Llibret Falla Grau 2013

Associaciรณ Cultural Falla Grau

2Mil13 1

SUMARI Pròleg Enric Marzal Testimoni Antoni Rodriguez — Tinent Alcalde del Grau Elena Moncho Francisco Sellens Pascual FFMM Liliana Requena Pellicer Ainhoa Fernandez Tratonda Edita Protagonistes Associació cultural Falla Grau Carla Marzal Peiró _ Reina de la Falla Direcció Paula Rodriguez Vila _ Reina del Foc Alberto Bou Pérez Raquel Rabal Ibañez _ Reina de la Festa Coordinació Maria Ángeles Martí Sancho _ Reina de la Poesia Alberto Bou i Enrique Marzal Gabriela Tarín Mengual _ Madrina de la Falla Text explicació Falla L´expressió Lola Garcia La música, El foc, la vestimenta, les joies, el pentiText explicació Falla Infantil nat, La falla Cristina Martí Esbós i Lema de la Falla Portada La comprensió Vicent Mengual, Fran Yeste, Reneè Vila, L´explicació de nostre Monument Alma de Acero Paraules i testimonis Col.laboracions Literàries Les Falles Contribuixen a pagar la Crisi d´altres, Joaquin Barber Peiró, Monica Peinado Any 2013, les falles poden ser declarades: Poveda, Mariano Lloret, Gabriela Tarín, Patrimoni Cultural Immaterial de la Mari Saro Martí, Josep Martí , Ignasí Humanitat per la UNESCO, Sóc Capaç, Reina de Moreno la Falla Grau 2013..., Pensaments de Teatre, La Fotografies meua vida és música, Teatre Faller,... el Ligorio Pere Millet Ferrer necessita una revisió Fran Yeste El Futur Enrique Marzal Maria Lloret Aparisi _ Reina de la Falla Salva Gregori Marta Ascó Sanchís _ Reina del Foc Publicitat Nerea Florit Fernàndez _ Reina de la la Festa Elena Moncho Júlia Perles Moncho _ Madrina Maquetació Andreu Serralta Canovas _ President Infantil Enric Marzal L´expressió Fran Yeste Esbós i Lema de la Falla Impressió La comprensió Editorial MIC sl L´explicació de nostre Monument Depòsit Legal Dels que treballen MU/200/2011 La Comissió L´executiva Col.laboracions El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l´ús del Valencià

2

CRÈDITS

PRÒLEG

Enguany l'Associació Cultural Falla Grau, vol realitzar un petit recorregut pels trets més característics de la nostra festa, aportant una sèrie de detalls sobre els nostres semblants més usuals i que fan de les nostres expressions falleres quotidianes, alguna cosa extraordinaria.

Pretenem aportar el nostre modest gra d'arena perquè es puga gaudir, compartir i comprendre, amb una major intensitat la nostra inquietud per aquesta festa tan arrelada en la nostra societat valenciana.

Anem a tractar de donar forma en uns breus comentaris, al perquè de la nostra expressió cultural més important i que ens fa col·laborar en l'esforç comú per a dur a terme any rere any l'assoliment que dóna nom a la nostra festa, Les Falles.

Realitzarem una ràpida perspectiva pels pilars fonamentals que caracteritzen amb major força la nostra identitat.

D'aquesta forma intentarem que les gents que ens visiten durant aquestes dates tinguen l'oportunitat de poder entendre amb major claredat el perquè dels nostres costums.

En el nostre curt viatge donarem unes petites pinzellades per la Música, el Foc, el Vestit, el Pentinat i el Monument, ja que són, sense lloc a cap tipus de dubte, els que vertebren tota la nostra festa de les Falles.

Desitgem que els que tinguen l'oportunitat de revisar aquest petit anuari, ho gaudisquen i els òbriga la inquietud de seguir aprofundint en la comprensió de la nostra festa.

3

SANT JOSEP Patrรณ de les

4

Falles

5

Antoni Rodriguez Aparisi Benvolguts fallers i falleres,

Després de les festes d’hivern amb el Nadal, Reis i sant Antoni, i en la frescor del més febrer,s’han iniciat els actes fallers de més rellevància com és el Pregó, la Crida i les Cavalcades. Desitjant ja l’arribada del més de març per tornar a sentir la calor dels rajos del sol, ens adonem, que les falles ja estan ací.

Tot un any d’esforç, de treball, de il•lusió, de nervis, d’emocions...de repent en quatre dies el monument, que tantes visites durant l’any, hem vist dissenyar, modelar, pintar, plantar...,una llarga nit de plantà com les què ens agrada als Grauers....serà past de les flames i en un no res, tant sols ens quedaran les cendres.

Però com a bons fallers, ja estareu pensant en els monuments per a l’any següent.

Família fallera, família grauera, aquest any tenim el honor i plaer de tindre a Liliana Requena com a Fallera Major de Gandia, què ens representa a tots els grauers, allà per on va, doncs per les teues arrels, eres del Grau en solera.

Haveu encetat una nova etapa, després de tants grans presidents, per primera vegada la falla te una presidenta, que sens dubte ho farà el millor possible, doncs ja te una gran experiència en el món faller, ja que vas nàixer quasi dins de la nostra falla.

Són moments dur, de treballar molt, de calfar-se el cap per a tirar endavant, amb esforç i tots units aconseguirem eixir d’una vegada d’esta mala època. Nostra festa josefina seu mereix, la cultura, com emblema del nostre patrimoni

Vull donar l’enhorabona a Carla i Maria i a les demés reines d’aquest any, directiva i a tots els membres de la comissió, per la gran llavor que realitzeu durant tot l’any, a més de reconèixer la participació en tots els actes del districte, també agraïr què porteu sempre en el cor, eixa paraula que a tots ens uneix i ens emociona:

Visca el Grau!!!

Visquen les falles!!!

6

Toni Rodríguez Aparisi Tinent d’Alcalde del Grau

7

Elena Moncho Palacio

Estimats fallers, amics i veïns:

Es per a mi un plaer el poder dirigir-me a tots vosaltres com a presidenta de la nostra Comissió.

No cal recordar-vos la difícil situació econòmica i social que tots estem patint, i que ens afecta a tots per igual, com a fallers o com a ciutadans.

Però els fallers sempre trobem la manera de continuar endavant per a que la nostra festa mai decaiga.

Amb l ‘ ajuda de tots , la vostra il•lusió el vostre saber fer i la vostra col•laboració desinteressada, estic segura que enguany la nostra comissió arribara als objectius que ens hem proposat.

La falla es molt més que una associació, es un grup d’amics, un lloc on passar-ho d’allò més bé , on passar moments divertits, on riuret ( que falta ens fa a tots).

Perque gràcies a tots vosaltres, a tots els que ens ajudeu, col•laboreu, i esteu sempre ahí aportat el vostre granet d’arena, continuem endavant.

Sense la vostra inestimable ajuda, res del que fem podria realitzar-se. Perque tots som falla i tots fem falla.

Sols em resta convidar-vos a tots que s’acosteu i gaudiu junt a nosaltres de la nostra festa, la festa de Sant Josep , la millor festa del món.

8

Una forta abraçada.

9

Mantenidor Francisco Sellens Pascual

Naix a Gandia al carrer Bairén, dins de la barriada del Prado en el si d’una família d’arrels falleres. Cursa estudis entre el col.legi Escoles Pies i L’Institut Maria Enriquez, encara que els compagina amb la feina de empleat de banca, dons va començar a treballar fa cuasi 40 anys en l’any 1.973 de botones a RURALCAIXA, havent passat en el seu exercici professional per diferents oficines i cárrecs, ostentan actualment el de Director de una sucursal de CAJAMAR per fussiò amb RURALCAIXA.

En el mon de les falles entra a formar part de la FALLA PLAÇA PRADO a l’any 1.972.

Té un fill i una filla. La seua germana Cati, va ser Fallera Major de Gandia y la seua filla Maria José a més de ser Madrina i Reina de la Falla Infantil del Prado, tambe va ser Fallera Major Infantil de Gandía a l’any 1.996, en l’any 2.003 va ser Reina del Foc major del Prado.El seu fill Borja a segut President Infantil del Prado a mes d’acompanyant de la Fallera Major Infatil de Gandía, Gemma Moratal.

A la seua comissió ha desenvolupat els següents càrrecs: Vice-Delegat de Grup Artistic, Vice-President de Festes, Delegat de Rifes, Delegat de Cotes, Comptador, Tresorer, Delegat de Protocòl i Relacions Públiques, Delegat de Teatre, Membre de l’Executiva, membre de la Gestora, Vice-president i tres anys Secretari.

Amb el grup de teatre de la Falla Plaça Prado ha participat en el concurs de Teatre Ligorio Ferrer que organitza la Junta Local Fallera i en el qual ha obtes cinc guardons al millor actor principal. També ha participat en obres de Teatre organitzades per la Junta Local Fallera i L’Associació Cultural Teatre del Desig en la qual ha participat en L’obra Cyrano de Bergerac, i enguany a la fira de Gandía amb Taïicions i LLitnatges. Es un assidu col.laborador en les emissions falleres del Prado, havent participat en prácticament totes les de la Falla.

També va ser membre de L’Executiva de la Junta Local Fallera on va ostentar el càrrec de Vice-President Econòmic durant tres anys.

10

Va ser Pregoner en la Crida de les Falles de Gandía, declamaor de la poesía de Fallera Major, Blanca Femenia, mantenidor en la Falla de Benipeixcar i en la seua Falla del Prado, dos vegades. Está en possessió, entre altres del escut d’or de la Falla Prado, i Gesmil d’Or en l’any 2.000.

11

Liliana Requena Pellicer Ainhoa Fernandez Trotonda A les Falleres Majors de Gandia Aroma de pólvora, dolç perfum, vells somnis, noves il.lusions, esclat que ompli el cel de foc i llum, vestits daurats, ornats amb mil colors…

Falla, festa, història i tradició, goig de l´ànima i un sentiment inesperat, als ulls, una alegria desbordant i al cor, la més profunda de les emocions…

I vosaltres, vivint el somni desitjat acaparant, instants, paraules i records amb el temor, que aquesta màgia puga ser fugaç i amb el desig, que el temps no apague l´esplendor…

Si us pregunteu, per quin estrany motiu hui sou del món faller el seu destí, heu de saber, que els vostres únics dons vos han portat des del bressol aci…

Perquè els fallers, estem segurs com mai que sou sense remei la inspiració, que fa seguir a esta ciutat la tradició, sentint per vos, l´ admiració més especial.

12

C. Martí

13

14

15

16

CARLA PARTICULAR

17

18

19

Carla Marzal Peiró Poesia

Carla, que puc dir-te jo d’una Falla, que tu,… no sàpies ja.

Quan tu vas nàixer, encara fumejaven calentes , les brases de la cremada.

Has ballotejat en el festival Infantil, t´has disfressat en les cavalcades i dansat en les cercaviles.

Fins i tot, has tremolat amb el retrunyisc ,... de la despertada.

Carla, que puc dir-te jo d’una Falla, que tu,… no sàpies ja.

Vibres amb la música de les cercaviles t’has il·lusionat, esperançat, emocionat i,… has sanglotat el setze de març.

Entens i comprens el monument i de la falla,... has fet i ajudat a realitzar el que li dona el sentit,... les escenes.

Fins i tot eres capaç de poder entendre l’olor i el sentir,... d´una mascletada.

Carla, que puc dir-te jo d’una Falla, que tu,… no sàpies ja.

20

Enric Marzal

21

Paula Rodriguez Vila A la Reina del Foc Sempre amb un somriure i una paraula adequada, sempre amiga fidel i generosa amb els teus, així eres tú, Paula…

Nascuda en bon bressol, la festa sempre has sentit i has sabut en tot moment com seguir el teu camí, i ser fallera amb tot l´honor…

Els propers dies de març, amb la música sonant i els coets tronant ben fort, miraràs al teu voltant sentint un goig especial…

I viuràs eixa emoció que mai no es pot expressar, gaudint de tots els moments amb tota la intensitat, amb orgull i amb il.lusió…

Compartiràs el sentiment que naix de dins del teu cor, eixa emoció tan sincera que sols sent una gran fallera, i una gran Reina del Foc.

22

C. Martí

23

Raquel Rabal Ibañez A la Reina de la Festa Quan el desig es fa intens, el sentiment és sincer i la il.lusió és tan gran, es conjunten els estels i els somnis es fan realitat…

I així ha segut, Raquel, no ho dubtavem els fallers, havia d´arribar el dia de ser una gran fallera, i viure la màgia i l´alegria…

Enguany la festa lluirà amb un color especial perquè tú ets la seua Reina, i les traques i els coets per tú, més fort sonaran…

I com sempre havies desitjat, vestiràs les teues gales i grans moments compartiràs, i el teu conte de fades tindrà el millor dels finals…

En tú, els fallers hem confiat perquè sigues de la festa la seua representant, i sabem que amb la teua il.lusió de segur que hem encertat.

24

Cristina Martí

25

Maria Ángeles Martí Sancho A la Reina de la Poesia Mª Ángeles, algú diria que fas honor al teu nom doncs d´àngel tens la careta, i des de ben menudeta has transmés eixa dolçor…

Els anys han passat de presa, més tenim en el record aquells temps de ta infantesa, d´inocència i de tendresa quan vas ser Reina del Foc… Estem segurs els fallers que aquest any és especial, doncs mai podríem imaginar tindre aquestes falleres per al Grau representar…

Al teu regnat fas honor, doncs en mirar-te desfilar amb alegria i il.lusió, la poesia més preciosa perd el seu significat…

Perquè sols el teu somriure és motiu d´inspiració per als versos més sincers, i que sigues reina, un orgull per a tota la comissió.

26

C. Martí

27

Gabriela Tarín Mengual A la Madrina de la Falla Llarg camí has recorregut dins de la festa fallera, i no podía ser d´altra manera.

Molts són els dons i virtuts que sempre ens has demostrat i que un dia et van portar a ser de les falleres, la primera.

Anys de treball i esforç, de vivències en la falla, records guardats al teu cor compartits amb tots els teus, gaudint de tots els moments amb un amor per la festa del que sempre has fet gala.

Hui segueixes el camí que un dia vas començar, un camí ple d´il.lusió.

I no podíem dubtar, que en oferir-te aquest regnat l´acceptaries de bon grat, amb orgull i amb emoció.

28

C. Martí

29

30

31

Les Bandes de Música

Etimològicament la denominació de banda de música fa referència a un conjunt de musical format per instruments d’aire i percussió. Si ens referim al seu origen, també podem trobar instruments de corda, la primera referència històrica que tenim està situada en el mandat de Servio Tulio (578-534 A.C.) és en aquest moment quan s’instauren les primeres bandes militars en Roma com cita P. Ermenegildo en el seu llibre Il maestro di banda. Però no podem oblidar que abans en la Iliada Homero parlava així: Cuán sonora se oye la voz de la marcial trompeta, que el arma toca en la ciudad que sitia poderoso enemigo...

És aleshores l’origen militar el precedent de les bandes de música que hui coneixem, de fet, la paraula banda es refereix a la faixa o la insígnia militar.

La música occidental comença a definir-se en l’Edat Mitjana i en les croades. Aquestes van tindre un gran impacte, el contacte amb els exercits d’Àsia Menor va dur una amplia gama d’instruments. L’edat mitjana va ser un període molt prolífer musicalment, però únicament es passava de generació en generació oralment i la gran majoria d’aquestes interpretacions s’han perdut. Aquestos músics van anar guanyant prestigi poc a poc, sobretot interpretant música sacra però també acompanyant moments de festes i celebracions, així van aparèixer el joglars i trobadors.

Aquestos són els precedents occidentals dels acompanyaments musicals de les festes actuals.

Entre els segles XIII i XIV es formen els primers conjunts de música municipals, la progressiva liquidació del feudalisme i la transició de la civilització rural a la urbana, dominada per la burgesia, farà possible aquest canvi. Aquest incipient grup social vol assimilar-se a la noblesa, els burgesos envolten les seues celebracions urbanes amb música imitant les festes cortesanes de nobles i monarques. Aquest és l’origen de la música al servei del municipi.

Aquestos músics es van estendre per les noves ciutats de tota Europa, vigilaven i tocaven si era necessari com avís de perill, després es van convertir en un grup en compte d’un individu, les seues funcions es van ampliar, i començaren a tocar per anunciar les hores i el principi de l’alba.

Ja en el Renaixement van sorgir els consorts, es a dir, famílies d’un mateix instrument de diferents mesures, açò va permetre que els sons es feren homogenis dins d’una mateixa agrupació musical. Del segle XV al XVII les bandes municipals van ser una institució d’alt nivell, fins que els gremis que les recolzaven van entrar en decadència.

Aquesta popularitat de les bandes civils es va barrejar amb la de les bandes militars que també tenien presència en moltes pobles i ciutats, les primeres, van copiar l’estil de vestir i de desfilar dels militars.

En el segle XVII es van desenvolupar molt els instruments de vent, a més en les bandes militars es van fer imprescindibles juntament amb la percussió per a fer les marxes en l’exèrcit. Els instruments de les bandes no eren homogenis, depenien del recursos de cada municipi i agrupació, però és evident que les formacions formades únicament per vent i percussió, degut a la seua sonoritat, es solien utilitzar per a les interpretacions a l’aire lliure. Hui en dia, l

32

La banda de música que acompanya a la falla està composta per vent i percussió, és en aquest moment quan es perfila aquesta disposició.

En el Classicisme, segle XIX, les interpretacions de les bandes música es van multiplicar sobretot al carrer, el repertori es basava en arranjaments d’òpera i en composicions originals de músics de l’època. També es necessari mencionar la influència clau de la Revolució Francesa; per un costat la música militar i els himnes es van convertir en els gèneres més típics, el vent i la percussió eren imprescindibles, d’una altra banda, la simpatia per allò enèrgic i poderós va suposar una potenciació de les bandes de vent.

Amb la Revolució Francesa i la caiguda de l’Antic Règim la música deixa de ser un privilegi i arriba al poble, açò va ser moltenriquidor per a l’instrumentari tant en la seua utilització com en els nous avanços tècnics. També es van definir les plantilles d’instruments i el prestigi de l’ exercit en aquesta època farà que la seua formació siga un referent fonamental per a totes les bandes musicals mentre que poc a poc va anar ampliant el contacte amb la població civil. Al llarg d’Europa es van desenvolupant cada vegada més el nombre de bandes civils imitant l’exit de les bandes militars. En Espanya a finals del XIX i XX quasi totes les capitals de província i pobles importants tenien la seua pròpia banda que exhibien la seua música en Certàmens Musicals, l’únic que ha perdurat fins hui és el Certamen Internacional de Bandas de Música de Julio de Valencia, aquest va reforçar la afició musical als pobles valencians.

En 1991 en Espanya hi havien més de 800 bandes de música i 26 militars, la Comunitat Valenciana representava el 40% de la totatlitat. En 1993 hi havia en la Comunitat mes de 440 societats musicals, en Madrid el 60% dels components de les bandes de música parlen Valencià. La festa de les Falles i altres com els Moros i Cristians fan que les bandes de música estiguen molt demandades a la Comunitat, inclús s’han arribat a formar bandes de música al si de Associacions Falleres. A mode de conclusió hem de fer referència a l’esquema de l’orquestra; aquesta està organitzada segons la potència i la capacitat sonora dels instruments, la percussió i els vents estàn en la part posterior mentre la corda es posiciona en la part davantera. Quan parlem de la banda de música com acompanyament en una festa o celebració, per exemple un cercavila de les falles, l’ordre és a l’inrevés. Com hem vist al llarga del text, els vents i la percussió són els components de les bandes en els festejos, la percussió es situa normalment davant acompanyada dels vents en la part posterior, generalment de més greus a més agut.

També cal esmentar que de vegades es situen els instruments a l’inrevés o per agrupació depenent la sonoritat, en definitiva, la tradició de la banda marca un poc la disposició en el moment de desfilar. Però sempre es busca impressionar, fer espectacular la representació de la peça musical, es tracta d’arribar amb potència y contundència i fer participar a tots els espectadors. Els vents i la percussió són els instruments de més força y sonoritat.

Alberto Bou

33

34

35

Pirotècnia

La invenció de la pólvora negra va suposar, sense dubte, el començament de l’art pirotècnic.

La pólvora, des del moment del seu naixement, s’empra en camps tan diversos i antagònics com la medicina, la defensa militar i la diversió.

Els estudiosos de la cultura islàmica han estès la teoria que sustenta la introducció de la pólvora a Occident a través de les vies de penetració àrabs durant els segles XIII i XIV mentre que la pirotècnia festiva fa la seva aparició durant el Renaixement europeu, i Florència el centre d’aquesta activitat.

Al segle XV la ciutat de València delimita zones del nucli urbà on es permet la fabricació i venda de pirotècnia.

36

En el desenvolupament de la pirotècnia a València sembla tenir molt a veure la batalla d’Almansa (1707). A la ciutat de València existia una fàbrica d’armes en els terrenys del parc de la Cuidadela.

Derrotades les tropes antiborbòniques, el rei Felip V ordena el desmantellament de la fàbrica. Els artesans es veuen obligats a tornar als seus pobles d’origen (Burjassot, Godella, Montcada, Paterna i Bétera, entre altres) i reprenen les seues activitats com a picapedrers i ferrers, quasi tota la capacitat d’elaborar armes en València fou desmantellada i portada a Toledo. Amb la pau, decideixen reprendre els rituals festius. Els tubs de les armes, de les traques, es transformen en eines festives, que es carregaven i disparaven per extreballadors de la fàbrica.

Pareix ser que aquesta tradició va aparèixer a Burjassot, en esta localitat no es van fondre els xicotets canyons de les armes per reutilitzar-los i fer altres eines, es van emprar per a dispararlos en festes, acte que els veïns coneixien com traques.

La popularització dels trets de traca genera certa professionalització.

Salvant restriccions i prohibicions per part de les autoritats, de vegades de forma clandestina, la demanda va començar a generalitzar i van començar a sorgir diverses modalitats com la cordà, Els trons en flama o la mascletà.

Durant el segle XIX l'especialització en l'ofici va anar en augment, el pirotècnic moltes vegades treballava cultivant l'horta, de ferrer o fuster i el seu temps lliure el emprava en l'art de la pólvora, al segle XX l'absoluta professionalització ha deixat de banda aquesta essència que els més puristes troben a faltar.

La mascletà és una de les modalitats més espectaculars i la més famosa sens dubte. Es llança a València una cada dia des de l'1 al 19, dia de la cremà i final de la festa, a Gandia únicament en la setmana de Falles del 15 al 19 de març. Es disparen a les 2 del migdia i és un concert de trons amb ritme creixent i decreixent sense que arribe a decaure mai per arribar a un final apoteòsic on la vibració de les explosions i el soroll ensordidor fa arribar a l'espectador a un clímax difícilment explicable. És una experiéncia única.

La mascletà té el seu origen en la traca valenciana, el soroll dels primers canyons disparats en festes donaren com a resultat l’elaboració, per part dels pirotècnics artesanals, del masclet coet típic valencià. El gust per la pólvora i el soroll portaren a les traques como les coneixem hui en dia, masclets units per una corda de pólvora que farà que esclaten un darrere de l’altre amb ritme i precisió. Poc a poc van fent-se traques més extenses, en alguns pobles de la Comunitat aquest acte es coneixia com la disparà. La mascletà serà una conseqüència, les traques i els efectes sonors es barregen amb trons aeris i efectes visuals jugant amb la intensitat i el ritme.

Generalment podem parlar que una mascletà consta d’aquestes parts: • Inici: Conjunt d’efectes sonors i visuals amb els quals comença l’espectacle.

• Cos: Part central de la mascletà, normalment creis en ritme i en intensitat.

• Terratrèmol: Ací les masclets de major potència exploten a gran velocitat • Part aèria: Descarrega de trons aeris de major intensitat que normalment indica la finalització de la mascletà.

Alberto Bou

37

38

IndumentĂ ria Valenciana

39

El vestit va lligat a l’esser humà és una de les característiques que ens diferencien com a raça i és fonamental per a entendre la relació del individu amb el seu entorn i per extensió amb la seua identitat. La indumentària tradicional valenciana és un bon exemple, utilitzar-la, anar vestits amb ella ens reafirma com a poble i forma part d’unes arrels que ens donen distinció, peculiaritat i sobretot ens fa partícips d’un llegat comú que ve des de els nostres avantpassats.

El valencià, com els altres pobles d’Europa occidental, fan servir la indumentària, el vestir-se, com a signe de caràcter diferenciat, és el “vestit típic” o vestit tradicional el qual ens apropa totalment a la comunitat amb la qual ens identifiquem com a poble.

Actualment tota la roba valenciana que considerem com a tradicional està basada en els models de la indumentària compresa entre el segle XVIII i XIX. Excepte comptades excepcions, aquestes dues centúries ens donen les tipologies que hui en dia desfilen pels nostres carrers en les festes més tradicionals com per exemple les Falles.

És un llegat relativament recent que té una causalitat històrica.

En la centúria del XVIII el centre de la moda es troba en la cort francesa, els trages cortesans i recarregats dels borbons de França són el referent de les demés corts i també de les classes altes de la societat. Les classes més baixes sempre han intentat imitar a les més acomodades, encara que comença a donar-se una corrent en la qual la noblesa, a mode de exotisme i també como a símbol identitari, comença a vestir-se amb elements propis del poble, es dona així una doble influència.

40

El vestit de valenciana ha tingut moltes variacions al llarg del temps, però hui en dia es l’hereu de aquesta època en la qual la indumentària de cort era preciosista, recarregada i d’una gran vistositat. Els elements que componen un vestit de valenciana són molt diversos, ací anem a fer un repàs dels més representatius.

Les calces

Des de l’època medieval eren paregudes a les actuals, cobrien tota la cama i es subjectaven l’alçada dels malucs. Les calces protegeixen les cames del fred i en certes faenes evitaven les refregades i les picadures de insectes. A partir del segle XVI deixen de confeccionar-se en tela i es fan de punt. La decoració variava moltíssim inclús s’utilitzaven como a símbol de luxe en les festes.

Les lligacames

Peça que es nugava al final de les calces, apareix en el mateix moment que apareixen les mitges calces. Era una peça d’ús quotidià i amb el temps és motiu de coqueteria amb dibuixos, decoració i paraules. Els material amb el temps van ser cada vegada més luxosos, per exemple amb la utilització de la seda.

El Justacòs

Des de els temps més antics les dones han tingut necessitat de subjectar-se els pits i destrenyer-se el cos deixant ben dibuixades les corbes i els pits del ventre i les anques. L’estructura es conserva pràcticament intacta fins al segle XIX. És una peça normalment oberta per davant de forma triangular encanyada en barnilles, brots d’olivera, brins d’espart, tiges de rames de margalló entre altres solució. Les classes acomodades sempre l’utilitzaven baix del gipó per a estilitzar la figura.

Les sinagües

La sinagua és una peça que es col•locava baix de la falda, sempre és més curta que aquesta i s’utilitzava el llenç en la seua confecció. Va apareixer capa al segle XVII com una peça interior que omplia el buit entre les cames i la falda per tal de protegir a ladona de mirades indiscretes. S’adornaven amb brodat normalment amb les inicials i amb volant en la seua parta baixa.

El mirinyac

Aquest complement és el antecedent de la peça que hui s’utilitza per estovar la falda. Era rigida o molt emmidonada i la trobem a principi del segle XVIII, era molt utilitzada en les cerimònies de cort.

41

Als segles XVIII i XIX l’aristocràcia valenciana anava vestida a la moda que arribava de París o Londres. Al mateix temps la noblesa i les classes adinerades marquen la moda en el seu territori utilitzant els teixits més preats de la sederia valenciana i estrangera. La seda de major o menor qualitat, com el ras, l’otomà ... eren teixides amb fils de color, d’or o d’argent. El teixit més apreciat era l’espolí que imitava l’efecte del brodat. La qualitat dels teixits era símbol d’estatus social, així les classes populars intentaven imitar a les adinerades en els moments en els quals podien mudar-se.

La falda

És la part eixamplada d’un vestit, cobreix de la cintura cap a baix, es la peça que es veu, està a la vista, per damunt de les altres que hem descrit fins ara. En la confecció s’utilitzava una gran varietat de teixits sobretot de la sederia valenciana que podia ser de més o menys qualitat segons el nivell social de cada dona. Els teixits espolinats eren els més apreciats i al segle XVIII sols el 1% de les classes populars podia permetre-se’ls. Els dibuixos i els colors en les faldes comencen a marcar el nivell social, un dels més característics de la sederia valenciana barreja ratlles o llistes verticals amb ramatges i flors de vius colors. La falda o guardapeus (la seua funció era tapar els peus) s’adornaven en la part de baix amb farfalà o volant, sobretot al principi quan les faldes eren llises.

El cosset

Molt paregut al justillo però es diferència d’aquest en que és una peça exterior. Està reforçat en les pales davanteres i de vegades alguna barnilla als costats. S’eixampla a la cintura mitjançant aletes o volant i es confeccionava amb espolí, domàs , ras... i s’adornava amb cordons, galons d’or, d’argent, brodats, lluentors, sempre al gust de cadascú. Sobretot era utilitzat per les classes populars, com no es necessitava molta tela podien permetre’s teixits luxosos.

42

El gipó

Peça semblant al cosset però amb mànegues. Anava molt ajustat al cos de la dona per la qual cosa s’encanyava parcialment.

Ara mateixa és aquest complement el qual vegem en la indumentària tradicional valenciana. Es tanca per davant amb cordons o gafetes i s’obri en la cintura mitjançant aletes o volant. La mànega era curta, normalment fins al colze, o llarga en funció del temps.

El teixit era normalment de seda de diferents qualitats i podia ser monocolor o també treballat de diferents colors, les flors, les ratlles o les garlandes s’utilitzaven com adorn.

El mocador de coll

El seu origen ve dels segles anteriors, és una peça ornamental encara que tenia l’objectiu de tapar la part davantera del pit de la dona. Al segle XVIII el teixit més utilitzat era el lli o cànem, la seda i ja en la segona meitat de la centúria el cotó. Aquest material era molt luxós en l’època ja que tenia que ser exportat, capa al 1776 el governa autoritzà la fabricació per la demanda i el seu potencial econòmic. Podien ser de color, blancs o cru i la decoració més generalitzada eren els motius florals o formant garlandes.

El davantal

Peça quadrada o rectangular que es situava en la part davantera de la falda. El seu origen és popular, en els seus inicis tractava de protegir la falda i així resguardar-la de possibles danys en les faenes i el treball. Al Principi la seda era el teixit més emprat, el cotó començà a triomfar mitjançant el segle XVIII i podia ser de colors o blanc. La decoració era molt variada, depenia del gust de la dona, però eres molt utilitzades les ratlles, l’estampat espolinat barrejats amb puntes, randes i sobre tot brodats.

Cal esmentar que històricament el davantal i el mocador no formaven part d’un mateix joc com apareixen hui en dia, eren dos peces diferents amb la seua pròpia personalitat.

Les sabates

El calcer és un complement que abasta una gran quantitat de tipologies. Les sabates que actualment s’utilitzen en la indumentària valenciana de fallera són una imitació adaptada al nostre temps de les sabates que vestien les aristòcrates del XVIII. El disseny de la sabata té que donar la impressió d’un peu menut i estret, el tacó estilitza la figura i la decoració luxosa sols apareixia en el calcer de la aristocràcia. El calcer de la fallera està ornamentat en les seus puntes i es folra de tela a joc amb el vestit.

Després de fer un breu repàs dels antecedents del vestit tradicional de fallera és obligat fer una reflexió ja que el vestit actual no representa cap època en concret. Es a dir, està basat en el XVIII i XIX però barreja estructures, adorns, teles i pentinats, segons la moda i la vistositat.

Alberto Bou

43

44

La Joieria

45

Dins de la indumentària no podem oblidar la joieria. L’herència actual tornem a situar-la al segle XVIII, França és el referent europeu, l’estètica barroca està en el seu màxim esplendor i açò es reflecteix en tots els àmbits de disseny como es el cas de les joies.

La decoració desbordant i minuciosa fa que la joieria siga un element fonamental al hora de vestir, convertint-se en un objecte de moda. Els materials eren molt diversos però les pedres i els metalls més valuosos eren els més apreciats sols a l’abast d’una minoria adinerada.

L’adreç

Estava compost en la dona valenciana per les següents peces: les agulles del monyo, les arracades, la creu, l’agulla del pit i l’anell.

També segons el gust de cada una es podia complementar amb cadenes, reliquiaris, medalletes... Com podem suposar la joieria de la fallera hui en dia beu de l’adreç d’aquest moment.

La pinta

46

Potser el complement més diferenciador i particular de la dona valenciana. La seua funció de subjectar les cabells es barreja amb la de adonar-los. És una peça que evoluciona estirant-se en la seua part superior retallnt-se i fent corves, com actualment es presenta. Hi havia de dos tamanys, menudes, per a diari i més grans, les quals s’utilitzaven per a mudar-se i són les antecessores de les de la fallera actual. Es treballaven sobre plata blanca o daurada i eres cisellades o gravades amb dibuixos i diferents representacions, sempre amb senefa per les vores. La decoració i el seu gravat era molt personal però en general flors, fruits, cistelles...tenien el significat de alguna etapa de la vida de la persona o el seu estat civil.

L’agulla del monyo

Consta de dues peces de la mateixa mesura, un tub cilíndric o beina i la punxa que entra dins d’aquest. Els dos elements van rematats respectivament per un cap en forma de rosetó, disc o d’ametla, majoritàriament adornat amb pedreria. S’elaboraven en plata daurada o metall amb maragdes, pedra verda o espillets normalment fent joc entre si. Aquest element té la funció de sostenir el rodet elaborat sobre la dona.

Les arracades

L’estètica teatral del barroc al segle XVIII, plena d’ornamentació, va fer que les arracades en aquesta època tingueren un gran protagonisme. La tipologia de les arracades que porta la Fallera hui és molt similar a determinats models d’aquesta centúria. L’estructura era molt diversa però una de les més utilitzades en l’època i també als nostres dies són les arracades d’a tres.

S’elaboraven amb metall d’or, argent o argent daurat adornats amb espill i pedreria encara que predomina el treball de l’orfebre sobre la pedra.

La joia

Era la peça de més valor que podia posseir la dona per al seu adorn personal. Es penjava al coll subjectada per una llista de seda. Tenia formes diverses i quasi sempre portava al centre una peça esmaltada on es representava una figura o una escena religiosa. Aquest complement es manté actualment en la indumentària de la Fallera.

La creu

Utilitzada per la dona com a símbol religiós l’estètica barroca prompte la va convertir en un ornament de primer ordre. Penjada al coll amb una llista es feia un llaç que pel temps es va convertir en una peça metàl•lica. El conjunt de llaç i creu es va anar modificant a mesura que passa va el segle XVIII afegint-li més peces per adornar-lo fins a arribar a les tres parts que hui veiem en els colls de les falleres: El llaç, el penjoll i la creu.

Aquestes joies entraven dins d’un mateix joc ornamental, l’orfebreria i les pedres que l’acompanyaven feien lligar i complementar la creu, les arracades l’agulla del monyo, y la del pit, dins d’un mateix leit motiv compositiu.

Alberto Bou

47

48

Perruqueria i Maquillatge

49

El Pentinat

Històricament el pentinat ha tingut una gran importància en el moment d’establir diferenciacions socials. Les seus tipologies han variat al llarg del temps i segons les cultures. Aquest fenomen ha estat estudiat pels historiadors no sols per la seua estètica, també perquè en alguns moments històrics el pentinat de les dones en donava la clau per a datar l’època que estudiem, per exemple en l’imperi romà, les diverses modes ens donen la clau de datació de moltes escultures.

Es clar que el pentinat de la dona valenciana d’aquest moment, segle XVIII, estava absolutament influenciat per les classes adinerades, i aquestes, pels pentinats que es posaven de moda al a cort. Les dones de les classes populars es feien el pentinat elles mateixa o amb l’ajuda d’algun familiar, mentre que les classes adinerades i més encara en la cort, tenien perruquer propi i la laboriositat era signe de prestigi social junt amb la decoració del monyo.

Cal parlar d’una doble influència sobre el monyo de la dona valenciana del segle XVIII i XIX, per un costat la tradició i per un altre les modes que provenien de les corts més importants, sobretot de França. Aquestes dues tensions, unes vegades era més important la primera i unes altres la segona, van conformar la tipologia de pentinat de la dona d’aquesta època.

50

La dona popular dels segles XVIII i XIX portava els cabells llargs, replegantse’ls formant rodet o solts. Deixar-se els cabells solts ve de molt antic i per exemple en l’època visigoda feia referència a la solteria de la dona. En aquesta època, mitjançant el XVIII i primeries del XIX, en el Romanticisme, trobem xicotetes diferències entre el pentinat d’una dona i les xiquetes o joves. Aquestes últimes solien portar els cabells replegats i nuats en una trena damunt la nuca amb una cinta que els subjectava i feia a la vegada d’adorn. La trena constava de tres o més malles, en alguns pobles es complicava molt i feien fins a vint malles que donava una gran bellesa plàstica. Les grenyes s’arreplegaven amb la pinta i després es clavava el rodet.

Hi ha diverses varietats de pentinats segons la comarca on ens situem, en L’Horta la agulla fa de subjecció mitjançant cintes que van configurant un adorn al voltant del qual es situen les trenes.

En Requena es feien dos trenes separades entre si que al encreuar-se configuren un gran huit. Hui el tipus de monyo més generalitzat reproduït amb la indumentària tradicional és el que coneixem amb el nom de pataqueta, un huit central amb dos trenes que l’envolten. Per a la subjecció es van utilitzar trenetes, cordons, objectes de metall, hui utilitzem l’agulla, la qual queda descoberta al costats i permet el seu adorn.

Cap a la meitat del segle XIX va sorgir la moda del pentinat A bandes en el qual es distribuïa el monyo en tres zones separades entre si per dos ratlles, d’aquesta manera es podia fer un monyo posterior o una trena i dos rodets o xicotets monyos laterals formats per malles o trenes. Aquestos apareixen amb diferents formes, sent la més popular la de caragol la qual al centre disposa d’un bucle central.

Viatgers com el francès Barón de Davillier al seu pas per València descrivien així aquest pentinat: “ ...Els seus cabells, negres com l’ala del corb, s’enrotllen sobre les temples i queden pentinats cap arrere en un gran monyo.”

Aquest pentinat no és exclusiu de València, encara que ara siga molt representatiu del poble valencià, es va portar també en altres zones d’Aragó i Salamanca també acompanyat de robes del segle XIX.

51

El pentinat tradicional ha estat influenciat per les modes del moment, així, no és de estranyar la presència de ratlles laterals, grans ondes i pels buits o cardats, però, indubtablement per a seguir amb fidelitat la tradició hem de correspondre al monyo amb les robes adequades a la seua època.

Alberto Bou

52

El Monument

53

Com es fa una FALLA?

Quan parlem de Falla, ens referim ací al monument. Les falles estan representades per ell como el seu propi nom indica, és ell el protagonista dels dies de la festa gran i és ell el màxim responsable de tota l’activitat fallera al llarg de l’any. Sense dubte, és el motor que fa girar l’engranatge faller, és el punt de cohesió que ha fet que la festa tinga una gran vitalitat hui en dia.

El naixement del monument, de la falla, està totalment lligat a l’esbós. Les primeres idees creatives es consensuen entre la comissió fallera i l’artista, d’aquesta manera comencen a sorgir les escenes que depenen de les possibilitats formals que cada artista decrete segons el pressupost acordat. La crítica i la sàtira recau la estableix la comissió.

El conjunt d’aquestes dos dualitats bàsiques en la falla; l’estètica i la crítica compondrà el resultat de l’obra i serà la simbiosi que determinarà el potencial de caràcter expressiu que sense cap dubte té el monument faller. És l’esbós el qual insinuarà mitjançant un senzill esquema els components més significatius del monument faller. La presentació de l’esbós per part de l’artista a la comissió fallera sovint és un fet que no té més problema, encara que de vegades es produeixen xicotetes modificacions formals.

54

També aquest primer projecte es pot traslladar a una maqueta a escala que fa de complement perfecte per a l’esbós i en la qual es pot apreciar perfectament la tridimensionalitat, la visualització és així molt més clara i açò també permet possibles rectificacions.

El monument faller és una escultura de caràcter efímer, i podem distinguir dos tipus de processos escultòrics bàsics. En primer lloc la reproducció indirecta o els motles: Açò suposa l’extracció de nombroses figures de manera indefinida a partir d’un motle que primer s’ha tret d’una primigènia figura original. Aquesta producció massiva de figures d’un mateix motle i la seua compra i venda han donat lloc a la aparició d’una realitat anomenada refregit, la qual respon a la utilització repetida de ninots aparentment idèntics a causa de la impossibilitat de l’artista de fer monuments completament originals. El pressupost es dispararia i sols un xicotet nombre de comissions poden permitir-se el luxe.

D’altra banda està la reproducció directa en la qual destaca la vareta. És un dels procediments més versàtils per a la fabricació de peces de grans dimensions a partir d’una maqueta seccionada. Mitjançant dogues i costelles es definiran els volums finals de la peça o simplement es constituiran com a base o suport. S’estructurarà amb un entramat de llistons de fusta després l’estructura preparada per a rebre les capes de massilla, emprimació, preparació i pintura.

Aquest sistema es situa com a predecessor del que la suplanta quasi per complet, el poliexpan. Aquest permet la talla i la manipulació directa, ens proporciona una figura totalment original amb un cost econòmic i temporal menor que les reproduccions indirectes i la treballosa vareta. El volum aconseguit pels fins llistons en el mètode de la vareta ara vindrà determinat per la superposició de plaques de poliexpan. De la mateixa manera es partirà d’un model a escala seccionat.

55

Les planxes seran estufades a fi d’estalviar material, al mateix temps que es dota l’obra d’un espai interior que contindrà el seu esquelet o carcassa interna de fusta. El resultat de la figura una vegada superposats tots els perfils de poliexpan, mostrarà una morfologia escalonada a partir de la qual es treballarà la reproducció definitiva. La carcassa estructural de fusta s’ancorarà a l’interior de la figura.

Una vegada finalitzat l’aspecte formal després de la massilla s’estendrà una primera capa d’imprimació que donarà una superfície homogènia. El posterior pas del panet té la finalitat de dotar a la superfície de l’obra d’una llisor adequada a per adoptar les capes de pintura.

L’aspecte cromàtic és essencial dins de la construcció de la falla, sovint es presenta como la característica pròpia d’un taller o d’un determinat artista, mentre que altres vegades es conseqüència de la peça en qüestió, de la seua grandària, forma o de la seua situació.

Una vegada plantat el monument faller podem admirar-lo però no podem entendre, encara que se sospite, la importància i la complexitat que té la fusteria constructiva en la estructura i el suport de l’obra.

56

En els tallers fallers es impossible no trobar un especialista fuster, d’ell dependrà la resistència, l’estabilitat, l’equilibri i el risc que s’adopte en el monument.

Per a la disposició d’aquests esquelets cal tindre en compte primer unes consideracions bàsiques:

Les bases constitueixen el suport principal on descansen les figures que componen una escena fallera. Al principi aglutinaven tota la composició però poc a poc han perdut importància en favor de l’element central que se erigirà majestuós i que ens donarà la proporcionalitat de tot el monument. Les bases, ara, es disposen al voltant d’aquest element central i en elles s’ajusten els ninots mitjançant una peça anomenada sacabutx, una caixa d’acoblament per a la espiga que apareix del ninot , la qual es prolonga de la estructura interna que el subjecta.

Les torretes, fan referència a les estructures que suporten els pesos més importants de a falla. Per al cos central té forma de piràmide sustentada per un suport que rep el nom de cavallet sobre el qual descansaran les torretes secundàries.

La falla com a monument escultòric té la seua peculiaritat en la representació efímera i sobre tot en el seu refons crític. Els ninots representen la comèdia de la vida real, es personifica allò grotesc, arbitrari, abusiu, i tot açò s’explica amb la sàtira teatral, amb versos fallers dels qual s’encarreguen alguns membres de la comissió normalment els responsables de fer la explicació de la falla en el llibret. La trama argumental es pot seguir como si llegirem un còmic en tres dimensions en el qual el protagonista és el ninot i l’espectador entra en escena llegint i admirant tot el que envolta el monument accentuat per la tridimensionalitat de l’obra. Els cartellets incorporen a l’escena fallera l’element literari.

57

El treball de fer una falla estarà finalitzat el dia de la plantà. Potser siga el moment més important de tota la construcció del monument, la composició, el color global del conjunt i la relació dels diversos elements de la falla i el context arquitectònic dels voltants no és pot apreciar fins que no ix al carrer.

L’espai físic on es col•locarà la falla es fonamental per a considerar el resultat final.

58

Tradicionalment aquest dia els fallers de la comissió col•laboren amb l’artista en la col•locació del monument al carrer.

A més s’encarreguen del transport de les peces, de confeccionar els sacs terrers i de la distribució de la gespa al voltant del monument, que te com a objectiu enriquir-lo visualment i també funciona com aïllant en el moment de la cremà. L’element central serà el primer en situar-se, es falcarà adequadament amb els sacs terrers i a partir d’ací els diferents elements aniran engranant-se unint-se a al cadafal central.

Alberto Bou

Bibliografia: • Ruiz Monrabal, V.: Historia de las Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana: les Bandes de Música i la seua Federació, Tomo I, op. cit., pp. 32 – 33.

• Reynish, T.: A brief history of wind music seen through British eyes, op. cit., p. 5.

• Astruells Moreno, S.: “Las bandas de música: desde sus orígenes hasta nuestros días (I)”, en Melómano, Madrid, Orfeo, Año 2002, Nº 67, p. 60.

• Whitwell, D.: Concise history of wind band and wind ensemble, op. cit., p. 23.

• Álvarez Palenzuela, V.: La consolidación de los reinos hispanos, Madrid, Gredos, 1988, p. 275.

• Bonastre Bertrán, F.: La Banda Municipal de Barcelona: cent anys de música ciutadana, Barcelona.

• Ermenegildo, P.: Il maestro di banda, Milán, Ricordi, 1958, p.4.

• Astruells Moreno, Salvador: La banda Municipal de Valencia y su aportación a a la historia de la música valenciana. Universidad de València.

• Antoni Colomina Subiela: La conservación del ninot indultat. Gandia. CEIC Alfons el Vell. 2006.

• Josep Lloret Tarrasó i Josep Joan Coll Fornés: Història de las fallas de Gandia.

1985. Gandia.

• Josep Joan Coll Fornés: Les falles fundacionals de Gandia. CEIC Alfons el Vell.

2001. Gandia • Josep Joan Coll Fornés: Les falles de la República a Gandia. CEIC Alfons el Vell.

2003. Gandia.

• Salvador mercado Machí: A la moda valenciana. La dona al segle XVIII. Denes.

2008. Paiporta.

• Mª Victoria Liceras Ferreres: Indumentaria valenciana siglo XVIII-XIX. Carena.

2008. València.

• José Enrique Ferriols: La pirotecnia valenciana. Carena. 1998. València.

59

Lema:

Gandia - West Artiste:

60

JosĂŠ Sanchis

61

GANDIA WEST El lema de la falla, està triat a pols ni al llunyà oest, es veien tantes barbaritats com estem veient cada dia a les notícies, aquest país està sofrint una regressió en el temps tan important que no el coneix ni la mare que el va parir.

Respecte a la crítica local, hi ha “mantecao” del bo, del de torró, del més car i gustós. Conforme aneu llegint anireu (espere que rient, és l’últim que ens queda) veient el que en la falla hi haurà.

Però no es calfeu el cap a la fi.....Tan sols és una falla tota plena de NINOTS!!!!

En un any plegat de penes com el que acabem de passar be està que el cos remenes i tornem a començar.

Ni els maies en tant que sabien han pogut endevinar quan s’acabarà el mal....

I això que l’oracle tenien.

DE LA DIANA......APUNTA I .......TÍRALI FORT!!!!

62

Ací podem veure una gran diana, té que ser molt gran, per arreplegar tots els retalls, les pujades dels pagaments, la congelació dels jornals.... I crec que vaig a parar i fer-me una til•la.....

Com l’església pareix que no està, o trau el cap tan sols en contades ocasions, (per a mi que estan resant), en el seu record..... Un salm responsorial.

Les fletxes totes peguen al mig i en el centre estem tots el més llest és el que fuig emportant-se-ho tot.

Ací ningú va a la presó ni torna cap gallet tots tenen un bessó que el defén com a un xiquet SALM RESPONSORIAL ( Repetisquen amb mi) Europa envia els diners als bancs, que els polítics arreplegaran s’els reparteixen, els fan desaparèixer i torna a començar.....

Tota mena de retalls apliquen al ciutadà ells tenen butlles fiscals que tu tens que pagar.

No et lliures de ninguna de les càrregues de pagar mentre ells se’n van de tuna i al spa de Portugal. ( Repetisquen amb mi) Europa envia els diners als bancs, que els polítics arreplegaran s’els reparteixen, els fan desaparèixer i torna a començar.....

Que si pensions vitalícies que si viatges pagats tots ixen a les notícies que si dietes i pecats.

Mentre tant qui te feina sols treballa per a pagar els impostos i les rendes que van deixant-nos els pardals.

( Repetisquen amb mi) Europa envia els diners als bancs, que els polítics arreplegaran s’els reparteixen, els fan desaparèixer i torna a començar.....

( Repetisquen amb mi) Europa envia els diners als bancs, que els polítics arreplegaran s’els reparteixen, els fan desaparèixer i torna a començar.....

Estàs prenent tranquilitzants? per a començar cada dia?

Ja pots resar a tots els sants... i demanar diners a ....ta tia!!!

Si t’han pujat els impostos i tu ja no pots pagar t’aguantes en l’as de bastos i te’l claves pèl forat ( que tu ja saps)

Jo vaig en cotxe pagat i la targeta de crèdit que tu també abonaràs per a fer-me jo més ric!! ( I tu pobre et quedaràs)

A les farmàcies, la vaselina fa temps que ja s’ha acabat.

Untat el cul en quinina i acabaràs més aviat.

( Repetisquen amb mi) Europa envia els diners als bancs, que els polítics arreplegaran s’els reparteixen, els fan desaparèixer i torna a començar.....

( Repetisquen amb mi) Europa envia els diners als bancs, que els polítics arreplegaran s’els reparteixen, els fan desaparèixer i torna a començar.....

Vols participacions? o deute subordinat? (tria del mercat de valors) que net et quedaràs al acabar la jornà.

Que tota la vida has estalviat?

I ara estàs net com una patena?

Jo els he desbalafiat i no he acabat en la trena.

(I m’importa una merda la teua pena)

Tinc cases en propietat tinc despeses innombrables tinc coses que mai tindràs per què jo sóc insaciable.

T’hem deixat pobre del tot i això ens vanaglòria i mentre xuclem del pot tu mai cantaràs victòria!!

(Com el “gallo de Morón sin plumas i cacareando”) ( Repetisquen amb mi) Europa envia els diners als bancs, que els polítics arreplegaran s’els reparteixen, els fan desaparèixer i torna a començar.....

63

GANDIA SHORE...UNA ESCENA PER PLORAR....QUE HA DONAT DINERS A GUANYAR!!!

64

“I ara en tota espanya es pot veure el poc trellat que ací a nostra platja quant vinga es pot trobar un turisme exemplar!!!!

Aquesta escena “falleril” conté els ninots, més ninots de tota la falla.....a primera vista es nota qui són i com es comporten... la trista actualitat, la manca d’imaginació, per què recursos hi han i personal preparat també però no és el que ven,.....

“Per tant ací queda l’excedent, d’un dia d’avorriment, que dos persones sense saber que fer es veu que es van ajuntar i van pegar un “polvet” , deixant-nos televisat aquell trist resultat”.

Reality show” es diu el programa de la tele un insult persuasiu constant e invasiu!

Estem patint un telele.

Lamentable realitat retrat del nostre folklore que passa a nostra ciutat mostrant la publicitat... al mon de Gandia Shore.

Açò és un bou de lidia que ens han volgut clavar i ens ha fet mal fins la geniva però hauràs de callar o tu aniràs a fer la ....

No plores que és veritat i per davant del teu nas això a la platja ha passat senceret t’ho has tragat pagant-los el desficàs.

I tu t’ho tens que tragar com fins ara has engolit tot el que t’han posat davant tens un hèrnia en el melic de tant com estàs callant.

Els “canis” i les “xonis” per tot arreu han passejat deixant el llistó ben alt com si foren uns adonis i deixant-nos bocabadats.

La joventut gandiana es para un poc a pensar i veu el que el programa està deixant ensenyar... i es tiren les mans al cap!

Què es parle de Gandia en la tele nacional... no és de gastronomia ni de arts més peculiars no, és de porqueria.

Nosaltres si som com cal no com el que estan mostrant per culpa d’uns “despetorrats” ara tots es pensaran que ací tots ho fem igual.

Però la bona qüestió es que vulgues com que no, pren-te la medicació no vulgues traure raó que ningú anirà a la presó.

I la santa autoritat que reina en esta ciutat.....

No tan sols ho ha permés, què va!

Tot han segut facilitats per la casa consistorial per a que durara un poc més sort que ja s’acabat!!!

Ja estàs més net que Raó no et val, cap més lliçó es pengen el medalló i tots a la processó sense arruar-se el blasó!!

Tenien la casa llogada (l’ajuntament ho sap) algú es beneficiava (dins l’ajuntament està) a tots han volgut enganyar (l’ajuntament ho fa) La llum qui l’ha donà? (l’ajuntament, clar) I qui ha tret tallà? (l’ajuntament, natural!)

De cognoms il•lustríssims ple tenim l’ajuntament.

Estudiosos grandíssims, amb passats nobelíssims....

Què s’ha pensat aquesta gent?.

( No se per què m’haurà vingut al cap, una cançoneta de Al Tall) “Que vinga, que vinga, que vinga la llum i que al senyor alcalde li peguen en lo cul; les bigues són plantades i la llum ja vindrà, i que el senyor alcalde se’n vaja a Panamà”.

Al Tall.

65

LA MESTRA I XIQUET.....ESCENA EN PERILL DE EXTINCIÓ!!!!

Tot el que estan passant els pobres educadors, sense temps, sense mitjans, i sense deixar-los treballar, tan sols volen educar i ni tan sols en això els deixen estar. Retallant i retallant els mestres i el alumnat es veuen molts entrebancs , per què el que més interessa és....” la cultura popular”. La resta és fem i es talla ràpidament!!! És en educació on més retalls sofrim junt amb la sanitat, tot el funcionariat.

El ministre de cultura és pitjor que el cavall d’Atila per on passa i sense mesura tot el que toca... aniquila.

Sempre que obri la boqueta és per a fer “jaimitades” tan sols ha dit burrades li falta una bollideta.

S’acabat parlar estrany ací tan sols espanyol!

Anem a rodar el pany i així és com parle jo!

(No se per què en vindrà al cap altra cançó de Al Tall) Tío Canya

66

“Set vegades va fer cua, per no saber expressar-se en llengua de forasters” “Tio Canya no tens les claus de ta casa posa-li un forrellat nou o et farà fum la teulada”

Menys mestres i mes hores menys escoles, menys bobades més barracons i estisores, que jo ho tinc tot debades.

Vos sap greu? S’aguanteu!

Què jo sóc el que més sap.

Ah! Que no vos ho cregueu? doncs mireu com vos va.

Els mestres a treballar, de sol a sol sense descans si no, es dediquen a alterar i males idees posar.

Si tenen massa temps lliure es poden manifestar i això és un mal viure hi ha que sumar i no restar.

No anem a consentir-ho ni hui ni demà ni mai!!!

Farem alumnes burrots, que sabuts ja hi han molts no necessitem més, que costen massa diners!!!

Com que el tema és molt dolent i gràcia en té ben poca anem a deixar-ho ací....confiant amb optimisme que aquest mal vent passe ràpid i molt prompte canvie el temps!

L’ESCENA CENTRAL: GANDIA LA MAR ON S’UNEIXEN ELS ESTELS.....

(COM T’HAS QUEDAT?...DONCS AIXÍ...BOCABADAT!!!

Ací podran veure els bous, els vaquers , en plena “actuació” ( Aiiiii aquelles nits del estiu.... quins records!!!)

Ens mostraran sense cap pudor que és el que ha passat poc abans de la tardor....

(Actuacions, bous, barracons.....i el complex Vara-de-ero) GANDIA WEST : El llunyà oest, ara el tenim damunt..... ací es fa el que dic jo!!! I punt.

QUARTETS DE LES ACTUACIONS Les atraccions estiuenques ens han deixat bocabadats i retornar a la normalitat ens ha costat una barbaritat.

Van anunciar maremàgnum! la gracia i la sal del estiu per que al gran capellanum li va parèixer atractiu.

L’aforament baix zero per tots els llocs anunciat no va entrar ni el clero i això que era convidat.

Totes les actuacions totes, estaven xorrant sang hi havien recomanacions i ni així volien entrar.

Els quatre pobres desgraciats que van comprar una entrada es van quedar esclafats al veure la “empastrada”.

Obrint les portes a la gent que passejava per allí i que algú molt dirigent els tirava cap a dins.

Cap dels espectacles haguts són dignes de menció estaven tots revenguts i en perill d’extinció.

Desficaci gran, com hi ha pocs aquest estiu a la platja li han clavat un badoc que no t’ho creus ni borratja.

L’entrada era massa cara per veure l’esdeveniment veurem si es desemmascara la gosadia i l’atreviment.

Algú s’ha omplit la butxaca ben plena de dinerets ensenyant la fullaraca i deixant-nos en calçotets.

I és que anem tan”sobradets” que uns regidors inquiets ens han donat pel culet fins a l’infinit i molt més!!!

67

QUINTETES DELS BOUS DEL GRAU. Tres dies de bous van tenir en una plaça alquilada els millors toreros van venir prop de l’aigua salada i la glòria van obtenir.

Rivera Ordoñez, els germans marcant l’ouera acudiren les xiques en torcamans que de babes ompliren mirant tots els capellans..

Com la plaça no s’omplia van decidir obrir portes deixant-les totes obertes i que entrara la família... i mirara les ofertes.

Els que passaven per allí mirant tendes i passejant dins la plaça han acabat mirant tots els cavallins i als que anaven a torejar.

Un èxit de públic total ple fins la bandera....

Mentides de mal pagant alguns han fet l’agostera a costa dels vianants.

Aquell que li agraden els bous l’entrada havia pagat.... li se van unflar els ous, que els diners que s’ha gastat han anat a parar al pou.

68

Totes les corregudes amb entrades regalades.

Quatre entrades venudes, la resta totes debades....

Ha segut més fals que Judes!!

TERCETS DELS BARRACONS Per fi un dia en la platja aparegueren barracons quant l’estiu ja s’acabava i feia molta frescor Ni en el mes de juny ni juliol, la gent va poder pixar per què no hi havien pixadors on poder des-ofegar.

Va ser a mitjans d’agost quant els van voler posar.

Quant els turistes ja farts i amb la bufeta prestada havien omplit la mar de innombrables pixarrades alguna caguerada, i tot dins de la mar salada.

Ni un mal “xiringuito”, ni una mala caseta on assegut en una cadira prendre una copeta vaig de una ombrel•la i a la frescoreta.

De les tres ofertes dels quiocs, dos eren de Just que de casualitat també estava en el tribunal però es va descobrir que l’acte anava a ser injust.

I aleshores van recular, deixant l’oferta a l’amic posant el nom als papers.... i ací no ha passat res per que els dos socis ja fa temps, que treballen en la nit.

I així de la nit al matí els “garitos” s’adjudicaren com quasi no quedava estiu, ni turistes per a bufar-se el consistori per fi, els diners els perdonaren.

I així és com van fer l’agost uns amics del alcalde que valent-se d’influències alguns bars.... llogaren.

COMPLEX VARADERO Allí a l’entrada de la platja per la part d’enfront del moll es va muntar una carpa i una plaça de bous.

Hi ha un “pub” varadero i gent de tots els colors dins et pots fer un pomelo i també les ungles dels peus.

T’atenen amb gran prestància, personal internacional què et buiden la butxaca a l’hora que tens que pagar Guanyant-li terreny a la mar muntaren una piscina per poder-se remullar quatre “pijos” la petxina. ( 1) Total que a l’hora que anares per allí a passejar sempre podries trobar-te al consistori municipal.

Molt prop d’allí es trobava el reten de la local que estava ple de senyals de prohibit estacionar.

Per a tots menys per a ells que fins dalt de la vorera i quasi dins del reten havien reballat els cotxes i estaven en el concert.

Què cares són les entrades i quins preus van abonar!

Ni una en van pagar!!

I més de mig auditori el tenien reservat!

Quina vergonya, senyor!

Tots en la polsereta i la seua cara llavà! i refregant per la cara a qualsevol ciutadà que ells no havien pagat!!

Tota la secció “silver” va ser per als populars no per a la gent del poble, per als del partit governant!

Raphael i la Pantoja actuacions estel•lars tenien molt en comú....

El quocient intel•lectual.

No és de rebut que una nit que setanta euros t’ha costat anar a veure el concert arribe el senyor tal i “cual” i te s’assenten davant.

Una caterva de gent a veure quin és més pardal i amb tota la cara dura i sense arrugar el nas s’assenten en la cadira i...tu ja t’apanyaràs!!!

Després de estar fent la cua més de tres hores abans i tindre la teua entrada que has pagat molt ben pagà.

Que veges uns quants concejals que venen a hora “horada” i te s’assenten davant l’hòstia que te se posa ací no es pot apuntar!!!

69

Ells han aparcat on volen, tu set voltes has pegat t’has gastat el que no podies i ells et passen el davant.

I entre riures i fandangos ells han mirat el concert, el de Sabina i Serrat han anat, sense agradar-los per que no són del seu clan però tenien que figurar.

I allí els tenies a ells sense poder ni cantar per que cançons no en saben i molt menys dels dos pardals!

I després tots a Varadero que el cotxe tenim aparcat i molt ben cuidat i tancat per la policia local.

70

(1)- Eixos que viuen per les marques i prou.

I porten els jerseis pel coll amb les mànegues per davant del pit.

ELS LLOGUERS BOJOS.....BOJOS Han hagut una sèrie de compres, vendes i lloguers, que no entén la majoria de la gent....

L’ajuntament ho paga tot es veu que li sobren diners i ho compra tot en un bot li dóna igual tot l’univers igual tinc comprar un solar per molt que haja d’espigolar.

Per mcdonalds van començar comprant, llogant i expropiant per a poder reedificar i la ciutat anar canviant.

M’ha fet goig un localet que pot ser un bon amulet.

Ni rodes de premsa, ni res que no es mereixen ni l’aigua prou faig que tenen un seient si no òbric un expedient que me se dóna de glòria i també cante victòria.

Per a que el gastaré després? doncs no ho se, ni m’importa però se, que a la volta i tal vegada en poc de temps, l’amo de Gandia seré i gran patrimoni tindré.

A la platja també aniré que la tinc abandonada, el Coco-Loco llogaré l’excusa la tinc pensada, que els amos són amiguets i vull fer-los un regalet.

La citroën és un bon lloc per a retén municipal molt tort li pegarà al bloc, però jo tinc “bula” papal.

Ja és hora que jo mane i la meua llei proclame.

Diré que fan molt de soroll, que els veïns estan queixant-se que darrere estan molt millor i que vagen apanyant-se Mentre els tinc entretinguts jo vaig movent-me a gust.

Jo crec que l’expropiaré que m’agrada la paraula després ja veuré que faré quant els tinga en la taula....

Que als altres partits inconscients jo els gaste de furgadents.

Cap al raval tiraré que també m’apanya “El Buho” allí ja veuré que faré que per això tinc un bon duo Són empresaris de la nit i ells li trauran profit.

71

EL MOLL DELS BORJA, QUE VENIR ....... VINDRÀ!!!

“A euroooooooooo, a eurooooooooooo (criden les gitanes del mercat) quilla a eurooooooooooo.

Tu que ja ho saps, t’acostes i li preguntes: ¿A cuanto?

Contestació: A do euro mushasha!!!!

Tu: Pero no estava diciendo a euro?”

Contestació: Claaaaaaaaaaro, pero eso e para llamá!!!”

Adjudicat l’ajuntament obres de milionada Dragados ho cobrarà, algú pararà la mà no patiu gens de res que l’obra està subvencionada i estem disposats a fer un gran esforç sobrehumà per a l’estiu que ve, vull tenir ja l’obra acabada.

Zones verdes posaré, per a poder passejar què per això del govern local, sóc el president vull que estiga tot ben verd i així Peris està atent que encara que no pinta res, ja està donant pel sac eixe cul de mal seient mai està fart ni content Tinc la decoració pensada, molt re ben pensada (1 ) El mobiliari urbà que posaré, farà guapet així ja d’una tancaré les boques del bloquet (2 ) Que Moya ha deixat a Lorena molt ben adreçada no vull que em toquen l’orgue, vull que em deixen tranquilet.

El trencadís del sòl, farà en el passeig conjunt molts colorets gastaré i donaré vida a l’ambient faré el passeig ben gran, ben ample, serà un monument!

Que en tant de blau com hi ha ja, sols falta que damunt a l’oposició li facilite jo.... els ingredients!

72

Reorganitzarem tot l’espai que està vora la mar el nom el tinc ja pensat: el moll dels Borja es dirà!

Per alguna cosa (estranya), jo sóc el sobirà!

Més de tretze mil metres quadrats, tinc que ajuntar el moll, el club nàutic i la platja tot dins cabrà!

I crec que si em deixaren, podria ajuntar ... fins la marjal que per si algú encara no ho sap.....jo faig i desfaig per què com vaig davant, em sent el menestral!!! ( 3) (1)Més que pensada (2 )Ja sabeu la rima...Tinc que fer-ho xicotet.

(3)Anteriorment, en temps de Carlomagno i en l’època de la cavalleria el terme menestral designava als que componien les melodies dels cants dels trobadors i anaven de castell en castell cantant o recitant versos.

Sovint, anaven al capdavant dels exèrcits entonant l’himne de guerra. No contents en cantar o recitar els versos dels trobadors componien, també ells, poesies i cantaven les seues pròpies obres, si bé en aquest cas se’ls solia cridar chantaires i es feien acompanyar de joglars o tocadors d’instruments.....

ELS PROJECTES DEL FUTUR COM SI FÓREM RICS I MADURS.....

Com em sobren tants diners, i el poble ho paga en un bot, vaig a projectar-ne més .... i vaig a canviar-ho tot!!!

Que no hi ha necessitat! Això ja ho sabia jo, passaré a l’eternitat i a mi em cridaran “ El Dios” Tinc en ment dins la ciutat, dos places de gran valor els faré un remodelat, vull llevar la coentor!

A la plaça del Tirant tiraré els barracons i quan estiga acabat tot seran satisfaccions.

En el cap m’ho he posat i com que tinc dos Torrons, que això ho he somniat i ho puc fer en dos segons.

Què això no està aprofitat i està tot ple de racons pot ser que un espavilat vinga tocant-me els cordons.

Jo ja ho tinc molt ben pensat i per moltes oposicions que em posen els del costat pesen més els meus cordons (1 )

73

I com soc l’autoritat puc traure ordenacions i així jo tape el forat i que busquen els buscons.( 2) També a la plaça del prat vaig a fer actuacions a mi no em miola ni un gat que he guanyat les eleccions.

Vaig a posar un mercat i es vendran fins els botons el lloc a mi m’ha agradat i em suen les opinions.

Ja se que faig més fredat...... ( 3) fins als meus fidels xuclons ( 4) però estic baquetejat i van tots a genollons.

I per fi i per remat tinc que alçar en dos segons un trinquet nou i barat per què em passa pels collons.

I qui vullga més raons...... jo l’envie a fer la..... (5 ) I posats ja a gastar tinc que rematar-ho tot hi ha dos districtes genials per als meus camps de golf I clar que els tinc que posar malgrat ho vulguen fer pols.

Que tinc que anar a jugar i a passejar al meu gos.

74

Un anirà en la marjal que a mi sempre m’ha fet goig ja està be tant de pardal de tant de cama-roig.

Que jo visc en la ciutat i en vull un que estiga prop per a que ben bronzejat em tiren algun pirop (6 )

Què sóc ben guapo i templat ( 7) i vull lluir el ventall en algun campionat mentre vaig al tall, al tall A Marxuquera anirà el segon dels camps de golf la vida li donarà i alleujarà els llambrigols. (8 ) Allí hauran de permutar eixa manera de viure ara s’hauran de mudar (9) per a poder conviure...

En tots els grans animals que al golf vindran a jugar seran els gran mariscals que el vestit no s’han d’arrugar.

Així que ens tindràs a tots per a reballar el fem més polits que un quixot no siga que la caguem.

Per que anant vestits arreus (10 ) com allí solem anar tindrem que anar en mil peus o ens han de criticar.

(1)-Es pot substituir per allò que acaba en... llons (2)- La rima mana i és una gran contribució al enriquiment de la llengua.

(3)- Fer més que por (4)- Del verb mamar de tota la vida (5)- La mà, la que sol estar a la fi del braç... Tu ja sa...

(6)- És un mineral, però l’utilitzarem com floreta (7)- Cal dir temperat, però la iaia deia templat (I és un gran honor per a mi poder-ho utilitzar).

(8)- Cucs que fan la terra bona, però que no saps on tenen el cap ni la cua.

(9)- No canviar-se, si no, arreglar-se, anar ben mudat.

(10)- De qualsevol manera, còmode i a gust.

LA COPLA DELS IMPOSTOS...... LA COPLA DE MAI ACABAR Una copla vos vull deixar, que amb molta imaginació i molts diners per a gastar, tal vegada algun dia es podria acabar, però crec que en aquestos moments i amb la situació actual, agre està company, que el compte mai es puga finalitzar... Allò de conte comtat, conte acabat!! Crec que no ens va a passar...Però de qualsevol manera sempre a Rappel li ho podem preguntar!!

Anirem pensant projectes que encara estan per a fer pujarem tots els impostos...

Començarem pel primer: el fem deurem de cobrar dues vegades si pot ser!

Després la contribució que també hi ha que saber.....

Què en dues voltes partirem i quasi sense voler el doble hauran de pagar.

Posarem un taquiller si de cas en el passeig que baix d’un bon plataner als vianants pot anar cobrant, encara que vulguen córrer

Com tenim temps per pensar hem inventat nou impost i vint euros pagaràs si tu en casa tens un gos.

Tant si està sa, com malat com si està net, com ronyós, (2 ) vint eurets tu pagaràs, cague dur o ben caldós que la merda val diners i jo sóc molt cobejós si vius a Marxuquera, sigues prim o populós, del Grau o de la marjal sigues pobre o poderós.

Gandià o Venecià....

Pagaràs si tens un gos.

I mentre van passejant demanem la voluntat que les arques hi ha que omplir per que “els altres” han buidat.

Tenen la culpa de tot tots els diners s’han gastat i per molts anys que passen com tot ho han desbalafiat (1) sempre la culpa tindran.

Que ja ens hem encarregat, i a costa de repetir-ho tots ja s’han assabentat són els culpables els altres ací i en l’eternitat i nosaltres retallem per què ells tot s’ho han gastat.

Altre que també ha pujat l’impost de circulació en perill s’ha transformat anar per la població.

Quan véns a cobrar el mes i busques l’explicació d’on estan els teus diners i trobes la relació del jornal que t’han pagat i la manipulació que tu els has d’abonar i veus com la violació és molt forta i molt gran.

La culpa de la inflació és el que ells han gastat i han produït inflació.

I quan mires els rebuts i veus tots els cànons nous i els han pujat per que si per què ells tenen més ous!!

L’aigua ja el porta damunt tindrem que poar dels pous!!

Si et pares a pensar les entranyes et remous, i quan agafes la llum aleshores veus els bous, i t’agafen tots els mals.

T’has de traure un sobresou per a poder-los pagar i tant si neva com plou així no pugues menjar i et quedes muntant el xou.

(1)- En realitat és balafiar però nosaltres diem desbalafiar (2)- Què té ronya, molt brut.

75

LES PLAGUES .......

Hi ha de moltes classes i maneres, però en aquest cas ens referim a.... a continuació ho veuran!!!

Van per Gandia rondant uns malvats animalets que pots anar-los xafant com si foren paperets.

La gent està espantada de veure els bitxos dansant vas fent una mascletada al temps que vas caminant.

Alguns són de tal grandària què pareixen conillets poden portar la malària si no actuem rapidets. (1 )

També s’han vist pels carrers altres tipus d’animalets fan prou més por que els darrers estos són prou més grandets.

Hi han unes paneroles que pareixen camions més gran que les rajoles i que ixen a borbollons.

Una banda de ratots van eixint per els cantons fan més por que els bruixots i tu vas a rebolcons.

Comences a passejar tan tranquil per el carrer i abans de poder parlar ja comences a córrer.

No s’havia conegut mai açò a Gandia que haurà ocorregut que hi ha tanta brutícia?

Per que a cada puntada que pegues tu tan tranquil la vorera està minada i n’ixen més de tres mil.

Tindrem que agafar l’esprai i anar flitant les voreres et sentiràs un samurai dels que ixen per les teles.

Ens tindrem que vacunar per parar una pandèmia que per saber fumigar no cal anar a l’acadèmia.

76

(1)- Ja sabeu..... la rima

A LA FIRA NO VAGES.......

Hem tingut una gran fira on no ens ha faltat res el temps ha fet de les seues i a tots ens ha sorprés.

La fira ha volat per l’aire i amb ella algun firer que el tornat ens va sorprendre mentre anàvem pel carrer.

A banda del tornado la fira va ser un fracàs les actuacions de zero i del teatre ni cas.

A l’estiu van vindre tots i es va fer un alfarràs en la fira més pobreta que mai tu coneixeràs.

Arrasà tot al seu pas per allà on va passar.

A ploure uns moments abans menys mal que va començar i per això el personal es va poder amagar.

També va ser Sant Francesc que el miracle va obrar segons va dir l’autoritat moments després de passar.

“Elena Bianco” i los “Mismos” era l’actuació estel•lar “Els cantors de Hispalis” també van vindre a actuar tot un malbaratament popular i cultural i entre això i el mal temps no va eixir el personal ni a la porta del carrer doncs hi havia poc que mirar.

Sorpresos ens va deixar al anomenar al sant “Gràcies a Sant Francesc patró de nostra ciutat el tornado no ha fet més mal” I pensem tots els mortals: si el sant haguera estat quiet el tornado haguera passat?

Tan sols la cadena Ser Miguel Bosé va portar i se’n val l’ajuntament de ser el plat principal.

Mentre pensava la gent... doncs els postres com seran?

Arreplega i anem-se’n que ací hi ha poc que mirar.

O es que ara el sant està ocupant-se del temps?

Santa Llúcia a reemplaçat i ara es dedica als vents....

Sentir tal barbaritat i xafar ben fort les dents Ens tracten de retardats i nosaltres impotents i tenint-nos que callar...

Açò és el progrés!!!

Com la fira del tornado enguany la festa ha quedat, amagant en el mal vent que abans ja feia fredat.

Mal ho han passat els firers que tot els ho va tombar van perdre tots els diners i el parc es quedà tancat, i ara l’assegurança veurem el que els ha pagat.

77

L’ESCENA ECOLÒGICA...

Ve carregada de raons, hi ha un banc ( ací hi ha tela per a tallar, retallar, pegar, cosir, repuntar i doblar) Un saloon ( un “putis-ferius” ). Marcant la realitat de tot el que està passant. ( Ací no acabarem mai) També hi ha una presó, que molt plena no estarà per que tots el delinqüents per fóra van passejant, amb la butxaca ben plena i rient-se en el teu nas. Van canviant d’empresa i van canviant de treball com qui canvia de calçat per a córrer o caminar.

Per a rematar el poblat també hi ha un supermercat, per a que pugues veure l’iva que t’han pujat i com se’n van de les mans els preus dels productes de primera necessitat.

Ara anem a intentar posar-ho en to versat, que és el que ens demana la cultura popular i també el gran jurat.

De tant com hi ha per comptar hi ha un començament però no es veu el final tenim un amargament està trist el personal i molt ple d’abatiment.

Anem a començar pel banc que avariciosament els més grans “mandamasos” poc a poc, capciosament ens han furtat i robat tot fet sigilosament.

78

Entre Ratos i Botins ( 1) i molt vergonyosament han estafat a la gent entre accions i preferents.

El mercat secundari que abans curiosament era segur a priori després malauradament va ser un robatori per a empleats i clients.

Els treballadors del banc les penes estan sofrint medicant-se i plorant i ells van delinquint sense passar pel jutjat.

I mentre ells van transferint fora tot el capital que a tu t’han anat solsint després de tant treballat et quedes rebordonit.

I ja saps “xitón” i a callar, que l’únic que arreplegaràs és una bona puntada al cul i al carrer te n’aniràs!!!

S’han carregat a Bancaixa, als clients i als empleats ha vingut “Caja Madrid” amb Rato davant davant en Bankia l’han convertit deixant a tots estacats!!! (2) I per si tot açò fora poc, ara te’n vas al carrer en una mà darrere i l’altra per al davant, que com ja no queden diners, per què se’ls han gastat, la nova professió que tindràs serà la de ”vorer”!! (3) Després d’haver donat la vida pel client i pel banc!!!

Ara arribes al saloon i te’ls trobes relaxats ells estan dormint tranquils, nosaltres desesperats, ells gastant-se els diners, nosaltres uns desgraciats, ells de putes i pipant....(4 ) la resta abandonats.

I tu eres espectador de tota esta bogeria i de quant en quant un retor en la seua homilia disculpa al malfactor aplaudint la anomalia i volent vendre’ns a tots veritat per llepolia.

La presó ben buida està no entra ni Gao ping ni els polítics que han robat, ni el gendre, Urdangarin membre de la cort reial ningú entra en Alhaurin.

I dins del supermercat estan les dependentes torcant-ho tot ben torcat per que no hi ha vendes.

El senyor rei mentrestant com la cosa està tranquil•la se’n va a matar elefants fent-se la fotografia.(5)

Si no hi ha diners que gastar ja cal que tanquen les tendes que tenint just per menjar ja posem “la pica en Flandes”.

(1)- Ho posem en plural per què hi ha molts més i ací no ens caben.

(2)- Deixar-te en l’estacada.

(3)- Anar per la vorera passejant, no te’n queda altra.

(4)- Bevent sense mesura (5)- “Ho sent molt, m’he equivocat, no tornarà a ocórrer” Amb aquestes paraules el senyor rei, va deixar tancat l’acte de la matança de elefants en Botswana. Del tir del nét en el peu (“frigo-pie”, li han posat de nom al nou gelat) no va comentar res de res, serà en un pròxim capítol

ACOMIADAMENT Senyors, esta explicació, que abans està explicada i que amb molta interrupció, per fi està acabada.

M’acomiade de vostès, que la lluita ha sigut llarga si hi ha algun mal entès, ho sent, si de cas amarga.

Té un camí, la veritat i no sempre a tots agrada he intentat amb claredat, no fer-la molt complicada encara que l’actualitat, dóna per a una novel•la crec que en el que hi ha exposat, ja hi ha prou de tela.

I al que li toque l’any que ve, descriure una altra falla l’acompanye en el sentiment, que és molt dura la batalla i sense cap remordiment, vos deixe la rondalla i si no hi ha impediment....què vos traga una rialla!!!

79

LES FALLES CONTRIBUIXEN A PAGAR LA CRISI D ELS ALTRES Joaquín Barber Peiró Economiste-Auditor Vicepresident 1er F.D.F. de Gandia Quan a mitjan juliol, el Sr. president del Govern, va anunciar que augmentaria els tipus impositius del I.V.A., a la ciutadania no li agrade res, però calia sacrificar-se, pel bé del país.

La sorpresa va vindre al món faller, quan es publique el Reial Decret que regulava la dita pujada, no per la mateixa en si sinó pel canvi efectuat en ella. Caram, amb això no comptàvem. El Sr. Rajoy ens augment el cost dels pressupostos fallers sense avisar.

Les 23 associacions Culturals Falleres de Gandia (s’inclou Benirredrà), una vegada constituïdes, van sol•licitar la seua C.I.F. (Codi d’Identificació Fiscal) a la A.E.A.T (Agència Estatal d’Administració Tributària) i en el mateix imprès (model 036), van sol•licitar l’exempció total de l’Impost sobre el Valor Afegit així com a l’Impost sobre Societats.

Sempre que es complisquen els requisits de ser entitats que no tenen finalitat lucrativa i en tot cas els possibles beneficis que obtinguen es dediquen a l’exercici d’activitats exemptes d’idèntica naturalesa. Resumit el marc Fiscal, tenim unes entitats que no presenten declaracions per l’Impost sobre Societats i per l’Impost sobre el Valor Afegit, per tindre reconeguda l’exempció.

Però no hem de confondre el significat del que s’ha dit anteriorment: Les falles no emeten factures amb I.V.A., perquè no realitzen activitats empresarials ni efectuen prestacions de servicis, però això no ens exonera de suportar, com tot fill de veí, l’Impost sobre el Valor Afegit d’aquelles adquisicions i prestacions de servicis que contracten.

Dita la qual cosa, les entitats falleres, suporten el I.V.A. En el rebut de la llum, el telèfon, el lloguer del local, en el Llibret de la Falla, en els articles pirotècnics que contracta, en les xicotetes despeses que suporta per al bon funcionament de la mateixa i sobretot en l’adquisició del monument faller.

80

Els tipus eren diferents, sent els dels servicis mencionats al tipus general del 18 %., el de la Falla al tipus reduït del 7 % i el del Llibret al tipus superreduït al 4 %. Fins ací, els tipus de I.V.A, que suportada cada comissió fallera quan va confeccionar el seu pressupost, abans de l’estiu de 2.012.

La sorpresa ens les portem els ciutadans en general i els fallers en particular (i altres col•lectius germans, com els foguerers i barraquers) quan El Govern de la nació, fent ús de les seues atribucions, va publicar el RD-Llei 20/2012 de mesures per a garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat.

En síntesi es decretava l’augment dels tipus impositius de l’IVA regulats en els articles 90.U, 91.Un i 130.Cinc de la Llei 37/1992, amb efectes des de l’1 de setembre del 2012. El tipus general del 18 % es va elevar fins al 21%, el tipus reduït del 8 % es va elevar fins al 10% i el tipus superreduït del 4% es mantenia inalterat.

Però el gran canvi, per la qual cosa al col•lectiu faller repercutix no va ser l’augment en el tipus impositiu, sinó en el canvi de tributació, ja que productes i servicis que tributaven al tipus reduït del 8% van passar a tributar pel tipus general (21%) des de 01-09-2012, entre ells les adquisicions als artistes fallers de les seues obres, els productes pirotècnics, flors i les revetles musicals.

L’augment del I.V.A. En un 13 %, representa un augment del Pressupost in situ, sense mitgar cap Assemblea que ho decidisca, de més del 15 % del mateix, per a aquelles comissions en què el Pressupost representa entre el 70 i 75 % de les partides enumerades anteriorment, quan les grans partides, com són els monuments, ja estan contractats. A major Pressupost de monuments, major pujada inesperada.

Quadrar el Pressupost de la Falla de l’exercici 2012/2013, suposarà un verdader maldecap per a les Executives de les comissions Falleres.

De res ha servit que l’Ajuntament de València, per mitjà de la Junta Central Fallera de València, amb el regidor de Festes, Francisco Lledó, al cap, i la Regidoria de Festes d’Alacant, sol•licitaren al Ministeri d’Hisenda l’excepcionalitat dels monuments fallers i fogueres ja que és un art efímer, que creguen els artistes per a associacions culturals sense ànim de lucre.

El secretari d’Estat del Ministeri d’Hisenda, va contestar ràpidament la Junta Central Fallera, amb l’argument que la decisió del ministeri s’emmarca en “l’adversa situació econòmica, l’esforç per complir l’estabilitat pressupostària, i el compliment dels principis de generalitat i neutralitat impositiva”, així com “el compromís dels Estats membres de la Unió Europea de limitar els tipus reduïts i la no inclusió de noves categories impositives”.

L’argument esgrimit de que es tracta d’obres d’art amb una vida limitada (art efímer) i per tant, no equiparable a altres creacions susceptibles d’aconseguir una major revaloració en el mercat no ha sigut suficient per al Ministeri.

Els fallers, a pesar de les dificultats existents, continuarem treballant pel manteniment de les nostres costums i cultura valenciana. Cal recordar que des del segle XVIII es coneix la festa fallera i mireu si han passat esdeveniments sinistres i desagradables, però nosaltres, que som el col•lectiu més important de la Comunitat Valenciana, ací seguim, ens adaptarem a les adversitats i continuarem enaltint la nostra cultura.

81

Any 2013, les falles poden ser declarades: Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Mónica Peinado Poveda.

Graduada en Gestió Turística.

En el mes de novembre d’aquest any 2013 coneixerem el veredicte de la UNESCO front a la candidatura valenciana, declaració de la festa fallera com Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Aquest fet fa que dediquem un temps a la reflexió, i que volem entendre el per què una festa tan nostra li pot interessar al món. Aquesta fou la motivació que vaig tindre al presentar el meu Projecte Final de Grau en la Universitat Politècnica de València, un estudi d’investigació sobre les falles el qual ha sigut reconegut amb el premi Bancaixa 2012-2013.

El principi de la nostra tradició comença amb el foc. Des de la Prehistoria, passant pels grecs, els romans o els perses tots li han donat al foc una importància divina i miraculosa. En l’època dels Dràvides, fa uns 4000 anys, el van assignar el nom d’Agnis. D’aquesta manera l’antropòleg escocès Frazer(1854-1941), l’assenyala al tractar els festivals ígnics en Europa, que es celebren per tot el continent des de temps immemorials. En València en l’època de Carlos V i de Felipe II, ja s’encenien fogates en el seu honor, com també al 1538 commemorant el centenari de la conquesta de la ciutat de València per Jaume I.

82

La pregunta immediata és evident, cóm sorgeixen les falles? Hui els historiadors barregen tres hipòtesis; la primera i més estesa la del gremi de fusters, encara que no es pot demostrar per la manca documental. Es pot considerar el anomenat art i arquitectura efímera barroca valenciana, com un dels antecedents històrics de les falles.

Per aquesta condició d’art fugaç, l’art efímer no té testimonis directes de conservació del passat. Així les fonts són únicament literàries i subjectives, normalment revestides de política i religió.

Des de els seus inicis fins als nostres dies les falles han estat en permanent evolució, han passat per èpoques diferents, des de el protagonisme de crítiques molt corrosives, a la propaganda de les nostres costums i gastronomia com les taronges, paella, etc... fins als nostres dies en els quals domina una miscel•lània de tot allò.

La importància que és evident en aquest procés és que hi hauran festes dominades i celebrades al voltant del foc, però la valenciana ha tingut una evolució en tots els sentits, sense perdre les costums ancestrals, la literatura, la indumentària, la música , les arts plàstiques, la pirotècnia, la gastronomia, etc...

Tot ha crescut, però sempre mantenint l’essència dels nostres orígens. Açò és el que ens fa diferents i especials a l’hora de creure que la festa valenciana puga ser reconeguda internacionalment per la UNESCO.

Actualment comptem a la Comunitat Valenciana amb un total de 996 falles que es planten al llarg del territori, d’elles 23 honorablement gandianes.

L’any 2012 el turisme en València es va incrementar en 1,4% en pernoctacions (ocup. del 80%) i en un 9,7% la despesa dels turistes en el mes de març. Per a arribar a aquestes xifres en un moment de crisi tan agut potser haja repercutit la bona ubicació del calendari 2012.

Per a finalitzar cal dir que aconseguir el reconeixement de la UNESCO, seria molt important per a la nostra festa, el fet de que un Bé de Interès Nacional aconseguisca ser Patrimoni de la Humanitat és un privilegi i un prestigi per al país i per a la nostra comunitat, per als seus responsables polítics i culturals i per als ciutadans directament relacionats amb les falles. Però al mateix temps és una gran responsabilitat, ja que es necessari mantenir la seua conservació i protecció així com aprofundir en el seu estudi amb l’objectiu de que aquest Bé puga contribuir a l’educació integral de unes altres persones i pobles, és el llegat que hem rebut del passat, el que vivim en el present i el que transmetrem a les futures generacions.

83

SÓC CAPAÇ Mariano Lloret

Res m’importa a prop de tu, res em dol, res m’alerta, res m’inquieta si estic amb tu.

La teua presència captivadora m’impregna d’alegria.

Aportes tant a la meua ànima.

Concedixes tant als meus sentits.

Als meus ulls tu els regales una sort de llums i de colors, de textures agraciades, de teles apreciades, de pintures, de escultures, d’escenes entre amics i d’emotives reunions.

84

A través del meu nas fas que arribe a borbollons eixa aroma a pólvora esclatada, que penetra, de manera descarada, fins als meus agraïts pulmons.

Olor estimada, que fa crepitar amb una estranya sensació fins l’últim pèl de la meua pell.

Com si es tractara d’un pinzell que acarona el meu interior amb el color de la llibertat.

Amb el paladar puc assaborir les delícies que per tu cuinem.

Ai, que bona la pebrera, la moixama, la paella, el “putxeret”, el bocata al “sobaquillo”, la tomaca, les anxoves, un bon pa, un conill al “ajillo”, cebes roges i cacaus amb corfa i per al remat uns tramussets.

Acte seguit, el dolcet i el cafenet.

Y per a la digestió tramitar o un orujo ben fresquet o un gin tònic carregat .

Amb el tacte puc tocar, palpar, abraçar l’esquena d’un amic.

Acaronar la pell d’una mà estimada.

I brindar amb el vidre de dos gots de vi.

A les meus oïdes tu oferixes melodies i harmonies, ritmes i acords, el vibrar dels plats i de la caixa, el retronar del bombo i el de la banda quan passa.

A les meues oïdes tu oferixes infinitat de privilegis, infinitat de regals.

Cada esclat d’un tro, cada tro d’un masclet, cada exuberant mascletà, que a mi m’atrapa i em refà, em reviu i em fa renàixer, i em retorna al que sóc, diluint la falsa disfressa amb la que el dia a dia, amb l’avorriment de la peresa, em vist de ciutadà o de veí, de treballador o de, en fi, de tot allò que creuen que sóc.

Sóc capaç de patir fam, de patir son i patir còlics.

De patir dolors i partir ardors, per tu sóc capaç.

Fins i tot de plorar, sóc capaç, però d’alegria, sóc capaç.

De tot això sóc capaç quan amb mi tu estàs.

Però quan te’n vas, al meu cor es fa de nit i tot i que sé que amb mi tornaràs el teu adéu em causa destrossa i aleshores de qualsevol cosa per culpa teua sóc capaç.

De sentir-me sol, de sentir-me trist, de sentir-me insignificant sóc capaç.

De sentir l’amargura a la que les flames donen lloc quan devoren al seu pas la il•lusió de tot un any, el treball de tants companys i l’amor inexplicable amb el que la gent fa este rogle al voltant del teu llegat.

Sóc capaç.

De tot això sóc capaç quan tu te’n vas.

Aquest article ha estat presentat al Premi al Millor article dels Llibrets de Falla de la FdF any 2013

85

REINA DE LA FALLA GRAU ANY 2013...

Gabriela Tarín.

Ens fem un cafenet? Ens acompanyes a comprar unes coses per a la festa eivissenca?

Aquestes veus eren les dels meus amics, tots ells insistint en que passara la vesprada de dissabte ocupada, que no m’apropara a casa, entre d’altres coses. Cap a les nou de la nit, una cridada: no vens ja a casa? Bé mamá ara vaig, estic fent-me una cocacoleta açí en el Goleta.

En el trajecte a casa, tres amics amb mi, còmplices del que anava a passar aquella nit, una nit que de segur no oblidaré en ma vida. Ells sols feien que riure però, al mateix temps, sel’s notava nerviosos. Dins de mi hi havia dubtes sobre qué estava passant, per qué tant de misteri?

Doncs bé, puje les escales, vaig cap a la habitació, però els amics em guien fins al salò. Obric la porta i…No ho puc creure. Una trentena de persones observanme, entre elles, la executiva de la Falla Grau, familia, amics, fallers… En definitiva, tots els que estime dintre del món de les falles i també fora. De sobte, un pensament, potser hui comence el somni que tantes voltes he tingut, la meua gran il.lusió. La presidenta de la comissió es dirigeix a mi amb una pregunta curta però amb molt de significat: Vols ser Reina de la Falla Grau per al 2013? No podía creure el que estava passant, però la resposta no cabia meditarla. Clar que vuic ser reina de la falla. Tot el silenci es va trasnformar en aplaudiments i molts somriures.

Aquest va ser el inici d’un any meravellós. Arrel d’aquella nit, vaig descobrir que, a més a més, les meues amigues, anaven a ser companyes de camí en aquest somni, representant els diversos regnats, el que va significar un regal inmens per a mi.

86

Al meu voltant, tothom motrava la seua alegria per el meu nomenament.

Serà un any grandiós, deien uns. Altres amb comentaris com: ja et tocava, teu mereixes.

Una vegada assumit el càrrec, tocava posar-se en marxa. De compres per buscar teles, mantellines, adreços… per no parlar dels vestits per a la proclamacío i d’altres actes. Jo que aniría a tots els llocs amb deportives! pensava a dintre meua. Però aquest any toca i toca de veritat.

Un dels dies que amb més nervis esperava, era el de la meua pressentació.

Tots els anys veguent com les diverses reines de falla recorrien emocionades la passarel.la del Museu Faller i, aquest any, era el meu torn.

Ja ha arrivat el dia. Perruqueria i maquillatje de bon matí. Pà torraet per a dinar, per a que el nervis no em juguen una mala passada. Aplega la modista per a ajudar a ma mare a vestir-me. Sona el timbre, es el fotògraf. Els nervis s’apoderen de mi, ja queda poc per a que arrive uns dels moments més esperats…

Una vegada al museu, fotografies amb les amigues, xarradetes amb els familiars…De sobte em trobe a dintre del saló. Escolte unes paraules molt emotives sobre el meu recorregut a la comissiò. La meua germana, secretària de la Falla, arranca a parlar dient: Reina de la Falla per a l’any 2013… senyoreta Carla Marzal i Peirò.

Es el moment, tot preparat, els homes de la comissiò m’acompanyen, el meu cosinet s’encarrega de dur la banda. Ja em toca, puje els escalons, un gran somriure al meu rostre i endavant. Tots els allí presents, aplaudixen, somriuen i algun que altre s’emociona. Una vegada dalt de l’escenari pense: sí ho he aconssegit, tots els meus temors es desvaneixen, ara es moment de disfrutar.

Acabe el acte i, com no, els meus amics em sorprenen. Han preparat un fi de festa per a mi i per a la reineta infantil. Tots mirem atònits el teatret que estàn interpretant. Rises, sorpreses i emocions han fet d’aquest 9 de decembre, un dia inoblidable, sense cap dubte.

El mes de març està cada vegada més a prop, falten molts actes com les cavalcades, les albaes, la crida…però dessitje que arribe el 15 de març amb molta gana. Vuic gaudir de les festes com mai, que tothom ho passe bomba a la nostra carpa i, al Petet clar. Que la germanor ocupe un lloc privilegiat a la nostra comissió, perquè jo al igual que tots els membres de la Falla Grau, estem 100% orgullosos de formar part d’aquesta meravellosa comissió.

87

PENSAMENTS…DE TEATRE Mari-Saro Martí

88

“Ramon, i si muntem una cavalcada? –No, crec que no. No tinc ganes”. Era Ramon Rodríguez, al que tots deien Ramon de Milvaques, un migdia, al Grau, allà per l’any 1927. I, a la vesprada, per allà venia Ramon amb Isabel “la Pastaora”, dalt un carro engalanat i amb una disfressa improvisada -com sempre- a desfilar pels carrers que, en un moment, s’omplien de gent. Era el meu iaio, amb ganes de diversió i de festa. I també amb ganes de teatre, ja que al cine del “Tio Enrique” representava obres en valencià. Al menys va actuar en cinc o sis.

Aquesta anècdota, sovint la recorda ma mare quan a casa parlem de teatre.

Recorda l´obra “Pare, jo vull carsar-me!” i ens conta: “Jo era molt xicoteta i no m’agradava que es rigueren de mon pare”- continua diguent ella. I nosaltres les filles li diguem que, de segur que ningú es burlava d´ell, sinò que els feia gràcia. “Ja ho sé”- diu ma mare-“Però aleshores, jo no ho entenia”. En un moment, la conversa s’ompli de paraules plenes de malenconia al recordar tota mena de situacions que ens semblaven, molt curioses.

“I la iaia Rosita? També en feia de bones, junt a Remedios de Filasa. Els faltava un no res, per a disfressar-se i armar un sarau en un moment”. És en eixe moment, quan recorde les fotografies que ens ensenyava mon pare, i en tots els records que això comportava: ganes de divertir i divertir-se. “Clar, mamà, en aquells anys poques coses haurien per a divertir-se”. No ho cregues!”- em respon, ”la gent necessitava ben poc per a pasar-ho d’allò més bé”. La conversa em du a la meua infantessa, anant a vore les obres de teatre del Grup Sotavent, que es feien sobretot, en la presentació de la falla, i també en altres associacions, encara que feien actuacions pels pobles dels voltants, i a més, van arribar fins el Teatre Talia, de València (hui en dia, crec que ja no hi és). Quina llàstima! O també, amb una gran actuació a l’Ateneu de la Plaça de l’Ajuntament, també de València, amb una obra típica irlandesa “Els Claus d’Argent”, d’un tal Nicolau Bela, si no recorde malament, que, uns quants anys després, la tornaríem a posar a escena, quan el grup, amb una altra gent -seguidors dels components antics, com els diem quan recordem tot all- va continuar el Grup, anys enrere i actuant per a la falla, ja que tots o quasi tots , aleshores, erem fallers. Clar, teatre i Falla Grau sempre han anat de la mà per a tots nosaltres.

La meua primera actuació, vindria de la mà del meu cosí Toni, allà pels 11 anys, amb l’obra: “En la frescor de la nit”, (un iaio parlava amb la seua neta de la seua vida, fins que li arribava la mort. Sí. Era un drama que feia plorar a tots) representada al “Cine Pau”, crec que tots el recordem, amb motiu d’una Presentació Fallera. Alguns anys després, el paper de “neta”, el faria la meua germana Cristina, doncs jo ja era “massa fadrina” per aquest paper. Quins nervis, i quina il.lusió! Fer teatre en un escenari enorme!

Aleshores, recordem els viatges pels pobles en un camió frigorífic de home “de la nata” com deiem (duia la nata a la pastisseria de mon pare), amb uns seients improvisats amb cadires de platja i de vímet, que quan arribava una corba, tots anàvem a parar a l’altre costat, uns damunt d’altres, i sense parar de riure’ns.

Això formava part de l’aventura de fer teatre, amb pocs mitjans, i sense importar-nos res més que divertir-nos, pasar-ho bé i allò més important: escoltar la gent riure i els seus aplaudiments.

En aquells anys, tot ho veïem fet, tot ben fàcil de fer, i amb poques pretensions tècniques que no anaren més enllà de: un escenari il.luminat amb quatre focus i un espai escènic on cabera l’escenografia que portàvem: “ els parabans”, que es convertíen en habitació, mejador, o sala d’un psiquiàtric. I, què dir del vestuari? Cadascú s’ho buscaba d’on podía. Tot era roba nostra o que te la deixaven.

Encara que, temps enrere - molt enrere ja- quan vam tornar a fer el sainet: “Tres forasters de Madrid”, vam llogar tot el vestuari a València a Casa Insa, crec que es deia així. Caram! Quina categoria! Allí hi havien tratges per a grans obres i grans actors i actrius, inclós els que veníen de Madrid. Quina responsabilitat portar eixe vestuari! En part també, perquè era una despesa que el grup havia fet, i clar, havíem de tornar-lo a la setmana següent.

Llavors me n’adone que ja han passat molt anys de tot això, i que he recordat coses que tenia oblidades, No puc aguantar-me i sense voler una llàgrima cau damunt el teclat de l’ordinador (alguna pensarà: “Ja m’ho pensava, no és d’estranyar!!!). De seguida pense que, eixa etapa de la meua vida, de la nostra vida, està ahí, sempre …

Hui, és una altra etapa, en un altre grup, i amb una altra gent, amb les mateixes inquietuds i somnis… de teatre, que els meus antics companys i companyes en tenien. És per això, que, aquests pensaments són per vosaltres, i … per al teatre.

89

LA MEUA VIDA ÉS MÚSICA Josep Martí Director Associació Musical Grau de Gandia

”La música pot posar nom a lo innombrable i comunicar el que es desconeix”.

90

Fa alguns anys, mon pare Vicent Martí i Embuena, el primer músic del Grau de Gandia, em va introduir en el món de la música. Jo comptava amb 4 anys.

Ell ens explicava al meu germà i a mi, totes les seues vivències musicals. Per aquella època, va aparèixer en el Grau una banda de tambors i cornetes, comandada pel senyor Juan, a qui tots coneixíem com “el guardamolls”.

Mon pare va aconseguir en nosaltres una passió musical tal, que pràcticament li exigírem que ens deixara participar a la dita banda. Va ser la meua primera experiència musical, repicant al so dels tambors i cornetes mentre una multitud de xiquetes feien de “majorettes”. Quins temps aquells.

Amb el pas dels anys, mon pare va decidir que començàrem a estudiar música, com ell deia, “seriosament”. Sols érem tres els estudiants de música en el Grau. El meu germà Vicent, jo i una tal Mari Saro Martí, que estudiava piano i era filla d’Angel Martí i Heras “el pastisser”, u, junt amb mon pare i Juan Aparisi i Moncho, dels fundadors de l’Associació Musical del Grau de Gandia, que hui compta amb una banda de més de 60 músics. Jo no entenia com algú podia estudiar piano. Com podria traure el piano al carrer? I tot perquè, en la primera classe de solfeig, em van explicar que la música era l’art de combinar els sons amb el temps. És cert, que temps en música, ve del terme italià Tempo que significa velocitat i no te res a veure amb l’oratge, és a dir, vaig relacionar el fer música, només quan el bon temps ho permetera…, “com els bous!”.

La màxima representació musical en la nostra Comunitat són les bandes de música i el públic en general les coneix per la finalitat amb què van nàixer; acompanyar en desfilades i processons. D’ací que siga extremadament difícil acostar al poble a escoltar un concert en una sala. Qualsevol concert en el carrer o cercavila té moltíssim més repercussió social que en un auditori. I és clar, la vivència musical dels Grauers, fins a l’aparició de la banda del Grau, es resumia a la participació en les desfilades i processons de les bandes del Real de Gandia o d’Ador, en les festes patronals i en Falles.

La música per a mi és com l’aire. Ens embolica. Em permet viure. Fer memòria de la meua vida implicaria tornar a recordar tota la música que he escoltat, sentit, interpretat. Tot té música en la vida i cada moment, cada persona, cada lloc, té la seua pròpia melodia. Només cal escoltar, prestar atenció i fer un poc de silenci i, com de forma màgica, a poc a poc anirà apareixent el so. Al principi és un so molt lleu, com llunyà, però de seguida el murmuri es converteix en so clarament audible i el ritme s’apodera de tot el cap.

Els menys acostumats només ho senten en situacions molt especials. Alguns, desgraciadament, són com a sords, incapaços d’atendre a la més mínima vibració.

Però els que gaudim de la capacitat de sentir el so de la vida, sabem què és la música i a què sona cada instant de les nostres existències.

La música canvia, no sempre sona la mateixa en els mateixos llocs o amb les mateixes persones. Cada persona té la seua música especial que si es sap descobrir, et conquista. La llum de cada moment del dia, la trobada amb la persona amada, una vesprada d’hivern... No obstant això, amb sols un canvi de matís en eixa llum, la música canviarà de melodia i de ritme.

Proveu a escoltar-la, proveu a comprovar com l’arrancar dels motors de les barques, el campanar de l’església de Sant Nicolau, les ones colpejant l’escullera, etc.… sonen com una simfonia de Beethoven, o com un cor renaixentista, o com la banda sonora d’una pel•lícula que porta per títol “La meua vida és música”.

Descobrireu que hi ha dies en què els sons canvien la nostra manera d’enfrontarnos a ell. Penseu, per exemple, en el 16 de març. A que sona el Grau?.... Sona a festa, sona a falla.

Si algun aspecte està íntima i intrínsecament vinculat a les Falles, eixe és la música, element tan important per a la festa com la mateixa pólvora.

Si en qualsevol moment del dia i de la nit podem escoltar l’esclat de petards i coets, el mateix succeeix amb les notes musicals, que van animant cada moment faller. Despertades, cercaviles, arreplegades de premis, ofrenes, reunions als casals…

Més de 300 bandes de música són contractades per les comissions per a acompanyar qualsevol d’eixos actes. Però, per als músics, açò no sols significa un treball: més que d’una obligació, es tracta de viure la festa des de dins i d’una manera diferent. Malgrat el cansament que poden ocasionar hores i hores de caminada, la implicació i la vivència amb les Falles és total.

La música que acompanya a la festa va des de pasdobles tradicionals i populars com “Paquito el Chocolatero”, “València” i “El faller”, fins a les cançons més modernes i actuals. Inclús Bisbal o Paulina Rubio són versionats al so de clarinets, flautes, trompetes, bombo i plats… Però no sols s’escolten bandes sinó que també podem trobar-nos amb grups de música tradicional formats per dolçaines i tabalets.

I, clar, a les nits tenim les típiques revetlles amb les orquestrines o disc mòbil que esguiten de so tots els cantons del Grau i estan obertes a tot aquell que vullga disfrutar-les fins a l’alba.

I després de llegir açò pregunta’t. Quina música sona ara al teu cap?

91

Teatre faller: El Ligorio Ferrer necessita una revisió.

Ignasi Moreno

L’activitat del teatre és una tasca cultural inherent a les mateixes falles des de la seua aparició, igual que ho són el llibret, el truc o la crítica. A Gandia, almenys fins ara, mitjançant la dedicació de la Federació de Falles hem gaudit d’un Concurs/Mostra de Teatre Amateur, batejada amb el nom del nostre dramaturg Ligorio Ferrer i que enguany ja assoleix els vint-i-sis anys. La meua intenció en aquest article és fer uns humils i personals suggeriments que crec podrien revitalitzar nostra mostra. Una mostra que sembla que està desinflant-se a poc a poc, i donar-li altra vegada vint-i-cinc anys més com a eina poderosa de fomentar el teatre amateur a la nostra ciutat, a la comarca i a tota la comunitat, perquè Gandia reuneix les principals qualitats per continuar sent una potència teatral dins del nostre àmbit lingüístic, si més no. A la qual cosa ha contribuït, entre d’altres, la Mostra de Teatre Amateur.

92

El que no pot ocórrer, i està ocorrent, és que la gent s’acoste al Local Museu per veure alguna obra de la Mostra i, després de pagar la gens insignificant quantitat de 8 euros, se senta estafada perquè el grup que representava no estava preparat per fer una representació per a eixe preu de 8 euros o senzillament perquè l’única cosa que ha fet ha estat intentar guanyar-se la subvenció de participació, sense parar esment a la qualitat. (La subvenció només es cobra si la venda d’entrades supera les 50, el que evidentment espanta als grups de fora i fa que la Mostra, a poc a poc, siga només casolana, com la que fan a Oliva, i que no ha evolucionat ni un bri des del seu inici per aquest motiu). Doncs bé, com dèiem, eixe espectador fugirà molt disgustat, donarà unes pèssimes referències de nostra Mostra i probablement no torne mai més a veure cap altra representació, i per extensió, tampoc de cap altre grup de teatre faller. Doncs, malauradament, la resta seran ficats dins del mateix sac que eixos grups que només representen en el Ligorio per guanyar-se uns euros per a la comissió, sense adonar-se’n del mal que esta fent al teatre i a l Mostra..

Una proposta seria dividir el Ligorio en dues fases. La primera fase seria una fase totalment controlada per la Federació de Falles, on participarien tots els grups fallers de la ciutat i, fins i tot, es podrien deixar unes places per convidar a altres grups novençans de la comarca. Les representacions es podrien realitzar al Local Museu, el preu de l’entrada deuria ser molt barat (mai gratis) i la subvenció de participació de la Federació de Falles podria ser més modesta, doncs les despeses d’actuar a casa no són massa oneroses. A més a més, es podria afegir l’ajut de la Federació de Teatre Amateur als grups federats (actualment 150.00 €). El premi de la primera fase seria per a un grup (o dues segons el criteri del mateix jurat) participar en una segona fase que ara de seguida us explique.

En aquesta segona fase participarien, a banda de nostre millor grup (o dos) els millors grups de teatre amateurs de tot arreu del nostre àmbit lingüístic.

Aquí ens caldria l’ajuda de l’Ajuntament de Gandia per poder-la representar al Teatre Serrano, doncs la repercussió seria molt major així, i la venda d’entrades (a un màxim de 5 euros) ajudaria a cobrir part de les despeses i alhora, dita Mostra donaria una activitat al teatre amb unes despeses molt raonables i limitades en aquests moments que nostre Serrano està completament inactiu.i les expectatives de funcionament del Teatre Serrano a curt termini no són massa optimistes.

Però aquí no acaba tot. L’obra guanyadora del Premi Literari Ciutat de Gandia podria ser representada en la Cloenda de la Mostra al Teatre Serrano per gent dels diferents grups fallers, gent de l’Escola de Teatre de Gandia o altres grups d’aficionats i seria dirigida per gent competent del teatre gandià. Això, evidentment, estretiria els vincles i seria un important nexe d’unió i cordialitat entre les diferents comissions/associacions/grups alhora que milloraria moltíssim el nivell de tots els grups amateurs gandians i de la comarca. Estic convençut que fent bé açò tindríem “Ligorio” per molts anys més i que aquest es convertirà en un exemple i referent a tot l’estat espanyol.

93

94

95

PRFESIDENT INFANTIL

Andreu Serralta Cánovas

“EL MÓN FALLER”

Em cride Andreu. Tinc nou anys i enguany tinc la sort i l’orgull de ser el President Infantil de la meua volguda falla, La Falla Grau.

Ara que ja s’acosten les festes falleres vull animar a tots a eixir al carrer, a veure els monuments, a escoltar la música de banda, a veure desfilar a les falleretes , fallerets, a les reines de les falles en les cercaviles, lluint eixos trages i pentinats tan bonics , a tirar coets, a sentir l’olor de la pólvora, que a mi és el que més m’agrada, perquè la pólvora ol a falles.

Eixiu al carrer i presteu atenció amb tots els vostres sentits, a tot açò que vos dic. Llavors comprendreu el que són les falles. Llavors sentireu l’emoció i l’orgull de ser valencià i més encara si eres Grauero.

Veniu al casal a conéixer la família fallera i formeu part d’este món tan alegre i especial.

EL MÓN FALLER

96

J. Andreu Serralta Cánovas

97

98

99

100

101

Maria Lloret Aparisi PER A LA MEUA REINA Una i mil vegades he intentat poder explicar amb sinceritat tot el que sent en aquest any de tanta intensitat, i és que Maria per fi ha arribat aquest any que des de que vas nàixer tots estàvem esperant.

I és que tu, Maria, et mereixes totes aquelles paraules d’exaltació que a una mare i fallera de vocació se li pugen ocórrer.

Gran Fallera eres Maria, bonica de veritat, per la teua gràcia i simpatia a tots ens has conquistat.

Orgullosa pots sentir-te d’aquest any tan gran, ja que fallera com tu tots els dies no es fan.

Eres l’alegria dels fallerets dus la festa en l’ànima, per tindre sal i gràcia tota la falla t’aclama.

De nostra comissió infantil tu destaques la primera, per ser xiqueta gentil per fallera i per grauera.

102

La Mami.

103

Marta Ascó Sanchís A la Reina del Foc Infantil Marta, el teu somriure desborda felicitat, i com el foc de Sant Josep, el cor dels fallers fa esclatar.

Perquè la gràcia que tens a tots deixa desarmats, i des de ben xicoteta als fallers has captivat.

Representes el foc, el símbol de nostra festa, i la il.lusió del teu regnat el teu semblant manifesta.

Seràs una gran fallera que deixarà el seu estel, i la seua gràcia i solera en l´ànima dels fallers.

104

Crstina Martí

105

Nerea Florit Fernàndez

A la Reina de la Festa Infantil En mirar-te, els teus ulls emanen gran il.lusió, i els fallers estem segurs que sents una gran emoció.

Quan esclaten els coets en els dies que vindran, mirarem al cel contents i el soroll tot ho omplirà!

Serà una festa ben gran, amb tot el seu esplendor, i tu gaudiràs l´honor de ser el seu estandart!

Pronte els coets i la música nostres carrers ompliran i viuràs un somni, Nerea, una festa que mai oblidaràs!

106

Cristina Martí

107

Júlia Perles Moncho

A la Madrina Infantil Julia, bonica fallera, que vas creixent dia a dia deixant a tots admirats amb la teua simpatía!

Amb eixa gràcia riallera plena de llum i harmonia, als fallers ens has guanyat pel teu encant i alegria!

Ja eres nostra Madrina, una fallera especial a la que tots els xiquets de segur, admiraran!

108

Cristina Martí

109

Als Fillolets de la Falla Leyre Gallego Grande Joel Borredà Lledó Bella Pla Lacasa

110

Jorge Vila Oliver

Paraules plenes de tendresa per donar la benvinguda als menuts de la comissió, que desperten l´admiració dels majors i la xicalla.

Perquè amb vosaltres Joel, Leire, Jorge i Bella renaix eixa il.lusió renovada que ens fa seguir endavant donant -ho tot per la falla.

Serà el nostre compromís i el deure com a fallers mostrar-vos eixe camí perquè un dia marcareu de la falla el seu destí.

111

112

Leyre Gallego Grande

113

Joel Borredà Lledó

114

Bella Pla Lacasa

Jorge Vila Oliver 115

Lema:

El Somni del iaio Artiste:

116

La Comissiรณ

117

Explicació i relació del que conté la Falla Infantil

Lema: “El somni del iaio” Introducció Nostra falleta ens relata un somni molt especial, el d´un iaio que somniava que el temps no havia passat.

Somniava en els temps d´abans, en la seua joventut, i pensava amb inquietud Què lluny s´havia quedat!

«Açò ja no és el que era ! » -deia amb molta tristor« Què lletja és la vellea ! » Què prompte m´he fet major ! » Absort en els pensaments passava dies i nits, només amb l´unic desig que tornaren aquells temps.

Més el seu netet un dia, perquè el iaio s´alegrara, demanà que li contara com de xiquet es divertia.

118

En la falleta voreu en cada escena contar, com els xiquets es divertien en aquells temps tan llunyans.

Cadafal Al caliu de la llar recorda, amb nostàlgia en el seu cor, aquelles « velles » aficions com els llibres o la música, també el teatre i els jocs.

Té més anys i menys salut, la seua vida ha segut un llarg camí d´entrebancs, que encara té en la memòria i al netet li vol contar. És la veu de l´experiència, arrels que cal conservar, i cal tenir molta paciència i als joves anar ensenyant, perquè puguen madurar.

Més el jove, del vell « passa » i no escolta les lliçons ni vol saber de raons, pensa què és una antigor que està com una « carabassa ».

El iaio no perd la il.lusió i aprofita l´ocasió de transmetre el que ha viscut, vol que un dia el seu netet siga més que un borinot.

No deixes sendes velles per novelles.

S´ha perdut en la memòria. un temps en què el joc era joc, i sense màquines ni ordinadors, els xiquets es divertien i hi havia comunicació.

Només calia aprofitar la pròpia imaginació i els més senzills materials que es trobaven a la mà, i no costaven un reial.

Amb pedres, fustes i cordes i trossos de roba i cartró o de cuiro malcosit, es feien bones joguines, que eren un preuat tresor.

Els jocs dialogats o en rotgle o els de córrer i saltar, la trompa, telles i boles el sambori i el saltacavalls en el record han quedat.

Avui els xiquets estan farts i el pare està que no viu pel bombardeig televisiu i la publicitat constant que els tenen tan maretjats.

Ja no saben què inventar i qualsevol “esguerro” ideat posat de moda a la força, encara que sense trellat, a la força has de comprar.

Les “barbis” i “plaiesteisons” de tota forma i tamany, regals de reis i aniversaris, ja no caben als armaris en caixes sense encetar.

Jocs en tenen “a cabassos”, i no els saben valorar, i se´ls posem “en els nassos” sense que els hagen guanyat, i és cosa a reflexionar.

119

No practiquen la lectura, i al cap sols hi ha « serradura » Això de llegir un llibre ha quedat en l´antigor, va perdent-se la costum i al cap no hi ha més que « fum », pensa el iaio amb tristor.

Recorda quan fos xiquet i amagat dins del rebost, passava hores i hores llegint aquelles històries amb aventures i heròis.

Ara els llibres « crien pols », els xiquets atabalats amb tanta tecnologia, no troben hores al dia per la imaginació cultivar.

Estan perdent l´alegria, ja no diuen ni « Bon dia ! » i semblen destarifats, sempre amb una « maquineta » que porten amunt i avall.

Qui no llig serà un tros de suro, que a la fi, no valdrà ni un duro !

A música de « brams », contrapunt de garrotada La música de hui en dia li causa gran tremolor, no té color ni harmonia li sona com un martell que estiguera pegant colps.

I la seua veu tremola recordant amb emoció aquella antiga gramola i les notes d´un bolero que sa mare li cantava.

Fandangos, jotes, romanços , això li agradava escoltar, i amb la xicona ballar la melodia d´un tango, sentint el cor tremolar.

Més això ja s´ha acabat, doncs la joventut actual això no ho sap apreciar, i diuen música a uns « trons », que donen prou mal de cap.

120

Al músic vell li queda el compàs, al jove, amb la maça repicar !

Qui de jove no treballa, de vell dorm en la palla Abans eren altres temps, i passavem molta fam, no teníem ni un « gallet » i havíem de treballar.

Nostra escola era la vida i amb tantes dificultats, depreníem de seguida el que era més important.

Ni que fos fill de ministre !

Com pots tindre el cap tan dur ?

Si no li pegues als llibres, no tindràs ningún futur !

Avui els xiquets tenen sort, les penúries que hem passat han quedat en el record, doncs tot ha evolucionat.

No cal ser un llicenciat, conforme està el panorama com ací ningú els reclama, a la fi, han d´emigrar.

Poden anar a l´escola i fer mil activitats, per a ser en un futur allò que sempre han somiat.

Més cal tindre educació i saber el principal, tindre bondat i valors, ser persona de trellat.

Però el xiquet no té gana de « pegar-li » a la lectura, i com veu que no s´apura, son pare enfadat li « brama » :

I si no vols estudiar, a treballar de valent !

Les coses s´han de guanyar, perquè no cauen del cèl !

Ai redell ! Quin tros de suro !

Amb eixe cap tan volat !

Xè ! Estudia i no sigues « burro » !

Vorem on vas a parar !

El pare « s´encen en flames » en vore el que fa el seu fill, el iaio, prou més tranquil, li dona el millor consell : « Aprofita molt el temps, i treballa cada dia, per a poder ser un dia tot un home, fet i dret ! »

121

122

El temps i la felicitat, s’escapen a gran velocitat El temps passa volant i a ningú escolta, arriba, passa i no torna per molt que ho vullgues canviar.

Compravem pipes i gaudíem del nostre particular “Cinema Paradiso” Quin temps de felicitat!

Així com cauen les fulles en arribar la tardor, passen molt a pressa els dies quedant tan sols els records.

Hui tot açò s´ha acabat!

I amb estes noves costums, em pregunte -amb tristorsi els xiquets no estan perduts?

Recorda el iaio l´estiu quan era sols un xiquet, i a la platja se n´anava a jugar amb els amics.

Els xiquets “tancats” a casa a l´Internet “enganxats”, semblen uns destarifats, i no ho deixen, ni amb una maça.

Aquell aroma a salitre que en l´ànima tenim guardat, les postes de sol, les rises, mai ho podrem oblidar.

De l´electrònica són uns fidels abanderats, i no els demanes res més, perquè no trauràs trellat.

A la séquia a tirar pedres, a pescar a la marjal i a la platja dels musclaires a fer musclos o a nadar.

No tenen vida social, i van de l´escola a casa o a fer les extraescolars, i sempre tant ocupats.

I què diguem del teatre?

Era de profesionals!

Al cine del tio Enrique que bé que s´ho hem passat!

I anar al carrer a jugar?

I cultivar l´amistat?

Això sí que era cultura i en el passat s´ha quedat!

Acomiadament A la casa que hi ha un vell, no hi faltarà un bon consell!

Més no perdem l´esperança que les noves generacions, ens puguen passar al davant, i amb un poc de trellat escolten més als majors, que bons consells els donaran.

Estarà en la nostra mà aprofitar l´ocasió i aquelles oportunitats que els nostres avis no tingueren, en aquells temps tan llunyans, plens de dificultats.

Vos desitgem que gaudiu amb somriure i comprensió, de nostra falla infantil i d´aquesta explicació, fent d´àllò que aci hem escrit, vostra propia reflexió.

123

Comissió 2.012 - 2.013

124

PRESIDENTA: ELENA MONCHO PALACIO SOT-PRESIDENT: MANEL ESTRELA RÓDENAS SECRETARIA: MAMEN MARZAL PEIRO VICE-SECRETARIA: ALICIA APARISI PISTONI DELEGAT DE FESTES: ELADI FRASQUET VILA SOT-DELEGAT DE FESTES: CARLOS DIAZ VICIANO

FELIP SANTIAGO BERTO TRESORERA: ISABELA ORIHUEL PAYA LOTERA: ELISA MENGUAL RODRIGUEZ DELEGADA COBRO BARRI: ROSI PISTÓN DURÀ DELEGAT COBRO CUOTES: FELIP SANTIAGO BERTO DELEGADES PROTOCOL: ELISA MENGUAL RODRÍGUEZ

LOLIN PEIRO RIPOLL DELEGAT EMISSIO Y CURTMETRATGE: VICENT MENGUAL BRUNET DELEGAT DE LLIBRET:

ALBERTO BOU PÉREZ DELEGADA ARTÍSTICA: CARLA MARZAL PEIRO DELEGAT DE CAVALCADES: IVAN GARCIA CASTELLÓ DELEGADA DE JOCS: LOLA GARCÍA MONCHO DELEGAT D’ENGALANAMENT DE CARRER : FRAN YESTE ALEMANY DELEGAT INFORMATIUS: MANEL ESTRELA RÓDENAS DELEGATS RELACIONS PUBLIQUES: XAVIER VICIANO ORIHUEL

PEDRO CANOVAS CAÑAS

AGUSTÍ CAMARENA CUENCA

JOSEP GRIMAL SANCHIS DELEGATS DE CASAL: MAURICIO APARISI FORT

FRANCISCO ORIHUEL FIGUERES REPRESENTANT C.I.P.R.E.: XUS PERLES IVARS REPRESENTANTS F.D.F.: ELENA MONCHO PALACIO

JOSEP GRIMAL SANCHIS

MAMEN MARZAL PEIRÓ REPRESENTANT JUNTA DE GOVERN: ELENA MONCHO PALACIO

Vocals ÁLVAREZ SANTAPAU, BERNABÉ APARISI CUCART, MABEL APARISI MARTÍNEZ, JUAN ARCE CASTELLA, JAUME ARCOS ARANDA, ADOLFO BALBASTRE FAUS, JUAN JOSÉ BERTÓ OLTRA, PURA BLAY PEIRÓ, EVELYN BORREDÁ FRASQUET, QUINO CABANILLES VALLS, NICOLAS CALABUIG MARTÍNEZ, CARLOS CAMPILLO ORENGO, JAVIER CANOVAS CLIMENT, ANDRÉS CANOVAS GARCÍA, MYRIAM CANOVAS SANZ, LUCIA CANTELAR ASENJO, FERNANDO CASTELLÓ ALVENTOSA, ANTONIA CASTILLO MARTÍ, MARI CARMEN CATALÁ MARTI, MAITE CUCART OROZCO, CARMEN FERRANDO VERCHER, ELISA FIGUERES SANCHO, MARINA FRASQUET SEGUÍ, FERRAN GARCÍA PASCUAL, PEDRO GARCIA PEREZ, MANOLO GARCÍA SANTAMARIA, MAITE GOMAR RIOFRÍO, MARIA JOSE GÓMEZ CARMONA, JOAN GÓMEZ VILA, LILIANA GRANDE LÓPEZ, JOSEP GRANDE PIRIS, INMA GRIMAL POMAR, CARLA JIMÉNEZ MARTÍNEZ, PEDRO JOSÉ LACASA SANCHO, PALOMA LORENTE APARISI CARLA

LORENTE PALONES, ANA ISABEL LLORET FERRER, ANTONIO MARTÍ MIRÓ, MARIA DOLORES MARTÍ MONCHO, RAQUEL MARTÍ NAVARRO, NOELIA MARTÍ RODRÍGUEZ, CRISTINA MARTÍ RODRÍGUEZ, MARI SARO MARTÍ SANCHO, MARI ANGELES MARTI SANCHO, ANDRES MARTÍNEZ FERRER, JAVIER MARZAL ARGUIÑÁN, MARIA MARZAL VIDAL, ENRIC MONCHO MENGUAL, SALVADOR MORELL PIERA, NATALIA MORENO MARTÍ, SARA MURCIA ÁLVAREZ, VICENTE ORTIZ NISA, MANUEL PALACIO FERRER, TERESA PALONES MORANT, JORDI PATÓN GODINO, LUISA PAYÁ BERTÓ, MARIBEL PAYÁ CANET, AMPARO PASCUAL CASTELLÓ, ALEX PASCUAL CASTELLÓ, JAVIER PEIRÓ FLUIXÁ, JUAN MIGUEL PEIRÓ MIÑANA, MIKAEL PELLICER FARO, MARIA DOLORES PERELLÓ PEREZ, MARI CARMEN PÉREZ LUCIO, EVA PÉREZ MARTÍ, MARI CARMEN PERLES IVARS, JESÚS PIRIS HERMOSO, MANOLITA POMAR MILVAQUES, MARIA JOSE PUIG CAPSIR, BENJAMÍN PUIG MARTÍ, LAURA

125

PUIG MARTÍ, MARIA DOLORES RABAL IBÁÑEZ, RAQUEL RAMOS ESCALERA, VICENT RODRÍGUEZ CORTÉS, ROSARIO RODRÍGUEZ SABATER, ANA RODRÍGUEZ SABATER, GABRIEL RODRÍGUEZ VILA, PAULA SÁNCHEZ AMAT, CINTIA SÁNCHEZ FUSTER, MIGUEL SANCHIS FERRI, ISABELA SANCHO PIERA, FINA SANCHO PIERA, MARI LOLA SANTIAGO GARCÍA, MARTA SANZ GARCÍA, MARI ANGELES SENDRA GARCÍA, ANTONIO JAVIER SIGNES MARTÍ, SONIA TARÍN FERRER, GERMAN TARÍN MENGUAL, GABRIELA TARRAZÓ PERELLÓ, AINARA VALDÉS ROIG, MONTSE VALOR PÉREZ, TOMAS VICIANO ORIHUEL, DANIEL VICIANO TUDELA, SANDRA VILA RAMOS, MARÍA

Fe D´errates del Llibret 2.012

126

APARISI PISTONI, ALICIA ARCE CASTELLA, JAIME POMAR MILVAQUES, MARIA JOSE SIGNES MARTÍ, SONIA

EXECUTIVA 2012-2013 ESTRELA RÓDENAS, MANEL GRIMAL MENGUAL, FRANCESC GRIMAL SANCHIS, JOAN GRIMAL SANCHIS, JOSEP MARZAL PEIRO, MAMEN MENGUAL BRUNET, VICENT MENGUAL RODRÍGUEZ, ELISA MONCHO PALACIO, ELENA ORIHUEL FIGUERES, FRANCESC ORIHUEL PAYÁ, ISABELA PALMA MACIAS, TOÑI SANTIAGO BERTÓ, FELIP GARCÍA MONCHO, LOLA APARISI PISTÓN, ALICIA FRASQUET VILA, ELADIO

COMISSIÓ INFANTIL 2012-2013 PRESIDENT DE LA FALLA INFANTIL:

ANDREU SERRALTA CANOVAS ACOMPANYANTS REINES INFANTIL I MADRINA: JOAN MONCHO BLANES

JAUME ROIG MORELL

ALVARO GARCÍA PAYA

Vocals

JUNIORS 2012-2013 ÁLVAREZ BLAY, PATRICIA BALBASTRE CATALÁ, ANDREA CAUDELI SANCHO, CLAUDIA CERVERA MIRALLES, BLANCA DÍAZ VALDÉS, CARLES ESTRELA PALMA, LAURA MASCARELL PÉREZ, ADRIÁN RAMOS FAYOS, VICENTE SANTIAGO FERRANDO, PAULA VALOR GARCÍA, BLANCA

ARCOS SANCHIS, DAVID ARCOS SANCHIS, MARTA AVILÉS YÁNEZ, IGNACIO AVILÉZ YÁNEZ, ALICIA BOLO CAMPILLO, LAURA BORJA MARTÍ, VICENT BORREDÀ LLEDÓ, JOEL BORREDÀ RODRIGUEZ, ANDREA CALABUIG GÓMEZ, CARLA CAMPILLO FAUS, CARLA CAMPILLO FAUS, PAULA CANOVAS GARCÍA, ADRIÁN CANOVAS TODOLÍ, PEDRO CARDONA FERNÁNDEZ, LAURA CATALÁ BERTÓ, LUCIA CATALÁ LORENTE, CARLOS CATALÁ LORENTE, CRISTINA CHÁFER MARTÍ, LUCIA COLMENA MIRALLES, MARTA DÍAZ VALDÉS, MIREIA DIEGUEZ MESEGUER, KEILA DIEGUEZ MESEGUER, TANIA FERNÁNDEZ MANZANARES, VIRGINIA

127

128

FERRER DE PAULA, AINHOA FLORIT FERNÁNDEZ, NEREA FLORIT FONS, MIGUEL FLORIT PÉREZ, AINHOA FORNER FIGUEIRAS, CRISTINA FRASQUET SÁNCHEZ, CYNTIA FRASQUET SÁNCHEZ, XAVIER GALÁN AVILÉS, ISABEL GALÁN AVILÉS, JUAN IGNACIO GALLEGO GRANDE, LEIRE GARCIA ESCRIVÀ, JUAN GARCIA ESCRIVÀ, LAURA GARCÍA PAYÀ, ÀLVARO GRIMAL CANOVAS, DANIELA HERRERA MIGLIARINI, VALERIA ABRIL LLEDÓ ORIHUEL, MARTA LLOPIS MARTÍ, MARIA LLORET APARISI, JOAN LLORET APARISI, LAURA LLORET APARISI, MARIA MASCARELL PÉREZ, CAROLINA MENGUAL MARTÍNEZ, ALEXANDRE MENGUAL MARTÍNEZ, ÁNGELA MORELL MURCIA, ALEJANDRO MORELL MURCIA, JAIME OLTOLÀ COMPANY, MARTA PARREÑO CIURANA, ERIC

PARREÑO CIURANA, KEVIN PÉREZ MENGUAL, GUILLERMO PERLES MONCHO, JULIA PIEDRAS BOSCH, ELENA PIRIS MIRÓ, NICOLÁS PLA LACASA, BELLA RABAL CANTO, GABRIELA RODRÍGUEZ CASTILLO, MARÍA ROIG MORELL, JAUME ROIG MORELL, PAULA ROS OTERO, ANTONIO SANCHIS MAHIQUES, ALBA SANCHIS MAHIQUES, DAVID SANCHIS RODRÍGUEZ, ROSER SANTIAGO FERRANDO, CAROLINA SECO PONS, FERRAN SEGURA PONT, MARÍA SENDRA GOMAR, ISAURA SENDRA GOMAR, MIREIA SERRALTA CANOVAS, ANDREU SERRALTA CANOVAS, LOURDES TODOLÍ LA RODA, AINHOA VICIANO CARMONA, CLAUDIA MARIA VICIANO TUDELA, MARIA VILA OLIVER, ROMÁN VILA OLIVER, JORGE

RECOMPENSES 2012-2013 GESMIL DE DIAMANTS:

FRANCESC ORIHUEL FIGUERES

GESMIL D’OR:

ELADIO FRASQUET VILA CARLOS DÍAZ VICIANO

GESMIL D’ARGENT:

JAVIER CAMPILLO ORENGO

GUARDÓ D’OR DE LA FALLA GRAU:

ELENA MONCHO PALACIO

GUARDÓ D’ARGENT DE LA FALLA GRAU:

AGUSTÍ CAMARENA CUENCA

129

130

3er Premi de la Falla - Secciรณ Segona

131

132

2on Premi de la Falla Infantil - Secciรณ Segona

133

134

1er Premi Festival Musical Infantil

135

136

2on Premi Cavalcada Major

1er Premi Cavalcada Infantil

137

47ĂŠ Premi llibret Generalitat Valenciana

3er Premi Emissio Fallera

3er Premi Truc juvenil Mixt

138

4at Premi Truc Absolut MasculĂ­

2on Premi Comparsa Infantil

3er Premi Comparsa Major

139

140

Himne de la Falla

Lletra: Josefina Lázaro i Cerdá Música: Ignasi Moreno i Ferrer

Ompli el carrer flameig de senyeres I és l’aire més pur i el cel més blau, Amb soroll atronen traques rialleres Perquè estem en falles en el Grau.

Cantem tots nostra valenciania I en nostres notes la inmensitat del vent, Puix nostre orgull és la veteranía Amb tradiciódels valencians sincers….

Puix nostre orgull és la veteranía Amb tradiciódels valencians sincers. ¡Qué gran cosa es, ser del Grau faller!

Fallereta encisera, La del somriure de pau, Alça ben alt la senyera De nostra Falla del Grau…..

Sols tu gentil pregonera Vestida de seda i flors, Eres la musa fallera Que somien nostres cors.

Fallereta encisera, La del somriure de pau, Alça ben alt la senyera De nostra Falla del Grau…..

Sols tu gentil pregonera Vestida de seda i flors, Eres la musa fallera Que somien nostres cors.

141

142

La A.C. Falla Grau agraeix la inestimable col.laboració dels seus faller d´honor, persones i empreses, sense les quals no hauria estat possible la realització d´aquest llibret

143

144

145

146

147

148

149

150

151

152

153

154

155

156

157

158

159

160

161

162

163

164

165

166

167

168

169

170

171

172

173

174

175

176