Llibret falla grau 2012

Temps de Falla

Credits

Edita Associació cultural Falla Grau Direcció Mamen Marzal Coordinació Mamen Marzal i Cristina Marti Text explicació Falla La Comissiò Text explicació Falla Infantil Cristina Marti Portada

Vicent Mengual Col.laboracions Literàries Cristina Martí, Enric Marzal, Mariano Lloret, Laia Figueres, Sheila Gomez, Adiana Serlik, Ana Maria Orta Lorenzo, Mª José del Olmo, Xesca Vela Fotografies Antonia Montoya Enric Marzal Salva Gregori Publicitat Graficas Palmer sl Maquetació Enric Marzal Impressió Graficas Palmer sl

Sumari

Temps de Pròleg Enric Marzal Temps de Testimoni Antoni Rodriguez — Tinent Alcalde del Grau Josep Grimal Maure Albiñana Martí FFMM Laura Montero Sonia Mascarell Temps de Protagonistes Maria Dolores Puig Martí _ Reina de la Falla Laura Puig Martí _ Reina del Foc Carla Grimal Pomar _ Reina de la Festa Beatriz Castelló Sanfelix _ Reina de la Poesia Marta Aparisi Bixquert_ Reina de l´Art Gema Campillo Orengo _ Madrina de la Falla Temps de L´expresió Esbós i Lema de la Falla Temps de La comprensió L´explicació de nostre Monument Temps de Paraules i testimonis Temps de records, El temps ben entès, Jo Ninot, Ell volia ser Faller, Tantes Coses que Contar, Les Falles i el medi ambient, Temps, Se volvio después, El Visitador, El Temps, Temps Temps Dels que treballen La Comissió L´executiva Temps de Futur Laura Cardona Fernandez _ Reina de la Falla Virginia Fernandez _ Reina del Foc Mireia Sendra Gomar _ Reinade la la Festa Alicia Avilés Yañez _ Reina de la Poesia Lurdes Serralta Canovas _ Madrina Joan Moncho Blanes _ President Infantil Temps de L´espresió Esbós i Lema de la Falla Temps de La comprensió L´explicació de nostre Monument Temps de Col.laboracio

El present llibret ha participat en la convocatoria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l´us del valencià

Pròleg

Enguany, la comissió ha estimat convenient, que el llibret de la nostra falla estiga destinat als moments, als instants,… al temps que tots dediquem, de diferent forma, a anar construint la nostra comissió de falla.

A l’espai de temps que va des del 20 de març al 19 de març de l’any següent i que estableix, modera i ordena tota la relació entre tots nosaltres i a més, amb les persones, amb les gents que viuen, conviuen, transiten i ens visiten al llarg dels 366 temps que hi ha aquest any.

Ho hem titulat Temps de falla, creiem que és un títol suggeridor i adequat per a tot el que pretenem desenvolupar al llarg de les següents pàgines.

És una composició clàssica de llibret, que com és habitual, està ordenat en diferents apartats, cadascun d’ells encapçalats per una frase apropiada al seu contingut i iniciant-la amb la paraula temps.

En l’apartat dedicat a l’expressió de les persones s’han inclòs de forma desinteressada algunes imatges del Grau, amb la finalitat que el testimoni mut, inert i immòbil de la barriada del Grau, on es desenvolupa tota l’activitat fallera, aporte el seu xicotet i estàtic gra de temps a aquest llibret.

Desitjar a tots els veïns de la barriada unes falles excel•lents i que s’animen a integrar-se més en aquest món. La seua vinculació és importantíssima per a què la festa perdure en el temps.

Aquells que tinguen oportunitat de fullejar aquest anuari que ho gaudisquen i que ho conserven com una part de temps d’aquesta comissió fallera.

Sant Josep

Patrรณ de tots els fallers

Temps,... de Testimoni

Temps de Testimoni

Benvolguts fallers i benvolgudes falleres, És motiu d’alegria per a mi escriure-vos estes paraules com nou Alcalde del Grau.

Les festes josefines son les més importants a tota València, i com no podria ser al Grau en tenim molta tradició. De fet acabeu de complir 75 anys com a comissió, i això no es diu fàcilment. Molts anys d’esforços, de sacrifici...de persones, moltes persones....que han estat al cap davant de la falla, i moltes famílies senceres que han fet de la falla sa casa, fins i tot fent per la falla el què no han fet per ells mateixos.

Escriure al llibret em porta moltes emocions, son molts anys els que estat en la comissió; on he conegut a la meua dona, on he vist créixer a la meua filla, com no podria ser d’un altra manera, elles han estat falleres de la comissió. Que dir-vos de les meues passions, ...el teatre..els manteniments...els recitals amb els meus amics i amigues, etc. Moltes hores que entre tots em fet gran a la falla, al Grau.

Que dir-vos de la magnifica joventut que hi ha en la comissió, conjugada amb els més veterans comporta la realització de les magnifiques cavalcades, el festival infantil, el monument...

Amb el desig que compliu molts més anys, vull felicitar-vos en nom del tot el Grau, i vos anime a continuar treballant per la falla.

Un fort abraç a totes i a tots.

Toni Rodríguez Aparisi Tinent d’Alcalde i President de la Junta de Districte del Grau

Antoni Rodriguez Aparisi Tinent Alcalde de Grau de Gandia

Temps de Testimoni

Benvolguts amics,

Un any més tinc l’oportunitat de poder dirigir-me a vosaltres com a President de la Falla, un any més que m’ha fet sentir-me, més si és possible, orgullós de pertànyer a aquesta comissió fallera i de la seua gent.

Sense gent no hi ha Falla i Falla és unió, companyerisme, molta feina, il • lusió, però sobretot amistat, i és per aquests condicionants per la qual cosa em sent orgullós de la meua comissió, ja que la seua gent reuneix totes aquestes qualitats.

Pertanyem al Grau, un gran poble que és marca pel caràcter de la seua gent i com a tal el representem allà on anem.

És per això i en el breu espai de temps que ens queda per a la culminació de la nostra Festa Patronal, convidar en nom de tots els que pertanyem a aquesta gran família fallera, la Falla Grau, a que veïns i amics de qualsevol lloc, us acosteu a gaudir amb nosaltres de les Festes de Sant Josep.

Josep Grimal Sanchis

Josep Grimal Sanchis President de la Falla

Temps de Testimoni

Vaig nàixer a Gandia l´any 1983. Filla de Andrés I Marilin Martí.

Soc la menor de dos germans.

Vaig cursar magisteri a Edetania finalitzant a l´any 2004. Actualment treballe a Oriola com a mestra.

Soc de la comissió Falla Plaça Escoles Pies.

He ostentat diversos càrrecs dins de la meua comissió. Entre els reinats está: reina de la poesia infantil (1993), reina de la falla infantil (1995), reina de l´art (2000), reina del foc (2004), reina de la falla (2006), cort d´honor de la fallera major (2007) arribant a ser Fallera Major l´any 2010.

Entre el carrecs executius he sigue lotera, delagada de cavalcades i enguany soc secretaria.

La meua afició per les falles es compartida per tota la meua familia.

Mon pare ha sigue president durant 4 anys. Ma mare ha sigue lotera, delegada de cavalcades i tresorera. I el meu germà ha sigue secretari i delegat de llibret.

Ostente l´escut dóir de la ciutat, la joia de la FdF, l´escut de diaments de la Falla Plaça Escoles Pies, i enguany m´han concedit el gesmil d´argent de la FdF.

Maure AlbiĂąana MartĂ­ Mantenidora

Falleres Majors Laura Montero San Cristóbal Sonia Mascarell Garcia

Mentre l´hivern va fent camí i les emocions van obrint pas la festa, en silenci s´enllestix i espera prompte despertar…

Mentre els fallers amb il.lusió esperen els dies somniats, i amb ingeni i imaginació els artistes van creant…

En vosaltres, Sonia i Laura, els fallers han depositat el més preciat dels honors, representar la nostra ciutat…

En vosaltres, vida i falles, unides per el destí, han corregut un llarg camí ple de somnis i esperançes…

No dubteu, ni un instant que mereixeu tal honor, ho delata el vostre semblant els vostres ulls i el vostre cor…

Gandia és afortunada doncs sereu la seua veu, perquè en vos viu eixa flama, orgull de tots els fallers.

C. Martí

Temps,... de Protagonistes

Maria Dolores Puig Martí Reina de la Falla

Què difícil expresar en els versos d´un poema allò que sent el faller quan veu a una gran fallera…

Quants anys de la teua vida esperant este moment, vivint la festa de les falles sempre tan intensament…

Per molt de temps has portat la teua il.lusió per estandart, i el teu bon fer de fallera que sempre ens has demostrat…

En el teu cor tans records, aquella cercavila, aquella despertà i tans i tants moments viscuts amb tota la intensitat…

Ara la teua mirada ens delata un sentiment més especial , i tota l´emoció que sents, en arribar al tron més alt…

Ningú pot dir-te Mª Dolors, què és el que es sent ahí dalt, ningú ho sap millor que tu, que per la festa, tot ho has donat…

Més amb tu, tots els fallers, que estarem al teu costat, sentint l´orgull de tindre, la Reina més especial!

C.Martí

Reina del Foc

Espurnes de foc que fan esclatar amb tot el goig els coets de la despertà, entre rises i sorolls…

Carcasses plenes d´il.lusions que fan tremolar el nostre cor i retronen en la mascletà, omplint el cel de colors…

Més amb tu, Laura, cap d´ells es pot comparar perquè el teu somriure encen la flama més important…

La flama que als teus fallers els fa seguir endavant, donant sempre el millor d´ells per esta festa tan gran…

Tot ho vius intensament, i és tan gran la teua il.lusió que els fallers t´hem nomenat, nostra Regina del Foc. C. Martí

Laura Puig MartĂ­

Reina de la Festa

L´alegria d´ un pasdoble sonant en la despertà, l´harmonia de les notes que el nostre cor, fa vibrar…

Soroll de traca i coets esclatant en la mascletà, olor a pólvora que embriaga i el faller porta en la sang…

Açò i més, Carla, sempre ha format part de tu, i el teu amor per les falles es veu mirant els teus ulls…

Arriben els dies somiats, tan esperats pels fallers, dies de goig i alegria que ompliran tots els carrers…

I amb tu viurem unes falles plenes de màgia i color que mai podrem oblidar, perquè ets de la festa el tresor…

C. Martí

Carla Grimal Pomar

Reina de la Poesia

El teu nom, Beatriz, ressona fort com el vent, inspira el poema més sentit i arriba a l´ànima del faller.

Només amb el teu somriure el poeta plasmaria els més profunds sentiments en la més bonica poesia.

Fallera de soca i arrel per tots els quatre costats, amb la dolçor de la mel i amb els dons més especials.

Esclat de festa al teu pas, alegre i magestuós, estel de màgia al voltant encisant els nostres cors.

Ja eres nostra inspiració i amb orgull, tots els fallers es rendiran als teus peus, i viuran la teua emoció.

C. Martí

Beatriz Castello Sanfelix

Reina de l´Art

L´art, goig de l´ànima, bellesa que s´admira, emoció que es sent…

Art de la festa de les falles, expressió de l´esperit dels fallers, del seu esforç i treball que es supera dia a dia, conjugant la tradició amb el nou temps…

L´art que tu representes el que emana del teu cor, de la teua gràcia i somriure, dels teus ulls plens d´emoció… És aquell que admirarem sense dubtar ni un instant, puix il.lumines el nostre cel, amb la teua màgia, amb el teu art.

C.Martí

Marta Aparisi Bixquert

Madrina de la Falla

Junt al remor de la nostra mar i amb els estels assomant-se a la nit, companyant el teu despertar et dediquem el cant més sentit.

Unes notes plenes d´harmonia que són l´ànima de nostra festa, puix ens contàgies l´ alegria, que la llum dels teus ulls expressa.

I quan desperte la primavera, per tu sonaran notes d´albades viuràs passacarrers i despertades i arribaran moments de gran tendresa.

Serà un moment d´ emoció continguda, quan et trobes junt a la Mare de Deu, amb un esclat de flors de mil colors i vivint tot un món de sentiments.

I al fons del teu cor guardaràs tot aquest recull de sensacions, i mai, Gemma, podràs oblidar, que fos la Madrina de la teua comissió.

C.Martí

Gemma Campillo Orengo

Temps,... d´ Expressió i de

Comprensió

Lema: Ningú que ho passe !!

Artiste: Germans Guerola Autor de l´Explicació: La Comissiò

Lema de la falla: Ningú que ho passe!!

Pròleg

Cadafal

Començem l´explicació del que voreu en la falla demanant-vos el perdó per si vegeu que algo falla, no serà nostra intenció.

Passeu, passeu i voreu, xiquets, joves i majors, l´espectacle més grandiós que mai s´ha vist en la falla, un espectacle de gran talla!!

Una fira alternativa com mai s´ha vist en Gandia amb afamades atraccions!!

Ens ha tocat l´envolat d´explicar aquesta falla, i és el que anem a intentar sense passar de la ratlla més… diguent la veritat.

Només en llegir el lema, ja ens entra una tremolor que va clavant-se en l´esquena, deixant-nos fets una pena, i al pit, molta coentor.

Ningú que ho passe, amics, ningú patisca aquest drama que està sent un melodrama doncs no fent més que patir, i d´ell, vorem com eixim…

Una fira on gaudireu les més intenses emocions, i ens mostrarà un panorama que és “més negre que el carbó”, amb escenes “casolanes” que mai no poden faltar, i amb eixa crisi “global” que ens ha tocat els…llons!!

“Ningú que ho pase !”diu el lema, i és ben cert, amics, tenim tan ampla l´esquena que ens dóna igual, tres que sis, i com no queda pastís, carregarem amb la pena esperant que algún …“mecenas” ens traga de l´embolic.

Si ens ho conten, no ho creguem, “si ens punxen, no ens trauen sang” el món en un “tris” ha canviat i hem passat de …“l´oropel” a no tindre ni un gallet i a viure tots angoixats, en mig d´este gran “femer”, cada cop més enfangat!

I és el mateix on t´en vages: a Itàlia, que a Portugal, o més lluny, al Pakistan… …el “merder” està escampat!

La crisi que no existia i algú s´havia inventat, ens ha pegat en els nassos una bona “bofetà”.

I tots ballem al mateix so, el que marquen els mercats, que pujen i baixen “a discreció” pegant-nos-la ben “pegà”, mentre quatre “mandamassos” ben asseguts al silló, dirigeixen -amb mà fermaals demés, que som “NINOTS” Mentre caiguem en un pou a poc a poc més profund puix no tenim ni “pa pipes”, per no perdre la costum, el que queda és p´als banquers que viuen com a “califes” sense patir ni un poquet, traguent-nos a tots el suc.

I diuen que d´ací a ben poc, ens tindran que rescatar com com als nàufrags de la mar de tot aquest marejol, puix es veu que hi ha una “prima” que fa més mal que la tinya, i des d´Europa amenaça que vol tallar-nos el coll.

I per si els mals eren pocs, dins de la nostra terreta, el “tufo” fa més pudor, i és més gran la malifeta.

Perquè entre tratges i tratges de Milano i Hugo Boss, s´ha quedat la caixa neta doncs, no queda ni un botó.

Qui anava a dir-nos fa uns anys en aquells temps d´esplendor, quan “el burro per la finestra tiràvem” i “els gossos amb llonganisses nugàvem” que cauríem en tan gran pou?

Aquell “llop” que ens acaçava ha arribat fent poc soroll, i ací la gran empastrada ha deixat ben col.locada, i al cos,… una tremolor !!

El drac de l´economia, el mercat, que puja i baixa com una muntanya rusa ens ha tocat…”la marraixa” deixant la butxaca fluixa.

A l´Inem la cua és llarga tant, que fins i tot fa por, la més llarga de la història, i va pujant com la nòria trencant-nos a tots el cor.

A aquest país… “de pandereta”, li han “clavat mà” els polítics igual d´esquerra que dreta, deixant les arques tan buïdes que tan sols hi ha teranyines.

“Val més perdre, que més perdre” han pensat els indignats, que amb un parell de …llons, els carrers han ocupat i han armat prou de soroll.

La seua veu han alçat, front a tanta corrupció, demanant pa i treball, el seu crit s´ha escoltat fins l´altra punta del món.

Com els mals no venen sols hem “patit” les eleccions, que com un gran vendaval, el país -de dalt a baix- han arrasat canviant-li tot el color.

No dóna abast la justícia amb tant de lladre i mangant que ha anat furtant a destall pel pecat de l´avarícia, deixant el caixó “pelat”.

Com sempre la corrupció la pagarà “pocarropa” amb molta sour i treball, els impostos pujaran i ens trauran “l´última gota”.

PRIMERA ATRACCIÓ El tren de la bruixa El tren de la bruixa massa escombrades arruixa...

Atenció, atenció el poder central demana, que tots de molt bona gana col•laboreu amb la nació.

Com vosaltres heu volgut que ara tinguem el poder, de tot el que anem fer heu de estar ben complaguts.

Porteu ja uns anys patint amb moltes falses promeses que tenen que estar admeses perquè continueu consentint.

Les simpàtiques hostesses del nostre departament, li donaran compliment a totes les mesures preses.

El trenet que elles porten vestit de llum i color l’hem triat pensant-ho molt perquè us ho prengueu amb humor.

Com l´heu reconegut, és el trenet de la bruixa que escombrades arruixa fins al més conegut.

Sense més dilació, a les demandes anem i voreu que en un moment us posareu en acció.

Gent que treballa i cotitza aturats de llarga duració, indignats del 15 M i jubilats de baixa pensió.

Tot el que heu aconseguit amb molts anys de sacrificis, teniu ara que donar- ho perquè no tingueu vicis.

Que ningú es quede amb res perquè el país està apurat, i amb el sou de fi de mes, entre tots l´ hem de rescatar.

En recursos retallarem a la primera ocasió, en sanitat i educació, ciència i tecnologia.

En Església invertirem perquè és una part vital, doncs si teniu cap mal reseu en alguna homilia.

A la primera vagoneta d’aquest tren multicolor, posareu tots aquells somnis que teníeu dins del cor.

Són els somnis del futur, més no us preocupeu per ells perquè d’ací a molt poc, tots estareu a l’atur.

Portarem d’altres països la llum, el gas i el menjar, així mentre ells treballen vosaltres podreu descansar.

Perquè no us avorriu molt arranqueu els tarongers, que així prompte us plantarem verdosos camps de golf.

En les següents vagonetes de color vermell brillant deixareu les hipoteques per a que les venda el banc.

Estigueu tranquils per les cases encara que les venda el banc, doncs podreu dir que era vostra i la heu de seguir pagant.

No sabeu lo divertit que anem a passar ho tots nosaltres guardant “la pasta” i vosaltres posant el llom.

Com que no tindreu cap pressa ja que estareu descansats, us pujarem els impostos que estan molt poc augmentats.

En la propera vagoneta, poseu ben acomodat començant per la part dreta, els diners que teniu estalviat.

Us recordem que són aquells que teniu amagadets, i aquests els destinarem per a alguns ministres pobrets.

No demaneu explicacions de perquè es demana tot, si no ho doneu a les bones ho podem fer per collons.

Que ningú vos porte a engany que és pel vostre benestar, i en mig d´aquest gran parany cap persona es pot negar.

Davant tant de sacrifici magnànims nosaltres serem, i amb un gran benefici recompensarem a la gent.

No inclourem als llicenciats, ni joves científics llumeneres puix estaran col•locats a l´ altra part de les fronteres.

Mesures extraordinàries ara és hora d´adoptar, per polítiques nefastes que ara teniu que pagar.

Amb paciència i una canya tot açò ha d´ acabar, i gaudireu de la nostra Espanya una gran nació, un gran solar.

SEGONA ATRACCIÓ El Mini-golf El mini-golf a la marjal, serà d´allò més espectacular ...

D’un paratge natural estem parlant al llarg de la història aprofitat, un altre destí Torró ara li ha buscat i no sabem si es un ús enganyat.

Sempre el llaurador l´ ha conreat, i tota classe de collites ha plantat, abans forment, canyamel i arròs i ara pebres, albergines i melons.

Diu Torró que el golf és el futur i vorem si la idea la porta avant, un altre “mantell verd” vol ficar i arramblar amb tot no se li fa dur.

A la marjal el golfista anirà i un públic “d´excepció” tindrà, polles d’aigua, camallongues i colls-verds, xiulits, grallats i caguerades li dedicaran.

A una terra exuberant de fertilitat ara màquines i gespa volen portar, d’esta forma tot el paisatge canviar i d’un lloc ple de vida fer-ne un de mortaldat.

Clots, sèquies, lluents i ullals perxaven les barquetes de la marjal, greens, bunkers, banderetes i forats amb els cotxes elèctrics ara recorreran.

Canyars, bova, cales i lliris són el silenci olorós de la natura, cotxes, construccions, pilotes i “guiris” serà el futur que no s’atura.

El llaurador anirà amb molta cura si potser, amb proteccions, casc i armadura, doncs la pilota de golf és cosa dura, i el cap li pot clavillar, com una figa madura.

I mentre el llaurador vaja llaurant la bola que va i ve, el cap ple de bonys li farà i mentres ell, amb el llegó a les mans, corre que corre per dins dels bancals.

Serà el golf l’esport municipal doncs a Marxuquera també el volen portar, s’ha acabat per a tots passejar per la Vital a partir d’ara, al golf haurem de jugar.

Gran negoci pensen que van a fer encara que la marjal hagen de desfer, el cap del governat és com un vesper ni coneix la natura, ni ho vol fer.

Com el serreig al camp d’arròs el camp de golf apareix a la marjal, i destrossarà sense pietat aquest meravellós espai natural.

I mentre el consistori , que farà? demanem que ature aquesta barbaritat i no ens deixe a tots els gandians, sense un indret tan estimat.

Molta malícia l´escena ens provoca, per estranya i peculiar, un ninotamb un pal cridant “pilota!!” i el llaurador empomant-la en la boca.

Pensar que un paratge com aquest , sense cap trellat ni mirament, perquè sí l´hem de desfer.

Aleshores senyors, pensem, què passarà amb aquest indret?

Com podem ser tan animals de destrossar nostra marjal per fer un lloc d’entreteniment només per a quatre carcamals?

TERCERA ATRACCIÓ La “nòria” La nòria gira sense parar i ens entra angoixa i un gran malestar...

Hi ha d’haver en l’ADN una cèl • lula concreta que s’ha de heretar discreta en cada generació.

Ha de ser la que encadene una creació mal feta i per tant la desfeta en cada governació.

Dóna igual que n´ixquen blaus verds, vermells o ben morats, tots van a per els cacaus i ens deixen els culs pelats.

Nosaltres, bocabadats seguim a aquests espavilats i tenim com a condició, ser uns pobres desgraciats.

Naixen de totes les formes lladres, corruptes i mangants, i si hi ha alguna variant d’aquesta cèl•lula estranya, sempre es queden a les portes i no són de la classe manant, els altres estan governant allà en el centre d’Espanya.

Algun que altre aconsegueix traspassar estes barreres més prompte troba fronteres es cansa aviat i s’ en ix, i si algun panoli el segueix en una creuada solitària, es convertirà en un pària per tots els grups del país.

La roda gira imparable des de temps immemorials, donant-nos nous tipus de pardals que no són de la fauna amable, s´ho emporten a cabassos i no pateixen per res, ja que són poques les condemnes en la majoria dels casos.

En aquesta política nòria que no para de rodar, tot és un no parar i més d’un la tombaria.

Quatre anys tarda a pujar acabant-se la misèria, també provoca la histèria si comença a baixar.

Quan esta cosa ocurrix i s’encenen les alarmes, els altres agafen les armes i ja ningú s’avorreix.

Es preparen a lluitar per no perdre el poder, deixant als súbdits falders a punt de mossegar.

Val la pena mirar les barbaritats que es diuen a veure si els altres claudiquen abans de començar, tots tenen solucions per fer prosperar a la gent i ens resulta Indecent semblants aberracions.

Així hem d’aguantar tantes infàmies que diuen, mentre ells per baix es riuen perquè sols volen manar.

I la nòria gira imparable cap amunt i cap avall, espectadors d’aquest ball som i ...ningú que ho passe.

QUARTA ATRACCIÓ La Diana (Encerta al mig i premi tindràs) (Problemes comunitaris….és a dir, de la comunitat) Ací en la diana central tots van apuntant i ella calla tan sofrida com és Espanya i tan arreu la comunitat!!!

Què tot ens para bé, ja ho sabem ni cal dir que som deixats, i que als lladres els votem i que puguen governar.

Loteries miraculoses que sempre toquen al mateix Ens atraquen per ací i ens atraquen per allà i nosaltres els valencians desbordant felicitat.

Aeroports “desficaciats” amb estàtues inservibles amb falcons “desperdigats” i avions invisibles.

Cotxes de carreres que diners costen un feix!!

Judicis d’un tal Camps burlant-se de tothom, ell és pixa i és caga i en la sala fa de clown.

Estem d’acord que canal 9, de veure molt ha costat, filtrant sempre la veritat i venent gallina per bou!

Ara van a fer un ERO en quant ja porten temps errant i al carrer van a tirar als millors professionals.

“Si tu no comulgas conmigo” (per què ells parlen castellà) “a la calle te voy a echar tu no eres mi amigo y estàs contra el gran Camps” I com que l’atur va tan sobrat de personal i de gent uns quants més, enviarem per a que es vagen calfant.

I així va augmentant l’atur com les butxaques d’alguns!!

Vindrà el papa a salvar-vos!!!

Criden tots els valencians i tant fort van cridar..... que ja ha vingut dues vegades i encara no hem vist el cel.

La comunitat que més deu, de tot el que diuen Espanya, de vergonya no els cau la cara mentre el jornal ens furteu!!

Desvergonyits, de crisi parleu???

Si ens heu deixat més nets que un Deu!!!

Clar, clar que han trobat la Diana que tot els ho fa bo i net!

No se quina mena de droga han escampat pel l’ambient que tot aquell que la respira al moment es torna.....mec!!

I tu, si tens la sort de treballar de nit i de dia estaràs per a que puguen governar desbalafiar i gastar...

Fent-se rics... “Despetorrats”!!!!

I tu, suant com un porc i sense poder eixir a sopar!!!

LA GRAN ATRACCIÓ El llança-pastissos HISTÒRIES PER A NO DORMIR -1

HISTÒRIES PER A NO DORMIR -2

(De com volent acabar amb la crisi, ens descarreguen un camió)

(De com no voler amollar la “poltrona” se’n van tots al “destapa’t” de litrona)

Ací a la ciutat de Gandia un dia van haver eleccions la gent molta por tenia i així d’aquesta manera l’urna decidiria qui era el guanyador:

I seguint amb el romanç que fa poc hem començat apareixen noves llistes plenes de engalipants.

-Xe, li diu un a l’altre: tu no estaves en l’altre costat?

-Si però estos m’ofereixen un jornal cada “mesà”!!

-Però tu no tens clar que eixes -No ni poc, ho tinc comptat!!

I així en tots els partits que a Maig es van presentar.

Començarem pel Peris que ja no sap cap on tirar ja els ha corregut tots i de tots l’han reballat.

Però ell “erra que erra” mira que és l’home constant!

I sempre troba algú que el llogue, i la vida va passant!

Si deu de ser per això, que en el cap no té ni un pel!!

Però no sabem per què, (encara que està molt clar el tema de la fidelitat, algú l’ha anat oblidant), crec que ara ja és el final fins els més addictes d’ ell el van enviar a...... (posen vostès la rima, té que acabar en ar).

I ahí el tens pegant voltes i el facebook se’l fa “xas”!!

Però per moltes històries que pose ja ningú, li fa gens de cas!!

Ha tingut massa mogudes i massa de jaqueta ha canviat ja li queda poc per demostrar, o tal vegada pensava quan amb el PSOE és va reclutar que tothom ho trobaria la cosa més natural???

Mes aquest romanç començaria uns quants mesos abans quan de cop i volta eixiria tot el qui estava empressonat.

Com aniran veient de nit i dia tots els pardals amagats obriren la gàbia un dia i al carrer eixiren “desmadrats”.

De carpes i faristols ‘ompliria esta nostra ciutat de “xarraires” i companyia per tots els cantons solts.

Aquell que més xillaria era el que tenia raó i el que més vots arreplegaria per governar-ho tot.

I així amb aquesta mania eixiren cap al carrer de tots els colors hi havia que era molta la gent.

Hem de conquistar Gandia!!

Bramava qui era el rei.

I tots darrere en “comidilla” fent-li la rosca amb devoció.

Començaren a fer la llista amb gent de tota condició pintor, obrer, regatista, pastisser, mestre, banquer, tocapilotes i artista.

Tots cabien en aquell merder.

I els cartells de la fotografia revelaven a la gent que aquell que era comunista ara anava amb el pp.

Sorpreses et dona la vida i cagant ens va pillar que aquell que roig era un dia blau barrufet es va tornar!!

HISTÒRIES PER A NO DORMIR -3

HISTÒRIES PER A NO DORMIR-4

(Mut i a dormir)

(De com volen anar cap amunt va i se’n van... però del tot)

Tenim per altre costat ací al senyor silenciós i que va començar a bramar quan s’ho va veure damunt.

S’ho creia de veritat que anava a tornar a eixir.....

I no sempre la sort et toca (menys a Fabra, clar està), que ja la vas tindre davant i a perdre la vas llançar.

Les històries Increibles que comptava el Mut “galán” no se les crea ni ell i això que les va inventar.

Més que riure feia pena i les penes ha porgat!!!

No és pot ser el Deu un dia i a l’altre un dimoni emplomat!!

Que tot passa factura, “xaval”!!

I hui puc comprar-te dacsa, i demà vendre’t el corral!!!

Ala, a delinear que te’n vas!!!

A fer bona cosa de ratlles i si te n’enganyes... a esborrar!!

Que el paper és molt sofrit i no te s’ha de queixar, però no passa el mateix amb tots els gandians que han quedat ben fartets de tot el que has “enmerdat”.

Dels frares que ens has clavat en tots el forats que has trobat i que a tots els contribuents ens ha costat un dineral!!!

Toca que a gust t’has quedat, més en el que respecta a la ciutat, si que ha pegat una bona “descansà”!!!

Delineant a fer dibuixos i el que sàpiga.... a GOVERNAR!!!

I en aquesta immensa verema que és la política actual apareixen els mosqueters per a collir el raïm, que puga quedar penjant.

Encara que vots han pujat i ells semblen millorats un color blau molt intens els ha anat arrossegant.

De les files dels seus coloms molts han pegat a volar i a molts colomers han arribat de “milanta” i un colors.

Ells van ser els primers estranyats -Xe, Jesuset, tu també te’n vas?

-Allí estic més ric, més fort i estic per dir-te que més alt!

-Xe, Peris, després del que t’ hem donat?

Jo soc au de molt viatjar, no puc quedar-me quiet, i a altres colomers tinc que volar!

-Xe......

-Xe...

-Xe...

I així va ser un no acabar!!!

Van arribar-ne de nous i el buit van poder tapar amb prou més sort que els d’abans doncs no eren tan perdigots, ni els agradava tant canviar.

Però al parèixer està passant... que el cap de quadrilla ja està fart i cansant, vol retirar-se de tot i anar-se’n a descansar.

Que molt ha tingut que lluitar en la batalla immoral, d’enganys, mentides, fang.

De tot el merder que hi ha i més que ja formant-se està, i que menys de la meitat és el que veu el poble pla!

(El poble pla, si. No tots són poble pla, poble...Si! Però pla, No!)

HISTÒRIES PER A NO DORMIR-5 (De com es van quedar com “el gall de Moron... sense plomes i cloquejant”) Per governar com un califa i fer-se l’amo de tot li va eixir mal “l’ engalifa” apostat mol mal al roig, i va perdre la cadira.

Per no saber triar a qui molt be defendria els béns i els ideals de la ciutat de Gandia.

Un bon dia és va alçar... i com qui resa l’Ave Maria a ell se li va “entoixar” a dos de la junta local, cridar per anar en lloc d’eixida.

També (amagat) hi havia un altre que Más sempre volia, El mon faller regiraria i als més “llestos” (ja!) pensava que agafaria....

I quan tot el personal´ (que en el seu dia votaria) va veure els calendaris que la llista ompliria i que havia anat posant... amb destrellat i “algaravia” normal, no li van votar, és més, el nord perdria!!

De tots els candidats, la immensa majoria, a dit havien estat triats i ni idea.... de política.

Alguns ja ho havien demostrat clar, que baix d’una altra sigla, i a regidors havien arribat però sense pena ni glòria com el burro vitòria per l’ajuntament havien passat.

Sense deixar de costat els llocs de treball ocupats per moltes mans i maneres un poc massa cridaneres que ens van fer sospitar que alguna cosa no funcionava a l’estat municipal.

Els endolls per ell gastats estaven molt “recremats” i hi era molt de personal que sense opositar.... tenia un lloc de treball, quan gent més “capacità” ( si ja ho se, és capacitada, però si no, no rima) a l’atur feia la cua que cada dia era més gran.

El fabulós any Borgià el “boato” (sense Beato) les comparses, la mascletà tot el faust innecessari i tots els diners mal-gastats tenien que passar factura, i a troços ens han deixat, i amb una profunda amargura de la que no ens lliuraran per molt que passen els anys!!

HISTÒRIES PER A NO DORMIR-6 (De com sense ric ni roc agafen la majoria i de concerts.... omplin Gandia) Continuant amb el romanç que fa “ratet” hem començat, de tot aquest destrellat arribem al guanyador d’esta nostra gran ciutat.

Que és un gran negociador també cal deixar-lo... a part. ha segut el més llest.... i ha guanyat al remat!

En tota la que està caiguent a València en especial, van i ací a Gandia, arrasen... com en la capital!!!

Que si fóra castellà, com parlen els “resabiats” diria: “manda guevos” (“con G de Gandia i de Guevos”) vaja la que ens ha tocat!!

Si, ja a l’explicació, està ben explicat NINGÚ QUE HO PASSE....

Senyors, i acabem de començar!!

El que el destí ens oferisca ho sabrem al tall, al tall. de moment en els concerts, (un absolut fracàs!)

Les corregudes de bous, (Un bon lío que és va armar) i tots a la plaça del prat (que jo sóc amo dels bars).

Destapa’t, ves destapant-te que te la vaig a tapar.....

La boca!!! No sigueu malpensats!!!

La platja està mig morta però millor, per què al remat baixaran de preu els locals i jo me’ls podré comprar i des d’aleshores més ric i més guapo i sabut em faran!!!

Que el meu són els negocis i de la resta... qui sap ni m’importa i me la sua i si volen de mi parlar jo vaig a cada moment amb la roba “adequà” ( la rima, ja ho sabeu) D’esport, amb el jersei al coll amb malles, per a l’escalà amb trage (estret i menut, però modern, que a mida precisament, no me’l fan), per a anar ben mudat i agafe uns vaquers, per a tema més informal.

De moda a mi que no em parlen que ja estic molt posat ningú té que assessorar-me en temes de modernitat.

Jo vos porte Julio Iglesias i Tom Jones al costat, al Rivera que torege i a la Pantoja “remullà”.

Qui com jo, què sap que voleu i vos ho dona a cada plat de primer tindreu: sopa amb bons retalls de segon tindreu: l’ Ibi fins al més enllà i de postre vos donaré: una ració de....A CALLAR!!!

Que per això sóc el que mana i no vos vull sentir ni alenar!!

Vosaltres ja ho sabeu... a treballar, i suar...( els que podeu) Què tot el jornal que guanyeu jo me’l tinc que berenar!!!

L´ ATRACCIÓ ESPECTACULAR Ací mane jo!! Primera part.

(El principi dels temps) Tot té un principi i un final el final està per vindre si ningú el pot detindre tot i que el puguem endevinar segons a qui puga convindre.

Qui mana ara a Gandia ni ell es podia pensar que anava a arribar tan alt ni amb tanta majoria en la que anava a arrasar.

Va començar fent la llista i de tots els llocs en va agafar ni tampoc li va importar -doncs ell és un gran analistad’altres partits anar a fitxar.

Del Grau a un pastisser a la porta li va tocar i ell, gran il•lusió va agafar doncs no és massa discret... i als mítings el va acompanyar.

A tots ens va sorprendre aquella decisió vital que de manera accidental el pastisser i “artiste” tan a gust va acceptar.

Ara és l’alcalde del Grau i està més content que el mon canviant política per forn li demana a Sant Nicolau que no es quede en un malson I en la platja a un campaner que es dedica al mon de nit li va dir que si, desvanit i ara és un gran cridaner i el gran defensor del partit.

Diumenge, el futbol ens radia a fitur se’n va a Madrid i des de que s’alça del llit ens conta tota la vida i en el “face” ens té avorrits

Ens diu quan pixa i caga del matí fins a la nit sempre alabant al partit és com una gran llaga que t’hi haja eixit en el dit!

I no ens podem deixar, a un que del psoe amb carnet, no més el van cridar del “ppet” de seguida el va esgarrar.... i és, el més fidel barrufet.

Total que ens entra la “risa” i resulta que al remat tots estan diplomats!!

Grans polítics, sense visa, però estaven... amagats!!

Ara la seua vida és el govern del pp i tu mires i dius: respira, per què ens entra.. un “nose què” De veure tanta mentida......

I a aquesta atracció de fira no li veiem el final...

O pot ser si: ANEM AL TIR AL PARDAL!!!!!

Ací mane jo...... segona part.

L’endevina (rústics en dinerslandia) (D’ací no res, ja ho veuràs l’accés nord et tragaràs i més ric a mi em faràs) L’últim anunci a Fitur un cop ens ha pegat, havia de caure de madur les ments pensants del pp volen tallar la marjal.

A Xeresa s’han oposat veuen perillar la marjal i Torró s’ha obstinat en transformar-la i femar.

Darrere de tot açò, hi ha un interès prou clar -l’endevina que ho veu totho mira pel cristall.

Primer amb el camp de golf i ara la vol dividir amb tot el nostre condol tallant-la tota pel mig.

Açò té un fi i resultat no cal ni que l’endevina ens comte que va a passar encara que ella veja quin serà el mal final.

Ja fa temps que el rei Artur en rústiques va pensant carretera en el futur i diners “contants i sonants” Fins ara protegit i lacrat i ara ja els està cremant tindreu tan abandonat que ahi hi han diners a guanyar.

I diu Torró als companys: -Eixe espai protegit a mi em fa molt de goig Que no es pot construir??

O ho canvie, o en torne boig!!

-Jo vull que els amics, tan sols, que tant de favor m’han fet puguen guanyar més diners i eixe parany tan golós ens el puguem escripturar abans que passen quatre anys!!!

-Que ahi hi ha negoci i veig que s’està perdent els pobres ho sent per ells però jo mire pels meus socis!!

Al de Xeresa, el farem callar després que jo puga pensar i als del bloc i verderols els enviarem a llaurar abans que ho facen tot pols!

Ja hi ha prou de mirament m’ha de fer en la marjal que això val molts diners i ahi no fan res parats!!

Així que ja s’acabat i tot el mon a callar per què ací mane jo i el que dic....És ordre Reial Que no tinc por al fracàs i que no se li oblide a ningú que per això estic batejat Artur...el del Futur!!

QUINTA ATRACCIÓ L´atracció de la maça.

El Grau està de festa Una fira ens han portat I en mig de la plaça L´atracció més popiular.

Una fira ben antiga, Com si fora de l´oest, molta gent amb cara de figa per no tindre ni un gallet.

El show és espectacular Un fum de persones entren sense parar, amb les butaques netes i les votacions recientment fetes.

Una cua ben llarga De gent amuntegada, tots volen participar i pegar ben fort amb la maça.

En mig de tota la gentada Amaparin la reganyà i Lolita la del llar Estan fent una bona xarrada.

Amigues de tota la vida, la festa els agrada comentar.

L: Mira qui s´acosta a participar el fill de Joanet el militar, A: Doncs està que dona pena I això que és metge en Corea.

L: Li han llevat la paga d´estiu i de nadal mig salari li han retallat i com no arriba al final de la mensualitat ix per les nits a pescar.

A: No està darrere el fill de Pep l´interventor? ha estudiat fora, és mestre i professor.

Era el més presumit i aseat ara està lleig i encorbat.

L: És que l´educació està molt mal els han llevat les aules i han tallat l´electricitat, ara donen classe en tendes de campanya propet de la marjal.

A: Mare meua, el govern no té serietat ni solter ni casat s´han salvat açí no treballa ni el més espabilitat.

Amparin: Has vist quin rebombori Lolita? està ple de i sobreeixit, ja feia falta eixir.

L: A maçades ens pugen els impostos i ací ningú cobreix el costos.

Lolita: Això estic mirant Amparin, la gent diu que no té un duro... no serà que dona diners Arturo?

A: Lolita, vaig a dir-te una cosa: El poble està fart de veure pocs rics i tants desamparats o polítics i banquers deixen d´estar tan ben pagats o ací no es salva ni el més pintat.

A: Ara em fa gràcia tot en el que els mítings ha parlat, des de que s´ha assegut a l´alcadia pareix que estiga acollonat.

L: Amparin quina llengua tens deixa de criticar i dona-li temps.

A mi l´atracció que més m´agrada és la d´en mig de la plaça pel que pareix la més demandada.

A: Normal, no fa falta cap entrada, per a pagar-li amb la maça.

Homenatge per a eixes dones, que en el Grau encara es posen a parlar de les seues coses, davant de sa casa i sense els seus homes.

ÚLTIMA ATRACCIÓ.

Els forçuts L´alemana i el francés gràcia no en fan ni un poquet...

Als més forçuts de tota Europa a nostra fira hem portat, la seua fama és mundial doncs ixen fins “en la sopa”.

Ells ens van a demostrar la seua força tan gran, doncs només amb un “bufit” de segur que ens tombaran.

Molt valenta és l´alemana que ens mira de rapafuig, encara no alça una cella i ja están tots diguent: Uf f !!

El francés, que sembla un ruc, li riu les gràcies amb gana perquè sap que és la que mana, i li pot fotre pel ……… (piiiit !!!)

Entre mentides i enganys, des´d´Europa amb molt de gust van retallant a destall, fent-nos pasar pel “canut”.

I per posar un exemple no cal anar-nos tan lluny, ahí tenim el“pepino” que ha acabat seguent un “lluç”…

Ja fa temps que estem venuts i no esperem cap miracle, tan sols ser reconeguts i que en Europa s´enteren que de tots, valem un “fum” !!

ACOMIADAMENT Acabem l´explicació del que voreu en la falla prou apurats i apresseta, que la cosa està ben feta però el temps està apurat, i ens hem passat de la ratlla.

Ha segut nostra intenció, que llegint l´explicació oblidareu un moment la penosa situació que patim a la ciutat doncs no queda “ni un gallet”.

Ja veieu que el panorama, és d´allò més apurat, i per a eixir d´aquest drama molta paciencia caldrà.

Més el gust de fer-vos somriure ningú ens el pot llevar, així que amics, ens despedim, amb molt de gust i un abraç!

Temps,... de Paraules i Testimonis

Temps,... de Paraules,...

Temps de records Havia arribat el dia. En l´instant en què em vaig despertar, vaig sentir que aquell seria un dia diferent. Clar que seria diferent! Era el dia de la plantà de la falla. La llum del sol brillava amb més força i en l´ambient ja es respirava l´olor a pólvora, eixe aroma que forma part del nostre ser, de la nostra pell… Com solem dir, aquell dia ja no tréiem cap profit dels llibres, contagiats per l´alegria de viure en unes hores aquella gran festa. Tornava correns de l´escola sense perdre ni un instant i encara havia de deixar la motxilla i agafar el berenar. “On vas tan de pressa, filla?” “Vaja pregunta! On he d´anar? A la falla!” “Ah, bé!... Però d´alli que no et mogues! I ves espai amb els coets!” …

A la falla…Anar a la falla!… Estar allí tot el dia amb els amics tirant coets i pegan-li voltes i més voltes a la falla mentre els artistes i els fallers col.locaven el cadafal, acostaven les bases, remataven els ninots!…Quina alegria! Quins dies més esperats! Era com si el temps es detinguera per viure aquella espècie de ritual festiu on el foc, el soroll i les rises, omplien de gom a gom els carrers i la plaça… Ja era temps… temps de festa…temps de falla…

La falla era el lloc comú per a tots. Allí passàvem les hores admirant el treball dels artistes i dels fallers. Entre bromes i rises, els fallers descarregaven els ninots, les bases, els sacs d´arena… Després arribava el torn de la grua.

L´artiste, penjat d´ella, intentava encaixar les peces del cadafal. Els meus amics i jo, entre coet i coet que ens llançavem els uns als altres en la glorieta, anavem de tant en tant a vore els avanços que s´havien fet fins eixe moment. Aleshores, ens recolzàvem en les tanques grogues per contemplar l´espectacle en primera fila, preguntant-nos “Com serà d´alta la falla enguany?” “ Tindrà molts ninots?”

Mentre alguns fallers ajudaven a col.locar les bases i els ninots, l´artiste rematava la pintura ací i allà.

Com sempre, hi havien més fallers comentant el procés que treballant…

“Gira-ho més cap ací!…” “ No l´ajuntes tant!...” “A este pas no arrivarem al sopar!...” Nosaltres escoltàvem en silenci als “entesos” en la matèria, intentant aprendre més i més, que no se´ns escapara cap detall, perquè era de vital importància comprendre com anava prenent forma la falla i els fallers majors ho sabien, eren com els savis de la falla, perquè coneixien el secret de la plantà, …

La veritat és que la plantà tenia algo màgic. Del no res, en poques hores s´alçava cap amunt un monument que durant uns dies presidiria la plaça i seria el centre de la festa. Quan ja estaven tots els ninots al seu lloc i els remats de la pintura acabats, era el moment de posar l´herba i l´arena al voltant de la falla i, per descomptat, els “cartellets”. Aquest últim detall era el que més m´agradava.

Cristina Martí

Era molt especial per a mi. Aleshores, els meus amics havien anat a pel sopar i jo em quedava allí esperant, perquè sabia que faltava una cosa molt important, al menys per a mi. En eixe moment, recorde a mon pare acostar-se a la falla amb el davantal de pastisser enrotllat, portant en la mà unes cartolines –els cartellets- els quals començava a posar ací o allà, baix d´un ninot, baix d´una base, en el cadafal, llegint-los abans molt atentament, perquè cada un tenia el seu lloc assignat…En aquell temps jo desconeixia realment què significaven eixos cartells, què significaven les lletres retolades en ells, però m´imaginava que eren fonamentals per a comprendre el significat de la falla. Unes quantes nits abans, havia vist a mon pare amb la taula de casa plena de papers, escribint molt concentrat uns versos, aquells que després es plasmarien en els cartellets de la falla…

Jo pensava en la sort que tenia mon pare de poder fer alguna cosa que després estiguera en la falla, junt als ninots, formant part de tota eixa màgia…

Quan els cartells estaven col.locats, mon pare li pegava la volta a la falla per vore el resultat, repasant-los un per un. Després m´agafava de la mà i junts anavem a casa, a per l´entrepà…Aquella nit sopàvem en la falla i que jo recorde, sempre arrivàvem tard. Després de sopar i abans d´anar a casa, li pegàvem l´última volteta a la falla i de vegades, mon pare obria la tanca i canviava alguna cosa, algún detall…Recorde arribar a casa amb l´emoció de saber que l´endemà viuríem la primera despertà, la primera cercavila, el primer dia de falla, de festa…

I recorde no poder dormir massa bé eixa nit, pensant en tots els esdeveniments viscuts. Al dia següent em despertaria amb el soroll de la despertà i tornaria a anar a la falla, amb els amics, passant allí tot el dia…

Són molts els records sobre les primeres falles viscudes que qualsevol faller o fallera guarda en la seua memòria, com una espécie de tresor. Tots tenim un record, una vivència que ens ha marcat com a persones, com a fallers…Quin relat més interessant podríem fer si juntarem en un llibre tots eixos records, els primers records de tots els que actualment formem part de la falla…Aquesta seria sens dubte, la història més bonica que mai podríem contar sobre la nostra falla.

Hui en dia, rodejant la falla en la nit de la plantà o en el primer dia de falles, esperant l´arribada del jurat, de vegades encara sent que algú m´acompanya, mentre observe tots els detalls de la falla… És en eixe moment, quan em venen al cap tots els records i sent l´orgull de pertanyer a esta comissió, a este grup de persones que compartim esta espécie de bogeria que representa una part molt important de la nostra vida. En el meu cas, els meus records estan plens d´admiració cap a eixos fallers d´abans, que ja no hi són, però que ens han deixat a cada un de nosaltres, una empremta, una herència que no deuríem de perdre mai…els nostres records…

Temps,... de Paraules,...

El temps,… ben entés

El temps, que paraula tan curta de lletres, comuna i utilitzada contínuament per tots els que estem llegint, aquesta xicoteta reflexió i al mateix temps, amb un significat tan immensament complet, interessant i important, que no som capaços d’imaginar, de reflexionar, d’especular sobre el seu vertader significat.

Sense temps, no hi hauria ahir ni demà,… no començaria ni acabaria res,…, no tindríem vivències, no tindríem records, seríem,… simplement tres volumètriques dimensions.

Estàtiques, quietes, sense animació, sense sentiment, sense somriures, sense alegries, sense tristeses,…

El temps, renova la vida, l’expectativa, la il•lusió, la fantasia, la màgia,… la falla.

Si,... la falla també, i ho fa amb força, amb somnis renovats i anhelades esperances, ho fa amb esperit de superació,… està present en el nostre interior, esperant ressorgir, cada vegada que comença un nou any faller,... allà pel 20 de març.

Us heu parat a pensar, que en tota nostra intensa vida, hi ha dos dies en els quals no es pot fer res.

O tal vegada, hi haja algun desconfiat que pot somiar o simplement riure, en el dia de,… ahir, és possible que els més ingenus i al temps aventurats i irresponsables,… creuen que el pugen realitzar el dia de,… demà.

No, ni tan sols els més imaginatius i somiadors són capaços de poder realitzar les seues expectatives esperades en aquests dos dies.

Estem immensament limitats en el temps, solament som capaços de realitzar els nostres somnis, les nostres expectatives, els nostres projectes,… en un dia.

Solament hi ha un dia en tota la nostra existència, en el qual podem fer realitat totes les nostres esperances, projectes, inquietuds,… eixe dia és,… hui.

En la falla, en el nostre menut món esgotador de treball, de la cavalcada, el monument, el soparet, el festival, la tertúlia, la venda de loteria, el cobrament, les opinions oposades, la discussió, la reconciliació, l’amistat,… Tot açò ocorre,… hui.

Hui, amb els 361 moments, instants, que transcorren entre el 20 de març i el 15 de març,… de l’any següent, on realment es viu amb tota la seua intensitat el concepte de falla, cal aprofitar-los al màxim, com si anara en realitat l’únic dia que podem viure.

L’únic dia de la nostra vida,... on realment i sense cap dubte es viu,... es hui.

Enric Marzal

Temps,... de ninot

Jo, l’element més important i a voltes ignorat del monument de la falla, amb este menut article, que m’han deixat escriure en el llibret de la Falla,… pretenc reivindicarme com a tal, i posar de manifest, el vertader valor del principal element de la nostra festa,…

Si, JO, el Ninot de falla.

Sense la meua presència, el significat del monument de la falla no tindria expressió, seria inanimada, sense vida, deixaria de tindre la sàtira, la crítica, la gràcia, l’enginy, en definitiva,…, l’esperit que li dóna la saba, perquè la Falla puga tindre expressió pròpia.

Diuen, que el meu esperit, la meua força, el meu anhel,… fugaç, quasi imperceptible, quasi insignificant, però sempre present, fa nàixer i créixer en homes, dones, xiquets i xiquetes, l’esperit de ser faller. Aquest esperit és tan important i fort,… per a qui em sap veure, que per si soles, li done l’energia i fortalesa suficient, per a poder, altruistament, oferir tot l’esforç necessari, perquè any rere any, pugen renovar amb la il•lusió necessària, un nou monument faller.

Un nou temps, un nou hui,…

La meua força és tan immensament important i tenaç, que fins i tot és capaç, de forjar una forma diferent d’entendre l’esforç, l’amistat, el companyerisme, els amics, la família,…en general,… la vida, la forma de viure-la.

La societat actual, viu atabalada amb immensitat de problemes socials, econòmics, laborals, fins i tot d’identitat,… Si,… que trist, també d’identitat, hauríeu de deixar-vos amanyagar per la meua senzillesa i tranquil•litat, per la meua assossegada quietud, i per l’esperit de renovació anual, que vos oferisc amb la meua figura estàtica d’un Ninot de falla. Mai em van ensenyar el significat de les paraules com avarícia, luxúria, ira, enveja,…. Tal vegada per açò,... sóc una poc diferent de vosaltres

Encara, estant inanimat, sóc capaç de transmetre-vos l’assossec, l’alegria, el contingut, i la sàtira necessària, sóc capaç d’arrabassar-vos per un moment el pensament, perquè pugueu oblidar-nos,… encara que siga per uns curts instants, per uns curts moments,… el vostre entorn quotidià.

Prova mirar-me, intenta comprendre la meua expressió, esforça’t per a entendre el que et dic, el que pretenc transmetre’t des de la meua assossegada posició en la falla,… veuràs,… com sense adonar-te, et transporta a un món, d’il•lusió, de goig, de fantasia, de comprensió,… en el qual, tot el que t’envolta, és bastant més senzill d’entendre.

Segur,… que ho veuràs de forma molt diferent.

I sobretot,… per sobre de tot i de tots,… sigues Feliç, gaudeix el moment,… és el més important que et pot ocórrer i el que li dóna sabor a la vida.

Temps,... de Paraules,...

ELL VOLIA SER FALLER

Ell volia ser faller, faller volia ser. A falta de més opcions en la vida, a falta de virtuts que li atorgaren facilitats per a lligar, i sobre tot, per la falta notable de bellesa, a eixa conclusió —la de ser faller— ell havia arribat.

Perquè Eustaqui Politono, deixem-ho clar des del pri-mer moment, no era un xic massa mono, ni agraciat pre-cissament. Eustaqui Politono era un home lleig. Però lleig amb avarícia. Recollons, lleig! És a dir, lleig de veres, dels que quan passen pel seu costat fan plorar als xiquets.

Desgràcies que li cauen a un, ja veieu, Eustaqui era lleig de naixement. Però no lleig en el sentit que la pròpia pa-raula —“lleig”— indueix, no; la seua lletjor posseïa un grau més de morbositat. Era lleig amb mala pota, i en una de les carreres estètiques més infèrtils de la Comunitat Valenciana i, qui sap, si de l’estat o del món sancer.

Era tan lleig que quan va nàixer, el metge que va aten-dre el part, un poc indiscret, i molt encuriosit des del punt de vista científic, li va preguntar a sa mare si per ventura la zoofília ella havia practicat.

La pregunta, un poc capciosa, no era del tot incoherent, doncs Eustaqui tenia un rostre enrevessat i profundament anormal; una cara desproporcionada, asimètrica, més prò-pia d’un salvatge animal. Una mescla entre un dromedari del Marroc i el monstre de Frankenstein malhumorat.

De fet, hi havien goril•les al Bioparc amb un aire més amable i amb més tendresa que aquell rostre amb el que la divina naturalesa a Eustaqui havia premiat.

Òbviament, aquesta circumstància havia marcat la vida d’ Eustaqui. El rebuig per part de la gent era cosa habitual, però no per eixa raó —per la seua quotidianitat— deixava de ser un esdeveniment amarg. De fet, cada cop, cada oca-sió en que percebia la repudiació de la gent, i en especial la de les dones, a cada cop, com dic, el nostre protagonista es trobava més enfosquit. I quan més llunyana estimava la consecució del seu desig, que no era altre més que el de trobar parella, quan més lluny ho veia, més desitjós es sentia, i amb més afany ho volia, i amb més vehemència ho pretenia. Fins que en obsessió es va convertir.

Després d’haver passat per alguns períodes depressius, haver superat l’addicció a la cassalla i haver sigut deses-timat per tres psicòlegs i un psiquiatra, els quals no troba-ven cap solució a la seua precarietat psicològica més que la d’una operació estètica- facial, Eustaqui va veure la llum en el món de les falles.

I no és que no ho haguera intentat per tots els mitjos: els pubs, els xiringuitos, les discoteques, els bars... Tots els espais on el món es relaciona, a tal efecte, ell havia vi-sitat.

Però en tots havia trobat el mateix rebuig, el mateix re-sultat infructuós. Ni camuflant la seua textura facial baix un barret o darrere d’unes amples ulleres de sol,

Mariano Lloret

havia aconseguit ell contactar amb cap femella. Ni a un bàsic hola li responien, ni a un simple què tal li feien cas. I sem-pre acabava la nit com havia començat: més sol que la una, com un pobre desgraciat.

Per altra banda, la pressió social el massacrava. «Que se te’n passarà l’arròs Eustaquiet», sa tia Gertrudis li reite-rava. «Amb tan llest que tu eres, i tan guapet», li deia ella, que de cataractes estava mal operada.

Per les nits Eustaqui somniava amb belleses esculturals, amb femelles televisives de pits descomunals. I a sovint es despertava en meitat de la nit amb el cor en un puny sacsant-li el pit, amb la suor freda d’un malson brutal i amb el empastament càlid d’un guèiser hormonal.

Després d’esta explicació, que ens serveix per entendre la seua motivació, doncs això, continuem: que Eustaqui era lleig i Eustaqui volia ser faller.

Albergava la seguretat de que a l’emparament d’una comissió fallera ell trobaria per fi el que més desitjava en aquest món: una parella.

Era ineludible aquella circumstància. Aquell era el camí que havia de fer. Estava clar: el destí marcava les senyes del seu futur, doncs ell tenia constància de que per a desfi-lar com a faller, una fallera del braç s’havia de dur.

I va arribar el dia, per fi!Tot i que les xiques de la falla fugien d’ ell, no quedava eixida,es tractava del destí. I una parella li tocava, per al passa-carrer i perquè sí.

Tot començaria amb eixa acció, tenia clar Eustaqui.

L’ imperatiu del passa-carrer els obligaria a estar junts, a ell i a la parella que ensort li tocara. I baix eixa tes¬situra ineludible, ella prompte s’adonaria que el monstre que l’acompanyava amagava una bellesa latent. La bellesa ell la portava a l’ interior, i ella ho descobriria en qualsevol moment. Ella se n’adonaria que, si be, el que per fora es veia era la xapa d’un cotxe lleig, per dins del seu xassís, el que allí hi havia era un gran motor i un confort especial i calent.

I, com dèiem, va arribar el dia. I el passa-carrer anava a començar. I l´encarregat del protocol de les filades a ell es va arrimar. De la mà portava una xiqueta, que de vergonya acatxava el cap. «Ja l’alçaràs, guapa», pensà Eustaqui. «Encara que siga lleig, sóc el que t’ha tocat». I la xiqueta, resignada al seu destí, va respirar fons i es va decidir. Va alçar el cap i a Eustaqui va mirar.

Els ulls d’ell es van obrir com a plats. De sobte, un buit a l’estómac se li va fer, i un calfred amarg li va recórrer l’esquena. Es tractava de Fulgencieta, la filla de Fulgenci “el Despetorrat”. La xiqueta més lletja del poble, a la que Eustaqui, per aprensió i fàstic, sempre havia rebutjat.

Hala, guapo, arrea, que és la que t’ha tocat.

Aquest article ha estat presentat al Premi al millor article dels Llibrets de Falla de la FdF any 2012

Temps,... de Paraules,...

Tantes coses que contar

Temps....és una paraula que comença i finalitza.... que corre a poc a poc, que passa de pressa, ni s’atrapa, ni s’atura....el temps passa i mai es repeteix. I es què el temps és el millor autor d’un mateix: sempre troba un final perfecte.

Volguts amics, vull contar-vos la meua història fallera , i el pas del temps és el gran protagonista: seieu-vos, llegiu atentament i voreu com el meu somriure comparteix el protagonisme amb el temps.

Sols he de tirar la memòria enrere uns quants anys i es fàcil quan guarde mil records de moments especial: àlbums de fotos, gravacions, cartes... tot açò me preserva de la destrucció i m’ajuda a recuperar el temps passat.

I es què el ser fallera des de bolquers m’ajuda a comprendre que el temps és el bé més premiat que tenim. Vivim en el temps, amb el temps, del temps...... malgrat el temps.

El temps es el qui marca nostres vides, i jo ara vos marque el meu passat: recorde com entre rialles i bromes els joves i els ja veterans, lluitaven por mantindre viva una festa, una tradició, des de l’estiu, passant per la tardor i l’hivern (cru hivern, treball per a tots ; uns escataven, altres traïen conters, altres preparaven llibres...i entre tots el monument) i per fi arribant a la primavera on tot el treball i esforç de tot un any començava a tindre forma per morir en un instant.

I es que la festa de les falles viatja sense parar i el curiós és, que ni el passat ni el futur són....falla! sols ens queda el present, un instant que no deixa de ser i que contínuament desapareix entre dos nades, sense quasi duració.

Vosaltres fallers al igual que jo experimentem que és el temps, que realment no és gens fàcil d’entendre i per suposat, no és gens senzill imaginar un mon sense ell, ja que, Què seria un mon sense present, sense moviment, sense descans….?

He sigut mascota, reineta, reineta entre les reinetes, he format part de la cort d’honor , i he arribat fins a ostentar un càrrec en l’executiva de la meua comissió….he aconseguit escriure el meu relat, però mai el meu final, doncs pense en el present, el que he sigut ja ha passat i ja no és, existeix sols com a record.

M’apassiona que el temps mai deixa de fluir, eixe és el gran misteri de les falles : el present deixa sense desaparèixer, es a dir deixa de ser per seguir sent! Un corrent etern de segons que desapareix en un instant, una flama purificadora que fa que tot s’apague la nit de la crema..…impossible d’entendre.

Laia Figueres Martí

Laia Figueres Martí

Les falles i el medi ambient

M’han demanat que escriga unes poques línies sobre la meva visió personal del món faller, i crec oportú relacionar-ho amb el canvi climàtic, donat la situació d’emergència que viu el món sencer a diverses escales de temps. Fer-ho des de la meva experiència personal, sent fallera i a la vegada, técnica ambiental, em resulta molt enriquidor i crec que pot aportar un petit granet d’arena a tots els qui com jo creiem en la festa de les falles i a la vegada ens preocupem per el deteriorament ambiental del nostre planeta.

Puc resumir un any fallers de la següent forma: Any inoblidable, molts actes que recordar, milers d’emocions i sentiments que al igual que augmenten en intensitat, em causen preocupació.

Sentiments que es tornen agredolços al comprovar els canvis que amb el transcurrer del temps, es produeixen en la nostra societat.

On vull arribar fallers és al següent: el nostre planeta, al igual que les falles, sobreviuen al pas del temps. Una forma de sobreviure que està tocant el màxim, perquè al igual que poc a poc i amb les nostres activitats de la vida quotidiana erosionem el planeta: contaminem l’aire, l’aigua o disminueix la grossor de la capa d’ozó; també les nostres costums van perdent força i van creant- se nous canvis : major rivalitat en monument, quantitats innumerables de vestits, desfilades de comparses que semblen falles mòbils, disfresses per festivals on els mateixos xiquets no es poden ni menejar tot per aconseguir el millor premi... tot açó implica la difícil integració d’una ampli sector de la població que no té recursos per competir amb la resta.

En aquest món festiu, cada dia hi ha una major rivalitat entre les falles, rivalitat que en la majoria d’ocasions condueix a conflictes que impliquen a les persones, als elements claus de la festa. Perquè, que seria de les falles sense nosaltres, sense els fallers i falleres?

Cregueu sincerament que val la pena uns metres més d’alçada dels monuments, o un vestit més car, que la germanor i l’esperit de festa que tots nosaltres podem transmetre?

Ja no sols es busca l’obtenció del millor premi, sinó que a més, la major influència del públic. Hem experimentat un canvi gens valedor.

Un augment de temperatura que ens permet comprendre el canvi climàtic actual del planeta, donat que el clima es conseqüència del vincle que existeix entre l’atmosfera i els organismes.

La pressió poblacional, l’ utilització massiva dels recursos naturals i el mateix desenvolupament dels nostres temps, provoquen un deteriorament que hem d’aturar siga com siga.

Per tant, des d’aquestes línies vos vaig un crit : hem de començar pel que tenim a les nostres mans, no permetent que es deteriore també l’ambient de la festa, que el nostre esperit faller no es veja contaminat per energies dolentes.

Que regne un ambient agradable als casals, que són, des del meu punt de vista una reproducció de la festa a escala de la societat global.

Temps,... de Paraules,...

Sheila Gómez

TEMPS Temps que va Temps que torna Temps que fuig I ho fa amb sorna Se’n riu de nosaltres Me’n vaig i no vinc Vinc i no em veus No saps qué tinc?

Qui sap qué portarà Car desconeguem l’esdevenir Tothom desitja el seu poder I ningú no el pot tenir Vol jugar al nostre equip Però tots li tenen por Un valent s’ha avançat Per Sant Josep, feu el favor!

Adriana Serlik

I Se volvió después sentándose en la paja amarilla trastornada de siglos y poetas que habiendo muerto entre los brazos volvían a nacer en cada minuto de penumbra.

En algunos momentos unía las manos para que retornase la imagen al espejo.

II El tiempo hará que se consuma el delito de la sombra o la búsqueda de una rosa en el atardecer entre el canto de algo que se va.

Todo permanecerá así sin evolución letal, con un cambio que cuestiona las ideas las palabras aprisionadas entre cojines los suspiros del que pasa sin saber que ayer alguien pasó por la misma vereda o la calle de piedras recortadas y bajó la cortina para no volver a mirar los mismos vacíos de la mañana.

Temps,... de Paraules,...

EL VISITADOR Regina observó al hombre que, de forma inesperada, se había colado en su habitación.

- Perdone, me llamo José Miguel Hidalgo de María, busco a una señora de mediana edad, morena y de ojos grandes.

Por un instante, se le antojó el personaje perdido de una novela de Jane Austin. Tal vez por el porte elegante y el acicalamiento propio de otra época. Y también quizás, por la forma de presentarse, sujeta a un protocolo en estos tiempos obsoleto.

Regina permaneció inmóvil, no sólo porque la última embolia la mantenía secuestrada en una cama, sino también por el asombro que le causó el contenido de la petición. Acudir de visita a un hospital y no saber el nombre de la enferma parecía bastante extraño, pero intentar encontrarla con tan escueta descripción, era una utopía. Tomó la pizarra y el rotulador que siempre mantenía cerca de la mano obediente y escribió:

- Soy Regina. No salgo de aquí.

El hombre se aproximó y la miró con detenimiento, mientras ella mantenía la pizarra esquinada para que su interlocutor pudiera leer.

- Pero mi querida señora- exclamó José Miguel- es usted sin duda.- afirmó con aire resuelto- Ojos grandes, morena y si me lo permite, de mediana edad.

Regina tomó el pañuelo de papel ubicado justo al borde de la mesita, y con cierta dificultad borró el mensaje. José Miguel seguía sus movimientos con sumo interés. De nuevo, escribió:

- Se equivoca.

- De ninguna manera. Todo concuerda y yo tengo un cometido que cumplirirrumpió el hombre en tono jovial. –Vamos a dar un paseo.

El cuerpo de Regina se sacudió. Hacía mucho tiempo que había olvidado la risa, pero la escena le parecía tan extravagante, que un cosquilleo comenzó a escurrirse por el cerebro inundando sus venas. – Puede que esté loco. - pensó mientras anotaba debajo del mensaje anterior:

- No puedo andar, ni hablar.

Ana Maria Orta Lorenzo

- Evidentemente- dijo el hombre con aplomo y prosiguió tomando las dos manos de Regina, la obediente y la desobediente, entre las suyas. - Pero sí puede rescatar de su pasado un día. Un día cualquiera, uno de esos maltratados, perdidos entre prisas y malhumores. Uno de esos días en los que dejamos pasar el tiempo con la esperanza de iniciar, con otro talante el venidero. Ese día ha de ser soleado y hermoso, como el de hoy. Y hoy, usted lleva un vestido de flores y camina despacio por la avenida 18 de Julio. La brisa balancea el borde del vestido y agita en un baile desordenado sus cabellos. A cada paso, fluye un verso: -“No te quedes inmóvil/ al borde del camino/ no congeles tu júbilo/ no quieras con desgana / no te salves ahora ni nunca/ no te salves/ no te llenes de calma (…)”.

Entonces, se le ocurre pasar por el Brasilero con la esperanza de vislumbrar la figura del poeta. Tiene suerte, está sentado al lado de la ventana, con un café y un cuaderno abierto sobre la mesa. Usted se acerca, toma asiento, él levanta la mirada y le dice:

- Compañera/ usted sabe/ que puede contar/ conmigo/ no hasta dos/ o hasta diez/ sino contar/ conmigo (…).

Usted cierra los ojos. Tiene la certeza de que en un día como hoy, podría decirle a Benedetti que amaba su forma de amar.

José Miguel se detuvo, soltó las manos de Regina y se levantó. Regina abrió mucho los ojos y rayó con el rotulador sobre la pizarra el signo más.

José Miguel se acomodó en un lado de la cama, tomó la mano obediente entre las suyas y con ternura pronunció:

- Hoy me tengo que ir.

- ¿Volverá?- garabateó con anhelo Regina.

- No lo dude. Soy visitador, siempre vuelvo.

Temps,... de Paraules,...

Maria José del Olmo EL TEMPS

El pas del temps sempre s’ha dit que és relatiu. Pareix una paradoxa, una cosa tan summament mesurable, que dura el mateix ací i a l’altra part del món, que utilitza aparells de precisió exacta, i ara nosaltres venim dient que és relatiu?

Doncs, el temps és molt relatiu quan el mesurem basant-nos en les nostres apreciacions, en els nostres sentiments, sensacions i vivències.

Segons la definició d’alguns diccionaris, el temps és una magnitud física que mesura la durada dels esdeveniments de la nostra vida terrenal que estan subjectes a un canvi. Té unes unitats molt definides les quals tenim com a referència per tal d’organitzar tota l’activitat a la nostra vida.

Si extrapolem aquestes reflexions al món faller, segons la persona amb qui parlem, utilitzarà diferents verbs i expressions per definir-se: Ocupem el temps, dediquem el nostre temps, perdem el temps, no hi ha prou temps per enllestir-ho tot, tenim temps de sobra, menys mal que ho hem agarrat a temps, ho haurem de fer en un temps record, matar el temps, etc.

El que si que és ben cert per a tots aquells fallers que d’una manera o d’altra són responsables d’alguna activitat concreta en la seua comissió (i açò està més que comprovat) és que el mateix temps a tots no els rendeix per igual.

Si pensem que l’exercici faller dura aproximadament nou mesos més o menys com un embaràs) i comptem les activitats realitzades que necessiten moltes hores de preparació (llibret, carrer, cavalcades, emissió, curtmetratge, etc), no ixen els comptes. Si, a més, analitzem que hi ha molts fallers i falleres que participen en vàries de les mencionades activitats, arribem a la conclusió de que aquest “ofici” no remunerat necessita una inversió del nostre temps personal més elevat que qualsevol altre.

Tornant a la relativitat del temps de que parlàvem al principi, i enllaçant en el temps que invertim en tasques com l’elaboració de les cavalcades, o el mateix llibret, és molt senzill comprovar aquesta relativitat. Quan comencem tan sols a pensar la idea (disfresses, carrosses, comparses, explicació de la falla, articles, etc) ens vegem al capdavant una sèrie de dies i hores per realitzar allò previst amb suficient temps ... i més encara. A mesura que passen els dies, i com encara tenim temps per davant, anem fent poc a poc la tasca, amb molta cura i sense presses. I arriba un moment que penses que d’ací no res has de tindre-ho tot enllestit, i que està tot a mitges! Ara què fem? Invertir una sèrie d’hores extra per acabar la tasca, sumar tots els temps individuals per dedicar-li hores, les quals resten del nostre còmput personal, és a dir, estirar el temps, pel mitjà que siga necessari. I és així i ocorre en totes les comissions, jo he vist fer en una sola nit un barret que en una setmana de faena normal tardaven en fer cinc o sis dies!

Arribats a aquest punt, es pot traure la conclusió de que els fallers tenim un do molt especial que no te la resta de la espècie humana: Li donem al temps la propietat que alguns materials posseeixen, l’elasticitat, podem estirar-lo i desprès torna a la seua forma inicial.

Encara que hi ha que anar amb molta cura, no siga cosa que se’ns trenque!

Xesca Vela

TEMPS

SPMET

Us convide a canviar de mirada. Sols veiem les realitats segons la nostra percepció, si canviem d’observador hi ha una altra percepció de realitat. Però que passa si mirem les coses des d’una altra perspectiva...fem un experiment....canvieu de posició tireu el cap endavant mirant el terra...com veieu el món? Què hi trobeu? Potser no us heu parat a observar les coses que tenim per sota nostre, els peus, el terra, les formigues....

Ara mireu cap a dalt, és una altra posició, mirem les coses des d’una alta perspectiva, potser abans no podíem veure el cel, els núvols, gavines.... Cap posició és millor que l’altra simplement són diferents... I açò és la vida, buscar l’equilibri i la flexibilitat entre diferents maneres d’observar la realitat. No us quedeu sols amb una, no podreu créixer interiorment. El temps que dediqueu a intentar canviar el món serà perdut, el temps que invertiu a canviar el vostre interior uns regalarà felicitat, flexibilitat, assertivitat, pro activitat....És temps de canvi, de mirar-nos i ser generosos amb un somriure, amb una abraçada, amb paraules boniques...Som éssers sociables per naturalesa i sembla que això de demostrar les emocions ja no es porta. El món on-line cega els nostres cors i reduïm la nostra visió a una petita pantalla ordinadors, ipad o mòbils. Us convide a prendre consciència d’aquest temps que consumim en aquests aparells electrònics i observeu que el pardalet mecànic del conte del rossinyol es trenca més prompte del que us penseu i els cors bateguen tota la seua vida. Respireu, noteu l’aire a la vostra cara, escalfeu-vos al sol, oloreu la mar i demostreu-vos que la tendresa de la vida us fa ser més dolcets. Xaleu, gaudiu,” disfruteu” al màxim de la vostra existència i agraïu als vostres avantpassat poder ser-hi ací i ara.

Temps,... de Futur

Salutació del President Infantil

Ja arriba la nostra festa fallera, festa tan volguda per a mí.

Sempre l´he viscut amb molta il.lusió, però aquest any la viuré com a president infantil i de segur que será encara més especial si cap.

Voldria enviar una salutació a tota la comissió, falleres i fallers. És emocionant pensar que junt a tots vosaltres, gaudiré de moments que mai oblidaré. Especialment, vull enviar un for abraç a tots els xiquets i xiquetes de la comissió, representats en les Reines i acompanyants infantils. Estic segur que tots junts farem el possible per complir amb la responsabilitat que els fallers han depositat en nosaltres.

Desitge que tots els grauers i graueres vos uniu a nosaltres i que ompliu els carrers amb el vostre somriure que, com sempre, ens demostra que tots portem en el cor la gran festa de les falles.

Visca la Falla Grau!

Joan Moncho Blanes

Joan Moncho Blanes President de la Falla Infantil

Laura Cardona Fernandez Reina de la Falla

Recorde a una xiqueta amb ulls plens de felicitat, com a Reina de la Festa vivint-la amb intensitat…

Dies de rises i alegria compartint les il.lusions i entre tanta algarabia al teu cor una emoció…

Aquell ninot de la falla que et mirava sonrient entre els majors i la xicalla, coneixia el teu secret…

Un somni de l´infantesa que en el teu cor era intens i malgrat la seua tendresa, va ser més fort amb el temps…

Hui Laura, s´ha fet realitat, viuràs la festa somiada com sempre has desitjat, sent la Reina de la Falla…

I des de lloc tan important, amb tots, xiquets i grans, gaudiràs de les millors falles, les que mai podràs oblidar.

C.Martí

Reina del Foc

Com l´esclat de coets d´un gran castell de focs que il.luminen nostre cel i l´omplin de tots els colors…

Com la màgia d´una fada que ens fa viure amb alegria el més bonic dels somnis, en un món de fantasia…

Així eres tu, Virginia, un tresor per als xiquets que amb la teua simpatia has conquistat als fallers…

I amb tu viurem eixe foc que dóna a la festa el sentit, seràs de la comissió infantil, la flama que encendrà el nostre cor.

C.Martí

Virginia Fernandez Manzanares

Reina de la Festa

De color blau com la mar i com el cel que reflexa és la teua banda, Mireia, la de Reina de la Festa…

Un regnat que representa l´alegria dels fallers, al viure tota la màgia que s´estén per els carrers…

El teu somriure delata la gran il.lusió que sents, i l´emoció del teu cor el teu semblant transmet…

Viuràs amb tots els xiquets la festa en tot l´esplendor, que sempre recordaràs i tots portem en el cor.

C. Martí

Mireia Sendra Gomar

Reina de la Poesia

Si la poesia és un art que s´admira per tot arreu, hui la representes tu, Alicia començant aquest reinat.

El poema més bonic es veu en el teu semblant i el teu somriure feliç, encissant al teu voltant.

Seràs en nostra falleta musa de tots els xiquets, perquè es veu en ta careta la gràcia i l´art que tens.

Viu la festa amb alegria gaudint de tots els moments, perquè eres la millor poesia, la que admiren els fallers.

C. Martí

Alicia Aviles YaĂąez

Madrina de la Falla

En tu, tot és il.lusió per nostra festa fallera, i en arribar la primavera viuràs dies d´emoció.

Temps d´alegria i de goig puix el somni desitjat, amb els coets i amb el foc prompte es vorà realitzat.

Com un esclat ple de color, la teua felicitat per el somni realitzat, omplirà el nostre cor.

Quin orgull per als xiquets que tu sigues la Madrina!

Quin orgull, bonica Lurdes, seràs la seua alegria!

C.Martí

Lurdes Serralta Canovas

Filloleta de la Falla

Nostre tresor més preciat, la innocència, la tendresa, els somnis de la infantesa que un dia es fan realitat…

El despertar a la festa, a viure mil emocions, i al cor, sentir la il.lusió que al semblant es manifesta…

Andrea, la filloleta és dels xiquets el futur, el més bonic de la festa i per als fallers, un orgull…

C.Martí

Andrea Sรกnchez Reig

Temps,... d´il.lusió i d´esperança

Lema : Una de pirates!!

Artiste:

Pau Soler

Autora de l´Explicació: Cristina Marti

Introducció Xiquets, poseu atenció, que ara va una de pirates, i volem que tots vosaltres tingau molta diversió.

Bucaners de tota clase han abordat la falleta del cadafal a la base, fent una gran malifeta.

A bon port han arribat després de molt navegar, i en la falla s´han quedat per als xiquets alegrar.

Solquen la mar amb coratge van errants sense destí, i sols tenen el desig de fer un gran abordatge.

No tenen por del perill, només tenen l´ambició de trobar un gran botí, i viure mil emocions.

Ni tormentes, ni huracans poden amb el seu valor, són els amos de la mar, i busquen, el més gran tresor.

Cadafal Corsaris i bucaners, creuant la mar sense por a l´abordatge aniran, i mil batalles després bon botí aconseguiran.

De tots, el més principal, sobre una gran calavera que porta com a bandera destaca en el cadafal, amb mida descomunal.

Amb una gran avarícia, les monedes va contant del botí aconseguit, sense dubtar ni un instant que d´ell traurà gran profit.

Més l´art de la pirateria està de plena actualitat, és ben cert que hui en dia amb tanta tecnologia de pirates, hi ha un grapat.

En la nostra societat, com els corsaris d´abans hi ha qui sols busca tresors i sense fer-ne “ni un mos”, omplir-se molt prompte el pap.

Dispara el canó a discreció, puix dels mals té la solució…

El pirata vigila l´horitzó amb el canó tot enllestit, i així si veu vindre cap perill poder disparar a discreció.

Si tinguérem un canó, ben a gust dispararíem contra tot el que és injust i el mal l´eliminaríem.

Guerres, pobresa, atur i tot allò que hui en dia degut a l´economia està fent al món perdut.

I després dispararíem canonades de cultura i el món sancer ompliríem de trellat i de cordura.

El tresor més espectacular dins de la mar l´han trobat…

Buscant el més gran tresor que mai ningú havia vist, fins que trobaren el lloc, el mapa anaven seguint.

Pensaven que el trobarien en l´indret més amagat, sense adonar-se un instant que ja el tenien davant.

La mar, amb la seua riquesa, la joia més especial que mai podrien trobar, ple de vida i de bellesa.

Blava com el cel intens que en ella es reflectix, guarda el tresor més inmens i el secret del nostre destí.

“Rom, rom! canta el filibuster, molt alegre i molt content…

Al muscle porta un pardal que va repetint nit i dia que vol que li donen menjar i està “com una xirivia”.

Caminant fa un gran soroll, amb una pota de fusta que de vòre-la fa por, però ningú no s´asusta.

I és cosa ben segura que la mar està en perill, de problemes en té mil, però la gent no s´apura.

Un poquet més de cordura faria falta en el món, i conservar la natura que és el nostre gran tresor.

Acomiadament Fins ací l´explicació de nostra falla infantil, esta autora es despedix agraint tanta atenció.

Vos desitge que gaudiu de tot el que hem explicat, mireu la falleta infantil i digueu si us ha agradat.

Temps,... dels que Treballen

Comissiò 2.011 - 2.012

President:

Josep Grimal Sanchis

Sot-President: Agustí Camarena Cuenca Sot-President 2: Josep Peréz Marco Secretària: Elena Moncho Palacio Vice-Secretària: Carla Grimal Pomar Delegat de Festes: Ruben Rabal Piris Sot-Delegat de Festes: Felip Santiago Berto Tresorer: Isabela Orihuel Payá Lotera: Elisa Mengual Rodriguez Delegada Cobro Barri: Rosi Pistoni Durà Delegat Cobro Cuotes: Felip Santiago Bertó Delegades Protocol: Elisa Mengual Rodriguez Lolín Peiro Ripoll Delegat d´emissió i curtmetratge: Vicent Mengual Brunet Delegada de Llibret: Mamen Marzal Peiro Sot- Derlagada de Llibret: Cristina Martí Rodriguez Delegada artistica: Carla Marzal Peiro Delegat de Cavalcades: Ivan Garcia Castelló Delegada de Jocs: Eladi Frasquet Vila Delegada de Jurats: Lola Garcia Moncho Delegat d´engalanament de carrer: Alex Pascual Castelló Delegat Seguiment Monuments: Francecs Grimal Mengual

Delegat Informatius: Manel Estrela Rodenas Delegats relacions Públiques: Xavier Viciano Orihuel Francecs Viciano Moncho Delegat Casal: Mauricio Aparisi Fort Delegat de la Plantà: Juan Galán Alcaina Delegat de la Cremà: Pedro Lledo Bernabeu Manolo Garcia Pérez Representant C.I.P.R.E.: Xus Perles Ivars Representants F.d.F.: Josep Grimal Sanchis Elena Moncho Palacio Lola Garcia Moncho Representant Junta de Govern: Josep Grimal Sanchis

Executiva 2.011 - 2.012 Arcos Aranda, Adolfo Camarena Cuenca, Agustí Estrela Ródenas, Manel Grimal Mengual, Francecs Grimal Sanchis, Joan Grimal Sanchis, Josep Marzal Peiro, Mamen Mengual Brunet, Vicent Mengual Rodriguez, Elisa Moncho Palacio, Elena Orihuel Payá, Isabela Palma Macias, Toñi Peréz Marco, Joseph Rabal Piris, Rubén Santiago Bertó, Felip

Vocals 2.011 - 2.012

Albiñana Martí, Andrés Álvarez Santapau, Bernabé Aparisi Cucart, Mabel Aparisi Martínez, Juan Arcos Aranda, Adolfo Avilés Ortiz, Isabel Balbastre Faus, Juan José Bisquert Aparisi, Marta Blay Peiró, Evelyn Bolo Aparisi, Antonio Borredà Frasquet, Quino Bou Pérez, Alberto Calabuig Martínez, Carlos Campillo Orengo, Gemma Campillo Orengo, Javier Cànovas Cañas, Pedro Cànovas Climent, Andrés Canovas Sanz, Lucía Cantelar Asenjo, Fernando Castelló Alventosa, Antonia Castelló Sanfélix, Beatriz Castillo Martí, Mari Carmen Catalá Martí, Maite Cucart Orozco, Carmen Díaz Viciano, Carlos Faus Martínez, Ana Ferrando Vercher, Elisa Figueres Sancho, Marina Fons Martinez, Mar García Castelló, Iván García Pascual, Pedro García Santamaria, Maite Gomar Riofrio, Mª José Gómez Carmona, Joan Gómez Vila, Liliana Grande López, Josep Grande Piris, Inma

Grimal Pomar, Carla Grimal Pomar, Josep Jiménez Martínez, Pedro José Lacasa Sancho, Paloma La Roda Rubio, Marisa Lorente Aparisi, Carla Lorente Palonés, Ana Isabel Lloret Ferrer, Antonio Martí Miró, Mª Dolores Martí Moncho, Raquel Martí Navarro, Noelia Martí Pérez, Mª Dolores Martí Rodríguez, Mari Saro Marzal Arguiñán, Maria Marzal Vidal, Enric Moncho Mengual, Salvador Morell Piera, Natalia Murcia Álvarez, Vicente Orihuel Figueres, Francesc Orihuel Figueres, Suni Orihuel Payà, Isabela Ortiz Nisa, Manuel Palacio Ferrer, Teresa Palma Macías, Toñi Pascual Castelló, Javier Patón Godino, Luisa Payà Bertó, Maribel Payà Canet, Amparo Peiró Fluixà, Juan Miguel Peiró Miñana, Mikael Pellicer Faro, Mª Dolores Perelló Martí, Manolo Perelló Pérez, Mª Carmen Pérez García, Carmen Pérez Lúcio, Eva

Pérez Martí, Mª Carmen Perles Ivars, Jesús Piris Hermoso, Manolita Pons Borrull, Gracia Puig Capsir, Benjamín Puig Martí, Laura Puig Martí, Maria Dolores Rabal Ibáñez, Raquel Ramos Escalera,Vicent Rodríguez Cortés, Rosario Rodríguez Sabater, Ana Rodríguez Sabater, Gabriel Rodríguez Vila, Paula Sánchez Amat, Cintia Sanchis Ferri, Isabela Sanchis Oriola, Maribel Sancho Moragues, Mari Lola Sancho Piera, Fina Sancho Piera, Mari Lola Santiago García, Marta Sanz García, Mª Ángeles Sendra Garcia, Antonio Javier Tarín Ferrer, Germán Tarín Mengual, Gabriela Tarrazó Perelló, Ainara Todolí Aparisi, José Todolí La Roda, Patricia Valdés Roig, Montse Valor Pérez, Tomás Viciano Orihuel, Daniel Viciano Orihuel, Juanjo Viciano Tudela, Sandra Vila Ramos, Maria Yeste Alemany. Francisco

Juniors 2.011 - 2.012

Balbastre Catalá, Andrea Cánovas Gracía, Myriam Caudeli Sancho, Claudia Cervera Miralles, Blanca Díaz Valdés, Carles Estrela Palma, Laura Llamas Blanes, Eva Mascarell Pérez, Adrián Moreno Martí, Sara Santiago Ferrando, Paula Úbeda Santos-Olmo, Juan Valor García, Blanca

Comissiò Infantil 2.011 - 2.012 President de la Falla Infantil Joan Moncho Blanes Acompanyants Reines Infantils i Madrina Todolí La Roda, Iván Todolí La Roda, Óscar Avilés Yáñez, Juan Salvador Forner Figueiras, Carlos Vocals

Álvarez Blay, Patricia Arcos Sanchis, David Arcos Sanchis, Marta Boix Madrigal, Iñaki Bolo Campillo, Laura Borja Martí, Vicent Borredá Lledó, Joel Borredá Rodríguez, Andrea Calabuig Gómez, Carla Campillo Faus, Carla Campillo Faus, Paula Cánovas García, Adrián Cánovas Todolí, Pedro Catalá Lorente, Carlos Catalá Lorente, Cristina Cháfer Martí, Lucía Climent Mengual, Pedro Colmena Miralles, Marta Díaz Valdés, Mireia Dieguez Meseguer, Keila Dieguez Meseguer, Tania Ferrer De Paula, Ainhoa Florit Fernández, Nerea Florit Fons, Miguel Florit Pérez, Ainhoa Forner Figueiras, Cristina Frasquet Sánchez, Cyntia Frasquet Sánchez, Xavier Galán Avilés, Isabel Galán Avilés, Juan Ignacio Garcia Escriva, Juan García Escrivá, Laura García Payà, Álvaro Grimal Cánovas, Daniela Lledó Orihuel, Marta

Llopis Martí, Maria Lloret Aparisi, Joan Lloret Aparisi, Laura Lloret Aparisi, Maria Mascarell Pérez, Carolina Mengual Martínez, Alexandre Mengual Martínez, Ángela Morell Murcia, Alejandro Morell Murcia, Jaime Ortolá Company, Marta Parreño Ciurana, Erik Pérez Mengual, Guillermo Parreño Ciurana, Kevin Perles Moncho, Júlia Piedras Bosch, Elena Piris Miró, Nicolás Rabal Canto, Gabriela Rodríguez Castillo, Maria Roig Morell, Jaume Roig Morell, Paula Sanchis Mahiques, Alba Sanchis Mahiques, David Sanchis Rodríguez, Roser Santiago Ferrando, Carolina Seco Pons, Ferran Segura Pont, Maria Sendra Gomar, Isaura Sendra Gomar, Mireia Serralta Cánoves, Andreu Serralta Cánoves, Lurdes Todolí La Roda, Ainhoa Viciano Carmona, Claudia Maria Viciano Tudela, Maria Vila Oliver, Román

Himne de la Falla

Ompli el carrer flameig de senyeres I és l’aire més pur i el cel més blau, Amb soroll atronen traques rialleres Perquè estem en falles en el Grau.

Cantem tots nostra valenciania I en nostres notes la inmensitat del vent, Puix nostre orgull és la veteranía Amb tradiciódels valencians sincers….

Puix nostre orgull és la veteranía Amb tradiciódels valencians sincers. ¡Qué gran cosa es, ser del Grau faller!

Fallereta encisera, La del somriure de pau, Alça ben alt la senyera De nostra Falla del Grau…..

Sols tu gentil pregonera Vestida de seda i flors, Eres la musa fallera Que somien nostres cors.

Fallereta encisera, La del somriure de pau, Alça ben alt la senyera De nostra Falla del Grau…..

Sols tu gentil pregonera Vestida de seda i flors, Eres la musa fallera Que somien nostres cors.

Lletra: Josefina Lázaro i Cerdá Música: Ignasi Moreno i Ferrer

Premis 2.010 - 2.011 2on Premi de la Falla – Secció Segona 1er Premi d´Escena Ecológica de la Falla 1er Premi de la Falla Infantil – Secció Segona Ingeni i Gracia Falla Infantil – Secció Segona 1er Premi Ninot Indultat Falla Infantil – Secció Segona 1er Premi Fesdtival Musical Infantil 1er Premi emissions Falleres 2on Premi Curtmetratge 2on Premi Informatiu

Recompenses 2.011 - 2012 Gesmil d´Or Elena Moncho Palacio Gesmil d´Argent Agustí Camarena Cuenca Gesmil de Coure Sandra Viciano Tudela Bernabé Álvarez Santapau Joan Gómez Carmona Evelin Blay Peiró Gracia Pons Borrull Guardó d´Or de la Falla Grau Maruja Marzal Arruinan Manolo Garcia Pérez Guardó d´Argent de la Falla Grau Felip Santiago Bertó Juan Grimalt Sanchis Daniel Viciano Orihuel

2on Premi Cavalcada Major 1er Premi Cavalcada Infantil 2on Premi Comparsa Infantil 1er Premi Engalanament de Carrer 4rt Premi Llibret 20te Premi Llibret Generalitat

2on Premi de la Falla – Secció Segona

1er Premi de la Falla Infantil – Secció Segona Ingeni i Gracia Falla Infantil – Secció Segona

1er Premi d´Escena Ecológica de la Falla

1er Premi Engalanament de Carrer

1er Premi Ninot Indultat Falla Infantil – Secció Segona

1er Premi Fesdtival Musical Infantil

2on Premi Cavalcada Major

2on Premi Comparsa Infantil

1er Premi Cavalcada Infantil

NFORMATIU FALLER 2011 Bona vesprada i benvinguts a una nova edició de NOTICIES 13,40.

Hui es dimecres 2 de març de 2011, i açi comença nostre Informatiu Faller.

Un programa dels servicis informatius de la Falla Grau.

INFORMATIU FALLER 2onnoticies Premi Informatiu En els proxims minuts2011 tractarem de contar-los les més relevants que han passat, o no , a la nostr ( SINTONIA DEL PROGRAMA)

-Bona vesprada a una nova Jubilació Fallera als 67i benvinguts anys. edició de NOTICIES 13,40.

Exaltació de les Falleres Majors de Gandía.

Finalment el proyecte del tranvía no es fará de -Hui es dimecres 2 de març de 2011, i Fuga cervells de les Falles a la política. açi comença nostre Informatiu Faller.

Primavera moguda al mon de les falles de Gandía.

La Falla Grau celebra el seu 75 Aniversari.

- Undels programa dels I després titulars, tresservicis anuncisinformatius i tornem. de la Falla Grau.

- En els proxims minuts tractarem de contar-los les noticies més relevants que han lllñlñlñlñ passat, o no , a la nostra ciutat, per a lo qual començarem amb els ...Titulars: ( SINTONIA DEL PROGRAMA) - Jubilació Fallera als 67 anys.

- Exaltació de les Falleres Majors de Gandía.

- Finalment el proyecte del tranvía no es fará - Fuga de cervells de les Falles a la política.

- Primavera moguda al mon de les falles de Gandía.

- La Falla Grau celebra el seu 75 Aniversari.

- I després dels titulars, tres anuncis i tornem. ... ... ... ... ... ... ...

1er Premi emissions Falleres

ra ciutat, per a lo qual comenรงarem amb els ...Titulars:

2on Premi Curtmetratge

4rt Premi Llibret 20te Premi Llibret Generalitat

Temps,... de Col¡laboradors