Revista Lira, núm. 12

Revista semestral de la societat musical La Lira Ampostina

LIRA

NĂşmero 12 Gener 2011

LIRA

Lira 1916-2016

T

eresa Bertran ha vist publicada l’obra ‘Sinfonia de Paraules’. Les Jornades dedicades a la Literatura Ebrenca ha estat l’escenari escollit per presentar el nou llibre en un acte que va comptar amb l’actuació de la Banda de l’Escola de Música, sota la direcció d’Agustí Roé.

Reproduïm una part de l’entrevista feta a l’escriptora per la Revista Amposta el passat setembre i que apareix íntegrament publicada a la xarxa.

Has estat guanyadora del I Premi de Narrativa Curta Ciutat d'Amposta, organitzada per la Biblioteca d'Amposta, estàs contenta?

- D'allò més, Joana, estic feliç i cal destacar l'esforç de l'ajuntament d'Amposta en dotar aquest premi. És un premi molt digne que no hem de deixar decaure i al mateix temps hem de recolzar altres premis com el de teatre de La Carrova, que té la solera de més de 10 anys i aprofito per dir que els escriptors que conec venen molt a gust a les nostres Jornades Literàries Ebrenques, que gaudeixen de prestigi. Amposta és una capital que apuntala la cultura, que se n'adona de la gran riquesa que té i no li gira la cara. Potencial i suport, tenim les dos coses a Amposta. Això no vol dir que estigui tot fet, la gràcia està en que no ens donem mai per satisfets del tot, així s'avança.

El relat guanyador és “ Simfonia de paraules” que sortirà editat a l'octubre, dintre les Jornades, ens en pots fer cinc cèntims?

- Tracta d'un iaio roí (en el sentit que natros li donem a la paraula) però encantador, un dels fundadors de la Lira Ampostina (no és un personatge real). A través de la seva manera d'entendre el món fem un passeig per l'Amposta que ell va viure, l'Amposta de l'alcalde Palau, la mort del seu germà arrel de la qual es refugia en la música, la guerra i el mal que va fer als músics la conflagració bèllica, la Lira i la seva lluita per sobreviure com associació i la música com a taula de salvació... sempre la música... que el salva de la soledat, de la mediocritat en que vivim la majoria de les persones... Espero que us agradi.

Disseny: Josep Mª Lluís

L’edició del nou CD de La Lira serà possible gràcies a La Caixa La selecció de llatins magistralment arranjats pel mestre Ventas ha estat un any esperant el necessari recolzament econòmic aconseguit ara gràcies a l'entitat bancària.

Font: Revista Amposta digital (entrevistes), 15/09/2010

Número 12

2

Presentació

LIRA Lira 1916-2016

2 Presentació

3 Banda

4 Societat

5 Escola de Música

6 L’opinió

10 La imatge

12 Cor de La Lira

14 Músics

15 Destaquem

16 Amposta de Banda a Banda

19

P

er tal de contestar molts comentaris que s'han fet sobre la proposta de municipalització de l'escola de música de La Lira, em veig amb l'obligació d'informar els socis que no van poder assistir a la última Assemblea General Extraordinària.

Abans de res, dir que La Lira no va demanar 'escola municipal' sinó que va ser el mateix departament d'Educació qui ens ho va proposar, tant a l'Ajuntament com a la Societat per poder cobrar les subvencions d'una manera molt més ràpida.

L'any passat, com a representant de la Societat, l'Ajuntament em va oferir poder assistir a una reunió on assistia la senyora Pilar Villar, advocada del departament d'Educació, per resoldre tots els dubtes que poguéssim tenir.

A la reunió vam ser-hi presents els representants de les dues societats, l'Alcalde, la regidora d'educació, l'advocat de l'Ajuntament i, per part del Departament d'Educació, el Sr. Franci, Director General, la Sra. Eulalia Tatcher, subdirectora, i Rafel Gisbert com a representant de les escoles municipals.

Un dels dubtes que teníem era qui es feia càrrec de la gestió de l'Escola i en quines condicions. El Sr. Franci ens va explicar que la gestió aniria a càrrec de la mateixa Societat. A tal efecte, s'havia de fer un document de cessió d'ús de les instal·lacions a favor de l'Ajuntament al temps que aquest hauria de presentar un projecte de creació de l'escola municipal als mateixos edificis ja homologats pels Serveis d'Educació.

L'Ajuntament tampoc s'havia de fer càrrec de les despeses de funcionament ordinàries que comporta una escola municipal (llum,aigua, etc.) És a dir, La Lira canviava molt poc, a canvi de molt.

Per la nostra part (La Lira) hi estàvem d'acord. L'Ajuntament pareixia que també, fins i tot es van fer comentaris bastant positius amb els mateixos membres del Consistori. Els representants del Departament ens van assegurar que podíem obtenir aquest ajut el mateix curs 2010-2011, és a dir, La Lira podia rebre un ajut públic del Departament d'Educació de 105.000 €.

La representació de l'altra Societat, en canvi, va dir que no volia aquesta opció, ja que deia no estar-hi d'acord, però que la demanaria uns mesos més tard i que ho decidiria en assemblea general. L'advocada del Departament va dir que l'ajut era individual i sobirà per a cada Escola; les dues societats érem lliure d'escollir, i si una Societat no volia acceptar la proposta ara, la podia demanar quan volgués. En aquell moment el Sr. Alcalde ens va dir que s'havia de convocar les assemblees generals i que fos el soci qui decidís; l'Ajuntament acceptaria allò que els socis diguessin.

El 17 de novembre, l'assemblea general de La Lira decideix per majoria absoluta fer escola municipal, amb les condicions abans esmentades.

Amb aquest ajut, la Junta de La Lira veu l'oportunitat de dotar l'Escola de recursos econòmics importants i necessaris. Molt probablement, aquest any gairebé totes les escoles de música de les societats musicals de les terres de l'Ebre ja ho hauran demanat.

Mireu, crec que La Lira ha fet un esforç molt gran durant quasi cent anys; treballant per mantenir i millorar aquest patrimoni cultural i educatiu que va començar allà pel 1915 amb una gent que només pensaven en l'educació i la formació dels seus fills, el mateix que pensem ara.

Agraeixo la col·laboració de tota la gent que ens està ajudant

Javier Escrihuela, President de la societat musical La Lira Ampostina Gener 2011

3

Banda

LIRA Fotomuntatge: Jordi Ruiz

Música i espectacle en el concert de Santa Cecília de La Lira Ampostina

P

robablement, el de Santa Cecília és el més popular dels concerts que organitza cada any la Lira Ampostina de cara els socis i sòcies.

Després de la solemnitat del concert de Festes Majors que les dues societats musicals de la població ofereixen a locals i a visitants, sempre expectants, i un cop acabades les darreres sortides musicals de l'any que habitualment tenen lloc durant els mesos de setembre i octubre, la Banda inicia els assajos de les obres que conformaran el popular concert del mes de novembre, dedicat a la Patrona.

acurada selecció de bandes sonores de pel·lícules com Superman, Indiana Jones, Star Wars, Jesus Crhist superestar, Jaws, The pink panther, James Bond, E. T., Limelight, Amacord i Rocky, totes elles encapçalades per la arxiconeguda melodia que precedeix les pel·lícules produïdes per la 20th Century Fox. S'ha cregut encertat combinar la música amb les imatges a les quals va associada i per aquest motiu, els organitzadors del Concert han preparat un seguit de vídeos que han contribuït a reforçar el lligam emocional de la música interpretada amb el públic que l'ha escoltat amb satisfacció.

Durant la mitja part del Concert, el president de la Societat, Javier Escrihuela, ha presentat al públic la pubilla 2011 de l'Entitat, la clarinetista Júlia Solà. Escriuela, a més, ha tingut paraules d'agraïment per a l'escriptora ampostina Teresa Bertran i ha felicitat la seva darrera obra Simfonia de paraules obra que descriu l'esperit de sacrifici i superació que ha acompanyat els socis i les sòcies de la Lira Ampostina, des de la seva fundació.

Enguany, el director de la banda de música La Lira Ampostina, Octavi Ruiz Gisbert, s'ha decantat per músiques ben conegudes de tothom, les melodies de les quals formen part dels nostres records més immediats. Totes . elles tenen un punt en comú, la seva relació amb l'espectacle, ja sigui en forma de vistosos musicals, de populars sèries de televisió o d'inoblidables pel·lícules, la banda sonora de les quals hem tararejat alguna vegada. Tot plegat ha fet decidir els organitzadors per encapçalar el concert amb el títol de Música i espectacle.

La primera part del concert ha constat d'una selecció dels temes més coneguts dels musicals My fair lady, Man of la Mancha i Chess, mentre que a la segona s'han pogut escoltar en primer lloc, i dedicades als més menuts de la Casa, les més conegudes de les Merry medodies que acompanyen els dibuixos animats de la Warner Bross i, tot seguit, una Número 12

4

LIRA

Societat

La Societat s'aboca a la recerca de fons amb els que contribuir al sosteniment econòmic de l'Escola de Música Concerts, desfilades, esponsorització, voluntariat... són algunes de les fórmules utilitzades per ajudar La Lira.

L

'Escola de Música és la base que sustenta els importants èxits de La Lira Ampostina dels darrers anys. Tanmateix, la diversificació de l'oferta, la més complerta del territori, genera unes despeses mensuals importants a les que cal fer front. Davant un suport públic més ampli i permanent que no acaba d'arribar, és la iniciativa privada la qui esmerça temps i recursos per contribuir al manteniment de l'Escola de Música. I malgrat que els beneficis econòmics de les iniciatives particulars empreses només són 'tirites' al damunt de greus ferides, són una poderosa mostra dels valors que una entitat com La Lira Ampostina promou al si de la societat ampostina.

La Banda de Música ha estat la primera en reaccionar. A través de diversos mitjans i persones s'han aconseguit sortides a Tortosa, Móra la Nova, Vandellós i Tarragona, durant la tardor passada. A decisió dels músics, els ingressos aconseguits, una vegada descomptades les despeses de transport -que no són poques-, han anat als comptes de l'Escola. És d'agrair l'esforç dels músics, en especial el d'aquells qui van fer els possibles per participar al concert de celebració del 10è aniversari del Servei Català de Trànsit al Palau de Congressos de Tarragona, acte que es va dur a terme en dia laborable.

La Banda actua per a l'Associació de Jubilats a Vandellòs.

Prova de so al Palau de Congressos de Tarragona.

Per un altre costat, l'Escola de Música hi ha contribuït amb l'organització d'una meritosa desfilada de modes que no hagués estat possible sense la col·laboració de nombrosos establiments de la ciutat que han confiat en l'Entitat.

La Junta i molts pares i mares de músics de la Banda i d'alumnes de l'Escola, treballant de manera totalment desinteressada, van tirar endavant el dinar de Santa Cecília per tal d'aconseguir davallar les despeses que genera, tot això sense descuidar el més mínim detall, ni gastronòmic, ni organitzatiu.

A banda, diversos establiments de la ciutat van col·laborar per a què la 'Rifa de Santa Cecília' fos possible. L'agraïment de La Lira Ampostina a Autorecanvis Ruiz, Cambra Arrossera d'Amposta, Delta Aquari, Espedelta, Estancs números 2 i 5, Faristol, Flors Lluïsa (qui a més va decorar desinteressadament l'escenari per al Concert), La Citta Alta restaurant, La Nota, Lizarran, Llibreria Mercè,Maria Teresa Perruqueria, Moda Rosa, Orgànic, Panaderia Estrada, Ruben's Food, Simó Materials i Telecomunicacions Gargallo.

Un moment del número de cloenda a la Desfilada de Modes.

Alguns dels organitzadors del dinar de Santa Cecília d'enguany.

Gener 2011

5

LIRA

Escola de Música

XXIII Classes Magistrals d'Oboè (20 al 23 de juliol) © Neus Torta Navarro

D

imarts de matí, a les deu arribo a la Lira. El curset es fa a l'auditori de l'Escola. Pujo fins la tercera planta i entro. Ja està tothom, sóc l'última.

Josep està parlant amb un xic (Marc), no es coneixien però tenen amistats en comú. Al cap d'uns minuts arriba Octavi, fa la presentació de Josep Maria Domènech i del curs. Tot seguit comencen les classes magistrals.

Qui trenca el gel és Marc, és tot un professional. De fet, dóna classes al conservatori de Tortosa. Durant la primera classe Isabel (la professora d'oboè de la Lira) m'informa qui es cadascú, qui són i d'on venen la resta dels companys que integren el grup. Em diu: de la Lira som Núria, Mª Inés, Víctor, tu i jo, aquesta noia rossa és la Gemma, amiga de la Núria, es van conèixer al intercanvi que fa fer la Banda de l'Escola amb el conservatori de Girona; aquest xic és el Guifré que ve del conservatori del Vendrell i el Marc que és de Vinaròs, però encara fa falta la Deune a qui coneixem a l'endemà; ella és l'única que farà les classes amb l'oboè barroc.

Agost: 32è Festival de Bandes amb la banda d’Ulldecona.

Després del Marc passem un darrere l'altre a fer la classe. Tots toquem una obra que prèviament ens hem preparat. En aquestes sessions, toquen lliurement i el Josep després d'observar-nos ens corregeix la postura que adoptem o bé la forma amb què fem l'embocadura, ens explica com hem de tirar l'aire... Les correccions son tant individuals com col·lectives. El suggeriments encara que siguin individuals, ens serveixen a tots; cal millorar alguns aspectes de la nostra forma de tocar, i si ho observem en els altres, ens adonem amb més claredat i totes les recomanacions són útils. Les correccions, venint d'un excel·lent professional, són benvingudes, ben rebudes i acceptades.

Durant els següents dies férem els diferents tallers.

El primer va ser una explicació dels orígens de l'oboè. Josep va portar diversos instruments, des del precursor de l'oboè fins al més modern, passant pel barroc i clàssic. No tant sols vam tenir l'ocasió de veure'ls, sinó que fins i tot gaudirem de la possibilitat de tocar-los, va representar un veritable goig per als dos sentits! El següent taller, i personalment crec que va ser el més exitòs, fou el que es va dedicar a fer canyes. Qui coneix un oboista ja sap que aquest és el nostre punt dèbil.

L'ocasió de tenir un expert que et resol els petits grans problemes de fer les canyes amb precisió i eficàcia s'havia d'aprofitar al màxim. Ens va ensenyar com lligar-les correctament, rascar-les amb pulcritud, com agafar el ganivet per aconseguir la màxima eficiència, fins i tot la manera d'afilar-lo, per traure-li el millor rendiment.

Número 12

En aquestes classes taller també vam tocar en grup.

En els descansos, Josep aprofitava per explicar-nos anècdotes que feien de fil conductor i de pont d'unió entre les diferents pràctiques. Una de les més curioses que ens va comentar, fou la del rei francès Lluís XIV, el rei Sol, qui tenia una banda d'oboès a qui feia tocar mentre passejava pels incomparables jardins del seu palau de Versalles. En aquestes sessions es va incorporar Pau, qui participava tocant el fagot, és amic del Marc i com ell, de Vinaròs.

Per finalitzar les classes férem una petita audició, en la qual interpretàrem obres preparades durant el curset, i també alguna de les peces de la banda d'oboès. Aquestes últimes són les que més van agradar al públic assistent.

6

LIRA

Escola de Música

Finançament permanent per a l'Escola, per a quan?

Trobar un finançament permanent sense perdre la gestió directa dels ensenyaments musicals per part de l'Entitat és l'objectiu primordial de la Junta.

A

qualsevol que es pregunti com és possible que perilli el fonament musical de la que és considerada per molts la primera banda amateur de Catalunya, li proposem que continuï llegint per adonar-se del reguitzell de propòsits i despropòsits que han conduït l'Escola de Música a la difícil situació econòmica actual.

Des del seu reconeixement pel departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, l'Escola de Música ha vingut treballant en dos fronts. Un, impartir ensenyaments que contribueixin tant a formar ciutadans crítics i responsables, com a proporcionar fonaments musicals sòlids que permetin, si ésFestival el cas, emprendre superiors.

Agost: 32è de Bandes estudis amb la banda L'altre, dotar l'Escola dels recursos econòmics d’Ulldecona. necessaris per fer realitat el primer objectiu.

Un ensenyament musical de qualitat demana professorat ben preparat com el que l'Entitat sempre ha volgut tenir en plantilla, el qual ha de comptar amb unes condicions laborals òptimes que facin atractiu el treballar a l'Escola de Música La Lira Ampostina. I això té un cost. Les famílies i la Societat assumeixen el 85% de la despesa. El 15 % restant són subvencions públiques directes.

Durant els darrers anys, les aportacions de les famílies han anat augmentant d'acord amb l'Índex de Preus al Consum. En canvi, les possibilitats que la Societat derivi més ingressos a l'Escola de Música han minvat. L'explicació és doble. Per una banda, el valor de les subvencions percebudes s'ha vist reduït: per cada euro rebut l'any 2005, se'n rebran 0,85 € el 2010. Per un altre costat, l'aparició de noves possibilitats de lleure, d'iniciativa tant pública com privada, han fet que el cine i la discoteca de La Lira tanquessin, desapareixent així dues importants fonts d'ingressos; a més, i de manera progressiva, també han disminuït els contractes aconseguits per la Banda. El balanç econòmic de la Societat és així negatiu i, malgrat que el patrimoni social està intacte i els deutes a llarg termini s'han reduït, els que són a curt termini no han parat de pujar durant els darrers cinc anys.

L'objectiu de la Junta és aconseguir que els ajuts públics a l'Escola de Música passen a cobrir tres quartes parts del cost de formació -una proporció similar a la que ja tenen altres escoles de música del territori. Tot això, sense perdre

capacitat de gestió de l'Escola de Música.

Al dia d'avui, i malgrat estar reconeguda pel departament d'Educació, l'Escola no rep cap ajut econòmic de la Generalitat. La subvenció anual de la diputació de Tarragona i, en especial, el conveni signat entre l'ajuntament d'Amposta i la Societat són les eines utilitzades per poder comptar amb diners públics. Els ajuts no són debades, però. A canvi, i per cada any dels quatre de durada del conveni, la Societat té l'obligació de cedir gratuïtament l'ús del teatre-auditori a l'ajuntament d'Amposta per a un màxim de fins a vint-i-cinc sessions; la Banda ha d'actuar de forma gratuïta en una quinzena d'ocasions; les agrupacions de l'Escola de Música també han de sortir de franc en esdeveniments especials de l'any; i finalment, el cor La Lira Ampostina ha d'oferir tres actuacions lliures de cost al Municipi.

A finals de la dècada dels noranta, la municipalització de l'Escola de Música va ser una de les primeres propostes plantejades a l'hora d'aconseguir una entrada permanent de diners públics procedents del Departament d'Educació. D'acord amb el que marcava la llei, els diners s'haurien d'ingressar als comptes municipals, no als de la Societat. A més, el reglament plantejava dubtes sobre qüestions importants de la gestió de l'Escola per part de La Lira, com ara l'establiment i cobrament de les quotes a les famílies, el procés de matriculació o la contractació de professorat.

El fet que la gestió directa de l'Escola no quedés garantida, va fer decidir la Junta de la Societat a no acceptar aquesta primera proposta d'Escola de Música Municipal.

Gener 2011

7

LIRA Més avant, l'any 2004, es constituí l'Associació d'Escoles de Música de les terres de l'Ebre, amb la idea d'agrupar-les, debatre problemàtiques comunes i buscar solucions. L'any següent, en un intent de trobar una fórmula econòmica per poder assegurar laboralment la totalitat del professorat de les Escoles, representants de les tretze societats musicals del Montsià es van reunir per estudiar la manera d'aconseguir diners del Departament d'Educació. Fruit d'aquestes trobades es redacta un avant projecte d'Escola de Música Comarcal pel que cada Entitat mantindria la gestió de la seva Escola, mentre que es mancomunarien els serveis docents. Sense recolzament polític, el procés va quedar estancat.

No produint-se avenços clars, a finals del 2006 i de manera unilateral, la Lira Ampostina sol·licita una entrevista amb el Subdirector General d'Ensenyaments Artístics, el senyor Josep Roda, qui anima l'Entitat a seguir la via de la municipalització una vegada trobats els mecanismes jurídics i administratius necessaris per a què els ajuts anessin directament a la Societat. El Departament fonamentava el canvi d'actitud de l'Administració en la singularitat del fet musical a la nostra Ciutat.

El mes de gener del 2007, la Junta informa el senyor Joan Mª Roig, aleshores alcalde d'Amposta, sobre la proposta. El Consistori m a n t e n i a q u e l a municipalització de l'Escola reduiria la independència de l'Entitat sobre la gestió, i apostava per aconseguir una concertació per a la qual ja treballaven les Federacions i Associacions de Municipis Catalans i el Departament d'Educaciói. Convivint amb el reglament ordinari de les escoles de música municipals, en cas de ser aprovada, la proposta de concert econòmic singular amb les entitats musicals ampostines s'inclouria dintre el conveni marc per al sosteniment de les escoles de música de titularitat municipal, signat entre el Departament d'Educació i els Municipis.

Escola de Música supracomarcal. La proposta parlava de traspàs de diners des del Departament d'Educació als ajuntaments, els quals signarien convenis singulars amb les escoles de música. La proposició incloïa, però, la creació d'un Consorci i la figura d'una junta gestora.

Mentre, el juliol del 2008 veu la llum el conveni marc entre el Departament d'Educació i els municipis catalans, pel qual la Generalitat es compromet al sosteniment de les escoles de música sempre que aquestes siguin de titularitat municipal. En aquest document, la proposta de convenis singulars amb entitats com La Lira no surt inclosa.

En un nou intent d'aconseguir finançament públic sense perdre la gestió de l'Escola, el mes de novembre, representants de l'ajuntament d'Amposta encapçalats pel nou alcalde, el senyor Manel Ferré, i de les societats musicals locals es desplacen a Barcelona per entrevistar-se amb la nova subdirectora d'ensenyaments artístics, la senyora Eulàlia Taché.

L'aposta de la Generalitat és clara.

Emparant-se en la llei, proposa la creació d'un servei municipal d'ensenyaments musicals i la prestació de serveis a càrrec de les Societats. Hi ha, però, un problema jurídic: el conveni marc signat entre la Generalitat i els Municipis demana que l'Ajuntament sigui titular de l'edifici on s'ubiqui la futura Escola de Música Municipal, i el d'Amposta no ho era. El procés quedava així novament encallat.

El 2009, el Departament presenta una solució de tràmit fins a l'aprovació i posterior desenvolupament normatiu de la nova Llei d'Educació de Catalunya. Es tracta de la signatura d'un conveni singular amb la societat musical La Lira Ampostina, d'acord les possibilitats pressupostàries del moment.

Efectivament, el mes de desembre, en una maniobra més mediàtica que efectiva, l'aleshores conseller d'Educació, Ernest Maragall, signa un protocol d'intencions amb l'Entitat pel qual es compromet a impulsar línies d'actuació per al desenvolupament de l'Escola de Música Al febrer, i més tard el març del 2008, Pepín Beltran, mitjançant la signatura d'un conveni. llavors directora dels serveis territorials del departament d'Educació a les terres de l'Ebre, i La realitat s'imposa, i davant la impossibilitat Montse Gisbert, degana de la Universitat Rovira i jurídica de signar cap conveni singular amb la Virgili de Tarragona convoquen els representants Societat, el Departament opta per atorgar una de les escoles de música i dels ajuntaments per subvenció directa que pressupostàriament presentar la proposta de creació d'una Associació tampoc pot assumir el 2010.

Número 12

8

LIRA

Com a solució puntual d'urgència s'insta La Lira Ampostina a presentar-se a la convocatòria ordinària de subvencions a l'organització d'activitats i esdeveniments que contribueixin a la promoció de la música de caràcter professional a Catalunya. Una subvenció de difícil justificació per a una Entitat com la nostra.

Mentre, setmanes abans de les eleccions al Parlament de Catalunya, el Departament d'Educació llença la darrera proposta a l'Entitat que es fonamenta, un altre cop, en la municipalització dels ensenyaments musicals. Aquesta vegada hi ha, però, una novetat important. Com que, i d'acord el que estableix la llei, per crear un servei municipal d'Escola de Música i rebre'n els ajuts, el Consistori ha de disposar d'instal·lacions pròpies, La Lira Ampostina hauria de tancar l'Escola al temps que, i de manera temporal, cedir l'ús de les instal·lacions reconegudes pel Departament, a l'Ajuntament. A la vegada, La Lira Ampostina optaria a la gestió del servei en presentar-se al concurs públic organitzat per l'Ajuntament, les bases del qual haurien de garantir un ensenyament musical de qualitat en els termes que La Lira Ampostina l'ha vingut donant al llarg de tots aquests anys.

Escola de Música

Comunicat el resultat favorable de l'Assemblea al govern municipal, al moment de tancar aquest article, la societat musical La Lira Ampostina resta pendent de la resposta oficial de l’Ajuntament d’Amposta a la proposta del Departament d’Educació.

Amposta, a 31 de desembre del 2010

Per a fer això possible, i comptar amb el necessari vot de confiança de socis i sòcies, es convocà l’Assemblea amb caràcter extraordinari el passat 27 de novembre, la qual va aprovar per majoria absoluta permetre la Junta iniciar els passos necessaris per aconseguir un finançament permanent per a l’Escola de Música sense que l’Entitat perdi la gestió directa dels ensenyaments musicals.

Gener 2011

9

LIRA

L’opinió

L'Assemblea i l'Escola de Música © Fernando Torta Pons

L

'arribada de la convocatòria de l'Assemblea extraordinària em va encuriosir. Havia escoltat alguns rumors de les vicissituds que envolten l'Escola de Música, però no ho havia relacionat suficientment amb les repercussions que podia tenir per a la Societat. He d'admetre que no assisteixo mai a les assemblees que periòdicament es convoquen, on s'expliquen, comenten i analitzen els temes o les qüestions que afecten La Lira, per la qual cosa sóc jo el qui per negligència no m'he assabentat de les dificultats que estan marcant el futur de l’Entitat. La lectura de l'ordre del dia em va preocupar i vaig preguntar a persones properes que tenen més informació al respecte, les causes que motivaven la convocatòria en els termes que s'indicaven.

La seva resposta va ser clara i contundent: hi ha dificultats molt serioses de caire econòmic que exigeixen una ràpida intervenció. Val a dir que les explicacions són excessivament primàries i possiblement estan viciades per una presa de decisió anticipada. Hi ha un rerafons que no es coneix suficientment, o bé es disposa d'una informació esbiaixada, o és excessivament partidista. En conseqüència prenc la decisió d'assistir a l'Assemblea per poder escoltar de la Presidència els motius reals que justifiquen la presa de decisions que ens demanen adoptar.

Un fet que m'agrada (en la meva opinió destaca la seriositat dels temes a tractar); ens fan signar a l'entrada a la sala. Desconec si en els altres assemblees també es fa així, però interiorment em fa valorar molt positivament aquesta mesura.

Possiblement cal adoptar decisions certament transcendentals, i cal tenir constància dels qui han estimat convenient participar en l'adopció dels acords que ho permetran.

La taula de la Presidència està completa. Suposo que han demanat al sr. Alcalde si vol afegir-se a la taula, perquè també hi és present, detall que cal agrair-li perquè possiblement serà interpel·lat pels assistents en el decurs de l'Assemblea. La lectura de l'acta de la sessió anterior em dissipa alguns dels dubtes o inquietuds que tenia. S'havien explicat durant l'Assemblea precedent de forma clara i explicita les dificultats econòmiques que enterbolien el futur de la Societat i s'estaven estudiant alternatives per sortir-ne airosament de la crisi, i s’anunciava que les decisions al respecte es prendrien en una assemblea extraordinària.

El primer punt de l'ordre del dia, era una alenada d'aire fresc, es tractava d'una iniciativa de la gent jove que representava una veritable lliçó. És un fet molt significatiu que cal reconèixer en la seva

importància, perquè la seva empenta ens ajuda a entendre als socis que tots els esforços són necessaris, i la gent jove ja ha començat a caminar.

Primer, amb la desfilada de modes, i ara d'una forma que implica participació i dedicació amb la creació de la Secció Juvenil de l'Entitat. Ara, tota la Societat ha de seguir el seu impuls amb el mateix sentit de responsabilitat i il·lusió. El vot unànime dels assistents va ser un reconeixement general a una proposta engrescadora i de compromís davant d'un futur incert.

Els avatars de l'Escola de Música i la seva transcendència en el futur immediat de la Societat es van explicar per la Junta en el segon punt de l'ordre del dia. Si bé en el torn obert de les paraules que es va obrir després es va acabar de concretar l'abast de la problemàtica i la veritable dimensió del mar de contrarietats que estem travessant. Les nombroses intervencions van reflectir les inquietuds dels socis, músics, professors i Director, em van permetre tenir una visió més general de la proposta que s'estava debaten.

Va haver-hi intervencions de tot tipus, totes ben intencionades. Unes carregades de sentiments, altres reflexives, algunes d'explicatives. Es van formular preguntes per clarificar dubtes, es van demanar i obtenir respostes a inquietuds personals. Val a dir que la Junta no va defugir el diàleg i va donar totes les explicacions pertinents, per tal de cercar un vot favorable a la seva proposta, com a única solució viable.

Número 12

10

LIRA El debat va ésser intens, la participació continua i respectuosa, el silenci dels oïdors donava fe que ningú es volia perdre detall ni de les preguntes o precs que es formulaven, ni de la vehemència de les respostes que era un manifest públic de les preocupacions dels membres de la Junta que exposaven les seves opinions i explicaven les gestions practicades.

Sintetitzant l'informe de la Junta Directiva i els aclariments derivats del torn de paraules, l'escenari real dels fets és tant simple com delicat: l'Escola de Música genera unes despeses elevades que provoca que l'economia de la Societat sigui deficitària. L'alternativa que es proposa és que l'Escola sigui autosuficient econòmicament. Cal rebre aportacions dineràries de l'Administració i, per aconseguir-les, l'Escola ha de ser de gestió pública.

Tant senzill com complex. Es precisa la col·laboració de l'Ajuntament per formalitzar els acords de gestió. Sembla que la condició que fixa l'Ajuntament és que les dues societats musicals ampostines tinguin el mateix tipus de gestió, fet que exigeix que ho hagin de sol·licitar les dues societats simultàniament. El Sr. Alcalde, a requeriment dels participants del debat, va manifestar la disposició de l'Ajuntament a estudiar les demandes de les dues societats i signar, amb cadascuna d'elles, un conveni que reguli les condicions de la gestió municipal, dintre del marc legal vigent. També va recordar que fa uns anys es va debatre una proposta similar i no va haver-hi unanimitat en la demanda de les dues societats, però que en tot cas, ell havia vingut per escoltar el sentir de l'assemblea de socis.

Les posicions estaven prou clares, l’única possibilitat de rebre una aportació econòmica per part de l'Administració passa per demanar que la gestió sigui pública, i l'Ajuntament considerarà la viabilitat de signar un conveni que ho permeti, només en el cas que ho sol·licitin les dues societats.

L’opinió S'haurà de signar un conveni que serà temporal i limitat, en el qual La Lira haurà de cedir l'ús de les instal·lacions de l'Escola de Música a l'Ajuntament; al conveni es regularan les condicions de la cessió.

Posteriorment, l'Ajuntament mitjançant concurs públic adjudicarà la gestió del Servei a la millor de les ofertes que es presentin (com es fa en tots els concursos públics). Aquí radiquen els neguits dels que manifesten una certa recança a la proposta.

La Lira es presentarà al concurs, però no hi ha una seguretat absoluta que sigui la guanyadora i adjudicatària del mateix. La Junta posa de manifest que la majoria de les localitats que ens envolten ho han fet així, i en el concurs celebrat no s'ha presentat cap altra proposta que la de la pròpia Societat de la població interessada.

Hi ha un dubte raonable. El prestigi que té la Banda de la Lira, pot fer que hi hagi algun altre interessat en participar en el concurs? Quina seria la forma de posar-li difícil? La resposta que se m'acut és senzilla, les bases del concurs han de ser molt exigents, i tot possible interessat haurà de superar els molts excel·lents mèrits de la nostra Escola, tasca suficientment complicada per restar entusiasme a iniciatives foranies. Com podem incidir en el futur concurs? Doncs, en les propostes que podem plantejar introduir al conveni base que l'Ajuntament ens farà arribar per signar, la cessió d'ús de les instal·lacions, això si, dintre del marc legislatiu que regula aquest tipus de tràmits administratius.

La votació final va ser prou clara dels 125 assistents a l'Assemblea 119 vots afirmatius, 3 abstencions i 3 vots negatius. Resta un camí per fer, les decisions estan preses, la força del recolzament dels socis és prou explicita, la trajectòria està traçada, el impuls necessari per aconseguir-ho el tenen, la capacitat de gestionar la confiança que se'ls ha donat està garantit, segur que arribarem a l'objectiu final. Si per fer-ho precisen cooperació, que la demanen i la tindran.

Gener 2011

11

La imatge

LIRA Aula Infantil

Orquestra de Corda

Orquestra de guitarres

NĂşmero 12

12

LIRA

Audici贸 de Nadal

Grup de clarinets

Grup d'obo猫s

Grup de flautes travesseres Gener 2011

15

La imatge Foto: Pau Bertomeu

Grup de percussió

Grup de saxos

Grup de metalls

L’elecció de Cindy Crawford

Dos alumnes de matrícula, Elisabet Callau i Pau Ignacio Número 12

13

Cor

LIRA Nous reptes per al cor La Lira Ampostina

Foto: Pau Bertomeu

La feina que Núria Francino està realitzant al capdavant del Cor al llarg d'aquests darrers anys és, si més no, equiparable al treball que l'Entitat dedica a la Banda .

Des del curs passat, la directora instrueix musicalment els cantaires que de manera voluntària volen millorar els coneixement bàsics de solfeig i llenguatge musical, la qual cosa, unida al treball intensiu de tècnica vocal fet de manera sistemàtica al llarg de cadascun dels assaigs, fa que la qualitat coral vagi en augment a cada concert, a l'hora que anima la directora i els cantaires a emprendre reptes abans impensables d'assolir.

El passat concert de Nadal, per posar només un exemple, el Cor va cantar el repertori de memòria.

Aquest fet, que d'entrada pot semblar intranscendent al lector no avesat, no ho és tant si tenim en compte l'habiliat mostratra pels cantaires de molts cors d'amagar-se al darrera de la carpeta negra de les partitures, sense poder trobar alguna cosa que la lectura de la lletra o de la música no poden donar per si soles, la complicitat amb el director. Cantar de memòria, no és només un pas endavant en la formació del Cor, sinó que permet els cantaires atendre les indicacions del director qui modifica i reinterpreta la peça cantada en funció del que li arriba en aquell moment.

El modelatge dels components del Cor, com a instruments i com a intèrprets, ha estat una costant durant tots aquests anys. Unit al treball vocal ja esmentat, el grau de dificultat de les peces escollides ha seguit una progressió continua. De peces per a una o dues cordes de seguida es va passar a repertori per L’elecció a quatre veus. Les peces de Crawford tradicionals s'han vistCindysubstituïdes per obres d'elaborada harmonització. A poc a poc, i de la mateixa manera que es fa a la Banda, s'ha introduït repertori interpretat per un grup reduït de cantaires o, fins i tot, per solistes.

Val a dir que aquest treball ha permès que els cantaires guanyin confiança en si mateixos, la qual cosa els motiva a formar-se a dintre i a fora la pròpia Societat. A tall d'exemple, aquest passat

estiu, diversos membres del Cor van aprofitar les vacances per formar-se coralment, tot participant en tres esdeveniments de caràcter internacional: A principis d'estiu, dos contralts, una soprano i un baix del Cor participaven en un dels tres tallers organitzats amb motiu de les 45 Jornades Internacionals de Cant Coral celebrades a Barcelona del 4 al 10 de juliol, període durant el qual van preparar la Missa de Glòria de G. Puccini, cantada a l'Auditori de Barcelona, el dia 11de juliol.

Poc després, dues contralts, una soprano i un tenor de La Lira Ampostina viatjaven a Pecs (Hongria), actual capital cultural europea, per participar en alguns dels diversos tallers de l'Europa Cantat 2010 celebrat del 5 al 10 d'agost, al voltant de la música i els compositors hongaresos Finalment, l'11 de setembre, al teatre del Liceu de Barcelona, una soprano i un baix participaven en l'estrena de L'home del paraigua òpera collage escrita i dirigida per Joan Martínez Colàs, dedicada a la figura del missioner català Vicenç Ferrer, candidat al Premi Nobel de la Pau 2010.

Encara més, el passat 7 de novembre, dos cantaires del cor La Lira Ampostina, Paco Alumbreros (tenor) i Monique Aragate (soprà), participaven en els actes corals organitzats amb motiu de la dedicació del temple de la Sagrada Família de Barcelona, tot formant part del cor de 800 veus que va rebre la visita del papa Benet XIII. Des de fa ara un any, el Cor La Lira Ampostina és seu de la Delegació de la Federació Catalana d'Entitats Corals i un dels seus components, actua com a cap de Demarcació. Tot plegat, és un bon moment per a què la societat musical La Lira Ampostina posi a punt un projecte transversal de cant coral a l'Entitat que impliqui des dels més menuts als més grans. És aquesta l'única possibilitat que té el projecte coral encetat a La Lira de no desparèixer amb els actuals protagonistes i d’arribar a recollir tants èxits i satisfaccions per a la Casa com els que ens proporciona la Banda de Música.

Gener 2011

14

LIRA

Músics

L'Escola Big Band, un nou projecte de La Lira Aquest curs 2010-11 ha vist la presentació d'un nou projecte per a totes aquelles persones interessades en submergir-se en el fascinant món del jazz, del swing, del latin, de la bossa nova... l'Escola Big-Band.

El swing, jazz, latin, bossa nova i molts més estils que formen el que denominem 'musica moderna' apareixen constantment en la música actual, ja sigui des d'un tema amb fusió de jazz, passant per temes llatins o, fins i tot, noves obres de compositors clàssics que plasmen aquestes essències en les seves obres. Sota la direcció d'un professor titulat pel Taller de Músics de Barcelona, en Cristian Serret, a l'Escola Big Band es treballen tots aquests estils en la formació del mateix nom, una eina que resulta molt útil ja sigui per aprendre el funcionament de la big band, com per poder tocar aquests estils de música en agrupacions encara més grans.

El projecte consisteix així en organitzar una Big Band formada per integrants no professionals. Els objectius a curt i llarg termini d'aquesta nova proposta engegada el passat més d'octubre són: - Donar a conèixer i aprendre les funcions de cada secció i de cada membre dintre la macro formació.

- Instruir els integrants en la interpretació dels diferents estils de música en aquesta agrupació.

- Aprendre les diferents formules rítmiques que té cada tema i estil en el format Big Band.

- Dotar per a les nostres terres d'agrupacions estables i amb una preparació sòlida dels seus integrants en el món de la música per a gran orquestra de jazz.

- Treballar un repertori per realitzar audicions i concerts arreu les nostres comarques i la resta de Catalunya.

L'Escola Big Band està formada pels següents components actius: cinc saxofons (dos tenor, dos alts i un baríton), quatre trombons, quatre trompetes i la base (baix o contrabaix, bateria, piano i guitarra). Els temes només estaran interpretats per aquesta quantitat de musics.

S'ha dividit l'activitat en tres cursos, un per any, cada curs format per tres trimestres al llarg dels quals es treballaran diferents estils de musica per a big band. Els continguts es distribueixen al llarg de tres cursos de la següent manera: El primer curs de l'Escola Big Band tracta els temes i músics mes clàssics i coneguts del swing com Glenn Miller, Duke Ellington o Sammy Nestico.

Es treballa el swing ja que forma part de l'origen de la big band i permet poder formar una base solida per més endavant poder treballar altres estils.

S'explica la història del swing i els seus orígens en la big band per poder entendre millor la funció que tenia en l'època i així poder plasmar millor la seva interpretació.

El repertori és de tres temes com a mínim per trimestre. Es treballa l'audició dels temes que es tocaran, sempre i quan estiguen editats.

Durant el segon curs es continuarà treballant el swing i es començarà a treballar la bossa nova, presentat músics com Carlos Jobim, Joao Gilberto, etc., amb els seus arranjaments per a Big Band.

Es treballaran fórmules rítmiques i la diferència que hi ha entre el swing i la bossa nova.

El repertori també serà de tres temes com a mínim per trimestre, tot treballant l'audició dels temes que es tocaran, sempre i quan estiguen editats.

En el tercer curs de l'Escola Big Band s'aprofundirà més en els estils treballats i s'inclouran patrons rítmics, compositors, formes i músics més moderns com Dizzi Gillespie, Maynard Ferguson, i d'altres.

S'inclourà la música llatina en formació de Big Band, tan com temes originals i arranjaments de temes de swing i jazz.

Els patrons rítmics llatins tractats seran respecte els temes que es tocaran.

Una vegada més, el repertori serà de tres temes com a mínim per trimestre, i es treballarà l'audició dels temes que es tocaran, sempre i quan estiguen editats.

En acabar aquests tres cursos, si és possible, es podrà organitzar una big band fixa de l'Entitat.

Els assajos són setmanals, amb una durada de dues hores i els requeriments de l'alumnat matriculat tenir estudis de nivell mitjà o experiència en el món del jazz.

Confiem poder gaudir de la música interpretada per la big band ben aviat

Número 12

16

LIRA

Destaquem La Banda de l'Escola felicita el Nadal al públic ampostí amb un interessant Concert al teatre-auditori de La Lira La batuta d'Agustí Roé Juan ha conduït els joves músics en la interpretació d'obres de Bossoni, Strauss, Yoder, Pendelton, Cruber i de Haan.

Recordar que la Banda de l'Escola ja va actuar el passat mes d’octubre tancant amb un concert la presentació del llibre de Teresa Bertran Simfonia de Paraules, acte emmarcat dintre les 5s Jornades de les LLetres Ebrenques celebrades a la biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó.

L'Orquestra de corda i l'alumnat de violí i violoncel celebren l'audició de Nadal.

Acompanyats al piano, en solitari o en duets, l'alumnat ha presentat el treball del trimestre que ara acaba. L'acte ha estat el debut en públic de Júlia Rebull, David Rebull i Daniela Gil. Altres audicions destacades del primer trimestre del curs han estat la de les aules de flauta

La Lira Ampostina primera banda de música en fer sonar les seves notes a la nova sala d'actes de Fira Amposta.

La Sala ha estat oberta enguany amb motiu del 50è aniversari de la Fira Ramadera i de Maquinària Agrícola d'Amposta.

Octavi Ruiz parla de la Banda En altre ordre de coses, el director de la Banda de Música ha estat entrevistat en profunditat a 'L'hora del Vermut', un programa de Radio Tortosa. A la conversa, que pot escoltar-se a la ‘xarxa’, Octavi Ruiz parla de la seva relació amb la música de banda i amb la Lira Ampostina.

Gener 2011

17

LIRA

Destaquem Els cantaires ampostins més joves es troben a La Lira Ampostina per cantar al Nadal.

Han participat totes les formacions corals dels centres educatius de la ciutat: Coral d'alumnes de P5 del col·legi Sagrat Cor, la coral 'Els Miquelets' de l'escola Miquel Granell, la coral de l'EM La Unió Filharmònica, la coral de l'escola Consol Ferré, la coral de l'escola Soriano Montagut, la coral de l'escola Agustí Barberà i les corals infantil i de nivell elemental de l'escola de música La Lira Ampostina.

Les nadales tradicionals catalanes han estat les protagonistes de la tarda coral celebrada al teatreauditori de l'Entitat.

L'alumnat de l'Escola de Música amenitza el mercat de Santa LLúcia d'Amposta amb una cantada de nadales.

L'actuació ha servit per a què els cantaires preparen amb més garanties la seua participació al Amposta Canta al Nadal, la Trobada de Corals Infantils i Juvenils que l'Escola de Música organitza de manera anual al mes de desembre.

Trobada d'arpistes a Terrassa Organitzada per l'Associació Catalana d'Arpistes, ha tingut lloc a Terrassa la Trobada d'Arpistes de Catalunya 2010, on han participat les tres alumnes que estudien a la Lira: Pilar Anglés, Mª del Mar Anglés i Agnès Camatxo.

L'Associació Catalana d'Arpistes vol contribuir a la difusió de l'arpa, i al recolzament i la formació dels joves arpistes.

El passat mes de setembre, la Lira va fer un esforç per donar a conèixer l'arpa entre les Escoles de Primària d'Amposta. Amb aquest pròpòsti, les alumnes i la professora d'arpa de l'Escola de Música es desplaçaren a dos col·legis de la ciutat per mostrar les característiques i possibilitats musicals d'aquest interessant instrument.

L’elecció de Cindy Crawford

Tres Grups de Cambra de La Lira Ampostina participen a la cloenda de les II Jornades Culturals '16 d'octubre' a la veïna població de Freginals.

Grup de Flautes travesseres: Laia López, Sara Agular i Maria Bertomeu.

Grup de Clarinets: Júlia Solà, Griselda Matamoros i Josep Fumadó.

Grup d'oboés: Isabel Abarca, Brigit Gargallo, Neus Torta, Montse Matamoros i Núria Fernández.

Número 12

18

LIRA

Amposta de Banda a Banda Una vegada més ens trobem en els preàmbuls d'una nova edició del cicle de concerts “Amposta de banda a banda” que organitza la nostra Societat des de fa ja deu temporades. En aquesta edició, compten amb la participació de tres bandes invitades que actuaran al llarg del primer quadrimestre de l'any 2011. Aquestes bandes són la Unió Musical de l’Horta de Sant Marcel·lí, la Unió Musical de Godelleta i el Conjunt de Metalls i Percussió de l'Escola Superior de Musica de Catalunya.

Miguel Morellá Asins, director de la Unió Musical de l’Horta de Sant Marcel·lí que actuarà al ABB

el proper 29 de

gener.

L'organització de l'esdeveniment segueix apostant decididament per les bandes del País Valencià, la qual cosa no ha d'estranyar ningú pel fet que la Federació d'aquesta comunitat autònoma té més de cinccentes bandes afiliades. Això fa que hi hagi moltíssim per triar, tant per estils, per formacions o per qualitats. Aquest any, tanmateix, tenim una novetat, un conjunt format en el si d'una escola de música. Aquest fet ens permetrà gaudir de les habilitats individuals tant tècniques com expressives, així com de la sonoritat d'un grup de musics que s'han unit sota la supervisió dels seus professors tutors.

No estem descobrint res de nou dient que estem en temps de crisi.

Aquesta mala època ha arribat també al món de la música i concretament a les societats musicals. Els esforços per tirar endavant són cada volta més complicats i no sempre son recolzats per les autoritats competents. El programa d'enguany també s'ha vist afectat per aquesta circumstància; no per això hem perdut ni la il·lusió, ni les ganes de sentir bona musica, ni tampoc l'ànim de reunir formacions que tenen les mateixes inquietuds que nosaltres.

Jesús Perelló Fuster dirigirà la Unió Musical de Godelleta el proper 26 de febrer.

Tot i la crisi econòmica, la part artística esta més que garantida. Ens referim al gran auge mundial que la música de banda ha tingut en els últims temps. Han aparegut diversos compositors molt joves que han ubicat les seves creacions dins de les bandes de música. Simfonies, poemes simfònics, música descriptiva, pasdobles i altres formes musicals han proliferat en el repertori que aquestes formacions ofereixen als seus seguidors. Entre aquestos compositors cal

destacar tres àmbits territorials molt importants. Al País Valencia, Ferrer Ferran, Óscar Navarro, Andrés Valero, Luis Serrano, Juan Gonzalo Gómez Deval, Amando Blanquer, Bernardo Adam Ferrero o Pascual Vilaplana. Als Països Baixos, Johan de Meij, els germans de Han o Jan Van Der Roost, i als Estats Units, Alfred Reed o Phillip Sparke, entre d'altres. Tots ells, i molts més, estant contribuint a què les bandes de música tinguin reptes nous, objectius ambiciosos i al·licients de superació constants.

Associació Musical Ciutat de Benicarló

La Primitiva de Rafelbunyol

Angel Serrano portarà la batuta del ( E S M U C C o n j u n t d e M e ta l l s i Percussió de l'Escola Superior de

Dos bandes valencianes i una catalana, acompanyaran la banda de la Lira Ampostina en la confecció del cartell d'enguany. Els diferents pobles veuran representada la seva cultura i la seva tradició dins del marc musical bandístic que Amposta Banda a Banda simbolitza mitjançant el llenguatge universal de la música viatjant d'una a l'altra pilastra del nostre pont penjant.

Així ho desitgem, invitant-los a tots a participar en aquest repte.

Música de Catalunya), el proper 26 de març

Gener 2011

19