Llibret Falla Grau 2015

Grau

associació cultural

Falla

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l'ús del valencià

crédits

EDITA ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA GRAU

DIRECCIÓ

Lola García PORTADA

Ausias Fuster EXPLICACIÓ FALLA

Lola García EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL

Cristina Martí COL·LABORACIONS LITERÀRIES

Alma de Acero, Antonio Marco, Antonio Jiménez, Carlos Alfonso, Cristina Martí, Josep M. Martinez, Elena Martí, Fanny Vivens, Jesús Ávila, Joan Artur Martí, Kiko Lacasa, M. Antonia Mantecón, Maria Moragues, Mariano Lloret, Pep Grimal, Pep Yerbes, Pilar Más, Rosanna pérez, Sico Fons, Vicent Aunion, Vicent Gregori. PUBLICITAT

Elena Moncho Tomás Valor CORRECCIÓ LLINGÜÍSTICA

Josep Bernat DISSENY I IMPRESSIÓ

Bañuls impresores,S.L.- Alacant DIPÒSIT LEGAL

MU 200-2011

PRÓLEG

04

SALUDES

06

FALLERES MAJORS

12

REINES

14

REINES INFANTILS

26

EXPLICACIÓ FALLA

40

EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL

70

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

76

sumari

PREMIS I RECOMPENSES

132

COL·LABORADORS

142

P

ròleg

Enguany el què dona títol al nostre llibre, és tal vegada un desig de l'autora davant de tot el “percal” que ens rodeja. És un desig o una il·lusió li podem dir com vullguem, però de veres que m'agradaria que al llegir-lo vos poguéreu oblidar, més què fora un ratet, de tot el que ens envolta i que pot minvarnos el nostre bon humor. Desitge de veres, que vos traga un somriure, una rialla seria ja genial.

l'humor i la rial a . . ! ! s’encanen

Amb aquest talant és amb el que he començat aquesta història, i que estaria encantada que en companyia meua llegireu, així és com viuen les lletres, quan són llegides. Tot esforç, és dona per ben empleat quan a l'altre costat d'un llibre hi ha uns ulls que l'entenen, hi ha uns ulls que el veuen i hi ha un ulls que somriuen. Voldria dir que el meu desig s'ha complit. Amb aquesta intenció i cap més, està fet. Per a què el gaudiu, si vosaltres rieu, jo seré feliç. Eixa és la intenció i el fi del llibre d'enguany. Per tant feu-me cas i llegiu, si vos rieu amb mi, aleshores la missió s'ha complit. Vos demane per favor, que compartiu les rialles amb mi!!!

04/05

06/07 La màgia de la festa de les falles torna una vegada més, el treball dels artistes fallers torna a omplir d'art i color els carrers, l'aire torna a oldre a pólvora i bunyols i el Grau es transforma en un gran poble festiu.

sabeu és la filloleta de la falla. Tots, hem tingut diversos càrrecs en la comissió, per tant, permeteu-me que m'emocione amb especial devoció i orgull, el què ja és una realitat: la meua tercera generació en la Falla Grau.

L'essència de la nostra cultura, és una excel·lent targeta de visita. Sens dubte la singularitat dels festejos, l'art repartit per cada racó, la bellesa de la indumentària, la música, la gastronomia, la pirotècnia i cada un dels components que fan esta festa irrepetible, quedaran dins el cor i la memòria de tots aquells que s'acosten a visitarnos. Perquè les falles representen l'esperit valencià i reflecteixen cada detall de la seua idiosincràsia.

Com no, felicitar a totes les reines, presidents i fallers de la comissió, viviu cada instant i sentiu cada sensació perquè és la millor recompensa.

Escriure al llibret, en fa pensar en els records, son molts anys els que he estat en la comissió; on he conegut a la meua dona, on he vist créixer a la meua filla, i ara la meua neta, què com ve

Des de la Junta de Districte i en la meua persona, haveu tingut tot el recolzament possible durant estos quatres anys, intensos que hem treballat colze a colze junt amb la comissió. Rebeu una forta abraçada, i visca la falla Grau!

Toni Rodríguez Aparisi Tinent d'Alcalde i President de la Junta de Districte del Grau

08/09 Estimats fallers, amics i veïns: Enguany per primera vegada em dirigisc a tots vosaltres, des de les pàgines del nostre llibret i vos puc assegurar què és para mi un grandíssim honor el poder estar al capdavant d'esta comissió. Entrem en la recta final dels dies de falles i gràcies a la vostra ajuda i al vostre treball desinteressat estic segur que aconseguirem tots els objectius que ens proposarem al començament d'este exercici.

Som una gran comissió i un gran equip de gent, i com no, no em puc oblidar de tot el veïns i comerços del Grau que sense la seua inestimable ajuda i col·laboració moltes de les coses que fem no podríem portar-les avant, i també per descomptat, el recolzament que tenim de la nostra Junta de Districte. Gràcies pel vostre suport. Sols en resta convidar-vos a tots els veïns del Grau , als forasters, fallers que vos acosteu a la nostra festa i que gaudiu junt amb nosaltres d'esta, per a quasi tots....La millor del mon!!!

Tirant la vista enrere i fent un xicotet resum de tot enguany ,puc dir-vos que es molt senzill ser el vostre president , sou un gran equip de gent que treballa per la falla,amb il·lusió i gaudiu de cada acte que realitzem. Javier Viciano Orihuel President

10/11 Parlar d'ella es parlar de moltes coses es, parlar de una bona mare, treballadora, esposa, amiga, però sobretot de falles y del Grau. Naix al barri del Grau en la família Fuster Torres, filla de Pepet Xepeta i Tereseta, l'única xica de 5 germans. Des de ven joveneta li va llamar això de les falles i va debutar ací a la falla Grau, on va ser reina de l'Art, però al conèixer al seu nuvi que més avant es convertiria en el seu marit, gandià però en arrel grauer va passar a formar part a la falla Plaça del Prado. Allí ho ha segut tot, i quan dic tot es tot, va ser reina de la falla al 1992, convertint-se en la primera reina casada de les falles de Gandia, durant 17anys a acompanyat al seu marit en les tasques que ha desenvolupat a la Junta local fallera, sent la perfecta consort.

Després al 2006 es convertia en la primera dona en ser presidenta d'una falla de la secció especial a Gandia fins al 2010, treballadora incansable a les cavalcades, teatres, festivals, publicitats i el que faça falta, ella junt al seu marit han sabut inculcar-li l'amor per la festa al seu fill fins a tal punt que hui en dia es president de la falla Plaça Prado. Continua vivint les falles amb intensitat i lluitant sempre per la seu falla, però sense oblidar mai els seus orígens, les seues arrels per que ella serà de la Falla del Prado però per damunt de tot es Grauera!

Teresa Fuster Torres Mantenidora

María Bernabeu Mascarell Claudia Gasque Peiró

FALLERES MAJORS DE GANDIA

Lacasa Sancho

REINA DE LA FALLA

Rodríguez Soler REINA DEL FOC

Todoli la Roda

REINA DE LA FESTA

Lloret Aparisi

REINA DE LA POESIA

Rodriguez Sabater PADRINA

24/25 Hola em diuen Juan i aquest any tin el orgull de dirigir-me a tots vosaltres com a President Infantil de la meua volguda Falla Grau.

En fi sense mes convidar-vos a que vingueu a gaudir amb nosaltres d'aquesta gran festa que son les falles.

Vull animar-vos a tos a que gaudiu de la nostra festa gran què són les falles. Que sentiu el intens olor de la pólvora en les despertades, gaudiu del soroll de la musica de la banda per les cercaviles, que acompanyeu les falleres i fallers en les cercaviles en fi que participeu de tot això que envolta la nostra festa i que a mi tant m´agrada.

VIXCA LA FALLA GRAU.

Estic molt content per què tinc la sort de compartir aquest càrrec amb la meua germana Laura que es la reina infantil i amb la que hem duc genial, també ho passaré molt be amb les reinetes Laura, Angela i Julia i els seus acompanyants gaudint de cada moment i gravant-lo a la memòria per al record.

Juan Lloret Aparisi President Infantil

Lloret Aparisi

REINA DE LA FALLA INFANTIL

Bolo Campil o

REINA DEL FOC INFANTIL

Berbegall Sabater

REINA DE LA FESTA INFANTIL

García Martínez

PADRINA INFANTIL

Filloleta

Delegacions President

Javier Viciano Orihuel Vicepresidenta

Elena Moncho Palacio Secretari

Manuel T. Estrela Ródenas Vice-secretaria

Alicia Aparisi Pistoni Delegat de Festes

Carlos Díaz Viciano Sub-delegats

Eladio Frasquet Vila Manolo García Pérez Adrián Mascarell Pérez Tresorer

Enrique Marzal Vidal Comptador

Felip Santiago Bertó Lotera

Delegada Artística

Cobradora quotes

Carla Marzal Peiró

Elisa Ferrando Vercher

Delegat Cavalcada

Delegats Falla

Iván García Castelló

Francesc Grimal Mengual Lola García Moncho

Sub-delegats

Noelia Martí Navarro Tonyi Palma Macías Blanca Valor García Gabriela Tarín Mengual

Delegats Falla Infantil

Carrosses

Manolo García Pérez Josep Grimal Sánchis

Pedro Cánovas Cañas Mikael Peiró Miñana Adrián Mascarell Pérez Comparses

Representants FDF

Protocol

Delegat Informatiu

Manuel T. Estrela Ródenas Delegat de Jocs

Eladio Frasquet Vila

Pedro Lledó Bernabéu Manolo García Pérez

Relacions Publiques

Delegat d`Emissió i curtmetratge

J. Vicent Mengual Brunet

Delelegats Cremá

Delelegats Carrer

Lola García Moncho

Delegada Llibret

Delegats Plantá

Javier Solbes Lama Lluis Alandete Durá Marc Lorente Genís Jordi Palonés Morant Agustí Camarena Cuenca Pedro Cánovas Cañas José Grimal Sánchis Isabela Orihuel Payá

Mª José Pomar Milvaques

Francisco Orihuel Figueres Marc Lorente Genís

Elisa Mengual Rodríguez Lolín Peiró Ripoll

Francisco Orihuel Figueres Juan Bta. Aparisi Martínez Mauricio Aparisi Fort Javier Viciano Orihuel Manuel T. Estrela Ródenas Josep Grimal Sánchis Representant C.I.P.R.E

Jesús Perles Ivars

Cobrament Barri

Rosi Pistoni Durá

Executiva

Martínez Rodriguez

Javier Viciano Orihuel Javier Viciano Orihuel Manuel T. Estrela Ródenas Elena Moncho Palacio Enrique Marzal Vidal Carlos Díaz Viciano Alicia Aparisi Pistoni

Cristina Martí Rodríguez Eladio Frasquet Vila Josep Grimal Sánchis Manolo García Pérez Pedro Cánovas Cañas Tonyi Palma Macías Vicent Mengual Brunet

Mª Carmen Perelló Pérez Montse Valdés Roig Adolfo Arcos Aranda Noelia Martí Navarro Gabriela Tarín Mengual

36/37

Vocals Aparisi Cucart, Mabel Arce Castella, Jaume Arcos Aranda, Adolfo Balbastre Faus, Juan Jose Blanes Pellicer, Beatriz Bou Pérez, Alberto Bueno de Frutos, Eva María Campillo Orengo, Javier Canovas García, Mirian Canovas Sanz, Lucia Cantelar Asenjo, Fernando Canto Romero, Ana Virginia Castello Sabater, Cristina Caudeli Sancho, Claudia Cimarra, Andoni Cucart Orozco, Carmen Fayos Arago, Patricia Figueres Sancho, Marina Frasquet Segui, Ferran García Pascual, Pedro Grande López, Jose Grande Modinos, Nuria Grande Piris, Inma Grimal Pomar, Carla Grimal Sanchis, Juan Jiménez Martínez, José Pedro Lacasa Sancho, Paloma Lloret Ferrer, Antonio Martí Miró, Maria Dolores Martí Rodríguez, Cristina Martí Rodríguez, Mari Saro Martí Sancho, María Angeles Martínez Ferrer, Javier Marzal Peiró, Mamen

Juniors Moncho Mengual, Salvador Morell Piera, Natalia Moreno Maldonado, Fernando Moreno Martí, Sara Murcia Álvarez, Vicent Negre Inza, Patricia Ortiz Nisa, Manuel Palacio Ferrer, María Teresa Pascual Castelló, Alex Paton Godino, Luisa Payá Berto, Maribel Payá Canet, Amparo Peiró Fluixa, Juan Miguel Pellicer Faro, María Dolores Perelló Pérez, Mari Carmen Peréz Martí, Mari Carmen Piris Hermoso, Manolita Puig Capsir, Benjamin Puig Martí, Laura Puig Martí, María Dolores Rabal Estruch, Rafa Rabal Ibáñez, Raquel Ramos Escalera, Vicent Ramos Fayos, Vicent Requena Gonzalez, Andrés Rodríguez Cortés, Rosario Rodríguez Sabater, Ana Rodríguez Vila, Paula Sánchez Amat, Cintia Sánchis Ferri, Isabela Sancho Piera, Fina Sancho Piera, Mari Lola Santiago Ferrando, Paula Sanz García, María Angeles

Server Server, José Signes Martí, Sonia Tarín Ferrer, German Tarrazo Perelló, Ainara Valdes Roig, Montse Valor Pérez, Tomas Viciano Orihuel, Daniel Viciano Orihuel, Juan José Viciano Tudela, Sandra Vila Ramos, María Yeste Alemany, Francisco

Aparisi Cucart, Mabel Estrela Palma, Laura Cervera Miralles, Blanca Diaz Valdes, Mireia Frasquet Sanchez, Xavier Garcia Escriva, Laura Lledo Orihuel, Marta Viciano Tudela, Maria

Executiva jove Blanca Valor García Carla Marzal Peiró Claudia Caudeli Sancho Ferrán Frasquet Seguí Germina Rodríguez Soler Javier Solbes Lama Laura Estrela Palma

38/39

Lluis Alandete Durá Mª Dolores Puig Martí María Vila Ramos Paula Rodríguez Vila Vicente Ramos Fayos Xavier Frasquet Sánchez

Infantils Arcos Sanchis, David Arcos Sanchis, Marta Bolo Campillo, Laura Borreda Rodriguez, Andrea Campillo Faus, Carla Campillo Faus, Paula Canovas Garcia, Adrian Colmena Miralles, Marta Dieguez Maseguer, Keila Dieguez Meseguer, Tania

Enguidanos, Sara Frasquet Sanchez, Cintia Garcia Paya, Alvaro Grimal Canovas, Daniela Lloret Aparisi, Joan Lloret Aparisi, Laura Lloret Aparisi, Maria Marti Grande, Blanca Parreño Ciurana, Erik Perles Moncho, Julia

Rabal Canto, Gabriela Roig Morell, Jaume Roig Morell, Paula Ros Otero, Antonio Sanchis Mahique, Alba Sanchis Mahiques, David Segura Pon, Maria Serralta Canovas, Andreu Server Blanes, Beatriz Vila Oliver, Roman

40/41

de la falla

Expicaciรณ

trobador.trobat. ! ! Artiste

JOSE SANCHIS Autora explicació

LOLA GARCÍA

El trobador ha segut trobat

i de la rial a, damunt(des'hquèa pixno)at

Tenim enguany a nostra falla (tota plena de ninots), varies escenes que donaran tralla, cap a un i l'altre costat. A banda de les escenes, que s'expliquen com es molt natural, parlarem de política, i també de la junta local. Con que venen eleccions, ningú és pot escapar. En aquesta explicació crec que cauran fins els de la pasqua florejà. El trobador amb bona voluntat de baix del balcó vol cantar, i l'aguaita una donzella, però ja està desvirgà. Què crec que vota a Pode'm per què no sap a qui votar. També de la junta local de varies llistes l'han anat a buscar i està encara pensant en quina s'allistarà. I temps arrere va pensar en entrar en setmana santa, per això que parlen del PAS, per què pensa que en l'assemblea també estan fent “morterà”. I pensa molt be, és clar. Per què els “setmana santers” també estan tots “aborregats”!!! I s'ha de fer el que diga un, com d'habitual està passant en totes les associacions gandianes i del voltant. Senyor i açò fins a quan ha que durar?

Menys mal què té el balcó si no es tirava un bac!!!! Tanta brutícia escampada, no és fàcil de tragar!!! El mal és què cap on es gire, hi ha de merda més d'un pam, i eixes noticies no son les que ixen mai als nostres canals. El trobador que volia amb cançons fer-la sospirar, s'ha quedat de marbre en pedra quan ella ha començat a llargar. Com si fos la delicà que d'una flor de gesmil se'n va anar tocant els plats, s'ha quedat el trobador sense veu ni sense cant. Com oses a vindre a dir-me despertades de fal·laç? Com amb eixes mentides vols que em puga de tu enamorar? M'has fet el parc aquàtic? -Jo t'ho diré: NO, mentida cap al cabàs! Vas a respectar l'Ahuir? NO, mentida cap al cabàs! Has paga't alguna lletra dels préstecs retardats? NO, mentida cap al cabàs!

42/43

La burrera dels camps de golf encara no s'ha passat? NO, mentida cap al cabàs! Vas a respectar la marjal? NO, mentida cap al cabàs! Els pressupostos no estan maquillats? NO, mentida cap al cabàs! Tot a cost zero en ha costat? NO, mentida cap al cabàs! (Vaig a agafar més cabassos, que ací no tot em cap) La passarel·la de Gandia a Xeraco....Millor anem callant? NO, mentida cap al cabàs! El pàrking a l'altura del jardinet??? Ahiiii quina bugà!!! NO,mentida cap al cabàs! No havies que retallar, no? NO, mentida cap al cabàs! Gandia ben neta? NO, mentida cap al cabàs! ( ai collons, que me s'ha clavat una bona caguerà en companyia de la mentida) Vergonya per parlar valencià? Xe, això on s'ha vist re animals? No, mentida cap al cabàs! (Tinc tots els cabassos ben plens de tantes barbaritats)

No hi haurà puja d'impostos? NO, mentida cap al cabàs! No ens intervindran? NO, mentida cap al cabàs! Està costant-me la tinta, ai no que estic a l'ordinador!!!! Vull dir que està costant-nos la vida, per què la nostra salut ja fa temps que se la van jugar!!! Els de l'altre costat no es lliuren......

I com diu enguany el títol, no vull que se n'aneu amargs, vull treure-us una rialla, a costa de tant de mal, de tanta mentida i fal·làcia i de tot el que estem suportant. Si cregueu que el vostre cor tot açò ho aguantarà, no pareu, no...vos convide a tirar avant!!!

Què si paperets per ací que si paperets per allà tant que pregoneu la neteja, i sols aneu embrutant!!! El poble és defén cara a cara al contrincant i no anant per darrere i fent-t'ho igual de mal. Si el PP es un cas perdut, al PSOE encara no l'han trobat. I amb els dos caps de quadrilla....Déu ens pille confessats!!! Aiii, espereu-vos que m'acabe d'assabentar que en el compromís, també hi ha tela que tallar, ara resulta que hi ha primàries, però per a secundari, això jo no ho havia vist mai. El cap tampoc es pot tocar. Estem poc ben afinats!!!!! Ni en l'estiu aquell blau de “Xanquete”, ni en els mons de “Yupi”, havia vist jo tanta animalà. i cregueu-me quan vos dic què ja tinc algun que altre any!!! Si vos abelleix llegir, per dins vos ho tinc més explicat....I tocaré més temes, que encara ací no he posat. Teniu rimes i “diretes”, teatre i prosa versà, trieu el que vos agrade que per això està.

44/45

L'humor

de les eleccions

L'URNA DESTAPARÀ CAP A QUIN COSTAT ENS CAURÀ !!!! (preàmbul) Tema haver-ne hi ha dues classes d'eleccions i de caire complicat van a sorgir dels racons. Aneu pensant cadascú a qui teniu que votar segur que a més d'u li serà molt complicat. Els que estan ara manant s'ho veuen tot amarrat i els que volen entrar diuen que està fatal. Ja van tocant campanes i portes per tot arreu i venent totes les palles i resant a la mare de Déu.... Això és el que ens ve de cara.... acabar amb una bona migranya!!!!! Venen les promeses divertides les fal·làcies desplomades les loquacitats desmesurades i les més gran mentides.

Amarra't els “maxos” valent que venen pegant fort, no sé que tindrà eixe seient que els fa a tots el cul gros.

L'URNA..... (primera part)

L'URNA..... (segona Part)

Ara estan manant les figures del pp que ens costaran més de governar que els fills que tenim estudiant als batxillers i universitats...

I per si ens faltava res arriba el famós plenari que la lliçó s'havien aprés abans en el confessionari.

Per què beques ja no hi ha cap i encara que tu la tingues acceptà ningú te la te que pagar, ni hui ni demà quedes com camot i au..a arrear

Els pressupostos no s'han aprovat i la lluita encara està mig forjà.

Però pareixen penitents...tots demanant el vot!!!! I quant ja t'han escarmentat....tornen a començar!!! De memòria son molt fluixos i de maneres pitjors tenen tots els capritxos i t'endossen tots els dolors. Després ningú és culpable... Ai, no haver-los votat és la història inacabable que el poble ve suportant. Els de dretes han acabat de fer pols el que quedava, els d'esquerres van cremar fins la pólvora amagada. I ningú paga culpa de res que el culpable eres tu haver pres interés... Ara no pots dir ni mú.

I amb la cara descomposta i agra i amb la panxa recremà i buida i amb l'ànima arrupida i negra no trobes la poció ni al druida. Millor dit, el druida el tens a prop porta la medalla i el garrot i ix a totes les processons desfilant amb trage de mig cos... De mig cos, dic, i és la pura veritat per què cap dels que li he vist porten les caigudes ni va mai encertat falten per tots els costats, dos pams i mig. Això si, en tinc de tots els colors pensats, i segons pinte cada ocasió m'enfunde en explorador....o tal vegada de rescatador. Els préstecs no els he de pagar, això ja ho sabeu tots que en roba m'ho he de gastar....i a la salut de tots!!!!

Vergonyós per dir un nom va resultar el plenari que li diguen al autònom.... i els dirà l'abecedari. Una en la temperatura l'altre en el termòmetre ningú va estar a l'altura pareixien un geriatre. Quin plenari de vergonya amb tots els governants si estos ens han de llevar ronya estem tots ben apanyats. Ja poden dissoldre l'ajuntament sense pressupost,ni coneixement. Tenen la cara tan dura que estem mirant-t'ho tots no hi ha ningun d'altura són tots uns borinots. Serà precís senyor, senyor que es burlen als nostres morros i que creen tant de mal humor això no ho volen ni els gossos.

46/47

Què de forma tan descarà es riguen en nostra cara quan els diners estan tirant, açò no ho supera ni Fabra. Impotència a cabassos és el mal del personal de veure a estos colossos gastant tot el dineral. Com s'han d'aprovar els gastos, si de mentides estan unflats? L'URNA…. (Tercera part) No anem a deixar passar el tema del dineral que els espectacles passats han costat al personal. dient-nos que a cost zero han omplit tot l'arsenal un gallet ja no hi havia i ara el deute es abismal. Això si, hem tingut artistes de gran renom mundial, que omplien totes les pistes menys les de la ciutat Ducal. és què es penseu què es molt car? Tranquils que ni un gallet val Què això el senyor alcalde de forma molt cerebral.... s'encarrega de pagar. Com sempre diu la veritat ho paga el govern central esperant estem a Montoro

i no troba mai el caminal, clar així no pot arribar. serem la Gandia colonial depenen dels madrilenys que tenen els gran caudals. Però no hi ha que patir aquet govern és decimal ni un quinzet de dècim han deixat de credencial. No tires res a demanar que no queda ni un didal però han venut tot el peix i el forat cau en espiral. “Nara, nara positivo” direm tots com Van Gal però per molt que mirem poc del que han fet es pot salvar El camps de golf estan rodant i amenacen la marjal i un nou parc aquàtic crec que un poc fantasmal.

Per què di d'actes parlem parem al recinte ferial... crec que el tema esmentat no es massa fenomenal. Que com l'haca “Vitòria” rodaven pels ramals així han passat les fires roïns i amargues en general. L'estàtua ens ha donat la seua part funcional hem vist com es meneja com si fos “inmaterial”.

T'alces i estava a l'entrà, i per la nit en lloc judicial. Per a què la policia la vigile de forma legal.

L'humor faller en

l’escenaJuntde alaLocal

Ja van sorgint les càbales de nous caps de president fins les més amagades van fent repartiment

Parlen dels “aborregats” i els diuen Srs d'especial van tots en un grup i de vegades en un grapat.

Ara veurem quantes llistes tenim que anar taxant si seran lliures.... o les tindrem que amarrar.

Diuen les “males llengües” que es fa tot el que diuen i que en les reunions la resta ja ni respiren...

Agarreu-los!!!! Deia algú, quan va veure els percals tant dolça serà la poma que tots volen mossegar?

Com és de roín la gent i que re-malpensada si tan sols es reuneixen per a fer una trucada!!!

Si el que jo recorde de sempre és que m'ha costat diners temps lliure i feina i agraït res de res.

Que si ja tenen una llista que si en tenen dos o tres la qüestió està a la vista i encara en falten més.

No se que es pensaran que es aquest mamaran si el que volen es figurar... Això a l'ajuntament!!!

Cap on et gires hi ha solucions i promeses d'en-verga-dura que a la fi seran raons.... de mentides i de bravura.

Hi ha de poc trellat hi ha de encara menys hi ha qui el te badat i estic parlant del seny.

Encara no han començat el torn de les votacions i ja van corrent pels casals i tels trobes pels cantons.

48/49

Diuen que van a sopar iel que fan és conspirar buscant noves persones que vots puguen portar.

Aleshores ens riurem com estem rient-nos ja a veure qui és pitjor si la mar o la tronà!!

Deu se això de desfilar el que llama tant l'atenció tant be que s'està al sofà i veient-t'ho en televisió.

Alguns ens assentarem a veure els bous passar què es barallen entre ells mentre anem passant el temps entre rises, baralles i fang.

Si els nous que volen entrar no saben a que és el que van que es preparen la jaqueta que es quedaran desplomats. Ahí hi ha molta feina i molt de bancal que rascar, què no es pense ningú què és lloc per a descansar. I qui no estiga preparat per a les crítiques suportar més val que es quede a casa per que sentir-les, les sentirà. Dona igual la delegació en la que tingues que tocar sempre hi hauran raons que et faran desenquetar. Esperarem veure passar la nova composició tinc molta curiositat de veure qui guanyarà el premi del gran milió!!!

Veurem que dona de si aquesta nova tronà que després de quatre anys tornem tots a començar. Com si no ens recordarem mai, que ja ho hem passat i què la política fallera poc té que envejar a la política de veritat!!! Poc viurà qui no ho veurà!!!

L'humor Grauer...

i les rotondes que té

Ja han arreglat el pont i han canviat tots els claus ja podem passejar sense caure pels forats ni deixar-nos els tacons. Uns quans mils de claus diuen que s'han gastat però per a quatre perilles que no costen d'enroscar no tenen en el carrer Part. El carrer de fa temps ja està més negre que el futur i les iaies per no eixir a les 8 estan al llit que tenen por al llop. No estem parlant d'un bulevard que el carrer com a molt tindrà quatre metres mal comptats i en dos perilles tant si val anirien fins i tot sobrats. Què no hi ha diners cavallers per als carrer il·luminar tenim que canviar rotondes i decorar la ciutat que ens resulta més barat.

Nyàs cabàs!!! Ara no més entres al Grau en la redona que hi ha ha col·locat una barca i allà en mig l'han deixà sense nom, però pintà. Mira si estarà pintà que no te ni els cristalls què dos fustes apegades li fan de ventanals això si, de color blau cel. La barca que no te nom prompte batejaran li posaran “la grauera” i així és quedarà per a tota l'eternitat. Pareix que siga de veres no ho se be en realitat però te la barca te delicte què és més lletja que un pecat. I mira ací s'ha quedat.

Jo crec que tots els trastos que no saben que fer d'ells els envien cap al moll per què allí ningú diu res. Si es que tot ens para be!!! Veurem la següent ocurrència en quina rotonda és.....

50/51

Anem a cantar les cobles

Cobla

Allà on la fantasia mai no ha tingut fi...... Podem començar per la Renfe i acabar per L'Ahuir!!! O no!!!

La fantasia es lliure i vola per damunt dels caps hi ha una paraula que a mi molt m'ha agradat parla de la temàtica, com si anares disfressat i així farem en les platges i amb tot el seu voltant.

Els xiringos adequarem allí vora la mar i tota la gent que vinga de bon rotllo a ballar li donarem la benvinguda i el podrem apuntar que hi ha que aprofitar i vots anar replegant.

Tinc moltes idees per anar desenvolupant des de pirates i reines, fins al que pugueu pensar i en un dos i no res, ho tenim que tirar avant que vull que l'historia a mi, em faça un lloc gran.

Serà una bona manera de fer campanya cabal i ningú podrà ofendre ni tan sol criticar per què jo dins de ma casa mane i a callar què no és pensen els forasters que de casa...ens trauran!!!

Seré el gran salvador de tot bon gandià i totes les meues obres, (encara per acabar) eixiran en la viquipèdia i en la Tele nacional per què a “l'interviu”, ja temps arrere m'han posat.

Tot el turisme del mon sencer i espacial te que vindre a Gandia i a les platges del voltant per què com cada una té que ser diferent d'una en farem quatre i el terme multiplicarem.

Cada nit ens disfressarem com ve sent habitual depén de quina arena, siga la que estem xafant què m'han dit que Pepito Just té tota classe de draps si no hi ha prou per a tots, ja mirarem on furtar.

Encara m'estan criticant.... Si les meues idees... Són les millors del mon mundial!!!!

dels projectes del ajuntament. .

temàtica

COBLA DE LA RENFE La primera que volen tocar serà la remodelació (i segur que la trencaran) que faran en l'estació

Si no hi ha res acabat de tot el que han començat, anem a trencar-ne més i així està conjuntat.

La RENFE van a obrar però no costarà diners que l'iniciativa és privà i eixos no cobren res.

Igual està el centre que per la marjal que l'interior o pels costats

I com de costum una més ens la clavaran doblà tu pagaràs el que no tens i a callar i no dir res.

Tot ho tenim ple de pilars de les obres per acabar si no hi ha diners com tornes a començar?

Mira saps quina il·lusió estar en got en la mà i cada nit, què et pille la lluna en la cara pintà serà com una peli, què encara no està inventà, però per fi el meu somni és farà realitat.

52/53

Cobla

Cobla

Escolte vosté que entén de la mar, veja: Si açò és polp o calamar?

Ara si què es rendiran com a possessos a mi i els doblaré pel mig, no es podran aguantar amb el que m'acabe d'inventar...tots els vots, ací! Què el partit popular d'exemple m'ha de posar.

Què no hi ha que desaprofitar moment si volem tornar a guanyar, per enganyar la gent i fins en el cul remullat, propaganda tinc que fer què des d'ací dalt del “setial” tot ho veig molt be.

Un gran parc aquàtic en dos dies vaig a fer més gran que “Eurodisney” i les “Vegues” té que ser i allí han de cabre tots, ciutadans i forasters i als de “Gandia shore” també els convidaré.

I ningú m'ha de menejar..... ( a l'any que ve...t'ho diré) Farem com aquell que diu: -Pare hui plourà? -El pare, t'ho dirà demà!!!

del Port del Grau

Encara ens han trobat.... i nosaltres ja pensant què estàvem amagats. Ara el moll volen trencar i costa un dineral!!!

Volem fer les coses be per això estem desfent tot el que està trencat, i sols ho trenquem més i així ho deixem apanyat!!!

Total seran nou milions i mig... això és molt barat!!!!

Ja veuràs tu als grauers.... quina alegria els donem quan per allà puguen passar. Ara, no sabem quan serà ni tan sols si ho acabarem!!!

Els amarres han de ser populars com ho som nosaltres que és on millor s'està que ens critiquen els altres i la resta de personal Vaig a comprar-me una barca.... mecaxis en la mar (mon pare ja la té i jo vull una igual) Tot l'accés de la part sud ens l'anem a carregar això si “sense acritud”, que no ens volem barallar... eixa és l'actitud!!!

aquàtica

Tan gran, tan gran té que ser, que no se ni si cabrà doncs més terme compraré, que per això estan els diners o el meu amic del govern central, segur que me'ls deixarà que em deu uns quants favors i encara no els ha pagat. Puc traure, l'aigua de la marjal, els ànec que vagen volant i amb una gran “tubería” abastiré tot el parc total per quatre durets que em te que costar pujant les contribucions un poc més a cada any conforme ho estic fent, a la fi... tot pagat. I tots es podran remullar tot el cos ben remullat i jo com ho estrenaré aniré ben conjuntat amb un bon trage de bany de bona marca, marcat i amb una tovalla que siga ben popular.

54/55

L’humor

Cobla

de l’Ahuir

L'únic paratge bonic és la platja de l'Ahuir, a més de trencar-la diu que la van a embellir. des que portent pegant-li no se com pot resistir.

Un passeig mediambiental que no saps el que té que lluir farem un gran caminal i l'arena ho té que agrair així no la xafaran, per que van tots per el rail.

Ara ve la novetat què ja no saben que dir, i una passarel·la nova en res, li volen afegir. Què per a berenar la mona, algú la farà servir!!!

Què representa un milió en quan estem tots tan rics? en canvi poder caminar fins Xeraco tot seguit això no ho tenen tots!!! Tan sols els elegits!!!

Com anirem a Xeraco si no és per l'Ahuir? total en un milió està el cost assumit. resulta molt re-barat per al que té que lluir!!!

Altra vegada a trencar del que podem presumir i la platja vulnerar en una bogeria sense fi què gosades el govern..... be, de totes s'està lluint.

(Així ja podrem cantar com els tres sud-americans: “Será maravillosooooo, si contruyemos un puente desde valència hasta mallorcaaaa”)

del(Alcconcej a l alde de la platja, autoanomenat)

Sóc qui més rasquit traurà d'esta legislatura posant la música dura i copes de maracuià. Ja tinc uns quans locals i quasi tots són il·legals però a mi com me la sua que vagen despotricant. Agafe la vara de “mando” i vaig a les processons en corbata i mocador de vegades vaig d'esport. Segons vinga l'ocasió puc fer-me fotos varies amb amics de colofó i també amb resialles. Què m'agrada a mi un retrat sobretot si es abraçat a un famós torero, cantant o a un despetorrat. A mi tant se m'he fa!!!!

La qüestió cavallers, és donar que parlar.... I jo per unes o altres sempre estic en el muntó m'afalaguen les xicones i m'abracen amb fervor. Si em volen en locura i a mi m'encanta això no se si és el desodorant que guarde dins del calaix... però sóc irresistible per a la majoria i no ho puc amagar.

Si no em clave amb ningú i faig el que dec de fer el que és bo per a mi... segur que és bo per a tots i jo faig el be, a tot hom per la nit. Des que sóc un concejal i porte medalla al coll de tot tenen que dir i parlen dels meus locals. Ja estaria be senyors que jo em guanye el meu jornal i no em valc de ningú per a guanyar els diners. Ara veurem...fins on m'arriba el nas!!!

Per què en tanta soltura com passege pel carrer m'han d'anar criticant? xicots, doncs jo no ho entenc!!! Si tant sols faig el be per Gandia i l'ompli'c d'oci i d'alegria!!! La gent és molt mal pensà i de tot tenen que dir jo de nit treballant i mira m'han de “claumar”

56/57

L’humor

L’humor

en cast e l á (O les disculpes per parlar en valencià. . .) L'últim que ens faltava per arreglar el canyaret era que una “castellana” de parlar ens llevarà el dret. A més de mal educada i cerril com la que més, de mals modos ho demana i ací perd tot el tret una amargada mucama vol deixar-nos mudets. Com des d'allà on estiga no entén res de res tenim que canviar nosaltres nostre llenguatge més ver i veure la vena inflamada d' açò que no l'importa res. i baixar-nos els pantalons i ensenyar-li el culet per aquesta i altres raons escric l'articulet. A la pàgina del ajuntament escriu directament criticant el llenguatge que tant ens ha costat de fer i dient coses d'un arbre que en el seu poble té. Xica ves i pastura i que et pegue bon vent

que jo no vaig a ta casa a canviar-te l'accent. Però la grossa ve ara quan des de l'ajuntament contestació és mereix: I li demanen disculpes (ai mare, què haure fet?) per exercir nostre dret a una persona humana que trellat no en té. I per la raó en un pet per exigir un dret que a ella ni li va, ni li ve!!! Pitjor que la “Esteban” i tota la seua “clac”, està aquesta senyora i qui signa en l'ajuntament. A tots els que ens costa dia a dia i més a més defendre la nostra llengua ens ha toca't el coret Si la dona no ho entén... i ho demana de bona fe sempre hi ha traductors si és què té tant d'interés. Vergonya senyors vergonya fins i tot per internet

en l ’ h ospi t a l (Si no és a tu a qui han d'operar, clar) on tota la gent que entre ho pot veure clar i net. Perdre el temps d'esta manera amb qui respecte no te no és de rebut siquiera ni res més es mereix. Què esborrar-li el comentari o dir-li ben escrit i en negret: “Sra ( como se llame) en su familia bien?” Apanye primer sa casa que segur, pel que jo veig deu ser una marranada igual de gran que aquest fet!! (De la contestació... ni parlem) I vosté no més tinga un ratet neteges eixa boqueta, i talles eixos ditets, que poc ens importa a nosaltres com puga parlar vosté!!!.

Com que venen eleccions, ja s'estan mobilitzant partits i partidaris de tots els quatre costats ja estan omplint-se de merda i tot ho estan escampant i de tant d'esguits com disparen a tots estan emmerdant. Ja comencen a cessar càrrecs, i venen les dimissions per no fer el que mana.... el gran conqueridor!!! Doncs tu que t'has pensat? Cap de suro renegat!!! Ací mane jo, i quan jo diga s'obrirà l'hospital. Estaries poc bo tu... Que després de tant de penar la glòria se l'emportarà qualsevol despetorrat en tant com jo tinc lluitat per aquesta sanitat no ho vaig a consentir ni els teus ulls ho veuran. (Jo crec que s'ho creuran....) De punta a punta de la Espanya gloriosa tenen que parlar de mi, en rima i en prosa.

58/59

Una rosquilla

i un past i s (En la presentació d'un l ibret, però per a qualsevol falla, no val) Una quimera tinc pel cap….. no serà que el partit popular, vol clavar als seus en tots els llocs??? Què hi ha lliure una vacant de president??? Allí en va un del pp Jo crec que tenen igual, setmana santa, que Nadal falles i festivitats de sants..... Però crec que serà millor que ens ho expliquen ells mateix...... (Parlaran els següents: Javi, -El president, Toni -El regidor-, Cris -La correctora-, Marisaro -No ho entenc-, Manolo -Ara vaig-, Mengui -Ja no està-, Carlos -De festes el delegat-, Elena -La que més mana-, Lola -El mal de cap-) Javi: Veges que van dient... que per culpa del partit m'han fet a mi president... Toni: Mira, ara acabes de començar quan portes com jo, quatre anys segur que ja t'ha passat.

Javi: Toni tu vas llegir els papers? Toni: Si per tots els llocs els han escampat.....

Carlos: A la meua dona deixeu-la estar que mentre va per la montanya jo aprofite per guisar. Mari Saro: I tu d'on has eixit? On estaves amagat?

Lola: A mi em van deixar soles, en el meu mal de cap

Carlos: Per culpa del meu cosí que enguany em farà rebentar Estava ací, darrerre i vos estic escoltant.

Mari Saro: Ai, jo tampoc m'enterat!!!

Cris: Ai, tu el vas animar!!!

TOTS: Grauers i de la mar.

Toni: Tu no et menejes del meu costat

Elena: Escolteu ja vos he dit que no heu feu massa llarg

Javi: Jo el que tu digues Toni: Collons què estàs pa adiestrar

Mari Saro: Calla que com estem asaijant.... Cris: clar ara podem retallar Elena: No vull que es canse la gent de sentir barbaritats Manolo: Ja estem....

Cris: Si diuen res del meu cosí vaig i els arranque el cap

Cris: Toca més val així, no tornem a trabucar.

M. Saro: Jo t'acompanyaré que també porte la sang.

Javi: Com anava dient...

Javi: La veritat, es que tenen raó i massa no m'enterat

Res, com sempre... cadascú a la d'ell

Carlos: Si no fora per la rubia

Ací està ningú que ho passe i el pati està calent.

Elena: Algú m'està cridant?

Javi: Tu veus tens defensores... i jo què? Toni: No t'apures que algú t'eixirà. Manel: Ací estic jo, que de res m'enterat parlem de la presentació? Mengui: Noooo xeeee, que mal embolic vam armar

Pels pedregals Has dit? Manel: Si Lola i jo com sempre, la vam pagar.....

Toni: Tu veus com per a tots hi ha Mengui: Es que tot ho fem mal?

Javi: Carlos, que diu que ho fas tot Ja t'acostumaràs que en aquesta comissió igual que en el grup de “guas” estan tots perduts, bojos i pels pedregals...

Elena: No dic això dic que ho feu curtet i que s'alegre el personal Mengui: Jo crec que el personal li dona prou igual Carlos: Tu eres adiví, o es que estàs estudiant?

Elena: I diu la veritat!!! Manel: Xeee, doncs no li pegueu al cap Carlos: A l'altra calles, o encara et pegaran Toni: tu veus el que et dia? Ensenyat a escoltar

Eixa és la Montserrat!!

Cris: Tu veus com ja s'embruta!!!! Mari Saro: Si sempre acabem igual no tenim cap disputa que no acabe en un sopar

Javi - És que a mi m'agrà xarrar... Javi: És que com jo sóc rosquilla diuen que m'agrà manar

Javi: Què va passar? Cris: Calla, Javi i deixem-ho estar....

Toni: I com jo sóc pastisser m'agrada el dolç ensucrat.

Si, li ha pegat per còrrer i a Gala la matarà!!

TOTS: No ho diràs de veritat!!!!! jajajajajaja (rises)

Cris: I des d'aci vos convidem... a que tots ho feu igual. Javi: Açò ja s'acabat?

Javi : Xe no sé com sou

Carlos: Mireu als dos politics la vida s'estan perdonant Mengui: I nosaltres ja podiem anar açò acabant. TOTS: Doncs si, Srs i Sres, la funció s'ha claudicat!!!

60/61

NO sé si riure o....

Escena tota en un bloc...

v( Tempsenend'acatlesxar-sevotacielosns.pant. .alons)

O l'humor de compromís!

El pp ja no sorprén de tan mal com ho està fent però el psoe també està cagant-la de valent.

Però si els acompanyats que van amb ella seguit son els que hem de votar més val que es quedem al llit.

Ni cridant al “Sanedrín” s'han de poder aclarir tenen molt d'embolic i encara més de perill.

Tot el que estan criticant per què els altres havien fet ara ells han agafat... i per darrere ho estan fent.

Entre el que hi ha posat i el mal que de cara ve, no se si tirar-me al tren o esperar-me de través.

A la fi acabarem com aquells.... a les “adoquens”, a les “adoquens” ( pronunciat “adoquins” què és en francés)

Les qüestions dels empadronaments.... ara qui ho fa malament???

El panorama polític té un bon parell de collons si no t'apanya el que tens ara asseguts als seients... gira't i mira els botons que van apretant els següents.

Un poc de nervi denota les properes eleccions i ja estan donat la nota i buscant per els racons. Prompte s'ha obert la veda: del -ací ja ens val tot-, i amb la mateixa mesura estan mesurant-t'ho tot. La cap de la quadrilla crec que no ha tingut ull, o tal vegada és fantasia i la xica està que bull.

Com dia aquell..... No se a qui em tiraré.... (Si al tren o al maquiniste) O les venes em tallaré... o un bon harakiri em faré. El pati conforme està li lleven a la persona fins les ganes de votar si el que hi ha és roín prepara't en el que ve.....

Ara va i el Josep se'n va diu que li apanya el senat i ens deixa espatarrats sense un rumb on mirar. La Lorena que no és meneja que no té necessitat que es barallen per la segona que ella els te ben posats. No hi ha alternativa que no son bous al carrer jo soc el cap de quadrilla i si voleu sereu segon o tercer. I tota “l'assemblearia” que ens feia la boca gran s'han quedat en la fondaria per que jo sóc qui va davant. Veurem com queden les coses després de tanta “fusió” uns tiren a les costes i altres a l'interior. Les urnes de primavera seran qui donen el vot veurem si juguem en primera o en segona divisió.

62/63

Li diu el mort al degollat....

Qui t'ha fet eixe forat?

ACTORS, PER ORDRE D'APARICIÓ:

GRAUER: Com això????

J:JEFE G: GRAUER R: RAVALERA P: PAFETERO M: MARTIR-I-ANA B: BEN-I-PEIXQUERO (I amb l'excusa dels no assistents, ara podem començar).

J: La meua ambició és tan gran que no sóc prou popular i totes les fronteres vull travessar.

Això era una vegada a una gran ciutat....on regnava un dolç que es gasta per Nadal. Va arribar a ser tan famós que als papers internacionals va eixir en la portà. Tan gran va ser la repercussió del abans anomenat que fins el de la revista Interviu el van deixar despullat.

J: Maria de las Emilias, a tu la calentura sempre t'afecta el cap.

RAVALERA: A donde quiere llegar? si quiere le puedo proponer un viaje a esquiar!!! Jo conozco muchos sitios donde podemos todos gozar, y gastarnos el dinero sin temor a vados, ni a aparcar.

P: Si jo no faig res, és què em volen molt mal. J: Si homeee, ara resulta que tu eres un sant P: Mira a totes les processons amb la medalla al coll si què vaig. G: Done fe, que el lloc sempre em vol llevar, ara s'autoanomena l'alcalde de la platja. No te este mala alcaldia ací entre cap i coll. Com jo sóc l'alcalde del Grau, ell també vol una pedania, Xe!!! manifasser no saps que la platja i el moll formen part del Grau??? Si vols em queda lliure l'alcaldia de la marjal, que allí hi ha bona cosa d'aus que poden en el teu cap niar. Què no té la cara de baqueta forrà!!! P: Toni no et poses així que hi ha lloc per a tots

Aquesta versió narrà amb toc de sainet suecà de l' imaginació de l'autora que té la fantasia molt gran, ha sorgit com un pardal, d'eixos què per on passen, tot ho van cagant.

G: Clar sobretot per a tu que fas fora als demés en una bona colçà.

J: Com tot Maria de las Emilias , mai entens res.... ai quim càstig tenim “noatros” en tu!!! R: Mira ya preguntaré después por que no me entero de nada.

J: Ara veurem per on ens ix este..... P: És què he vist un local.....

JEFE: Hui vaig a vaticinar-vos a tots els ací presents que més prompte o més tard vaig a eixir als papers.

J: Toni no te'n vages què tenim que fer la reunió G: Jo tinc que traure la “bollería” que demà no estarà bo, així que afaneu-vos si vos tinc que escoltar. R: Toni de que bolleria hablas? es que han abierto una nueva pasteleria? Lo hacen bueno? Es para ir a comprar. G: Nyas la que ens faltava....Emi filla, la MEUA bolleria, la MEUAAAA!!!! R: Ah!! claro, que tu tienes una, es verdad!!! Me habia despistado, huyyy perdona!!! G: Senyor tan gran mal he fet jo???

R: Siempre me pasa igual, es que no lo entiendo!!! P: Mira és què no ho entens, jo tinc que prosperar i ser famós per igual. el personal m'ha de conèixer com l'amo del “pafetal”, i junt amb el meu soci, vosaltres tot ho teniu pagat.

J: Xeeeee Pepitooo para, para el carro que prou estem passant amb tu i els teus locals. No guanyem prou per a disgustos ni per a pagar.

J: Senyores i senyors anem a començar la reunió. (rinnng, rinnnng) J: Pilar vols apagar el mòbil!!!

J: Xe, aguanta, això sols ho puc dir jo.... Això que val????

PAFETERO: Tinc una idea genial!!! Tot va començar -dic jo- un mati solejat ací a nostra ciutat, estiguen tots reunits a la casa consistorial.......

G: Auuuu , jo me'n vaig cap al Grau, que ja està el lío armat!!! Joanjo agafa el cotxe que ací ja hem acabat.

G: No veus el que jo et dic? Pareix que el fum el té dins del cap!!!! P: Vosaltres també em teniu mania, per què jo sóc més templat. J: Això, si que no, ni pensar-ho ni somniar-ho!!! Ací el més templat sóc jo!!!

M: Quin de tots??? Total en porte quatre, segons de qui siga el so. Espera què està cridant-me Angel, el cassaler!!! -Angel compra'm dos kg. de tomaques, un enciam, mig k. de llomello i uns alls tendres, ala ja està!!! Podem continuar. G: Mira m'has fet memòria Pilar,Ai, senyor!!! Què tinc que fer el saluda i enviar-li la foto a Lola, que si no em matarà. Total porta darrere de mi cosa de mig any!!! Demà mateix li l'envie que en

64/65

l'explicació en traurà!!! M: De totes maneres no t'has d'escapar, ella traure't segur que et traurà. G: No enguany igual li ha pegat per l'estilisme de Vicent. BEN-I-PEXQUERO: No enguany no m'anomenarà que jo he col·laborat en un article que m'ha demanat. G: No ni poc, et penses tu que et lliuraràs, si li ho poses a ou en la roba que t'has compra't.

J: Toni que ja tens la barca que volies allí en mig plantà. G: Però fan falta més coses i per cert massa be no s'ha quedat.

acabant. G: Xe, jo me'n vaig que tinc la bollería i me se passarà. M: Jo també que tinc per la falla passar

J: Doncs ho sent però és el que hi ha, no hi ha diners per a una redona pelà. G: Si no li heu posat ni cristalls que està tot de blau pintat, segur que ja m'estan criticant...

P: Jo me'n vaig a obrir els “pafs” B: Ai, me'n vaig corrent que vull comprar-me unes sabates de quatre colors diviiiiinessss i un mocador per al coll a conjunt!!!

J: Toni això o no res, és tot el que hi ha. G: Bo, m'acostumaré encara que està fatal.

J: Ala dons, jo també me'n vaig a sopar al prado que acabe de quedar!!!

B: No diràs que no t'agrà.. R: De que vamos a hablar?

Bona nit!!!

G: Jo no dic res, com no m'ho tinc que posar, però reconeix Vicent que eres prou atrevit, a veure si ens fan a tots igual.

P: Jo tinc un local mirat i vos volia comentar per si conegueu a algú.....

Ala, així doncs queda un plenari....ben preparat!!!!

B: Home jo sóc jove, i vist de manera informal.

TOTS: Xe, callaaaaa jaaaaa!!!!!

G: Toca, ara es diu així.... Però jo crec que si que t'ha d'anomenar!!!

P: Si volia convidar-vos un dia a tots a sopar...

J: Be, al que anem que es fa tard per a sopar, comencem!!! Trageu tots els papers que anem a parlar de la ciutat.

J: Normal, en tots els diners que estem donantte a guanyar!!! M: (mirant per la finestra) Mireu per ací ve la Diana, es pensa que està templà

G: Si no parlem del Grau jo me'n vaig M: Les meues associacions molt m'estan apretant

TOTS: A veure, a veure, - fes-te a un costat., Apartat que no veig res, -lleva't que no em deixes mirar

R: Ai, perdón me he dejado la cartera en casa

R: Quien dices que viene? Ya llega la navidad?

G: I els donuts els has agafat?

J: Senyor dona'm paciència que ja me s'està

66/67

Acomiadament Ja no se si acomiadar-me o dir fins l'any que ve sempre que m'acomiade torne a caure tota de ple.

Que tant sols amb ingeni van voler divertir i uns tirs com a premi és el que van obtenir.

El tema d'enguany ...l'humor estava pensat de fa temps i malgrat les darreres situacions se que li pega be.

I des de aquet llibre d'enguany la meua reivindicació de que mai cap “lapidant” pot ensenyar la lliçó.

Malgrat els darrers esdeveniments que a França acaben de passar Je suis Charlie Hebdo!!!! Nosaltres també som Charlie i cap fanàtic malparí ens té que callar la “boqué” ni les ganes “d'escriuré”

Per que són uns ignorants i volen tindre raó!!!

(Un francès del graueré) Em dona igual el nom del Déu que cadascú li vullga dir un Déu no pot ser tan roín que vullga matar a gent i molt menys sense llegir. Per tant l'acomiadament i aprofitant el mot te una dedicació a unes persones de be.

I mai s'ha guanyat res tenint com a arma el canyó. I com les nostres armes son els bolis i ordinadors, els fulls i totes les lletres els llibres i el bon humor, encara que siga d'ací, a d'ells vull dedicar l'esforç de l'explicació que jo també sóc Charlie!!!

68/69

Músimestcra,e!!

Do-Re-Mi-Fa-Sol-La-Sii i ! !

Artiste

ALEJANDRO PASCUAL Autora explicació

CRISTINA MARTI

Que sone la música, mestre en nostra falla infantil ! Que ja estan aci les festes i és el moment de gaudir ! Tenim músics «de primera» i un programa molt variat ! La gran festa ens espera ! El concert va a començar ! Tots els ritmes gaudirem d'aquest art tan inmortal, i veurem que el pas del temps, encara l'ha fet més gran ! Harmonia de colors, melodies sense igual, ritmes que sentim al cor i tots portant el compàs ! Les notes sonant al vent el cor faran tremolar, l'alegria dels xiquets tots els carrers omplirà ! Prepareu els instruments, Afineu corns i timbals!! Vingueu xiquets al concert !! La festa va a començar !!

70/71

Cadafal

Do-Re-Mi-Fa-Sol-La-Siiii !!!

Do-Re-Mi-Fa-Sol-La-Siii !!!

Notes plenes de color en la falleta sonaran ! !

L'òpera magistral, un espectacle sense igual !

Com una gran simfonia és nostra falla infantil, tot és soroll i alegria i de notes, en té mil, un conjunt ple d'harmonia.

Aquest estil musical és el gran desconegut del públic en general, doncs li sembla desfasat i es troba un tant perdut per tanta grandiositat.

Amb semblant desfigurat per la força que està fent el pit unfla a destall, les mans van amunt i avall posant tot el sentiment i sense eixir-li cap gall.

Impressiona l'escenari i el decorat fastuós, trescents cantants més el gos contraltos, baixos, tenors, sembla ser un desficaci més a la fi, és preciós.

Amb tan gran «carrosseria » ningú es pot imaginar puga eixir la veu tan fina i el sò quasi celestial del «chasis» descomunal d' esta artista tan divina.

La gran Diva de l'escena ha fet l'entrada triomfal i el públic, meravellat, sense moure ni un cabell, amb emoció està esperant per gaudir tan gran moment.

Quan el cant de la Valquíria va arribant al seu final, el públic està extasiat perquè esta gran heroïna molta passió li ha posat, i a tots els ha encandilat.

La soprano amb veu serena comença l'ària a cantar, el so l'ix prou afinat, resona fort en l'ambient, el cos quasi tremolant… Eixa gola és un portent !!

Mai havíem contemplat espectacle tan grandiós i amb tanta intensitat, el gran teatre cantat ha segut meravellós i ens ha deixat encissats !!

Per darrere i per davant, els músics i els instruments escenes van modelant, la música amb el pas del temps que uns rellotges van marcant. El director amb maestria la màgia posa en escena, i una dolça melodia ompli l'ambient d' harmonia en aquesta nit d' estrena. Des del palc principal l'escenari es veu preciós, i un públic meravellat contempla bocabadat, espectacle tan grandiós. Els músics van tots a una, van seguint la partitura i cap se'n ix del programa, perquè entre tanta figura la batuta és la que mana.

72/73

Do-Re-Mi-Fa-Sol-La-Siii !!!

Do-Re-Mi-Fa-Sol-La-Siiii !!!

Quines modernors ! ! Tots a ballar amb l'orquestra El disc de vinil ha quedat en que ompli la plaça de festa ! l'antigor ! ! El pas del temps no perdona i a la música ha afectat, hem passat de la gramola als ritmes més actuals, eixos que als joves «els mola» i sols donen mal de cap, només toquen un «tam-tam» però són l'última moda… Ara la música es ven en «pastilles» digitals, ja no toquen instruments sols màquines infernals que no porten ni el compàs, resonen com una traca i al cap peguen la «matraca» deixant-nos escarotats… Voldríem tornar enrere aquells temps avantpassats quan la música sonava amb un color especial, i una dolça melodia ens portava a somniar tot un món de fantasia que el cor ens feia vibrar…

La festa arriba al seu fi, i no hi ha forma millor que d'una orquestra gaudir…

El programa és especial, cançons d'ara i d' abans, que nostra vida han marcat… Els músics ja estan apunt, els instruments afinats el ball ja va a començar… Un gran «solo» de trompeta fa al públic posar-se en peu i aplaudir molt a l'orquestra… Ens emociona el pianista posant molt de sentiment com sols fa un gran artista… D'aquell vell acordeó, es sent un tango sonar que ens ompli el cor de tristor… Mentre dos enamorats amb el cos ben agarrat un bolero estan ballant… I tocant la bateria a ritme de rock and roll l'ambient s'ompli d'alegria…

Do-Re-Mi-Fa-Sol-La-Siii !!!

Do-Re-Mi-Fa-Sol-La-Siii !!!

Que la banda ja està aci!

Fins aci el nostre concert, arriba l'acomiadament!

Es la música de banda la que portem en la sang i quan arriben les falles el nostre cor fa vibrar…

En arribar al remat posem el punt i final a l'explicació infantil, l'espectacle s'ha acabat i el mestre està desvanit que el públic haja gaudit d' un concert impressionant. Si el ritme vos ha agradat, i els músics han afinat, feu un fort aplaudiment en senyal d'agraïment, que s'escolte fins el cèl, que l'esforç ha segut gran i l'artista se'l mereix. I fins un altre moment, que ja tindrem ocasió de gaudir d'un nou concert i dedicar als xiquets notes plenes d'harmonia, perquè són nostra alegria, el millor del món sancer!!!

L'alegria d'un pasdoble recorre tots els carrers, ballen fallers i falleres al compàs d'un clarinet… Cercaviles, despertades sempre la banda sonant, i la nit de les albades el tabalet va marcant… En el balcó la fallera escolta uns versos sentits mentre tabal i dolçaina donen color a la nit… De la festa de les falles la música és el gran puntal, fins i tot traca i coets també porten el compàs… Que sone fort la trompeta que toquen els tabalets !! Xiquets, vingau a la festa que ja ompli tots els carrers !!!

74/75

Agraïments

literaris

Com cada any, sempre he d'anar tocant portes i demanant. La satisfacció (després de la vergonya inicial) sempre és gran. Tots el que ací darrere, em signeu ( a més dels publicitaris, els fallers d'honor, etc) sempre , encara que em renegueu, a la fi, em responeu, i d'una manera gustosa i positiva. Això és el que em dona alé per a continuar demanant-vos i esgotar-vos fins l'infinit, per què és molt important saber que esteu ací. És molt, molt important la ma que em llanceu quan vos la demane, per què és quan més falta em fa. He de donar-vos les gràcies com cada any, i no es relaxeu molt, que en dos dies, ja em teniu altra vegada..... (ja sabeu). Moltíssimes gràcies per tot, per fer molt més fàcil la meua labor!!!! MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS!!!!

76/77

L'humor de...

Alma

Alma de Acero

projectes, dóna com a resultat, un alleugeriment de tensió que porta a aquests a estudis, que a la nostra vista de simples mortals poden ser d'allò més estrafolaris i extravagants. Cada any, des de 1991, a primers d'octubre, un comitè internacional, coordinat per la direcció de la revista d'humor científic "Annals of Improbable Research", tria els investigadors que s'han destacat per les seues contribucions "innobles" a l'avanç de la Ciència.

ESTRAFOLÀRIES INVESTIGACIONS Per molt seriós que semble un científic, no deixa de ser un ésser humà com un altre qualsevol i encara que moltes vegades habita en el seu profund més interior la condició de riure, l' extravagància i l' humor també formen part de la seua naturalesa. Eixir del seu seriós entorn programat i matemàtic en la recerca d'altres

Els premis Ig-Nobel es concedeixen en una sèrie de categories que parodien als Nobel reals, i els seus continguts són d'allò més variat, des avanços en realitat útils, però que semblen, a primera vista, pura conya, fins a les últimes investigacions sobre les formes més inútils i absurdes de perdre el temps. L'únic denominador comú que caracteritza a tots els premis Ig-Nobel

és el seu to humorístic, que fa que la cerimònia de lliurament (cada premi és presentat per un premi Nobel real, i molts dels guardonats recullen el seu premi en persona i fan un xicotet discurs, rient-se de si mateixos), siga tot un esdeveniment anual que recull el millor i el pitjor del món científic, i que permet que els investigadors "seriosos" s'oblidin dels seus problemes per uns moments per deixar anar alguna riallada. El fundador i mestre de cerimònies dels premis, Marc Abrahams defineix el lliurament com una barreja entre els Premis de l'Acadèmia, els Premis Nobel i el Circ dels Germans Ringling i la idea central és atraure totes aquelles persones que no els interessa la ciència, perquè la consideren complexa o simplement avorrida, en veure que aquests científics són també éssers humans amb sentit de l'humor. Perquè veiem que els científics també són capaços de riure de si mateixos, he seleccionat els treballs guardonats amb un Ig-Nobel al llarg de la seua història que m'han resultat més hilarants i sorprenents. Premi Ig-Nobel a la:

TLaots visomda ésafitcainonatcurs.ta quemés no dóna per a

Matemàtiques: Dorothy Martin, dels Estats Units (que va predir que el món s'acabaria el 1954), Pat Robertson, també nord-americà (que va predir que acabaria en 1982), Elizabeth Clare Prophet, del mateix país (qui va establir la mateixa predicció per a 1990) , Lee Jang Rim de Corea (predient la fi del món el 1992), Credonia Mwerinde deUganda (per a 1999), i Harold Càmping, nord-americà (que va dir que el món s'acabaria el 6 setembre de 1994 i posteriorment ho va fer per al 21 d'octubre de 2011), per mostrar al món a tenir cura quan s'efectuen càlculs matemàtics Salut pública: Elena N. Bodnar, Raphael C. Lee, i Sandra Marijan de Xicago, Illinois, Estats Units,

per inventar un sostenidor que, en cas d'emergència, pot convertir ràpidament en un parell de màscares de gas, una per a l'aportadora del sostenidor, i una altra per a algú proper a ella

78/79

Pau: Stephan Bolliger, Steffen Ross, Lars Oesterhelweg, Michael Thali i Beat Kneubuehl de la Universitat de Berna, Suïssa, per determinar -experimentalment- si és millor ser colpejat al cap per una ampolla de cervesa plena, o per una buida. Pau: se'l va emportar el Laboratori de la Força Aèria, a Dayton (Ohio), que va sospesar la possibilitat de fabricar una Bomba gai per provocar l'homosexualitat en l'enemic i amb això minar la moral i la disciplina de les tropes. Pau: a la marina britànica. Al vaixell "HMS Cambridge" que ha substituït en les maniobres el foc real per crits de "Bang". Cada "Bang" estalvia al contribuent 1200 euros. Pau: Arturas Zuokas, alcalde de Vílnius, Lituània, per demostrar que el problema de l'aparcament il·legal dels cotxes de luxe es pot resoldre arrollándolos amb un tanc.

Estprinocispissón. Siels nomeusli apanyen t i n c uns altres

Payne, Steve Cowley, Michael Lawrance, David Stuart, i Robyn Williams d'Austràlia pel seu estudi "Una anàlisi de les forces necessàries per arrossegar una ovella sobre superfícies diverses." Física: Adelqui Monroy i Jonathan Haro, de la Universitat de Los Angeles de Sant Martí, per la seua solució parcial al problema de per què les cortines de dutxa onegen cap a dins. Física: John Mainstone i Thomas Parnell de la Universitat de Queensland, Austràlia, per la seua paciència en atendre un experiment començat el 1927 sobre la viscositat del quitrà negre, en el qual una bola de quitrà degota una vegada cada nou anys.

Pau: al Parlament Nacional de Taiwan, per demostrar que és preferible que els polítics es barallen a cops de puny i puntades de peu entre ells, que li declaren la guerra a altres nacions. Física: L. Mahadevan, de la Universitat Harvard, i Enrique Truja Villablanca, de la Universitat de Santiago, a Xile, van ser reconeguts pel seu estudi sobre per què s'arruguen els llençols.

Elde squeomriuésre quancapaçtot lési esperquè ta eixint jmala atément, pensat a qui t i r arli la culpa

Física: a un equip d'investigadors japonesos, que, científicament, van demostrar que trepitjar una closca de banana augmenta les possibilitats de caure. Segons l'estudi, trepitjar aquest element disminueix la força de fricció entre la sabata i la closca el que augmenta considerablement el risc de caure.

Literatura: David B. Busch i James R. Starling, de Wisconsin, "per el seu profund i penetrant estudi titulat: Cossos estranys en el recte: informes de casos clínics, amb una revisió extensiva de la literatura mundial. Les referències inclouen casos sobre set bombetes, un esmolador de ganivets, dues llanternes, onze tipus diferents de fruites, verdures, una serra de joier, una cua de porc congelat, un got de llautó i la impressionant col·lecció acumulada per un sol pacient, consistent en unes ulleres, una clau de escriptori, una pipa de fumar i una revista. Lingüística: El colombià Juan Manuel Toro i els espanyols Josep B. Trobalon i Núria Sebastián Gallés, de la Universitat de Barcelona, van realitzar un estudi que demostra que les rates de vegades no distingeixen entre el japonès i el neerlandès

Física: al Dr. Len Fisher Anglès per calcular la forma òptima de mullar una galeta.

Química: Antonio Mulet, José Javier Benedito i José Bon de la Universitat Politècnica de València i Carmen Rosselló de la Universitat de les Illes Balears pel seu estudi "Velocitat ultrasònica en el formatge cheddar afectada per la temperatura".

Física: Jack Harvey, John Culvenor, Warren

Química: a Takeshi Makino, Japó, per

desenvolupar un esprai detector d'infidelitats, que les dones poden aplicar a la roba interior dels seus marits. Medicina: Francis M. Fesmire, de la Universitat de Tennessee pel seu informe "Interrupció del singlot amb un massatge rectal dactilar". Medicina: Peter Barss de la Universitat McGill, pel seu impactant informe mèdic «Lesions degudes als cocos que cauen». Medicina: a James F. Nolan i col. metges compassius pel seu informe de recerca: Tractament agut de penis atrapats per cremalleres. Medicina: a F. Kanda i col. pel seu estudi pioner denominat "Elucidació dels compostos químics responsables de la mala olor dels peus". Especialment per la seua conclusió que a la gent que creu que li fan pudor els peus, certament li fan pudor, i als que creuen que no, no”. Dinàmica de fluids: Victor Benno Meyer-Rochow de la Univ. Int. De Bremen i de la Univ. De Oulu i Jozsef Gal de la Universitat Loránd Eötvös, per usar principis bàsics de la física per calcular la pressió que s'acumula dins d'un pingüí en el procés de defecació. No van poder obtenir visat per a acudir a la cerimònia Economia: El Vaticà, per la seua idea de subcontractar a l'Índia un servei d'oracions. Els feligresos que vulguen una missa de difunts o d'acció de gràcies, poden ara encarregar que es porte a terme en alguna església de l'Índia. El servei, que resulta molt més econòmic al país asiàtic que a la resta dels països cristians, es pot reservar per correu electrònic o directament, en les "franquícies" del vaticà habilitades per a això".

Tecnologia mèdica: a George i Charlotte Blonsky, de New York City, per inventar un dispositiu, per ajudar a les dones a donar a llum: es lliga a la dona en una taula de forma circular, i es fa girar aquesta a alta velocitat per aprofitar els efectes de la força centrífuga...

80/81

A la vista de lo presentat és completament necessari que s' entregue algun premi o reconeixement a aquests estudis i els seus estudiosos, ja que s'ha de tenir una ment privilegiada, metòdica i concentrada, per arribar a començar i finalitzar semblants investigacions tan absurdes i no partir-se de riure durant elles.

Simà dibusques una s posada a ajaludfainra-lte,dellatetruobarbraeçs

L'humor de...

Luciano és precisament un sirià, de Samósata, ciutat situada en el marge dret del riu Eufrates, Que va viure en els anys 125-181, per tant en època romana, però que escriu en grec. La lectura d'este escriptor i funcionari entre cínic i epicuri, que no deixa canya dreta, és molt recomanable, perquè entre altres coses ens oferix una visió de la realitat i complexitat del món antic que rarament aporta l'estudi acadèmic de l'Antiguitat. En esta sentida no trobe una explicació suficient per al desconeixement que generalment es té hui d'ell i de la seua obra.

Antonio. . desde l’antiguitat

Antonio Marco Martínez Catedràtic de Llatí

UNA FESTA DEL FOC MOLT ANTIGA La paraula “falla” deriva, segons el Diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua , de la llatina “fàcula”, que significa “torxa”. Les Falles són sens dubte les festes més importants de tot el llevant espanyol, que giren essencialment entorn del foc destructiu i purificador i se celebren entre el 15 i el 19 de març, festivitat de Sant Josep. Com a fenomen de tanta importància social ha sigut evidentment estudiat des de distints punts de vista: antropològic, sociològic, cultural, històric… Sens dubte estes festes servixen, com totes, per a cohesionar a tota una societat, que ara resulta Ja molt complexa. Són festes de net caràcter general i democràtic, enfront d'altres diverses de caràcter més aristocràtic. En este sentit solen contraposar-se a les celebracions més aristocràtiques del Corpus. Estes festes tenen un indubtable Valor ètic i formatiu al centrar l'atenció i la reflexió dels ciutadans en esdeveniments de la vida social immediata que són enjudiciats moralment, posats en solfa, criticats i condemnats amb un llenguatge artístic irònic.

És possible que en les seues característiques actuals o semblants estes festes no es remunten més enllà del segle XVIII, sense que siguen suficients les explicacions que generalment es donen (creació del gremi de fusters, etc.), però no hi ha dubte que les seues arrels s'afonen en una tradició antiga mil·lenària. Es relacionen sense cap dubte amb nombrosos cultes i ritus del foc que s'executen per a finalitzar una etapa o any vell i inaugurar un any nou. S'inscriuen, perquè, en els ritus solars i en els ritus de fertilitat i regeneració de la vida, sobretot la vegetal, que precisament se celebren amb motiu de l'arribada dels equinoccis i solsticis que marquen l'inici de les estacions de l'any. Generalment consistixen a encendre fogueres i torxes entorn de les quals es dansa, sobre les quals bota i la llum i foc de les quals es pot traslladar a les llars, els camps o els estables. En molts casos es cremen ninots de palla o ninots, substituts probablement d'antiquíssims ritus en què es cremaven a verdaders hòmens o dones, encarnació del mal en les seues diverses formes. James Frazer, en la seua famosa obra “La branca daurada” dedica moltes pàgines a estos ritus del foc, presents des de la Prehistòria, especialment en tota Europa. Els estudiosos fan fonamentalment dos interpretacions. Una línia interpretativa ens diu que són ritus per a revitalitzar la llum i energia del sol que tots els anys llanguix i es recupera i de la que depén la vida de la naturalesa vegetal i animal. L'altra ens diu que

el foc té una gran força purificadora, catàrquica, per la qual cosa s'utilitza com a instrument per a acabar amb els diversos mals que amenacen l'home i a la societat. Estes dos interpretacions poden coexistir i considerar-se útils per a interpretar el sentit de Les “Falles”, que se celebren quan ja l'hivern va declinant, en l'entorn de la primavera en què florix la naturalesa. En la segona mitat de març la naturalesa ja va despertant en el llevant. Este fet referma sens dubte la relació originària d'estes festes amb els antics ritus del foc. Este sentit resulta hui sens dubte poc evident per a la majoria de les persones que les celebren amb absolut frenesí. És més evident, en canvi, la interpretació que són ritus de purificació que condemnen i ens fan oblidar tot el que de roín ens ha succeït l'any que ha finalitzat des de l'anterior celebració. Tot açò ha sigut, sens dubte estudiat i analitzat per experts, com Deia, i no em sent prou autoritzat per a insistir en això. Vull simplement aportar un text de Luciano de Samósata, d'un dels seus diàlegs, en concret el titulat “Sobre la deessa siriana”.

Doncs bé, en el citat “diàleg”, (en realitat en este cas és un monòleg o més aïna un article descriptiu), “Sobre la deessa Siriana”, descriu l'existència en la seua terra, i en concret en Hierópolis, de diversos cultes i temples a diversos déus i deesses. El més important segons la seua opinió és el temple d'Atargatis o Hera, en el que hi ha també nombroses estàtues, entre elles una parella de la deessa, la del Zeus sirià o Melkart.

82/83

Hierópolis significa “la Ciutat Sagrada”, està situada al nord d'Alep, a uns 90 quilòmetres; en siríac es deia Madog i és l'actual Manbi; se li va conéixer També com Hierópolis Bambice, o Hierópolis Eufratensis. Entre les diverses cerimònies i ritus que descriu hi ha una que ens ajuda a comprendre este caràcter de festivitat de fertilitat i renovació de la vida, de festa de primavera, amb la que es poden emparentar les Falles. Diu així: Sobre la deessa siriana, 49: Celebren la més important de totes les festes que jo conec al principi de la primavera i l'anomenen uns festa del foc i altres de la torxa. Fan un sacrifici de la manera següent: tallen grans arbres i els posen en el pati, fan portar a continuació cabres, ovelles i altres caps vives i

Lade tprotimesser era oblhumàigació éssegonaser ésfeliçfer, lafeliç als altres

les pengen dels arbres; afigen aus, vestits i joies d'or i plata i, una vegada que ho tenen tot complet, posen les imatges dels déus entorn dels arbres, agarren foc i tot crema. A estes festes acudixen moltes gents procedents de Siriana i dels països circumveïns i tots porten els seus propis objectes sagrats i tots tenen distintius fets a semblança d'estos. No excessivament lluny d'on va nàixer Luciano, està Tars, la ciutat de què era Sant Pau, en l'antiga Cilícia, en l'anomenada Àsia Menor, en l'encreuament d'importants rutes per les quals penetren totes les mercaderies i totes les idees. En ella es conservava un ritu molt antic, que ens ajuda a comprendre el significat d'estos ritus del foc. En esta ciutat hi havia dos déus importants: un el jove Sandan o Sandon, que es va identificar pels grecs amb Hèracles o Hèrcules i un altre molt antic anomenat Ball-Tarz (Senyor de Tars), que es va identificar amb Zeus. Els dos estaven relacionats amb la fecunditat de la terra i els seus fruits i els seus ritmes estacionals, però resultava un déu més pròxim i popular Sandan.

Dar r e r e d' u n gr a n homedona. Dar hi hareunrea dgr'elaan, està la seua esposa

Tots els anys se celebrava en el seu honor en la plaça una gran festa amb càntics i danses Es construïa una gran pira en què es col·locava l'estàtua del déu que era cremada amb tota solemnitat. La cerimònia, al principi de caràcter fúnebre, era seguida immediatament amb la celebració desenfrenada i exultant de la resurrecció del déu; així al dolor profund dels fidels seguia una alegria exultant. Es representava així la naturalesa vegetativa que moria davall els rajos abrasadors del sol per a ressuscita a una vida nova. Esta és la idea que subjau a tots els cultes mistéricos orientals, que

sens dubte coneixia el jueu-grec Pablo de Tars i en el que sens dubte va influir a l'hora d'integrar el naixent cristianisme en els corrents religiosos del moment, amb notable èxit, per cert, ja que es va imposar a la religió pagana a partir del segle IV. És vedeu que sobre este déu tenim molt poca informació; alguns autors qüestionen inclús que coneguem amb total seguretat que este déu, que mor en la pira funerària, renasca després, però la seua similitud amb altres de l'entorn geogràfic avalen esta interpretació. En algunes Monedes antigues de Tars es representa en l'anvers a la deessa de la sort Tyche i en el revers la pira sobre la qual crema el déu Sandan.

que ell estaria especialment content d'escoltar tals sons? No partiria immediatament per a Tràcia o per a Líbia, per a honrar amb la seua presència als descendents de Busiris o de Diomedes quan li fan sacrificis? Perquè què? No creieu que fins al propi Perseu passaria realment de llarg en el seu vol sobre la seua pròpia ciutat? En estos ritus de fertilitat la vida es renova i de les velles cendres, o millor, de les cendres del vell, sorgix la nova vida, com l'AVE Fènix, el mite molt estés i conegut que simbolitza Exactament el mateix, encara que ara el seu significat s'haja generalitzat i banalitzat a tota acció o realitat que renaix d'una situació de mort o postració. El Fènix, que s'autoimmola en la foguera cada cinccents anys per a renàixer de nou, és en definitiva el símbol de la immortalitat.

Naturalment que estos antiquíssims rituals agraris del foc han patit grans modificacions i s'ha perdut eixe simbolisme profund de renovació i successió dels cicles de la naturalesa en benefici d'una purificació catàrquica en la que el foc acaba amb els mals de l'any. Més encara, en el nostre temps adquirixen especialment rellevància les crítiques Referides a la vida política de la societat; ara predomina la crítica popular, social, política, moral, en detriment de qüestionaments filosòfics més profunds. Però si es pot, s'ha d'aprofundir en l'origen de les coses . L'origen de les falles, com a festa del foc, és per descomptat molt antic. http://antiquitatem.com/

84/85

Cultes semblants a déus que moren I ressusciten immediatament són els d'Atis en Frígia, Adonis a Síria, Osiris a Egipte, Tamuz en Babilònia i altres Anàlegs en altres parts, tots amb el mateix significat. Açò recolza una interpretació semblant per al déu Sandan. Crist és també un déu mort i ressuscitat. Dió Crisóstomo (40-120 aproximadament) (“boca d'or” significa la paraula “Crisóstomo”) fa una irònica referència a esta festa I a la pira en què el déu és cremat en el seu “Pimer discurs tàrsic” o “Tarsica prior XXXIII, 47: Què hauríeu de pensar si, com és raonable esperar (i com els hòmens informen) que els herois o deïtats fundadors hagen de visitar ben sovint les ciutats que han fundat, invisibles per a tots, (inclosos els assistents als ritus sacrificiales i en certs altres festivals públics), si, jo vos ho pregunte, el propi fundador, Hèracles, ha de visitar-vos (atret, permeteu-nos que vos ho diga, per una pira funerària com la que construïu amb especial sumptuositat en el seu honor), Penseu

Node mipense mal a ment , s e nyor e t a . El meués purament interés persexualvosté

L'humor de...

Antonio

Antonio Jiménez

gelats, en postres, amb llet i fins amb unes gotetes de conyac, què era com me'l servia la iaia de qui m'ha fet l'encàrrec. Des de molt xicotet, la meua iaia me'l donava a tastar a culleradetes. Amb 5 anys ma mare em va portar a la visita del doctor Melis, després d'haver patit una infecció gàstrica i este em va dir: Au, ja estàs bo, ja pots menjar “polos” i jo li vaig respondre: i café? I este entre rialles em va dir: “collons, com és nota que eres grauer”. Evidentment este no és un col·loqui sobre el café. La meua missió és escriure alguna cosa còmica i a mi m'agradaria tindre la capacitat per a desgranar-me el cervell i fer que es riguereu, però pense que és un assumpte molt difícil, molt més que fer plorar. Cert és que en esta vida he rist moltíssim i a més de la meua pròpia ombra.

d'un palaciet per a un organisme dependent del ministeri de justícia (la corrupció ja existia en majúscules aleshores). Jo em sentia eufòric perquè la meua comissió era elevada (al final no vaig cobrar ni un duro, perquè la meua comissió i la de la meua empresa que ascendia a 60 milions de pessetes se'n va anar a parar a un compte b d'algú a qui no citaré). D'altra banda, la dona del meu director (boníssims els dos) es dedicava a la venda d'abrics de pells i havia sigut víctima d'uns robatoris per part d'una banda perillosa. El marit d'una companya

de l'empresa pertanyia a la policia secreta i es va tramar un pla per a poder agafar a la banda. El que jo no sabia és que anaven a posar-nos a mi i a esta companya com a esquers. A través d'uns contactes van localitzar a dos d'aquestos personatges i la meua companya i jo ens havíem de fer passar per compradors. Tot es va orquestrar conjuntament amb la policia. Quedem en una cafeteria prop de la nostra oficina. En el local hi havien tres policies vestits

86/87

M'he sentit afortunat i posseïdor d'una bona estrela, encara que esta, ha d'haver entropessat amb un meteorit i me l'ha posat mirant a Conca, perquè d'uns anys cap a ací les coses no han sigut tan fàcils. Així i tot, crec que les seues llampades em continuen arribant.

Aldegunatindrecosela rtroeínbalhal, ohaurielsenricacaparat s ja ho

Algú molt conegut per vosaltres, m'ha demanat que escriga un relat sobre les rialles i l'humor. No tenia sentit dir-li que no, perquè com sempre acabaria guanyant i convencent-me. La primera cosa que se'm va ocórrer dir-li, per wasshapp, és que a mi el que millor se'm dóna és cuinar i curiosament prendre café. M'agrada gelat, calent, amb gel, en salses, en

No negaré que en estos últims anys també m'han ocorregut coses molt bones. El tema del café em va portar a pensar en l'època que estava en ple apogeu. La història que vos conte a continuació, la vaig viure en un parell de dies, plena d'anècdotes i possiblement amb la major ingesta de café de la meua vida. Aleshores vivia a Madrid i treballava com a assessor immobiliari. En eixos dies havia estat desbordat de treball. Havia finalitzat un estudi comercial que havia de presentar al client l'endemà, d'altra banda, havíem tramitat la venda

Socosamrimiu l ésor laquesegopotnas ferl avis amb els teus

de particular. A nosaltres ens van posar uns dispositius per a escoltar les conversacions.

altre café. Vaig telefonar i si, era cert. Vam concertar la visita.

L'única cosa que havíem de fer era interessarnos per uns abrics, pagar-los i punt. En cas d'algun problema quedar-nos quetets que ja actuaria la policia.

Respecte al fax calia prendre solucions. Aleshores, parle de l'any 92, no existia el correu electrònic ni internet.

Durant el menjar vaig beure café, abans d'eixir de l'oficina vaig beure café i en la cafeteria com no, em vaig beure un altre café. Entre l'emoció, la por i la cafeïna, el cor m'anava a tres mil per hora. Tot va eixir molt be, perquè van vindre sense les pells, no vam haver de traure els diners ni exposar-nos que actuaren de forma violenta, i per les conversacions que vam mantindre la policia va poder agarrar-los dies més tard. Quan tornem a la nostra oficina vaig beure un altre café. Què una altra cosa prendria si era l'hora del berenar i celebràvem lo be que havia anat tot? Em sentia pletòric i eufòric per l'odissea i perquè l'endemà presentaria un estudi que ens podria aportar molts beneficis i perquè suposadament eixe dia ens enviarien el vistiplau del ministeri de justícia per a la venda del palaciet. Eixa nit no vaig pegar ull, però no em va costar res alçarme. Em vaig posar de punta en blanc i després de prendre dos cafés me'n vaig anar a l'oficina. M'esperava un bon dia. Segons arribe em diu la meua secretària: bon dia Antonio, s'ha trencat el fax i t'han cridat del “Deseo”. I jo: d'un puticlub? Jajajaja (rises), això mateix pensava jo, em va dir ella, però m'han dit que és la productora de Pedro Almodóvar. Volen veure l'hotel que tenim en venda per a veure si poden rodar una escena d'interior. Un

Com que teníem uns veïns advocats molt bona gent, els vaig dir si podia donar el seu número de fax i per supossat em van dir que clar!!! Inmediatament vaig cridar al ministeri de Justícia i doní el número de fax dels meus veïns. Poc després va arribar el client a qui havia de presentar l'estudi comercial. Vam passar a la sala de juntes. Un altre café. Les coses van ser moltíssim millor del que jo poguera esperar. Se'n va anar el client. Eufòria absoluta, però l'estómac buit. Vaig baixar a menjar alguna cosa i un altre café. Vaig pujar i faig les meues gestions. El fax no arriba, però si el meu director. Ens anem a menjar junts. Acabem. Un altre café. Pugem i em va calmar, dient-me que la venda està feta. Em passen una telefonada: Antonio, et telefonen del ministeri de l'interior i jo: si si siiii. Mire, em diu, sóc tal de tal, estic intentant enviar un fax però no em passa, a la qual cosa jo li responc: si, aquets matí he cridat per a dir que el fax no funciona i els he donat el de les oficines d'enfront. Al que l'home em diu, si però açò és un document de màxima seguretat. I jo: clar, no es preocupe de res, ja li dic que el fax no funciona i hem donat el dels veïns. L'home dubtant torna a insistir en el fet que és un document secret i jo torne a insistir en el fet que estava esperant eixe document. Finalment accedeix i m'ho envia. Em passe a l'oficina de davant i me l'entreguen. Era un text breu i molt concís en el que sol·licitaven sostre lliure per a no recorde quin governador militar, però del vist i plau de la venda

res de res. Un altre café. El meu director que havia eixit a una reunió torna i li mostre el fax. la seua cara passa de la perplexitat a la rialla. Xiquet, d'on has tret açò? No entenc res, li dic jo. Antonio, que açò no és del ministeri de Justícia, açò és del ministeri de l'interior.!!! Com ha arribat açò a les teues mans? Li ho vaig explicar i es partia de la rialla. La conclusió va ser que este senyor intentaria enviar un fax a algú per a demanar el cel aclarit d'avions, per seguretat i evitar atemptats. Al no passar-li el fax va cridar per telèfon i segurament es va equivocar i va cridar al nostre. Tan ansiós estava jo que no vaig prestar atenció al ministeri de què em telefonaven. Tant vaig insistir, que l'home es va fiar de mi i m'ho va enviar. Un parell d'hores

després va arribar el tan anhelat fax amb el vistiplau i la firma del ministre de justícia. Un altre café. A l'estoneta, jo no sé si, per l'alegria, pels esdeveniments del dia o per la cafeïna que havia ingerit, el cor pareixia que se m'anava a eixir del pit i a esclatar d'un moment a un altre. Tal era el meu estat que me'n vaig anar a la farmàcia del cantó a què em donaren un tranquil·litzant, encara que sense recepta, la farmacèutica l'única cosa que em va donar va ser un sobre de til·la. Vos puc assegurar que ho vaig passar molt malament. Ara cada vegada que m'excedisc amb el café em vénen al cap eixe parell de dies.

88/89

Siser guesfeliç,tu,peròi intenta sobretot, sigues tu

L'humor de...

Aunión

AUNIÓN I EL POLP" Era a l'alba quan vaig eixir de casa, no volia arribar tard a eixa travessia tan esperada com desitjada. En diverses ocasions i durant molt de temps havíem parlat Ramonet "el del Grau" i jo, sobre la pesca o caça dels polps, argumentacions que escoltava molt atentament i la veritat no acabava de creure'm molt per inversemblants; em pareixien com de pel·lícula d'aventures carregades amb molta fantasia i la veritat siga dita, d'inversemblants res, gesta totalment real, pura i dura. Hi havia clarejat ja, quan pugem a la llanxa de goma, amb la respectiva autorització del cap "El Pato" i ens vam posar en marxa cap a la gran aventura. En eixos moments, segons anàvem endinsant-nos en el mar, em vaig sentir important, vaig creure ser Cristòfol Colom rumb cap al que desconeix.

Mividaraésda undea tprraogèdp, iala, però v i s t a de l u ny, pareix una comèdia

En els seus relats Ramonet m'havia comentat que posava pots i altres trastos perquè els polps niaren en el seu interior, altres els buscava entre els buits de les roques, coneixent els punts claus de les seues situacions. Arribem a un lloc i exclama: "ací, ací tinc diversos... vaig a submergirme", en uns segons apareix el seu cap i amb un bestiola (per a mi molt rar) entre les mans i les seues llargues potes envoltades en els seus braços, se'l desapega com pot, li pega la volta

al cap i m'ho amolla en l'interior de la llanxa. Per Déu que cosa més lletja, vaig pensar jo. Estes anades i vingudes les va repetir diverses vegades i la llanxa s'anava omplint de coses molt rares que anava desapegant-se dels seus braços i pectorals, s'agafaven com a sangoneres a qualsevol cosa; fins que arriba un moment que solta un polp molt més gran i molt més lleig (seria per la grandària) i allò es posa en peu, bossa erta, potes fermes i comença a desplaçar-se cara a mi, quin horror, em va paréixer la Moby Dick reencarnada...I jo a crit pelat !!Ramonet, Ramonet!! I el Ramonet que no apareixia. Eixa immersió em va paréixer que va durar hores. Mentres pel meu cap sorgien mil històries: em vaig veure amb les quilomètriques potes del polp envolicades al meu coll arrossegat al fons de la mar, Aunión ofegat en la Costa del Mediterrani, quin final més terrible. Quan ja estava a la vora de la llanxa pensant a tirar-me a la mar, perquè el polp anava a enroscarse en les meues cames, va aparéixer Ramonet què et passa? Estàs molt groc i la cara desfigurada (exclama), !!La bestiola, eixa bestiola que m'ataca!! Li conteste i... comença a soltar una carcallada que segur es va sentir en tot el Grau de Gandia. "Perdona és que a este com és un poc major, se m'ha oblidat girar-li la bossa". El retorn va ser terrorífic amb tants polps sobre la llanxa i veient quin d'ells era més lleig. El final del polp no va ser agradable, va acabar en ma casa, amb la bossa al revés, apalissat com un màrtir i crucificat amb una canya en l'estenedor per a assecar. Sempre que prove les delícies del polp sec en el Grau de Gandia em recorde del meu amic Ramonet i amb un cert somriure la meua terrorífica història "Aunión i el Polp".

Humor

i intel·ligència

Antonio Jiménez

-Tu veus? Em Deia amb sorna el meu ajudant, a l'anar acostant-nos a la porta de l'auditori. -Però, tu veus? -Perquè? No molt bé, gaste ulleres des dels tretze anys. Li conteste de gairó. Recordant amb nervis la xerrada que em tocava fer en eixe moment: Humorisme i intel·ligència. Perquè hui en dia les noves corrents de psicologia, sociologia i totes les “gia” determinaven la importància de la intel·ligència emocional i encara que jo, com a bon professional m'havia tornat expert en estes noves corrents continuava pensant que un idiota és un idiota encara que diguen el contrari…i l'humor d'un idiota és grosser i pedestre; com les gallines, no volen, corren com trastornades i són grosseres, bullicioses i estúpides…si, em cauen malament les gallines i …què? Per això ens les mengem a dos cuixes (rialles) Ho agarren? Bo prosseguisc. Eixe dia de fred hivern, gris com tots els dies d'hivern des de fa segles, produccions en sèrie de la naturalesa, segurament haurà subcontractat la producció perquè fer dies de tardor o primavera o hivern tots iguals des del principi dels temps, ha de cansar. En definitiva, havia de preparar-me per a la

xerrada i havia deixat els informes i les xulles en la taula de nit, que no és de nit, és de fusta verda. I el meu ajudant amb la seua sàvia i pomposa manera de dir les coses tornava amb el romanç:

90/91

- Tu veus? Ja t'ho deia que els havies deixat. En el portafolis no estan… I vaig mirar cap amunt sospirant, perquè en es moment em fixe que la talla del sostre era una divinitat. Vaig seguir caminat cap a la porta de l'auditori, replet d'expectants oients, perquè crec que a cap sord li interesse el tema que tractaria eixe dia. La fam produïa un so com de castanyoles en el meu estómac o era un grup de dansa folklòrica que estava assajant just en eixe instant i com una solució vinguda del cel; en este cas de la cafeteria de l'auditori, va passar enfront de mi una cambrera amb una safata amb croissants i sucs. Em tire ràpid de cap, fent-li un placatge de rugbi i li sampe dos croissants i un suc i me'ls vaig engolir “ipso facto”. Després d'ajudar als infermers que van vindre a portar-se-la em vaig

Laperseguei intel·lixgènciperòa emjo sóc més ràpid

recompondre la corbata i tot seguit entre triomfant a l'auditori. Quants rostres, quanta gent ansiosa i endormiscada i tossegosa i porca (hi havia un furgant-se el nas, crec que treballava per a Repsol perquè més que furgar-se estava fent-se una prospecció petrolífera en profunditat). Aplaudiments, aplaudiments… murmuris i va començar la xerrada després de les presentacions que van ser molt llargues ja que conéixer en un moment a 250 persones d'un en un, és molt pesat. I més des de l'atri i ells des de les butaques. M'aclarisc la gola amb aigua i lleixiu. Vaig començar la dissertació: Humor i intel·ligència L'humor es considera hui en dia com un sinònim d'intel·ligència. Universitats de tot el món han conclòs que el bon sentit de l'humor, és a dir la capacitat de riure's de si mateix, dels nostres errors, de les ironies de la vida i els sarcasmes com un reflex de la pròpia personalitat i no com una burla grollera; és l'essència de la intel·ligència. És a dir conforma la base on s'assenta l'anomenada intel·ligència emocional. En resum, la capacitat de trobar el sentit positiu a les coses de la vida, no com a excuses sinó com a força emocional per a enfrontar lo negatiu. Un mecanisme evolutiu de supervivència psíquica front als nous temors i obstacles de la vida moderna i tecnològicament avançada.

Laés unaintel·igcontèncriaadimiccilitaór en els seus termes

Certs trets evolutius ens demostren que és més adaptable aquell que visualitza el seu entorn com una estructura complexa i la simplifica aplicant emocionalment “la ironia i el sentit de l'humor” per a acoblar els successos i experiències

negatives d'una millor forma, d'una forma saludable. Perquè d'una altra manera resultarien danyosos i/o nocius per a la supervivència emocional.

si es genera amb bon sentit de l'humor, l'enginy farà aflorar lo graciós del tema per a estendreho com una projecció que millore la convivència entre el que s'està criticant i el crític.

El sentit de l'humor ens fa més sociables, més atractius i ens permet ser feliços; no amb l'estultícia de què busca una felicitat utòpica, sinó de la felicitat que es viu en moments de consciència íntima amb el “jo” i en consonància amb el “altre” que conforma la convivència.

En altres paraules, puc criticar les teues creences durament, ofensivament u optar per generar amb enginy i humor una crítica des del respecte, a alguna cosa o algú que és criticable.

Riure's d'un mateix i fer riure als altres, demostra la intel·ligència màxima, fins a este moment; de l'evolució humana. Faig notar això de fer riure als altres, no riure's dels altres o a costa dels altres. Perquè està vist que hui en dia burlar-se d'altres, de creences, idiosincràsies i maneres, està vist com una llibertat d'expressió. Llibertat mal entesa i no és més què la manera grossera en què els idiotes es fan notar. Un sarcasme com una crítica a qualsevol cosa que no ens agrada o ens pareix danyós és intel·ligible com a verdadera llibertat d'expressió

Les societats més sanes són aquelles que encaixen amb humor les millors crítiques de si mateix. I creen bromes, tot un art dels acudits, sobre fets i comportaments que li són inherents però que també censuren comportaments immorals, o no socialment acceptables d'una forma humorística fent de la intel·ligència sinònim d'humor. Un exemple és la intel·ligència que es demostra en l'humor abocament any rere any en les Falles, expressió en lletres i figures, humor amb intel·ligència i bon fer.

92/93 Quan estàvem fora de perill vaig aconseguir recompondre'm i preguntar-li a què tan gran enrenou i perquè una reacció tan irada i violenta per un acudit sobre la cassalla… Contestant-me el susdit.

Acabe d'esta manera la meua dissertació, just en el moment en què una senyora tossia com un camió amb pistons bruts, vaig tornar a aclarirme la gola amb aigua i lleixiu. La senyora continuava tossint, i tant, que va explotar posant perduts a tots de vísceres i silicona. Per a passar el lapsus vaig fer un desafortunat acudit sobre la cassalla i la directament proporcional estupidesa dels què la beuen; i en eixe moment van ser pitjor les coses… No entenia perquè van començar a volar sobre mi sabates, bosses de mà, a més de paraules malsonants què no pense transcriure, butaques de platea, una dentadura postissa i el fetge plastificat de la senyora de la tos convulsa…Vaig eixir cridant histèric per la porta de darrere i el meu assistent seguint-me amb ulls desorbitats…

-És que se li ha oblidat que estava donant la xerrada en el Museu Faller de Gandia i els assistents eren tots fallers? Vaig obrir els ulls com a plats, (suspir), esta vegada no hi havia talla divina en el sostre i només vaig poder dir: Humor i intel·ligència…. Intel·ligència és saber quan fer o no fer un acudit.

HiPeròha ésun molmónt car!mil or

L'humor de...

Elena

Elena Martí

AÇÒ VA DE RISES Em fa mal la cara de tant de riure'm. Quantes vegades hauré repetit aquestes paraules o quantes altres m'hauré portat les mans a la panxa per les rialles, i es que les Falles m'han donat tants moments de explosió de rises que no seria capaç de contar-los. Però en canvi, puc recordar cadascun d'ells i reproduir-los com si estigueren passant ara mateix, i així, de passada els torne a reviure. Són anècdotes que quan les conte tenen la capacitat de transportar-me a l'instant en que ocorregueren i fer que em desencaixe de riure com si acabaren de passar.

casal se'ns quedava menut i per poder continuar decidirem traslladar el que ja havíem finalitzat al solar de ma iaia en plena matinada, amb 6 graus a l'exterior, i un esgotament que no ens deixava ni pensar. Com que les disfresses de les comparses eren prou aparatoses no se'ns va ocórrer altra cosa que posar-nos-les i desfilar amb elles col·locades d'una punta a l'altra del Grau. Hi havia trossos de camí que estaven totalment obscurs, no es veia quasi res i es feu etern, perquè cada dues passes, entre poca visibilitat, les animalades que entre nosaltres anàvem dient-nos, que quan no es queia un ho feia l'altre i l'espectacle d'analitzar que ja estàvem celebrant la nostra pròpia cavalcada, tardarem unes dues hores en arribar. Érem l'entreteniment dels vianants que restaven gelats esperant a la parada del autobús, o dels que tornaven de festa caminant des de la platja i s'acostaven a nosaltres i ens deien que ens férem una foto amb ells. A la fi, arribarem abillats de purpurina al nostre destí i després tornàrem al casal. Ja era massa tard, així que el millor era esperar al dia següent per poder continuar.

En entrar el sol pel casal molts de nosaltres obrirem de seguida els ulls, encara que no feia ni tres hores que els havíem tancat, però podia més el comboi que la son. Ens férem cafès ben carregadets i a la feina de seguida.

Carregarem els pots de pintura gegants de color rosa que hi havia a la falla, i en girar el primer cantó, de sobte notarem un fortíssim olor a esmalt, però vaig pensar que al portar tanta quantitat al maleter era normal. Arribarem al solar i en obrir la porta darrera del cotxe començaren a eixir litres i més litres de pintura que havien penetrat fins i tot per baix de la moqueta os es trobava la roda de recanvi. Ens agafà un atac de riure que ens impedia reaccionar i la pintura brollava sense aturada per tot el carrer, anàvem tenyits de rosa fins les pestanyes. Quan pensàvem que res més ja podia passar-nos, es posà a ploure. Al mateix temps que retiràvem com podíem aquell riu de colorant, no deixàvem ni un sol instant de riure tant, que ens eixien les llàgrimes. En passar uns minuts, vaig notar com algú em donava dos tocs al muscle cridant la meua atenció. Era mon pare, previsible, perquè quan menys vols que et pillen, va i et passa, no hi ha remei. El bufit que ens va eixir, seguit d'una riallada escandalosa, provocà una cara en mon pare que sols he vist en contades ocasions, i preferiria no tornar-la a veure.

Hi havia que transportar la pintura des del casal al solar i jo que en aquell temps no tenia cotxe propi, doncs feia poc que m'havia tret el carnet de conduir. Li'l vaig demanar a mon pare, que es mostrava poc inclinat a deixar-me'l, però

Aconseguirem llevar amb dissolvent part de la destrossa que varem fer i per la nit continuarem amb la feina. Com era d'esperar ens quedarem sense pintura, però algú enginyós va botar dient: - Si ens fa falta pintar alguna coseta més, al

Dormirem com poguérem damunt de taules i cadires tapats amb fragments de goma-espuma que havien sobrat. Encara que alguns roncaven i feien tremolar els llits que improvisarem, a la fi varem caure tots rendits.

Elen quela Tebusrraca s'elhacel dormi t en cl a sse de geografia

No puc oblidar els dies abans de les cavalcades, quan la son ja no podia amb nosaltres, ni tampoc els nervis de veure que encara quedaven per rematar algun que altre grup de disfresses. El

després d'insistir-li una estona llarga, argumentant-li que era per qüestions de transport de cavalcada i era necessari, finalment va cedir a la meua petició. Abans d'anar-me'n no parava de repetir-me que fora responsable i anara amb compte, i jo, ja des de a porta i amb les claus a la mà li replicava que no feia falta que em recordara les pautes a seguir per a conduir, jo ja era majoreta i sabia perfectament el que havia de fer. Pocs minuts després, anava a recordar perfectament aquelles sabies paraules.

cotxe d'Elena podeu trobar tota la pintura que vulgueu!!!- i a continuació sols s'escoltaven riallades que s'allargaren fins altes hores de la matinada.

94/95

Avui en dia, i després d'haver passat 14 anys d'aquelles màgiques nits, encara ho recordem amb estima cada vegada que obrim el maleter del cotxe i vegem una lleugera tonalitat rosa barrejada amb el gris de la moqueta. “Si un és capaç de trobar humor en qualsevol situació, podrà sobreviure a ella". Bill Cosby.

Vaisuïcgidar-me intentari quasi em mate

L'humor de...

José Manuel

Josep M. Mtnez. Izquierdo Poetadelfoc

GANDIA WESTERN SHOW A Gandia hi ha un xèrif com Clint Eastwood al cinema, doncs Torró es penja el mèrits, i medalles per sistema.

96/97

Amb “l´operació Aplauso” desenfunda i fa callar, perquè afirma : “no hay caso”, i ell és l´amo del corral.

Elengendr s granesn coelnseixemengransts dubtes

Ací no hi han vaquers però tenim a Pepe Just, que per càstig té els diners, i fa i desfà al seu gust.

Gandia té bones platges i algunes amb porqueria; altres són bonics paratges, com l´Auir... i qui ho diria!!

I van demanar disculpes per escriure en valencià, eixos dirigents il.lustres, i així senyors... va com va!!

Com veieu anem servits i ens sorprenen dia a dia, als de fora i als de dins, de la ciutat de Gandia.

I encara que semble estrany no estem al segle XIX... els qui manen trauen guany, i sembla mai tenen prou.

El poble es manifesta i ell s´ho passa pel “forro”, no hi ha platja com aquesta, i estem fins més dalt del “gorro”.

Eixiren també a les revistes per ser un cas explosiu, a Gandia som artistes... a l´altura d´Interviu.

Fins ací el manifest amb sarcasme per la falla, i semblances de l´Oest, que ha procurat ser honest, amb aquesta humil contalla.

Montoro que mai arriba doncs sol anar a cavall, i quan li parles de l´IVA... es posa ell com un gall.

La moda dels camps de golf amb Torró la tenim clara: si dius bledes, respon cols... diguent que la llei l´empara.

Amb les obres faraòniques ens tenen ja “ben contents”, per eixes “quantitats mòdiques”... se´n riuen ells de la gent.

(De segur canvia el gest si us he tret una rialla)

Quan el s r i c s fan lpobra guerra són el s es els que moren

L'humor de...

Fanny!!

- Per al “HOLA” ?

M'acomode en la cadira. Pose el full i el mire fixament.

- No, per a Lola, per al llibret de la falla Grau. - … (tanta caguera per a açò) I es pot saber el tema?

Passen cinc minuts i continue mirant-lo i ell , mudet… Canvíe la posició del cap i pose ulls de xina per a vorer si així les veig vindre. El full continua mudet. Alguna cosa no faig be.

- Home, clar ! El Bon Humor.

Fanny Vivens i Lucas - Tu !? Si sempre tens cara de poma agra! L'ARTICLE (o com no morir en l' intent)

- Jo !!!, Jo !!! Doncs si, però una de les millors pomes del Jerte! - Del Jerte… Del Jerte son les cireres! - I sempre buscant-li punta…! Doncs a fruita toquem! Me'n vaig per no sentir-lo. Jo crec que es enveja porca. Per que no poden demanar-me un article? I per que no del bon humor? Alipàpar. Si sóc una mestra! Si sempre estic de bon humor! . Bo, deixem-nos de monades i el cabet a la feina. Vaig al despatx a crear un bon ambient d'escriptora per a la inspiració. Pose un cactus al costat del ordinador per allò de la radiació. No vaig a gastarlo, però li dona un toc mes professional.

Experi è nci a , és el nomles nostqueresli donem a fi c ades de pota

Córrec pel corredor. Poal i “motxo” pel sòl. Aigua ensabonada. Faig surf fins a l'habitació. NINONINONINO ! Un crit des de lluny: - Vicent, he rebut la cridadaaa!!! M'han demanat un article!!!

Com he dit, no vaig a gastar-lo, primera, per que vaig a fer un article dels de tota la vida, del meu puny i lletra, i segona, per que no tinc ni idea de com s'encén. Prepare els trastos de matar: boli blau, boli roig i boli verd (el negre no que em dona mal rotllo). De sobte recorde a un mestre que ens deia: “posa un llenç en blanc i et brollaran les idees”. Açò era quan allò de la redacció de la CocaCola, però crec que valdrà el mateix, no?

Em recorda quan li vaig demanar la recepta de la coca de pebre i tomaca a la meua sogra: “li poses tant d'oli, tant de llevat, tant d'aigua, i la farina que admeta. I quina mida es eixa? No et preocupes que la farina t'ho diu.” No hi ha per a radiar-ho? LA FARINA TE HO DIU. O jo estic sorda (que també es fàcil) o la meua no parla. El mal es que no li vaig preguntar d'on l'havia comprat. Però bo, eixe es un altre tema. Jo a la feina. Continue mirant el full. Ara amb els ulls ben oberts.

conviden a dinar escriptors com En Josep Piera o Na Adriana Serlik. Tal vegada et deixe que m'acompanyes però tindria que preguntar-ho. -Tens un “wassap” de Lola. - No, ara no que no puc parar. Segur que es un acudit o la foto de una casca amb un “pequeño Nicolàs”. Graciós, si, però ara no es el moment. - Deuries llegir el “wasap”!!! - Si el que passa es que pregunta per l'article dis-li que ja acabe, que en tres dies el tindrà. - T'ho llig: “Fanny, oblida l'article. El ditet m'ha fet una mala passada. Volia dir-ho a un altra Fanny, però m'he equivocat. Acabe d'adonar-me. Ens veiem.” I caretes groguetes amb corets.

98/99

(silenci) - Mama, el papa et crida. (mes silenci) - No puc anar ara, està arribant-me la inspiració. Shhhh !!! Ara si! Comence a veure alguna cosa. Veig puntets que es mouen de pressa, com estels, centenars d'estels, milers d'estels!!! - Mamà, que et passa? Per que tens la cara rara? I els ulls tan rojos? - Això es diu “pujà de tensió”- diu el meu homeUna pastilleta i a descansar. No puc descansar, no puc. Tinc que fer l'article, que he rebut la cridada, que per fi em reconeixeran en el mon de les falles i pot ser em tracte amb articulistes com En Jesus Ignaci Moragues o Na Lola García, o pot ser em

- ARA SI QUÈ VULL MORIR-ME I RESSUCITAR EL DIA DE PASQUA. Però com jo presumisc d' humor,…, no pensaré en trencar-li el dit a Lola ni en trencar-li el mòbil, ni pegaré una “panxà en terra” ni faré la “croqueta” de malícia. Vaig a posar-me música suau (no se si AC/DC o “Barón Rojo”) i com Ana Botella, «a relaxing cup of café con leche in Plaza Mayor», però jo en el menjador de ma casa, que no estic per a vorer a ningú. Ah! sense rancor. Paciència i BON HUMOR.

Unque fumar dia vaierag l eroígirn ifumarvaig. Undeixardiadevaig lroíeginr i quevaigbeurdeiexarera devaigbeure. Un di a l e gi r que fol l a r erdea lreogiín ri vaig deixar

L'humor de...

Jesús rima amb Safor

Jesús Àvila Granados

La Safor, el litoral més desconegut de la costa valenciana

La Safor, un territori de 429,6 km2 de superfície, habitat per 183.392 persones, és una de les comarques naturals més emblemàtiques de la Comunitat Valenciana. Terra de grans contrastos paisatgístics, on elevades muntanyes delimiten amb les blavoses aigües del Mediterrani. Al mig, fèrtils hortes creades en els segles medievals pels hispanomusulmans, i els sistemes de reg dels quals es mantenen vigents des de llavors. Esplèndides platges caracteritzen el litoral que es perden en l'horitzó, amb suaus cales que obliga a les embarcacions a fer travessies de cabotatge. A Gandia i Oliva es troben els ports d'amarrament.

“Un dels racons més preciosos de l'antic regne de València”; amb estes paraules va descriure a la Safor el botànic i naturalista d'estes terres Antonio José de Cavaniles (1745-1804), un dels nostres científics més il·lustres del segle XVIII; i no va exagerar en absolut. la Safor, que segons els erudits locals Escolano i Joan Fuster, es traduïx per “camp de repaste i fartada”, és una terra de cultiu de gran fertilitat i riquesa, deu el seu nom a la cima de Safor, o Azafor, cima d'1.013 metres, que forma part de la Serra d'Ador, a poca distància del mar, la qual cosa la fa més altiva i impressionant.

la invasió de pirates barbarescos en estes costes, als que es va haver de fer front des de les antigues alcassabes medievals d'Alfandech, també coneguda com de Marinyen o de la Reina, en el municipi de Benifairó de la Valldingna, i també la fortalesa aèria de Bairén, a Gandia. Les torres de sentinella, que esguiten el litoral de la Safor, van ser, al mateix temps, testimonis d'aquells turbulents segles de l'Edat Moderna. No és una casualitat, per tant, que cap de les poblacions tinga contacte directe amb el mar; les gents,

assentades enfront del litoral, van haver de buscar la seguretat en l'interior.

GANDIA El nucli principal és la ciutat de Gandia, capital de la Safor, que, en el segle XV, es va convertir en un important focus cultural i polític, com ho confirma el notable patrimoni monumental que oferix al viatger, i la seua estreta relació amb dos

100/101

Un total de trenta-un municipis comprén esta comarca, dels quals, només huit: Daimús, Gandia, Guardamar de la Safor, Miramar, Oliva, Piles, Tavernes de la Valldigna i Xeraco, es repartixen els 43 quilòmetres de longitud del front marítim de la comarca.

UN POC D'HISTÒRIA

Alacaben guns matbé,rimonialtrses duren tota la vida

La Safor, durant els segles altmedievals, va ser un territori esguitat d'actives alqueries, xicotets nuclis rurals que van conservar les seues poblacions islàmiques i també els seus noms àrabs. Però, al començament del segle XVII, amb l'expulsió dels moriscos, estos col·lectius humans van haver d'abandonar el sòl llevantí a través dels ports de Vinaròs i el Grau de València; circumstància que no sols va motivar l'afonament de gran part de l'agricultura, sinó que va propiciar

Ésque mipenl osrencalquelar eri es idemost diota raar-hoparlar i

espacial, en la zona de l'escullera nord del port i és el punt de partida de l'agradable passeig marítim que voreja l'extensa platja de Gandia. Este singular port esportiu oferix la possibilitat de practicar la vela en les seues diferents modalitats, i el submarinisme, activitat cada vegada amb més adeptes. També des del mar, el paisatge de terra ferma no pot ser més sorprenent, amb la zona de la platja de Gandia, caracteritzada pels seus acollidors establiments hotelers i el modern passeig marítim, i per la resta, cap al sud, on es troba el canal per on discorre el riu Serpis que busca afanyosament el mar, connectant amb el nucli urbà de la ciutat a través del passeig, que porta a La Falconera. A pocs metres, al sud, sobre la vora dreta del riu Serpis, es troba el port de Gandia.

Joés tresiballaser dele vquealent, deho heveritvaistt, perquè

pontífexs de la dinastia Borja (Calixt III i Alexandre VI), el palau de la qual és una de les visites obligades en el centre històric de Gandia. El Club Nàutic de Gandia és un dels més actius de tota la costa llevantina. El port esportiu té un calat entre 2,5 i 5 metres, compta amb una àrea abrigada de 30.000 metres quadrats; un total 450 amarraments. El Grau, en el cor del barri mariner, té el Club Nàutic com a referència

de Gandia és la principal via d'entrada al nostre país del paper per a embalatges i premsa. Este port, des de 1985 està gestionat per l'Autoritat Portuària de València.

encara vol mantindre eixe prestigi; al fons, l'església de Sant Nicolau, al sant, com dels quals a la Mare de Déu del Carme, seguixen encomanant-se els pescadors i mariners.

La imatge que oferixen els llegendaris magatzems del cobert portuari, des de la vora esquerra del riu, ens fa evocar les llargues jornades de treball i l'eco dels crits dels carregadors de barcos que allí, des de mitjans del segle XIX, tancaven operacions comercials amb països i ciutats dels cinc continents; el rellotge superior pareix recordar aquells moments d'esplendor d'un port, que

102/103

Els drets d'este port -Segon en importància del litoral valencià- van ser adquirits, en 1889, per una companyia britànica, per a assumir la construcció de molls, esculleres i coberts; eixa mateixa empresa va finançar la construcció d'una línia de ferrocarril des de Gandia fins a Alcoi (Alacant) per a transportar el carbó que, des dels ports del Cantàbric, entrava a Gandia i era del tot necessari per a les màquines de la indústria tèxtil alcoiana, a més de transportar els productes de les comarques llevantines; entre els quals, els famosos cítrics; és necessari recordar, a més, que Gandia va ser, durant moltes dècades, el primer port d'Espanya en l'exportació de cítrics valencians. Després de la Segona Guerra Mundial, i amb els greus problemes financers que acusava la companyia britànica, l'Estat espanyol ho va declarar port d'interés general, com a pas previ a la seua compra que es va formalitzar en 1947, per 4,1 milions pessetes. Actualment, a més d'eixida a l'exterior dels cítrics llevantins, el port

Nodemàdeielxequeperpota evitar definitivament

L'humor de...

Joan

Juan Arturo Martí Sarrió

ELS COLORS DELS FAIXINS (FAIJINES) I BANDES Fa ja uns anys, en la dècada de 1960-70, en el IV congrés faller a la ciutat de València, entre altres punts és va parlar i és va redactar l'articulat sobre la indumentària fallera. En este congrés es descriu el vestit de faller oficial, vulgarment conegut com el de “cucaracha (panerola)”. El seu origen, segons conten, és d'una banda la inquietud d'unificar la vestimenta que hi havia en l'època, ja que els homes vestien cadascun com volia, creant un “pupurri” de vestimentes sense cap control ( molts d'ells anaven de trage i corbata). I d'altra banda el que fora una vestimenta que fos assequible econòmicament a totes les butxaques. Els caps pensants del moment en la capital Valenciana van idear este

Ennecesestsitaosmoltet mpsd'engesiny perpecata oricometginalre un

trage, una mescla estranya, un poc sense cap ni peus: la ” jaquetilla” seria la del vestit de “torrentí”, els pantalons i la camisa blanca del trage d'esmòquing, el faixí simulant la faixa i les borles penjant del mateix, com si foren les del tocat de punt… En el citat congres és van definir els colors dels faixins a portar per cada membre, per poder distingir a quina comissió pertanyien i que càrrec ostentaven. Este deia així:

seua Junta anomenat Agustín Tormo Domenech per anar a la Junta Central de València a representar-nos, de la mateixa manera que totes les demes Juntes de les distintes poblacions que celebren la festa de les Falles, i així poder unificar criteris a les ordres dels de la capital. Agustí un poc marejat per l'encàrrec va apuntar erròniament els colors dels faixins i bandes i quan tornà va notificar l'encàrrec a la Junta Local de Gandia amb les directius errònies i tots els fallers varen comprar i fer els faixins i les bandes en les directrius tal i com heu presenta Agustí.

*Article 65.- Distintius 1. Quan és vesteixen el vestit faller instituït en el IV Congrés General Faller, o el vestit de valenciana, estos és complementaran amb un faixí o banda, respectivament. En la part central del faixí i en la part superior de la banda, portaran l'escut representatiu de Junta Central Fallera o de la seua Comissió de Falla, amb els següents colors segons els càrrecs que s'ostenten: a) Groc: President de la Junta Central Fallera. b) Gris: Secretari General i Vicepresidents de la Junta Central Fallera. c) Verd: Vocals de Junta Central Fallera. d) Roig: President de Comissió de Falla. i) Blau: Directius de Comissió de Falla. f) Morat: Vocals de Comissió de Falla. 2. En tot cas els components de la Junta Central Fallera, en el transcurs dels actes oficials, portaran un distintiu diferenciador de la resta de fallers que es concretarà en el Reglament de Règim Intern de la Junta Central Fallera. Una vegada aprovat i ficat en pràctica per les falles de la capital, van convocar a totes les Juntes Locals de les distintes poblacions per que agafaren la mateixa mesura. El president de la Junta Local de Gandia Josep Lloret Tarrasó va designar a un membre de la

Esta errada al costat de la “cabotería” dels components de la Junta que hi havia de no voler admetre-ho, varen causar que durant més de 25 anys, a Gandia, el President de la Junta anara amb el faixí canviat, de color verd i els membres vocals de la mateixa de groc, tots els membres de les falles de blau, no sols els que tenien càrrec i els acompanyants de les corts, (sols en la ciutat de Gandia han existit els acompanyants) primerament de groc com un membre més de Junta i després per distinguirlos, de morats, creant moltes confusions quan coincidien amb Juntes i Fallers d'altres poblacions. Este fet junt a altres que no vaig a contar hui, feren que durant uns quants anys les falles de Gandia no tingueren cap contacte amb els de València. Doncs els del Cap i Casal eren molt seus i miraven a tots els que no eren de la capital per dalt dels muscles, com si fòrem borreguets que teníem que fer els que ells deien i per part dels Fallers de Gandia com tots conegueu bé, som”pixavins”, tossuts i un poc fanfarrons, per tant, va passar el que tènia que passar, és van trencar les palletes, és distanciaren i no varen seguir les directius dels de València, com si estiguèrem desterrats.

Cap a la mitat dels anys vuitanta,després de varis intents per part de la Junta Central de València cap a la Junta Local de Gandia, va tidre lloc un apropament permetent-los certes concessions als de Gandia, una d'elles era esta, que és mantingueren els colors dels faixins tal com els portaven, i no va ser fins a meitat dels noranta i sota la Presidència de Tomas Femenia De Sierra, quan en la Junta Local de Gandia, és va arribar a un acord en l'assemblea de les Falles de Gandia per modificar el dels faixins i bandes, fent-ho coincidir amb els de les altres poblacions. En esta dècada, també és va suprimir la restricció que hi havia, de que per als actes oficials els fallers sol podien vestir el vestit de Faller oficial “el de Cucaracha”, també és celebra el 50 aniversari de la creació de la Junta Local de Gandia, les Falles és van fer associacions culturals, l'executiva de la Junta Local va tenir entre els seus membres a la primera dóna, per cert, una Fallera del Grau, (Lola García Moncho)… Però estes són altres coses que hui, no explicaré.

* L'articulat 65, esta traduït, doncs a la Capital i en l'època que és va redactar no s'escrivia en valencià.

104/105

Novida etseriprengues l a o sament , al fiviu ald'ecapl a no eixiràs

L'humor de...

Kiko

Kiko Lacasa

tantes anècdotes què tènia guardades en la meua memòria. Tractaré de seleccionar algunes d'elles què tinguen què veure amb mi mateix o amb algun dels meus familiars per què si amplie el repertori puc necessitar un llibret sencer per a mi a soles. Molta gent pensa q els futbolistes professionals som persones "diferents"què alguns inclús vénen d'un altre planeta però jo vos dic q no és així, som gent normal i tenim els mateixos gustos i inquietuds q qualsevol dels altres, i així com els altres actuem. Ens agrada què ens lloen i ens molesta que ens critiquen, actuem per impulsos…

ANÈCDOTA 1

L'saberimport, asintnó notindrése el telèfon de qui sap

Al llarg dels meus 36 anys i a causa de la meua professió com a futbolista he conegut moltíssimes persones de qualsevol tipus de nacionalitats i com podreu suposar les anècdotes gracioses o com menys, curioses han sigut tantes què a l'hora de pensar alguna per a escriure se'm fa molt complicat, però al mateix temps sent que estic fent un viatge en el temps i no puc evitar el somriure en la cara, mentre recorde tantes i

Recorde un partit quan estava en l'Alabés, en un d els anys mes bonics de la meua carrera quan aconseguim l'ascens a primera divisió, el partit era un Terrasa-Alaves on guanyem 0-2 i en eixe partit vaig eixir al terreny de joc en el min 93 per a perdre temps, (cosa què ens toca l'ego a tots els futbolistes en la categoria q siga), l'endemà el periodista d'un dels periòdics què ens seguia tota la temporada va fer la seua crònica i va ser analitzant un a un el què havia donat de si cada un en el partit. Tots bé fins a què arriba a mi i sentencia amb aquest anàlisi:"KIKO: SIMPLEMENT FA UN TEMPS QUÈ NO ESTA"quan ho vaig llegir em volia morir…què volia què fera si vaig eixir i no em va donar temps ni a córrer, pità el final, als 10 segons d'entrar al camp!! Per descomptat hi ha q engolir este tipus de coses i així vaig fer…però un dia arriba el meu dia…i després de diverses jornades, vaig tornar a l'equip titular i marque 1 gol què va donar els 3 punts a l'equip…en la posterior roda de premsa

del partit, van arribar les preguntes (vull destacar què jo tènia molt bona relació, com pràcticament TOTA la premsa de Vitòria, ja que en eixa ciutat em volien molt i sempre he dit que després del GRAU eixa és la meua segona casa). Pregunta rere pregunta el KIKO futbolista anava contestant, era un d'eixos dies què un se sent més gran del què realment és i per a què negar-ho…estava un poquet crescut (jajaja)…quan de sobte escolte eixa veu què sense mirar sàvia de qui era…del periodista q havia posat aquella critica per a mi súper injusta i què em va fer prou mal… -"HOLA KIKO…enhorabona pel partit…com t'has sentit després de tant de temps sense entrar en l'11 titular? I ací va aparéixer el KIKO del grau…i no li conteste … -"KIKO?? Com t'has sentit…? I vaig seguir sense contestar i ja a la tercera vegada quan em va dir: - "KIKO"!!! El vaig tallar i li vaig dir rotundament…KIKO ARA…SIMPLEMENT NO ESTA!!! No sols em quede a gust veient la cara què se li va quedar sinó què va ser mes allà quan la majoria de periodistes en la sala van començar a riures i a aplaudir-me…

Quan acabe l'entrenament la cride per teléfon per a anar a arreplegar-la i la conversació va ser la següent: -Mama on estàs? Ja he acabat vaig a buscarte!! -Ai Kiko, no se on estic, espera què mire el nom del carrer… i de sobte em solta SÚPER CONVENÇUDA: -Estic en el carrer CALEA… No es podeu imaginar les rialles què em vaig pegar eixe dia, i encara quan ho recorde em ric. CALEA significa CARRER en basc i realment ma mare no sàvia ni on estava!! Per sort la vaig trobar fàcil…en el carrer O CALEA DADA.

106/107

MORALITAT: Als del grau mos penja i no mos cau!!!!!!

ANÈCDOTA 2 Esta té q veure amb ma mare, LA FINI com la crideu en la falla, i també va succeir a Vitòria… Era la primera vegada q vènia a visitar-me a Vitòria i el primer dia mentres jo me'n vaig anar a entrenar, la deixe pel centre de la ciutat per a què passejara i veguera el centre.

Hebé desenttuit, parquelarcretaian que estaves mort

ANÈCDOTA 3 Segon any a Vitòria, després de passar l'any de prova en l'equip filial done el bot al primer equip i entre per la porta gran, mai en la meua vida m'imaginava que fóra del Grau, em podrien arribar a voler tant en una altra ciutat. Tot era genial, el què sempre havia somiat. En un reportatge sobre els jugadors del primer equip quan arriba el meu torn, van escriure…EL DE GANDIA… En una de les meues cridades a casa dies després de què eixe reportatge isquera a nivell nacional, parle amb tota la meua família i tots estaven súper contents de veure com anaven les coses, fins què li arriba el torn a eixa persona tan especial per a mi. El què sempre sabia abaixar-me dels núvols i fer què tinguera els peus en terra, el meu iaio, EL TIO PALOMA, en eixe moment no tènia res què dir-me per què tot estava com tocava i la meua sorpresa va ser quan em va dir: -ESTIC MOLT ENFADAT PER QUÈ EN ELS DIARIS DIUEN QUÈ ERES DE GANDIA… I TU, NO ERES DE GANDIA, TU ERES DEL GRAU!! Des de llavors en cada

Men t r e s més es t u d i e m, mésmés sabem, ment r es sabem, més oblobliiddeem,m, menmentysressabem,més lestavuodirsem?Perquè

entrevista tènia què dir… perdona però poseu què sóc del GRAU, què sinó el meu iaio s'enfada QUÈ GRAN ERA!!!!

L'humor de...

María Antonia

ANÈCDOTA 4 Aquesta serà curta per què no vull fer què ho passen malament les reines de la falla del Grau 2014 i 2015…la meua cosina Marina i la meua germana Paloma…però de les coses mes gracioses què m'han passat que jo recorde era quan de Vitòria a Logronyo anàvem en el cotxe cantant la cançó "MIENTEME" d'Hel·lena Gadel i David Bisbal…vosaltres féieu d'ella i jo d'ell!!! Encara sort què no esta gravat!!! Igual què segur què tampoc heu comptat als vostres amics mes íntims la quantitat de vegades q m'obligàveu a posar-vos la pel·lícula “SUFRE MAMÓN” dels hòmens G… (jajajajaja) Bo, com he dit en un principi, necessitaria un llibre sencer per a escriure tantes anècdotes,és la primera vegada què escric per a un llibre, espere què vos haja agradat, igual què m'ha agradat a mi tornar a recordar aquells meravellosos anys!!!

M. Antonia Mantecón

Déu meu! Com em compliquen la vida. És el bo i el mal dels amics. T'ajuden, t'abracen, et fan calor, t'exploten, et donen ensabonada… i aguantem perquè és el millor que es pot tindre en esta vida. El millor, no vos càpia dubte. Què són les Falles? Caricatures. Caricatures de persones o successos i la caricatura provoca, com a mínim, un somriure quan no una carcallada (llevat que siga teua i en eixe cas potser no et faça tanta gràcia). En estos temps de crisi total (treball, moralitat, diners…) és quan més es diferencien els dos tipus de persones que tots sabem que existixen (l'observació de la vida ens ho ensenya). Els que “açò no té fi”, “no hi ha eixida possible”, “no es

108/109

pot fer res”, “què serà d'este país” i els que davant d'una economia afonada, un desocupació desmesurada i un desgavell total pensen “no hi ha mal que cent anys dure” i saben que la millor teràpia per a tot, per a tot, és la rialla. Com no et vas a riure quan algú davant de la pregunta d'on viu? Contesta “en el carrer Atlàntic”, en quin número?, “en el 36”, pis?, “el 3r”, porta?, i et contesta “SI”!!! Una bona carcallada és vida. T'alegra el dia i tu li l'alegres als que et rodegen. Precisament HUMOR és el tema d'enguany en esta Falla del Grau única i divertida com poques. Sort i a per més premis. Visca València i les seues Falles! Visca la Falla del Grau i tots els seus components que es prenen la vida amb humor!

Tenots alhaguruníaemcosdea cr. eJoure crecuna alquetra prendré copa

L'humor de...

Lola

Lola García

NINGÚ QUE HO PASSE!!!! No solc escriure articles al meu llibret, em dedique més a fer l'explicació i tot el que comporta el llibret. En canvi per a la resta de comissions, si que en faig... i bona cosa. Enguany no és per cap circumstància diferent, és simplement què el tema ho porta. M'he decidit a escriure un, (mai millor dit), per a mi. Sempre sóc la que va demanant com una boja articles, a la resta de la gent, clar després ho he de pagar....amb la mateixa moneda. Pot ser enguany, sàpiga la temàtica de quasi tots els llibrets de Gandia..... Enteneu per què, no?

Unés pelno queés elescriqueu, sinó pel que ha legit

El tema de l'humor, és principal i és motor a la meua vida. No sabria ni podria viure sense ell. És una necessitat pròpia el fet de què la gent que s'encontra amb mi, haja de riure... mira cadascú té un defecte, aquet és un dels meus. Tinc una premissa que em va ensenyar mon pare: tu comença per criticar-te a tu, que després

ningú és pot ofendre. De fet des d'aleshores, continue així. Qui no sap riure de si mateix, mai podrà tindre un humor sa, l'humor no mira de nacionalitats, d'idees, de pensaments etc.. L'humor engloba la vida, és molt més que un estat, (estar de bon o mal humor), l'humor són les ganes de fer feliç, és l'ànsia de veure com la gent està divertida, joiosa, alegre, s'agafa la panxa, li cauen les llàgrimes (“ tengo agua a los ojos”, com diu un amic àrab que tinc) i moltes, moltes reaccions més. Hi ha que saber traure-li punta fins a aquelles circumstàncies més desafortunades, si no en el primer moment, per què estem presoners del fet, a la llarga i amb la perspectiva que ens dona el temps,segur que ho podem fer, jo sols vos recomane que ho intenteu, sempre resulta, done fe!!!

burlant, si, si! Heu llegit be, burlant, i estem acostumats, ni tenim vergonya, ni sabem on la venen, tot ens dona prou igual, per això inclús tenim els “eixos” el del be (uns coents, que els agraden els angelots i tot lo “apastelonat”) i el del mal (el millor, l'autèntic, el debat, i que va a fotre al altre eix, com ara mateix). Per suposat jo sóc del eix del mal, (per si no se n'havíeu adonat)

Que passem de tot?...Doncs si. Què tot ens para be?...També!!! Per a que negar el què és evident!!! Què sempre ens estem barallant...T'ho lacre si és precís!!! Què no podem estar separats....Eixa és la més gran veritat!!!

Ara, després de tot el que vos he esmentat, sigues del eix que sigues, demana una mà, i per sort en una no tindràs prou, per què tens a totes les mans al teu abast!!!

110/111

Tinc mil anècdotes, on ens hem pixat literalment de la risa. En les emissions, fent cavalcades, desfilant, etc... (en tots els llocs on es pugueu pensar). Però tinc què destacar les de les nits de la plantà, les de les nits de falles, quant ens estem disfressant i provant les bates i tots els “asguirnaldos” que ens arreem damunt, les nits de les albades, jo què sé.... Hi han tantes que no caben!!! (No tenim mai prou...”salvabraguitas”). Sense obviar quan tenim que fer alguna.... actuació!!! Ací si que s'acaba el canyaret. Aguarda si ve algú nou, ix boig de tant de bram, de tant de crit, se'n va sempre afònic i pixat. El millor és que com deia “El Titi”:” Y el que lo prueba, repite hay yo no sé por qué seráaaaaaaa” Així ens passa a nosaltres, així som i NINGÚ QUE HO PASSE, sempre solem anar xorrant sang, sempre ens tirem al coll, sempre ens estem

Ella sfeldiincersitat, noperòporta quanemportsae'n va, se la

L'humor de...

María

María Moragues

La melodia la coneixem massa, la lletra sols ell o ella perquè és molt antiga i dura al voltant de mitja hora.

Que la vida ens responga amb un milió de carcallades.

Sabeu com acaba açò? Amb una ampolla de xampany d'eixes que et regalen a les caixes de

La vida es forma de grans i petits moments. Eixos que et trauen un somriure a la boca i altres que ens provoquen unes llàgrimes als ulls. Tots i cadascun d'ells ens fan més forts i millors persones.

Nadal, ben bellugada per a que el tap siga capaç d'eixir amb força i amb un poc de sort ningú eixirà ferit d'aquell gran esdeveniment. Tal vegada estiga “el Pequeño Nicolás” en algun racó i potser enguany la 'taponà' se la porte ell.

No recordes l'última vegada que la cara et feia mal de tant de riure? Aquell moment en el que els teus ulls ploraven i no eren d'aflicció.

Estos són els moments més bonics que passes amb la família, persones que no has triat que estigueren a la teua vida però dónes les gràcies cada dia de que formen part d'ella. Ells són els que sempre estaran quan els teus llavis esbossen el millor dels somriures i quan una llàgrima recòrrega la teua cara. Ells s'han convertit en les persones amb les quals vull compartir sempre els millors moments de la meua vida.

Instants que has compartit amb sers estimats que recordaràs la resta de la teua vida. Jo sí que ho recorde, Nadal del 2014. Tota la família recollida, cantem nadalenques fins que la nostra veu es torna feble... Mentrestant ens contem les nostres històries, els més majors membren temps

Lano exivesritetaixt iabsolaçòutésa absolutament cert

llunyans i ens aconsellen als més menuts que la vida és açò, moments meravellosos acompanyats de les persones que estimem. Però de sobte algú taral·leja eixa cançó que és tradició a la família, aquella que tots esperem en les dates assenyalades.

I amb els amics? Ens oblidem d'ells? Són les persones que sí hem triat que estiguen a nostra vida. Els quals sempre participaran als millors i pitjors moments i, si no és així, ja poden anarse'n per on han vingut. Amb ells he compartit meravellosos instants que sempre recordaré amb molta estima. Un exemple: l'últim sopar d'amigues, eixe al que ninguna podia faltar. Som així hi ha dates especials que és impossible no hi estar. Després d'una llarga estona xarrant ens anàrem a aquells

112/113

Parlàvem de nosaltres, de les nostres aventures de menudes i dels nostres somnis futurs.

I sols falta eixa persona especial amb qui has decidit per decisió pròpia compartir amb ell o ella la teua vida. En el meu cas, ell. A qui de vegades enviaries a la Xina però de sobte t'adones que no podries viure ni un sols instant sense ell. La vida ens posa en nostre camí a gent meravellosa, amb la qual els acudits amb menys gràcia són la millor “risoteràpia” del món.

Mentrestant riem de les anècdotes, de tot el que hem viscut juntes i de tot el que ens queda per compartir. Recordes quan ens trèiem malnoms?

A la fi comparteixes el gust per les xicotetes coses i eixa manera tant particular de poblar aquest difícil planeta.

“Gualda Geralda Falda”, “Cebollita”, “Cavallot”... Totes riem fins que els seguretats del pub que estaven a la porta ens deien que no férem tant soroll. Nosaltres som així, juntes riem fins que la cara ens faça mal, nostres carcallades es poden sentir a kilòmetres de distància però en el moment que ens necessitem, plorem a l'una.

Que la vida ens somriga, que mai deixem de gaudir d'estos xicotets moments que fan sentirnos tan especials. Que tu i jo, que nosaltres seguim rient-nos de la vida i la vida ens responga amb una gran carcallada.

llocs a què habituen anar els jóvens de la ciutat. Tot allò estava replet i nosaltres volíem continuar contant-nos les nostres històries, la gent ens molestava. Decidirem eixir fora i seguir amb la nostra xarrada particular.

Naii faxmolemencnus,s. Deshumiprtéss la cosa empitjora

La posta

dels Xiquets Perduts

Mariano Lloret

MARE. (Plorant.) Ai… Ai… El meu xiquet…! El meu xiquet…! El meu Vicentet…!

ENCARREGAT. Bé, què li pareix si li mostre el material? MARE. Com…? Quin material? ENCARREGAT. Faça una ullada.

(ENCARREGAT assenyala cap a l' extra-escena.) ENCARREGAT. Mire. MARE. Però…

ENCARREGAT. Bon dia, senyora. MARE. Per favor… Un socorrista m'ha dit que vinga ací, a aquesta posta. Que segur que ací trobaria el meu fill.

ENCARREGAT. Hui tenim poc. Només catorze xiquets. MARE. Però… No entenc. Mire: veu aquell ros d'allí?

MARE. Jo vull el meu xiquet. Vicentet…!

ENCARREGAT. Aquestos xiquets s'han perdut. Nosaltres el que fem és cuidar-los fins que un pare o una mare acudeix a la posta a la cerca del seu fill. Llavors li donem a triar d'entre els xiquets que ací tenim.

ENCARREGAT. Vegem, quan el van perdre?

MARE. Què?

MARE. (Aombrada.) Des de l'estiu passat?

MARE. Ahir al matí. Ens descuidàrem, a penes uns segons, mentre el meu marit i jo ens barallàvem amb una parella de Murcians per col·locar el para-sol.

ENCARREGAT. No pose eixa cara, senyora. Hi ha xiquets que es perden i tarden mesos a aparèixer. Nosaltres el que oferim és la possibilitat de que cap pare torne de les seues vacances sense un xiquet.

ENCARREGAT. Sí. Provinent de la Moraleja. Un poc pijo, però vostè sap com és d'educat? I obedient; li ho puc assegurar. Des que està ací no hem discutit ni una sola vegada.

ENCARREGAT. Per descomptat, senyora. Aquesta és la posta de xiquets perduts amb major èxit de la Comunitat Valenciana.

Només el s geni s s o m modestos

(Partim del fosc. Sona l'ambient de la vora d'una platja (la mar, bullícia de gent, de volta en quan una gavina grallant...). Llum. A escena roman ENCARREGAT, un xic amb banyador roig i una samarreta de la Creu Roja. Per un lateral apareix MARE, una dona amb banyador i actitud desesperada.)

ENCARREGAT. Normal, senyora. Estem en l'agost, i un lloc de platja propet de la voreta ho val tot. Segons les estadístiques, en aquesta platja es concentra més gent que en qualsevol mercat de Xina en hora punta. MARE. (Entristint-se encara més.) Ja, però.... ENCARREGAT. Psss... No ha de sentir-se culpable, senyora. És normal. MARE. Ja, però... És el meu fill...

MARE. Però, jo no vull un xiquet. Jo vull al meu Vicentet. ENCARREGAT. Amb la gent que hi ha, a saber quan ens arriba el seu Vicentet… Igual el troben i a vostè ja se li han acabat les vacances. MARE. Però… ENCARREGAT. Deixe'm que li parle dels avantatges d'adquirir un d'aques¬tos xiquets.

114/115

MARE. Sí… ENCARREGAT. És Rafita. Porta ací des de l'estiu passat.

MARE. Ja veu… Jo amb el meu Vicent estic tot el sant dia discutint. ENCARREGAT. A més, no posa pegues a l'hora de menjar. MARE. Ah, no? ENCARREGAT. Què va. Verdures, fruita, arrossos, caldos… El que li tire. Bé, fins i tot es menja les llentilles.

Lade buspolcíarticaprésoblelmes'art, tdiraobar-l o s, fer un gnòst i c fal s i aplremeiicars equidesprésvocatsels

ENCARREGAT. Ha vist què educat?

(MARE s'ho pensa per uns segon. Finalment es decidix.)

MARE. Un xiquet així dóna gust. ENCARREGAT. Emporte-se'l.

MARE. Vinga, done-me'l, ràpid. No siga que aparega el cafre de Vicentet i em fota el negoci.

MARE. I el meu Vicentet? ENCARREGAT. Bé, prompte o tard apareixerà. I segur que hi haurà alguna mare que li agrade.

ENCARREGAT. Senyora, acaba vostè de trobar un gran fill. MARE. Gràcies.

MARE. Mmm… No sé… (Assenyalant a RAFITA.) Sap anglès? ENCARREGAT. Que si sap anglès…? Rafita, dile a la señora algo en Inglés.

ENCARREGAT. Que passe unes bones vacances. (Fosc. El so de la platja s'emmudeix.)

116/117

RAFAELET. The animated demo on the fucking lowest obliteration with my pencil inside your ass in the morning for tomorrow. MARE. (Impressionada.) Fotre… ENCARREGAT. Ha vist quin accent?

MARE. Quina enveja… El meu Vicent només menja hamburgueses. ENCARREGAT. I en els estudis tot excel·lent.

Quan mui r a v u l queel deum'incperinerecentn i quede lseigsuenmeuesabocadcendres e s s o b r e el meu representant

MARE. De veres…? Quin gust. Amb el que porte jo barallat amb Vicentet. No atén, no aprova, desafia la professora... No sé a qui haurà eixit… Bé, sí, clar que ho sé: a l'inútil del meu marit. ENCARREGAT. En confiança, senyora, dels que tenim hui, i pel que vostè em comenta, el millor amb diferència és Rafita. No s'ho pense molt. Si ve algun altre pare, se l'emportarà segur. És una ganga, senyora.

MARE. Escolte…, però, açò és legal? ENCARREGAT. Legal, legal… Estem en el mes d'agost, senyora. I a Espanya, en el mes d'agost està tot tancat. Tot, inclosos els jutjats. Els únics que treballen som els socorristes i els cambrers. Entén? MARE. Ja. ENCARREGAT. (Parlant-li a l'extra-escena.) Rafita, por favor, saluda la señora. RAFAELET. (Des de l'extra-escena.) Hola, señora. MARE. Ai, quina monada…

MARE. Petrificada estic. No sé el que ha dit, però tal com ha sonat, segur que és una cosa realment important. ENCARREGAT. Segur que sí, senyora. I pense en els diners que s'estalviarà en professors particulars. Igual podrà comprar-se un abric de visó. MARE. Però... I el valencià? El xiquet no parla valencià, veritat? ENCARREGAT. No. Però tal i com és de sabut, vostè el matricula en escola a la línia de Valencià i eixa criatura l'aprèn en mig any.

Perprésteac, obtpriinmdreer haun denecessiprovtaar que no ho

L'humor de...

Pep

Pep Surdo

endorfines conegudes merescudament com les hormones de la felicitat. A més, s'allibera serotonina, dopamina i adrenalina. L'explosió de rialles provoca quelcom molt semblant a l'èxtasi: aporta vitalitat, energia i incrementa l'activitat cerebral. Quan ens envaeix el riure, molts músculs del nostre cos que romanien inactius es posen en funcionament. És un estímul eficaç contra l'estrès, la depressió i, evidentment, la tristesa.

és misericordiós. La ironia és humiliant, l'humor és humil". El riure apareix com la distància més curta entre dues persones. No és un mal començament per a l'amistat. Així doncs riu-te de la vida perquè no sortiràs viu d'ella.

A RIURE TOCA Humor o humorisme (del llatí: humor, -oris) és definit com la manera de presentar, enjudiciar o comentar la realitat, ressaltant el costat còmic, rialler o ridícul de les coses.

En funció de la força amb què es produeix, el riure pot variar tant en la seua durada com en el seu to i característiques. Així, fem servir diferents paraules per descriure el que considerem diferents tipus de riure: riallada, rialleta, riure despectiva, desesperat, nervios, equívocat. El sentit de l'humor és el terme mitjà entre la frivolitat, per a la qual gairebé no té sentit, i la serietat, per a la qual tot té sentit. El frívol es riu de tot, és insípid i molest, i sovint no es preocupa per evitar ferir als altres amb el seu humor. El seriós creu que res ni ningú han de ser objectes de burla, mai té alguna cosa graciósa per dir i s'incomoda si es burlen d'ell. L'humor revela així la frivolitat del seriós i la serietat del frívol. Es tracta d'una virtut social: podem estar tristos en soledat, però per riure necessitem la presència d'altres persones.

Lesles malconduct e s, com a l t i e s, es contals aalgitreesn dels uns

Està comprovat que els estats d'ànim influeixen de manera molt positiva en la salut de les persones, fins i tot en les persones que es troben en estats terminals.

L'humor és una demostració de grandesa que semblés dir que en última instància tot és absurd i que el millor és riure, com aquell condemnat a mort que porten a la horca un dilluns i exclama: "Bonica manera de començar la setmana!". L'humor és una afirmació de dignitat, una declaració de superioritat de l'ésser humà sobre el que esdevé.

Quan riem, sembla ser que tots els problemes i preocupacions queden darrere. El riure provoca una important alliberament d'hormones, les

La ironia fereix, l'humor cura. La ironia pot matar, l'humor ajuda a viure. La ironia vol dominar, l'humor allibera. La ironia és despiatada, l'humor

Així de fàcil i de senzill. Fes-me riure. Fes que em faci mal l'estómac de tant riure. Fins i tot que plore. Benvingudes les llàgrimes que vénen d'una riallada. Fes-me riure de bon matí, perquè res com començar el dia amb humor i alegria; perquè el riure és font de joventut i un bon exercici aeròbic; perquè el riure treu ferro a qualsevol assumpte i et pinta la vida de colors; perquè et fa sentir bé i et col·loca unes lents d'optimisme als ulls; perquè el riure endolceix qualsevol rostre i transmet felicitat; perquè rient ens desfem d'aquest molest estrès que ens persegueix dia a dia i ens relaxem, gaudim de petits detalls transformant-los en grans moments. Fes-me riure quan em veges decaiguda o trist i treu-me de la meua amargor; perquè tothom riu en els bons moments, però fer-ho en els mals té més mèrit; perquè el riure és diversió i uneix les persones; perquè riure atreu i sedueix; perquè el riure il·lumina i és una de les més belles formes d'aturar el món; perquè rient creem records per al futur; perquè un somriure espontani enamora i reflecteix la bellesa de l'ànima; perquè no hi ha corba més bella en una dona que un somriure franc ni poema més bonic; allarguem el somriure de divendres fins a l'infinit. Fes-me riure, no deixem per demà els somriures

que puguem donar avui; perquè el riure es contagia ia tots ens agrada riure i veure riure als altres; perquè diuen que un somriure pot canviar el món; perquè res més tendre que un nadó rient; perquè dues persones que riuen es tornen còmplices; perquè "quan rius, el món riu amb tu"; perquè un somriure no es demana ni es dóna, es regala; perquè m'encanta provocar somriures i que me les roben sense previ avís, donar i rebre somriures que siguen tan grans que no càpiguen a la cara. Fes-me riure, Dibúixam eixe somriure a la cara que tant agrada i que tan bé em senta; fes-me riure a la nit perquè me'n vaja al llit feliç i tinga dolços somnis; talla la tensió amb un somriure d'orella a orella i pujam l'autoestima; fes-me pessigolles, i riurem junts, com si no hi hagués res més important que l'aquí i l'ara, i gaudim el moment, així de simple; perquè no val la pena complicar les coses, millor riure d'elles i desdramatrizarles; perquè m'agraden els somriures que acaben en petons. Fes-me riure perquè sí, pel simple gaudir de riure; fes-me riure de tot i de res, de tots i de mi mateixa; perquè és de franc, perquè no costa res; fes que em riga fins i tot quan camine sol pel carrer, perquè els altres em observen i es pregunten què serà allò que em fa somriure; perquè la risoteràpia hauria de ser obligatòria a l'escola i tota la vida; perquè un somriure per poc que dure es recorda per molt temps; perquè si somrius a la vida, ella t'ho retorna multiplicat per cent. Fes-me riure quan menys m'ho meresca, segurament serà quan més ho necessite.

118/119

Elidioltapoti actparéiuarxercomun unes ideidioxtae, vperòosté no enunganidiyoarta, és realment

El ninot

i altres personatges

Pepe Yerbes

Truque ninot!!! Xe, ninot li dius a l'home? Però ninot de falla Ah val! Cridar-te Ninot de falla, no és un insult, és un "todo vale, todo engloba" però afectuós, de fet, et fa gràcia i la prova esta quan en un monument et comparen amb u, és motiu d' alegria, que si és pareix amb tal regidor i este al secretari, jejeje, menys gràcia quan li diuen, collons és la teua sogra. També podem parlar de "moment" ninot.

Només hi ha un bé, elhi conei x ement , només ha un mal , l a ignorància

una becadeta en el tron del carrer, no és moment ninot perquè l' escoltaves respirar fort). Altres personatges típics són per exemple: -Podries vindre a fer carrer.... és que justament tinc feina i no puc anar. -Podries vindre a per falla. ...és que he d'anar al metge. -Podries vindre a la demanà que hi ha convit. ...a quina hora quedem? També anomenat "gorrero".

L'humor de...

Hi han situacions comuns que fan que et muires de la risa. Un pet¡¡¡ Sí senyors, un pet¡¡ Això si, que sone per favor¡¡¡ Si no es sonor, no fa cap de gràcia. Com pot ser que només una mescla de gasos expulsats per un forat ens facen plorar de la risa? I es així, no hi ha cap explicació però un pet en una reunió es espectacular¡¡

Pilar Mas

Després tenim també les anècdotes. I si damunt s'expliquen en l'accent que toca encara ens fa més gràcia. Una mateixa anècdota canvia totalment depenent de l'accent que li fiques. De tots es sabut que els andalusos tenen un art innat per a fer-nos riure. Ara, una anècdota en valencià no te res què envejar a qualsevol altra contada en altres llengües. Per què gràcies a la nostra riquesa lingüística hi han paraules, expressions i formes de dir les coses que son intraduïbles a altres llengües. Paraules com “comboi”, “figamolla” o “panfigol”, expressions com “allà on brama la tonyina”, “pixar alt i fer clotet”, “va com a cagalló per sèquia” o “veste'n a fer la ma”, son nostres, no caben en cap altra llengua.

Pilar

TERÀPIA GRATÜITA També hi ha el de butxaca fonda, més o menys a l'altura dels genolls, s' explica que faça tard a pagar la rodà. Hi han altres que tenen la gràcia d'aparèixer quan tot està fet i dir; podíeu haver-me cridat i vos haguera ajudat. Pitjor el que ve i diu... jo ho haguera fet així, és que no teniu ni put... idea. En fi, tot forma part de la idiosincràsia del mon faller, és el bonic d'estes festes, motius perquè després de cada Cremà , qualsevol veu fum i el faller la figura del pròxim NINOT.

Ironia, sarcasme, burla, sàtira … son substantius què el món faller te assimilat des que una persona comença a formar part d'una comissió. Que seria de la festa fallera sense aquest tipus de conductes? Sens dubte és el sentit de l'humor uns dels pilars principals de la nostra vida. Ja els nostres avantpassats neandertals amb el llenguatge gestual es reien. No es d'estranyar perquè les pintes que deurien portar era per això i més.

Recorde una anècdota en la nit de la Plantà, eixir tota la nit de marxa i arribar a la falla a les sis del matí i per no fer tard a la despertà, clavar-te dins del monument per no patir fred, estar dos amics arrimadets i quetets, arribar una parella i quedarse mirant-nos i dir; mira pareixen de veritat! No poder aguantar-me i fer un moviment brusc i donar-los un esglai, encara estan corrent i nosaltres descollonant-nos.

De xicotes ens fan riure accions com entropessons i caigudes ridícules. Es ja la sàtira i la ironia les que fan que de majors ens traguen un somriure.

Altre moment faller-ninot és la processó de Sant Josep en una paradeta i vestit de faller quedarte dormint de peu recolzat a una farola (no podem acudir a tot).

Es cremen 50 calories per cada 15 minuts de risa al dia encara que jo no m'ho acabe de creure per la meua pròpia experiència. 18250 calories a l'any rient-nos només 15 minuts al dia¡¡¡¡ Es una ganga¡¡¡ Pots menjar-te 9 pizzes i el teu cos ni ho notarà¡¡¡

O veure a un faller molt gran quedar-se pegant

Però si hi ha alguna cosa bona i saludable en aquest món són les rialles. Incontinència urinària per esforç, o mes comú anomenat com “pixarse de la risa”.

120/121

En definitiva, hem de tindre sentit de l'humor. Es uns del pilars principal per a portar una vida molt mes còmoda, ens ajuda a afrontar el problemes amb molta mes positivitat, i damunt es debades¡¡ Senyors en aquest moment de crisi tenim una meravellosa solució gratuïta als nostres maldecaps. Aprofitem aquesta qualitat i feu-me cas, rigueuvos fins pixar-vos de la risa, es un gran plaer i una teràpia que ni cap metge ni cap medicina pot curar.

Ésraó unquanrisElc tiGovndreern està equivocat

L'humor de...

Rosanna

Rosanna Pérez Peiró

HUMOR S'ESCRIU AMB H D'AMOR

Elveritaquet corbuscare el larisc de trobar-la

Una rialla d'una persona coneguda. Unes cosquerelles, uns "petorros" en la cara. Una caiguda amb els patins nous, o ser incapaç de donar-li al baló que et van portar els Reis. És humor, tot és humor, humor sense paraules, humor del roín, humor del burlaner, en la infància, tot és rialla, tot contagia rialla. Podem riure d'una iaia o iaio que van amb un caminador i tenen un entropessó; Podem riure d'una iaia que riny a uns xiquets que li acaben de donar amb la motxilla del col·legi i quasi perd el peu; Podem riure d'una persona amb dificultats al parlar (el farfallós de tota la vida, perquè donar-li voltes), Podem riure'ns en del fanfarronet del pati que per voler impressionar les xiques, es cau abaixant les escales d'un bot, Podem riure d'eixes xiquetes panolis del col·legi que mai ens miren, quan cauen a terra, Podem rriure del túnel que li ha fet el meu cosí a qui es creu el pròxim Ronaldo. Durant la infància i la major part de l'adolescència, els nostres límits per a la rialla, els nostres límits per a trobar situacions gracioses no tenen límits. I “PODEM” no existia. Però complim anys, trobem un treball (ningú ha dit que ens l'haja aconseguit ni l'INEM, ni una ETT, ni tan sols Torró), una xica es penja al nostre braç i es presenta a casa com la nostra nóvia i la nostra capacitat per a trobar situacions “de rialla” (excepte la nòmina de tots els mesos després de treballar 60 hores a la setmana), va minvant: no Podem contar acudits masclistes (incita a la violència de gènere); no Podem contar acudits sobre farfallosos (potser és per un trauma de la infància i a més el teu que, el teu que, el teu que, el teu que, el teu que, el teu que … ho passares), no Podem comptar acudits sobre la sogra (la millor penjant d'un làmpada, de tant en tant es la baixa, se li neteja la pols i una altra

vegada amunt), perquè t'agarra la dona i no mulles en un mes; no Podem contar acudits sobre les rosses panolis (clar, i Paris Hilton que, eh???, clar com és morena, és per això, no per això no la crides panoli veritat); no Podem contar acudits nacionalistes (qui eres, sóc faller, i que vols, vull una votació, i quant costa, cent euros per faller, jo sóc castellà, castellà, castellà); no Podem contar acudits sobre polítics (en qualsevol altre cas no m'entregaran el sobre: no, senyor jutge, jo no volia dir això, ho han malinterpretat, volia dir que em vull apuntar a l'INSERSO); no Podem contar acudits religiosos ( je suis Charlie Hebdo), ara si està PODEM. Res hem aprés dels grans humoristes, d'aquells que sense pronunciar una paraula ens ho van dir tot: qui no recorda la pel·lícula El Dictador de Charles Chaplin, ara mateix impensable. Tampoc recordem als que parlaven en excés: la part contractant de la segona part contractant … eixe humor que emanaven els Germans Marx. Però l'humor, com l'amor, no coneixen sexe, edat, ni religió i podem, i devem riure, hem de continuar fent humor. Anys arrere va estar en la nostra ciutat un comissari cap de Lleó, seriós, sempre en el seu lloc, fins que un dia entropessem. Després d'un “intercanvi” d'opinions, cada u, per la seua banda, va decidir fer un recessió i prendre alguna cosa, en el mateix bar i a la mateixa hora. Amb sorna, em vaig acostar i li vaig preguntar, assenyalantli: xoriço? La seua cara es va posar del mateix color, vist que no ho havia captat li vaig insistir el "montadito"? Llavors ho va entendre i vam prendre una cervesa.

Un poc després d'esta primera trobada i una vegada llimades asprors, celebrem en un Bar que s'havien acabat les eleccions i hi havia nou govern, va entrar el comissari i va desaparéixer el meu mòbil, fet del qual no em vaig adonar fins que van demanar a algú de la taula que m'ho demanara. Posada en peu i tota digna no se'm va ocórrer una altra que dir: encara no han format govern i ja estan robant!!!! Cada dia em sent més orgullosa de ser espanyola, cada dia em sent més orgullosa de ser valenciana, cada dia em sent més orgullosa de ser gandiana, cada dia em sent més orgullosa de ser catòlica, però sobre totes les coses … cada dia em sent més orgullosa d'acostar-me, d'amar, de viure l'humor de les nostres falles, l'humor dels nostres monuments, la capacitat de cremar tots els anys el pitjor i esperar tan sols el bo; cada dia em sent més orgullosa de trobar l'humor que comporten els nostres ninots, les nostres cavalcades, la nostra obra, des de lluny una Falla ho diu tot, no cal ser espanyol, ni valencià … només hem de saber que DEVEM riure'ns de nosaltres mateixos, HEM DE deixar de prendre'ns “seriosament”, HEM DE deixar de sentir respecte per tots i per tots, per que l'humor no entranya maldat, no entranya dolor, no entranya burla o si? L'humor és la capacitat que té l'home de poder diferenciar-se dels animals, perquè nosaltres també matem, morim, ens reproduïm i tornem a començar. Humor s'escriu amb a d'amor, per elles, pels discapacitats, pels que en algun moment han tingut algun problema físic, pels negres, pels grocs, pels jueus, pels musulmans, pels americans, pels russos i si molt m'esgotes fins pels alemanys … bo, tant d'humor no tinc hui.

122/123

Nopor deés morqueir-tme,inga és testanarsolals líquequanno vul succeïsca

L'humor de...

Sico

Sico Fons

LA TRACA I LA FÚRIA Josep Fuster es va llavar per enèsima vegada les mans, es va pentinar amb molta cura i,

finalment, es fregà amb delicadesa el seu millor perfum pel coll, les orelles i la barbeta. Diposità amb delicadesa el flascó de colònia al prestatge corresponent i s'olorà les mans on uns moments abans havia vessat el líquid flairós i caríssim. L'aspirà amb golafreria; si hagués estat un estupefaent, pensà, hauria caigut de sobte a terra del marejol. Josep contemplà el reflex de l'espill i somrigué. Es trobà realment atractiu, quasi irresistible; acabat de dutxar, ben afaitat i perfumat. Havia aconseguit dissimular la calba incipient de la coroneta amb inusitada mestria, li havia tret llustre

a la piga que li vorejava el nas, s'havia pentinat les celles ben tupides, i estirant el cos i fent un cert esforç abdominal, la panxa gairebé no se li notava. Qualsevol dona cauria extasiada i desmaiada davant la seua presència... baronívola presència. Va reprimir unes ganes irreprimibles de besar els llavis de l'home que el mirava des de l'altra banda del mirall. Però no; què n'hagueren pensat la seua dona i els seus fills? Ai, que dur era ser un triomfador atractiu! Ara es va fer un colp d'ull a tot el cos sencer. La camisa blanca ben passada i neta com la butxaca d'un captaire, el jupetí amb colors de fantasia, els pantalons obscurs fins un poc més avall dels genolls, els calcetins del mateix color que la camisa..., estava realment, irresistible. Hauria de vigilar quan eixiria al carrer amb la seua muller; les dones se'l rifarien. Ara era tot un president d'una falla, la falla El Gripau Tort, una de les més prestigioses i antigues de la ciutat. Molts dels seus veïns ara el miraven amb enveja -ho notava pels seus esguards- i, fins i tot, qui ho havia de dir, amb admiració; alguns, sobtadament, li parlaven de vosté. Li havia costat, però, arribar fins a aquell punt tan alt, el més alt al que podia aspirar una persona que estimava la seua terra i les seues tradicions ancestrals.

M'perqinuètereéss aelell ofutc uonr pasla smeuaaré lavidaresta de

Havia fet molt de sacrificis, havia lloat i afalagat molta gent que en altres circumstàncies no hagueren merescut ni una simple salutació, havia besat molts... ehem... moltes mans per tal de quedar bé, fins i tot, havia fet alguns regalets de sotamà d'aquells que es fan amb un somriure salivós i amb la veu ben baixeta. Després havia aconseguit tallar alguns caps -metafòricament parlant- per tal de llevar-se del mig tots els obstacles que li entrebancaven la seua ascensió al cim més gloriós dels monuments fallers. No

estava disposat a permetre que ningú s'interposara entre allò que tan merescudament -i calculada- estava assolint. Què s'havien cregut eixa colla de miserables brètols, mig bròfecs que només pensaven en divertir-se i pegar bones fartades? Ell era el que treballava, i per tant, ell era el que es mereixia el càrrec.

124/125

Així que regalà uns quants cigars, convidà uns quants àpats a les persones més “convidables”, amollà uns quants bitllets per allò d'ajudar i amenitzar la festa i com a resultat de tanta generosa generositat, obtingué el premi merescut. La presidència de la valencianíssima falla El Gripau Tort. Lloances i agraïments a tort i a dret.

Noperò mienreesara,ta habitació sobra al g ú. . i em pareix que és vosté

probablement fou la seua imaginació; al capdavall aquell alt càrrec se'l tenia ben merescut, se l'havia guanyat a pols i, amb tota seguretat, ningú estava més preparat que ell per a ostentar-lo.

El responsable del nom d'aquell gosset, que pareixia un gripau pelut, era el seu fill menut que sempre estava cantant allò de “Ramonet, si vas a l'hort, porta'm figues, porta'm figues...”.

Josep o Pep, com li deien els amics, li va agrair la felicitació i va mirar cap amunt amb posat de transcendència transcendent, cap al sostre d'uralita del casal, com donant les gràcies de la seua merescuda bona sort a la Mare de Déu dels Desemparats. Quatre llàgrimes i mitja li van aguaitar tímides i humils pels llagrimals dels ullets.

Més tard isqueren de casa marit, muller i els dos fills, i es dirigiren a peu cap al casal de la falla. Li feia comboi allò de ser contemplats pel veïnat amb la indumentària fallera. La seua dona i els dos xiquets també anaven disfre... vestits per a l'ocasió.

Lluís Banyuls... l'etern rival que sempre havia intentat llepar... ehem... regalar i afalagar la Junta Directiva més que ell; etern aspirant a la presidència que -pobret- no aconseguia mai. L'home que havia arribat a l'extrem de no adreçarli la paraula, simplement, perquè no consentia la competència. I quina culpa tenia ell, Josep Fuster, de ser més escaient per a besar... ehem... per a dirigir la més prestigiosa antiga falla de la ciutat? Era un deure moral. Seria una falta de consideració envers el proïsme no fer-se càrrec d'aquella lloable i valencianíssima institució institucional. Però ara Josep es veia compensat en els seus sacrificats sacrificis i havia aconseguit el que pretenia; fins i tot Lluís li havia reconegut els mèrits. Qui ho havia de dir!

Espertaò béambsermoderabsatecimió,

I la cosa més inesperada del món, fins i tot, el seu enemic declarat des de feia anys i panys, Lluís, el va felicitar efusivament. Només acabar les votacions, se li va acostar i li va donar la mà després d'abraçar-lo com si tinguera por que de colp i volta els abandonara a la seua sort. Va creure veure-li un cert esguard de rancor o fúria, però

Ara, Josep o Pep, féu una darrera mirada a l'espill -perfecte, perfectíssim!-, s'olorà una volta més mans i indumentària de llaurador apòcrif i isqué dels lavabos de sa casa. “Ruec, ruec”... El primer que va sentir quan arribà al menjador van ser els lladrucs esquifits del gosset Ramonet. “Ruec, ruec”. Algun dia caldria alliçonar-lo de com lladren els gossos de veritat.

La falla d'enguany, segons l'havien informat, ja estava muntada -ell, per motius de faena- no havia pogut acudir a la “Plantà” i segons tenia entés tenia com a motivació principal “L'ambició i la fúria”. Curiosa i estranya motivació. Probablement, seria una crítica satírica a la classe política. En altres circumstàncies, hauria d'haver sigut ell el principal responsable de l'enllestiment de la falla, però en quatre dies que portava de president i amb el seu treball, no havia tingut temps de res. Així que unes altres persones se n'havien fet càrrec. I per cert, segons creia recordar, un dels principals artífex dels motius fallers del Monument d'enguany era el seu antic rival -i ara quasi amicLluís Banyuls. Voríem com havia quedat la cosa. Per fi voltaren el cantó que menava a la placeta on tradicionalment plantaven el Monument i en acostar-s'hi contemplà perplex un cap gegantí que coronava el rotgle de ninots. De seguida el va reconèixer. El cap, amb una calba incipient que coronava la calba, exhibia en el seu rostre, amb gairebé obscena impudícia, una piga que vorejava el nas i unes celles que de tan peludes s'havien convertit en una sola franja horitzontal semblant a un bosc de coscoll. Era el seu rostre! El nas, però, mostrava una semblança preocupant al d'un porquet, i la boca, mig oberta, subjectava entre les dents amb cobejança una

126/127

carlota rogenca i ben preciosa. “Aaaaaaggggg!” va exclamar amb fúria. “Lluís, jo et mate, mala ànima, mala peça! Per on pares?”. Just en eixe moment va començar el soroll d'una traca que recordava una mica al bombardeig d'una ciutat europea en plena II Guerra Mundial... tractractractrà...!

“Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article del Llibrets de Falla de la FdF any 2015”.

Elobris r-ljaiponesos v o l e n el s ul l s al món

L'humor de...

Vicent

Vicent Gregori Acosta

COM PIXAR-SE DE RIURE I EL SENTIT DE L'HUMOR

imaginació que jo què sé". Una expressió absurda i còmica al mateix temps que, a més del somriure, em va provocar una reflexió sobre l'humor. Al marge de components culturals, són diverses les teories que tracten d'explicar eixa característica, universal i exclusiva, de la nostra espècie. La por i l'agressivitat existeixen en el món animal. L'humor, no. Solament l'home té la capacitat de riure's, fins i tot de si mateix, en qualsevol lloc i condició. Segons el psicòleg Steven M. Sultanoff, el sentit de l'humor influeix en la nostra salut de diferents formes. "L'humor estimula el riure i, com sabem, l'estimulació fisiològica a través del riure comporta una sèrie de beneficis per a la salut. Sembla que redueix l'estrès; estimula la producció d'immunoglobulina A i tendeix a estimular els limfòcits T, que són anticossos que combaten les infeccions". També redueix els nivells de cortisol, l'hormona de l'estrès, que pot afeblir la resposta immunitària. Però riure no solament ens proporciona una estimulació fisiològica, sinó que també ens proporciona una experiència emocional

satisfactòria. Si una persona està deprimida o enfadada i algú la fa riure amb algun comentari graciós, el seu estat d'ànim canvia immediatament i la ira o depressió s'esvaeixen, almenys momentàniament. Per açò, el sentit de l'humor és una poderosa arma per a utilitzar en els moments difícils de les nostres vides. Per a alguns, les situacions còmiques són aquelles que ens fan sentir superiors a la víctima. Ens riem de qui cau, de qui s'equivoca, del pallasso que rep la bescollada o de qui es deixa atrapar ingènuament per l'objectiu d'una "càmera indiscreta". És aquest un tipus d'humor característic dels més xicotets. Ingenu, tendre i amb una certa dosi de sadisme. Per a uns altres, riure ve a ser com la vàlvula d'escapament d'una olla de pressió. La coneguda teoria psicoanalítica segons la qual l'individu necessita oblidar i deixar que afloren a l'exterior els seus impulsos més bàsics i primaris. Hi ha un tercer grup. Aquell per al qual el riure és conseqüència de l'allunyament o destrucció d'una norma. Significa, senzillament, que, si la hi ha, és perquè algú ha defraudat una expectativa, s'ha saltat un codi o ha incomplit una regla. Moral, estètica, artística, ètica. La que siga, de qualsevol tipus. Fins i tot lògica, com en la frase que va originar aquest article. Particularment, em quede amb aquesta teoria. L'humor com a desobediència a les lleis establides.

Un metge anglés del segle XVII va dir: "l'arribada d'un bon pallasso al poble fa més per la salut dels seus habitants que 20 burros carregats de fàrmacs".

Aban s pat i a d ' a mn è s i a , ara no em recorde

Fa uns dies, fullejant el periòdic, em vaig detenir en un article sobre un tema que no ve al cas. El columnista va citar aquesta frase: "...tinc més

128/129

Fa uns dies, hem contemplat l'atemptat contra el setmanari satíric francés Charlie Hebdo. El seu pecat: denunciar el fanatisme religiós. Van creure en la llibertat d'expressió i ben car ho van pagar. Servisquen aquestes línies, a més de repulsa per la barbàrie, d'homenatge a les víctimes parisenques.

Una premsa l i u re potperòsersebonnsea loiberroïtnaat,, lunaa pralemsatra cosamai serqueà roïna

In memoriam

Antonia Castel ó Alventosa

La Comissió

A TÚ ANTONIA Ja estem en falles, ja estem tots atrafegats... fent cavalcada, llibret, enllestint disfresses, jugant al truc i al bac...i fent mil faenes, sempre corrent....

ja saps, el temps passa com un llamp i com sempre, anem de cap! Això no és novetat. Al llar, la gent cosint o amb els paperets en la mà...sembla la mateixa escena de tots els anys...més, alguna cosa ha canviat. Ningú ho diu, ningú ho parla, però és cert, alguna diferència n' hi ha.

Sembla que en qualsevol moment, vas a entrar per la porta i demanar que et donen alguna cosa per fer, per tallar... i fins i tot, potser que, de tant en tant, algú mire de refiló... per si de cas. No, no et vorem entrar, però tots sabem que, en realitat, allí estàs, entre nosaltres, estàs al nostre cor, al nostre costat.... Te' n anares com sempre has viscut, discretament...no recordem mai una paraula més forta, si no sempre el teu bon caràcter per davant i sobretot, eixe sentit del humor tan especial. Ara, s' amunteguen al pensament mil records d' un temps que no tornarà. Més, ací estàs. Qui anava a dir-te que un dia el teu Daniel, tan faller, “t'apegaria el cuquet” d' esta festa sense igual? Caram!!...

Estàs en mil anècdotes viscudes que mai no podrem oblidar, en rises, en dificultats, en moments inoblidables, en records molt especials... en tots aquells instants que amb tu hem compartit, perquè, amb tu Antonia, ens uneix un fort lligam... Ja saps, açò és una gran família i tu....un membre molt destacat. A poc a poc destacares arribant a lo més alt: Presidenta de les Dones, jugadora de parxís, de bac, cosidora...feinera com la que més recorrent el Grau amb Rosi, arreplegant per a rifes, cobrant el barri ...sempre ajudant. I si la falla és treball, també és festa, és desfilar, és la nit de les albades i el sopar de la plantà, esmorzars en la barraca, agafar-se a algú i ballar, disfressar-se si és precís, i plorar en la cremà.

Tot és falla i amb nosaltres ho has viscut i sempre ho tindràs. Més amb gran sentit de l' humor, el tema del nostre llibret, segur que ara ens diries: “Au! Va! Seguiu i no s' encanteu, que ací hi ha treball!! Que ja estan ahí les falles i açò s' ha d' acabar!! I com et coneixem Antonia, pegarem un pas i avant!!!

130/131

132/133

Premis

i recompenses

Premis

Recompenses Gesmils

d’Argent

3

Premis

4

134/135

MAMEN MARZAL PEIRO Gesmil d'Argent

1-2 Decoració de Paelles 1er PREMI

3-4-5 Festival Infantil 1er PREMI 6 Cavalgada Major 1er PREMI

5

7 Cavalgada Infantil 1er PREMI

1

2

6

7

Premis

Premis 13

8

136/137

9 8 Comparsa Major 2º PREMI 9 Comparsa Infantil 1er PREMI

13 Generalitat Valenciana 35 PREMI

14

10

15

10 Emissió 3er PREMI

14 Truc Juvenil 1er PREMI 15 Truc Absolut 3er PREMI

11 Informatiu 5º PREMI

16 Curt 2º PREM

12 Llibret Lluis Català 35º PREMI

17 Carrer 1er PREMII 11

12

16

17

Paloma

LACASA SANCHO R E I N A D E L A FA L L A

Laura

LLORET A PA R I S I REINA DE LA FALLA INFANTIL

col·laboradors L'associació cultural falla Grau agraeix profondament la col·laboració de totes i cadascuna de les propagandes facilitades per il·lustrar nostre llibret. Així com als fallers d'honor, entitats, empreses i persones que desinteressadament han facilitat les coses per que aquest llibre arribés a les seues mans. A TOTS: MOLTES GRACIES!!!!

ANUNCIO AUPA