Camí de la Sal del Geoparc), Geoparc de la Catalunya Central 3000 euros Diputació de Barcelona; ajuts a projectes de medi ambient (per entitats), catàleg anual ajuntaments; Direcció General de Polítiques Ambientals – projectes de sensibilització ambiental El projecte pot generar part d’ingressos amb la inscripció a la caminada popular.

Curt termini Alta

Nom de l’acció

Programa cultural anual de la Xarxa Agroforestal

Codi de l’acció

3.2

Objectiu

Mantenir el vincle entre els pobles de la xarxa.

Recolzar i donar visibilitat a les associacions veïnals dels municipis i l’agenda cultural dels pobles de la xarxa.

Promocionar i consolidar les festes relacionades amb el bosc i la pagesia dels municipis de la Xarxa.

Consolidació de la xarxa agroforestal com a marca i projecte cultural.

Comunicar de forma conjunta les festes i caminades de cada poble relacionades amb la Xarxa Agroforestal; la mostra de vi (Navàs), el Verd després el Negre (Sant Mateu), les Flors de Salo, les Vesprades sota l’alzina (Fonollosa), les caminades populars de Castelltallat, la Cursa dels Emboscats i la Caminada Racons del Passat, etc...

Descripció

Crear un fulletó amb una imatge conjunta (creada amb una altra acció o a partir d’aquesta; 3.1, 3.6, etc...) que reculli els esdeveniments relacionats amb el bosc i la pagesia dels tres municipis. Fer-ne difusió des dels diferents canals de comunicació ja existents als municipis.

Elaborar, paral·lelament, un dossier de recursos per a incorporar el coneixement de la xarxa en les diferents activitats. Dirigit a les entitats culturals amb l’objectiu d’oferir activitats relacionades amb la xarxa en cada esdeveniment.

Actors implicats

Destinataris

Ajuntaments, entitats culturals locals que organitzen els esdeveniments.

Ajuntaments, entitats culturals, professionals del turisme. Futurs visitants.

Recursos disponibles Pressupost aproximat anual

Finançament

Període d’execució Prioritat

500 euros Departament de Cultura; Direcció General de Polítiques Ambientals – projectes de sensibilització ambiental; Diputació de Barcelona: ajuts a projectes de medi ambient (per entitats), catàleg anual a ajuntaments, ajuts a projectes culturals.

Curt termini Alta

Acció prèvia requerida 2.1

87

Nom de l’acció

Creació d’un programa anual de rutes guiades pel patrimoni cultural dels tres municipis

Codi de l’acció

3.3

Objectiu

Aprofitar les rutes ja existents per donar valor al territori i atraure riquesa als municipis.

Promocionar el patrimoni històric dels 3 municipis de la xarxa.

Articular una proposta turística, esportiva i cultural al voltants del senders circulars de la xarxa.

Elaborar un recull dels elements patrimonials més significatius a partir del catàleg del patrimoni cultural de la DIBA (Diputació de Barcelona) realitzat als 3 municipis.

Creuar la localització d’aquest patrimoni amb el recull de rutes circulars feta en el projecte de disseny de la xarxa i els diferents continguts de la mateixa.

Crear diferents rutes interpretatives del patrimoni estructurant-les en temàtiques tant històriques com culturals o ambientals.

Elaborar llibrets de ruta amb la informació temàtica, la ruta senyalada i diferents recursos del territori.

Formalitzar la realització de rutes guiades en un calendari i/o programa anual.

Formar a agents del territori per tal que realitzin les rutes i crear una borsa de guiatge.

Descripció

En el recull d’elements del patrimoni realitzat en aquest informe, s’han seleccionat un total de 57 elements per al municipi de Navàs, 36 per a Sant Mateu de Bages i 41 a Fonollosa, podent sent ampliables a partir de l‘inventari de la DIBA. A l’estudi han estat classificats per patrimoni rural, medieval, natural, miner i industrial, esglésies, miradors i plans. Dins del patrimoni medieval podem trobar elements del romànic i del barroc.

Alguns dels indrets amb elements del patrimoni a promocionar són; Coaner Salo Claret de Cavallers Palà i Valls de Torroella Camps Fals Sant Cugat del Racó Valldeperes Mujal Navàs Castelltallat Castelladral Fonollosa A més, els municipis compten amb un ampli patrimoni de barraques de vinya, tines i molins de vi, oli i farina localitzats en diferents plans i valls.

Actors implicats Destinataris Recursos disponibles Pressupost aproximat anual Finançament Període d’execució Prioritat Acció prèvia requerida

88

Ajuntaments. Associacions i entitats. Agents turístics. Centres excursionistes i Centre d’Estudis del Bages.

Ajuntaments, entitats culturals, professionals del turisme. Futurs visitants.

Catàleg del Patrimoni de la DIBA. Recull realitzat en aquest informe. Treballs de recerca realitzats en els tres municipis. Web memòria i paisatge de Sant Mateu de Bages i en procés de desenvolupament de la zona de Palà de Torruella. Webs de turisme dels municipis i tècnics i/o regidors de turisme i cultura del municipis.

4000 euros Departament de Cultura; Direcció General de Polítiques Ambientals – projectes de sensibilització ambiental; Diputació de Barcelona: ajuts a projectes de medi ambient (per entitats), catàleg anual a ajuntaments, ajuts a projectes culturals.

Mitjà termini Mitjana

Nom de l’acció

Creació de productes turístics i culturals relacionats amb la indústria i la mineria

Codi de l’acció

3.4 Posar en valor el patrimoni industrial rural dels municipis de la Xarxa, especialment el de Palà i Valls de Torruella, vinculant-lo amb la dinàmica rural tant a nivell d’èxodes rurals com a nivell de consum de producte.

Vincular la Xarxa Agroforestal amb projectes de promoció i interpretació del patrimoni industrial del Cardener i del Llobregat.

Objectiu Posar en valor la història de mineria de lignit (especialment a Castelltallat), amb l’evolució dels pobles de la xarxa.

Vincular el projecte amb els objectius del Geoparc de la Catalunya Central.

Traçar dues rutes que interpretin el patrimoni industrial de Valls i Palà de Torruella, i es posi de relleu la seva vinculació amb els eixos de la Xarxa Agroforestal i amb les vies blaves del Cardener i Llobregat, i la xarxa de turisme industrial de Catalunya.

Descripció

Es crearà també una ruta al voltant de la mineria de lignit de Castelltallat.

Cada ruta es senyalitzarà i es proposarà d’homologar. Cadascuna disposarà també d’un llibret explicatiu editat online i de com a mínim dos miradors cadascuna.

El llibret del patrimoni industrial es desenvoluparà també l’evolució de la tecnologia rural a Catalunya i la seva vinculació amb el món urbà; la mineria, les serradores hidràuliques, els molins de blat, d’oli i de vi.

Posarà èmfasi en els canvis produïts per la Revolució Industrial a Catalunya i les dinàmiques territorials que van succeir.

Actors implicats Destinataris

Recursos disponibles Pressupost aproximat anual

Finançament

Període d’execució Prioritat

Ajuntaments. Entitats locals. Museu de la Ciència i la Tecnologia de Catalunya.

Xarxa de Turisme Industrial Veïnat i futurs visitants.

Publicació «Fabriques de riu», d’Ester Llobet, Albert Fàbgrega i Ramon Fons (2013).

Projecte de memòria popular al voltant del riu Cardener (Ajuntament de Sant Mateu de Bages, 2016) Vies blaves del Cardener i Llobregat 4000 euros (primer any) Departament de Cultura; Direcció General de Polítiques Ambientals – projectes de sensibilització ambiental; Diputació de Barcelona: ajuts a projectes de medi ambient (per entitats), catàleg anual a ajuntaments, ajuts a projectes culturals.

Mitjà termini Mitjana

Acció prèvia requerida

89

Nom de l’acció

Campanya de sensibilització anual dels valors associats a la Xarxa

Codi de l’acció

3.5

Objectiu

Consolidació de la xarxa agroforestal com a marca i projecte cultural

Campanya anual que es basi en: 1. Joc d’avaluació conjunta sobre el coneixement del bosc.

2. Creació de bosses promocionals.

3. Producció i difusió d’una càpsula audiovisual Descripció

Actors implicats Destinataris Recursos disponibles Pressupost aproximat anual

Finançament

Període d’execució Prioritat Acció prèvia requerida

90

Dissenyar d’un joc de postals, distribuïdes a punts estratègics, que mostrin elements poc coneguts del paisatge (per exemple una zona de boïgues o rompudes, un contrafoc o tallafoc, una zona de pins atapeïts no gestionats, una paret de pedra seca al mig del bosc, etc). Al revers de la postal els participants hi podran escriure la seva percepció i llegir el resultat a través d’un codi QR d’un web de la campanya.

La campanya es complementa amb la producció d’una bossa de roba anual, amb una o varies idees força, la creació d’una càpsula audiovisual (de 3 minuts) de foment d’aquestes idees i de banners per a webs i xarxes socials.

Empreses de turisme rural i restauració, Ajuntaments Turisme familiar, excursionistes Projecte d’educació ambiental de Territori de Masies, que proposa elaborar càpsules audiovisuals per al 2018 i 2019.

6000 euros (inclou la producció 1000 bosses) Diputació de Barcelona; ajuts a projectes de medi ambient (per entitats), catàleg anual a ajuntaments; Direcció General de Polítiques Ambientals – projectes de sensibilització ambiental El projecte pot generar part d’ingressos amb la venda de bosses.

Curt termini Alta

Nom de l’acció

CICLE DE CINEMA de Memòria del Paisatge agroforestal

Codi de l’acció

3.6 Donar a conèixer la memòria popular dels municipis, molt lligada al projecte agroforestal, de forma conjunta en un cicle de cinema.

Objectiu

Promocionar els treballs audiovisuals entorn les feines de la pagesia i la importància dels entorns rurals vius per a la sostenibilitat del planeta.

Enllaçar la xarxa agroforestal amb diferents projectes del setè art locals.

Aprofitar els festivals de cinema que es realitzen a la comarca del Bages per enllaçar un cicle de cinema de memòria de la pagesia i del paisatge agroforestal on es projectin els audiovisuals existents en els municipi: Audiovisual “Memòria pagesa” a Navàs (en edició) Audiovisual “Memòria i paisatge a Sant Mateu del Bages” Audiovisual “Fonollosa, memòria i cultura vives” de Fonollosa Descripció Relacionar el cicle de cinema amb el Navàs Film Festival i el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya (CLAM) de Navarcles i Manresa.

Complementar el cicle de cinema amb altres audiovisuals realitzats en indrets diferents de Catalunya. Establir vincles amb l’Escola Agrària de Manresa, el Cicle de cinema etnològic al Parc Nacional d’Aigüestortes, Plataforma DSP (Documental Social Participatiu) i l’Estany i altres festivals de curtmetratges.

Actors implicats Destinataris Recursos disponibles Pressupost aproximat anual

Finançament

Període d’execució Prioritat

Veïnat, teixit associatiu, ajuntaments.

Veïnat, visitants.

Equipaments municipals 3000 euros (organització i difusió) Departament de Cultura; Direcció General de Polítiques Ambientals – projectes de sensibilització ambiental; Diputació de Barcelona: ajuts a projectes de medi ambient (per entitats), catàleg anual a ajuntaments, ajuts a projectes culturals.

Curt termini Baixa

Acció prèvia requerida

91

Nom de l’acció

Web d’evolució dels paisatges

Codi de l’acció

3.7

Objectiu

Difondre la història i memòria del paisatge Creació d’un producte turístic i cultural

Creació d’un web que pugui ser consultable des de tauletes i mòbils, que difongui la història i memòria del paisatge a través de cartografia històrica i de material audiovisual, fotogràfic i recursos textuals i d’hemeroteca.

L’aplicatiu web s’organitzarà en diferents èpoques:

Descripció

1. Finals del segle XIX 2. Primer terç del segle XX 3. Segon franquisme: fins a la primera transició.

4. Primera transició: fins als anys 1990.

5. Dècada del 1990- Grans incendis forestals.

6. Dècada del 2000 fins l’actualitat.

Cada època s’il·lustrarà amb el paisatge, els diferents usos del sòl i aprofitaments i tipologies de bosc. A més, s’acompanyarà també de diferents punts d’interès que permetin entendre la organització social del moment.

Aquests punts seran interactius i clicant-hi sobre es desplegarà una finestra que desenvoluparà contingut específic, en format audiovisual, fotogràfic o textual.

L’aplicatiu web difondrà també els recursos actuals, iniciatives de producte local, turístiques, culturals i de restauració. Inclourà també les rutes que es vagin generant en el projecte. La funció georeferenciada permetrà comprovar in-situ com era el paisatge i el territori temps enrere.

Per completar l’aplicatiu caldria generar material audiovisual de la zona de Fonollosa, de la resta de pobles ja existeix.

Actors implicats Destinataris

Recursos disponibles

Pressupost aproximat anual Finançament Període d’execució Prioritat Acció prèvia requerida

92

Teixit cultural, teixit turístic i de la restauració, ajuntaments, ADF’s Turisme familiar, veïnat Aplicatiu ja fet pel municipi de Sant Mateu de Bages (http://santmateubages.memoriaipaisatge.cat/), i en procés de desenvolupament de la zona de Palà de Torruella.

La cartografia de les èpoques 2-6 ja està feta des del projecte de disseny de la xarxa.

6000 euros primer any. Manteniment anual: 300 euros.

Diputació de Barcelona ; ajuts a projectes de medi ambient (per entitats), catàleg anual a ajuntaments; Direcció General de Polítiques Ambientals – projectes de sensibilització ambiental.

Mitjà termini Mitjana

Nom de l’acció

Edició de material divulgatiu sobre quins agents intervenen en la prevenció i extinció d’un incendi forestal, i difusió d’un protocol d’actuació en cas de foc forestal

Codi de l’acció

3.8

Objectiu

Descripció

Millorar el coneixement sobre la organització local en prevenció i extinció d’incendis forestals (Agrupacions de Defensa Forestal, bombers voluntaris).

Millorar el comportament en cas d’incendi forestal

Edició d’un llibret (5 pàgines), que expliqui el paper de les ADF’s, les possibilitats de col·laborar-hi (carnet verd i carnet groc), els parcs de bombers voluntaris i els diferents agents populars i institucionals que participen en l’extinció d’un incendi forestal.

Centralització dels diferents contactes i de com actuar en cas d’incendi

Actors implicats Destinataris Recursos disponibles Pressupost aproximat anual Finançament Període d’execució Prioritat

ADF’s, ajuntaments, bombers i agents rurals Veïns, visitants Programa PVI (Diputació de Barcelona) 3000 euros (1000 llibrets i 2000 fulletons de resum) Diputació de Barcelona; ajuts a projectes de medi ambient (per entitats), catàleg anual a ajuntaments.

Mitjà termini Alta

Acció prèvia requerida

93

Nom de l’acció

Creació d’un dossier de foment del producte pagès (alimentari i relacionat amb el bosc) i les seves funcions positives en el manteniment d’un paisatge de qualitat

Codi de l’acció

4.1

Objectiu

Descripció

Actors implicats Destinataris Recursos disponibles Pressupost aproximat anual

Finançament

Període d’execució Prioritat

Desenvolupar el discurs de la xarxa com a valor afegit intangible al producte agrari.

Fomentar el consum de producte local des dels actes, principalment des dels actes populars, equipaments escolars i socials i el sector de la restauració.

Creació d’un dossier on s’expliquin les funcions ambientals i socials de diferents orientacions productives de l’explotació agrària (ramaderia, horta, cereals, vinya, olivera, transformació de producte agrari, productes fustaners, forns de pa), i es difonguin les iniciatives existents.

El llibret es publicarà online i anirà acompanyat d’un segell en digital (pels webs de les iniciatives) que relacioni el consum del producte amb el manteniment de l’entorn.

Productors i elaboradors, ajuntaments Visitants Projecte de Sobirania Alimentària de Navàs 4000 euros

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació- Ajuts al foment de cadenes curtes i mercats locals de productes agroalimentaris; Direcció General de Polítiques Ambientals – projectes de sensibilització ambiental; Diputació de Barcelona-catàleg anual a ajuntaments Curt termini Alta

Acció prèvia requerida 3.2 i 3.3

94

Nom de l’acció

Cicle gastronòmic

Codi de l’acció

4.2

Objectiu

Descripció

Actors implicats Destinataris

Recursos disponibles Pressupost aproximat anual

Finançament

Període d’execució Prioritat

Vincular la oferta local en producte agrícola i forestal a la xarxa.

Enxarxar i consolidar aquesta oferta a partir d’un cicle gastronòmic.

Promocionar la incorporació de producte local a la carta dels restaurants.

Promocionar el producte local en els propis municipis i en els visitants de la xarxa.

Organització d’una sèrie de tastos i menús amb producte local vinculats al programa cultural anual (acció 3.2) i al programa de rutes guiades anual (acció 3.3).

Productors i restauradors locals, ajuntaments, teixit associatiu Veïns i visitants Projecte de Sobirania Alimentària de Navàs, equipaments i empreses que ofereixen tastos (principalment d’oli i també vi) 3000 euros (3 tastos)

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació- Ajuts al foment de cadenes curtes i mercats locals de productes agroalimentaris; Direcció General de Polítiques Ambientals – projectes de sensibilització ambiental; Diputació de Barcelona-catàleg anual a ajuntaments

Curt termini Mitjana

Acció prèvia requerida 3.2 i 3.3

95

Nom de l’acció

Portes d’entrada al projecte de la Xarxa. Tres punts de referència: Un a Fonollosa, un a Navàs i un a Valls de Torroella

Codi de l’acció

5.1

Objectiu

Cridar l’atenció al visitant amb una porta d’entrada a la Xarxa a cada municipi.

Fer visible la Xarxa a punts ben comunicats dels municipis, prop de les carreteres principals per a que el visitant tingui un primer contacte amb el projecte interpretatiu.

Descripció

Actors implicats

Destinataris

A l’accés hi haurà un punt d’acollida als visitants on es podrà obtenir informació diversa per a la descoberta del territori. La porta d’entrada estarà associada als tots els punts complementaris de la Xarxa, convidant a descobrir les portes restants del projecte. S’hi presentarà tota la xarxa i un mapa explicatiu amb els diferents punts d’interès, les carreteres principals i les rutes de la Xarxa per tal de donar a conèixer tot el territori.

Ajuntaments, entitats.

Veïnat, excursionistes i públic familiar.

Recursos disponibles Pressupost aproximat anual

Finançament

Període d’execució

Prioritat

Acció prèvia requerida

96

55.000 euros en total (18.300 euros per municipi)

Direcció General de Medi Natural- ajuts a espais naturals protegits; Diputació de Barcelona- catàleg anual; Departament d’Empresa i Coneixement- plans de foment del turisme; Ajuts LEADER; Ajuts FEDER

Llarg termini

Alta

Nom de l’acció

Producció dels senyals interpretatius dels miradors (Castelltallat, Castelladral, Plaça de Camps)

Codi de l’acció

5.2

Objectiu

Creació d’un projecte interpretatiu conjunt Producció de 3 miradors (Castelltallat, Castelladral i Camps) on es pugui contemplar el paisatge identificatiu de la zona i acompanyat d’un element explicatiu.

Hi haurà una referència a la web de la Xarxa Agroforestal per a consultar més informació.

Primera fase per desenvolupar els 3 primers miradors de Castelltallat, Castelladral i la Plaça de Camps.

Els miradors es configuren com talaies on podem apreciar i gaudir del paisatge i on hi trobem un punt de repòs.

Descripció

El tòtem explicatiu, tindrà un mapa per a la comprensió del territori i dels punts de la Xarxa Agroforestal, així com informació sobre la filosofia i les idees fonamentals del relat interpretatiu.

L’objectiu serà focalitzar l’atenció de l’usuari i oferirà unes determinades mirades i reflexions sobre el paisatge. Els tòtems disposaran d’un codi QR i d’un xip NFC que ens remetran a la WEB de la Xarxa Agroforestal.

Actors implicats

Destinataris

Ajuntaments, entitats

Veïnat, excursionistes, públic familiar

Recursos disponibles Pressupost aproximat anual

Finançament

Període d’execució

Prioritat

26300 euros (8760 euros per municipi)

Direcció General de Medi Natural- ajuts a espais naturals protegits; Diputació de Barcelona- catàleg anual; Departament d’Empresa i Coneixement- plans de foment del turisme;Ajuts LEADER; Ajuts FEDER

Mitjà termini

Alta

Acció prèvia requerida

97

Nom de l’acció

Senyalització d’espais o paisatges simbòlics de la Xarxa

Codi de l’acció

5.3

Objectiu

Mitjançant marc de ferro i un faristol es pretén indicar zones més importants i simbòliques de cada municipi

Instal·lació de marcs de ferro acompanyats amb un faristol explicatiu del paisatge. El marc de ferro pretén cridar l’atenció del visitant indicant una zona en concret del paisatge ‘tipus fotografia’.

Descripció L’objectiu de la senyalització es ressaltar el simbolisme del paisatge i complementar-ho amb un plafó informatiu que ajudi al visitant a entendre el simbolisme del paisatge assenyalat.

Actors implicats Destinataris Recursos disponibles

Ajuntaments Veïnat, excursionistes, públic familiar 18.800 euros (2600 euros per punt de senyalització)

Pressupost aproximat anual

Finançament

Període d’execució

Prioritat

Acció prèvia requerida

98

Direcció General de Medi Natural- ajuts a espais naturals protegits; Diputació de Barcelona- catàleg anual; Departament d’Empresa i Coneixement- plans de foment del turisme; Ajuts LEADER; Ajuts FEDER

Mitjà termini

Alta

Nom de l’acció

Producció dels senyals dels punts secundaris (Claret dels Cavallers, Sant Mateu de Bages, Mujal, Navàs, Vall de Torroella, Molí de Boixeda i Coaner)

Codi de l’acció

5.4

Creació d’un projecte interpretatiu conjunt Objectiu

Descripció

Actors implicats Destinataris

Consolidació de punts de referència del projecte a Claret dels Cavallers, Sant Mateu de Bages, El Mujal, Valls de Torruella, Navàs, Molí de Boixeda i Coaner

Producció de sis senyals a punts emblemàtics de la xarxa . Es tracta d’un element físic que ens convida al ritual de travessar-lo, com si d’un mirall d’Alícia es tractés, no sense abans haver adoptar un compromís en la defensa i preservació dels valors del paisatge agroforestal.

Ajuntaments, entitats Veïnat, excursionistes, públic familiar

Recursos disponibles

Pressupost aproximat anual

Finançament

Període d’execució

Prioritat

35000 euros

Direcció General de Medi Natural- ajuts a espais naturals protegits; Diputació de Barcelona- catàleg anual; Departament d’Empresa i Coneixement- plans de foment del turisme;Ajuts LEADER; Ajuts FEDER

Mitjà termini

Alta

Acció prèvia requerida

99

Nom de l’acció

Producció de punts interpretatius per a resseguir les rutes de la perimetral de Bages i del GR3.

Codi de l’acció

5.5

Objectiu

Descripció

Les estacions es volen configurar com a llocs de pausa i de reflexió durant la ruta (Sant Cugat del Racó, Valldeperes i Palà de Torruella).

Les estacions es constituiran com a llocs complementaris a al resta de punts principals i secundaris a les accions anteriors. Les estacions en el recorregut es basaran en monòlits que no pretenguin entrar en competència amb la senyalització existent al territori.

Les monòlits disposaran d’un codi QR i d’un xip NFC que ens remetran a la WEB de la Xarxa Agroforestal.

Actors implicats Destinataris Recursos disponibles Pressupost aproximat anual

Finançament

Període d’execució

Prioritat

Acció prèvia requerida

100

Ajuntaments, entitats Veïnat, excursionistes, públic familiar Projectes de recerca entorn la memòria pagesa de Navàs, projecte memòria i paisatge a Sant Mateu de Bages, col·lecció del grup de Memòria Històrica de Fonollosa, arxius locals.

8000 euros

Direcció General de Medi Natural- ajuts a espais naturals protegits; Diputació de Barcelona- catàleg anual; Departament d’Empresa i Coneixement- plans de foment del turisme;Ajuts LEADER; Ajuts FEDER

Mitjà termini

Alta

Nom de l’acció

Cicle d’activitats de la Lluna i la seva relació amb paisatge agroforestal

Codi de l’acció

5.6

Objectiu

Enxarxar i promocionar conjuntament els equipaments museístics existents i/o projectats a través d’activitats conjuntes Promocionar la xarxa com un lloc on entendre l’astronomia, el cicle lunar, i la seva relació amb l’ésser humà i la creació dels paisatges.

Desenvolupar un estratègia de promoció i interpretació lligada al cicle d’activitats.

En cada municipi de la xarxa existeix o està projectat un museu o equipament relacionat amb el paisatge agroforestal, la Lluna i l’astronomia en general. Aquest equipaments són; La Pallissa de Castelladral amb la exposició de La lluna en un cove; les feines de la pagesia i la seva vinculació amb els cicles lunars.

L’Observatori Astronòmic de Castelltallat on es realitzen activitats de divulgació i observació del cel tant de dia com de nit.

Descripció

Exposició fixe a Fonollosa; acció 5.2.

Oferta de com a mínim una activitat-visita a cada equipament i activitats vinculades com xerrades i tallers que aprofundissin en la relació del cel i els paisatges humans (pagesia), en una primera instància en el paisatge agroforestal de la xarxa i en un segon nivell a escala global, investigant i creant contingut sobre aquesta relació en altres cultures i paisatges del món.

Les dates ha realitzar-lo podrien estar lligades a dates claus de l’observació del cel com els eclipses o les llàgrimes de Sant Llorenç.

Actors implicats Destinataris Recursos disponibles Pressupost aproximat anual

Finançament

Període d’execució

Prioritat

Ajuntaments, Observatori Astronòmic de Castelltallat, entitats locals. Associacions astronòmiques.

Veïnat, públic familiar Projectes de recerca entorn la memòria pagesa de Navàs, projecte memòria i paisatge a Sant Mateu de Bages, col·lecció del grup de Memòria Històrica de Fonollosa, arxius locals.

2000 euros

Diputació de Barcelona-catàleg anual a ajuntaments, projectes culturals, Departament de Cultura

Mitjà-llarg termini

Mitjana

Acció prèvia requerida

101

Nom de l’acció

Creació d’un grup motor de la Xarxa Agroforestal

Codi de l’acció

6.1

Objectiu

Avaluació continuada de la implementació del pla d’acció Incorporació de noves actuacions, si s’escau

Creació d’un grup de treball de la Xarxa Agroforestal, on hi hagi representants del teixit cultural, turístics, de la restauració, de la pagesia (producte local i aprofitament forestal), ADF’s i ens locals.

Descripció

La comissió s’organitzarà en diferents grups temàtics que es podran anar trobant periòdicament per la implementació específica d’actuacions.

Tots els grups temàtics es trobaran com a mínim un cop l’any per revisar les actuacions iniciades o implementades i aprovar el pla d’acció de l’any següent. Aquesta trobada podrà complementar-se amb una espai obert a tot el veïnat.

Actors implicats

Diversitats d’actors del territori

Destinataris

Diversitats d’actors del territori

Recursos disponibles Pressupost aproximat anual

Finançament

Període d’execució

Prioritat

Acció prèvia requerida

102

2000 euros

Direcció General de Polítiques Ambientals – projectes de sensibilització ambiental; Diputació de Barcelona-catàleg anual a ajuntaments; Agent d’Ocupació i Desenvolupament Local (AODL).

Curt termini

Alta

Nom de l’acció

Crear una associació de la Xarxa Agroforestal

Codi de l’acció

6.2

Objectiu

Formalitzar el grup anterior (acció 6.1) com a associació público-privada.

Garantir un espai obert de presa de decisions horitzontal i garantir que es mantingui l’adaptació a la realitat de les diferents actuacions de la xarxa.

Millorar les possibilitats de mobilització de recursos per implementar la Xarxa Agroforestal.

Creació d’una associació que sigui la responsable de vetllar per la promoció i el manteniment de la Xarxa Agroforestal.

Descripció La creació de l’associació inclou el debat organtizatiu i, a llarg termini, un pla de finançament més autònom de la Xarxa.

Actors implicats

Diversitats d’actors del territori

Destinataris

Diversitats d’actors del territori

Recursos disponibles Pressupost aproximat anual

Finançament

Període d’execució

Prioritat

600 euros

Direcció General de Polítiques Ambientals – projectes de sensibilització ambiental; Diputació de Barcelona-catàleg anual a ajuntaments; Agent d’Ocupació i Desenvolupament Local (AODL).

Curt termini

Alta

Acció prèvia requerida

103

Nom de l’acció

Crear comissió de seguiment amb agents dinamitzadors de turisme de caràcter supramunicipal

Codi de l’acció

6.3

Objectiu

Vincular la proposta de la Xarxa Agroforestal a altres propostes turístiques properes.

Promocionar la Xarxa Agroforestals pels canals turístics existents a Catalunya.

Establir una relació amb els agents turístics de caràcter supramunicipal més propers que es materialitzi en un seguit de reunions trimestrals (comissió de seguiment); els Consells Comarcals (Bages, Solsonès i Berguedà; per ser els més propers), la Diputació de Barcelona, l’Oficina de Turisme de Manresa, el Geoparc i la Denominació d’Origen Pla del Bages.

Descripció

També amb els agents turístics de caràcter associatiu locals i agents supracomarcals (Àrea de turisme de la Diputació de Barcelona, Departament de Cultura i Turisme de la Generalitat de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya).

Aquesta comissió es reunirà anualment i proposarà el programa d’activitats de la xarxa, que es debatrà amb l’objectiu de garantir la màxima cooperació entre actors i programes. En aquesta trobada anual es farà balanç de les activitats fetes l’any anterior.

Actors implicats Destinataris

Ajuntaments, teixit cultural i agents turístics (ens públics o privats) Diversitat d’actors del territori

Recursos disponibles Pressupost aproximat anual

Finançament

Període d’execució

Prioritat

1500 euros

Direcció General de Polítiques Ambientals – projectes de sensibilització ambiental; Diputació de Barcelona-catàleg anual a ajuntaments; Agent d’Ocupació i Desenvolupament Local (AODL).

Curt termini

Mitjana

Acció prèvia requerida 2.1

104

Nom de l’acció

Establir un canal d’informació instantània sobre els diferents usos del bosc (vedats de caça, curses, i altres actes).

Codi de l’acció

6.4

Objectiu

Millorar el reconeixement entre diferents usuaris de l’espai agroforesetal Coordinar calendari i compatibilitzar usos

Creació d’un calendari online de les diferents programacions al territori (vedats de caça, curses, excursions).

Publicació del calendari online i generar un sistema de recordatoris automàtics per les entitats i programes del territori.

Descripció

Per a cada poble s’establirà un responsable de comunicació del calendari pel sector dels caçadors, pagesos, excursionistes, actes populars, ADF’s. Aquest responsable ho comunicarà als ajuntaments.

Aquest calendari es publicarà als webs dels ajuntaments i també es difondrà via un canal de comunicació unidireccional (tipus Telegram). Els ajuntaments seran els responsables de publicar-hi.

Actors implicats Destinataris Recursos disponibles

Teixit associatiu, ens locals Veïns i visitants Tècnics ajuntaments

Pressupost aproximat anual Finançament

Període d’execució

Prioritat

Curt termini

Alta

Acció prèvia requerida

105

106

ANNEXOS 1. Exposició dels oficis del bosc 2. Relat històric del Paisatge Agroforestal 3. Mapes de recurso

107

ANNEX 1 Exposiciรณ dels oficis del bosc

109

L’exposició dels oficis del bosc L’exposició dels oficis del bosc és una exposició que s’ha fet en el marc del projecte i que es posa a disposició d’entitats i pobles interessats. Per sol·licitar-la cal posar-se en contacte amb l’ajuntament de Sant Mateu de Bages.

132

BOSCOS, USOS I COSTUMS POPULARS AL LLARG DEL SEGLE XX El bosc, molt més que un mer paisatge, és un entorn que ofereix vida, a la fauna i flora, però també als nostres pobles i societat, tant rural com urbana.

Creix lentament i guarda i expressa memòria.

A continuació aixequem el teló dels nostres boscos amb l’objectiu de deixar-los de veure només com a paisatge i endinsar-nos en uns entorns que han nodrit pobles i ciutats, i que han permès el desenvolupament de grans regions i pobles.

Uns paratges que han ofert treball, amb multitud d’oficis i aprofitaments, han nodrit la cultura popular amb usos, costums i creences, i que allotgen diverses demandes de l’actual societat d’oci.

Durant les darreres dècades els boscos s’han buidat de gent, i alhora s’han omplert progressivament de matolls i arbres. L’abandonament de la seva explotació i la davallada de veïns i usos populars posa en risc un patrimoni immaterial i memorístic fonamental, però també una mirada complexa del bosc. Una comprensió associada a uns valors que si no reconeixem, dificulten i molt, la responsabilitat de repensar uns boscos, pobles i regions perquè siguin veritablement vius.

turisme.santmateudebages.cat

MEMORIA I

PAISATGE

133

ANTICS OFICIS DEL BOSC Fins ben entrada la segona meitat del segle XX els nostres boscos eren plens de gent, amb gairebé una vintena d’oficis que depenien directa o indirectament del bosc.

Els recursos que s’obtenien del bosc aportaven bàsicament calor i material per a la construcció i

Boïgaire Fer boïga significa arrencar el bosc per fer-hi conreus.Les restes extretes es cremaven en forma de boïcs, que servien per adobar la terra.

Arrossegador Els arrossegadors eren els encarregats de desplaçar els troncs pelats a la zona on es carreguen per portar-los a la serradora o a destí.

la indústria. A partir dels anys cinquanta, amb l’arribada dels combustibles fòssils i el què s’anomena “capitalització del camp català”, la demanda de molts d’aquests productes cau en picat i els boscos es buiden de persones.

Carboner El carbó vegetal era el combustible per excel·lència a les llars de pobles i ciutats. Es feia a l’hivern, normalment de roure i alzina. Les colles de carboners passaven l’hivern al bosc, nit i dia, vetllant les carboneres.

Serrador Abans, els troncs es podien serrar al bosc mateix, amb serres grosses que feien anar dos o més homes, els serradors. Però també hi havia serradores, tallers on s’utilitzaven serres mecanitzades, sovint situades al costat d’algun curs d’aigua per aprofitar-ne la força.

Escorçaires A les zones de solana, on hi havia més pi blanc, els escorçaires treien l’escorça dels pins, que s’utilitzava a les adoberies, com a tint i com a blanquejador. A diferència dels pegaires i els carboners, els escorçaires no passaven la nit al bosc.

Feixaire, costalaire Eren els encarregats de recollir feixos o torrats -que s’anomenaven així quan els feixos es feien amb els resultats de les tales-. Quan eren destinats als forns de pa es coneixien com a costals. Es feien amb la brancada de pi.

134

Pegaire Els pegaires utilitzaven les teies de pi blanc per fer pega en forns construïts en vessants per poder recollir el destil·lat que en sortia. A banda de pega, també se n’obtenia quitrà.

Els pegaires feien vida al bosc, i sovint eren persones que venien de lluny. Al costat dels forns de pega acostumava a haver-hi forns d’oli de ginebre, que utilitzaven teia de ginebre per fer-ne oli, amb propietats medicinals.

Tallador L’explotació de la fusta tenia diferents oficis diferenciats. Les colles de talladors són les encarregades de tallar els arbres. Es tracta també d’una feina d’hivern.

Llenyataire Els llenyataires sovint eren persones de les mateixes cases, que sortien al bosc a fer llenya, normalment de roure i alzina. La llenya es trossejava al mateix bosc, s’apilava prop dels camins i després es transportava amb carros o a bast, dalt d’un ruc o una mula. Abans d’anar al foc, la fusta s’havia d’asclar, fer-ne estella, trossos de fusta més petits.

Escloper Eren els encarregats de fer esclops, sabates de fusta d’una sola peça que es calçaven damunt de les espardenyes. Acostumaven a ser de fusta de pi. Es feien servir per treballar al camp i per caminar per llocs humits. Comencen a desaparèixer a mitjans del segle XX, quan s’introdueixen les botes de goma.

USOS POPULARS DEL BOSC Els nostres boscos han acollit una gran diversitat d’usos populars relacionats amb la vida a les masies i pobles i també amb els visitants. Aquests usos tenen diferents finalitats: recol·lecció (de plantes medicinals, fruits, mel, bolets, aigua, branques de pins per donar menjar al bestiar...), caça (sigui més o menys esportiva).

es disposarien més tard al camp per encendre’ls i protegir-los de les pedregades.

La gran diversitat d’usos feia que el bosc fos molt transitat i la xarxa de camins molt rica, i el bosc molt accessible.

A mitjans del segle XX s’intensifica la marxa de veïns i veïnes en la cerca d’unes millors condicions Lleure i esbarjo (lloc on jugar, on de treball i de salari. Els boscos recollir elements per fabricar-se es buiden d’oficis i usos populars. joguines...), d’amagatall en períodes bèl·lics (com la Guerra Civil o les guerres Carlines, al segle XIX), i també una funció cultural i espiritual, com la recol·lecció de plantes o elements per fer rituals, col·locar una carlina a les portes de la casa, recollir romaní i arç per sant Pere Màrtir i fer-ne rams que

135

EL MOSAIC AGROFORESTAL: DIBUIXANT EL PAISATGE Des de temps prehistòrics la humanitat ha modificat el paisatge per obtenir espai per conrear i pasturar, i ha construït un paisatge divers, un mosaic de bosc, camps i pastures. És la pràctica coneguda com a boïgues o artigues.

El paisatge en mosaic és altament ric en espècies (genera una gran diversitat d’espais i hàbitats), i per tant també d’oficis, costums i usos relacionats amb el bosc.

136

La diversitat del mosaic agroforestal també aporta resiliència, la capacitat de refer-se després d’una pertorbació; hi ha menys possibilitat de propagació, i hi ha més espècies i, per tant, també més diversitat d’estratègies per refer-se. Aquesta característica és adaptable a la vida als pobles: si tenim més aprofitaments i més diversos, tenim més possibilitat que una pertorbació o crisi no ens afecti tant, i si ens afecta, que ens en puguem recuperar més ràpidament.

USOS SOCIALS DEL BOSC Paradoxalment, a mesura que els boscos es buidaven i es feien espessos, guanyaven visitants i excursionistes atrets per la grandària forestal i, a la tardor, pels bolets.

Es tractava de boscos grans i extensos, plens de verdor però buits de vida diària, que foren protegits durant la dècada dels anys noranta, com és el cas de l’Espai Natural PEIN Serra de Castelltallat.

De mica en mica apareixen nous usos socials del bosc, relacionats amb la denominada ‘societat d’oci’: corredors, ciclistes, persones amb quads i motocròs, nous caçadors, recol·lectors de plantes i bolets...

La relació entre el camp i la ciutat canvia fortament i ara gairebé es limita a les funcions d’acollida i oci, a més a més de les grans funcions ambientals que proporciona (aigua, absorció de CO2, regulació climàtica, etc.).

137

CANVIS AL BOSC A partir de mitjans del segle XX a gairebé tot Catalunya s’inicia un procés de canvi en què els camps es fan més grans, o bé s’abandonen i el bosc hi creix.

El foc és un element natural als nostres boscos, i la població local s’hi havia adaptat. No fa gaires anys, al so de les campanes dels pobles, el veïnat l’apagava.

En les darreres dècades, la fesomia dels boscos ha continuat canviant. El bosc ha guanyat terreny. La pèrdua de ramats, fins a quasi la seva total desaparició, ha estat decisiva. Els arbres neixen més atapeïts, competeixen amb els veïns per la llum i l’espai i no poden fer-se robustos. El sotabosc s’ha anat espessint fins al punt que en alguns indrets el bosc s’ha fet impenetrable.

El juliol del 1994, i 4 anys més tard, el juliol del 1998, una calor excepcional va topar amb uns boscos secs i plens de combustible, acumulat per manca de gestió.

Els pobles de Territori de Masies reberen l’impacte de dos incendis que arrasaren bona part de diferents municipis de la Catalunya Central. El primer afectà la zona oriental, que era poblada principalment per pinedes de pi blanc, i el segon, la zona occidental, amb pinassa. El foc tenia molta virulència i va prendre grans dimensions, per això es qualifica de Gran Incendi Forestal.

El canvi de la vegetació del bosc ha fet canviar, també, el tipus d’animals que hi podem trobar: per exemple, han anat perdent població els animals propis d’espais més oberts, com ara les guatlles o perdius.

138

QUE ELS ARBRES ENS DEIXIN VEURE EL BOSC Més de vint anys després del foc, joves rouredes, rebrotats alzinars i tossudes clapes de pinedes de pinassa que guanyaren el foc, formen nous boscos. Són boscos diferents dels que teníem a principis dels anys noranta.

Són boscos que a ulls d’alguns poden ser vistos com a sans i eixerits, però que a ulls de pagès, de qui hi viu i de cada cop més persones semblen tristos i abandonats.

Uns ulls que enyoren aquell estret vincle entre la cultura pagesa i el bosc, i alhora, entre la cultura pagesa i la resta de la societat. Tant de bo que aquest rebrot també faci renéixer el treball digne de la terra i dels boscos. Per recuperar-los, els hem de tornar a estimar, i per estimar-los els hem de tornar a entendre. I ho hem de fer entre tots: pobles, ciutats, masies i despatxos de les grans ciutats.

Il·lustracions:

LAURA DE CASTELLET Equip tècnic:

139

ANNEX 2 Relat històric del Paisatge Agroforestal

110

El relat històric del paisatge agroforestal de Sant Mateu de Bages, Navàs i Fonollosa El paisatge dels nostres pobles i boscos és un llegat del passat i l’inici del demà.

Els podem llegir i interpretar com un llibre d’història, i com un llibre obert que ens ofereix uns recursos, un taulell de joc, des d’on començar a construir el futur.

A finals del 1700 s’inicia la explotació agrària contemporània. Després d’una època de crisi de retrocés de l’explotació agrària, la població es recupera i s’intensifiquen les pràctiques de boïgues i roturacions.

ral·lelament a l’increment de població.

El camp guanya terreny principalment en detriment de màquies i garrigues, sovint en zones amb pendent, i existeix una forta expansió de la vinya, principalment per al comerç a comarques prepirinenques i per la fabricació d’aiguardent. El bosc es segueix l’aprofitament principalment per llenya i per carbó, amb un increment espectacular de la demanda. La demanda naval, de les drassanes, suposa també una important demanda de fusta, igual que la indústria rural per obtenció de ferro, les fargues. El carbó vegetal incrementa un 300% el preu entre els anys 1740 i a finals del segle (Vilar. P, 1966). El bosc baix dona una fusta industrial més petita destinada a calefacció, a sequeres per adob, i també per l’extracció de resines. La importància creixent de l’extracció de resines, que s’obtenen amb pi blanc, fa que hi hagi un afavoriment del pi blanc, perquè per fer resina se’n necessita molt.

És un moment on la pràctica de boïgues i de rompudes s’intensifica pa-

L’increment de la zona conreada és especialment important a tota la zona,

Al llarg de la història de la humanitat boscos i camps han crescut de la mà dels pobles que han anat acollint i que els han treballat a la mercè de la demanda interna o externa que existia.

D’aquesta manera podem identificar grans etapes; 1. Abans de la fil·loxera

100% 90%

15%

18%

15%

16%

15%

15%

2. Segle XIX Als volts del 1850 -1880 s’obté la màxima extensió agrària des de principis del 1700 fins l’actualitat. Els principals motius en són l’increment de camps de conreu per la vinya, que s’intensifica quan la fil·loxera arriba a França. És la època en què es construeixen murs de pedra seca i bancals al llar de les vessants, especialment a les solanes.

Aquesta bonança pagesa, principalment pels rabassaires, va durar poc.

Les reformes agràries liberals (amb les desamortitzacions i el canvi de titularitat de la terra), l’extensió del ferrocarril, i la industrialització i la urbanització van comportar una ràpida transició

4%

5%

6%

16%

17%

17%

17%

16%

80% 70%

excepte a la serra de Castelltallat. En els seus viatges a Catalunya, Zamora diu que al passar per aquestes terres ja no existia bona part de l’alzinar de la zona de Zamora diu que ja no existien bona part d’alzinar a la zona de Fals i als peus de Sant Mateu de Bages.

17%

Conreus de regadiu Conreus llenyosos (vinya, oliveres) Conreus herbacis Forests (bosc, matollars i pastures)

60% 50% 40% 30%

68%

65%

67%

1860

1885

1902

63%

61%

60%

1910

1922

1932

20% 10% 0%

112

Evolució dels usos del sòl a Catalunya (1860-1932).

Font: Cervera et al. (2015), a partir de Garrabou & Pujol (1987), Grupo de Estudios de Historia Rural (1991, 1994 i 2003) i Casals (2005).

cap als combustibles fòssils, que fins després de la segona guerra mundial no va substituir als dendrocombustibles (procedents del bosc) sinó que es destinava a absorbir la demanda creixent.

En aquesta època l’extensió del conreu va de la mà de la diversificació.

D’aquesta forma, segons Cervera et al (2015), el 1860 la distribució dels conreus a Catalunya era gairebé a parts iguals enter cereal i els arbustius i arboris, trencant el perdomini del cereal d’èpoques enrere. El percentatge de bosc havia disminuït precisament a favor del conreu.

En aquesta època la demanda de fusta per a construcció de naus i l’obtenció de ferro serà més reduïda, però s’intensificarà l’aprofitament de pastures, resina, llenya i carbó (GEHR, 2003; Iriarte-Goñi and Ayuda, 2008).

L’arribada de la fil·loxera als volts del 1890 (arriba el 1879 i s’estén fins el 1905), va suposar una important crisi agrària i un canvi dràstic del paisatge agroforestal. La bona situació comercial en què es trobava la vinya va fer que en alguns llocs, principalment Girona, durant aquesta època la superfície total de vinya incrementés

Taula: Distribució de terres en quarteres per tipus de cultiu i per propietari. També hi figuren els contractes de parceria en vigor, 1850.

fruit d’un procés ràpid per cercar noves zones de conreu lliures de fil·loxera.

La terra de cultiu aniria retrocedint gradualment fins situar-se, entorn els anys vint del segle passat, en els indicadors propis de mitjans segle XIX, abans de la propagació de la plaga.

Aquest retrocés comporta l’abandó de les zones de cultiu més dificultós, principalment feixes escalonades. Marxen principalment masoveries petites.

L’abandonament de la vinya va acompanyada per la progressiva substitució pel conreu d’olivera.

Font: Quaderns de Memòria Històrica de Fonollosa, n. 5, pàg. 40

En aquesta època els boscos són escassos i esclarissats. Les formacions boscoses més importants es troben a Castelltallat, on trobem rouredes.

Total

41

275

91

888

Cereal

Olivera

Vinya

Bosc

Erm

Parcers

Cereal

Bacardit Olles

45

3

4

161

15

(6)

6

Vall

58

2

5

635

54

(23)

29

14

15

5

(1)

5

1

3

50

33

(8)

11

2

50

182

Biel

Olivera

Vinya

Mas

26

Closa

33

Cases

10

4

9

8

14

(17)

13

10

43

111

Garrigues

10

3

1

46

19

(7)

6

4

32

121

Morera

42

9

143

51

(21)

27

6,5

86,5

365

Satre Coix

14

4

6

1

(11)

10

5,5

18,5

59

Cerarols

17

1

5

90

28

(9)

7

2,5

Querol

24

6

123

50

(9)

13

2

60

278

Total

253

48

1271

270

127

47,5

422

2455,5

17

150,5

113

3. Principis de segle fins al final de la Guerra Civil A principis de segle la crisi de la fil·loxera i l’abandonament de petites masoveries i propietats continua. La fàbrica tèxtil d’Antius (a Callús, oberta el 1875), Palà de Torruella (1896), la de Valls de Torruella (1903) , i també el taller Selga de Fonollosa (que es manté fins el 1931), o les Filatures Forcada (1918) o la Fàbrica Nova (1922), aquestes últimes de Navàs. ofereixen llocs de treball per aquells que han hagut d’abandonar les terres i una alternativa atractiva per aquelles famílies amb explotacions no massa rendibles.

Mentrestant a la masia es manté el policultiu, amb cereals, farratges i lleguminoses, i també el treball al bosc.

L’explotació del bosc és principalment per carbó vegetal però hi ha una gran diversitat d’aprofitaments; escorça per tint, branques de pi per fer carbonet, brancada de pi per fer feixos per forners i forns d’obra; roure i alzina per llenya i per fer carboneres; fusta de roure, alzina i pi per a construcció; A zones més de solana, aprofitament de les teies de pi blanc per fer pega, i de

teies de ginebre per fer oli de ginebre.

Serradores com la de Roquerols, o la Victori (a Navàs) acollien la fusta extreta del bosc.

En aquesta època els boscos que es mantenen són principalment rouredes a la zona de Castelltallat, que progressivament (per explotació) és colonitzat per pinasses i pi roig. Els roures van partir la més important recessió als anys 30, ja que a la tradicional explotació per carbó vegetal s’hi va afegir una talla massiva de les restes de rouredes existents a les zones ombries per obtenir travesses de tren (Sabí Bonastre, 1983).

En aquesta època els roures van patir una important regressió, i en general els boscos en general. Arran d’això la Mancomunitat de Catalunya va publicar el costumari català del bon pagès sobre boscos i arbredes (Mancomunitat de Catalunya, 1920), i es va començar a redactar una llei forestal i també una campanya per a reforestar Catalunya.

En aquesta època es citen moltes torrentades, que es relacionen amb aquestes deforestacions i incideixen en l’erosió del sòls i l’augment de l’espai ocupat per roca nua (Sabí Bonastre, 1983) 114

4. Postguerra i primer franquisme (1939-1960) L’autarquia de la dictadura franquista determina una lleugera recuperació agrària que durarà fins els anys seixanta aproximadament, quan irromp un important canvi econòmic.

Acaba la guerra, la demanda de llenya i fusta augmenta, i per tant també els treballs forestals. La demanda augmenta tant per a material energètic com per construcció, la matèria prima energètica no abunda. La producció de carbó s’incrementa, amb tal·les més freqüents d’alzines i rouredes i inclús s’intensifica la creació de carbonet a partir de pi blanc. La manca de matèria energètica i el règim autàrquic fa que s’obrin diferents mines de carbó, a Castelltallat i a Camps, mines que demandaran també fusta per a la construcció. En aquesta època també es creen les mines de Fígols, ja al Berguedà.

Tot plegat va incidir en una reducció i empobriment de formacions vegetals, accelerant l’extensió de les formacions arbustives de tipus garriga, i brolles

de romaní, i en general de diferents paisatges oberts.

terreny, s’afavoreix per les seves bones condicions del mercat.

És també en aquesta època que hi ha un increment de la càrrega ramadera, amb pastures al bosc i prats. Sabí Bonastre cita alguns efectes negatius associats a una càrrega ramadera excessiva.

En la mateixa època arriba el gas butà. Aquest provoca una important davallada de la demanda del carbó vegetal i del carbonet, i marca un punt d’inflexió importantíssim en els aprofitaments forestals i la relació entre recursos forestals i món urbà.

A mitjans dels quaranta s’inicia, progressivament, la mecanització del camp. Arriben els primers tractors amb rodes de ferro, camions, i finalment les màquines de segar.

A partir dels anys cinquanta existeix un afavoriment dels boscos de pi blanc i de pinassa degut a l’increment de la demanda de fusta de pi (principalment a partir de la dècada del 1950). a partir dels anys cinquanta comença a desplegar-se la xarxa elèctrica en determinats punts de Catalunya, i es necessiten pals o posts. Incrementa la demanda de pinassa, sobretot, i ara, amb un paisatge amb molt pocs roure i amb pinassa que ha guanyant

La mecanització, que s’anirà intensificant a partir dels anys seixanta, produirà una selecció indirecta dels propietaris amb més capacitat adquisitiva i més propietat. La mecanització i la revolució verda determinarà una tendència a la concentració de feixes, a prioritzar aquelles on el tractor hi pot accedir fàcilment, i a abandonar-ne d’altres.

Finalment cal mencionar la important gelada de la «Candelera» del 1956, que va matar bona part d’oliveres i petites vinyes que encara es mantenien i que, amb ella, arribarien definitivament a la seva fi.

115

2. Segon franquisme (1960-1978) Amb l’arribada del desarrollismo a principis dels anys seixanta s’inicia la Revolució Verda a l’agricultura, promoguda pel servei d’extensió agrària, creat al 1955. Amb ella, i la creixent obertura del mercat i capitalització de l’agricultura, el procés d’expulsió del petits pagesos i abandonament de petites feixes s’agreuja. La capitalització de l’agricultura va en detriment del policultiu. S’inicia per tant una tendència cap al monocultiu a una agricultura que comença a importar cada cop més productes de fora, tant per fertilització com productes fitosanitaris. En aquesta època, i estant relacionat amb la mecanització i la situació econòmica del sector, es perden molt ramats i amb ells pastures de sotabosc.

Pel què fa als aprofitaments agraris, en aquesta època desapareixen molts oficis, especialment aquells relacionats amb la funció energètica dels productes del bosc. Desapareix el carboneig i escorçaires(principis de la dècada del 1960), pegaires (1970), i forns de ginebra (dècada del 1980). Es tanquen moltes serradores i l’obertura del mercat fa que , progressivament, la competència amb fusta de fora (per exemple França) creix . Malgrat això el bosc segueix contribuint a l’economia familiar. Els aprofitaments principals són per pals o posts pel desplegament de la xarxa de llum i de telefonia, principalment de pinassa.

Les fàbriques de pasta de paper i les de caixes de fruita mantenen també la demanda d’altres espècies com el pi blanc. Tot i així la demanda de roures i alzines baixa i, davant d’un mercat molt més prometedor amb fusta de pi, s’afavoreixen les pinedes.

116

A finals dels anys cinquanta hi ha canvis en l’explotació i gestió de l’entorn natural, canvis que duraran fins als anys noranta. L’abandonament progressiu d’explotacions i de feixes que fa incrementar la massa forestal, sibé no necessàriament en proporció, sí en concentració (s’uneixen feixes de camps).

L’èxode rural continua, s’abandonen masies i es tanquen escoles. Amb aquesta pèrdua de dinamisme social, es perd bona part de la xarxa de senders d’ús quotidià.

A finals dels anys setanta tanquen indústries papereres i el sector forestal comença a disminuir dràsticament. Els boscos s’espesseixen. El 1974 hi ha un incendi forestal important a Navàs, entre can Solanes i Valldeperes.

A mitjans dels anys setanta irromp la ramaderia intensiva com a alternativa econòmica a l’economia agrària.

Es construeixen moltes granges, de conills, pollastres, boví, i principalment del sector porcí, quines creixeran ràpidament i progressivament aniran desplaçant a la resta.

La preocupació per l’extinció dels incendis forestals, i per costejar conjuntament el cost dels bombers (que corria a càrrec dels propietaris afectats), a mitjans dels anys setanta es creen agrupacions de propietaris forestals, com l’Agrupació « Amics del Bosc, a de Sant Mateu de Bages, amb la participació de gairebé totes les cases.

3. Primera democràcia (1978-1994) A principis dels anys vuitanta l’economia forestal està ja molt debilitada i molt reduïda.

El 1980 el Bages pateix un incendi important, amb un afectació de 4500 ha a les zones de Fonollosa, Rajadell, Aguilar de Segarra , Grabulosa, Castellfollit del Boix, Salellas y Sant Salvador de Guardiola.

El mateix any Gregori Pija, en un article al regió7, ja advertia del risc de l’acumulació de biomassa als boscos, tant pel no treball forestal com per la substitució dels costals i productes forestals per a forns i fàbriques; Queda la qüestió dels boscos bruts. És costum de desbrossar les branques més baixes dels pins; de vegades, es moren i cauen totes soles. I aquestes branques, seques, a terra, són tots petits dipòsits de pólvora que atien el foc. Abans, les feien servir per els forns de

pa. Després es van començar a utilitzar els costers, retalls del tronc un cop passat per l’asserradora. I ara fan servir electricitat o fuel-oil. Ningú recull les branques seques per vendre-les de forn en forn. Els boscos romanen -cada cop més bruts, i vostè mateix ho deu haver comprovat en la seva darrera-excursió a pagès.

Als anys vuitanta existeix ja una preocupació social entorn als incendis forestals. El 1986 la Generalitat de Catalunya reconeix les agrupacions voluntàries de propietaris creades als anys setanta, i crea les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), formades per persones veïnes i voluntàries. Les ADF doten al territori d’emissores per a comunicar-se tant en cas de foc com en cas de guaita, i de punts i cubes d’aigua. Treballen en l’extinció d’incendis, en la lluita contra plagues forestals com la processionària, i con-

serven la xarxa de camins, entre altres tasques.

La Serra de Castelltallat comença a ser coneguda per la seva gran extensió de bosc, i progressivament cada cop més coneguda i freqüentada. El 1989 entra en fase d’exposició pública el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya, que hauria de crear espais PEINS, entre altres la Serra de Castelltallat, que finalment serà aprovat el 1992. És en aquesta època que es comença a parlar també del turisme rural com a complement econòmic de l’explotació agrària. De fet, pocs anys després, el 1993, s’iniciaven les primeres experiències d’agroturisme a la Serra de Castelltallat, i més endavant es crearia l’associació Serra de Castelltallat, que aglutinaria les iniciatives de turisme rural.

117

4. 1994-2000 El 1994, arriba el primer Gran Incendi Forestal que afecta a la zona. El 4 de juliol s’inicia un incendi forestal al terme de Fonollosa. Al cap de dos dies s’uneix amb un nou incendi originat al Berguedà. El dia 9 de juliol l’incendi es declara extingit havent cremat al voltant de 45.000 hectàrees al Bages i al Berguedà. El setembre del mateix any, la Generalitat aprova el pla INFOCAT, d’emergències d’incendis forestals. El gran foc del 1994 afecta 8.804 ha de la xarxa, afectant a tota l’àrea de la xarxa agroforestal.

El 1998 un altre incendi forestal afectava Fonollosa i sobretot la serra de Castelltallat. En total va afectar 27.000 hectàrees, de les qu.als 2638 es trobem a l’àrea de la xarxa.

Des de llavors l’aprofitament forestal és encara més simbòlic, i gairebé no existeix. Les zones de conreu augmenten arran dels focs, tot i que lleugerament.

118

5. Actualitat Passat els focs del 1994 i del 1998 el paisatge forestal reneix. Allà on hi havia pinassa hi creix roure i alzines, i a solanes més càlides el pi blanc hi creix amb rapidesa. Diverses explotacions han incorporat pastures de sotabosc, principalment vaques.

En les darreres dècades els boscos s’han emplenat de nous usuaris. Runners, excursionistes, caçadors, boletaires... es beneficien del bosc i del seu paisatge i tranquil·litat. Mentrestant l’explotació del bosc es manté residual, amb algunes extraccions de llenya i també de recursos per a fer biomassa, encara incipients.

Sorgeixen iniciatives de producció local de qualitat, tot i que la ocupació agrària no és protagonista. Amb tot, a finals del primer trimestre del 2018 els ocupats agraris a tota la zona d’estudi superaven per poc el 6% de la ocupació total.

100%

Serveis

90%

Construcció

27,72%

80%

40,80%

Indústria

70%

58,34% 66,84%

Agricultura

15,84%

60% 50% 40%

33,17%

44,53%

Gràfic: Ocupació a finals del primer trimestre del 2018, segons afiliació a la seguretat social (RG i RETA). Font: Observatori del Treball

18,12%

30%

11,61%

20% 10%

17,96%

6,72% 7,96%

0%

17,29%

23,27%

6,24%

3,59%

Fonollosa

Navàs

Sant Mateu de Bages

TOTAL

8000 7000 POBLES

6000 5000 4000 3000 2000

DISSEMINAT

1000

17 20

16 20

5 20 1

20 14

13 20

12 20

1 20 1

10 20

9 20 0

08 20

7 20 0

6 20 0

5 20 0

04 20

03 20

2 20 0

01 20

20

00

0

119

120

121

100% 90%

3,90% 17,82%

5,47%

14,79%

Altres Terreny forestal SAU. Pastures permanents

80%

SAU. Terres llaurades 48,12%

70% 65,65%

60% 50%

59,93%

62,85%

40%

13,72% 1,15%

30% 20% 10%

0,01%

1,11%

22,24%

21,25%

1982

1989

29,31%

32,68%

1999

2009

0%

122

La població tendeix a concentrar-se als pobles, seguint la tendència de perdre població als nuclis disseminats.

Gràfic: evolució de la superfície agrària útil (SAU) i el terreny forestal, segons cens agrari.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat.

123

Estructura Socioeconòmica Local Mitjans S. XIX

1870

1880

1890

1900

1910

1920

1930

Policultiu en la masia (cereals, farratges, lleguminoses -principalment cigrons)

Grans plantacions de vinya - febre del vi

Crisi de la fil·loxera – Abandonament de vinyes

Substitució de la vinya per l’olivera

Importància del cere

Obertura de camps amb rompudes i boïgues Forta construcció d’arquitectura al voltant del vi Existència d’un ramat gairebé a cada casa Importància del sector forestal

Importància del sector forestalv

Alta diversificació de l’aprofitament forestal (escorça per tint, branques de pi per fer carbonet, brancada de pi per fer feixos per forners i forns d’obra; roure i alzina per lleny alzina i pi per a construcció; A zones més de solana, aprofitament de les teies de pi blanc per fer pega, i de teies de ginebre per fer oli de ginebre)

Plantacions de pi negral i pi roig

1932 - Llei Forestal C

Plantacions de pi blanc i pinassa per ràpid creixement i obtenció de pega

Pèrdua de coberta forestal (fins la dècada del 1950 aprox) Arribada de la fil·loxera i abandonament de les vinyes

124

1940

1950

1960

1970

1980

1990

2000

Actualitat

Candelera - Important gelada del 1956.

Mata les oliveres

eal en els cultius Apareixen els primers camions (1940-1950) Apareix màquina gavelladora -de ventar- lligadora Mecanització del camp

Aparició màquina de segar Revolució Verda - Importació d’imputs

1997-2002 Increment terres de conreu

Inici de la ramaderia intensiva.

ya i per fer carboneres; fusta de roure,

Desaparició de ramats (molt intens)

Catalana

Desaparició dels carboners i escorçaires Desaparició pegaires

Desaparició pràctica sequeres

Continuació de l’afavoriment de pinedes de pi blanc i pinassa.

Desaparició forns de ginebra

Intensificació de l’aprofitament de la fusta de pi (venda a fàbriques de pasta de paper) , per posts de telefonia i de la xarxa elèctrica.

Increment del bosc esclarissat

Intensificació de l’aprofitament de la fusta de rouredes i alzines per a bigues de construcció.

Important increment del bosc dens Increment molt important del bosc esclarissat

Important retrocés de les rouredes i alzines a favor del pi.

Reestructuració del mosaic agrari a partir de la dècada del 1960 aprox Importància de la mineria de lignit- increment de demanda de fusta

Aprofitament forestal aporta una renda important a les masies.

Arribada del butà

Pèrdua camins (d’anar a escola, d’anar a buscar aigua...)

Desplegament de la xarxa elèctrica a la Catalunya central

1990 - Declaració del PEIN ‘Serra de Castelltallat’

Tancament mineria

Inici de la diversificació de l’economia rural en turisme rural.

Desplegament de la xarxa de telefonia

1994 i 1998 Afectació per els Grans Incendis Forestals

125

Demanda i Oferta de Recursos Naturals Mitjans S. XIX

1870

1880

1890

1900

1910

1920

Demanda de vi per baixa producció a altres països d’Europa

1930 Demanda de alzines per a la llenya i el carbó Demanda de roures per a les travesses de ferrocarril

Fustes per el moll i les drasseres barcelonines Puja el preu de la fusta

Increment de la demanda de fusta durant la Guerra Civil

Demografia i treball. Mobilitats i exòdes Mitjans S. XIX

1870

Demanda de vi per baixa producció a altres països d’Europa

1880

1890

1900

1910

1920

1930

1910

1920

1930

Primer èxode rural , principalment de masovers relacionat amb colònies tèxtils rurals. S’inicia a finals del s. XIX

Demandes no retribuides Mitjans S. XIX

1870

1880

1890

1900

Inici de l’excursionisme català amb objectiu d’exploració Inicis de l’educació en el lleure i de l’escoltisme

Factors de canvi Mitjans S. XIX

1870

1880

1890

1900

1910

1920

1930

1900

1910

1920

1930

Arribada de la fil·loxera

Paisatge Mitjans S. XIX

1870

1880

1890

Policultiu en la masia (cereals, farratges, lleguminoses -principalment cigrons-)

126

Mosaic agroforestal forestals molt esclar

1940

1950

1960

Fusta pels puntals de les mines

Construcció de fàbriques tèxtils a tot el Bages.

Ex: Fàbrica de Panyons de Manresa

Predominança de l’aprofitament forestal (principalment pinassa) majoritàriament per a pals de llum i de telefonia, i per a pasta de paper.

1940

1950

1960

1970

1980

1990

1950

1960

1970

1980

1990

1950

1960

Arribada del butà

Arribada del xerrac automàtic que funciona amb combustibles fòssils (1967)

1970

1980

1970 Motor dièsel

1980

1990

l amb zones rissades.

Mosaic agroforestal amb zones forestals molt explotades. Inici de la pèrdua de bancals petits i augment del tamany dels camps de conreu. Pèrdua dels conreus llenyosos.

1960

1970

Mosaic agroforestal amb zones forestals molt esclarissades.

2000

1990

2000

1990- Declaració del PEIN ‘Serra de Castelltallat’

Inici de la importació de fusta de França

Entrada a la Unió Europea (el 1986) i enfortiment del monocultiu.

Inici de la crisi econòmica estructural a Espanya i Catalunya

Globalització

Intensificació de la globalització econòmica i social.

1980

Actualitat

Reconeixement de les externalitats positives dels boscos (CO2, cicle de l’aigua, protecció contra la erosió)

Gran Incendi Forestal del 1994 i 1998

1950

Actualitat

Tancament de fàbriques de pasta de paper

Obertura del mercat, segon franquisme

1940

2000

Disminució de la pèrdua de població

Inici de l’excursionisme, demanda social de paisatge

1940

Actualitat

Important davallada del preu de la fusta arran de l’afectació pels Grans Incendis Forestals

Segon èxode de petites propietats i masoveries

1940

2000

1990

2000

Actualitat

Actualitat

Mosaic agroforestal amb zones forestals explotades principalment per pals de fusta que presenta menys zones esclarissades.

Mosaic agroforestal amb zones forestals amb disminució molt acusada de l’aprofitament forestal i increment de la densitat dels boscos.

127

Sant Mateu de Bages Mitjans S. XIX

1870

1880

1890

Moviments de masovers del camp a la fàbrica (Palà)

1900

1910

1920

1930

1910

1920

1930

1903 - Obertura fàbrica tèxtil i colònia de Valls de Torroella

Moviments de Salo a Palà i Valls (Fàbrica) Màxima expansió de zona conreable a Sant Mateu

Navàs Mitjans S. XIX

1870

1880

1890

1885 - Inaguració del ferrocaril de Manresa a PuigReig

1896 - Obertura de la fàbrica tèxtil i la colònia de Palà de Torruella

1900

1918 - Obertura de Filatures Forcades

1922 - Obertura Fàbrica Nova 1920 - Cooperativa Obrera La Fraternitat

Serradora Cal Victori Carboneres a Valldeperes (coll de’n guineu) i a Palà Serradora Cal Victori

Fonollosa Mitjans S. XIX

1870

1880

1890

1900

1910

1920

1930

Família Selga - Teixidors de lli fins el 1931 1852 - 62% boscos i 19% de vinya

1894 - Fil·loxera

Molí d’oli de Cal Pelfort (molí més modern) 1800-1850 Plantació de vinyes i construcció d’arquitectura associada a la vinya; tines, murs de pedra seca i barraques.

1875 – Obertura Fàbrica Antius on molta gent de Fonollosa i va anar a treballar

Molí de Boixeda fariner, serradora hidràulica i ferreria.

Fassines o fabriques d’aiguardent

128

Mina de Camps

Plantació de pins i invasió en terrenys on es va abandonar la vinya

Moli de Fals i Molí de Querol

1940

1950 1957 - Tancament escoles Castelltallat

1960 1963 - Telefon públic a Castelltallat

1970 1970 - Arriba l’electricitat a la parròquia de Castelltallat

1980

1990

1979 - 1983 instal·lació xarxa pública d’aigua

1994 i 1998 Afectació per els Grans Incendis Forestals

2000 - Desapareix ramat de Cal Pastor

1996 Creació de l’Associació Cultural Riubogent

2008 – Creació BOSCAT – Federació d’Associacions de Propietaris Forestals

Mines d’Urgés en funcionament 1963 - tancament forn de pega del Semís (Salo)

1948 - tancament forn de pega de Can Batlle (Mejà) Tancament serradores hidràuliques (Roquerols i Semís a Salo)

1950

Actualitat

Moviments diaris a la fàbrica de Fonollosa 1975 - Desapareix ramat de Les Planes

1986 Creació de l’ADF Amics del Bosc Bages Anoia

1970

1980

Tancament molins fariners de Carné i de Boixeda

1940

2000

1960 1962/64 - Arriba la llum

1981 - Punt de Telefon públic a Castelladral

1990 1996 - Aigua corrent als pobles

2000

Actualitat

2005 - Incendi a Valldeperes (des de Cardona)

Colles de 7 o 8 homes al bosc 1984 - Associació de Veïns i Amics de Castelladral

1940

1960 - Canvi de capital de Castelladral a Navàs

1974 - Important incendi forestal a la zona

1950

1960

1970

1951 - 1r tractor a Fonollosa - Lanz

1966 - Obertura Fàbrica de textils Josep Soldevilla

1958 - Xarxa d’aigua a Fonollosa

1960 - Construcció de l’urbanització de Canet de Fals

1961 Tancament Molí de Cal Pelfort

1980

1990

2000

Actualitat

Inici pèrdua de margues en terrenys agrícoles

129

Sant Mateu de Bages NavĂ s Fonollosa 1956

130

1987

1997

1997

2007

2012

131

ANNEX 3 Mapes de recursos

111

ANNEX

1.1. Inventari de rutes i recursos del municipi de Sant Mateu del Bages 1.2. Llegenda de l’inventari de recursos del municipi de Sant Mateu del Bages 1.3. Inventari de rutes i recursos del municipi de Fonollosa 1.4. Llegenda de l’inventari de recursos del municipi de Fonollosa 1.5. Inventari de rutes i recursos del municipi de Navàs 1.6. Inventari de rutes i recursos del poble de Navàs 1.7. Llegenda de l’inventari de recursos del municipi de Navàs 1.8. Plafons a rehabilitar 1.10 Rutes i indrets del Geoparc a la zona de la Xarxa Agroforestal 1.11 Fonts utilitzades

1.1. Inventari de rutes i recursos del municipi de Sant Mateu del Bages

1.2. Llegenda de l’inventari de recursos del municipi de Sant Mateu del Bages

1.3. Inventari de rutes i recursos del municipi de Fonollosa

1.4. Llegenda de l’inventari de recursos del municipi de Fonollosa

1.5. Inventari de rutes i recursos del municipi de NavĂ s

1.6. Inventari de rutes i recursos del poble de NavĂ s

1.7. Llegenda de l’inventari de recursos del municipi de Navà s

1.8. Plafons a rehabilitar

Font: fons de l’Arada.

1.9 Rutes i indrets del Geoparc a la zona de la Xarxa Agroforestal

Font: publicaciรณ al portal web del Geoparc.

1.11 Fonts utilitzades -

Mapa del Patrimoni Cultural - http://patrimonicultural.diba.cat/ ICC – Institut Cartogràfic de Catalunya Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya - http://senders.feec.cat/gr-3 Portal de turisme de Navàs - http://turisme.navas.cat/es/ Portal de turisme de Fonollosa - http://www.fonollosaturisme.cat/ Ajuntament de Sant Mateu del Bages - https://www.santmateudebages.cat/ GeoParc - http://www.geoparc.cat/ Arxiu propi de L’Arada SCCL

Amb el finançament de:

Amb la col·laboració de:

Equip tècnic:

140