Fulletó col·lecció d'art a BPF

Col·lecció d’art contemporani a la Biblioteca Pompeu Fabra

...

ART A MATARÓ 1984 2016 anys d’actituds i possibilitats Revisions. 75 anys d’art i cultura a Mataró Temporada 2015|2016

El 22 de novembre de 1997 s’inaugura la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró en un nou edifici que destaca com a primer prototipus mundial d’edifici sostenible. L’Ajuntament de Mataró considera que és l’espai idoni per a l’exhibició del seu fons d’art contemporani, amb el gran mural de Josep M. Rovira-Brull presidint l’entrada.

planta baixa

1 Josep M. Rovira-Brull Història del tint, 1958 (reproducció, 1997)

4 2

2 Joan Vila-Grau Llaüt silent, 1987 1

9

8

21

entrada

3 10

11

12

1r pis 13

7 15

3 Santiago Estrany New York, Worlld Trade Center, 1995 4 Agàpit Borràs L’espai sense límits (sèrie Arquifactes), 1997

1r pis

14

5 Codina-Esteve Origen VII, 1989

5

6 Josep M. Subirachs Babel, 1977

6

soterrani

20

planta baixa

7 Eduard Novellas Tomando café, 2001 8 Elisenda Sala Reflexos (sèrie Mediterrània), 1998

19

9 Mònica Vilert Blanc/Ciment/Grafit (sèrie Els materials), 1992

18

17

16

10 Perecoll Finestres al mar, 1997

11 Antonio Violano Geometria espacial IV, 1999 12 Josep M. Codina Sense títol II, 1998 13 J.M. Calleja In Memoriam, 1985 14 Carlos Soriano Temps compartit, 1999 15 Eduard Comabella Rata blava, 1988

soterrani 16 Josep Novellas Fractura, 1992 17 Marta Duran Mar en calma, 1998 18 Xavier Ubach Marenostrum, 1997 19 Parés de Mataró Original per al Cartell de Les Santes, 1993 20 Piroca Xinesa, 1995

pati 21 Llucià González Viza Ocell de la cultura, 1999

L’any 1995 L’Ajuntament signa un conveni de col·laboració pel trasllat de les pintures murals que Josep M. Rovira-Brull va pintar el 1958 al vestíbul de l’empresa Tintex S.A. que s’havia d’enderrocar. És tracta de dues obres al·legòriques sobre el passat i el present del procés del tintat dels teixits, activitat molt representativa de la vida econòmica de la ciutat. El 1997 s’encomana la tasca a l’empresa de restauració Arcor que, després d’un minuciós estudi, dictamina la inviabilitat d’arrencar les pintures i proposa la reproducció de l’obra en un nou emplaçament sota la supervisió del mateix artista.

Josep M. Rovira-Brull (Barcelona, 1926 - Mataró, 2000) Artista plàstic i dissenyador gràfic. De ben jove s’inicia en la pintura i decideix dedicar-s’hi professionalment. Exposa per primera vegada en una col·lectiva als Lluïsos de Gràcia l’any 1947. Entra en contacte amb el Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona i treballa amb Alexandre Cirici-Pellicer a Publicitat Zen. El 1954 forma el grup Sílex amb Alcoy, Hernàndez Pijuan, Planell i Terri. El 1961 s’instal·la a Mataró, es dedica al disseny publicitari (crea el logotip de la renovada Caja de Ahorros Layetana) i fa la programació de l’àrea de plàstica del Grup d’Escoles de Mataró.

Des del primer moment s’integra a la vida cultural de la ciutat i forma part dels promotors de les exposicions al carrer de Sant Pere Més Alt, d’altres iniciatives. Com a vocal d’Arts Plàstiques del Patronat Municipal de Cultura impulsa les exposicions de la Sala de l’Ajuntament (1989-1991). És l’autor de l’escultura Laia l’arquera que presideix l’entrada de Mataró i que ha esdevingut símbol i emblema de la ciutat.

Les sales d’exposicions de Can Palauet s’inauguren l’any 1996 amb l’exposició antològica Rovira-Brull.

La seva obra practica un expressionisme irònic i satíric de denúncia del món que ens envolta amb un marcat accent poètic.

Josep M. Rovira-Brull Història del tint, 1958 (reproducció, 1997) Acrílic sobre morter 500 x 308 cm 500 x 308 cm APMC 39

A la dècada dels noranta des del Patronat de Cultura de Mataró s’inicia la col·lecció d’art municipal amb obres d’artistes contemporanis, principalment mataronins. Una part important d’aquest fons es pot veure en exposició permanent a l’espai de la Biblioteca Pompeu Fabra.

Hi trobareu obres d’Agàpit Borràs, J.M. Calleja, Josep M. Codina, Codina Esteve, Eduard Comabella, Marta Duran, Santiago Estrany, Llucià González Viza, Eduard Novellas, Josep Novellas, Parés de Mataró, Perecoll, Piroca, Josep M. Rovira-Brull, Elisenda Sala, Carlos Soriano, Josep M. Subirachs, Xavier Ubach, Joan Vila-Grau, Mònica Vilert i Antonio Violano.

Joan Vila-Grau (Barcelona, 1932)

Santiago Estrany (Mataró, 1923-2013)

Fill del pintor Antoni Vila Arrufat. Després d’estudiar arquitectura, abandona la carrera per dedicar-se plenament a les arts plàstiques. Ben aviat comença a treballar en murals ceràmics i particularment en l’art del vitrall, del qual n’és un dels principals especialistes. Exposa individualment per primera vegada l’any 1961. Els últims anys s’ha dedicat intensament a la realització dels vitralls del Temple de la Sagrada Família.

Fragments de vida és l’exposició que va permetre l’any 2000 veure la seva obra a Mataró, a les sales d’exposicions de Can Palauet.

Com a pintor, ha evolucionat des d'una figuració esquemàtica d'influència romànica cap a l'art abstracte, amb treballs en fusta policromada a mig camí entre la pintura i l'escultura.

Pintor i dibuixant, fill i alumne a l’Escola d’Arts i Oficis de Rafael Estrany i Ros. Llicenciat en Belles Arts i doctor per la Universitat de Barcelona, exerceix la docència al llarg de 45 anys en centres de secundària, de formació professional i en l’àmbit universitari. Exposa des dels anys 50 arreu de Catalunya. A Mataró la seva obra és molt present en els esgrafiats de diversos edificis de la ciutat.

Després d’una primera època academicista crea un llenguatge propi de marcat accent constructivista i geomètric que fa les seves pintures molt reconeixibles.

Joan Vila-Grau Llaüt silent, 1987 Fusta 88 x 37 x 6 cm APMC 22

Santiago Estrany New York, Worlld Trade Center, 1995 Acrílic sobre paper 50,5 x 65,5 cm APMC 21

Agàpit Borràs (Mataró,1941)

Codina-Esteve (Mataró, 1948)

Arquitecte des de l’any 1969, exerceix de professor adjunt de la Càtedra d’Urbanisme de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i d’arquitecte municipal en diversos pobles del Maresme, del Vallès Oriental i de Ciutadella (Menorca). A partir de 1997 comença l’activitat expositiva a les diferents seus del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, (COAC), a museus i també a la llibreria del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

L’any 1999 exposa al Museu de Mataró amb la mostra Arquifactes.

Les seves escultures, que ell anomena arquifactes, són obres creades a partir de la reutilització d’objectes i materials, que passen a esdevenir peces enginyoses, poètiques i sovint iròniques.

Va estudiar a l’Escola Massana de Barcelona i es llicencia i doctora a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, on exerceix de professora des de l’any 1985. Exposa per primera vegada a la Col·lectiva de Sant Lluc de Mataró l’any 1976 i el 1987 fa la seva primera individual. A partir d’aquesta data la seva obra s’exhibirà en l’àmbit nacional i internacional de manera continuada.

El 1992 participa a l’exposició Figuracions a la desapareguda Sala d’exposicions de l’Ajuntament de Mataró.

La pintura de Codina-Esteve és el resultat d’una intensa experimentació a partir de la premissa d’un llenguatge auster i volgudament limitat tan en la temàtica com en l’ús de color.

Agàpit Borràs L’espai sense límits (sèrie Arquifactes), 1997 Fusta i ferro 230 x 240 cm APMC 40

Codina-Esteve Origen VII, 1989 Tècnica mixta sobre tela 162 x 342 cm (tríptic) APMC 618

Josep M. Subirachs (Barcelona, 1927 - 2014)

Eduard Novellas (Mataró, 1977)

Es forma al costat de l’escultor Enric Monjo i posteriorment amb l’escultor noucentista Enric Casanovas. Com a membre actiu de les avantguardes a Catalunya participa en el II Saló d’Octubre (1949). Compta amb un extens currículum d’exposicions, nacionals i internacionals, i destaca per la seva presència en obra pública. L’any 1986 s’incorpora a les obres del Temple de la Sagrada Família de Barcelona per realitzar el grup escultòric de la façana de la Passió que finalitzarà el 1998.

Subirachs. Idea, matèria, forma va ser una de les grans antològiques dedicades a aquest reconegut artista que ocupà les sales d’exposicions de Can Palauet i el Museu de Mataró el 2001.

Josep M. Subirachs és essencialment un escultor, però també compta amb una extensa producció de dibuixos i gravats. La seva obra evoluciona al llarg dels anys per situar-se entre el neoexpressionisme figuratiu i l’abstracció metafísica.

Va estudiar a l’Escola Superior d’Art i Disseny Pau Gargallo de Badalona i posteriorment a l’Escola Massana de Barcelona. En els últims anys s’ha especialitzat en tècniques de gravat al taller Ars Gràfica de Mataró i en estampació al Centre Artístic de Sant Lluc de Barcelona. L’any 2011 realitza el retrat d’Antoni Comas per a la galeria dels mataronins il·lustres de l’Ajuntament de Mataró.

L’any 2014 es va poder veure l’exposició Suited organitzada i produïda pel M|A|C a les sales d’exposicions de Can Palauet.

En la seva obra té una especial transcendència la figura humana i més concretament el retrat, que es converteix en el tema quasi exclusiu.

Josep M. Subirachs Babel, 1977 Bronze 106 x 65 x 23 cm APMC 20

Eduard Novellas Tomando café, 2001 Tècnica mixta sobre tela 93 x 153 cm APMC 19

Elisenda Sala (Barcelona, 1938)

Mònica Vilert (Mataró, 1966)

Formada a l’Escola Massana de Barcelona sota el mestratge del ceramista Josep Llorens i Artigas amb qui col·labora posteriorment. La seva extensa carrera li ha permès exposar no només a Catalunya sinó també a Itàlia, Suïssa, Holanda, França, Suècia, Txecoslovàquia, Canada i Uruguai, tant en exposicions col·lectives com individuals. L’any 1966 va ser guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona.

A Mataró es va poder veure la mostra Núvols el 1998 a les sales d’exposicions de Can Palauet.

El seu mitjà d’expressió és la ceràmica, que li permet combinar el volum amb el traç i el color de l’esmalt. Al llarg de la seva trajectòria ha abordat diversos temes, sempre prenent com a referent la naturalesa i l’entorn.

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Exerceix de professora d’arts visuals i plàstiques. Des de l’any 1988 exposa de forma individual i ha participat en nombroses col·lectives. Va dissenyar el guardó de l’edició de 1990 dels Premis Puig i Cadafalch de Mataró. És autora, juntament amb Jaume Simon, de l’escultura Cooperació, situada a la plaça del Forn del Vidre de Mataró.

La seva quarta exposició individual és Terrera, l’any 1999, a les sales d’exposicions de Can Palauet.

L’obra de Vilert es caracteritza pe la utilització de materials amb textures molt diverses, cera, fibra de vidre, grafit, guix, resina, pols de marbre... i la recerca de les llums i les ombres del blanc.

Elisenda Sala Reflexos (sèrie Mediterrània), 1998 Gres refractari esmaltat 39 x 13 x 3 cm APMC 41

Mònica Vilert Blanc/Ciment/Grafit (sèrie Els materials), 1992 Tècnica mixta sobre paper 60 x 132 cm (tríptic) APMC 5/6/7

Perecoll (Mataró, 1948)

Antonio Violano (Florència, 1940)

Pere González Coll, conegut com a Perecoll és un artista de múltiples facetes, escultor, pintor, gravador i dissenyador de joies. S’inicia en la pràctica de l’art a finals dels anys seixanta amb el Grup Literforma i participa a les exposicions col·lectives al carrer de Sant Pere Més Alt a Mataró. L’any 1975 fa la seva primera exposició individual a la Sala Gaudí de Barcelona i a partir d’aquell moment la seva trajectòria es va internacionalitzant.

Quan exposa a les sales de Can Palauet l’any 1997 amb la mostra Finestres al mar ja és un artista plenament consolidat.

La pintura de Perecoll es caracteritza per l’ús d’un llenguatge absolutament personal que aconsegueix la identificació inconfusible entre l’artista i l’obra.

L’anomenada Sèrie negra de teles de gran format li permet indagar sobre els infinits matisos del negre.

Escultor italià que viu a Barcelona després d’haver residit una llarga temporada als Estats Units. L’any 1965 fa la seva primera exposició a Los Angeles. En seguiran d’altres a les principals ciutats nord-americanes i italianes. El 1988 mostra la seva obra a l’Institut Italià de Cultura de Barcelona i estableix un vincle amb Barcelona, on residirà, i també amb altres indrets de Catalunya (Girona, Terrassa, Mataró...).

L’any 2001 exposa a Mataró Dels déus i de la vida (1969-2001), on mostra escultures i dibuixos de tota la seva trajectòria.

Violano en la seva etapa figurativa, fa una relectura del passat inspirada en les formes etrusques. Pels volts de 1993, inicia una etapa abstracta centrada en un tractament molt diferent del volum en què predominen les formes geomètriques i la massa és tan important com el buit.

Perecoll Finestres al mar, 1997 Oli sobre tela 162 x 195 cm APMC 9

Antonio Violano Geometria espacial IV, 1999 Travertí vermell 30 x 32 x 18 cm APMC 1

Josep M. Codina (Mataró, 1958)

J.M. Calleja (Mataró, 1952)

Pintor format en l’àmbit acadèmic, primer a l’Escola d’Arts Aplicades Pau Gargallo de Badalona i després a la Facultat de Belles Arts de Barcelona.

Exposa per primera vegada a Mataró l’any 1985 i compta amb una llaga trajectòria expositiva en mostres col·lectives i individuals. Ha compaginat el treball pictòric amb el disseny i la docència.

A les sales d’exposicions de Can Palauet es va poder veure l’any 1998 l’exposició ... in extremis.

Es caracteritza per fer una pintura molt personal tan a nivell formal, que té com a referent el cos humà i en especial la pell, com per les tècniques emprades, amb els suports amb planxa de ferro i l’ús d’àcids i parafina, per exemple.

Provinent del món de la imatge va participar en diferents films experimentals durant els anys 1976-1981. Com a creador, la seva producció se serveix de diversos mitjans: instal·lacions, accions, net-art, publicacions (llibres, plaquettes, mail art i segells). També actua com a coordinador de projectes corals amb altres creadors per a la realització d’edicions d’artistes, entre d’altres activitats.

A les sales d’exposicions de Can Palauet l’any 1997 va presentar sis muntatges-instal·lacions sota el títol Traspàs. És essencialment un poeta visual que cerca en els diferents llenguatges maneres diverses de comunicar o suggerir emocions i idees....

Josep M. Codina Sense títol II, 1998 Acrílic, cera verge i parafina sobre ferro 217 x 117 cm APMC 11

J.M. Calleja In Memoriam, 1985 Tècnica mixta sobre paper 114 x 99 cm APMC 8

Carlos Soriano (Quintanar del Rey, Cuenca, 1943)

Eduard Comabella (Sant Andreu de Llavaneres, 1950 - Mataró, 1988)

Es forma com a mestre d’ensenyament primari a Múrcia, passa les oposicions de magisteri que el porten a viure a Barcelona i l’any 1970 fixa la seva residència a Mataró. Segueix la seva formació com a docent en expressió plàstica i artística en diferents centres (Universitat Autònoma, Escola Massana, La Llotja...). Compromès en la vida cultural de Mataró exposa des de 1979 a l’exposició col·lectiva de Sant Lluc i es membre del grup Els Dimarts del Llimoner.

La trajectòria de Carlos Soriano es va poder veure l’any 2000 al Museu de Mataró a l’exposició Poètica.

Proposa un tractament de la composició i el color que tendeix a l’abstracció, sense abandonar la referència quasi anecdòtica a la figuració amb la representació d’objectes d’ús quotidià, a manera de nous bodegons.

Pintor de formació autodidacte, exposa per primera vegada l’any 1975 a l’Ateneu d’Arenys de Mar. A partir d’aquest moment comença una intensa activitat artística en l’àmbit bàsicament comarcal que durarà 13 anys. Al llarg d’aquest curt però intens període participa a totes les manifestacions culturals col·lectives més innovadores que es duen a terme a Mataró: 10 propostes (1980), Proposta d’art a la platja de Mataró (1981).

Amb el pretext del vintè aniversari de la mort d’Eduard Comabella l’any 2008, es va inaugurar la mostra antològica a les sales d'exposicions de Can Palauet per il·lustrar el recorregut vital i artístic d’aquest artista tan proper.

S’inicia en la pintura inspirat pels postimpressionistes (Van Gogh, Cèzanne i Matisse) però ben aviat troba el seu propi llenguatge caracteritzat per la puresa monocromàtica, sovint tenebrosa en les últimes obres, que deixa veure per mitjà del grattage colors intensos.

Carlos Soriano Temps compartit, 1999 Tècnica mixta sobre tela 92 x 73 cm APMC 3

Eduard Comabella Rata blava, 1988 Tècnica mixta sobre paper 102 x 153 cm APMC 23

Josep Novellas (Mataró, 1950 - 2009)

Marta Duran (Mataró, 1955)

La formació artística de Josep Novellas té com a referent dos artistes cabdals en l’àmbit mataroní d’una generació anterior, Eduard Alcoy i Josep M. Rovira Brull, seguidors de les avantguardes catalanes de la dècada dels 50 dins del corrent anomenat realisme màgic. Exposa per primera vegada al Museu de Mataró l’any 1968. Als anys 80 participa a la fira ARCO a Madrid, se succeeixen diverses exposicions individuals i participa en col·lectives a França i Itàlia. És nomenat un dels pintors oficials dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992.

El 2011 Mataró ret homenatge a Josep Novellas amb una gran antològica titulada Desdoblaments, a l’Ateneu de la Caixa Laietana de Mataró i a les sales d'exposicions de Can Palauet.

Novellas, tot i aproximar-se en moments a l’abstracció, es considerat un pintor en la línia del que es coneix com figuració onírica.

És llicenciada en biologia i de ben jove mostra inclinació pel dibuix i la pintura als quals es dedicarà intensament sota el mestratge primer de Pablo Mañé i més tard amb J. Martínez Lozano. Després d’exposar per primera vegada al Museu de Mataró l’any 1981, segueix participant en exposicions individuals i col·lectives per tot Catalunya i molt sovint a Madrid.

L’exposició Mar de sentiments de l’any 1998 a les sales de Can Palauet mostrava la seva producció més recent amb el mar i el blau com a protagonistes.

L’obra de Marta Duran s’emmiralla en la tradició dels postimpressionistes, dels expressionistes, de la pintura matèrica... per crear una obra vitalista que destaca pel tractament del color i la llum.

Josep Novellas Fractura, 1992 Tècnica mixta sobre paper 30 x 69 cm APMC 24

Marta Duran Mar en calma, 1998 Acrílic sobre paper 40 x 56 cm APMC 4

Xavier Ubach (Mataró, 1933)

Parés de Mataró (Mataró, 1939)

Locutor i presentador de ràdio i televisió que ha esdevingut un dels referents del periodisme a Catalunya. S’inicia professionalment l’any 1951 a Ràdio Maresme de Mataró i participa en les primeres emissions de Televisió Espanyola. També treballa com a actor al teatre i al cinema. En jubilar-se l’any 1992 es dedica de ple a la pintura i al col·leccionisme d’art.

L’any 2006 dóna la seva col·lecció al Museu de Mataró i l’any següent es presenta l’exposició Col·lecció particular. Donació Xavier Ubach.

Com a artista plàstic s’especialitza en l’aquarel·la i en el paisatgisme, amb un marcat protagonisme del tema del mar.

Joan Baptista Parés i Gomis arriba a la pintura després d’haver estudiat peritatge en gènere de punt a Canet de Mar. A l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró rep classes de dibuix de Marià Ribas i, posteriorment, de pintura a l’acadèmia dels germans Zaragoza. Després passa a estudiar al taller de Jordi Arenas, a qui considera el mestre que més l’ha influït. El 1971 exposa al Museu Municipal de Mataró. Participa i promou diverses edicions de la Col·lectiva de Sant Lluc de Mataró. Destaca també en el disseny d’esgrafiats. És un pintor figuratiu que té una especial predilecció pel paisatge urbà i, molt especialment, pels carrers i places de Mataró.

Xavier Ubach Marenostrum, 1997 Aquarel·la sobre paper 64,5 x 110 cm APMC 10

Parés de Mataró Original per al Cartell de Les Santes, 1993 Tinta i aquarel·la sobre paper 114 x 114 cm APMC 38

Piroca (Mataró, 1950 – 2008)

Llucià González Viza (Mataró, 1946)

Pilar Roig i Canals, de nom artístic Piroca, és una pintora autodidacta que a principis dels anys 80 comença a mostrar la seva obra en diferents sales de la comarca. L’any 1981 exposa al Museu Municipal de Mataró.

Piroca defineix la seva obra com a espontània i intuïtiva, ja que respon a l’automatisme del traç d’un dibuix sense cap intencionalitat prèvia.

Escultor autodidacte de sòlida formació en l’ofici del treball del metall.

Després de vint anys d’exercir de ferrer realitzant objectes pràctics i traslladant dissenys d’altres artistes en ferro i altres metalls, fa el salt a la creació artística. Als anys noranta consolida una activitat que sovint trobem en obra pública a Mataró i també en altres indrets de Catalunya.

L’any 1999 l’Ajuntament de Mataró li organitza l’exposició Noves formes a Can Palauet.

El domini dels materials, ferro i acer corten principalment, li permet realitzar obres d’una gran simplicitat geomètrica que evoquen el moviment, per mitjà de l’ondulació de les planxes creant un diàleg entre volum i espai.

Piroca Xinesa, 1995 Guaix sobre paper 36 x 43 cm APMC 13

Llucià González Viza Ocell de la cultura, 1999 Acer corten 300 x 200 x 102 cm APMC 28

Col·lecció d’art contemporani a la Biblioteca Pompeu Fabra text: Mercè Pibernat disseny gràfic: Jordi Cuyàs fotografies: Jordi Cuyàs, Eusebi Escarpenter (Josep M. Codina), Sergio Ruiz agraïments: Francesc Martí, Maria Molina, Maria Isabel Tudurí, Laura Villaret

Biblioteques de Mataró Biblioteca Pompeu Fabra Plaça d’Occitània, s/n MATARÓ Horari:

De dilluns a divendres de 9.30 a 14 h i de 15.30 a 20.30 h Dissabtes de 10.30 a 14 h i de 15.30 a 19.30 h

Ca l’Arenas. Centre d’Art del Museu de Mataró

Art a Mataró 1984-2016. Anys d’actituds i possibilitats Temporada 2015/2016 C. d’Argentona, 64 Mataró

amb la col·laboració de

C A L ’A R E N A S C E N T R E D ’A RT M U S E U D E M ATA R Ó

DL B 26183-2014

Programa Ciutat Oberta de l’exposició