Issuu

Les propostes que la Joventut Socialista de Catalunya presenta en aquest llibre són les aportacions que el Grup de debat i reflexió “La Factoria” va debatre amb la resta de companys i companyes joves socialistes a la XIV Escola Nacional de Formació, Debat i Reflexió que es va celebrar a Pujarnol (Girona). Volem donar les gràcies a tots els companys i companyes de la JSC que van participar de les jornades. Així com també als companys Pepe Montilla, José Zaragoza, Josep Maria Sala, Marina Geli, Joan Manel del Pozo, Olivie Bayón i a l’Avalot que van compartir amb tots nosaltres aquestes jornades. Catalunya està en procés de canvi cap a una societat més justa, més igualitària i més solidaria. Els tres anys de govern d’esquerres han representat per als joves catalans el primer pas per aconseguir unes polítiques nacionals que ens ajudin en la nostra lluita per emancipar-nos. Però només hem fet que començar…

Ni un pas enrere!

Raul Moreno Montaña

Rubén Cabañas López

Primer Secretari

Vice-Primer Secretari

5 1. El Marc General 2. La lluita dels joves per la seva emancipació

2.1 Formació: Per una educació pública, laica i de qualitat

2.2 Treball: Per un treball digne i estable

2.3.1 L’habitatge, base de l’autonomia personal 2.3.2 Habitatge de protecció oficial 2.3.3 Habitatge de segona ma, la veritable solució. 2.3.4 Lloguer 2.3.5 Objectius 2.3.6 Mesures

2.4 Participació: El compromís dels joves amb la seva lluita

Autonòmiques 2006. Propostes electorals de la Joventut Socialista de Catalunya

2.2.1 Precarietat laboral 2.2.2 Transició formació-treball 2.2.3 Auto-ocupació i joves emprenedors 2.2.4 Sinistralitat laboral 2.2.5 Discriminació de gènere 2.2.6 Objectius 2.2.7 Mesures

2.3 Habitatge: L‘habitatge digne, un dret fonamental

2.1.1 La formació, eina de cohesió social 2.1.2 Educació secundaria obligatòria 2.1.3 Cicles Formatius de grau mig i superior 2.1.4 Universitats 2.1.5 Objectius 2.1.6 Mesures

2.4.1 Els joves, part activa de l’emancipació 2.4.2 Un nou model de participació 2.4.3 Objectius 2.4.4 Mesures

7 3. Oci i cultura

3.1 La cultura també és patrimoni dels joves 3.2 Els equipaments juvenils 3.3 Joves creadors 3.4 Oci i nit 3.5 Objectius 3.6 Mesures

4. Mobilitat

4.1 Potenciació del transport públic 4.2 Uns horaris adaptats a les necessitats dels joves 4.3 Equilibri territorial 4.4 Objectius 4.5 Mesures

5. Salut

5.1 Informació i proximitat 5.2 Objectius 5.3 Mesures

6. Una administració més propera als joves

6.1 Canviar l’Administració per transformar Catalunya 6.2 Les Oficines d’Emancipació Juvenil 6.3 Objectius 6.4 Mesures

1. El Marc General En els darrers anys hem vist com la joventut del nostre país reivindica amb força el dret a tenir els mecanismes necessaris per a construir per sí mateixa el seu projecte de vida. Els i les joves han fet sentir la seva veu no només en la defensa dels seus interessos individuals sinó també mostrant la seva solidaritat i activisme pels drets col·lectius i la justícia social. Els i les joves són compromesos i així ho han demostrat. Però la lluita per aconseguir que la societat valori els i les joves com a subjectes amb plens drets continua. Tot i que els joves cada cop estan més formats, les dificultats per a accedir a una feina estable, vinculada a la formació escollida i justament remunerada es mantenen, així com la discriminació per raó de gènere pel que fa a la contractació i les condicions laborals. L’accés a un habitatge es fa cada vegada més difícil; la cultura i el lleure no sempre responen a les seves demandes ni prevalen la creació jove i l’accés a ofertes diverses; les limitacions en la mobilitat generen dificultats i dependències que poden afectar tant la formació com l’accés al treball, generant desigualtats en aquests àmbit. Entenem que les polítiques de joventut han de ser tractades de manera integral per part de l’Administració per poder donar resposta a les necessitats del jovent, i des d’aquest punt de vista creiem que el desenvolupament de l’Agència Catalana de la Joventut i la Llei de Polítiques de Joventut són cabdals per articular les actuacions i els recursos de la Generalitat. En els darrers dos anys els i les socialistes hem treballat des dels diferents àmbits de l’Administració per facilitar l’autonomia personal del jovent, el seu pas a la vida adulta i la millora de la seva qualitat de vida: el nou Estatut assigna la competència exclusiva en matèria de joventut a la Generalitat, i

Autonòmiques 2006. Propostes electorals de la Joventut Socialista de Catalunya

9 reconeix per primera vegada el dret a l’emancipació dels joves; a una educació pública, laica i de qualitat; al treball estable i de qualitat i a l’accés a un habitatge digne i protegit específicament destinat als joves.

2. La lluita dels joves per la seva emancipació.

Més enllà del nou Estatut, hem augmentat els recursos de la Generalitat destinats a l’emancipació i en un 58% respecte al 2003: s’ha augmentat en un 10.79% el finançament de les universitats respecte al 2004, hem creat l’Oficina Jove de Treball, les Borses d’Habitatge i els crèdits d’emancipació, a més de donar suport a l’associacionisme juvenil.

2.1.1 La formació com a eina de cohesió social.

Ens queda, però, molta feina per fer: l’aprovació de la Llei de Polítiques de Joventut i de la Llei de reconeixement de l’associacionisme educatiu esdevé essencial per articular de manera integral l’acció del Govern en la millora de les condicions de vida dels joves: per millorar la formació que reben i l’ajust d’aquesta al mercat laboral; per facilitar l’entrada al món del treball i la millora de les condicions laborals i per generar habitatge protegit per a la seva emancipació. Però també per anar més enllà i donar resposta a les necessitats dels i les joves de Catalunya en matèria de cultura, salut o transports. En definitiva, els i les socialistes entenem que les necessitats i demandes dels joves han de ser tractats en la seva globalitat per donar una millor resposta a les seves especificitats, en tant aquestes estan interconectades i s’afecten entre elles. La joventut ja no és una etapa de trànsit entre la infància i l’edat adulta sinó una fase plena de la vida que requereix un tractament integral de les seves necessitats específiques.

Autonòmiques 2006. Propostes electorals de la Joventut Socialista de Catalunya

2.1 Formació: Per una educació pública, laica i de qualitat. El sistema educatiu ha estat, i és, un dels eixos vertebradors de la societat. Per una banda, suposa l’enriquiment personal i incentiva l’esperit crític; per l’altra, és una de les eines essencials que possibiliten la inserció laboral. Per això, el sistema educatiu ha de garantir la igualtat de condicions per tal de que tot jove, independentment de la seva classe social, tingui les mateixes oportunitats de desenvolupar el seu projecte de vida. Tot i això, a Catalunya hem estat patint una política educativa elitista durant els 23 anys del govern conservador de CiU. Com a conseqüència, ens trobem amb una greu polarització de l’educació a Catalunya. La classe alta i gran part de la classe mitja (un 35-40% del total de la població) matriculen als seus fills a l’escola privada, mentre que les classes populars els matriculen a l’escola pública. D’aquesta manera coexisteixen dos sistemes educatius en funció de la classe social. Un, l’escola privada i concertada, majoritàriament catòlica i sustentada amb fons públics. Dos, l’escola pública que durant 23 anys va patir un perillós procés de precarització i abandó; tot i que paradoxalment és l’escola pública la que ha d’assumir nous reptes com ara l’acollida de joves nouvinguts. Durant els governs de CiU Catalunya va ser la Comunitat Autònoma que menys despesa pública va invertit en educació, i ara ens trobem amb les conseqüències d’aquesta política educativa: un any escolar en primària i secundària que fins ara era de 599 hores (la mitjana de la UE-15 és de 678 hores), el que comporta que un estudiant de secundària hagi acabat els seus

11 estudis obligatoris amb un any menys que els seus homòlegs europeus, un fracàs escolar del 34% al final de la secundària, un nivell de coneixement en comprensió lectora i matemàtiques inferior al de la UE-15 i d’altres Comunitats Autònomes (com el País Basc), segons l’Informe Pisa, un coneixement en idiomes que és dels més baixos de la UE-15 (segons l’informe de l’OCDE Education at Glance, 2002) i un excessiu finançament a l’escola concertada i privada del país. Per tant, podem observar que la igualtat de condicions en l’accés a la Universitat, els Cicles Formatius i, en últim terme, al Mercat Laboral, està condicionada més al nivell socioeconòmic de les famílies que no pas a les aptituds de les persones. Per tot això, la JSC proposa una acció de govern que canviï aquesta dinàmica conservadora que pateix el sistema educatiu públic de Catalunya. Que continuï i complementi la tasca del darrer govern d’esquerres i catalanista de la Generalitat, que ha possibilitat, per una banda, una major despesa pública en educació secundària, universitària i de Formació Professional, que ha permès reduir el dèficit educatiu amb Espanya i Europa i que ha aconseguit formular el Pacte Nacional per a l’Educació. Aquest pacte, on han intervingut sindicats de professors i estudiants, associacions de pares i mares i la pròpia administració, ha posat les bases per construir un sistema educatiu públic de qualitat. De la mateixa manera reclamem la participació dels joves estudiants en la definició d’aquestes polítiques a través de les associacions estudiantils i els òrgans de representació (Consells Escolars de Centre, Claustres...). Donat que el jove ha de sentir-se part del Sistema Educatiu i ha de conèixer les seves possibilitats. Garantir la igualtat a d’accés a aquesta informació és una obligació i per aquest motiu la Joventut Socialista de Autonòmiques 2006. Propostes electorals de la Joventut Socialista de Catalunya

Catalunya proposa la creació d’assessories acadèmiques dins les Oficines d’Emancipació Juvenil (veure punt 6.2). 2.1.2. Educació Secundària Tal i com ja hem dit l’Educació Secundària a Catalunya té un índex de fracàs escolar d’un 34% degut, en part, al poc finançament amb el que ha comptat des de la Generalitat de CiU ens els seus 23 anys de mandat. Tot i això, hem de fer esmena a altres mancances importants en l’Educació Secundària, com mancances importants en l’aplicació de la LOGSE, al 1990, o la LOCE (2002), que ha provocat una segregació poc pedagògica de l’alumnat a través dels nous itineraris, instaura la revàlida, imposa la religió i afecta negativament a l’autonomia dels centres educatius. La JSC, i tenint en compte la nova llei d’educació, la LOE, juntament amb les competències del nou Estatut, hem de definir els nostres objectius i les seves eines per tal de millorar aquesta pèssima situació del sistema educatiu. 2.1.3. Cicles Formatius de grau mig i superior Els Cicles Formatius, en qualsevol dels seus graus, no han comptat mai ni amb els recursos ni amb la imatge pública que haurien d’ostentar. Hem de pensar que, per una societat millor formada i oberta a oferir ofertes formatives diferents a cada persona segons les seves necessitats, els Cicles Formatius són imprescindibles. Des del Departament d’Educació, però, no s’han fixat aquestes raons com a prioritàries a l’hora de potenciar els Cicles. És més, s’ha dut a terme una política indirecta de desprestigi d’aquests enfront de la formació universitària, la qual ha estat molt elitista, tal i com hem comentat.

13 Per tant, els objectius de la JSC en l’àmbit de formació dels Cicles Formatius de grau mig i superior estan enfocats, sobretot, a tornar el prestigi que es mereixen, redefinir-los en la mesura necessària per tal de fer-los viables com a sortida al mercat laboral i, per tant, augmentar les partides pressupostàries a aquests. 2.1.4. Universitats La quantitat d’universitats a Catalunya ha augmentat de tres a onze durant la dècada dels noranta, del total de les quals tres són privades. Però aquesta expansió s’ha realitzat a través de pràctiques competitives i de confrontació d’interessos i recursos entre les universitats, amb una excessiva dispersió de campus i sense una correcta programació. Així doncs, ens trobem que els recursos cap a la universitat s’han fet amb criteris arbitraris (per exemple el sobrefinançament de la UPF en detriment d’altres) i/o polítics. Des de la JSC apostem per un model universitari basat en relacions de cooperació i especialització, per tal d’oferir una millor sortida laboral als i les estudiants i, per una altra banda, millorar la igualtat en l’accés al sistema universitari català. 2.1.5. Objectius > Garantir l’igualtat d’oportunitats en l’accés i el desenvolupament de la vida acadèmica de tota la joventut catalana. > Establir un sistema educatiu que garanteixi una correcta transició al món del treball. > Facilitar les experiències de formació al estranger com una condició indipensable per a la complerta formació dels i les joves. > Dignificar les condicions laborals dels joves investigadors/es. Autonòmiques 2006. Propostes electorals de la Joventut Socialista de Catalunya

> Implicar als i les joves estudiants dels mecanismes de participació i avaluació del sistema educatiu català. > Dignificar tots aquells estudis que per raons classistes han estat denotats. > Estructurar i recolzar la formació no reglada a Catalunya. > Treballar per la reducció del fracàs escolar. Factor clau per a la generació de desigualtats socials. 2.1.6. Mesures La formació com a eina de cohesió social:

> Donada la dificultat que molts estudiants, especialment en la educació pública, tenen en l’accés a la informació sobre possibles sortides acadèmiques o professionals, l’accés a beques, ajuts, crèdits, sol·licitud d’accés a PGS... Proposem la creació de la figura del tutor d’estudiants a la ESO. Una persona que es dedicaria a apropar tota aquesta informació al estudiant i a ajudar-lo en la tramitació de qualsevol procediment que se’n derivi de la sol·licitud de beques, canvis d’estudi… > Potenciar que els programes de garantia social (PGS) que cerquin la reinserció en el sistema educatiu i no solament la sortida ocupacional. > Ampliació i potenciació de cursos d’adaptació curricular per a estudiants immigrants que necessitin complementar els seus coneixements abans d’entrar al sistema educatiu català. > Augmentar el número de beques compensatòries per a estudis no universitaris en el sistema propi de programes complementaris de beques i ajuts de la Generalitat. > Gratuïtat dels llibres de text en la primària i secundària creant un sistema de suport financer per a la compra de llibres que complementi i ampliï les ajudes estatals, amés de promoure mesures de reutilització de llibres. Educació Secundària

> Augmentar la despesa pública en aquest cicle educatiu fins que convergeixi, com a mínim, amb la mitjana europea.

15 > Augment del nombre de beques compensatòries (destinades a les llars amb rendes més baixes) en el sistema propi de programes complementaris de beques i ajuts de la Generalitat. > Creació d’un sistema català de suport financer per a la compra de llibres, que complementi i ampliï les ajudes del MEC. A més, definició d’una política decidida que aposti per la reutilització de llibres. > Seguiment anual d’un procés de control i avaluació de la qualitat de l’ensenyament públic, tenint en compte els criteris definits per la OCDE respecte a qualitat. > Potenciar la creació d’associacions dins de la secundària, oferint suport, informació i recursos a tota la gent jove que vulgui constituir-se en una associació amb principis democràtics, cívics i que tinguin una finalitat per aconseguir un interès general i no lucratiu. > Millorar el sistema de desdoblament de classes per tal d’augmentar l’eficàcia en l’ensenyament i millorar la qualitat de l’educació.

Estudis Universitaris Procés de Bolonya

> Es garantirà la presència dels i les alumnes de la Universitat, juntament amb les associacions, en l’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, sent escoltats i afavorint la seva participació. > La implantació de Bolonya suposarà la conversió de les carreres com les coneixem ara en estudis de Grau, que seran tres anys, i de Postgrau, que els formaran estudis dits de segon cicle (tipus màster) i de tercer cicle (doctorat). Pel que fa als estudis de grau, ja es garanteix un preu públic en la legislació vigent, però no passa el mateix amb els Postgraus. Per tant: > Establirem preus públics en els Postgraus, entre els 900€ i els 1500€, seguint el model de la Universitat de Bolonya, per tal de garantir la igualtat d’oportunitats a l’hora de formar-se. > Aquesta reforma pedagògica de la Universitat, centrada en l’alumne, s’acompanyarà dels recursos humans i materials necessaris per tal de durà a terme.

Cicles Formatius de Grau Mig i Superior

> La Conselleria d’Educació portarà a terme les accions necessàries per a revaloritzar i potenciar la imatge de la Formació Professional. > Col·laboració continuada de la Generalitat amb els sindicats majoritaris de joves estudiants i treballadors i la patronal per tal de definir i modificar, dins de les seves competències a nivell de definició curricular, el Cicles de Formació segons les necessitats laborals per tal de crear una autèntica sortida al mercat laboral. > Establir l’obligació de pràctiques remunerades per als estudiants de Cicles Formatius, de la qual es farà càrrec l’empresa o institució d’acollida. > Augment del nombre de beques compensatòries (destinades a les llars amb rendes més baixes) en el sistema propi de programes complementaris de beques i ajuts de la Generalitat. > Fomentar la mobilitat internacional entre cicles formatius similars a nivell europeu creant, entre d’altres mesures, un sistema de beques per fer-ho. > Augment de la inversió i despesa pública en Cicles Formatius per tal de professionalitzar-los amb un nivell educatiu òptim i dotar aquests programes d’una qualitat educativa que actualment no existeix. Autonòmiques 2006. Propostes electorals de la Joventut Socialista de Catalunya

Beques i ajuts econòmics Degut a que la Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajuts a la formació universitària i, si escau, la regulació i la gestió dels fons estatals en aquesta matèria: > Reformular el sistema de concessió i gestió de beques, crèdits i ajuts de la Generalitat per fer-lo més competent, més equilibrat, més just, més coordinat més clar i més accessible. > S’augmentaran en un 50% el nombre de beques destinades al desplaçament interurbà i territorial, per tal de fomentar la mobilitat dels estudiants entre les diferents universitats catalanes i minimitzar el cost del factor distància. Aquest augment començarà des de les rendes familiars més baixes cap a les més elevades. > Es compensarà, des del sistema propi de regulació i gestió de beques, les ajudes al transport urbà, desplaçament i residència que atorgui el MEC segons la diferència de l’IPC català i el de la mitjana d’Espanya.

17 > S’introduirà, en el procediment administratiu d’atorgament de beques, una nova variable a tenir en compte en el cas de complir-se: els estudiants que acreditin autonomia financera dels seus progenitors, amb nòmina, seran els primers beneficiaris del sistema de beques i ajuts de la Generalitat.

d’acord amb el cost de la vida actual doncs, sinó, ens endinsem en un cercle viciós que no permetrà als joves emancipar-se, ni augmentar la natalitat del nostre país.

> Es fomentarà la política de crèdits públics fins als 30 anys, sempre amb un tipus d’interès inferior a la meitat de l’establert pel BCE, a retornar en el moment que l’estudiant assoleixi uns ingressos que superin en un 20% el salari mínim interprofessional.

Tampoc hem de perdre de vista que la deslocalització és un problema important i davant del qual ens hem d’enfrontar, buscant solucions reals a mig i llarg termini. Especialment per aquells joves que compleixen la seva etapa de treball-formació en una d’aquestes empreses i després es veuen forçats a trobar feina en d’altres sectors en els quals no tenen ni formació ni experiència laboral.

> L’AGAUR controlarà que les beques i ajuts públics es destinin a les finalitats acadèmiques definides, tenint potestat per fer retornar l’ajuda sinó s’han superat el 55% dels crèdits matriculats sense cap excusa fonamentada.

2.2. Treball: Per un treball digne i estable 2.2.1 Formació-treball Una bona transició formacio-treball és imprescindible per garantir una certa estabilitat laboral al jove en els seus primer passos dins el món del treball. Per aquest motiu és fonamental la cooperació els centres formatius i les empreses per a la realització de pràctiques dignament remunerades, amb cobertura de la Seguretat Social i cotització, i amb possibilitat de convertir el contracte de treball en indefinit, un cop fetes aquestes pràctiques. Alhora, l’Administració Pública ha d’oferir respostes, a més d’augmentar l’oferta pública de llocs de treball per la franja d’edat dels joves. Les Oficines de Treball de la Generalitat també han de ser un instrument molt més dinàmic. 2.2.2 Precarietat laboral La precarietat laboral dels joves ve donada en primer lloc per la flexibilitat en les contractacions. La constant variació de llocs de treball de persones que es troben a la franja d’edat 1830 anys no permet unes taxes de sindicació d’aquestes, que garantirien que es preservessin els seus drets; i en segon lloc pels baixos salaris que percebem els joves. Aquests haurien d’anar Autonòmiques 2006. Propostes electorals de la Joventut Socialista de Catalunya

Un nou fenomen està sacsejant el mon del treball a Catalunya. Les deslocalitzacions d’empreses que fa uns anys van establir-se a Catalunya i que en aquests moments estan marxant. No perquè no siguin rentables, sinó per incrementar encara més els seus guanys instal·lant les fabriques en països amb sous més baixos i condicions laborals més precàries. Hem de garantir que els treballadors que són despatxats percebin allò que per llei els i toca. Que els joves treballadors tinguin la possibilitat de reincorporar-se a d’altres empreses del sector o en el seu defecte accedir novament al sistema formatiu mitjançant beques i ajuts. Finalment, hem de fer un seguiment d’aquestes empreses i de les condicions de treball dels seus nous empleats. Hem de ser prou curosos perquè aquestes empreses no puguin importar aquests mateixos productes que fins fa poc es fabricaven aquí si aquestes condicions no compleixen uns mínims. 2.2.3 Autoocupació i joves emprenedors És necessària la creació de llocs de treball i cal fomentar l’autoocupació alhora, per tots i totes aquells i aquelles que volen portar a terme un projecte independent. L’Oficina Jove de

19 Treball, pertanyent a la Secretaria General de Joventut, s’ha de promocionar més, descentralitzar i funcionar com a vincle amb d’altres oficines d’aquest estil que es creïn al llarg del territori., dins d’un àmbit municipal o comarcal, amb suport econòmic per part de la Generalitat. Aquestes han de ser un instrument integral d’assessorament i ajuda a la recerca de feina per als joves i haurien d’estar integrades dins les Oficines d’Emancipació Juvenil que la Joventut Socialista de Catalunya vol projectar (veure punt 6.2). Integrant-les dins les Oficines d’Emancipació comparteixen espai amb les assessories de formació i habitatge. D’aquesta manera aconseguim un tractament més integral.

desenvolupi una determinada tasca. En allò referent a la subcontractació s’ha de tenir en compte que aquesta es dóna en moltes ocasions en obres públiques, i aquest és un principi que cal eradicar.

El cooperativisme pot ser una altra fórmula interessant al respecte i sobre la qual cal aprofundir, establint un sistema més just i equitatiu de creació de llocs de treball dins del lliure mercat en el que ens trobem immersos. No oblidem que aquesta pot esser una de les possibilitats per a molts treballadors que, fruit de les deslocalitzacions, han hagut de deixar les seves empreses.

Si bé els resultats demostren que la discriminació en la franja de 18 a 30 anys no entén de sexes, doncs la discriminació per ser jove és més important fins i tot que la de gènere, sí que és cert que segueix existint una mancança molt rellevant en lloc de direcció de persones de sexe femení, a més d’una mitjana remuneratòria inferior per tasques iguals o similars, i l’Administració s’ha d’encarregar de controlar això fins que no assolim la vertadera igualtat de sexes. Són especialment vulnerables les dones joves que estan en la franja d’edat on moltes parelles decideixen tenir fills.

2.2.4 Riscos laborals Una altra de les xacres que com a joves hem de suportar, és l’altra sinistralitat laboral de les persones que es troben a la nostra franja d’edat. Una major penalització dels empresaris que incompleixen la normativa referent a riscos laborals és un pas essencial. Una major regulació de les Empreses de Treball Temporal (ETT) és un altre pas, doncs és d’aquestes d’on procedeixen la majoria d’accidents laborals, ja que no tenen en compte la formació de treballadors i treballadores a l’hora de contractarlos per a determinades feines que sí ho requereixen, generant un risc molt gran, mentre no garanteixen una formació de qui Autonòmiques 2006. Propostes electorals de la Joventut Socialista de Catalunya

L’augment de la plantilla d’inspectors de treball i un major control d’aquests, també seria determinant per a reduir l’elevada taxa d’accidentalitat.

2.2.5 Igualtat d’oportunitats

Un altre tipus de discriminació es dóna en col·lectius d’immigrants. No oblidem que molts dels immigrants que venen a treballar son joves. Uns amb un nivell formatiu baix, als que s’hauria de poder integrar en el sistema educatiu, i d’altres amb un nivell formatiu força alt però amb dificultats per trobar feina del seu mateix nivell. Amb aquest últim col·lectiu s’ha de treballar per facilitar-los l’accés a aquests llocs de treball o crear mecanismes d’adaptació curricular i formativa.

21 2.2.6 Objectius > Facilitar la transició al món del treball de la joventut catalana. > Millorar les condicions laborals d’aquells joves que es troben fent pràctiques de formació o de becaris. > Reduir la precarietat laboral juvenil. > Reduir la taxa de sinistralitat laboral en el grup de joves treballadors. > Augmentar el número de joves emprenedors que decideixen tirar endavant projectes empresarials propis o cooperatius. 2.2.7 Mesures > Establir una mediació de la Generalitat entre els centres formatius i les empreses per a la realització de pràctiques dignament remunerades i amb possibilitat de convertir el contracte de treball en indefinit. > Augmentar, racionalitzar i controlar l’oferta pública de cursos de formació ocupacional per a aturats, orientats cap a l’aprenentatge d’una professió que es portarà a terme posteriorment. > Millora de les condicions dels becaris, amb majors reconeixements de drets que a hores d’ara no han vist reconeguts. > L’Administració Pública ha d’augmentar l’oferta pública de llocs de treball per la franja d’edat dels joves. > Creació, dins del projecte de Oficines d’Emancipació Juvenil, d’una assessoria laboral per a joves participada per la Generalitat, l’Ajuntament i els sindicats. > Edició d’una guia jove d’autoocupació i cooperativisme. > Evitar la subcontractació dins l’empresa pública i en aquells projectes sustentats amb fons públics. > Augmentar el número d’inspectors de treball i dotar-los de les mesures necessàries perquè facin la seva feina de forma digna. > Augmentar la quantia i el nombre de crèdits a joves emprenedors. Autonòmiques 2006. Propostes electorals de la Joventut Socialista de Catalunya

2.3. Habitatge: L‘habitatge digne, un dret que hauria de ser fonamental 2.3.1 L’habitatge, base de l’autonomia personal La base per a poder-se emancipar és poder viure fora de casa dels pares, en un habitatge digne. El fet de viure sense els pares, sol o acompanyat, fa que la persona pugui desenvolupar la seva autonomia personal, tenir el seu espai vital i poder-lo gaudir. Aquest és un dret reconegut tant a la Constitució com a l’Estatut. Un habitatge digne és un habitatge amb un preu assequible i relacionat amb les seves característiques (mida, situació, serveis,...), amb unes condicions d’habitabilitat d’acord amb les normes higièniques i de seguretat mínimes, i en un entorn i amb uns accessos en condicions i que no estigui degradat i no sigui marginal. Però els preus de l’habitatge al nostre país estan disparats (segons el Ministeri d’Habitatge un 135% en els últims 10 anys i un 500% el preu del sòl), molt per sobre del preu que haurien de valer, provocant que per comprar-ne la gent s’endeuti amb hipoteques llarguíssimes, hipoteques que no et donen sense unes condicions laborals estables, cosa que no passa amb la majoria dels i les joves d’avui en dia. El mercat de lloguer és insignificant, i els pocs habitatges que es lloguen tenen un preu equivalent a una mensualitat d’una hipoteca o són habitatges degradats amb uns serveis antiquats, i aquest fet fa que no sigui una forma de viure atractiva. Tot això és fruit d’una política liberal practicada pels governs conservadors tant de CiU a Catalunya com del PP a Espanya. Principalment el govern d’Aznar va afavorir l’especulació urbanística i l’enriquiment ràpid de moltes persones amb la Llei del Sòl. També amb una política fiscal on només s’incentiva la compra d’habitatges i no hi ha cap desgravació pel lloguer, ni a la propietat ni als llogaters. Per altra banda, molts ajuntaments

23 han tingut en les requalificacions urbanístiques una font d’ingressos molt importants, cosa que ha afavorit tot un cercle viciós. Si volem una joventut catalana plenament emancipada cal que puguin viure la seva vida allà on vulgui i segons vulgui, en soledat, en parella o compartint l’espai vital amb amics i amigues. Per això és necessari que poguem solucionar aquest problema com és el de l’habitatge. 2.3.2 Habitatge de protecció oficial Les administracions públiques han de vetllar per tal que la gent jove tingui accés a un habitatge digne. Una de les formules que tenen més a la mà és la de promoció d’habitatge de protecció oficial, amb un preu regulat, d’acord amb les necessitats i possibilitats reals de la població més desafavorida, on els joves som un d’aquests col·lectius. Aquesta és una eina molt bona, com ja s‘ha notat en aquests darrers anys de governs progressistes a la Generalitat i al Govern Central, on s’han construït una gran quantitat d’habitatges de protecció oficial. Sí es reserva una part important de les promocions de sòl residencial als habitatges de protecció oficial es pot compensar els preus que tenen els habitatges lliures, alhora que permets que hi hagi una barreja social més completa en zones residencials de nova construcció, ja que també accedeixen a aquests habitatges gent gran, famílies monoparentals o famílies amb risc d’exclusió social. La promoció d’aquest habitatge de protecció pot venir tant des de les administracions com des de diferents agents socials o promocions de promotors privats.

Autonòmiques 2006. Propostes electorals de la Joventut Socialista de Catalunya

2.3.3 Habitatges de segona mà, la veritable solució. Catalunya està plena d’habitatges buits que no s’utilitzen. No estem parlant de les segones residències, sinó d’habitatges, molts cops edificis sencers, que no s’han ocupat mai per pura especulació dels propietaris. Aconseguir aflorar aquests habitatges al mercat permetria tenir una gran quantitat d’habitatges en poc temps i sense la necessitat de promocions de nova construcció, ja que generalment es tracta d’ocupar un espai que abans no estava urbanitzat. En aquest sentit s’han de desenvolupar mesures per localitzar aquests habitatges buits i, paral·lelament, s’han de potenciar les Borses d’Habitatge, per tal que les administracions facilitin el contacte entre els propietaris i els joves. D’aquesta manera permetrem que aquests habitatges que actualment estan inhàbils puguin esdevenir habitatges dignes i útils per a la societat. 2.3.4 Lloguer Els i les joves generalment tenim una vida poc estable, degut al fet de la mobilitat en els estudis, la dificultat de la primera feina o canvis en les relacions personals i d’amistats. Tot això fa que es pugui canviar d’habitatge o de zona de residència amb relativa assiduïtat. Així doncs, el lloguer esdevé una de les millors solucions per a poder trobar un habitatge en condicions, sense la càrrega que comporta la compra d’un pis o una casa. En aquest sentit l’administració hauria de procurar que una part molt important de les promocions d’habitatges de protecció oficial anessin destinades a habitatges de lloguer per a joves, amb contractes de durada definida per permetre la rotació, essent un primer habitatge i fomentant que el jove que hi visqui pugui tenir l’autonomia suficient per poder-se buscar un habitatge del mercat lliure sense que sigui discriminat.

25 2.3.5 Objectius > Garantir l’accés a un habitatge digne

> Marcar els barems, per part de l’administració, pels quals es considera habitatge de protecció oficial, qui en té accés i fer un control a posteriori d’aquells habitatges.

> Potenciar el lloguer com a forma d’accés a l’habitatge jove

> Fomentar la compra d’habitatges per part de cooperatives de joves.

> Fomentar el lloguer compartit d’habitatge

> Adaptar les característiques de l’habitatge a les diverses unitats familiars dels que hi volen accedir.

> Aflorar els habitatges buits cap al mercat

> Creació d’una empresa immobiliària pública que treballi directament sobre el mercat immobiliari. 2.3.6 Mesures > Generar una Xarxa d’Habitatge Jove de tot Catalunya, assolint un mínim de 50 Borses d’Habitatge gestionades per les Oficines de Recursos d’Emancipació juvenil. > Desgravacions en el lloguer d’habitatges per part de joves. > Legislar per possibilitar la creació de bases de dades de pisos buits a Catalunya. > Gravacions fiscals en habitatges buits. > Reservar una part de les promocions de protecció oficial estrictament per a joves, essent la major part d’aquests habitatges de lloguer social. > Concedir incentius fiscal a aquells propietaris que lloguin pisos buits per a joves. > Fomentar la rehabilitació de pisos per destinar-los a lloguer per a joves. > Facilitar crèdits per a joves destinats a la rehabilitació de cases dins del medi rural. > Facilitar crèdits tous a joves per tal de poder accedir a un habitatge. > Regular i revisar les lleis existents actualment en matèria d’urbanisme i habitatge per tal de desenvolupar legalment el dret a l’habitatge. > Regular la informació donada per les entitats financeres respecte els interessos a l’hora de contractar una hipoteca. > Crear assessories sobre habitatge dins les Oficines d’Emancipació juvenil. Autonòmiques 2006. Propostes electorals de la Joventut Socialista de Catalunya

2.4. Participació: El compromís dels joves amb la seva lluita 2.4.1. Els joves, part activa de l’emancipació No es pot entendre el camí cap a l’emancipació dels joves sense que aquests formin part activa de la solució. Es a dir, els joves en tant que col·lectiu que estem lluitant i reivindicant la nostra emancipació hem de ser capaços de sumar esforços per fer conscient a la societat del nostre problema, aportar solucions i implicar a tot el col·lectiu en aquesta dura tasca. Aquesta vessant reivindicativa ha estat tradicionalment articulada en forma de sindicats estudiantils, branques juvenils dels sindicats i partits de classe i en òrgans institucionals de representació juvenil. Tanmateix des de fa uns anys, noves formes de participació i expressió de la joventut estan apareixent. Si l’administració no es fa ressó d’aquestes noves formes de participació correm el perill d’esdevenir desconnectats davant de les noves problemàtiques que afecten als joves. Parlar avui dia de reivindicació específicament juvenil és pràcticament parlar sobre la problemàtica de l’emancipació juvenil. A mesura que les condicions per emancipar-se s’han anat degradant, noves formes d’expressió juvenil reivindicativa han

27 aparegut. Així per exemple, la Plataforma por una vivenda digna, ha organitzat darrerament concentracions de joves per tal de reivindicar el dret a la vivenda. Un altra exemple el constitueixen els joves que es dediquen a la investigació que agrupats en la “Federació de joves investigadors” reclamen unes condicions laborals dignes. Totes aquestes noves manifestacions de reivindicació juvenil tenen una característica comuna: no són generalistes sinó que pretenen la millora de les condicions d’una problemàtica concreta i que no responen a l’esquema clàssic d’entitat juvenil. Tot i que aquestes noves formes d’expressió solen tenir actituds molt crítiques amb les institucions i partits polítics, no podem ser hostils envers aquestes entitats ja que l’emancipació juvenil, un dels eixos ideològics més importants de la JSC, no és pot entendre des d’una perspectiva passiva sinó com una reivindicació on els joves, a través de múltiples opcions, reclamen una millora de la seva condició. 2.4.2. Un nou model de participació La forma en què els joves participen de la societat ha canviat. El model vinculat a entitats ha deixat de ser únic i avui els joves interactuen en la societat de diferents maneres. Per això, des de l’Administració és fonamental reconèixer i establir nous mecanismes i espais de treball i diàleg amb els joves i els seus col·lectius. Moltes vegades els joves no participen del teixit associatiu per les dificultats amb què es troben o pel seu desconeixement. Per això és necessari, per una banda, reconèixer l’associacionisme juvenil, dotant-lo de suport econòmic i tècnic i per l’altra, facilitar el seu accés minimitzant la seva burocratització. Més enllà de les entitat, no podem fugir d’una altra realitat: els joves no associats que participen. És per això que es fa imAutonòmiques 2006. Propostes electorals de la Joventut Socialista de Catalunya

prescindible fomentar i reconèixer les noves formes de participació, donant suport a les diferents iniciatives de les persones joves i dels col·lectius de joves. Aquest impuls comença als municipis i necessita d’una nova cultura participativa. Per això és fonamental l’educació en la participació, el disseny de programes formatius i de nous mètodes de treball entre els joves. A més, avui més que mai els joves es mobilitzen per qüestions de caire social. Vivim en un entorn global on predominen fenòmens com la immigració, la vellesa i la pobresa. Es per això que es fonamentar fomentar la interculturalitat com a model de convivència, la cooperació internacional en les polítiques de joventut, i el respecte i col·laboració amb la gent gran, impulsant les iniciatives que en aquest sentit es desenvolupin. 2.4.4. Objectius > Potenciar i reforçar l’associacionisme juvenil, així com establir els espais de diàleg adequats entre els col·lectius juvenils i l’Administració. > Impulsar els processos de participació formals i informals > Fomentar la participació com a eina de cohesió social i equilibri territorial. > Trencar les barreres entre l’Administració i els ciutadans joves. 2.4.5. Mesures > Elaborar la llei de l’associacionisme educatiu. Posant especial atenció a l’associacionisme juvenil en l’àmbit estudiantil. > Crear l’Escola de Participació de Catalunya com a espai de formació per a responsables d’associacions i de dinamització de processos de participació. > Promoure el Plans Local de Joventut com eina participativa. Aquests plans esdevenen una eina important en la realització de polítiques municipals de joventut. La redacció de les bases dels plans han d’atendre a la realitat dels municipis i s’ha de trobar una estructura menys burocràtica que l’existent.

29 > Potenciar les xarxes i els espais de participació interculturals i intergeneracionals , així com els programes d’intervenció comunitària als barris. > Implementar tallers participatius temàtics com a nova metodologia de treball per consensuar diferents polítiques garantint la codecisió mitjançant la participació de persones individuals i col·lectives. Aquests tallers tenen com a funció assegurar polítiques paccionades socialment amb els sectors socials juvenils que es vegin afectats. > Donar suport a les iniciatives de voluntariat impulsades per gent jove. > Promoure iniciatives de participació no formals. Recolzament a les actuacions de l’administració local en l’àmbit de la participació dels joves. Potenciar iniciatives no formals com les que permeten entrar en contacte amb el jovent de forma indirecta, en aproximar-se als espais que els hi són habituals o com les que fomenten les activitats de grups no formals. > Foment de la participació política dels joves. Coma mesura per reactivar el funcionament dels partits polítics i els sindicats de la mateixa manera que, indirectament, es potencien la resta d’entitats de participació pública. > Agilitzar els mecanismes de participació > Millorar la coordinació interadministrativa per assegurar una distribució justa i equitativa dels recursos dirigits als diferents àmbit de la participació. > Més informació. Ampliar els espais en que es dóna informació. Direcció de la informació al jove associat i al no associat.

3. Oci i Cultura 3.1 La cultura també és patrimoni dels joves L’activitat cultural és una peça clau en el desenvolupament personal i col·lectiu del jove. Per tant, l’accés dels i les joves a la cultura sota criteris d’igualtat d’oportunitats esdevé una obligació. La cultura és cara i molt més per al col·lectiu jove. Diferents administracions, entitats, patronats i iniciatives privades tenen programes de descomptes per a joves. Però l’accés a aquests descomptes és una veritable caos d’ofertes. Els joves necessitem que s’ordenin i clarifiquin aquestes ofertes, especialment les de l’administració.

3.2 Els equipaments juvenils Durant molts anys s’ha treballat per millorar el número d’equipaments per a joves (Casals, centres de joves creadors, bucs d’assaig...) i tots ells depenen de diferents administracions, tot i que el jove percep l’oferta pública d’espais juvenils com una sola. Els equipaments juvenils haurien de donar una oferta coordinada d’espais i activitats per tal de que el jove gaudeixi d’una millor oferta, més variada i més a prop del seu municipi.

3.3 Joves creadors L’activitat creadora juvenil moltes vegades esdevé una alternativa de futur per al jove. Ja sigui de forma amateur o professional el jove ha de poder gaudir dels espais i les ajudes necessàries per desenvolupar la seva activitat artística dins de Catalunya o formant-se e intercanviant experiències fora d’ella.

Autonòmiques 2006. Propostes electorals de la Joventut Socialista de Catalunya

31 3.4 Oci i nit

> Facilitar instal·lacions gratuïtes i adequades per a la creació cultural.

La nit és un espai ocupat principalment pels joves donat que és l’únic espai horari al qual es poden desenvolupar una gran part de les activitats d’oci que el jove practica. La concentració d’un tipus determinat d’oci a unes hores determinades ens dona uns avantatges però també uns inconvenients. Avantatges com la facilitat de promoció d’activitats culturals, principalment musicals, o desavantatges com el conflicte d’interessos amb els veïns, el consum abusiu de drogues...Per potenciar els avantatges i intentar pal·liar els inconvenients hem de veure la nit com un tot i treballar per un pacte global entre tots els agents que hi intervenen: Administració, joves i iniciativa privada.

> Facilitar l’exposició pública de creacions artístiques juvenils en equipaments, espais públics i mitjans de comunicació.

3.5 Objectius

> Diversificar l’oferta dirigida a la gent jove d’activitats d’oci als equipaments públics.

> Facilitar l’accés a l’activitat cultural entre els i les joves sota criteris d’igualtat d’oportunitats. > Foment de l’oci alternatiu. > Augmentar, potenciar i distribuir amb criteris de territorialitat els equipaments culturals juvenils. > Recolzar les accions dels joves creadors.

3.6 Mesures > Reconèixer i fomentar l’acció cultural juvenil mitjançant el suport econòmic a les associacions culturals. > Creació d’una xarxa nacional d’equipaments culturals per a joves de Catalunya. > Creació de l’Oficina de Joves Creadors com a centre de promoció de la creativitat juvenil, viver de projectes culturals i punt d’informació per tal que els joves creadors puguin conèixer, informar-se, i/o accedir a ajuts, beques i concursos. Autonòmiques 2006. Propostes electorals de la Joventut Socialista de Catalunya

> Fomentar que els espais d’oci privats facilitin la participació dels joves artistes mitjançant la intercessió dels poders públics amb una quota juvenil obligatòria. > Elaborar una guia sobre entitats juvenils culturals de Catalunya. > Promoure programes de lectura dirigits a la gent jove a través de les xarxes de biblioteques. > Enfortir les xarxes de biblioteques de Catalunya. Especialment en aquelles zones del territori on són més escasses, amb ampliació de calendari d’obertura i horària, tot promocionant l’ampliació de sales d’estudi nocturn.

> Sancionar els criteris d’accés als locals, que moltes vegades amaguen algun tipus de discriminació. > Replantejar la distribució dels cossos de policia en zones d’oci nocturn. En alguns llocs els joves se senten excessivament controlats i en d’altres desprotegits.

33 4. Mobilitat

4.4 Objectius

4.1 Potenciació del transport públic

> Facilitar l’accés al transport públic al col·lectiu de joves.

El jove és un usuari preferent del transport públic. Des de l’administració publica s’ha de potenciar l’ús del transport públic entre el col·lectiu de joves per dues raons fonamentals. Per la especial condició econòmica dels joves i per la potenciació, a mig termini, de l’ús d’uns mitjans de transport sostenibles.

> Reduir l’ús del transport privat en vers el transport públic.

4.2 Uns horaris adaptats a les necessitats dels joves Moltes vegades veiem com els horaris de transport públic no s’adapten als horaris dels joves. Especialment als horaris d’oci nocturn. Això comporta que la majoria de joves optin pel transport privat en els seus desplaçaments nocturns augmentant el nombre d’accidents. Per aquesta raó s’ha de potenciar el transport públic per a joves en les franges horàries on el joves demanden aquest servei.

4.3 Equilibri territorial Si els horaris del transport públic estan dissenyats principalment per un determinat prototipus d’usuari que s’allunya, en certa manera, de les necessitats del jove, succeeix exactament igual amb el disseny territorial de les xarxes de transport. Moltes vegades, aquestes xarxes, no soluciones les necessitats dels joves. Els desplaçaments de molts joves a universitats i centres d’ensenyament fora del seu lloc de residencia, a centres de culturals o d’oci...no son visualitzats per aquells responsables de dissenyar les xarxes de transport.

Autonòmiques 2006. Propostes electorals de la Joventut Socialista de Catalunya

> Adaptar el transport públic a les necessitats dels i les joves.

4.5 Mesures • Ampliar la xarxa de transport públic creant noves combinacions que facilitin la mobilitat. > Ampliar les franges horàries del transport públic, tendint a l’obertura de transport nocturn. > Crear una xarxa especial de transport que doni servei a les demandes dels joves en els espais d’oci nocturn. > Ampliar la freqüència de pas del transport públic, principalment en hores punta, dies festius i l’existent actualment en l’horari nocturn > Ampliar la xarxa de transports a les zones de difícil accés que agrupen, però, molts llocs de treball ja que invertir menys temps en desplaçament facilita conciliar la vida laboral i la personal. > Reduir les tarifes actuals de transport públic per a la gent jove, creant més ofertes tarifàries que arribin fins els 29 anys, posant especial èmfasi als joves estudiants i amb pocs recursos. Reduir les tarifes per aquelles persones que es troben en atur o amb rendes inferiors a determinats valor. > Garantir l’accés al transport públic a totes les persones, incloent a aquelles que tenen mobilitat reduïda. > Augmentar la flota d’autobús i transport sostenible i ecològic. > Crear el Servei de Mobilitat Internacional per augmentar en un 20% el nombre de joves catalans que tinguin experiència formativa o laboral internacional, promovent la realització d’estades a l’estranger amb l’objectiu de millorar el coneixement d’idiomes, la formació laboral a empreses estrangeres i augmentar les capacitats de relació intercultural.

35 > Vetllar perquè els sistemes de transport públic adaptin els seus horaris i recorreguts a les necessitats de mobilitat dels joves. > Potenciar un model de mobilitat sostenible basat e la utilització del transport públic de qualitat, en la facilitació dels desplaçaments en bici i a peu i amb mesures de pacificació del trànsit. Tot incrementant i millorant els serveis del metro, la RENFE, els FGC i els autobusos, així com la intermodalitat. Aconseguir la integració tarifària total. > Potenciar l’ús cívic de la bicicleta i garantir-ne la seguretat dels desplaçaments, fent campanyes de sensibilització ciutadana sobre seguretat viària i bicicletes, dirigides a usuaris i conductors. > Millorar la planificació de les intervencions per obres que afecten la via pública i que dificulten el trànsit.

5. Salut 5.1 Informació i proximitat La salut és un dret fonamental. En aquest sentit, ja des de la joventut, és important conèixer i fomentar els hàbits que contribueixen a gaudir d’una bona salut, especialment en aquells sectors de la societat en risc d’exclusió social. Per tal d’assolir aquest objectiu calen polítiques preventives i de sensibilització on s’hi impliquin tots els agents socials, sense oblidar els i les joves. Els àmbits de la salut que afecten principalment a la joventut i, per tant, en els quals s’ha d’incidir de són els següents: consum de drogues, educació sexual i, especialment, els trastorns alimentaris. La societat que ens envolta genera uns estereotips molt marcats de com ha de ser el cos del jove. Ha d’esdevenir un objectiu principal minimitzar aquests estereotips i ajudar a aquells joves que sotmesos a aquesta pressió han desenvolupat trastorns alimentaris.

5.4 Objectius > Els i les joves han de disposar d’informació i recursos sobre tots aquells temes que puguin afectar a la seva salut. > Aconseguir un consum responsable de drogues entre els i les joves.

5.5 Mesures > S’ha d’intensificar la informació i l’educació sanitària dirigida a la gent jove, mitjançant un programa específic que incorpori totes les actuacions sanitàries adreçades a aquest col·lectiu i que fomenti el disseny conjunt per part de les administracions i les associacions. > Coordinació amb els centres educatius i les associacions d’estudiants per tal que els centres disposin dels suficients recursos per assessorar e informar als joves estudiants.

Autonòmiques 2006. Propostes electorals de la Joventut Socialista de Catalunya

37 > Han de treballar conjuntament les Àrees d’Educació i Salut per tal de generar mecanismes de detecció de possibles casos de trastorns alimentaris i poder derivar aquests joves de forma rapida. > S’han d’engegar campanyes de sensibilització destinades als joves que posin com de rellevància la responsabilitat de cada jove en el seu benestar personal. > Prioritzar, les polítiques de prevenció i promoció de la salut d’aquells aspectes que més afecten els i les joves (trastorns alimentaris i drogues). Incloure en les campanyes, en les accions i en el treball educatiu sobre l’abús i els problemes de salut que generen les drogues informació amb l’objectiu d’assegurar un consum conscient i responsable, reduint els riscos i fent un enfocament basat en donar elements per a la pròpia decisió del o de la jove. > Realitzar xerrades i tallers en els centres d’educació secundària sobre el consum responsable de drogues i conductes adictives, i els seus afecte. Així com desenvolupar campanyes que augmentin la informació sobre les substàncies adictives i els riscos derivats del seu consum. > Realitzar xerrades i tallers en els centres d’educació secundària sobre salut sexual i diversitat sexual, incidint en aquells aspectes dels quals hi ha un major desconeixement i deixant espais participatius per a l’intercanvi d’opinions i per a l’aclariment de dubtes. > Creació de centres d’acolliment i informació per a les joves que es queden embarassades i els joves implicats, per tal de protegir a les joves en estat. > Continuar amb el procés de legalització del consum de Cànnabis. > Establir la gratuïtat dels preservatius per als menors de 25 anys sempre i quant aquests es dispensin amb recepta mèdica.

6. Una Administració més propera als joves 6.1 Canviar l’Administració per transformar Catalunya Els joves juguen un paper essencial en el desenvolupament i progrés de Catalunya. Atenent al nou context social que les noves generacions plantegen, són necessàries mesures de caràcter transversal en les polítiques publiques a adoptar pels governs. Els nous reptes que planteja la joventut a la societat catalana provenen fonamentalment de processos, en curs, de globalització i transició a la societat del coneixement i impliquen una modificació de les estructures administratives dels ens públics que permetin atendre i afrontar les noves exigències de la fracció jove de la societat. Un anàlisi de la posició del jovent en relació amb l’Administració demostra que, tot i els continus esforços per millorar-la, continua persistint una percepció social negativa de l’activitat administrativa general, accentuada en els joves d’una societat d’exigència creixent, globalitzada i de canvis continus que requereixen resposta. Aquest fet distorsiona la relació que fonamenta l’organització pública. Conscients d’aquest fet, resulta necessari trencar amb concepcions que distancien l’administració del ciutadà. És essencial trencar amb la tradició burocràtica i obscurantista contraria als principis de transparència i de participació. És necessari que l’Administració recuperi i potencií moltes de les facultats i poders

Autonòmiques 2006. Propostes electorals de la Joventut Socialista de Catalunya

39 d’intervenció social adquirits en la construcció de l’estat del benestar. S’ha d’aconseguir una Administració més eficaç i eficient, que respongui a l’optimització dels recursos públics i s’allunyi de la imatge de ser una organització generadora de cost. Dins d’aquesta transformació i atenent que els i les joves es veuen com a subjectes passius de l’acció administrativa, l’Administració ha deixat de ser l’únic i exclusiu agent en la identificació de les seves demandes i, per tant, definidora de l’interès públic. S’obre aquí, el context de la participació juvenil i la necessitat que l’administració incorpori mecanismes per aquesta consecució. Aquesta circumstància implica la realització de noves funcions administratives com ara la creació d’observatoris, de sistemes d’informació i coneixement, l’establiment de sistemes d’alerta, dispositius de coordinació d’accions públiques, privades i civils, la realització de campanyes de sensibilització, programes de formació... Pel que fa a la funció normativa de l’Administració Pública, es necessari que aquesta activitat administrativa s’allunyi d’un excés normatiu s’ha de centrar el procés d’elaboració de normes en els principis de necessitat, claredat i participació social. S’han d’implantar, en el desenvolupament de la tasca normativa de les Administracions Públiques, tècniques d’anàlisi de l’impacte normatiu i la consolidació de textos normatius (control de vigències i derogacions). Així mateix, s’ha d’atendre al concepte creixent de “qualitat de les normes” en un context l’Estat Democràtic de Dret. Això significa que les normes s’han de mesurar i valorar, no només en termes de rigor tècnic i de seguretat jurídica, sinó també de legitimitat democràtica, de possibilitat d’informació i de participació deliberativa que efectivament s’han d’atorgar als diversos grups d’interès concernits per la norma. Autonòmiques 2006. Propostes electorals de la Joventut Socialista de Catalunya

Igual succeeix amb les polítiques públiques. L’aplicació de les polítiques públiques per decisió d’una autoritat democràticament representativa han de quedar més àmpliament legitimades. A més de la legitimació que atorga el seu rigor tècnic, cal un treball de camp que faciliti una aplicació socialment consensuada de la política pública i una tasca pedagògica que apropi la decisió d’aplicar aquestes polítiques als ciutadans, de manera que la política pública es desenvolupi correctament degut, també, a l’interès que desperta la seva aplicació als joves, inclosos els menys ideològics i independents políticament, que solen desconfiar de l’acció unilateral de les institucions. I finalment en l’àmbit de la prestació de serveis públics, s’exigeix innovacions importants, tant per la construcció de capacitats institucionals en l’Administració, com per la implicació dels joves en la prestació dels serveis i en concret són necessaris serveis integrats, orientats a la demanda social dels qual s’ha de destacar l’ús dels programes “Finestreta única” que ofereixi serveis relacionats en un únic procés. Sota aquest concepte neix el projecte d’oficines d’emancipació juvenil que la Joventut Socialista de Catalunya porta impulsant durant els últims quatre anys.

6.2 Les Oficines d’Emancipació Juvenil Les oficines d’emancipació juvenil és el projecte de la Joventut Socialista de Catalunya destinat a promoure i implantar l’emancipació digna dels joves. Les oficines d’emancipació juvenil presenten tres eixos fonamentals: educació, treball i vivenda. Aquestes oficines estarien coordinades per la Agencia Catalana de Joventut i mantindrien relacions transversals amb la resta d’àrees relacionades amb els tres àmbits d’actuació. Les oficines pretenen donar un servei integral al jove, assessorant i acompanyant al jove durant tot el seu procés d’emancipació.

41 Tanmateix les oficines tindrien el deure de mantenir una tasca de potenciació i creació de nous recursos en els tres àmbits. Per altra banda publicitarien i coordinarien tots els recursos existents.

6.3 Objectius > Promoure l’emancipació juvenil i fer partícip a l’Administració del problema. > Nous elements de legitimació de l’Administració davant la societat. La pròpia evolució social i administrativa obliga a que l’Administració aparegui revestida davant dels joves amb nous elements legitimadors d’acord amb les circumstàncies contemporànies i la demanda social. > Obrir l’Administració als joves. Es necessari trencar amb la opacitat de l’organització i de l’activitat administrativa a través d’iniciatives públiques que comuniquin als joves, de forma intel·ligible i assequible. > Trobar nous mecanismes de participació. Tot i que els mecanismes tradicionals de participació (audiència, informació pública, etc.) continuen essent vàlids, han de ser potenciats i complimentats per nous sistemes que assegurin una presencia eficaç dels sectors i interessos socials en la concepció i disseny de polítiques de joventut i en la presa de decisions. > Serveis integrats, orientats a la demanda social: experiències pilot com els programes “Finestreta única” i sobre tot, “Finestreta única empresarial” en els que les Administracions cooperen per oferir un únic servei en un únic procés han de fomentar-se i estendre’s.

6.4 Mesures > Desenvolupament del projecte d’Oficines d’Emancipació juvenil. > Desplegar l’Agència Catalana de Joventut com a eina de proximitat als de tot el territori i de resposta integral a les necessitats i demandes dels joves en tot els àmbits que els afectin, com la salut, l’oci i la mobilitat. > Desenvolupar la Llei de Polítiques de Joventut, com a marc general dels diferents programes adreçats als joves de Catalunya.

Autonòmiques 2006. Propostes electorals de la Joventut Socialista de Catalunya

> Creació d’un carnet jove universal. > Mesures de reforma del procés d’elaboració de normes. El procés d’elaboració de normes ha d’estar regit pels principis de necessitat, claredat i participació social. Han d’implantar-se en les AAPP tècniques d’anàlisi de l’impacte normatiu i la consolidació de textos normatius (control de vigències i derogacions) > Multicanalitat: difusió del model d’atenció al jove per mitjà de diversos canal (electrònic, presencial, telemàtic), garantint la seva compatibilitat. > Integració de la informació i dels serveis d’atenció al jove. > Aplicació de les solucions GRM (gestió de relacions amb el jove) > Accessibilitat de l’acció administrativa, a través dels següents aspectes: Formularis administratius, llenguatge administratiu, manuals d’instruccions.

43 Recull de Mesures

La lluita dels joves per la seva emancipació Formació: Per una educació pública, laica i de qualitat

La formació com a eina de cohesió social > Donada la dificultat que molts estudiants, especialment en la educació pública, tenen en l’accés a la informació sobre possibles sortides acadèmiques o professionals, l’accés a beques, ajuts, crèdits, sol·licitud d’accés a PGS... Proposem la creació de la figura del tutor d’estudiants a la ESO. Una persona que es dedicaria a apropar tota aquesta informació al estudiant i a ajudar-lo en la tramitació de qualsevol procediment que se’n derivi de la sol· licitud de beques, canvis d’estudi… > Potenciar que els programes de garantia social (PGS) que cerquin la reinserció en el sistema educatiu i no solament la sortida ocupacional. > Ampliació i potenciació de cursos d’adaptació curricular per a estudiants immigrants que necessitin complementar els seus coneixements abans d’entrar al sistema educatiu català. > Augmentar el número de beques compensatòries per a estudis no universitaris en el sistema propi de programes complementaris de beques i ajuts de la Generalitat. > Gratuïtat dels llibres de text en la primària i secundària creant un sistema de suport financer per a la compra de llibres que complementi i ampliï les ajudes estatals, amés de promoure mesures de reutilització de llibres.

Educació Secundària > Augmentar la despesa pública en aquest cicle educatiu fins que convergeixi, com a mínim, amb la mitjana europea. > Augment del nombre de beques compensatòries (destinades a les llars amb rendes més baixes) en el sistema propi de programes complementaris de beques i ajuts de la Generalitat. > Creació d’un sistema català de suport financer per a la compra de llibres, que complementi i ampliï les ajudes del MEC. A més, definició d’una política decidida que aposti per la reutilització de llibres. > Seguiment anual d’un procés de control i avaluació de la qualitat de l’ensenyament públic, tenint en compte els criteris definits per la OCDE respecte a qualitat. > Potenciar la creació d’associacions dins de la secundària, oferint suport, informació i recursos a tota la gent jove que vulgui constituir-se en una associació amb principis democràtics, cívics i que tinguin una finalitat per aconseguir un interès general i no lucratiu.

Autonòmiques 2006. Propostes electorals de la Joventut Socialista de Catalunya

> Millorar el sistema de desdoblament de classes per tal d’augmentar l’eficàcia en l’ensenyament i millorar la qualitat de l’educació.

Cicles Formatius de Grau Mig i Superior > La Conselleria d’Educació portarà a terme les accions necessàries per a revaloritzar i potenciar la imatge de la Formació Professional. > Col·laboració continuada de la Generalitat amb els sindicats majoritaris de joves estudiants i treballadors i la patronal per tal de definir i modificar, dins de les seves competències a nivell de definició curricular, el Cicles de Formació segons les necessitats laborals per tal de crear una autèntica sortida al mercat laboral. > Establir l’obligació de pràctiques remunerades per als estudiants de Cicles Formatius, de la qual es farà càrrec l’empresa o institució d’acollida. > Augment del nombre de beques compensatòries (destinades a les llars amb rendes més baixes) en el sistema propi de programes complementaris de beques i ajuts de la Generalitat. > Fomentar la mobilitat internacional entre cicles formatius similars a nivell europeu creant, entre d’altres mesures, un sistema de beques per fer-ho. > Augment de la inversió i despesa pública en Cicles Formatius per tal de professionalitzarlos amb un nivell educatiu òptim i dotar aquests programes d’una qualitat educativa que actualment no existeix.

Estudis Universitaris Procés de Bolonya > Es garantirà la presència dels i les alumnes de la Universitat, juntament amb les associacions, en l’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, sent escoltats i afavorint la seva participació.

La implantació de Bolonya suposarà la conversió de les carreres com les coneixem ara en estudis de Grau, que seran tres anys, i de Postgrau, que els formaran estudis dits de segon cicle (tipus màster) i de tercer cicle (doctorat). Pel que fa als estudis de grau, ja es garanteix un preu públic en la legislació vigent, però no passa el mateix amb els Postgraus. Per tant: > Establirem preus públics en els Postgraus, entre els 900€ i els 1500€, seguint el model de la Universitat de Bolonya, per tal de garantir la igualtat d’oportunitats a l’hora de formar-se. > Aquesta reforma pedagògica de la Universitat, centrada en l’alumne, s’acompanyarà dels recursos humans i materials necessaris per tal de dur-la a terme.

45 Beques i ajuts econòmics Degut a que la Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajuts a la formació universitària i, si escau, la regulació i la gestió dels fons estatals en aquesta matèria: > Reformular el sistema de concessió i gestió de beques, crèdits i ajuts de la Generalitat per fer-lo més competent, més equilibrat, més just, més coordinat més clar i més accessible. > S’augmentaran en un 50% el nombre de beques destinades al desplaçament interurbà i territorial, per tal de fomentar la mobilitat dels estudiants entre les diferents universitats catalanes i minimitzar el cost del factor distància. Aquest augment començarà des de les rendes familiars més baixes cap a les més elevades. > Es compensarà, des del sistema propi de regulació i gestió de beques, les ajudes al transport urbà, desplaçament i residència que atorgui el MEC segons la diferència de l’IPC català i el de la mitjana d’Espanya. > S’introduirà, en el procediment administratiu d’atorgament de beques, una nova variable a tenir en compte en el cas de complir-se: els estudiants que acreditin autonomia financera dels seus progenitors, amb nòmina, seran els primers beneficiaris del sistema de beques i ajuts de la Generalitat.

> Creació, dins del projecte de Oficines d’Emancipació Juvenil, d’una assessoria laboral per a joves participada per la Generalitat, l’Ajuntament i els sindicats. > Edició d’una guia jove d’autoocupació i cooperativisme. > Evitar la subcontractació dins l’empresa pública i en aquells projectes sustentats amb fons públics. > Augmentar el número d’inspectors de treball i dotar-los de les mesures necessàries perquè facin la seva feina de forma digna. > Augmentar la quantia i el nombre de crèdits a joves emprenedors.

Habitatge: L‘habitatge digne, un dret que hauria de ser fonamental > Generar una Xarxa d’Habitatge Jove de tot Catalunya, assolint un mínim de 50 Borses d’Habitatge gestionades per les Oficines de Recursos d’Emancipació juvenil. > Desgravacions en el lloguer d’habitatges per part de joves. > Legislar per possibilitar la creació de bases de dades de pisos buits a Catalunya.

> Gravacions fiscals en habitatges buits.

> Concedir incentius fiscal a aquells propietaris que lloguin pisos buits per a joves.

> Reservar una part de les promocions de protecció oficial estrictament per a joves, essent la major part d’aquests habitatges de lloguer social.

> Fomentar la rehabilitació de pisos per destinar-los a lloguer per a joves. > Facilitar crèdits per a joves destinats a la rehabilitació de cases dins del medi rural.

Treball: Per un treball digne i estable > Establir una mediació de la Generalitat entre els centres formatius i les empreses per a la realització de pràctiques dignament remunerades i amb possibilitat de convertir el contracte de treball en indefinit. > Augmentar, racionalitzar i controlar l’oferta pública de cursos de formació ocupacional per a aturats, orientats cap a l’aprenentatge d’una professió que es portarà a terme posteriorment.

> Facilitar crèdits tous a joves per tal de poder accedir a un habitatge. > Regular i revisar les lleis existents actualment en matèria d’urbanisme i habitatge per tal de desenvolupar legalment el dret a l’habitatge. > Regular la informació donada per les entitats financeres respecte els interessos a l’hora de contractar una hipoteca. > Crear assessories sobre habitatge dins les Oficines d’Emancipació juvenil.

> Millora de les condicions dels becaris, amb majors reconeixements de drets que a hores d’ara no han vist reconeguts.

> Marcar els barems, per part de l’administració, pels quals es considera habitatge de protecció oficial, qui en té accés i fer un control a posteriori d’aquells habitatges.

> L’Administració Pública ha d’augmentar l’oferta pública de llocs de treball per la franja d’edat dels joves.

> Fomentar la compra d’habitatges per part de cooperatives de joves.

Autonòmiques 2006. Propostes electorals de la Joventut Socialista de Catalunya

> Adaptar les característiques de l’habitatge a les diverses unitats familiars dels que hi volen accedir.

47 > Creació d’una empresa immobiliària pública que treballi directament sobre el mercat immobiliari.

Participació: El compromís dels joves amb la seva lluita > Elaborar la llei de l’associacionisme educatiu. Posant especial atenció a l’associacionisme juvenil en l’àmbit estudiantil.

> Creació d’una xarxa nacional d’equipaments culturals per a joves de Catalunya. > Creació de l’Oficina de Joves Creadors com a centre de promoció de la creativitat juvenil, viver de projectes culturals i punt d’informació per tal que els joves creadors puguin conèixer, informar-se, i/o accedir a ajuts, beques i concursos. > Facilitar instal·lacions gratuïtes i adequades per a la creació cultural.

> Crear l’Escola de Participació de Catalunya com a espai de formació per a responsables d’associacions i de dinamització de processos de participació.

> Facilitar l’exposició pública de creacions artístiques juvenils en equipaments, espais públics i mitjans de comunicació.

> Promoure el Plans Local de Joventut com eina participativa. Aquests plans esdevenen una eina important en la realització de polítiques municipals de joventut. La redacció de les bases dels plans han d’atendre a la realitat dels municipis i s’ha de trobar una estructura menys burocràtica que l’existent.

> Fomentar que els espais d’oci privats facilitin la participació dels joves artistes mitjançant la intercessió dels poders públics amb una quota juvenil obligatòria.

> Potenciar les xarxes i els espais de participació interculturals i intergeneracionals , així com els programes d’intervenció comunitària als barris. > Implementar tallers participatius temàtics com a nova metodologia de treball per consensuar diferents polítiques garantint la codecisió mitjançant la participació de persones individuals i col·lectives. Aquests tallers tenen com a funció assegurar polítiques paccionades socialment amb els sectors socials juvenils que es vegin afectats. > Donar suport a les iniciatives de voluntariat impulsades per gent jove. > Promoure iniciatives de participació no formals. Recolzament a les actuacions de l’administració local en l’àmbit de la participació dels joves. Potenciar iniciatives no formals com les que permeten entrar en contacte amb el jovent de forma indirecta, en aproximar-se als espais que els hi són habituals o com les que fomenten les activitats de grups no formals. > Foment de la participació política dels joves. Coma mesura per reactivar el funcionament dels partits polítics i els sindicats de la mateixa manera que, indirectament, es potencien la resta d’entitats de participació pública. > Agilitzar els mecanismes de participació > Millorar la coordinació interadministrativa per assegurar una distribució justa i equitativa dels recursos dirigits als diferents àmbit de la participació. > Més informació. Ampliar els espais en que es dóna informació. Direcció de la informació al jove associat i al no associat.

Oci i Cultura > Reconèixer i fomentar l’acció cultural juvenil mitjançant el suport econòmic a les associacions culturals.

Autonòmiques 2006. Propostes electorals de la Joventut Socialista de Catalunya

> Elaborar una guia sobre entitats juvenils culturals de Catalunya. > Promoure programes de lectura dirigits a la gent jove a través de les xarxes de biblioteques. > Enfortir les xarxes de biblioteques de Catalunya. Especialment en aquelles zones del territori on són més escasses, amb ampliació de calendari d’obertura i horària, tot promocionant l’ampliació de sales d’estudi nocturn. > Diversificar l’oferta dirigida a la gent jove d’activitats d’oci als equipaments públics. > Sancionar els criteris d’accés als locals, que moltes vegades amaguen algun tipus de discriminació. > Replantejar la distribució dels cossos de policia en zones d’oci nocturn. En alguns llocs els joves se senten excessivament controlats i en d’altres desprotegits.

Mobilitat > Ampliar la xarxa de transport públic creant noves combinacions que facilitin la mobilitat. > Ampliar les franges horàries del transport públic, tendint a l’obertura de transport nocturn. > Crear una xarxa especial de transport que doni servei a les demandes dels joves en els espais d’oci nocturn. > Ampliar la freqüència de pas del transport públic, principalment en hores punta, dies festius i l’existent actualment en l’horari nocturn > Ampliar la xarxa de transports a les zones de difícil accés que agrupen, però, molts llocs de treball ja que invertir menys temps en desplaçament facilita conciliar la vida laboral i la personal. > Reduir les tarifes actuals de transport públic per a la gent jove, creant més ofertes tarifàries que arribin fins els 29 anys, posant especial èmfasi als joves estudiants i amb pocs

49 recursos. Reduir les tarifes per aquelles persones que es troben en atur o amb rendes inferiors a determinats valor.

informació amb l’objectiu d’assegurar un consum conscient i responsable, reduint els riscos i fent un enfocament basat en donar elements per a la pròpia decisió del o de la jove.

> Garantir l’accés al transport públic a totes les persones, incloent a aquelles que tenen mobilitat reduïda.

> Realitzar xerrades i tallers en els centres d’educació secundària sobre el consum responsable de drogues i conductes adictives, i els seus afecte. Així com desenvolupar campanyes que augmentin la informació sobre les substàncies adictives i els riscos derivats del seu consum.

> Augmentar la flota d’autobús i transport sostenible i ecològic. > Crear el Servei de Mobilitat Internacional per augmentar en un 20% el nombre de joves catalans que tinguin experiència formativa o laboral internacional, promovent la realització d’estades a l’estranger amb l’objectiu de millorar el coneixement d’idiomes, la formació laboral a empreses estrangeres i augmentar les capacitats de relació intercultural. > Vetllar perquè els sistemes de transport públic adaptin els seus horaris i recorreguts a les necessitats de mobilitat dels joves. > Potenciar un model de mobilitat sostenible basat e la utilització del transport públic de qualitat, en la facilitació dels desplaçaments en bici i a peu i amb mesures de pacificació del trànsit. Tot incrementant i millorant els serveis del metro, la RENFE, els FGC i els autobusos, així com la intermodalitat. Aconseguir la integració tarifària total. > Potenciar l’ús cívic de la bicicleta i garantir-ne la seguretat dels desplaçaments, fent campanyes de sensibilització ciutadana sobre seguretat viària i bicicletes, dirigides a usuaris i conductors. > Millorar la planificació de les intervencions per obres que afecten la via pública i que dificulten el trànsit.

Salut > S’ha d’intensificar la informació i l’educació sanitària dirigida a la gent jove, mitjançant un programa específic que incorpori totes les actuacions sanitàries adreçades a aquest col· lectiu i que fomenti el disseny conjunt per part de les administracions i les associacions. > Coordinació amb els centres educatius i les associacions d’estudiants per tal que els centres disposin dels suficients recursos per assessorar e informar als joves estudiants.

> Realitzar xerrades i tallers en els centres d’educació secundària sobre salut sexual i diversitat sexual, incidint en aquells aspectes dels quals hi ha un major desconeixement i deixant espais participatius per a l’intercanvi d’opinions i per a l’aclariment de dubtes. > Creació de centres d’acolliment i informació per a les joves que es queden embarassades i els joves implicats, per tal de protegir a les joves en estat. > Continuar amb el procés de legalització del consum de Cànnabis. > Establir la gratuïtat dels preservatius per als menors de 25 anys sempre i quant aquests es dispensin amb recepta mèdica.

Una Administració més propera als joves > Desenvolupament del projecte d’Oficines d’Emancipació juvenil. > Desplegar l’Agència Catalana de Joventut com a eina de proximitat als de tot el territori i de resposta integral a les necessitats i demandes dels joves en tot els àmbits que els afectin, com la salut, l’oci i la mobilitat. > Desenvolupar la Llei de Polítiques de Joventut, com a marc general dels diferents programes adreçats als joves de Catalunya. > Creació d’un carnet jove universal. > Mesures de reforma del procés d’elaboració de normes. El procés d’elaboració de normes ha de regir-se pels principis de necessitat, claredat i participació social. Han d’implantar-se en les AAPP tècniques d’anàlisi de l’impacte normatiu i la consolidació de textos normatius (control de vigències i derogacions)

> Han de treballar conjuntament les Àrees d’Educació i Salut per tal de generar mecanismes de detecció de possibles casos de trastorns alimentaris i poder derivar aquests joves de forma rapida.

> Multicanalitat: difusió del model d’atenció al jove per mitjà de diversos canal (electrònic, presencial, telemàtic), garantint la seva compatibilitat.

> S’han d’engegar campanyes de sensibilització destinades als joves que posin com de rellevància la responsabilitat de cada jove en el seu benestar personal.

> Aplicació de les solucions GRM (gestió de relacions amb el jove)

> Prioritzar, les polítiques de prevenció i promoció de la salut d’aquells aspectes que més afecten els i les joves (trastorns alimentaris i drogues). Incloure en les campanyes, en les accions i en el treball educatiu sobre l’abús i els problemes de salut que generen les drogues Autonòmiques 2006. Propostes electorals de la Joventut Socialista de Catalunya

> Integració de la informació i dels serveis d’atenció al jove.

> Accessibilitat de l’acció administrativa, a través dels següents aspectes: Formularis administratius, llenguatge administratiu, manuals d’instruccions.

“La Factoria d’idees socialistes” és un grup de debat i reflexió obert a tota la militància de la Joventut Socialista de Catalunya. Si vols participar posa’t en contacte amb nosaltres enviant-nos un mail a: info@jscat.org

Autonòmiques 2006. Propostes electorals de la Joventut Socialista de Catalunya