Issuu

llIbrEt dE lA fAllA A.C. l’AlqUErIEtA i mUsEU fAllEr ExErcIcI 2mil14 llIbrEt dE lA fAllA A.C. l’AlqUErIEtA i mUsEU fAllEr ExErcIcI 2mil14

llIbrEt

dE lA fAllA A.C. l’AlqUErIEtA

dE lA fAllA A.C. l’AlqUErIEtA i mUsEU fAllEr i mUsEU fAllEr ExErcIcI 2mil14 llIbrEt

ExErcIcI 2mil14 llIbrEt dE lA fAllA A.C. l’AlqUErIEtA i mUsEU fAllEr ExErcIcI 2mil14 llIbrEt dE lA fAllA A.C. l’AlqUErIEtA i mUsEU fAllEr ExErcIcI 2mil14 llIbrEt dE lA fAllA A.C. l’AlqUErIEtA i mUsEU fAllEr ExErcIcI 2mil14 llIbrEt dE lA fAllA A.C. l’AlqUErIEtA i mUsEU fAllEr ExErcIcI 2mil14 llIbrEt dE lA fAllA A.C. l’AlqUErIEtA i mUsEU fAllEr ExErcIcI 2mil14 llIbrEt dE lA

ExErcIcI 2mil14

fAllA A.C. l’AlqUErIEtA i mUsEU fAllEr llIbrEt dE lA fAllA A.C. l’AlqUErIEtA i mUsEU fAllEr ExErcIcI

BeNiPeiXCaR, Febrer de

2mil14

llIbrEt dE lA fAllA A.C. l’AlqUErIEtA i mUsEU fAllEr ExErcIcI 2mil14 llIbrEt dE lA fAllA A.C. l’AlqUErIEtA i mUsEU fAllEr ExErcIcI 2mil14 llIbrEt dE lA fAllA A.C. l’AlqUErIEtA i mUsEU fAllEr ExErcIcI 2mil14 llIbrEt dE lA fAllA A.C. l’AlqUErIEtA i mUsEU fAllEr ExErcIcI 2mil14 llIbrEt dE lA fAllA A.C. l’AlqUErIEtA i mUsEU fAllEr ExErcIcI 2mil14 1

crèdits  Edició AC L’Alquerieta i Museu Faller  Portada Pere Huerta  Maquetació Delegacions Llibret i Fotografia  Explicacions Monuments La Comissió  Fotografia Llibret:Xavi Arbona; Portada:Pere Huerta  Impressió Arts en Gràfiques Sollana  Correccions Susanna Fdez. Bataller  Direcció Editorial Susanna Fdez Bataller  Poesia Xavi Arbona, Isa Perelló, Vanesa Faus, Salva Canet, Xelo Borja, Cristina Nadal.  Il.lustracions crítica Xelo Benavent  Col.laboracions literàries Joan Francesc Peris, Pere Huerta, Òscar Puig Prats, Heliodor Faus  Textos Comissió Susanna Fdez. Bataller, Isa Perelló, Jordi G. Miragall  Gestió publicitària Jordi G. Miragall

L’Editorial no es responsabilitza de les opinions dels autors dels articles.

Portada ..................................................................................................... 1 Crèdits ...................................................................................................... 2 Sumari ...................................................................................................... 3 Falleres Majors de Gandía ....................................................................... 4 Editorial .................................................................................................... 5 Salutació del President . ........................................................................... 6 Salutació del President Infantil ................................................................. 7 Manetnidors . ............................................................................................ 8 Reines 2014 ............................................................................................. 9 Mascotes 2014 ....................................................................................... 28 Esbòs Falla . ........................................................................................... 29 Explicació de la falla ............................................................................... 30 Esbòs Falla Infantil ................................................................................. 35 Explicació de la falla Infantil.................................................................... 36 Directiva i Executiva ............................................................................... 38 Cens Faller 2014 .................................................................................... 40 Actes 2013 ............................................................................................. 41 Pregó Faller ............................................................................................ 47 Articles . .................................................................................................. 48 Patrocinadors del llibret .......................................................................... 56

Alba Gadea Boix Fallera Major Gandia 2014 Avuí t’escric un poema en vers Un sol escrit Un recuit amb mel Que mai no ha estat tant dolç Adapt. Adrià Puntí

Marta Morant Carbó Fallera Major Infantil Gandia 2014 Brot de pí, Un somni rosa No hi cap el gris Fruit d’estiu

Adapt. Adrià Puntí

EDITORIAL BENVINGUTS A L’ALQUERIETA Actualment s’entén l’Alquerieta com a punt d’encontre de l’activitat fallera de la nostra barriada i del poble de Benipeixcar. Definitivament estem oberts i integrats al 100 % a Benipeixcar. Tenim consciència d’associació i com a tal, participem de l’activitat del Districte i en un futur encara ho farem més. Treballem amb això. Hem assistit a tots els actes i events de Benipeixcar i també hem rebut a totes les Associacions del Poble a casa nostra, amb èxit. Ens fem sentir al Districte. Els representants d’aquest ens visiten, també les altres Comissions, Associacions, Federació i representants del Consistori de Gandia. L’Alquerieta es desenvolupa amb soltura amb les seues relacions amb altres institucions i associacions. És un altre pas més que ens reafirma. Definitivament estem oberts. Tenim representació a varies institucions. Hem incrementat la participació en actes i afers fallers, fem propostes, escoltem i ens escolten. Som associació, apart de fallers, i volem compartir-ho. Benvinguts a l’Alquerieta. Ací teniu el nostre compendi anual, el nostre Llibret. Aprofitem l’avinentesa per a desitjar-vos unes bones festes Falleres. La editorial

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT Fallers, falleres, amics tots. És un plaer, dirigir-me a tots vosaltres com a President d’aquesta comissió, ja que aquest es el meu primer any. Un any molt especial per a mi, ja que les Reines de la Falla, són els meus sols que m’allumenen tots els dies, la meua dona, com a Reina de la Falla i la meua filla, com a Reina de la Falla Infantil. Bó, aquest any és molt difícil, ja que patim la crisi, que ens afecta a tots, pero així i tot, anem a gaudir tot el que pugam. Hem tingut un any un poc complicat, però al mateix temps amb moltes satisfaccions, ja que hem ficat el sostre nou i hem pogut inagurar el nostre casal, amb la visita de totes les comisions falleres, les autoritats i les Falleres Majors de Gandia, rebent per part d’ells moltes felicitacions i fins i tot diguen-nos que es el millor casal de Gandia.Eixes paraules són les que ens han d’omplir d’orgull i satisfacció, a mi com a President i a tots vosaltres com a membres d’aquesta la nostra Comissió. Hem treballat de valent i per això, m’agradaria donar les gràcies a tots aquells fallers que han fet possible aquesta tasca. Tambe vull agrair a tots els que han col.laborat fent possible aquest llibret i als esponsors. No vull oblidar-me de la del.legació de catering, ja que estan fent una tasca molt important aquest any. I per acomiadar-me, espere que aquestes falles portem el nom de la nostra Falla pel tots el carrers de la nostra ciutat amb el orgull i la honorabilitat que ens hem guanyat a colp d’esforç. També espere que gaudim tots junts el màxim possible d’aquestes festes josefines. Moisés Navarro Llopis President de la Falla.

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT INFANTIL Hola! El meu nom es Carles i enguany tinc l’honor de ser el vostre President. És per a mi un orgull i estic molt il.lusionat de dirigir-me a tots vosaltres. Vull donar les gràcies a la comissió per haver pogut fer realitat este somni i sobre tot a la meua família per l’esforç que han fet per fer-ho possible. Espere estar a l’altura de tots els que abans que jo han tingut el privilegi de portar aquest càrrec. Desitge que aquestes falles siguen inoblidables, ja que per a mi ho seran i que junt a Ainhoa, Eva, Moisés i totes les demés Reines, Madrina i Fillolets, gaudirem de tots els actes que la Falla ha preparat. Des d’aci vull animar a tots els fallers i amics a viure unes Falles com mai abans, amb més festa i mes diversió per a passar-ho fenomenal tots junts. El vostre amic i president infantil Carles Martínez Escrihuela President Infantil

VICENT GREGORI ACOSTA_MANTENIDOR El mantenidor d’enguany és un jove de 29 anys, natural de Gandia. Va cursar els seus estudis al col·legi Esclavas del Sagrado Corazón de Jesús de Benirredrà, estudis secundaris a l’Institut María Enriquez de Gandia i estudis superiors de Econòmiques a València. Ha treballat d’administratiu a l’Hospital Francesc de Borja de Gandia i al Centre de Serveis Integrals i d’Ocupació de l’Ajuntament de Gandia. Vinculat amb el col·lectiu faller de Gandia des de ben xicotet. Forma part de la comissió de la Falla Barri Benipeixcar, en la que ha ocupat diversos càrrecs on ha estat president de la mateixa amb tan sols 19 anys. A l’any 2005 entra a formar part de l’Executiva de la Junta Local Fallera, on ha estat del 2005 fins 2009 com a delegat de la cort d’honor major i fins 2011 com a membre de l’àrea de festes i delegat de premsa i comunicació de la Federació de Falles. Autor del Pregó de les Falles de Gandia l’any 2007. Ha escrit nombrosos articles de llibret, explicacions de falla i ha estat mantenidor de diverses comissions falleres de Gandia. Està en possessió del Gesmil d’Or de la Junta Local Fallera, l’Escut d’Or de la Falla Benipeixcar i l’Escut d’Or de la Falla Joan d’Aguiló - Avinguda Gaspar Aguilar de València. Des de juny de 2011 és Tinent d’Alcalde de Cultura de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Gandia i Regidor Delegat amb les Falles.

JORDI GARCIA MIRAGALL_ MANTENIDOR INFANTIL Va nàixer a Gandia a l’any 1976. És casat i pare dos filles. Natural de Gandia, va cursar estudis de batxillerat i música per a posteriorment passar a la Universitat Politècnica de València, on va cursar estudis superiors. És Arquitecte Tècnic i Enginyer d’Edificació. Regenta una oficina tècnica de arquitectura-enginyeria i ocupa la gerència d’una empresa de serveis i enginyeria de construcció. És membre col.legiat del Col.legi d’Arquitectes Tècnics de València. Jordi, junt a la seua família, és faller de la Falla L’Alquerieta i Museu Faller, desde l’any de la seua fundació, on ha ocupat diferents càrrecs i en varies ocasions, com Vicepresident i Delegat de llibret, formant també part de la Junta de Govern de l’Alquerieta com a Vocal en varies ocasions. La seua filla Lluna, ha estat Reina de la Poesia, Reina de la Falla i integrant de la Cort de la Fallera Major infantil de Gandia, i la seua dona Susanna, ha ocupat la delegació de llibret i la vicesecretaria de la Falla Alquerieta. Ha participat directament en la confecció de llibrets amb aportació de textos i continguts. Actualment desenvolupa també la seua tasca fallera integrat en la Executiva de la Junta Local Fallera de Gandia, com a Vocal de l’Àrea Econòmica.

Reines Madrina Fillolets

Acompanyant: Moisés Navarro i Llopis

Eva M.ª Miota i Miralles

Reina DE LA FALLA

Mira al cel i busca L’ estrela del teu desig Envia- li una besaeta A la fi te l ‘ ha concedit. Mira al front i gaudeix Veient la teua comissió Dient el nom d’ Eva La nostra fallera major. Mira al costat i respira Fes- ho amb profunditat De la mà del teu home Lluiràs per la ciutat. Que no et falte l’ alegria En aquest, el teu any I gaudeix dia a dia doncs ets de la falla, la més gran. Xelo Borja Esquer

Acompanyant: Carles Martínez i Escrihuela

Obri els ulls fallereta De veritat...no estàs somiant Que aquest 2014 Es l’any del teu regnat. Sirena etèria a l’aigua Gaudix amb il•lusió Papà, mamà i el tete Comparteixen tradició. Banderins per Ainhoa!!! Banderins a muntó!!!! Volem vore com puges A agafar els guardons. Obri els ulls fallereta De veritat… no estàs somiant.

Ainhoa Navarro i Miota

Xelo Borja Esquer

Reina DE LA FALLA INFANTIL

Fallera des del bressol amb passió, elegància fallera va ser la teua infància a hores d’ara Reina Major del Foc.

Acompanyant: Jesús Millan i Linuesa

Alicia Martinez i Ibañez

Reina DEL FOC

Reina del color vermell, color que has fet teu, teu com el dit a l’anell. Reina de la flama. Reina de la espurna. Xavi Arbona

La teua mirada ens transmet el que portes dins, molta alegria, des de que vas decidir aquell dia enlluernar-te de colors i fallera ser. Moltes coses ens donaràs, sí, ens enlluernaràs amb el foc... Reineta t’ho mereixes tot. Reineta, amb eixe foc arribarà a la fi la festa. Xavi arbona

Acompanyant: Adrián Chelós i Ribera

Alba Arbona i Ribera

Reina DEL FOC INFANTIL

Si ixes als carrers, veuràs fallers, pólvora de coeters festa, balls i plaers. Gaudeix de la màgia d’aquest moment, adona-te’n de lo bó que t’està passant i gaudeix amb els fallers. Nosaltres ací estarem, per a acompanyar-te en tot moment. Si la festa es l’ànima de les falles, tu eres la màxima representant, no ho dubtes, es el teu any.

Acompanyant: Juan José Faus i Coll

MªJosé Miñana i Peris

Vanesa Faus Miñana

Reina DE LA FESTA

Cristina, eixa xiqueta ... tens molta alegria i diversió. Enguany Reina de la Festa. festa que tens de debò. De debò ho faràs quan et poses el vestit, els monyos, quan et poses la banda, la pinteta, bona festa ens donaràs.

Xavi Arbona

Acompanyant: José Luis Hortolano i Gómez

Cristina Puchol i Sampedro

Reina DE LA FESTA INFANTIL

Poesia, paraules dites amb sentiment ens transporta a eixe monument que ompli d’alegria i satisfacció als membres de la nostra Comissió Fallera eres d’espirit paradís obert de paraules expreses les nostres emocions al sospir de la teua devoció. Acompanyant: Vicent Xavier Faus i Coll

Yolanda Frasquet i Gadea

Reina DE LA POESIA

Per tots serà recordat la màgia, les lletres i tradicions gaudeix del teu regnat al ball de la teua inspiració. Salva Canet

Per fí ha aplegat, per fí està ací El teu somni faller , s’ha fet realitat Estarem tots nosaltres al teu costat Sobretot el teu home d’acompanyant Sols esperem que pugues gaudir I ens mostres eixe somriure que et caracteritza Com ets tú, com et volem tots Per la teua simpatia i per la teua gràcia Ets Reina de l’Art amb molta elegància

Acompanyant: Miguel Ángel Nadal del Valle

Cristina Nadal

Toñi Garcia i Muñoz

Reina DE L’ART

Un desig et concediré però has de triar bé. Per a tu et deixe el firmament per a que viatges amb la ment Una estrela triaràs dona igual com és de gran Per que amb les seues arts a la teua falla brillarà. Dolça i tendra l’agafaré Noble i generosa com la que més Buscaré pel firmament i amb molta bondat la triaré

Acompanyant: Manolo Millán i Linuesa

Loli Morant i Suárez

Madrina

DE LA FALLA

No busque la més gran Ni tampoc la més brillant Vull aquella estrela Que sempre estiga al meu costat Un desig ens han donat I una estrela hem triat Per a nosaltres, la més gran I es diu Loli Morant Isabel Perelló

Fillotets

de l’Alquerieta

Poesies: Xelo Borja

Daniel Carbonell Català D’ aquest xiquet tan guapo Poques coses hi ha a dir, Pues es el fillolet més bonico Que a la falla tenim. Amb la moto pega voltes, I li encanten els cotxets, És Daniel l’ alegria Que inunda en falles els carrers.

Sofía Vila Borja Brolla de tú la sang fallera. Farinetes, llaços i bolquers Envolten aquesta xiqueta Filloleta de l’ Alquerieta Museu. Brolla de tu l’ al•legria Papallones, música i cohets Engalanats els carrers per rebre’t Com a nova fallera que ets.

Emma Alemany Signes L’ olor de tarongina envolta Aquesta terra valenciana. Però son els ull d’ Emma Els que em ténen enamorada. Amb eixa careta d’ àngel Filloleta havia de ser Per a orgull dels seus pares Que es converteixen en fallers.

Esbòs del monument

LEMA: “Hem perdut el seny?”

ARTISTES: Germans Minyana

Dibuix Lema: Montse Català ESCENA PRINCIPAL Un bust d’home científic, experimentant amb Gandia SL Pòcima per a l’experiment Gandia SL Científic: Arturo Torró Torró… Gandia vol portar, Que ara anem per impuls Com si fóra una empresa Segons li rote al gerent L’ajuntament enfangar Deixant a tots nuls I dominar-lo apressa I al que pense la gent Que sembla cosa científica Com es menega l’ajuntament La contribució ara pica Pujant sense mirament

S’arma rebombori Amb l’escultura del 25 d’Abril Mareja el consistori En un ambient hostil

La gent es rebolica Però paga impotent… Cal mira-ho una mica Que paguen massa increment

Vorem si ix l’experiment De la Gandia del PP Que vol camviar l’ambient I no sabem si per a bé

ESCENA 1ª Un policia municipal ben equipat amb una Càmera-radar

Quatre dies de radars Van deixar l’alcalde marejat Que ací volen arreplegar Tot el que en bous ha gastat

Porta L’Alcalde Torró La policia ben equipada Que ací no hi ha compassió I qui la fa, la paga

Els radars van fer aparició D’un dia per a l’altre I enmig de la circul.lació Tots els rècords van batre … quin desastre!!

Ara tenim la ciutat Plena d’aparells Que d’ací no res, aviat Ens trauran els budells (però açò és cosa de seguretat) …això diuen ells

I de vore tanta denúncia A l’alcalde li va entrar cagalló Que no vol perdre cap vot! Féu indult amb caució Quin escarot!!

Quatre radars ben col.locats Enganxats a 4 fanals Es qüestió de probabilitats I que piquen a cabals

Compte que… Arreplegar d’esta manera Pot crear addicció L’Ajuntament s’ho tira a la pera Fent billets a muntó

Una màquina de fer diners Si enganxen al foraster Que no sap que han posat Els radars d’amagat

No vages despistat Que no voràs el cartell “control de velocitat” A vista d’ocell …t’enganxa i et deixa afinat! (açò és un consell)

Que amb eixa recaudació Haguera tapat prou forats, Que falta fan a l’administració Per tots els costats

ESCENA 2ª Fallers amb 2 banderins de diferents seccions

Si m’en passe de frenada Pararé en Especial! Açò és una animalada Quin dineral!

Maleïts banderins Que ens porten a tots de cap! I fan camviar els destins Com tothom sap

El que sent de Primera, és més sabut i no passa a Especial: Aguanta el matxo Que ahí està la barrera! Que este mamarratxo A mi em tira enrera!

Ja t’ho dic… El luxe i poderiu faller És cosa de temps antic Que fa recordar al fester El temps més bonic

El que sent d’Especial, aprofita per a baixar:

Els monuments van a menys I Lloret posa remei Usarem el seny Per a fer nova la llei

Esta és la nostra oportunitat Per a baixar-nos del “carro” Que portem massa anys pringant Per a que sempre guanye El Prado

Ara el ric està “acollonat” I el pobre “encantat”

Anem –se’n cap avall Que no ens queda cap xavo I a vore qui és el guapo Que passa sense fer retall

Ningú vol ser ric I estar en Especial Que això és un embolic I costa un dineral

El que sent de Tercera, ha hagut de pujar a Primera:

Ara ser d’especial Sembla un càstic Pena capital Si guanya el premi l’enemic

A tercera hi havia un gall Que l’han camviat de corral I s’ha quedat a cavall De manera accidental

El que sent de Primera, no vol anar a especial:

Tindrà que suar el banderí Per a tornar-lo a guanyar I anar fent camí Per a poder-lo pagar

ESCENA 3ª Platja-Can Un nou tipus de turisme, Ara s’estila de tot Que no ens porte a l’abisme Cara l’agost Torró ho fa tot sense cost “això es diu molt prompte” Pero mai està “dispost” A mostrar els comptes Que el turisme de Torró Ve a fer prou l’animal Açò és poca raó I mala senyal Ara vé el turisme internacional A la platja de l’auir… Pero de gossos i animals… D’eixos ja hi han prou ací La va muntar a fer la mà Allà prop de Xeraco Perquè aixina ho manà, Deixant a l’alcalde* com un macaco *(l’alcalde de Xeraco) Ací de gossos ja en tenim prou I caguerades també Açò no és res nou I fa mal alè

ESCENA 4ª Torró ara treballa en Mac Dolars (Mc donalds) i apareix xafant una merda valorada en 1000 € Per fer propaganda Torró sempre està en televisió I porta bona tanda D’aparicions Açò sembla una banda De liantes i enredradors Que dónen més llanda Que l’afilador Que 1000 € de merda… Dónen molt de joc Per a ixir en televisió I encara és poc Si vol tindre raó L’Ajuntament amb mà dura Vol portar adolorit Amb la caixa buida No ha perdut l’apetit Si al solar de “Mc Donalds” Li ha pegat pessic Tampoc és molta cosa Que li traga rasquit Que per a lo que va deixar Orengo Açò és un bufit I quan més renega l’oposició Més els baixa el sou Que amb menys assignació Encara en guanyen prou

Explicacions: La Comissió Il.lustracions: Xelo Benavent 34

LEMA: “I ara com tornem?” ARTISTA: Marc Orsí

EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL.

Moltes llepolies vos donaré Un món ple d e joguets Vos tindre a tots contents Però fareu el que jo diré

Això diu que era Uns xiquets amb un fi Intentar conforme fora Els seus desitjos aconseguir.

Una bruixa hem trobat Que li diuen societat Amb uns gats ben ensenyats Que fan les coses parlant

Una bruixa molt sabuda Amb molts amics de profit Plena de poder i usura Veu en els xiquets el seu destí.

Ens parlen de llibertats Paraules sense compàs I nosaltres ací estem Sense saber el que fem

Si els xiquets he de guanyar He de tramar un bon pla Amb l’astúcia dels meus gats Els aconseguiré enganyar

Sucre per endolcir El que serà el nostre destí Després de tant de consumir Ara diuen que arribat el seu fi. Una bruixa peculiar Amb un barret per amagar Un gat negre per furtar I un altre per blanquejar

Els xiquets d’aquest costat El premi d’ingeni i gràcia guanyarem Perquè amb ingeni l’hem somiat I amb gràcia l’arreplegarem.

Un maletí ens hem trobat Li ha caigut a un dels gats La bruixa el té ben agafat i el gat no li lleva el nas.

I després de tant de temps Volen que no tinguem res Ells es queden ben plens I nosaltres, ara, com tornem?

Esta societat ens ha ensenyat Que a l’escola no ens diran Si a la vida vols guanyar Pica al vol i fes forat.

Explicacions : La Comissió Dibuix lema: Ainhoa Navarro

EXECUTIVA 2013-14 DELEGATS (d’esquerra a dreta) Deleg de jocs : Òscar Bisquert Moncho Deleg. Catering: Mª José Miñana Peris S. Deleg Coets: Juanjo Faus Coll Deleg Vendes: Alicia Martinez Ibáñez Deleg Vendes: Estela Ruiz Fresneda Deleg. Coets: Rafa Pardo Esteve Deleg Catering: Toñi Garcia Muñoz (centre) Deleg Cavalcada: Eva Miota Miralles (no estan a la foto) Deleg. Plantà: David Muñoz Gómez Deleg. Comunicació: Daniel Miret Mataix Deleg. Infantil: Mª José Ribera Millán DELEGATS (d’esquerra a dreta) S.Deleg. Jocs: Manolo Millán Linuesa Vicetresorera: Loli Morant Suárez Deleg de Dones: Alicia Ribera Millán Loter i RRPP: Miguel Angel Nadal del Valle Deleg. Llibret: Susanna Fernandez Bataller Deleg. Districte: Jose Luis Paris Aleixit Deleg. Artística: Yolanda Frasquet Gadea Deleg. Fotografia: Xavi Arbona Moragues Deleg. Monument: Nico López Fernandez (no estan a la foto) Deleg. Joventut: Samantha López Fort Deleg. Esports: David Llopis i Eugenio Gordo Deleg. de Só: Leo Chelós Selma S.Delegat Cavalgada: Juan Carlos Alemany

JUNTA DE GOVERN (d’esquerra a dreta) Vocal: Sergio Muñoz Gómez Tresorera: Desam Escrihuela Bastida VicePresident: Jesús Millán Linuesa President: Moisés Navarro Llopis Deleg. Festes: Salva Canet Olaso Comptador: Vicent Febrer Chafer Secretària: Montse Català Canet Vocal: Jordi Garcia Miragall (no està a la foto) Vocal: Juan Hernandez Moncho

3838

CENS FALLER, Exercici 2013-2014

Alberola Albuixech Francisco Salvador – Alemany Parra Juan Carlos- -Arbona Moragues Xavi-Artés Ferrer Mónica- Bisquert Moncho Oscar- Borja Esquer Chelo- -Canet Olaso Salva- Cantero Caballero Miguel Ángel- Carbonell Gomar Raúl- C.Paco - Castellá Miñana Amparo-Català Canet Montse -Chelós Selma Leo-Chover Miret MªJose- Chover Jimenez Rubén- Corbacho Martínez Pablo- Cruz Gómez Silvia- Diaz Moncho Gema- Del Rio González Kiko- -Escrihuela Bastida Desam- Faus Coll Juanjo-Faus Coll Vicent Xavier-Faus Miñana Sandra-Faus Miñana Vanesa- Febrer Cháfer Vicente- Felis Felis BelénFernández Bataller Susana-Fernández Gómez Mónica- Frasquet Gadea Yoli- Fuster Martínez SusanaGarcia Miragall Jordi- García Molina Yolanda- García Muñoz Toñi-García Tomas Antonio-Gómez Segura Mª Carmen-Gómez Segura Fernando-Gordo González Eugenio- Gonzálvez Gonzálves Lourdes-Grau Estruch Sergio-Hernández Moncho Cristina-Hernández Moncho Juan-Hernández Moncho Rosa MªHortolano Gómez Tamara-Hortolano Muñoz Luis- Ivars Nules Rebeca-Llopis Boronat Toni-Llopis Vives David-López Fernández Nicolás-López Fort Samantha-Loza Badenas Yohana – Martínez Calderón Jesús- Martínez de los Santos Laura-Martínez de los Santos Patricia-Martínez Ibáñez Alicia-Mataix Miret Enrique- Martínez Sendra Susana- Mengual Moncho Katherina- Millan Linuesa Manolo-Millan Linuesa Jesús- Millan Martínez Vanesa-Millan Martínez Ivan-Miñana Peris MªJose-Miota Miralles Eva MªMiret Mataix Daniel- Morant Suárez Mª Dolores-Morató Moncho MªJose- Muñoz Gómez Sergio-Muñoz Gómez David- Nadal del Valle Miguel Ángel-Navarro Llopis Moisés -Pardo Esteve Rafael-Paris Aleixit Jose Luis- -Perelló Nadal Isabel-Pons Blasco Sergio - Puchol García Hector- Ribera Millán Alicia-Ribera Millán MªJosé - Rodríguez López Francisco Javier - Ros Ibiza Rosa-Ruiz Fresneda Mª Estela- Saez Faus Salut-Santamaria Aparisi Maria-Sanlorenzo Prats Silvia- Sampedro Giner Inma -Serra Calafat VanesaSerrano Flores Ana Gema- Signes Sierra Jennifer- Vidal Sánchhez Antonio-Vila Antúnez Ximo- Villarejo Ros Nuria INFANTIL Alberola Martínez Miquel- Alemany Signes Emma-Arbona Ribera Alba-Arbona Ribera Ivan-Bisquert Chover Guillermo- Canet Frasquet Emma-Canet Frasquet Joel- Cantero Cruz EricCarbonell Català Daniel- Chelós Ribera Adrian-Chelós Ribera Naiara-Garcia Fernández Aitana-Garcia Fernández Lluna-Garcia Villarejo Arantxa-Garcia Villarejo Irene-Gomez Felis Belén-Gordo Martínez PauGordo Martínez Sergi-Hernández Ros Lidia-Hernández Ros Joan-Hortolano Gómez Jose Luis- Ibañez Castillo Pau- Llopis Mengual Ainhoa-Llopis Mengual Carla-López Hernández Cristina-Lopez Hernández Mireia- Martín Fuster Ariadna-Martín Fuster Marina- Martín Ivars Yago- Martínez Escrihuela AlejandroMartínez Escrihuela Carles-Martínez Escrihuela Sonia-Martínez Loza Naiara-Mataix Fernández MartaMuñoz Castellà Borja- Muñoz Castellà Pau- Muñoz Serra Ariana- Navarro Miota Ainhoa-Navarro Miota Hugo-Pardo Perelló Neus-Pardo Perelló Pau-Paris Morató Jose Luis-Paris Morató Aina -Puchol Sampedro Cristina-Puchol Sampedro Elena-Puchol Sampedro Inma- Rodríguez García Lucia- Rodríguez García Neus-Sala Serrano Xavi- Sala Serrano Selena- Sanlorenzo Prats Borja- Sendra Martínez David- Soler López Antonio Domingo Vidal Artés Ashley-Vila Borja Sofía 40

Pregó de la Falla L’Alquerieta i Museu Faller 2013 I després, tothom a callar Que tot això s’ha de pagar!.

Benvinguts falleres i fallers de L’Alquerieta i Museu Faller. Estava parada pensant una estona, i ja sabeu: “Qui no té faena, Deu li’n dona”.

Veurem com l’emoció florirà i la nostra pell s’eriçarà. Que a bona gana de ballar a esta falla no ens han de guanyar.

I ací estic, amb un pregó entre mans per al qual he tirat mà als refranys que hi ha un dit que em fa costat, El ben parlat sempre es ben mirat.

Assaboriu cada moment per que s’acosten dies amb sentiment. I al sentir: Foto! Ja sabeu, tots al clotet. Farem una gran festa, encara que és un sant xicotet.

Amb les emocions m’he trobat i una ordre m’han donat: Obriu els vostres sentits! Per a la festa acollir!.

Crisi, treball, corrupció, el papa i la hipoteca aquesta! Sabeu que: Demà ja dinarem! Que avui és festa!

La música ens acompanyarà I la nostra oïda s’alegrarà. Sense masclets, dolçaina i tabalet la festa ni és festa ni és res. I si damunt fem un almorçaret ja tenim el conjunt complet. La pólvora ens rodejarà i la seua olor ens embriagarà i qui no vulga pols, que no vaja a l’era per que pot acabar ple de polseguera.

I ara que parlem d’escopetes, en esta falla hi ha un trabuc. Que si per alguna cosa ens coneixen és per valents, treballadors i algun que altre.... CABUT. Si els diners i els collons son per a l’ocasió ací tenim a les reines rematant aquest pregó. Que una cosa han de tindre clar Si estem al ball, hem de ballar!

Els nostres ulls s’obriran i amb la festa es toparan. Aigua, cassalla i ballar Tot!, fins a fartar.

Pregonera: Isabel Perelló

L’ANY DE TRASPÀS [PERE HUERTA] Tant de bo no siga massa tard encara. Si hagués estat a València la setmana passada com hi era previst, hauria pogut acomiadar-me d’ell encara en vida. Mossén Johan Roís de Corella ha estat tot per a mi. Il·luminació e claredat infinita. E veritat. Sobretot ha estat, ha significat veritat infinita a l’hora de comprendre aquesta closca d’anou nostra petita e insignificant que ens dóna e furta la vida. Fugíssera vida la meua que ha estat beneida per la gràcia d’haver pogut conèixer Mossén Johan e la seua benevolença. La desgraciada notícia de la seua mort ha copsat tota València, la gran València que llegia e conversava ab el mestre. Aquesta València lluminària d’occident e far dels crestians. Sempre que he vingut a aquesta ciutat he sentit una convulsió interna inexplicable, tal és, e ha estat, el dinamisme puixant dels seus carrers e de la seua gent. He d’apressurarme, però. Vull almenys veure el cos sense vida del meu Mestre, tot i que siga per uns segons. Tant de bo Déu tingués a bé que li pogués dirigir la darrera humil oració per la seua ànima. Mossén Johan sempre ha tingut una paraula dolça per a tot aquell que li demanava quelcom. Sempre ab el sí al llavis. Sempre concedint la mà e tot el favor a la gent. He d’apressurarme, Senyor, si vull veure’l. Han estat només vint dies els que he estat fòra de València e ja he sentit la manca d’aquells savis consells de l’entramat seriós e literari de la vida ab el Mestre. Duc escrita en la memòria punt per punt la Tragèdia de Caldesa com si l’hagués parida la meua ploma e no ell, tant en estima tinc la seua literatura, que jo diria que és literatura en majúscules. Aquesta obra no sembla del nostre temps. La seua idea de les veritats de l’Evangeli tan preclares, tan obertes e fidels a l’esperit del crestianisme m’han ofert un camí planer de recerca del nostre Senyor que habita els cels de la llum e de la penombra. Però millor callem, que prou problemes tingué ja Mossén Johan ab els inquisidors salvatges que surten del inframón. Ell! Tan arrelat a a la terra e al missatge senzill e no com eixos: la massa de bisbes e cardenals rics e ociosos que viuen lluny de la idea bàsica del crestianisme. L’octubre aquest plujós de 1497 s’endú per sempre al mestre ab el seu humanisme madur e la seua pulsió per tirar endavant. Vull recordar la vesprada aquella en la tertúlia a casa de Berenguer Mercader que resultà ser per a mi la porta oberta a un univers nou de la paraula. Aquesta paraula estructural de la valenciana prosa com havia deixat dit el propi Johan, era tot un món ple de possibilitats per a la meua pensa senzilla. També hi èren Lluís de Castellví, Johan de Pròixita, Johan Escrivà, e Guillem Ramon de Vilarrasa. En les dues ocasions que vaig poder assistir a aquesta mena de tertúlies he tingut engrandit l’esperit crític, sensible e ha operat en la meua persona un millor e més alt bé mai imaginable per tan humil servidor. Johan Roís de Corella ha hagut de patir les meues bromes sobre la revolució tecnològica que ens ha tocat viure. La impremta!. Vist de d’avui sempre pense en els antics: quants anys fent volums e volums sense imaginar tan sols la possibilitat d’una tal invenció. Ai! És tard e encara no he creuat ni mitja València. Com deia, jo sempre li feia broma sobre la seua habilitat mestra de moure’s en els temps moderns perquè usava e reusava aquesta nova tecnologia com si d’un parell nou de sabates es tractés. Sempre tan actiu e prolífic. Ell ja vingué de Gandia ab la saviesa guanyada e ací, a dintre d’aquestos carrers de flaire mediterrània, s’ha guanyat les ànimes e les voluntats de les gents humils e matinadores e treballadores de la terra e del solc.

Li dec tant al mestre!. A ell li dec la llisó sincera de la coherència: Roís de Corella no s’ha mudat de llengua, com s’acostuma darrerament per aquest regne, que volen tots anomenar de culta la llengua dels regnes castellans...és sabut que al Mestre al cap e a dintre del cor encara hi batega la raó e la força del sentiment de ser. De continuar sent. Johan se sabia pla, se sabia d’aquestes terres e sentía aquesta ciutat seua. Emprava e a més, dedicava molta cura a la nostra llengua, el romanç valencià com pocs ho van fer. Tantes coses li dec...He pogut veure ab els meus propis ulls la bellesa de la paraula de Na Isabel de Villena en una lletra transmesa per ella e sostenir-la a les meues mans en un raonament teològic ab Mossén Johan... Johan!, els seus papers, per Déu!!! En els seus papers els misteris de l’univers!. Què passarà ara ab els seus papers? El tresor del realisme palés a seua la literatura com mai s’havia fet fins ara. La literatura tal e com ell l’havia entesa. Què passarà ara ab la seua literatura? Aquest calaix gegant de subsantius e perífrasis verbals e de versos decasíl·labs e mots italianitzants que ha creat per si mateix un art tan aristocràtic e elegant que ha resultar ser ben atractiu e necessari per a la gent d’aquesta noble ciutat que ara l’acomiada ab dolor. Ser un puntal intel·lectual a la València cosmopolita d’avui, que pràcticament dobla en habitants a la eterna Roma, una València aquesta, d’altíssim nivell cultural, que no s’explica sense ell. E d’això, el mestre, n’era ben sabedor. Faig tard, per Déu, només vull compartir una última estona ab el mestre... ja no puc afanyar-me més.. e vull arribar a hora...una última estona ab el Mestre només...

ELS TEMPS DE ROIS DE CORELLA... [Joan Francesc Peris Garcia] Joan Roís de Corella (Gandia 1433 – València 1497) és el darrer gran poeta del segle d’or valencià, el segle XV, i amb el seu silenci forçós dels darrers anys de la seva vida finalitzaria l’època més brillant de la nostra literatura. El temps que ell viu és el gran moment històric del Regne de València, sobre tot, de la ciutat de València que no tornarà mai. Dos-cents anys després de la conquesta de Jaume I, ens trobem un país on la presència musulmana encara és hegemònica en l’espai rural, compartida amb camperols cristians, formant una geografia humana molt característica: “Al sur del Júcar hallamos una tierra enteramente colonial, las escasas aldeas de cristianos viejos están aquí diseminadas entre las muchas más numerosas aldeas moriscas. Los cristianos se apeñuscan sobre todo en las ciudades, “capitales cristianas de un territorio morisco” según la expresión feliz que Boronat utiliza para su nativa Penàguila. Juntamente con Penàguila son Gandia, Oliva, Xàtiva i Cocentaina” comenta l’historiador Tulio Halperin. A finals de segle s’estima que els 150.000 mudèjars suposaven entre dos terços a tres quartes parts del total de la població del regne, segons afirmen Garcia-Oliver i Furió. És una societat feudal, de senyors i vassalls, amb tres pilars. Els cristians són els poderosos, els musulmans, camperols i artesans i normalment més pobres que els cristians vells camperols, i els jueus, el tercer pilar de la societat valenciana medieval, que justament també desapareixerà ara per la seva expulsió. Vivien els jueus en els espais urbans i es dedicaven a activitats artesanals tèxtils, de sabateria, sastreria, orfebreria, la seda i el comerç i la banca, però els Reis Catòlics signaren el decret d’expulsió de Castella i Aragó el 31 de març de 1492, donant-los de termini fins el 31 de juliol. Unes 10.000 persones abandonaren el nostre territori pels ports de València i Sagunt. A partir d’aquest moment, seria la Inquisició l’encarregada de vetlar per si els conversos, jueus que havien optat per fer-se cristians des de les matances de 1391, realment eren cristians de veres o mantenien la seva religió hebrea de manera amagada. Imaginem totes les possibilitats que oferia al poder autoritari del monarca una maquinària repressiva com la de la Inquisició per fer callar heterodòxies sota l’excusa de perseguir falses conversions o relacions d’amistat amb ells. El temps de Roís de Corella és el de la transició del Ducat de Gandia cap a la seva estabilització jurídica com a ducat dels Borja. Justament l’any 1433, quan ell naix, Hug de Cardona, un dels senyors feudals més poderosos de la comarca ha de cedir el títol de Duc a l’infant de la Corona d’Aragó, Joan, qui l’any 1439 el passarà al seu fill, Carles de Viana que mantindrà el ducat fins la seva mort l’any 1461. El Ducat tornarà a passar a la corona fins que Roderic de Borja l’adquirí l’any 1485 per al seu fill Pere Lluís de Borja, després de satisfer el deute que el rei tenia amb la ciutat de València des de l’any 1470 i on Gandia actuava com aval de l’esmentat deute. La riquesa del ducat de Gandia es fonamentava en el valor de la seva producció agrícola, sobre tot, la canyamel. El duc Alfons el Jove havia promogut el conreu de la canya de sucre als seus dominis a la Safor a principis del segle XV, tal i com ja es feia des d’Oliva fins Cullera. Fóren els Centelles, família nobiliària molt poderosa que entre altres títols tenia el Comtat d’Oliva els que estengueren el conreu de la canyamel al litoral marjalenc. El sucre, la morera i l’arròs, treballats fonamentalment per camperols mudèjars al que s’extrau amb més rigor les rendes senyorials, seran el fonament de la riquesa de les famílies nobiliàries d’aquells temps. “Los moriscos son, en todas partes, más pobres que los cristianos viejos. También allí donde la tierra es más rica. La más rica de las tierras valencianas es también una tierra morisca: la huerta de Gandia, la cuenca del azúcar, la tierra más cara de España, la que rinde más fruto también, según Viciana estos campos llanos de Gandia fueron y son nombrados la Conca de la Çafor... E porque a mi juyzio no he hallado en las Españas campo en que la cosecha de fructos yguale...” conta el ja esmentat Halperin. Roderic de Borja feia un gran negoci quan adquiria el ducat de Gandia a la corona d’Aragó.

Però en el temps de Roís de Corella la petita noblesa que s’havia distingit per participar en les guerres medievals com a cavallers del rei no tenia massa facilitats per a mantenir el seu nivell de vida solament amb les seves rendes senyorials, provinents de xicotets senyorius i que tenien que compartir i disputar moltes vegades amb els oficials reials, amb les institucions municipals i amb els grans senyors feudals que tenien l’alta jurisdicció sobre la seva. Així, i encara que els senyors de vassalls musulmans, com diu Viciano, gaudien d’una posició més favorable que els senyors de llocs cristians, ben sovint exigien als seus “moros” una major part de les collites, assistirem al llarg del segle XV a la conversió de la noblesa guerrera en noblesa urbana, a la recerca dels beneficis i posició que donen els oficis administratius de l’Estat. Servir al rei, a una monarquia cada vegada més consolidada, més autoritària, serà l’objectiu de la petita noblesa cavalleresca que haurà de competir amb els burgesos comerciants i juristes. La decadència de llinatges com els Martorell, que continuaren immersos en el món cavalleresc tradicional, i l’ascens dels Borja - hàbils i eficaços servidors de la corona i de l’Església – al ducat de Gandia, posa en relleu que una noblesa d’arrelament tan precari sols podia enrobustir-se a l’ombra del nou poder estatal. Així, Roís de Corella, emparentat amb els Corella que havien guanyat al camp de batalla el títol de comtes de Cocentaina, serà un noble cavaller que a diferència de March i Martorell renuncia a la vida cavalleresca per a dedicar-se a la literatura, la teologia i, en la seva primera etapa de vida, a l’amor. La seva família, encara que originària de Navarra, s’assentà a les terres valencianes immediatament després de la conquesta, i estava molt relacionada amb les famílies d’Ausiàs Marc (1397-1459) i de Joanot Martorell (1413-1468), els altres dos grans poetes valencians del segle d’or. La seva obra obtingué un gran prestigi literari, sobre tot la poesia amorosa que avançava el renaixement a la nostra literatura, i li permeté intercanviar lletres amb Carles de Viana entre 1455 i 1461 que aleshores era, a més d’hereu de la corona d’Aragó, el duc de Gandia. Després obtindria el títol de mestre en Teologia i l’herència que rebé dels seus pares li permeté dedicar-se a la seva obra literària. Corella, escriptor molt prolífic, tant en posa com en vers, participà en els freqüents certàmens literaris que s’organitzaven a la València d’aquells temps, capital literària i cultural de la Corona d’Aragó, com el que organitzà Bernat Fenollar l’any 1474, que donarà lloc a les Obres e trobes en llaors de la Verge Maria, primer llibre literari en “llengua vulgar” imprés a la Península Ibèrica. Roís de Corella adapta els autors clàssics i cerca la bellesa en la seva poesia com a objectiu últim. Les seves obres profanes s’inspiren en Bocaccio i Ovidi, entre les que destaca Tragèdia de Caldesa (1458). És l’autor del desengany amorós terrenal i, segons Antoni Ferrando, és en aquesta obra quan el poeta escriu els seus millors versos: Mourà’s corrent la tramuntana ferma, e tots ensems los cels cauran en trossos; tornarà fred lo foc alt en la spera, i en lo més fons del món veuran lo centre; tinta de sang se mostrarà la lluna, e tot escur lo sol perdrà la forma, ans que jamés de mi siau servida. L’any 1458, podríem dir el moment més alt de la literatura valenciana, quan Ausiàs Marc estaria escrivint els seus darrers poemes, Joanot Martorell encetant el Tirant lo Blanc, Roís de Corella aquests versos tan meravellosos, era el darrer any del pontificat de Calixte III, el primer papa Borja i del regnat d’Alfons el Magnànim. Després vindria el regnat de Joan II (1458-1479), que ja havia estat lloctinent d’Aragó i Catalunya doncs son pare estava més interessat i vivia a les possessions italianes, i les disputes amb el seu fill primogènit, Carles de Viana. Joan II s’havia casat amb Juana Enríquez a la mort de la primera esposa i mare de Carles, Blanca de Navarra, i volia que el fill de la Enríquez, Ferran, fóra l’hereu de la corona i deixar a Carles la corona de Navarra. Fins i tot empresonarà Carles el 2 de desembre de 1460. Seran

temps de revolta a Catalunya contra Joan II que aconseguiran amb la signatura de la Capitulació de Vilafranca del Penedès (22 de juny de 1461) que el rei reconega com hereu universal al seu fill Carles. Malauradament Carles de Viana morirà a Barcelona molt poc després, el 23 de setembre del mateix any. Durant la guerra civil dels nobles catalans contra Joan II, València farà costat al rei i a les Corts de Montsó li oferia diners, junt Aragó. En eixe temps, Ferran d’Aragó, ja hereu de la corona, maridava amb la seva cosina, la princesa Isabel, germanastra d’Enric IV i hereva de Castella. Malgrat el suport donat al monarca, Joan II mai convocà les Corts Valencianes. La gran València del segle XV, la literària i culta, comercial i artesanal que bastia amb tot el seu orgull la Llotja de la Seda, cap econòmic de la corona d’Aragó, no serà mai la seva capital política. Era bona per a pagar guerres i els viatges de Colom, però l’enfortiment de la monarquia autoritària que suposà el regnat de Ferran II, el catòlic, suposarà la desfeta de la burgesia comercial i, amb ella, de la nostra gran literatura. L’any 1483, Ferran II estableix la Inquisició pontifícia a la Corona d’Aragó com a instrument reial de control ideològic i per al guany econòmic. Comença la persecució dels heterodoxes i, després l’expulsió dels jueus, l’any 1492, dels conversos acusats de judaïtzants. És un aparell potentíssim per assegurar el poder reial front als poder locals i per acabar amb la potent minoria judeo-conversa. La pròpia família de Santàngel, el cobrador reial a València que havia pagat el viatge de Colom, serà processada. És en eixos anys quan comença l’obscuritat al nostre País i persones com Roís de Corella han d’emmudir obligatòriament. La nova Inquisició no sols perseguirà jueus i conversos, sinó també els líders d’una societat mercantil, burgesa, oberta al món i amb la nova sensibilitat que suposava la tornada als clàssics del Renaixement. Els llibres de Roís de Corella, considerat per alguns estudiosos com un autèntic líder de l’època, es tornaran fum en la foguera inquisitorial i ell passarà al silenci obligat. Les seves darreres publicacions, l’acurada i bellíssima traducció al valencià de la Vita Christi, del cartoixà Ludolf de Saxònia, en quatre volums que es publicarien entre 1495 i 1500 mai més seria publicada i del Salteri, salms de la versió de la Bíblia esmentada Vulgata de Sant Jeroni, que imprimí Corella a Venècia, potser per tal d’evitar la Inquisició, només es va conservar un exemplar, justament el que es guardava l’alt tribunal eclesiàstic després de cremar la resta. L’ambient literari del cap i casal canvia radicalment en 1497, quan morí Corella. Després de la seva mort, ja no resta a València cap aristòcrata de talla que cultive literàriament el valencià. Una nova realitat, la Monarquia hispànica dels Reis Catòlics, un eficaç instrument al seu servei, la Inquisició castellana i com a conseqüència del descobriment d’Amèrica, la substitució de València per Sevilla com la nova capital marítima de la península fan entrar en crisi la literatura autòctona. L’any 1498, vint anys després de la seva impressió, eren destruïts tots els exemplars de la Bíblia valenciana atribuïda a Bonifaci Ferrer. El Sant Ofici s’acarnissa amb la il·lustrada i potent minoria conversa, i la Monarquia s’apropia dels seus bens confiscats. En paraules de Ferran Garcia-Oliver, un dels historiadors actuals valencians més destacat, fill de Beniopa: Un rei, Ferran el Catòlic, que ara inexplicablement, els llançava a sobre una gossada de teòlegs, dominicans i eclesiàstics de divers pelatge, cruels i notòriament interessats en el patrimoni dels inculpats. Participe amb la idea d’Antoni Ferrando quan diu que amb la publicació de la versió de Corella de Lo Cartoixà (1495-1500) es tanca el Segle d’Or de les nostres lletres. Un segle d’or que no s’ha repetit ni es tornarà a repetir mentre els valencians no siguem capaços de construir el futur sobre la nostra identitat històrica. Potser, esforços com els que fa la Falla de l’Alquerieta de Martorell al seus llibrets ens ajuden a retrobar les nostres arrels històriques per a tornar a ser propietaris del nostre futur com a poble valencià. Joan Francesc Peris Garcia Professor de Geografia i Història a l’IES Tirant lo Blanc de Gandia.

Bibliografia emprada per escriure aquest article: Antoni Ferrando: “El siglo de oro de las letras valencianas” en Historia del Pueblo Valenciano, Tomo I. Páginas 341 a 360. Tomo I. València, 1988. Tulio Halperin: Un conflicto nacional. Moriscos y cristianos viejos en Valencia. València, 1980. A. Furió i F. Garcia: “El feudalisme medieval valencià: un asssaig d’interpretació”. València, 1983. Pau Viciano: “Els temps d’Ausiàs” al número 26 de la revista Afers. València, 1997. Ferran Garcia-Oliver: “Jueus, conversos, Inquisició”, al número 73 de la revista Afers. València, 2012.

JOAN MARTORELL I LA SEVA ALQUERIA [HELIODOR FAUS] Com les persones som socials, necessitem unir-nos per defensar les nostres idees, aficions, interessos, passatemps etc. Els festers que estem vivint als voltants de lÁlqueria de Martorell, ens interessa saber per curiositat qui era aquest personatge i perquè lÉrmita porta el seu cognom. Indagant a lárxiu de Gandia, hem sabut que el lloc on està lÁlqueria, fent excavacions a lány 2010, descobrirem objectes i restes amb 2000 anys dántiquetat , i un taulell en la façana amb el nom de ¨Martorell” . Es sap que els objectes eren romans i el paratge fou ocupat per musulmans. En el segle XIII i XIV passà a mans dels colonitzadors cristians, tal vegada en lány 1373, lávi de Joanot, Guillem Martorell, adquirí l´ indret per la condició de cavaller. En el segle XVI els Borja compraren les terres de Martorell i feren un trapig que aportava el quinze per cent de la producció de sucre de l´horta de Gandia. Lérmita de lÁlqueria va ser construida al segle XIX i oferia serveis religiosos fins els anys 60. LÁjuntament projectà recentment fer un Museu de Setmana Santa. Joanot Martorell ( 1413-1468 ) pertanyia a una familia noble procedent de Catalunya. Resta solter tota la vida, per tant no es coneix descendència. Figura típica cavalleresca de la noblesa valenciana del segle XV,es mogué amb desimboltura per les corts europees. Respectat com a mestre en léxercici de les armes, el seu avi Guillem Martorell fou conseller del rei Martí. Son pare Francesc Martorell cambrer del mateix rei, era senyor de Xaló, de Murla i Benibraf. Aquesta familia solia viure a gandia on va naixer Joanot. Joanot és el diminutiu de Joan ( el més jove ), el junior dels Joans. El taranna de la familia Martorell era lluitadora, com altres cavallers valencians. Joanot tingué diversos lances d´honor, fets que serviran per il.lustrar la seua novel.la “ Tirant lo Blanch” sent aquesta obra, la principal que va escriure. Està inspirada en un poema anglonormand del segle XIII, que narra les gestes de Guy de Warwich. La novel.la va tindre tanta resonància que escrita entre el 1460-70 i publicada en 1490, va ser traduida a l’italià en 1501, al castellà en 1511 i posteriorment a altres llengues. Cervantes deia que era la millor novel.la de cavallería. La seua familia la componien set germans: Galceran, Joanot, Jofre, Joanot, Isabel,Voldonca i Damiata. Participà en una expedició dÁlfons el Magnanim a Córcega i Sardenya, en varis tornejos a Inglaterra, Portugal, frança etc , així que passà la vida bregant. Aquest personatge és simbol del món faller, sempre en lluita per arreplegar uns quanta dinerets per a la falla, per combatre les incongruencias de la societat que els envolta: politics, banquers, economistes, comerciants, dirigents etc, amb la socarronería de vegades burlesques. Volen, com el cavaller Tirant, venjar les injusticias que cada dia els ofereix la vida . És clar, tota aquesta brega la amenitzem amb sopars, balls, alegria, jocs, passacarrers i poesia a léstil dels cavallers de lÉdat Mitjana.

LES FALLES ÉS COM FER UN LLIBRE [ÒSCAR PUIG PRATS] Torna l’olor de la tapadora del volum que veus, de pólvora, es fundeixen els colors. Ah, qui no recorda l’abstracció d’una mirada? Qui no s’esborrona al vore la falla? Falla d’escaiola, de pasta, la pasta amb les que fas les fulles. Les llàgrimes… poden ser la tinta? És clar, llàgrimes de felicitat, en fi, llàgrimes que banyen amb jolgori places i carrers, i derramen textos a les les pàgines . Et fixes de l’emoció , els petards sempre ho recorden, són atrevits , i a les falleres? Preciosos paisatges als seus vestits. No calles, hui no pots. Parlen les mirades, plenen amb fulles de goig i de tendror i artesania aquest llibre que prompte el foc cremarà i passara una vegada mes a l’oblit plenant un gran capìtol d’aquesta festa que no ha fet més que començar. Tens el guió del que passarà, tens els preparatius per a trionfar, desfila valenta! La mareta et guarda, desfila amb honor, la festa t’aclama, oh fallera tiomfadora, portes al cos la benedicció, no pares si no és per a omplir de goig les mirades col·lectives amb la teua salutació . Passa el dia, passem pàgina al seguent. Els rellotges? S’olviden de caminar, el temps poc ha de vore ací. Es desdiuen aquells que han fet tart, doncs un paradís han deixat passar. Sentiments de música barrejats d’aires d’emoció, contrabandistes de somriures , caballeres i caballeres de somnis palpitants de màgia que saltiva amb cada nota , amb cada pas i que el foc emplena d’amargor divina els ulls llagrimosos de tots units amb l’espectacle, fonent-se tot, a la falla. Després, quan tot acaba, tens el llibre a les mans, que són els records del que ha passat, tots l’han creat … .És, com aquell senyor major, amb l’ull mig tancat i la cara arrugada, que amb un simple i encantador moviment de cap, diu; si, açò són les falles.. qui té més raó que l’ancià. És, com un llibre, Artesania y belles, pura tendresa., desafiant la realitat, el cel moltes vegades sembla estar a prop. Si no ho cregueu, acudiu a l’ofrena floral. Il·lustrarem el nostre llibre amb cada una de les imatges més dolces que aquests dies poden crear, imatges dolces com els bunyols amb sucre que provarem. Imatges de cassals plens de festa i d’alegria, imatges de passió i tendror dels més petits, imatges d’orgull i honor, imatges de falla. Per acabar el volum, acomiadarem un any més la festa guardant el llibre a la nostra col·lecció, que roman a la biblioteca dels nostres cors, les falles, sempre robant un trosset de cada un de nosaltres, formant part del nostre esperit, del nostre interior. Que la claror us il·lumine aquests dies , i que cadascú, òmpliga el seu propi llibre.

NOTA DE PREMSA 131011-2 Falla L’alquerieta i Museu Faller INAGURACIÓ DEL NOU CASAL DE LA FALLA L’ALQUERIETA I MUSEU FALLER El Passat Divendres dia 11 d’Octubre, es va inagurar el Nou Casal de la Falla L’Alquerieta i Museu Faller, ubicat a l’Avinguda Vall d’Albaida,12 a la barriada de Benipeixcar de Gandia. A l’Acte inagural, que va tindre bona acollida en acudir sobre 170 convidats, va destacar la presència de L’alcalde Sr Arturo Torró, Les Falleres Majors de Gandia, Liliana Requena y Ainhoa Fernández, Les Reines de la Falla, Rosa Mari Hernández y Lluna Garcia, El President de la Comissió, Moisés Navarro, el President de la Federació de Falles, Josep Lloret, El Regidor de Falles, Vicent Gregori, una amplia representació de Regidors, la Executiva de la Federació de Falles, Presidents i Reines de Falla de totes les Comissions de Gandia, Representació de totes les Associacions de Benipeixcar, i el Sr Pàrroc de Benipeixcar, En Victor Colomer, a més de tota la Comissió amfitriona Després del tall de cinta, es va procedir a una recepció dels convidats i una ronda de parlaments, on el President de la Comissió, Moisés Navarro, va donar la benvinguda i va agraïr la assistència. Va ser llavors, quan el Rector de Benipeixcar, En Victor Colomer, va oficiar la Benedicció del Local, mostrant afecte i dedicació envers la Comissió. Agafà la paraula El president de la Federació de Falles de Gandia, Pep Lloret, per a posar en valor la tasca d’esta jove Comissió, “que en 5 anys ja ha tingut capacitat per a cambiar de Casal en una política de millora”, i va recordar amb afecte, que la seva fundació va ser exemplar, assegurant que “ heu fet bé les coses i la Federació està al vostre costat”. Per acabar la ronda de parlaments, va prendre la paraula el Sr Alcalde de Gandia, Arturo Torró, qui va destacar l’esforç visible de la Comissió més jove de Gandia, de la qual va assegurar que s’afiança amb determinació dins la festa Fallera Gandiana. Després de llençar uns focs d’artifici, es donà pas a un vi d’honor i a un convit, per a cel.lebrar dita cita, on els convidats i amfitrions van tindre oportunitat de cambiar opinions i felicitacions. La nit es va allargar dins el casal amb una festa amenitzada pel DJ LEO. Benipeixcar-Gandia, a 14 d’Octubre de 2013 Junta Executiva de la Falla L’alquerieta i Museu faller

La Falla Alquerieta i Museu Faller, agraeix el patrocini del llibret, a les següents empreses i professionals, que han fet possible la financiació d’aquesta publicació. Moltes gràcies

c m

e a t

r e

á r

m a l

i e

c s

a s d e

· c

b n

a ñ u c c

o i

s n

CIAGAN Avda. Alcodar, 44 Polígono Alcodar 46701 GANDÍA Tel. 962 877 833 ciangan7 @gmail.com

Fontanería y servicios

Juan Manuel Martínez Avda. del Puerto, 62 bajo izq. Tel. 96 284 32 93 Móvil: 606 327 357 / 670 604 079

46730 Grau de Gandía (Valencia)

PROCOAN C/Ausias March, 29 46724-Palma de Gandia Telf. 634-97-28-81 Telf. 678-75-01-12 Telf.Fax 96-280-82-28 Email: procoan25@hotmail.com

JUAN JOSÉ FAUS DPTO. COMERCIAL

Tel. 649 852 974 Distribuidor: MONSANTO · BASF · QUIMICA MASSO · TRADECORP · LUQSA PIENSO PASCUAL Polígono Industrial Brosquil, sector 3, Parc. 28, C/. 3, esq C/7 Apdo. Correos174 Tel 96 285 09 84 - 96 285 59 74 46780 OLIVA (Valencia) E-mail: juanjo@sanjuanycanet.es

Paseo Neptuno, 2 , Playa de gandia - Tel: 96 2846 354

Telf./Fax 96 289 63 89 · Carrer La Pau, Nº 11. Benicolet (Valencia) – España · e-mail: info@olivessanjuan.com

Polígon Real de GandiaTravessera d’Albaida,4 - Tel. 962866335

Avda. RepĂşblica Argentina, 6 bajo - Tel. 96 286 07 52 46702 GANDIA (Valencia) 78

ESTUDIO PIXEL | IMAGEN Y COMUNICACION

Avda. Pais Valencia, 106 · 03720 Benissa [Alicante] Tel. 96 573 17 00 · Fax. 96 573 30 46 www.estudiopixel.com info@estudiopixel.com

SIGUENOS TAMBIEN EN facebook