Llibret Falla Grau 2017

1

crèdits Edita:

ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA GRAU

Direcció:

Mamen Marzal Peiró

Disseny:

Mamen Marzal Peiró

Maquetació:

Enrique Marzal Vidal

Portada:

Paco Bernal

Explicació: Falla Major: Falla Infantil:

Miguel Perez Peiró Cristina Martí Rodriguez

Fotografía:

Caricatura:

Enrique Marzal Vidal Antonia Montoya Júlia Cervera Montesinos Mario Dominguez Soler

Impressió:

Marketing y Publicidad Graficolor S.L.

Depòsit legal:

2

Col·laboracions literàries i artístiques:

Mu 200 - 2011

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l´ús del valenciá.

Alberto Bou Pérez – Director Museo Fallero de Gandia Soraya Orpegui Xavi Cosín Camacho Adriana Serlik Jose Manuel Prieto.

Tinent d’Alcalde l’Ajuntament de Gandia, Periodista.

Alba Álvarez i Gimeno Frida Kahlo Begoña y Estela García Kern El Diluvi Elena Domenech Buleo - Ejercit De Terra Lorena Milvaques Faus Gisela Codina Orengo Carme Puig Martí José Sousa Murillo Liliana Requena Pellicer - A.C falla St. Nicolau “ Mosquit” Cristina Martí Vanessa Muñoz Pere Millet Raúl Cosín Camacho - Periodista deportivo Editor de www.womensportslife.com Irene Civica y Sergio Parra

Las Chicas son Guerreras.

Penguin Random House Grupo Editorial SAU Julia Cervera Montesinos Lara Siscar Peiró.

Paquita La Garruda.

Pepa Frasquet.

Alquimia Fallera 3

4

Índex Alquímia Fallera

Salude President Junta de Districte

Maragda Fallera Major de Gandia

Marta Fallera Major Infantil de Gandia

Cens Faller Exercici 16-17

Salude President de la Falla Grau

Reina de la Falla

Reina del Foc i Festa de la Falla Grau

Reina de la Poesia i Padrina de la Falla Grau Salude President Infantil de la Falla Grau

Reina de la Falla Infantil Reina del Foc, Festa i Padrina Falla Infantil

Reines de la Falla Grau Acompanyants de les Reines de la Falla Delegacions de Treball de la Comissió Executiva de la Falla Comissió Infantil de la Falla Grau Comissió Juvenil de la Falla Grau

Premis de la Comissió Març 2.016 Guardons dels nostres Fallers/Falleres Esbos a Color Falla Major Esbós a Color Falla infantil Explicació del monument Major Explicació del monument Infantil Col•laboracions literàries i artístiques Col•laboradors i patrocinadors publicitaris

6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 38 40 41 42 46 48 50 52 74 84 150

5

Alquimia Fallera L’associació que fem de les dues paraules del títol no és baladí: Aquests dos conceptes presenten una sèrie d’afinitats, un vincle que atorga una mena comprensiva d’apropar-nos al fenomen cultural que són les festes de les falles.

Ambdues ens produeixen curiositat i sorpresa per dos aspectes bàsics: per la relació amb el foc i per la transformació interior que qualsevol ritual comporta. Aquests dos aspectes s’unixen necessàriament en la finalitat del monument faller: ser objecte de les flames davant les quals, es remou el nostre esperit interior.

L’Alquímia perseguia la conversió de les substàncies, fet que només podia donar-se mitjançant l’experimentació i amb un escrupolós estudi de la natura. Per tant, no ha de menysprear-se el coneixement i la funció de l’Alquímia, que fou la precursora de la química, quan a partir del segle XVIII comença a fer-se evident, gràcies a diverses substàncies, ferramentes i procediments que utilitzaren.

L’Alquímia feia molt de temps que volia apropar-se a les qualitats del foc. Fou precisament el interès per la combustió el que va dur a proposar que alguna cosa tenia que existir en les substàncies o l’aire circumdant per a que se produïra aquesta. Se proposà la Teoria del Flogisto, com a substància invisible,substancia hipotètica que representa la inflamabilitat, és una teoria científica obsoleta segons la qual tota substància susceptible de sofrir combustió conté flogisto. Serà a partir de la teoria de Lavoisier de com se produeix la combustió, on se produirà una revolució que donarà lloc de l’Alquímia a la química i del flogisto a l’oxigen.

Però allò més important de l’Alquímia no és la seva història si no el seu principi funcional i espiritual, es a dir, el voler convertir

6

un metall en or requeria de la transmutació i purificació de l’anima de l’alquimista. És ací on encaixa l’Alquímia amb els rituals ígnis com les falles. La combustió del monument, no amb sentit literari, si no com a necessitat de renovar-se, de renàixer un any més en el mon cultural i simbòlic al que pertany.

I és que l’home és un animal ritual i simbòlic. En nostra quotidianitat realitzem una gran quantitat de actes rituals que no són mena d’explicació racional, si no que adquireixen un sentit per la significació simbòlica que li donem, podem besar la foto de una persona estimada, colpegem la pared, brindem, ballem, implorem mirant al cel...Amb tot açò no esperem un efecte físic, descarreguem nostres emocions i ens sentim així reconfortats. En cada xicotet acte existeix algo de metamorfosi.

Altre sentit de les falles com a ritual similar als dels festivals ignis del mediterrani, remontem al seu naixement històric associat al cicle de la natura i, sobre tot, en representació al canvi que suposa les estacions dirigides per el major foc que ha conegut l’home el Sol. A més a més, com passa amb les falles, els rituals adquireixen una dimensió social, se converteixen en accions exteriors mitjançant les quals el individu se reunix i se comunica. Hi ha un sentit espiritual amb açò, se converteix en un re-lligar (tornar a unir) el individu amb les forces i els valors de la comunitat, recrear el vincle. I com qualsevol ritual ha de presentar-se de forma cíclica, repetir-se per no oblidar allò que ens constitueix i ens identifica.

Així dons, trobem tant en l’Alquímia com a les falles moltes de les característiques que, com humans, ens han dut fins ací, sorpresa i curiositat, l’estudi dels fenòmens de la natura, el renovar els vincles amb la comunitat i la necessitat constant de renovació interior.

Daniel Martí Sancristobal

7

8

Com a President de la Junta de Districte del Grau-Venècia-Rafalcaid vull agrair-vos la vostra presència en aquelles activitats que fan poble. Les festes patronals, el 9 d’octubre o la cavalcada de Reis són un bon exemple participatiu de la Falla Grau.

Ja s’acosten les falles del 2017. Quan aquest llibret arribe a les vostres mans, els monuments estaran enllestits, els instruments musicals afinats, els ninots a punt de cobrar vida i el programa d’actes tancat. És el final d’un any ple de treball en el que la Falla Grau representa com ningú l’ancestral esperit faller de construcció de cada projecte sobre les mateixes cendres de l’anterior.

Un any més la Falla Grau aspira a obtindre un bon nombre de banderins. Sou especialistes en diverses modalitats, monuments a banda: carrer engalanat, cavalcades, festival, jocs, emissió, curt, informatiu... però a més, teniu una gràcia especial per a adaptar-vos als apartats que, com a nous reptes, van sorgint. Sense anar més lluny, el darrer novembre la Falla Grau va ser la millor en animació de la Mitja Marató de Gandia. Utilitzant un vell símil futbolístic: voleu guanyar fins i tot els partits amistosos. I això és bo. Feu gala d’un esperit de superació que vos allunya del conformisme i teniu un bon planter de gent jove disposada a col•laborar en tot allò que se li encomane.

A Blanca i Júlia, les nostres reines del 2016, dir-vos que heu sigut com a dos germanes i em consta l’admiració que heu despertat allà per on heu passat i l’empremta que deixeu, que serà difícil d’esborrar.

A Júlia i Álvaro, components de la Cort d’Honor de la Fallera Major Infantil de Gandia, Marta Ribera, desitjar-vos que s’ho passeu d’allò més bé i que visqueu amb intensitat cada minut d’aquesta gran experiència.

A Laura i Claudia, les nostres reines del 2017, que gaudeixen del seu regnat i que pensen que van a viure experiències irrepetibles.

I a totes i tots, membres de la comissió, fallers i falleres de la Falla Grau, grauers i graueres, que participeu en totes les activitats que conformen el programa d’enguany i que ho feu amb pau i harmonia.

MIGUEL ÁNGEL PICORNELL CANUT President de la Junta de Districte del Grau-Venècia-Rafalcaid.

9

10

MARAGDA Escrivรก Noguera

Fallera Major

de

Gandia 11

MARTA Ribera Ramos

Fallera Major Infantil 12

de

Gandia

13

14

CENS FALLER 2016-2017

Inici i començament de tot allò al que pertanyem.

Gràcies a cadascun de vosaltres trobem el sentit de la nostra Falla. Cada nom i cognom a fet possible nostra història.

Amb tots els que som i els que han estat al llarg dels anys, construïm el nom de la FALLA GRAU. Gràcies a tots vosaltres açò es possible.

15

16

President Josep Grimal Sanchis Benvolguts amics: Un any més, és per a mi un honor, el poder dirigir-me a tots des d’aquestes línies, les quals em brinden la possibilitat d’agrair la feina que feu any rere any, aconseguint així ser una comissió forta i unida.

Ens arriben dies per gaudir una feina ben feta i espere que els gaudiu de la millor manera possible, amb amistat, rialles i que siguen dies per poder oblidar en la mesura possible, els mals moments que passem durant l’any.

A vosaltres Reines i Padrines, espere que siga per a vosaltres un any inoblidable, que us contagieu de l’esperit de les festes i les feu arribar a tot el nostre barri.

No vull oblidar d’agrair també, a totes les persones i cases comercials, que amb la seua col.laboració desinteressada i formen part de la nostra comissió per aconseguir aquestes festes.

Només em queda dir, convidar a totes les persones que vullguen acompanyar-nos de les nostres festes Josefines a gaudir amb nosaltres.

El nostre casal està obert de bat a bat, per a tots els que vulguin vindre.

Visca el Grau, Visca la Falla del Grau.

17

18

Reina de la Falla

Laura Puig Martí Falla

símbol d’una tradició arrelada a la cultura valenciana. sentiment

-

somni

-

il.lusió

-

música

-

flors

19

Carla Grimal Pomar Reina del Foc Foc

que perpetua la tradició i és l’inici del nou any faller. polvora

20

-

traca

-

coets

-

mascleta

-

desperta

Nadia Viciano Escartín Reina de la Festa Festa

per gaudir de les hores de feina i esforç.

soroll

-

música

-

cercavila

-

disfressa

-

alegria

21

Patricia Sánchez Sendra Reina Poesia

Poesia

paraules que expressen el sentir faller

sàtira

22

de la

-

crítica

-

poema

-

explicació

-

emissió

Mª Dolores Puig Martí Padrina Padrina

de la

Falla

que rep l’honor d’acompanyar a les reines falleres

23

Carlos Catalá Lorente

Que content em vaig posar, quan Pep (el surdo) em va dir si volia ser President infantil.

No m’ho podia creure. Em va fer molt feliç !!

En primer lloc, volia saludar al meu Reineta de la Falla infantil, Claudia, a les altres Reines infantils, a la Madrineta, i com no, als seus acompanyants.

Saludar també, a tots els fallers i falleres, d’aquesta comissió i a qui va tenir la brillant idea de pensar en mi, per representar als més petits.

Des d’aquí, volia convidar a tota la gent del Grau, gran i petita, a gaudir de la festa, pels seus carrers plens de llum i color.

Ningú se les pot perdre, doncs any rere any són possibles gràcies a l’esforç dels més grans.

Només desitje que participeu amb mi d’aquesta fantàstica festa, ja que aquest any em sent l’actor principal d’aquesta meravellosa pel•lícula d’aventures.

Us hi espere Carlos

24

President Infantil

25

Reina de la Falla Infantil

Claudia Miquel Prieto somni fet realitat

26

27

28

Gabriela Rabal Canto Reina

del

Foc Infantil

“Castells

de focs d’il.lusions”.

Alejandra Miquel Prieto Padrina

de la

“Inici

Falla Infantil

del camí faller”.

Tania Dieguez Meseguer Reina

de la

“Alegria

Festa Infantil

i felicitat pels carrers”.

29

Reines de la

falla grau

exercici

30

2017

31

Adrian

montaner sanchis

A

32

alejandro pascual castellรณ

Cristian Bohigues Catalรก

Jorge Miquel Prieto

C

O

M

P A

David Ronda Cardona

N

Y

Alejandro FrancĂŠs Bataller

roman vila oliver

A

N

T

S

33

DELEGACIONS VICE-PRESIDENT 1 VICE-PRESIDENT 2 Ivan Garcia Castelló Pedro Canovas Cañas

34

SECRETÀRIA Elena Moncho Paslacio

DELEGAT DE FESTES Ferran Frasquet Segui

VICE DELAGAT DE FESTES Carlos Diaz Viciano

DELAGADA ARTISTICA Carla Marzal Peiró

VICE SECRETÀRIA Paula Rodriguez Vila

DELEGACIÓ DE FALLA Enrique Marzal Vidal Xavi Frasquet Sanchez Damian Castaño del Olmo - Vicent Ramos Fayos - Marc Lorente Genis

35

EMISSIÓ Vicente Mengual Brunet

INFORMATIU Manuel Estrela Rodenas

DELEGACIÓ DE CARRER Francisco Orihuel Figueres Francisco Grimal Sanchis Juan Aparisi Martinez - Maurisio Aparisi Ford - Andrés Figueres Mengual

36

CURTMETRATGE Laura Estrela Palma

DELEGAT DE CAVALCADA Javier Campillo Orengo

TESORERA Noelia Martí Navarro

DELEGADA DE LLIBRET Mamen Marzal Peiró

LOTERA Maria Dolores Puig Martí

DELEGAT DE JOCS Adrian Mascarell Perez

COMPTADOR Felip Santiago Bertó

CIPRI Xus Perles Ivars

37

19 Paloma Lacasa Sancho

1 President

13 Carla Grimal Pomar

Pep Grimal Sanchis

Junta Executiva

18 Carla Lorente Aparisi 11 Delegada Artistica

Carla Marzal Peiró

Ferrán Frasquet Seguí

20 Alex Pascual Castelló 8 Vice-Presidenta Econòmica Noelia Martí Navarro

38

2 Vice-President I

Ivan Castelló Garcia

16 Tonyi Palma Macias

7 Vice-President de Festes

6 Vice-President de Festes I Carlos Diaz Viciano

3 Vice-President II Pedro Canovás Cañas

21 Javi Viciano Orihuel

10 Comptador

Felip Santiago Bertó

14 Cristina Martí Rodriguez

17 Mabel Aparisi Cucart

12 Delegat de cavalcades

Javier Campillo Orengo

4 Secretaria 15 Enrique Marzal Vidal

Elena Moncho Palacio

9 Lotera

Maria Dolores Puig Martí

5 Vice-Secretaria

Paula Rodriguez Vila

39

Comissio Infantil: David Arcos Sanchis Marta Arcos Sánchis Angela Berbegall Sabater Laura Bolo Campillo Andrea Borreda Rodriguez Cristian Buigues Catalá Carla Campillo Faus Paula Campillo Faus Carlos Catalá Lorente Lucia Chafer Martí Mana Chafer Martí Seila Dieguez Meseguer Tania Dieguez Meseguer Sara Enguidanos Ainoha Florit Fernández

40

Nerea Florit Fernández Cintia Frasquet Sanchez Alvaro García Paya Marina Gómez Deusa Teresa Gómez Deusa Daniela Grimal Canovas Joan Grimal Llobell Joan Lloret Aparisi Laura Lloret Aparisi Maria lloret Aparisi Sara López Embuena Blanca Martí Grande Elia Martínez Rodriguez Angela Mengual Martinez Alejandra Miquel Prieto Claudia Miquel Prieto

Jorge Miquel Prieto Eric Parreño Ciurana Kevin Parreño Ciurana Daniela Pastor Frasquet Esther Pellicer Barranca Júlia Perles Moncho Sergui Pinel Martí Bella Pla Lacasa Gabriela Rabal Canto Jaume Roig Morell Paula Roig Morell Alba Sanchis Mahiques David Sanchis Mahiques Isauza Sendra Gomar Mireia Sendra Gomar Patricia Villarmin Escrivá

Comissio juvenil: Cristina Catalá Lorente Rebeca García Castelló Laura Garcia Escrivá Marta Lledó Orihuel Joan Moncho Blanes Ignacio Nogueroles Pérez Carolina Santiago Ferrando

41

febrer ina,

La Gav

2016

NEY”

E DIS ÀGIA D

“LA M

eravee les M Pod s í a P n el ary Alicia e a Sirenita’, M ltres a ‘L entre d’ er Pan, lles, Pet key i Minnie, carrers de ic s ppins, M n desfilar pel a seua màl a v b contes nos am alls acomn a t i e l b de Gandia nals disfreses, res més rei o g n i gia. Or r les bandes so és menuts. pe als m nspanyats tivaren u a c all, aco l s t e e d d u g m e i con ús a l mín t fins e rtar-nos, incl ces. n a d i u C po an n trans nica de les inf seguire ò la més b adults, a

42

“BELLA I BÈ

OR

STIA SÓN”

MAJ LCADA

I CAVA

1 PREM

El masclet

1 PREMI COM

PARSA MAJO

R

A falta de caure l’ultim pètal de la rosa, els grauers arribar en a Gandia per tal d’enamorar a tot el públic. Escenifi cant els punts cl aus de la película la “Bella y la Bestia”, a la comp arsa podiem ap reciar la famosa vidri era, una espec tacular làmpada i un preciosa B ella.

Amb 5 metre s d e lo ngitut i 4 m etres d’alçaria , el conjunt va ca usar gran exp ectació i alguna que altra polé mica.

febrer 2016

Amb tot, el prim er guradó va recu re un any més a ala Comissió del Grau.

La gav

016

febrer 2 De soca i arrel

febrer 2016

“VA TRIOMFAR LA ORIGINALITAT”

RIA”

“ALEG

rrel

ia De soca

a a era un FANTIL ç N o I r r a A c Ç O l Cira de la I CARR agonist ó “Alegria” de t o r p 3 PREM a la l ballet, a canç ixa per d n e t u u a ’ g e d m n a a o una at ell e la c anyad sionats ba cant Acomp antar en direct e a t r s p e m i i s r a dubtaba que va c va deix xiqueta leil”. El públic erò sí, el Grau .

So novació n ía, p i n e a t t s e e que du u q aqu bonica ans amb d a t u veu tan i c més als vegada

1 PREMI CARROÇA MAJOR

El masc

let

“LA FA

1 PREM

NTASI

A DEL

I COMP ARSA I

Dos contes foren els protagonistes de la Carroça presentada per la Falla Grau. D’una banda, La Sirenita, amb Ariel i Úrsula i, d´altra banda Peter Pan amb Peter i el Capità Garfio. Els protagonistes, molt clavats al seu paper, Ariel entonant la mítica cançó ‘Bajo del mar’ i Peter Pan a volandes lluitant amb el seu major enemic. Un premi que, segons asseguren el fallers del Grau, ha estat tota una sorpresa.

gavina

“LA VIE

CIRQ EST UN

UE”

016 febrer 2 IL NFANT

AI ALCAD V A C I EM

febrer 2

CIRC”

NFANT IL Un gran à n e c plomes c de pape onfeccionat am r coron junt ple b ava un de llum c o ni color.

La co d’un cir mparsa simula ce va eren els n el que els pro la carpa do ta engalan madors amb u gonistes ats fins ns elefa nt l’ de les s eues pe ultim detall d s anes. a lts Cantita t d e cr i papere ts feren istalls, porpor ina parsa co ll m la qu uir aquesta co me més.

1 PR

bar a c va arri r i c l e d le espectac missió del Grau.

El gran co xismà de la s, mags dins les a l e d a i Gand lomitere s foren els prota a p , s c i s Mú ador alls es i dom a música i els b n i r a l l a b lluir da. L teres, la desfila ts perfectes per en e d s e t s i yan gon olt b acompan s i materials i m s l e n e r e és, la l fo rics en te ubte, un any m s e j t a r t uns ns d nats. SE defraudar. o i c c e f n co va Grau no Falla del

43

016

re 2015

novemb

març 2016

El parput

DE CARRER EMI ENGALAMENT

TIVAL MI FES

e Garbí

1 PRE

Vent d

1 PR

“ANDALUCIA” veterans fallers Una vegada més, els més el al capdavant, van del Grau, amb Paco Orihu cura, un engalanaconfeccionar amb molta ant. ment de carrer impresion ia, on no poLa temática era Andaluc Alhambra, el barri de día faltar, la Giralda, la ir, el Generalife o el Triana, el riu Guadalquiv tre d’altres edificis ‘Patio de los leones’, en ciutats. importants de les diferents nt exactament Tot fet amb suro i imita , els fallers del Grau l’estètica dels monuments s un merescut primer van obtindre un any mé guardó.

ARE

“QUED

ATS”

ABAD M BOC

etes s i xiqu t e u q i x n més els seguire Un any el Grau acons a b un missió d ents am de la Co a tots els pres dre una sorpren spectacular. escena, ri n e e a ó d i a c a actua tant pos at vestu L’impac rafia i un cuid els e er a qu reog p o c e t a c d e f a l r t pe dó. trebal l conjun el primer guar e n e r a form n am s’alçare s la r e u a r g bres de m e m n s, fese ens con hores d’assatjo s n o g e S na”, oltes rau, “m rò tot val la pe ant G l e d Falla p, pe s dur ls de ca udir als xiquet a m s t l ”. mo etadors vore ga p s r e e p s l “ a , onar diuen i emoci ó i c a u t c l’a

La Taro

njeta EL MI

Conju corrits d gant els temes m e gandian l´actualitat a la és soa acomp societat a gràcia, els grau nyats de sàtira i ers acon el prim sseguire er guar n d ó a l´In Faller formati u

44

IL

NFANT

AL I MUSIC

LLOR

INFOR

M AT I U

març 20

març 2016 Radiovaixell

Foc i fla

mes

55 PRE

MI A L març 20 ’ÚS DE 16 “Promo L V A LENCI ció del À Valenci à” Com ca da lencian a ha oto any, la Genera r li gat els p llibrets remis al tat Vade s distint Valenci falles per la se s ua prom à. oció del En la co nvo particip at 118 c catòria d’engu om an concedi t un tota issions fallere y han s l i s’han ports de de 60 g uar ls euros d quals oscil•len dons, els imel entre el s que reb primer premi en els ú i els 30 3.500 ltims 15 0 euros premiat s.

A Gand ia h varies c omissio an estat galar donade ns va la Fa s lla Grau , entre les qual s es troamb el 55 lloc.

SIÓ

IS 2 PREMI EM

c a la tual estat políti referència a l’ac amb i comparant-lo ia d an G e d t ta ciu n circ. l’espectacle d’u

” “Circ Gandia e l, el ja més qu Baix aquest títo Grau a p de fallers del ru g at d li l. so n neco engual, més co M t en ic V e d càrrec na histoui” va narrar u g en “M m co t gu i humor, fent rieta amb sátira La gaceta

4 PREMI MONUMEN

març 2016

T INFANTIL

“Una de Pirates” Per primera vegada, la co missió del Grau ha apostat per l’artiste grauer “Rafa Grande” qui dona nt color i lluminositat a un conjunt de ninots que giraven en torn a una tem ática marítima, va fer que el Grau cons eguirá el quart guardó dins la 1ª categor ía.

16

març 20

rç 2016 RUC EMI T

4 PR

or

El truca

IL

JUVEN

ide”

“T’env

la e la Fal d s r o d a uc joves tr art lloc al Cam u Els més q uamb el esprés de disp n e r e f Grau es Truc Juvenil d art lloc. Segur e qu pionat d da pel tercer i r com a trucai t tu r tar la pa para un gran fu a. de que els omissió grauer c a dors a l

45

Guardons dels fallers i

MARI TERE PALACIO FERRER

Guardó

MARIA JOSÉ POMAR MILVAQUES Mª CARMEN PÉREZ MARTÍ

Guardó Guardó

Guardó D´AR

46

AR ´ D ó Guard

nostres falleres

D´OR D´OR D´OR MARI CARMEN PERELLÓ PEREZ

ARGENT

T N E G AR

CARLA MARZAL PEIRÓ 47

F.d F. Factoria de Ficciรณ

48

49

50

Herois de Paper

51

Lema de la Falla:

Artiste: Explicació:

52

F.d F. Factoria de ficció Alfred Bernat Miguel Pérez Peiró

53

REMAT Ja se sap en qui s’ajunta el President de La Junta

Tres figures copen el remat d’una falla que tenim al mig del carrer plantada.

Ells representen el poder faller que a la Junta Local Fallera s’ha instal•lat després de veure com la gent se’n va. Tots lluiten pel poder i tenim al president, ja molt flac, més a soles que la una. Moltes dimissions i els qui encara continuen, no tots estan amb ell.

Uns fils de titella donen a entendre qui meneja la Junta i qui rebenta l’executiva. Hi ha qui en estar a la Junta la panxa ha unflat, és motiu de bona vida perquè el president ara ho fa tot. Ací a nostra falla es critica tot allò que ha passat a la Federació de Falles de Gandia.

54

Tres figures al remat ací representen cóm la nova junta està desfent-se qui els poders encara ostenten i de tot el col•lectiu estan rient-se.

No hi ha vicepresident primer perquè Santi se l’ha carregat; el pobre Ximo esperava ser el proper president nomenat.

Telmo és ara el nou president i la direcció fallera ha aconseguit, molts fallers a ell li han dimitit i continua igual de content.

El Pinyol té l’art i la destresa d’anar a tots fent-los caure i així aprofitar l’avinentesa i del càrrec a molts moure.

No vol pegar-se el gran bac des que és flamant president, com de tot ell està sempre pendent ací a la falla el veiem molt més flac.

Una vegada a tots ja s’ha carregat Telmo el president ha vist la jugada, a Maria Dolors l’ha promocionada i el forat de l’econòmica solucionat.

De l’equip amb qui es va presentar tot joves i lluents més que un sol de la Junta s’han hagut d’ anar perquè xoquen amb El Pinyol.

No té tresorer ni comptador i el faller assisteix espectador en veure que l’economia de l’ “ent” també la controla el president.

Si vols pels casals pots ara anar i la pregunta allí podràs llançar perquè ja ningú ací s’apunta a formar part de La Junta.

Dolors no para d’omplir els xecs que li demanen ella sols fa que complir amb allò que li reclamen.

Si vas a qualsevol acte faller veuràs a Telmo el president estar de tot sempre pendent i a l’hora de la feina, el primer.

Els nous a la gepa del president en poc de temps se li han pujat, per això Telmo no està content quan és ell qui a tots els ha triat.

Uns diran que este verset té sentit però quan el veus també netejant i que cap faller a Telmo està ajudant, és perquè la meitat ja li han dimitit.

Recordeu les Falles de l’any passat quan sis la Junta Local abandonaren, tots les mateixes raons quasi donaren abans de l’exercici haver finalitzat.

55

A les cavalcades ja es notava que bullia molt en l’ambient, de costat feien al president i els veies allí tocant-se la...

Cal prestar molta atenció sobretot a qui ja va anunciar que un any s’anava a esperar per presentar la seua dimissió. És una dimissió a estil virtual perquè eixe any bé no quedava, este faller a tots ho anunciava que se’n aniria enguany el xaval.

Poc a poc ací van caiguent i sols Santi és vicepresident però Telmo els peus li ha parat abans que siga massa tard.

Santi es pensava que manaria una vegada de tots s’ha desfet, però el president no està satisfet i no li dóna tot el que ell volia.

Açò no són històries velles que el president no sabia, està rodejat de grans titelles encara que ell no ho volia.

Els fils de La Junta meneja i Telmo els volia ara trencar, açò implica una bona neteja si amb el càrrec vol continuar.

56

Per això ara tenim un president que de tot ha de fer a La Junta, és el preu que paga naturalment per no saber amb qui s’ajunta.

Sols li queda un jove i fidel escuder amb qui de ple confiar de tant en tant és el seu bon secretari, Oscar Morant dels pocs que allí hi ha molt faener.

Ací les tres figures d’este remat simbolitzen tot el que ha passat a una Junta que ja ha esclatat i on no queden ja ni la meitat.

Telmo per la joventut va apostar i a la gent jove ell va il•lusionar, ara veu el difícil que era ajuntar a qui tot sempre ho vol controlar.

A les Falles açò mai havia passat que als de La Junta no coneguen i encara que ací alguns ho neguen no saps ja qui forma part del llistat.

Abans eren noms de gran prestigi amb anys de faller a les esquenes, ara anar a La Junta és un suplici i voluntaris en trobes pocs, a penes.

Repasseu antics noms i veureu com als d’abans tots coneixíem i ara a la nova Junta no sabreu si estan, estaven o se’n eixien.

Telmo amb la gent ho va errar però Santi no aconseguirà manar.

COS CENTRAL La paella és al valencià el que la fideuà al gandià

Una part important del nostre monument arreplega eixa constant que des de fa anys reclamen els sectors. Un binomi de turisme i promoció d’una ciutat i platja com Gandia. Ací tenim la icona de la Comunitat Valenciana com és la paella, cremant-se a foc lent i amb les flames pujant pel monument. No pot ser que la Fideuà de Gandia siga un plat que es prostituïsca i no tinga el cognom de Gandia per tot arreu. Sols es parla de fideuà quan arriba juny o Fitur i això és el que passa, quan la gent no creu amb el que fa.

57

Una gran paella presideix nostre cos central recordant la importància per als valencians que té este excel•lent menjar tan universal que a les Falles bé cuinen molts gandians.

Abans xinesos i japonesos ací competien per ser els millors de tots cuinant el fideu i als polítics que ara tenim i ací es veu ja no els importa que fa temps que venien.

Gràcies al còmic d’Eugeni Alemany als telèfons mòbils tenim el dibuixat, per això ja no sembla res estrany canviar-lo al “wasap” pel famós ditet.

A Madrid la fideuà es promociona sols amb un espectacle a Fitur, això lògicament tot ho condiciona a que el plat gandià no tinga futur.

Deuria prendre nota el nostre ajuntament de la promoció que de la paella s’ha fet i així poder aplicar el mateix igualment a l’estimada Fideuà que també té dret.

S’hauria de crear un segell de qualitat i la marca Fideuà de Gandia enregistrar; Per alguna cosa haurem de començar si permetem que a Espanya siga realitat que amb pèsols algú la vulga cuinar.

No es deu parlar, tastar i vendre la Fideuà a un concurs al mes de juny solament, deuria agafar la promoció seriosament com a plat representant del gandià el Patronat de Turisme de l’ajuntament.

Sols en juny la fideuà promocionen a un concurs que era internacional i en molts restaurants ja no fiquen que de Gandia la fideuà és natural.

Si la família Borja és a tot arreu universal nosaltres a tothom haurem de fer veure que la fideuà de Gandia és excepcional; però primer ací ens ho hem de creure perquè es conega a nivell internacional.

El concurs ara s’ha obert a la ciutadania i el gran banquet enguany s’ha eliminat, sembla que les televisions ens tenen mania perquè el concurs molt poc s’ha promocionat.

58

Açò no ho veuràs a altres regions quan el menjar allí es promociona i no val dir que ací tot ho condiciona que l’ajuntament deu molts milions. És qüestió de creure en un plat que a Gandia és molt venerat i sempre al seu nom va lligat preservant així nostre llegat.

No hem de creure sols amb la sort la Fideuà s’ha de conèixer a Nova York.

ESCENA Nº 1 Les Falles ara que ja són Patrimoni molts veïns ja no les voran com el dimoni.

La declaració de Patrimoni de la Humanitat es reflecteix ací al monument, recordant la importància de la nostra festa i la necessitat d’ajuda per part de les administracions. Ara ja tenim el titolet i la gent ja ho sap. Queda molt per davant per a promocionar la festa i que estiga a l’altura de l’esmentat nomenament. I això sols es pot aconseguir creient amb ella i la seua gent.

59

Les Falles són Patrimoni de la Humanitat gràcies a fallers que han transmès tradicions, per això ara hem de prendre nous horitzons si volem que la Festa de les Falles a la ciutat siga un atractiu turístic i cultural de veritat.

Haurem de prestar ara molta atenció per a que la festa fallera molt perdure i si no ens ho creiem, vos assegure que no continuarà la nostra tradició.

A la falla una mascletà representa l’esperit del bon faller i valencià sempre alegre i amb molta espenta defenent sempre la festa allà on va.

Ara hem obtés el gran reconeixement d’una festa única per als valencians, esperem que ho reconega l’ajuntament i augmente la subvenció els propers anys.

A les Falles de Gandia es va engendrar el Patrimoni Immaterial de la Humanitat, per això orgullosos ara hem d’estar a l’haver ací el nomenament encetat.

Ara toca a la resta d’administracions l’esforç de milers de fallers reconèixer, perquè no sols vivim de les felicitacions si la festa a Gandia volem veure créixer.

60

Un bon impuls seria molt d’agrair; si volem turistes atraure a Gandia per això li demanem ací a l’alcaldia que per a continuar i fer-nos sentir, en promoció haurà d’ajudar cada dia.

El turista que ve a prendre el bany és a qui la festa hem de dirigir i que les Falles conega cada any perquè a Gandia torne a repetir, I això sols no ho podem aconseguir.

S’ha de creure en la Festa de les Falles donat que no sols es bufera i rialles.

ESCENA Nº 2 Ja no es premia la qualitat, sols es busca estar al llistat.

Un escenari amb dos figures i una tira de banderins per a repartir simbolitza l’eròtic ritual del lliurament de palets a les Falles de Gandia el 16 de març de cada any. Al costat, un bon feix de bitllets i membres de La Junta amb el talonari a la mà, signen les quanties a atorgar a les Falles segons el que han declarat durant el mes de juny que anaven a gastar-se. Ací tot funciona per la pela, premiant-se a la falla més cara, a la més... a la més... sense jutjar monumentalitat, acabat, crítica, sàtira, pintura o modelat. Un altre ninot manipula el llistat demostrant que el procediment és un fracàs. Tu manipula que alguna cosa quedarà.

61

La classificació dels monuments és una mentida; tots els anys a tots ens fan la mateixa pregunta aportant els pressupostos en sobre a La Junta esperant veure allí quina comissió diu la parida.

Des que les seccions són econòmiques les Falles del sistema ara s’han aprofitat, declarant cada any unes xifres còmiques per al premi del monument deixar amanyat.

No es busca del monument la bona qualitat, ara a tots l’únic que preocupa és la quantitat però no de ninots, escenes o de monument; sinó dels diners que obtindrà eixe moment doncs al repartir-se d’esta forma les seccions a alguns sols els importa fer bé les equacions.

Dóna igual que siga sobre tancat.

No importa si no dius la veritat.

Sols és busca la forma d’ordenar els premis que ú pensa guanyar.

Es fan càbales abans del llistat per saber allí què s’ha declarat i aixina un bon premi poder afinar: diners i palet a casa han d’anar.

El sistema alguns ací no el volen canviar; el premi any rere any s’han d’assegurar per això les Falles de Gandia han baixat de qualitat que han canviat per quantitat.

62

A la falla una tira de banderins tenim com a crítica d’este sistema amanyat, doncs, per molts anys queda demostrat que el que ací exposem és el que patim.

Ara sols es pensa amb el nombre de palets i els diners que això comporta de subvenció.

Tots fan veure que estan molt satisfets quan realment del sistema fan perversió per poder guanyar molts més dinerets sols buscant com fotre en la classificació.

Al sistema ara ningú li planta cara encara que no es premie la qualitat, molts aspiren a la falla més cara declarant la més grossa quantitat.

Hi ha qui per baix tira del pressupostat intentant així ajustar-se a la categoria sense importar-li el mal que fa per suposat i pensant sols arreplegar el palet eixe dia.

Triar seccions a Gandia en sobre tancat és un mètode que també està manipulat.

Escena Nº 3 El gran edifici del Museu i el cost que en ell no es veu.

L’escena ací representa un faller mal vestit demanant almoina portant al muscle un sac a la vora de la figura del 19 que presideix l’entrada al Museu Faller de Gandia. La situació econòmica de l’edifici, la desvinculació de l’ajuntament, els maldecaps de la refinanciació i la possibilitat de perdre els casals s’entremesclen amb un lloc, seu central dels acords fallers, on sols es coneix pels cursets que allí es donen per a què la gent sàpiga com jutjar un monument.

63

Els fallers treballen tot l’any de calent i gran part dels diners que arrepleguen en quotes les comissions allí ingressen per pagar este edifici tan excel•lent que no vol fer-se’n càrrec l’ajuntament.

Es va fer en l’ època de gran bonança i ens varen vendre la seua financiació; passen els anys i encara està en dansa cóm poder fer front a esta construcció.

Anàvem a llogar-lo durant tot l’any i fins i tot anàvem a replegar guanys sense mesurar el que suposa un dany a l’economia de les Falles durant anys.

Ací a la falla teniu a un faller mal vestit demanant almoina per poder pagar un projecte que va estar molt ràpid parit i amb el que ara hem d’ “apexugar” si realment volem donar-li el seu sentit.

Les quotes pugen i baixen al Museu i enguany hem hagut de refinançar, tal com està l’economia pel que es veu l’ajuntament tampoc la part pot pagar.

64

Ens citaren a les 23 comissions falleres per al préstec tornar de nou a refinançar, hi ha qui a la reunió va portar les ulleres i al llegir de nou les lletres no volia signar.

Si no pagues t’embarguen el teu casal i hi ha falles que el tenen quasi pagat, per això quan sapigueren del percal no volien signar el document exposat.

Açò diverses reunions a tots va costar fins que va intervindre l’ajuntament i després de repetir allí constantment que sense casal no t’anaves a quedar, varen tots signar el nou refinançament.

Altres calces són la història del gerent que a tota la Junta a juí els va tirar, diu que molts diners tenia pendent i de nou vàrem haver de pagar.

Un juí del gerent i la seua contractació ha costat molts euros a cada comissió, si s’haguera fet al Museu una auditoria als negocis del gerent, altre gall cantaria.

Del Museu s’ha desvinculat l’ajuntament i ara les Falles el cost han d’assumir, però bé que als polítics agrada presumir sense amollar la subvenció anualment.

Mentre, el Centre de la Festa sols acull una xicoteta exposició i algun curset d’eixos que deixen al faller satisfet i sempre hi ha qui el mira de reüll.

Cursets per als jurats saber manipular sobre tot si vas a primera o especial, hi ha per les Falles una dita popular que a Gandia s’ha fet ja molt tradicional.

Si vols omplir de premis el cabàs un amic i un conegut tu aportaràs.

No patixques que el premi t’enduràs perquè Déu és Déu, però Pepe és “más”.

I és ací quan sempre recordaràs la conjugació del verb manipular, agafa la puntuació i ara veuràs com parla qui sempre deu callar.

Conjugació del verb manipular: Jo Manipule Tu Te calles Ell s’aguanta i se fot Nosaltres tornem a manipular Vosaltres torneu a callar Ells te foten altra vegada

I amb este esperit del faller amb el jurat no hi ha res a fer.

65

ESCENA Nº 4 Un passa carrer a Gandia bé pot valdre l’alcaldia.

El passa carrer. Passar el carrer. Passejar pel carrer. Ací a la falla tenim a l’alcaldessa Diana Morant i al regidor de Falles, José Manuel Prieto de passa carrer i també dels qui passen del carrer.

Rere d’ells la banda de música. Palmers i aduladors. Mentre un músic desafina però no el poden tirar de la banda. Ciro Palmer té la millor partitura d’una banda que emula a la de l’ Empastre. Carrers bruts, pujada d’impostos, falta d’activitat a la platja, i la gent cansada d’esta música....

66

Ací tenim a l’alcaldessa Diana Morant i a Prieto el regidor figurí de Falles.

Acudeixen als actes sempre tremolant fugint de Palmer i les seues baralles.

Un pasdoble toca la banda de música i els dos ací van pel carrer desfilant, no es fien del pacte ni una mica perquè el govern d’un fil està penjant.

Ciutadans té la clau de l’alcaldia i ara saben com les gasta la gent.

La Ciutat està més bruta cada dia i el personal amb ells no està content.

Carrers bruts i plens de caguerades amb impostos a la gent han “sofrimat” i és que manar resulta de vegades un mal de cap si no estàs preparat.

Ciro Palmer no para de fer-se el maula, diu que farà el millor per a Gandia, passant-se a tot hora, nit i dia amb la moció de censura a la taula.

Açò posa dels nervis a l’oposició recordant a Ciro que ell és religiós i els dies passen a un ritme vertiginós per a un PP que espera la decisió de poder tornar a Gandia ells manar abans que Soler haja de declarar.

Esperaven després de la manifestació contra l’arquebisbe davant la Seu com el gran detonant pel que es veu, però tot va quedar en simple declaració de no compartir d’esquerres la ideologia i per tant, Diana seguiria a l’alcaldia.

Arturo Torró al plenari ens va dir que deixa pas a Noves Generacions i uns mesos després ell va dimitir, però continua fent les seues aparicions.

Estava de “parranda” no estava mort i per això Diana i Prieto el miren tort.

El pacte d’esquerres anti natura entre Ciutadans, PSOE i Més Gandia que a Diana li ha donat l’alcaldia se’n pot anar de cap a la “basura” si van qüestions religioses amagant i contra l’arquebisbe manifestant.

Ródenas va anar a la manifestació davant la Seu el dia del Sant Patró, això a Ciro Palmer li va molestar que un regidor en ella va participar.

Disculpes encara està esperant del Govern de Diana Morant i faltava el tema del “calendariet” amb l’oblit de la festa del beatet.

67

Ciro diu que ara s’han radicalitzat i de bancada al plenari ha canviat.

Sempre parla de la moció de censura sense trencar el pacte anti natura.

Amb el camp de golf li l’han jugat i Ciro continua sempre cabrejat, diu que del govern està ja fart però per a canviar ara és tard.

Per això ell continua pensant quan farà l’esmentada moció i les mans ací mentrestant es freguen des de l’oposició.

Alcalde Ciro ja es veu si Soler obté la imputació.

Açò no ho arregla ni Déu si el jutge li fa l’acusació de la “Púnica” i el pagament d’una factura per l’ajuntament.

Si queda fora Victor Soler, Ciro la situació aprofitarà, ni Gregori ni tampoc Barber com a alcaldes ell acceptarà i així veurem a un altre Palmer com alcalde d’este gran femer.

La moció té data de caducitat i Ciutadans no vol tornar a repetir el que a Plataforma li ha passat, desaparèixer no ho va a “permitir” recordant el que li va succeïr.

Ciro sols té una eixida si a les properes eleccions aspira a repetir escons i amb la moció li va la vida.

Ciro Palmer o fa la moció en un any o no es recuperarà d’este dany.

68

ESCENA Nº 5 Ací apareix part del remat d’una falla que s’ha cremat.

És l’esperit. L’essència que ens fa vius, per això ací al nostre monument representem una falla a mig cremar i tot el que això simbolitza. És l’esforç faller, la tenacitat, el repetir cada any amb la mateixa il•lusió que si fora el primer any. En esta part del monument hi ha un homenatge a la festa, explicant com naix i mor ressorgint de nou la festa, com a un a gran gesta.

69

L’escena a la falla representa cóm al llarg d’un exercici faller on sembla que tot està per fer renaix de nou amb més espenta un monument ací a mig cremar per a la festa altre any festejar.

Simbolitza el Fènix i el renàixer del que costa a una comissió cada any ací tornem a nàixer complint amb la nostra tradició.

Quan es creme este monument amb les crítiques a l’ajuntament i els versos traient la punta, direm adéu a esta nova Junta i elegirem a un nou president o repetirem amb l’experiment.

Cada any es renoven comissions una vegada el monument cremat, és l’essència de les decisions si de les Falles, tu formes part. És l’ADN d’este gran col•lectiu que cada any renaix més viu.

Tocarà vendre de nou loteria per a fer més gran cada dia la Festa de les Falles a Gandia.

70

Vindran noves reines a l’estiu amb la festa dels nomenaments, essència d’un col•lectiu molt viu que passa per diversos moments.

Hi ha qui farà com el burro victòria i passarà un any sense vida ni glòria, mentre altres els dies aniran contant per al nou any anar planificant, a veure qui de tots té la millor vista per poder llogar ja al nou artista.

I vindrà el sopar de Germanor el fred i les cartes del campionat i quan encara no t’hages adonat la presentació de la Fallera Major.

Preparant el festival i les cavalcades passaran els mesos ràpidament i algú et dirà molt innocentment si ja tens les coses preparades i si veuen que tens lliure la ment t’encomanaran versets per a les albades.

Per això a l’escena representem cóm els fallers ens ho treballem.

ESCENA Nº 6 Dos mussols policies dalt del remat amb el lio d’horaris que s’ha armat.

Esta escena representa la labor que dos mussols policies han de fer per la seguretat. A l’estiu porten fregides a les terrasses complint les ordenances i manaments, mentre que a l’hivern estan vigilant la ciutat per poder en festes gaudir. Els policies entenen el treball dels fallers i ací els tenim vigilants, ajudant a que la festa transcòrrega amb normalitat i sempre disposats a ajudar.

71

A la part més alta de la falla tenim dos mussols de policia, són dos vigilants de Gandia controlant de nit una baralla.

Els horaris dels establiments els policies han de vigilar; els hostalers estan molt calents perquè a la 1 han de desmuntar.

Són els horaris que han canviat per als bars i també restaurants; la terrassa deus d’haver tancat encara que tingues no sé quants.

La polèmica està ja servida perquè la gent ix a passejar una vegada acabat de sopar, mentre la platja no té vida.

La pacient labor de la policia va als locals amb la noteta, diuen que és ordre d’alcaldia i que la terrassa deu d’ estar neta.

Els mussols han d’ aguantar les crítiques a la seua actuació, doncs ells no volen ficar sanció i amb el propietari volen parlar.

72

Altra cosa que ací no valorem fora de la plena època estival és la labor de tot este personal per a que la festa disfrutem.

Carpes i horaris a les comissions els mussols policies controlen, alguns fallers fan el que volen i aguanten moltes tensions.

Ací a la falla a tots els volem agrair que vetlen per la nostra seguretat a una festa que el carrer ha ocupat i que el veïnat de vegades ha de patir.

La convivència hem de respectar si la festa volem promocionar; no podem al veïnat molestar ni per tot arreu en falles circular.

Per això el treball de la policia és en Falles digne d’admiració, causem el caos en tota Gandia i sempre trobem sa col•laboració.

Mentre nosaltres estem disfrutant bevent, menjant i després ballant els mussols policies estan treballant ajudant a que tot isca molt brillant.

Ací va el nostre reconeixement a estos funcionaris de l’ajuntament que fan que les Falles siguen realment Festes per disfrutar tranquil•lament.

Si vols unes Falles segures fes-los cas i no t’apures

73

Lema de la Falla: Artiste: Explicació:

74

Herois de paper La comissió Cristina Martí

75

Introducció.

L’ alquimia fallera és el fil que enllaça el nostre llibret i en l’ explicació infantil amb el tema continuem …

Un fum de superheròis en la falleta voreu, personatges de ficció que admiren molt els xiquets…

Són d’ una « pasta » especial i tenen superpoders, mostren gran capacitat per defendre a l’ inocent…

76

D’ una « casta » similar deguem de ser els fallers, que amb gran habilitat amb no res, la festa fem…

La comissió amb gran esforç trau els seus « superpoders », per quadrar un pressupost i plantar un monument…

Com a heròis són els fallers doncs segueixen endavant plantant falla d’ any en any, i omplint de festa els carrers…

Quina “pòcima” pendran per tindre eixa habilitat?

Cadafal.

Qui de menut no ha somiat tindre poders sobrehumans que ningú puga igualar i defendre els ideals ?

Els valors, la humanitat, i tot el que s’ està perdent defenen aquests heròis, lluitant perquè els conservem.

Entre rialles i jocs nostra infantesa hem viscut volíem ser uns heròis i « salvar » un món perdut…

Més el temps passa i creixem, s’ esfumen els ideals, la màgia desapareix i vivim la realitat…

Els xiquets admiraran aquests heròis de paper que envolten el cadafal i fan el goig dels xiquets…

Els imiten en els jocs i voldrien ser com ells, tindre grans habilitats, i també superpoders…

Perseguir els ideals, lluitant contra el que és injust no voler rendir-se mai, per tindre un millor futur…

77

I tú? Quin heròi voldries ser?

BATMAN La força de la ment qualsevol objectiu aconsegueix…

Cultivar la intel•ligència és deixar la millor herència…

SUPERMAN Els valors cal potenciar per salvar la humanitat…

Dóna exemple al teu voltant i actua sempre amb trellat…

IRON MAN Cal tindre bona armadura per fugir de la ignorància, i potenciant la cultura qualsevol dels “mals” s’ espanta…

78

SPIDER MAN Apendre per ú mateix és cosa molt important, engañar-se i començar, el millor ensenyament…

CAPITAN AMÈRICA Lluïtar pels propis ideals i els teus somnis perseguir, sols amb esforç i treball els podràs aconseguir…

EL INCREIBLE HULK Si molt ens “toquen els testos” com una fera ens posem i no atenem a raons…

79

80

BATMAN

SUPERMAN

Aquest heròi singular, com una “rata penada” vigilant i sigilós, adopta figura humana causant gran admiració…

Aquest heròi admirat vingut d’ un altre planeta domina en el cadafal, amb mida descomunal, destacant en la falleta…

No té grans superpoders ni moltes habilitats, més té el més important, usa el poder de la ment per salvar la humanitat…

Té moltes habilitats, si l’ ocasió ho requereix aquests poders especials els posa en funcionament en bé de la humanitat…

L’ interessen els invents, que fan el món progressar, més els usa amb trellat, no com els nostres xiquets als artilugis tan enganxats…

Més tot no ho pot solventar, ojalà tots els problemes els poguera eliminar i els conflictes i les guerres que pel món han esclatat…

Amb els jocs d’ ordinador, els mòbils i altres invents i amb tanta televisió, vorem què hem de fer per educar als xiquets…

El xiquet amb la disfressa vol emular a l’ heròi lluitant contra l’ amenaça, i acabar amb les desgràcies que afecten al personal.

Si a Batman vols imitar, cal que et poses a estudiar no pergues temps cada dia o acabaràs al remat, amb el cap com una xirivia…

La seua imaginació el porta a llocs llunyans i quan siga més major, segur que els descobrirà i al planeta salvarà…

Amb tanta tecnologia i tant de fracàs escolar cada dia…

Voldria inventar una poció per canviar la situació…

IRON MAN Com eduquem als xiquets és tema que té molta palla doncs ens passem de la ratlla amb tantes activitats…

Sembla que siguen robots doncs no poden respirar, i és una barbaritat que no els deixem ni jugar…

No tenen prou temps al dia per al jocs i diversions sembla que els falta alegria i que han perdut la il.lusió…

Aquest heròi tan “quadrat” amaga baix l’ armadura gran sensibilitat i bona cosa de cordura…

Més és la seua imatge la d’ una màquina potent com si no tinguera cor ni tampoc cap sentiment…

L’ han ensenyat a lluitar i a ser molt competitiu, sols pensa en guanyar, ni plora, ni menja, ni riu, Caldria reflexionar com eduquem als xiquets i deixar-los jugar més, sense tanta activitat…

No volem que siguen “robots” sino persones amb ideals i amb cor…

SPIDER MAN L’ home aranya li diuen per la seua habilitat, amolla una teranyina i es penja com una tonyina amb gran flexibilitat…

Aventures en té mil, lidia amb moltes situacions i sempre a prop del perill, seguint sempre el seu instint i actuant amb decisió…

Ningú res li ha ensenyat, ha aprés per sí mateix a viure en un món hostil i a defendre allò que creu, seguint sempre el seu camí…

Gran lliçó per als xiquets és aprendre dels errors, cosa que molt a sovint, no ens ensenyem els majors i els tornem a repetir…

El xiquet ja s’ imagina penjant-se per les parets i amollant la teranyina acaçant al maleant com l’ heròi que tant admira…

Guerres, pobresa, atur i tot allò que hui en dia està fent al món perdut. amb un gran poder, eliminaria…

81

CAPITAN AMÈRICA Amb un escut protector aquest heròi singular lluita pels seus ideals i els defen fins el final…

Sense perdre ni un segon, el seu somni persegueix i aconseguir el seu desig que és viure en un món millor…

Tal vegada triomfarà i el seu somni complira perquè amb esforç i treball tot es pot aconseguir…

EL INCREIBLE HULK Agafa amb força el coet per a que no li s’ escape, té prou geni este xiquet no vol que ni gú li’ l toque… És conegut com “la massa” té una força sense igual, i quan algú l ‘ amenaça el pot deixar tremolant…

Esclata com una fera si algú el mira malament tot s’ apara al seu voltant, més val que no l’ enfadem…

Més pot ser que aquesta fera tinga un gran cor amagat, no mires sols l’ aparença perquè et pots equivocar…

82

ACOMIADAMENT Fins ací l´explicació de nostra falla infantil, i l’ autor es despedix agraint tanta atenció.

Vos desitge que gaudiu de tot el que hem explicat, mireu la falleta infantil i digueu si us ha agradat.

Aquests heròis de paper de menuts hem admirat i hem desitjat ser com ells i salvar la humanitat…

No és massa bò el panorama, tal vegada amb més trellat per part de l’ espècie humana, el món podria millorar…

El millor ensenyament per a deixar als xiquets és que tinguen il.lusions i vullguen ser uns heròis més, no de paper…sino de cor…

83

COL.LABORACIONS

Literàries, artístiques i articles d’opinió.

84

Gràcies a cadascun de vosaltres per col.laborar en aquest llibret.

Aportacions literàries, que totes i cadascuna d’elles estan dirigides a la dona.

Qualsevol de nosaltres té a una d’elles en la seua vida, que sens dubte té un pes important.

Nosaltres hem volgut donar-li la importància que es mereix i que sens dubte moltes vegades ha passat desapercebuda.

Gràcies per cada lletra que ha omplit de significat la paraula dona.

85

La dona en les falles de Gandia (Implantació en el seu context històric)

La festa de les falles en Gandia es contextualitza a finals del segle XIX. És en 1876 quan tenim el primer document que parla d’una falla a la ciutat encara que és molt possible que no fora la primera. Les autoritats no eren molt favorables a la creació d’uns cadafals amb figures que criticaven en molt casos la seua tasca i en altres, feien referència a vicis socials amb un erotisme característic que s’allunyava del bon gust predominant de l’època. La festa és del gust de les classes populars treballadores i el muntatge efímer, d’un “monument” artesanal que es cremava el mateix dia de Sant Josep sense cap tipus d’organització, estava a càrrec d’una iniciativa veïnal o d’alguns amics que imitaven el moviment que ja tenia tradició al Cap i Casal. Tot allò no era, segurament, motiu suficient de notícia o ni tan sols arribava als mitjans de comunicació del moment.

Les característiques de la falta organitzativa d’aquests primers anys i sobre tot el protagonisme de les classes populars treballadores, ja marquen una distància respecte al paper de les dones en l’inici de la festa. La construcció d’una estructura de fusta que anava fent-se més complexa amb el pas del temps, la crítica política o social en molts casos envoltada de temes amb clars referències eròtiques i el propi acte de la cremà s’allunyen de les activitats considerades femenines en una Espanya amb uns estereotips molt marcats en una societat amb molt poc desenvolupament industrial, amb el control de l’església catòlica i una estricta jerarquització de gènere. Si és cas, la dona en aquests anys de finals del segle XIX i principis del XX recolzaria amb la seua tasca des de casa, amb la feina domèstica i familiar.

86

En aquest àmbit i amb una intermitència en la construcció de monuments arribem a 1928. Aquesta data és la que els historiadors Lloret i Coll marquen com la segona etapa o etapa moderna en la festa de les falles de Gandia.

Ací la pauta diferenciadora és l’inici de comissions organitzades que vas més enllà de la construcció d’un monument amb intenció crítica, és quan comença l’associacionisme veïnal, de barri, el qual ha articulat la festa fins l’actualitat agafant una importància progressiva que l’ha convertit en la celebració de més impacte en la ciutat.

Desde 1931 fins al 1936 s’instaurà en Espanya la Segona República, és un dels moments més importants en la història de les dones a l’estat. Els partits d’esquerres amb la influència d’activistes feministes com Victoria Kent o Margarita Nelken trauen a debat els drets de les dones, la constitució de 1931 fou un important avanç legislant tot el que estava relacionat amb la família des de la perspectiva de la igualtat. Tot va culminar amb el dret al vot femení en 1933.

La dona ja no estarà a l’àmbit exterior depenent d’una iniciativa evidentment masculina, és el moment en el que entra per primera vegada en el lloc que l’home l’ha reservat i en el qual ella mateixa se sent realitzada en consonància amb les pautes destinades per a elles. En aquest context el paper de la dona en les comissions falleres comença amb la designació de reines o belleses. Aquest format rep la influència dels concursos de bellesa o de poesia que estaven molt de moda, l’any 1929 la valenciana Pepita Samper va ser elegida miss Espanya, aquesta notícia i la seua boníssima acollida en el poble valencià va calar al món faller.

L’entrada de la dona com a part de la festa fallera va modificar el programa de festes amb actes específics per a ella encara que,

87

en el context d’una societat eminentment rural i en una festa que es nodria amb pautes tradicionals, l’home seguirà sent l’organitzador i la dona adoptarà el paper de sublimació estètica i imatge d’una celebració que arribarà a convertir-se en un símbol d’identitat valenciana.

La Fallera Major serà el càrrec de representació de la festa i inclús de la ciutat, serà elegida la dona amb Major presència, elegància, saber estar... progressivament els actes d’elecció articulats al estil del sistema de les miss aniran exaltant la bellesa de la dona amb una influència dels Jocs Florals i la Renaixença valenciana.

Ja a Gandia, en 1931, la Falla de la Plaça del Mercat nombra la primera Reina de Falla d’una comissió a la ciutat, Ana Mascarell Martínez, la qual estava acompanyada per una cort d’honor de quatre dames. És el moment en el que a la ciutat de València es publiquen per primera vegada les reines de cada comissió fallera juntament amb la primera Fallera Major de la ciutat. Aquestes cinc representants són les primeres dones falleres de la ciutat.

Aquest nomenament de falleres per primera vegada, va estar afavorit per Josep Castañer, tinent alcalde que va animar a les falles a fer aquest nou acte i a introduir a la dona en la festa com excusa per a que les comissions col•laboraren en la restauració de l’església de Sant Josep. Únicament va respondre la Falla del Mercat, i continuà al següent any 1932, amb el nomenament de noves falleres. Dos anys després es va constituir la Falla Prado, es donà un nou impuls al panorama faller i adoptà el sistema d’elecció belleses.

En un primer moment es van anomenar Reines i cort d’honor però la consolidació de la República en 1932 va implantar els ideals d’igualtat i va buscar una denominació allunyada de qualsevol referència monàrquica: Bellesa.

88

1931: Reina de la Falla del Mercat Ana Mascarell Martínez i Cort d’Honor: Mercedes Bellver, Lolín Mascarell, Carmen Beltran i Isabel Peris. (Font: J.J. Coll).

En desembre de 1934 es va constituir el Comitè Central Faller que regularia la festa de les falles a Gandia l’any vinent, i aquest serà l’embrió de la Junta Local Fallera. El comitè amb la influència de la capital va donar gran importància a la figura de la Fallera Major de Gandia, representant i símbol de les falles de la ciutat que seria elegida en un acte entre les belleses de cada comissió. L’acte es va celebrar al Royalty i la primera Fallera Major de Gandia va ser Remedios Chorro Climent de la Falla Prado, elegida per un jurat absolutament masculí. La decisió no va agradar als fallers de les altres comissions i es van barrejar xiulades i aplaudiments, l’any següent el sistema de votació va ser totalment diferent, es van ficar urnes per a que democràticament en l’esperit republicà se poguera elegir la nova fallera major de Gandia, que aquell fatídic any de 1936 recaurà en Isabel Morant Martí de la Falla Grau.

89

Remedios Chorro Climent, 1935

Isabel Morant Martí, 1936

En el mes de Juliol de 1936 esclata un dels períodes més negres de la nostra història, la Guerra Civil Espanyola. El país es trenca en dos parts i la República elegida democràticament centrarà tots els seus esforços en parar l’avanç del feixisme. Les dones ocuparan els llocs de treball que els homes deixen per la seua incorporació a files i les milicianes anarquistes van tindre un protagonisme relatiu a l’inici de les hostilitats. A mesura que s’estabilitzen els fronts la pràctica de la guerra relegarà a la rereguarda a les dones en un paper més establit de recolzament i subministrament.

90

El final de la guerra i el triomf del Bando Nacional en abril de 1939 va tallar d’arrel totes les reformes progressistes socials, jurídiques i politiques relatives a la dona. Es va instaurar una ideologia basada en el nacional-catolicisme i natalista per tal d’animar un país amb una població molt minvada després de la guerra. La dona serà la responsable de la família tradicional que cuidarà de la casa, de l’home i del seus fills amb un somriure permanent i l’assignatura de la llar serà fonamental en el àmbit educatiu.

1943. Josefina Peiró Castillo, primera Fallera Major de Gandia després de la guerra.

91

Les falles a Gandia tornen amb una organització estable a partir de 1943, la dona tornarà a ser la protagonista es la seua vessant “decorativa” d’imatge d’una festa que ara deixarà de costat la ideologia igualitària i tornarà a les denominacions de reines i cort d’honor.

El rol de la dona a les comissions falleres es reafirmarà en el paper que havia fomentat la secció femenina de la falange ja en el transcurs de la guerra. Les tasques de casa, tèxtils, de cuina, de cura sobre la família i sobre tot dels xiquets... i la comissió fallera entesa com el llar de tots els fallers serà la principal responsabilitat del gènere femení en una etapa en al qual els ideals del regim i l’església catòlica s’instauraran definitivament en la festa fallera.

L’arribada de 1947 serà fonamental per a la història fallera de la ciutat, es va crear la Junta Local Fallera de Gandia, òrgan que regula la festa fins l’actualitat. Amb ella apareix el Foc i Flama, revista on es publiquen totes les comissions amb l’explicació del monument, els seus components i les seues falleres.

Es evident, amb el paper que adopta la dona en aquesta època, que no hi ha cap membre femení en els integrants de la Junta Local Fallera, però llegint el primer Foc i Flama de la història, el de 1947, observem com les fotografies i el protagonisme estètic està reservat a les dones, la seua funció és encarnar la bellesa i la imatge es fonamental per a una festa que farà de la Fallera Major una icona del valencianisme femení en un ritual que cada vegada serà més vistós i protocol•lari. D’una altra banda l’home serà l’organitzador, el cap pensant, l’executor del projecte, no hi ha cap dona amb un càrrec en exercici, i encara més, no hi ha consciència de la dona en la Comissió, les decisions formen part del gènere masculí.

92

La Falla del Grau al “Foc i Flama” de 1947. Arxiu: Museu Faller de Gandia

Han de passar uns quants anys per a trobar les comissions femenines esmentades al llibre de totes les falles de Gandia. A l’inici dels 70 entra la dona a la comissió fallera segregada de l’home en un apart femení amb funcions idèntiques nominalment però que no estaven a l’altura de les masculines, la comissió femenina era testimonial.

93

Primera comissiรณ femenina de la Falla del Grau, 1973. Arxiu: Museu Faller Gandia.

94

En el final de la dècada dels 80 la divisió de les comissions en masculina i femenina comença a desaparèixer progressivament, és el moment en el qual apareixen per primera vegada càrrecs en mans de dones a la localitat. A la falla del Grau aquesta divisió no va finalitzar fins a l’any 1996, ací la comissió ja serà mixta i trobem quatre dones amb càrrecs representatius.

Extracte del Foc i Flama de 1996, el quatre primers càrrecs femenins a la falla del Grau: Vicepresidenta Rosi Pistoni, Secretària Elisa Mengual, Delegada del llibret Cristina Martí i Delegada artística Isabela Orihuel. Arxiu Museu Faller de Gandia.

95

Aquell any també va ser el primer en el que una dona va ser presidenta d’una comissió fallera, Lourdes Lledó Martí va trencar la jerarquia masculina i es convertí en presidenta de la falla República Argentina. Aquesta designació va obrir el debat sobre la indumentària que hauria de portar, es va acordar que lluiria aquella que estimara oportuna dins de la diversitat de la indumentària fallera.

Un altre capítol és el del màxim òrgan de representació de les falles a la ciutat de Gandia, la Junta Local Fallera. La primera dona que ocupà un càrrec a la Federació de Falles és en l’any 1991, Lola Garcia Moncho, fallera de la falla Grau, va ser la Delegada Infantil. 70 anys després de la creació de la Junta és en aquest òrgan en el qual encara està l’assignatura pendent. L’última dècada ha crescut la representació femenina fins arribar al 28% per cent dels membres però és evident que és insuficient, encara no s’ha presentat cap candidatura amb una presidència femenina i òbviament mai ha estat al càrrec del màxim òrgan de les falles una dona. Tots sabem que la festa fallera i tot el que l’envolta és molt poc susceptible als canvis i sobre tot als que tenen que veure amb la jerarquia del gèneres, una ràpida revisió històrica ho deixa ben clar, però també es molt cert que l’evolució de la festa és invariable cap a una assimilació absoluta. En conclusió el pas no s’ha produït però aquest es donarà mes prompte que tard.

Alberto Bou Pérez

Director Museu Faller Gandia.

Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredra al millor article dels llibrets de falla de la FdF any 2017.

96

BIBLIOGRAFIA:

- ADEF. La festa de les Falles, Consell Valencià de Cultura, Valencia. 1996.

- Ariño, A. La ciudad ritual. La fiesta de las Fallas, Anthropos/Ministeri de Cultura, Barcelona-Madrid. 1992.

- Coll Fornés, JJ. Falles Fundacionals de Gandia, Ceic Alfons el Vell, Gandia. 2001.

- Coll Fornés, JJ. Les Falles de la República a Gandia, Ceic Alfons el Vell, Gandia. 2003.

- Coll Fornés, JJ. Mirar les Falles de Gandia 1876-1943, Tivoli, Alcoi.

2009.

- Colomina Subiela, A i AA DD. El taller dels germans Colomina i les falles de Gandia (1982-2005), Ceic Alfons el Vell, Gandia. 2014.

- DD. AA. Llibre del cinquantenari, falles de Gandia (1946-1996), Àrea de Cultura i Secretaria Junta Local Fallera de Gandia, Gandia. 1997.

- DD. AA. Revista Foc i Flama 1947, Junta Local Fallera de Gandia, Gandia. 1947.

- DD. AA. Revista Foc i Flama 1973, Junta Local Fallera de Gandia, Gandia. 1973.

- DD. AA. Revista Foc i Flama 1996, Junta Local Fallera de Gandia, Gandia. 1996.

- Gómez-Ferrer Morant, G. Historia de las mujeres en España siglos XIX y XX, Arco Libros SL, Madrid. 2011.

- Hernández Martí, G. M. Falles i franquisme a València, Afers, Catarroja-Barcelona. 1996.

- Lloret Tarrasó, J. i Coll Fornés, JJ. Historia de les falles de Gandia, Gandia. 1989.

97

Lliures.

Tu, la gran oblidada de la història. Llances afilades que es claven entre paraules d’oblit. Perdedora d’una guerra que mai va ser la teua però, prou fort per alçar la veu en defensa d’un poble, el teu, el meu, el nostre, tal qual la victòria arengant al poble, a pit descobert i un únic objectiu, ser lliures.

Desafia les regles, sigues valenta, la meva reina Isabel, sense por al combat, amb afany de victòria, ànima inquieta i cor brau.

Parla de la vida, sense embuts, sense mentides, de manera justa, lluny d’armes de doble tall, amb la intel.ligència d’aquella capaç de regalar la vida.

Desitjada i temuda. Capaç de dirigir civilitzacions i trencar imperis. Incauts els ignorants que s’atreveixen a creure que no pots amb el que et proposes. Deessa alada, Samotràcia se’t va quedar petita. Nasqueres per brillar.

Vas viure en radioactiu, a contrallum, però igual que el poloni i el radi vas acabar per convertir-te en poderosa. Talent i perseverança que bé valen dos premis Nobel.

No va ser una poma, ni el pecat capital qui va crear l’home, vares ser tu, combatent, lluitadora, inconformista, sufragista, treballadora, mare, en definitiva, dona.

Trencares motlles, vas acabar amb allò que et oprimia dona un pas endavant. Desidires ser indisciplinada, i per a mostra, uns pantalons.

Sigues una princesa moderna, estressada, despentinada, imperfecta. Trepitja fort, mira al capdavant, ets important menuda.

El món és teu.

Soraya Orpegui

98

Figura de dona realitzada amb els noms i cognoms de totes les dones de la nostra comissiรณ

99

M’agraden les dones.

M’agraden les dones. No un tipus concret o un prototip exacte de dona, no. I no, no és qüestió de ser heterosexual, homosexual, bisexual o transexual...sobrepassa aquest àmbit.

Va molt més enllà. En totes trobe bellesa, en totes trobe alguna cosa divina.

Són un gènere diferent. Millor, més perfecte i més fort. Per què la forma d’una dona és la forma de les sirenes? Perquè crec que només elles poden fer que tothom isca de les profunditats. Vosaltres sou el motor que mou aquest món en el qual vivim. Vosaltres, de qualsevol condició: baixetes, altes, grosses, primes, brunes, rosses, pèl-roges, amb molt pit, amb poc, extrovertides, tímides, malament parlades, educades, les que criden, les que ballen al carrer, les que besen en portals... totes.

Fins i tot en la meva solitud, les dones sempre m’acompanyen, perquè quan necessite donar-li sentit a aquesta vida, tinc prou en pensar en les dones, recordar-les, per tornar a ser feliç. I és que quan una dona et mira, és com si uns rajos t’il•luminaren; és la mateixa sensació perquè per a mi elles són la mateixa llum del Sol. No obstant això la història no les ha tractat com mereixen. Mutilacions, lapidacions, cremades i censura religioses; democràcies que van prohibir el seu vot durant segles i societats que les han infravalorat i educat en la submissió, amb la col•laboració d’altres dones. Que bogeria, veritat?

En l’actualitat, precarietat laboral, discriminació, dificultats per a la conciliació amb la vida familiar, prejudicis…. I encara existeix un enemic pitjor, aguaitant-les: el maltractador. Un ser vil, infame, covard... el més terrible dels monstres.

Però enfront de totes aquestes dificultats socials, polítiques, econòmiques, laborals o personals les dones heu creat una Resistència a la qual ens hem sumat tots els homes que us admirem i us volem al nostre costat, d’igual a igual. Perquè qualsevol cosa és possible si tots mantenim tres principis bàsics: Lleialtat, Llibertat i Amor.

Encara que l’estat civil del meu cor aparega com a patidor, segueisc buscant una Deessa que m’empare, em faça millor i em faça saltar a les profunditats. Perquè sempre mereix la pena. Com diu la cançó “si sofrir per desamor és el delicte, viure donant-ho tot serà la coartada”.

Doncs això...m’agraden les dones.

100

Xavi Cosín Camacho

Vaig contant les hores, el relat dels dies i les nits fins eixe minut suprem que m’enfronte al 7 amb un 1.

Vaig contant.

No ho vaig creure però va ser arribant submergit en poemes molt diversos.

I l’amor? em van preguntar i vaig ser estimada, cuidada i alguna vegada o vàries, abandonada.

He sigut molt feliç, molt trist. molt pobre. molt de tot.

Ara em queda el riure, l’experiència, i la força de la meua constant capacitat d’aprendre.

Adriana Serlik

101

A glops de vida et vesse a la boca tot el futur.

Alba Ă lvarez i Gimeno

102

Julia Cervera Montesinos

103

Les velles batalles.

Gran part de la meua vida l’han construïda dones que, des de la seua història de silencis, des de les renúncies que els havia imposat l’atzar, acostumaven a lluitar contra totes les certeses i el discurs gris que sempre els han pintat els tòpics o els punts il·luminats de la història. A les fosques, als grisos, hi són elles: la història oculta de tantes lluitadores com ha tingut la cronologia d’un país que s’ha alçat d’una guerra per vore’s en una cruenta dictadura, que ha patit fam i som, que s’ha deslluït mentre trontollava el mirall d’una època que les podia haver fet felices, però no lliures. La societat necessitava de dones que es deixaren el llom agranant i netejant a escales i vivendes, treballadores que patiren jornades extenuants als magatzems de taronja o les fàbriques d’una Gandia amb indústria incipient, jornaleres i collidores que deixaren llesta la collita, treballaren l’espart, ajudaren de sol a sol al bancal o rentaren la roba i enllestiren el putxero, bullint lentament al foc. La seua història és una lluita sorda però imparable. Una consciència oculta, però colpidora i justa.

Vestien el dol pel nostre dol. Emmudien per tots els nostres silencis. Guaitaven a la porta per tota la nostra espera i el nostre inconfessable patiment. Guardaven amb pany el rebost dels records, per si alguna vegada defallia la nostra memòria. Veien pels nostres camins ocults. Encenien com ningú la pira de l’estoreta velleta amb tot el que ens sobrava, de neguit i de dol. I sols amb això, amb la seua serena però decidida i lenta marxa, han fet més història que els homes-que-tenien-grans-dones-al-seu-costat, els estadistes que reduïren el gènere femení a un estrat inferior, i que el convertiren en el sexe dèbil abans de saber que la memòria i el talent eren d’elles. I els hi són, encara. Contra els designis de la fatalitat i les ombres del món on tan injustament les hem ubicades en el temps del silenci. Ho vaig aprendre quan, en l’etapa més difícil de la vida d’un adolescent, la mare i les meues àvies acabaren amb la criança que havien encetat les figures masculines a les que la vida arrabassà el potencial de seguir alenant dies blaus. En saber que, contra tota la nostra desmemòria, allí eren elles. En silenci, potser. Sabent, com la festa on són peça central –indiscutible, per sobre dels estereotips i les seues errònies interpretacions—, que els vicis vells, els tòpics i les creences tan velles, poden cremar en la mateixa estoreta velleta on renovem els propòsits quan no sabem que tot consisteix, encara, en començar de nou les antigues batalles.

104

Jose Manuel Prieto. Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Gandia, Periodista.

Esfullaré l’última viola.

“Fui yo quien puso el útero y la sangre” Francisca Geijo Esfullaré l’última viola sobre la teua boca i segellaré els teus llavis amb totes les paraules a dintre.

Eixes que vesses amb legalitat imposada i em fan de segona per jerarquia cultural.

Esfullaré l’última viola marcida pel temps i la lluita sobre la teua boca.

I es tornarà amarga la saba que et recorde la nostra resistència infrangible la nostra ofensiva necessària.

Alba Álvarez i Gimeno Text poètic presentat al premi Joan Climent de l´any 2017.

105

Jo solia pensar que era la persona més rara del món, però després vaig pensar, hi ha molta gent així al món, ha d’haver-hi algú com jo, que se senti bizarra i danyada de la mateixa forma que jo em sent. Me la imagine, i imagine que ella també deu estar per aquí pensant en mi. Bé, jo espere que si tu estas per ahí i llegeixes això sàpi gues que, si, és veritat, jo estic aquí, sóc tan estranya com tu.

Frida Kahlo

106

“Mamà” “Mamà”, eixa xicoteta paraula i a la vegada amb tan gran significat que, a partir d’eixe primer test positiu, floreix del nostre interior per no abandonar-nos mai més.

Què afortunades som les dones de tindre el privilegi d’experimentar en primera persona el que és CREAR UNA VIDA, i què sàvia es la natura que, a més a més, ens brinda l’oportunitat, com a mamíferes que som, de poder seguir alimentant-los amb els nostres pits. I això es el que hem fet nosaltres, seguir el nostre instint i confiar en el nostre cos, utilitzant-lo com un cordó umbilical invisible, que ens mantindrà units el temps que es prolongue la lactància materna i els acompanyarà, donant-los seguretat, al llarg de les seues vides.

La criança es complicada i esgotadora, moltes vegades ens preguntem si estem fent-ho bé, però sabem que ho som tot per a ells, i que quan ens diuen “mamà” amb eixos ullets plens d’amor tot paga la pena. Som els seus pilars, els fonaments de la seva petita existència i les que els cuidarem i guiarem fins que el nostre cor deixe de bategar.

Som mares, això ja ho sabem, però fins que no hem arribat a aquest punt no hem valorat al 100% el que és una mare. La dona que gaudeix de totes eixes primeres vegades, els nostres èxits, els bons moments... però també, la dona forta que plora en silenci al nostre costat en els moments difícils. Eixa persona que moltes vegades es manté en un segon plànol quan ja som adults i hem sortit del niu, però que pateix igual que el dia que ens va besar per primera vegada.

“Mamà”, quina paraula més curta i quanta responsabilitat.

Begoña y Estela García Kern

107

Seràs aquella que vas voler ser.

Seràs aquella que vas voler ser, seràs la tres voltes rebel, seràs un puny alçat al vent i tu, sols tu, faràs vibrar cinc continents.

Emancipada de qualsevol dolor, vas eixir amb l’alegria de qui no té por, de qui sap que el demà, de qui sap que el demà serà millor.

Seràs aquella que vas voler ser, seràs la tres voltes rebel, seràs un puny alçat al vent i tu, sols tu, faràs vibrar cinc continents.

Alliberada a qualsevol espai, no deixaràs que ningú t’ature mai, seràs l’estel que guiarà, seràs l’estel que guiarà la llibertat.

Seràs aquella que vas voler ser, seràs la tres voltes rebel, seràs un puny alçat al vent i tu, sols tu, faràs vibrar cinc continents.

Ets la forta tempesta d’abril, un oasi amarg per als teus enemics, eres la forta tempesta d’abril, el sol que esclata les flors, un oasi amarg per als teus enemics, l’espurna que brilla a la nit.

Seràs aquella que vas voler ser, seràs la tres voltes rebel, seràs un puny alçat al vent i tu, sols tu, faràs vibrar cinc continents.

EL DILUVI

108

Dona, mare i militar.

El meu nom és Elena, sóc dona, mare i militar.

Des de menuda sempre em va agradar l’Exèrcit i anà creixent la meva vocació per servir als altres.

Així que amb 18 anys recentment complits, vaig acabar els estudis i vaig ingressar en les forces armades.

El canvi de la vida civil a la militar és significatiu, sobretot en una època de trànsit de la milícia a un exèrcit professional i de la incorporació de la dona al món militar. Des del meu punt de vista i per experiència pròpia, amb el pas dels anys la veig totalment integrada.

Fonamentalment a nivell físic i psicològic.

La meva carrera militar ha transcorregut amb normalitat, i als sacrificis naturals d’aquesta ocupació he sumat la maternitat. La meva vida com a mare fins al moment és compatible amb el meu treball. Cal fer encaix de bolillos amb els hora-

ris i organitzar-se bé. L’ajuda de la parella i la família facilita molt les coses. L’exèrcit també ens dóna l’opció de poder tenir una reducció de jornada, depenent de l’edat dels nostres fills. Encara que de vegades ens fan tan imprescindibles que ens revoquen aquesta reducció laboral per assistir a maniobres, guàrdies... inconvenients de l’ofici. També a estar en aquesta situació, ens neguen a cobrar un complement econòmic, a optar al nomenament a medalla per mèrit o esment honorífic. És una situació que no solament afecta a les dones.

L’ajuda que tinc, o millor dit la facilitat que tinc en el meu treball amb la meva vida personal, principalment, és l’horari laboral que tenim. Una jornada contínua de set del matí a tres de la tarda. A excepció de guàrdies, jornades continuades i maniobres. També, fins al moment no he tingut cap problema si he necessitat algun dia perquè el meu fill ha estat malalt i he hagut de cuidar-lo.

M’agrada el meu treball i m’encanta ser mare. Poder compatibilitzar les dues coses em fa sentir bé com a dona. Així que m’exigisc a mi mateixa el mateix que s’exigeixen els meus companys. No vull ser més que ells però sobretot no vull ser menys que cap. Així que em toca córrer, botar, reptar, sofrir i no parar de preparar-me, perquè a l’hora de defensar als altres, al moment de servir al meu país quan em cridin... no em van a preguntar si sóc home o dona.

ELENA DOMENECH BULEO EJERCIT DE TERRA

109

110

Terra humida conreu del bell somni; dolรงa espera.

Alba ร lvarez i Gimeno

111

L’Escola Moderna i la coeducació.

Capgirar la consideració d’ésser subaltern que ha tingut la dona en relació a l’home al llarg dels temps no ha sigut una tasca fàcil. A pesar dels múltiples entrebancs que encara trobem pel camí, vist des de la perspectiva actual la reivindicació de la plena igualtat de les dones en drets i en deures en relació als hòmens pot semblar, segons els contextos socials, polítics i culturals, un objectiu més o menys assolible. Però si analitzem la qüestió amb una perspectiva històrica, comprovarem que el punt de certa “normalitat” a què hem arribat és, en gran part, fruit del caràcter decidit d’un conjunt de dones, i també d’algun home, que amb la seua gosadia van voler acabar amb eixa discriminació atàvica que sofríem les dones.

Una d’eixes persones va ser el pedagog català Francesc Ferrer i Guàrdia. Ferrer, que havia nascut a Alella, al Maresme, l’any 1859, després d’una llarga estada exiliat a París, va fundar l’agost de 1901 a Barcelona l’anomenada Escola Moderna,un projecte pràctic de pedagogia llibertària.

Es tractava d’un centre d’aprenentatge fonamentat en l’ideari racionalista, igualitari i laic. Una escola basada en l’antiautoritarisme i en una metodologia natural d’aprenentatge.

Un dels principis en què es fonamentava el funcionament de l’Escola Moderna era el de la coeducació de sexes. I això, a principis del segle XX, era una praxi totalment revolucionària, per a una societat dominada pel pes d’una Església Catòlica altament integrista.

Ferrer i Guàrdia dedicà tot un capítol del seu opuscle L’escola moderna, a explicar els fonaments teòrics del que ell entenia per “Coeducació d’ambdós sexes” i que després va posar en pràctica en les instal•lacions que havia obert al carrer de Bailén de la capital catalana.

El pedagog atorgà una importància fonamental al fet que xics i xiques pogueren estudiar junts i juntes en una mateixa aula. Pensava que, d’eixa manera, s’aconseguiria un aprenentatge òptim.

112

Però això no és el més destacat de la seua proposta. El que ell realment pretenia era que les xiquetes i els xiquets tingueren una “idèntica educació”.

Ferrer criticà el paper subaltern en què vivien les dones del seu temps.

Afirmava que, per influència de la religió, havien quedat reduïdes a ser “un adjectiu dels hòmens”. I que “els hòmens les havien convertides en perpètues menors”.

Lluny d’acceptar el paper que li atorgava la societat del moment, Ferrer considerava que la “dona no havia d’estar reclosa a la llar. El radi de la seua acció ha de dilatar-se fora de les cases: eixe radi hauria de concloure on arriba i acaba la societat”. Davant d’afirmacions tan clares i concloents, sobren els comentaris.

Desgraciadament, l’experiència revolucionària que va suposar l’Escola Moderna va durar ben poc. La pressió de la jerarquia eclesiàstica i de la societat benpensant de l’època van provocar que fóra ràpidament clausurada.

A més a més, el seu fundador va ser afusellat el 13 d’octubre de 1909, acusat de ser un dels instigadors de l’anomenada Setmana Tràgica de Barcelona.

A pesar de la seua curta vida, l’experiència impulsada per Ferrer i Guàrdia es va escampar ràpidament per diverses poblacions de l’Estat espanyol, on es van crear escoles inspirades en la seua.

El que som actualment les dones i, sobretot, el que volem ser, ho devem, en gran part, a persones valentes que com Ferrer i Guàrdia es van enfrontar sense por als atavismes d’una societat que considerava les dones éssers inferiors i les relegava a ser un simple mitjà de reproducció i a estar destinades a la cura dels infants i de la llar.

Referents com el que comentem ens són ben necessaris per canviar d’una vegada per totes els tics masclistes que, desgraciadament, encara perduren en la societat en què vivim.

Lorena Milvaques Faus

113

114

Dones, siguem desisives!

Una societat que ens abandona, que ens fa sentir inferiors, que ens lapida sense remordiments cada dia a costa de no donar-nos les oportunitats que mereixem, solament per nàixer sent del “sexe dèbil”. Tot això és el que vivim a sovint les dones, i a la vegada, justament el que les falles ens fa oblidar cada any. Ací la dona és protagonista, tot gira al nostre voltant, i és que si d’alguna cosa hem d’estar orgulloses les valencianes, és del protagonisme que ens atorga la nostra festa.

Lluitem per ser decisives en les institucions, i ací ho som. No hi ha més que mirar les diferents comissions falleres de Gandia, on les executives estan formades per un gran nombre de dones, i, a més, encara que açò no passa a tots els llocs tampoc, afortunadament contem amb la presència de la figura de la Presidenta en algunes de les nostres falles, on mostrem la nostra valia, i l’entorn d’aquesta festa, també demostra ser més avançat que el món que la rodeja.

Tenim l’oportunitat de donar una imatge al món de modernitat, de nous temps, de demostrar que la dona no és un element més de la societat, com de vegades ens volen fer creure, sinó que dins de la seua tendresa, té valentia i està a l’altura en tot moment. Així ho fem a les falles, on estem tot l’any reivindicant el nostre paper i anem sempre un pas endavant, ja que, som una festa marcada per la determinant imatge de la dona al centre, tant com a Reina de les distintes arts, com per suposat de la pròpia comissió.

La societat valenciana està vivint un dels moments més interessants de la seua història recent. Tant a nivell social com sobre tot a escala cultural, i també política, s’està experimentant un canvi essencial que està transformant les nostres vides des de la vessant pública. Les falles han de ser l’element sobre el que vertebrar aquestos canvis, i una mostra molt clara de que el camí a seguir per als valencians i les valencianes és fer més protagonista a la dona.

Ja tenim dia a dia la responsabilitat de fer créixer els nostres objectius, d’enfrontar-nos a les exigències que sempre semblen ser superiors a les que han de passar els homes, però estem i seguirem estant a l’altura del que se’ns demana. Aquestes falles, les del 2017, han de ser les de donar una volta més al nostre paper, les de reivindicar que estem ací, i que no som les protagonistes de la festa per casualitat, sinó perquè podem prendre decisions de poder, i a més, som el centre de totes elles.

Les falles, festa que ens envolta durant l’any i que fem realitat durant el mes de març, han significat sempre tota mena de paraules relacionades amb diversió, tradició, i en definitiva, sentiment.

Ara també hem de ser conscients de que la festa valenciana per excel•lència ens dóna un paper central, i que aquest ha de ser exemplar per a la societat. Fem-lo notar!

Gisela Codina Orengo

115

Dona: Amunt, avant i endavant.

Quatre lletres que formen una paraula difícil de descriure, DONA. Que és dona? Que esperem d’una dona? Segur que cadascú i cadascuna de vosaltres teniu una descripció diferent per definir aquestes quatre lletres que formen la paraula DONA. A mi en venen al cap mil adjectius; dona és femení, dona és lluita, dona és superació, dona és esforç, dona és força, dona és tendresa, dona és vida...

Dona és femení, perquè ho porta el sexe i implica que dones i homes a nivell biològic tenim diferents característiques que defineixen els diferents sexes.

Dona és lluita , en un món on encara impera el patriarcat, un món en el que dia a dia continua qüestionant-se el paper de la dona a la nostra societat.

116

Dona és superació, perquè malgrat els entrebancs , sempre continua endavant.

Dona és esforç, ja que en cada moment treballa fora i dins de casa, sense descans per tal d’assolir metes pròpies i ajudar a que els del seu voltant ho facen també. Porta endavant el món públic i el món privat, a la seva manera i dins de les seves possibilitats. límits.

Dona és tendresa, perquè és capaç d’estimar sense fronteres, d’ empatitzar sense

Dona és vida, perquè quan ella decideix, en parella o en solitari és capaç de donar vida un altre ésser humà.

Tot això i molt més és DONA. Que ha de ser una dona? Que deu ser una Dona? El rol de la dona, ens agrade més o menys continua estan preestablert i és complicat sortir del camí marcat, ens empenyem i ens emprenyem quan parlem del rol de la dona a la societat actual. Uns pensen que tenim el camí fet i que no cal continuar endavant, altres pensen que ens queda molt per fer i el que és real i palpable i el que vivim cada dia, és que als papers, al “món oficial” dones i dones gaudim d’una igualtat plena , i a nivell legal així és o és el que es pretén, però en el nostre dia a dia és així?

Una dona ha de ser el que vulga, quan vulga i on vulga però Ai Dona! , no destaques massa, que vindran a qüestionar-te tot allò que vulgues fer o emprendre, recorda que hi ha certes coses, actitud, comportaments o sentiments que no et corresponen per rol, no pots ser forta però si deixar-te cuidar, perquè ets dèbil, no pots brillar massa a la feina perquè sovint et recordaran que no és per tu, que has d’estar a casa, cuidant els teus fills i la teva família, no vulgues trepitjar el “món” dels homes perquè no és lloc per una flor tendra i lleugera.

I si, estic d’acord amb que som flors, clar que som flors les dones, totes i cadascuna de nosaltres, flors que ens agrada que ens cuiden però també sabem cuidar, flors que ens agrada que ens reguen i ens deixen créixer sense condicions, flors sensibles però fortes, recordeu que hi ha que naixen en el lloc més angost del món.

Flors de tots els colors, característiques i aptituds.

117

lida?

I ara pensareu, que diu aquesta DONA, si la igualtat fa molt temps que l’hem assoPenseu que és real, que gaudim d’una igualtat plena entre homes i dones?

Fem un cop d’ull, mirem la publicitat, aquella publicitat que ens envaeix diàriament, per tots els canals i vies. Estem rodejats d’un món “azul y rosa” , un món publicitari on reparteixen els rols de cada sexe a la babalà, les dones seran mestresses de casa, mestres, infermeres i els homes seran investigadors, metges i astronautes.

El rosa no és per al homes i el blau no és per les dones.

Una publicitat que ens continua encaixant com a “dones florero”, com a objectes sexualitzats i sense cap altra alternativa de cuidar dels nostres i agradar a la resta. I no seré jo la que qüestioni esta forma de fer, sempre i quant siga triat per cada dona en plena llibertat, sense condicions.

Fem un altre cop d’ull i mirem el món empresarial, polític i social, els llocs de responsabilitat, de més prestigi i millor remunerats els ocupen els homes, però ai... tranquil•les que sempre ens diuen “que detrás de un gran hombre , hay una gran mujer” , és això al que aspirem?, és això el que volem? Doncs no, no volem estar darrere de ningú, sinó al seu costat.

Fem un altre cop d’ull i mirem el nostre dia a dia, les dones son ploroses, fluixes, covardes, poc espavilades i els homes son forts, evidentment no se’ls permet plorar i mostrar els seus sentiments.... Que els homes no tenen sentiments? I tant que en tenen, però no és “adequat” mostrar-los al món públic, sinó penseu en aquella maleïda frase que ens recor-

118

den de generació en generació... “Los niños no lloran”, com que “los niños no lloran” i tant que lloran, riuen, estimen, cauen i s’aixequen , tant com les dones, és que els sentiments son exclusius de les dones perquè mostren allò que un sent, estima o tem??

Tots aquests prejudicis que semblen que van amb l’ADN de la nostra societat ens limiten tant a dones com a homes, penseu-ho i en parlem.

Tot una història que dura massa anys, d’un ranci que ja no encandil.la ningú, les dones i els homes han de poder ser el que vulguin, quan vulguin , sols faltaria...

Espere que un dia tot el que estem parlant, pensant, tot el que vos provoque esta reflexió en veu alta que fem avui des d’aquestes pàgines quede en un passat llunya , però per desgràcia,les dones haurem de continuar sent fortes, valentes, emprenedores, emocionals, plenes de vida, constants i lluitadores perquè aquella igualtat que tenim a nivell legal no la gaudim al nostre dia a dia en una societat com la nostra. Així que AMUNT, AVANT i ENDAVANT, cadascú ha de ser el que vulgui i no funcionar per uns estereotips i prejudicis rancis que durant tant de temps ens ha limitat i coartat la nostra llibertat.

Carme Puig Martí

119

Xucles amb força la vida que t´espera estimat regal.

Alba Álvarez i Gimeno

120

Julia Cervera Montesinos

121

Cadena, condemna, foc, llibertat.

Per cada dona lluitadora Que lluita rebel ella sola Front un món que masclisme aflora Però que mai la desconsola.

Per les que perden les batalles Front la por i la barbàrie Per les que tomben les muralles Deixant enrere les gàbies.

Somie el dia en que la dona Surta lliure de les cadenes D’aquest món que les empresona I visca lliure de condemnes.

Tu, Tu, Tu, Tu,

més valenta que la vida que mai dones res per perdut dona que els desitjos crida bella en vellesa i joventut.

Ets full d’olivera en la serra El millor taronger del bancal Ets el fruit més dolç de la terra El millor gra de tot l’arrossar.

De les falles ets tu la reina Domines el foc i l’escena Cada any un misteri s’esbrina Amb el foc que la falla crema.

Al teu regne sols hi ha festa Llàgrima i somriure són iguals No hi ha alegria com aquesta Que les falles donen als casals.

José Sousa Murillo

122

Si ets tu la reina de les falles Sigues també en el dia a dia Lluita pel teu futur, no calles Dóna peu a la rebel•lia.

Independent, treballadora i feliç.

Parlar sobre la dona és un orgull, perquè tot ésser humà té una o varies dones importants a la seua vida.

I és que, des de els inicis de la història, la dona ha tingut un paper important i hem pogut comprobar com ha anat desenvolupant, formant- se i lluitar per obtindre el lloc que li correspon a la nostra societat.

Dones, que ens han marcat en les nostres vides i en la història, com Marie Curie, que va desenvolupar la Teoria de la Radioactivitat, Virginia Woolf, gran escriptora amb el seu llibre “ Las Horas”, Frida Kalho que amb la seua pintura retratava obres autobiogràfiques o com Indira Gandhi, una gran política, que va lluitar per la independència d’Índia.

Jo no seria infermera, sino fòra perquè les dones a l’any 1931 van poder votar a unes eleccions, perquè gràcies a la sua lluita constant es va poder reconèixer el seu treball i el valor que posseïen.

I és així, com van passant els anys i la dona va creixent a passos gegants fins a obtindre llocs de treball importants I és així com a dia d’avui podem vore a una dona presentar-se a unes eleccions per a ser presidenta dels Estats Units d’Amèrica, però no fa falta buscar en altres països, perquè si mirem al nostre voltant, concretament al món de les falles comprovarem com hi han dones presidenta d’ una comissió, qui sap si algún dia les vorem presidir una Junta Local Fallera, temps al temps…

Però si realment he de parlar de una dona de gran rellevància, sense dubte ho faria de ma mare. A la que admire i admiraré sempre, per retranmetre el seu afecte, la seua alegría, eixa força que transmetia quan parlava, per ensenyar-me a estimar, per inculcar-me valors tan importants i que en la actualitat encara els conserve, perquè ella i a sols ella a sabut lluitar com les dones de cada época pasada, amb coratge.

A la fi, per un instant pense que gràcies a totes elles hui estic en el moment de la meua vida en el que vull estar, independent, treballadora i feliç.

Sempre estaré agraïda a totes les dones que un dia lliutaren per la seua independència.

Liliana Requena Pellicer A.C falla St. Nicolau “ Mosquit”

123

124

Julia Cervera Montesinos

Tota la forรงa de la llavor del goig, em creix a dins.

Alba ร lvarez i Gimeno

125

La dona en la ciència. Marie Curie.

El sexe és un fenomen biològic, més el gènere és un fenomen cultural que inclou comportaments, actituds i valors. Com en tots els camps del saber, la invisibilitat de les dones en la ciència ha estat un fet al llarg de la història i quasi fins a final del segle XX aquesta situació no va començar a canviar. L’ absència de les dones de la comunitat científica en el passat va donar lloc a una ciència incompleta. Des del començament dels temps, les dones han fet grans contribucions a la ciència, si bé majoritàriament anònimes. Per això, el seu reconeixement social ha estat escàs.

Hui en dia, segons xifres de l’ ONU, les dones constitueixen només un 28 % del personal investigador del món. És paradòjic que les dones són majoria de l’ alumnat universitari en bona part del planeta però són progressivament avançades pels seus companys, fins que acaben sent una minoria invisible en les categories més altes. Per això, no es tracta sols d’ un problema numèric, sino d’ aconseguir una major presència de les dones en els equips de recerca i sobretot, en tasques de lideratge.

Són moltes les dones científiques de les quals podríem fer una semblança en aquest article. Entre elles, destaque tres pel tema escollit en les seues investigacions i a les quals sempre he admirat: Jane Goodall (antropòloga i primatòloga), Rosalind Franklin (els seus treballs sobre l’ ADN van fer possible l’ avanç en el coneixement de la molècula de la vida) i Marie Curie, cas excepcional dins del món científic, ja que a banda de guanyar dos premis Nobels (de Física i de Química), va ser defensora, amb la seua actitud i la seua enteresa, de la llibertat individual de la dona.

La vida de Marie Curie i la seua contribució a la ciència és per tots coneguda. Més si llegim entre línies, podem traure conclusions molt valuoses sobre les dificultats que al llarg de la història van haver de superar les dones, en general, per fer ciència. La vida de Marie Curie, dins d’ un món tan tancat a les dones, és un exemple de superació personal. És considerada una de les dones més grans de la història i sens dubte, una de les que va encetar aquest difícil camí per a les dones.

126

Ja en la seua joventut, la curiositat d’ apendre coses sobre el món la va portar a emigrar del seu país (Polònia) on no es fomentava l’ educació i a més, on no estava permés que les dones anaren a la universitat. Marie va treballar i estudiar pel seu conter i quan va poder, va emigar a França. Amb el que seria el seu home, Pierre Curie, també científic, va descobrir nous elements químics (poloni i radi) i va contribuïr amb avanços fonamentals en l’ estudi de la radioactivitat de l’ urani. Cal esmentar que el seu home, veient clarament que la seua dona portava un camí imparable dins de la ciència, prompte va abandonar la seua pròpia línea d’ investigació i va seguir amb la d’ ella. Probablement la tesi doctoral de Marie Curie va ser la més gran de la història. A més, va ser la primera dona en ser professora en la Sorbona. Va ensenyar i investigar quasi fins al final de la seua vida.

Alguns descobriments científics constitueixen autèntiques fites històriques, ja siga per l’ extraordinària utilitat de les seues aplicacions pràctiques o per la seua revolucionària repercusió dins del pensament teòric. En el cas de Marie Curie, podem dir que la seua contribució a la ciència va supossar una revolució com la de Copèrnic al 1500. A més, els seus treballs van tindre no sols importància científica, sino també mèdica, ja que el radi i altres elements semblants, han servit per combatre el càncer. El seu treball va ser espectacular, en gran mesura per tractar-se d’ una dona, en part per haver de superar grans dificultats i finalment, pels mateixos resultats que va obtenir.

Servixca l’ exemple de Marie Curie i de tantes altres científiques, per seguir obrint la ciència a les dones. Potser les institucions tenen molt a fer per aplanar aquest camí, més l’ avanç en el pensament depen de cada un de nosaltres i tots tenim un percentatge de responsabilitat. L’ innovació en l’ educació que fem a les escoles en el present, sens dubte determinarà el futur de les dones i en definitiva, el futur de la nostra societat.

Cristina Martí

127

Potser moltes vegades no diem et vull.

Potser moltes vegades no diem et vull, potser moltes altres no valorem el que tenim al nostre voltant.

Què és una mare? Què és una iaia?

Una germana? Cosina? Una simple amiga?

Quantes vegades ens hem gitat en el llit després d´un llarg dia i hem pensat en eixa persona, qui ens gitava de xiquets amb un dolç bona nit , eixe bes en la galta i eixa última mirada abans de dormir, aquella que desapareixia quan ella mateixa apagava la llum. Ni tan sols et pares a pensar en que qualsevol dia, ella com a mare necessitaria que ho férem nosaltres alguna vegada.

Totes tenim eixe mal dia, eixa mala època o inclús eixa mala estona en que necessitem un abraç sincer. Potser deuria de donar gràcies, perquè el simple fet de que em facen parlar de la dona, no puc deixar de pensar en tu, mare.

Dona forta, valenta, sincera, sensible...com descriure´t sense plorar i recordar eixa mala època. El pensar el dia que ens ho vas dir, les llàgrimes, la foscor, el voler sentir-

128

me soles un dia. El tallar-te el pèl va ser el que més em va marcar, o potser recordar eixe dia en què te vas afonar plorant en el llit i amb tu les teues dos filles. Cada barret diví que et compraves, cada passeig agafades del braç, cada dia culpant els estudis per no poder acompanyar-te a la quimio. Sort va tindre Sandra de passar amb tu cada dia.

Sort la meua per poder passar un dia a l´hospital amb tu, veure´t assentada parlant, distreta amb els altres, pensant que tot eixiria bé.

I així va ser. Però no em demanes que m’oblide de res, ja siga bo o roín.

Perquè recordaré sempre aquells besos abans d’anar-te’n a dormir, eixa forma d’abrigar-te, d’acariciar-te el cap abans de dormir i continuar pensant que tot eixiria bé. És curiós com la vida canvia les coses d’un dia per a un altre, el com canvia els papers. Com de fer-te dèbil et fa la dona més forta del món. Perquè totes som així, dones fortes, sensibles amb gran cor. Perquè no valorem això?

Crec, que més amor que he rebut d’una mare com a dona, mai rebré de ningú. Eixe amor i afecte, tot el que es viu, la qual cosa mai s’oblida. Perquè si et pares a pensar-ho no és que siga mare, és que és dona, és persona i totes tenim sen-

timents. Comencem a valorar cada pas, prenguem eixes bones decisions que et facen la vida més fàcil. Abriga més, besa més , vol més. Jo ho puc comptar amb ella al meu costat.

Moltes altres persones no ho poden fer, perquè com bé es diu hui estes ací, però i demà?

Gràcies mare per aquesta vida i eixe amor. Perquè ací estic, entre línies per a tu com a tu t’agrada.

Amb molt amor, la teua xicoteta artista que et vol.

Vanessa Muñoz

129

Joventut, esperanรงa, alegria, il.lusiรณ, somni,..... de dona

130

Fotos de Pere Millet

Destresa, ambiciรณ, obstinaciรณ, incredulitat, desconfianรงa,..... de dona

Fotos de Pere Millet

131

Experiència, afany, desil.lusió, incertesa, inseguretat,..... de dona

132

Fotos de Pere Millet

Ancianitat, desencantament, resignaciĂł, nostĂ lgia, realitat,..... de dona

Fotos de Pere Millet

133

Elles van donar la cara, no els donen l’esquena.

Sembla que d’un temps cap a aquí, es contempla con més proximitat els èxits de l’esport femení espanyol. El grau d’exposició que permeten les xarxes socials i les noves fórmules de comunicació, acosten, de fet, allò que les esportistes escriuen en els seus relats esportius. I quan es tracta d’assoliments, la societat, generalment encara d’esquena al paper de la dona en l’esport, tendeix a fer-los seus.

La sensació es que hi ha més visibilitat més enllà d’uns Jocs Olímpics. Però és un rotund error aquest pensament de que els èxits vénen des de fa només un grapat d’anys, per el fet mateix que resulta més fàcil avui veure a Mireia Belmonte, a Carolina Marín, a Ruth Beitia, al conjunt de gimnàstica rítmica, a la selecció espanyola de bàsquet,…

Existeix una majúscula història de les esportistes espanyoles en esports d’equip o individuals. I per fixar un punt d’inflexió, potser ho podríem dur als Jocs de Barcelona 92. I a un nom com el de la regatista Theresa Zabell, l’única dona espanyola doble medallista d’or olímpic. Ho va fer en aquest 1992 amb Patricia Guerra i a Atlanta 1996 amb Begoña Via Dufresne (en tots dos casos a la classe 470). Zabell. Vela. Barcelona’92.

Un exemple grandiós. Però hi ha molts més. Les dades parlen de com ha anat creixent la participació olímpica de les dones en cada cita. Tant es així que, en els passats Jocs de Riu pràcticament va haver-hi equitat absoluta (144 de 306 esportistes). I de fet, tant a Londres 2012 com a Brasil, va haver-hi més metalls penjats en colls de dona que d’home. Però a més de la glòria olímpica, existeixen assoliments en Mundials, Europeus o campionats nacionals en tot tipus de disciplines. I no es tracta d’una confrontació home-dona, sinó una nova reivindicació que el que fan les esportistes no pot estar sota els focus en un moments puntuals de gesta i després desaparèixer.

Sols per donar unes pinzellades (per descomptat la llista seria moltíssim més amplia), es pot recordar tot el recorregut del bàsquet espanyol des de figures en aquells noranta com les de Marina Ferragut o Ana

134

Belén Álvaro, després arribant Amaya Valdemoro, Laia Palau o Ana Montanaña, o les actuals Anna Cruz, Alba Torrens o Marta Xargay.

O el handbol de les Susana Pareja, Cristina Gómez, després arribant la incombustible Marta Mangué o les Guerreres del bronze de Londres fins a avui. O els èxits de la gimnàstica rítmica des de la plata de Carolina Pascual a Barcelona 92, la gesta de les ‘Nenes d’Or’ a Atlanta 96 o la recent plata de Riu del conjunt. I en l’aigua, es pot veure des dels ors de Zabell i el de Tamara Echegoyen, Sofia Toro i Ángela Pumariega a Londres, al de Marina Alabau, o els assoliments de Maialen Chourraut, Gemma Mengual, Ona Carbonell i el conjunt en sincronitzada, o el taekwondo de Brigitte Yagüe.

I el fons de la Comunitat Valenciana es majúscul. Dues referències en esports d’equip: la grandesa del bàsquet que es va originar amb el Dorna Godella després Ciutat Ros Vas casar València. O el fet que la regió fos una autèntica potència en handbol, amb clubs com Mar Alacant, Elda Prestigio, Elx Mustang, Ferrobús i Cementos, o el Mar València (amb nom més comercial com l’Osset-L’Eliana) i figures com Cristina Maig en la banqueta o Natalia Morskova en la pista. I en disciplines individuals amb noms com els de Isabel Fernández, Miriam Blasco o Ana Carrascosa en judo; el de Concha Montaner en atletisme; els de Anabel Medina en tennis, Merche Peris o Lidia Morant en natació, o Liliana Fernández Steiner en voley platja.

En realitat, són només algunes esportistes pertanyents a una llista en la qual caben nombrosíssims noms i èxits. Exemples de tot el que ve fent l’esport femení espanyol. Però experiències que en molts casos, potser una mica menys en l’actualitat, han estat glorioses i passada por la invisibilitat i la falta de suports perquè aquestes carreres poguessin ser una realitat. Només diré que elles van donar la cara, no els donen l’esquena.

Raúl Cosín Camacho

Periodista deportivo Editor de www.womensportslife.com

135

136

Las Chicas son Guerreras - Irene Civica y Sergio Parra Penguin Random House Grupo Editorial SAU

137

Dones valentes.

Una amiga em va demanar que escriguera un text sobre dones. Una tasca que em va engrescar i il.lusionar però, al mateix temps, em va fer por.

Seria capaç de donar nom a totes i cadascuna de nosaltres? Sabria fer-ho?

No obstant, vaig endinsar-me a escriure-ho...

Parlar de dones, és parlar de mares, germanes, àvies, amigues, amants, companyes... dones properes a nosaltres que omplin, d’alguna manera, les nostres vides. Però, parlar de dones, també és parlar de totes aquelles dones que han marcat un abans i un després a la història i, tanmateix, han estat invisibilitzades al llargs dels anys, a un món fet per a homes. Dones artistes, inventores, esportistes, escriptores, filòsofes, pintores, rebels... Dones que hem de rescatar i recordar perquè no caigueu en l’oblit.

Parlar de dones, també es parlar de totes aquelles que algun dia van ser callades i no van poder expressar-se mai més. Dones silenciades i explotades per les quals hem de seguir fent per ser la seua veu.

Parlar de dones també és parlar d’aquelles dones sàvies i lluitadores que van ser cremades a les fogueres per dir la seua, per anar contra el sistema opressor que va acabar amb les seues vides.

138

Parlar de dones és, desgraciadament, parlar de totes aquelles dones que ja no hi són o a les quals se’ls han emportat part de la seua essència pel camí.

Dones maltractades dins i fora de les seues cases, violades, assetjades, mutilades, prostituïdes... amb un sol culpable: el masclisme i el patriarcat.

Parlar de dones també és parlar de totes aquelles valentes que decideixen viure la seua sexualitat lliurement, per molt que això no agrade a una gran part de la societat i, sovint, els toque volar contra el vent.

I també és parlar de totes aquelles dones que no tenen vagina però que són tant dones com nosaltres. Dones que al llarg de les seues vides han de caminar contra-corrent perquè aquest sistema no està disposat a ficar-los les coses fàcils.

Parlar de dones també és parlar de totes aquelles que decideixen ser mares i viure la maternitat com una opció, també de les què decideixen serho soles i, per suposat, també d’aquelles que decideixen no ser-ho i han de suportar el pes social que això suposa. Es pot dir més alt però no més clar... nosaltres parim, nosaltres decidim!

Però parlar de dones també és parlar de desigualtats. De dones que cobren menys que els seus companys fent la mateixa feina. També de les dones que realitzen la seua jornada laboral a casa, ocupant-se de les tasques domèstiques, i no sols no se’ls remunera econòmicament, sinó que ni se’ls reconeix socialment com a treballadores. I, malauradament, parlar de dones també és parlar d’injustícies... dones que creixem amb la por de caminar soles, de viatjar soles, d’eixir per la nit soles. Dones que, a la nit, ens sentim desprotegides i hem de buscar anar pels carrers més transitats, hem d’anar amb quatre ulls mentre caminem, hem de dur les claus de casa a la mà per poder entrar prompte i, si anem amb cotxe, sempre esperarem fins que la nostra amiga entre a casa i tanque la porta per poder seguir el nostre camí ... sí, és injust que actes tan quotidians es convertisquen en angoixes però, així ens ho han fet sentir!

139

Parlar de dones, també és parlar del bombardeig que rebem cada dia sobre el que deu ser el nostre cos, sempre amb patrons irreals i estereotips de bellesa. I per tant, dones que hem de recordar-nos constantment que un cos té estries, arrugues, pèls, cicatrius, grans, canes... per tal que això no afecte la nostra autoestima. I sí, el cos engreixa i aprima i es fa vell com el de qualsevol altra persona. Dones que hem de recordar-nos que som boniques tal com som i que no necessitem l’aprovació de ningú. Que visca la pluralitat dels nostres cossos!

I avui, més que mai, parlar de dones també és parlar de totes aquelles dones refugiades que han deixat enrere les seues cases amb l’esperança de trobar un Món millor i que moren als nostres mars i les nostres fronteres.

Per totes i cadascuna d’elles, de nosaltres... i arribat aquest punt, m’agradaria que parlar de dones també fóra parlar de dones unides que lluiten contra els colps d’aquest sistemà patriarcal, de dones que ens donem suport les unes a les altres i que juntes ens ajudem a alçar-se quan alguna de nosaltres cau.

Que serem la veu de qualsevol altra dona a la que no li queden forces per parlar o que serem els seus braços sempre que li calga, i això, sols té un nom companyes: SORORITAT! Per això vull parlar de dones què, després de tot el que hem patit al llarg de la història, renaixem amb més força que mai. Dones que seguim fent camí i que avancem per més que ens coste perquè, si ho fem juntes... estic segura que arribarà el dia en que brindarem pel nostre somni comú aconseguit: ser dones lliures en una terra lliure!

Julia Cervera Montesinos

140

141

De dones, naixements i la vida ve després.

El primer dia d’aquest any 2017 podria haver fet història. Ja sé que estem farts d’escoltar cada dos per tres el tòpic de ‘dia històric’, ‘jornada històrica’, ‘moment històric’, als mitjans de comunicació. De tantes ganes de viure ‘la història en directe’ (un altre tòpic) quasi pareixeria que estem en l’era dels esdeveniments autènticament històrics però, atenció, històrics de veres, no com abans, que podien ser històrics també però molt menys historiats entre d’altres coses perquè no hi havia la tele per retransme-tre’ls en directe. Ara sí, ara són històrics del tot, i els veiem a casa tots plegats.

Deia, perdó, que l’1 de gener de 2017 sí que podia haver estat un dia per a destacar en la nostra memòria per sempre. A partir d’eixe moment, i si els governants tingueren una mirada més a llarg termini, el permís de paternitat podría haver-se igualat al de maternitat.

Però s’han quedat a les portes de fer història de veres amb eixa decisió raquítica d’ampliar-lo a un mes, i ja. Si esteu llegint-me i us extranya que li done tanta importància a la qüestió és perquè no teniu en ment, en este mateix moment, el canvi social que implicaria eixe avanç en la normativa, eixe pas en la igualtat.

142

Parem-se a pensar.

Quan les nostres àvies van ser mares no hi havia res a dir sobre qui seria la persona que es faria càrrec dels fills. Del fills, de la casa, i si s’havia de treballar també fora de la llar, doncs avant. Ahí hagués volgut veure jo com anava la discusió sobre la conciliació familiar o personal.

Va ser a partir del anys seixanta i setanta, depenent si una vivia a la ciutat o al poble, quan les dones alcen la veu amb seguretat per demanar una igualtat d’ obligacions i drets que al final, jo no sé com ho vam fer de malament, va quedar en un pastís entre el que eren les àvies i el que serien més avant les netes. Vull dir, que la generació de ma mare a base de bregar, es va guanyar el dret a treballar fora de casa i a ser independent econòmicament parlant. Això es un fet. La generació de després ni tan sols ens hem hagut de qüestionar això de buscar-nos un ofici i intentar fer carrera en ell. Quede per escrit, doncs, el meu agraïment. Però, ai mare, per llevar-nos de damunt l’educació de les nostres àvies en el paper tradicional de la muller. Ma mare i les amigues van a haver de reajustar-se els propis valors per a assumir, de debò, que els assumptes de la casa i els xiquets també eren cosa d’ells. Encara estan fent camí. No senyale a ningú però, que tire la primera pedra la que no ha sentit una sogra mirar de reüll una nora perquè ‘li fa fer’ feina de casa al fill. No fa tant d’això, no ens fem ara les modernes que no fa tant. En el cas de la criança dels fills, que és el tema central que ens ocupa, era festa major que l’home canviara el paquet a un nadó. Cóm s’anava a plantejar la idea de compartir un permís per naixement?

S’imagineu? Ni quatre mesos ni quatre setmanes. Ara que escric açò, per cert, em ve al cap que encara no li he preguntat a mon pare què pensa de la qüestió.

Em jugue una mà a que li pareixeria bé i natural. I això també és digne de ser mencionat. Perquè ells, els homes, s’han hagut d’adaptar. Almenys alguns, els

143

qui han tingut la bona voluntat d’escoltar.

I ara una ullada a la meua generació, la dels quaranta. Sempre he pensat que el paper de les nascudes als setanta depèn molt d’on hem viscut. Molt més que abans. Amb el procés de transformació social ja a una velocitat accelerada, l’entorn és determinant. Si hem viscut al poble, a la ciutat, si vam deixar el poble i vam tornar, si mai hem eixit de l’entorn menut i càlid que ens resulta familiar… qualsevol opció és bona, no m’enteneu mal, perquè depèn de cadascuna i de la nostra personalitat. Hem de ser lliures de tot, també de triar on volem estar. Però també és ben cert que influeix en com hem construït la nostra vida, degut als models amb que ens hem pogut comparar. Observar cóm són els demés i adoptar el que ens pareix un encert és una molt sabia manera de millorar un mateix. El cas és, que la meua generació, i torne a agarrar el fil, ha pogut treure’ns de damunt el sentiment de culpabilitat. Hem trencat el lligam amb tot allò que, com a dones, es suposa que era cosa nostra.

Amb decissió. Hem pogut donar el salt des de ‘el meu home m’ajuda molt’ fins a ‘a qui li toca fregar el bany?’ Parle en general, clar està, perquè no tinc altra manera abarcable d’opinar però, si alguna de nosaltres als quaranta no es troba en eixa situació tan igualitària, almenys sap que ahí està. Que és possible, i que algunes ho hem exigit com a condició indispensable per poder compartir una vida. Sense remordiments, ni dubtes, ni vacil•lacions. També hi ha hagut les que han anat sempre per davant.

I hem d’esforçar-nos molt en perdre el terreny guanyat i seguir conquerint, que encara queda territori per colonitzar.

144

I sabeu per què?

Per viure bé, sí. Per egoisme sa. I també per fer valdre l’esforç de les àvies que treballaven per dos sense que ningú, ni elles mateix, s’ho reconeixeren. O la dificultat de les mares que també han treballat per dos perquè, reclamant els drets de l’home, no van poder o no van saber enviar al blau de la mar les obligacions de les dones. Tot això hem de fer que valga. I de nosaltres depèn que les nostres filles i els nostres fills ja no es tinguen ni que plantejar certes qüestions d’igualtat. D’igualtat de veritat. En tot. I des del naixement. Des que la criatura obre els ulls i mira, i deuria trobar-se al pare o a la mare indistintament. D’aquesta manera reduiríem el risc que aquells homes als qui no els dóna la gana d’adaptar-se als canvis en maten més. Perquè assassinar dones és, no només però sobretot, l’expressió última de la falta de reconeixement a la dignitat humana de l’altra. De la falta de consideració com a igual. I és per això que en qüestions d’igualtat i respecte a la llibertat de la dona, ninguna pedra sobra.

Disculpeu, que no pare de divagar. Tot això venia perquè des de l’1 de gener el permís per paternitat podria haver-se igualat, en la normativa legal, al de maternitat.

Això sí que seria un fet històric… no ho veieu igual?

Seguirem peleant.

Lara Siscar Peiró.

145

La sirena del Grau.

Aquest es el nom que he tingut sempre, ja que sempre m’ha agradat nadar. Des de ben xicoteta, recorde a mon pare portar-nos al moll, al meu germà i a mi, en un llaüt molt xicotet, que ell utilitzava per anar a pescar, anomenat Santa Ana. En la baixada que hi havia de pedra a la mateixa altura on atracaven els vaixells, ens posava una corda a la cintura i ens tirava a l’aigua, tot açò mentres ell remava.

Poc a poc, em vaig ensenyar a nadar jo a soles, fins aplegar a tirarme sense cap companyia.

A l’any 39, just quan va acabar la Guerra Civil, els presidents del deport, Pepito Canut i Pité, que era el que entrenava a l’equip de competició “Natació de Gandia”, s’assabentà que al Grau hi havia una xicona que nadava d’allò mes bé. Eixa era jo. Entrenàvem en la part que ara coneixem com el Club Nàutic de Gandia, passant de una part al altra, des de la boia, fins el pontet de fusta, i des de el pontet de fusta fins la boia. Totes aplegàvem fins el far, però jo sempre nadava més enllà, aplegava fins la boia.

No vaig poder competir fins mes tard, perquè com soc esquerrana, no sabia girar com ells volien, ja que havia d’utilitzar la dreta quan aplegava a la riba, i jo estava acostumada a nadar en mar obert.

Férem un bon equip, on totes érem molt bones. Però jo per a poder competir, vaig tindre que ensenyar-me a girar. Entrenava en Pité i en Pepito Canut, en la bassa que hi ha al Celler del Duc.

Una volta vaig aprendre, anàrem a competir a València 3 voltes, i en les 3 vaig guanyar. Érem 8 i jo estava en el carril del centre, i quan anàvem a tirar-nos a la piscina de competició de les Arenes en València, em cridaren. Va eixir un monitor i em va dir que jo no podia nadar així,

146

ja que el banyador que jo portava, no era apropiat per a eixe campionat, ja que era dels colors republicans, morat i roig. Em feren canviar, i em vaig tindre que posar el mateix que totes, un que era roig i grog, dels colors de la bandera nacional.

Una volta ens tirarem, li vaig traure més de mitja piscina davant de la segon, fent un record històric que vaig mantindré durant més de 10 anys. El General Moscardó, que era el president del deport, em va obsequiar amb un ramell de flors i una medalla.

Tota la gent que estava a les grades, no feia més que cridar:

¡¡¡ALA PAQUITA!!! ¡¡¡ALA PAQUITA!!!

Des d’eixe dia em portaren a nadar a molts llocs i, he de dir, que mai he quedat segon, sempre he guanyat, i per això em volien portar a nadar als europeus que es celebraven a Palma de Mallorca, però el meu home, per por a que em passés res, no em va deixar anar. Ell deia que fera el que jo volguera per ací, però fora ni pensar-ho. Per això, vaig continuar fent la travessia del moll, conegut ara com el Memorial Pité, durant mes de 15 anys, guanyant-lo sempre en la meua categoria, la lliure, ja que es la més bonica i la mes elegant.

Per estes histories i moltes més que podria contar sobre la meua passió, la natació, m’otorgaren el plaer de posar la primera pedra a la piscina municipal del Grau, junt a David Meca, nadador de Mar obert, com jo, i junt a Josep Miquel Moya, el llavors alcalde del Grau, i quan la van inaugurar van posar una placa commemorativa en el meu nom gravat.

Esta es la història de LA SIRENA DEL GRAU, coneguda com a Paquita la Garruda, una dona que per molts anys que passen, quan parla de la natació, se li il•luminen els ulls com a una jove. Impacta vorer l’emoció que sent, els records que guarda a la seua edat, casi 96 anys, i m’agradaria destacar que tots els que la coneguem, la tenim com a una referent, un exemple i una persona digna d’admirar.

Paquita la Garruda.

147

La meua experiencia de vida.

Quan des de la falla em van demanar escriure aquestes línies, em vaig adonar que més que teoritzar sobre un aspecte concret, les meues línies podien ser pràcticament la meua experiència de vida, ja que crec que és molt més fàcil sobretot quan es il•lustren els exemples amb gent i llocs que totes i tots coneixem.

Vaig començar a treballar en Navarro i Boronad, el 17 de novembre 1969, acabats de fer els quinze anys, amb prou feines podia contestar el telèfon i aclarir-me amb aquella centraleta de fa quasi 50 anys.

Però això no era el pitjor, perquè com en qualsevol feina, amb voluntat i ganes, tot s’aprèn, potser més dur era un entorn laboral sense dones, i això és literal, no és una manera de parlar, vaig ser l’única dona que treballava al port durant 20 anys, i vos podeu imaginar que el treball portuari de 2016 i el de 1969, la societat, i sobretot els seus treballadors no és el mateix ni es sembla.

Eren anys encara molt més difícils per a la dona que els actuals, i dic encara perquè encara queda molt per arreglar, però estem parlant dels últims anys de la dictadura, amb el que això suposa, i com he dit anteriorment en un entorn més aviat rude i poc delicat, on la típica frase “les dones a la cuina” estava a l’ordre del dia.

148

Que va fer que pogués aguantar fins a la data aquesta xiqueta de 15 anys?

No seria just no nomenar a tots els patrons que he tingut el gust de tindre, aquesta empresa familiar sempre m’ha tractat amb una amabilitat i respecte difícils de trobar en un entorn laboral. El meu estimat germà també va ser un dels meus grans pilars on recolzar-me.

Però sens dubte, és l’actitud davant els reptes, els problemes i les injustícies, el que ens manté en peu sense fer un pas enrere, com diem a la nostra terra i hem sentit dir segurament a les nostres mares, cal arromangar-se i donar un pas davant cada vegada que ens digen que no podem, perquè voler és poder.

Ara, quan estic a poc temps de la jubilació, veig quasi amb vertigen, que he sigut treballadora, mare, amb tot el que això comporta, fallera, també he tret temps per intentar ajudar els meus veïns des de l’ajuntament, amb records bons i no tan bons, però el que si que tinc clar és que res d’això ho podria haver aconseguit, sense actitud, sense valentia i sense convicció d’estar fent el millor en cada moment, perquè la teoria està molt bé, però recordeu que és millor que els teus actes parlen més que les teues paraules, perquè com va dir aquell savi: les coses no es diuen, es fan, perquè al ferles, es diuen soles.

Pepa Frasquet.

149

150

L’associació cultural falla Grau agraeix profondament la col-laboració de totes i cadascuna de les empreses que ha volgut participar en el nostre llibret.

Així com als fallers d’honor, entitats, empreses i persones que desinteressadament han facilitat les coses per que aquest llibre arribés a les seues mans.

A Tots: Moltes Gracies!!!!

laboratori publicitari

151

152

153

154

155

156

157

158

159

160

161

162

163

164

165

166

167

168

169

170

171

172

173

174

175

176

177

178

179

180

181

182

183

184

185

186

187

188

189

190

191