La Fulla 107

LA FULIOLA i BOLDÚ JULIOL 2007

NÚMERO PREU: 3 E

107

Fusió d'Agrounió i la Cooperativa d'Ivars

sumari

36 pàgines LA FULLA PELS NENS

PORTADA

- Xerrada sobre la vida dels nens i de les nenes a l'Índia - Festa de fi de curs - El darrer dia de curs: tallers, esports i ruixada final

- Festa de la gent gran - Acord de fusió d'Agrounió i la Cooperativa d'Ivas CULTURA

- Revers: un fanzine al Pla d'Urgell pàg. 11 a 12 pàg. 25 a 26

PÀGINA DE LES ENTITATS

- Què seria del sistema sanitari sense els donants de sang!

- Festa Major del Roser - Llar de jubilats de la Fuliola i Boldú - Cloenda de campanya electoral ERC-AM - Fusió d'Agrounió i la Cooperativa d'Ivars

+ DE 20 ANYS DE LA FULLA

- Lluís Llach pàg. 27 a 28 BIOGRAFIES VISCUDES

- Virginia Woolf pàg. 29 a 30 pàg. 13 a 14

PÀGINA DE L'ATENEU

EDITORIAL

- Eleccions i abstencions muninipals 07 - Pròleg pàg. 3 TRIBUNA

- Més del mateix...

- Història del pacte que no fou - A la Francina pàg. 4 a 6 ELS VIATGES DEL SOCI

CONSUM RESPONSABLE

- Excursió a Olesa de Montserrat - Caramelles - Xerrada Novahumanitas - Excursió a Montrebei - Sant Jordi - Excursió a Falset - Excursió a Barcelona - 7a trobada de colles del Caragol - Sant Joan pàg. 16 a 19 VISIONS DE LA GUERRA CIVIL

- Ikea

pàg. 31 ELS CONTES DE L'ESPARVER

- Projecte orenetes pàg. 32 a 34 LA LLUFA

- Cultura en general; teatro en particular La clau Da Vinci

- Entrevista a Josep Joval pàg. 20 a 22 ACTUALITAT

- De Cornellà a Nordkapp (III)

pàg. 1

RACÓ DE POESIA

- Divisa pàg. 36 pàg. 7 a 10

- Resultat eleccions municipals 2007

Número 107 Juliol 2007 Època segona - Any XXV Premi Humbert Torres 1990 Redacció i Administració: Av. de Catalunya, 64 baixos 25332 LA FULIOLA (Urgell) a/e: lafulla@premsacomarcal.cat Impressió: Impre Art Dipòsit Legal: L-524-1982 Tiratge: 400 exemplars

Amb la col·laboració de: Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS Fundació Pública de la Diputació de Lleida

( )ACPC Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Redactors:

Eva Pané Vidal Francesc Ricart Mercè Lluïsa Solsona Paüls

Han col·laborat en aquest número: Ramon Utgés Jordi Escolà Arnau Sebé Carles Vila Mila AMAR CEIP Guillem Isarn

Edita: Han col·laborat a la Pàgina de les Entitats: Jovent de Boldú Llar de Jubilats Associació de Donants de Sang de l'Urgell Secció Local d'ERC la Fuliola i Boldú

la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors.

La reproducció total o parcial del contingut de la publicació es permesa sempre i quan es faci esment del seu autor i origen.

Pàgina 2

editorial ELECCIONS I ABSTENCIONS MUNICIPALS 07 La Fuliola i Boldú de nou, han tornat a decidir. Han estat moltes les sorpreses, inesperades per uns, esperades pels altres. El fet és que ara ja li hem vist el blanc de la cua, per tant, sembla ben lícit qüestinar-nos els jo ja ho deia. En fi, ja ens acostumem als nombres estranys i als pactes del dia després.

Si hi ha una cosa realment nova és la davallada de la participació. Des del 83, (les del 79 eren de prova) que la gent del nostre poble anava cada vegada més a votar. Aquest any, en canvi n’hi ha hagut més que han decidit no decidir.

A primera vista, sembla una llàstima que la Fuliola comenci a passar més de les eleccions. Si algo ens va ensenyar la dictadura, va ser a valorar la democràcia, a esperar sempre que la participació sigui molt alta, que reflexi les ganes i la implicació dels ciutadans en la tria dels seus governants.

Però potser en el nostre cas és diferent. Potser a la Fuliola, la participació anava lligada amb la crispació. Vista la història de les nostres eleccions municipals, potser aquest gairebé 20% d’abstenció significa un gir cap el camí de la normalitat, entenent per normalitat el fer allò que fà la majoria: ja sigui passar bastant d’anar o votar, o deixar de perseguir les bústies fins a l’últim segon de la campanya electoral, o no anar a empataitar la gent per les cases el dia de les eleccions.

A veure si aixó voldrà dir una davallada dels estressos. Al cap i a la fi, la última paraula no és abans de les dotze, sino que es va dient cada capvespre.

Et dediquem aquest número, Francina, amiga i companya de redacció durant molts anys.

Els que som nous no et coneixíem tant, però estàs molt present en la nostra memòria, com ho eres a les activitats de l'Ateneu i la Fulla. A tú t’agraïm poder rememorar aquests moments.

Fins aviat, Francina.

PRÒLEG per Mila Abrí. Lorna alzó los ojos de la máquina de escribir, me vio y saltó hacia la puerta intentando bloquearme el paso. La esquivé y cayó al suelo.

— Mierda, oh mierda. Dios mío —dijo, al tiempo que se arrastraba hacia la pared para sentarse apoyada en ella—. ¿Qué demonios quieres hacerme?

— Acechar tu corazón — respondí, lanzando el ramo de rosas sobre su escritorio— Vamos, deja que te eche una mano.

Me agache, tomé a Lorna por las axilas y, con cuidado, la ayudé a levantarse. Hizo unos leves intentos de apartarme, pero estaba claro que eran fingidos. La abracé con fuerza y no se resistió.

— Teníamos una cita, ¿recuerdas? —susurré entre sus cabellos castaños.

— Sí, lo recuerdo.

— ¿Estás lista para salir?

— Pienso que...

— Ya te dije anoche que no pensaras.

— No me digas lo que debo hacer, Underhill —murmuró— No sé lo que quieres, pero sé que me subestimas. He vivido lo mío. Tengo treinta y un años. He catado la promiscuidad y el amor verdadero, y ambas cosas son como mi pierna mala, no funcionan. No necesito un amante caritativo. No necesito un amante de las deformaciones. No necesito compasión, y lo que menos necesito es un policía.

James Ellroy; Clandestino, 1982

Núm. 107

Pàgina 3

tribuna MÉS DEL MATEIX...

Aquesta publicació té apamat el comportament electoral al nostre poble. Al darrer número, una Portada en tonalitat fosca i presagi de tempesta, titulava “ La Fuliola i Boldú de nou...” que enllaçava amb l’Editorial on es tancava la frase “... es torna a decidir”.

Al primer paràgraf se’ns deia “ hem posat a la portada una perspectiva de La Fuliola i Boldú per a que es vegi la situació amb la distancia suficient per tal de fer-ne un anàlisi objectiu ”.

Un cop fetes les eleccions i amb els resultats a la mà, la nova Alcaldessa i l’equip de govern que la recolza, mai tan ben encertada tant la portada, de malastrugança i mal temps a venir, com l’editorial, per la finor del seu comentari tant objectiu sobre la realitat del nostre poble.

Tanmateix la voluntat popular és la que és i ens toca compartir-ho. De cinc llistes, una, la d’Esquerra no assolí els vots suficients per obtenir 1 regidor; és prou conegut i acceptat que ni els mateixos membres de la llista es votaren.

Deixant de banda comentaris i rumors, caldria ho fessin analitzar per professionals de la política, que en tenen i per algun sociòleg, que ajudés a esclarir que els hi passa, doncs no es el primer cop de tot plegat.

L’Agrupació Independent amb el seu missatge carregat d’innocència i una mica ploramiques, va fer el suficient per obtenir 2 regidors; es clar que van gratar-los a les 3 llistes de fa quatre anys.

L’Anton i la Francisca sota la bandera del PP i la mentida com a missatge, van resistir i conservar la cadira; com pot ser que hi hagi 174 persones que recolzin la poca paraula d’aquell parell de personatges?

Com el PP, els Socialistes també van perdre vots. De la mateixa manera que ho van fer els de CiU. Així que els de CiU foren els més votats i aconseguiren 3 regidors i els Socialistes es quedaren en 2 regidors.

Després de 3 setmanes de teatre amb altaveus i fer veure el que no era, Convergents i PP feren el pacte de la gana.

Tanta en tenien l’Una com l’Altre que a la darrera jornada, a corre-cuita i amb cara de circumstàncies assoliren el tracte. Als Independents els feren pagar la “novatada” de votar en blanc, i la primera decisió de la nova Alcaldessa, la Maria Teresa Pallàs, fou no deixar-los explicar el seu vot en blanc.

Què en podem esperar d’aquest govern de vells coneguts ? Què no saben els de CiU de la poca paraula de l’Anton !

Caldrà donar els 100 dies de gràcia que se li ofereix a tothom que inicia una nova etapa. Però en tot cas, la presentació del cartipàs municipal, ja donarà idea de que anirà la cosa... Es menjarà l’Anton els torrons a l’Ajuntament?

Perquè una cosa està clara, aquest pacte no té futur. Si uns no es fien dels altres, si l’Anton en les seves coses campa per on ell vol, si ni tan sols els volia donar el despatx d’Alcaldia a la nova Alcaldessa ! On són les claus?

Al final la cosa ha anat per allà on els seus protagonistes deien i no es cansaven de repetir que mai, en cap cas, anirien.

Bé, a veure què son capaços d’enllestir, ambdós plegats. De moment tenim Alcaldessa nova i vell Alcalde. Els hàbits son difícils de deixar i l’Anton amb la seva tècnica de bons i dolents farà i desfarà al seu gust. I sinó al temps!

Jordi Escolà

C

Mobles Carulla

Av. de Catalunya, 42 · Tel./Fax 973 57 00 55 · 25332 LA FULIOLA (Lleida)

Pàgina 4

tribuna HISTÒRIA DEL PACTE QUE NO FOU A les línies que segueixen us volem explicar les seqüències en les negociacions que es van encetar l’endemà mateix de les eleccions: en quinze dies s’havia de constituir l’ajuntament i no es podia perdre temps, doncs érem molts a parlar.

Convergència i Unió va encetar la tanda de negociacions, era el grup més votat, però en minoria i amb sentit del protocol va entendre que li tocava parlar amb cadascun dels partits per tal d’arribar a un pacte que garantís l’estabilitat.

Així doncs, al cap de dos dies de celebrarse les eleccions ens van cridar al grup Socialista per parlar i així ho vam fer, ens van asseure els dos grups al voltant d’una taula.

De la primera reunió en van sortir les primeres conclusions conjuntes: - Que tots dos partits havíem perdut una quantitat significativa de vots.

- Que la situació a afrontar a l’Ajuntament era prou crítica, amb l’assumpte de la Residència per resoldre com a tema fonamental.

- Que en aquesta mateixa situació per afrontar el millor era formar govern com més millor.

- Que el PP no es contemplava com a membre d’un futur pacte, degut a les accions de “govern” portades a termes fins dies abans de les eleccions.

Així doncs, se’ns oferí entrar en un possible pacte, i se’ns va preguntar què és el que demanàvem nosaltres. Per la nostra banda, en què primer que vam incidir és en el tema de l’enllumenat públic, doncs en el míting que vàrem fer ens vam comprometre públicament en què si fos el cas que arribéssim a governar, es tornarien les quantitats pagades a totes aquelles persones que van pagar religiosament l’enllumenat, ja que es provocava un perjudici respecte a aquells, sobretot, que sense haver instat cap recurs davant els tribunals no van pagar (que no son pocs) l’import que els hi pertocava.

També vàrem comentar com veien la possibilitat de compartir alcaldia, en resposta a la qual no els hi va agradar massa la idea degut a les experiències negatives que, segons ells hi havia hagut als altres pobles del voltant.

Per ser la primera reunió no estàvem descontents: es va parlar de diàleg i de fronts comuns; a partir d’aquí ja tocaria anar concretant. Vam quedar la setmana següent,

Núm. 107

Convergència ja hauria fet la seva tanda de converses amb la resta de grups polítics. En aquesta segona reunió ja ens vam encallar amb el tema de l’Alcaldia: nosaltres vam concretar la nostra petició en estar al capdavant de l’Alcaldia la part proporcional que ens tocava per nombre de regidors, atès a més que el grup d’independent ja havia manifestat que en cap cas en volia disposar.

En aquest punt no hi va haver negociació possible, de totes maneres es va quedar que el grup de Convergència en parlaria amb els seus i que ens donaria resposta. Aquesta reunió va tenir lloc el dimarts 5 de juny, havia passat una setmana encara no en teníem resposta.

Mentrestant, en data 12 de juny i tal com ja havíem informat a Convergència i Unió, ens vam reunir amb membres de l’Agrupació Independent de La Fuliola i Boldú. Els hi vam explicar les negociacions que havíem tingut fins el moment, que son les narrades a les línies precedents. Ens van explicar la seva visió de les coses i també ens van informar de les reunions mantingudes amb la resta de grups. En definitiva, els independents tenien la voluntat de fer un govern amb tots els regidors, respecte a la qual cosa ens hi vam oposar, doncs vam reiterar la impossibilitat de formar govern conjuntament amb els regidors del PP. També ens van manifestar, com ja hem dit abans, que no tenien intencions de demanar l’Alcaldia, que més aviat optaven per obtenir regidories. D’aquesta reunió a dues bandes, es va veure la conveniència de convocar-ne una a tres bandes (CIU, PSC i AIFB), doncs s’atansava el dia de la presa de possessió i encara no teníem res; en concret, nosaltres tampoc teníem resposta de CIU. El dijous 14 de juny, va tenir lloc la reunió tripartida: el primer, i finalment únic, assumpte a tractar fou la qüestió de l’Alcaldia compartida. Els membres del grup independent s’esforçaren a atansar posicions, però no fou possible i cadascú se’n va tornar cap a casa tal com havia arribat.

I així va anar fins que el dissabte 16 de juny va tocar votar; hi havia rumors que CIU i PP s’havien reunit, però només eren això, rumors. Doncs finalment, aquesta ciència, a vegades exacta, la va encertar: els regidors del PP donaren el suport a la candidata de CIU, Maria Teresa Pallàs.

no donar la paraula per a llegir un manifest al grup dels Independents no sigui la tònica habitual dels pròxims quatre anys. D’ells s’esperarà molta més cintura i honestedat de la demostrada, doncs la situació del poble ho requereix.

Nosaltres també teníem una explicació de vot per llegir el dia del Ple del nomenament, però vist que no es donava la paraula als Independents, ja no hi va haver lloc per fer cap més explicació, així que la que transcrivim literalment perquè en tingui difusió pública, tal com volíem fer en el Ple: “Seguim pensant, tal com varem dir en l’última reunió (bastant decebedora, per cert), que en aquestes eleccions tots hem perdut, tots menys els Independents.

En aquesta reunió es va fer palès que, en quan CIU té el suport necessari, ens demostren que hi ha més coses que ens separen que no pas que ens puguin unir. Es per això, que amb el pobre recolzament que hem tingut, ens veiem en la situació de fer un bon “replantejament” davant aquesta nova situació, reflexionar bé els passos a fer i pensar, perquè les grans i petits projectes per els que tant hem lluitat, no han tingut l’acollida suficient amb l’ànim dels nostres veïns. A l’hora de votar, inclús ens havíem plantejat de votar en blanc, però bé, ens hem decidit per votar-nos, finalment, a nosaltres, ja que tantes vegades de votar per algú diferent al nostre equip, sembla que no s’ha entès mai. No s’ha entès el nostre sacrifici personal, de treball i feina feta, no se’ns ha reconegut, i al final, a bona part del poble, l’importen més uns trists bancs per a seure o que s’asfaltin uns carrers, per cert, a pagar entre tots. Esperem un futur millor, i que, d’aquí a quatre anys, els més joves que ens acompanyen, puguin tirar endavant uns projectes socials, culturals i econòmics que beneficiïn a tothom”.

Maria Lluïsa Paüls Eva Pané Grup Municipal Socialista PD: El Grup Municipal Socialista, aprofitant el canal de difusió d’idees i pensament que és “La Fulla” té intenció d’utilitzar-la com a tal per a l’explicació periòdica de les nostres activitats dins l’àmbit de l’activitat política municipal.

A tots dos els hi desitgem el millor en aquesta nova singladura, esperem que l’incident de

Pàgina 5

tribuna A LA FRANCINA un tret ben característic d’ella mateixa. S’implicà a fons en el Grup de Dones de l’Ateneu i en les activitats que duien a terme...ens feu saber, amb el Xavier una visió diferent de la Rússia del moment (abans de la caiguda del mur de Berlín) de quan Rússia era la Unió Soviètica, el comunisme encara hi governava, i on els rojos de veritat no portaven cua (sic).

Ja la dubtosa nit és acabada.

Hem obert el balcó, i entra la llum.

Un gessamí floreix, ran de teulada.

Ara sabem que ve, de matinada, l’Amic: totes les coses en guarden el perfum.

Retrobarem l’Amic, cada dia, a la vora del silenci, i al fons de les aigües del cor...

El sol, a mig mati, toca la casa: és l’hora de l’alegria encesa, que, abans de gaire, mor.

A la tarda, ens colpeix un amorós enyor!

(Poema final, de Jordi Pamies) Vaig conèixer la Francina atesa la seva relació amb el Xavier. D’això en fa molt temps, de quan els inicis de la segona etapa de LA FULLA, per allà l’any 1982. Ella fou una pionera més d’aquella època en que l’Ateneu, per mitjà de la revista arribava amb més periodicitat a les cases dels associats, subscriptors i lectors.

La Francina era d’Ivars i això significava que era forana, en el sentit que als de fora sempre els costa penetrar en l’ambient més tancat dels nascuts al poble. Ella ho teia clar, calia insistir-hi, ser-hi present, transmetre les seves inquietuds, idees...perseverar en la seva aportació i deixar el fer del temps per assolir petites coses, il·lusions compartides o no, projectes de mes abast. Amb ella la revista tenia l’aire de ser vista de manera diferent, la manera potser com es miraria des de fora, sense la pressió pròpia dels nadius. Això ens causava debat intern, i era bo pel grup de persones que formaven la redacció.

També col·laborava en la construcció de reportatges i pagines fixes a la revista, donant-li un aire ben personal,

Pàgina 6

Va publicar, juntament amb altres col·laboradores de LA FULLA, una intensa, forjada i educativa entrevista amb la poetessa Maria Mercè Marçal, una de les seves principals referències en la seva vida. A la Francina li motivava la Maria Mercè, la seva poesia, el seu fer de les coses, les seves experiències...i fins i tot n’adoptà aquella divisa seva que tant li agradava i amb la qual tant es reflectia. La relació amb el Xavier es va anar consolidant, i van instal·lar-se a Barbens. Allí nasqué l’Arnau i allí fèiem trossos de revista mentre feia la casa, banyava el nen, i estudiava dia si i altre també, per posarse mes endavant a treballar. I quan ja treballava al Cap de Balaguer, va seguir estudiant per millorar i aprendre.

Ho feia com sempre en ella, amb nervi, amb ganes, amb una intensitat a vegades agressiva i exigent amb ella mateixa.

Els anys ens anaven passant i la manera de fer les coses, entre elles LA FULLA també fou ben diferent que en els primers anys. Ens teníem però d’una altra manera, en les activitats de l’Ateneu, en la relació quotidiana, en la seva vinguda a La Fuliola, en la nova casa, tot feinejant i estudiant a cavall de Balaguer i La Fuliola. Les trobades eren menys freqüents però a la vegada prou intenses, per xafar el que fos i treure’n profit. Desprès vingué el petit accident de cotxe i les malalties. Ja se sap que mai arriba una sola cosa. En tot el procés de la seva malaltia, seguia com sempre la Francina, en la lluita per superarho, per tirar endavant. En la il·lusió de no deixar res per remoure per tal d’assolir els seus objectius.

Pensava en això, un cop més, mirant una d’aquelles fotografies seves dels anys vuitanta, algun dia que devíem anar d’excursió per la serra d’Almenara on els de la revista, tot sovint hi anàvem a prendre l’aire. Rumiava a la vegada les darreres converses mentre caminaven la tardor passada, on el dia a dia de la malaltia era superat per la intensa lletania de propòsits i ganes de fer coses.

Així la recordo i tinc ben present, en la nostàlgia de la nostra memòria.

Jordi Escolà

els viatges del soci DE CORNELLÀ A NORDKAPP (III) Agost del 2006 Dimecres 16 75.222 km 25 KrN que costa el peatge dels túnels.

A la recerca d'un càmping per passar la nit. Preguntes i requeriments bàsics: do you have laundry? (teniu rentadora?)

Les 4 fitxes que vam pagar per fer Laundrys no van donar el resultat esperat; no n’hi havia prou per a l’assecadora i ara mateix tenim la R4 més gipsi (gitana) que mai.

Càmping de 4 estrelles amb vistes espectaculars a un fiord i a la “ciutat” de Sogudal.

Per les dutxes també s’havia de pagar fitxes que et donaven 4 minuts d’aigua calenta (a l’Auri 3). Sort que ens es vam adonar ahir o qüesta mattina ens haguéssim fet tots una dutxa termal, purificante y refrescante.

Hem passat el circulo polar ártico noruego. Un altre ressort però més petit, perdut enmig de la muntanya, escenari perfecte de qualsevol guerra. Rés de l’altre mon, la Diana no va ni sortir de la R4 del Felip. Ah si! He comprat els meus primers floaty obre cartes de metraquilat.

Continuem desfent ruta camí de Berguen, passant per un fantástico e interminable y estrecho y poco seguro puerto de montaña amb el diessel en reserva. Al fons de la vall es veu una llum celestial i divina i apocalíptica que ens anuncia alguna divinitat i com que som a escandinavia doncs deu ser Tor o Loquis o algun d’aquestos. Però no! Què és? És el resplandor d’una SELL (la gasolinera més comú a escandinavia) salvadora que ens dona la benvinguda a les portes de la civilització. Deixem el port de muntanya amb un imminent duelo de titanes entre un autocar de polonesos (de baixada) i un autocar MiSol (suposem que espanyol) de pujada.

Núm. 107

Dijous 17 75.685 km Els campistes son bona gent, càmping de 4 estrelles però s’ha de pagar per a dutxar-te. Es molt d’hora i la recepció està tancada i jo no tinc 20 KrN (ens hem rifat els 3 que teníem i no m’ha tocat) així que no em puc dutxar. A fora hi ha un Alemany que està llegint. Decideixo donar-

Pàgina 7

els viatges del soci li conversa (on anem, d’on venim) a canvi de 20 KrN de gratis. Freaks però bona gent els campistes.

Comença a ser preocupant el fet de retrobar gent (els italians del ferry de les Lofoten, la parella del glaciar...).

Sortim a les 7:15h. Anem a buscar Coshi cap a Urnes.

Som els primers d’agafar el ferry que arriba amb un taquillero vikingo “uayamciei” amb esclops de cuiro inclosos. El Dani es comença a posar nerviosete amb l’actitud del vikingo envers a la seva persona.

Auri: “a més dels vells coneguts trobem múltiples ramats de catalans i un d’italians que arriben amb els seus autocars i les seves reserves fetes per a puja al ferry.

Com que l’església no obra fins a les 10:00h? Però si hem fet una pujadeta xunga amb la R4 i casi cremem el motor fent maniobra per a que una autocaravana de família francesa mogués la seva casa de 5 metros!!! I la església a les 8:30h del matí no està oberta?!!! Sort que per fora es maca i es patrimoni de la UNESCO.

Les 4 hores de espera donen molt de si. Primer decidim veure el museu de Sognefjord. És free, és aviat per dinar, no tenim rés millor a fer i així li fem la mosca a la vikinga, que entre ferry i ferry fa de portera/caixera del museu. El contingut es força light. Barques de pescadors, xarxes, hams... i tot tipus d’artilugis relacionats. Sortim, dinem a la caravana i la migdiada guanya per majoria absoluta a la partida d’UNO prevista. La Diana al llit, el Francesc estirat a unes roques i jo asseguda en unes altres, caiem com a mosques. L’únic despert és el Dani que es queda de vigilant.”

Més autocars de ramats d’españolitos. Al principi resulta divertit mirar-los, però sense adonar-nos ens envolten l’autocaravana, ens miren, xiuxiuegen, senyalen e inclús alguns intenten establir contacte; la situació comença a ser crítica i ens salva l’arribada del ferry. Obre portes i l’abalanxa de guiris espanyols es impressionant.

Per què corren tant?

Pugem al ferry, fem un parell de partides de UNO i pugem a coberta. Ara entenem per què corrien. La coberta sembla la platea d’un cine i la pel·lícula que passen es “fiordolandia en 3D”, només falten les palometes.

Baixem del ferry molt més cansats que si haguéssim fet ruta (ens ha estressat tant turista de la terra).

Busquem càmping prop de Berguen, ens instal·lem, sopar i a dormir. Demà serà un altre dia, avui no som massa persones.

Divendres 18

Anem a agafar el ferry que creua el fiord més estret i més llarg de Noruega i que ens evitarà fer-ho amb la R4 del Felip. No podem agafar el de les 12:00h, però la taquillera vikinga ens promet que tindrem plaça a les 16:00h previ suborn amb uns mentos.

Pàgina 8

Dormida reparadora i renovadora general de 11h. Al càmping ens expliquen quin bus hem d’agafar per anar a Berguen, inclús tenen una xuleta preparada per la tornada al càmping amb horaris, número de bus i andana de l’estació principal de Berguen (sort n’hem tingut per tornar).

Després de 40 min de bus arribem a Berguen i sin comerlo ni beberlo estem al mig dels carrers del centre comercial. Seguint la intuïció fem cap al port. Mercat

els viatges del soci de peix fresc exclusiu per a turistes, concretament i més que rés, turistes espanyols i sobretot catalans. Trobem la parada de peix amb senyera catalana tal i com explicava el diari (penjat a internet) de la família autocaravanera feliç. Decidim que farem com ells i a l’hora de dinar ens comprarem alguna cosa de peix frec i buscarem un racó tranquil del port per dinar. Però abans toca visita a les típiques cases de fusta de colors del port plenes de tendes de souvenirs, artesania i grups de catalans, plenes de guies donant indicacions i explicacions als respectius grups.

Fa calor i un sol que pica fort, ens mereixem dues cerveses, una cola light i un sprite zero en una terrassa.

Dinar: 3 amanides amb dos tipus de gambes bullides, caviar i salmó i una ració de calamars i patates fregides.

A la parada del fish & ships, un “catalanet” demana una ració de de calamars amb patates i una aigua tal i com raja, en català i a sobre comenta que a Bremen ja podrien començar a entendre’l i parlar-lo!! I ho deia ben serios!!!

Però que?!!!

Tarda de garbeo pel centre i cap al càmping d’hora.

Decidim passar pel super del càmping a comprar quatre coses que ens falten i a l’hora de pagar no accepten vises que no siguin noruegues!!! Així que fem passar a la caixera els productes d'un en un per veure a que ens arriba el poc efectiu que tenim. Ho gastem tot i no ens queda res per comprar pa.

Dissabte 19 75.860 km No estem d`humor per res. Sembla que ens ha agafat el mal dia a tots a l’hora...

Diumenge 20 76.320 km Emprenem marxa a les 09:20h

cap al migdia ja ens comencem a proposar un nou objectiu del dia: Hamburg.

Dinem al pàrquing d’un supermercat; mongetes amb xoriç i espàrrecs d’aperitiu. Postre de la casa: pinya.

Sortim amb els plats a l’aigüera per què estem secs.

Hem buidat aigües grises i negres però no hem trobat aixeta pel dipòsit. Ja els fregarem a la nit...

A mitja tarda creuem el pont de Mälmo i seguim endavant passant de llarg Estocolm i exhaurint tot el cash coronil en gas-oil a mesura que anem abandonant els països.

Arribem a Rodhy a “huevo” per agafar el Scanlines ferry que ens retorna a Puttgarden (Alemanya).

No tenim plats nets, és la excusa perfecta per sopar al restaurant del ferry. Carn arrebossada o pollastre rostit, tot amb moltes patates i moltes salses. De postres pastissos diversos. Companys de menjador: dos o tres famílies d’autocaravanistes i molts camioners, però aquests últims separats per un vidre, en un menjador privat amb cambrer inclòs, que per alguna cosa són clients habituals.

Sortim del menjador amb el sopar al coll per una mala interpretació de l’idioma local. Segurament la veu en off no deia “abandonin el menjador i baixin al parquing”, si no “passin per la botiga duty free que ja hem obert la secció menjar-beure”.

Volta per la secció de “papeo i lingoteo” i passada per caixa amb una selecció de productes. Ampolletes (tipus petaca) d’Aquavit, beguda típica danesa, que encara no hem tastat i guarreries diverses: bombons en caixa de la Sireneta, galetes daneses,...

La Placeta

RESTAURANT • SALA POLIVALENT

Av. Catalunya, 30 - 25332 La Fuliola

Auri: “ Deixem els aiguamolls en que s’han convertit el càmping d’Oslo, observant de nou les privilegiades vistes sobre la ciutat que hi ha en aquest turó".

El primer objectiu és passar la nit al Absalon càmping de Cophenhague, on vàrem dormir de pujada, però acostumats a fer ports de muntanya veiem que tot i les obres (amb la seva particular senyalització), per l’autopista s’avança que dóna gust i

Núm. 107

Baixem a buscar l’autocaravana, sortim del ferry i prosseguim buscant càmping.

Parem a posar gasolina i després de distreure’ns una estona observant com un noiet ros no es capaç de fer arribar la mànega del sortidor fins el dipòsit del cotxe en 5 intents, decidim preguntar pel càmping més proper.

Parlant com si ho fes en anglès, però segurament en alemany, per que no se i entenia ni mitja ens diu que “next town, closing border”.

Pàgina 9

els viatges del soci Seguim baixant i intentem trobar el càmping que ve a la guia, però desistim abans de trobar la sortida i en la primera parada tècnica, decidim fer nit a la mateixa àrea o més aviat, pàrquing amb lavabos, on estem.

Després d’una breu deliberació sobre si acampem allà mateix (proposta Diana) o uns metres més al fons (proposta Francesc), ens quedem amb la primera. Hi ha més caravanes que també faran nit aquí.

imbaeixen tot alemanya, el caos d’aquesta ciutat i la nostra nul·la comprensió de la llengua germànica, ens fan desistir de la visita cultural al centre històric. Ens conformem amb una visita panoràmica de la catedral sobre el riu i a través de la finestra güarra de la R4 i del nostre fantàstic i gipsy i ja tradicional tendedero de tovalloles.

Muntem llits i crica en un santiamén i a dormir! Abans fixem l’hora d’arrencada de demà: despertador a les 7 en punt.

Dilluns 21 Auri: “ seguim baixant cap a Köln. Avui tenim programat arribar a primera hora de la tarda i veure una mica de city abans de fer nit. Parem a reconstruir el parxe de la finestra ja que la cinta aïllant del Felip està caient com una serpentina. Posem esparadrap i optem per esmorzar. Tenim dues opcions: 1ª. Esmorzar a l’area un menú alemany a 4,70¤. 2ª. Esmorzar a la caravana, previ reciclatge de la vaixella no utilitzada en el dinar d’ahir, que segueix a l’aigüera a falta d’omplir el dipòsit".

Decidim la segona. Avui estrenarem forçosament el kit coberts d’aventura de Muji (menys el Dani que ja n’ha fet ús durant tot el viatge). Trèiem les tassetes vermelles del cafè, per a beure’ns el suc en petites dosis i comencem a agafar pràctica amb els nous coberts.

Repartim el cul del pa (ja força sec) com a bons germans caravanistes i esmorzem de supervivència però bé.

Reemprenem camí, però no triguem en parar en una altra àrea i es que just després de veure la senyal d’un motero que ens diu que ens coloquem a la dreta, comencem a sentir olor a gas.

El Dani tanca la clau de la cuina que dúiem oberta des de ahir al migdia, però la general està tancada. Obrim finestres i passa l’olor, però parem igualment. Baixem a revisar. Falsa alarma, però per si un cas traiem el caputxó de connexió de la bombona i seguim camí.

Visita a Köln. Com diria un amic: “muy bonito el pueblo!” i es que no vàrem baixar de la R4. primer parem a les afores, comencem a preparar la caxarreria pel dinar però decidim dinar algo comprat (McDonalds?) dintre de Köln. Un cop en el centre, ens tirem com una hora intentant aparcar la fragoneta però les obres que

Pàgina 10

Mitja hora més intentant sortir de la ciutat direcció sud.

La gana ens pot i a la primera estació-area de servei parem. Un bistro i tot que tenen en aquesta estació.

Menu; dos plasti frankfurts amb dos mini panets, dos talls de porc? Arrebossat (durs com a pedres) i tres racions de patates potxes (amb una haguéssim passat els quatre). Marco incomparable de la comida: mirador cap a la concurrida autopista alemanya.

Reprenem ruta amb unes ganes boges de trobar càmping.

Decidim abandonar autopistes i entrar a nacionals. Unes d’elles ens escurça una mica el camí. A la Marta l’hi posem com a destí un poble de la nacional; el té localitzat, calcula la ruta i ens guia (a trossos). Nosaltres creuem els dits per que hi hagi un càmping.

La sort ens acompanya i sin comerlo ni veberlo anem a parar a una zona turística de muntanya. Poble desèrtic, però amb dos càmpings. Ens decantem pel de l’esquerra.

La sort ens torna a somriure i es que el càmping es de lo mejorcito (per no dir el millor) que hem provat aquests dies. Dutxa reconfortant de quatre minuts però la novetat incorporada es poder pausar el temps (un lujazo). Sopar acompanyat i amenitzat amb pluges torrencials però breus.

Ja tan sols ens queden 3 dies de desfer camí...

F.R.M.

la Fulla pels nens Renovi les seves ulleres graduades i emporti's GRATIS unes ulleres de sol!

Necessita renovar les seves ulleres graduades?

Aprofiti aquesta ocasió única!

Muntura amb monofocals* antirreflectants

+

Muntura amb monofocals* solars

Gratis!

Muntura amb progressives antirreflectants

Muntura amb progressives solars

* Graduació fins a 4 dp. (astigmatisme fins 2 dp.)

115 E +

325 E

XERRADA SOBRE LA VIDA DELS NENS I DE LES NENES A L'ÍNDIA El dimecres dia 14 de març els alumnes més grans ens vam quedar sense fer Educació Física (això sempre és una cosa que no ens agrada) però aquesta vegada ens va ser ben bé igual ja que va venir una noia que formava part d'una ONG que es dedica a ajudar als nens i les nenes que viuen en zones molt pobres de l'Índia. Va venir a explicar-nos com vivien aquests nens i ens van quedar absolutament al·lucinats sobretot quan vam veure un video de la seva estada.

Tots nosaltres vam pensar de debò que quina sort teníem d'haver nascut on ho hem fet i que cal fer el que es pugui perquè ells puguin viure millor.

Gratis!

2 muntures completes amb la mateixa graduació al preu d'1!

TRULLOLS Ò P T I Q U E S Pl. Sta. Anna, 3 (costat Casal) Tel. 973 53 26 65 - 25200 CERVERA Av. de Catalunya, 42 Tel. 973 57 00 48 - 25332 LA FULIOLA

Núm. 107

Pàgina 11

la Fulla pels nens FESTA DE FI DE CURS El dissabte dia 16 de juny es van fer els actes de final de curs a la festa que va organitzar l'AMPA del centre que, per segon any consecutiu, es va celebrar al poliesportiu. Aquest any hi havia un munt de novetats en aquesta festa: es van donar en aquest dia els obsequis de fi de curs i les orles als alumnes de sisè ; hi va haver una actuació dels més petits que han participat a l'activitat de ball al llarg del curs; es va fer sopar; es van sortejar quatre cistelles i finalment hi havia música per ballar.

Finalment es realitzà el sorteig de les quatre magnífiques cistelles. Aquí podem veure la srta. Guadalupe que va ser l'afortunada guanyadora de la darrera cistella sortejada.

I fins a l'any que ve, que segur que també tota la festa anirà, com aquest any, molt bé.

EL DARRER DIA DE CURS: TALLERS, ESPORTS I RUIXADA FINAL A primera hora vàrem fer tallers, la majoria amb material reciclat: pintura mural, instrument a partir de iogurts, moneder amb un bric de suc, joc del tres en ratlla en una capsa de cereals,...

Després hem fet tres activitats pre-esportives: d'hoquei, de beisbol i d'handbol. Finalment, com ja és habitual en aquest dia, tots i totes amb banyador i tovallola, hem fet la ruixada de comiat.

Pàgina 12

pàgina de les entitats QUÈ SERIA DEL SISTEMA SANITARI SENSE ELS DONANTS DE SANG! El pastat 14 de juny es va celebrar al Palau de Congressos de Girona el Dia Mundial del Donant de Sang i el III Simposi d’Associacions de Donants de Sang de Catalunya. L’acte es organitzat per la Federació d’Entitats de Donadors de Sang de Catalunya, amb la col·laboració de la Conselleria de Salut i el Banc de Sang i Teixits.

Està adreçat als delegats de totes les Associacions de Donants de Sang de Catalunya amb la finalitat de que tots coneguin i difonguin les novetats existents en el camp de la donació de sang al nostre país i a reconèixer i agrair públicament a persones, entitats i ajuntaments que d’una manera especial han col·laborat i fet possible la difusió i la donació de sang a Catalunya.

L’entrega dels guardons va estar a càrrec de la Consellera de Salut Marina Geli, aquest any l’Urgell va ser una de les comarques amb més guardons, doncs 4 persones en van ser les mereixedores d’aquesta distinció, com són: Mercè Rocabert i Ramon Valls d’Anglesola, Esteve Serret de Bellpuig i Miquel Bros de la Fuliola, ells van rebre en nom de tots els donats de l’Urgell l’agraïment i el reconeixement que l’Urgell mereix, per la tasca que es fa, per tal que les donacions de sang augmentin donació a donació.

Ens hem de felicitat tots, doncs per segon any consecutiu Lleida és la província capdavantera en donacions, s’ha arribat al 55’36 per mil habitants any, part d’aquesta xifra ha sigut possible gràcies a les donacions que s’han fet a l’Urgell, que ha tingut un increment de 200 bosses més de sang que l’any 2005. D’això ens hem de sentir orgullosos i alhora ens ha de servir per continuar treballant

perquè des del lloc on siguem, (en aquest cas La Fuliola) per arribar a totes les persones, entitats, empreses perquè s’impliquin, perquè la donació sigui un èxit en nombre de participants, i també que la donació a més siguin una activitat de reconeixement i agraïment a totes les persones que hi col·laboren.

La Consellera de Salut Marina Geli, que va ressaltar la importància dels donants de sang. Els donats són l’eina més important del sistema sanitari, va dir: què seria del sistema sanitari sense els donants de sang! L’Associació de Donats de Sang de Catalunya ja aplega un total de 500.000 donants, (són membres de l’Associació, totes aquelles persones, entitats, empreses i Ajuntaments que ho demanin i que activament col·laborin en les donacions de sang, i tots els donants de sang). En aquests moments és l’associació més gran de Catalunya, Tots hi tenim lloc dins d’aquesta Associació, encara ens queda molt camí. T’esperem.

Carme Piera Presidenta de l’Associació de Donants de Sang de l’Urgell

FESTA MAJOR DEL ROSER Aquest any la Festa Major del Roser de maig va començar amb uns actes organitzats pel club esportiu de futbol, el divendres dia 25, amb partit de futbol de tercera territorial amb el Bellvís. Tot i la pluja la gent es va atansar a les instal·lacions de les piscines municipals a gaudir de la sardinada popular.

L’endemà, pel mètode infal·lible del sms i després d’haver-lo suspès per la pluja, es va organitzar i jugar el tradicional partit entre solters i casats, tot i fent temps per anar a buscar el xop i portar-lo a la plaça del poble.

A dos quarts de deu, amb el repic de campanes i diversos intents es va fer la plantada del xop. Una tradició que

Núm. 107

Pàgina 13

pàgina de les entitats ens arriba d’antic com a reminiscència del començament de la primavera (ja que abans es feia la darrera nit d’abril) i que romania plantat tot el mes per a que la gent fes celebracions i festes al seu voltant.

l’ajuntament per a votar o per veure com anava el recompte de vots (sol a passar que coincideixi la festa major amb les eleccions municipals).

Sota la carpa i amb la llum de la nova farola al mig de la plaça, sopar popular (.. i encara hi ha gent que es cola, el proper any no passarà) i el ball de nit ens va fer estar animats fins a ben tard.

Recordeu que si teniu fotografies de festa major o d’altres relacionades amb Boldú (sobretot antigues) per fer un arxiu històric fotogràfic per a tots, i hi voleu col·laborar ens ho feu saber o les envieu escanejades a selracv@hotmail.com i el proper any en farem una exposició.

L’endemà, solemne missa cantada abans d’un assolellat ball vermut, seguit d’una tarda d’animació infantil i sessió de ball. Tot barrejat amb passejades fins a

Jovent de Boldú

LLAR DE JUBILATS DE LA FULIOLA I BOLDÚ La nova junta dona las gracies a la junta anterior, per tot lo que representa portar una entitat sense lucre de cap mena.

Ens presentem per treballar dins la línia que marquen els estatuts, però també portar “aires” nous per no caure amb la rutines de dir que a la nostra edat ja està tot fet. La nostra il·lusió es donar un Servei d’esbarjo i bona convivència i en aquesta línea ens proposem treballar.

La nova junta la formen PRESIDENTA ....................

TRESORER ........................

VICEPRESIDENTA ...........

SECRETÀRIA ....................

VOCAL ...............................

LOURDES POMÉS FRANCESC VILA MARGARITA SOTO MONTSERRAT JORBA MARIA BERTRAN

CLOENDA DE CAMPANYA ELECTORAL ERC-AM Com a cloenda de campanya electoral, el passat divendres 25 de maig a la sala d’actes de l’ajuntament, es va fer el míting d’Esquerra-Acord Municipal presentat pel portaveu de la secció local de La Fuliola i Boldú, en Antoni Isaac Ricart, amb el discurs de l’alcaldable Josep Maria Sabaté i del conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat en Joan Puigcercós. També hi era present l’alcaldable de Tàrrega i diputat al Congrés, en Jordi Ramon, a més de militants, simpatitzants i representats de la resta de partits municipals, fins a deixar ben plena la sala.

Durant la intervenció, Puigcercós va animar al partit i al poble a “treballar més que mai i a ser forts”. Per la seva banda el cap de llista es va referir a la situació que viu el nostre poble i la necessitat de fer-hi alguna cosa en temes tant importants com la residència geriàtrica, la gent jove o el pavimentat de carrers entre d’altres.

Dos dies després els resultats no van ser els desitjats i restarem quatre anys més sense representació a l’ajuntament, però continuarem treballant i millorant. Cal felicitar als nous regidors electes i animar-los a fer una bona feina, tot podent seguir el nostre lema de campanya: una altre poble és possible.

Secció Local de La Fuliola i Boldú d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Pàgina 14

Núm. 107

Pàgina 15

pàgina de l'ateneu MARÇ EXCURSIÓ A OLESA DE MONTSERRAT L’Ateneu vol canalitzar totes inquietuds dels seus socis, per això aquest any es va proposar la sortida a Olesa, per veure La Passió el diumenge 25 de març (tot i ser un grup reduït es va poder fer aquesta sortida). És un gran espectacle que val la pena veure’l, tan si la persona és creient com no. A part de la qualitat de la representació, aquesta manifestació de cultura popular i religiosa, s’ha de destacar que és el poble d’Olesa el protagonista, doncs es van transmetent els personatges de pares a fills, d’aquesta manera es viu molt intensament i la continuïtat està assegurada.

Caramelles de l’Ateneu Popular no podien faltar a la cita pels carrers de la Fuliola i Boldú. La tasca fou recompensada pels donatius dels soferts oients que es materialitzà en un sopar per a tots els cantaires al cap d’unes setmanes. Ja sabeu, és que cantar caramelles té premi!

XERRADA NOVAHUMANITAS El divendres 13 d’abril a les 9 del vespre va tenir lloc la conferència a càrrec d’en Josep Font de l’associació Novahumanitas sota el títol “Descobreix-te a tu mateix”.

A l’hora de dinar vam tenir una gran sorpresa, doncs sense saber-ho ens vam trobar al mateix restaurant al nombrós grup de Tornabous, que assistien a La Passió d’Esparreguera i feien la mitja part, a ells encara els quedava la sessió de la tarda.

L’escola de vida que vol ser, continua obrint-se pas a poc a poc en la vida de moltes persones. Es tracta de viure despert, sabent qui sóc i què em passa.

Per això, el mètode consisteix a establir ponts entre la psicologia i el creixement humà.

Nosaltres havent dinat encara ens va quedar temps lliure per anar a Montserrat, i cada un el va dedicar segons la seva preferència. Es pot dir que va ser un a bona sortida, on la cultura i la religió es donaven la mà, i tots la van poder gaudir, des del lloc on van decidir que s’ho volien mirar.

A La Fuliola, a la seu de l’Ateneu, va tenir una molt bona assistència i també ja hi ha varies persones disposades a fer sessions de formació humana apostar pel “turisme interior”, com diu Font.

ABRIL

El diumenge 15 d’abril es va fer una sortida al congost de Mont-Rebei (a la serra del Montsec). Vam sortir a les 8 del matí de la plaça de l’Ajuntament 23 caminadors/res desafiant un cel molt ennuvolat. En arribar al Pont de Montanyana ja lluïa un bon sol.

CARAMELLES El 8 d’abril era diumenge de Pasqua, i com a tal les

Pàgina 16

EXCURSIÓ A MONTREBEI

pàgina de l'ateneu A la Plaça de l’Ajuntament es va tornar a disposar una parada de llibres i flors per tal de celebrar la diada de Sant Jordi, el diumenge 22 d’abril. A més vam estar acompanyats de les obres artístiques de l’Imma Balsells, amb la qual varem compartir les primers rajos de sol de primavera, aquests una mica massa insistents per ser encara en l’època primaveral.

MAIG EXCURSIÓ A FALSET

L’esmorzar el vam fer a l’àrea de lleure prop de l’aparcament, en acabar, amb ànim i alegria camí del congost. El punt més lluny del camí fou Mas Carlets, convertit actualment en refugi de montanya. El mas és tancat, deixant una part del refugi lliure sempre obert.

El diumenge 6 de maig se celebrava la fira del vi a Falset, un grup de persones, organitzades per l’Ateneu es va disposar a anar-hi a veure què s’hi donava. Abans però, s’aprofità per anar a la cartoixa d’Scala Dei, on en una visita guiada ens varen explicar la seva història i una mica de la vida dels monjos que hi habitaven. Després, ja varem enfilar cap a Falset,

Al camí de tornada però, es va decidir fer una bona grimpada per pujar a la Cova Negra de Corçà, a l’arribarhi vam veure unes excavacions arqueològiques molt interessants que s’hi estan realitzant. La baixada fou molt divertida, però qui millor s’ho va passar fou el grup més jove de la colla; segur que durant molt temps se’n recordaran.

Després de refer el camí de Mont-rebei (molt espectacular, com sempre) ja tenim tots molta gana i en arribar a l’aparcament tots cap a dinar. Les taules que hi ha a l’àrea de lleure, després de la caminada van ser molt acollidores. Dinar, sobretaula, i retorn cap a la Fuliola.

Així vam gaudir d’un bon diumenge, per poder disfrutar d’una magnífica excursió.

SANT JORDI

on es van poder tastar els vins de la DO del Priorat i qui va voler en va poder comprar. Per acabar, després de menjar paella popular a la plaça del poble i d’una bona sobretaula, destí la Fuliola amb regust de vi.

EXCURSIÓ A BARCELONA El diumenge 13 de maig vam realitzar una sortida lúdicocultural a Barcelona.

Una bona colla vam sortir de bon matí per visitar el Museu d’Història de la ciutat. En primer lloc la visita guiada per l’exposició: “Per bruixa i metzinera”, interessant per conèixer tot aquest món desconegut de les bruixes al llarg de la història. Després, i al nostre aire, un recorregut des de l’època primitiva fins els temps actuals i és realment fascinant la manera com se’ns mostra la història, tu n’ets el protagonista!

Núm. 107

Pàgina 17

pàgina de l'ateneu *** -Al juny finalitzaren els cursos que durant tot l’any es van portar a terme de gimnàstica de manteniment, impartida pel Marc Piera i ioga, la monitora dels quals fou la Desirée Gallart. A tots dos i a tots els alumnes agraïm la participació.

-També acabà al juny el taller de batuka; en aquest cas les professores foren l’Alba Segarra, l’Alba Pèrez, la Laia Boneu, la Marta Vila i la Marta Bros; a les quals també agraïm la seva bona disposició que esperem que es repeteixi.

A continuació us presentem unes reflexions de les professores: Aquets últims mesos març , abril i maig s’ha realitzat el curset de batuKa. Tot va començar per una proposta feta per cinc noies .

A migdia un bon dinar al restaurant “Picadero”, una passejada per les Rambles a la tarda i acabar amb l’espectacle musical “Grease” al teatre Victòria. Tothom en va sortir encantat i animat. Ens ho vam passar molt bé recordant aquells anys i fins i tot els més petits quedaven bocabadats davant dels cants i balls que ens van oferir. Realment una sortida engrescadora i emotiva!!!

JUNY

Molts no sabreu què és la batuKa , la batuKa consisteix amb un seguit de ritmes i coreografies que s’ha posat molt de moda últimament gràcies al programa de televisió OPERACIÓN TRIUNFO . Gràcies a la batuKa treballes totes les parts del cos, començant per els músculs i la ment ja que has de estar atenta als passos i quan et toca la dreta quan l’esquerra, etc.

El primer dia semblava que no ens en sortiríem, a part de nervis no sabíem molt bé com explicar-ho i una mica de vergonya que també hi influeix. Però gracies a les alumnes i la confiança que agafàvem poc a poc van fer possible unes classes agradables i fins i tot divertides.

7a TROBADA DE COLLES DEL CARAGOL 520 persones agrupades en 21 colles son les que enguany es van trobar entorn del caragol. El diumenge 10 de juny se’n celebrava ja la setena edició, la qual cosa fa pensar si n’hem de pensar alguna de grossa de cara a la desena edició. A les pàgines centrals de la secció en teniu un reportatge fotogràfic del que va donar la jornada de sí.

El nostre objectiu era acabar el curs sabent un cd sencer amb totes les coreografies. Vam començar poc a poc cada dia ensenyant una cançó nova i practicant les velles, fins arribar al punt de poder estar més de 30 minuts ballant sense parar. Com hem dit era el nostre objectiu, una meta que ens marcàvem les professores abans de començar el curs i ho vam complir o més ben dit ho vam aconseguir les alumnes i nosaltres.

SANT JOAN Aquest any recuperàvem el recinte de l’Era del Segar i Batre, es pot dir que gairebé era un preludi de les Festes del Segar doncs l’endemà mateix s’iniciaven. Meló amb pernil, fideuada, coca i cava era el menú, ja típic, de la nit; precedit de l’arribada de la Flama del Canigó des de Bellpuig i conclòs per la saltada de la foguera. Per molts anys als saltadors agosarats!

Pàgina 18

La satisfacció més gran que pots tenir quan et marques un objectiu, una meta i veus que es possible aconseguirla i veure que el primer dia totes amb una cançó ens ofegàvem i tirar dos mesos endavant i veure que podíem fer un cd sencer sense cap problema.

Va ser una experiència, uns dies inoblidables. I esperem poder-ho tornar a repetir l’any que ve amb més gent.

Així que ÀNIMS I FINS L’ANY QUE VE.”

pàgina de l'ateneu 7a TROBADA DE COLLES DEL CARAGOL Caragol treu banya...

Aquí dalt, no n'hi trobarás!.

Corder fet a l'estil de la Patagònia.

Cursa de sacs. arago nt als c Anima

wisk ls amb

y.

Original caragol tafaner.

Fent caragols d'argila.

Núm. 107

Pàgina 19

visions de la guerra civil ENTREVISTA A JOSEP JOVAL La batalla de l’Ebre va començar el dia 25 de juliol de 1938. Les tres brigades que hi havia eren la 31, la 33 i la 60.

Vàrem passar l’Ebro perque ells van dormir, perque hi havia molt poques maquines per no passar la gent. Vam arribar a Flix i allí resulta que encara estaven ballant la revetlla de Sant Jaume.

Els vam agafar a tots, un disbarat de persones, els vam portar al mando… lo que en van fer, no ho sabem. Allavorens, ampic va ser de dia, ja va pujar l’aviació, la pava, per experimentar a veure que havia passat. Llavorens van pujar les brigades d’avions i mos van fotre los ponts a terra, no vam poder passar.

Mos van cohibir, un desastre, vam passar les de Caïm.

Vam tenir moltes baixes, moltes. Ells també en van tenir moltes de baixes, pero eren baixes de la gent estrangera que hi havia allà, desde els moros…i tot lo cuento aquest.

Pero nosaltres vam tenir moltes baixes. Després a última hora durant quatre mesos, no vam poder baixar del riu perqué hi havia el riu al darrera que ens prohibia marxar.

Pero de passada de retirada el 14 de novemble del 1938, van formar dos passareles al riu, per passar la gent.

Llavors, aquelles passareles, l’aviació les va trinxar totes.

Vam haver de marxar molta gent, nadant i amb aigua fins a la panxa. Un desastre. Tota la guerra. Después d’aixó, va vindre ja la retirada de Catalunya. La retirada de Catalunya també va ser un desastre. Vam perdre…moltes baixes. Llavorens, ens van portar…a mi em van ferir de guerra, amb una bala que, com aquell que diu encara la porto a sobre, i em van portar a l’aliança de presoner de guerra. Resulta que allí hi vaig ser tres mesos, als tres mesos me van donar l’alta sense curar ni res, i em van portar al camp de concentració de Barcelona.

Tres mesos més allí. Després, me van nombrar per anar a treballar amb un batalló de treballadors disciplinari.

Un any. Un any en un batalló, amb un braçalet i un casquet, allí, a base de garrotada. Despres d’allí, em van llicenciar i em van fer anar a l’exercit nacional. Quatre anys. Allí com a presoner de guerra com a soldat de “los rojos”. Estàvem tractats a base de baioneta calada. Un desastre. I allí hi vam ser quatre anys. Als quatre anys

Pàgina 20

vam venir aquí al poble i al meu pare lo van tancar tres anys a la presó. A la Modelo de Barcelona. I resulta que aquí amb un mirament extraordinari perque no eres adicte al règim.

Erem del canto de la república i clar, llavors manava el règim de Franco. No podies dir cap renec, no podies…res! Estaves cohibit, un desastre! Et feien passar de la manera que volien.

Vam passar les da Caïm i Abel. Un desastre! Sempre mirats com a “rojos” i com a “rojos.” Res. No podiem tenir cap càrrec al poble ni res, i la feina te la donaven amb un baix preu. O sigui que…

Com es va viure aquí a la Fuliola?

Quan vai arribar aquí, tots amb una mirada… una mirada: “ Guaita, ja ha vingut llicenciat lo xicot del Timó. Ja ha vingut llicenciat.” I com que el pare era a la Modelo de Barcelona. Jo estava conceptuat aquí com el fill d’un roig acabat. Amb un mirament, amb un mirament…malament rai! I així vam manar passant, passant. Fins que hem arribat que ara aixó esta canviat.

I llavors, desde aquí al poble, quan es va iniciar la guerra, quan et van cridar a files, com va ser? Com ho vas viure? Eres a casa teva, o on eres?

Aquí, aquí casa, com lo dia que van cremar l'església.

Era aquí casa. I vam marxar tots cap a Manresa, els de la Fuliola i Boldú. Después vam anar a Balaguer. A l’atac de Balaguer, que hi van haver moltes baixes.

Després ens van enviar a la Granadella i de la Granadella, a campo a traves, fins allí al riu. Allí al riu, ens vam trobar totes les brigades i venga, anar passant, anar passant amb barques. Jo portava una barca, era cabo.

Portava una barca foradada i al mig del riu es va començar a omplir d’aigua i corrents llavors una barca que venia buida, vam trassejar lo personal i la vam aviar avall.

Vam passar les de Caïm, vam passar el riu perque ells van badar, perque una màquina aquí i una altra a la

visions de la guerra civil Fuliola i una altra a Tornabous no n’hi ha prou per dominar a la gent.

I, com és que es va cremar l’esglèsia de la Fuliola? Que va passar?

Ah, mira! que a la Fuliola es va cremar l’esglèsia i a Boldú també. I els components que van ser a cremar, n’hi va haver un que va agafar la Mare de Déu i va ballar, va fer una ball, saps? Encabat, aquest el van tancar a la presó i li van fotre pena de mort. Después la pena de mort li van baixar a vint anys, después dotze i als sis ja va surtir. Estava conceptuat, un desastre, eh? Perqué aquí a Balaguer en van matar quinze o vint i a la Fuliola n’hi havia vuit o deu o dotze que estaven ja per emportarlos a Balaguer. I resulta que s’hi va posar el Pané, l’Argelich, eh? I después van dir: “ Res, res. Venga.

Aquests los van tornar a enviar cap a casa. Llavors aquest xicot mateix que els va salvar la vida a tots aquests…tota aquesta colla, van ser els autors de fer-lo marxar del poble sino el tancaven i el pelaven. Va haver d’anar cap allà a l’Amèrica, a Venezuela, Caracas, per allà a guanyarse la vida de la manera que podia. O sigui, que después de fer un favor al personal del poble perque no se’ls emportèssin per pelar-los, amb aquest lo van atacar fort i va haver de marxar corrents de la Fuliola, sino… malament rai. Es va viure una vida…una dictadura, però d’aquestes tant…que no podies ni bellugar-te.

Llavors, quan va esclatar la guerra, qui manava aquí al poble? Qui era l’alcalde?

Quan va esclatar la guerra, aquí hi havia lo del Bepet del Ramón que era l’alcalde…no, no, aquest home es va portar bé: mos va fer els avals a tots els que estavem als camps de concentració. Però es clar, es va trobar de que aquest home, n’hi havia un del poble que va declarar la veritat del que havia estat ell en la guerra i ell va fer uns avals al contrari, llavors lo van castigar i van dir que no, que farien els avals tal i com havia estat la persona en lo temps del regim roig, m’entens? I es va trobar una mica enganyat. Pero aquí es va formar un comité, es va requisar unes finques i tots als que van requisar els van tancar a la preso. Tot una colla… mon pare…a tots els van portar cap a Balaguer i de Balaguer a Lleida i de Lleida a Barcelona. A Barcelona a la Modelo i allí, pots pensar com s’estava! Malament tant com vulguis, un desastre!

Perque ni el coneixien tampoc ni res. Però tots aquests senyors que van matar aquest, aquests no n’han vingut cap de la guerra cap aquí. Tots han estat a França, perque el govern de Franco, que ho sabia qui l’havia mort, lo qui tenia les mans brutes de sang, aquest no podia venir, sino l’haurien pelat. Aquests no van venir, encara alguns han mort a França.

I soldats que recordis tu d’aquí al poble que els haguèssin fet alguna cosa…afusellar-los o matar-los?

No, no. De aquí al poble, erem nou o deu i en van morir la meitat. Quatre o cinc van ser morts: lo del caseta, lo del Marcobau…ui quina colla! A mi no em va passar res però em van ferir. Em van ferir amb una bala aquí a la cama i la vaig portar tres o quatre anys perqué no em volien operar perqué era dels rojos! Fins que, después aúltima hora, quan era a l’exercit nacional, em van enviar cap a Mallorca i allí un capita de la División Azul, va dir “Venga! Aquest l’operaré jo”. Em va obrir la cuixa, em va obrir, em va treure la bala i ja va estar. Però aquí, els nacionals no em voliem operar perque la bala era dels rojos, i com que jo era roig, pues no podia ser.

I después de la guerra vas tenir moltes represàlies?

No, no, no. Aixó que el pare era a la preso. Pero no, aquí al poble la gent es va portar molt bé, ves. Com que va ser una cosa injusta…. Que el va denunciar una persona del poble. La primera dona que va ser a casa a buscar el meu pare, va ser la quina el va fer tancar. El va fer tancar i, després el va venir a buscar per treballar.

Que et sembla?

Pues mira…vam anar passant, passant i mira. Ara ja saps com estem. A La Fuliola hi ha dificultats amb els partits i un vol que guanyi aquest, l’altre vol que guanyi l’altre. Però amb tot i amb aixó, es marxa bé. Hi ha la llar dels jubilats, que jo vaig ser cinc anys president de la llar dels jubilats. I, collon, bé. Em penso que ho vaig fer bé. Després em van rellevar, perque feia temps que ho era, i ara hi ha el Miquel L’agutzil… marxa bé. Doncs ja ho veus, quin repertori.

I el dia que et van cridar files quin dia era? Ho saps?

Si, era el dia vint-i-vuit d’abril de l’any trenta-vuit.

Vammarxar d’aquí tots cap a Manresa, i d’allí ens van ingressar a tots als exèrcits i vinga.

A la Fuliola es va passar malament?

Però us van cridar del bando dels rojos?

Si, a la Fuliola va ser un dels pobles que van fer una cosa injusta, van matar un pobre xicot que era de cal Pio Flavià, lo van cremar de viu en vui aquí dalt a la Serra.

Núm. 107

Si.

Pàgina 21

visions de la guerra civil Pero aixó qui ho decidia? Com triàven?

Depén de la zona on estàveu?

Estàvem en la zona roja i ens van cridar per entrar a l’exèrcit roig.

A formar part del roig.

Ara, el nacional, després ja va venir que vam ser presoners de guerra i tot lo cuento: batallons de treballadors, camps de concentració…tot aixó, tot era a part nacional, però contra nosaltres.

Perque nosalres erem rojos. Nosaltres a l’exèrcit estàvem considerats com a zona roja. No ens deixàven parlar el català, sempre amb castellà i amb un afueros encara no marxàvem de la fila! Crec! Castig!: Imaginària, o retrete o el que sigui. Estàvem conceptuats com una gent degenerada. Ens van posar entre mig dels soldats nacionals i nosaltres rojos. Clar, pues aquella gent, a nosaltres ens tenien calats. Perqué “Zona roja” i “zona roja”, “eres rojo” que si que llà…i a parlar el castella!

Eh? I la vida al camp de concentració com era?

El camp de concentració era lo més dolent que hi ha al món. El gefe que hi havia al camp, era un capità que li faltava un ull, un braç i una cama. Entrava a dins a les naus i preguntava als presoners: “Escolti, (amb castellà, eh?) a la guerra amb que va estar?” “ Jo. Amb artilleria” “Ah! Amb artilleria? A mi un obús me cortó la pierna.”

I el fotia ben tou! Menjar, poc. Tanta gana com vulguis.

Un desastre. I després, el soldats, tenien la ordre que el qui treia el cap per la finestra, si el tocaven amb un tiro, tenien un mes de permís. No podies treure el cap de cap manera del món.

Després es va escapar un presoner, es va escapar. I el van pescar.

Llavors ens van fer formar tots dotze mil homes que èrem al camp d’Horta i el van posar al mig. Li van treure la samarreta i la camisa i li van posar un coll d’alambrada i amb un làtigo i li van fer donar tombs fins que aquell xicot ja va caure mort. Ja va caure desangrat i va morir allí. Això és el càstig que ens van donar a tots si arribavem a marxar.

I cada dia furgonetes de gent a la nit. Els treien, clar, pues,un havia mort aquest, l’altre havia mort a l’altre i hi havia un capellà que els confessava i va dir que la confessió era un secret, però no era secret. Perquè t’acabava de confessar i ja ho sabia el deixó i venga!

Aquells aquella nit ja marxàven, ja no els veies més. Ja anaven tots cap a pica’ls. Ui! En van matar molts. Molta de gent! Feies una mica de olor de roig i fora! Si home si, ja ho veus…

Doncs molt bé. Gràcies.

En memòria de Josep Joval i Vilalta.

Entrevista realitzada el 29 de setembre del 2004, quan en Josep tenia 83 anys.

Hem mantingut el vocabulari i expressions coloquials.

FISCAL • COMPTABLE LABORAL • ASSEGURANCES

A S S E S S O R I A Pàgina 22

Av. de Catalunya, 37 Tel. 973 570 670 Fax 973 570 090 25332 LA FULIOLA (Lleida)

actualitat RESULTAT ELECCIONS MUNICIPALS 2007 El diumenge 27 de maig tornava tocar a votar, aquest cop, per tal d’elegir els membres de l’Ajuntament del municipi.

400 350 300 250 200 150

Els resultats eren difícils de preveure doncs s’hi varen presentar cinc candidatures, encara que no era difícil d’imaginar que el qui guanyés ho faria amb una majoria mínima que l’obligaria a pactar per tal de disposar d’una majoria estable.

100 50 0

CIU

PSC-PM

PP

AIFB

2007

234

174

171

154

2003

357

269

254

ERC-AM BLANCS 46

NULS

18

6

9

3

A destacar l’abstenció del 19,62% (de 999 persones censades en van anar a votar 803), que representa la xifra més alta des de 1983.

Així doncs, el resultat feu que es respartissin els 9 regidors de la següent manera: 3 per CIU i 2 per PSC-PM, PP i AIFB cadascun; mentre que ERC-AM no va obtenir representació.

D’altra banda, el dissabte 16 de juny s’havia d’elegir alcalde per part del Ple i fou elegida per majoria absoluta la candidata de CIU, Maria Teresa Pallàs Pérez que rebé els vots dels regidors de la seva candidatura i la del PP. AIFB votà en blanc i PSC-PM a la candidata Maria Lluïsa Paüls Gabernet.

• ASSESSORAMENT I PROJECTES D'ENGINYERIA • INSTAL·LACIONS DE SISTEMES DE CONTROL I GESTIÓ DE LUBRICANTS • PARCS D'EMMAGATZEMATGE DE LÍQUIDS PETROLÍFERS • EQUIPS DE TRANSVASSAMENT, MEDICIÓ I MANIPULACIÓ DE FLUIDS • INSTAL·LACIONS PETROLÍFERES DE SUBMINISTRE A VEHICLES I CONSUM PROPI

Av. Mediterrànea · Pol. Industrial Golparc, parc. 72 · 25241 GOLMÉS (Lleida) Tel. 973 60 43 93 · Fax 973 60 40 82 · E-mail: ist@ist-sl.com

Núm. 107

Pàgina 23

actualitat FESTA DE LA GENT GRAN Enguany els homenatjats que complien 80 anys foren la Dolores Hernàndez, el Primitivo Valero i el Josep Maria Pagès als quals els hi foren entregades unes plaques commemoratives a tal efecte.

Les plaques foren entregades per la presidenta del Consell Comarcal de l’Urgell, Rosa Maria Mora; que estava acompanyada pel Delegat Territorial de la Caixa a Lleida, el President de Cooperativa de la Fuliola, l’alcalde del municipi i el president de la Llar dels Jubilats. La jornada del diumenge 20 de maig fou complementada per una missa en honor dels homenatjats i un dinar a cal Xopluc.

Imatge cedida per la llar de jubilats.

ACORD DE FUSIÓ D’AGROUNIÓ I LA COOPERATIVA D’IVARS En data 17 de juny, a les 12 del migdia i en assemblees simultànies Agrounió i secció de crèdit, sccl i Cooperativa del Camp d’Ivars d’Urgell i secció de crèdit , sccl, van aprovar per majoria reforçada (un 89% de vots favorables a la Fuliola i un 92% a la d’Ivars) el projecte de fusió per absorció entre les dues entitats, essent la Cooperativa d’Ivars la societat absorbent.

La materialització d’aquest projecte es fruit de les gestions endegades un any enrere per part de la junta i la gerència d’Agrounió, en vista a la poca viabilitat d’un sistema de funcionament que resultava molt costós per a l’entitat, amb una càrrega de despeses molt importat.

El detonant ha estat la fallida de l’empresa Torres i Miró, que suposava la demanda del 60% del volum total de pinso que produïa Agrounió, a més cal tenir en compte que aquesta última va arribar en el seu dia a un acord de compra de l’activitat de integració i que Agrounió va atorgar-li una hipoteca. Així doncs, la gravetat de la situació és doble: per una banda Agrounió forma part del gruix de creditors amb deute pendent de liquidar en el moment de la fallida d’aquesta empresa i per una altra, cau la demanda de pinso que generava aquesta mateixa.

Davant d’aquesta situació, i després de ser aconsellats per la gerència en que es veia molt difícil la viabilitat de continuar en solitari, es treballa per a poder endegar projectes comuns amb d’altres cooperatives, essent amb la Cooperativa d’Ivars amb la que s’arriba a bon port.

Pàgina 24

Una de les conseqüències del tràmit ha estat l’expedient de regulació de llocs de treball que ha comportat que de 20 persones que treballaven a Agrounió, se’n van haver d’acomiadar 8.

En els pròxims mesos s’ha d’anar decidint tot aquells aspectes per tal de materialitzar la fusió; el que sí queda clar és que tant la secció de fruita com la d’arrendament de terres que no en disposava la Cooperativa d’Ivars, continuaran la seva activitat.

cultura REVERS: UN FANZINE AL PLA D'URGELL de Barcelona). Val a dir que no sembla feta aquí perquè es pot dir, i ells així ho afirmen, és l’única revista d’aquesta índole, en un territori ja de per si verge en magazines i fanzines.

Revers és editada per Vincles, una empresa de gestió cultural ubicada a Mollerussa que a més de la publicació desenvolupa el projecte de l’Electric Hotel, un festival de música alternativa que se celebra durant la Festa Major de la capital del Pla d’Urgell.

Aquest juliol acaba de sortir el número 7, que ens parla des dels dissenys “neorrurals” provinents de la Seu d’Urgell a un projecte empresarial de Térmens que ven fruita per internet, passant per reportatges i opinions sobre música, llibres o fotografia. Per 3¤ més pot adquirir un DVD sobre l’edició de l’Electric del 2007, a no ser que a aquestes alçades ja s’hagi esgotat.

Portada de l'últim número de la revista.

“REVERS és una publicació quadrimestral que va néixer l’abril del 2004 a les terres de Lleida.

La revista tracta, sense cap tipus de complexes i amb continguts propis, la singularitat del nostre territori, la seva gent, les seva cultura i el seu paisatge. Sense deixar de banda el món en el que vivim, la revista deixa un espai per la opinió i mostra també l’art, la música, la literatura, el cinema i la fotografia que més ens agrada.”

Revers es pot adquirir a diverses llibreries de Lleida, Mollerussa, Tàrrega i la Seu d’Urgell. El preu de la subscripció és de 12¤/any més iva. Més informació a www.reversmagazine.net Eva Pané

Aquesta és la carta de presentació de la revista Revers, del text se’n pot desprendre que les paraules “sense complexes” i “territori” són les que definirien la publicació, i les que surten més sovint al llarg de les edicions. Sense complexes, perquè té una edició molt acurada i moderna en el seu disseny, perquè ens parla de disseny, fotografia, literatura, cinema amb propietat; territori, perquè ens ofereixen reportatges de col·lectius com els regadors, perquè hi ha una secció que ens parla de vocabulari lleidatà, perquè s’ofereixen reportatges fotogràfics del paisatge de l’entorn, sobre costums com prendre la fresca o bé monogràfics sobre els bars de poble.

En definitiva, i ai! que ens perdonin els editors, perquè no sembla feta la província de Lleida, sinó a Barcelona capital; i no volíem arribar amb aquesta comparació però és que és inevitable tenir un pensament de sorpresa, això sí, molt grata, de comprovar que la publicació no prové de la meca de la modernor (per si de cas, parlem

Núm. 107

La neobarretina: un disseny neorrural que apareix a la revista.

Pàgina 25

Opina, suggereix, queixa’t, explica, proposa, expressa’t!

Sàpigues que ara ho tens més fàcil, La Fulla té un nou mail on podràs fer-nos arribar les teves opinions per a que les publiquem. Apunta-te’l: lafulla@premsacomarcal.cat

J

Flors

Expenedoria núm. 1

ulita

Art Floral C/ Dr. Rius i Tarroja, 3 Bodes - Corones 25332 La Fuliola Plantes - Ceràmica Tel. 973 57 00 75 Mòbil 659 11 74 02 Objectes de Regal

M. Carmen Alarcon Alarcon Estanc · Tabacs Objectes de regals Av. Catalunya, 34 - LA FULIOLA

agrounió AGROUNIÓ I SECCIÓ DE CRÈDIT, SCCL Departament d'Assegurances PINSOS • ADOBS • INSECTICIDES • CEREALS • ALFALS FRUITA • SECCIÓ DE CRÈDIT • MAQUINÀRIA AGRÍCOLA C/ de l'Om, s/n. • Tel. 973 57 00 44 • Fax 973 57 06 73 • 25332 LA FULIOLA (Lleida) Tel. 973 61 00 47 • Fax 973 61 03 99 • 25334 CASTELLSERÀ (Lleida) e - m a i l : c o o p f u l i @ l l e i d a . n e t • P à g i n a w e b : w w w. c o o p . l a f u l i o l a . c o m

Pàgina 26

+ de 20 anys

de la fulla

Al 1984, i al número 10 de La Fulla, es publicava una biografia sobre el cantautor LLUIS LLACH. El signava una admiradora de la seva música i obra, la Francina Pedrós. Enguany Lluís Llach ha tancat la seva carrera musical i és bo recordar com es veia fa 23 anys els seus primers anys com a music. La Francina ens ha deixat, després d’una llarga malaltia. Serveixi aquests 20 anys de La Fulla, com a record en testimoni de la nostra companya.

Núm. 107

Pàgina 27

+ de 20 anys

PĂ gina 28

de la fulla

biografies viscudes VIRGINIA WOOLF Virgínia Adelina Stephens, va néixer a Londres el 25 de gener de 1882. El seu pare, sir Leslie Stephens, era crític literari, historiador i durant quasi trenta anys editor del Dictionary of Nacional Biography. La seva mare, Julia Duckworth, també pertanyia a una família de intel·lectuals i artistes.

Curiosament, com la pròpia Virgínia Woolf ressaltaria després amb amargor, l’ambient cultural i intel·lectual que es respirava a casa seva va ser tan una avantatge com un inconvenient, fonamentalment perquè els seus pares van decidir educar ells mateixos als seus fills a casa, amb el ben entés que, seguint els postulats habituals en la mentalitat victoriana, una vegada arribada a l’edat adequada, els nois serien la formació pròpia de les senyoretes de l’època, és a dir, classes de dibuix, cuina, música i costura. I ja que en el terreny pedagògic els Stephens demostrarien tenir millors intencions que perícia, els seus quatre fills van rebre una educació molt desigual.

Virgínia, ja des de molt petita tenia febres reumàtiques i crisis nervioses, es veia obligada a completar la seva educació endinsant-se per si mateixa en la molt copiosa i ben sortida biblioteca paterna. Però, l’escriptora es lamentaria tota la seva vida de la deficient i injusta formació acadèmica rebuda.

Privats durant el curs de la convivència amb altres nois i noies de la seva edat, els quatre germans van créixer aïllats i depenent exclusivament de si mateixos.

Entre 1891 i 1895, és a dir, entre els nou i els tretze anys d’edat va editar i va escriure pràcticament ella sola The Hyde Park Gate News. També d’aquesta època son les seves vivències de Cornwall, on els Stephens passaven

Núm. 107

aquells llargs estius d’abans, a l’aire lliure i en companya d’altres nois i noies de la seva edat, i l’ambient es fàcilment copsat en obres com Al faro, L’habitació de Jacob i Les Ones.

La sobtada mort de la seva mare, al 1895, va ser, en paraules de la pròpia Virgínia Woolf, "el pitjor desastre que podia havernos succeït".

Mentre que les tasques domèstiques quedaven a càrrec de Stela, filla del matrimoni anterior amb Julia Duckworth, les funcions de cap de família van recaure sobre George, també fill de Julia i que tenia vint i set anys d’edat.

Per desgràcia, el que va començar com un simple amor fraternal d’aquest per les seves germanastres no tardaria en degenerar en una passió malaltissa i incestuosa per Vanessa i Virgínia, encara que va ser aquesta última qui va sortir més perjudicada, doncs va marcar per la resta de la seva vida la seva relació amb tot el gènere masculí i la seva evident preferència per les dones.

Resulta creïble establir una relació directa entre la mort de la mare i la nefasta intervenció del germanastre, amb la greu crisi nerviosa que va sofrir Virgínia aquest mateix any, la primera d’una llarga sèrie de fases delirants que culminarien, al 1904, amb el seu internament en una casa de repòs després del seu primer intent de suïcidi.

Va ser llavors quan, a part d’escoltar a Eduard VII cridarli obscenitats amagat entre unes flors, Virgínia va descobrir entre el seu propi astorament que els pardals del jardí cantaven en grec.

Però 1904 també va portar altres fets importants en la vida de Virgínia Woolf. El primer la mort de Leslie Stephens. El segon, el trasllat del domicili familiar a

Pàgina 29

biografies viscudes Gordon Square, es a dir, en ple barri londinenc de Bloomsbury, i les primeres visites dels amics que mentre tant Thoby havia fet en Cambridge: Clive Bell i Leonard Woolf, que més endavant es casarien amb Vanessa i Virgínia, Lytton Strachey i Walter Lamb, als que s’aniran afegin, entre altres el pintor Saxon Sydney-Turner, el crític Roger Fry i el futur mag de l’economia, Johen Maynard Keynes. Per escàndol de la societat victoriana, dos joves damisel·les com Vanessa i Virgínia, intervenien fins a altes hores de la matinada en les tertúlies literàries i filosòfiques que mantenien en la seva casa els amics del seu germà Thoby.

Un altre fet important d’aquest any va ser la primera contribució de Virgínia a la crítica literària en les pàgines de The Guardian, que llavors era una publicació cultural però dirigida als clergues i les seves famílies, i amb la que Virgínia mantindrà una relació pràcticament fins a la fi de la seva vida.

El primer intent seriós en el camp de la narrativa no es va produir fins l’any 1908. L’obra es deia Melymbrosia i estava concebuda com una obra de teatre que al llarg d’uns cinc anys de treball, i després de set versions consecutives en el curs de les quals va passà de la forma teatral a la ficció, va acabar essent Fi de viatge (The Voyage Out, 1915).

Conscient de les seves moltes carències culturals i admirada per la gran capacitat intel·lectual dels amics del seu germà Thoby, Virgínia no s’atrevirà a concebre a sí mateixa com a escriptora fins a molts anys després.

L’any següent, 1906, tindran lloc altres fets decisius: la mort, a causa d’unes febres tifòides, del seu admirat Thoby va precipitar la boda de Vanessa amb Clive Bell, que es van quedar amb la casa de Gordon Square mentre que Adria, el germà petit, i Virgínia, tan afectada per la mort de Thoby com per la boda de Vanessa, es van traslladar a una casa propera. Per ajudar-se a pagar el lloguer, Adrià i Virgínia es van quedar solament amb les habitacions del primer i segon pis i el semisoterrani el varen ocupar keynes i el pintor Duncan Grant, en tant que les golfes li va ser oferta a Leonard Woolf.

va ser acceptada per l’editorial del seu germanastre George.

Al faro és una autentica obra mestra, per la riquesa de la seva narrativa. Les ones de 1931, és la més important de totes les seves novel·les.

La Segona Guerra Mundial va mobilitzar als Woolf : Leonard va entrar als cossos de pau i Virgínia va exercitar el periodisme.

Virgínia, esgotada la seva vena creativa, estava convençuda que la guerra els arruïnaria. Segons anaven caient els Països Baixos, Bèlgica i França, Virgínia Woolf va arribar a la convicció de que l’Anglaterra seria envaïda i que ella, com a esposa d’un jueu, acabaria a la càmera de gas, per lo que va aconseguir inclús una dosi letal de morfina per prendre’s abans la vida. A mitjans de març de 1941, el seu estat mental era tan precari que Leonard va decidir treure a Virgínia d’un Londres intensament bombardejat i instal·lar-la en la seva casa en la seva casa de Rodmell. Allí, en un clar i lluminós matí de finals de març, i després d’escriure moltes cartes a Leonard i Vanessa, Virgínia Woolf va sortir a passejar fins a la bora del riu Ouse, va deixar el seu bastó sobre l’herba, es va omplir les butxaques de pedres i es va endinsà a l’aigua per a provocar, com li va dir una vegada a la seva amiga Vita Sackville-West, “la unica experiència que mai podré descriure”.

Ramon Utgés

estil9olivia

El 10 d’agost de 1912 van contraure matrimoni Leonard i Virgínia.

Aquí comença un llarg període que durarà fins al suïcidi de l’escriptora, caracteritzat per una continua activitat cultural i social, una progressiva intervenció a la política i la lluita pels drets cívics de les dones, tot això combinat de crisis nervioses.

En el terreny literari, l’ultima versió de “Fi de viatge”

Pàgina 30

home dona estilista·tractament capilar·extensions estètica·maquillatge·depilació Av. Catalunya, 30/Tel. 973 57 06 93 LA FULIOLA

consum responsable IKEA El grup Ikea pertany a la funadació holandesa Stiching INGKA, que presideix Ingvar Kamprad, fundador d’Ikea i 14a fortuna mundial.

materials o perquè són de temporada i passen de moda.

Així que hem de redecorar la nostra vida, i llençar, generar residus, tornar produïr i a comprar.

Quatre-cents deu-mil milions de clients a tot el món, cent-setanta milions de catàlegs distribuïts ( superant a la Biblia). El volum de vendes de la multinacional des del 1994 al 2005 ha gaudit d’una progresió del 400%: de 3.300 milions d’euros a 14.800 milions d’euros.

Però tornem al col·lonialisme: si una Ikea va a produïr a un altre país, no acostuma a ser per a fer-los-hi un favor. Una investigació de la ONG holandesa SOMO ha revelat que proveïdors d’IKEA vulneren el dret a negociacions col·lectives, a la llibertat d’associació, als salaris i a les hores extraordinàries justes. L’informe parla de l a inexistència de sindicats, de treball els set dies de la setmana i de no pagar-se el salari mínim, així com del desconeixement dels treballadors dels seus propis drets i molt menys dels compromisos de la multinacional. En països com l'Índia, Bulgaria i Vietnam, les iniciatives sindicals es tallen d’arrel, situació que garantitza salaris baixos.

IKEA és un fenòmen empresarial exepcional, no només pels enormes beneficis, també per la capacacitat d’esquivar els atacs de les associacions de consumidors així com els mediambentalistes i sobretot, és exepcional alhora d’establir vincles especials amb els seus clients, gràcies als preus increíbles i a la curada elaboració dels espais de venda, un concepte total que permet trobar amb rapidesa tot allò que es busqui i, preferentment, allò que no es necessita.

Només fabrica un 8% dels seus productes en països occidentals i Europa de l’Est. La resta els compra a uns 1600 proveïdors externs de 52 països. Els proveïdors poden sucontractar, al seu torn, un nombre desconegut de fàbriques i tallers.

IKEA comença a deslocalitzar el 1961. El seu primer proveidor extranger fou Polònia, el primer de molts que li va començar a proporcionar mà d’obra barata i explotada laboralment.

Entre el 94 i el 97, tres reportatges de la televisió alemana i sueca van acusar IKEA de fer treballar nens en condicions degradants a Pakistan, Índia, Vietnam i Filipines. El 1998, el sindicat internacional de treballadors de la fusta i la construcció, va amenaçar a la multinacional amb un boicot al descobrir condicions de treball deplorables a Rumania.

Ikea, manté una imatge de respecte pel medi ambient, de fet, afirmen seguir un codi de conducta per a les qüestions de medi ambient i de condicions laborals, l’IWAY. Però és que Ikea és una gran deslocalitzadora de la producció, amb tots els costos energètics i ambientals que la deslocalització suposa. A més situa les botigues a les afores de les grans ciutats, cosa que obliga a l’ús d’un determinat model de transport, el cotxe, el nostre amic. Però es que la seva pròpia filosofia ja és un atemptat al medi: vendre productes de durada molt curta, d'usar i llençar, per la mala qualitat dels

Núm. 107

En resposta a aquest informe de SOMO, Ikea afirmà ja conèixer la situació gràcies a les seves pròpies auditories, que estava prenent milers de mesures correctives i que aquests problemes no són específics dels nostres proveïdors. Costarà temps resoldre algunes qüestions, ja que requereixen canvis fonamentals en les societats d’alguns països. Aquestes declaracions es contradien amb el que diu a la web: A través de la xarxa mundial d’Oficines de Compres Ikea garanteix que els proveïdors apliquin i compleixin els requisits establerts al Codi de Conducta.

La seva seu fiscal és a les Antilles Holandeses. El president resideix a Suïsa. Ambdós son paradisos fiscals.

Ikea és una de les multinacionals que ha rebut un préstec de la International Finance Corporation, la branca del Banc Mundial que dóna crèdits a empreses privades perquè inverteixin en països del Sud (el paper majoritari del Banc Mundial és donar préstecs a governs). Aquests crèdits han estat criticats, entre altres motius, perquè constitueixen una manera de subvencionar amb diners públics empreses que en general tenen beneficis més que suficients per desenvolupar la seva activitat sense ajuts externs.

Lluïsa Solsona

Pàgina 31

els contes de l'esparver

Què és el Projecte Orenetes?

El projecte Orenetes és una iniciativa d'estudi dels ocells i el medi urbà basada en la participació ciutadana i en el seguiment dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbicum) dels pobles i ciutats de Catalunya. És una iniciativa de la Fundació Territori i Paisatge desenvolupada amb l'Institut Català d'Ornitologia Per què l'oreneta cuablanca?

Hi ha diverses característiques de l'oreneta cuablanca que la converteixen en un objecte ideal d'estudi: • La seva amplia àrea de distribució a Catalunya, ja que cria a pràcticament tots els pobles i ciutats de Catalunya, des del nivell del mar fins a l'alta muntanya.

• El costum de nidificar a les façanes dels edificis dels pobles i ciutats, la fa una espècie propera a les persones i de fàcil observació.

• La presència i l'abundància dels seus nius està fortament vinculada a les característiques dels edificis, al respecte humà pels nius i a les condicions de l'entorn, inclosa la qualitat atmosfèrica i la disponibilitat de fang.

• La seva fàcil identificació i el seu aspecte simpàtic potencien la seva capacitat de seducció ambiental.

Per què es fa?

• Per sensibilitzar la ciutadania de la vàlua del patrimoni natural del seu entorn immediat.

• Per esperonar la participació social en l'observació de la natura i a fer ciència en general.

• Per incentivar el lligam de les persones amb les aus i potenciar el respecte envers aquesta espècie en concret i el medi ambient en general.

• Per conèixer l'estat actual de la població d'oreneta cuablanca als diversos municipis de Catalunya i poderne estudiar la seva evolució en el temps.

• Per conèixer els requeriments ecològics de l'espècie, incloses les necessitats que té a l'hora de seleccionar els emplaçaments per bastir el niu.

Pàgina 32

medi ambient

• Per disposar de dades útils a l'hora de definir les mesures de gestió i protecció de l'espècie, incloses les lligades amb qüestions urbanístiques.

Com la podem identificar?

L'oreneta cuablanca és una oreneta més aviat petita de color negrós -amb brillantors o iridiscències blavosesi la panxa i la gola ben blanques. En destaca el carpó també blanc, que li ha valgut el nom. La cua és molt més curta i menys enforquillada que la de l'oreneta vulgar (Hirundo rustica) la qual té, a més, la gola rogenca i no pas blanca. El roquerol (Ptyonoprogne rupestris) és una altra oreneta que a vegades cria també a l'interior dels pobles de zones muntanyoses però, a diferència de

els contes de l'esparver

medi ambient

l'oreneta cuablanca, és de color marronós amb la zona ventral una mica més clara.

Tampoc cal confondre l'oreneta cuablanca ni amb els falciots (Apus apus) ni amb els ballesters (Apus melba). El falciot és gairebé tot negrós mentre que el ballester presenta el dors i les ales marronosos i la panxa i la gola blanques. Ambdues espècies es caracteritzen per les ales llargues, punxegudes i corbades en forma de falç i un vol rabent.

On i quan la podem trobar?

L'oreneta cuablanca es troba àmpliament distribuïda arreu del continent euroasiàtic. És una espècie migradora, que durant l'època de cria (primavera-estiu) es troba des de Portugal fins al Japó i des de la península Escandinava fins al nord d'Àfrica. A la tardor emprenen el viatge cap a les dues grans regions d'hivernada: l'Àfrica subsahariana i la península de Malàisia A Catalunya arriba a partir de la segona quinzena de març i comença a marxar a les darreries d'agost, i els últims exemplars s'observen a finals d'octubre. És un dels ocells més àmpliament distribuïts (es troba al 92% del territori), on nidifica des de nivell del mar fins a més de 2000 m als Pirineus.

La població catalana s'ha estimat entre 137.129 i 204.510 parelles i l'europea oscil·laria entre 9,5 i 31 milions de parelles.

Quins ambients prefereix?

Cria a l'interior dels nuclis urbans, a les façanes dels edificis, o bé en cingleres i penya-segats en zones de muntanya. Tot i que el seu origen està en els ambients naturals, ja fa molts anys que el gruix de les orenetes cuablanques crien en medis urbans (d'aquí el seu nom científic: Delichon urbicum).

La dependència dels ambients urbanitzats per criar fa que es concentri sobretot a les grans planes i a les valls més humanitzades, tant a la costa com a l'interior. Pot colonitzar qualsevol carrer dels nuclis de població petits i mitjans però a les grans ciutats es sol situar a les zones perifèriques ja que la distància a les àrees d'alimentació -camps oberts- i als punts de subministrament de fang -llits de rius i rieres, desembocadures, marges d'estanys, etc- representen uns factors limitants de la seva distribució.

Com és el seu niu?

El niu és de fang, esfèric i totalment tancat llevat d'una

Núm. 107

petita obertura a la part superior d'uns 2-3 cm de diàmetre.

No es pot confondre amb el de cap altre espècie. Els de l'oreneta vulgar i el roquerol són totalment oberts de dalt mentre que el de l'oreneta cua-rogenca té un distintiu canal d'entrada. L'oreneta de ribera i els falciots crien en forats. A més, l'oreneta de ribera no cria mai en cases i edificis.

Curiositats • És una espècie que tradicionalment es considera que porta bona sort a la casa on s'estableix. Tanmateix, moltes persones encara trenquen els seus nius per evitar els seus excrements, que no són més que les pells seques (cutícules) dels insectes que s'han cruspit. Per mitigar el "problema" es pot posar una lleixa de fusta al dessota de cada niu. En aquesta lleixa s'hi apilonen els excrements i s'evita així que caiguin sobre tendals,

Pàgina 33

els contes de l'esparver

medi ambient

balcons o d'altres béns materials (taules i cadires de terrasses, etc).

• "The Housemartins" ("Les Orenetes Cuablanques") fou un grup famós de pop britànic de les darreries dels anys 80.

• Un dels primers precedents de l'anellament científic d'ocells al nostre país s'efectuà a Vilabertran, el 25 d'agost del 1907, quan una oreneta cuablanca es deixà anar amb un tubet de suro lligat al coll i un missatge en el seu interior. Fou capturada el 16 de maig de 1908 a Suïssa (Zofinge).

• Els joves nascuts de la primera posta poden ajudar els seus pares a alimentar els pollets de la segona/tercera posta, comportament que es coneix com a "cria cooperativa".

• Les poblacions d'oreneta cuablanca podrien ser considerades com un bon indicador de la sensibilitat ambiental de les persones dels pobles i ciutats on construeix els nius. També són bons indicadors de la qualitat de l'aire ja que la contaminació atmosfèrica afecta al tipus i quantitat d'insectes que viuen en aquest medi.

• L'oreneta cuablanca es distribueix des de la franja litoral fins als 2000 m però el 80% de la població catalana es troba per sota dels 600 m.

• S'han donat casos d'orenetes cuablanques criant a vaixells... en plena activitat. Una parella, per exemple, va arribar a criar en un vaixell que feia la ruta entre

Copenhaguen (Dinamarca) i Malmö (Suècia), a uns 24 km, vuit cops al dia! En un altre cas, també a Dinamarca, un vaixell que feia una ruta interior d'uns 13 km de distància va arribar a tenir fins a nou nius d'oreneta cuablanca al llarg d'un dècada. Els pares portaven menjar al niu només a la terminal de sortida del vaixell, tant punt aquest arribava a port; sorprenentment, sovint els pares aconseguien tirar endavant totes les postes. La companyia marítima fins i tot va deixar d'utilitzar el vaixell a principis de temporada per no malmetre la cria de l'espècie.

Per saber-ne més L'oreneta cuablanca no és l'única oreneta que cria a Catalunya: de fet, n'hi ha un total de cinc. A més a Catalunya també crien tres espècies de falciots, que si bé no són realment orenetes, tenen costums força similars i sovint es confonen amb elles.

Informació extreta de: www.orenetes.cat Arnau Sebé

Vols participar en fer Cultura pel Poble?

Doncs fes-te soci de l’ATENEU POPULAR Pots comunicar-ho a qualsevol membre de la Junta o bé enviant un mail a lafulla@premsacomarcal.com

Pàgina 34

La Llufa és una publicació independent i còsmica boreal. La redacció no es fa responsable dels continguts ofendosos amb la moral i l’estat d’ànimo general. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència i/o fruit de la vostra ment pervertida.

cultura en general TREATRO EN PARTICULAR: LA CLAU DA VINCI Encetem, i potser acabem, la nova secció de cultura de la Llufa a propòsit de l’estrena de l’adaptació teatral de l’aclamada novel·la de misteris, escàndols i portes, al gran Teatre Nacional de la Llufiola.

El ressó popular de l’èxit de la representació ha estat acollonant, es comenta en tots els centres culturals de la vila: bars, cafeteries i perruqueries. I és que totes les crítiques coincideixen en destacar múltiples mèrits de la performance: la curada elaboració dels personatges, la fantàstica posta en escena així com l’atractiva intriga argumental. No és per a menys, doncs, la bona referència del famós crític Daniel Marrón: Els temes tractats en el best-seller aprofondeixen en les més profundes inquietuts humanes, els desitjos, l’amistat, la confiança, les portes…ai! A qui no li ha passat mai? - Suspira en

Daniel.- Des de la meva humil i magnificent experiència treatral, us la recomano. Es una obra quotidiana i colpidora, plena de suspenses, incògnites i portes, que fa submergir a l’espectador en la recerca interior de la clau que obri la porta a la comprensió del sentit de la pròpia existència.

Sembla ser, doncs, que resorgeix l’activitat teatral al Gran Teatre Nacional de La Llufiola, i donem gràcies perqué sembla que es reomplirà la cartellera. Ja comencen a haver-hi rumors als ambients artístics, de la propera estrena d’una adaptació de l’obra de La Fura dels Baus Le Plé Sagnant, on, a més de les misteriositats, entren en escena les vísceres i el budellam.

El Gran Teatre Nacional de La Llufiola t’obre les portes, no siguis gili-portes i ves al treatro!

LES 9 DIFERÈNCIES

Núm. 107

Pàgina 35

Vista des del Pilar d'Almenara. Foto: Ramon Uson

MARIA-MERCÈ MARÇAL

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.

DIVISA

AMAR juliol 2007

Per tu amiga, pel teu adèu, pel teu a reveure, per la teva lluminosa estelada......

Foto: Posta de sol des del "rellevo"

racó de poesia