Revista de la societat musical La Lira Ampostina
LIRA
v o N Amb el suport de
t a t e
NĂşmero 9 Juny 2009
Lira 1916-2016
LIRA
Julio
20
La Lira Ampostina amenitza les proves de resistència sobre l'Ebre. Adonada dels immensos beneficis que el pont ha de reportar a la ciutat, pobles veïns, aquesta comarca i en general a tota Espanya, per constituir la via més recta de comunicació entre el Principat de Catalunya i les regions llevantines, la Banda s'ha associat voluntàriament per contribuir a donar una més gran vistositat i animació a aquestes importants proves que tan interessen a Amposta. Al matí, La Lira Ampostina ha executat les més selectes peces del seu repertori, mentre que a la nit ha celebrat un concert a la plaça del Duc de la Victòria, a la vora del riu. Fotomuntatge que uneix dues imatges de l’època amb l’anunci de la participació de la Banda de Música La Lira Ampostina en les proves de resistència del Pont Penjant fetes el juliol de 1920. .
Cicle de Directors Convidats a La Lira 2009-2010 El compositor i director valencià José Rafel Pascual Vilaplana serà la tercera personalitat convidada a dirigir La Lira Ampostina. Aquesta activitat formativa és possible gràcies al suport donat per la ciutadania al projecte presentat per la Soci etat Musical al programa Tu Ajudes 2009 de Ca ixa Tarragona.
El Cicle de Directors Convidats aconsegueix 5.197,61 € gràcies al suport de la ciutadania.
Número 9
2
Presentació
LIRA Lira 1916-2016 2 Presentació 3 Societat 4 Reportatge 7 Escola de Música 9 Músics 10 La imatge 12 Ha estat notícia 15 La Junta informa 16 Amposta de Banda a Banda 19
Edita: Societat musical La Lira Ampostina. Av. Santa Bàrbara, 35 Tel. 977 70 10 04 Fax. 977 70 62 25 laliraampostina@telefonica.net http://lalirampostina.com Director: Javier Escrihuela Consell de redacció: Cebrià Forcada, Emilio Miralles, Manolita Plazas, Núria Ruiz, Octavi Ruiz. Col·laboradors: Ignasi Fraiz, Fernando Torta, Neus Torta Dipòsit legal: T-1447/2004 Imprimeix: Impremta D.G. Salvadó, S.L. La revista Lira vol que totes aquelles persones interessades participin en qualsevol de les seccions. Els escrits han d'anar acompanyats de nom i cognoms, adreça, telèfon de contacte i número de DNI. Els interessats poden fer arribar l'escrit a la Societat Musical a través de les adreces més amunt esmentades.
E
El passat mes de març vam celebrar l'assemblea general de socis en sessió extraordinària i volem destacar com a punts importants la creació d'una fundació privada a l'Escola de Música, la declaració d'utilitat pública de l'Entitat i també la modificació dels estatuts per adaptar-los al codi civil català. El principal motiu tingut en compte per la Junta de Govern a l'hora de presentar aquestes modificacions i novetats és la desprotecció amb què, com a entitat sense ànim de lucre, queda la societat musical La Lira Ampostina davant dels canvis econòmics, financers i legislatius que estem vivint. Les administracions tracten les entitats sense ànim de lucre com si fossin empreses privades i no és el cas. És per això que vull agrair als socis i sòcies el suport que ens van donar durant l'Assemblea per tirar endavant aquest projecte. Dir-vos també que estem molt a prop de signar un conveni amb el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el qual si és signat aquest mateix mes- s'ajudarà al sosteniment econòmic de l'Escola de Música el curs vinent. Esperem que així sigui. No voldria acabar sense felicitar el Director i el professorat de l'Escola per la feina feta durant la Setmana Cultural. També a la Banda de l'Escola i el seu Director per la tasca desenvolupada amb motiu de la Festa del Mercat a la Plaça, així com al Cor de La Lira Ampostina i a tota la gent que, des de fa més d'un any, treballa en aquest homenatge que hem dedicat a la nostra ciutat. Javier Escrihuela, President de la societat musical La Lira Ampostina
Juny 2009
3
LIRA
Primavera 'calenta' a La Lira Ampostina Durant els mesos d’abril i maig, la Societat Musical va dur a terme un acte cultural cada dos dies, de mitjana.
Societat
d'època a la plaça del Carresol, el concert de cloenda de la temporada Amposta de Banda a Banda 2009 amb La Unió Musical Almoradí i la visita de tornada de l'orquestra de corda i de la Banda de l'Escola a l'escola municipal de música de Mollerussa.
Audicions, concerts, intercanvis, cursos, exposicions... Aquesta primavera, el menú de les activitats culturals realitzades per La Lira Ampostina ha estat servit sota els formats més diversos. Al llarg de les quatre setmanes del mes d’abril, tota la maquinària de La Lira Ampostina va haver de funcionar a ple rendiment per tirar endavant les activitats programes, actuacions on van intervenir tant les diferents formacions de la Casa, com grups vinguts de fora. I encara més, la programació cultural de La Lira Ampostina no va presentar símptomes d'aturada al maig, mes en què va tenir lloc la intervenció del Cor al vint-i-cinquè aniversari de la inauguració i benedicció de l'ermita Santa Maria del Montsià, l’audició de l'alumnat de guitarra, la participació a la Trobada d'Escoles de Música del Montsià a Sant Jaume d'Enveja, el concert de graduació fi de carrera de la clarinetista Júlia Barberà, la col·laboració i suport de La Lira a la 4a Trobada de Grups de Jota, la participació del Cor La Lira Ampostina i de la Banda de l'Escola a l'activitat El Mercat a la Plaça, on aquesta última formació va posar música als jocs tradicionals i va realitzar un concert
Al teatre-auditori de La Lira, la banda municipal d'Alcanar dirigida per Pasqual Arnau va posar en concert les peces que li van valer un segon premi al Certamen 'Vila de La Sénia'. Per un altre costat, mentre l’alumnat del Conservatori de Tortosa de fi de grau oferia en concert les peces que interpretaria per accedir a l’ESMUC, l'alumnat de l'escola municipal de música de Mollerussa realitzava un intercanvi amb l'alumnat de l'escola de música de La Lira Ampostina, en el que van participar tant l'orquestra de corda com la de vent i percussió de tots dos centres musicals. La coral Sant Esteve, de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), sota la direcció d'Anna Gascón, va oferir al públic ampostí Número 9
4
LIRA
Societat
una bonica mostra de ritmes, sons, sensacions Freginals, Camarles i L'Ametlla de Mar. Per un i sentiments amb el concert 'Sons per sempre'. altre costat, dos alumnes formats a La Lira, Júlia Solà al clarinet i Vicent Reverté amb el trombó van aconseguir guanyar en la modalitat d'interpretació en les seves respectives categories a les proves CimEbre'09, organitzades per l'Associació d'Escoles de Música de les terres de l'Ebre.
En l'apartat de cursos, el mes d'abril va acollir el taller 'Moviment i creativitat' organitzat de manera conjunta per La Barraca del Músic i l'Aula de Música Moderna de La Lira Ampostina. Sota el mestratge d'una magnifica professional com és Sarah Waller, el taller ha servit per estimular i fomentar l'ús de la A principis del mateix mes d'abril, Octavi Ruiz, imaginació i la creativitat mitjançant el cos, director de la Banda de Música tirava endavant d'una forma lúdica. dues estrenes ben significatives. En primer lloc, la del 'Concertango', impactant obra per a D'altra banda, i de la mà de Ricardo Sierra, els saxó tenor, trio de jazz i banda simfònica del ritmes afro-cubans han estat el nucli de treball compositor Luís Serrano Alarcón amb la d'un curs contemplat dintre del Pla d'Entorn participació d'Agustí Roé, Jordi Grisó, David Educatiu de l'ajuntament d'Amposta. Una Maymó i Quique Pellicer; i, en segon lloc, activitat que va tenir com a cloenda una l'estrena de 'Festes Romanes' de O.Respighi, batukada feta per una part de l'alumnat segons transcripció feta pel compositor participant al curs, a plaça Cecília Carvallo ampostí Adolf Ventas. d'Amposta. El plat fort del mes d'abril quant a nombre d'activitats realitzades va estar, però, la Setmana Cultural de La Lira Ampostina. Nou dies d'activitat frenètica que, en aquesta dotzena edició, van estar dedicats a la promoció de la pau i a la defensa de les llibertats i els drets humans. El mateix mes d'abril va veure també el fallo i lliurament de premis del 12è Concurs de Dibuix Sense cap mena de dubte, un des actes més i Redacció organitzat per l'Escola sota el lema multitudinaris va consistir en la sortida al carrer 'L'ànima de la música' en el que van participar de tot l'alumnat de la Lira, per convertir les els centres educatius de primària d'Amposta, places i els carrers d'Amposta, en les aules i els Juny 2009
5
LIRA passadissos de l'Escola, i on cada intervenció musical va estar precedida per la presentació i lectura d'un dels deu Drets dels Infants. També massiva l'assistència dels xiquets i xiquetes de cicle mitjà dels centres d'ensenyament de Primària d'Amposta al teatre-auditori per gaudir amb l'espectacle que l'alumnat i el professorat els va preparar, en aquesta ocasió centrat en la comprensió i acceptació de la diversitat a través d'una història ambientada en el món dels rosegadors.
Societat tres formacions instrumentals on intervenen musics formats a l'Escola: l'ensemble de Saxofons de La Lira Ampostina, el quartet de trombons 'Trombonitzats' i el quartet de saxos 'Triptone', tots ells van oferir concerts d'una elevada qualitat.
A la imatge superior, Vi c e n t R e v e r t é i Francesc
Solà
membres ampostins del
quartet
de
t r o m b o n s Trombonitzats . A la imatge inferior, Eric Benito
i
Jaume
Eiximeno integrants del quartet Agost: 32è Festival de Bandes ambdelasaxos banda d’Ulldecona. Triptone. Tots quatre s'han
Durant la setmana Cultural, a més, La Lira Ampostina va comptar amb la participació de
format
a
l'escola de música La Lira Ampostina.
L’edició de la revista Lira ha estat possible gràcies al suport de IDECE
Juny 2009
6
Reportatge
LIRA
Octavi Ruiz i la Lira Ampostina, una mateixa vida © Ignasi Fraiz Pérez, Universitat Pompeu Fabra (Barcelona)
Context de la banda de música a Catalunya Catalunya no és un país de tradició de banda de música al contrari que la Comunitat Valenciana, on hi ha el major nombre de bandes de música de tota Espanya-, però al sud, a la zona de les terres de l'Ebre, aquesta afició és més present, i la Lira Ampostina està considerada com la banda de música més gran i de més prestigi de la zona i, conseqüentment, de Catalunya. Així, mentre per tota Catalunya i, en especial, Barcelona, s'estila més l'orquestra clàssica, les terres de l'Ebre han intentat desmarcar-se musicalment amb el món de la banda de música. Inicis de la Lira Ampostina La Lira Ampostina va ser fundada l'any 1916 per un grup de joves emprenedors ampostins. Un d'aquests Agustí Ruiz i Tomàs, era l'avi Agost: 32èimpulsors, Festival de Bandes amb la banda de l'actual director de la Banda, Octavi Ruiz. d’Ulldecona. Aquest grup d'ampostins volia crear una societat musical amb l'esperança de formar una banda de música, fent arribar aquest gènere musical a la ciutat d'Amposta. Ja en el segle XIX, a València s'escoltaven bandes de música, i aquest grup de joves, especialment Agustí Ruiz, estava impressionat de la seva qualitat i la seva elegància. Per això, volien aconseguir formar-ne una a Amposta, un lloc que a principis de segle estava descobert d'indústries culturals i que, com la gran majoria de municipis de l'Ebre, vivia essencialment del conreu de l'arròs. Agustí Ruiz i Tomàs “Ell lluitava per un bé comú per fer quelcom bo per la societat i per la ciutat”, ens explica Octavi sobre el seu avi, fundador de la Lira. L'avi de l'actual director de la Banda és una de les persones que ha tractat la Lira Ampostina com si d'un bé pur es tractés, ja que l'ha mimada, preservada i conservada durant tota la seva vida. Un dels seus desitjos era que la Lira pogués arribar a un nivell de banda valenciana. El seu instrument era el bombardí. Al procedir d'una família de pagesos, la seva personalitat es va caracteritzar per la humilitat i el respecte als altres. Era una persona que se sacrificava molt en el treball i, com ens va dir el seu net, “no fallava mai a un assaig”. Aquests valors als que ara fèiem referència són els que va encarnar el seu net, Octavi, fins arribar a ser el màxim dirigent de la societat musical que el seu avi va fundar.
Octavi Ruiz i Gisbert, de músic a director Octavi no tenia clar que viuria de la música i, en acabar els estudis de clarinet, no s'havia plantejat estudiar direcció. Però, un dia li va venir una proposta per presentar-se a unes proves de selecció per a buscar un director per a la Banda Municipal de To r t o s a . O c ta v i v a acceptar, encara que va reconèixer que “no tenia coneixements previs sobre direcció, només sabia portar el compàs”. Així, Octavi va superar la prova i es va convertir en director de la Banda de Tortosa. “Va ser una bona experiència”, va afirmar el director. Mentrestant, la Lira Ampostina la dirigia el mestre Antonio Edo, però molts músics no estaven d'acord amb el funcionament de la Banda i de l'Escola, i ja entrant als anys 80, es va optar per fer un canvi de director. Segons Octavi, “es notava una certa apatia en els músics de la Banda”. Era l'any 1981, i el moment d'Octavi Ruiz va arribar. Octavi Ruiz i Gisbert, director de la banda de música la Lira Ampostina En un ambient de tensió dins de la societat musical, i amb la Banda veïna de la ciutat en un bon moment de forma musical, Octavi Ruiz va ser l'elegit per fer-se càrrec de la batuta de la Lira Ampostina. “Hi havia unes mancances que jo tenia clares; sabia que si l'Escola funcionava, la Banda aniria endavant”, ens explicava el director. D'aquesta manera, Octavi va voler implantar una nova política per a l'Escola de Música, posant un mestre per a cada instrument en concret, i així acabar amb el concepte de mestre-director, el qual es traduïa en que el director de la Banda tenia que donar classe de tots els instruments. Aquesta decisió no es va veure amb massa bons ulls, ja que als anys 80, això era una idea innovadora dins de la música. Però, la Junta no tenia el ple convenciment de que Octavi Ruiz, amb tan sols 26 anys, podria fer-se'n càrrec, i va optar per fer un contracte d'un any al nou director. “No m'esperava ser jo el nou director, i sempre et crees dubtes a tu mateix, però sabia que tenia capacitats i molta força de voluntat”, ens contava Octavi. L'entrada d'aquest a la Banda que havia fundat el seu avi, significava que hi haurien tres generacions a la mateixa Banda, perquè Octavi dirigiria amb la seva batuta al seu pare i al Número 9
7
LIRA La Lira Ampostina es fa gran Octavi Ruiz es fa càrrec oficialment de la batuta de la Banda que en aquell moment la formaven uns 35 o 40 músics- i des de llavors, és quan la Banda experimenta el seu màxim creixement. Després de passar la primera prova de foc, el mateix estiu de la seva elecció, amb el concert de Festes Majors a la plaça de l'Ajuntament, la Banda va iniciar un camí que la portaria a viure els millors anys de la seva història. Durant la dècada dels 80, la Lira Ampostina s'internacionalitza, fent sortides per diferents llocs d'Europa. Un punt d'inflexió en aquesta època per a la Lira, a banda de la seva internacionalització, va ser poder estrenar l'any 1986 l'obra Belmonte, del prestigiós compositor de Vinaròs, Carlos Santos. Aquest compositor, que ja coneixia a la Lira, va dipositar la seva plena confiança en la banda de música ampostina per estrenar una obra de difícil muntatge i tècnicament molt complicada que volia il·lustrar la vida del torero Belmonte. Octavi va explicar-nos que la Banda va anar formant una bona plantilla, augmentant el número de músics, però “la clau es veia reflectida en la potenciació de l'Escola, ja que la cantera de joves músics era cada cop millor”. A més, es començava a veure músics de la Lira Ampostina que se'n anaven a l'estranger a estudiar, i així, podien incrementar el seu nivell i convertir-se en músics d'alt nivell en grans orquestres. 1992: Jocs Olímpics de Barcelona La bona relació de la Lira amb el compositor Carlos Santos va continuar, i aquest un dia li va proposar a la banda ampostina si volia desfilar en la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona. Això va suposar, a més a més d'un gran repte per a la Banda, donada la seva difusió internacional, un reconeixement a la banda de música en si, la qual, com ja hem comentat abans, a Catalunya no tenia la integració que té a altres països i comunitats, i formar part d'un esdeveniment així significava molt. Premis i reconeixements a banda, els Jocs Olímpics van permetre a la Lira tindre una visió més ambiciosa, i poder optar a més reptes importants. Així, l'any 1993, va compartir escenari amb el cantant Raimon al Palau Sant Jordi, en el concert de “30 anys d'Al Vent”. Durant el transcurs de la dècada, la Lira va poder fer concerts al Palau de la Música Catalana, al Palau de la Música Valenciana, a l'Auditori de Barcelona i a moltes altres ciutats importants d'arreu d'Europa.
Reportatge Certamen Internacional de Bandes de Música d'Altea L'any 2007, la Lira Ampostina va ser invitada a participar al Certamen de Bandes de Música d'Altea en la seva categoria de màxim nivell, la secció simfònica. La Lira tenia que competir contra l'Harmònica de Bunyol, una de les millors bandes d'Espanya. Era un repte molt difícil, ja que l'obra obligada a presentar Las hijas de Eris, de Luis Serrano- era d'una complexitat fascinant. Però a base de treball, sacrifici, molt d'esforç i fins i tot fent assajos els diumenges, la Lira va donar la sorpresa a Altea, aconseguint 539 punts, fet que es traduïa guanyant un primer premi i el premi a millor solista. L'impacte que va tenir aquest èxit va suposar que Octavi Ruiz fos nominat als premis de Català de l'any 2008, enmig de grans personalitats del món de l'esport i de la política. La Lira Ampostina, avui A punt de fer 100 anys d'història, la Lira Ampostina té una plantilla d'un centenar de músics, la gran majoria d'ells aficionats (no professionals), i amb molta joventut dins d'aquesta plantilla. L'Escola de Música de la Lira Ampostina té ja més de 200 nens matriculats, i l'oferta de docència que Octavi Ruiz volia s'ha anat multiplicant al llarg dels anys, convertint-la en una de les millors escoles de música de Catalunya, de la qual han sortit grans músics catalans de gran nivell i la gran majoria de directors de les bandes de les localitats veïnes de les terres de l'Ebre. Després de molts alts i baixos importants, des de l'arribada a la batuta de la Lira d'Octavi Ruiz, la Banda experimenta un creixement, tant en quantitat com en qualitat, que la fa més estable i reconeguda arreu del país. El somni que Agustí Ruiz i Tomàs volia aconseguir a principis del segle XX, es fa material quasi un segle després, i amb el seu net com a director i màxim responsable d'aquest gran èxit. Octavi plasma els valors inculcats pel seu avi d'estima a la Lira. Treballa de dilluns a diumenge, i assegura que ho fa “amb les mateixes ganes i il·lusió que el primer dia”. Per això, podem afirmar que després d'iniciar-se com a músic a la Lira i de portar més de 25 anys al capdavant com a director, parlar d'Octavi Ruiz i de la Lira Ampostina, és parlar de vides comunes, paral·leles. En definitiva, són una mateixa vida.
(Aquest reportatge és un extracte de la redacció periodística presentada per l’autor el març del 2008 ). Juny 2009
8
LIRA
Escola de Música Proves CIMEBRE'09: Júlia Solà guanya el primer premi al Concurs d'Interpretació organitzat per l'AEMTE el passat dissabte 18 d'abril, a la categoria C (fins 12 anys), i Vicent Reverté, ex-alumne de La Lira i membre del quartet de trombons 'Trombonitzats' obtè el primer premi a la categoria E (fins 18 anys)
12è concurs de Dibuix i Redacció: 'L'ànima de la música'. Imatge de lliurament d'obsequis als primers, segons i tercers premis durant el concert de cloenda de la Setmana Cultural.
La Banda de l'Escola recrea la música que va acompanyar els jocs de carrer i els concerts de la plaça dels ampostins i ampostines de principi de segle XX. L'acte tanca un any de celebracions amb motiu del l'atorgament del títol de ciutat a la població durant el qual la Societat Musical ha participat en diverses iniciatives, entre les que cal esmentar l'espectacle 'Amposta, cent anys de ciutat i de música'. El Cor i la Banda de l'Escola són les dues seccions de l'Entitat que han tingut més protagonisme en els actes que la Comissió del Centenari ha organitzat durant ap de setmana del 23 al 24 de maig, Comissió de la que La Lira Ampostina forma part.
VII Trobada de les Escoles de Música de les Bandes del Montsià. El 9 de maig, al matí, en els diversos escenaris aixecats per La Unió Artística de Sant Jaume d'Enveja, han participat els grups intrumentals de saxofons, clarinets, flautes, metall i percussió de l'Escola de Música La Lira Ampostina. A la tarda, Agustí Roé ha dirigit la Banda de l'Escola en el concert organtizat amb motiu de la Trobada. Número 9
9
LIRA DES DE LA BANDA © Neus Torta Navarro Les hores d'estudi m'estan esgotant mentalment. He de canviar els registres de la meva activitat, sinó no ho podré superar. Clar que aviat arribaran les vacances de Setmana Santa, i em podré evadir d'aquesta pressió que me està angoixant. Després de les vicissituds dels darrers dies que han envoltat els ambients estudiantils, finalment he pogut tancar els apunts, fer la maleta i pujar al tren que em portarà a Amposta. Aquesta mateixa nit aniré a l'assaig, i per fi canviaré la dinàmica mental dels darrers dies. Les obligacions estudiantils no em permeten assistir als assajos setmanals, només alguns divendres, si arribo a temps i no estic molt cansada, puc anar-hi. L'assaig en aquests dies, actua en la meva persona com un bàlsam mental.
Estem assajant el Concert de Primavera, malgrat que intento concentrar-me, en les recomanacions d'Octavi, només ho aconsegueixo amb molta força de voluntat i dedicació. Es una temptació poder parlar amb els companys, fa massa dies que no ho puc fer, i m'han de posar al dia de totes les anècdotes. En els minuts previs a l'assaig, m'han explicat breument quatre coses, però cal ampliar la informació. Ara durant l'assaig no és el moment adequat, tal vegada si acabem aviat podrem fer la xerradeta. Però no pot ser així, els criteris perfeccionistes del Director li fan allargar l'assaig una estona més. Cal polir algunes petites qüestions. Ho entenc, però també tinc necessitat de parlar amb els companys, les relacions humanes, són també molt importants, però cal reconèixer que l'assaig és imprescindible per aconseguir un bon concert. Hi hauran més dies per poder dialogar amb als amics, així que amb certa recança continuo l'assaig.
Músics molta gent, això ens agrada i ens estimula. Mentre afinem els instruments i durant els minuts que Maite, la presentadora amb una dicció quasi perfecta llegeix els comentaris sobre la primera part, i abans que les llums de l'escenari ens enlluernin, busco amb la mirada els meus pares. No són al lloc de sempre, segur que hi són, però hi ha tanta gent que hauran hagut de canviar de seients. No tinc temps de trobar-los. El Director, amb el posat circumspecte que el caracteritza, dóna l'entrada al pasdoble, i cal concentrar-se en la partitura i en el compàs que marca Octavi. La segona peça d'aquesta nit té unes fortes reminiscències de jazz, i acompanyen la Banda quatre solistes. Els aplaudiments dels assistents demostren que ha agradat. Aquestes innovacions de la música contemporània, sempre tenen un cert grau de risc, però els espectadors ha valorat molt positivament la nostra interpretació. Durant el descans baixo al pati de butaques, per intercanviar unes paraules amb els meus pares. Han hagut de seure unes quantes files més al davant de l'acostumat. Són ells els qui m'han de cridar, al final puc departir una estona amb ells i comentar les incidències tot contestant a les preguntes que em formulen. Els deixo, necessito beure una mica d'aigua perquè tinc seca la gola, i la segona part començarà aviat. Aquesta nit el President dirigeix unes paraules als socis i simpatitzants per presentar el disc compacte d'una selecció dels concerts de la temporada Amposta de banda a banda de l'any passat. Crec sincerament que ha estat una bona mesura. Des de la vesant musical és interessant disposar d'un enregistrament d'interpretacions de bandes de qualitat i, des de la personal, es gratificant saber que el teu esforç individual i el bon fer col·lectiu de la Banda està recollit en un document sonor que es podrà gaudir a voluntat, i que queda per la posterioritat.
En arribar el dilluns tornem als assajos, ara seran tres dies seguits, per poder assolir els nivells que sabem que el públic espera i desitja de la nostra Banda. Em cal sopar ben aviat, perquè en arribar a l'assaig la digestió estigui prou avançada, i no em faci males passades a l'hora de compassar la respiració amb el ritme de la música. Abans, durant i després de l'assaig, compartim amb els amics les vivències dels darrers dies, i de les expectatives per alguns dies de vacances que per fi podrem gaudir desprès del concert. Ha arribat l'hora, són dos quarts d'onze, i la seriosa veu de Cisco, anuncia al públic 'senyores i senyors dintre de cinc minuts començarà el concent'. Ha estat una bona pensada aquest anunci, però potser, caldria acompanyar el tall de veu amb una música adient. Comencem a sortir a l'escenari, observem amb sorpresa que avui hi ha Juny 2009
10
LIRA Durant el descans, han enretirat el piano de cua i la bateria que presidia l'escenari. Cal que la Banda recuperi el protagonisme, i aquests instruments ocupaven una gran part de la meitat dreta de l'escenari. Ara ens han col·locat els micròfons d'ambient enmig de la Banda. Els tècnics de radiobanda.com ens estan enregistrant el concert, per oferir-lo per la seva cadena radiofònica via telemàtica. Gràcies als seus enregistraments ha esta possible gravar i comercialitzar el disc compacte de l'any 2008. Si no ens donen un exemplar a cada músic, haure de comprar-ne un per las meva col·lecció particular. De bell nou, després d'una entrada musical apareix Maite, per explicar el desenvolupament de la segona part, tot comentant per la història de la peça principal, de forma detallada i entenedora. Acabades les presentacions de l'entreacte, reprenem el concert amb una marxa mora, per donar pas tot seguit a la interpretació de les Festes Romanes. Mentre els meus dits es desplacen per sobre les claus del instrument, vaig resseguint els paisatges musicals, tot recordant les vacances passades a Roma. Sense poder evitar-ho, el meu pensament recorda els diferents llocs que el compositor intenta descriure amb les notes musicals. M'esforço per no perdre la concentració que exigeix la música, miro el Director que, amb seguretat, va donant l'entrada a cada instrument mentre dirigeix a tota la Banda. Segueixo les seves indicacions, llegeixo la partitura i quan correspon al meu paper, entro a tocar amb la serenitat que donen els anys d'experiència. Malgrat que ho intento, no puc aconseguir-ho. La meva imaginació segueix fent de les seves, fa un vol d'uns quants milers de quilòmetres, i quan la música descriu la Piazza Navona, em venen a la memòria aquells gelats gegantins que em delectava cruspir-me'ls, tot passejant per la plaça, admirant la seva majestuositat, plena a vessar de turistes i d'artistes que amenitzaven la tardanit d'aquell estiu. Però la música, és allí, al meu entorn, i em fa retornar, han estat uns instants d'evasió mental, però el rigor s'imposa. Recupero la deguda concentració. Continuo interpretant el meu paper, i em reincorporo en el moment que em correspon, per intentar mantenir la sonoritat musical i l'harmonia que s'espera de tots nosaltres.
Músics Arribat el final de la composició, escoltem amb satisfacció els aplaudiments dels assistents. El Director, mentre, va felicitant als companys que han tingut una participació destacada. Els fa aixecar perquè obtinguin el reconeixement del públic. Finalment ens aixequem tota la Banda per agrair el reconeixement que se'ns manifesta per part dels espectadors.
No es pot acabar el concert, sense tocar alguna de les peces que tothom sentim com nostres, avui la banda posada en peu com correspon interpretem musical i verbalment, l'himne de la Societat. Entre els entusiastes aplaudiments dels nostres familiars, i amics, ens enretirem de forma ordenada. Ha arribat el moment de netejar l'instrument, desmuntar-lo i guardar-lo en l'estoig. M'agrada dedicar tota l'estona necessària per aquests tasques, cal conservar-lo correctament, i això exigeix una atenció especial. Per cansada que estigui, o per presa que em donen els meus companys, ho faig d'una forma metòdica i acurada. Ja ha acabat el Concert de Primavera, ara podré anarme'n de vacances uns dies. Aquest dies de Setmana Santa, els dedicaré a fer turisme. Per uns dies m'oblidaré de llibres, estudis, música, deures i obligacions o si més no, ho intentaré. Necessito evadirme de responsabilitats. Divendres Sant, 10 d'abril de 2009
Número 9
11
La Banda de Música i el Cor La Lira Ampostina, dirigits per Octavi Ruiz, rememoren l'estrena de l'himne ‘Oh, Amposta', escrit l'any 1919 per D. Juan Suñé, professor de flauta de la banda municipal de Barcelona i fill d'Amposta . Que sapiguem, l’himne fou cantat per primera vegada a la Plaça de la Constitució per un cor format per a l'ocasió i dirigit pel mestre Josep Homs, la nit del 16 d'agost de 1928.
© Foto: Pau Bertomeu
Santa Cecília 2008 La imatge
Juny 2009
12
Músics
LIRA
començar, s'escolta una veu molt greu que ens indica que aviat començarà la intervenció musical. Cal felicitar © Fernando Torta Pons aquesta iniciativa que encara que no sigui una innovació, He d'admetre que des del primer moment em va agradar si més no, ens invita a para l'atenció cap a l'escenari, en el molt la denominació d'aquest concerts: “de banda a qual de seguida començaran a entrar els musics. banda”. Fou tot un encert la seva elecció. Per cada En el concert de la Banda d'Alcanar, la sortida ordenada persona pot tenir un significat diferent, i no sols això, en de tots els musics presagiava la participació a un cada moment pot tenir una connotació diversa. És per certamen de bandes, igual que La Lira ho va fer abans i exemple el present cas, la denominació d'aquest després d'Altea, i a tots ens va agradar. Ara sembla que comentari l'he titulat “des de l'altra banda”, per significar comencen a oblidar-se aquells aprenentatges que tan que durant el concert vaig entendre que s'establia un bona impressió ens van causar. pont de comunicació entre els músics i els espectadors. Ells estaven a la banda de l'escenari, i natros a l'altra L'escenari ens mostra una novetat, a la part esquerra hi banda, al pati de butaques. ha un piano de cua, i una bateria que el presideixen. Una lectura del díptic que hem recollit a l'entrada ens dóna la Possiblement la reobertura del nostre Pont Penjant, que resposta. En una de les peces, anomenada Concertango, s'ha efectuat aquests dies, i el corresponent passeig per participa un trio de jazz. Es tracta d'una novetat, ens observar les novetats va propiciar aquesta imatge quedem encuriosits pel que ens depararà aquesta mental d'un pont comunicatiu i sensitiu que s'establia proposta musical. Seguim llegint les explicacions que entre les dues parts. figuren en la informació facilitada, i ens assabentem del Aquest Dijous Sant, se'ns presentava un concert de la contingut del concert que La Lira ens oferirà aquesta nit. nostra Banda. En els darrers dies havíem tingut ocasió d'assistir a altres dos: el 28 de març, al de la Unió Musical Els músics s'han assegut als seus llocs. Hem vist la d'Ontinyent; i, el dia 4 d'abril, al de la Banda Municipal nostra filla que comença a preparar els papers al faristol. d'Alcanar. Però no estàvem saturats de música, a més Li fem un senyal perquè ens localitzi, però està massa ara li tocava a la nostra Banda, així que prou d'hora ens ocupada i no ens veu. Des del nou emplaçament no tenim gaire bona visualització per veure-la, però sabem que preparem per marxar cap a La Lira. esta allí. Hem vingut per escoltar el concert i veure la Com sempre arribem en uns quants minuts d'anticipació, interpretació que la Banda ens oferirà. Surt la volem triar el lloc per seure. La selecció dels seients no la presentadora, fa una lectura del contingut musical de la improvisem, ens cal una ubicació que tingui una visió primera part, i ens explica la biografia dels solistes que general de l'escenari, i ens permeti veure a la nostra filla. intervindran en la segona peça. Les seves intervencions En entrar a la sala ens trobem la primera sorpresa. Hi ha als concerts donen major solemnitat a l'acte. molta gent, els nostres seients habituals estan ocupats, així que ens cal avançar unes quantes files. Entre els coneguts que hi ha pel nostre entorn es comenta l'elevada assistència d'espectadors. Hi ha comentaris per tots els gustos i opinions. El que més èxit té és una motivació expressada en un cert to de pessimisme: “la crisi econòmica ha fet renunciar a moltes vacances, i com el concert és gratuït, la gent ha vingut a veure'l”. Segurament que no és certa aquesta afirmació, però ens permet reflexionar-hi. La situació econòmica en la qual estem immersos ens fa emetre judicis temeraris, però cal reconèixer que la sapiència popular de vegades al simplificar les qüestions que li preocupen, ironitza sobre els seus mateixos costums.
DES DE L'ALTRA BANDA
Des de que va començar el vuitè cicle de concerts del Amposta de Banda a Banda, cinc minuts abans de L’elecció de Cindy Crawford
Número 9
13
LIRA No pretenc ser tant agosarat, d'intentar fer una anàlisi musical o interpretativa. He de reconèixer que no tinc suficient sensibilitat musical per a ni tan sols opinar del que he escoltat. Assisteixo als concerts perquè m'agrada escoltar la nostra Banda en general i la meva filla en particular, però això no em justifica per parlar de quelcom que no entenc. Havent sentit i escoltat la peça, puc opinar si a mi m'ha agradat o no i si, al meu entendre, ho han fet més o menys bé, però m'abstindré d'expressarho en veu alta. De la mateixa manera que, després d'assistir a les obres del cicle de teatre, considero que malgrat que els actors hagin pogut tenir una gran intervenció professional, hi hagut vegades que l'obra no m'ha satisfet, bé per la temàtica, bé per la manera de presentar-ho, inclòs per la versió que ens han ofert, aplaudeixo els actors pel seu esforç i dedicació, però surto de la sala amb una certa decepció. De vegades la peça musical seleccionada pot tenir unes grans virtuts musicals, però si l'harmonia del conjunt no m'arriba, encara que la Banda s'esforci, i ho faci bé, em quedo descontent. Això en va succeir tant amb el pasdoble com en la marxa mora, simplement m'esperava una altra cosa del que havia escoltat. Un altra cosa van ser les dues peces principals de cadascuna de les dues parts, si més no va ésser el que a mi, personalment, des de l'altra banda, em van semblar. En llegir el títol de la peça C o r c e n ta n g o , amb el meu pobre bagatge musical vaig intuir que es tractaria d'una composició en l a q u a l predominaria els registres propis del tango, però res més lluny de la realitat, es tractava d'una barreja d'estils que, al meu entendre, l'autor n o v a aconseguir la fusió que pretenia. Una cosa eren els solistes amb la seva música de jazz (que ho varen fer molt bé), i l'altra era la música, que no lligava, malgrat els esforços de interpretació de la banda, segurament és que jo no n'entenc. Respecte del poema simfònic Festes Romanes, hi ha tres qüestions que durant els minuts que va durar la seva interpretació, van copsar la meva atenció. Malgrat que la composició constava de quatre temps, no va haver-hi cap interrupció entre elles; es van succeir de forma continuada, i no vaig saber notar el pas d'una a l'altra. Des de la meva ubicació puc observar com el Director va llegint la partitura per dirigir els seus músics. En aquest cas, els papers no tenien les mides normals. Es tractava d'un llibret de reduïdes dimensions, la qual
Músics ritme molt accelerat. A més l'energia del moviments dels seus braços al marcar el compàs, feia moure les pàgines involuntàriament, la qual cosa li obligava a prestar una atenció suplementària a la lectura de les notes musicals. La interpretació de la Banda em va mantenir entretingut intentar cercar els diferents passatges musicals i les seves relacions amb el text que figurava en díptic que havien recollit a l'entrada. No ho vaig aconseguir. No vaig saber trobar ni identificar cap dels llocs que títol preconitzava i el text emfatitzava. S'havia acabat el concert. Bé, feia falta l'acostumat comiat, en aquesta ocasió va ser el nostre himne. Reconec que no sé la lletra i admiro alguns dels espectadors que si la coneixen i acompanyen a la Banda. De vegades, en la contraportada del díptic hi figurava i llavors podies seguir-la amb més entusiasme que eficàcia, però et feia sentir partícip durant uns pocs minuts. Varem sortir de la sala contents i satisfets, en línies generals. Havia estat un bon concert en línia amb les participacions de la resta de bandes que ens visiten durant la Temporada, amb una trajectòria de reconeguda vàlua. La nostra Banda està a l'alçada de les bandes valencianes, la qual cosa ens omple de satisfacció. La il·lusió i esforç que posen els nostres músics, ens permet seguir en l'elit musical, i que duri. Nosaltres, com a espectadors, també recolzem amb la nostra presència -aquella nit es va confirmar- el nivell d'excel·lència de la nostra Lira. Setmana Santa 2009
• XXII Classes magistrals de l'Escola dedicades a la flauta travessera Del 1 al 5 de juliol (matí i tarda), 30 hores. Impartides per Olga Lluch Pio, professora del conservatori professional municipal de música Mestre Feliu de Benicarló (Castelló). Incripcions: C/ Francesc Casanovas, 44 (Amposta) Telèfon: 977 70 10 04 a/e: laliraampostina@telefonica.net
Juny 2009
14
LIRA
Ha estat notícia • Taller de moviment i creativitat per a adults Professora: Sarah Waller 25 d'abril del 2009 (6 hores) Auditori de l'escola de música La Lira Ampostina. Organitza: La Barraca del Músic i l'Aula de Música Moderna de l'escola La Lira Ampostina.
Celebrat el Curs de pedals i multiefectes amb Pablo Díaz. Curs de ritmes afro-cubans. Projecte Sota el mestratge de Pablo Díaz (guitarra), el curs ha estat organitzat per l'associació 'La Barraca del Músic' i l'Aula de Música Moderna de La Lira Ampostina i va dur-se a terme el passat dissabte 7 de març, a l'aula de música moderna de l'Escola.
d'Actuacions del Pla Educatiu d'Entorn 20082009. Es tracta d'un curs de 10 h. dedicat a la percussió llatina, en concret als instruments i ritmes afro-cubans. El professor escollit ha estat Ricardo Sierra. L'objectiu del curs és l’apropament cultural dintre de la nostra societat multicultural.
L'Orquestra Simfònica de Galícia estrena l'«Angelus novus» del músic ampostí Antoni Sebastià. Actualment professor del conservatori de música de la Diputació de Tarragona en l'especialitat d'harmonia i composició, Antoni Sebastià es va formar primer a la Lira Ampostina. Antoni Sebastià (dreta) amb el director de l'Orquestra Simfònica de Galícia, moments abans de la preestrena. Foto: EL PUNT.
Número 9
15
LIRA
‘Els
socis i sòcies de La Lira aproven constituir la fundació privada de l'escola de música La Lira Ampostina.
La Junta informa Pel que fa a la gestió, tot i que el patronat que es posa al capdavant de la Fundació no és, per definició, un òrgan de govern democràtic, la fórmula escollida per a la seva constitució permet que sigui l'assemblea de socis i sòcies, òrgan sobirà de la societat musical La Lira Ampostina qui, de manera democràtica, esculli una part dels patrons i el president de l'òrgan de govern càrrec que ostentarà el propi president de La Lira Ampostina amb caràcter vitalici. Seran aquests patrons fundacionals els qui, més endavant, nomenin la resta de components del Patronat. Aquests patrons poden ser persones físiques o jurídiques, punt aquest que facilita l'entrada al Patronat d'empreses.
Durant la mateixa sessió es van aprovar també els estatuts de la nova Fundació, consultables a través del web de la Societat a internet, així com un esborrany de l'escriptura pública de constitució de R e u n i t s e n a s s e m b l e a g e n e r a l la Fundació.
extraordinària, els associats van aprovar també iniciar els tràmits per declarat l'Entitat d'utilitat pública, al temps que votaven positivament a la modificació i adaptació dels estatuts socials al codi civil català. El passat 8 de març, els 739 associats a l'Entitat van estar convocats a l'assemblea general ordinària anual, al temps que se'ls anunciava la celebració d'una sessió extraordinària per mitjà de la qual els assembleistes estaven cridats a decidir el futur immediat de l'Escola de Música.
Per una altra banda, la junta directiva de la societat musical La Lira Ampostina va presentar a l'Assemblea la proposta de declarar la societat musical La Lira Ampostina d'utilitat pública donat l'avantatjós règim fiscal que la Llei 49/2002 de 23 de desembre suposa per a les entitats sense afany de lucre, com La Lira, i els incentius fiscals al mecenatge. Aprovada per l'Assemblea la sol·licitud de declaració, aquesta -juntament amb el necessari expedient- seran presentats a la Generalitat per a què, i a demanda d'aquest ens, el Ministeri d'Interior aprovi la petició.
Finalment, i un cop haver-se adaptat a la nova Llei d'Associacions, La Lira s'adapta també al codi civil La constitució de la Fundació suposa un nou i català a través de la modificació i adaptació dels decidit pas cap a l'assoliment de l'autonomia estatuts de la Societat Musical. econòmica de l'Escola de Música, alhora que s'aconsegueix mantenir la dependència de la Han passat més de noranta anys des de què la Societat. Amb personalitat jurídica pròpia, la societat musical La Lira Ampostina, imposant-se fundació serà una entitat sense ànim de lucre que immensos sacrificis, dotés Amposta d'una banda i tindrà el patrimoni i els recursos obtinguts afectats cor dignes de la ciutat amb la contractació per a de forma permanent a la realització de les finalitats dirigir-la del jove i expert professor de música de d'interès general previstes en els seus estatuts, Tortosa, D. Federico Zaragoza. El 1918, l'Entitat feia totes elles relacionades amb l'ensenyament i ja gestions per a adquirir un orgue amb el que l'aprenentatge de la música. Com a patrimoni donar classes gratuïtes als socis i als seus fills. fundacional, s'ha decidit que l'edifici de l'Escola de Música formi part de la nova fundació, tot i que en Fa només dues dècades, i sota la direcció d'Octavi cas de dissolució, l'immoble segregat passarà Ruiz, l'Escola de Música es preparava per a novament a mans de la Societat Musical. incorporar nou professorat especialista, molts uir a
Juny 2009
16
LIRA d'ells formats al si de la mateixa Societat. Aquesta mesura va contribuir a la millora de la qualitat de la formació musical impartida i influí decisivament en el funcionament i millors resultats de la banda de música.
La Junta informa Aquest treball ha de continuar ara dotant l'Escola de Música de la necessària autonomia financera per tal que Amposta continuï essent, en paraules del senyor José Callarisa, 'pedrera inexhaurible de la cultura musical'.
Número 9
17
LIRA
La Junta informa Distribuci贸 percentual de les activitats realitzades d'acord proced猫ncia
19%
Actuacions de seccions internes de la Societat Actuacions de persones i grups convidats
81%
Distribuci贸 temporal de les activitats culturals realitzades durant el 2008 18 16
% sobre el total
14 12 10 8 6 4 2 0 Gener
Febrer
Mar莽
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Juny 2009
18
LIRA
Amposta de Banda a Banda Juan-Gonzalo Gómez Deval, al capdavant de la banda de música del CMI Santa Cecília de Puçol, posa en marxa la 8a temporada de concerts ‘Amposta de Banda a Banda’. Juan Andrés González Trachiner, solista al Concert per a trombó i banda de Launy Grondhal. Durant el concert, els músics de Puçol van interpretar Astrofísica, obra composada per González Deval i peça obligada al Certamen de Cullera d’enguany, competició en la que té previst participar la banda de música del CIM Santa Cecília. Camí de la participació al Certamen de la Diputació de València, la Banda de música del Centre Artístic de Moncada fa realitat el segon concert de la Temporada. La bona assistència de públic confirma l'avinentesa del canvi d'hora dels concerts de l'Amposta de Banda a Banda d'enguany. La música d'Ontinyent per a Catalunya i aquella que ha estat escrita pels compositors d'Ontinyent que han viscut a Catalunya dibuixa el concert que la Banda de la Unió Artística Musical de la ciutat llevantina ofereix al públic ampostí amb motiu de la seva participació al 'Amposta de Banda a Banda’ Estrena a Catalunya de 'Concertango' obra de Luís Serrano Alarcón. El Concert de Primavera de La Lira Ampostina va servir per unir un grup simfònic clàssic i combinar-lo amb un trío de jazz (piano, baix i bateria). Sobre aquests dos grups, el saxo alto solista va erigir-se com a absolut protagonista.
© Foto: Ramon Poca
La batuta d'Octavi Ruiz va aconseguir fusionar el magnífic treball fet per la Banda amb la tècnica i sentiment d'un quartet de luxe: el piano de Jordi Grisó, el contrabaix de Quique Pellicer, la bateria de David Maymó i el saxofon alt d'Agustí Roé.
Número 9
19