Revista Lira, núm. 5

Revista de la societat musical La Lira Ampostina

LIRA digital

NĂşmero 5 Juny 2007

Els colors de la mĂşsica

LIRAdigital

Presentació

Presentació

2 Banda de Música

3 Escola de Música

6 Vivències

9 La imatge

11 Cor la Lira Ampostina

13 Parlen de La Lira

16 Músics

17 Destaquem

18 La Junta informa

19 Sabíeu que...

F

a uns quants anys que les societat musicals sense ànim de lucre estem treballant per poder obtenir els mateixos ajuts econòmics del departament d’Educació que les escoles municipals de música. Sempre havíem cregut que la única solució era la de cedir les escoles a l’Ajuntament, és a dir, municipalitzar-les. Tanmateix, sabem que hi ha altres solucions que altres comarques i comunitats autònomes ja estan aplicant.

Municipalitzar les escoles de música d’Amposta hauria significat la desaparició de dues escoles que fa més de noranta anys imparteixen estudis musicals al nostre poble, tal i com les entenem ara.

Durant aquests últims mesos, en tots els representants polítics de la nostra ciutat hem vist aparèixer la voluntat de trobar una solució alternativa per aquesta problemàtica. Ens alegra veure que, cadascú a la seva manera, ha invertit una mica del seu temps per intentar ajudar les nostres escoles.

No voldria acabar sense donar les gràcies a Joan Mª Roig pel recolzament que ens ha donat, per la il·lusició que ha posat en tots els projectes que hem compartit i per la seva sensibilitat per la música de banda. La Lira Ampostina vol agrair-li tots aquests anys de treball per la nostra Societat.

Em queda donar gràcies a tots els professors de l’Escola per la col·laboració en la 10ª setmana cultural que hem celebrat, alhora que felicitar-los per l’èxit que ha tingut.

Javier Escrihuela, President de la societat musical La Lira Ampostina

Edita: Societat musical La Lira Ampostina; Av. Sta. Bàrbara, 35 Tel. 977 70 10 04; Fax. 977 7062 25 E-mail: laliraampostina@telefonica.net; http://www.laliraampostina.com/ Director: Javier Escrihuela.

Consell de redacció: Cebrià Forcada, Emilio Miralles, Marita Montañés, Manolita Plazas, Núria Ruiz, Octavi Ruiz.

Dipòsit legal: T-1447/2004 Imprimeix: Impremta D.G. Salvadó S.L. La revista Lira vol que totes aquelles persones interessades participin en qualsevol de les seccions. Els escrits han d’anar acompanyats de nom i cognoms, adreça i telèfon de contacte i número de DNI. Els interessats poden fer arribar l’escrit a la Societat Musical a través del les adreces més amunt esmentades.

Juny 2007

2

LIRAdigital

La Lira Ampostina ha reunit les millors agrupacions musicals a la sisena edició del 'Amposta de Banda a Banda’ L'actuació de la banda simfònica del conservatori superior de música de Castelló dirigida per Salvador Sebastià López va iniciar la sisena temporada de concerts 'Amposta de Banda a Banda', el passat 27 de gener. L'objectiu ha estat portar a la ciutat bandes que juguen 'a primera' en el panorama musical, tant pel que fa a la seva tradició com a la qualitat dels seus músics i a la de les batutes que les dirigeixen . 'Busquem entre les bandes que han guanyat primers premis als certàmens i als concursos que es convoquen a la comunitat Valenciana', explicava Octavi Ruiz, director de la banda de música la Lira Ampostina.

'Tenim l'oportunitat de conèixer com sonen aquests primers premis', afegia.

Banda de Música La Lira Ampostina va actuar el Dijous Sant, com és habitual. Va ser aquest un concert d'estrena. En primer lloc, la del passa-carrers de concert 'El meu avi', composició que la Societat va encomanar al mestre Ferrer Ferran amb motiu de la celebració dels 25 anys d'Octavi al capdavant de la Banda. I un parell d'estrenes més de la mà de dos amics de la Lira. Tomàs Simón presentava 'El miracle de Mohcine', fantasia per a saxofon alt on Simón actuava com a solista; i, 'Simfonejant' peça amb tres temps escrita per Jordi Grisó. Un any més, el mestre Ventas va oferir a la Banda una nova composició. En aquesta ocasió es tractava de l'arrenjament d'una obra d'Heitor Villa-Lobos, 'Bachianas brasileiras núm. 1'.

Tot plegat, la banda de música de la Lira Ampostina ha mirat de deixar les terres de l'Ebre a l'alçada de les Bandes que ens han visitat amb motiu d'aquesta nova temporada de concerts.

El 24 de febrer va ser el torn de la societat musical d'Alboraia, dirigida per Miquel Vidagany Gil. Esmentar la intervenció de Pau Gil Costes, professor de piano al conservatori de València, com a solista a ‘Rhapsody in blue’ de George Gershwin.

La banda simfònica de l'ateneu cultural de Cullera va actuar el 31 de març, sota la batuta de Vicente Soler Solano. Aquest concert va comptar amb l'assistència d'un convidat de luxe, el compositor Rafel Talens, dues peces escrites pel qual van ser interpretades per la banda valenciana.

El 26 de maig, Llorenç Mendoza va conduir la banda simfònica de la Unió Musical Uteliana. Mendoza substitueix Frank de Vuyst al capdavant de la formació musical valenciana.

Número 5

3

LIRAdigital

Banda de Música

A la columna de l’esquerra, i de dalt a baix, Salvador Sebastià, director de la Banda del Conservatori de Castelló; els mestres Adolf Ventas i Rafel Talens amb les seves acompanyants; i la banda simfònica de la unió musical d’Utiel.

A la columna de la dreta, Pau Gil Costes al piano en un moment de la interpretació de ‘Rhapsody in blue’, de G. Gershwin, acompanyat per la Banda d’Alboràia, i Vicent Soler Solano al capdavant de la Banda de Cullera. I a baix, la Lira.

Juny 2007

4

Banda de Música

LIRAdigital

La Lira Ampostina estrena l''Arca de Noé' davant els representants culturals europeus Enregistrat per Catalunya Radio, el concert va ser emès al programa Els concerts de Catalunya Música, el passat 30 de maig.

Enguany, el concert de Santa Cecília que ofereix la Banda de Música dirigida per Octavi Ruiz i Gisbert va prendre un to més solemne amb l'estrena de les dues peces simfòniques escrites per a orquestra de vent i percussió, guanyadores al Concurs Internacional de Composició de Música per a Banda Adolf Ventas Amposta 2006. Entre el públic assistent a l'estrena, esmentar la presència de diversos representants de Berlín, Lisboa i Tessalònica, capitals culturals europees el 1988, el 1994 i el 1997 respectivament. Tots ells van poden presenciar com Joan Mª Roig i Xavier Tudela, president de l'Oficina Capital Cultural Catalana, lliuraven el primer premi a Óscar Navarro (a la foto), i un accèssit a Enrique Hernandis, autor de l'obra 'Tirant lo Blanch'.

La societat musical la Lira Ampostina va voler que la cerimònia de premis tingués la

rellevància que la qualitat de les obres mereixia. Per tal donar a conèixer el perfil dels compositors guardonats i la descripció de les obres que es van poder escoltar al concert, l'Entitat va preparar diversos àudiovisuals.

L'excepcional qualitat tècnica de les peces premiades ha acomplert l'objectiu que es va fixar la Lira Ampostina a l'hora de convocar el Concurs. La Societat aposta de manera decidida per la continuïtat d'aquest certamen i és el desig de la Lira poder estrenar les obres premiades a la segona edició del Concurs de Composició Adolf Ventas, al concert de primavera del 2008.

L

a Lira Ampostina ha rebut la menció d'honor en la 10a edició dels Premis Qualitat Ebrenca que els Amics i Amigues de l'Ebre atorguen cada any.

Aquests Premis distingeixen la Qualitat en diferents àmbits, circumscrits, això si, a les terres de l'Ebre catalanes. Entre aquests àmbits hi ha el de la cultura. En l'edició d'aquest any, la societat musical la Lira Ampostina ha rebut la distinció pel seu servei a la cultura de les nostres terres. 'Qualitat Ebrenca' es basa en la qualitat dels productes i dels serveis oferts per l'entitat premiada, en la innovació i la creativitat, i en el respecte a les persones i al medi ambient.

Joan Gavaldà, vice-president de la societat musical la Lira Ampostina mostra el guardó.

A l'acte, celebrat el passat 2 de desembre al Parador de Tortosa, van assistir importants personalitats polítiques i empresarials.

Número 5

5

LIRAdigital

Escola de Música

Formació instrumental: audicions a càrrec de l’alumnat de l’Escola. Segon trimestre, curs 2006-07.

(Acompanyament al piano: Manel Hierro)

Aula de metall. Professorat: Esther García, Roger Rodríguez i Santi Ruiz.

Aula de guitarra. Professorat: Carles Casoliva i Xavi Forné.

Aula de piano. Professora: Olga Luna.

Aula de clarinet. Professor: Octavi Ruiz.

Aula de corda. Professorat: Albert Batalla, Nàiade Martínez i Laura Ortega.

Aula de flauta travessera i oboè.

Professorat: Mercè Falcó i Déborah Tomàs.

LIRAdigital

Escola de Música

L’aula més moderna de la Lira

L

’aula de Música Moderna va néixer fa uns quants anys gràcies a un curs de formació laboral que va concedir el departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb l'ajuntament d'Amposta i Caixa Tarragona. Avui, l'Aula ofereix continguts d'iniciació a l'instrument (baix Quique Pellicer, guitarra Pablo Díaz, piano Miquel Àngel Zaragoza, bateria Óscar, metalls/vent Josep Domingo, Dudu, i veu Anna Chivas), de llenguatge musical i d’harmonia.

El tipus d'alumnat que assisteix a l'Aula és divers, des d'aquell qui només bé a 'tocar una estona' a d'altres que tenen la música com a projecte de futur i que volen tirar endavant. En la majoria d'instruments de l'Aula, per cada noia hi ha set o vuit nois. 'És un fet cultural', sentencia Anna Chivas qui constata que a la seva classe de cant la proporció arriba al 6070% de les matrícules a favor de les fèmines.

L'aula de Música Moderna estudia dur a terme un curs d'informàtica aplicada a sistemes de gravació en Cubase. Cubase és un programa d'edició, enregistrament i producció d'àudio que permet treballar un tema musical des de la concepció de la idea fins a l'obtenció del CD. La creació suposa una feina, un seguit de processos que cal aprendre (com obrir el programa, com interactuar amb ell, etc.)

Hores d'ara es fan classes d'iniciació a Cubase amb un grup d'alumnes prou important. Es pretén, però, vertebrar la proposta d'un curs d'aprofundiment dintre l'oferta general de l'Escola i així poder obtenir recolzament per a l'adquisició de material, contractació de professorat, etc.

Els responsables de l'Aula somien anar encara més lluny. A partir de Setmana Santa es faran combos, és a dir, unió de músics per a tocar. 'A la Lira hi ha la possibilitat d'aprofitar els professors, la Banda i la ment oberta del Director, Octavi Ruiz, per a tirar endavant projectes de col·laboració entre l'Aula i la Banda', afirma Quique Pellicer. Tot plegat s'ha d'arribar a una estructura amb la que s'ofereixi un sistema de treball que permeti l'entrada a estudis de més grau.

Entre les idees per a un futur hi ha també la d'organitzar una big band o altres formacions més reduïdes compostes per tres o quatre músics de la Banda que interpretin música Dixie. El vincle amb la Banda pot trobar-se a través del metall amb formacions de dixie o combos de quatre metalls (tuba, trombó...) Això significa organitzar clínics o trobades amb la gent de la Banda, a l'estil de les incursions fetes l'any passat durant la setmana cultural de l'Escola, realitzades amb l'objectiu d'ensenyar, mostrar el que es fa i, a poc a poc, anar configurant una oferta complementària a la de la Banda. 'Per això el curs d'enregistrament és important, perquè proporciona un acabat, un producte que reflexa el treball realitzat', conclou Pellicer.

Número 5

7

LIRAdigital

Escola de MĂşsica

Juny 2007

8

LIRAdigital

Anna Chiva

C

om a professora de cant modern, Anna Chiva està a l'aula de Música Moderna des de quan va obrir.

Anna va començar els seus estudis a Taller de Músics, a Barcelona, on va cursar solfeig, cant i harmonia. Paral·lelament, i de manera regular, Anna visitava una professora de cant per a treballar la tècnica. Cadascun dels professors de cant modern que ha tingut li ha ensenyat diferents aspectes del cant (el frasseig, la improvisació,...), però sempre orientats al jazz. Deixeble d'Anna Finger, Chiva aplica les propostes de la voice craft.

Tot plegat, Anna ha aconseguit una doble formació, clàssica i moderna, que l'ha ajudat en la seva tasca pedagògica, en la que treballa tant la veu clàssica, com el cant modern.

'Tothom pot cantar', considera la professora.

'Hi ha gent que d'entrada té dificultats rítmiques i els costa trobar la pulsació de la peça, però qui té musicalitat l'expressa de ben petit; pot detectar-se ja en xiquets molt pertits, amb cinc o sis anys, per exemple'.

Anna considera que és important el treball fet a casa: 'avui, malauradament, no es canta a totes les cases', afirma. És sabut que moltes persones adquireixen una tècnica per imitació, com abans feien la gent de color o els gitanos. Aquest és un fet cultural, no fisiològic. 'En canvi, hi ha músics que aprenen la tècnica del flamenc amb trenta anys, i se n'han sortit', ens diu Anna.

Anna procura que el dia a dia a l'aula sigui molt dinàmic. A principi de curs fa una planificació dels continguts. Hi ha alumnes que porten quatre o cinc anys amb ella, altres només un. Això vol dir que el programa s'ha d'adaptar a cadascú. De tota manera, el primer que cal fer és preparar el cos, 'de vegades la gent arriba nerviosa a classe', explica; després, la tècnica vocal per escalfar la veu i treballar l'afinació. Finalment es canta. Hi ha, però, classes que es dediquen a temes concrets com, per exemple, la preparació per a sortir a l'escenari.

Vivències Quan una persona sap solfeig, poden treballar-se estàndars del jazz.

Amb el programa informàtic Van in a box es poden transportar els acords d'aquests clàssics al to i al ritme que convingui treballar: swing, latin ballade, vosa nova, etc. Si el que interessa és fer un tema nou, es poden introduir els acords. Això permet estimular la part creativa del cant.

Tanmateix, la majoria de l'alumnat no llegeix solfa, la qual cosa obliga a treballar amb una base de karaoke; i, en conseqüència, imiten.

Llavors, una part de la feina d'Anna és que cada alumne trobi i reconegui la seva veu, tot treballant amb els temes de cantants que tenen una veu semblant a la de l'alumne en qüestió. Altres factors a tenir en compte a l'hora de treballar un estil musical o un altre són el caràcter de la persona i l'edat.

Sobre els programes de reality show basats en el cant que corren per les cadenes de televisió, Anna creu que el tema de 'venda del producte' té un pes excessiu que distorsiona la realitat i hipoteca el futur artístic dels guanyadors. A l'hora, afegeix, la preponderància d'aquest tipus de programes orientats a un perfil de cantant determinat evita que els joves puguin tenir altres referents. Per a Anna, un bon cantant no depèn només de tenir o no una gran veu, amb molts matisos o un registre ampli, 'per a mi va més en funció de la capacitat de comunicació que tu tinguis, de la capacitat d'expressió'. Anna intenta que aquest altre component aflori a l'Aula. Quan un alumne arriba el que vol és cantar com algun famós.

A poc a poc, especialment els més joves, van

Número 5

9

Vivències

LIRAdigital entenent i demanen altres coses.

Alguns dels alumnes d'Anna són mestres. Els estudis diuen que el 45% dels docents tenen problemes de veu i, d'aquests, un 55% són mestres d'educació infantil. 'Venen a treballar diferents aspectes relacionats amb la dicció i amb la higiene de la veu, però també a buscar recursos que després poden aplicar a les seves pròpies aules', ens comenta. Una altra part de l'alumnat té en el cant un projecte de futur i un altra part, encara, acudeix pel plaer de cantar.

Com a projectes, Anna veu la possibilitat de fer combos de veu Amb instruments, però cal tenir en compte els diferents nivells que hi pots trobar. També estudia la possibilitat d'oferir master class per a l'alumnat de l'Aula.

E

nhorabona a l’alumnat que el passat curs van acabar els estudis de Grau Elemental: Ferran Accensi Sales.

Keila García Pitarch.

Bernat Miralles Pérez.

Marta Roca Valmaña.

Aitor Ruano Miralles.

Joan Vidal Also.

Juny 2007

10

LIRAdigital

Murillo, 13 路 AMPOSTA Tel./Fax.: 977 70 48 78

La imatge

Murillo, 13 路 AMPOSTA Tel./Fax.: 977 70 48 78

N煤mero 5

11

LIRAdigital

Murillo, 13 路 AMPOSTA Tel./Fax.: 977 70 48 78

La imatge: 10a setmana cultural

Murillo, 13 路 AMPOSTA Tel./Fax.: 977 70 48 78

N煤mero 5

12

Cor la Lira Ampostina

LIRAdigital

El cor la Lira Ampostina celebra el cinquè aniversari amb un concert al teatreauditori de la Societat.

enguany, com a novetat, hem pogut inscriure'ns al catàleg de Programacions Culturals que ofereix la diputació de

El cant és la primera manifestació musical de l'ésser humà; qui canta és l'instrument: l'intèrpret emet la veu i el propi cos és la caixa de ressonància. Els cantaires no depenem de cap element extern per a transmetre el sentiment, la musicalitat. Quan cantem estem expressant-nos i intentant comunicar als altres les nostres sensacions.

Aquesta és la màgia de la música, sempre viva, canviant i mai estàtica.

L'oferta coral de la nostra Societat no és nova. L'any 1919 el mestre Sunyé composà el primer himne de l'Entitat amb lletra i música. Una foto ja històrica ens recorda l'estrena del pasdoble 'la Lira Ampostina', a càrrec de la Banda de Música i del primer Cor creat pel mestre Francesc Zaragoza.

Malauradament, la guerra va acabar amb aquesta i amb moltes altres iniciatives.

La voluntat de les persones, però, és ferma.

L'any 1963 és testimoni de la presentació en públic de l'orfeó 'els Ocells del Montsià', agrupació coral creada per l'Entitat amb l'objectiu de tornar a sentir, encara en plena dictadura, les cançons típiques catalanes.

El tercer cor arriba la primavera del 2002.

Tretze cantaires amb ganes de cantar i de treballar es comprometen col·lectivament amb la seva directora per arribar a una meta, sense més retribució que la pròpia satisfacció. De la mà de Núria Francino, inicien el seu repertori amb composicions senzilles, i la il·lusió i el treball, tant individual Com a col·lectiu, els ajuden a anar explorant diferents tipus de música i a assolir les metes que es proposen.

L’elecció de Cindy Crawford

Avui, el cor la Lira Ampostina s'ha consolidat com una oferta coralística més a la nostra ciutat. Som més d'una trentena de cantaires repartits entre les cordes de soprà, contralt, tenor i baix. La formació és membre de la Federació Catalana d'Entitats Corals i

Tarragona als Ajuntaments.

Juny 2007

13

LIRAdigital

Amb motiu del nostre cinquè aniversari i volent agrair el suport incondicional que, any rera any tots vostès ens han brindat, vam preparar un concert per mitjà del qual vam fer un petit viatge pels darrers cinc anys, recordant aquelles peces que han contribuït a dibuixar la història musical del Cor: la primera ts per tal de no perdre l'afinació; les primeres incursions al món dels idiomes, mai fàcils; la primera sortida al carrer interpretant una bonica i coneguda havanera; el primer 'bolo' a Sant Jaume d'Enveja amb motiu de la celebració del 25è aniversari de l'Artística; les trobades amb corals germanes; la celebració de l'any Mozart; i, no podria ésser d'altra manera, el sentit homenatge a un gran músic que recentment ens ha deixat, Diego Ramon Lluc, d'Algemesí.

Cor la Lira Ampostina

cançó assajada; els primers intents d'interpretar cançons a veus que calia mantenir amb instruments per tal de no perdre l'afinació; les primeres incursions al món dels idiomes, mai fàcils; la primera sortida al carrer interpretant una bonica i coneguda havanera; el primer 'bolo' a Sant Jaume d'Enveja amb motiu de la celebració del 25è aniversari de l'Artística; les trobades amb corals germanes; la celebració de l'any Mozart; i, no podria ésser d'altra manera, el sentit homenatge a un gran músic que recentment ens ha deixat, Diego Ramon Lluc, d'Algemesí.

Tot va començar el 7 de juliol del l'any 2002 amb el concert de presentació del Cor, ho recorden...?

Dues imatges del darrrer concert del Cor la Lira Ampostina, amb motiu de la 10a setmana cultural, en el que va interpretar tres peces amb acompanyament de l’orquestra de corda de l’Escola.

Número 5

14

LIRAdigital

Parlen de La Lira del quefer diari i per a què diversos professionals de la música ofereixin el seu saber fer als més de set cent socis de l'Entitat i a la ciutadania. És per això que els auditoris s'emplacen sovint a l'aire lliure.

L'alumnat de la Lira omple de música els carrers d'Amposta Que el de dins surti a fora i que els de fora entrin a l'Escola és la idea que sustenta la setmana cultural de la Lira Ampostina que, del 27 d'abril al 5 de maig, arriba ja a la seva desena edició.

Els més de dos-cents alumnes de la Lira Ampostina van omplir de música la tarda del diumenge. La parada d'autobús, l'exterior de l'hospital 'Pere Mata', el Museu Comarcal del Montsià, el Mercat Municipal i moltes altres places i carrers d'Amposta van esdevenir les aules i els passadissos d'una escola de música 'virtual'. Les aules de percussió, saxo, cant coral, metall, clarinet, flauta i oboè, corda i piano van ocupar els espais més simbòlics de la capital del Montsià, al temps que s'anava constituint la banda que -en acabar el recorregut- va interpretar un últim pas-doble que anunciava el final de les 'classes'.

L'alumnat va marxar pels carrers i les avingudes de la ciutat comptant en tot moment amb la complicitat dels seus habitants que, en sentir els acords de 'El pont damunt de l'Ebre' (adaptació de la banda sonora de la pel·lícula de D. Lean, 'El pont sobre el riu Kwait'), sortien als balcons i a les terrasses per gaudir de l'espectacle.

Enguany, la Lira Ampostina ha pogut comptar amb la col·laboració del conservatori de la Diputació de Tarragona i del conservatori superior de música 'Salvador Seguí' de Castelló, a més de la participació de l'aula de clarinets de l'escola de música 'Ciutat de Benicarló' i de l'Orquestra de Joves Acordionistes dels Pallars. Una interessant oferta a la qual cal unir les actuacions dels combos de música moderna de l'Escola de la Lira Ampostina, les intervencions de les orquestres de corda i de guitarres, els concerts de les Bandes, i l'audició del Cor la Lira Ampostina que, aquest any, celebra el seu cinquè aniversari.

Coincidint amb l'organització de la Setmana Cultural, la Lira Ampostina ha convocat una nova edició del seu concurs de Redacció i Dibuix que en aquesta ocasió, i sota el lema 'els colors de la música', ha comptat amb la participació de l'alumnat d'educació primària de les escoles d'Amposta, l'Ametlla de Mar i els Freginals.

La setmana cultural de la Lira Ampostina és una bona ocasió perquè l'alumnat i el professorat de l'Escola exhibeixi una mostra Juny 2007

15

Músics

LIRAdigital

L'Orquestra de Joves Acordionistes del Pallars Sobirà tanca la Setmana Cultural de la Lira Ampostina La Banda de l'Escola té previst tornar la visita el proper mes de juliol per tal de donar a conèixer els instruments de vent al Pallars.

L'Orquestra de Joves Acordionistes va ser fundada per Josep Colom fa ara deu anys, amb la intenció d'unir els estudiants d'acordió i fer un treball conjunt. La idea va ser un èxit i una motivació des de l'inici, a l'hora que s'ha aconseguit recuperar aquest instrument i la música tradicional del Pirineu i de la comarca del Pallars Sobirà.

Acabada la guerra civil, l'acordió era un instrument molt popular als Pallars, si bé l'afició es va anar perdent amb el temps.

Alguns avis van mostrar interès perquè s'ensenyés a tocar l'instrument als seus néts.

Va ser d'aquesta manera com Colom va començar a formar els components de l'orquestra.

Avui, la formació compta amb catorze músics d'acordió cromàtic dirigits per la professora basca Edurne García Elizalde qui compagina la tasca pedagògica amb la concertística, en la qual hi actua de forma destacada.

El Pallars Sobirà és una de les comarques més extenses i menys poblades del Principat.

Des de fa quatre anys gaudeix d'una escola pública de música que funciona de manera itinerant, tot recorrent les poblacions més importants de la comarca. A l'Escola, on assisteixen una trentena d'alumnes, a més d'acordió també s'imparteixen classes d'altres instruments i de solfeig per a infants i adults.

Per tal de promocionar els instruments de vent entre la població infantil s'ha cregut adient organitzar un intercanvi amb l'escola Número 5

de juliol les poblacions sobiranes per tal de promocionar aquest tipus de formació bandística, tan arrelat a les nostres contrades. Al mateix temps, el concert de cloenda de la 10a setmana cultural ha servit per donar a conèixer entre els ampostins un instrument sorprenent, l'acordió cromàtic.

NOTÍCIES BREUS Isabel Costes ha estat convidada a dirigir l’Orquestra Municipal de València dintre el cicle ‘Conciertos para todos’ que enceta la programació 2007-08 del Palau de la Música de la capital del Túria, el proper 13 de juliol.

Com recordaran, la directora ampostina va ser la batuta encarregada d’iniciar el cicle

16

LIRAdigital

Destaquem

Trobada d'orquestres de corda Una vegada més, el conservatori de Vilaseca va organitzar la trobada de les formacions de corda, el passat mes de març. La diada va començar amb la rebuda de les orquestres participants, en aquesta ocasió cinc. De seguida, els diferents grups van començar a preparar les dues peces conjuntes que s'havia previst interpretar; amb aquest propòsit es van organitzar assajos parcials de primers i segons violins, de violes i tercers violins, i, de violoncels i contrabaixos.

A la tarda, van tenir lloc les proves d'orquestra individuals. En total van intervenir cinc orquestres de corda.

Com cada any, el dinar va estar organitzat pel Conservatori amb ajuda de l'associació de mares i pares d'alumnes.

Trobada de guitarristes de les comarques de Lleida i d'Amposta L'alumnat de l'aula de guitarra de la Lira Ampostina i de la Unió Filharmònica d'Amposta van poder celebrar una trobada amb l'alumnat de guitarra de les escoles municipals d'Agramunt, Balaguer, Bellpuig i Mollerussa. L'objectiu de la trobada d'aquests més de vuitanta guitarristes va estar que l'alumnat pogués gaudir de la interpretació musical per mitjà del treball en grup i, alhora, poder compartir i conèixer, almenys durant uns dies, altres guitarristes de diferents Escoles.

L'encontre, organitzat pel professorat de les aules de guitarra de les diferents escoles de música participants, es va realitzar el passats dies 13, 14, i 15 d'abril a l'alberg juvenil de Sant Carles de la Ràpita. La trobada va fer possible treballar peces per a guitarra en petits grups. Aquests grups van estar formats per alumnat del mateix nivell (de primer a quart de grau elemental i de grau mitjà). A més, es va

Juny 2007

preparar una peça per a tot l'alumnat de grau elemental (45 alumnes) i una altra per a tot l'alumnat de grau mitjà (30 alumnes). El concert de la Trobada es va dur a terme el dia 15. Durant el concert van poder-se escoltar totes les peces treballades durant aquells dies.

Després, per acabar la festa, va tenir lloc un dinar de germanor amb tot l'alumnat i els seus familiars.

17

LIRAdigital

La Junta informa

La Lira Ampostina signa un conveni amb l'ajuntament d'Amposta per a la millora de les infrastructures de la Societat.

En un acte celebrat a la Biblioteca Comarcal Sebastià Joan Arbó, la regidoria de Cultura va reunir la base social de les entitats musicals ampostines per tal de fer-los palès l'especial agraïment per l'esforç i col·laboració dels músics i dels seus directors al llarg del passat any, reconeixement que ha volgut materialitzar de manera simbòlica amb l'oferiment d'un obsequi especial als directors de les Bandes de Música: el pont de la cultura catalana, símbol de la capitalitat cultural Amposta 2006.

Joan Maria Roig, després d'agrair la presència dels Presidents, Directors, membres dels cors i músics, va manifestar que les societats musicals són un dels pilars culturals de la ciutat. L'alcalde va reconèixer l'esforç que han realitzat durant tot l'any cultural, esdeveniment que ha servit per a projectar el nom d'Amposta arreu, i en el que el paper de les entitats musicals ha mostrat, a dins i a fora, la realitat cultural de la ciutat.

Roig va afirmar que és necessari que l'administració municipal es comprometi a donar suport a les activitats de les Entitats del poble, un recolzament que ha de materialitzarse amb la priorització de la política de l'Ajuntament i dels seus pressupostos envers les Entitats. Per aquest motiu, 'el conveni que ara se signa s'incrementarà al llarg dels propers anys', va explicar Roig, per tal de permetre la suficiència econòmica de les Entitats. 'Els costos, la regulació del marc laboral de les Societats genera unes necessitats que han de ser cobertes amb posteriors convenis per ajustar-se al valor i realitat de les entitats', va afegir.

El conveni ara signat és de caire extraordinari.

L'Ajuntament vol millorar el patrimoni cultural, a través de l'adequació de les infrastructures de les entitats. Els 80.000 euros amb que s'ha dotat el conveni s'afegeixen a la suma estipulada en el conveni singular signat amb la Lira Ampostina per al seu regular manteniment

i funcionament. L'objectiu d'aquest nou conveni és el de permetre la transformació d'algunes de les infrastructures de l'Entitat.

Joan Maria Roig va voler acabar la seva intervenció tot agraint l'esforç realitzat al llarg del 2006. 'A tot arreu es fa palès l'esforç fet per la societat civil ampostina i la seva contribució a l'assoliment de l'èxit de la capitalitat cultural', va dir, alhora que remarcava el paper de directors, músics, cantaires i membres de les juntes en relació al seu paper a través d'actuacions directes i l'organització d'altres activitats.

Octavi Ruiz, per la seva part, va emfatitzar que ha calgut treballar i esmerçar una gran quantitat de recursos per tal que la Societat la Lira Ampostina estigués a l'alçada de les circumstàncies. El director de la banda de música la Lira Ampostina va agrair el recolzament de la Junta i, en especial, dels músics ja que són tots ells qui fan possible que 'l'energia cultural de la Lira flueixi cap al poble'.

Després de donar les gràcies a tota la base social, Ruiz va acabar desitjant que el pont que se li atorgava servís de lligam entre el treball començat el 1916 i els èxits que de segur han de portar els propers anys.

Per la seva banda, el president de la Lira Ampostina, Javier Escrihuela, va aprofitar la seva intervenció per felicitar-se per la signatura del nou conveni que ha de permetre la millora de les instal·lacions elèctriques als locals de la Societat. Escrihuela va ressaltar la tasca feta pels músics, el cor, la banda de l'Escola i la resta de formacions de la Societat, al temps que valorava les facilitats donades pel Consistori a l'hora de fer realitat els projectes engegats des de la societat musical la Lira Ampostina.

Número 5

18

LIRAdigital

'Arribar a un consens sobre com sona el conjunt' tema de treball del curs d'improvisació i combos organitzat per l'aula de Música Moderna de la Lira Ampostina Durant tot un cap de setmana, Jon Robles i David Mengual, professors de saxo i contrabaix respectivament, i vinculats al Taller de Músics i al Conservatori Superior de Música Liceu de Barcelona, es van trobar amb una quinzena de músics de les nostres terres per tocar junts escoltant, això si, a qui es té a la vora.

'El curs ha tingut com a idea obrir possibilitats', explica Quique Pellicer, un dels organitzadors de l'activitat, i professor de Baix a l'Aula de Música Moderna de l'escola la Lira Ampostina. 'A la banda el músic interpreta nota per nota. Als combos el concepte és diferent: no hi a partitura però s'ha de dir alguna cosa i s'ha de dir amb més gent. Cal posar-se d'acord', afirma Pellicer.

En els combos, formacions d'uns quants músics que es reuneixen per tocar el seu instrument, s'arriba a l'esmentat acord tot aplicant un seguit de regles rítmiques i de regles harmòniques mitjançant les quals a una pregunta li segueix una resposta. Aquesta és la base del llenguatge musical, i també l'eix de la música improvisada.

'Anar i tornar, dreta i esquerra, un i dos, pujar i baixar; és un cicle, com la vida mateixa', explica el professor de Baix en parlar de la improvisació musical.

El llenguatge de la música, però, és va complicant . Hi ha formes de tres (com la dels valsos), de cinc, de set, i fins i tot d'onze, amb una accentuació completament diferent.

Juny 2007

Sabieu que...

Aquestes formes són les que es s'han analitzat durant el curs d'improvisació. En paraules de Quique Pellicer mentre compara aprendre a caminar amb el fet d'aprendre música: 'quan vols controlar el procés, cal que dominis diferents formes de caminar, el mateix passa amb el llenguatge de la música'.

Els combos poden sonar més consonants o més dissonants, però cal analitzar el perquè, quines regles s'estableixen. Com que no hi ha partitura, per poder repetir la improvisació, cal gravar la combinació i transcriure-la o, senzillament, interpretar-la tantes vegades que esdevingui una rutina.

Al curs, pel contrari, es va treballar l'espontaneïtat, és a dir, no pensar excessivament en el que es fa amb l'instrument, sinó gaudir d'allò que va sortint, fruit del moment. 'Si rítmicament estàs dintre del tempo, les melodies flueixen més ', confirma Pellicer i afegeix: 'quan toques amb gent, cal arribar a un consens sobre com sona el conjunt. Has d'estar no només pendent del que fas tu, sinó també del que fan els altres: és la regla número un'. Una idea aplicable tant a la música moderna com a la clàssica, ja que en tots dos estils una figura i un valor sonen de la mateixa manera.

Aquest va estar el propòsit global del curs.

Sembla fàcil però només ho és en aparença ja que dintre el temps d'una peça musical té moltes fraccions, unes de fortes i unes altres de febles. Cal tenir un marge tècnic per poder fer aquesta escolta. Això ha fet que el nivell del curs sigui un pèl avançat. Tot i això, l'alumnat (la gran majoria sense cap experiència professional) se'n va sortir força bé i va valorar de forma positiva l'experiència.