Issuu

Núm 14 Maig 2015

VA D’EDUCACIÓ Editat per La Granja, Fundació per a l'Educació / Santa Maria de Palautordera (Barcelona) Tel: 938 481 125 / www.lagranja.cat

Periodista de TV3

Maestro y escritor de yoga

Lídia Heredia

Ramiro Calle

Intento fer el món que ens envolta més comprensible

De nada sirve brillar con la mente si el corazón está seco

Pàgina 5

Pàgina 2

Ninotaire

Divulgador y autor de Víctimas del Sistema Educativo

Borja Vilaseca

Pilarín Bayés Tenir una feina que tingui sentit per a tu, és clau per a la felicitat Pàgina 16

Pàgina 8

Mare i responsable de Trade Marketing

Catedràtica de Filosofia moral i política a la UB

Victòria Camps Educar és anar contra corrent

Vanessa Nueda El càncer a casa, és una aventura pirata Pàgina 6

El sistema educativo es obsoleto y las principales víctimas son los educadores.

Pàgina 10

colònies i Excursions escolars www.lagranja.cat 938 482 328

Monitors formats en ed. emocional i trilingües 3 dies de colònies des de 98€ amb tot inclòs. Excursions des de 11€

Estiu a La Granja Summer Camp 100% en anglès i monitors nadius. Colònies d’Aventura Emocional. Casal de dia amb autocar inclòs Activitats per a famílies

Ramiro Calle, Maestro y escritor de yoga

De nada sirve brillar con la mente si el corazón está seco 74 años. Nací y vivo Tenengo Madrid En tu escuela de yoga tendrás alumnos que son padres y madres, ¿Los ves felices? Hay, claro que sí, diferentes padres y madres. Unos son más felices y otros más desdichados, obviamente. Depende de la relación entre ellos, la relación entre padres e hijos y otros muchos factores. Enseñamos a los alumnos que la dicha también hay que buscarla dentro de uno y tiene mucho que ver con la paz interior.

“Tal como nos sentimos, así nos relacionamos. ”

¿Nos puedes explicar qué es y qué nos lleva a la putrescibilidad? Detrás de todo está la voracidad del ego. El ego crea tres tendencias insanas: la ofuscación, la avaricia y el odio. Todo poder es simiente de putrescibilidad. Esto pasa también, por tanto, en las organizaciones y lo instituido. Mientras no cambie la mente del ser humano, habrá putrescibilidad y corrupción. Todo sería diferente si las tendencias insanas fueran vencidas por las sanas: lucidez, generosidad y compasión. ¿Es posible aprender a ser padres y madres felices? Por supuesto. Hay que lograr relaciones armónicas, sinceras, generosas y tolerantes. Uno debe empezar por armonizarse consigo mismo. Si superamos agujeros psíquicos y carencias emocionales, nos llevaremos mejor con los demás. Tal como nos sentimos, así nos relacionamos. ¿Transmitimos un concepto erróneo de la felicidad a los hijos? Proyectamos nuestros deseos y no

enseñamos a los niños a descubrir sus propios valores y desarrollar sus potenciales. Tenemos expectativas sobre los hijos, que son las nuestras y no las suyas. Les hacemos creer, como nos han hecho creer a nosotros, que la dicha es solo diversión y entretenimiento, y no les enseñamos a estar con ellos mismos, a saber propiciar su paz interior. zEn alguna ocasión has comentado que los colegios a los que fuiste de niño eran campos de concentración, ¿por qué? En mi época era así, como explico en mi autobiografía; ahora por fortuna todo es diferente. Tuve que soportar los golpes del director de mi colegio, un ciego bastante sádico. Era el colegio Alemán. No había ningún lugar para la creatividad, sino para la obediencia ciega y abyecta. Eso mata lo mejor del alma infantil.

“Tenemos expectativas sobre los hijos, que son las nuestras y no las suyas.” ¿Y qué opinión le merecen los colegios de hoy en día? La educación es la que falla en general. Hoy en día la falta de respeto de los alumnos por los profesores es alarmante y clamorosa. Y como el sistema educacional es malo por lo general, se basa en acumular datos y nada más, pero la suma de información no es sabiduría. ¿Qué debemos hacer para ser nuestros propios líderes? Apuntalar adecuadamente su autoestima y no ser con ellos ni demasiado condescendientes ni demasiado autoritarios. Pero enseñarles que la vida muchas veces hay que afrontarla con esfuerzo y con dolor, eso es lo importante, como decía Eric Fromm.

Muchos padres no quieren ver sufrir a sus hijos y lo que hacen puede que sea perjudicial para el propio niño, como la sobreprotección ¿qué les recomiendas? La sobreprotección es terrible para la psicología del muchacho. No aprende a vivir y luego será muy vulnerable porque tendrá muchos problemas.

“La falta de respeto de los alumnos por los profesores es alarmante y clamorosa. La suma de información no es sabiduría.” ¿A qué deberíamos darle más valor? Al equilibrio psíquico, a la compasión, a la acción correcta. ¿Crees que la crisis ha aportado algo bueno al espíritu del alma? Los especuladores aún han especulado más, han abusado más de los débiles. Nada va a cambiar si no cambia la mente del ser humano y eso comienza con la educación adecuada y desde la infancia. Hay que trabajar para una educación no basada sólo en la cultura y la acumulación de datos, sino en la autoformación, la educación social, el respeto y la compasión. De nada sirve brillar con la mente si el corazón está seco.

Entrevista realitzada per Mar Llanas

Notícies

"¿Educamos entre algodones?" Para todos la

2, de TVE torna a parlar sobre el projecte de la Granja

El Racó del mestre, compartim tot el que sabem!

L’equip del programa de Para todos la 2, de TVE va preparar un programa sobre educació emocional i sota el títol “¿Educamos entre algodones?” es va tornar a parlar sobre la sobreprotecció a l’educació dels infants. Per debatre sobre el tema van convidar a Cristina Gutiérrez, codirectora de La Granja, Silvia Álava, psicòloga experta en psicoteràpia i directora Centre de Psicologia Álava Reyes y Jerónimo García Ugarte, tutor de www.superpadres.com. El programa presentat pels periodistes Marta Càceres i Juanjo Pardo, es va emetre aquest hivern. Al llarg del programa es va poder veure un vídeo que explicava el projecte d’Educació emocional de la Granja. Podeu veure el programa sencer a www.lagranja.cat

Al web lagranja.cat tenim la secció: El Racó del mestre, on posem al vostre abast tot el que sabem. Compartim recursos pràctics que nosaltres fem servir amb els nens i que ens funcionen (contes, vídeos, escrits, idees)... tant per fer a classe com per inspirar als pares i mares. Aprofita’ls!

2a edició del llibre

Estrena'l per a la Vida

Més de 50 alumnes del Màster de la UB realitzen l'outdoor Training a La Granja Ha estat un cap de setmana per recordar pels alumnes del Outdoor Training dels dos Postgraus d’intel·ligència i Educació Emocional de la Universitat de Barcelona (UB). Més de 50 alumnes del Màster entre els quals hi ha des de mestres fins a directius de banca, han participat i han gaudit de les activitats a tope! L’outdoor training és la millor manera d’interioritzar i aprendre. Els formadors vàren ser: Andrés Martín professor de la Universitat de Barcelona, Núria Sánchez Romanos formadora en educació emocional, Cristina Gutiérrez, codirectora de la Granja i la Munsa.

Escrit per Cristina Gutiérrez, codirectora de La Granja i editat per Plataforma Editorial. “...Quan una criatura entén alguna de les coses que sent, o allò que li passa per dins, veus que de cop li canvia la mirada, i com per fi, modifica dòcilment el seu comportament. La finalitat d’aquest llibre? Que pares, mares i educadors fem tot allò que estigui en les nostres mans per a que el nostre fill o filla sigui un d’aquells que quan passa, la resta s’aparta i se’l mira, perquè sap cap a on va”.

Notícies El programa Divendres convida a La Granja per parlar d'Educació emocional

L'escola Sant Salvador d'Horta de Sta. Coloma de Farners guanya el premi EMAS 2014 L’Escola Sant Salvador d’Horta de Santa Coloma de Farners va guanyar el premi EMAS de La Granja 2014. Aquest premi es concedeix a l’escola que menys despesa elèctrica fa durant la seva estada a La Granja. Els alumnes i els seus professors, han aconseguit el premi gràcies a la seva implicació, al seu entusiasme i al seu compromís amb el medi ambient. Els alumnes gaudiran d’una excursió gratuïta.

4 La dibuixant Pilarín Bayés, el doctor Eduard Estivill i també Cristina Gutiérrez van ser els convidats del programa Divendres de TV3, que presenta l’Espartac Peran. El programa es va emetre des de la plaça de la vila de Santa Maria de Palautordera i es va parlar del Llibre “Palabras de niño” editat per Plataforma i escrit pels nens que han passat per La Granja. Durant el debat i a mesura que s’anaven introduint temes d’educació emocional la ninotaire Pilarín Bayés va anar dibuixant temes com la por, la sobreportecció, la confiança...Tot plegat un programa entranyable amb gent entranyable que va fer que els espectadors de TV3 coneguessin el projecte de la Granja i el llibre “Palabras de niño”.

Activitats per a Famílies · Excursions d’un dia amb

activitats per a pares i fills. · Estades en família en apartament + activitats a La Granja. · Estades per a grups de famílies i/o amics, amb pensió completa i casa privada per al vostre grup.

informa’t al web: w w w. l a g r a n j a . c a t

Lídia Heredia, periodista de TV3

Intento fer el món que ens envolta més comprensible

Tinc 43 anys i sóc periodista,

nascuda a Badalona. Casada i amb dos fills de 8 i 12 anys.

Què creus que és l’important? Per mi l’important és estar tranquil·la. Fer un recompte al final del dia de tot el que he fet i que si hagués d’anar a un judici, saber que el guanyaria. Què és el que més t’agrada de la teva feina? M’agrada molt el contacte amb la gent. És un privilegi fer entrevistes, tenir els protagonistes en directe al meu davant, sigui un metge, un polític o un jutge. Accedir a tota aquesta informació sense filtres crec que és un privilegi. Tenim la televisió que ens mereixem? Jo crec que tenim la sort de tenir una tele amb molta oferta. Ara mateix, no només amb les teles que es fan des d’aquí sinó amb el cable i amb les parabòliques accedim a molts tipus de tele. Crec que tenim la tele que ens mereixem en cada moment del dia. Creus que li sobra alguna cosa a la tele d’ara, amb la perspectiva de ciutadana? Crec que li sobra xerrameca, ens passem la vida parlant. És una manera de fer televisió barata i les tertúlies les allarguem com un xiclet. Crec que falta producte audiovisual, que és el que mai podrà tenir la ràdio o els diaris. I des de la perspectiva periodística? Per mi li falta una mica de repòs. Tot i que hi és en programes com els documentals, trobo que els informatius són massa trepidants i en els últims temps s’han accelerat bastant. Potser anem una mica hiper accelerats. Hi ha com una mena de competició d’estar obligats a donar l’última hora, l’última novetat, de ser a tot arreu..., però en realitat, per explicar el què? Els informatius s’han accelerat i no sé si és la millor manera d’informar. Quins valors t’han ajudat a arribar fins a on has arribat en la teva professió? M’ha ajudat molt la meva capacitat d’adaptació. Sempre he intentat que, encara que la feina no fos el que m’agradava, jo la volia fer perfecta. Tam-

bé m’ha ajudat el voler passar-m’ho bé per allà on passés, és una estratègia que em funciona molt bé. Com els hi expliques als teus fills l’èxit, o que tothom et reconegui? Sobretot explicant-los-hi que no és cap èxit, només és una conseqüència de la feina que faig ara. Des de que van néixer, treballo a la tele i no ho veuen com una excepcionalitat. El meu discurs amb ells és que: la mare té una feina que surt a la tele i és un mitjà molt potent que fa que la gent tingui la sensació que et coneix, encara que no sigui així.

“Mirar les notícies amb els fills et posa en situacions compromeses, però t‘ajuda a explicarlos-hi la realitat” Què recomanes als joves que volen ser periodistes? Que si els hi agrada, continuïn. Ja sé que ara s’ho pensen molt i es miren si tindran una feina en el futur. Però què has de fer si t’agrada? Si és una vocació han de continuar i treballar per aconseguirho. Un periodista té molt d’ofici, és una feina artesana. I cal estar en una redacció i fer tots els papers de l’auca. El sentit de la teva feina quin és per tu? Intentar fer el món que ens envolta una mica més comprensible. Saber el que passa és fàcil, però entendre per què passa? és més complicat. El bon periodisme ha de fer pensar.

Tant depeneu dels audímetres? A TV3 no tant, les televisions públiques estan més blindades. Però les privades, per contracte, si no arriben a una audiència determinada, es carreguen el programa. Ha de ser molt estressant. Depèn de tu, jo tinc companys que reben les audiències i les miren amb lupa minut a minut i pots arribar a tornar-te boig. Jo me les miro, però no em condicionen perquè estic a TV3. Els teus fills van de colònies? Sí, sí, van amb l’escola i després van una setmana al juliol. I com ha estat la seva evolució des de les primeres colònies fins ara? Molt positiva!! quan els anem a buscar a les colònies.... Uff, és el dia de l’any on veig que més han crescut!!! A casa teva, com es mira la tele? Per la meva feina miro el telenotícies cada nit per tenir controlat què passarà l’endemà, i ells la veuen amb mi. Sovint, mirar un telenotícies amb els fills et posa en dificultats horroroses, però també t’ajuda a explicar la realitat. Els nens tenen un ull clínic per les coses, i en temes polítics, per exemple, com que no estan contaminats, detecten totes les contradiccions!!! Fins i tot, m’han donat idees per fer alguna pregunta l’endemà als Matins!!! Entrevista realitzada per Mar Llanas i Cristina Gutiérrez

Vanessa Nueda, mare i responsable de Trade Marketing

El càncer a casa és una aventura pirata Tinc 35 anys. Mare de bessons de 4 anys. M´encanta estar amb els meus fills, són el meu gran hobbie. M´agrada la meva feina, sóc responsable de Trade Marketing en una empresa.

Com encaixes la notícia que tens càncer de mama? És difícil. Costa encaixar-la. Em vaig preguntar: “per què jo?” i en aquell instant em vaig respondre: “i per què no? a tots ens pot tocar”. També vaig pensar que m’havia tocat a mi i no al meus fills, i podia estar agraïda. El pitjor, recordo, va ser explicar-li a la meva mare, però li vaig dir “mamà no ens enganyem, és una putada però és el que hi ha, farem el tractament que toqui i no em moriré d´això”.

“Anar sempre amb presses és viure en un cercle viciòs” Com és el teu dia a dia? Et canvia. La meva ginecòloga em va dir que hauria de demanar una baixa llarga i vaig contestar-li “què et penses, que em quedaré a casa? com si estigués malalta!!”. Una malaltia et canvia la vida, és un abans i un desprès i valores altres coses. Tot el dia anem amb presses, amb nervis i portem als nens corrent a l’escola. Des de bon matí esmorzem ràpid, caminem ràpid, parlem ràpid perquè sembla que se’ns acaba el temps. M’he adonat que vivim en un cercle viciós. Com els vas explicar la malaltia als teus fills? Va ser molt fàcil, tenia clar que volia normalitza-ho i que tothom

ho sàpigues, és una cosa de la qual no t´has d´amagar, no m´importa explicar-ho a qui calgui. Jo no vull que em mirin pel carrer preguntantse què em passa. Només vaig tenir el dubte de com explicar el tema dels meus cabells. Els nens perceben les emocions, així doncs ho vam explicar amb tranquil·litat, de manera positiva. Simplement els hi vam dir que la mama tenia mal al pit i l’endemà m’operaven. Em van venir a veure i vam fer un aventura de tot plegat; em feien cures, el catèter era el botó màgic per on em posaven la medicina i ho van viure de una manera molt natural. El dia abans de la “quimio” els hi explicava un conte que fa saber que la medicina que cura també fa caure el cabells.

“La por ja no la tenim a casa, no hi és, va marxar” Com afecta a la relació de parella? És dur però jo ho porto bé des de el primer moment, i ell em diu que és fàcil perquè no estic enfonsada. L’únic moment que ha tingut por és quan em van diagnosticar tres “insitus” més (allò que l’equip mèdic anomena precàncer) en una segona revisió. Por de que jo em tanqués en banda, que no volgués operar-me de nou. Però va ser el contrari, a mi m’és igual que em treguin el pit, només vull estar bé. Ell s´encarrega de bus-

car teràpies alternatives. Em compra de tot, em cuida. No ens ha afectat de manera negativa, estem igual o fins i tot més units que abans, tenim una base sòlida. Som tot un. I els teus pares…? Per a la meva mare és un pal molt gran. Si et poses a la seva pell, i més quan ets mare, és un cop dur. Però ella em veu bé i a poc a poc va fent. I el meu pare parla poc, no expressa els seus sentiments, li costa molt, no llegeix ni el meu blog (el crep de mi vida). Ha canviat el teu ordre de prioritats? El més important sempre han estat els meus fills i ho continuen sent. Però en moments puntuals la feina i el sentit de responsabilitat em podien fer desbancar moltíssimes coses i ara això ja no passa. Què li diries a una mare que estigui passant pel mateix que tu? Que sigui sincera amb els seus fills! que els hi expliqui tot, els nens ajuden molt, tenir-los al teu costat i veure que estan bé. Si els hi amagués ells sospitarien que alguna cosa no va bé i estarien neguitosos i això t´afecta, i no és el mateix portar aquesta malaltia amb alegria que si a sobre tu estàs angoixada i apàtica. No és el mateix veure que els teus fills entren per la porta de casa contents, o que vénen i et toquen el cap i et diuen “que guapa estàs sense cabell” o “t´estimo molt”, i no que t´hagis

Vanessa Nueda

dámagar darrere d’una perruca. Els meus nebots són més grans i també els hi explico, perquè és pitjor que facin les seves interpretacions. Quan tens dies dolents, com ho portes? Aquests dies m´ha passat, he tingut febre, no podia aixecar-me però vénen els nens em fan un petó, séstiren al meu costat, mácaricien i em segueixo trobant malament però ho porto amb un somriure, perquè mómple. Tens por? No, gens, en tenia al principi, sobretot a la reacció dels nens, al tema dels cabells, mirar-te al mirall espanta, però quan ja has acceptat que això passarà, estàs tranquil·la. Quan els hi vaig explicar als nens, vaig veure la bona reacció, els hi vaig dir que tot seria una aventura en un vaixell pirata i que tots portaríem mocador al cap, em vaig quedar més tranquil·la! S´ha de buscar la part divertida de tot això. La por ja no la tenim a casa, no hi és, va marxar!! De totes maneres el meu càncer és de mama, no em moriré d’això i en certa manera et relaxa. Alguna anècdota? Mira, te n’explicaré una que em va passar a classe de ioga en un dels exercicis on es treballa l’equilibri. Resulta que ara aguanto més que abans!!!! i com pot ser? amb tota la situació que estic vivint?, doncs perquè ara visc el present, més a poc a poc, ho valoro tot molt... i abans feia l’exercici pensant en el que havia fer després.

Enric Ruiz, marit de Vanessa Nueda Com ha afectat la malaltia de la Vanessa a la vostra relació? Visc molt més el dia a dia. Sóc una persona molt calculadora, abans de la seva malaltia planificava totes les despeses familiars anuals, ara aquest estudi ja no serveix per res. He après que s´ha de ser feliç avui, i demà passat ja veurem. Estem igual o més units que mai! D’amor no en falta a la nostra relació! Tens por? No tinc por, tinc molta ràbia, penso que ella no s´ho mereix, m´ho mereixo jo, si de cas, però ella no! L’únic que em preocupa ara és que ella sigui feliç, és el més important per a mi! Intento no pensar en si anirà

malament, simplement anem fent plegats… pas a pas.

“S´ha de ser feliç avui, i demà passat ja veurem” L´admires? Buff molt! Ja l´admirava abans però ara encara més, molt més! Té una capacitat brutal per tot i estic molt enamorat! Al seu costat és molt fàcil. Han canviat les teves prioritats? Molt, abans la meva prioritat era comprar un terreny, fer-nos una casa... mirava tot el dia cases per internet. Entrevista realitzada per Raquel Ortiz

Forma’t en educació emocional d’una manera pràctica i potent. -T’ oferim des de cursos de 30 hores, fins a petites píldores formatives a preus assequibles per a tothom. -Fem la formació a La Granja o al teu Centre Educatiu (formació bonificable per escoles privades o concertades).

Ets professor?

Vols tenir recursos útils per utilitzar amb els teus alumnes i les seves famílies?

· Informa’t al: 93 848 23 28 info@la-granja.net o al web: www.lagranja.cat (dins d’Activitats), amb vídeos explicatius.

Borja Vilaseca Divulgador y escritor

El sistema educativo es obsoleto, y las principales víctimas son los educadores engo 34 años. Nací y vivo en TBarcelona. Estoy casado y con 2 hijos (2 años y 6 meses). Soy divulgador del nuevo paradigma de entender la vida: www. laakademia.org Qué es la Akademia? Hace 4 años creé la Akademia y ya estamos en 15 ciudades. Es un proyecto que promueve la educación emocional entre chavales de 16 y 22 años de manera gratuita. Muchos son adolescentes “rebotados” del sistema educativo que vienen voluntariamente. Es un espacio vivencial, filosófico y espiritual de autoconocimiento. Aquí los chavales se sientan escuchados y se produce un cambio en su actitud.

“Tenemos que tener la humildad suficiente para entender que el sistema educativo actual es un reflejo del nivel de consciencia de los padres y de los educadores.”

¿Hablas del ego, pero qué es exactamente? Todos los niños, cuando nacen, son como una semilla que contiene, en su interior, todo lo que pueden llegar a ser, su propósito, lo innato que hay en ellos que muchas veces no tenemos en cuenta al educarlos. Ego significa “yo” en latín y a su alrededor creamos inconscientemente un falso concepto de identidad (creencias religiosas, unas prioridades,

un equipo de futbol) que frecuentemente no tienen nada que ver con la persona que realmente han nacido para ser. Cuando crecen y sienten que se han alejado de su yo verdadero, de esa voz interior que le dicta el corazón, se sienten perdidos. Decía Sócrates que “la verdadera batalla está en el interior” y es que el ego es esa vocecita que te susurra, que te envenena, que te lleva a culparte, a victimizarte, a tener miedo, a creer que no vales. El ego distorsiona la percepción de ti mismo, por eso cuanto más ego tu autoestima está más mermada. La crisis en la adolescencia es un rebote brutal del ego y en muchos adultos se queda cristalizado. La mayoría no vuelve a cuestionar el condicionamiento recibido en la infancia.

“Demasiados niños basan su autoestima en las notas que sacan” ¿El ego es impuesto? Es lo impuesto, es lo inconsciente, lo primario y superficial. Vivir desde el ego es incompatible con ser feliz, amar o estar en paz. El ego te hace sentir un gran vacío que provoca esa crisis maravillosa que nos hace cuestionarnos las creencias con las que fuimos condicionados y que han sido el alimento y la construcción de ese falso yo.

¿Y cómo sé si estoy viviendo una vida desde el ego? porque da un poco de miedo, la verdad. Si estás cosechando resultados como la insatisfacción, el vacío, la falta de sentido, la ira, el miedo, el conflicto con los demás, el pensamiento negativo, el desgaste energético... es que estas viviendo el ego desde la ignorancia y la inconsciencia. Y si no estoy viviendo desde ese ego ¿qué pasa? Estás más conectado con tu esencia, sientes los aprendizajes, tiendes a ver lo bueno que tienen las personas más allá de lo que te muestran, vives desde la humildad, sientes más alegría, más serenidad y más confianza. Cuando te levantas por la mañana y un día ves que la vida es una mierda, y al otro que todo es bonito, es porque crees que lo que cambia es lo de fuera, pero en realidad es el grado de conexión o desconexión con tu verdadero ser. ¿Un padre o un profesor, puede descubrir o ayudar a descubrir el talento de su hijo o alumno? Si, siempre y cuando tu hayas hecho el viaje de cuestionarte las creencias con las que fuiste condicionado en tu infancia y que te alejaron de ese talento innato con el que naciste, y siempre y cuando tu estés desarrollando tu propio talento, tanto en lo profesional como en zlo personal, fruto de esa experiencia transformadora. Eso es sabiduría.

9 El problema es que la mayoría de los adultos no saben ni quiénes son ni para qué están aquí. Creo que lo mejor que puedes hacer por tus alumnos o por tus hijos es ser feliz, entendiendo “felicidad” como el alimento del ser que realmente eres. Tenemos que tener la humildad suficiente para entender que el sistema educativo actual es un reflejo del nivel de consciencia de los padres y de los educadores.

“Tenemos que reinventar la educación” Cómo ves el sistema educativo actual? Obsoleto, caduco... donde, insisto, las principales víctimas son los propios educadores, pues ellos mismos pasaron por lo mismo, por un sistema educativo que se diseñó en el siglo XIX. En aquella época (era industrial) se enseñaba a obedecer con el objetivo de convertir a los campesinos analfabetos en operarios dóciles para las fábricas de las ciudades. Entonces no importaba el talento ni la inteligencia ni el conocimiento de las personas, importaba el sistema productivo. ¿No ha cambiado nada la educación desde la era industrial? Si, claro, se han introducido ordenadores… pero un gran número de colegios están desfasados, igual que muchos profesores, directores y padres. Tenemos un sistema que castra la autoestima, aniquila la capacidad de pensar por si mismos y suprime por completo la creatividad y la imaginación. Muchas veces pensar por ti mismo está penalizado porque nos orientan a potenciar una parte minúscula del hemisferio izquierdo de nuestro cerebro (sumar, escribir, memorizar...) . La inteligencia es mucho más basta, pero demasiados niños basan su autoestima en las notas que sacan. Las notas sólo reflejan un diminuto tipo de inteligencia que es la que se necesitaba en la era industrial... y esa era se acabó. ¿Entonces que necesitamos ahora? Estamos en la era del conocimiento,

Borja Vilaseca necesitamos saber quiénes somos y para que servimos. El autoconocimiento nos aporta valor añadido, y esto requiere inteligencia, creatividad, pasión y talento.

“Un líder es alguien que ido más allá de sus miedos” ¿Con todo este panorama qué propones? La mayoría de los colegios ahora, son museos. Hemos de reinventar la educación. Que las escuelas se conviertan en entornos de aprendizaje, lugares para la creatividad y el pensamiento y que estimulen la curiosidad innata de los pequeños. Que haríamos si no tuviéramos miedo? Transformar absolutamente la pedagogía y el sistema educativo. ¿Qué es un líder? Un líder es una persona que se lidera a si mismo. Soy líder de mis pensamientos, soy líder de mis emociones, soy líder de mi felicidad. La esencia del liderazgo es el autoconocimiento. Los líderes son líderes porque otros les siguen.

hechos. Si eres negativo y victimista de esa manera lo interpretarás, es automática la respuesta sino te conoces y eres consciente. Chocamos contra la realidad cuando tenemos una idea de cómo debería ser, y no es. El sufrimiento (que no el dolor) te dice que eres demasiado objetivo, incluso demasiado ignorante a veces.... y sufrir no sirve para nada si tu no cambias nada. Sufrir te mueve al cambio cuando el nivel de malestar es superior al miedo ¡aprovéchalo! ¿Estamos en un buen momento para cambiar las cosas? Estamos en un momento histórico, apasionante. Esta macro crisis de valores nos está llevando a la saturación, a todos los niveles, en todas las instituciones, en todas la áreas, empezando por la educativa. Hay que transformar la educación ¡ahora tenemos una oportunidad histórica! Entrevista realitzada per Cristina Gutiérrez

FORMACIÓ EN EDUCACIÓ EMOCIONAL A L’ESCOLA

“Hay que transformar la educación, ahora tenemos una oportunidad histórica” ¿Por qué les seguimos? Porque nos dan seguridad y confianza. Un líder es alguien que ha ido más allá de sus miedos, ha puesto luz en su oscuridad, ha ido más allá de lo superfluo, con un sentido y una dirección y está comprometido con el bien común. Si analizas la biografía de los líderes, todos se atrevieron a estar en silencio para escuchar su propia voz interior. ¿El sufrimiento se puede transformar en felicidad? Lo que marca tu estado de ánimo es la interpretación que haces de los

Formacio pràctica i potent per a alumnes a partir de 3er de primària, amb resultats de millora en el grup, blocs formatius per començar o un programa complet d’Educació Emocional al llarg de tot el curs. Preu a l’abast de totes les escoles.

Victòria Camps, Catedràtica de filosofía de la UB

Educar és anar a contra corrent Tinc 73 anys. Sóc catedràtica de

Filosofia moral i Política a la Universitat Autònoma de Barcelona. Vaig néixer i visc a Barcelona. Tinc 3 fills i 2 nétes. Estic jubilada.

Es podria haver evitat l’atemptat de Charlie Hebdo si a les escoles de França s’ensenyés ètica i moral? Els efectes de l’educació triguen en ser evidents, així doncs no tinc una resposta clara. Però sí et puc dir que és l’única eina que tenim en el terreny de la moral. L’instrument fonamental és l’educació. L’educació ideal? Els grecs ho tenien molt clar, Aristòtil parla de l’ètica com la creació d’un Ethos, d’aquí ve la paraula ètica. Ethos es tradueix com la costum d’una manera de fer les coses, és a dir, que la persona ho interioritza i acaba actuant bé sense adonar-se’n. Però Aristòtil també deia que l’ètica no es pot ensenyar com les matemàtiques, ja que és imprescindible l’exemple, un model a qui seguir i imitar. Els models que tenen avui els joves difícilment són classificables com a ètics quan aquests es mouen pels diners, l’èxit fàcil o ser famós a qualsevol preu.

“La por no racional es converteix en un sentiment de por permanent” Creus que estem preparats emocionalment? El meu llibre Ensenyar a governar les emocions dic que l’ètica és això: en-

senyar a governar les emocions. Les emocions són espontànies, no és poden reprimir, surten. El que sí podem educar és el sentiment, que és el que ve després, el que fem amb aquella emoció.

sumir o l’individualisme, però no la generositat o el respecte. Passar d’una educació religiosa a una educació laica ens ha fet creure que la neutralitat ja era suficient perquè s’aprenguessin els valors fonamentals i no és així.

Com les pors, que nosaltres veiem cada dia més instal·lada en les criatures. Tenir por a qualsevol cosa (als sorolls, a pujar a un avió, als animals, a dormir fora de casa, a la foscor... de coses primàries en definitiva) és tenir una por no racional que es converteix en un sentiment de por permanent. Educar les emocions ha d’estar enfocat a intentar destriar aquells sentiments que són adequats per nosaltres per potenciar-los, i controlar aquells que no són adients per reduir-los. I això es pot fer extensiu a totes les emocions .

El valor de cuidar? Hi ha un valor que des de la bioètica s’ha començat a promoure molt que és el de cuidar. A més de justícia els humans també necessitem tenir cura de les persones i això no es pot regular amb lleis. Cuidar de l’altre és un valor necessari i que s’ha de cuidar bé també, i ho faig extensiu al terreny de les emocions, que també s’han de cuidar.

Com la tristor, l’alegria o la ràbia? Exacte. Una persona (o criatura) que s’enfada per qualsevol cosa no pot anar per la vida, ni per ella, ni pels demès Que és estar preparat emocionalment? Ser capaços de distingir les emocions positives i negatives. I que és educar? És anar a contracorrent. Pares i educadors inculquem uns valors a través de l’educació que van en contra de la direcció que porta el món. Per això s’ha d’educar. Perquè per osmosis de la nostra societat ara aprenem a con-

Quins conselles donaries als educadors, pares, mares i mestres? En el meu llibre “¿Qué hay que ensenyar a los hijos?” deia que no hi ha formules perfectes, però hi ha dos elements importants; un és l’exemple, ser coherent entre el que intentes ensenyar i el que tu fas. I el segon és dedicar-hi temps, perquè inculcar hàbits és qüestió de repetició i paciència. La irrupció en noves tecnologies ha fet canviar comportaments socials, ens estem mal educant? Sí, sí sobretot amb els mòbils. És excessiu, les tecnologies són estupendes per moltes coses però s’han de posar límits. Les pantalles han de tenir un ús però no qualsevol ús. Entrevista realitzada per Mar Llanas

11 La Vanguardia segueix publicant les nostres cartes i ens ajuden a crear consciència social

Els animals de La Granja estrenen casa Tots els nostres AMICS podran viure en semi llibertat, un somni que teníem feia anys. Ara ha estat possible i per fi serà una realitat. Fins ara tenien aquest privilegi els cavalls, molt de morro ells, però els emús, les cabres, els porcs, les gallines, els conills i els ànecs ens van reclamar que ells també volien!!! :) Des de desembre que estem en obres i ara , per fi, serà una realitat.

Vols estar al dia de tot el que fem?, rebre Recursos pràctics per aprofitar amb els teus alumnes?, tenir Material inspirador per enviar als pares i mares?, llegir les entrevistes del Va d’Educació i rebre’l a casa teva?, conèixer les subvencions per les colònies escolars?.... Al web www.lagranja.cat trobaràs un munt de recursos gratuïts (escrits, videos, contes...).

Notícies

Mestres amb majúscules a la presó de Can Brians

Segueix-nos! Fundació La Granja Escola @lagranjaescola

Cristina Gutiérrez Vull explicar-vos la meva experiència en una escola molt, molt especial. Convidada al Centre Penitenciari Can Brians 2 per parlar del meu llibre “Entrena’l per a la Vida” reconec que m’han sorprès un munt de coses, atesa la meva expectativa pel lloc a on anava, és clar! No m’esperava el somriure amable de tothom, ni les parets plenes amb les manualitats dels alumnes, ni l’olor, olor d’escola, de goma, de paper, de llibre. Ni el respecte amable que fins i tot podia respirar. Però sabeu el més impressionant? Als mestres els hi brillaven els ulls! Sí, entrega, amabilitat, il·lusió, dedicació, amor, sinceritat, preocupació i ocupació... això és el que he vist en aquests MESTRES amb majúscules. Aquesta escola tan especial es diu Victor Català i està dins de la presó. Sala plena a vessar, 95 alumnes de totes les edats m’escoltaven, tots eren homes i pares, i tenien un interès que també m’impressionava. I podia veure com literalment es bevien les meves paraules, semblava que se les empassessin i en volguessin més, volien saber, només volien saber perquè, almenys, la seva història no es repetís en els fills. Eren alts i forts, però sabeu? Jo només veia un nen dins de cada mirada, llàgrimes que afloraven i emoció continguda. “Eduquem als nens i no caldrà castigar als homes” diuen. Doncs sí, el món és injust i la majoria d’ells no ha tingut aquesta preuada educació de 360º, on l’educació emocional està inclosa i ajuda a evitar equivocacions immenses. Però aquí tenim aquests mestres, uns herois anònims que treballen cada dia per canviar l’injust passat, per ajudar-los a construir un nou present. Companys us mereixeu tot el reconeixement del món, vosaltres i els que són com vosaltres!

El primer Sant Jordi amb llibres i contes de La Granja Entrena’l per la Vida, Volar Alt i L’Hort de la vida, de Cristina Gutiérrez i Palabras de Niño són els llibres de la Granja que han tingut el seu primer Sant Jordi. L’autora d’Entrena’l per la vida, va signar, per primer cop, el seu llibre als lectors el dia de Sant Jordi a la plaça Catalunya. Tot una experiència que esperem que es repeteixi aviat.

Escola de Natura per a nens i nenes d'1 a 3 anys

Per una educació diferent on la natura és la nostra aula per aprendre i l’educació emocional i el “sí puc” conformen la nostra particular metodologia. Passeig diari de tres hores, activitats amb animals de granja, prats, bosc màgic, hort, cavalls, circuits de psicomotricitat, menjar casolà. Més informació al web: www.lagranja.cat / Tel: 938 479 528 - 938 481 125

Notícies

Tenim una secció a la ràdio!!! . Es diu Paraules de nen La Granja col·labora amb el programa Lletra lligada de RNE

Ens hem estrenat a la ràdio!! A RNE, Ràdio 4, al programa Lletra Lligada de Mª Cruz Hernández hem obert la secció radiofònica titulada Paraules de nen. “Si es respecte un acord, es construeix confiança”, “La meva mare necessita llavors d’alegria”, “D’avui m’emporto saber que li importo a algú”, “He escoltat el silenci!” són algunes de les frases dels nens que analitzem a la secció. Perquè els nens són brillants i tenen molt a dir, què us sembla si comencem a escoltar-los. Si us heu perdut algun programa els podeu tornar a escoltar a www.lagranja.cat/ca/presentacio/ets-

mestre/pindoles-emocionals-radiofoniques Avisem que posem DEURES als pares i mares!!! però són deures moooolt xulos.

Entra i escolta!!

FORMACIÓ PER EMPRESES Formació en habilitats socials i personals, però d’una manera diferent, on els cavalls i la natura formen part de la metodologia. Empreses com Ikea, Hotels Barceló o la Universitat Blanquerna ja ho han provat! Informa’t al 93 848 23 28 / info@la-granja.net o al web: lagranja.cat (portada), amb vídeos explicatius.

NOVA BOTIGA VIRTUAL Llibres d’educació Emocional i contes per gestionar les emocions i fer pensar

RECURSOS AMB SENTIT COMPRA’LS A LA GRANJA O A LA BOTIGA ONLINE: www.fundaciolagranja.com/ ca/amics/la-botiga-de-lagranja.com

Col·lecció de contes per a l’escola (tutoria) i per treballar l’educació emocional a casa i llibres per descobrir l’educació emocional

Contes PERQUÈ ELS NENS S’ADORMIN I ELS PARES ES DESPERTIN Dissenyats per fer a tutoria o com a llibre de lectura a classe. Perfectes per llegir als fills abans d’anar a dormir

Al final de tot només som una cosa: allò que plantem

ENTRENA’L PER A LA VIDA

Un llibre amb recursos pràctics, d’aquells que a nosaltres ens han funcionat amb els nens d’avui en dia! Autora Cristina Gutiérrez, codirectora de La Granja. Editat per Plataforma.

També el trobaràs a les llibreries

Per atrevir-se i volar alt, allà on habiten els nostres somnis

Què és cuidar? Per a que els nens també cuidin als seus pares o mestres

PALABRAS DE NIÑO Un llibre visual molt inspirador per aprendre dels nens. Fet a partir de frases reals dels nens que vénen a La Granja amb comentàris de l’educadora Cristina Gutiérrez. Fotografies i disseny d’Alba Plana Sau. Editat per Plataforma. També el trobaràs a les llibreries

Palabras de niño

El llibre que escolta el nens i desperta als adults “Palabras de niño” de Plataforma editorial

“per què els grans us creieu que el món de veritat és el vostre, i no pas el nostre, el dels nens?” UNA IDEA

No vam saber què respondre-li, però ens va quedar clar que podíem fer alguna cosa. A La Granja coneixem el seu món i gràcies a les 6.000 frases que els nens ens diuen cada any, en el “Què m’emporto” abans de marxar, vam saber que teníem un material poderós.

Ens vam proposar publicar allò tant brillant que els nanos ens deien,

Moltes escoles tenen el llibre exposat a l’entrada, obert, perquè els pares i mares escoltin amb més atenció a les seves criatures.

per a que el món sencer s’assabentés de com són realment i el què pensen.

I aquest llibre és el resultat. Tot fet a casa; disseny propi amb la nostra dissenyadora i fotògrafa, l’Alba, les fotos dels nostres nens i nenes, un munt d’idees de l’equip de La Granja... i la complicitat del nostre editor, Jordi Nadal que es va enamorar de la idea.

teniu la mostra, irrefutable, de que els in* Aquí fants tenen les ments més brillants quan se’ls dóna l’espai i el temps..

MIRA

i si dubteu, mireu aquí a baix (totes les frases són literals, sorgeixen quan es treballa amb les tècniques de l’educació emocional).

* Trobaràs el llibre en qualsevol llibreria. Més abaix pots veure algunes de les pàgines interiors: cada plana del llibre és diferent!

Sergi, 14 años

Foto: Alba Plana

SÍ, tAl vez leemos peor que vosotros, pero seremos nosotros los que tendremos que arreglar este mundo que nos estÁis dejando Si hablas en positivo los amigos

te hacen más caso que cuando hablas en negativo

¿Lo haces? ¿A ti también te funciona como a Claudia?

Clàudia, 9 años

Foto: Alba Plana

Tot va començar quan una alumna, l’Alexandra de 14 anys ens va dir:

Foto: Josep Soto

Pilarín Bayés, ninotaire

Tenir una feina que tingui sentit és clau per a la felicitat inc7 4 anys. Vaig nèixer Ti visc a Vic. Sóc ninotaire, estic casada, amb quatre fills i vuit néts. L’important és estimar. Què és l’important ? L’important és estimar. Estimar als fills, la parella, els néts, l’art, una cultura, un país... en definitiva estimar!!! Quan vas començar a dibuixar? Em sortia de dins, veia una cosa i necessitava dibuixar-la. Quan dibuixes què vols aconseguir? Vull comunicar. L’art sempre és un diàleg entre el que ho mira i el que ho fa. Sovint l’artista fa coses per fer rumiar als demés.... fins i tot per escandalitzar. Però crec que l’important és el diàleg.

la feina que tries. Pots buscar-te una feina per subsistir, però sense oblidarte i guardant una mica de temps per seguir fent allò que t’agrada i que t’omple. Una de les claus de la felicitat és una feina que tingui sentit per a tu, que t’agradi. Com que li dediquem tantes hores a la feina millor que t’ompli. Com han canviat els nens des de que vas començar a dibuixar, ara fa 50 anys? Uuuuui...jo veig que els nens han canviat molt per fora. Per exemple

“L’art sempre és un diàleg entre el que ho mira i el que ho fa.” Ets afortunada perquè treballes en el que t’agrada? I tant!!! Aviat farà 10 anys que hauria d’estar jubilada i no em vull jubilar perquè m’ho passo tan bé que si ho fes m’avorriria!!! Com li podem dir als joves que busquin o triïn una professió que els hi agradi… Sovint depèn de la sort que tens i de

sempre demanen fotos de tot. Però penso que en el profund de l’ésser, els nens són com eren abans, la curiositat els segueix movent i motivant, per a ells la vida és nova i continuen volent descobrir-la. Hem viscut un moment social en què els pares han sobreprotegit molt els nens i això és un mal hàbit perquè el nens s’han d’espavilar. Sinó ho hauran de fer a cuita corrents quan siguin joves, estar sobreprotegit de petit no t’ajuda gaire perquè després ho passes molt malament.

“Sobreprotegir és un mal hàbit, els nens s’han d’espavilar perquè sinó, després, ho passen molt malament” Com seria la teva escola ideal, com la dibuixaries? Seria alegre, de color groc i amb una arquitectura moderna. Tindria totes les modernitats que tenen les escoles d’ara. Me la imagino amb una peixera, animalets... i si estigués a prop de la natura seria ideal! el pati que fos un gran prat amb mil floretes o una preciosa platja.

Entrevista realitzada per Cristina Gutiérrez Redacció: Cristina Gutiérrez, Mar Llanas i Raquel Ortíz Correccions: Míriam Bilbeny Fotografíes: Susana Gutiérrez i Mar Llanas Maquetació i disseny: Alba Plana - www.albaplanasau.es

Edita: La Granja, Fundació per a l’Educació Apt. correus nº 3. Sta.. Maria de Palautordera 08460 (Barcelona) Tel: 938 482 277 · Fax: 938 482 203 e-mail: info@la-granja.net