Revista Lira, núm. 3

Revista de la societat musical La Lira Ampostina

LIRA digital

Número 3 Juny 2006

PONT DE MÚSICA

Trobada de Percussionistes

LIRAdigital Trobada de Percussionistes

2 Banda de Música

3 Escola de Música

7 Vivències

9 La imatge

11 Orquestra de corda

12 13 Músics

13 Parlen de La Lira

14 Destaquem

16 Capitalitat cultural

17 Sabieu que...

18

© Marita Montañés

E

ls dies 29 i 30 d'abril, el Conservatori Municipal de Música de Barcelona va organitzar una trobada de percussionistes d'arreu de Catalunya.

El dissabte pel matí, després d'una rebuda en forma d'actuació a càrrec del grup de percussió del Conservatori, hi va haver dues taules rodones dedicades, l'una al programa curricular de percussió al Grau Mitjà, i l'altra a la necessitat de crear una associació de percussionistes. Paral·lelament hi hagué una reunió per plasmar, en un comunicat llegit durant l'audició del vespre, les inquietuds que té l'alumnat de percussió.

La segona part de la trobada va ser més pràctica. Per la tarda, Joan Marc Margalef, Joana Rangel i Xavi Sánchez, alumnes de l'aula de percussió de la Lira, van assistir a la master class impartida per Philippe Spiesser, professor del Conservatori de Perpinyà. L'alumnat més menut (Agustí Caballer, Marc Colomé, Adrià Ferré, Marc Gómez, Didac Rodríguez, Aitor Ruano, Iris Valmanya i Joan Vidal) van gaudir de dos tallers molt interessants. En el primer, un cercle de percussió format per una trentena de percussionistes va servir per improvisar i crear ritmes amb instruments molt diversos com ara esquelles, djembés, darbukes, cassoles, bombos,... Els assistents al segon taller van aprendre a tenir cura d'una bateria i, d'aquesta manera, mantenirla en bon estat.

Els actes més multitudinaris van ser les audicions dels diferents Centres que participaven a la Trobada. L'alumnat de percussió més menut de La Lira va ser el grup més nombrós dels que varen actuar, i tot i la seva curta edat, no van decebre a ningú quan van interpretar una peça amb les palmes de les mans i una bossa nova titulada 'Cabo Frío'. L'alumnat més gran de l'Escola de Música La Lira Ampostina va actuar a l'audició de l'alumnat de Grau Mitjà, entusiasmant el públic amb la peça 'William Tell' de Rossini, i demostrant així el bon nivell assolit a l'Escola de Música de La Lira.

Cal, a més, esmentar l'actuació de Joana Rangel com a integrant del grup del Conservatori Municipal de Barcelona qui va interpretar una obra amb guants i didals de cosir.

Edita: Societat musical La Lira Ampostina; Av. Sta. Bàrbara, 35 Tel. 977 70 10 04; Fax. 977 7062 25 E-mail: laliraampostina@telefonica.net; http://www.laliraampostina.com/ Director: Javier Escrihuela.

Consell de redacció: Cebrià Forcada, Emilio Miralles, Marita Montañés, Manolita Plazas, Núria Ruiz, Octavi Ruiz.

Col·laboradors: Gemma Lleixà, Nàiade Martínez, Santi Ruiz.

Dipòsit legal: T-1447/2004 Imprimeix: Impremta D.G. Salvadó S.L. La revista Lira vol que totes aquelles persones interessades participin en qualsevol de les seccions. Els escrits han d’anar acompanyats de nom i cognoms, adreça i telèfon de contacte i número de DNI. Els interessats poden fer arribar l’escrit a la Societat Musical a través del les adreces més amunt esmentades.

Juny 2006

2

LIRAdigital

Banda de Música

La música de la Lira sona un cap de setmana a Pamplona La fira internacional de Turisme va acollir més d'un centenar de músics de la Lira i una vintena de timbalers de Cambrils els dies 4 i 5 de març © Gemma Lleixà La I Fira Internacional de Turisme Interior i de Muntanya, Navartur, que va tenir lloc al Palau de Congressos i Auditori de Navarra Baluarte, a la ciutat de Pamplona, va ser el marc de l'actuació de la banda de música de La Lira Ampostina el primer cap de setmana de març. La fira, que celebrava enguany la primera edició, va invitar les Terres de l'Ebre i la Costa Daurada entre altres destinacions turístiques com els països de Centre Amèrica des de Belice i Costa Rica fins a Nicaragua i Panamà.

Tot i l'atractiu de molts dels estands de la fira, va ser la música la principal protagonista de les representacions de les Terres de l'Ebre i la Costa Daurada amb els concerts de la Lira d'Amposta i les actuacions de la colla de timbalers Cop de Cap, de Cambrils. La vintena de joves timbalers van compartir amb la banda l'alberg i el bon humor, així com un grapat d'anècdotes curioses.

El primer concert de la Lira va ser dissabte a la tarda amb un programa que englobava diferents estils i compositors. El pasdoble Amposta, de Joan Suñé va trencar el silenci i la música ja no es va aturar: L'amor de les tres taronges, una marxa de Serge Prokofiev; Sevilla, una part de la Suit Espanyola d'Isaac Albéniz; la Danza del Fuego, un dels temps del Amor Brujo de Manuel de Falla; la marxa La Lira Ampostina, també de Joan Suñé;un joropo d'Armando A. Ramírez, Raíces y transformaciones, Viva Navarra, la jota de Joaquín Larregla, i la Santa Espina, la coneguda sardana d'Enric Morera que gairebé no es troba

mai a faltar en un concert de la Lira. El director de la banda, Octavi Ruiz, també va incloure dues obres que estaven fora del programa, el pasdoble Bravo, Mestre! de Ferrer Ferran i el tercer temps del Manual del Perfecte Inoportú de Joaquim Cano, una de les més aplaudides juntament amb la jota Viva Navarra que la Lira havia preparat expressament per a l'ocasió.

Els dos autobusos plens de músics i els seus acompanyants van arribar a Estella després de gairebé sis hores de viatge des d'Amposta fins a Navarra creuant les ondulacions despullades del paisatge aragonès.

Són quaranta-tres els quilòmetres que separen el petit poble d'Estella i la capital navarresa, Pamplona. Mentre que molts Ampostins ja coneixienPamplona per l'habitual visita durant la festivitat de San

Número 3

3

LIRAdigital Fermín, la majoria no havien estat mai a Estella, un lloc de pas per als peregrins del Camino de Santiago i també un menut poble de muntanya, encerclat pel riu Ega, que manté molt viu l'esperit basc. Els músics que hi van passejar a la nit ho van poder comprovar amb l'ambient reivindicatiu d'alguns dels locals del centre d'Estella, així com les ikurriñes esteses en algunes cantonades en memòria del dos joves bascos que havien mort a la presó uns dies abans.

La major part dels músics, però, van gaudir molt més de les poques hores del dissabte la tarda viscudes a Pamplona que de la nit a Estella. De fet, la ciutat es va mostrar oberta i moderna als ulls dels ampostins que la descobrien per primera vegada. L'Estafeta kalea va ser el lloc més buscat, on no hi van faltar fotos sota la capella de sant Fermín. Després, amb l'objectiu acomplert, només calia fer una ruta de tapes i del gustós txacoli per les tavernes de la ciutat.

El toc final de l'estada va ser, a punta de dia, el so de la trompeta que va ressonar amunt i avall de l'alberg entre els crits de protesta dels músics més noctàmbuls. El concert del matí va ser ràpid i fresc i la força entusiasta dels timbalers de Cop de Cap a la plaça del Baluarte van posar el punt i final a un cap de setmana ple de música i bon humor.

Banda de Música Cartell de luxe per a la Temporada de Concerts ‘Amposta, de Banda a Banda’ La Lira Ampostina ha apostat fort en aquesta cinquena edició del certamen. Tot aprofitant que enguany la ciutat d'Amposta gaudeix de la capitalitat cultural, des de la Societat s'ha optat per un programa ambiciós on han participat bandes de prestigi nacional i internacional.

De gener a maig, un total de cinc concerts han conformat el cartell de la nova edició del cicle de concerts que organitza La Lira per tal de promocionar la música de banda i acostar-la a tots els públics.

«A la nostra zona hi ha un grup nombrós d'amics i simpatitzants de la música de banda i el que pretenem amb aquests concerts és donar al públic una oferta diferent», explica el director de la Lira Ampostina, Octavi Ruiz. Una oferta que pretén ser «un pont de cultura i un apropament entre Catalunya i València», comenta Ruiz.

Tot aprofitant que la ciutat d'Amposta és durant tot el 2006 la representant de la cultura catalana, hem organitzat una sèrie de concerts de nivell. «És una oportunitat que no podem desaprofitar», assegura el director.

El programa El gener, va ser el torn de la Banda Primitiva de Llíria. Els cent músics dirigits pel mestre Roberto Forés Asensi van emocionar el públic assistent al concert que obria la Temporada. La Primitiva de Llíria,

Juny 2006

4

LIRAdigital

Banda de Música

creada a principis del segle XIX, és una de les bandes civils més antigues de la Península i gaudeix d'un elevat prestigi que l'ha portada a actuar a la majoria de ciutats espanyoles i a diversos països del món sota la direcció d'algunes de les més prestigioses batutes europees. La Banda actuava a La Lira després d'aconseguir el primer premi al Certament Internacional de València 2005, i el premi de música Acadèmia III mil·leni 2005.

Durant la mitja part, l'alcalde d'Amposta va aprofitar per lliurar el primer ‘Pont de Cultura’ -esculpit per a celebrar l'esdeveniment cultural d'aquest 2006-, a la Ciutat i a la Banda Primitiva de Llíria, representades pel regidor de Cultura i pel President de l'Entitat, respectivament. Joan Maria Roig també va agrair públicament l'esforç fet per la Societat Musical La Lira Ampostina en la preparació d’aquest any cultural i, de manera especial, per l'acte d'obertura de la Capitalitat d'Amposta celebrat el passat 14 de gener.

El següent concert va arribar el febrer de la mà de la Banda de Música de la Lira Castellonera de Castell de la Ribera (València) que, dirigida pel jove director Alexis Calvo López, ocupa un dels primers llocs en el llistat de les millors bandes de la Península. La Lira Castellonera va oferir una singular interpretació de Hary Hanos, suite de Zoltán Kodàly on un narrador, fent el paper de Hanos, anava introduint els diferents moviments de la suite, tot permetent l'espectador entendre el perquè d'una o una altra música al llarg de la interpretació de la peça.

La Banda de Castelló de la Ribera va completar la seva participació al 'Amposta, de Banda a Banda' amb una interessant selecció de peces valencianes escrites per Matilde Salvador, Josep M. Izquierdo i Manuel Pau. El 25 de març, la Banda de Música Primitiva de Paiporta va actuar a la capital del Montsià. El seu director, Ferrer Ferran, és també compositor i algunes de les seves obres són

Número 3

5

LIRAdigital d'obligada interpretació en festivals nacionals i internacionals.

Banda de Música que Santi Ruiz ofereix com a solista amb la Banda.

El cicle de concerts es va tancar, el 27 de maig, amb la Banda Simfònica de Bunyol, d’Henrie Adams, guanyadora del campionat del món l'any 2001 a Holanda.

El Dijous Sant, va arribar el torn de La Lira Ampostina, qui va aprofitar l'ocasió per a presentar l'obra Amposta 2006, composta pel músic ampostí Adolf Ventas i dedicada a l'actual Capital de la Cultura Catalana. El concert va comptar amb la participació destacada de Santi Ruiz i Barrera, professor a l'Escola de Música des del 1990, qui va oferir Concertino per a trombó de LarsErick Larsson, obra adaptada a banda reduïda, i que suposa el tercer concert Juny 2006

6

Escola de Música IX Setmana Cultural

A

quest 2006, la capitalitat de la cultura catalana fa palès que Amposta ha estat i és 'pont de cultures'.

Tanmateix, any rera any, l’Escola estableix un 'pont de cultura' amb els socis, amb els simpatitzants i amb el conjunt de la ciutadania, tot organitzant una setmana d'activitats culturals que mira de transmetre el quefer de cada dia, més enllà de les parets de La Lira.

Un any més, tot l'Equip Docent, la Junta Directiva, els músics i els col·laboradors, s'han afanat a dissenyar una Setmana que respongui a les expectatives de tots; una setmana que faci gaudir del nivell de cultura musical que transpira tota l'activitat docent de La Lira.

La fórmula consisteix a barrejar amb les experiències anteriors, propostes innovadores, i per sobre de tot, una gran dosi d'il·lusió. És, en definitiva, la fórmula que sempre ha funcionat i que, aquest any, ho ha tornat a fer.

Aules Virtuals, activitat a través de la qual les places i els carrers d'Amposta van esdevenir les classes i els passadissos virtuals d'una Escola de Música, va estar sense dubte l'acte més multitudinari de la Setmana.

Tanmateix, altres activitats van tenir el carrer com a escenari.

Els concerts de la Banda de Música i el de la Banda de l'Escola van obrir i tancar, respectivament, les activitats realitzades a la plaça Cecília Carvallo.

El mateix espai va servir de marc per a l'actuació de l'aula de Música

Moderna, una proposta diferent on van participar un bon nombre d'alumnes i grups.

Per la seva banda, els concerts a càrrec de les orquestres de Guitarres i de Corda de l'Escola van aconseguir crear un ambient molt més íntim a l’esmentada plaça .

Els grups de cambra van interpretar els seus concerts en espais tancats. El Trio Basiliensis començava el cicle d'actuacions a l'església Arxiprestal d'Amposta. El virtuosisme de Josep Domènch, a l'oboè, d'Àlvaro Prieto, al fagot; i, de Juan Félix Àlvarez, al clarinet, servia per donar cos al I Concert de Joves Músics Becats per l'Ajuntament d'Amposta.

Rafel Casasempere, Olga Lluch, Déborah Tomàs i Juanjo Vilarroya són les quatre flautes que integren l'Ockeghem Consort, formació que va oferir el seu concert a l'Auditori de l'Escola, juntament amb el Terranova Brass Quintet, integrat per músics i professors relacionats amb La Lira Ampostina: Ester García (trompa), Rogelio Rodríguez (trompeta), Santi Ruiz (trombó), Marc Subirats (trompeta) i Jonathán Tomàs (tuba).

Amb motiu de la celebració del 250è aniversari del naixement de Wolfang Amadeus Mozart, l'alumnat i el professorat de l'Escola de Música van elaborar una performance adreçada a l'alumnat de Cicle Superior de Primària dels centres docents d'Amposta, on a través de la representació escènica, les ombres xineses, la música en viu i un àudio-visual preparat per a l'ocasió,

Número 3

7

LIRAdigital

Escola de Música

es desgranava la sorprenent vida del mític compositor.

Les actuacions del Cor de La Lira Ampostina i la coral Amparo Llaó, de l'Ampolla, el concert de rock per als més joves d'esperit, els tallers, un curs d'Orff adreçat al professorat i impartit per Carles Bernús, i l'exposició de treballs i posterior lliurament de premis corresponents al 9è Concurs de Dibuix i Redacció completaren l'agenda de la Setmana.

Fonamental, ha estat el recolzament del públic, amb l'assistència i participació a les propostes presentades; és el millor premi al treball de tot l'equip organitzador.

Juny 2006

8

LIRAdigital

L'experiència alemanya de Laura Ruiz i Ferreres

L

aura Ruiz sap cap on camina. En acabar els estudis de clarinet al Conservatori de Barcelona, va iniciar la carrera de Filologia Catalana i, per primera vegada, es va adonar que li faltava la música.

En aquell temps, Laura tocava a la 'Joven Orquesta Nacional de España' i va fer el que tothom feia, sortir a fora; veure què hi havia, què trobaria.

Amb 19 anys, Laura és a Londres. La clarinetista expressa els seus sentiments amb aquestes paraules: Va ser sortir d'aquí i veure que ho havia de fer tot tota sola; tenia la responsabilitat d'aprendre a sobreviure: trobar una casa, contactar els professors, aprendre la llengua, adaptarme al menjar... A Anglaterra va ser l'anglès, però vaig aconseguir comunicarme. A Alemanya, vaig tenir dos semestres per a aprendre a parlar alemany, perquè sense els coneixements de la llengua no pots estudiar a la Universitat; a més a l'Orquestra on vaig començar a tocar en arribar a Berlin ningú parlava l'anglès; al primer assaig, el Director es va dirigir a mi i no vaig entendre res. Quan vaig deixar Catalunya no era conscient de què volia.

Vaig marxar una mica “a l'aventura”. Ara, després de set anys, Laura viu la situació amb normalitat. Al nostre país falten oportunitats, orquestres on es pugui tocar i guanyar experiència, explica Laura, i

Vivències afegeix: però, sobretot, sortir a fora em va obrir com a persona.

Actualment, Laura Ruiz toca el clarinet alemany, però no sempre ha estat així segons ens explica: Tota la vida havia tocat el clarinet francès, el més utilitzat a tot el món, excepte a Alemanya i a Àustria. Quan vaig arribar a Alemanya, després de guanyar el Primer Palau on vaig tocar amb el clarinet francès, vaig adonar-me de la quantitat i qualitat professional de les orquestres simfòniques d'aquest país i vaig pensar que si em podia quedar seria fantàstic.

Per tal de poder formar part de qualsevol orquestra d'aquest país és totalment imperatiu tocar el clarinet alemany, d'aquí que vaig decidir intentar aprendre, però ningú que jo coneixia ho havia fet encara: era com començar de zero, començar amb un nou instrument, amb la posició dels dits, l’embocadura i el material totalment diferents. Vaig comprar els instruments i amb paciència -i una mica de depressió al principi, perquè tot el que sabia fer, tot el que ja tenia automatitzat no servia per a res- vaig anar fent.

L'any passat, Laura encara combinava l'estudi dels dos clarinets, el francès i l'alemany, tres hores un, tres hores l'altre, però això no és prou per a dominar l'alemany, ens confessa. El clarinet alemany és un instrument que no està tan desenvolupat com el clarinet francès, i presenta més dificultats tècniques. Quan vinc aquí i m'incorporo a alguna formació com a l'Orquestra de Cadaqués- i em demanen tocar amb el clarinet francès no m'és problemàtic canviar, ja que el coneixement que tinc d'aquest instrument és gairebé instintiu.

L'arribada de Laura Ruiz a Alemanya va ser prou fortuïta. Fa una mica més de dos anys, Laura estudiava a Suïssa amb el que fou el seu professor durant cinc anys,

Número 3

9

LIRAdigital el qual també ensenya a Berlín. Allà, durant un viatge, Laura fa una prova a l'orquestra de l'òpera, la Staatskapelle de Berlín i és acceptada com a practicant durant dos anys. A la Staatskapelle, Laura obté experiència professional i, a la vegada, formació. L'Orquestra també en surt beneficiada ja que: per una part, quan vol cobrir una plaça professional pot incorporar músics ja formats i, per un altre costat, resulta més econòmic contractar estudiants en pràctiques que no professionals experimentats.

Laura també ha tret profit d'aquests dos anys de formació, ja que -en comptar amb experiència- les orquestres alemanyes la conviden a fer proves. És el cas de la prova feta a la Filharmònica de Berlín, on va enfrontar-se a músics professionals, la majoria clarinets solistes d'altres orquestres alemanyes, per poder optar a la plaça de clarinet segon que la prestigiosa formació berlinesa oferia.

Laura va aconseguir quedar finalista després de passar diverses proves, en totes les ocasions essent votada pels mateixos músics de la Filharmònica, els quals són sempre el jurat. Tota una proesa per a una persona que fa només un any expressava als seus familiars la satisfacció que li produïa haver aconseguit tocar la melodia més simple amb el clarinet alemany. Laura se sent com l'atleta que per molt bé que corri, sempre ha de continuar entrenant.

Considera que ja tindrà temps per a treballar. Opina que encara no arribat el seu ‘moment’. Primer vol, necessita, formar-se. Tant com li sigui possible.

Professionalment, vol arribar al màxim que pugui. Percep que pot donar més, especialment amb un instrument que encara és ‘nou’ per a ella. Recentment Laura ha aconseguit guanyar com a titular una plaça a la Berliner Symphonie Orchester, que és l'Orquestra Simfònica

Vivències de Berlín amb seu al “Konzerthaus”, amb la qual començarà a treballar a partir de la propera temporada. A més a més, l'Òpera Estatal de Baviera a Munich, dirigida per Zubin Metha convida regularment a Laura com a clarinet solista. Mentrestant, ella continua formant-se amb el primer clarinet de la Filharmònica de Berlín, el professor Karl-Heinz Steffens, qui li ajuda a millorar i a madurar com a artista.

Segons Laura, la culminació d'aquest treball pacient i constant és formar part d'una gran orquestra, amb un director fantàstic i uns companys musicalment molt ben preparats. El camí, però, és dur.

Els meus amics d'infància que no han optat per la música ja tenen la vida encaminada, jo segueixo estudiant amb beques i només en un futur proper començaré a rebre els primers fruits del meu esforç.

De projectes no li falten. Al febrer, per exemple, Laura va tocar amb el Trio Mediterrain en un Festival per la Pau que se celebrà a Sarajevo organitzat de manera conjunta per les ambaixades alemanya, portuguesa i espanyola; al juny, viatja a Xile i a Argentina i, al juliol i a l'agost, al Brasil i a Portugal on realitzarà amb el seu trio un total de tretze concerts.

A la vegada, grava un CD de música contemporània portuguesa amb obres composades per compositors de reconegut prestigi i dedicades també al Trio Mediterrain, del qual és cofundadora.

Trio Mediterrain: Laura Ruiz Ferreres, clarinet.

Bruno Borralhinho, violoncel.

Florian von Radowitz, piano.

Juny 2006

10

LIRAdigital

Murillo, 13 · AMPOSTA Tel./Fax.: 977 70 48 78

C

La imatge

Murillo, 13 · AMPOSTA Tel./Fax.: 977 70 48 78

or Infantil de l’Escola de Música de La Lira Ampostina dirigit per Núria Rochet, durant l’actuació ‘Amposta, canta al Nadal’, el passat mes de desembre.

B

anda de l’Escola de Música de La Lira Ampostina dirigida per Déborah Tomàs, durant el concert de Nadal.

C

or de La Lira Ampostina dirigit per Núria Francino. Benicarló, març 2006.

Número 3

11

LIRAdigital

4a Trobada d'Orquestres de grau Elemental

© Nàiade Martínez

E

l passat 11 de març l'Orquestra va anar a Vila-Seca. La seu de la Trobada va ser el Conservatori Municipal de Música de Vila-Seca. Es tractava de la quarta edició de la Trobada però per nosaltres era la primera vegada que ens convidaven.

A mesura que les orquestres arribaven, s'anaven instal·lant a les aules que el Conservatori els hi havia adjudicat. Amb els instruments a la mà ens vam dirigir cap a l'Auditori Josep Carreras, annex al Conservatori. Allí vam fer un assaig de les obres composades per Quim Miracle, organitzador de la Trobada i professor del Conservatori. Aquestes obres les havíem de tocar totes les Orquestres conjuntament, al final del concert.

Orquestra de Corda orquestres del Conservatori de Tarragona, de l'Escola Municipal de Música de la Fatarella, l'Orquestra Infantil de l'Escola Municipal de Música de Flix, l'Orquestra de l'Escola Municipal de Música de Riudoms, l'Orquestra de Nivell Elemental del Conservatori de Tortosa, l'Orquestra de l'Escola Municipal de Música de Montblanc, l'Orquestra de l'Escola Municipal de Música de Salou, l'Orquestra de l'Escola i Conservatori de Música de Reus, l'Orquestra Lully del Conservatori del Conservatori de Vila-Seca i nosaltres, l'Orquestra de La Lira Ampostina.

En resum, una gran festa amb més de 230 participants i l’Auditori Josep Carreras ple a vessar, una experiència molt enriquidora a la vegada que divertida.

Vam dinar tots junts al CEIP Mestral de Vila-Seca on ens van servir una paella molt bona i amb molt de mèrit, ja que va estar elaborada per alguns dels pares dels alumnes del Conservatori.

A la tarda vam fer l'assaig general i el concert. Cada Orquestra va tocar el seu programa i després tots junts. La nostra formació va interpretar Escenes de les quatre estacions d'A. Vivaldi: Cançó dels Ocells i Tempestes d'estiu (E.H. Jones).

A la Trobada hi havia orquestres de tot tipus, de corda, amb contrabaixos, acompanyades de vent-fusta, de percussió i també acompanyades per la banda. En conjunt, vam participar en aquesta edició de la Trobada les Juny 2006

12

LIRAdigital

Músics Màster de trombó ©Santi Ruiz

E

l passat mes de desembre es va realitzar una master class de trombó a les instal·lacions de La Lira. Varen participar alumnes de La Lira (Vicent Reverté, Francesc Solà i Santi Ruiz), i de l'Escola de Musica de la Banda de Benicarló (Juan Luís García i Xavier Ferrer).

La classe va ser impartida pel catedràtic del conservatori de Castelló i solista de la Orquestra Simfònica de la comunitat deMadrid, Juan Bautista Abad Peñarroja.

Les classes van començar pel matí amb exercicis de respiració i embocadura i dues hores de tècnica col·lectiva. Desprès d'una breu pausa vàrem continuar amb interpretació individual. A la tarda, vam seguir amb les classes d'interpretació individual, de música

de cambra i de repertori orquestral. En acabar la sessió hi havia una satisfacció molt gran entre els alumnes, gràcies a l'excel·lent mestratge del professor Abad. També el mestre es mostrava molt content del rendiment dels alumnes i d'estar a Amposta, i a les instal·lacions de La Lira, tot emplaçantnos per repetir l'experiència en futures ocasions.

Número 3

13

LIRAdigital

Parlen de La Lira

Insomio, PerJuan Arasa Forcadell.

Narració dedicada a la Banda de Música La Lira Ampostina, de la que va formar part als 10 anys d’edat.

Aquella noche Tonet se acostó temprano. Nuestro joven amigo estaba cansado, pues no en vano había corrido todo el día, ora delante, ora siguiendo el deambular del “bou capllaçat” a través de las calles de la población. En cambio, su espíritu estaba ávido aún de nuevas emociones y por nada del mundo se hubiera metido tan pronto en el lecho, si no hubiera sido porque al día siguiente “sortia”, es decir, debutaba con su Banda de Música, La Lira Ampostina.

Correspondía a esta Agrupación tocar la diana en la Fiesta Mayor, precisamente el mismo día de la Asunción de la Virgen, y Tonet quería estar bien despejado para tan señalada efemérides de su vida.

Vagaba su pensamiento entre este dulce abandono que separa la vigilia del sueño, cuando Tonet empezó a recordar que hacia dos años, fue justamente por Fiestas Mayores, cuando se le puso en la mollera ser músico de La Lira. Le gustaba el arte de los sonidos y la boca se le abría involuntariamente cuando contemplaba a los jóvenes elementos que por estas solemnidades hacían su aparición oficial.

Estaba decidido. En septiembre se matriculó en las clases de solfeo de la Sociedad y a estudiar de firme. Al principio, sólo su afición le hizo persistir en aquel descifrar jeroglíficos que tanto se resistían a su comprensión. No en balde muchos de los que empezaron ya habían abandonado la empresa. Pero su vocación era firme y, poco a poco, a

medida que iba penetrando en los secretos musicales, su placer por estudiar era mayor y al cabo de un año, su maestro habló con sus padres puesto que había llegado el momento de elegir el instrumento a tocar.

Su sueño fue siempre el saxofón, pero el Director le hizo comprender que en la banda estaban sobrados de ellos y, en cambio, era cuestión de un nuevo flauta.

A punto el titular de ir a cumplir sus deberes militares, no iba él a ser un egoísta y no contribuir al mejoramiento de la Agrupación. Sería flautista.

No creo que una madre supere en cariño y cuidado a envolver en pañales a su hijo antes de mecerlo en su cuna, al cuidado con que Tonet envolvía su flauta con la amarilla y suave gamuza al depositarla en el aterciopelado estuche.

Con que ahínco empezó a instruirse en los secretos de su delicado instrumento! ¡Qué alegría cuando empezaba a arrancarle sus primeros sonidos a aquellas interminables notas tendidas! ¡Qué placer experimentaba cuando sus dedos, torpones y agarrotados por el manejo de los aperos de payés, iban ganando agilidad, soltura, velocidad y se deslizaban suavemente, acariciando sus múltiples llaves, ahora abriendo, ahora cerrando sus diversos orificios por los que

Juny 2006

14

LIRAdigital

Parlen de La Lira

regularizándose el aire emitido por su embocadura, serían capaces las melodías de los más famosos compositores!

fútbol. ¡Y mucho cuidado con el desfile por el interior del campo durante el descanso!

Por esto hacía unos meses, su profesor le había dado la grata noticia: “Tonet, es hora de preparar tu uniforme. Saldrás por Fiestas de Agosto”.

Por último, la procesión en loor de la Virgen. Al pensar en ello, Tonet se estremeció y se puso de carne de gallina.

Había pedido que le dejaran interpretar el papel de solista y el Director accedió para estimular, aún más, al próximo artista.

Un nuevo sacrificio de sus abnegados padres y el flamante uniforme de La Lira en su poder. Tres o cuatro veces se lo había colocado, a escondidas de sus padres y hermanos, y contemplado con orgullo y embelesamiento frente al dilatado espejo del armario. Debía confesar que lo que más le placía, no obstante, era colocarse la gorra de plato.

Estos pensamientos trajeron tal desasosiego en el ánimo del pobre Tonet que comprendió que estaba despierto para rato. Y se trazó, mentalmente, la película de lo que iba a ser el día tanto soñado.

Estaba en estos pensamientos cuando percibió los pasos de su abuela que atravesando la habitación, abrió de par en par las puertas del balcón, al propio tiempo que, cariñosamente, le decía: “¡vamos Tonet! No he dormido en toda lo noche pensando que hoy salías con La Lira. ¡Ay, si tu pobre abuelo pudiera verte hoy, con el fanático 'lilero' que fue toda su vida! ¡Venga, no duermas más y levántate! ¡No te vayas a dormir, que ya es hora de ponerte el uniforme!

Amposta, agosto 1955

Después de enfundarse el azul uniforme con sus plateados galones, bien centrada su brillante gorra, la camisa impecablemente blanca, cabalmente simétrico el nudo de la corbata y los relucientes zapatos de charol, pasaría a ser contemplado como un ser superior por todos los de su casa y por algún que otro vecino amigo. Luego al Local Social, a afinar los instrumentos y a formar en la calle. Seguramente formarían de a cinco y a él, como principiante, le tocaría ir en las filas de en medio.

Después de la Misa solemne en honor de nuestra Patrona, un gentío inmenso entre ampostinos y forasteros se fijarían en la Banda. Estos últimos sorprendidos y admirados; los primeros con orgullo, pues no en vano La Lira Ampostina era un honor para la ciudad.

Por la tarde a amenizar el partido de Número 3

15

Destaquem

LIRAdigital

1r Concurs Internacional de Composició de música per a banda, “ADOLF VENTAS” El certamen està dotat amb un premi de

6.000 euros i el compromís de publicar la composició guanyadora. El veredicte del Jurat, presidit pel compositor Ferrer Ferran, es farà públic el mes de setembre i la composició premiada serà estrenada per la Banda de Música de La Lira Ampostina al concert de Santa Cecilia, el mes de novembre.

La Societat Musical "La Lira Ampostina" d'Amposta, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, va convocar el passat desembre el 1r CONCURS INTERNACIONAL DE COMPOSICIÓ DE MÚSICA PER A BANDA "ADOLF VENTAS" AMPOSTA 2006. Aquest certamen neix amb l'objectiu de fomentar i enriquir el patrimoni musical i cultural de les bandes de música, així com també estimular la creativitat dels compositors d'aquesta àrea musical, tot engrandint el repertori original escrit per a banda o orquestra de vents i percussió.

Des de l'últim terç del segle XIX principis del XX , les Bandes de Música han estat les dinamitzadores culturals i socials de les Terres de l'Ebre. No es podia concebre cap acte lúdic, religiós o festiu on no ni hi hagués la participació d'aquestes formacions. Les Bandes foren les difusores de la música popular, de les marxes, dels pasdobles, de les danses, de les melodies de moda i dels himnes.

Mitjançant transcripcions, aquelles agrupacions musicals foren les encarregades d'apropar als locals socials i a les places “la sarsuela” i la música dels grans compositors que escriviren obres

per a orquestres simfòniques: Wagner, Txaikovski, Beethoven, i molts més.

Al segle XXI, les Bandes continuen essent un referent valuós de la cultura musical de les terres de l'Ebre. La Lira Ampostina convoca aquest concurs de composició per a donarlos-hi una literatura pròpia, per a crear patrimoni musical i per donar a conèixer a tota Europa que les agrupacions de vent i percussió de més prestigi i qualitat es troben a les Terres del Sud de Catalunya.

Durant l’acte de presentació als mitjans de comunicació, tant Antoni Sabater, Director dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre, com Marga Maigí, Regidora de Cultura a l'Ajuntament d'Amposta van expressar la voluntat que el Concurs tingui continuïtat més enllà de l'edició corresponent a l'any cultural que

Juny 2006

16

LIRAdigital

E

l passat 14 de gener van tenir lloc els actes d´obertura de la Capital de la Cultura Catalana Amposta 2006.

Organitzat per La Lira Ampostina, l’espectacle va anar desgranant les diverses activitats que es realitzaran durant aquest 2006 en el marc de la Capitalitat.

La banda de música de la Lira Ampostina va ser el fil conductor de tot l´acte que va combinar de manera equilibrada la tradició més popular amb el grup de jota local acompanyat de la rondalla de Teixidó i les noves tecnologies a través d´un espectacle multimèdia amb la superposició de música i imatges. El grup de teatre Histriòniks, va realitzar una lectura interpretada a dos veus de textos de Sebastià Juan Arbó, extrets de Narracions del Delta. Per concloure l´acte, el ballet de Maria Lozano, va oferir una representació al·legòrica de les muses de l´art i la cultura, acompanyades per la música de guitarra de Xavi Forné.

Capitalitat Cultural 2006 Varen participar balladors de Benifallet, Bot, Gandesa, Paüls, Prat de Comte, Sant Carles de la Ràpita, Vilalba dels Arcs i Xerta. En aquesta ocasió, es va comptar també amb el 'Group folklorique Lous Bouscas', de Barriac les Bosquets (França), el qual va participar a la Ballada com a grup convidat.

Cadascun dels grups va oferir una mostra del seu saber fer, acompanyats per la música interpretada pels grallers de Bot, els de Vilalba dels Arcs, els dolçainers del grup Sanfaina d'Amposta, la xaranga de Paüls i la rondalla de Teixidor.

Amposta, Jota Viva El 20 de maig, en col·laboració amb el Grup de Jota d’Amposta i l’Ajuntament, la Societat Musical La Lira Ampostina va organitzar una ballada de jotes de les terres de l'Ebre a la qual es van convidar els grups de les diferents poblacions on aquesta dansa -en les seves diverses varietats- es manté viva.

La diada va consistir en una cercavila pels carrers d'Amposta, la ballada i un dinar de germanor.

Número 3

17

LIRAdigital

Sabieu que...

La Lira Ampostina renova el seu espai web a Internet.

Des de sempre, els representants de la comunitat que conforma La Lira Ampostina hem cregut que tot el treball dut a terme al si de l'Entitat ha de tenir la divulgació que es mereix. La Societat sent la necessitat i l'obligació d'informar la ciutadania i, sobretot, tota la comunitat educativa de l'Escola de Música, de la feina que s'està realitzant. Fruit d'aquesta necessitat neix l'espai web de La Lira Ampostina.

Aquestes paraules donen la benvinguda a l'internauta que entra a la pàgina d'inici de l'espai web de La Lira, després de teclejar l’enllaç: www.laliraampostina.com. Amb la col·laboració de J. Moya, l'espai de La Lira a la xarxa renova la seva imatge per tal de divulgar de forma més acurada la realitat diària de la Societat.

Quatre menús verticals diferents ('Menú Principal', 'Utilitats', 'Calendari d'Actuacions' i 'Notícies'), situats a esquerra i a dreta respectivament, fan fàcil la navegació per l'espai web.

El 'Menú Principal' s'articula en nou submenús que, a la vegada, es despleguen en altres on es desgranen els temes relacionats amb l'Escola i el personal que hi treballa, amb la Banda, el Cor i amb la història de la Societat. Al submenú 'Concursos' apareix informació detallada dels diferents certàmens organitzats per La Lira, mentre que el submenú 'Cursos' inclou informació relativa a les activitats de formació desenvolupades per l'Entitat. Un recull gràfic de les darreres activitats realitzades a la Societat dona cos al submenú 'Reportatge’ El menú 'Utilitats' està pensat per als visitats de dins i per als de fora. A 'Recull de Premsa' es presenten les informacions aparegudes als mitjans de comunicació en relació amb l'Entitat.

L'apartat 'Discografia' posa a l'abast del visitant, la discografia

complerta de la Banda de Música. L'usuari pot també descarregar -en format pdf- la versió digital de la revista informativa Lira mitjançant l'enllaç 'Revista'. Un buscador, un traçador de rutes per arribar a La Lira des de qualsevol lloc del país, i un enllaç per posar-se en contacte amb La Lira a través del correu electrònic acaben de conformar el menú 'Utilitats'.

La consulta al menú 'Calendari d'Actuacions' permet que qualsevol persona pugui conèixer els esdeveniments programats i organitzats per La Lira Ampostina, donant rellevància a aquells que es desenvolupen al llarg del mes en què es realitza la consulta.

Finalment, el menú 'Notícies' ressalta, en titulars, els darrers esdeveniments que han tingut La Lira com a escenari.

Durant els primers cincs mesos d'activitat, l'espai web de La Lira Ampostina ha estat visitat per 200 persones/dia de mitjana.

Aquesta afluència encoratja i obliga l'Entitat a oferir una informació fidedigna i de qualitat, renovada a mesura que es produeixen les informacions, que no són poques. No endebades La Lira Ampostina és un dels motors de la cultura musical a la nostra ciutat.

Juny 2006

18