Issuu

PEPITO 103 3

Sumari

4 5

Eliot Ness i els intocables IV

Per què una S.L.U. (Societat Limitada de soci Únic). Per Joaquín Barber Peiró

Opinió: L’espectacle, ha de continuar? Per Sabrina Pérez Sanchis

Opinió: Les obres a la Vila-Nova acabaran amb la festa? Per Xavi Moragues

Novetats al Campionat de Truc

Un festival espectacular

Salvador Morant: La Policia Local: Per unes falles segures

II Concurs de Cartells de Falles Tomàs Femenia

V Mostra de Teatre al Museu Primera i última al museu?

Entrevista amb Laura Barber Guerola, FMI 09

Entrevista amb Marta Cháfer Giner, FMG 09

Inauguració del Museu Faller

Opinió: Un museu dinàmic entre el quadre i el Ipod Per Suso Monrabal

Opinió: Museu Faller de Gandia: el repte Per Miguel Alonso

Germanor davall la pluja

Concurs de paelles

26 29 30

Parauls dels presidents: Els premis i les falles El Tio de la Porra Agenda

Edita: Federació de Falles de Gandia / Àrea de Cultura. Col·laboren: Àrees de Secretaria i Comunicació. Publicitat i Maquetació: Gente de la Safor Editorial S.L. Tel. 96 286 02 51. e-mail: publicidad@gentedelasafor.net Pepito Octubre 2008

opinió

Eliot Ness i els intocables IV Ness, pronuncieu al llegir-lo “Nas”, li dóna més olfacte policíac*

és valentia!! Els meus col·laboradors, que no són pocs, em conten que algunes “persones” tracten als xicots de Jesús i a altres membres de l’assemblea amb el mateix respecte que ho fan certs cafres a un àrbitre de futbol. La diferència, per a mi, està en que els que van a desfogar-se al camp de futbol es troben amb la impunitat legal, i els membres de la junta local fallera estan protegits pel RRI (article 68, apartat a. Incorren en falta lleu els que falten el respecte als membres de l’assemblea general, junta de govern o executiva de la JLF en exercici de les seues funcions) A més, qui són els qui buiden el ventre amb flatulències desqualificants?, un faller amb càrrec en l’executiva de falla?, un president/a?, un treballador nat?. Els Intocables m’asseguren que no, que són generalment els que no volen mai càrrec ni fan un brot, els que deuen quotes, rifes i altres menudències a la seua comissió, es a dir, els vertaders “inútils” de la festa, que la perjudiquen més que l’ajuden, i que en una agrupació tan gran sempre hi ha. Això em fa recordar els meus principis a Chicago, on la policia era tractada a patades pels matons, sense mostrar cap

respecte al cos armat. Els vells de la comissaria es cansaven de repetir: “Respecta i et respectaran”, I uns bons nassos!!, com ens havia de respectar qui no respectava res?, tractant-los amb guants de seda l’únic que aconseguíem era que feren barrabassades amb tota la tranquil·litat del món, sense por al carxot corresponent. Per eixe motiu vaig inculcar als meus homes que la Llei del Talió era la millor solució per acabar amb aquell estat de les coses, i de veres que va donar resultat. Per molt bonica, diplomàtica, sensata...que parega la frase “Respecta i et respectaran” dona millor resultat “Fes-te respectar i et respectaran”, perquè creus que el logotip de la justícia porta l’espasa a la mà, per tallar el pastís de la boda?, no, per complir la llei del Talió “ull per ull, borregada per borregada, patada al cul per patada al cul”. Amb la confiança que he agafat llegint el Pepito i la web de falles, de cap a cap, d’Eliot a Jesús, ja està bé de voler mostrar

Tot no és fer un museu, canviar actes, potenciar l’economia, eixir als diaris, també s’ha de lluitar per salvaguardar el bon nom de les falles.

prudència!, o deuria dir por de moure el galliner?, més valentia!, s’esteu jugant el demà de la festa, feu que la respecten, i qui vulga jugar amb brases que sàpiga que es pot cremar, foc purificador faller amb ell!, utilitzeu el reglament, que per això s’ha fet, o aneu-se’n a casa i deixeu que porte els ramals de la Junta qui puga defensar l’honorabilitat de les falles. Tot no és fer un museu, canviar actes, potenciar l’economia, eixir als diaris, també s’ha de lluitar per salvaguardar el bon nom de les falles. Els fallers no són gorrers, borratxos, ni malgastador dels diners de la societat; el faller treballa, fa moltes hores gratuïtes, dedica el seu temps per donar a conèixer la història, la cultura i mantenir la tradició valenciana. I a qui diga que és faller, afirmant tot el contrari de l’exposat, està fent mal a la festa, hi ha que fer-li un escoltet a l’orella, i quan la tinguem propa mossegar-la. Ah! I la justícia que s’aplique que no siga la civil, que eixa baixa la pena a qui diu que s’ha drogat, bufat o esnifat. Que els mamarratxos, sabuts de KK, aprofitats, sàpiguen que en les falles hi ha algú qui vetlla pel seu bon nom i funcionament, o si no, ja saps Jesuset, amb tot el dolor del meu endurit cor, a Beniopa que en falta un per a cent!.

Beneficència, 2 - Gandia - Tel./Fax 962 871 350 Ctra. Gandia, 14 - Villalonga - Tel./Fax 962 805 641 Sant Isidre, 29 - Xeraco - Tel./Fax 962 890 510 e-mail: morenoopticosg@zasvision.com 4

Pepito Octubre 2008

Novetats al Campionat de Truc

l proper mes de novembre, començaran els campionats de jocs que organitza la Junta Local Fallera de Gandia, i que any rere any, aglutina a més de 600 jugadors entre les cinc modalitats diferents de què consta. Enguany amb novetats, sí, amb novetats, ja que durant este estiu, els delegats de jocs de les comissions han estat reunits amb la intenció de fer més competitiu el campionat fins al final. Com a resultat d’estes reunions, el mode d’obtindre les classificacions canvia un poc, ja que en compte de 2 punts per partida guanyada i zero per la perduda, tal i com era l’any passat, enguany es puntuarà comptant el nombre de cames guanyades i afegint un punt a l’equip guanyador, és a dir, partida guanyada són 4 punts (3 cames + 1 punt) i la partida perduda sumarà el nombre de cames guanyades per l’equip perdedor. Exemple Equip 1 - 3 Equip 2 - 2 Punts Equip 1 ------ 4 Punts Equip 2 ------ 2

Però anem més enllà. Com el campionat es juga amb dos grups i a dues voltes. Qui jugarà la fase final? Els dos primers classificats de cada grup, jugaran pel primer i segon lloc del campionat. Els equips classificats del segon lloc al cinquè de cada grup jugaran una partida eliminatòria de la següent forma

GRUP A

GRUP B

Partida 1

2on Classificat

5e Classificat

Partida 2

3er Classificat

4t Classificat

Partida3

4t Classificat

3er classificat

Partida 4

5e Classificat

2on Classificat

Partida 5

Guanyador 1a Partida

Guanyador 2a Partida

Partida 6

Guanyador 3a Partida

Guanyador 4a Partida

Jugaran pel 3er i 4t lloc del campionat el guanyador de la cinquena partida contra el guanyador de la sisena. Esperem que les reunions hagen

servit perquè este campionat millore i tinga més al·licient per als participants. Sort a tot el món i fins a novembre.

jbarber@asesoriaweb.com

Auditor Censor Jurado de Cuentas R.O.A.C. nº. 15.102

Carrer Forn 1, 3º- Gandia Tel.: 96 286 92 12 Fax: 96 296 56 48 - Móvil: 607 607 706

Asesor Fiscal RE.A.F. nº3.672 jbarber@ncs.es Pepito Octubre 2008

Per què una S.L.U.

Q Quan el meu amic Jesús Moragues, em va suggerir la idea d’escriure unes breus línies en el Pepito sobre la societat MUSEU FALLER DE GANDIA S.L.U., de manera que no sols els membres de l’Assemblea sinó tot el col·lectiu faller i ciutadans en general, conegueren com estan organitzats el falleres de Gandia, em va posar en un compromís, de veure si seria capaç d’explicar d’una forma senzilla la nostra organització legal, comptable i fiscal. Doncs bé, dins del projecte que volia realitzar Jesús García, si eixia elegit president per les Falles de Gandia, era legalitzar la Federació de Falles, i impulsar el projecte de l’edifici del Museu Faller. Per a això es va realitzar un confús treball, ja que les A.C. de tots els membres de la Federació devien estar actualitzades a València (Conselleria de Governació), per a poder registrar-la. Una vegada realitzada la inscripció de la Federació de Falles, sol·licitem el C.I.F. a l’administració tributària, i ens vam donar d’alta en les obligacions tributàries que la legislació vigent ens obliga (Impost sobre Societats, Impost sobre el Valor Afegit, Retencions a Professionals i Retencions per Arrendaments.) Quan vam obtindre el finançament per a poder escometre l’obra de l’edifici Museu Faller de Gandia, aprofitant que

Pepito Octubre 2008

(Societat Limitada de soci Únic) érem un Federació degudament legalitzada en tots els seus extrems, ens plantegem la possibilitat d’abaratir el seu cost, en l’import de l’Impost sobre el Valor Afegit (I.V.A.), sempre que la Federació complira amb els requisits que determina la Llei 37/1992 del I.V.A. I al mateix temps, separar totalment la gestió de la festa fallera de la gestió d’un edifici complex de gran valor econòmic. Es va estudiar la qüestió i determinem que l’opció en la qual compliríem amb els requisits formals del I.V.A., seria la de crear un ens separat de la Federació, que fóra autònom en el seu esdevindre corrent, i que tinguera caràcter mercantil. Així, per unanimitat de l’Assemblea es va aprovar constituir una Societat Limitada Unipersonal, subjecta als requisits i obligacions que la legislació actual requereix. Exposats els antecedents, en l’actualitat les A.C. Falleres de Gandia estan organitzades a través d’una Federació, que és la propietària de la concessió administrativa de l’edifici Museu Faller de Gandia i el soci únic de la societat MUSEU FALLER DE GANDIA S.L.U. La Federació té arrendat en la seua totalitat l’edifici a la societat mercantil MUSEU FALLER DE GANDIA S.L.U., que és l’entitat encarregada de gestionar el mateix, de manera que tots els actes que allí es desenrotllen els gestiona esta

societat, no la Federació de Falles. Així hem separat la festa fallera de la gestió de l’immoble, ja que les seues obligacions fiscals i mercantils no són les mateixes. Al mateix temps es pretén professionalitzar la gestió, de manera que s’optimitze el mateix, tant la sala principal com l’acabat d’inaugurar Centre d’interpretació de la Festa Fallera. La separació en dos ens diferents, facilita i al mateix temps aclareix els comptes anuals que es presenten, tant a l’Assemblea com als Organismes Oficials pertinents, de manera que existisca una separació real de les despeses i ingressos de la festa fallera, de les despeses i ingressos de l’activitat mercantil que es desenvolupa en l’edifici Museu Faller de Gandia. Evidentment, el pròxim exercici, igual que la Federació de Falles confecciona i sotmet per a la seua aprovació per l’Assemblea els Comptes Anuals, la S.L.U. MUSEU FALLER DE GANDIA, haurà de confeccionar els seus Comptes Anuals, i la Federació de Falles que és el seu soci únic, haurà d’aprovar-los. No obstant i com sempre, els membres de l’àrea econòmica de la Federació de Falles, estem a disposició del nostre volgut col·lectiu, per a qualsevol aclariment que tingueren a bé formular. Joaquim Barber Peiró Comptador-Àrea Econòmica FdF

opinió

L’espectacle, ha de continuar? Sabrina Pérez Sanchis

m sorprèn que un festival infantil, on els xiquets són els vertaders protagonistes, estiga desvirtuantse per la competitivitat desmesurada dels propis delegats artístics. De vegades tinc la sensació que l’obsessió pel premi preval sobre el gaudi dels propis xiquets. I per això em va alegrar molt la decisió de donar els premis el 16 de Març. Era molt desagradable veure plorant als xiquets que no s’emportaven premi i inclús, als qui n’aconseguien un inferior al que esperaven. Del comportament dels delegats artístics, ni parlar. Està clar que mai plou a gust de tots, que podem tindre diferents punts de vista sobre les coses, però amb alguns dels canvis que s’han dut a terme últimament crec que es mira més pel premi que per millorar la qualitat de l’acte en si.

Es va decidir canviar el jurat de falles per jurat professional, ja que es diu que es primaven les relacions entre les falles, sobre la pròpia actuació. En alguns casos era més que evident, però sempre, amb l’acord d’assemblea de llevar les quatre puntuacions màximes i les quatre mínimes, el resultat final era el mateix que el de la majoria de l’opinió popular. No ho farien tan mal, no?. Per eixa regla de tres, hauríem de canviar els jurats de cavalcades, engalanament de carrer, ninot indultat, monuments, etc... Hi ha una cosa que no em queda molt clara respecte als jurats professionals. Resulta que som les falles qui proposem al jurat. Aleshores, si el jurat professional ix entre les persones proposades per les falles, qui m’assegura que estos, no tenen ninguna vinculació amb la falla que l’ha proposat ?

C/. Maestro Gea Parc, 21 Real de Gandia Tlf: 96 286 28 58 www.afa-pvc.com

Per a mostra un botó. Sé de bona tinta que enguany, un jurat abans de finalitzar el festival, ja tenia les puntuacions ficades i un altre, com totes les actuacions li pareixien iguals va dir que anava a donar-li el premi als seus. Ara què fem ? Es va decidir que la coreografia ha de valorar-se més que altres aspectes com el vestuari, la música, l’escenografia, etc... . No hem d’oblidar que el festival es sobretot un espectacle i el mèrit està en la qualitat de l’actuació que ve marcada pel conjunt de tot. Per què no deixem de pensar menys en nosaltres i en els premis i pensem més en els xiquets i en el festival en si?. Treballem tots junts perquè... L’ESPECTACLE HA DE CONTINUAR !!!

Distribuidor oficial:

Pepito Octubre 2008

opinió

Les obres a la Vila-Nova acabaran amb la festa? Xavi Moragues

iuen que les obres són bones......però quant s’acaben. Què bonic ha quedat tot! Quina falta tenia d’arreglarse!. I mentres estan fent-les?. Tots hem tingut que obrar alguna vegada a casa. Hem llogat a l’obrer, li hem dit el que volíem fer, però sobretot hem buscat el moment més adequat per a fer-les i hem intentat molestar el menys possible. Si mentres estem obrant a casa molestem al veïnat... què passa quan es tracta de remodelar tot un carrer de la nostra ciutat?. Ací és on peguem en pedra. Ara diuen que el proper mes de febrer comencen les obres de la Vila-Nova. O com diuen ara “Remodelació total del carrer Sant Francesc de Borja i adjacents”, o siga: “tot per l’aire”. I dic bé: diuen. Perquè oficialment hi ha molta gent que no sap res. Si a la fi és veritat que comencen en eixa data, ja anem malament. No han pensat en les conseqüències que comporta fer les obres en eixe moment. La Vila-Nova és per on es desenvolupen totes les activitats festives a l’aire lliure de Gandia. Les falles, les processons de Setmana Santa, es veuran molt afectades enguany i ja veurem el que passa després perquè tampoc han obert la boca al respecte. I tot açò sense oblidar-nos del més important: el comerç del barri.

Pepito Octubre 2008

Ens han dit als fallers, que anem buscant un altre lloc per a plantar la falla però, i si no comencen les obres en eixa data?. A més a més, una vegada triat el lloc serà l’ajuntament qui ens dirà si es pot o no. No se n’adonen que ja estem en octubre? El monument faller es construeix segons les mides que tinga el lloc on vas a plantarlo. El nostre artista faller no es pot esperar, simplement per una qüestió de temps, a fer-nos la falla quant l’ajuntament ens confirme el lloc per a plantar-la. Per altra banda també s’ha de pensar en la nit de la cremà. Com que estem en el centre històric, els carrers i els encreuament són molt estrets i hi haurà que pensar en la seguritat de les façanes, en l’existència o no d’hidrants per als bombers, i sobretot en la gran quantitat de gent que ve a veure cremar la falla.

“No han pensat en les conseqüències que comporta fer les obres en eixe moment. La Vila-Nova és per on es desenvolupen totes les activitats festives a l’aire lliure de Gandia”.

Un altra cosa important és que una vegada començades les obres al carrer (si és que les comencen), la Vila-Nova es queda tallada en dues meitats. En quina d’elles plantem la falla? Com passarem d’una a l’altra? Amb passarel·les? Açò em sembla tot un bon embolic i hauria d’haver quedat clar des de primer hora. Que les obres comencen en febrer i que s’alce tot el carrer fins el passeig alhora (tampoc entenc per què) afecta a les cavalcades, en les que participen totes les falles, als passacarrers i a la resta d’actes dels quatre dies de festa, a les processons de la Setmana Santa, que també s’hauran de buscar un altre itinerari i com no, al trànsit de tota la ciutat. Si ja hi molta gent que es queixa de que els fallers només fem que tallar carrers per celebrar els nostres actes, no vull ni pensar en la què s’armarà en eixos dies. Senyors de l’Ajuntament: reunisquen a totes les parts afectades, que no són poques i, si és possible, arriben a un acord que satisfaça la majoria; informen amb claredat d’allò que van a fer sense deixar pas a la improvisació: quan comencen les obres, quan està previst acabar-les, com van a compensar els possibles afectats, però sobretot no les comencen en febrer que pense que és la pitjor data possible.

Un festival espectacular Un anys més, les xiquetes i els xiquets de les falles gandianes, ens varen sorprendre amb les seues actuacions musicals, el passat 5 de Juliol al camp de beisbol de la platja de Gandia. Les falles: República Argentina, Parc Alqueria Nova, Plaça Prado, Passeig Lluís Belda, Beniopa, Vila Nova, Grau, Crist Rei, Sant Nicolau- Mosquit, Màrtirs, Corea i Roís de Corella, gràcies a l’afany de superació dels seus delegats artístics i la il·lusió de tots els xiquets i xiquetes de les comissions participants, varen fer gaudir al públic assistent d’un espectacle meravellós. On el colorit espectacular dels vestuaris, la intensitat i qualitat musical de totes les dotze actuacions i, per damunt

de tot, eixes magnífiques coreografies que dia a dia van superant-se i tenint un nivell més alt. Per què el més d’un miler i mig de persones que varen assistir al festival es quedaren bocabadats? Per les diferents reunions amb els delegats artístics que donaren com a resultat el poder fer eixe acte en un lloc a l’aire lliure sense restriccions d’aforament, ni de mesures de l’escenari, ni grandària dels decorats. Per la col·laboració entre els delegats artístics i gent de les diferents comissions, que a l’hora de canviar els decorats, s’ajuden uns als altres sense importar a

REFORMAS EN GENERAL

Camí Vell del Grau, 17 - Local D - Grau de Gandia. Tel. 96 284 40 88 - 655 777 329

quina comissió pertanyen, en un gest de germanor. Pels nervis d’última hora, retocant els decorats, arreglant els vestuaris, col·locant als xiquets al lloc que toca,......i tot això perquè isca tot perfecte. Per tot açò que no es veu, per tot el que el públic no arriba a notar; per tot allò que significa el festival musical infantil vist des de darrere. Sí....., per totes aquestes coses el públic va quedar molt satisfet en l’edició número dèneu del Festival Musical Infantil de les falles. Gràcies a tots els xiquets i xiquetes, al gran esforç dels delegats artístics i al públic per assistir. Esperem que l’any que ve siguen més les falles participants.

Aluminio - Electricidad Carpintería- Albañilería Cocina Completa 20m2 azulejos de 1ª calidad, cenefa de azulejos decorativa, 4m2 suelo de gres de 1ª calidad, 6 ml mueble de cocina postformado a elegir entre 30 modelos, fregadero, grifo monomando cromado, vitrocerámica y horno, desescombro, mano de obra y materiales de albañilería Baño Completo 17m2 azulejos de 1ª calidad, cenefa de azulejos, 3m2 de suelo de gres, lavabo de porcelana blanco, bañera o plato de ducha blanco (de 70), grifos monomando, desescombro, mano de obra y materiales de albañilería Pepito Octubre 2008

ENTREVISTA

La Policia Local: per unes falles segures

Salvador Morant Sancho és Intendent de la Policia Local de Gandia. En les seues mans recau la responsabilitat que qualsevol acte que celebrem els fallers o altra associació de Gandia, es desenvolupe sense problemes. La seua llavor i la de tots i cadascun dels seus companys, no ha estat sempre tan ben considerada com es mereixen. Per això hem volgut des d’aquestes línies, fer pública eixa tasca tan necessària perquè les nostres festes falleres siguen tan especials. Vaja per davant la nostra consideració i sobre tot el nostre agraïment. Quin és el teu càrrec i la tasca que desenvolupes dins de la Policia Local de Gandia? Estic al càrrec de la secció de Trànsit i porte la coordinació dels esdeveniments de la ciutat. Açò inclou qualsevol acte que es produeix a Gandia: associacions falleres, Setmana Santa, Associacions Veïnals i totes les activitats lúdiques en general que es generen també des de qualsevol departament de l’Ajuntament,

Pepito Octubre 2008

També eres l’interlocutor entre el Departament de Trànsit i les Falles. En què consisteix aquesta feina? Recollir totes aquelles necessitats que es deriven per l’organització dels actes fallers: presentacions, cavalcades, activitats pròpies de les comissions fins arribar als quatre dies de falles.

a uns els costa un poc més que als altres, però en definitiva no és més que el conjunt de coses que demanen però tot desglossat i cada cosa al seu lloc i així resulta molt més fàcil preparar cada esdeveniment. En total es converteix en un munt de dues-centes cinquanta fulles on està inclòs tot allò que se celebra en falles.

Fas arribar a les comissions uns documents que han d’omplir. L’experiència de molts anys ens ha demostrat que hem d’anar acotant i clarificant les necessitats de les comissions per a celebrar qualsevol acte al carrer. A poc a poc hem anat millorant la documentació necessària perquè la tasca de la policia siga el més efectiva possible i que aporten les dades que ajuden a que la festa es desenvolupe el millor possible.

Trobeu alguna cosa a faltar? La veritat és que sí. Com canvien tan a sovint les executives de les comissions falleres i cada exercici hi ha presidents nous, aleshores trobes a faltar una certa continuïtat i cada any es un repte, com si començares des del principi i per això, cada any és diferent, no hi ha dos iguals en les falles.

Hi ha col·laboració per part de les falles? Sí, i la veritat és que solc estar molt damunt de les falles perquè aporten la documentació que els sol·licite. Com és normal

Quins són els problemes més habituals dels dies de festa? En el món faller hi ha dues coses primordials: la pólvora, i amb ella el soroll, i la multitud al carrer. Els dies de falles hi ha molta gent al carrer, hi ha moltes concentracions en tots els esdeveniments

“La predisposició dels meus companys per al compliment del servei és màxima. Hem arribat a quasi cinc-cents serveis per a cobrir els esdeveniments de falles”.

que es produeixen. Aleshores tenim problemes amb els coets i el soroll i també a la via pública. Quins són els incidents més greus que recordes? Han existit durant alguns anys alguns actes produïts pel vandalisme amb productes pirotècnics, que hem tractat d’anar acotant. Com a fet puntual he arribat a veure un cotxe al qual li havien posat una carcassa dins i el vehicle no estava cremat, sinó que simplement es va unflar totalment. Aquesta va estar una de les situacions més impactants. Fa uns anys solia haver problemes la nit de la cremà. Com està aquest punt? La nit de la cremà ha sigut una de les tasques en la què nosaltres ens hem centrat més. Hem tractat de gestionar per totes les bandes perquè siga una de les més curtes possibles perquè si s’allarga més del normal els problemes augmenten. Per tant hem parlat amb el consorci de bombers perquè incrementara els serveis, amb més material, més camions i voluntaris d’altres ciutats; també amb el personal de protecció civil els quals enguany ja s’han fet càrrec d’apagar quatre falles. És tot un cúmul de circumstàncies que ens ha ajudat a acurtar al màxim eixa nit. Has parlat dels bombers i de protecció civil, hi ha coordinació entre tots els cossos de seguretat? Quan ja tenim els documents amb totes les necessitats per als actes des del primer dia que comencen a plantar-se monuments fins el dia de la cremà, repartim a cada estament: Policia Nacional, Guàrdia Civil, Bombers, Creu Roja, Protecció Civil, servei de neteja de l’ajuntament, servei de mobilitat, etc. tots tenen una còpia de totes les activitats, tant de les comissions falleres com de la Federació de falles. Com està resultant la idea de concentrar les revetlles nocturnes en un sol

punt? Açò us facilita la vostra tasca? Que la revetlla es duga a terme en un sol lloc és degut a què va haver una exigència per part de l’ajuntament, per part de la policia de que fóra així. Anys enrere hi havia grans revetlles de gran magnitud per tota la ciutat i es produïa un cercle viciós amb incidents per tota la ciutat. Sabem que ara s’ha apagat un poc l’ambient i que és una reivindicació de les falles perquè cada falla puga dur la seua orquestra. També pense que ara la ciutadania ja està més conscienciada, també tenim més efectius policials que abans i aleshores crec que si ara férem una prova no resultaria malament del tot. Dues de les queixes més habituals dels veïns són els coets i el soroll nocturn. Veieu solució a aquestos temes o passa tot per la comprensió dels propis afectats? La gent hauria de ser un poc més tolerant amb la festa. Les falles són festes de foc, de soroll, de carrer i per tant no agrada a tot el món. Nosaltres intentem procurar que per la nit no hi haja llançament de productes pirotècnics que no estiguen autoritzats i de fet muntem dispositius específics de control dels coets durant la nit dels dies de falles. El cos de la Policia Local és un dels més aplaudits la nit de les presentacions de les FFMM. És açò un senyal de reconeixement de la vostra llavor? Eixa nit és d’eufòria, de festa gran, però al mateix temps deuria ser un acte de reconeixement a la tasca que la Policia Local du a terme i que moltes vegades passa desapercebuda per al ciutadà, que no veu el que realment es fa al llarg de tot un any de treball amb el món faller. Però a

la fi el fallers sí que reconeixen eixa feina, perquè són els que veuen el treball que es desenvolupa en la via pública. Quin és el ambient que tu has percebut per part dels teus companys de la Policia cap al món faller? La predisposició dels meus companys per al compliment del servei és màxima. De fet en aquest any passat hem arribat a quasi cinc-cents serveis policial de reforç per a cobrir els esdeveniments de falles i això demostra la disposició de tots. Com és normal i tenint en compte que com un col·lectiu d’unes cent cinquanta persones, a tots no els agraden les falles per igual. Tenim gent que està molt involucrada i pertany a comissions falleres i hi ha qui no tant, però en quant a la tasca policial que es desenvolupa hi ha una col·laboració que jo diria que és del cent cinquanta per cent. Què creus que fa falta per a millorar la festa de les falles, en quant a seguretat, és clar? La legislació està sent molt estricta en quant a coets, muntatge de carpes i altres elements a la via pública, per tant es fa necessària una gran conscienciació, fer les coses amb la màxima serietat per part de les persones i també se’ns obliga a ser molt prudents perquè els accidents poden ocórrer en qualsevol moment. Per això nosaltres tenim l’obligació de demanar que s’acomplisquen tots els requisits i es tinga cura fonamentalment de la seguretat. Per la meua part voldria aconseguir que hi haguera una major conscienciació de la necessitat de que les coses es facen amb un major control i amb una gran serietat perquè de segur que redundarà en una millor festa. Per últim un desig particular per a les falles de 2009? Les falles són sempre multitudinàries i no podem més que desitjar que es desenvolupen amb molta harmonia, que no hi haja cap problema i que el faller gaudisca d’eixe espai comú que és la ciutat de Gandia.

“Per la meua part voldria aconseguir que hi haguera una major conscienciació de la necessitat de que les coses es facen amb un major control i amb una gran serietat perquè de segur que redundarà en una millor festa”. Pepito Octubre 2008

V Mostra deTeatre al Museu.

Primera i última al museu? Aquesta serà la primera vegada que la Mostra de teatre Ligorio Ferrer va a realitzar-se al teatre del Museu Faller. És una aposta important per a la majoria de grups que venien representant les obres al Teatre del Raval, una sala mítica per a nosaltres, nostrada per allò de que quasi tots -per no dir tots- ens hem criat sota els focus i els consells d’aqueixa gent, la gent de Pluja Teatre com ara Joan, Ximet, Gongui i Pep Gonga. Però els temps i sobre tot la necessitat d’ocupar la sala de teatre del Museu ens ha empentat cap un teatre molt més gran, menys familiar però del qual podem escollir les dates i intentar ser autogestionaris, tot i que això de les dates no està, hores d’ara, exempt de dificultats i potser de polèmica. La dificultat està, de moment, en les dates de la Mostra. Com que les presentacions falleres enguany van a realitzar-se també al Museu, aleshores les dates teatrals no són les millors per a la Mostra. Enguany s’avança al mes d’octubre, quan les falles i la majoria de grups encara estan al ralentí, i anirem massa agobiats per a l’estrena de l’obra, a més de que estan darrere dels dies de la Fira, en les quals no es treballa massa, precisament. Per una altra banda, la polèmica s’ha instal·lat entre

aquelles falles que no participen normalment en el Ligorio, i que enguany veuen en el Museu l’oportunitat de fer les demanades i proclamacions i a la vegada complir amb l’obligació econòmica a la qual es van comprometre en la darrera assemblea. Tot plegat és un conflicte d’interessos on, com sempre, el teatre és qui perd, però afortunadament crec que encara ens queda el Teatre del Raval per tornar a representar la propera Mostra, per tornar als nostres orígens i a un espai tal vegada més reduït però més adequat als nostres quadres d’actors i obres. Per això he pensat que aquesta serà la primera i darrera Mostra de teatre Ligorio Ferrer al Museu. Queda l’anècdota, doncs, i el repte per a aquells que aconseguisquen donar-li al teatre allò que mereix com una activitat cultural única que ha estat des de fa més de 22 anys.

II Concurs de Cartells de Falles Tomàs Femenia El proper 6 d’octubre acabarà el termini per lliurar els originals del II Concurs de Cartells Tomàs Femenia, que organitza la Federació de Falles sota el patrocini de l’espai comercial Centre Comercial La Vital. Aquests cartells estaran exposats des del dia 8 fins al 24 d’octubre en l’esmentat espai comercial, i el 25 serà la data per conéixer el guanyador o guanyadora del cartell de les falles del 2009.

Pepito Octubre 2008

Enguany no serà la portada del programa de festes, ja que aquest s’ha avançat a finals del mes de setembre amb ocasió de la inauguració de l’espai museístic del Museu Faller, però la presentació del cartell i la seua difusió correrà a càrrec de la Federació de Falles al llarg de tots els actes i publicacions del 2009, com estableixen les bases del concurs. Els canvis de l’edició de 2009 estan radicats en les puntuacions

del jurat ja que el públic assistent a l’exposició dels treballs podrà votar al que crega millor cartell i aquesta puntuació esdevindrà el cinquè jurat, és a dir, que el seu vot pot decantar el cartell guanyador d’un costat o d’un altre. Igualment, el cartell guanyador rebrà un premi en metàl·lic de 1.500 euros i podran seleccionar-se un número indeterminat de finalistes a criteri del jurat qualificador.

ENTREVISTA

Laura Barber Guerola, FMI’09

Amb tan sols deu anys, com es viuen les falles? Molt bé i amb molta alegria, perquè en complir una dècada ja inicies un altre camí, ja no és la mateixa situació. Ara ja sóc més major i els actes ja no són iguals, és un gran canvi. I dins de la teua família? Amb molta alegria i il·lusió també. En la meua família som molt fallers, alguns més que altres, però en realitat a tots ens agraden les falles. Què li falta al món de les falles? Crec que no li falta res. Està molt bé perquè participen tots i hi ha molts actes. 14

Pepito Octubre 2008

“M’agradaria que les falles foren més llargues perquè passen volant” A mi m’agradaria que foren més llargues perquè passen volant, que hi haguera més dies de festa.

no passa res i ens riem moltíssim. Però el dia del festival és diferent i hi ha que fer-ho bé.

Eres de la falla Av. República Argentina, en què col·labores? En l’elaboració del carrer, en els festivals, en tot allò que puc. També vaig a la despertà i als passacarrers. Per la nit també m’agrada anar i gitar-me a dormir una miqueta més tard.

Creus que els xiquets estan ben considerats en les falles? Sí, perquè participen molt, en canvi hi ha gent que diu que els majors participen més que els menuts però al final del dia ho fan tots per igual i això és molt bonic.

Què és el que més t’agrada fer allí? De tot el que faig allí el que més m’agrada és l’engalanament del carrer, perquè m’embrute moltíssim i també en els assajos del festival. Si ens enganyem,

Ja has tingut la teua demanà? Com va anar l’acte? Durant l’acte estava molt nerviosa però com que em sabia molt bé el meu discurs em vaig tranquil·litzar. Després durant el

sopar ens ho vàrem passar molt bé amb l’orquestra i tots els amics. Va ser molt divertit Què va ser el millor de la nit? Quan estàvem tots ballant i gaudint de la nit. Ningú no estava assegut a la cadira, aleshores era molt divertit. El moment de dir-li que sí a l’alcalde també va ser molt emocionant. D’allò millor que em va passar en tota la nit, sobre tot perquè a partir d’eixe moment ja era oficial el meu nomenament. Com va transcórrer la setmana prèvia a la demanà? Jo volia col·laborar també en la preparació de tot: en els regalets que férem, també hi havia que assajar un poc, els meus pares em permeteren també prendre alguna decisió, però això és cosa més de majors. I algun moment de compromís... Quan va arribar l’hora del meu discurs, perquè no parava de pensar si m’eixiria bé o mal. Però quan ja vaig veure que m’eixia bé, ja em vaig tranquil·litzar. Com portes allò de parlar en públic? Molt bé perquè com assage molt ho tinc prou controlat. A més a més, no tinc massa problemes per a memoritzar encara que de vegades m’enganxe un poc, però després m’ix bé.

Quin acte esperes amb més expectació? La presentació de la cort d’honor i la presentació. El dia de la cort coneixes a tots els xiquets que t’han d’acompanyar i aleshores saps que ells són els qui estaran amb tu els dies de falles. El dia de la presentació venen totes les falles i conec a totes les Reines. Per últim un desig per a tots els fallers i falleres de Gandia Que s’ho passen molt bé i que no es queden a casa cap de dia perquè la festa està al carrer i no a casa. Han d’eixir molt.

Pepito Octubre 2008

ENTREVISTA

Marta Cháfer Giner, FM’09

C Com viu una jove com tu el món de les falles? Es viu amb molta intensitat perquè nosaltres som fallers dels de a peu, dels que anem tots els divendres a la falla a sopar, participem fent carrosses, inclòs en sevillanes, perquè jo sóc de les qui s’apunta tot. En fi, molt activament. Eres una dona treballadora. Com compagines el treball i les obligacions del teu càrrec? Amb un poquet d’organització i sobretot amb l’ajuda de la meua “jefa”, que també es fallera, i de les meues companyes, demanant-les que em canvien el torn

Pepito Octubre 2008

“Sí que és divertit ser Faller Major. Tot allò que té de bo supera a la resta”. o qualsevol altra cosa. Entre totes ho portem molt bé perquè elles estan molt contentes. Per a la teua família també suposa un gran esforç. Com ho porten? Molt bé. És un sacrifici però com estan igual de contents que jo, van ajudant-me en tot allò que poden i els meus germans van jugar un paper molt important en la meua elecció i jo sempre els ho agrairé. L’altre dia tingué lloc la teua demanà. Descriu-nos l’experiència. Sempre t’ho imagines un poc però la

realitat supera tot allò que pogueres pensar, somiar totes les nits. Em vaig alçar pel matí, me’n vaig anar a treballar, estava més tranquil·la, però ja quan vaig arribar a casa i vaig veure totes les flors ja em vaig posar nerviosa. Després quan arribe al Museu, l’alcalde que em fa la pregunta... És molt emocionant. Algun moment en especial? Jo crec que l’acte de la demanà en sí és molt especial, però sobretot quan varen parlar Jesús i l’alcalde que em varen dir coses molt boniques. Quan vaig parlar jo no tant perquè estava molt nerviosa.

Precisament, com portes allò de parlar públicament? Ara millor. A poc a poc, però quan estàs allí t’armes de valor, respires profundament i cap endavant. Ja has tingut ocasió de veure el Centre de Interpretació de les Falles. Què et va semblar? És un espai molt important. És un lloc únic i molt bonic. El més important per a tots, tant per als qui coneixen la festa com els qui no, perquè aquestos en acabar la visita ja tenen una idea del que és. En un recorregut estàs vivint tot un any de falles. A mi em va agradar molt.

És divertit ser Fallera Major? Jo supose que sí, almenys en el que porte fins ara, sí que ho és. Hi ha actes que són més oficials i has d’estar més seriosa, sobretot per la responsabilitat, però jo crec que sí és divertit. Tot allò que té de bo supera a la resta.

Trobe que la Crida, perquè és el primer dia que eixim al carrer i el contacte amb la gent és més cercà i ha de ser emocionant. Però la responsabilitat és encara més gran després, quan puges a l’ajuntament i des del balcó has de parlar per a tota Gandia

Quin acte esperes amb impaciència? Per a mi, la presentació. És el dia en el què dius: hui sí, ara tinc la banda i ja sóc la Fallera Major de Gandia.

Per acabar, un desig per a tots els fallers i falleres de la ciutat. Que gaudisquen moltíssim de les falles. Que isquen al carrer i que s’ho passen d’allò més bé perquè les falles són una festa i com a tal són per a divertir-se, especialment en els quatre dies en els què culmina la festa

Hi ha algun esdeveniment que et preocupe especialment?

Pepito Octubre 2008

Inauguració del Museu Faller

“El millor museu de la festa de les falles”

És el moment culminant de la nit del passat dimarts, 16 de setembre. Les Falleres Majors, Àngela i Alba, el President de la Federació de Falles, l’Alcalde de la ciutat i els representants de la Diputació i de la Conselleria de Cultura, premen el comandament perquè s’òbriga la porta del Centre d’Interpretació de la Festa de les Falles. Són moments d’emoció i alhora

d’impaciència per veure el fruit d’un llarg treball de l’empresa que l’ha dissenyat, seguint les indicacions dels membres de la Federació i dels seus col·laboradors. A partir d’aquest moment tots els fallers i falleres de Gandia podrem gaudir d’aquesta “joia museística” com alguns ja l’han qualificada. No s’ho perden, la visita paga la pena.

Alfonso Rus, President de la Diputació de València; José M. Orengo, Alcalde de Gandia; Jesús Garcia, President de la FdF; Alba i Àngela, Falleres Majors, i la resta d’autoritats comencen la que serà la primera de les visites programades de la nit. Les explicacions a càrrec de Miguel Alonso de Cyan Animàtica. 18

Pepito Octubre 2008

Els coets, elements fonamentals de la nostra festa. Fins i tot es poden fer pràctiques de pirotècnia i muntar la pròpia mascletà virtual. En acabar obtindrem un xicotet comentari en el què es valorarà el nostre treball i sabrem si tenim futur en la pólvora. Us animeu a provar?

Des de ninots acabats de començar -de suro com es porta ara- fins a tindre’ls enllestits per a col·locar-los en la seua escena; acabant en aquells que per propis mèrits i sobretot del seu artista han estat indultats del foc. Tot el procés a la vista d’entesos i profans en la matèria.

Ha arribat el moment de jugar! Hi ha que escoltar? O tal vegada s’ha d’olorar? Hi havia qui deia que aquells tubs eren per a bufar i crear una nova melodia fallera. La resposta, al Museu.

Arriben més convidats. Ara el Vicepresident 1r de la Diputació de València i el Secretari Autonòmic de Cultura, junt a l’Alcalde i el President de la Junta. Com es pot observar tots els organismes que han fet possible aquest somni. És el moment dels parlaments de l’empresa que ha construït el Museu. Andrés Alés. de Cyan Animàtica i Ignacio Domínguez de Vitelsa. Uns grans professionals que, amb aquest treball, s’han convertit en uns fallers de Sevilla. Pepito Octubre 2008

Ningú no es vol perdre cap detall. L’atenció a les explicacions és màxima. Hi ha moltes novetats i última tecnologia per tot arreu i això es atraient per a tots.

A l’eixida cal signar al llibre de visites dissenyat per a l’ocasió. Felicitacions, lloances i bones paraules omplien les primeres fulles. Algunes d’elles ben originals.

És molt difícil resistir-se a la temptació de tocar cadascun dels panells interactius que allí s’hi troben. Però, sense por! Que estan fets a prova de xiquets. Almenys això diuen...

Al despatx del president esperaven el moment dels parlaments i de l’acte de la inauguració oficial. Una foto per a la història de les falles de Gandia. Entre tots les han posades al capdavant de la Comunitat Valenciana.

És el moment oficial de la nit. A la sala de juntes del nostre emblemàtic Museu Faller es declara inaugurat el Centre d’Interpretació de la Festa de les Falles.

Els membres de la Junta de Govern de la Federació de Falles escolten les explicacions del vicepresident de cultura. Després, tot un seguit de visites de col·laboradors i d’altres institucions de la societat gandiana. El Museu Faller és ja una realitat gràcies a tots. 20

Pepito Octubre 2008

opinió

Un museu dinàmic entre el quadre i el Ipod Suso Monrabal

Anys enrere, quan va començar a gestar-se la idea d’un complex faller que integrara un museu, no podia deixar d’imaginar un espai on cadascuna de les falles de Gandia estigueren presents a la manera tradicional. La meua visió no podia deslligar-se a la tasca d’arxiver de la comissió fallera que condicionava, no només el meu temps lliure, sinó que m’havia viciat a la curiositat de veure infinites possibilitats en els objectes. Així, recopilava els materials desendreçats del Casal, els armaris, els baguls, les golfes i les cambres... amb suport de paper, tela, pólvora, música, imatges, aromes, perfums, sensacions... en definitiva qualsevol senyal que conduira cap als records. Una vegada espolsat, restaurat, classificat, datat i ordenat, calia ubicar-lo i presentar-lo formalment, d’una forma més o menys cridanera segons el moment, i amb la limitació física del casal faller. Quan pensava en el conjunt de la gran família fallera de Gandia, no deixava de preocupar-me el fet de la dificultat d’integrar totes les xicotetes històries de les comissions en

la seua ubicació natural, en el casal dels casals. Un gran repte, pensava, que tenien els dirigents i els seus assessors amb tot el material que en breu s’hi trobarà en els soterranis de l’edifici per a la seua catalogació, per homogeneïtzar-lo. Per poder assolir un resultat digne, calia salvar molts obstacles, també enveges, enemistats, vanitats, les quals haurien de deixar pas, a la unificació d’una història comuna. Siga com siga el procés, és indubtable que cal una tasca d’investigació rigorosa, contactes i un temps incalculable. El Museu Faller es troba en un moment en el què haurà de decidir el seu futur a mig termini. Bé l’elecció d’un

caràcter estàtic condicionat per la temporalitat de les seues exposicions, o bé, la d’un caràcter dinàmic fruit de la sorpresa del visitant, tant esporàdic com assidu, que s’hi trobarà amb la incorporació de les noves tecnologies audiovisuals com informàtiques. És en aquest moment on la figura de l’arxiver té la màxima importància, reinventant-se el seu paper i passant d’estar en l’ombra a canalitzar els esdeveniments i la documentació d’aquesta gran base de dades que, alhora, nodrirà aquesta vessant dinàmica que, de manera sorpresiva, segur que mimarà els seus visitants. Aquesta època del Ipod implica l’abastiment d’una gran base de dades, essencialment audiovisuals, en la què tota la documentació aportada puga condensar-se informàticament i així poder-la optimitzar. Les futures exposicions ho agrairan sense menyspreu del caràcter estàtic dels elements bàsics que actualment presideixen el recentment inaugurat Museu Faller de Gandia com a Centre D’exposicions del mon Faller.

Pepito Octubre 2008

Museu Faller de Gandia: el repte Miguel Alonso. Un faller sevillà. Sempre és un repte crear alguna cosa perquè les persones ho vegen, ho senten, ho entenguen, ho facen seu. Fa ja 11 mesos un grup de Fallers i Falleres van dipositar en les nostres mans la missió de fer realitat un gran son: crear el Museu Faller de Gandia.

Un equip de nombrosos tècnics especialistes, de les empreses VITELSA i CYAN ANIMATICA ens acompanyaven per a realitzar este estremidor “viatge iniciàtic” cap al profund coneixement del món de les Falles.

Pepito Octubre 2008

I la missió va ser al·lucinant… Ningú creia que un grup de sevillans podia arribar a entendre tots els amagatalls que esta festa centenària té… però van creure en nosaltres. Per què els fallers no ploren en veure cremar la seua falla? Pareixia difícil trobar la seua resposta… però era així, i així ho descobrírem… només es necessitava paciència, una setmana sense dormir, una brusa, i el cor ple de ganes d’aconseguirho… i així ho vam fer. Va ser una experiència descobrir un casal, vibrar davall d’una mascletà, la suavitat de la millor seda lliscar a través d’un teler del segle XVI, l’olor de “putxero” a l’alba i sobretot, sentir-te igual de faller que els que et rodegen. Minut a minut tot s’aclaria en la “memòria de la nostra retina”, com diria el meu gran amic Andrés. Estàvem a només un pas d’entendre, de saber, de veure com naixia el primer Centre

d’Interpretació de la Falla del món, de la Comunitat Valenciana… de Gandia. I cap a Gandia va dedicar este grandiós projecte els seus “senyals”. Gandia oferia tot el coneixement necessari per a poder interpretar este colorista món de les Falles… i com no, ens cabussem en ella! Gràcies a eixe grup de fallers i falleres el somni es va fer realitat. Gràcies a Juanjo pel teu saber estar sempre; gràcies Alberto, pel teu suport incondicional; gràcies Isabel, per les teues mans de seda, fil i didal; gràcies Borredà, per les teues tisores amb olor de pólvora; gràcies Pep, per la teua gran saviesa, gràcies Jesús, per creure cegament i gràcies a tots i cada un dels fallers i falleres que van confiar en nosaltres… Ací vos deixem en adopció nostre bebè, xiquet de bolquers, el vostre increïble Museu Faller de Gandia… que el gaudiu.

Germanor davall la pluja

Al voltant de 1400 fallers es congregaren el dissabte 27 de setembre per celebrar un any més el tradicional Sopar de Germanor. En un lloc improvisat d’última hora degut a les previsions meteorològiques que anunciaven fortes pluges es va decidir canviar la Plaça del Prado per la Carpa Firal, ubicada darrere del Centre comercial Plaça Major. Cap a les 21h donava començament aquest acte, on de nou el restaurant L’Ocell va ser l’encarregat d’organitzar la Fira Gastronòmica. Els presents pogueren degustar excel·lents tapes que s’oferien en quatre xicotets estands ubicats a l’interior de la carpa. Al mateix temps i al compàs d’una xaranga que feia vibrar el tendal, es revivia de nou l’ambient faller, que posa de manifest la proximitat de la nova temporada fallera a tan sols sis mesos de les Festes Josefines. Les Falleres Majors de Gandia, Alba Garcia i Àngela Bataller, acompanyades pel President de la Federació de Falles,

Les Falleres Majors i les Autoritats en la Fira Gastronòmica.

Els pares de les FFMM amb el seu obsequi

Alba i Àngela amb Alba, la xiqueta que fou batejada el 16 de març

Jesús García, així com del Tinent Alcalde, Fernando Mut i demés membres de la Corporació també es van sumar a aquesta Fira Gastronòmica. Una vegada finalitzat el recorregut de la degustació, la següent parada eren les taules per a sopar, on les 22 comissions falleres, la cort d’honor de la Fallera Major, així com la Junta Local Fallera, polítics i espònsors anaven llevant el paper d’alumini dels seus entrepans per començar així el Sopar de Germanor. Un acte que transcorregué amb total normalitat en un espai tancat de 3000 m², mentrestant a l’exterior no parava de ploure cada vegada més. Una nit de retrobament per al món faller de Gandia després de la inactivitat de l’estiu. En finalitzar el sopar, l’orquestra Ibiza va posar la nota musical de la nit, i cançó rere cançó va transcórrer així aquest acte faller que finalitzava a altes hores de la matinada. A partir d’ara l’activitat fallera començarà a poc a poc a agafar força i ritme fins arribar als dies grans, les Falles del 2009.

Pepito Octubre 2008

9 d’octubre de 2008: els fallers de Gandia conquisten la ciutat.

na vegada més, han demostrat que res no els para, res no els deté. Ni l’aigua ni el vent van poder amb els fallers, que celebraren el XIX Concurs de Paelles organitzat per la Federació de Falles (XII concurs baix el patrocini de l’empresa Ricard). L’acte començà, sota la coberta de la Plaça del Prado on es cuinaren les paelles de concurs, mentre que la resta les elaboraren als diferents casals. I desafiant l’aigua, acudiren tots a dinar al recinte Fira Gandia, demostrant la germanor de les 22 comissions. Enguany comptaren amb l’associació de Marroquins, que participaren per primera vegada junt a altres col·lectius fidels com l’associació de Sords i de Veïns de Venècia. El jurat qualificador d’aquest any estava compost per Salvador Sanchis, Ferran Fuster, Cèsar Peguero, Roberto Boscà i Marta Sambrizzi. Els premis foren lliurats per les Falleres Majors de Gandia Àngela Bataller i Alba Garcia acompanyades pel president de la Federació de Falles Jesús García, pel representant de Ricard, Carlos Gómez i pel director de Polítiques Culturals de l’ajuntament de Gandia, Toni Durà, el qual va lloar la capacitat de reacció i organització dels fallers davant les adversitats climatològiques, tractant-se d’un esdeveniment tant nombrós com aquest.

PREMIS

Concurs de Paelles

Paelles juvenils

Decoració Paelles

1r 2n 3r

Falla Corea Falla Prado Falla Serpis

Falla Jardinet Falla Mercat Falla Benipeixcar

Falla Serpis Falla Rep. Argentina Falla Roís de Corella

Pepito Octubre 2008

Paraules dels presidents

Els premis i les falles Hui en dia ningú entendria les falles sense els premis. En alguns casos sembla ser quasi una obsessió i la finalitat és obtindre’n quants més millor. El dia del lliurament és el més esperat per part de totes les comissions i especialment per les Reines de Falla, preocupades sobre tot per si podran pujar o no. Tenen el poder de repartir alegries i penes per a totes les falles, arribant fins i tot a determinar si un exercici faller ha estat positiu o no. Per això els hem traslladat als Presidents de la Junta les següents qüestions al voltant d’aquest tema tan important: “Penseu que hi ha massa premis? Seria millor tindre’n menys però amb una major valoració tant econòmica com de prestigi?”. Ací teniu les seues opinions, a partir d’ahí que cadascú pense el que vulga.

Pepito Octubre 2008

Lloret: Crec que sí, hi ha massa premis i cada vegada van creixent més perquè també hi ha més activitats i les falles van, com vulgarment diem, amb el lleu fora tot l’any preparant-les i damunt recauen quasi sempre en les mateixes persones. I no deixen llibertat de creació a les falles perquè elles pogueren inventar altres tipus d’activitats més pròpies. L’any passat s’afegiren els curtmetratges i no han aportat res a les falles perquè necessiten d’una especialització i limita el nombre de persones i de falles que poden participar. També tenim l’informatiu que ve a solapar-se amb l’emissió, però en aquest cas es podria deixar perquè al ser en directe té eixa sàtira que possiblement no tinga l’emissió que ja és massa tècnica i especialitzada. D’aquesta forma van acumulant-se tota una sèrie d’activitats que no són obligatòries i que si les sumes, són una barbaritat de feina. Caldria una revisió. Romaguera: Jo principalment, crec que hi ha massa banderins. En llevaria més de la meitat, entre altres coses perquè es fa molt pesat. El repartiment dura tres o quatre hores i és impossible

aguantar-ho. Des de que s’ha dividit els llocs de repartiment s’ha millorat. Llevat dels premis de monuments, els altres hi hauria que revisar-los.

Garcia: Els premis dels actes obligatoris s’han de quedar ahí però la resta venen marcats pels patrocinadors,els quals donen els diners per a un banderí en concret i no el volen canviar. Darrerament s’han llevat els banderins per buscar una compensació econòmica que també és el que necessiten les falles. El que haurien de tindre clar les comissions és que els premis que no són d’activitats obligatòries no és precís participar i pagaria la pena triar i especialitzar-se en alguns d’ells. Hi ha premi que no té ni sentit faller, però com està acompanyat d’una bona quantitat econòmica la gent vol participar per a ajudar a millorar l’economia de la seua falla. Lloret: La dotació econòmica serveix de parany per a les falles però també és una propaganda per a l’empresa que mitjançant les falles, es promociona i això caldria considerar-ho. Les falles no es resignen a que es convoque un premi i no participar, volen anar a tot facen

Paraules dels presidents

el que facen, com per exemple l’escena ecològica, en la què tots van a pels diners perquè està ben dotada econòmicament i no es compleix la finalitat per la qual va ser creat el premi. Si l’any que ve eixira una casa comercial i patrocinara un altre premi, de segur que totes també participarien, i cada vegada aniran augmentant els premis perquè estan dotats econòmicament i les falles van provant per si hi ha sort. Açò hi haurà que tallar-ho en algun moment. Per altra banda, sempre he criticat que el banderí porte el nom del patrocinador perquè des de fa molt de temps, les empreses, només pagant el que valia de fer ja apareixia el seu nom allí.

Lloret: “A l’hora d’apuntar-se sembla que siga un deshonor per a les falles no participar en algun premi, però quan arriba l’hora de la veritat no hi ha prou mans per a fer totes les coses”

Romaguera: Després de la feina tan gran que han fet, s’emporten una decepció i ja no volen participar més. Però els premis solem emportar-se’ls sempre els mateixos, en carrosses, en falles... Lloret: A l’hora d’apuntar-se sembla que siga un deshonor per a les falles no participar en algun premi, però quan arriba l’hora de la veritat no hi ha prou mans per a fer totes les coses perquè coincideix amb l’emissió, la cavalcada o en altres activitats i damunt recau sobre la mateixa gent per tant el que passa és que no poden fer l’informatiu o l’emissió i han de renunciar. Les falles no es resignen a no participar i arriba l’hora de la veritat i fallen en algunes activitats. Hi ha massa on triar i això és el que crec jo que està passant. Almenys hi hauria que procurar que no hi hagen més.

Romaguera: Jo vull parlar dels llibres que fem cada falla i en veiem alguns que valen milers d’euros tan sols per aconseguir els premis de València, econòmics per suposat i els de Gandia. Abans el llibre de la falla s’escrivia pels mateixos fallers i hui no fan més que buscar a veure quin personatge els escriu els articles per tal que siguen joies literàries i tots ells cobrant. Comences a mirar el llibre i l’únic que coneixes és a les falleres perquè articles que hagen escrit persones del teu barri, difícil és trobar-ne un o dos, tots de fora. Garcia: Els premis dels actes obligatoris són els menys dotats econòmicament. Quan es parla amb un patrocinador sempre se li pregunta quant està disposat a gastar-se i després es parla en l’assemblea, i aquesta sempre marca la quantitat de premis perquè es va arribar a eixe acord. Però en quant a la part econòmica no es pot fer més perquè el que paga és qui diu fins on arriba. De moment el que estem aconseguint és crear-lo, amb un mínim de mil euros i possiblement arribarà el dia en el què eixa quantitat s’augmente. Les falles, com ja he dit abans han de planificar en què volen participar, fins on poden arribar i decidir què volen fer, perquè si no és cremaran i mai millor dit. La solució no està en llevar premis perquè la gent no es canse, sinó en seleccionar-los i que cada falla s’especialitze. Per exemple en

carrers ens hem quedat en cinc o sis falles que participen, perquè tenen molta feina i quan veuen que no tenen premi el disgust és tan gran que es retiren perquè han fet un esforç econòmic i humà que no veuen compensat. En carrosses passa el mateix, ja en queden sols sis o set. En compte d’arribar a este extrem haurien de planificar-ho a l’inici de l’exercici.

Romaguera: “Jo principalment, crec que hi ha massa banderins. En llevaria més de la meitat, entre altres coses perquè es fa molt pesat”

Romaguera: Tots volen participar i al final es queda com es queda, que la meitat no acudeixen a alguns actes. En les cavalcades cada vegada ixen menys, molts es limiten a participar i prou. Però mirem, quantes carrosses es fan a Gandia, quatre o cinc? Unes poquetes que se n’ixen de mare i la resta ni en fan. Lloret: Jo crec que teòricament s’hauria de premiar econòmicament aquelles activitats en les què l’esforç és major i en el què intervenen més persones. Hi hauria que redistribuir la quantitat de diners que es dóna per cada premi i la prova la tenim en l’escena ecològica on una falla, Pepito Octubre 2008

Garcia: “La solució no está en llevar premis, sinó en seleccionar-los i que cada falla se especialitze. Hem de potenciar els premis que donen valor a la festa i els que tenen més participació”

amb poc esforç pot aconseguir fins a mil set-cents cinquanta euros, com si li haguera tocat la loteria.

Garcia: Eixos premis haurien de ser institucionals, eixir del fons del pressupost general de la institució tal i com s’ha fet amb els monuments els quals sí que estan ben dotats econòmicament. El camí hauria de ser eixe, fer que a poc a poc el pressupost general assumisca eixos premis que necessiten d’una major dotació i la resta

Pepito Octubre 2008

que els sufragaren els patrocinadors. Aleshores haurien de dividir-los, els premis que estem dient en els que participa molta gent que estigueren molt ben dotats, però per part de la institució i la resta que seguiren la seua marxa com fins ara. Hem de potenciar els premis que donen valor a la festa i els que tenen més participació.

Lloret: Fa temps que vaig dient que hui en dia el faller no es divertix. Està tots els mesos

treballant per una meta molt curta, quan no és el festival, és la presentació o les cavalcades. Després de Nadal ja pràcticament hi ha gent que no pot ni dormir i això és patir la festa, no gaudir d’ella.

Romaguera: Jo vaig a la meua falla i les dones no fan altra cosa més que cosir, encara que ho fan a gust perquè és per a un fill o una neta. Eixos banderins són els que han guanyat ells mateix des de mesos abans, però està molt

clar que això és a costa de no passar-s’ho tan bé. I per altra banda tenim que ningú no els obliga a fer-ho...

Garcia: La forma de fer falla i d’estar en la falla ha canviat. Però la pregunta seria si eixa gent que està treballant fins a tard es diverteix o no? Els xiquets que estan assajant, s’ho passen bé o no? La gent estaria en la falla o no? Jo ho deixaria en un interrogant si és divertir-se, treballar d’una altra forma o no és divertir-se.

Un Tio de la Porra millor?

Puntual a la seua cita cada primer dia de Fira. Així és el nostre Tio de la Porra; abillat amb el seu uniforme militar que recorda el francès invasor; les seues ulleres i nas postís; alguns d’ells fins i tot amb patilles i barbes grotesques; el barret inconfusible i, sobretot, el tambor amb el qual aconsegueix composar una música única i reconeguda de seguida per tota la xicalla, que espera amb una gran alegria que entre al seu col·legi per a donar inici a les festes de la ciutat. D’entre totes les bandes cal destacar la de la Federació de Falles, tant pel nombre dels seus components –enguany amb unes seixanta-quatre persones, la qual cosa li dóna molta més presència i sobretot més força per allò de què l’exèrcit quan més nombrós, possiblement més poderós– com

per la serietat amb la què es desfila i les novetats que cada any van afegint-se com per exemple la inclusió des de fa un temps de la dolçaina, que ha estat tot un encert. No obstant això i potser fruit de la monotonia de seu ritme característic o perquè alguns dels seus membres ja fa massa anys que ixen a desfilar pels carrers de Gandia, s’ha vingut observant una certa relaxació en alguns punts que, sense dubte, caldrà millorar. Ja no es manté eixa rigidesa en el vestuari i hi ha alguns membres que no porten les ulleres o el nas postís que tant agrada els menuts; a la tonadeta característica se li han afegit alguns ritmes caribenys del tipus batucada o algunes passes típiques de les majorettes que, en certa manera desvirtuen un poc aquest personatge emblemàtic. I el que és pitjor, estem a prop

de donar-li la raó a alguna escriptora de la ciutat que critica a la banda de la Junta Local i no a la resta, i per suposat ni se li ocorre posar-se amb la pseudo-cavalcada que té lloc per la vesprada, amb un pressupost desorbitat i amb un dubtós paregut a la realitat històrica i a l’actual del Tio de la Porra que algú hauria d’explicar. Però com ja se sap que aquesta gent actua segons el lema de a les amistats tant personals com polítiques ni tocar-les, allò que hem de fer els fallers és no donar peu a aquest tipus de comentaris malintencionats i que poc ajuden a la festa i a la gent que la recolza desinteressadament. Com? Aconseguint que el nostre Tio de la Porra siga el millor en tots els aspectes i no deixant pas a la burla, perquè ja se sap: “A qui es burla, el dimoni li furga”. Pepito Octubre 2008

Dates d’interés

Octubre

8 al 24 Concurs de cartells “Tomàs Femenia” al 2 de noviembre V Mostra de Teatre “Ligorio Ferrer”

14 i 15 Tornar vestits del “Tio de la Porra” 15 Presentació FFM a l’Assemblea 24 Finalitza el termini per a lliurar les

fotografies de les reines del Foc i Flama

25 Lliurametn de premis del

concurs de cartells “Tomàs Femenia”

Novembre

7 Presentació de la F. M. Infantil de 2009 8 Presentació de la Fallera Major de 2009 18 i 19 Lectura col·lectiva del “Tirant lo Blanch” QQQQ

20 Desembre Campionat del Truc juvenil QQQQ

23 Gener Presentació del “Foc i Flama” QQQQ

7 Febrer Pregó, Crida i Ball de Gala 30

Pepito Octubre 2008