La Fulla 110

sumari

40 pàgines - C.E. La Fuliola i Boldú pàg. 8 a 10

PORTADA

PÀGINA DE L'ATENEU

- Sant Jordi - Excursió al molí de l'Espígol - Excursions en BTT - 8a. trobada de Colles del Caragol - Sant Joan - Camí de sant Jaume - Caminada a la llum de la lluna - Cinema a la fresca: "Pactar amb el gat" ACTUALITAT

- Entrevista a Joan Marimón pàg. 1

- Festa de la gent gran - Adjudicació de la gestió de la residència

ENTREVISTA

- Entrevista a Joan Marimón pàg. 20 a 22 + DE 20 ANYS DE LA FULLA

- El discurs pàg. 23 a 24 SALUT GLOBAL

- La sida pàg. 25 a 27 BIOGRAFIES VISCUDES

- Domingo Cardenal Gandasegui pàg. 28 a 30 CONSUM RESPONSABLE

- Banca ètica pàg. 31

EDITORIAL

VISIONS DE LA GUERRA CIVIL

- Quaranta - Pròleg

ELS CONTES DE L'ESPARVER

- Bacteris pàg. 32 a 35

pàg. 3 TRIBUNA

EL NOU LOCAL SOCIAL

- Viatge solidari al Senegal

- El projecte: el sector primer pàg. 36 a 38

pàg. 4 LA FULLA PELS NENS

LA LLUFA

- El planeta Hac Zeta pàg. 6 a 7

- Ramon Pané Bortoló pàg. 16 a 17

PÀGINA DE LES ENTITATS

Premi Humbert Torres 1990

Impressió: Impre Art Dipòsit Legal: L-524-1982 Tiratge: 325 exemplars

pàg. 39 RACÓ DE POESIA

- Centenari Cristòfol

Número 110 Agost 2008 Època segona - Any XXVI

Redacció i Administració: Av. de Catalunya, 64 baixos 25332 LA FULIOLA (Urgell) a/e: lafulla@premsacomarcal.cat

- Crisi? Quina crisi?

CULTURA

- Associació de Festes del Segar i del Batre - Associació de Jovent Fulibolada

Amb la col·laboració de: Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS

pàg. 18 a 19

- Senzill pàg. 40

( )ACPC Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Redactors:

Eva Pané Vidal Francesc Ricart Mercè Lluïsa Solsona Paüls

Edita: Han col·laborat a la Pàgina de les Entitats: C.E. La Fuliola i Boldú Associació Jovent Fulibolada Associació de Festes del Segar i del Batre

Han col·laborat en aquest número: Ramon Utgés Jordi Escolà Arnau Sebé AMAR Mila Amparo del Pino

Fundació Pública de la Diputació de Lleida

la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors.

La reproducció total o parcial del contingut de la publicació es permesa sempre i quan es faci esment del seu autor i origen.

Pàgina 2

pàg. 11 a 14

editorial QUARANTA Al present número de La Fulla els de la redacció estem contents perquè hem arribat a les quaranta pàgines. Sí, aquesta dada que no sembla cap cosa de l'altre món per a nosaltres és molt important; ja que pàgina per pàgina la revista a cada edició és pensada, transcrita, reclamada, corregida, etc. amb més o menys fortuna, i fer quatre o vuit pàgines més de les habituals és com si fos una gran gesta. I això que avui en dia comptem amb la complicitat de les noves tecnologies; res a veure amb la composició podríem dir-ne artesanal amb la que van haver de fer front els antics redactors de la revista durant bastants anys.

40

Aquest número està especialment farcit de col·laboracions, tant de particulars que ens proposen un tema per anar-lo desenvolupant al llarg de les edicions com de les entitats que hi ha al poble. Per a nosaltres aquestes ajudes son especialment importants, ja que, i a risc de dir un tòpic ja molt gastat i potser un pèl cursi, allò del “entre tots ho farem tot”, la veritat és que és més fàcil tot plegat si cadascú hi va posant allò que li sembli oportú.

Traslladant aquestes reflexions a altres àmbits, podríem dir-ne que en les col·laboracions hi sortim tots guanyant.

Sense anar més lluny, creiem que una de les claus de l'èxit de convocatòria del cinema a la fresca el passat més d'agost, fou el fet de que justament abans es celebrava un amistós de l'equip de futbol local. La voluntat de les dues entitats organitzadores en posar-se d'acord per trobar una hora que aixafés l'activitat de l'altra va ser positiu per tothom: les entitats i els assistents a dues bandes. (Tant es així, que aprofitant l'avinentesa en fem una entrevista i hi posem la portada, la jugada perfecta! Tot aprofitat!)

Així que, a mode d'epíleg de tot el dit a les línies precedents, només resta dir-vos que gaudiu de la lectura de les properes quaranta pàgines; en especial les seccions de Contes de l'Esparver, Racó de Poesia, Salut Global, La Fulla + de 20 anys, Pròleg, Biografies Viscudes que són les que han estat ideades i confeccionades per col·laboradors externs.

Un agraïment a tots els col·laboradors de La Fulla i a tots aquells que en algun moment han accedit a la nostra invitació o bé han pensat en ella per dir-hi el que li ha fet més falta.

Podeu fer comentaris a: lafulla@premsacomarcal.cat

PRÒLEG per Mila Si Sir Arthur necessitava que digués obvietats, ell ho feia. Si Sir Arthur li demanava que no digués obvietats, ell callava.

“Arthur i George” Julian Barnes (2005)

Núm. 110

Pàgina 3

tribuna VIATGE SOLIDARI AL SENEGAL altra part per l'associació (per comprar estris, llavors, manteniment del motor de l'aigua, etc.).

Aquests horts estan regats amb pous, finançats per projectes de cooperació. A altres pobles també hi ha granges de gallines, pollastres, etc. Tots són projectes de l'ONGD. Als pobles no hi vaig veure cap rentadora, televisió, cuina de gas o nevera (què hi posarien al frigorífic? L'arròs? El peix que pesquen algun dia se'l mengen tot seguit?). No vàrem beure mai llet, ni iogurts, de carn poca, alguna vegada pollastre (molt poc). Els senegalesos són amables, bona gent, hospitalaris (t'ofereixen casa seva i el poc que tenen), estan orgullosos de la seva raça i del seu país. També són molt respectuosos amb els vells (no entendrien les nostres residències de gent gran).

El que es presentem a continuació és un text redactat per la Carmina Gómez en qualitat de voluntària de Creu Roja en un viatge que va fer al Senegal l'any passat i que va sortir publicat a la revista de l'esmentada entitat.

Ella és filla de Boldú i ha tingut a bé a passar-nos el seu article per publicar-lo a La Fulla. Aquí el teniu.

He tingut l'oportunitat de participar en un programa de Cooperació Internacional depenent de la Federació de Veïns de Lleida (FAV), de l'Ajuntament de Lleida i de la ONGD Assemblea de Cooperació per la Pau (ACPP).

Junt amb quatre persones més vàrem anar a la Regió de la Camasance, al sud-oest del Senegal, ja tocant a Guinea Bissau. Durant un mes vaig viure en albergs de pobles petits, convivint amb la gent del país. Aquesta zona no té un índex alt d'emigració perquè hi ha moltes actuacions d'ONGD i altres organismes.

Vaig comprovar que es fa molta formació per als joves, d'agricultura, ramaderia, mecànica i altres. Hi ha més de deu mil dones que treballen als horts, finançats per diferents institucions espanyoles i coordinat per l'ONGD esmentada. Això ha representat un canvi substancial per l'alimentació d'aquestes famílies que només mengen arròs, cacahuets, alguna fruita que cullen i algun peix quan els homes n'agafen als rius.

L'organització és la següent: els horts són de les dones, que tenen una associació i cada dona pot vendre una part de la producció, una part per la dieta familiar i una

Pàgina 4

Acullen els infants que per alguna causa estan sense família (orfes, afectats per mines antipersones, etc.). En una casa, amb sostre de palma, hi viuen tres o quatre generacions. La majoria de la població es veu sana, malgrat que parlant amb els responsables de sanitat, ens van dir que hi ha sida, malària, tuberculosi, malnutrició, problemes dermatològics, etc. Tot i això, la mortalitat infantil està disminuint, encara que fins ara era d'uns 12.571.000. Hi ha zones al nord i a l'est del Senegal que són més pobres o més desèrtiques, com Kolda, Tambacunda i altres. És precisament d'aquestes regions que la gent emigra moltíssim.

Per la meva petita experiència en diferents països i en Senegal, en concret, he arribat a la conclusió que el fenomen és molt complex i difícil de resoldre perquè intervenen molts factors. Tot i això, si als pobles i ciutats en vies de desenvolupament es fessin projectes diferents, possiblement l'emigració no seria tan intensa.

Crec que fins que els governs i altres estaments mundials no es comprometin a resoldre els grans problemes de tots aquests països pobres, nosaltres només podem aportar el nostre granet de sorra i ajudar tothom, cadascú segons les seves possibilitats.

Fins una altra.

Carmina Gómez Voluntària de Creu Roja Lleida

publicitat

Núm. 110

Pàgina 5

la Fulla pels nens

PĂ gina 6

la Fulla pels nens

Autor: Gianni Rodari Il·lustacions: Cecco Mariniello El planeta Hac Zeta (1993) Errors en vers i números per riure.

Núm. 110

Pàgina 7

pàgina de les entitats ASSOCIACIÓ DE FESTES DEL SEGAR I DEL BATRE El 29 de juny i el 13 de juliol van ser els dies que aquest 2008 va tocar celebrar les XXIX Festes del Segar i del Batre respectivament. A part del programa que ve sent habitual en les edicions que s'han anat celebrant al llarg de tots aquests anys, també volem explicar-vos les novetats que s'ha portat a terme enguany.

La Festa del Segar va recuperar el seu format original de celebrar-se només durant el matí. L'aspecte científic de la festa el van posar unes investigadores de la Universitat de Lleida (UdL) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que ens van portar unes reproduccions d'eines per a la sega de 7.000 anys d'antiguitat trobades a Banyoles, i les van posar a prova els nostres segadors per tal de que les científiques poguessin avaluar les restes de la sega que es deixaven al treballar a amb aquest tipus d'eines. Vam rebre la visita del President de la Diputació de Lleida, el Sr. Gilabert i d'una delegació d'alcaldes de la comarca de l'Urgell convidats per l'Ajuntament; també vam rebre les puntaires, les quals van celebrar una vegada més la seva trobada nacional. Tot això amb el permís de segadors!

Pel Batre, la pluja ens va jugar una mala passada la nit anterior: es va haver de suspendre l'actuació de música tradicional prevista pel dissabte a la nit; per la nit va refrescar força i va costar que la festa s'animés durant l'endemà pel matí. Els jocs tradicionals es van haver de suspendre a causa de la fredor de la jornada però vam comptar una vegada Provant les eines a l'estil prehistòric. més amb les del bòlit d'Anglesola. Això sí, aquest any vam gaudir de la presència d'un conta-contes que va delectar a petits i als grans segur que també. La màquina de batre Arbika Verken del 1925 va posar-se en marxa novament i el grup Pere Costa Trio va amenitzar una vegada més la tarda-vespre. A més, a la cabana s'hi exposaren càntirs elaborades per “Ceràmiques Sambola” de Verdú.

Aquest any la junta a part de procurar pel bon funcionament i marxa de les activitats que componsen la festa, durant la resta de l'any s'ha mogut i ha participat activament en la constitució de l'Associació dels Pobles Segadors de Catalunya, entitat que agrupa a tots aquells pobles , que directament des dels ajuntaments o a través d'associacions, celebren festes com la de La Fuliola però no solament de blat sinó d'altres cereals o llegums. Els altres pobles membres de l'associació són: Avià, Centelles i Mura a la província de Barcelona; Cabra del Camp i Deltebre a Tarragona; i Celrà, Forallac, Fontcoberta i Gombrèn a Girona. Val a dir que les festes de tots els pobles giren entorn al blat excepte Deltebre que ho celebra respecte a l'arròs i Mura en relació al cultiu de cigrons. La constitució d'aquesta associació va culminar amb la trobada que es va fer a Deltebre de representats de tots aquests pobles el passat 15 de juny en el marc de la celebració de la festa de l'arròs d'aquesta població, a la qual una delegació de La Fuliola hi assistí gustosament.

A més, s'ha continuat amb l'intercanvi cultural que es va iniciar l'any passat amb els organitzadors de la “fiesta de la trilla” a Castroviejo (La Rioja). La junta i col·laboradors van retornar la visita que ells ens varen fer l'any passat i s'hi organitzà una excursió els dies 9 i 10 d'agost, coincidint amb l'esmentada festa. No cal dir que fou una trobada enriquidora per les dues bandes i que la intenció de la junta és que tingui continuïtat.

La Junta

Pàgina 8

pàgina de les entitats

A la premsa també se l'ha d'atendre.

El conta-contes enredant la troca.

Els animals també hi van tenir cabuda.

L'exposició a la cabana.

Les del bòlit amb aprenents.

Les eines de les puntaires.

Les eines de sega prehistòriques.

Per finalitzar, una estampa típica.

Núm. 110

Pàgina 9

pàgina de les entitats ASSOCIACIÓ DE JOVENT FULIBOLADA Un grup de joves del nostre poble amb unes inquietuds similars hem cregut convenient d'unirnos i crear una Associació amb la finalitat d'intentar satisfer els gustos del nostre jovent i poc a poc anar engrescant a que tots estiguem units i participem en activitats dins de La Fuliola.

Per a fer la presentació oficial de l'Associació anomenada “Fulibolada” vam organitzar l'activitat de “La Cagada del Ruc”. Consistia en dividir el camp de futbol en parcel·les de nou metres quadrats i es van posar a la venda butlletes de cadascuna de les parcel·les. Arriba el dia 6 de juliol i el ruc Xoni aconsegueix aplegar al camp de futbol prop de quatre-centes persones de totes les edats, esperant en quina parcel·la l'animal faria les seves necessitats.

La festa es va començar amb un bon esmorzar popular que anava inclòs amb el preu de la butlleta.

Aquesta iniciativa va ser un gran èxit, a més a més de recaptar diners per a festes pel jovent, vam aconseguir reunir bona part de gent diversa del nostre poble.

Una segona actuació del jovent es va poder veure reflectida a la Festa Major. Aquell divendres, 25 de juliol vam poder gaudir i passar una gran vetllada amb els petards del correfoc, la banyada nocturna a les piscines, la batucada i la discomòbil.

A hores d'ara ja tenim moltes altres projectes en marxa, i un d'ells és el de la Festa Major del desembre. I també en tenim molts d'altres que encara no estan del tot lligats.

Des d'aquí volem agrair la col·laboració de totes aquelles persones que encara que no formen part de l'Associació ens han ajudat a portar a terme aquest projecte. Esperem continuar amb il·lusió la tasca que hem començat i poder realitzar noves activitats que siguin d'interès per al jovent i en puguem gaudir al màxim.

C.E. LA FULIOLA I BOLDÚ El club esportiu La Fuliola i Boldú, després de l'ascens al grup 14 de la segona categoria territorial, va començar el passat 12 d'agost la pre-temporada d'aquesta propera temporada 2008-2009. Com a mena informativa, només dir que els partits continuaran essent a 2/4 de 12 del mati i continuarem fent els típics esmorzars que, si més no, fan que els diumenges al mati de l'hivern no siguin tan freds.

També voldríem dir que estem força il·lusionats en que el canvi de categoria no sigui dur i puguem mantenir la categoria sense cap mena de dificultat; el nostre esforç hi serà, això segur, però necessitem del vostre venint els diumenges al camp per aconseguir que el nostre equip, com a local, sigui difícil de batre.

A poques dates de començar la present temporada oficial, només ens cal agrair el suport mostrat pels veïns de la població i de les entitats i agrair, també, la col·laboració, d'una o altra forma, que hem rebut per part vostra.

Pàgina 10

pàgina de l'ateneu ABRIL SANT JORDI La pluja ens va obligar a celebrar la diada de Sant Jordi, aquest any el 20 d'abril, sota cobert, a dins del local Poliesportiu. L'exposició de tapissos prevista es va haver de cancel·lar esperant poder tornar-ho provar en un altre moment; malgrat això, de parades no en van faltar: llibres, roses i plantes, samarretes pintades de l'Imma Balsells i una exposició de quadres del Jorge Marimon.

A la gent li va costar canviar d'hàbit però què hi farem, són coses de la primavera!

EXCURSIÓ AL MOLÍ DE L'ESPÍGOL El diumenge 27 d'abril vam reunir un grup de més de 20 persones per tal de fer una caminada i de passada, visitar les runes ibèriques del “Molí de l'Espígol” a Tornabous. El temps va acompanyar i ens considerem afortunats per això tenint en compte que en tot el més de maig següent no vam poder fer cap activitat de les programades a l'aire lliure, excepte el berenar dels cantaires de les caramelles que es va fer a la Sala Petita del Local Poliesportiu.

Sant Jordi.

EXCURSIONS EN BTT Durant tota la primavera s'han realitzat de forma regular excursions en BTT; una vegada s'ha descansant durant l'estiu a causa de l'excesiva calor esperem rempendre amb el mateix ritme aquestes sortides periòdiques ideals per mantenir-se en forma.

JUNY Excursió al molí d'Espígol.

8a TROBADA DE COLLES DEL CARAGOL Tot i anar ja per la vuitena edició, la Trobada de Colles del Caragol manté la seva bona forma convocant 510 persones agrupades en 19 colles el passat 8 de juny. No està de més recordar-vos que la desena edició està a la cantonada i que s'accepten idees dels participants per celebrar-ho com déu mana. A les pàgines centrals d'aquesta secció teniu el reportatge del que va donar la jornada de sí.

SANT JOAN La revetlla de Sant Joan aquest any tingué lloc a la Plaça del Portal, éssent un gest d'apropament de les activitats que organitza l'Ateneu a les diferents places i indrets del poble. El menú però, no va canviar: meló amb pernil, fideuà, coca de Sant Joan i els corresponents cava, cafè i copes diverses per amenitzar la vetllada com es degut.

Núm. 110

Una de les excursions en BTT.

Pàgina 11

pàgina de l'ateneu

8a. TRO

Pàgina 12

pàgina de l'ateneu

OBADA COLLES DEL CARAGOL

Núm. 110

Pàgina 13

pàgina de l'ateneu JULIOL CAMÍ DE SANT JAUME Com ja ve sent habitual, l'Ateneu col·labora en la celebració de la Festa Major de Santa Anna amb la proposta de recórrer el Camí de Sant Jaume al se pas pels voltants. Ja sabreu que el diumenge a primera hora del matí (7:30) els excursionistes se'n van cap a Tàrrega en cotxe i arriben fins La Fuliola a peu, cap als volts del migdia. Des d'aquí s'anima al personal per a les properes edicions, que no és tan dur com sembla!

AGOST CAMINADA A LA LLUM DE LA LLUNA

Repòs al camí de sant Jaume.

Aquest any no només ens acompanyava la lluna plena, sinó que a més hi havia un eclipse de lluna! O sigui, que els astres van alinear per tal de que gaudíssim d'una agradable excursió que, com sempre és la delícia dels més petits inventant jocs amb les lots i la delícia de tots quan a mig camí es menja pa torrat amb xocolata.

CINEMA A LA FRESCA: “PACTAR AMB EL GAT” La projecció de la pel·lícula elegida per aquest estiu fou tot un èxit. Unes 170 persones van fer cap al pati de l'escola per a veure la pel·lícula “Pactar amb el gat” de Joan Marimon. L'explicació de tanta expectativa és que el padrí del director va néixer a La Fuliola, en Joaquim Marimon Vila; i que a més vam comptar amb la presència del director i productor (fill i pare, respectivament), de més membres de la família i de part del repartiment, que va causar un bon enrenou amb les peticions de fotografies i autògrafs.

El cinema a la fresca a punt.

Ja ho vam dir en el seu moment, però no està de més de recordar-ho: agraïments a la família Marimon, que en pic va saber de la intenció de la projecció ens van dir que volien ser-hi presents i acompanyar-nos; també als actors que van fer acte de presència per donar el toc de glamour a la nit i al Circuit Urgellenc que ens van ajudar a acabar de lligar totes les qüestions més de professionals.

NOUS CURSOS: GIMNÀSTICA DE MANTENIMENT I IOGA Comencen una vegada més els cursos gimnàstica de manteniment i ioga, per tots aquells que us interessi, estigueu pendents als propers cursos d'activitats ja que a l'octubre començaran els dos cursos.

Públic expectant per "Pactar amb el gat".

Pàgina 14

actualitat FESTA DE LA GENT GRAN El pasta 18 de maig, la Llar de Jubilats organitzà un altre any la Festa de la Gent Gran, en particular la festa consisteix en un homenatge per aquelles persones que van celebrant 80 anys a cada edició.

Els homenatjats aquest any 2008 que recolliren la placa commemorativa foren els següents: Ramon Ardèvol Vidal, Pepita Bresolí Torrades, Ramona Bros, Antonia Farré Llabi, Agustí Pedrós Llanes, Francisco Sebé Vila, Josep Vila Talavera i Antonio Vilapriñó.

La jornada festiva es va completar amb la missa en honor del homenatjats i un dinar al restaurant Xopluc.

ADJUDICACIÓ DE LA GESTIÓ DE LA RESIDÈNCIA El passat 15 de maig, el Ple del Patronat va aprovar l'adjudicació per a la gestió externa de la Residència Geriàtrica i Centre de Dia de La Fuliola i Boldú a l'empresa Gedac La Fuliola, S.L. Se li adjudica el servei per un període de 20 anys i per un preu anual de 230.000 ¤, impostos a part; l'empresa adjudicatària final resulta ser l'única candidata que es va presentar a concurs.

Aquest és el punt culminant d'un procés que arrenca en un Ple del Patronal del 24 de novembre anterior en el qual es decideix tirar endavant de cedir la gestió de la residència a una empresa privada per mitjà d'un concurs públic. Uns mesos més tard, en el Ple del Patronat del 21 de febrer continua la tramitació amb l'aprovació del plec de condicions per a la gestió privada de la residència en la modalitat d'arrendament.

Malgrat aquesta adjudicació, encara queda pendent decidir com s'ha d'articular l'adquisició del mobiliari per a equipar la residència , ja que segons el plec de clàusules del concurs l'empresa no se n'ha de fer càrrec, per tant li toca al Patronat, òrgan depenent de l'Ajuntament, qui li correspon fer-ho.

J

Flors

ulita

Art Floral C/ Dr. Rius i Tarroja, 3 Bodes - Corones 25332 La Fuliola Plantes - Ceràmica Tel. 973 57 00 75 Mòbil 659 11 74 02 Objectes de Regal

Núm. 110

Expenedoria núm. 1

M. Carmen Alarcon Alarcon Estanc · Tabacs Objectes de regals Av. Catalunya, 34 - LA FULIOLA Pàgina 15

visions de la guerra civil RAMON PANÉ BORTOLÓ El Ramon Pané Bortoló, era el més petit dels sis germans de “Cal Bep del Pau”. A la seva tomba hi ha una inscripció que diu ”Ferm militant d'Esquerra Republicana de Catalunya”; ben cert, afiliat al partit des de sempre i d'esquerres fins la medul·la.

Afiliat també a la CNT i Comissari del POUM, va viure els moviments revolucionaris de pre-guerra a Barcelona, ja que es va traslladar a la capital per exercir d'oficial de torner. Va viure la guerra en els seus inicis des de la milícia republicana, encara que no va ser cridat a files fins l'any 1937.

Catalunya, per la manca de coordinació entre tots els comités; el Ramon formava part del Comité de les Milícies Antifeixistes.

Cap al mes de desembre d'aquest mateix any va començar a deteriorar-se la situació política. El trencament de la unanimitat va produir l'arraconament polític del POUM i posteriorment, de la CNT. Va ser aleshores quan el Ramon va tornar cap al poble fins que va ser cridat a files el mes de setembre de 1937.

Va ingressar al Batalló 496 de Sanitat de la Brigada 124, treballant en fortificacions a les línies de reraguarda, després va estar a Sierra Morena havent de marxar a Argente el 6 de febrer per presentar-se a les Tropes Nacionals.

El 20 de juliol de 1936 a Barcelona i a tot Catalunya hi va haver l'aixecament militar. Llavors va sorgir la resistència formada per la militància sindical de la qual formava part el Ramon i també els partits d'esquerra.

Segons ell ens explicava, el Comité Revolucionari que es va crear tot seguit no va arribar a configurar-se com una autoritat compacta a Barcelona ni a

FISCAL • COMPTABLE LABORAL • ASSEGURANCES

A S S E S S O R I A Pàgina 16

Av. de Catalunya, 37 Tel. 973 570 670 Fax 973 570 090 25332 LA FULIOLA (Lleida)

visions de la guerra civil També va viure de prop la por de les presons i de poder estar afusellat pel seu pensament polític; però gràcies als famosos avals de les persones influents del poble, es va poder lliurar de la pena capital en un judici davant d'un tribunal militar. El 6 de febrer de 1938 va ser detingut per l'exèrcit franquista i se li va instruir el judici sumaríssim d'Urgència núm. 1519 per un pressumpte delicte de rebel·lió militar.

El 15 de març de 1940 se li concedeix a Balaguer la presó atenuada al seu domicili de La Fuliola, amb l'obligació de presentar-se cada setmana a l'Alcaldia i al Jutjat de Balaguer. El 22 d'abril de 1940 a Barcelona s'acorda el sobreseïment provisional de les actuacions, deixant al Ramon en llibertat.

La seva dona, la Conxita, ens va explicar una vegada que la seva experiència més crua durant els episodis de la guerra, va ser durant el bombardeig d'una població en territori republicà per part de l'exèrcit de Franco. El Ramon es va amagar en una trinxera i voltava un nen

pel carrer buscant l'aixopluc de la seva mare que jeia morta a causa d'un impacte d'un obús. Ell estava a punt de d'agafar el nen i de sobte l'ona expansiva d'una bomba va endur-se'l, acabant amb la seva vida. És un fet que va marcar al Ramon per sempre, davant la impotència de no haver-hi pogut fer res més per salvar la vida del menut.

També ens va parlar de dia que va esclatar la guerra al poble de La Fuliola, quan portats per l'eufòria i l'exaltació van entrar a l'església i van desmantellar-la fins arribar fins i tot a provocar-hi un incendi.

Eren moments d'incertesa i tensió.

Com ell va reconèixer, es declarava catòlic; compartia el dolor de les famílies de tots els que van ésser afusellats injustament. “Va morir molta gent innocent, i això deixa petjada”, deia. Als pobles també s'aprofità la Guerra Civil per a fer denuncies a la gent que res tenien a veure amb la guerra, per culpa de motius o odis personals i revenges. I com ell deia, “costarà de que tot això cicatritzi.”

s am b o s e m o r p més com i el territori ones les pers

Núm. 110

Pàgina 17

cultura CENTENARI CRISTÒFOL Cristòtol: l'objecte i esperit dadà”, del 26 de febrer a 24 de maig de 2009 -Programa de conferències a l'Institut d'Estudis Ilerdencs, del setembre de 2008 a juny de 2009 -Edició de diverses publicacions i celebració de tallers educatiu al Museu d'Art Jaume Morera.

A més, no s'ha d'oblidar que enguany s'ha celebrat la VI Biennal d'Art Leandre Cristòfol, que des de el 1997 es celebrant al Centre d'Art La Panera de Lleida.

CRONOLOGIA -1908: Leandre Cristòfol i Peralba neix a Os de Balaguer (Lleida).

El 8 de juny es van complir cent anys del naixement de l'artista Leandre Cristòfol Peralba, un dels creadors més singulars i significatius de l'escultura d'avantguarda a Espanya.

La trajectòria artística d'aquest creador, nascut a Os de Balaguer, fa que es consideri un des escultors més importants de l'art català i espanyol del segle XX. El Museu d'Art Jaume Morera de Lleida lidera un any d'homenatges i exposicions recordant la seva figura, als quals s'hi sumen el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), el Patio Herreriano. Museo de Arte Contemporaneo Español de Valladolid i la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales del Ministerio de Cultura.

Els actes programats a Lleida per a la commemoració del Centenari Cristòfol son els següents: -Exposició “De l'aire a l'aire” al Museu d'Art Jaume Morera del 29 de maig al 14 de setembre de 2008.

-Exposició “Man Ray/Leandre

Pàgina 18

-1922: Es trasllada a la ciutat de Lleida i inicia la seva formació acadèmica mentre treballa de fuster.

-1930: Participa per primera vegada en una exposició col·lectiva amb altres companys d'estudi, sota el nom “Uns Altres”, fent referència a l'altra agrupació artística lleidatana de l'època, “Cau d'Art”, d'orientació més tradicional.

-1932: Forma el grup Studi d'Art, dins el qual establirà estrets lligams amb un altra de les figures artístiques del moment, el pintor Antoni G. Lamolla, company d'avantguarda.

-1933: En el marc d'una mostra del grup, Cristòfol presenta per primera vegada una obra no figurativa, De l'aire a l'aire, iniciant una línia d'experimentació creativa molt personal. És aquest també el moment en què es vincula al grup d'intel·lectuals agrupats a l'entorn de la revista Art, editada i dirigida per Enric Crous-Vidal, de tendència clarament avantguardista i heterodoxa i en la qual publica alguns dibuixos el pintor Lamolla i els seus primers poemes i escrits un jove Josep (Manuel) Viola.

-1935: Cristòfol celebra la seva primera exposició individual al Centre Mercantil de Lleida, on presenta un recull de tota la seva obra, tant la figurativa de tendència expressionista com l'experimental, amb la presència de sis obres no figuratives integrades en l'horitzó del surrealisme.

-1936: Cristòfol i Lamolla participen en l'exposició Logicofobista de Barcelona, organitzada per l'Associació d'Amics de l'Art Nou (ADLAN), gràcies a les gestions dutes a terme per Josep Viola, un dels organitzadors i teòrics de la mostra.

Esclata la Guerra Civil i malgrat les dificultats del moment Cristòfol no atura la seva activitat creativa, tot i participar en iniciatives de recuperació i salvament del patrimoni artístic juntament amb Crous i Lamolla.

-1938: Obres de Cristòfol formen part de les exposicions internacionals de surrealisme de París i Tòquio, gràcies a les gestions dutes a terme per Viola i Benjamí Peret.

cultura -1939: En acabar la guerra, amb tots els seus companys d'avantguarda exiliats, Cristòfol és internat en diferents camps de refugiats i de treball; un cop alliberat, realitza estudis a Barcelona i Madrid i, finalment, s'instal·la a Lleida, al seu antic taller, cap al 1943, dedicant-se a l'encàrrec escultòric i a l'ofici de l'ebenisteria.

-1949: Cristòfol reprèn la seva activitat expositiva amb una mostra individual a l'Institut d'Estudis Ilerdencs, presentant la seva producció figurativa de temàtica popular centrada en la dona i els seus santcristos sofrents d'inspiració romànica, encara que no s'està de presentar algunes de les seves peces experimentals d'abans de la guerra.

-1950: La seva presència en exposicions col·lectives arreu del país comença a ser una realitat (1950, III Saló d'Octubre de Barcelona; 1951, Bienna Hispanoamericana i Saló d'Octubre; 1952, Cercle Maillol de Barcelona, etc.). En tots aquests certàmens presenta exclusivament obra figurativa que li proporciona un cert grau de reconeixement.

-1953 És becat per l'Institut Francès de Barcelona per viatjar a París.

-1958 Cristòfol presenta en l'exposició individual Abstractos el resultat del treball experimental reiniciat un any abans, induït potser pels aires de renovació artística que es respiren a la ciutat. Aquesta mostra incloïa una selecció d'obra no figurativa realitzada entre els anys 1933 i 1940 i la presentació de la sèrie Ralentís espacials, peces que il·lustraven la reflexió de l'artista al voltant del moviment -tret distintiu de tota la seva obra- i l'inici de la represa del seu treball creatiu més experimental.

D'aquest moment són també les sèries Planimetries i Plans i Volums.

-1959 Des d'aleshores i gairebé amb una periodicitat metòdica, Cristòfol

Núm. 110

anirà produint tota una sèrie de treballs (Volumetries, 1959-1960; Situacions i O rd e n a c i o n s , 1 9 6 0 - 1 9 6 3 ; Trajectòries i Ritmes, 1963-1967; Elements competitius i FormaConsum, 1970-1975; Alfa-OmegaAlfa, 1980) a través dels quals s'anirà construint una de les trajectòries més singulars de l'escultura espanyola contemporània.

-1975 Amb la participació en les exposicions Surrealismo en España 1929-1950 a la galeria Multitud de Madrid i Surrealisme a Catalunya 1925-1975 a la galeria Dau al Set, i sobretot a El Surrealismo en España (1994) al MNCARS de Madrid s'inicia la recuperació de Cristòfol com un dels artistes clau de l'avantguarda espanyola d'abans de la guerra.

-1989 La realització d'una exposició antològica a la Fundació Miró de Barcelona i a l'Institut Valencià d'Art Modern restitueixen la vertadera dimensió de l'obra de Cristòfol, més enllà de l'horitzó del surrealisme, i el situen com un dels escultors fonamentals del segle XX a Espanya.

Fet que corrobora la seva participació en la mostra Què és l'escultura contemporània? al Centre Pompidou de París. La seva obra es veurà des d'aleshores al costat dels grans noms de l'art espanyol (Joan Miró, Dalí, Àngel Ferrant...). Aquest any rep el Premi Nacional d'Arts Plàstiques de mans del rei Joan Carles. Fa donació a l'Ajuntament de Barcelona d'una part molt important de la seva obra 80 objectes, escultures i dibuixos-, que més tard s'integraran als fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

-1995: Cristòfol rep a Lleida la Medalla Morera (màxima distinció artística de la ciutat) i s'inaugura la sala que porta el seu nom, on es presenta la donació que va fer a l'Ajuntament de Lleida el 1990, formada por 69 escultures, objectes i relleus i 10 dibuixos.

Obra "De l'aire a l'aire", 1933.

1998: Mor a Lleida als 90 anys d'edat.

Un any després, la seva família donarà a l'Ajuntament la seva col·lecció privada.

Els noranta anys de vida de Leandre Cristòfol es poden llegir en les seves obres, construïdes amb unes mans sensibles, que saberen dotar-les d'una plasticitat i poesia úniques, i el convertiren en un dels artistes més singulars de la història de l'escultura del segle XX.

estil9olivia

home dona estilista·tractament capilar·extensions estètica·maquillatge·depilació Av. Catalunya, 30/Tel. 973 57 06 93 LA FULIOLA

Pàgina 19

entrevista ENTREVISTA A JOAN MARIMÓN El passat 23 d'agost tingué lloc al pati de les escoles la projecció de la pel·lícula "Pactar amb el gat" dirigida per Joan Marimón que viu al Prat de Llobregat però té els seus orígens al nostre poble. Aprofitant l'ocasió de que ell i la seva família van baixar fins La Fuliola per estar en aquesta projecció, li vam fer l'entrevista que us presentem a continuació.

ser lavors quan vam tirar endavant “Pactar amb el gat”. I això que nosaltres vam rodar en 35 mm, que es un format fotoquímic, de cinema; per contra del format video, digital que és més econòmic i ja és una tendència que no la para ningú.

La Fulla.- Joan, explican's com has arribat a ser director de cinema fins arribar a la realització d'aquesta primera pel·licula, suposo que per pròpia tradició familiar, no?

Joan Marimon.- El meu avi, l'any 1946 o 1947 al Prat de Llobregat va obrir el primer cinema, anomenat Monmari, uns anys més tard, en aquest mateix cinema es va montar un cinema d'estiu que es feia a l'aire lliure, en un jardí molt bonic que hi havia. L'any 1967, el meu pare va inaugurar el cine Capri que encara continua en actiu. El meu pare ja feia pel·lícules dins l'àmbit amateur, curtmetratges, en va fer un cap a l'any 1959 o 1960 que se'n va anar al festival de Cannes, d'animació; i estava molt bé, ell sobretot ha fet animació, animació d'objectes.

Llavors vaig crèixer en l'ambient de cinema del meu avi i del meu pare; a més en aquella època, als anys 60-70 hi havia molta afició al cinema, a tot arreu, a tot el món, hi havia molts festivals a Catalunya! Des dels 15 anys que feia curtmetratges i n'he continuat fent, fins que al 1986 vam començar a realitzar una pel·lícula de dibuixos animats que finalment es va estrenar l'any 1990 que es diu “Peraustrinia 2004” que la produïa el meu pare, i que per cert, és la primera pel·lícula en dibuixos animats estrenada en versió original catalana ( hi havia una espècie de competició per a veure qui acababa abans amb la pel·lícula “Desperta ferro”, nosaltres la vam estrenar mig any abans).

Uns quants curtmetratges més tard vaig estar intentant durant molt de temps de tirar endavant una pel·lícula que finalment no va ser possible, llavors ens vam proposar de fer-ne una que sigui barata i que pugués prescindir de les subvencions; va

Pàgina 20

L.F.- Has treballat també de guionista de sèries de televisió...

J.M.- Sí, vaig treballar com a guionista a la primera sèrie coneguda que fou “Poblenou”, deprés vaig estar a “Rosa”, i a “Secrets de família”de TV3. També estat treballant per sèries de les televisions autonòmiques de la resta d'Espanya a Andalusia, Galícia... I més tard vaig estar a les primeres temporades de “Ventdelplà” que va ser l'últim que vaig fer com a guinista. El que passa és que penso que aquesta feina quan la fas molt de temps n'has de sortir, per la seva exigència; és per gent que o bé molt ràpida de cervell o bé jove, per poder aguantar el ritme. Jo vaig haver de sortir-ne per salut mental, pot semblar una feina molt bonica i en realitat és molt exigent, sobretot pels guionistes que fan estrucures, que a diferència dels que fan diàlegs, són els que estan exposats a tenir més atacs de cor!

L.F. -On t'has format?

J.M.- És que sóc d'una generació anterior a les escoles de cine. He estat també professor de muntatge de guió a escoles de cinema, però quan jo estudiava no n'hi havia en tot cas, la Formació Professional d'Imatge i So que era el que més s'hi podia assemblar. Vaig estudiar Història de l'Art, perquè s'hi impartia una assignatura d'Història del Cinema... Quan va venir l'època en que es creaven les primeres escoles de cinema jo ja feia molts anys que jo ja havia acabat d'estudiar, als anys 70; he nascut massa d'hora. A algun curs vaig assistir d'un dia o dos de durada, que eren com classes magistrals de directors reconeguts però mai una carrera de diversos anys.

L.F. - Arribant ja al rodatge de “Pactar amb el gat”, ha estat una pel·licula amb algún que altre premi i també moltes nominacions, no?

J.M. - Sí, li tenim molt d'afecte a un festival de Lloret de Mar, que és un festival d'audiovisual amb gats! És el festival més petit del món i ens van donar tots el premis que gairebe tenien!

Després tenim les deu nominacions dels premis Barcelona de Cinema, però vam ser els grans perdedors, ja que erem els que teniem més nominacions i no em vam guanyar cap! Encara que no em va sapiguer tan greu ja que el director d'”El Orfanato”, la gran guanyadora, va ser alumne meu; de fet tots els que van guanyar algun premi els coneixia a tots, per aquest

entrevista tipus de relació; o sigui que en el fons no m'importa tant. Ja ens va estar molt bé de treure tantes nominacions, ja que vulguis o no et dóna certa relevància.

I tenim un premi de la Biennal de Cinema Espanyol d'Annecy (França), que és un festival que el porten fills d'exiliats republicans espanyols; és un premi al qual li tenim molt d'afecte, el Prix Demon, que és com una mena de premi del jurat, que va estar presidit per l'Agnes Jaoui, una prestigiosa realitzadora francesa i el premi consisteix a convidar-te durant dos mesos a escriure un guió.

L.F.- Llavors el recorregut de la pel·licula, quin és? Teniu intenció de presentar-vos a més festivals?

J.M.-Sí, el que passa és que nosaltres ens vam limitar a estrenar quan vam poder, i ho vam fer el 7 de setembre de 2007; el que passa és que hi ha una colla de festivals on només hi tenen cabuda les pel·licules no estrenades i ja n'has de descartar pràcticament la meitat per poder-t'hi presentar. Estem intentant de portar-la a festivals on fan retrospectives, per exemple, però ens està costant molt. Tots els festivals que es fan a Espanya, (San Sebastián, Málaga, Valladolid...), només hi poden concursar pel·licules no estrenades.

L.F. Llavors el recorregut de la d'aquesta doncs, fins ara es prou satisfactori...

J. M. Per mí, el més complicat fou el tema de la distribució, és on anavem més perduts. M'explico, tenim una distribuidora vasca (Barton Films) que són els únics que van acceptar a distribuir la pel·licula... Clar, no teniem pressupost tampoc... hem tirat molt d'internet. Tenim més de 20 clips penjats al Youtube!

Dels llocs on es va estrenar, al setembre, on ha anat millor és a València. A Barcelona es va passar al cinema Renoir Les Corts on va estar-hi tres setmanes fins que la van treure i aleshores al novembre la van tornar a posar al cinema Verdi, que és on hauria d'haver estat des del començament; però com que no ens van donar cap premi, d'aquells que comentavem abans, la van treure precisament quan més gent hi estava anant.

Per nosaltres va ser durísssim, penso que la podrien haver aguantat un parell de setmanes més... Hi té a veure la fortalesa

de la distribuidora, si la nostra distribuidora haguès estat més forta....Això no treu de que pensi que hem fet molt, però sempre et queda aquesta sensació de que podia haver estat més.

L.F. -Explican's el títol de la pel·licula....

J.M.- El títol de la pel·lícula és un oximoron...

L.F.- ??

J.M.- Un oximoron és una expressió contradictòria en si mateixa; o sigui: no es pot pactar amb un gat. Llavors, si pactes amb un gat segur que tindràs problemes; pactar és el que intenta fer la noia protagonista i no li acaba de sortir bé.

Encara que això és més aviat l'anècdota, del que tracta la pel·lícula és de la història d'una noia enamorada que fa tot el possible per aconseguir el seu estimat.

El que es pretenia era il·lustrar una mica la pregunta que surt al cartell d'Anaïs Nin que diu:”A una parella domina qui estima menys?”, encara que la nostra protagonista no la formula com una pregunta sinó com una afirmació. Es tractava de reflexionar sobre això: de la parella formada per Aparissi i Júlia, ella es la que domina; entre Júlia i David, és ell qui domina, ja que ella és la que es mou per aconseguir David...

L.F.- I el final? És un final obert?

J.M.- Per mi el final és obert, encara que cadascú pot pensarne el que vulgui sobre el final, jo no puc atorgar-ne aquesta lectura única. De fet, si no hi haguès la frase final sobre els gats, l'espectador estaria obligat a entendre que la noia es queda sense ningú, sense el David ni l'Aparissi; però com que a l'acabar hi ha una veu en off que diu “I al final la gata es va queda amb el gat”, bé , hi ha la possibilitat de pensar que finalment la noia reflexionarà i se'n anirà asegurament amb l'Aparissi.

L.F.- Sí, i a més l'última paraula que pronuncia la Júlia després de pensar uns segons és “Aparissi!”, no?

J. M. - Exacte! Hi ha la possibitat de pensar que la Julia, just quan és abandonada per aquest noi, pensi que potser aquest que havia estat tota l'estona al seu costat, és qui realment volia.

Parts dels protagonistes en un moment de la pel·lícula "Pactar amb el gat".

Núm. 110

A més en realitat, l'escena final dels gats no estava prevista al guió, però com que vam trobar un gat borni, el Pompeu, vam decidir acabar tal com haviem començat, amb gats i a més, els dos, bornis.

L.F. Deixant ja de banda “Pactar amb el gat”, tens algun nou projecte en marxa?

J.M.- Sí, en tinc un directament relacionat amb La Fuliola, es tracataria de fer una pel·lícula de les memòries del meu avi, en Joaquim Marimon Vila, ell d'escriure unes memòries manuscrites que el meu pare es va encarregar de transcriure. Explica la història dels viatges que va fer cap al Prat de Llobregat per aprendre l'ofici de vaquer fins que al final es va enamorar de la seva cosina germana, que era on estava allojat i es va quedar al Prat. Son unes memòries molt ben escrites i son un quadre de costums de l'època i els llocs on es porta a

Pàgina 21

entrevista terme, a La Fuliola i al Prat de Llobregat des del principis de segle fins els anys 30; des de que és petit fins que es casa.

L.F.- Què en penses del fenòmen de les multisales que ja durant molts anys han anat desplaçant els cinemes de tota la vida? Sense anar més lluny, a La Fuliola fins l'any 1985 hi havia un cinema.... Quina és la teva reflexió sobre aquest assumpte?

J.M.- Et donaré la meva opinió, ja que l'anàlisi sobre aquest tema pot arribar ser molt extens. Jo no puc estar en contra de l'existència d'una bona sala de cine, en quan a la qualitat de la projecció, del so, etc., al contrari, em sembla fantàstic. En quan al fenòmen de les multisales en centres comercials, tot i que em resulti una mica desagradable, la cosa ha anat així, el Rodatge de "Pactar amb el gat". fenòmen és aquest; l'únic que en certa és que ha mantingut el cine viu... Jo no podré estar mai en manera el cinema no n'ha sortit guanyant... Ja que l'equilibri contra d'una sala plena de gent que disfruta veient una entre les multisales comercials i les independents s'ha perdut pel·lícula... per molt dolenta que sigui! No s'ha d'oblidar que respecte el que hi havia abans; ja que abans l'oferta era molt sóc fill d'exhibidor... i tinc una postura ambigua en aquest més variada. En aquest aspecte hi hem sortit perdent i cineastes aspecte.. com jo, que ens movem amb baixos pressupostos, ho tenim complicat.

De fet, també és cert que molts complexes multisales han acabat per fer tancar els pocs cinemes que havien resistit fins També em sembla curiós, en relació al que comentes de La llavors; però és que ja hem arribat al fenòmen de les multisales Fuliola, que coincideix amb l'època que van tancar més cinemes que tanquen. En fi... tant és estar a favor o en contra, el que de Catalunya, degut a l'aparició dels videoclubs. Al Prat hi ha és això! Del que sí estic en contra és de la pirateria, això mateix, hi havien quatre cines i en van tancar tres! El que sí que realment és un problema que les autoritats s'hi haurien quedava precisament era el del meu pare que, en realitat de posar molt més seriosament i quan hi ha la voluntat política estàvem a punt de tancar; però ell va decidir esperar-se confiant per solventar un problema, es soluciona, si no, és que no hi de que vindria una època millor... No cal dir que vam pensar: ha prou voluntat política. Hi han sistemes per resoldre, i si no ”Dèu meu! Quina època millor?” Doncs sí, va venir una època es troben és per alguna raó, que no sé quina és exactament millor i van començar a obrir les multisales, no cal dir que però segur que hi han interessos a favor. era inesperada, jo no hi hagués apostat! Jo pensava que s'acabaria davant el triomf de la tele a casa, i el que ha suceeït L.F.- Per acabar, recomana'ns una pel·lícula; a part de “Pactar amb el gat”, és clar!

J.M.-Sí, una que es diu “Aqua” que és d'un realitzador català que es diu Manuel Almiñana, que en recordava una mica al nostra en el sentit de que va passar desapercebuda, però encara pitjor! És un documental sobre el riu Llobregat, sobre tot el seu recorregut. Penso que és molt bona, encara que no perfecta, però és molt interessant i per mi ho és molt més que moltíssimes que he vist. La vaig veure en una sala amb tres persones i la vaig anar a veure perque me la va recomanar gent que coneixia,que si no... i mira que jo sóc del “ram”! A més jo sóc del Prat, està rodada allí en gran part i al Prat no saben que existeix aquesta pel·lícula!

L.F. Moltes gràcies!

Rodatge de "Pactar amb el gat".

Pàgina 22

Eva Pané

+ de 20 anys

de la fulla EL DISCURS

Núm. 110

Pàgina 23

+ de 20 anys

de la fulla

La Fulla nĂşm. 24 / 1986

PĂ gina 24

salut global LA SIDA Mar Làzaro és infermera, va néixer a Santander. Va treballar a la unitat d'hospitalització de la malaltia, la SIDA, a l'etapa més dura; amb pocs tractaments i persones molt joves i molt malaltes. Ara parlem de malaltia crònica i ella treballa com supervisora a l'hospital de dia i consultes externes de SIDA de l'hospital de Bellvitge, juntament amb un equip multidisciplinar format per infermers, metges, psicòlegs, treballadors socials i dietistes; “tot un luxe d'equip.”

-Què és la SIDA? La paraula SIDA són les sigles de la Síndrome de la Immuno- Deficiència Adquirida i significa que s'ha contret una malaltia provocada pel virus de la Immunodeficiència Humana (VIH) que afecta de manera molt greu al sistema immunològic de les persones.

-Es coneixen els orígens del VIH? Tots els estudis que s'han fet, indiquen que el VIH és una mutació del VIS (virus de la immunodeficiència dels simis) que es va produir a Àfrica en la primera meitat del segle XX. En els anys 40 alguns metges ja descrivien casos clínics de persones que presentaven una sintomatología molt similar a la de la SIDA, però en aquells dies era una malaltia totalment desconeguda i poc habitual. Se sap

que alguns virus que ataquen als animals són capaços de mutar i afectar també a les persones (p. e. la grip aviar), i pel que sembla en aquest cas, les persones afectades havien estat mossegades per un tipus de mico (el mico verd) molt propens a patir aquesta síndrome.

A partir d'aquests primers casos la progressió de l'epidèmia ha anat creixent de manera exponencial fins a arribar a la situació actual.

-Quina relació hi ha entre el VIH i el SIDA? Des del primer moment que una persona adquireix el virus del VIH, el seu sistema immunològic comença a lluitar contra la infecció a través de diferents cèl·lules de la sang, sobretot d'unes anomenades limfòcits CD4, que són la diana preferida del VIH. Durant un període de temps llarg, d'entre 5 a 10 anys,

Enfermeres de la unitat de HIV/SIDA de l'hospital de Bellvitge.

Núm. 110

Pàgina 25

salut global les persones poden estar asíntomàtiques i no adonar-se que estan infectades si no es fan la prova específica del VIH (serología VIH). D'aquesta manera l'organisme lliura una batalla continuada en la qual abans o després perdrà la ja que el virus del VIH és capaç de reproduirse fins a 1 bilió de vegades en un sol dia, si no és frenat pels medicaments específics anomenats antirretrovirals.

Quan les defenses van claudicant, les persones es poden infectar per altres microorganismes davant els quals deixen d'estar protegits i és a partir de patir certes infeccions o de tenir molt sota el nº de limfòcits CD4, que ho denominem SIDA. Així doncs tenir el VIH no té perquè significar tenir SIDA. -Com és pot transmetre?

El VIH es transmet per tres vies: 1.- La via sexual a través del semen i els fluïds vaginals 2.- La via parenteral, a través de la sang per talls, ferides, burxades o transfusions.

3.- La via vertical, de mare a fill en el moment del part o a través de la lactància.

Es consideren pràctiques de risc de transmissió del VIH descrites a continuació realitzades amb una persona de la qual es desconeix el seu estat serològic del VIH:

TRULLOLS Ò P T I Q U E S

-Pràctiques de RISC ALT de transmissió del VIH Com qualsevol pràctica sexual que comporti penetració o recepció vaginal o anal sense preservatiu. En els usuaris de drogues injectades, compartir les xeringues o els altres utensilis contaminats per la sang.

-Pràctiques de RISC BAIX: Sexe orogenital sense preservatiu o barrera protectora. Compartir joguines sexuals sense barrera protectora. Penetració anal o vaginal amb preservatiu. Compartir útils d'higiene personal com maquinetes d'afaitar o raspalls de dents.

Pl. Sta. Anna, 3 (costat Casal) Tel. 973 53 26 65 - 25200 CERVERA

-Pràctiques SENSE RISC Petons en la boca, masturbació mútua, carícies, massatges, sexe oral amb barrera protectora, compartir joguines sexuals amb barrera protectora.

Av. de Catalunya, 42 Tel. 973 57 00 48 - 25332 LA FULIOLA

-Quin és actualment el perfil de persones que pateixen aquesta malaltia?

Totes les persones podem patir aquesta malaltia. No

Pàgina 26

salut global existeix cap perfil o grup de risc determinat per a patir aquesta malaltia. El que sí existeixen són les pràctiques o conductes de risc que poden provocar que una persona s'infecti.

infectada es faci una anàlisi per a saber si ho està, les anàlisis encara no ho detectin. Per aquest motiu cal repetir la prova al cap de tres mesos, encara que el primer resultat sigui negatiu, per a descartar totalment la infecció.

Una de les causes principals del contagi en la nostra societat, és la creença que només afecta a uns determinats grups de persones, però la realitat és que la principal via de transmissió del VIH en el nostre entorn, és la pràctica de relacions sexuals sense preservatiu entre les persones de diferent sexe (heterosexuals), seguit de prop pels del mateix sexe (homosexuals).

Respecte als tractaments, el gran avanç en les investigacions dels últims 10 anys, ha suposat que els denominats antirretrovirals, ataquin des de diversos fronts al virus del VIH, comportant una millora substancial tant en les expectatives de supervivència dels afectats, com en la seva qualitat de vida. Avui en dia aquesta malaltia pot considerar-se crònica, sempre que les persones afectades segueixin estrictament les recomanacions dels professionals experts.

Gràcies als programes de reducció de danys com els programes de metadona i d'intercanvi de xeringues, la incidència del VIH en els usuaris de drogues injectades, ha disminuït notablement. En quant a la transmissió del VIH de mare a fill i a les transfusions, la transmissió en el nostre mitjà és gairebé testimonial, sempre que se segueixin els controls sanitaris adequats.

- Com pot saber una persona que té el SIDA? Què ha de fer en aquest cas?

L'única manera de saber si una persona té aquesta malaltia, és fent-se una anàlisi de sang anomenat serología, que únicament el metge pot demanar amb el consentiment exprés del pacient. En el cas que resultés positiu, ha de posar-se en mans dels professionals dels hospitals especialitzats.

-Quines són les proves diagnòstiques i els tractaments?

Quan una persona s'infecta pel VIH, el seu sistema immunològic comença a crear anticossos per a defensarse de l'atac; aquests anticossos són detectables en un període de temps d'entre 1 i 3 mesos, denominat període finestra, en el qual pot ocórrer que encara que la persona

-Per què hi ha experts que diuen que la SIDA no existeix?

Cap professional considerat expert ha dit que la SIDA no existeix, el que si és cert és que alguns professionals no experts, dubten que això sigui cert, com també els cal posen en dubte la teoria de l'evolució de l'espècie i defensen la teoria creacionista. L'única cosa que han fet realment, és molt dany als afectats que els han cregut i han abandonat els tractaments.

-Per finalitzar, podria donar algunes recomanacions a aquelles persones que pateixen SIDA o als seus familiars?

La millor recomanació és la informació; per a poder escollir cal estar bé informat. Serveix per a la prevenció, per al tractament i per a la cura. A més és la falta d'informació la qual ens condueix al rebuig i la discriminació de les persones per motiu del VIH/SIDA Amparo del Pino

• ASSESSORAMENT I PROJECTES D'ENGINYERIA • INSTAL·LACIONS DE SISTEMES DE CONTROL I GESTIÓ DE LUBRICANTS • PARCS D'EMMAGATZEMATGE DE LÍQUIDS PETROLÍFERS • EQUIPS DE TRANSVASSAMENT, MEDICIÓ I MANIPULACIÓ DE FLUIDS • INSTAL·LACIONS PETROLÍFERES DE SUBMINISTRE A VEHICLES I CONSUM PROPI

Av. Mediterrànea · Pol. Industrial Golparc, parc. 72 · 25241 GOLMÉS (Lleida) Tel. 973 60 43 93 · Fax 973 60 40 82 · E-mail: ist@ist-sl.com

Núm. 110

Pàgina 27

biografies viscudes DOMINGO CARDENAL GANDASEGUI part de la propietat venuda. Així, un gran nombre de finques es repartien entre poques persones.

Domingo Cardenal Gandasegui, neix a Vitòria-Gasteiz el dia 4 d'agost de 1825. Es el petit de tres germans. El seu pare León Cardenal del Campo està vinculat a l'Administració i treballa per l'entitat Caminos de la Provincia de Àlava.

El jove Domingo cursa estudis primaris i secundaris en l'Academia de Dibujo o de Bellas Artes, on es cursen disciplines diverses. El 1841, en complir 16 anys, el jove es trasllada a Madrid per efectuar l'examen d'ingrés en la Escuela de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos. A partir d'ara gairebé no tindria cap més contacte amb la demarcació on havia nascut i passat la infantesa, perquè l'itinerari de la vida el conduiria per altres indrets.

Entre els anys 1836 i 1844 es produïa la desamortització eclesiàstica de major transcendència a partir de l'exclaustració, forçada i voluntària, dels religiosos i religioses. En aquest període a Catalunya, la venda de béns eclesiàstics supera la significativa xifra de 230 milions de rals de billó. La compra l'efectuen els burgesos poderosos, que concentren la major

Pàgina 28

La propietat passa d'unes mans mortes a unes altres de molt vives, amb gran interès econòmic i intenció de fer produir i especular amb l'espai urbà comprat. Domingo Cardenal observa aquesta activitat frenètica que regulen les juntes creades per donar una altra finalitat a les antigues propietats eclesiàstiques i edificis públics: blocs de cases nous, quarters, hospitals i presons. S'adona de la manca de respecte sobre l'antiga obra arquitectònica i artística. Veu consolidar el poder de l'alta burgesia, l'Estat i l'estament castrense que es tradueix, respectivament i en un esbós general interrelacionat, en el control de l'espai i de l'economia, el polític administratiu i el militar del territori.

Per a una persona creient i profundament catòlica com és, la redefinició de la propietat i els usos urbans li produeixen un sentiment contradictori. Però l'esperit de la nova direcció que pren el sistema impulsa l'obra pública, gairebé paralitzada fins a la mort de Fernando VII el 1833.

L'esperança que aquest fet desperta en un enginyer contrasta amb la desesperança de la situació política a la capital i el conjunt del regne.

Quan Domingo Cardenal arriba a Madrid (abril de 1841) fa pocs mesos que Baldomero Espartero ha signat el Conveni de Bergara. Els fets signifiquen el final de la primera guerra Carlina i hom entreveu la possibilitat d'assolir estabilitat política.

Però la forma en què el cap liberal progressista exerceix la política no convenç amplis sectors socials i genera tensions a la Cort.

Les seves tesis lliurecanvistes amenacen la propietat rural castellana i andalusa i la indústria catalana, i són

protestades pels grans propietaris i la poderosa burgesia industrial. Es creen juntes revolucionàries populars a Catalunya i a altres indrets d'Espanya contra la seva política dictatorial i del f e t c o n s u m a t . E l m ov i m e n t antiesparterista triomfa. També a Lleida s'amotina la Junta Suprema de Govern de la província presidida per un liberal progressista com és Pascual Madoz, que dona suport al govern provisional substitut.

La proclamació d'Isabel II com a reina (novembre de 1843) i la posada en marxa de la Constitució de 1845 no arreglen les coses. El 1844 retorna María Cristina amb el vistiplau del Govern González Bravo que, pocs mesos abans, l'havia atacada durament. Arriba el general Ramón María Narváez. El poder és en mans dels liberals moderats.

L'any 1846 esclata a Catalunya la segona guerra Carlina. Domingo Cardenal cursarà la carrera entre els anys 1841 i 1846. Ingressa a l'Escuela Especial de Ingenieros el 30 d'octubre de 1841 amb 16 anys. Durant els mesos de setembre i octubre de 1846 s'efectuen els exàmens de fi de carrera dels nous aspirants de segona classe del grup de Domingo Cardenal. Tots ells superen la prova però en l'avaluació ressalta Domingo Cardenal que és, amb la qualificació d'excel·lent, el primer de la promoció de 1846. Poc després se'l nomena enginyer segon, amb un sou anual de 9.000 rals de billó.

Des de finals de 1844, en què se'l designa aspirant de segona classe, fins als últims mesos de 1846 en què se'l nomena enginyer segon, s'esdevenen dues situacions fonamentals en la vida de Domingo Cardenal. La primera és el fet de contraure matrimoni amb la burgalesa Mª del Carmen Fernández

biografies viscudes l'obra, i amb prou història i serveis per a satisfer la necessitat de vida bàsica.

i, la segona, amb el naixement del primer fill, Carlos Cardenal.

La seva primera i immediata conjuntura professional es situa al districte de València, el seu principal mentor és Lucio del Valle que és nomenat cap interí del districte; ben aviat s'adona de les virtuts professionals del jove Domingo Cardenal i li encarrega el projecte del tram de carretera des de Conca a Minglanilla. A partir d'aquest moment hi confia plenament i li ofereix la direcció d'obra de la carretera en la difícil secció del Xúquer i la formació del projecte del fonament del pont sobre el riu. Lucio del Valle i Domingo Cardenal treballen conjuntament, el primer en la direcció de l'obra del pont sobre el riu Cabriel i el segon sobre el Xúquer. Domingo Cardenal es forma en el difícil art de conduir l'aigua, obrir vies de comunicació i construir ponts sobre corrents fluvials i, sobretot, en l'habilitat de dirigir persones amb l'objectiu d'aconseguir l'obra projectada: tècnics, contractistes i obrers, molts d'ells presidiaris.

Domingo Cardenal anys després accepta, l'oferta d'una empresa molt poderosa: la casa Girona Hermanos, Clavé y Cía, amb seu a Barcelona.

Aquesta empresa obté per Real Orden de 3-XI-1852 la concessió definitiva per a la construcció del Canal d'Urgell.

Núm. 110

La idea de construir un canal per regar l'assedegat terrer d'Urgell es perd en la nit del temps ja que, almenys des del segle XIV, es manifesta interès per aquesta magna obra. Des dels intents inicials fins a la realització definitiva, entre 1853 i 1862, hi ha quinze projectes que per causes diferents no van reeixir.

Els Girona es fan amb la concessió però preveuen, amb astúcia, la gran dificultat del projecte. Per això constitueixen la Sociedad Anònima Canal d'Urgel (28-XII-1852) i li traspassen la concessió i explotació del canal (5-III-1853). En l'escriptura del traspàs hi consta que Girona Hermanos, Clavé y Cía., es reserva exclusivament la construcció de la llera del canal principal i n'exceptuen els túnels, l'explotació dels terrenys i les sèquies principals i derivades.

L'empresa decideix fer-se amb el servei d'un enginyer de prestigi, de confiança i polivalent, que s'encarregui in situ de la direcció de l'obra del Canal d'Urgell. La persona elegida és Domingo Cardenal. Es cursa la sol·licitud urgent al ministre de Fomento el 17-X-1853. Domingo Cardenal accepta la condició empresarial, efectua una exploració del projecte i del territori i decideix fixar la residència a Agramunt, localitat idònia per a poder controlar

Aquesta vegada vol tota la família al costat i el matrimoni CardenalFernández arriba a Agramunt amb els fills Carlos, de set anys, Salvador, d'un any, i el pare de María del Carmen Fernández, Felipe Fernández.

Domingo Cardenal sap que li espera una tasca difícil, farcida d'inconvenients, amb un començament que es presenta poc definit i un final incert. Però és un repte desitjat, un d'aquells als quals ja ha plantat cara abans. Se sent preparat per a enfrontarse a la nova situació, tot i que desconeix el tarannà del territori on s'estableix.

En acabar l'obra major del Canal comparteix residència entre Barcelona i Agramunt. Establert a Barcelona definitivament, aixeca casa a Mollerussa on passa algunes temporades. Un contacte llarg amb les terres i la gent de Ponent al qual cal prestar atenció, sobretot pel que fa a la primera etapa, fonamental en la vida de l'enginyer perquè li comporta una obligació per sempre.

Domingo Cardenal comença a dirigir l'obra del Canal el novembre de 1853, quan encara resten molts aspectes per definir; el traçat definitiu del canal; l'estudi acurat dels túnels i el cost; l'establiment del reg de les sèquies principals de derivació; el cost de l'explotació del terreny que ocupa l'obra, la demanda de mà d'obra presidiària per a la feina més feixuga, i potser el més important, l'aprovació del conveni d'explotació entre la Sociedad Anónima Canal de Urgel i el país regant. Es pot deixar una qüestió tan fonamental per al final?

Domingo Cardenal té clar que l'obra va per un costat i el conveni per un altre.

El conveni entre la SA Canal de Urgel i el país regant cal preparar-lo amb cura perquè inclou aspectes

Pàgina 29

biografies viscudes fonamentals com el cànon que han de pagar els propietaris per l'ús de l'aigua, la condició amb la qual els urgellencs han d'entrar en el benefici del reg, el càlcul acurat de l'entrada econòmica per a la societat anònima procedent de la terra regada o la determinació de fixar la part de responsabilitat en la gestió de l'aigua entre la societat anònima i el país regant.

Quan Domingo Cardenal s'estableix a Agramunt té 28 anys. És un enginyer jove però amb una vida personal i professional rica, experimentada. La personalitat singular la defineixen alguns components: viu de forma austera, jutja de manera rigorosa, es mostra incapaç de doblegar-se davant l'adversitat, denota noblesa en no faltar al compromís, se sap defensar de les situacions desagradables i és humanista, s'interessa pel bé de la família i demostra compassió per la desgràcia aliena. Un perfil personal que el condueix a empassar saliva davant la dificultat tècnica, econòmica i social en la construcció del canal. Un problema seriós és treballar amb uns plànols provisionals, els de Pedro Andrés Puigdollers. Ara una revisió de l'enginyer principal de l'empresa constructora; després la de l'enginyer en cap del districte, Martín Recarte; més tard l'orientació de l'inspector nomenat per la SA Canal de Urgel, Juan Pelegrí; finalment, la decisió de Domingo Cardenal.

Tothom reconeix la tasca de Domingo Cardenal en la direcció de l'obra del Canal d'Urgell. El 10 de setembre de 1855 obté l'ascens a enginyer en cap de segona classe amb un sou anual de 18.000 rals

Pàgina 30

de billó, encara que el salari el percep de l'empresa constructora, les personalitats que visiten l'obra alaben la feina feta. El 29 de setembre de 1860 el ministre de Fomento, Rafael de Bustos Castilla, marquès de Corvera, inaugura el túnel de Montclar. Des dels estudis previs han passat sis anys, i més de quatre des que va començar el treball de milers de persones. El propi Domingo Cardenal indica emocionat: “Se ha terminado felizmente una obra que no tiene ni tendrá por algún tiempo igual en España...”

A partir d'aquí Domingo Cardenal es nomenat Director de la Companyia SA Canal de Urgel, fins que per motius de salut dimiteix del càrrec a l'edat de 62 anys. Es converteix en enginyer consultor de la SA Canal de Urgel, pràcticament fins a la seva mort.

Una existència que li reserva encara un altre esdeveniment personal penós,

el traspàs de l'esposa a Barcelona el 24 de novembre de 1890. Al prefaci del llibre s'indica la voluntat de María del Carmen Fernández de ser enterrada al cementiri d'Agramunt, al costat del seu pare.

Domingo Cardenal es troba sol. Els fills són grans, ocupats en la vida personal i professional. D'altra banda, la dimissió com a director li representa un descens important en l'ingrés econòmic. Necessita desviar l'atenció i disminuir la tensió de la mort de la seva muller. L'enginyer torna a pensar a reingressar al Cos d'Enginyers.

Efectivament, el Real Decreto de 25VII-1892 confirma el seu reingrés com a enginyer en cap de primera classe. L'edat avançada de Domingo Cardenal, 67 anys, determina que resti a Barcelona i complementi la tasca de consultor amb la de cap administratiu.

Domingo Cardenal G a n d a s eg u i m o r a Barcelona el dia 9 de febrer de 1901, i després del funeral celebrat a l'església de Betlem, arriba a l'estació de Tàrrega per ferrocarril. El dia 12 de febrer es rebut a Agramunt amb tots els honors i enterrat el dia 13 en el panteó familiar Cardenal-Fernández.

Aquesta biografia es un resum del llibre que molt acuradament ha escrit l'historiador i amic Jaume Mateu Giral titulat “L'Enginyer DOMINGO CARDENAL Entre la pagesia de Ponent i la burgesia de Barcelona”.

Ramon Utgés

consum responsable BANCA ÈTICA L'origen de la banca ética es remunta als anys vint a estats Units, quan l'esglèsia Metodista va decidir invertir en borsa tot evitant que el seu capital acabés en mans del joc o de la indústria de begudes alcohòliques.

La noció d'inversió “socialmente responsable”, es va difondre els anys seixanta quan, després de la guerra de Vietnam, nombroses persones i grups defensaven valors com la ecología i la justicia, i començaren a preocupar-se pel destí dels seus estalvis.

Així van començar a crear-se entitats que buscaven obtenir beneficis i, al mateix temps, finançar activitats econòmiques amb un impacte social positiu. D'aquesta manera, la rentabilitat obtinguda amb la banca ètica es destina a la protecció del medi ambient, la lluita contra la pobresa, la defensa dels drets humans, la promoció cultural o l'ajuda social. Al mateix temps, aquests organismes exclouen de les seves operacions de finançament les empreses o organitzacions que perjudiquen al medi ambient o a la societat, com les fàbriques d'armes, les tabacaleres, les companyies que usen el treball infantil o operen amb governs opressius, etc.

La diferència amb les caixes d'estalvi és clara: aquestes realitzen els seus fins d'interés social a través de l'“Obra social” amb els beneficis que obtenen de la seva activitat financera. En

aquesta secció financera, els criteris que els guien són els mateixos que en qualsevol altra entitat financera, o sigui, invertint segons criteris de beneficis econòmics que poden portar, per exemple, a finançar indústria armamentística. La finalitat social o ètica de les caixes està només en la seva obra social, la de la banca ètica en la seva pròpia activitat, assignant recursos a projectes en consonància amb el seu ideari, i amb el recolzament financer de depositants que els comparteixen.

S'estableix un doble compromís: per una banda, de la entitat bancaria, finançant projectes, que essent viables (no es tracta de subvencions), en ocasions no reben el recolzament suficient per part d'entitats financeres tradicionals. Però també hi ha d'haver un compromís per part dels depositants, que están disposats a obtenir una rentabilitat inferior, encara que no és sempre així, a canvi d'un major control del destí dels seus estalvis. En alguns casos, d'entitats parafinanceres fins i tot s'assumeix un risc superior al de la banca tradicional. El compromís ha d'èsser doble. Si no hi ha recursos no hi ha inversió.

Gran part dels interessos de la banca tradicional van a parar també a projectes que podriem dir que són “ètics”. Malgrat aixó, Carlos Ballesteros, professor de la Universitat

Pontificia de Comillas, expert en sociologia del consum i en tècniques de mercat i publicitat, té una opinió clara sobre els productes financers que comercialitzen els bancs de sempre sota el títol específic de “solidaris”: es tracta de “simples estratègies de marketing” per part dels bancs per a captar clients i de petits “callaconsciències” per aquestos clients. O sigui, que els fons solidaris de la banca tradicional són només una operació que s'aprofita de la creixent consciència social sobre l'ús dels diners i els estalvis.

Desde el Departament d' Economía Financera de la Universitat del País Vasc, José Luis Retolaza, perteneixent també a la Red de Economía Alternativa Solidaria (REAS), es mostra menys categòric. Defineix aquest posicionament com “marketing amb causa”. “ Tots aquests tipus d'iniciatives parcials són benvingudes, com més ètiques millor,encara que sorgeixin en una àmbit diferent al de la banca ètica, perqué també suposen un instrument per a construir una realitat social diferent", afirma.

La Placeta

RESTAURANT • SALA POLIVALENT

Av. Catalunya, 30 - 25332 La Fuliola

Una inversió en banca ètica és segura, econòmicament tant segura com les altres i el seu rendiment és del cent per cent.

Luis Begara, responsable de la secció de prèstecs solidàris de IDEAS SCA (Iniciativas de Economía Alternativa y Solidaria, Sociedad Cooperativa Andaluza) -una petita cooperativa que entre altres activitats compta amb una secció de prèstecs solidàris- afirma que les garantíes són les mateixes que les de la banca tradicional, però el desconeixement per part del gran públic no només fa que es generi cert recel, sino que converteix la banca ètica en “invisible”. Aquest és el preu que paga la banca ètica per acomplir “al 100% i no al 0'7%” i no amb la “ètica regnant i oficial, sino amb la ètica amb majúscules”.

Núm. 110

Pàgina 31

els contes de l'esparver

medi ambient

BACTERIS Microbis, gèrmens, virus, bacteris? Utilitzem aquests termes quotidianament i sempre relacionats amb la malaltia. Anem a veure què són i què fan.

En primer lloc anem a puntualitzar els termes: microbi és un concepte incorrecte, vague, que no es refereix a res en concret, tan sols a la miríade d'organismes que són massa petits per a ser vistos a simple vista (això inclou des de bacteris a algues unicel·lulars... organismes que res tenen a veure). Tampoc la paraula gèrmens té un sentit gaire concret. Així doncs, ens resten bacteris i virus.

Diagrama senzill de l'estructura d'un bacteri (obert per la meitat).

A diferència de les cèl·lules eucariotes (com les nostres) no tenen nucli. El de l'exemple té un llarg flagel que li permet moure's, no tots els bacteris tenen flagels.

Els bacteris són organismes unicel·lulars, els més abundants del planeta i els primers organismes que van sorgir en la història de la vida (fa uns 3600 milions d'anys). Tenen una estructura cel·lular molt simple (diem que són procariotes, a diferència dels animals, plantes, fongs,... que són eucariotes), però bioquímicament són molt i molt complexes i tenen moltes rutes metabòliques exclusives (per exemple la síntesi d'alguns aminoàcids essencials o la degradació d'hidrocarburs, entre molts altres), de fet, es diu que des de l'aparició dels bacteris

Pàgina 32

no hi ha hagut cap innovació metabòlica en la vida, ans al contrari, els organismes estructuralment més complexes (com nosaltres) tenim unes rutes molt més simples i molta menys varietat (alguns són capaços “d'alimentarse” de metalls, de fer fotosíntesi en condicions de llum en que les plantes no poden,...). A més, són capaços de viure (s'enten, és clar, que no tots ells, hi ha diferents espècies de bacteris amb diferents formes de vida) en ambients extrems (p.ex. per a molts l'oxigen és letal i han de viure en ambients anaerobis), és per això que quan els científics busquen formes de vida extraterrestres, per exemple a Mart, busquen bacteris; de fet, s'ha demostrat que alguns serien capaços de viatjar en un meteorit en forma d'espora (una estructura de resistència que alguns bacteris són capaços de produir quan el medi és hostil).

Curiosa imatge que ens ajuda a fer-nos una idea de la mida dels bacteris (és variable entre espècies, és clar, però aquest seria l'estandard). La imatge correspon a la punta d'una agulla de cosir (sembla enorme, però és normal i corrent). Les taquetes allargades i cúmuls que s'hi observen són bacteri i agregats de bacteris. La imatge s'ha fet amb un microscopi electrònic d'escaneig, que bàsicament extreu una imatge en relleu de l'objecte a observar (com si cobríssim un objecte d'un metall fos i en féssim una foto).

Si ens fixem en l'arbre de la vida, veiem que en realitat hi ha dos grans grups de bacteris, molt diferents entre si: els anomenats bacteris pròpiament i els arquees.

Aquests últims, menys coneguts i dels quals no parlarem, viuen en ambients extrems (fonts termals submarines a

els contes de l'esparver més de 100º, aigües glaçades, profunditats abissals, medis extremadament àcids,...) i són menys diversos que els bacteris, però (la microbiologia marina és un camp en efervescència, un dels més actius de la ciència actual) cada cop s'està veient més que constitueixen la part més important de la producció i biomassa marina.

Com es pot veure en l'arbre, els arquees són més propers a nosaltres (els eucariotes) que no pas els bacteris (això se sap comparant característiques bioquímiques i també el DNA).

Arbre de la vida. Veiem que els arquees són més properes als eucariotes (que inclou els animals) que no pas els bacteris pròpiament dits. Nota: LUCA és l'abreviatura de Last Universal Common Ancestor (l'últim ancestre universal comú, és refereix a l'hipotètic organisme primigeni).

medi ambient

(de fet, estaven al món milers de milions d'anys abans que sorgissin els humans, o sigui que estan adaptats a molts altres ambients i formes de vida que res tenen a veure amb nosaltres). En tot cas, cal dir que molts bacteris ens són extremadament beneficiosos (des dels bacteris que viuen al nostre cos i ens proporcionen vitamines fins als bacteris que ens fermenten la llet).

Anem a veure alguns bacteris relacionats amb l'activitat humana: BACTERIS i ALIMENTACIÓ Alguns productes bàsics en la nostra dieta es produeixen gràcies a l'acció bacteriana.

El cas més conegut és el del yogurt en que 2 espècies de bacteris (Lactobacillus bulgaricus i Streptococcus termophilus) col·laboren (depenen mutuament l'un de l'altre, ja que un necessita per viure el medi àcid que l'altre genera per la fermentació dels sucres de la llet). La resta de productes làctics (des del formatge al kefir) també provenen de la fermentació bacteriana, tot i que en el cas d'alguns formatges (p.ex. rocafort) després intervenen alguns fongs, que els donen l'aroma característic.

Cal fer un aclariment important: malgrat des del nostre punt de vista inevitablement antropocèntric els bacteris que més ens interessen són els que causen malalties, aquests representen tan sols una ínfima (i probablement la més avorrida...) part de la diversitat de bacteris i la majoria de bacteris no interactuen per a res amb l'home

C

Potser menys conegut és el paper dels bacteris en la producció d'embotit. El cas és que l'embotit és produeix gràcies a l'acció de bacteris (bacteris similars als que s'usen per als làctics) que fermeten els sucres que conté la carn (el múscul, el que anomenem “carn”, és un teixit ric en sucre en forma de glicogen), d'aquesta forma

Mobles Carulla

Av. de Catalunya, 42 · Tel./Fax 973 57 00 55 · 25332 LA FULIOLA (Lleida)

Núm. 110

Pàgina 33

els contes de l'esparver

medi ambient

processos industrials i en biotecnologia.

s'acidifica una mica l'embotit i això impedeix que puguin viure els bacteris que podreixen la carn (aquests no s'alimenten dels sucres, sinó que degraden les proteïnes i això produeix uns subproductes que tenen noms molt “suggerents”: cadaverina, putrescina...).

El vinagre també prové de la fermentació acètica del vi (ull!! El vi i la resta de begudes alcohòliques i també el pa no es fan amb bacteris sinó amb llevats, que res tenen a veure amb els bacteris, a banda de ser també diminuts).

Per últim, s'usen bacteris per a produir, en fermentadors industrials, compostos que s'utilitzen com a additius en molts aliments elaborats com per exemple el glutamat (potenciador del sabor universal, s'usa des de les patates de bossa fins al menjar xinès) i l'àcid cítric (que s'usa per a conservar molts aliments, donat que l'acidesa impedeix el creixement de molt bacteris).

BACTERIS i INDÚSTRIA La indústria utilitza bacteris com a biorreactors: s'utilitzen grans tancs anomenats fermentadors on es cultiven milions de cèl·lules bacterianes que produeixen un determinat compost que després podem purificar i aprofitar. Per això es diu que la cèl·lula bacteriana és com un diminut biorreactor.

Què s'obté d'aquesta forma?

-Additiu alimentaris (glutamant, àcid cítric), ja els hem comentat.

-Aminoàcids i vitamines, algunes vitamines (p.ex. la B12) i aminoàcids (p.ex. la lisina) el nostre cos no es capaç de sintetizar-los i els obtenim dels bacteris que viuen en simbiosi al nostre cos; no obstant, també es podem obtenir industrialment i afegir-los com a suplements als aliments.

-Antibiòtics, són substàncies que alguns fongs i bacteris produeixen per eliminar espècies competidores. Cal dir que la majoria d'antibiòtics s'obtenen de fongs, que les produeixen per a eliminar bacteris que competeixen amb ells per l'aliment o l'espai (es famós el descobriment de la penicilina per part d'Alexander Fleming a partir dels fongs que van sortir en una taronja que es va descuidar al seu laboratori). No obstant, també alguns bacteris produeixen antibiòtics que es poden usar en medicina per a combatre altres bacteris.

-Mineria: a la indústria minera s'utilitzen bacteris per a catalitzar la purificació de minerals, per exemple coure.

BACTERIS i BIOTECNOLOGIA Els bacteris són la pedra angular de l'emergent camp de la biotecnologia. Tota la tecnologia de transgènesi i tota la investigació biomèdica actual utilitza “maquinària” que deriva de bacteris (enzims, vectors,...) i s'usen bacteris com a intermediaris en molts processos.

Mitjançant enginyeria genètica (tècniques de manipulació dels gens) es pot fer que els bacteris produeixin proteïnes humanes, és així com s'obté des de ja fa molts anys la insulina per als diabètics.

-Enzims que s'usen després com a catalitzadors en altres

Vols participar en fer Cultura pel Poble?

Doncs fes-te soci de l’ATENEU POPULAR Pots comunicar-ho a qualsevol membre de la Junta o bé enviant un mail a lafuliola@ateneus.cat

Pàgina 34

els contes de l'esparver

medi ambient

BACTERIS i MEDI AMBIENT Els bacteris són un element fonamental en tot ecosistema, donat que reciclen molts compostos i en produeixen molts altres. A l'oceà són els principals productors primaris (a terra ho són les plantes).

D'especial interès són els bacteris capaços de degradar productes contaminants. Així, s'estan investigant bacteris capaços de degradar hidrocarburs (de fet, en el vessament del Prestige es van utilitzar tècniques d'aquest tipus, que s'anomenen de biorremediació) i també altres capaços d'eliminar metalls pesats (en el vessament d'aigües contaminades de la mina d'Aznalcóllar, a Andalusia, es van utilitzar també bacteris, però amb poc èxit).

També es basen en bacteris els processos de producció de gas metà a partir de les escombreries i gran part del procés de depuració d'aigües residuals.

BACTERIS i AGRICULTURA Els bacteris juguen un paper passiu en l'agricultura com a vectors del reciclatge de nutrients (bàsicament el nitrogen, el fòsfor i el sofre).

Són especialment importants els bacteris simbionts de les plantes lleguminoses (per exemple l'alfals). Aquests bacteris viuen dins l'arrel de la planta (que forma uns nòduls) i allí usen l'aliment que els proporciona la planta i a canvi fixen nitrogen atmosfèric que la planta pot aprofitar (les plantes només poden assimilar nitrogen en forma de nitrats, no pas nitrogen atmosfèric, i tan sols els bacteris són capaços de fixar el nitrogen atmosfèric).

Vet aquí el sentit de la rotació de cultius: si alternes un cultiu de lleguminoses amb el d'una planta no lleguminosa, aquesta última tindrà disponibilitat al sòl de nitrats, fruit dels residus de la planta lleguminosa de l'any anterior.

Núm. 110

Nodes radiculars a l'arrel d'una planta lleguminosa.

Actualment, amb els adobs químics, ja no s'usa aquest mètode. No cal oblidar, però, que molts bacteris són causants de malalties a les plantes.

En el proper número veurem els bacteris que habiten i que ataquen el cos humà i parlarem dels virus i els prions.

Arnau Sebé

Pàgina 35

el nou local social EL PROJECTE: EL SECTOR PRIMER Quan ens varem assabentar que l'Ateneu Popular del nostre poble tenia la intenció de comprar un local i reformar-lo per tenir la seva pròpia seu on poder desenvolupar les seves activitats, no ens ho varem pensar dues vegades. Aquest podria ser un bon marc per al nostre Projecte Final de Carrera; un espai on poder desenvolupar gran part dels coneixements adquirits al llarg de la carrera, concretament els que fan referència a l'ordenació dels espais interiors i exteriors, així com els acabats i els seus materials.

Ens varem decidir, definitivament, quan varem veure per primera vegada el nou local; al descobrir les grans possibilitats que tenia.

sèrie d'aspectes dels quals volem enunciar a continuació els més determinants: 1. Màxima adaptació a l'espai ja existent, sense realitzar treballs d'estructura i paleteria en accés.

2. Emprar en la mesura del possible materials de recuperació o de baix cost, sense anar en detriment de l'acabat final i el seu disseny.

3. Aprofitament al màxim de la llum i la ventilació natural.

4. Reutilització d'elements que ja pertanyent a l'entitat, com poden ser taules, cadires, entarimat d'escenari, aparell de calefacció...

L'ultima empenta ens la varen donar els membres de la junta al descobrirnos la història del local i la seva motivació per a reformar-lo i donar un espai (l'únic) d'oci i cultura per al poble.

Tot i estar establerts a Barcelona no volem desentendre'ns del que passa al nostre poble, per això ens sumem aportant el nostre granet de sorra, al projecte de futur de l'entitat cultural que ens ha vist créixer, l'Ateneu Popular de la Fuliola i Boldú.

EL PROJECTE El programa del projecte va ser definit a partir de diferents reunions amb la junta de l'Ateneu i l'opinió de diferents socis. Aquest defineix els diferents espais o funcions que ha de complir la nova seu social de l'Ateneu. Els més importants son els següents: - Un cafè-bar.

- Una petita biblioteca.

- Una sala polivalent per a 100-200 assistents, amb un espai destinat a escenari.

- Una sala per activitats de petit format i exposicions.

- Una sala de reunions per a la junta i redacció de la revista de l'entitat.

- Un magatzem.

- Els corresponents serveis.

El projecte ha volgut recollir en el seu plantejament una

Pàgina 36

5. Crear una sèrie d'espais que siguin el màxim de polivalents.

6. Que l'execució del projecte pugui fer-se en diferents fases.

El projecte ve definit per l'espai a reformar. Un local entre mitgeres i comunicat a la via pública només per la façana que dona a l'avinguda Catalunya. Hem sectoritzat el local en tres zones ben marcades: la primera, al entrar, sota el bloc de vivendes, d'una superfície d'uns 78 m2 i una alçada lliure de 2,60 m, on em previst ubicar-

el nou local social hi els accessos, el cafè, la biblioteca i un bany; tot seguit trobem el segon sector, una nau d'uns 120 m2, de forma rectangular, amb encavallades de fusta, d'uns 5 m d'alçada sota les jàsseres, i amb una alçada màxima de 7,57 m en la part central, en aquest acolliria les sales polivalents, escenari, oficines... La nau esta il·luminada i ventilada per tres grans finestrals, per un dels quals s'accedeix al pati interior de 107 m2, que forma el tercer i últim sector, i que estarà destinat una part com a tal i l'altra a magatzem.

SECTOR PRIMER:

Un cop delimitat l'espai amb aquests nous elements el plantejament de la ordenació final es la següent: Vestíbul, d'uns 11,5 m2, on hi trobem l'entrada principal que accedeix al cafè i la sortida d'emergència de la sala interior. Es un espai obert al carrer, la façana exterior de l'entitat. Concebut com aixopluc dels usuaris, evita que després de una activitat d'alt volum d'assistents, o en cas d'evacuació d'emergència aquests surtin directament a una vorera de 1,2m d'ample en una avinguda d'alt volum de trànsit. També s'utilitzarà com a punt per a donar a conèixer les diferents activitats programades per l'AP. En els acabats hi donem un tractament especial per a crear un volum que atregui l'atenció del vianant, com un crit de d'atenció (ei! Som aquí!) Cobrint les parets amb planxes metàl·liques formant volums i angles desiguals. Un tractament diferencial a la resta de la façana de la finca i les façanes veïnes. Les xapes de murs i sostres seran de ferro cortén (amb aparença de ferro oxidat), el paviment serà de morter continu, acabat amb dues mans de pintura monocomponent a base de resines.

El cafè-biblioteca, cal dir que l'entitat mai ha disposat d'un cafè, ara disposarà d'un espai de benvinguda, de reunió i conversa dels socis i no socis, on llegir un llibre, on poder fer exposicions temporals, fer temps per assistir a una activitat, quedar per la tarda i jugar a la botifarra... Com tot el projecte, un espai molt polivalent, gens estàtic. A més a més es l'accés a la resta d'espais que es troben a l'interior.

L'espai consta de la zona d'usuaris, amb diferents taules mòbils deixant espai suficient (1,40 m) per l'accés ordenat en afluències importants de usuaris, una petita barra per a servei de cafeteria-bar, una zona destinada a biblioteca i un bany per a persones amb mobilitat reduïda. av. Catalunya

Les idees inicials sobre la ordenació de la primera zona van tenir que ser totalment modificades, degut a l'aplicació del reglament d'evacuació en cas d'incendi.

Aquesta ordenança ens obliga a facilitar una sortida d'emergència per a la sala polivalent de l'interior, que comuniqui directament amb l'exterior, sense barreres arquitectòniques, amb una amplada lliure mínima 1 m i amb un tancament resistent al fum trenta minuts. Com hem dit l'edifici només te una sortida a l'exterior, per tant, la sortida d'emergència tenia que transcorre al llarg de la zona que volíem destinar a cafè-biblioteca, comunicant directament la sala principal amb l'exterior. Així ara

restant a la zona destinada a cafè uns 3 m2.

disposàvem de 14,5 m2 menys que a l'inici. La segona causa de limitació i reordenació de l'espai del cafèbiblioteca, ens va venir donada com a conseqüència de la divisió horitzontal del bloc de tres vivendes que hi ha al damunt del local. Segons la normativa municipal, al fer-se la divisió horitzontal dels tres pisos, en tres nivells diferents, és necessari que aquests puguin optar a un accés per ascensor. Degut a les dimensions mínimes de la caixa d'escala dels habitatges, el propietari decideix, abans que l'ateneu adquireixi el local, ubicar el forat de la caixa de l'ascensor dins de l'espai del futur ateneu,

Núm. 110

La zona d'usuaris, amb un metre menys d'amplada del que havíem previst inicialment, degut a la esmentada sortida d'emergència, tenia la possibilitat de que donés una sensació de passadís, aquella sensació que empeny a l'usuari a passar-hi ràpidament. Corrent el perill de que els usuaris del cafè no es sentissin confortables asseguts en unes taules ubicades en aquell indret, amb el problema de no tenir moltes més opcions on ubicar

Pàgina 37

el nou local social la zona de taules del cafè. Finalment, llegint la lletra petita de la normativa contraincedis, varem comprovar que la sortida d'emergència, en aquest cas, ha d'estar formada per materials que tinguin una resistència mínima al fum de 30 min. Un dels materials que compleix aquest requisit es el vidre. Per això finalment apostem per separar la sortida d'emergència del cafè amb unes vidrieres del paviment fins al sostre, guanyant sensació de més espai i d'amplitud en aquesta zona del cafè. Així l'altre parament de la sortida d'emergència passa de ser un mur amagat a la vista dels usuaris a rebre tractament de parament com els de la resta del cafè. En aquest parament s'hi grafiaran les lletres que formen les paraules Ateneu Popular, la tipografia de les quals serà la mateixa que tenia el cartell de la primera seu de l'entitat.

En les primeres distribucions dels diferents espais no varem tenir gens en compte la llum que podia arribar a entrar pel petit pati interior. Fins que en una segona visita, un cop l'api ja havia adquirit el local i l'havia netejat i desembraçat, varem veure que seria un error tapar aquell pati. El que havíem de fer era potenciar-lo fent-hi una claraboia que dones més vida. Així varem passar del pessimisme de tenir un espai fosc i profund a tenir-ne un amb molta llum. La nova claraboia ens donarà llum al cafè i al distribuïdor que formen els accessos al bany de minusvàlids i a la sala polivalent.

Al mateix temps i com ja havíem sofert moltes retallades de superfície en aquest sector, varem pensar de donarli un doble ús ubicant-hi la biblioteca, formada per unes simples prestatgeries industrials de recuperació.

El lavabo de minus està situat paret amb paret amb la zona de barra per tal de facilitar les instal·lacions, a més a més just al costat del lavabo existent en l'estat inicial, així queden solucionades les necessitats de connexions d'aigua i a xarxa de sanejament. Aquest lavabo està dissenyat seguint les instruccions d'accessibilitat per a persones de mobilitat reduïda que utilitzin cadira de rodes, a més a més estarà equipat amb tots els accessoris necessaris per aquests usuaris.

Els paraments oposats a la vidriera aniran aplacats amb fusta, continuant fins a acabar el retranqueig de la caixa d'ascensor. En aquest aplacat s'ha aprofitat per ficar-hi un armari ocult, per a usos del cafè.

La barra, situada al fons, esta disposada de tal manera que des de ella estant es pugui controlar l'accés al recinte, els espais polivalents i vigilar l'ús de la biblioteca.

Aquesta anirà folrada amb xapa de ferro acabat cortén, igual que el vestíbul d'accés.

En els terres d'aquestes zones, al igual que en el vestíbul exterior, s'ha optat per la formació d'un paviment a base de morter continu, acabat amb dues mans de resina protectora impermeabilitzant.

En els sostres interiors s'hi aplicarà guix projectat, acabat pintat amb pintura plàstica, color blanc de tonalitat a escollir segons mostres realitzades en obra.

Pròximament sectors 2 i 3...

Robert Ardèvol Francesc Ricart

Opina, suggereix, queixa’t, explica, proposa, expressa’t!

Sàpigues que ara ho tens més fàcil, La Fulla té un nou mail on podràs fer-nos arribar les teves opinions per a que les publiquem. Apunta-te’l: lafulla@premsacomarcal.cat Pàgina 38

CRISI? QUINA CRISI?

Núm. 110

Pàgina 39

Foto: Posta de sol de finals d'agost des del camí del Tarròs.

Josep M. Nogueras Tots els camins del vespre (2008)

No demano res més.

És un amor senzill, com tocar el tronc d'un àlber.

Hem esquivat el fang dels melodrames.

No ens separa cap mar, ni hem construït aquest amor a sobre dels fonaments del plany i el sofriment.

SENZILL

racó de poesia