Dossier de Ruta Xup Riera Viva: Usos socials de la Riera de Rajadell

RUTA INTERPRETATIVA USOS SOCIALS de la RIERA de RAJADELL

EL SUANYA

EL XUP

RUTA INTERPRETATIVA

1

2 EL XUP

EL POU RODÓ DE “LA CATALANA”

El barri del Xup des de la seva creació l’any 1965, ha tingut una relació molt estreta amb la Riera de Rajadell. Malgrat que la denominació oficial del barri és Pare Ignasi Puig, des del primer moment s’ha conegut el barri a partir del seu nom popular, el Xup, una denominació que tot indica que prové de la Masia Farrés, molt propera al barri i coneguda amb aquesta denominació popular.

A la llera de la riera enfront dels edificis i força a la vora del pont de la carretera que uneix Manresa i Salelles, es troba aquest històric pou que subministrava aigua a l’antiga central elèctrica coneguda com “La Catalana”, avui seu d’Endesa. L’edifici d’estil modernista de “La Catalana” fou inaugurat l’any 1920 i podem suposar que aquest pou també es va construir en aquesta època.

Tanmateix la tradició popular del barri atribueix l’origen d’aquesta denominació a dues llegendes amb una forta vinculació amb la pròpia riera, en aquest sentit, l’origen del mot Xup podria derivar-se de:

Aquest pou d’aigua era de “La Catalana”, hi havia una bomba per pujar aigua per una tuberia fins a la central elèctrica perquè allà dalt no hi tenien aigua.

Joan Ribalta Fargas, veí de Ca l’Enricoi

•

El xiuxiueig dels ocells que quan s’acostaven a beure a la riera feien uns cants similars a “xup-xup”.

•

El soroll de les granotes de la riera que la gent les imitava fent “xup-xup, xup-xup”.

Actualment, l’aigua que s’obté d’aquest pou s’utilitza per regar els horts municipals, situats darrera el camp de futbol i l’escola pública.

Tota la vida s’ha dit el Xup, no sé qui s’ho va inventar. Tot això era terreny agrícola, era bàsicament vinya,...

Joan Ribalta Fargas, veí de Ca l’Enricoi

Barri del Xup al 1965

Fons AVV

Per altra banda, avui en dia, en aquest pou encara es poden observar murals reivindicatius realitzats els anys setanta per part del PSUC. Un vestigi de la significativa lluita obrera i sindical present al barri en aquell temps.

Barri del Xup al 1965

Fons AVV

USOS SOCIALS DE LA RIERA

3 ELS HORTS DEL XUP Des del inici del barri, la pràctica hortolana ha estat molt present a partir d’aprofitar les terres fèrtils de la llera de la riera, espai on al llarg de més de 40 anys s’ubicaren horts familiars i recreatius, fins a l’aiguat i gran crescuda de la riera del 10 de juny del 2000.

El pou ja hi era abans de construir el barri, era per agafar l’aigua per les cases de pagès i les centrals elèctriques.

Emilio Pérez, veí del Xup

Aquesta riuada s’endugué i arrasà tots aquests horts de la llera, així com petites construccions destinades a aviram, conills,... per guardar-hi eines o fins i tot com a cotxeres per guardar-hi els cotxes.

Los huertos estaban al lado de la riera des del puente hasta pasado el campo de fútbol, y también des del puente riera abajo, ocupaban como un kilómetro de largo.

Emilio Pérez, veí del Xup

Pou de “La Catalana” a la riuada del 2000

Fons AVV

Antics horts del Xup vora el Pou de “La Catalana”

Fons AVV

Després de la riuada, l’Ajuntament va decidir traslladar els horts al darrera el camp de futbol i l’escola pública, en un espai amb una cinquantena de parcel·les. El 12 de novembre del 2001 es va fer el primer sorteig per adjudicar-los.

Pou de “La Catalana”

RUTA INTERPRETATIVA

4 EL COL.LECTOR DEL XUP Des d’un bon inici, la construcció del barri va presentar múltiples deficiències, entre elles la manca de connexió al sistema de sanejament de les aigües residuals domèstiques del barri, les quals eren abocades directament i sense cap mena de tractament a la riera.

Aquest afer fou una de les múltiples reivindicacions de l’Agrupació de Veïns del Xup ja que provocava greus molèsties als veïns (males olors, mosquits, etc.). La mobilització veïnal va aconseguir allunyar l’abocament dels habitatges però es va seguir abocant directament a la riera.

Clavegueram del Xup anys 60`s

Fons AVV

Con la asociación de vecinos fuimos a Barcelona a protestar porque las aguas residuales desembocaban a la riera muy cerca de las casas y después lo cambiaron y lo pusieron más lejos.

Carmen Ribas, veïna del Xup D’aquesta manera, durant més de 40 anys, la part baixa de la riera a partir del Xup va esdevenir una autèntica claveguera a cel obert, afectant greument els ecosistemes de la zona.

Antes de la construcción del barrio, la riera sí que era riera.

Manuel Rodríguez Fenoy, veí del Xup Aquest problema no es va solucionar fins l’any 2009, quan l’Ajuntament va impulsar la construcció, per part de la Mancomunitat de Municipis del Bages per al Sanejament, del col·lector que condueix les aigües residuals del Xup fins a la depuradora de Manresa. El resultat ha estat molt evident i la natura de la riera s’ha recuperat de forma extraordinària.

Portada de revista editada pel moviment veïnal català. La OSH era la Obra Sindical del Hogar, organisme enquadrat en el sindicat vertical franquista que entre altres, fou la promotora del grup d’habitatges del Xup. Fons UAB

USOS SOCIALS DE LA RIERA

5

6 LES MASIES

ESPAI ARTÍSTIC

Al voltant de la riera de Rajadell, s’alcen multitud de masies i cases de pagès, algunes des de temps immemorials i d’altres de construcció més recent, en bona part gràcies a la gran expansió del conreu de la vinya del segle XIX.

L’entorn natural de la Riera de Rajadell també ha estat un espai de creació artístic.

Almenys, al llarg dels anys 30 i 40, molts pintors, sobretot de Manresa, realitzaren quadres a l’aire lliure aprofitant la bellesa d’aquest indret.

Els veïns del Xup sempre hi han mantingut una estreta relació, sobretot amb les cases més properes com és el cas de Cal Vicenç o Ca l’Enricoi per exemple, on era habitual desplaçar-s’hi per anar a comprar verdura, fruita, llet, carn, begudes, etc.

Llavors també va haver-hi una temporada, que venien tot de pintors de Manresa, com l’ Ignasi Sanz, el Vilajosana, el Lafont, el Ventosa de Barcelona, també dones,... venien aquí i feien quadres de paisatges de la riera.

Venien a peu o tartana i jo els hi guardava el carret de pintar i els seus trastos aquí a casa.

Joan Ribalta Fargas, veí de Ca l’Enricoi

Con la casa de ca l’Enricoi, toda la gente del barrio ha tenido mucha relación porqué íbamos mucho a comprar verduras, fruta,... de todo!

Alicia Díez, veïna del Xup. ...jo feia patates i venien a comprar patates acabades de collir. De colliter a consumidor directament.

Joan Ribalta Fargas, veí de Ca l’Enricoi La casa del Suanya, nosotros la conocíamos como la casa de las bebidas, porqué íbamos allí a pescar i cuando teníamos sed, íbamos ahí y el matrimonio mayor nos vendía coca colas, cervezas, agua, patatas,...

Manuel Carmona, veí del Xup

Ca l’Enricoi

L’Arada

De fet amb aquestes paraules va descriure aquest fet Joaquim Amat-Piniella, al diari “El Dia” el juliol del 1933: “... un grup de pintors locals joves, sota el nom de “Penya Art”... aprofiten totes les hores que els deixen llurs ocupacions per pujar a l’estudi a treballar o per agafar una tartana o per llogar bicicletes, i bo i carregats amb la tela i les pintures, sortir a cercar paisatges o racons pintorescos. Una veritable vocació.”

Quadre de la riera i Ca l’Enricoi, obra d’Ignasi Sanz l’any 1942

RUTA INTERPRETATIVA

7 ESPAI DE BANY La riera de Rajadell ha estat un indret habitual de bany pels veïns de Manresa i del Xup en particular, sobretot per les generacions de joves del barri.

Anteriorment, es tractava d’una pràctica molt estesa, donat la inexistència de piscines públiques i l’escàs o nul costum d’anar a la platja.

Molts eren els indrets de bany al llarg de la riera, un d’ells, abans de la construcció del barri del Xup era la zona de la riera davant els actuals habitatges, vora el pont i el Pou de la Catalana.

Todo esto eran campos de uva, veníamos andando des de Manresa hasta aquí cerca del puente, para pasar el día. El agua estaba muy limpia (antes de la cloaca), era muy clara y abundante porque antes también llovía más. Cogíamos agua para beber y cocinar.

Antonio Soto Mata, veí del Xup

Davant del Pou, l’any 1958

Magdalena Ruiz Duran

Íbamos a la balsa de l’Enricoi, íbamos por la mañana, había una balsa grandiosa, i que limpio! Yo con 24 años, i allí es donde aprendí a nadar.

Concha Bravo, veïna del Xup

Tanmateix un cop es va construir el barri a partir d’aquest punt la riera patia l’abocament de les aigües residuals i conseqüentment els espais de bany es van traslladar riera amunt.

Alguns d’aquests punts de bany eren força a la vora del barri, com la bassa de Ca l’Enricoi o l’aiguabarreig de la riera amb el torrent de la Torre del Lluvià vora la Masia Blanca, etc.

Tran riera vora el barri

Fons AVV

Tran riera vora el barri

Fons AVV

En cualquier poza te podías bañar, estaba todo muy limpio y saneado, pero bueno los tiempos han pasado.

Manuel Carmona, veí del Xup

USOS SOCIALS DE LA RIERA

Tanmateix cal destacar de forma especial dos llocs emblemàtics de bany a la riera de Rajadell com son la bassa del Suanya o el Gorg Blau.

Quan érem canalla anàvem a banyar-nos a la riera en general, però allò on hi havia molta afició era a la bassa del Suanya i al Gorg Blau.

Joan Ribalta Fargas, veí de Ca l’Enricoi Los domingos íbamos al Suanya, bajaba mucha agua y era muy limpia, como no había neveras metíamos la fruta en el agua. Ahí, debajo del puente del Suanya, era el baño de Manresa y más lejos.

Manuel Rodríguez Fenoy, veí del Xup En el Suanya, cerca del puente, antes la gente aprendía a nadar porque había mucha agua.

Francisco Pérez Cascales, veí del Xup

Pont del Suanya

D’altra banda també cal destacar pel seu important ús social, el Gorg de Biarritz, que malgrat és situat a la riera de Cornet, a prop de Salelles, sí que ha estat un indret molt popular pels veïns del Xup, com de la ciutat de Manresa en general. ...a Biarritz ens hi anàvem a banyar-nos amb bicicleta... i ja hi havia desnudisme en aquell temps!.

Joan Ribalta Fargas, veí de Ca l’Enricoi Íbamos al Biarritz de noche, salíamos a las 6 de la mañana para coger sitio, llevábamos la comida y ahí pasábamos el día.

Magdalena Ruiz Duran, veïna del Xup

L’Arada

ITINERARI DE LA RUTA

LLEGENDA

Itinerari

Barri del Xup

Camí curt del Suanya

Resclosa Ca l’Enricoi Col.lector Bosc del Suanya Font de l’Arrel Escoles

Pou de la Catalana

Masies

Horts

Espais de bany històrics

RUTA INTERPRETATIVA

8 ESPAI D’ESBARJO

Pícnic al bosc del Suanya

Íbamos al Suanya con los niños, llevábamos mesas y merendábamos allí.

Carmen Ribas, veïna del Xup

8.1. Bosc del Suanya Espai de lleure emblemàtic on històricament s’han realitzat trobades familiars, àpats, etc. Així mateix, es tracta d’un lloc tradicional d’arribada o de pas per les caminades dels veïns del Xup i de Manresa en general.

Venint del Xup cal destacar l’important ús social del corriol anomenat popularment com el camino corto del Suaña, el qual ressegueix la riera fins al Suanya, tal i com indica el mapa anterior.

Al Suanya hi ha aquell tros que és pla, allà sempre ha sigut un lloc que hi han anat famílies amb canalla, abans a peu o amb carro i ara també amb cotxe, perquè és un lloc pla,

Maria Sánchez Sánchez

amb ombra i on la canalla pot jugar. Abans els dies de festa estava ple.

Joan Ribalta Fargas, veí de Ca l’Enricoi Els pares ens deien que anéssim a la riera a jugar i hi anàvem sols. Igual tenia jo deu o onze anys o mes petita. Portàvem el berenar i berenàvem quan arribàvem al Suanya.

Passàvem la tarda i a l’estiu passàvem l’estiu a la riera, tot de canalla.

Manoli, veïna del Xup Amb una corda, d’un pi a un altre fèiem un columpli d’aquells i les nenes es balancejaven.

Emilio Pérez, veí el Xup Veníamos mucho al Suanya, los sábados y domingos, a veces hacíamos allí la comida.

Conxa Bravo, veïna del Xup

USOS SOCIALS DE LA RIERA

Pícnic al bosc del Suanya anys 60

Magdalena Ruiz Duran

8.2 Font de l’Arrel Situada en una obaga de la vall del torrent de l’infern, prop d’on aquest conflueix amb la riera de Rajadell. Té una llarga tradició excursionista, sent un lloc d’arribada o pas per caminades pel veïns de les masies del voltant, del barri del Xup i de Manresa en general.

Al voltant de la font podem trobar grans arbres (un roure, una pinassa, un auró negre i tres plàtans) que han estat respectats per generacions de propietaris.

Font de l’Arrel

Pícnic al bosc del Suanya l’any 1968

Magdalena Ruiz Duran

Jo hi havia anat molt a la font de l’Arrel, a l’estiu, agafàvem el carro, hi anàvem amb tartrana. Era el dia que feies festa, anàvem a la font a passar el dia, menjàvem tomàquets amanits i força tiberi.

Joan Ribalta Fargas, veí de Ca l’Enricoi ...a la Font de l’Arrel hi anàvem d’excursió amb bicicleta, hi anàvem a berenar, banyar-nos... Anàvem amb bici i els cotxes pujaven a dalt que hi ha un estanc d’aigua que es tot roca i pugen i prenen el sol.

Manuel Fernández, veí de Xup

Anella Verda

RUTA INTERPRETATIVA

9 ESPAI DE PESCA Les vores dels rius i rieres de Manresa han estat històricament espais concorreguts de pesca, tant com una forma d’aconseguir menjar fresc, així com a mode d’activitat lúdica i d’oci.

La riera de Rajadell no ha estat pas cap excepció, i tant els veïns de les masies, del Xup o de Manresa en general hi feien cap per pescar bagres, barbs, carpes o anguiles.

Hi havia molta gent que venia a pescar barbs i bagres, sobretot a la primavera quan baixava tanta aigua. Jo fins hi tot havia tingut un beltrol de vímet, que el ficaves a la riera i els peixos no podien sortir. Venien aquí mateix a la resclosa de casa, però sobretot allà al pont del Suanya. Venien a peu o amb bicicleta.

Joan Ribalta Fargas, veí de Ca l’Enricoi Resclosa de Ca l’Enricoi

Pescadors manresans, l’any 1926

L’Arada

Gal.la Garcia i Cassarramona. L’Abans. Recull gràfic

USOS SOCIALS DE LA RIERA

Yo he ido des de aquí al Xup hasta al Gorg Blau caminando por la riera descalzo cogiendo cangrejos del país.

Manuel Carmona, veí del Xup Antes cogíamos cangrejos españoles a cubos por toda la riera, con una caña y un anzuelo.

Y también de noche íbamos andando por la riera y los cogíamos con las manos.

Francisco Pérez Cascales, veí del Xup Bagra

Viquipèdia

Per altra banda també ha estat habitual la pesca de granotes, per consumir-ne les anques, així com del cranc de riu, sobretot el cranc americà o roig, espècie invasora que darrerament havia estat molt abundant a la riera.

A banda de pesca però també cal tenir present altres activitats recol·lectores a l’entorn de la riera, tant de plantes aromàtiques i/o medicinals, pinyes, espàrrecs, bolets o també cargols.

El meu pare ja en caçava de granotes i les feia a la brasa i eren boníssimes! També venia gent a pescar crancs. Va haver un moment en que n’hi havien molts.

Joan Ribalta Fargas, veí de Ca l’Enricoi ...recordo els meus germans que agafaven granotes i les destripaven i feien foc i es menjaven les anques, també anàvem a buscar pinyes, i també fèiem foc, les obríem i agafàvem els pinyons i ens posàvem les mans negres. I agafar figues.

Maria Carme Vidal, veïna del Xup

Cranc de riu americà

Krishna Sivillà

Romaní

L’Arada

...agafàvem espàrrecs, bolets, bolets d’arbre, les bones son de xoco. I plantes medicinals si que n’agafavem, el timó, romaní, hinojo, n’hi havien varies.

Emilio Pérez, veí del Xup Amb el meu pare moltes vegades havíem anat a buscar caragols però a la nit, quan feia un bon xàfec hi anàvem i jo deia que portaria la galleda perquè em feia por posar la mà, i portava la galleda i anava mirant que no s’escapessin, i llavors la meva mare els feia molt bons.

Maria Carme Vidal, veïna del Xup.

RUTA INTERPRETATIVA

10 L’ESCOLA DE LES FARRERES L’any 1932, coincidint amb el 1r aniversari de la proclamació de la II República es va inaugurar aquesta escola pública mixta al Raval de les Farreres, on hi anaren a estudiar els nens i nenes de les masies de la zona.

Jo havia anat a l’escola de la Generalitat on només m’havien ensenyat el català. L’escola era aquí al raval de les Ferreres. Hi anàvem a peu i creuàvem la riera per una palanca de fusta que teníem aquí sota la casa, que quan baixava una riuada se l’enduia i havíem de tornar a posar-la.

Joan Ribalta Fargas, veí de Ca l’Enricoi

Casa “Les Escoles” on antigament s’ubicà l’escola de les Farreres

Quan es va construir el Xup, el barri no disposava d’escola i i malgrat que també es varen realitzar classes de forma semiclandestina en alguns locals del barri, alguns nens i nenes del barri anaren a escola al Raval de les Farreres, un cop creuada la riera.

El meu fill hi havia anat, era una casa de pagès, la mestra era una senyora de Vacarisses i per anar-hi hi havia un pas de fustes sobre la riera.

Carme Gaixa, veïna del Xup

L’Arada

USOS SOCIALS DE LA RIERA

11 L’ESCOLA DEL XUP

Fons AVV

Construcció de l’escola del Xup, l’any 1973

L’Escola de les Farreres va tenir activitat escolar fins al 1975. De fet, coincideix en el moment en que es crea l’escola del barri del Xup, l’actual l’Escola Muntanya del Drac, la qual va iniciar la seva activitat el curs 1974/1975.

En aquell moment els nens i nenes del Raval de les Farreres hagueren de desplaçar-se a l’escola del Xup, creuant també la riera.

L’escola als anys 70-80’s

Fons AVV

Quan era petita ens reuníem tots a casa d’un veí, érem una vintena de nens i ens reuníem per marxar tots junts, passàvem per un caminet i travessàvem el riu per anar a l’escola del Xup i hi havia una passarel·la de fusta que eren dos troncs amb fustes clavades al mig i passàvem pel mig, i a vegades venia una riuada i se l’emportava. Anàvem al cole nevés o plogués... jo vaig començar a anar al cole amb 7 anys i fins que vaig acabar 8è d’EGB, i tots aquests anys anant a peu al cole.

Celia, veïna de Cal Capell

L’escola a l’actualitat

Fons AVV

PODEU ACCEDIR AL CONTINGUT D’AQUESTA RUTA, AIXÍ COM D’ALTRES RUTES I ITINERARIS QUE TRANSCORREN TAMBÉ A L’ENTORN DE LA RIERA DE RAJADELL, A TRAVÉS DE LA PÀGINA WEB DEL PROJECTE:

www.xuprieraviva.cat

Fotos portada Pícnic al Bosc del Suanya de Maria Sánchez Sánchez