La Fulla 109

sumari

36 pàgines - Audició musical a Tàrrega pàg. 8 a 9

PORTADA

PÀGINA DE LES ENTITATS

CULTURA

- 2008: any Rodorera pàg. 20 a 21

- Fi de campanya

+ DE 20 ANYS DE LA FULLA

pàg. 10

- El maig francès PÀGINA DE L'ATENEU

- Aigua! pàg. 1 EDITORIAL

- Amb l'aigua al coll - Pròleg pàg. 3 TRIBUNA

- De la variant (... i la residència) pàg. 4 ELS VIATGES DEL SOCI

- Excursió al Castell del Remei - Cicle de cinema: Clint Eastwood - Festa Major Santa Llúcia: Botiga Intermon-Oxfam - Cursa del Pavo - Cinema infantil - Sant Esteve - Assemblea - Cicle de conferències-col·loqui - Assemblea extraordinària - Dia de la Dona treballadora - Caramelles - Cinema infantil - Festa del "Mandongo" - Excursions en BTT i en bicicleta de carretera - Batuka pàg. 11 a 14

- Entrevista a Jaume Utgés i Esteve pàg. 15 a 17 ACTUALITAT

pàg. 6 a 7

- Representació teatral: La caputxeta vermella - Hem fet mones de Pasqua!

- Àguedes - Carnaval - Desfilada de roba - Eleccions 2008

Premi Humbert Torres 1990

Impressió: Impre Art Dipòsit Legal: L-524-1982 Tiratge: 400 exemplars

- Què és la ludopatia? pàg. 25 a 27 BIOGRAFIES VISCUDES

- Francesc de Paula Rius i Taulet pàg. 28 a 29 CONSUM RESPONSABLE

- Slow Food pàg. 30 ELS CONTES DE L'ESPARVER

- L'origen de la humanitat pàg. 31 a 34 LA LLUFA

Amb la col·laboració de: Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS

- La Llufa de Ponent - Promoció - 200 vivendes unifamiliars - Hipoteca xupi guay - El Parlament Europeu alerta pàg. 35 RACÓ DE POESIA

pàg. 18 a 19

Número 109 Maig 2008 Època segona - Any XXV

Redacció i Administració: Av. de Catalunya, 64 baixos 25332 LA FULIOLA (Urgell) a/e: lafulla@premsacomarcal.cat

SALUT GLOBAL

VISIONS DE LA GUERRA CIVIL

- Viatge al Marroc (I) LA FULLA PELS NENS

pàg. 22 a 24

- Cau de llunes pàg. 36

( )ACPC Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Redactors:

Eva Pané Vidal Francesc Ricart Mercè Lluïsa Solsona Paüls

Edita: Han col·laborat a la Pàgina de les Entitats: C.E. La Fuliola i Boldú

Han col·laborat en aquest número: Ramon Utgés Jordi Escolà Arnau Sebé AMAR Mila

Fundació Pública de la Diputació de Lleida

la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors.

La reproducció total o parcial del contingut de la publicació es permesa sempre i quan es faci esment del seu autor i origen.

Pàgina 2

editorial AMB L'AIGUA AL COLL Amb l'aigua al coll no estem precisament. O sí, segons com es miri. Perquè d'aigua no n'hi ha gaire, ni tampoc perspectives que n'hi hagi gaire en un futur, encara que aquest maig hagi estat de “cada dia una raig”. I si una cosa necessitem per viure és l'aigua. Bé, per viure, per regar el blat, per fer la massa del pa, per rentar els plats…

Comencen els problemes: traiem l'aigua d'aquí i la portem cap allà, de Catalunya a Múrcia, de Lleida a Barcelona, de França a Barcelona... Per no parlar de l'impacte ambiental que suposa treure l'aigua de qualsevol lloc i portar-la a qualsevol altre, el tema són els mil i un pactes i intercanvis que han de fer els nostres polítics en un ambient d'emergència, el buscar solucions temporals i ràpides, el fer oposició amb alternatives que es creuen més convenients per la població, pel medi ambient o per guanyar les properes eleccions. Sempre hem de tenir al cap les properes eleccions en aquesta capanya perpètua que està essent la nostra democràcia. Hem hagut de canviar les coses de nom, ja que vam muntar un "pitote" amb lo de "ni una gota" i clar, massa gent manifestant-se contra un transvasament com per ara tornar-lo a anomenar. Tot per mantenir la població contenta en el seu ritme de consum vergonyosament elevat de l'aigua potable pagant-ne un preu irrisori. I és que si la població s'enfada, es perden les eleccions. I la població vol estar bé, però a vegades sembla que vulgui estar bé com ho volen els adolescents quan volen un mòbil i tenen ben poca idea de l'esforç econòmic que suposa un mòbil més a la família.

Perquè el problema és el valor que donem a l'aigua. El poc valor que donem a l'aigua. Dit d'una altra manera: si mirem el cicle de l'aigua com si fos la productivitat d'una empresa, la empresa estaria en una situació econòmica molt crítica.

Ja fa anys que se sap que amb el preu que paguem de l'aigua, no n'hi ha ni per començar per reparar els danys col·laterals que provoca la nostra set desmesurada. Però, quin serà el polític que gosi donar a l'aigua el valor que li correspon? Quin partit firmarà la seva pròpia sentència de mort electoral pujant estrepitosament el preu de la factura?

Perquè aquesta seria la manera d'abocar-nos ràpidament a un ús racional de l'aigua. No ens trobaríem en la situació que ens trobem si no haguéssim pogut pagar el tenir l'aixeta oberta mentre rentem els plats o ens raspallem les dents, si no haguéssim pogut pagar el regar per inundació o el refredar ves a saber quina turbina de la fabrica que va embrutant el riu d'oli o el plantar gespa en zones on no hi pot viure la gespa per si sola. Però clar, qui ho para això? I com pararho ara sense portar a la bancarrota a moltes famílies de la seca península?

Esperem que les campanyes per l'estalvi tinguin més efecte que el que han tingut fins ara les campanyes. Perquè si no, li anirem fotent a raig fins que la cosa peti i ja no ragi més aigua per l'aixeta. Els que ho patiran més, els de sempre, els més pobres, els més pobres d'Estats Units o de Mali o d'on sigui. Els que puguin, negociaran per transvasar aigua dels veïns o es mataran per la conca d'un riu i tot això no ho solucionarem perquè no entenem que l'aigua no és de ningú, que l'únic tenim amb el medi que ens envolta són responsabilitats, no drets.

Potser el problema és massa gran. Potser el que passa, és que res dura per sempre i ens ha tocat viure el final d'alguna cosa. Potser el final d'una manera de viure, esperem que no el final de viure. El cas és que sembla que ho acabarem amb una mena d'actitud neonatal: em cago a sobre i que els papes em caviin els bolquers.

Comentaris a lafulla@premsacomarcal.cat

PRÒLEG per Mila “Creí amarla cuando era un muchacho. Pero las mujeres a las que en realidad amamos son las mujeres que nos completan, las que poseen cualidades que podemos tomar en préstamo y así estar un poco más cerca de convertirnos en hombres de una pieza. Nosotros las completamos de la misma manera. Leola y yo, una vez terminado el romance, resultamos demasiado semejantes. Nuestros puntos débiles y nuestros puntos fuertes eran prácticamente los mismos. Juntos, habríamos duplicado nuestras ganancias y nuestras pérdidas, y el amor no consiste en eso.”

Robertson Davies, Mantícora (1972)

Núm. 109

Pàgina 3

tribuna DE LA VARIANT (... I LA RESIDÈNCIA) Aquests dies s’ha presentat l’estudi informatiu i de l’estudi d’impacte ambiental de la variant de la C-53 de Tornabous i La Fuliola. Aquesta via, de prop de 8,5 quilòmetres de longitud, permetrà evitar el pas de vehicles per l’interior dels nuclis de Tornabous, el Tarròs, La Fuliola i Boldú, amb l’objectiu de millorar la seguretat del trànsit.

La nova variant que ara s’impulsa tindrà una longitud de prop de 8,5 quilòmetres i una amplada de 12 metres, amb dos carrils de circulació de 3,5 metres cadascun i voreres de 2,5 metres d’amplada. El traçat s’inicia a la C-53 actual abans d’arribar al nucli urbà de Tornabous i finalitza passat el nucli de Boldú.

Hi ha dos alternatives presentades, la núm. 1, que transcorre pel nord i la núm. 2, que passa pel sud. En aquest estudi, presentat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, i que s’ha pogut examinar aquests dies a l’Ajuntament, es realitza una anàlisi multicriteri de les dues alternatives, analitzant-les des de diversos aspectes.

De les anàlisis fetes, la que major puntuació té en la memòria presentada és l’alternativa 1 per les millors característiques des del punt de vista del traçat, i perquè disposa de la traça amb menor longitud, cosa que suposa un menor recorregut per als usuaris.

Ara es l’Ajuntament que ha de defensar aquest tema, i procurar, amb tots els mitjans possibles, el benestar per al nostre poble en general.

També aprofitem l’avinentesa per parlar de l’últim capítol de la Residència, sembla ser ja tindrà, finalment, un nou propietari. Molt de temps perdut, per acabar com al principi. Ja és un fet consumat, i amb 20 anys que tindran per gestionar-la, a l’Ajuntament només li quedarà anar afegint partides al seu pressupost per les millores que faltin a la Residència. És a dir, la nova economia socialitzant, l’economia de la moneda: si cara, beneficis per l’empresa, i si creu: despeses per l’Ajuntament. Serà una societat perfecta. Després de tantes pressions i amenaces, de tants desencerts, hem tancat un període del nostre poble. Tothom s’haurà de responsabilitzar dels seus actes, tant per acció u omissió, però la representativitat dels Regidors és escollida pel poble, i aquí tots hi tenim alguna cosa a dir.

Maria Lluïsa Paüls Eva Pané Grup Municipal Socialista

La Placeta

RESTAURANT • SALA POLIVALENT

Tot i tenir millor valoració la núm. 2 en els aspectes mediambientals, i menor cost, sembla que, l’estudi comparatiu es decanta per la núm.1, perquè millora la integració urbanística, i també la funcionalitat i integració al territori, connectant millor els dos nuclis.

El Grup Municipal Socialista hem presentat una al·legació a l’alternativa 1, per defensar el tema del cementiri en el sentit de que creiem més adequat que passi pel darrera que pel davant per tal de no impedir-ne un accés fàcil pels veïns.

Pàgina 4

Av. Catalunya, 30 - 25332 La Fuliola

publicitat

Núm. 109

Pàgina 5

els viatges del soci VIATGE AL MARROC (I) 19-3-04 : LA FULIOLA-ALBARRACIN-CONCAVALDEPEÑAS-CÓRDOVA-MORON DE LA FRONTERA (1.125 km en cotxe) Tal com havíem planificat amb el Ramon de fer una ruta tranquil·la i turística fins Algecires, a les quatre de la matinada sortíem de La Fuliola en cotxe direcció a Alcañiz. Ens acompanya el Roger, amb molta il·lusió ja que era la primera vegada que sortia de Catalunya. A l’hora d’esmorzar ja estàvem a Albarracin, que per cert, a aquelles hores de matí gairebé ho vam trobar tot tancat.

Vam continuar direcció a Conca travessant la Serra d’Albarracín pel lloc on va neix el riu Tajo. El paisatge de la serra ens va agradar molt. A Conca varem fer una visita panoràmica de les cases colgants; també aprofitant un descans vam parar per visitar la Ciutat Encantada.

En plena Manxa a peu de carretera i sota uns arbres vam donar compte del dinar que portàvem preparat de casa.

El cafè el vam fer en un bar d’un poble anomenat la Solana (per on vaig passar quan vaig fer el viatge a Portugal). A la plaça del poble hi havia un ambient que era massa: totes les terrasses plenes de jovent fent la cervesa i prenent tapes. Vam preguntar a l’amo del bar quina festa celebraven i ens van dir que cap, que era l’ambient normal d’un dia de festa. N’hi ha que saben viure.

Pàgina 6

Per la tarda per anar més de pressa , vam agafar l’autovia fins a Écija, passant per Córdova. A aquesta ciutat volíem visitar la mesquita però vam desistir davant la impossibilitat d’aparcar el cotxe. Així que vam continuar fins a Moron de la Frontera, on teníem pensat de fer parada i fonda. La fonda la vam fer en uns bancs d’una plaça, acabant les restes que havien sobrat de dinar, i dormir ho vam fer al mateix cotxe, ja que les pensions estaven plenes. Val a dir que Morón de la Frontera estava en festes i cada dia hi havia corrida de braus.

20-3-04: MORON DE LA FRONTERAGRAZALEMA- RONDA-ALGECIRES-TANGERASILAH (250 km en cotxe, 60 milles en ferri i 65 km en bicicleta) A primera hora del matí, després d’estirar-nos una mica, ja que estàvem fets uns quates de dormir dins el cotxe, ens dirigim cap a Grazalema, un poble molt bonic com tota la Serrania de Ronda, amb el contrast del verd del paisatge i el blanc dels pobles. Després d’una breu passada per Ronda per mig veure el seu famós pont (dic mig perquè hi havia boira i gairebé no es veia res) varem continuar cap a Algecires on teníem previst dinar els tres junts i a la tarda embarcar jo cap a Tànger. Dic teníem, perque tan aviat vam posar el peu a terra del port d’algecires, se’ns presenta un “busca-clients” que ens pregunta si tenia bitllet, al dir-li que no, ens diu que

els viatges del soci

A punt d'embarcar al port d'Algeciras.

al cap d’una hora i mitja sortia un ferri ràpid cap a Tànger. Ho vam consultar entre nosaltres i vaig decidir d’agafar-lo. Després de comprar el bitllet d’anada i tornada ( ja que així em resultava més barat) vaig preparar la bici i les alforjes, i acomiadar-me del Ramon i del Roger, companys de viatge fins Algecires i pujo al ferri que al cap d’una hora i mitja em portarà fins a Tànger (Marroc).

El trajecte fins a Tànger creuant l’estret de Gibraltar fou molt plàcid i tranquil. El que no va ser tan plàcid ni tan tranquil va ser el pas per l’aduana, doncs al presentar el passaport al policia de torn, em va dir que no podia passar doncs em faltava el visat; al qual li vaig contestar que tenia entès que el feien a la mateixa entrada al Marroc.; però ell només em deia que al passaport li faltava el visat i que per tant, no podia passar. Enmig

C

de la discussió, arriba un altre policia que dins el ferri i pregunta que què passava, i al explicar-li el cas em digué que anés amb ell ja que em faria el visat. I així fou; aquest mateix policia em va explicar que els visats els donen al mateix vaixell durant el temps que dura la travessia . Li vaig dir que a mi ningú m’havia dit res de tot això, que era la primera vegada que feia aquest viatge.

Resulta que els funcionaris del ferri que em tenien d’informar a l’hora d’embarcar no em van dir res, ja que donaven per suposat que tothom ja ho sabia. Jo els hi vaig contestar que no feia cada dia aquest trajecte...

En fi, després d’aquest petit enrenou vaig posar peu a terra al Marroc, a Tànger.

Ferran Pané

Mobles Carulla

Av. de Catalunya, 42 · Tel./Fax 973 57 00 55 · 25332 LA FULIOLA (Lleida)

Núm. 109

Pàgina 7

la Fulla pels nens REPRESENTACIÓ TEATRAL: LA CAPUTXETA VERMELLA Aquest any per Sant Jordi hem decidit fer una representació teatral. La decisió de triar aquest conte, el de la caputxeta vermella, no ha estat només nostra, és un acord amb les escoles que fem el projecte Comenius, les quals també han preparat aquest mateix i uns als altres ens enviarem l'enregistrament que hem fet per tal de veure les diferències i semblances que hi ha d'un mateix conte en diferents territoris. Felicitacions als alumnes i mestres de cicle inicial, que ho vam fer molt, molt bé. Agraïments també el Ramon del Servei Educatiu per la seva predisposició en venir a enregistrar al centre.

Per altra banda, dins dels actes de Sant Jordi també cal fer referència a la presentació feta en power-point sobre la llegenda de Sant Jordi que varen fer els alumnes i els mestres de cicle mitjà amb dibuixos realitzats per l'alumnat i amb el text en llengua catalana, castellana i anglesa que també serà enviat a les altres escoles participants en el projecte Comenius. Un treball d'una gran qualitat artística que no podem penjar al web perquè és una arxiu massa gran, però que cada alumne del cicle el té en suport digital.

Finalment dir que tot l'alumnat del centre va realitzar el dossier "De les bones paraules" , un recull de mots i imatges fetes pels nens i per les nenes de tota l'escola, així com una decoració en fusta dels personatges més representatius de la llegenda de Sant Jordi.

• ASSESSORAMENT I PROJECTES D'ENGINYERIA • INSTAL·LACIONS DE SISTEMES DE CONTROL I GESTIÓ DE LUBRICANTS • PARCS D'EMMAGATZEMATGE DE LÍQUIDS PETROLÍFERS • EQUIPS DE TRANSVASSAMENT, MEDICIÓ I MANIPULACIÓ DE FLUIDS • INSTAL·LACIONS PETROLÍFERES DE SUBMINISTRE A VEHICLES I CONSUM PROPI

Av. Mediterrànea · Pol. Industrial Golparc, parc. 72 · 25241 GOLMÉS (Lleida) Tel. 973 60 43 93 · Fax 973 60 40 82 · E-mail: ist@ist-sl.com

Pàgina 8

la Fulla pels nens HEM FET MONES DE PASQUA! El divendres dia 14 de març hem fet les mones per cursos o cicles, les quals ens menjarem per la tarda al camp de futbol.

Les mones una vegada acabades, les hem deixat al costat de la Vella Quaresma que ens ha acompanyat durant les darreres setmanes.

AUDICIÓ MUSICAL A TÀRREGA El dijous 28 de Febrer els alumnes de Cicle Mitjà vàrem anar al Teatre Ateneu de Tàrrega on vam tenir l'ocasió de gaudir de l'espectacle Divertimento Vocal una molt entretinguda audició musical.

Expenedoria núm. 1

M. Carmen Alarcon Alarcon Estanc · Tabacs Objectes de regals Av. Catalunya, 34 - LA FULIOLA Núm. 109

Pàgina 9

pàgina de les entitats FI DE CAMPANYA

2x1

El 26 de maig ja s’acaba la temporada i potser quan esteu llegint aquest text sabreu com ha quedat definitivament la classificació final: si finalment hem aconseguit l’ascens a Segona Regional o bé ens quedem on estem, com a quarts classificats al grup 22 de III regional, ja que, de tot plegat, en depenia en bona mesura dels resultats del Gerb i el Coll de Nargó en l’ultima jornada de lliga, per tal de poder arribar a la tercera plaça, suficient per aconseguir l’ascens directe a segona regional.

Dit això, hem de dir que haurem tancat una molt bona temporada, la millor des que el 1999 es va iniciar aquesta nova etapa del C. E. La Fuliola. Després d’una primera volta irregular, la segona en canvi, ha vingut marcada per uns resultats molt bons que ens han portat als llocs més alts de la classificació: hem guanyat catorze partits de disset jornades, amb nomes dos derrotes i un empat.

Per finalitzar, podem dir que, estem satisfets de la campanya sigui quin sigui el resultat final i que en qualsevol cas, continuarem treballant de cara la pròxima temporada per millorar el resultat de la d’enguany i portar al C.E. La Fuliola al lloc que, per història, es mereix: més amunt de tercera regional.

Així que molta sort i fins la temporada que ve!

C.E. La Fuliola

TRULLOLS Ò P T I Q U E S Pl. Sta. Anna, 3 (costat Casal) Tel. 973 53 26 65 - 25200 CERVERA Av. de Catalunya, 42 Tel. 973 57 00 48 - 25332 LA FULIOLA

Pàgina 10

pàgina de l'ateneu OCTUBRE EXCURSIÓ AL CASTELL DEL REMEI El segon diumenge d’octubre té lloc el que es coneix popularment com la Festa Major de la Torra. Els de l’Ateneu no fallem i des de la plaça de l’Església sortiren uns caminants que van fer cap al Castell del Remei al punt per gaudir de les diferents activitats que allí s’hi varen organitzar: concurs de bitlles, demostració de sardanes, etc. I després del migdia un bon dinar de cassola sota els xops.

NOVEMBRE: CICLE CINEMA: CLINT EASTWOOD El Clint Eastwood ens va acompanyar durant el mes de novembre a la Llar dels Jubilats. Durant tots els divendres de novembre per la nit vam poder gaudir de les pel·lícules “La muerte tenia un precio”, “Los puentes de Madison”, “Fuga de Alcatraz” i “Million Dolar Baby” com a mostra més representativa de la seva carrera com a directori actor; agraïnt una vegada més la bona disponibilitat de la Llar dels Jubilats a l’hora de cedirnos el seu local per a les activitats organitzades per l’Ateneu.

DESEMBRE: FESTA MAJOR SANTA LLÚCIA: BOTIGA INTERMON-OXFAM Com ja ve sent tradicional, l’Ateneu col·labora en les activitats de la Festa Major de Santa Llúcia de La Fuliola organitzant una parada de comerç just d’IntermonOxfam. A la Sala Petita del Poliesportiu es va poder comprar cafè, xocolata, galetes i artesania diversa elaborats amb els criteris del comerç just.

CURSA DEL PAVO El diumenge abans de Nadal els més esportistes amb ganes de treure’s el fred de sobre van acudir a la cita amb el pavo (i els pollastres). Els guanyadors masculins i femenins de cada categoria (grans, mitjans i petits) es van emportar un pavo, un pollastre i un peluix respectivament. Això sí ningú es va quedar sense obsequi i sense xocolata desfeta!

Núm. 109

Pàgina 11

pàgina de l'ateneu CINEMA INFANTIL Com que els més petits tenen vacances per Nadal, al Local Social de l’Ateneu es projectaren un parell de pel·lícules el dissabte 22 i 29 de desembre per la tarda.

Qui es va apropar, va poder divertir-se amb “Shrek Tercer” i “Un puente hacia Terabinthia”

SANT ESTEVE “Per Sant Esteve,un pas de llebre” o això és el que diu la dita, encara que a l’Ateneu vam fer bastants coses més que un pas de llebre: un concert amb els instrumentalistes del poble, una cantada de nadales pels petits més aficionats i un concert amb la coral Eurídice de les Borges Blanques, que ens oferí cançons tradicionals i no tant tradicionals a capella.

Nadales per Sant Esteve.

FEBRER: ASSEMBLEA El dissabte 2 de febrer tingué lloc l’assemblea anual ordinària de tots els associats de l’Ateneu al Local Social.

A més dels punts habituals de la convocatòria relatives a altes i baixes de socis, presentació de pressupost, liquidació de comptes, s’ha de destacar la renovació de junta parcial que tingué lloc ratificant-se les sortides de Carme Piera (Vice-presidenta), Avelín Farré (Secretària) i Maribel Trilla (Vocal) i l’entrada de la Irene Balsells com a Secretària de l’entitat. Així doncs, hi han dues vacants com a membre de Junta, encara que a hores d’ara ja s’ha incorporat com a nou membre de Junta la Manoli Gamero en qualitat de Vocal.

D’altra banda, dins de l’ordre del dia de l’assemblea es va fer la presentació del projecte de rehabilitació de local social, que ha consistit en el projecte de final de carrera presentat conjuntament pel Francesc Ricart i Robert Ardèvol, en les pròximes edicions de la revista us explicarem el projecte amb més detall. Es va rematar la sessió amb un petit sopar que permeté entre d’altres, comentar les jugades més interessants.

CICLE DE CONFERÈNCIES-COL·LOQUI El mes de febrer va estat farcit de coneixement i noves idees: durant tot els caps de setmana diversos experts ens van fer reflexionar i després sotmetre a debat temes tant interessants com els següents: -“La banca ètica, què és?” de la mà de Joan Melé, representant de Triodos Bank

Pàgina 12

Explicació del projecte del nou local de l'Ateneu.

pàgina de l'ateneu -“La genealogia del Manifest per Lleida” conduït per Josep Maria Escribà, un dels membres del Manifest de Vallbona.

-“Les addiccions, què puc fer?” amb els consells de l’Amparo del Pino, infermera especialista en salut mental.

-“Slow Food: economia, alimentació i sostenibilitat” acompanyats de membres d’aquesta associació i de productors d’aliments de la zona, dels quals al final se’n va fer un tast.

A més, vam comptar amb dues conferències més organitzades pel Consell Comarcal de l’Urgell sota els títols “Una tarda de protocol social ” i “Una tarda de fisioteràpia”.

Conferència de "les addiccions, què puc fer?".

MARÇ: ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA El 14 de març es convocà una assemblea extraordinària a conseqüència d’un aspecte que va sorgir a en el punt final de debat de l’anterior assemblea ordinària de febrer.

Es tractava de sotmetre a anàlisi l’actuació de l’Ateneu com a membre del Patronat de la Residència, doncs des de fa uns mesos s’han succeït fets prou importants que han arribat a qüestionar la permanència en aquest ens.

S’acordà finalment que en situacions amb l’envergadura com les que s’han donat, que s’informarà al soci de la situació i es decidiran les actuacions a portar terme de forma assembleària quan la Junta en valori la necessitat segons la importància dels temes a decidir.

En acabar es va projectar la película “Un funeral de muerte.”

DIA DE LA DONA TREBALLADORA El dissabte 8 de març per la tarda el Grup de Dones de l’Ateneu organitzà una xerrada-col·loqui sota el títol “L’emocionant sexualitat de les dones” de la mà la sexòloga resident al nostre poble Àfrica Boncompte , que ens va oferir una divertida visió de la sexualitat femenina.

Obsequi de Slow Food a l'Ateneu.

CARAMELLES Diumenge de Pasqua , que enguany tocava el 23 de març, els i les caramellaires van tornar a oferir sens falta els seus cants per tots els carrers del poble a canvi dels obsequis que els oïents van voler oferir. Amb rigurós uniforme de pantalons blaus, camisa blanca i llaç vermell continua una de les activitats més antigues i emblemàtiques de l’Ateneu.

Conferència de la Dona treballadora.

Núm. 109

Pàgina 13

pàgina de l'ateneu CINEMA INFANTIL Per les vacances de Setmana Santa es programà una sessió de cinema infantil al Local Social de l’Ateneu amb la pel·lícula “Bee Movie” amb la voluntat d’omplir les estones de lleure dels més petits.

ABRIL: FESTA DEL “MANDONGO” Unes cent persones va ser capaç de convocar un sol porc el dia 13 d’abril a l’Era del Segar i el Batre. L’excusa no només fou entaular-se per menjar llangonissa i xulles entre d’altres, sinó també la idea era que els fons recaptats de la jornada es dipositessin al compte d’estalvi per a fer front a les despeses ocasionat pel nou local. I no només això, sinó que aquell que va voler matinar va poder veure en directe el procés del “mandongo”, sent els més petits sens dubte, els qui van gaudir més de la festa, més que res fent les seves pròpies llangonisses.

Agraïm a l’equip que ha tingut aquesta iniciativa per haver pensat en l’Ateneu de forma desinteressada, convocant-los per a les pròximes edicions. *** EXCURSIONS EN BTT I EN BICICLETA DE CARRETERA Festa del Mandongo.

Com a novetat d’enguany, a la primavera ha començat la temporada de bicicleta en les dues modalitats: de tot terreny, en que les rutes es desenvolupen per camins de l’entorn i son aptes per a tots els públics; i la de bicicleta de carretera, per a aficionats amb un nivell més avançat.

Estigueu al cas dels fulls d’activitats!

estil9olivia

BATUKA Durant els mesos d’abril i maig té lloc una nova temporada del curs de Batuka, ofert pel Grup de Jovent de l’Ateneu. Encara sou a temps de apuntar-vos-hi!

home dona estilista·tractament capilar·extensions estètica·maquillatge·depilació Av. Catalunya, 30/Tel. 973 57 06 93 LA FULIOLA

Pàgina 14

visions de la guerra civil ENTREVISTA A JAUME UTGÉS I ESTEVE Aquest es el recull de converses mantingudes amb el Jaume durant els anys de coneixença i també amb la col·laboració inestimable de la seva família.

Em dic Jaume Utgés i Esteve, vaig néixer en una masia de Castellserà, terme d’Agramunt; en dien la masia de la teuleria el Castells. Recordo que la meva mare deixava posar l’alfals als pagesos veïns, on sempre havia estat la teuleria on si feia obra.

Bé, vaig néixer el dia 2 d’Agost de l’any 1920, però la major part de la meva vida la vaig passar a La Fuliola, considerant-me un fuliolenc de sempre, ja que allí m’hi vaig casar, hi vaig treballar hi vaig tenir fills. Tenia una botiga de queviures a la Plaça de l’Església, era la Botiga de “Cal David”.

Bé, no parlaré de la meva vida, però faré referència al meu període comprés entre el 1936 i el 1939, referent a la Guerra Civil Espanyola. Va ser l’etapa més fosca de la meva vida i la qual em va marcar el meu caràcter i el de molts nois de l’època que obligats van ser cridats a files i lluitaven germans contra germans.

El meu pare va morir essent jo molt jovenet, tenia 10 anys quan ell va morir. Va quedar la meva mare vídua amb sis fills a la masia. I eren temps de penúria, de lluita constant, d’ignorància i de gana. Encara que s’ha de dir tot, a la masia no en passàvem de gana.

El període comprés de preguerra i de postguerra també em va marcar molt. Les conseqüències de la Guerra Civil i de la repressió franquista han deixat una petjada molt profunda i inesborrable.

Els danys a les persones i a les famílies són, sens dubte, impagables. El dolor de la mort, de la separació, de l’exili, no tenen preu. El sofriment per la privació de llibertat és irreparable. Per molt que fem, mai no tancarem

Núm. 109

prou bé les profundes ferides obertes.

Ningú, tret dels que ho han patit directament, en la pròpia pell i el propi esperit, no pot prendre consciència exacta del que tot plegat va representar de privacions i sofriments materials i morals. Qualsevol intent d’imaginar-ho només és una ombra de la realitat.

Soc de la lleva del biberó.

Quan em van cridar, l’exèrcit republicà tenia la seva base al Montsec, concretament a Vilanova de Meia al turó de Badaull. Van ser batalles intenses amb experiències desagradables però que sempre estan en el meu pensament. Tenia companys que s’estaven escolant i que es morien i només cridaven a la mare, a la seva mare. Era terrible, imatges dantesques, piles de morts.

Després va estar parada la batalla durant nou mesos fins que ens van atacar finalment bombardejant a totes hores per terra i també amb els avions. Els que ens vam poder salvar ens varem retirar cap a l’Ermita del Bon Repòs, d’allí vam anar a La Campaneta al costat de l’Hostal Roig, darrera del Montsec i finalment cap a Tremp. El dia 25 de Desembre del 1938 les tropes franquistes van entrar a Vilanova de Meia.

De Tremp ens van portar presoners cap al País Basc.

He de dir que vaig patir privació de llibertat al Camp de concentració de Deusto, província de Bilbao, durant el període comprés entre el dia 26 de Desembre de 1938 fins el dia 29 de Març de 1939. Entre aquest període també vaig estar ingressat a l’Hospital de Guernica del dia 31 de Gener fins al 18 de Febrer de 1939, per una gastritis, degut a la nostra mala alimentació i condicions higièniques. No era ni alimentació. Vaig estar sempre a pa i aigua. Els cigrons era el plat estrella del Camp.

La gent de la població estava molt consternada per la

Pàgina 15

visions de la guerra civil destrucció de Guernica un any endarrere on hi va haver molta matança de civils innocents el dia 26 d’abril de 1937 per la Legió Còndor Alemanya i part de la de Saboia dels italians, ningú sabia perquè s’havia fet, fins i tot l’exèrcit de Franco negava que hagués donat ordres del bombardeig. Més tard es va saber que allò van ser els preparatius i proves d’armament per la Guerra que hi va haver després a Europa.

Allí a Deusto van morir molts nois de tuberculosi i desnutrició, i jo em vaig salvar per casualitats de la vida, només per això.

Documents que acrediten l'estada del Jaume a l'Hospital Militar de Guernica.

Pàgina 16

visions de la guerra civil Després em van portar a la Caixa de Reclutes de Burgos núm. 36 en el Regiment de Infanteria San Marcial núm. 22. Es a dir, com si no en tingues prou als 18 anys d’edat vaig ser cridat a files per complir el Server militar al canto franquista, es a dir, al costat que fins a les hores havia estat el meu enemic.

Quines bestieses!"

El dia 10 de novembre de l’any 2000, el Jaume va sol·licitar al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya l’ajut per haver patit privació de llibertat durant la Guerra Civil, i recentment se li ha estat concedida.

El Jaume va morir a La Fuliola el dia 10 de Setembre de l’any 2001, abans que fos reconeguda la seva dignitat a través d’una reparació econòmica, als seus fills, reparació simbòlica i sempre insuficient de la dignitat perduda durant els seus anys. Ell no ho ha pogut veure, però al menys quedarà com a memòria històrica digna de recordar, i com deia ell en vida: “Per que no torni a passar mai més”.

Document de la "Classificadora" de Deusto.

s am b o s e m o r p més com i el territori ones les pers

Núm. 109

Pàgina 17

actualitat SANTA ÀGUEDA Un any més, els carrers han estat de les senyores. La festa començà al matí, agafant energies amb un bon esmorzar a la Plaça de l’Ajuntament, amb xocolata desfeta, tallats, cafès, croissants… i amb la companyia d’uns "mariachis” molt especials.

Com ja és tradicional, les “àguedes” van dirigir-se en comitiva a fer petit homenatge a les padrines més grans del poble. Per passejar, també hi ha via un tren!

La festa culminà amb el dinar de germanor femenina i el també tradicional show protagonitzat per les nostres artistes locals més internacionals.

CARNESTOLTES Al febrer es va celebrar Carnestoltes. A les vuit del matí ja s’encenia el foc per fer l’esmorzar popular, a mig matí ja s’hi posaven les cassoles, que el Xup xup ha de ser llarg.

Després del dinar de germanor, a fer els últims retocs a les disfresses, perquè a les vuit del vespre començava al poliesportiu un ball com havia de ser: amb la Blancaneu, el Pulgarcito, els Tres porquets...tot animat per “Top Music’s”.

Pàgina 18

actualitat DESFILADA DE ROBA PER LA MARATÓ El 16 de desembre passat, una iniciativa va tenir cabuda coincidint amb la Festa Major de Santa Llúcia. S’organitzà una desfilada de roba per part de diversos establiments tèxtils de La Fuliola de forma conjunta, que foren la Irene Balsells, la Pepi Secall i la Rosa Maria Colell.

Els models van ser voluntaris i col·laboradors del poble i els guanys obtinguts es van destinar per al fons de la Marató de TV3.

RESULTAT ELECCIONS GENERALS 2008

Núm. 109

Pàgina 19

cultura 2008: ANY RODORERA L’any 2008 es commemora el centenari del naixement de Mercè Rodoreda. Amb motiu d’aquesta efemèride la Fundació Mercè Rodoreda (Institut d’Estudis Catalans), la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull consideren cabdal la celebració de l’Any Rodoreda.

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) està considerada una de les escriptores més importants de la narrativa catalana contemporània i ben segur que la més internacional.

En la seva obra, que ha estat traduïda a gairebé una trentena d’idiomes, destaquen la novel·la i el conte, però també hi són presents el periodisme, la poesia i el teatre, amb petites incursions en la pintura, art que, durant uns anys, va practicar a manera de divertiment.

Algunes de les seves obres, a part de les més divulgades La plaça del Diamant i Mirall trencat, són les següents: Aloma, El carrer de les Camèlies, Jardí vora el mar, Quanta, quanta guerra..., Vint-i-dos contes, La meva Cristina i altres contes, Semblava de seda i altres contes i Viatges i flors.

Per aconseguir els objectius de l'Any Rodoreda, la Fundació Mercè Rodoreda (IEC), amb la col·laboració de les entitats abans esmentades, ha preparat un programa d'activitats que constitueix un projecte cultural de grans proporcions. Gràcies a la interacció entre diverses institucions i organismes, amb la voluntat de fer un

programa ric i divers, el programa d'activitats inclou, a més de l'edició de les obres completes, actes acadèmics, exposicions, rutes literàries, representacions teatrals, produccions virtuals i audiovisuals, i activitats educatives. A continuació us presentem alguns dels esdeveniments que tindran lloc per les nostres contrades.

• Exposició: “Mercè Rodoreda, una poètica de la memòria” Inaugurada a Madrid l’any 2002, organitzada pel programa "Cataluña Hoy" de la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans, la Fundació Mercè Rodoreda i el Círculo de Bellas Artes. Aborda la vida i l'obra de Mercè Rodoreda en relació amb el context històric. Exposició itinerant que passarà per Lleida ciutat entre l’1 de febrer i el 9 de març a la Biblioteca Pública.

•Espectacle: “La plaça del Diamant” Basada en la novel·la de Mercè Rodoreda, adaptació teatral de Josep M. Benet i Jornet, dirigida per Toni Casares, i amb música original d’Òscar Roig.

Tàrrega: el 15 de febrer al Teatre Ateneu Balaguer: el 24 de febrer i el 25 de febrer al Teatre Municipal • II Trobada d'Escriptors a l'Aiguabarreig i entrega del premi literari El temps de les cireres

FISCAL • COMPTABLE LABORAL • ASSEGURANCES

A S S E S S O R I A Pàgina 20

Av. de Catalunya, 37 Tel. 973 570 670 Fax 973 570 090 25332 LA FULIOLA (Lleida)

cultura necessito, perquè una cosa o altra s’ha de fer a la vida.

Però el que a mi m’agrada és embadalir-me davant els núvols, o llegir novel·les policíaques, o anar al cinema a veure westerns, que són les pel·lícules que més m’agraden.. Després de la guerra vaig tardar molt de temps a tornar a escriure. Tenia massa feina per a sobreviure. I escriure català a l’estranger és el mateix que voler que floreixin flors al Pol Nord. Necessitava molta pau i tranquil·litat. [ ] Vaig a començar a escriure quan era una adolescent perquè m’avorria molt. Però ho feia per sortir de la monotonia. Així, començo a escriure per tal d’animar la situació. Escriure és una fugida. Això tan vulgar que es diu evasió.

Per a més informació podeu consultar les següents adreces: www.anyrodoreda.cat ww.mercerodoreda.cat www.lletra.cat/expo/mercerodoreda

Aquest any la trobada es dedicarà al paisatge i als escenaris literaris. En cada edició s'homenatja l'obra d'algun dels nostres clàssics i, amb motiu del centenari del naixement de Mercè Rodoreda, s'analitzarà la seva obra i, en particular, els seus contes a través de xerrades i de l'adapatació teatral basada en els seus relats. El mateix cap de setmana s'atorgarà el premi literari El temps de les cireres, un premi de contes adreçat a joves escriptors. A Seròs, durant el mes d’abril.

Per tal de fer una primera aproximació a la figura de Mercè Rodoreda, us presentem una part del pròleg de Mirall Trencat que ella mateixa va escriure i on basteix els principis del que és el seu ofici: escriure.

Escriure em serveix de sedant, d’excitant, és angoixós, és... tot a la vegada. Escriure em cansa molt. Ho Edició japonesa de "La Plaça del Dimant".

Núm. 109

Pàgina 21

+ de 20 anys

PĂ gina 22

de la fulla

+ de 20 anys

NĂşm. 109

de la fulla

PĂ gina 23

+ de 20 anys

PĂ gina 24

de la fulla

salut global QUÈ ÉS LA LUDOPATIA? Anomenem ludopatía o joc patològic a la adicció als jocs d’atzar amb aposta. És un trastorn de la conducta caracteritzat per la pèrdua de control en relació als jocs amb juguesca, de manera que la persona afectada sent una necessitat, urgencia o impuls per a segui jugant, i aixó malgrat les conseqüències negatives que li suposa aquesta conducta. Potser on és més palpable aquesta pèrdua de control és en la interrupció del joc, hi ha un fracás a l’hora de parar de jugar o de resistir-se a l’impuls de jugar i soviet apareéis irritabilitat.

i com a tal apareix recollida en la Classificació Internacional de Malalties en l’any 1992. però ja anteriorment rep el reconeixement oficial entre els professionals de la salut mental, sembla ser que tipificat com a trastorn psicopatològic en el Manual Diagnòstic y Estadístic dels Trastorns Mentals o DSM-III, el 1980.

L’actual DSM IV TR, que és la versió més actual y revisada d’aquest manual, el segueix recollint en l’apartat de “trastorns del control dels impulsos no classificats en altres apartats”.

Els afectats poden destinar molt de temps al joc, temps que deixen de dedicar a la familia, a l’oci, al treball o fins i tot destinen temps a planejar quan i on anirán a jugar, d’on treurán els diners per a jugar. En relació aixó últim, gasten cada cop més diners en el joc, jugant quantitats superiors a les inicialment planejades i, malgrat les experiències de pèrdues, segueixen jugant per a recuperar els diners.

Com a malaltia, en el seu tractament estan implicats diferents professionals sanitaris que treballen en unitats específiques o en centres de salut mental, integrats en la sanitat pública, i com a malaltia compta també amb revistes científiques especialitzades on la comunitat d’experts en el tema dóna a conèixer les seves investigacions al respecte. Però més enllà del reconeixement oficial com a malaltia, és molt important que l’afectat i els seus familiars entenguin que no és un vici. La paraula vici, a més de pejorativa, té una càrrega moral que pot esser molt perillosa ja que culpabilitza i estigmatitza al jugador patològic i porta implícit que la persona no pot fer res respecte el seu problema. En

És una malaltia o un vici?

El joc patològic és una malaltia reconeguda per la OMS,

Equip de treball de les ludopaties de l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB).

Núm. 109

Pàgina 25

salut global contrapartida la paraula malaltia o trasntorn de la conducta és més adequada; una persona no és culpable de patir una malaltia, en canvi sí que és responsable de cuidar la seva salut i prendre mesures necessàries per a controlar-la. Pensem per exemple en la diabetis, un noés responsable de patir-la, sí de fer-se controls regulars dels nivells de sucre en sang i injectarse insulina. Amb el joc patològic la persona sap que pateix una malaltia, és responsable d’utilitzar les eines que els proporcionem en les teràpies per a controlar-la.

Quines són les persones més propenses a patir aquesta malaltia?

La psicòloga Dra. Susana Jiménez, coordinadora de l'equip de treball de les ludopaties

Seríen més propensos a desenvolupar de l'HUB, amb Vanessa Castejón, psicòloga PIR del mateix hospital. aquesta malaltia els qui presenten i toleraríen malament la rutina. La baixa autodirecció es varis factors de risc biològics, psicològics i socials. relacionaria més amb dificultats per dirigir la vida en Donat que aquests factors de risc interactuen entre sí, base a objectius personals, tendència a deixar-se portar en cada cas individual de forma diferent i per tant amb per les circumstàncies, els impulsos momentanis o per diferent pes específic, és difícil establir una causa efecte altres persones. Des d’una perspectiva social, s’han que ens permeti predir qui tindrà un problema d’adicció identificat aspectes com l’augment de l’oferta de jocs, amb el joc i qui no. No obstant, estudis recents observen el fàcil accés als mateixos, jugar a determinats tipus de diferències entre jugadors patològics i persones no jocs (existeixen jocs potencialment més adictius que jugadores. altres), haver tingut experiències d'exposició al joc desde la infància, haver rebut valors familiars centrats en Des d’un punt de vista psicològic, treballs duts a terme símbols materials juntament amb escassa cultura de en la nostra unitat apunten l’existència de certes planificació i estalvi. Finalment, des d’un punt de vista dimensions de personalitat que diferèncien els uns dels biològic, diferents estudis apunten a l’existència de altres. Les més destacades seríen elevats nivells d’allò polimorfismes o variacions genètiques en algunes que anomenem búsqueda de sensacions i baixos en persones que pateixen aquesta malaltia. autodirecció. Així, els jugadors patològics, a diferència dels no jugadors, mostraríen a ser més impulsius, temperamentals, exitables, cuiriosos, amants del canvi

Opina, suggereix, queixa’t, explica, proposa, expressa’t!

Sàpigues que ara ho tens més fàcil, La Fulla té un nou mail on podràs fer-nos arribar les teves opinions per a que les publiquem. Apunta-te’l: lafulla@premsacomarcal.cat Pàgina 26

salut global Quines són els indicadors que descubreixen que una persona té un problema d’addicció al joc?

Què s’ha de fer quan descobreixes que ho ets ludòpata o que ho és el teu familiar?

Són indicadors de joc patològic acomplir uns criteris que recull el DSM IV-TR, el manual de referència que utilitzem los professionals de la salut mental per a definir els diferents trastorns psicopatològics.

Com deiem, és important mostrar recolzament i comprensió per a facilitar l’adhesió a un tractament psicològic, i posar-se en mans de professionals, ja que sortir-ne per sí sol o amb l’ajut de la família pot ser difícil, sobretot tenint en compte que la família és part implicada. El tractament per a aconseguir i mantenir l’abstinència, prevenint les recaigudes, així com recuperar la confiança estarà associat a acomplir molts objectius diferents. Per aquest motiu el primer que s’ha de fer un cop s’ha reconegut el problema és acudir a professionals sanitàris, en aquest cas psicòlegs clínics que treballen en les unitats de joc o en centres de salut mental, que depenen de la sanitat pública.

En el cas del joc patològic, la possibilitat d’adicció es dóna a partir d’acomplir 5 o més criteris entre els que es troba la preocupació pel joc, necessitat de jugar cada cop amb més diners per a obtenir el mateix nivell d’excitació, fracassos repetits dels intents de controlar o interrompre el joc, inquietut o irritabilitat quan s’intenta interrompre el joc, utilitzar el joc com a via d’escapada dels problemes, després de perdre diners tornar un altre dia per intentar recuperar-lo, enganyar a membres de la familia o altres persones per a amagar el grau d’implicació en el joc, cometre actes il·legals per a finançar el joc, arriscar o perdre relacions interpersonals, oportunitats educatives o laborals, i confiar en que terceres persones proporcionen diners per alleujar la situació financera.

Aquests són els indicadors més prototípics, però per a establir de manera consistent el diagnòstic és necessàri realitzar una etrevista clínica, així com acomplimentar una exploració psicològica exhaustiva..

Quins consells podem donar als familiars que es troben immersos en aquesta situació?

Generalment la familia descobreix que existeix un problema d’adicció al joc després de que la persona afectada hagi ocultat el seu problema recorrent molts cops a mentides i enganys, essent els deutes econòmics contrets els que disparen les alarmes.

Són moments difícils i de molta tensió per a uns i altres.

Per als familiars acostuma a ser quelcom inesperat, i es barregen sentiments de rabia, traició, culpa y tristesa. És important que entenguin que están devant una malaltia, ja que les crítiques i els retrets només agreujarán el problema.

Per a facilitar que el jugador prengui consciència de la seva malaltia i estigui disposat a deixar-se ajudar és important fer-li veure que podem entendre com es sent, acceptar-lo i respectar-lo malgrat les mentides (que no s’ha d’oblidar que estàn associades a la seva malaltia) i oferir-li el nostre recolzament per a resoldre el problema amb l’ajuda d’un professional.

Núm. 109

Per últim, existeix algun telèfon, associació, etc. on la persona que pateixen aquesta malaltia o els seus familiars puguin dirigir-se?

Han de dirigir-se al seu metge de familia i aquest els farà un volant de derivació per a l’especialista. Actualment existeixen diversos dispositius de la sanitat pública especialitzats en al tractament d’aquest transtorn repartits per tot el territori de la nostra comunitat autònoma. afortunadament, en aquest moment,, ja no existeixen les llistes d’espera i les persones afectades poden ser ateses en un plaç molt breu de temps. Aixi mateix, també exusteixen associacions d’ajuda mutua a diferents ciutats del país.

La unitat de ludopaties de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), depén del servei de psiquitria de l’HUB. L’HUB és pioner en aquest tipus de patologies. El cap del servei és el catedràtic professor Vallejo.

Amparo del Pino

Flors

Julita

Art Floral C/ Dr. Rius i Tarroja, 3 Bodes - Corones 25332 La Fuliola Plantes - Ceràmica Tel. 973 57 00 75 Mòbil 659 11 74 02 Objectes de Regal

Pàgina 27

biografies viscudes En l'apartat de Biografies Viscudes del número anterior, sobre el que parlaba de la figura d'En Guillem d'Isarn, he de fer un petit comentari, i es que Guillem d'Isarn es va casar amb Guiscarda la qual es va quedar vidua. Aquesta i els seus descendents heredaren el poble. La Fuliola passà a la diòcesi de Solsona, l'any 1115. Les lluites nobiliàries posteriors a la successió del comtat per part dels Cabrera i de Roger de Foix, deixaren despoblada la vila, i el nou comte Ermengol X, amb ganes de refer-la, concedí una nova carta de població el 1280.

FRANCESC DE PAULA RIUS I TAULET Francesc de Paula Rius i Taulet, va néixer a Barcelona l'any 1833, era fill de menestrals, estudià dret a Barcelona.

Exercí del 1858 fins a la Revolució de Setembre, després de la qual fou elegit regidor per la minoria monàrquica i tinent d'alcalde. Fou nomenat alcalde pel rei Amadeu I de Saboya al Febrer del 1872. Un any després, al febrer de 1873, va abandonar el càrrec davant l'adveniment de la Primera República Espanyola. Després de la Restauració Borbónica a Espanya de 1874 fou nomenat novament alcalde per la Reina Regent María Cristina, ostentant el cárrec entre gener i desembre de 1874, durant el govern provisional del general Serrano. Al desembre de 1874 deixa l'alcaldia. Entre 1875 i 1877 fou diputat a Corts per Barcelona, en representació del Partit Liberal de Sagasta. També s'ha de dir que durant aquest periode va rebutjar l'alcaldia de Madrid. Fou nomenat alcalde de Barcelona per tercera vegada al 1881, fins al febrer

de 1884, i també per quarta vegada entre desembre de 1885 i 1889. La seva gestió com a alcalde fou d'una gran eficacia i espectacularitat, sobretot durant el darrer mandat.

Com alcalde de Barcelona fou el principal impulsor de l'Exposició Universal de 1888, que va presidir com alcalde, i va constituir l'avans urbanístic i econòmic més important de la historia de Barcelona fins aquell moment. lgunes de les millores que es van fer a Barcelona durant el seu mandat, i amb motiu de l'Exposició de 1888 van ser: - Urbanització del Parc de la Ciutadella, que després de la finalització de l'Exposició es va convertir en el parc més gran de la ciutat.

- Es va finalitzar l'urbanització de tot el front marítim

En Manuel Rius i Rius, fill de Francesc Rius i Taulet, presidint un partit de futbol.

Pàgina 28

biografies viscudes de la ciutat, entre el parc de la ciutadella i Les Rambles, construint el Passeig de Colom i un nou moll: a l'actual Moll de la Fusta.

- Es va construir el Gran Hotel Internacional en un terreny guanyat al mar en el nou passeig de Colom, front l'edifici de la Capitania General. L'hotel, disenyat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, fou construït en el temps rècord de 69 dies. Tenia planta i tres pisos, i ocupava un solar de 5.000 metres quadrats. Amb capacitat per 2.000 hòstes, fou concebut com a instalació temporal per acollir als visitants. Va ser derruït després de la finalització de l'Exposició.

- Es va construir el Palau de Belles Arts, on actualment hi ha la delegació de Correus junt a la Via Laietana. Fou el lloc on es va celebrar la inauguració oficial de l'Exposició amb asistència de la Família Reial.

Fou destinat a exposicions artístiques, concerts i events culturals. Després de l'exposició, va estar obert fins al 1942.

- Es va construir el Monument a Colom a la Plaça Portal de la Pau, punt d'unió del passeig de Colom i la Rambla. El monument es va inaugurar el dia 1 de juny de 1888, en plena celebració de l'Exposició.

- Es va urbanitzar la zona contigua al recinte de l'exposició, en la zona del Born.

- Es va inaugurar el Mercat del Born, construït entre 1884 i 1886.

- Es van inaugurar "Les Golondrines", embarcacions de lleure que sortien front l'estatua a Colom i donaven un passeig marítim als visitants.

- Es va dotar d'il·luminació elèctrica als primers carrers de Barcelona (La Rambla, Passeig de Colom, Plaça de Sant Jaume i interior del recinte de l'exposició).

a l'edat de 57 anys, pocs mesos després de finalitzar l'Exposició Universal de 1888.

El 27 de setembre de 1901 fou colocat un monument en homenatge seu front a l'entrada principal del Parc de la Ciutadella, construït durant la seva alcaldia. El monument porta la següent inscripció: "A Rius i Taulet, essent alcalde de Barcelona va aconseguir per a la ciutat prosperitat i renom. a realiltzar a Espanya la primera Exposició Universal celebrada al 1888 i amb ilustrada iniciativa i actitut incansable va protegir la industria i va enaltir les ciències i les arts".

Núm. 109

També porta el seu nom, un dels carrers del nostre poble.

Manuel Rius i Rius.

(Barcelona 1883-1971) Polític, fill de Francesc Rius i Taulet i segon marquès d'Olèrdola.

S'inicià en la política en el Centre Nacionalista Republicà, influït per Jaume Carner, però aviat es decantà cap a un liberalisme de signe espanyolista. Fou alcalde de Barcelona (1916-1917) i, més tard, el 1919 un dels inspiradors i fundadors de l'Unió Monàrquica Nacional junt amb Alfons Sala i Argemí.

Les dos figures que ens ocupen la del pare i la del fill, els dos marquesos d'Olèrdola, tenen una vinculació al nostre poble, ja que eren propietaris d'una gran part dels terrenys del nostre municipi.

Avui es conserva encara la casa on hi feient llargues estades i que ha passat en propietat de generacions en generacions.

La Reina regent Maria Cristina li va concedir el títol de Marqués d'Olèrdola.

Va morir a Olèrdola l'any 1890,

La plaça principal del popular barri de Gràcia de Barcelona porta el seu nom, i és on es troba la seu del districte.

Monument a Rius i Taulet a l'entrada del Parc de la Ciutadella de Barcelona.

Ramon Utgés

Pàgina 29

consum responsable

“No té sentit forçar els ritmes de la vida. L’art de viure, consisteix en aprendre a invertir el temps en totes i cada una de les coses.”

Carlo Petrini, fundador de Slow Food.

Slow food és una associació internacional sense ànim de lucre nascuda el 1986 com a resposta a la invasió homogenitazadora del “fast food”. Avui agrupa a més de 80.000 persones en 104 països dels cins continents.

Un autèntic gastrònom no pot ignorar la intima conexió entre el plat i el planeta. Darrera de cada plat hi ha la gent que ho va fer tot possible, els productors que han conservat les tradicions cultivant, produïnt , treballant dur per a nodrir-nos i satisfer-nos. Els aliments que mengem haurien de tenir bon gust, haurien de ser produïts de manera neta i sense perjudicar el medi ambient, el benestar animal i la salut humana; i els productors haurien de ser recompensats de manera justa pel seu treball. Aquestes són les tres consideracions que difon la filosofia de Slow Food.

“Comunitats locals, resultats globals.”

Reivindicant la dignitat de la econimía local, ja que és lo que permetrà la realització d’un desenvolupament sostenible. Aquesta defensa dels productes locals es basa en moltes

Pàgina 30

coses: els sabors (productes de temporada, recollits al moment òptim de maduresa), més coneixement i control d’allò que mengem,varietats autòctones per sobre les varietats que aguanten viatges llargs; menys kilòmetres alimentàris (disminuint transport, embalatge i clar, contaminació).

Ens considerem co-productors, no consumidors, perque estem informats de com es produeixen els nostres aliments i recolzem als productors, formem part i participen en el procés de producció. “Menjar és un acte agrícola” Slow Food vincula plaer i aliment de manera conscient i responsable. Les activitats de l’associació reivindiquen i exergeixen la defensa de la biodiversitat en les nostres reserves alimentaries, la difusió de la educació del gust, i la relació entre els productors d’aliments distingits i els coproductors mitjançant diferents esdeveniments i iniciatives.

Defensa de la biodiversitat Slow Food considera que el gaudir d’aliments i vins exl·lents ha de

combinar-se amb els esforços per salvaguardar els innumerables, formatges, cereals, verdures, fruites i races animals tradicionals que están desapareixent per culpa de la uniformitat alimentària i dels agronegocis.

Educació del gust En un món en que els plaers del gust no sempre poden descobrir-se amb menjars pausats al voltant d’una animada taula, hem de fer un esforç

conscient per a explorar, qüestionar i experimentar. Aquest es l’objectiu de les iniciatives d’educació del gust de Slow Food.

Posar en contacte a productors i coproductors.

Slow Food organitza fires, events i mercats agrícoles per a exposar productes d’exel·lent calitat gastronòmica.

Els convivia són el punt de referència del moviment sobre el terreny i organitzen iniciatives per als associats. “convivium” és unaparaula llatina que significa “festa, diversió, banquet.” Són l’expressió local de la filosofia, i més de 850 en tot el món constitueixen el centre neuràlgic del moviment.

A Catalunya hi ha cinc convivia i un és a Lleida. El convivia Terres de lleida, Realitza activitats com els “Tallers del gust” a les escoles, així com xerrades, conferències informatives… http://terreslleida.slowfood.es/

els contes de l'esparver

medi ambient

L'ORIGEN DE LA HUMANITAT Un dels camps més actius i canviants de la ciència actual és el de l’evolució humana; any rere any, mes rere mes, noves descobertes fòssils i l’aplicació de tècniques d’anàlisi genètic ens permeten fer un dibuix cada cop més verídic d’on venim. Una història fascinant, la nostra història.

Els primers homínids Comencem pel principi. Fa uns 6 Ma (Milions d’anys) trobem els primers homínids (encara no humans, però

cada moment. I de tot aquest dens arbust, només una d’elles dóna lloc a la humanitat actual (la teoria més acceptada és que fou Australopithecus). De fet, per ser més precisos hauríem de dir que aquest donà lloc a un nou conjunt de branques, de les quals només una donà la branca que porta cap a nosaltres, i així successivament. En resum, trobar l’origen dels humans moderns no és anar afegint peces en una línia (no hi ha “eslabones perdidos”) sinó en un arbre.

Reconstrucció d’un grup d’Australopitecs a la sabana africana. Totes les reconstruccions estan basades en fòssils i algunes es fan amb tècniques d’ordinador molt elaborades. No obstant, sempre hi ha un punt de subjectivisme. Algunes són excessivament “humanitzats” i altres (en general les més antigues) excessivament “simiesques”. si amb una sèrie de característiques que els feien molt propers a nosaltres: eren bípedes, tenien dents petites, la cara aixafada,...), que habitaven les sabanes africanes.

Entre fa 6 i 2 Ma aquests homínids robusts i de baixa estatura, que no fabricaven eines, no coneixien el foc i que probablement s’organitzaven en petits clans familiars van habitar Àfrica, sense sortir mai d’allí. Són diverses les espècies d’homínids que, en aquest període, se succeïren i/o coexistiren a l’Àfrica: Ardipithecus, Kenyanthropus, Australopithecus, Paranthropus...

Arribats aquí, cal recalcar una idea important aplicable aquí i en tots els éssers vius: no hem de veure l’evolució com una cadena lineal d’eslabons, sinó com un arbre molt ramificat, amb nombroses espècies coexistint en

Núm. 109

Els primers Homo Bé, arribem a fa 2’5 Ma. Aleshores trobem a Àfrica els primers representants del nostre gènere Homo, en concret, Homo habilis. Encara eren molts menuts (com els Australopitecs), feien aproximadament 1’3 metres d’alçada i pesaven uns 40 kg; i tenien un cervell petit.

Construïen eines, però es desconeix si sabien fer foc.

Fou una espècie exclusivament africana. Van viure fins fa uns 1’5 Ma. La primera sortida d’Àfrica Després d’Homo habilis, apareix Homo ergaster. Més alts (aprox. 1’7 m) i esvelts, fabricaven eines i coneixien el foc. Van aparèixer fa uns 1’8 Ma i representen una revolució: foren els primers humans a sortir d’Àfrica.

Pàgina 31

els contes de l'esparver

medi ambient

Quadre molt il·lustratiu que mostra diferents espècies d’homínids i permet visualitzar com coexistiren moltes d’elles (l’evolució no es lineal, sinó ramificada).

A partir d’aquí trobem evolucions separades per continents: - A Àsia l’Homo ergaster dóna lloc al conegut Homo erectus. Podem dir que aquesta és l’espècie humana asiàtica, present fins fa 150.000 anys, probablement fins i fa menys (caldrà esperar l’aparició de nous fóssils).

Els erectus eren alts i robustos.

europeu (van viure en un període de glaciació): molt robustos, nas enorme (permet escalfar l’aire abans d’entrar-lo als pulmons) i cervell molt gran, el més gran de totes les espècies d’homínids. Tenien una cultura molt avançada: enterraven els seus morts amb rituals fúnebres, pintaven a les cavernes, anaven vestits,...

Alguns consideren als neandertals tan propers a nosaltres que ens consideren com a subespècies: Homo sapiens sapiens (nosaltres) i Homo sapiens neanderthalensis.

- A Àfrica l’Homo ergaster dóna lloc a Homo sapiens.

Així, aquesta podem dir que és l’espècie africana i la trobem, és clar, fins als nostres dies (som nosaltres!).

Els primers Homo sapiens estaven adaptats a la calor africana: eren alts i esvelts, probablement de pell fosca i amb una cervell gran.

Per cert, per evitar equívocs, molts probablement haureu sentit parlar de l’home de Cromanyó. Bé, és un nom totalment en desús, simplement es tracta d’un exemplar d’Homo sapiens.

No incloem cap imatge d’Homo sapiens, mireu-vos al mirall, no hem canviat gaire des que vam aparèixer, fa uns 200.000 anys.

- A Europa l’Homo ergaster dóna lloc al Homo heidelbergensis. Aquest evoluciona independentment a Europa donant lloc al conegut Homo neanderthalensis, l’home de Neandertal. Aquesta podem dir que és l’espècie humana europea, present a Europa fins fa tan sols 30.000 anys. Els neandertals estaven adaptats al fred glacials

Pàgina 32

En resum, els primers Homo van sortir d’Àfrica fa 1’7 Ma i eren Homo ergaster. En un determinat moment, fa uns 150.000 anys cohabiten a la Terra 3 espècies d’humans: - Homo erectus: a Àsia.

- Homo neanterthalensis: a Europa.

- Homo sapiens: a Àfrica.

els contes de l'esparver

medi ambient

Grup de neandertals, els “humans d’Europa”. Molt robustos, ben adaptats al fred europeu i amb una cultura molt avançada. Es van extingir fa 30.000 anys.

Perquè van desaparèixer els 2 primers? Van interactuar entre sí? Es van arribar a creuar aquestes 3 espècies?

La segona sortida d’Àfrica Els Homo sapiens van sortir d’Àfrica fa uns 100.000 anys i es van expandir per tot el món (veure el mapa adjunt), arribant fins a Oceania i Amèrica, continents que encara no havien estat poblats per cap tipus d’humans.

partida. És molt il·lustratiu com evoluciona els registre fòssil de neandertals: fa 100.000 anys (just quan els sapiens comencen a sortir d’Àfrica) trobem la màxima expansió dels neandertals, que arriben fins a Pròxim Orient. A partir d’aleshores es van retraient cap a centreeuropa i, finalment, trobem els últim neandertals a la península ibèrica, fa 30.000 anys. Aquesta onada de retrocés coincideix amb l’onada d’avanç dels sapiens.

Mapa esquemàtic de la sortida d’Homo sapiens d’Àfrica, la segona onada d’Homo (recordem que els primers Homo van sortir d’Àfrica fa 1’7 Ma i eren Homo ergaster).

Hi ha 2 hipòtesis que expliquen que va passar amb les altres 2 espècies que habitaven a Europa (els neandertals) i a Àsia (els erectus): - Hipòtesi “Out of Africa”: diu que els sapiens van substituir els neandertals i els erectus. Sigui per competència directa (contactes violents) o indirecta (competència pels recursos) els sapiens van guanyar la

Núm. 109

Aquesta hipòtesi és la més acceptada i avalada, de moment, pels estudis genètics.

- Hipòtesi multiregional: postula que els sapiens es van mesclar amb els erectus i els neandertals. La forma anatòmica que va restar és la de sapiens, però recordem que a nivell genètic l’aparença externa representa molt poc del que diu el nostre genoma (uns pocs gens codifiquen els principals trets externs com el color de

Pàgina 33

els contes de l'esparver la pell, dels ulls,... això explica perquè genèticament tu puguis ser més diferent del teu veí que d’un indi de l’Amazones o que un asiàtic).

Aquesta hipòtesi no ha tingut gaires seguidors i fins fa poc no era més que això. Però recentment s’ha iniciat un interessant estudi que està intentant buscar al nostre genoma rastres del gens d’origen neandertal (de la mateixa manera que es pot comprovar que algú és el teu pare, perquè hi ha rastres al teu genoma, però dut a 1.000 generacions de distància, fet que complica una mica la cosa...).

Veurem que en resulta.

En resum, la qüestió es redueix a saber si som descendents directes dels primers Homo sapiens o si som fruit de la mescla d’aquests amb els neandertals i els erectus.

medi ambient

Així doncs, podem parlar de l’Homo floresiensis. Un petit humà d’1 metre d’alçada i amb un cervell petit, que va viure fins fa tan sols 18.000 anys.

Sorgeixen moltes preguntes: com es van originar aquests humans? Com es van extingir? Com van interaccionar amb nosaltres?

Sembla ser que provenen d’Homo erectus que van arribar a l’illa i van quedar aïllats allí. En nombroses espècies (s’han trobat elefants, cabres,... miniaturitzats) es tenen exemples de l’efecte de la insularitat: una espècie arriba a una illa i hi queda aïllada, l’illa té un recursos naturals limitats i això fa que, amb molt de temps, l’espècie es vagi adaptant i reduint el seu tamany. És una idea prou intuïtiva i avalada per molts fóssils trobats en illes arreu del món.

I el famós Home de Flores?

Tots n’haureu sentit a parlar: l’estrany “hobbit” trobat en una petita illa del pacífic. Alguns diuen que és un cas patològic (un humà amb nanisme), altres que és una nova espècie. Sembla ser que aquest és el cas, s’han trobat restes de diversos individus, fet que fa força improbable que tots sigui casos patològics!

Doncs aquests petits humans van viure allà fins fa 18.000 anys i probablement s’extingiren quan els Homo sapiens van colonitzar aquelles illes (tot i que sapiens va sortir d’Àfrica fa 100.000 anys no va arribar igual d’aviat a tots els llocs; a Sud-Amèrica per exemple no hi ha humans fins fa 13.000 anys. Vegeu el mapa).

Arnau Sebé Pedrós

Vols participar en fer Cultura pel Poble?

Doncs fes-te soci de l’ATENEU POPULAR Pots comunicar-ho a qualsevol membre de la Junta o bé enviant un mail a lafulla@premsacomarcal.com

Pàgina 34

LA LLUFA DE PONENT PROMOCIÓ INMOBILIÀRIA Lamentem no poder oferir la nostra acostumada reflexió filosòfica social. Per problemes econòmics ens hem vist obligats a cedir el nostre espai als anuncis a canvi de diners. Si. Ens hem venut. En un primer moment hem intentat fer colar que la culpa ha estat de l’ambició desmesurada de poder i locals socials d’aquest nostre Ateneu Popular, pero el fill de la tresorera ens va enganxar diumenge al matí tirats a Torrefarrera, vora una parada de melons, havent perdut la honra, moltes neurones i tota la pasta.

Li vam dir que estavem al mercat…que teniem aquells ulls perquè haviem plorat…que les tangues les acavàvem de comprar per les nostres cosines…que no, que no, que no, que era orènga, li dèiem…

Però no va colar.

Promoció.

Es ven casa sobre el plano a La Fuliola, es que mos va caure la carpeta al formigó quan feiem els fonaments.

Molt lluminosa. Amb bastantes portes i finestres.

IX E A B RE

S

200 VIVENDES UNIFAMILIARS De semiluxe i manilla. Piscina amb jardí, jacuzzi interior, exterior i soterrani. Urgeix vendre. Preu de cost. Cotxe de regal. Finançament sense interessos. Es pot pagar amb tarjeta. Puntsestrella extra. Estem deseperats. Per favor, compreu.

Els dimarts, Happy Hour! Dos per una si truques de 8 a 20h.

El parlament europeu alerta: Si La Fuliola segueix l’actual ritme de creixement, en cinc anys haurà saturat el seu terme municipal i es preveuen conflictes bèl·lics pel territori amb Castellserà, Ibars, Penelles, la Guàrdia i Santa Maria de Montmagastell.

variant La Fuliola preolímpica. (Foto: arxiu)

Imatge generada per ordinador de La Fuliola el 2013. (Foto: el que em sut de la p

)

HIPOTECA XUPI GUAY Eh, tu! Jove! El nostre banc s’ha cansat d’amassar fortunes i et vol ajudar! En serio tio! T’oferim la superhipoteca xupi guay perqué puguis independitzar-te!

Amb 50 anys per pagar-la. No és una passada? Tu ara treballes a saco i com diu el Rubianes: “Quan en tinguis 80…venga! A viure la vida! A tope! Sexe!

Droga! Rock & Roll!”

Núm. 109

Pàgina 35

Vista des del d'Almenara. Foto: Ramon Uson Foto: Camp dePilar roselles

AMAR Gener 2008

Cau de llunes M. MERCÈ MARÇAL

Cançons de paper fi m’omplen la sàrria i em foraden el fons de la butxaca.

Mireu quin caramull de llunes blanques!

Duc llunes i cançons per arracades

racó de poesia