Issuu

EDITA Associació cultural Avda. Marqués de Campo Perú DIRECCIÓ, DISSENY I PORTADA Celia Valero Bonet FOTOGRAFÍA Pere Millet Roig; Pablo Cantero Pérez i altres col·laboracions TEXT ORIGINAL REINES Jesús Chaveli Chaveli, Francisco Sánchez Ríos i Rosario Galbis Tent TEXT ORIGINAL EXPLICACIÓ MAJOR Josep Enric Gonga TEXT ORIGINAL EXPLICACIÓ INFANTIL Josep Enric Gonga DELEGADA DE LLIBRET Rosario Galbis Tent IMPRESSIÓ Publimanía Gandia

No està permesa la reproducció total o parcial d'aquest llibret, i el seu tractament informàtic, ni la transmissió de totes les maneres o per qualsevol mitjà, ja que siga electrònic, mecànic, o per fotocòpia, per registre o altres mitjans, sense el permís previ i per escrit de l'editor. L'editor no es responsabilitza de les opinions dels articles publicats.

Index 4-5

Saluda - Jose Manuel Prieto

6-7

Falleres Majors de Gandia 2019

8-9

President Major: Christian Lavin Lopez ´

10-19

´ ´

20-21

President Infantil: Sergi Carmona Gregori

22-27

Reines Infantils -Sara Castello´ Camarena -Andrea Sanchez Malonda ´ -Zaira Cruz Minana

28-29

Mantenidors

30-31

Executiva

32-33

Cens Faller

34-37

Esbossos

38-49

Explicacio´ Falla Major

50-53

Explicacio´ Falla Infantil

54-72

Col·laboracions Literaries

73-77

Fotos

78-99

Col·laboracions Comercials

Jose Manuel Prieto Tïñëñt d’ålçåldë dë l’Åjüdåmëñt dë Gåñdïå ï prëßïdëñt dë lå Jüñtå dë Dïßtrïçtë dë Çørëå Treballar pels altres ha estat, tota esta legislatura, la forma més afectuosa de sentir-me un més d’esta col·lectivitat intensa i viva, que s’acomboia i entusiasma, s’esperança i s’encoratja. Tots tenim un poc dels altres, i eixa màgia compartida fa possible els moviments socials, el teixit de les ciutats i el bategar inquiet dels qui esteu disposats a millorar-les. És el millor antídot contra la rutina i l’única esperança intacta en esta sotsobra. En les Falles de 2019 vull desitjar-vos que este immens patrimoni col·lectiu, que en el cas de les Falles assoleix des de 2016 la consideració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, esdevinga una forma de somiar compartida amb la convicció que totes les il·lusions romanen intactes i les esperances, vives encara. És en esta convicció amb la que defense que aprofiteu també els dies de les Falles, el resultat de tot el vostre treball anual, per a riure, ballar, acomboiar veïns i visitants i convertir els carrers en riuades d’afecte que despinten el gris dels discursos oficials i els titulars, els tuits i els impulsos. És en esta finestra en la que renove el meu agraïment a la vostra tasca, que és una extensió que perviu del treball i les ganes amb què feu possible construir barriada, enfortir el seu teixit social i sentir-se part, sempre, de la Corea que es vol permanentment renovada i amb ganes d’encetar la seua millor etapa. Amb eixe objectiu hem treballat estos anys, i amb eixe objectiu vull continuar treballant, sempre sent un més de vosaltres. Per això vos agraisc com m’heu tractat, i com heu tractat la ciutat i la barriada. En el futur, serem el que vulguem ser. No anem amb les coses, sinó que les coses van amb nosaltres. I per això, amb tot l’entusiasme, vull que se sentiu part del futur de la Gandia orgullosa i disposada, inconformista i sempre a punt d’un nou renàixer. Com el del foc, que ens retorna a la metàfora de la vida i exemplifica en el renàixer l’entusiasme de tenir a cada cop, i a mà, un nou iniici. Una afectuosa salutació i el meu afecte en tot. Bones falles i bona eternitat, Jose Manuel Prieto 4

Falleres Majors de Gandia 2019 ´

Representants de la dama llevantina, vosaltres, donzella i xiqueta, vestides amb encaixos i seda fina sou l'obra d'art viva més ben feta. Júlia, preciosa, estàs feta de sol, de suau perfum d'herba fresca. La llum t'abilla els cabells amb or i la verdor els teus ulls conquesta. Laura, sembles una donzella de mel, el teu somriure és una senda de perles, i els teus llavis dos pètals de clavell, rostre de sucre, de mirades tendres. La vostra bellesa té providència divina i és de sobra coneguda a la regió, que espera veure desfilar amb emoció a les emperadrius de la festa josefina. 6

President ´ Christian Lavin Lopez Falleres, fallers, amics i veïns, Aquest any em dirigeix a vosaltres com el president d’aquesta gran comissió i extraordinària i amplia família. Tinc que destacar que per a portar una falla avant, fa falta moltes ajudes, com les cases comercials i els veïns, que col·laboren amb nosaltres per a poder realitzar moltes de les activitats que realitzem. Moltes gràcies per la vostra col·laboració. A la meua directiva i executiva, que treballa cada dia fins a l’últim moment perquè la falla vaja creixent “GRÀCIES”. I als fallers i falleres d’aquesta comissió que en cada sopar en el casal i en cada acte estan sempre “ MIL GRÀCIES”. Estic molt content de compartir aquest any tant especial i màgic amb les meues Reines Majors, Infantils, Padrines i amb el meu president Infantil. Gaudiu de cada instant, moment i acte, i per suposat de cada dia de falles, Sara, Elvira i Sergi. Aprofiteu tot el que pugeu perquè aquest any és el nostre i junts el farem inoblidable. Vull emfatitzar el que ja sabeu, el nostre casal està obert per a tot el món, vos convide a que vingueu a gaudir amb nosaltres la gran festa de les falles. Només em queda donar les gràcies a tots per recolzar-me i d’eixa manera feu més amplia aquesta gran família. Christian Lavin López 8

Reina de la Falla ´ Eres, Maria Elvira, com la flor que aportes un gran perfum, tot el que emana del teu cor, amb gust el faller com costum. Trau la teua elegància al carrer, de les reines la flor més bonica. Enamores al món i al més faller i tot el que el món la falla significa. A la falla portes com el senyal de la victòria, tu aportes a la teua comissió molta emoció, eres tot un honor rodejada de tota la glòria, de les reines la més brillant i bella exposició. Este any amb gran esplendor tu ens regales, omplint la nostra vida amb la teua presència, tot són notes musicals i perfums d'essència, simpatia i sentiment de paraules apreciades. Jesús Chaveli Chaveli. 10

Reina del Foc ´ El foc, màgic element natural té accepcions tan diferents com les qualitats inherents dignes d'un regnat excepcional. I és que la nostra reina del foc és com la flama vermella i viva, sempre apassionada i afectiva que il·lumina qualsevol lloc. Eres la dona més agraciada, estendard fidel de l'estètica, completes la figura poètica tenint a la gràcia enamorada. Jessica, eres com la flama daurada, que amb preciosos moviments, balla, efímera, amb el monument, convertint-se en la falla cremada.

Reina de la Festa Råqüël Ëßtrüçh Mïñåñå Åçømpåñÿåñt Ëdgår Rïbëß Mëñgüål La festa està formada de diversió i d'alegria, de ball i de melodia de mascletà i xocolatada. Per a fer sonar l'orquestra, de tots aquests elements, Raquel és el component, que culmina l'obra mestra. Acompanya a la combinació el teu indescriptible atractiu, que amb la teua figura conviu. Eres com una hipnòtica visió. Reina, eres com una traca, que amb ritme la felicitat inicia i la festivitat converteix delícia i per la seua simpatia destaca.

Reina de la Poesia ´ ´ Eres, sens dubte, la reina del vers, perquè gaudeixes les paraules, protagonista de belles faules, fadeta d'un màgic univers. Fils de mel són els teus cabells que endolcen flors de primavera, I els teus llavis la rosa primera de pètals que esclaten besant el cel. Dones als versos l'harmonia, eres la que l'amor enceta, donant-li ales al poeta, tu eres, reina, melodia. I és que tu, Lucía, eres com una musa grega, inspirant a tot el que li prega per a escriure una poesia. 16

Padrina de la Falla ´

Àngela, enguany nostra padrina, no podia haver un càrrec millor per a tu, que eres tota dolçor, donzella alada que del cel arriba. Pels carrers engalanada llueixes contenta al cor, tota l'estima com un tresor, de la qual estàs formada. Per la gent sempre adorada són les meravelloses qualitats les que valoren les amistats de les quals estàs envoltada. Conqueriran els teus talents, les mirades de tota la població, omplin-te de la millor sensació en tots els esdeveniments.

President Infantil Sërgï Çårmøñå Grëgørï Estimats fallers i falleres, aquest any tinc l'honor de poder dirigir-me a tots vosaltres com a president infantil de la nostra comissió. Com tots sabeu és la primera vegada que ostente aquest càrrec i em fa molta il·lusió poder escriure en aquest llibret, que perdurarà en la història de la meua falla per a sempre. Vaig arribar a aquesta estimada comissió quan era molt xicotet i a poquet a poquet he anat agafant la passió fallera que la meua germana m'ha mostrat i inculcat des de que vaig nàixer. Per a mi aquesta festa és molt especial ja que no dura soles 4 dies de falles si no que els autèntics fallers la gaudim els 365 dies de l'any, anant al casal tots el divendres a sopar, a fer cavalcada, en el cas dels xiquets a assajar el festival infantil i milers de coses més en les que sempre estem a punt. Però el que més m'agrada d'esta festa és l'olor a pólvora, tirar coets amb els meus amics, l'olor de gasolina el dia de la cremà encara que normalment sempre estem tristos perquè aquesta meravella ja s'acaba. M'agrada ballar totes les nits en la discomòbil i adonar-me'n que tots junts formem una gran família. Enguany, a més de disfrutar tinc moltes responsabilitats i molts actes, però gràcies a que compartisc aquesta experiència amb la meua amiga Sara, tot es fa més fàcil i gaudim al màxim juntament amb Andrea, Sergio, Zaira i Oliver. A més em fa molta il·lusió compartir la presidència amb Christian, ja que m'ha vist créixer des de que vaig nàixer. I a més, sé que estaré molt ben cuidat amb les reines majors: Elvira, Jessy, Raquel, la meuagermana Lucia i Àngela; que són molt importants tant per a mi com per a la meua família. Finalment donar les gràcies als meus pares per deixar-me complir el meu somni i a la falla per confiar en mi. Així que espere que passem unes falles inoblidables tots junts i que els xiquets i xiquetes de la falla gaudisquen al màxim d'aquest any juntament amb mi.

Sergi Carmona Gregori

Reina de la Falla Infantil Sårå Çåßtëllø´ Çåmårëñå Sara, eres reina de la falla infantil, i el foc no ha pogut cremar la il·lusió i el cor el tens ple d'aquesta emoció de ser reina de falla d'esperit gentil. La vida guaita en la teua mirada, als ulls que són com espills de l'ànima, i esperem que mai córrega una llàgrima per la teua careta alegre i colorada. Sempre ixes a la cavalcada, i t'agrada ballar al festival, per a tu la falla és ideal, i estàs sempre emocionada. Sara, no hi ha millor regina per als xicotets de la comissió per què gaudeixes la diversió i estimes la festa josefina.

Reina del Foc Infantil ´ Andrea Sanchez Malonda ´ Åçømpåñÿåñt Sergio Sanchez Malonda El teu somni és realitat en l'espera il·lusionada que per fi has arribat a reineta ser nomenada. Els teus ulls són el cel, la teua careta la vida, lliure com aquell ocell que vola de nit i de dia. Sempre has estat acompanyada de Sergio per ser germanets en esta gran festa somniada des de que éreu xicotets. Els teus pares els més contents i ja no els cap més alegria al vore en tot moment que tot en tu és simpatia.

Reineta del foc, com l'aroma de la flor així eres tu Andrea la reineta del nostre cor.

Els teus pares, Paco i Laura.

Padrina Infantil ´ Zaira, quina emoció! Com ja t'has fet fadrina t'ha tocat ser padrina de la nostra comissió. Eres la més menuda de les nostres representants la més innocent i brillant la fallera més volguda. Narella t'ha obert el camí, t'ha transmés l'herència festera, i la família, sempre fallera, espera ansiosa el teu destí. Ser padrina t'ha emocionat, perquè tens d'una reina la llavor i amb la teua tendresa i esplendor encantaràs la nostra ciutat.

Jesus Â´ Chaveli Chaveli 28

Dëÿåñïrå Çålådø Fåüß

Executiva Àrea de Cultura

Presidencia President: Christian Lavin López Vice-President: Miguel Puertas García

Àrea de Secretaría Secretari: Iván Román Fernández. Vice-Secretari: Rubén Valls Sanz

Delegada de Llibret: Rosario Galbis Tent

Àrea de Festes Delegat de Festes: Antonio Israel Esquina Sousa Vice-Delegats de Festes: Jordi Lluís Navarro Miñana Jose Manuel Esquina Sousa Ariadna Márquez Pérez

Àrea de Tresoreria Tresorer: Jose Manuel Esquina Sousa Vice Tesorer: Ariadna Márquez Pérez Lotera: Laura Ferrando Moratal

Delegada de Cavalcades: Maragda Baños Ventura

Vice-Loter: Israel Esquina Russo

Delegat d’Engalanament de Carrer: Juan Molina Mengual

Casaler: Israel Esquina Russo

Delegada de Festival Musical Infantil: Maria Farinós Savall Vice-Delegada de Festival Musical Infantil: Almudena Díaz Cantero Delegat de Jocs: Llorenç Pérez Sanz Delegat de Truc: Llorenç Pérez Sanz

Delegats Assemblea Federacio de Falles JLF Christian Lavin López Iván Román Fernández Antonio Israel Esquina Sousa

Delegat de Truc Sènior: Jose Manuel Esquina Sousa Delegada de Truc Femení: Débora Márquez Pérez

Delegat Junta de Govern

Delegada de Bac: Dolores Laínez Miravete

Iván Román Fernández.

Baños Ventura, Maragda Berrocal González de la Rubia, Ángel Borja Esquer, Enrique Buigues Fornés, Mª Teresa Caballero Cid, Mª Carmen Camarena Barrio, Sonia Cantero Caballero, Inma Cantero Pérez, Pablo Cárdenas Marcos, David Cárdenas Marcos, Jorge Carmona Gregori, Lucía Carmona Pérez, Jose Antonio Castelló Faus, Jose Vicente Climent Martinez, Elvira Díaz Cantero, Almudena Díaz Escrivá, Gemma Díaz Guijarro, Carlos Díaz Hidalgo, Jose Gabriel Esquina Russo, Israel Esquina Sousa, Antonio Israel Esquina Sousa, Jose Manuel Estruch Miñana, Raquel Farinós Savall, Maria Fernández Estartús, Carmen Fernández Sousa, Alba Ferrando Moratal, Laura Ferrer Diego, Maruja Ferrer Gómez-Caro, Ana Fluixà Reig, Mª Carmen Galbis Tent, Rosario Galiano Expósito, Carmen García Camargo, Francisco García Català, Ángela García Fernández, Francesc Gregori Barber, Mª Carmen Gregori Herrera, Jose Herrera, Juan Cruz Juan Pérez, Roser Juan Rosa, Mónica Laínez Miravete, Mª Dolores Lavín López, Christian Llorca Micó, Jorge

Logroño Fornet, Jessica Machado Pérez, Gerardo Machado Ruíz, Jessica Machado Ruíz, Leticia Marí Ferrer, Carles Marujaez Pérez, Ariadna Márquez Pérez, Débora Martínez Alandete, Amparo Martinez Alcaraz, Jose Martinez Rodriguez, Fina Mayor Deusa, Paco Mayor Martínez, Marc Miñana Rubio, Ana Molina Mengual, Juan Antonio Moncho Carrió, Salva Moncho Escrivá, Anna Monteagudo Barber, Mª Teresa Murillo Gregori, Eric Murillo Gregori, Nerea Navarro Miñana, Jordi Lluís Part Serer, Eduardo José Pérez Sanz, Lorenzo Porta Maine, Stephanie Puertas Buigues, Arantxa Puertas Buigues, Mª Teresa Puertas García, Miguel Ribes Mengual, Edgar Román Fernández, Iván Romero Lloret, Elisa Romero Martínez, Román Roselló Moncho, Adrián Ruíz González, Mercedes Ruíz Palacios, Carmen Santiago Verdú, Fermín Signes Muñoz, Ana Soria García, Jose Antonio Sousa Durán, Margarita Valls Sanz, Rubén Valls Sanz, Vanessa Ventura Vidal, Mª Mercedes Vidal Martí, Mireya Zarza Chocano, Diana

Bravo Serrano, Alma. Cantal Serrano, Edgar Cantal Serrano, Erika Carmona Gregori, Sergi Castelló Camarena, María Castelló Camarena, Sara Chamorro Veinat, Arturo Díaz Cantero, Gabriel Escudero Borja, Jimena Estruch Monzó, Jaume Estruch Monzó, Sandra Faus Mahiques, Júlia Ferrer Sanz, Arianna Ferrer Sanz, Olaf Frasquet Arenas, Joan García Díaz, Arnau García Díaz, Taciana García Machado, Elena García Machado, Oliver Giménez Fernández, Stefany Gómez Castro, Aitor Gómez Castro, Diego Grau Pérez, Héctor Gregori Zarza, Isaac Gregori Zarza, Joel Herrera Miñana, Narella Herrera Miñana, Zaira Huguet Moncho, Meritxell Isla Galera, Carla

Llorca Micó, Marta Mahiques Gertrudix, Sandra Mateo Lloret, Rafa Mayor Martínez, Iván Molina Cabrera, Joan Moncho Amaro, Andrea Ortola Pedro, Sergio Part Mengual, Anna Payà Gertrudix, Sara Peinado Moncho, Alba Pérez Farinós, Llorenç Pérez Farinós, Mar Porta Ruiz, Marta Puchol Sampedro, Cristina Puchol Sampedro, Elena Pugcerver Buigues, Júlia Ribes Estruch, Carla Ribes Estruch, Valeria Román Puertas, Elia Roselló Díaz, Álvaro Sánchez Malonda, Andrea Sánchez Malonda, Sergio Sanchis García, Adrián Signes Muñoz, Carla Solís Díaz, Daniela Soria Juan, Lledó Soria Juan, Quim Stillger Porta, Lara

Esbossos 35

Major

Encantadors de serps

Infantil

Igualtats

Explicacio Falla Major Encantadors de serps ´

Artista faller: Cristian Melià Ginestar Autor de l’explicació: Josep Enric Gonga.

Alerta amb els encantadors de serps. No es deixeu encisar per la imatge bucòlica dels que actuen en mercats orientals, potser són els més innocents. Tampoc d'altres classes d'encantadors. Perquè d'encantadors n'hi ha molts. Alguns ni tan sols gasten flautes per encantar serps. De fet, no encanten serps, el que intenten és encantar persones, com tu, lector, com jo, que escric l'explicació on parlaré d'ells. Ens encanten amb la melodia del seu argumentari... Una melodia verinosa repetida i apegalosa, pensada per a dominar; musiqueta tenebrosa que en el cervell es posa si l'arribem a escoltar.

Alguns la solen tocar dient que ens volen salvar, però amb la seua actuació sempre la solen cagar, ens foten, al provocar una pitjor situació. Parlen de la corrupció amb una gran afectació, la seua, obliden cada dia, i en quant tenen ocasió, al contrari li donen bastó criticant-lo sense mania. Com ningú té majoria, els polítics, amb traïdoria, s'ataquen sense pietat; dels seus solen fer elegia, i al contrari, amb ferotgia, critiquen amb molta maldat. Eleccions s'han convocat i la flauta s'ha descontrolat, les melodies verinoses molta gent hauran encantat dominant-los la voluntat amb cançons poc agradoses. Seran notes melodioses que fan fer coses odioses les que haurem d'escoltar, algunes seran amoroses, altres tocates furioses, totes voldran enganyar. Obres a mig acabar, projectes per començar i promeses incomplides, la flauta tornarà a tocar; al seu so haurem de ballar fent contorsions divertides.

Moltes seran les mentides que tocarà, repetides, l'encantador de rèptils; en la falla, reflectides, les posarem recollides fent crítiques gens subtils. Una de les característiques de les melodies dels encantadors de serps, és la de presentar-les com una cosa meravellosa. Com la promesa d'un món millor. Amb elles solen encisar-nos prometent-nos que ens donaran el sol i la lluna... El turisme ja no renda i el comerciant, desesperat, el negoci ha abandonat i vol posar-lo a la venda. No dóna profit el turisme, s'acurta la temporada i és cosa comprovada que s'apropa un cataclisme. En hivern venen els vells i no va la cosa a millor, el turisme del major no dóna a la crisi remeis. Tampoc el de borratxera serà gens beneficiós, és turisme fastigós que a tots ens toca la pera. El turisme, en el futur, assegura l'alcaldessa, serà tota una sorpresa i no serà tan obscur 39

Per ella, tot serà millor, gràcies a Transmediterrània vindrà molta gent forània per escampar la negror. Deixaran milions regalats abans d'anar-se'n a Eivissa, seran com la llonganissa amb que els gossos són lligats. Ha promés l'Encantadora dur-nos la lluna i el sol, i acabar així amb el dol que arribà a mala hora. La melodia que entona sona a cançó popular, amb ella ens vol encantar encara que desentona. (amb la melodia de la cançó “Hijo de la luna”)

El turista a Eivissa i a Mallorca també, partirà de Gandia, i ací no es quedarà, ah, ah, ah, ah... ací no es quedarà, filla de la lluna. Si vols ser alcaldessa tu ja saps que has de fer, una lluna de plata et donarà el poder, i eixiràs encantada en qualsevol portada fent promeses de mel ah, ah, ah, ah... Si amb la lluna no hi ha prou també ens prometrà el sol, i ens colarà més d'un gol encantant-nos amb un show.

Tonto el que no entenga, conta una llegenda que una alcaldessa conjurà la lluna demanant poder; i li demanava que si un dia manava tot ho volia fer.

(amb la melodia de la cançó “Maria Isabel”, de los Payos)

Tindràs la vara, morena, li digué la lluna plena; però a canvi jo vull que li dones primer al teu port un vaixell que entre ona i ona a Eivissa anirà ell.

Agafa la maleta i el primer vol, vine a la platja, calenta el sol. Agafa la maleta i el primer vol, vine a la platja, calenta el sol.

La platja no està deserta, la mar espera el client, vos donaré la tabarra per un turisme potent.

Xiri bi ri bi po po pom pom, Xiri bi ri bi po po pom pom,

El turista caminarà junt a les ones del mar, i milions es deixarà menjant plats de fideuà. Agafa la maleta i el primer vol, vine a la platja, calenta el sol. Agafa la maleta i el primer vol, vine a la platja, calenta el sol. Xiri bi ri bi po po pom pom, Xiri bi ri bi po po pom pom, Els encantadors, però, han d'anar espai. De vegades la melodia no funciona, la cobra no es deixa encantar i es pot rebotar contra ell... No s'han deixat encantar les cobres ja jubilades, s'han posat a protestar. La pensió els van congelar i anaven a la misèria sense poder-ho aturar. La cobra vella s'ho cobra amb protestes al carrer on la dignitat recobra. La melodia de l'encantador amb els grans ja no funciona ells sols ja canten millor. La cobra femella ha dit que fins ací hem arribat i que ja no es xucla el dit.

No volen més violència de matxos descerebrats, i han protestat amb potència. Els carrers han inundat amb el color violeta sacsejant la societat. La melodia masclista amb elles ja no funciona, per decadent i egoista. Com que no tenen futur les cobres joves emigren buscant un ambient més segur. Són cobres ben preparades però el mercat laboral les té a totes marginades. Se'n van a altres països buscant un treball digne que els faça més feliços. Els encantadors de serps ja no encanten les cobres ni amb música ni amb verbs.

El pungi és la flauta que usen els encantadors de serps. L'instrument amb el qual intenten dominar els rèptils. De serps que poden ser encantades n'hi ha de tota classe i color. Al monument d'enguany n'hem posat unes quantes... La polifacètica Aspid-rina, que igual cura un maldecap que a Cleopatra fulmina. 41

La Boa, és un ofidi curiós, perquè no t'ataque cal dir-li: Viva los nóvio, por Dió! També està la Cobra-dora, que en la zona blava et pica si et passes d'hora. La Cul-hebra cosidora que igual vos cus que broda o fa boixets a tota hora. Tenim a la Mamba negra que és la dona del Mambo, i amb el seu ritme ens alegra. El gran Ofidi Montllor, que aparegué en Alcoi i es va fer cantautor. La famosa Pitó-nissa, que en la televisió diu que endevina i fa risa. És la Serp-a muntanyera que a l'Everest acompanya els que volen fer cimera. Ací està la Serp/arada, està cansada dels mascles i d'ells fuig disparada. La Serp-entina festera és la serp més divertida, més alegre i juganera. La Serp-is, un ofidi enigmàtic, pot ser una serp que pixa o un riu sec pel canvi climàtic. 42

El Serp-oll, es serp muntant, voldria ser un pollastre perquè diu que és important. Espai amb la Serp-ullida, que et pot irritar la pell, i si et rasques fer ferida. El Viperi-to, és serp perillosa, és experta en criticar amb una llengua verinosa.

Si t'encanten amb un ball de Bolliwood, de segur que en un instant ja t'han fotut. El cinema hindú és famós per les seues coreografies. Les balladores de les seues pel·lícules atrauen i distrauen a milions de persones amb les seues danses multitudinàries i sincronitzades. Ací també tenim aficionats a aquest tipus de dansa, polítics que intenten encantar i distraure al ciutadà amb les seues contorsions coreografiades... En la política moderna tot es mou molt de pressa, s'estressa el qui governa per fer-ho amb rapidesa, que una hora és eterna i si no et mous amb prestesa, l'oposició amb més velocitat la batalla haurà guanyat.

Com danses de Bolliwood es mouen els grups polítics, s'acusen amb acritud amb uns posats supercrítics, d'haver pecat i caigut en uns vicis apocalíptics. Munten una gran coreografia per acusar-se cada dia.

Més Gandia fa una dansa ecologista muntant l'anella verda de Gandia, però al final, de manera imprevista, acaba el ball amb poca sintonia amb un número que ferix la vista i que no té res de res d'ecologia. La fira de l'automòbil, munta cada any, i no és verda, contamina i causa dany.

Ací a Gandia, els peperos, el ball del cost zero muntaren, galeries i boleres sense peros, deien que res no costaren, aplaudits per una colla de palmeros grans concerts a la platja portaren. Però el ball que deien res costava resultà a la fi per una morterada.

Ciutadans fa un ball reaccionari quan volia fer dansa centrista, ara predica un altre ideari per veure si el poder conquista, ara diu que és necessari ser de la bandera activista. “Banderita tu eres roja, banderita tu eres gualda” és un programa que escalda.

Ara balla l'alcaldessa socialista anunciant una pluja milionària, en el port ha anunciat una revista, la vedet és la Transmediterrània que per portar cap Eivissa al turista deixarà ací una pasta extraordinària. Tots esperen els milions que arribaran si no fan com el cost zero i mai vindran. Un last dance Orengo ha ballat i corren se n'ha anat a Beleària, la política activa ha deixat, oblidant tota pràctica sectària ara balla en un escenari privat treballant per una consignatària. El cas Crespo Gomar fou el remat d'una carrera política que ha acabat.

Tot són balls destrellatats per veure si veïns i veïnes acaben tots encantats, tenen intencions sibil·lines perquè estan tots pensats per fer polítiques roïnes. El Bolliwood del polític és dolent i paralític. Com un elefant en una tenda de porcellana, actuen els polítics quan s'apropen eleccions. No són gens encantadors. Arriben eleccions. En la política i en les falles. Auxili!!! Criden els veïns i les veïnes de la ciutat. Acabaran bombardejar-nos amb missatges, fakes news i promeses de tota classe i color. Així que prepareu-se per a tot açò o emigreu a un país on no tinguen cap elecció prevista, perquè les bombes dels polítics... 43

Si tenien cert encant durant la legislatura, ara, no estan a l'altura, l'atractiu han oblidat.

Els socialistes han respost fent un curset accelerat on a tots han explicat de què està un fake compost.

Les llistes electorals són la gran debilitat del polític disposat a ser candidat formal.

Diana ha estat nomenada per deu de nou cap de llista, així que la família socialista està tranquil·la i calmada.

Per això es senten ais! per arreu el territori, i no resulta notori que augmenten els desmais.

El Santet de ciutadans sembla que està segur que serà en el futur qui el govern tinga a les mans.

A Gandia estan lliurant batalles per ser cap de llista, i ha eixit a la vista algun cas un poc sagnant.

En Compromís ha sorprès el resultat de les primàries, no han estat gens ordinàries que tot va eixir al revés.

Torró sembla entestat en fer candidat a Barber, i ha aconseguit que Soler acabe amb ell enfadat.

Alandete és qui va guanyar en contra d'Alícia i Lorena, les deixà amb cara de pena quan candidat el van nomenar.

Soler protesta a València, Barber és Chef comarcal, el cas pot acabar mal davant tanta negligència.

Només faltaven els verds, que continuen fent pena per mantenir en escena a Peris, en perdre expert.

Torró s'havia retirat, però atacat d'enyor, ha aparegut amb furor i una bona ha muntat.

Es perdran vots d'esquerra, però ell, tossut que tossut, sembla estar convençut que pot donar molta guerra.

Whasap letter ha creat i escampa falses notícies que solen fer les delícies de qui se les ha empassat.

Les falles faran eleccions per triar la nova Junta, amb un ambient que apunta que que hi haurà molts trons.

Les falles faran eleccions per triar la nova Junta, amb un ambient que apunta que que hi haurà molts trons. El Prado, maniobrarà? De nou Telmó participarà? Amb quina llista ho farà? Vilanova contraatacarà? Hi haurà Fake news traïdores? El Prado serà amnistiat en saber-se el resultat? Haurà de pagar penyores? Al més de maig ho sabrem, mentre ens encantaran amb histories que eixiran per a fer que els votem. El polític especulador, el que diu porta el progrés, el que sols té interès pel poder dominador. Com un elefant descontrolat en una tenda de porcellana, trencant-ho tot amb molta gana, veureu a més d'un candidat. Personatge encantador, el venedor de catifes ens diu que valen el seu pes en or. De vegades ens venen coses que no necessitem. És l'encant de qui les ven el que fa que les comprem. Publicitat enganyosa? Habilitat del comerciant? No ho sabem. Enguany hem comprat unes catifes precioses per decorar el monument. El venedor ens va rebre amb un posat submís...

Farà vosté un bon negoci. (Amb un somriure em deia) Viatja per plaer i oci? (Preguntava mentre veia quin negoci amb mi feia) Són catifes amb escenes d'algun moment de la història. Pot triar entre desenes, però li sabran a glòria les que li desperten la memòria. Unes quantes vaig triar i li vaig pagar, ufanós, pel que m'anava a emportar. El senyor és generós. (Em va dia amb el cap clos) Me les va embolicar amb un paper prou adust, (I digué quan me'n vaig anar), El senyor té molt bon gust i ha pagat un preu just. La compra no va eixir com jo creia. Cada catifa ha provocat un xicotet desastre a casa meua. Potser siguen manies meues, però pense que estan encantades per una estranya maledicció... La pluja va fer una gotera i una catifa va inundar, la d'un mercat que era la pera, el que al Prado van posar, que en un punt es va anegar.

Una altra catifa mullada fou la del reten municipal, va quedar d'aigua tacada en el primer temporal que caigué en el litoral. La catifa del trinquet la vaig haver de retirar, perquè està en una paret que me la volen tirar, que era il·legal quan vaig obrar. La del Club Nàutic vull canviar perquè és vella i no m'agrada, però no la puc desmuntar, està molt ben enganxada a pesar d'estar desfasada. En la plaça del Tirant hi ha uns pinotxos maleïts, en la catifa ja no estan perquè han estat destruïts per uns cafres malparits. Cada escena representada ha patit en la realitat allò que en la catifa penjada en ma casa ha passat, un desastre les ha afectat. Esta és la història amarga d'unes catifes encantades, el seu encanteri s'allarga i les escenes representades, també són, a la fi, afectades.

Uns Faquirs que juguen amb el foc han actuat a Gandia. I per ells s'han socarrat les falles i les muntanyes amb un incendi de categoria. Qui juga amb foc es crema, diu la dita popular. I això passa a Gandia per uns Faquirs que en ella van actuar. Provocaren nous incendis per voler jugar amb un parell ben reals. Com que no estaven preparats per a tanta flama aguantar, al final va provocar nous incendis difícils d'apagar... Quatre brases van quedar de les restes dels incendis, però uns quants vilipendis els residus van provocar. Per culpa d'un raig latent i una persistent sequera, va arribar a Marxuquera un incendi molt potent. Quedaren quatre brases en alguna urbanització, sols va restar això del que havien sigut cases. Els veïns desesperats, quan les flames s'apropaven, amb el posat se n'anaren per no quedar socarrats. Els bombers van treballar en unes condicions extremes, van patir mil i un problemes fins poder l'incendi apagar.

Però quan tot va acabar un nou incendi va cremar, és el que varen muntar polítics que de més van parlar.

Uns fallers la van denunciar per saltar-se el reglament, i la Junta, posteriorment, al Prado va sancionar.

Implorava el veïnat solucions a la desgràcia, volien molta eficàcia per a traure'ls del forat.

En posar-se a investigar el que alguns van denunciar, es va poder comprovar que mitja falla va volar.

Uns faquirs aparegueren disfressats d'oposició, per traure profit d'allò gran fogueres encengueren.

Era falla de lloguer? Alguns es van preguntar. El Prado ho va negar i una altra cremà va fer.

El PP a Diana acusava com si el foc hagués calat, les brases han revivat per voler-la posar blava.

Per haver-los llevat l'honra, segons deien uns Fideus, al jutjat per fariseus han portat a qui els deshonra.

Promeses de solucions el nou incendi ha apagat, però vorem si al remat no es queden en intencions.

S'ha muntat un bon merder, per uns ninots que van volar i no els van poder cremar, hi ha confusió al món faller.

No es pot fer mala política amb les desgràcies alienes, qui treu profit de les penes es mereix una bona crítica.

Els de la Junta s'amaguen, tot està sense control, i estan creuant-se al vol declaracions que amarguen.

L'altre incendi fou faller, un incendi controlat que es veié desbordat pel que una falla va fer.

Si els faquirs no es callen, la cosa es descontrola i la germanor vola, serà pels que es barallen.

El dia de la cremà, abans de botar-li foc, el Prado, con en un joc, mitja falla desmuntà.

Un incendi incontrolable i no com el de la cremà, mal al món faller farà i hi haurà més d'un culpable. 47

Els mercats tenen encant. Hi ha de tot per a comprar. Si és un mercat oriental, espai no eixiu d'ell carregats pels venedors encantats. Els mercats electorals, sobretot quan s'apropen eleccions, són com els socs, els mercats dels països àrabs. Et fan un munt de promeses sobre el seu material i després tot són desenganys, disgustos i decepcions...

Hauríem de fer una guia per a poder visitar el que està a mig acabar perquè la nostra economia no està per a malgastar. No està l'edifici Innova ni el fantasmal parc aquàtic en forma de parc temàtic, ni una universitat nova ni un camp de golf problemàtic.

El mercat electoral arriba i ens portarà novetats: els programes embastats que duran en exclusiva els partits a ell convocats.

Diuen que podran enderrocar l'antic hospital de Gandia, i allà posaran, ja es podria, una nova plaça circular i un nou hospital de dia.

S'anuncia que ara sí, que tot el que no van fer ara si que podrà ser, abans era un temps roí i ara tenen més diner.

En el Grau, el casal jove, encara no s'ha acabat, això sí, ja han projectat, per a que el Grau es renove, en el Foies un PAI han creat.

Mireu la nostra ciutat, només ens cal passejar i així poder comprovar en quin estat l'han deixat els que la van governar.

Potser també acabaran les escoles i els instituts que varen ser concebuts abans i ara no es fan per motius desconeguts.

La ciutat quasi ha parat. Que entre Orengo i Torró van deixar un bon muntó de deute acumulat per gastar amb profusió.

Prometen dipòsits pluvials, un turisme intel·ligent, i altres coses que a la gent li semblaran essencials buscant un vot innocent.

Per això en el mercat quasi no es pot comprar, perquè a l'hora de pagar allò que algú ha desitjat no hi ha un euro per gastar.

Esperem que amb rapidesa passe l'any electoral, que torne la vida normal on no comprar cap promesa de cap polític casual.

Explicacio Falla Infantil Igualtats ´

Artista faller: Cristian Melià Ginestar Autor de l’explicació: Josep Enric Gonga.

Els somnis van i vénen pel món. Alguns poden semblar una utopia. Una cosa que potser no veurem mai en el món real. Altres, en canvi, sembla que, a poc a poc, van fent-se realitat. Com el somni de la igualtat entre gèneres que va tindre un jovenet...

Quan dormes a la nit i el somni aparega, pensa que no és de pega, que d'ell en trauràs profit. A mi això em va passar, vaig somiar en la igualtat arribava a la humanitat i el somni es va realitzar. Dones i homes iguals sense cap discriminació, sense cap cas d'exclusió, com a grans valors socials.

Era un jovenet aficionat a la lectura, li agradaven les històries d'heroïnes, de dones que amb la seua actitud van fer avançar el món. En les lectures va descobrir... a Rosa Parks en el bus que es negava a abandonar el seient que va ocupar i que sols els blancs feien ús. A Marie Curie, premi Nobel, una física molt famosa que a la radiació misteriosa va estudiar fins a l'arrel. A Isadora, que a la dansa la va revolucionar, en la seua manera de ballar el ball actual descansa. Dones artistes i escriptores, científiques investigadores, directores i productores, empresàries i emprenedores.

A poc a poc, va anar prenent consciència de que les dones eren exactament iguals que ell. Va fixar-se en els seus amiguets, en les seues amiguetes, i va veure que tenien gustos i aficions semblants. Un dia va somiar un somni estrany. En el somni va veure una balança on quedaven perfectament equilibrades les vides de tot un seguit de xiquets i xiquetes, de les seues aficions, dels seus jocs...

Eren els seus companys les seues manies mostrant, alguns estaven jugant altres feien treballs estranys. Els colors que s'aplicaven als gèneres tòpicament, en el somni, feliçment, els amiguets els canviaven. De rosa anaven els xics, les xiques de blau vestien, d'aquella mania es reien tota la colla d'amics.

Ningú pensava que allò anava a canviar la personalitat de ningú. Un color és un color i no determinava el gènere i la manera de ser de cap persona. Vestir de blau o de rosa no té cap importància, és qüestió d'elegància i no canvia cap cosa. Elles de blau anaven i ells vestien de rosa, i com qui no vol la cosa sense tòpics actuaven. Elena jugava al futbol, era una campiona, la davantera més bona per a marcar i fer gol. Com és aleví encara contra xiquets sol jugar, i no deixa de gols marcar quan la porteria encara. 51

Contra els tòpics goleja, és xiqueta i futbolista, de l'esport protagonista i a molts els dóna enveja.

A Paco li agrada ajudar en les faenes de casa, i des del matí es passa fent la granera anar.

Sempre estan de celebració, les ompli de convidats per dinar tots ben plegats o fer alguna gran reunió.

A Eugeni li agrada ballar i per poder això practicar, a una acadèmia va anar on aprengué a dansar.

La roba bruta ell renta, espolsa i lleva la pols; en fer açò no té escrúpols que no és cap cosa dolenta.

De manera molt natural i amb una gran alegria, es passen tot el sant dia divertint-se tal com cal.

Com Billy Elliot ser voldria, i cada dia entrena dur per arribar, de segur, a ser un crack de categoria.

Per la cuina té passió, molts plats sap preparar, un dia podria arribar a ser un Xef del copó.

En l'univers dels menuts cadascú juga com vol, i no cal ser un cudol i no jugar jocs volguts.

Cada dia més xiquets sense vergonya, això fan, i en el futur ballaran sense patir molts retrets.

D'exemple, sa mare el posa, de com haurien de ser els homes a l'hora de fer faenes que els fan nosa.

Eva, ja de menudeta, jugava sempre amb martells, i colpejava amb ells mobles i parets, inquieta.

A Lola li agrada jugar a indis i vaquers, i passeja pels carrers simulant disparar.

El jove protagonista va acabar de somiar. Havia descobert gràcies a aquella fantasia un món sense discriminacions, on xiquets i xiquetes eren iguals en tots els aspectes de la vida. I va decidir, des d'aquell moment, dur a terme tot allò que havia somiat.

El seu Iaio era fuster i la neta li agradava, qui amb un martell jugava bons mobles podria fer.

Les pel·lícules de l'oest son les seues preferides, veure tribus aguerrides i algun sheriff poc honest.

La portà a la fusteria i l'ofici li va ensenyar, a clavar claus i a serrar fustes amb gran mestria.

No li agrada ser princesa que espera un príncep blau, li agrada muntar un bon cacau tirant de pistola amb rapidesa.

Aprén un ofici que abans no era cosa de xiquetes, però fa coses ben fetes com el millor dels humans.

Joan està ben pillat amb les casetes de nines, munta històries ben fines en tot aquell decorat.

ColÂˇlaboracions Literaries 55

Iconoclastia Que els valencians som irreverents, és una afirmació que he escoltat més d'una vegada. No sé si serà un tòpic o no, però pense que sempre hem tingut una certa ramalada irrespectuosa sobre tota una sèrie de creences, normes morals, ideologies polítiques i conductes socials. Unes pràctiques burlesques que, en uns temps de correcció política com els actuals, podrien resultar condemnables i causa de demanda. El que és cert és, que alguns de nosaltres patim una irrefrenable inclinació en anar contra corrent, en ser uns iconoclastes impenitents. Gaudim d'una irreverència que ens ve d'una educació sentimental, aquella que hem aprés a nivell cassola, que hem rebut de familiars i amics en la infantesa i adolescència. De vegades, pense que el que tenim és un gen iconoclasta que ens aboca sense remei a tenir aquest comportament. Mijail Bajtin, en el seu famós llibre sobre la cultura popular, destacava la importància de la rialla en ella. El riure, deia, s'oposava a la cultura oficial, al to seriós i religiós del poder. Les formes i els rituals de festivitats com el carnestoltes (ací jo inclouria alguns aspectes de la festa fallera); les obres còmiques representades en plaça pública o escrites i divulgades oralment; les diverses formes i tipus de vocabulari familiar i grosser (insults, juraments, dites...), formaven aquest univers popular on es manifestava la paròdia, el sarcasme, la burla despietada contra tot allò que es podia considerar sagrat. Aquesta és la “genètica” de la qual parlava. D'ella els valencians en sabem una miqueta. En la Crònica de Pere el Cerimoniós del segle XIV, ja es parlava d'un barber valencià, Gonçalvo, que fou castigat a ser arrossegat pels carrers de València, per uns poemetes satírics contra el rei. Aquesta inclinació a la sàtira continua en el temps amb autors com Jaume Roig i el seu Espill; amb poemaris com La brama dels llauradors de l'horta de València i altres; amb els pasquins penjats en l'estàtua de l'Engonari de la Llotja de l'oli de València per fer sàtira de qüestions d'actualitat de l'època; en obres com La Infanta Tellina i el Rei Tararot i Los amors de Melisandra, i, sobretot, amb els col·loquis, tot un seguit de fulls de la literatura de canya i cordell, que llegits o representats pels col·loquiers, van ser durant bastant temps un dels millors exemples de la nostra cultura satírica popular. Que és el que queda de tot açò hui en dia, a banda dels llibrets de falla? Hauria de remetre'm a la meua memòria personal per veure que s'ha quedat pel camí, i que s'ha conservat. Quins aspectes dels costums populars perduren i quins han desaparegut pel simple fet que ha canviat la mentalitat de la gent, la nostra manera de ser. Recorde els jocs de carrer que jugava sense parar quan era menudet. Els meus amiguets i jo, érem una colla de xiquets assilvestrats, salvatges. Sols calia fixar-se en la nostra manera de divertir-nos. Com perseguíem els nostres companys pel carrer cantant. “A qui li pegue, li pegue, que ma mare m'ho ha dit, a les dotze de la nit”, mentre féiem rodar una corda o un pal sobre el cap que els altres intentaven esquivar ajupint-se. Com ens unfla-

ven a carxots jugant al borinot, o el punt de sadisme que posàvem al jugar a les bones casseroles en practicar contra el que pagava el martellet, un colp de tacó al cul; la cadireta, una culada al llom o la tomaqueta, una bona palmada. Com féiem arca batallant contra xiquets d'altres carrers a colps de pedra... hui, qualsevol d'aquests jocs anirien en contra del que es considera un comportament civilitzat. Serien políticament incorrectes, ens acusarien d'agressió, d'assetjament, de bulling. I que dir d'algunes cançons entonades en determinades circumstàncies, com quan veiem eixir de l'església de Corea la comitiva d'un bateig i la perseguíem esperant el llançament de llepoleries, cantant allò de: Padrí pollós, S'ha mort un gos. Si no tires confitura, es morirà la criatura. Seria considerat una falta de respecte o un delicte d'odi als nounats? Per no parlar de la lletra que li posàvem a l'himne espanyol i que cantàvem a viva veu pel carrer d'una manera innocent. Una creació que hui en dia, tal com està el pati, ens haguera costat un judici penal:

O més endavant, en l'adolescència, quan anava a l'Institut laboral. Tots els dilluns, al pati, abans d'entrar a classe, ens feien cantar el Cara al sol, mentre hissaven la bandera de la Falange. Alguns improvisàvem la nostra versió de l'himne, que es dissimulava per les veus dels que entonaven la oficial. Deia així:

Viva Espanya, mon pare té una canya pa pegar-me al cul, mon pare és un gandul. Tots els migdies es fa una cassalla i no se'n fa dos perquè és un tros de gos.

Cara al sol i cul a la bandera, menjant taronges de repom, i si l'amo del bancal ens pilla, pels marges fugirem.

Irreverents o inconscients? No ho sé. És possible que, sense saber-ho, fórem els continuadors d'aquells costums ancestrals que gastaven el riure contra el poder constituït de cada moment. Potser estàvem imbuïts per una amagada consciència de classe que corria, sense que ens adonarem, per les nostres neurones. Un esperit que ens feia cantar, quan anàvem de Corea a dins Gandia i passàvem pel carrer Major allò de: “Al passar por la calle Mayor, puces, caparres, xinxes i polls” pensant que així emprenyaríem els que qualificàvem de senyorets i que contraposàvem als menestrals i treballadors de Corea. I què dir de la religió? Algú és capaç de gastar hui en dia, en plena histèria contra l'islamisme, una frase com aquesta: “Estic més fart de tu que Mahoma de la cansalà”? Què passaria amb la salutació que fèiem en entrar en casa nostra o en una aliena, “Ave Maria Puríssima”, i que de menuts canviàvem per “Ave Maria la rata corria per baix de la cadira”? Acabaríem com el rosari de l'aurora amb algun col·lectiu catòlic que se l'agafa amb paper de fumar? La beateria i els religiosos sempre han estat tema de sàtira en la cultura popular valenciana. Sense voler estendrem massa, podria remetre'm a dites sobre els beatos com: “Creu al pit però dimoni en fets”, “Senyor, pequè, a qui fotre” o “Lo meu meu i lo teu dels dos”. La misogínia i l'anticlericalisme solen anar agafats de la mà en bastants ocasions. En el Col·loqui de Dames, un text medieval, la beata parla d'un vicari al qual qualifica de: hipòcrita e falsari/ robador:/ de santedat dóna color,/ i, confessant,/ los engonals, los va cercant/ com un furó”. Sobre la vida regalada dels religiosos també s'ha esplaiat la jocositat popular. Anselm Turmeda ja deia que els diners feien cantar els predicadors. I alguna dita diu que “debades cap frare pega cabotades i menos, mal pagades”. La màxima “viure com un canonge”, era sinònim de portar una vida tranquil·la i regalada. Referent a açò, recorde una cançó que ens cantaren en Ibi, en una sobretaula després de dinar un bon gaspatxo. 57

Tota la vida fent llenya, tota la vida pastor, i ara que menge moixama que visc millor que un retor. Però on més ens hem lluit és amb algunes romances sobre uns sants molt particulars, com per exemple Sant Antoni de Gavarda o Sant Rorro. Els miracles frustrats del primer han estat popularitzats per cantants com Pep Gimeno “Botifarra”. Sant Antoni de Gavarda féu un milacre en Antella una güela es caigué al riu si no la trauen s'ofega "Pare Sant Antoni tragueu-me d'ací”. I si no la trauen encara està allí. Prodigis com aquest fan que al final de la romança els seus seguidors es neguen a demanar-li cap favor més: San Antoni de Gavarda no vull demanar-te res perquè si tot mos ho dones tu et quedaràs sense res. Vull salut i perres de treball ni un pèl per a tu sencera la glòria del cel. Sant Rorro és un sant imaginari que alguns pobles inclouen en les seues festes d'estiu. A Xeraco, per exemple li dediquen un dia, el de les paelles, conegut en el poble com la diada de “menjar, beure i no creure” Sant Rorro és el patró dels borratxos, com diu el seu romanç: “Quan era xiquet i a penes parlava, anava a les tendes i s'emborratxava”. A més:

Sabia totes les tendes, quin vi era el més eixut, a on el venien barato i a on el donaven més pur. Allí se gastava, si portava, un duro, se n'anava a casa en un pet com un xurro. Quan va morir, els amics l'acompanyaren, cantant-li, anant cap a la seua darrera morada: Adiós San Rorro dichoso no m'has quedat res a deure dóna salut als borratxos i moltes ganes de beure. Beneït Sant Rorro tingau-lo en memòria i a tots els borratxos ens porte a la glòria. Iconoclàstia en tots els sentits. Tardarà algun fonamentalista en sentir-se ofès per açò? En intentar esborrar tot rastre del tarannà impiu dels valencians envers dogmes i convencions religioses?

La darrera part de les formes de la cultura popular que estudiava Mijail Bajtin, la que parla del vocabulari familiar i grosser, dels insults, dels juraments, és la que vull comentar per acabar. El primer que ens crida l'atenció és l'ús constant de la blasfèmia. Cagar-se en déu és com un mantra en la parla quotidiana d'algunes persones. I no n'he escoltat una de més terrible que aquella en la que es caga en aquest, la creu i el fuster que la va fer. Tenim, a més, un vocabulari ple d'obscenitats en la nostra parla quotidiana. Hi ha una mena d'escatologia congènita en els valencians, un llenguatge quotidià excessivament vulgar, obscè i groller? Mirem-ho. Quan expressem el nostre estat d'ànim per les circumstàncies que la vida ens fa viure, diguem que “anem com cagalló per séquia”. La referència als excrements i l'orina és constant. Per dir que una persona es vella es diu que “té més anys que el cagar empognat”. Ens referim a una cosa o acció inútil dient “això és com si cagares, però cap a dins”. Si no creiem una cosa que ens estan assegurant, contestem “això és de veres, com si menjares peres i les cagares senceres” Els pares emprenyats amb el nen que els demana aigua sense parar, li contesten “si tens sed, pixa i beuràs calentet” El llenguatge sobre el sexe és cru i directe. Gabriel Garcia Márquez parlava en un article publicat a El País en 1982 (Frases de la vida), de la contundència de la dita “Tira més un pel de figa que una maroma de barco” Si partim de la popular sentència “dels pecats del piu, Déu se'n riu”, entendrem el sentit d'altres com “folleu folleu, que el món s'acaba”, o el que cridaven a València en plena pandèmia de la Sida als anys huitanta, “val mes sida que pansida” o els que canvien la lletra de El Fallero per cantar a viva veu “xiqueta meua tinc el piu encés en flames”. Què queda hui en dia de tota aquesta cultura generada per les classes subalternes? Jo diria que poca cosa. Bordieu, en el seu llibre La distinció, ens parla de la cultura dominant, aquella que s'imposa ideològicament i que conferix distinció a qui la posseïx. El consum de cultura en un sentit ampli, que va des de la decoració de l'habitatge al menjar, de les diversions a la manera de vestir, del consum de música al de les sèries de televisió, dels codis de conducta a les actituds polítiques, s'explica pel gust, que és el que marca la diferència entre classes. Els petitburgesos, allò que coneixem hui com classes mitjanes, s'apropen a aquesta cultura no com a font de coneixement, sinó de reconeixement. La veneren com a font de distinció social. Si a açò afegim la terrible influència de la cultura de masses en una societat capitalista com la nostra, una cultura capacitada per generar gustos, idees i comportaments d'una manera constant, penseu en fenòmens com la passió per córrer (el footing); la bogeria dels jugadors de Pokemon, caçant monstres virtuals pels carrers de les ciutats; la dèria pels selfies; la popularitat dels autodenominats influencers i youtubers... i li afegim la manipulació de les xarxes socials per trolls i foreros falsaris que escampen notícies falses, disbarats, desinformació i propaganda i la ideologia de la correcció política, qualificada pel filòsof marxista Slavoj Zizek com una forma de totalitarisme, que coarta la crítica, la llibertat d'expressió i els límits de l'humor, arribaríem a la conclusió que de la insolent sàtira antiga de la que ens parlava Ricard Blasco en un llibre, no queda gran cosa. Pense que estem perdent a la carrera la nostra imatge d'iconoclastes irredempts. Que la dita amb la que ens auto qualificàvem: Valencià i home de bé, no pot ser., haja passat a millor vida. Que la iconoclàstia generada per la nostra cultura popular, ja no té cabuda en la societat actual. Gandia. Hivern de 2019. Josep Enric Gonga. (*) Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la Federació de Falles de Gandia any 2019.

Eternament (A ma mare)

Perpètuament en deute i agraïda a tu, la meua Dama, per tots els teus plaers: He obtingut carícies pures dels teus braços, els besos més càlids dels teus llavis, la mirada més sensible dels teus ulls, el perfum inoblidable de la teua pell i la saviesa de la vida del teu amor. Sempre seràs la meua Dama, la Dama més bella del món, que romandrà immortal al meu pit, assecant-me les llàgrimes en el record. En les meues nits, eixes nits de silencis, mentre observe la lluna imaginant els teus besos, li demane la teua força i el teu coratge al bes etern que s'emportarà el teu esperit. Li implore a la lluna els teus valors, la fortalesa d'una mare, i li suplique que mai, que cap vegada em falle.

En la meua existència, jure: Mai els meus llavis pronunciaràn l'adéu del teu nom. Promet veure el teu somriure en el rostre dels meus fills i la calidesa de la teua mirada en els seus ulls. Vincularé les carícies, el tacte de les meues mans en ells, amb la remembrança dels meus braços en els teus. I ja ho saps, mare, la meua ànima sempre estarà unida a la teua, sempre, eternament amb tú. La meua Dama, et promet tot això fins que el bes etern també robe el meu alé. Perquè et vull, bella dama d'ulls verds, al costat dels meus fills, mare, com a rosa sense espines. Et vull sempre, eternament amb mi.

Text i dibuix d’Eva Barba Sánchez.

Manifest Sóc una dona amb dignitat, i tinc por que me la furtes per tindre un cos sexualitzat, per tindre les cames curtes. Vull viure, Ser muller amb veu i veritat, amb dret a no justificar-me, a seguir la meua voluntat, a dir no, a poder negar-me. Vull viure, Sense vigilar a l'anar caminant, sense triar amb cura el vestir, sense l’opressió d’una societat, que jutja sense haver de patir. Vull viure, Però no en eixa presó infernal en què esposada als teus braços, sóc protagonista d'un romanç ideal, tancada amb clau, feta pedaços.

Vull viure, I que la meua maternitat no servisca com a coacció, per a retindre'm al teu costat, usant els fills com a justificació. Vull viure, I no estar, a ma casa, baix arrest, tement ser violada sense pietat, tement ser ostatge d'un segrest, tement ser víctima d'assassinat. Vull viure, I per això he pres la decisió d'alliberar-me del teu voler, rebentant aquesta olla a pressió, i aconseguir el meu poder. Vull viure, Tinc veu, veritat i dignitat, i he aprés a respectar-me i des de que t'he deixat, he tornat a estimar-me.

Rosario Galbis Tent

Les abelles, artífexs de la primavera La nostra vida no seria la mateixa sense les abelles, incansables treballadores, que s'alimenten de nèctar i amb el pol·len alimenten a les seues larves. Aquesta acció tan senzilla d'alimentar a la seua descendència dóna lloc a la pol·linització, que permet la producció de llavors i fruits. Per la qual cosa, les abelles són les responsables de què moltes plantes és reproduïsquen, és a dir: Són les que fan possible que a la primavera s'hagen desenvolupat tots els capolls que esclataràn per a convertir els camps verds en un mar multicolor.

Les falles no serien el mateix sense les flors, tan presents en aquesta festa, com a disseny ornamental en els vestits, o com ramells per a confeccionar el mant de la Mare de Déu dels Desemparats el dia de l'Ofrena. Els fallers han d'agrair tot això a les abelles, que són les artífexs de la primavera.

A banda d'això, també són les pol·linitzadores més importants de plantes amb flors que hi ha en la naturalesa i de mes del 80% dels aliments vegetals consumits pels humans. Per tant, a banda de la mel, en el cultiu de gran part dels aliments que tenim al nostre rebost les abelles han donat un cop de mà.

Igual que les formigues, les abelles originàriament van evolucionar a partir de vespes, i habiten en tots els continents (excepte en l'Antàrtida). L'espècie més coneguda és l'abella domestica (apis mellifera) La societat de les abelles (insectes socials abans de res) està dividida en classes: la Reina, les obreres i els abellots. També hi ha espècies d'abelles solitàries. El cicle vital de les abelles, siga de les espècies solitàries o socials, consisteix de diverses etapes, i no necessiten la intervenció humana per a viure, son totalment autosuficients.

Una abella obrera viu uns 45 dies, en època de floració; La seua vida comença a l'ou, on es determinarà el sexe d'aquesta tenint en compte de si els ous estan fertilitzats o no. Aquest fenomen s'anomena haplodiploidía i consisteix en què els ous fertilitzats, seran femelles, els no fertilitzats, mascles. Després aquest "ou" es converteix en una larva sense potes que passa per diverses mudes, és a dir, necessita metamorfosi. Quan les abelles són adultes, passen l'hivern ensopides, per a emergir a la primavera, quan floreixen nombroses plantes. Els mascles ixen primer, a la cerca de femelles amb les quals apariar-se. (En el cas els borinots i altres espècies, només les femelles que han aconseguit aparellar-se passen l'hivern, i els mascles de la generació anterior, moren amb el fred.)

Pel que fa al seu llenguatge i sistema de comunicació, les abelles es comuniquen entre si, mitjançant "la dansa de l'abella", en huit o en cercles, depenent del missatge a enviar (ubicació d'una font d'aliments, perill, ect.) S'orienten per mitjà del sol, per la polarització dels raigs del sol, pel camp magnètic de la terra... Encara que el seu mitjà preferit és el sol.

Actualment existeixen a Espanya empreses que "cultiven" borinots, colònies senceres de borinots en captivitat i els venen per al cicle de la pol·linització a explotacions agràries de tot el món. S'han triat els borinots per què són menys complexos i estan menys evolucionats que les abelles, però pol·linitzen també.

Hem arribat al punt de necessitar criar borinots perquè les abelles estan seriosament amenaçades per diverses causes, com puga ser l'ús de pesticides inadequats, l'aparició de la vespa asiàtica i la seua proliferació com a espècie invasora... etc.

Devem ser conscients de la importĂ ncia de les abelles, que ens donen la dolĂ§a mel i ens regalen la primavera, i hem de cuidar-les per a continuar gaudint de la nostra natura tal com la coneguem. Les falles, tan arrelades a les flors, deurien de convertir-se en aliades d'elles i de la natura, i les reines de falla, a l'igual que les reines dels ruscs, haurien de promoure mesures per a conservar i ajudar el medi ambient.

Victoria Sansaloni Bernat.

Carmeta no havia experimentat mai la passió de l'associacionisme. La seua vida transcorria excessivament sense pena ni glòria. Un dia la seua millor amiga Lluna li va mostrar les fotos d'una celebració al seu casal faller, on tot el món s'ho estava passant d'allò més bé. Carmeta li va dir que en aquestos temps tan convulsos com era possible que la gent tinguera ganes d'estar junta i compartir. L'amiga li va contar tot el que feien durant tot l'any. No només eren els soparets dels divendres, les paelles, la cassalleta… Hi havia un muntó de feina, alegries i pesars, però tots intentaven remar en la mateixa barca. En companyia tot era menys costós, aportació d'idees engrandia les persones, les ganes de treballar feien oblidar tots els possibles malentesos. Tots a una! Era el lema i la veritat és que s'acomplia.

Passat l'estiu va començar la feina: Festival infantil, cavalcades, engalanament… Carmeta una vesprada va decidir-se, aniria a la falla. Mare meua quanta gent i quantes ganes de fer coses! Tímidament va agafar les tisores i va començar. La primera peça li va ixir un poc torta i ella va sentir vergonya, però després tot va anar eixint perfecte. Quina satisfacció treballar amb les mans, tot era artesanal i el resultat després de tantes hores pagava la pena. Els mesos van anar caiguent com les fulles dels arbres de la ciutat, Carmeta ja era una mes, tenia ja dins el cuquet de pertànyer a una falla, xicoteta i familiar però valenta. Com havia canviat la seua vida! Ara si que es sentia valorada! I quina bona decisió havia pres! Era la millor idea que havia tingut i tenia clar que determinades eleccions fan canviar positivament el devenir de la vida. Mercè Ventura Vidal.

Amor. L’amor és present a les nostres vides, a la mirada d’un xiquet, al somriure d’un adult, a la flor que el vent bressola, a les ones del mar que amb el seu vaivé ens mostren la bellesa de la terra que habitem. L’amor té veu i paraula, té sonoritat, té melodia. Una cançó d’amor, és bellesa, és deler. L’amor té música, alegria, felicitat. És immortal. L’amor té ulls, té mirada, té llum, té llàgrimes, té tristesa. L’amor és inconstant, és perseverant, és pura lluita. L'amor sent odi, dolor i desassossec, impotència i neguit. Per amor declarem guerres, per amor ferim a l’altre, per amor abracem, besem i acaronem, per amor morim, per amor somniem. Per amor som capaços de tot i de res, acceptem qualsevol desafiament, el major dels reptes. Per amar esdevinguem inerts, estem immòbils i buits de voluntat, per respectar una decisió i no ferir a l’altre.

Per la persona estimada arribem al cim de la muntanya, ballem, som pacients, esperem i desesperem… Guaitem fins que arriba eixe amor, eixa estima dolça, tendra, apassionada, eixa que fa que el cor batege amb força, que sembla parar-lo quan ens trobem amb el ser amat. Amor, quina paraula més curta per a un sentiment tan excels! Són quatre lletres, simples, planes, que quan les poses del revés donen nom a la ciutat de Roma. I aquesta, còmplice, és a la vegada, bellesa, art i cultura. Ciutat que sobreviu a l’esdevenir del temps i que com l’estima, és eterna, infinita, indestructible. Amor, amor…! Quina paraula més bonica per a descriure el sentiment universal, quina senzillesa, quin encant. La simplicitat d’aquest voler, no té lletra menuda, ni malícia, ni astúcia. És puresa, humilitat, és únicament estima. Amor, amor que mou el món, motor de l’existència, combustible que ens permet avançar, essència de la qual estem formats i que perfuma la nostra vida, encara que no ens adonem. Amor, solament amor, simplement amor. Quatre lletres, són sols quatre lletres… Paloma Sánchez Cortés

El tomb De vegades, sobtadament, em desperte anegat de records. En descórrer el vel de la memòria, veig esquifides llunes de meló; gots tacats de vi embolcallats de converses animades; el full subratllat d'un llibre abandonat; el límit sagrat d'una confidència intima; les restes d'un àpat de mitjanit... Espolse la inquietud que m'atabala davant l'ull de la finestra, un vidre eteri on s'emmarca una tarda carregada de tardor on els llums del capvespre floreixen. Es posa el sol i el bar de la cantonada abaixa la persiana. Les guspires dels fanals es fonen en uns grisos espectrals. La calma del diumenge retrona en el carrer. La ciutat levita sobre un jaç de vent i pense que tot anuncia un miracle o el missatge inesperat d'una divinitat. Però no cau manà del cel ni cap veu exigeix un sacrifici. Aleshores plegue i surt de casa. Pel Mirador dels Borja baixe al riu. M'extravie per la riba entre arbres depilats, matolls assedegats, canyissars frondosos i passejants impenitents. M'agradaria escoltar la remor l'aigua, però no hi ha aigua ni murmuri de corrent. Sobre la pell pedregosa del riu s'entreveu l'esquelet d'un moble abandonat. L'orfandat d'un plàstic desemparat. El trist somriure d'un bassal escarransit. La incerta ruta d'un ocell desconegut. De bell nou el temps s'atura. I durant un instant etern no hi ha records ni inquietud ni capvespre ni ciutat ni sensacions. Sols la incerta certesa d'estar viu. Josep Enric Gonga. (*) Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l’any 2019.

ColÂˇlaboracions Comercials 79

La falla Marques de Campo i Peru vol agrair la col.laboracio de totes les empreses que aci sâ€™anuncien, ja que sense elles aquest llibret no seria possible. Moltes gracies a tots