La Fulla 105

El nou local social de l'Ateneu

sumari

28 pàgines ACTUALITAT

LA FULLA PELS NENS

PORTADA

- Eleccions al parlament de Catalunya 2006 pàg. 17 A LA FULLA FA 20 ANYS

- Nosaltres les dones pàg. 18 - El ball de batons de santa Llúcia

BIOGRAFIES VISCUDES

- Teresa de Calcuta pàg. 19 a 20 CONSUM RESPONSABLE

- Armes pàg. 21 - El nou local social de l'Ateneu pàg. 1 EDITORIAL

- Una nova etapa - Pròleg

- Per una llar d'infants a Hamdallaye (Mali)

LA LLUFA

- El conte de Nadal - Reconeixer amb retard - Missatge d'una persona gran pàg. 4 a 7

- Les 9 diferències - Felicitació pàg. 26 a 27 - Excursió a la Torra - Visita ornitològica a l'estany d'Ivars-Vila-sana - Curs d'introducció a internet - Excursió a la serra del Tallat - Excursió per l'entorn - Cicle de cinema pàg. 13 a 16

Número 105 Desembre 2006 Època segona - Any XXIV Premi Humbert Torres 1990 Redacció i Administració: Pl. Ajuntament, s/n 25332 LA FULIOLA (Urgell) a/e: lafulla@premsacomarcal.cat

CULTURA

- El Nadal a Catalunya: el caganer pàg. 24 a 25

TRIBUNA

- De Cornellà a Nordkapp

- Els ratpenats del nostre entorn (I) pàg. 22pàg. a 23 11 a 12

PÀGINA DE L'ATENEU

pàg. 3

ELS VIATGES DEL SOCI

ELS CONTES DE L'ESPARVER

Impressió: Impre Art Dipòsit Legal: L-524-1982 Tiratge: 400 exemplars

RACÓ DE POESIA

- Principis

pàg. 8 a pàg.

10 28

( )ACPC Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Amb la col·laboració de: Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Edita: Directora: Redactors:

Eva Pané Vidal Francesc Ricart Mercè Lluïsa Solsona Paüls

Han col·laborat en aquest número: Ramon Utgés Vila Carles Vila Duart Arnau Sebé Pedrós Fundació Pública de la Diputació de Lleida Mila AMAR la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors.

La reproducció total o parcial del contingut de la publicació es permesa sempre i quan es faci esment del seu autor i origen.

Pàgina 2

INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS

editorial UNA NOVA ETAPA El passat dos de desembre es va celebrar l’assemblea extraordinària que havia de servir per tirar endavant o no el projecte proposat per la Junta d’adquirir un nou local social. La votació fou en positiu i de forma unànime.

En aquesta assemblea es va donar un salt endavant molt important: el futur de l’Ateneu passa per tenir un local en condicions. Però a més aquesta vegada es plantejava com un pas més enllà: no només un local on desenvolupar les activitats habituals del tipus cursets diversos sinó plantejar-lo com un veritable local social. Un local on el soci hi pugui anar a qualsevol hora, o bé sabent que a unes hores determinades estarà obert per a que un pugui passar l’estona.

Aquesta és la nostra voluntat, perquè no admetre-ho ambiciosa.

A més, les possibles activitats que s’hi puguin portar a terme es redimensionen: no cal esforçar-s’hi gaire per imaginarse un cineclub, una escola de música, una biblioteca, una ludoteca, un lloc de reunió al voltant d’una cafeteria, un escenari de teatre, una redacció de La Fulla com déu mana, una sala d’ordinadors, etc… Les possibilitats son molt engrescadores.

Però anem encara més enllà, entenem que el poble guanya un equipament cultural. Actualment no hi ha locals d’aquesta tipologia al poble, o bé tenim el local poliesportiu que es massa gran i en mal estat o bé la sala petita del local que és massa justa . És per això que la nostra voluntat és que el poble com a poble consideri que també ha guanyat un espai, doncs la nostra intenció és cedir-lo a aquella entitat que ens ho demani per a portar a terme activitats o manifestacions culturals. És per tot això, i si ens hi posem encara ens sortiran més motius si tots hi pesem una estona. Creiem que val la pena fer aquesta aposta, l’Ateneu s’ho val.

Fa quatre anys us anunciàvem que buscàvem pis; ja l’hem trobat. Ara l’hem de reformar, comença una nova etapa en què la vostra col·laboració com a soci tindrà més valor; i si de passada algun no soci està llegint aquesta editorial i vol participar-hi, les portes les tindrà ofertes, com sempre. Us hi esperem a tots!

Podeu enviar-nos comentaris a: lafulla@premsacomarcal.cat

PRÒLEG per Mila ... ¿Cómo se llama eso? ¿Cómo llaman al que quisiera darle un beso al deshollinador?

Un santo – dijo el padre Brown Creo – dijo sir Leopold con una sonrisa de importancia – que Ruby quiere decir “un socialista” Pero radical no quiere decir hombre que sólo se alimenta con raíces – observó Crook con cierta impaciencia- , así como conservador no significa hombre que conserva o preserva el jamón. Tampoco socialista , se lo aseguro a ustedes, significa hombre que desea pasarse una noche de tertulia con un deshollinador. Un socialista es un hombre que desea que todas las chimeneas sean deshollinadas, y todos los deshollinadores recompensados por su trabajo.

Pero – completó el sacerdote en voz baja-- que no consiente a uno ser dueño siquiera de su propio hollín. ...

G.K. Chesterton, “El candor del padre Brown”

Núm. 105

Pàgina 3

tribuna EL CONTE DEL NADAL Pels vols de l’inici hivernal es celebra el Nadal. De fa anys estic en la tasca, entusiasta i reflexiva de fer arribar a les meves amistats una nadala carregada de poesia, bones intencions i els anhels mes vehements per que el nou any ens sigui favorable. A la vegada, tinc per costum fer arribar un conte nadalenc, més íntim i personal, adreçat a poques o moltes de les persones amb les que un es va relacionant al llarg dels anys.

De fet, com cada any, per Nadal ens expliquem un conte sobre nosaltres mateixos. I més que explicar-lo, el representem davant una mena de mirall interior, que en aquestes dates se’ns fa visible i ens demana una imatge menys inquietant que la que projectem la resta de l’any.

Ens tornem mes tendres, i fins i tot els nostres adversaris no ho son tant, i fins sembla que l’enveja i certes animadversions se n’anessin de vacances per uns dies.

Fins i tot, felicitem les Festes a qui potser no hauríem de felicitar. Com si el Nadal fos una mena de pessigolleig emocional que rebaixa tensions, com si establíssim una treva fins el dia de Reis.

Es comença el curs amb les il·luminacions de carrers i avingudes comercials, per continuar amb la tramesa de nadales, massa recarregades dels mateixos eslògans desitjosos de felicitat. Arriben els primers regals, qui no desitja li arribi una caixa de vi, una cistella plena d’aliments i begudes, una capsa amb un pernil dins... i

qui no ho rep te la possibilitat de participar en qualsevulla de les nombroses rifes nadalenques que bars, empreses i comerços duen a terme.

Una qüestió de fe? Què va. Herències paganes reciclades pel cristianisme i fins i tot millorades, doncs incideixen en excés en la innocència dels infants com a déus. Els nens, la historia del pessebre amb el Nen Jesús i els bous son el reclam necessari per que tot sia en bé de la nostra humanitat.

Si ens remuntem als nostres paleolítics avantpassats, tots ells ficats en el paganisme inicial de la civilització, el Nadal actual seria per a ells, la fi de les feines del camp i la seva preparació per hivernar amb les menors privacions possibles. En coincidència amb l’allargament, per mor del solstici, de les hores de llum, el dia renaix quan el fred entra en la seva etapa mes rigorosa, amb el que l’anunci de les estacions de la vida, primavera i estiu, ve a ser una mena de consol dins l’impenetrable tenebra de l’època de l’any en la que estem ficats.

El binomi del Nadal i el traspàs al nou any que ens espera es com un presagi de salvació segura, i per això les bombetes i neons llueixen arreu imitant les fogueres amb les que els nostres avantpassats, homo sapiens tal vegada, combatien les llargues i gèlides nits d’hivern.

Guarnim amb arbres i tota mena d’encenalls llampants les nostres llars, carrers, llocs de treball i tot el que hi hagi pel mig. Ens regalem la entusiasta arribada de Santa Claus o el Pare Noel, fem que un tronc de fusta, el tió, ens cagui obsequis a cops de bastó desprès d’haver-lo engreixat durant setmanes. I envien la carta als Reis d’Orient perquè ens inundin la llar de regals i una mica de carbó.

En quasibé tot, el Nadal es més antic que la nostra

Pàgina 4

tribuna memòria. Seguim emmagatzemant provisions com els nostres avantpassats, si bé sota un desig irrefrenable de consumir. Acumulació i generositat es donen la mà, no pas com resultat d’adoctrinaments, creences o ideologies si no pel desitjat afany de solidaritat per sobreviure.

L’egoisme es tan fill de l’abundor com de la mútua ajuda imprescindible en l’adversitat. Per això som més caritatius i comprensius amb l’arribada del Nadal. Canvien les costums, però en lo mes íntim, en el conte que representem, seguim obeint ordres tan insondables com arcanes. Si els nostres avis asseien un pobre a taula per Nadal, ja fos parent o conegut, la societat actual canalitza les mateixes ànsies participant en maratons benefics, col·laborant amb les ONGS, fent donacions econòmiques... Amb els temps s’ha guanyat en asèpsia i higiene formal en perjudici del contacte humà, però el fogonet del conte es el de sempre. Els catalans a més hi afegim un dia més i ens recollim per Sant Esteve per menjar els canelons fets amb les restes del dinar de Nadal.

Si ens hi endinsem amb ganes veurem que es conjuguen dos factors contraposats, recolliment i festa. D’entrada la festa es expansió i obertura, mentre el recolliment es refugi. Un refugi d’hivern amb una festa abundosa de queviures com un anunci assegurant que vindran dies millors, en quan el sol, ja renascut avanci dia a dia en la seva ascensió per l’horitzó. Per Nadal, un pas de pardal !

Així doncs, fruïm d’allò més be, del recolliment festiu, que un cop tastat no sabrem ni podrem esquivar. I ho seguin repetint...Ens reunim amb la família que hi afegeix calor humà al del foc a la llar contra el fred de fora. Ens asseiem a la taula, amb els amics, amb els companys de la feina, en dinars o sopars que enceten el nostre compromís ja des de primers de desembre com a preludi de les del caliu familiar. I fet el dinar de Nadal i Sant Esteve arribarà la rauxa de Cap d’Any, com una bona

manera de començar, amb nous i vells projectes i ganes de fer coses pel davant, que convé gaudir-les abans que res. Per acabar d’arrodonir-ho, ens entendrim amb la millor il·lusió, la dels infants, a la màgica nit de Reis on tot imaginari es possible fer-se realitat.

Sempre les mateixes constants, menjar lo millor, quanta més quantitat millor, durant moltes hores i amb la millor companyia. Obsequis, presents, desigs, sorpreses, il·lusió nadalenca, repetida i conscientment alimentada. Es un donar i acumular per fer front l’adversitat amb la plena seguretat de superar-la. Ens prometem dies feliços de felicitat i els visquem per avançat. I tot això, tot, essent com és, tant o més vell del que som capaços d’imaginar.

Si no, a que obeeix l’atabalaria febre de la rifa de Nadal?

Segurament que no té res a veure amb la més petita casualitat del càlcul racional de probabilitats, i és clar que si, que hi deu tenir molt a veure un conte universal que ens expliquem cada 22 de desembre, el dia de la grossa, gairebé sense gosar a viure’l, sobre el mite de l’abundància. Estem més predisposats que mai a creure en els favors de l’atzar, en els signes positius dels astres, en les meravelles, en els miracles... sense donar importància a que no s’acabi complint, doncs el fet que la vareta màgica toqui a altres fa esclatar les bombolles daurades. Brinda tothom, afortunats i no afortunats, i això ens reconforta de sobres de la despesa feta.

Al nostre Nadal no hi ha gairebé diferencies entre creients i agnòstics, de tant com ens agermana celebrar bons sentiments compartits. Tanmateix, el nostre conte de Nadal es breu i un cop escoltat, gairebé tot torna a ser com abans. S’imposa llavors una bona raó, de pes i transcendent, per tornar a ser protagonistes, un cop més, en el proper solstici d’hivern.

Bon Any !

Jordi Escolà

FISCAL • COMPTABLE LABORAL • ASSEGURANCES

A S S E S S O R I A Núm. 105

Av. de Catalunya, 37 Tel. 973 570 670 Fax 973 570 090 25332 LA FULIOLA (Lleida)

Pàgina 5

tribuna RECONEIXER AMB RETARD Els meus amics Jaume i Josep ja no hi són.

Ells ja fa uns quans anys varen demanar al Govern de la Generalitat que se'ls reconegués un tros de joventut perduda, un xic de dignitat.

El Jaume va morir més aviat, però també ha estat reconeguda recentment la barbarie a la que va estar sotmès i mai se li va poder oblidar marcat ja per sempre.

Josep... Jaume...

Avui després dels anys els hi ha estat reconegut un dret que ells no han pogut veure; però siguin on siguin, espero que al menys sàpiguen que els esforços no han estat endebades. No són els diners, és quelcom que va marcar les seves vides per sempre.

Sigueu on sigueu, han reconegut al menys que vosaltres vareu sofrir injustament, que mai pot ser resarcit suficientment econòmicament ni moralment per ningú, però al menys varen constar els vostres noms en uns arxius ja quasi desapareguts i oblidats.

Al Josep, cada vegada que el trobava passejant amb la seva mangala per Boldú, em deia que ell ja no tenia esperances de rebre cap reconeixement i jo li contestava amb total incertesa, paciència que segur diran alguna cosa.

El Joan, resta reclòs en un poble d'Alacant cuidant de la seva esposa i recordant temps passats, ens cartegem, ens telefonem i ell amb la seva memòria privilegiada em recita els seus poemes o em dóna els seus bons consells, mentre pensa amb enyorament amb el seu poble, La Fuliola. Al menys, ell ha pogut veure com arribava la paga de la Guerra. No solament és el Joan qui ho ha pogut gaudir sinó també altres que dins del seu anonimat es mereixen tot el seu reconeixement per haver sofert injustament.

El dia que el Josep va morir, vaig pensar amb aquell passeig de Boldú, de les xerrades que teníem de la Guerra Civil i del sofriment que els seus ulls cansats i sense veure-hi gens denotaven. En el fons crec que mai va perdre les esperances de veure reconegut el seu holocaust particular del seu sofriment als camps de concentració.

Ell sempre deia a la seva filla: “Si mai arriba alguna paga de Guerra i jo ja no hi sóc en aquest mon, vine a dir-m'ho al Cementiri”, i la seva filla així ho ha fet tal com ell ho va dir de paraula.

Pàgina 6

Aquest escrit va dedicat a tants i tan joves que van patir durant el període comprés entre 1936 fins al 1939 i que sempre varen portar a les seves esquenes el pes de la Guerra.

Ramon Utgés i Vila.

tribuna MISSATGE D'UNA PERSONA GRAN Estimat, estimada: El dia que em vegis vell i ja no sigui jo, tingues paciència i intenta entendre’m. Quan, tot menjant, m’embruti i quan no pugui vestir-me, tingues paciència. Recorda les hores que vaig passar ensenyant-t’ho. Si, quan parlo amb tu, repeteixo les mateixes coses mil vegades, no m’interrompis i escolta’m. Quan eres petit, a l’hora de dormir, et vaig haver d’explicar mil vegades el mateix conte fins que et venia la son.

No m’avergonyeixis quan no vulgui dutxar-me, ni em renyis. Recorda quan t’havia de perseguir i les mil excuses que inventava per tal que volguessis banyar-te. Quan vegis la meva ignorància davant les noves tecnologies, et demano que em donis tot el temps necessari i no em fereixis amb el somriure burleta. Jo et vaig ensenyar a fer tantes coses…. Menjar bé, vestir-te…. I com afrontar la vida.

Quan en algun moment perdi la memòria o el fil de la nostra conversa, dóna’m el temps necessari per a recordar. I si no puc fer-ho no et posis nerviós, segurament el més important no era la conversa sinó que l’únic que volia era estar amb tu i que m’escoltessis.

Si alguna vegada no vull menjar, no m’hi obliguis. Sé quan se’m posa bé i quan no. Quan les meves cames cansades no em deixin caminar, dóna’m la teva mà amiga, de la mateixa manera que jo vaig fer quan tu vas donar els teus primers passos.

Algun dia descobriràs que, malgrat tots els meus errors, sempre vaig voler el millor per tu i vaig intentar preparar el camí que tu havies de fer. No t’has de sentir trist, enfadat o impotent per veure’m d’aquesta manera.

Estigues al meu costat, intenta comprendre’m i ajuda’m com jo ho vaig fer per tu quan vas començar a viure.

Ara et toca a tu acompanyar-me en el meu feixuc caminar. Ajuda’m a acabar el meu camí, amb amor i paciència.

Jo et pagaré amb un somriure i amb l’immens amor que sempre t’he tingut.

El teu pare……

La teva mare…….

Els teus avis……

Es possible que no tinguem el que desitgem, però Deu sempre ens dona el que més necessitem.

Els nostres millors desitjos d’un bon Nadal i feliç 2007.

C

Mobles Carulla

Av. de Catalunya, 42 · Tel./Fax 973 57 00 55 · 25332 LA FULIOLA (Lleida)

Núm. 105

Pàgina 7

els viatges del soci DE CORNELLÀ A NORDKAPP (I) Agost del 2006 68.818 Km. Per ara som fidels al horari que havíem previst. Sobre les dues, i després del primer tram de ruta, parem a diner a una Àrea de servei de Montpelier. Bocata de casa l’Auri, truita de patates tamany XXL de la mare de la Diana i tomates amanides.

Parem a una àrea de servei vora Orange. Per ara està fent un vent impressionant i ens hem adonat que les autocaravanes no tenen massa estabilitat. Així que hem disminuït la marxa. Confiant amb la Marta (la veu femenina del TomTomGo) anem a la busqueda i captura de un càmping a Premaux. Ens perdem, però trobem un altre càmping a Moulin de Prissey.

Va ser una proposta de la Diana i el Dani que ens van llançar a L’Auri i a mi una nit que vam sortir junts de festa. No vam tardar ni cinc minuts a contestar que si.

I així van començar els preparatius pel viatge a Cap Nord (Nordkapp) des de Barcelona, en vint dies i en autocaravana.

Aniré directament al gra, al diari que vam escriure durant el viatge. I els preparatius i preliminars ja els explicaré al final. Només un comentari; si teniu pensat llogar alguna autocaravana per l’agost de l’any que be; més val que us doneu pressa. Vam suar sang buscant una autocaravana lliure que al final vam trobar a Empúries.

Divendres 4 Hem quedat a Cornellà, a casa de la Diana, a les 06:30h del matí!! Això ha suposat aixecarme a les 05:00h... comencem be!!

A les 09:00h en punt estem a la porta de AmpuriaCar. Lloguer, explicació i Col·locació de material (maletes, menjar, caxarros per a la cuina i coses varies que creiem necessàries per la supervivència autocaravanil) a la Autoroller R4.

A les 11:30h en punt comencem el camí a Nordkapp amb el comptador de quilometres a:

Pàgina 8

Dissabte 5 Arrenquem amb: 69.486 km Ens aixequem a les 07:30h per començar ruta via Dijon.

Condueix la Diana feat. Dani. La Marta comença a fer el tonto.

14:30h. Dinar per Luxemburg.

17:20h. + diessel a Köln acompanyat de pixadero lunar (segons les senyoretes de la expedició) a 0,50¤ el servei, això si, et donen un descompte per les compres que realitzis a les seves àrees de servei.

En algún lugar entre Köln i Bremen un zumo de melocotón y uva (el zumo de la expedición) 20:30h. p a r a d a tècnica. Hem descobert que es pot jugar, perfectament, al Rummi dintre de l’autocaravana en marxa. Definitivament s’ha aixecat la veda per menjar guarrerries varies dins la R4.

Diana: “20:51h. Anem camí del càmping que està a les afores d’Hamburg, segons el Tontongo l’hora prevista d’arribada son les 22:20h, ja veurem perquè les autopistes

els viatges del soci alemanyes estan plenes d’obres! (P.D. aquesta tarda l’Auri i jo hem pagat 0,50¤ per anar al lavabo però era de Lujazo!!!).”

23:45h. Com era de esperar la Marta ens ha fallat al moment més inoportú i així ens hem tornat a perdre durant la búsqueda del càmping. Després de 1h de voltes per Hanover i rodalies, hem localitzat un càmping però ple, o això es el que ens ha intentat fer entendre en alemany el segurata xungo de l’entrada. De pura potra hem trobat un mini càmping amb una sola plaça lliure i la recepció tancada. Després de una breu valoració de si ens podem quedar o no, uns dels freak-inquilins fixes del càmping ens diuen (millor ens intenten fer entendre amb senyals) que ens podem quedar i que ja pagarem demà. Pos no s’en parla més, cap a dins que es tard vol ploure i estem molt cansats.

Diumenge 6 Comptador de la R4: 70.465 Km Valoració del càmping de Hamburg: Molt freak (habitants inclosos), però molt net i també molt confiats; podíem haver marxat perfectament sense pagar… però som de bona pasta.

Diana: “14:59h. Estem a dins l’auto a punt de desembarcar a Dinamarca. Volíem anar a Roskilde però no ens dona temps així que hi anirem demà i ara anirem a Copenaguen.”

15:24h. Dinamarca a l’agost, al igual que alemanya, també està d’obres civils.

17:490h. Dinar: espàrrecs, macarrons amb salsa de tomàquet i formatge. Hem parat a una àrea de servei passat el ferri que ens ha creuat a Dinamarca. Els mosquits i bitxos varis comencen a donar senyals de vida (poc que dinarem a l’aire lliure).

Diana: “22:30h. Hem sopat salsitxes, patates amb ceba i després hem anat tots a rentar els plats amb Fairy i el Ipod i els altaveus d’aquest (la feina bruta amb música passa millor). Hi havia uns italians que han flipat bastant...

Valoració del càmping Absalon: molt net, molta gespa, gent amable (sobretot la recepcionista Vikinga) però la cuina es bastant sosa, no hi ha gens d’ambient.”

A la tornada dinarem al càmping i a la tarda, per fi, veurem la city: sirenita, centre històric, shopping? I a comprovar si es veritat que hi ha ambientillo nocturn tots els dies (res millor que un dilluns com a prova de foc!). Ah! I per arribar a Cophenaguen pillarem el nostre primer tren danès...”

12:45h. ja hem visitat Roskilde i hem fet la primera compra de pa: un de motlle amb sèsam i quatre panets tipus Viena amb pipes que ens menjarem al arribar al càmping. Hem fet 64km per anar i tornar de Roskilde.

Avui l’autocaravana descansa al càmping Absalon. Ens espera una tranquil·la tarda turística per Copenhaguen.

Primera parada obligatòria “Den lille Havfrue” (la sirenita). Pos no està mal la sirenita aquesta, potser ens la imaginàvem més petita; però lo que està millor es la massa de guiris (inclosos nosaltres) que la visitem. Amb les seves (i nostres) càmares de fotos i vídeo, com si busquessin la foto que mai no ha fet ningú.

"Acto seguido" cap al Centrum. La ciutat (o el centrum en si) no és molt gran i no tardem massa a localitzar la zona comercial (un altre portal de l’angel).

Dilluns 7 Comencem amb 70.794 km.

Auri: “Anem camí de Roskilde a veure el museu Viking on hi ha 5 vaixells de “los susodichos”. La catedral també la veurem, per que segons diuen les guies és molt important per que hi enterren els reis danesos, ja que abans (fins el S.XV) Roskilde era la capital de Dinamarca.

Núm. 105

Pàgina 9

els viatges del soci Cansats de caminar i ja adaptats als horaris del nord, ens entaulem a una terrassa a punt per sopar. Entre "pecho i espalda": una bona cervesa (l’Auri aigua), un peazo amanida a compartir entre dos i una chiken hamburguer amb patates (també a compartir), tot boníssim i tot “molt típic Danès”. La veritat es que abans de entrar a Copenhaguen vam preguntar a la fantàstica recepcionista Vikinga del càmping: on es podia menjar alguna cosa típica del país; ens va dir un munt de restaurants de cuina internacional (índia, xinesa, americana, grega, mexicana, italiana, espanyola) però que de típica no hi havia cap restaurant a Copenhaguen.

Abans de tornar al càmping una passejada pel parc d’atraccions Tivoli.

Diana: “visita nocturna: quan es feia fosc vam entrar al Tivoli (pagant la entrada més econòmica, que només et permet mirar però no pujar a les atraccions).

Dimecres 9 Avui ens hem oblidat de mirar els km. Ens aixequem a les 7:30h per a poder estar d’hora al centre d’Estocolm i fer compres varies (que ahir ens vàrem descuidar), però abans la Diana vol veure les cases de fusta i colors que va veure ahir des de el centre… cases de colors…? De fusta…? Pos va a ser que no. Complim el horari autoimposat de permanència i compres i a les 13:30h sortim del càmping per fer camí cap a casa del pare nöel.

Aquesta tarda-vespre apurarem carretera, autocaravana i humor dels conductors, per demà estar lo més d’hora possible a “Romanieri”.

Diana: 21:30h: “encara es de dia i conduint va el Dani, el Francesc de copiloto i l’Auri i jo al saloncito jugant a cartes, domino, etc. Fins que ens hem cansat.” (JA!!

S’han tirat un rato llarg jugant a cartes d’esquena a la carretera i en marxa, així que realment s’han marejat com a sopes).

Nota: a veure si demà algú recorda de mirar els quilòmetres!!!.

Auri: 22:45h “acabem d’arribar a un càmping de “cuyo nombre no puedo acordarme”, com la majoria de llocs de per aquí dalt. Estem a mig camí entre Estocolm i Rovaniemi. El lloc es supertranquil, al costat d’un llac o mar o no se que…

Només arribar a la porta vam trobar el típic grup d’espanyolitos-borregueros fent cua i seguint a dues guies malcarades. Quin horror! Com pot anar la gent Així? I a sobre una de les guies anava cridant: Las fotos luego, ahora no!!!!! Però qui es ella per dir quan es pot o no fer fotos?!

En fi, vam evitar el grup de borreguitos i vam fer una bona passejada per allà dins, fins i tot ens vam menjar uns super gelat i el Dani un granissat tricolor-trisabor!”

Dimarts 8 Comencem amb 70.860 km. Ruta de Copenhaguen a Stokolm. Hem creuat a Suècia pel nou i llarg pont.

Durant el camí truquem al càmping que hem triat per fer nit (el més cèntric) i al arribar la sorpresa es general.

Resulta que el càmping es un camp d’esports; on a la primavera i tardor fan futbol, a l’hivern hokey o algo sobre gel i a l’estiu es càmping. Tot molt ben equipat i correctíssim (apreneu-ne a Barcelona d’aprofitar espais).

Tarda per Stokholm. Sopar: revoltillo de espárragos trigueros.

UNO i a dormir.

Pàgina 10

Son gairebé les 23h i encara no és fosc del tot. A recepció “nobody”, només una nota dient que si arribes i no hi ha ningú acampis, i si el dia següent marxes i segueix sense haver-hi ningú… tu mateix et registris i deixis els diners corresponents a la bústia. Això es gent confiada!

Anem a fer el sopar. Unes llenties amb xoriço i ceba ens vindran be per la rasca que ja es comenta a sentir.

Nota: a fora, tot i els pocs veïns del càmping, es senten sorolls “estranys” quina mena de bitxos ens estan esperant assetjants fora?”

F.R.M.

la Fulla pels nens EL BALL DE BASTONS DE SANTA LLÚCIA Aquesta dansa es va ballar per primera vegada l’any 1.983 ,ara fa més de vint anys, dins dels actes de la Festa Major de Santa Llúcia, amb motiu de la celebració del bicentenari de les obres de la façana del temple i del cobriment del campanar.

A començaments de novembre (un mes abans de la diada) els alumnes preparen els seus bastons. Els acostumen a fer amb pals d’escombra que després guarneixen amb cinta aïllant de colors diferents per a donar més vistositat a la dansa el dia que aquesta es realitza. També a casa comencen a preparar els vestits de catalans imprescindibles per a la ballada.

Durant el mes de novembre cada dia a l’hora de l’esbarjo els alumnes i els mestres van a fer un assaig del ball al gimnàs. Allí es reparteixen en tres grups de vuit (quatre nens i quatre nenes a cada grup). També hi ha tres o quatre alumnes que no ballen els quals amb el timbal i la pandereta dirigeixen els moviments dels altres.

Quan el gran dia ha arribat, primer els alumnes (tots i totes ben vestits de catalans), ens preparem per a fer el galop d'entrada. Quan la gent va sortint de la Missa Major, es va formant una rotllana a tota la plaça. Tothom està espertant la nostra actuació. En el moment que són a la plaça fem la cantada en honor de la patrona. A partir d’aquest moment, dirigits pel alumnes que toquen el timbal i les panderetes, es fa, per dues vegades,la ballada davant dels nombrosos vilatans que vénen a veure la ballada i de les autoritats municipals i eclesiàstiques.

Quan el ball s’ha acabat tornem, a ritmes de cop de bastons i de timbal al lloc on havien sortit. Allí ens fem una foto tots els participants i sovint l’Ajuntament, ens convida a una bossa de llaminadures o a un vermut per la nostra dedicació.

La novetat d'aquest any ha estat que l'orquestra contractada per als actes de La Festa Major, la SELVATANA, ens va acompanyar amb la seva música mentre ballàvem.

Núm. 105

Pàgina 11

la Fulla pels nens PER UNA LLAR D'INFANTS A HAMDALLAYE (MALI) Com ja és habitual al centre quan alguna associació de la vila ens demana si podem col·laborar, sempre ho intentem fer. En aquesta ocasió encara amb més raó de ser pel fet que es tractava de realitzar murals per a la festa que organitzava Mans Unides per a recaptar diners per a la construcció d'una llar d'infants al barri de Hamdallaye a Bamako, capital de Mali, amb la qual es solventaria a més el problema de l'absentisme dels nens i nenes grans que han de tenir cura i de les germanes i dels germans més petits.

Pàgina 12

pàgina de l'ateneu OCTUBRE EXCURSIÓ A LA TORRA El segon diumenge d’octubre és la festa Major del que popularment es diu la Torra, fent referència al Castell del Remei, l’Ateneu durant molts anys va assistir-hi però ja en portàvem uns quants sense anar-hi , motiu pel qual aquest any es va voler recuperar. Així doncs, seguint la tradició, es va anar caminant des de la Fuliola fins el Castell del Remei fent via pel camí de les Creus. A l’arribar ens va donar temps d’anar a veure els cellers del Castell del Remei amb una visita guiada. Després, sota l’ombra d’uns xops, ens vam entaular per menjar cassola de caragols que després vam pair tot baixant una altra vegada caminant cap a la Fuliola.

VISITA ORNITOLÒGICA A L’ESTANY D’IVARSVILA-SANA De la mà de l’Arnau Sebé, col·laborador permanent a La Fulla en matèria de medi ambient, el 15 de juny vam visitar l’Estany d’Ivars amb la intenció d’observar-hi la fauna que normalment volta per allí i que als ulls dels no experts en la matèria se’ns passa per alt. Binocles en mà, es van poder observar corbs marins, esplugabous, ànecs del coll verd,... En definitiva, tot un món davant dels nostres ulls que normalment roman ocult, simplement per no fixar-s’hi prou.

CURS D’INTRODUCCIÓ A INTERNET A l’octubre es va iniciar el curs d’Introducció a Internet, en la seva segona edició, de durada fins a finals de novembre. El curs ha estat subvencionat per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de la llar dels Jubilats, que ens ha cedit els ordinadors amb l’equipament necessari i la col·laboració de l’Ajuntament, doncs la sala on estan ubicats els equips informàtics és de titularitat municipal. El professor fou el Ramon Mañero que, cada dimarts i dijous va explicar des de com es crea un compte de correu fins a la creació d’un postal de Nadal. Esperem amb la vostra assistència i interès a possibles properes edicions per poder repetir aquest curs que s’està ja consolidant.

Vols participar en fer Cultura pel Poble?

Doncs fes-te soci de l’ATENEU POPULAR Pots comunicar-ho a qualsevol membre de la Junta o bé enviant un mail a lafulla@premsacomarcal.com

Núm. 105

Pàgina 13

pàgina de l'ateneu NOVEMBRE EXCURSIÓ A LA SERRA DEL TALLAT El fred no fa que l’activitat frenètica de la Secció Esportiva de l’Ateneu disminueixi, al contrari, doncs per fer marxar el fred del cos res millor que una bona caminada.

Aquesta vegada, el diumenge 12 de novembre, ens vam desplaçar amb cotxes fins al poble de Rocallaura, i des d’allí fer camí fins el Santuari del Tallat, continuar per Montblanquet fins arribar finalment a Vallbona de les Monges, la imatge de la qual us mostrem al costat d’aquestes línies, al cap de tres hores de camí, parada per esmorzar inclosa.

A Vallbona, es va dinar a un restaurant per compensar els esforços realitzats, però no patiu que els esportistes de l’Ateneu estem en plena forma i a punt per a qualsevol caminada que es presenti.

EXCURSIÓ PER L’ENTORN Aquesta vegada es sortia des de la Plaça del Portal el 26 de novembre per a fer una sortida pels voltants de la Fuliola. La ruta fou la següent: el Bullidor, els ulls de l’Ondara (on es va esmorzar), el canalet, cap al camí de Barbens tornant a passar pel Bullidor i tornant cap a la Fuliola. Una excursió per estirar les cames i escampar la boira, per de passada poder gaudir del paisatge de l’entorn, que no per menys lluny és menys atractiu.

CICLE DE CINEMA Sota el títol de “Amb humor també es poden dir moltes coses” durant tot el mes de novembre i amb la col·laboració ja habitual de la Llar dels Jubilats es van programar una sèrie de pel·lícules amb el nexe comú de les situacions vitals sofertes pels seus protagonistes però encarades amb dosis d’humor.

Així doncs, les pel·lícules projectades foren “Agnes Brown” sobre els problemes d’una vídua amb set fills, “Entre copas” un viatge interior i al món dels vins; “A mi madre le gustan las mujeres” o com reaccionen les tres filles quan ho descobreixen i “Atun y chocolate” sobre les peripècies d’un home per a que la família pugui estar en gràcia de Déu. Amb totes es va passar una bona estona i alhora van donar per parlar de temes més transcendentals.

Pàgina 14

pàgina de l'ateneu NOTÍCIES DES DE L’ATENEU. -Assemblea extraordinària. El dissabte dos de desembre i emmarcat dins un sopar del soci per fer passar l’estona d’una manera menys pesada, es produí l’assemblea extraordinària de socis per discutir ni més ni menys que que l’adquisició d’un nou local social per portar a terme totes les activitats organitzades per l’Ateneu i que portem uns quants anys amb moltes limitacions. Aquí rau la importància de la convocatòria doncs la decisió en positiu de l’assemblea de portar endavant el projecte presentat per la Junta Directiva implica a cadascun dels socis amb l’aportació a partir d’ara del famós euro mensual. En una comunicació a part la Junta es passarà (si es que no s’ha fet ja) tots els detalls de la transacció i dels acords aprovats.

-A l’octubre van començar els cursos de ioga i gimnàstica de manteniment, ja sabeu que malgrat hagin començat, us hi podeu apuntar en qualsevol moment a qualsevol dels membres de la Junta.

-L’Ateneu té un nou correu electrònic per atendre als seus associats en per a qualsevol gestió o dubte que li sigui plantejat. Preneu nota: lafuliola@ateneus.cat. I no oblideu que per remetre escrits per La Fulla o qualsevol

altre tema relacionat amb la revista encara tenim el mail lafulla@premsacomarcal.cat.

-Heu perdut el paper on hi ha les activitats d’aquest mes?

Ets un soci de fora i vols estar al dia de les activitats organitzades per l’Ateneu? Doncs t’ho posem molt fàcil: només has de connectar-te a la web de la Federació d’Ateneus de Catalunya per no perdre pistonada. T’ho expliquem detalladament a les següents instruccions:

Opina, suggereix, queixa’t, explica, proposa, expressa’t!

Sàpigues que ara ho tens més fàcil, La Fulla té un nou mail on podràs fer-nos arribar les teves opinions per a que les publiquem. Apunta-te’l: lafulla@premsacomarcal.cat

Núm. 105

Pàgina 15

pàgina de l'ateneu 1) Connecta’t a www.ateneus.cat

2) Un cop a la web, clica dues vegades sobre l’agenda.

3) Et demanarà que filtris per població, escull la Fuliola (s’entèn inclòs Boldú)

4) T’apareixerà en pantalla l’agenda de tot el mes en curs. Ara ja no valen excuses.

J

Flors

ulita

Art Floral C/ Dr. Rius i Tarroja, 3 Bodes - Corones 25332 La Fuliola Plantes - Ceràmica Tel. 973 57 00 75 Mòbil 659 11 74 02 Objectes de Regal

Pàgina 16

Expenedoria núm. 1

M. Carmen Alarcon Alarcon Estanc · Tabacs Objectes de regals Av. Catalunya, 34 - LA FULIOLA

actualitat ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 2006 El dia 1 de novembre, a part d’anar al cementiri també es podia anar a votar.Del cens total a la Fuliola de 998 persones, en van anar a votar 683, que representa una participació del 68,44%, la qual cosa representa una abstenció concretada en 315 persones, equivalent al 31,56%, en qualsevol cas inferior que en qualsevol de les circumscripcions ressenyades i a la de Catalunya que fou del 43,96%.

Nom del partit Convergencia i Unió Partit dels Socialistes de Catalunya Esquerra Republicana de Catalunya Partit Popular Iniciativa per Catalunya-EUiA Ciutadans-Partido de la Ciudadania

La Fuliola Vots % 301 44,33 147 21,65 113 16,64 63 9,28 48 7,07 2 0,29

L’Urgell % 42,23 18,09 21,97 7,10 6,32 0,45

Lleida Catalunya % % 39,99 31,52 21,99 26,82 17,72 14,03 9,11 10,65 6,59 9,52 0,97 3,03

Muntura i lents monofocals 68 e Lents progressives incolores 130 e Muntura i lents progressives 169 e

i de regal unes altres ulleres monofocals amb elnts de graduació de prop.

TRULLOLS Ò P T I Q U E S Pl. Sta. Anna, 3 (costat Casal) Tel. 973 53 26 65 - 25200 CERVERA Av. de Catalunya, 42 Tel. 973 57 00 48 - 25332 LA FULIOLA

Núm. 105

Pàgina 17

+ de 20 anys

de la fulla

Al 1983, i al número 2 de La Fulla, apareixia per primer cop un article amb l'encapçalament NOSALTRES LES DONES. Era el començament d'una nova secció, de la qual aquell primer article en feia bo el seu propòsit.

Pàgina 18

biografies viscudes TERESA DE CALCUTA Qui li havia de dir al jove Nikoll, pròsper comerciant de materials de construcció albanés i compromés amb la unió de la seva pàtria Macedònia, que en el si de la seva família hi naixeria la ?Reina dels pobres?, quan la va qualificar molts anys després el Mohandas Gandhi.

Agnes Gonxha Bojaxhiu, va néixer el 27 d'agost de 1910 dins d'una família de comerciants, a la ciutat de Skopje. Aquesta ciutat va pertànyer a diferents països en poc temps, va ser de l'Imperi Turc, Sèrbia, Grècia i Bulgària.

Van existir cruentes guerres als Balcans.

Precisament aquests conflictes ètnics van poder estar en l'origen de la mort del seu pare i de la fi de la prosperitat familiar, fets que van marcar molt la personalitat de la futura Santa. Parlo amb aquest terme de ?Santa?, perquè si hi ha alguna persona que es mereix aquest títol en el nostre món contemporani, sens dubte és ella. Fa uns anys tinc certa inquietud per conèixer la seva vida, i crec que encara que s'escrigués pàgines i pàgines senceres de la seva existència no s'esgotarien mai les paraules.

Intentaré ser objectiu i no deixar-me portar per l'admiració.

La mare d'Agnes, Drana, catòlica convençuda, va despertar dins ella, la vocació religiosa.

Quan va fer els divuit anys, va escoltar una crida interior que li demanava, segons les seves pròpies paraules, ?Servir a Deu propagant el missatge de Crist per tot el món?.

L'any 1928 va abandonar per sempre Skopje amb destinació a Ratharnham, a prop de Dublín, a Irlanda, on va ingressar a l'Institut de la Congregació de Loreto, les monges de la qual eren conegudes com les Dames Irlandeses, que

Núm. 105

Al maig de 1937, va fer la professió perpètua de castedat, obediència i pobresa. A partir d'aquella època va començar a ensenyar també en el Col.legi Entally, destinat als fills de les famílies pobres de Calcuta, i l'extrema misèria que la rodejava va torturar la seva consciència.

desenvolupaven la seva activitat missionera a l'India, país que exercia sobre ella una profunda atracció. La jove postulant insistia a les seves superiores que l'enviessin a aquest pais, llavors colonitzat pels britànics.

La seva petició es va fer realitat aviat, ja que al 1929 va arribar a Bengala després de 37 dies de navegació. Va passar la primera setmana a Calcuta, des d'on va viatjar durant 51 dies fins a Darjeeling, el seu últim destí. Allí es trobava el noviciat de l'ordre fundada per la missionera irlandesa Mary Ward.

L'any 1931 va agafar els hàbits de religiosa adoptant el nom de Teresa, inspirat en la Santa d'Àvila, per la que sentia profunda admiració, encara que el seu model de devoció era la de Teresa de Lisieux, semblant-li un espill més humil.

Durant la seva etapa de formació havia seguit els estudis propis de les monges que es dedicaven a l'ensenyament. Va ser destinada a donar classes d'història i geografia en un dels col·legis amb major renom de Calcuta, la Saint Mary´s High School, reservat a les famílies més riques de la ciutat, però l'entorn de la qual estava rodejat de misèria. Fins allí arribaven les proclames de Gandhi, que reivindicava la independència de l'India des d'una posició de la no violència, que ella mateixa adoptaria en les seves demandes d'ajuda humanitària.

Llavors, quan ja havia estat nomenada directora de la Saint Mary's High School, va començar a dedicar-se a les anomenades Filles de Santa Anna, una rama de les monges de Loreto que integraven germanes índies de Bengala i que complien al peu de la lletra la regla redactada per la mare fundadora. Les Filles de Santa Anna, amb les seves costums inspirades en la tradició bengalí, van influir sens dubte en el perfil, inclòs exterior, que la mare Teresa imprimiria a la seva pròpia ordre. També es vestia el Sari? indi teixit amb cotó de baixa qualitat; es menjaria al terra i amb les mans, es resaria amb silenci damunt de la terra.

Aviat se li va encarregar la missió de dirigir la formació espiritual de les Filles de Santa Anna, per això va tenir que viatjar. En aquestes circumstàncies es va presentar el moment crucial que la convertiria, segons ella mateixa ha relatat, en mare Teresa de Calcuta, el 10 de Setembre de 1946, durant un viatge en tren que la portaria a Davjeeling, mentre estava meditant ?vaig escoltar una crida dins la crida. El missatge era molt clar, havia de deixar el convent i entregar-me completament al servei dels pobres, vivint entre ells?.

Per deixar l'ordre necessitava el permís de l'arquebisbe de Calcuta, Ferdinand Periers, qui no era precisament un entusiasta de la diminuta monja. A ell se li atribueixen aquestes paraules, pronunciades quan Teresa encara no havia professat: Conec a aquesta dona. Es una

Pàgina 19

biografies viscudes novícia que no sabria ni encendre correctament un ciri amb una capella.

Però, a principis de 1948, amb el permís de Pius XII, va ser autoritzada a abandonar les seves obligacions amb l'ordre i a dedicar-se de ple amb el que ella creia que era la seva vocació superior. Va començar per portar als moribunds dels carrers a una llar on poguessin morir en pau i amb dignitat.

concedir un passaport diplomàtic amb motiu d'una mediació humanitària que la mare Teresa va realitzar al Pakistan. Joan Pau II va seguir anys després amb atenció el seu treball missioner i humanitari, i va confiar a la seva ordre la casa Do de Maria, oberta al Vaticà junt al palau del Sant Ofici, i destinada, segons petició de la monja, a l'assistència dels més pobres i moribunds d'Itàlia.

Al 1949, nacionalitzada índia, va obrir també un orfenat i va fundar la seva pròpia ordre, les Missioneres de la Caritat. Poc a poc, altres dones es van unir a la seva causa, de manera que quan al 1950 la Santa Seu va reconèixer la seva congregació, Teresa de Calcuta ja comptava amb simpatitzants per tot el món.

Amb el pas dels anys van augmentar les cases de les Missioneres de la Caritat en tot el món. Totes les nacions, incloses Xina, Cuba i la desapareguda Unió Soviètica, van obrir les seves portes amb aquella monja intrèpida, mentre ella, sense pretendre-ho, tenia renom internacional.

Van començar a ploure-li els reconeixements. Al 1972 va rebre el Premi Fundació Kennedy, i al 1978 el president italià, Sandro Pertini, li va donar el Premi Balzan. La culminació de tots aquests honors va ser el Premi Nobel de la Pau, que li va ser atorgat al 1979. A Oslo, durant la cerimònia d'entrega, va afirmar: ?Personalment, no ho mereixo. Solament he procurat ser una gota d'esperança amb un oceà de sofriment. Però si aquesta gota no existís, el mar la trobaria a faltar?. I va concloure el seu discurs recordant una frase de l'evangeli: Sant Joan diu que som mentides si afirmem que estimem a Deu si no estimem al nostre pròxim. Es molt important donar-se compte de que l'amor, per a que sigui autèntic, ha de fer mal?.

Per als que agonitzaven als carrers va obrir aviat la Nirmal Hriday, o? Casa dels Moribunds?, en uns coberts ubicats a prop d'un temple dedicat a Kali, la devesa de la mort pels hindús. En aquesta casa les Missioneres de la Caritat atendrien, en vida de la mare Teresa, a més de 30.000 persones: ?Han viscut com animals; al menys, que morin com a persones?, deia referint-se a elles amb certa amargura i ràbia interior. Poc a poc les cases filials es van estendre per tota l'India. Així va néixer Sishu Bhavan, residència que acolliria permanentment a cents d'orfes, després adoptats majoritàriament per matrimonis estrangers, i Shantinagar, la primera leproseria, a la que seguirien altres moltes. Mentre, els mitjans de comunicació començaven a fer-se ressò de la feina que desenvolupava aquella estranya monja amb el rostre ple de profondes arrugues, d'aspecte menut i fràgil, eternament enfundada en el seu sarí blanc amb les ratlles blaves.

Amb el papa Joan XXIII va tenir poca però intensa relació. La mare Teresa sempre se les enginyava per arrancar diners de qui el podia donar. Al 1959 va demanar a Joan XXIII, amb el seu descarament habitual, que li donés algun objecte valuós de la propietat papal per a poder-lo dedicar als pobres. El papa li va regalar llavors el seu Rolls Royce, amb el que la monja va organitzar una subhasta en la que va obtenir més del triple del seu preu de mercat. Pau VI li va manifestar també el seu profund respecte, i li va

Pàgina 20

Convertida en una estrella de la societat mediàtica, agassajada per reis i banquers, papes i governants, es va convertir amb una espècie de santa ambulant, en el símbol d'una santa viva davant la que es va postrar el mateix Joan Pau II en un viatge a l'Índia al 1986. Però al mateix temps, des de els sectors progressistes de la Església van començar a ploure les crítiques a la seva feina, acusant-la de dedicar-se simplement a fer caritat, sense lluitar, com altres representants del catolicisme, per a implantar la justícia, per a canviar les estructures responsables de la misèria i la marginació de la majoria.

Al mateix temps, se la va acusar de fonamentalista en l'àmbit moral i de poc conseqüent per haver acceptat les ajudes que li van oferir personatges de poc fiar.

Ella mai va amagar el respecte pels valors tradicionals de l'Església de Roma. Va

confessar que, si hagués viscut en temps de Galileu, hauria donat la raó a l'Església front als postulats científics, i es va declarar frontalment oposada a tota forma d'eutanàsia i, sobretot, de contracepció.

I a qui li retreia que feia un perillós servei als responsables de la misèria social, els hi va respondre: A mi no m'interessen les estructures socials. La missió de la nostra ordre es l'home individual que ens necessita ara?.

Quasi no descansava i s'alimentava somerament. La seva salut va empitjorar bruscament a finals dels anys vuitanta, quan ja havia ampliat el concepte de pobre, que no solament aplicava a qui careixen de lo materialment imprescindible, sinó també als marginats per motius culturals, de raça o polítics, i als malalts de la sida. Al 1989 se li va implantar un marcapassos, al 1993 se li va manifestar la malària, agreujada per nous problemes coronaris, i al novembre de 1996 va ser operada per desbloquejarli les arteries coronaries. Davant aquesta evident decrepitud, va donar mostres de la seva responsabilitat i el dia 31 de maig de 1997 va cedir el seu lloc de superiora a la monja a qui havia nombrat la seva successora al 1993, la germana Nirmala, de setanta-tres anys, una india llicenciada en dret. A ella li va encomanar la direcció de les més de quatre mil Germanes de la Caritat repartides en unes cinc-centes cases establertes en més de cent països dels cinc continents, mig miler d'orfenats, leproseries, asils i refugis per a miseriosos i moribunds.

El seu final va ser difícil, no solament pels extrems sofriments que segons els metges va tenir que suportar i que mai va exterioritzar, sinó pel seu rebuig a una pel·lícula sobre la seva vida realitzada per a la televisió amb guió de l'escriptor Dominique Lapierre, de contingut ensalçador fins extrems insospitats. Va morir el 5 de setembre de 1997 i, contrariant la seva última voluntat, les seves restes mortals van ser acomiadades pels carrers de Calcuta per cents de mils de persones i va rebre sepultura amb honors de cap d'Estat.

Ramon Utgés i Vila.

consum responsable ARMES A l'Estat espanyol hi ha unes quantes empreses fabricants d'armament i equipament militar, que produeixen tant per a l'exèrcit espanyol com per a l'exportació. I hi ha algunes altres empreses que tenen interessos accionarials o productius en la indústria militar.

L'entrada d'Espanya a l'OTAN l'any 1982 va iniciar un procés de creixement de la indústria espanyola d'armaments que suposadament havia de modernitzar els dispositius de les forces armades de l'Estat per tal que fossin homologables amb les dels nous socis. Per a la consecució d'aquest objectiu s'hi assignaren ajuts públics, compres estatals, pressupostos de recerca, plans electrònics i informàtics i facilitats exportadores, sense fer constar, però, quines eren les amenaces que obligaven a tals arsenals. Amb el pas dels anys el resultat del procés ha estat espectacular: pèrdues globals constants, ocupació mínima, absorció de més d'un terç de la despesa pública espanyola destinada a la investigació científica, exportacions agressives a països en guerra, i com a cloenda sanejament a càrrec dels impostos ciutadans, venda a preus de saldo a empreses estrangeres, i compromisos d'importants compres per part del Ministeri de Defensa a aquestes companyies.

La majoria d'exportacions d'armament espanyol van a països en guerra civil o amb règims opressius Una part important de les vendes es dirigeixen a països del Sud, sovint implicats en guerres civils o veïnals, violència estructural i manca de respecte pels drets humans. Aquestes vendes es salten sense cap escrúpol el codi de conducta aprovat pel Consell de Ministres de la Unió Europea que limita la venda d'armes en casos com els esmentats.

Quines són les nostres possibilitats davant de tanta hipocresia, doble llenguatge i falsa defensa dels ciutadans? Evidentment la denúncia, les accions dels moviments per la pau, la pressió política i l'educació per la noviolència hi tenen molt a fer, però no podem oblidar el nostre comportament com a consumidors i usuaris de totes aquelles empreses que tenen interessos en el negoci de la mort.

A la dreta n'hi ha una llista.

Principals empreses productores d'armament espanyoles CASA (Construcciones Aeronáuticas S.A.), Madrid Integrada dins el consorci EADS (European Aeronautic Defence and Space Company) i amb participació de DaimlerChrysler Aerospace (Alemanya) i Aérospatiale Matra (França) Avions de transport militar, de combat i d'entrenament. Satèl·lits Izar Construcciones Navales S.A., Madrid Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI) Construccions navals militars Indra S.A., Alcobendas (Madrid) Accionistes privats Simuladors per a avions, carros de combat i helicòpters, equips electrònics per a la guerra i sistemes de comunicacions General Dynamics-Santa Bárbara Sistemas, Madrid General Dynamics (Estats Units) Armes lleugeres, vehicles blindats, explosius i peces de míssils Industria de Turbo Propulsores, Zamudio (Bizkaia) Accionistes privats Motors i turbines d'aviació Gamesa Industrial S.A., Álaba-Araba Accionistes privats Components i subconjunts en materials compostos per a avions militars Explosivos Alaveses S.A., Madrid Accionistes privats Projectils, bombes, espoletes

Principals empreses amb interessos accionarials i/o productius en les empreses espanyoles d'armament: Alcatel Amper Banco de Bilbao Vizcaya Argentaria Banco Zaragozano Caja de Ahorros Provincial de San Fernando, Sevilla y Jerez Caja Madrid Construcciones y Auxiliar de Ferrocarriles Daimler-Chrysler El Corte Inglés El Monte Ericsson Iberia, Líneas Aéreas de España IBM Nissan Motor Ibérica Rolls Royce SA Española de la Dinamita y de Productos Químicos (Privilegios A.Nobel) Sainco Santana Motor Siemens Sociedad Española del Acumulador Tudor Telefónica Zodiac Española De “Indústria i cadàvers. La producció i l'exportació d'armes a Espanya.”

Arcadi Oliveres

Iveco-Pegaso S.L., Madrid Iveco Vehicles militars

Núm. 105

Pàgina 21

els contes de l'esparver

medi ambient

ELS RATPENATS DEL NOSTRE ENTORN (I) Ratpenats, muricecs, esbuliacs, rates-pinyades... de ben segur tots n’heu sentit mil històries i molts de vosaltres n’haureu vist, i malgrat tot el coneixement popular, és un dels grups de mamífers menys coneguts a nivell científic, degut a la dificultat de les tècniques d’estudi (bàsicament detecció d’ultrasons, col·locació i estudi de caixes niu i captura per a l’estudi en mà amb xarxes d’anellament) i als seus particulars hàbits.

Els ratpenats (família dels quiròpters) són mamífers voladors (han adaptat la seva mà, amb llargs dits connectats per membranes epitelials) nocturns que s’orienten gràcies a un sistema d’ultrasons, l’anomenada ecolocalització: emeten xiscles d’alta freqüència (la freqüència varia entre les espècies i fins i tot una mateixa espècie produeix diferents tipus de sons; en ocasions, de nit, podreu sentir algun xiscle molt agut, que correspon a algun so de baixa freqüència) a través de la boca i el nas i recullen, mitjançant una oïda extremadament sensible, l’ona sonora rebotada als objectes.

tot el que els envolta. El principi de funcionament d’aquest sistema és igual que el dels radars, tot i que és infinitament més fi i precís (pensem que han d’arribar a detectar insectes diminuts volant a gran velocitat i enxampar-los d’una mossegada). Cada espècie emeten uns ultrasons diferents; gravant-los (amb un detector d’ultrasons, que permet fer-los audibles a la nostra orella, adaptada a freqüències més baixes) i analitzant-los podem detectar les diferents espècies.

Una altre característica peculiar dels ratpenats és la seva hibernació, sobretot en zones fredes. Per això, acumulen durant la tardor gran quantitat de greix a la zona abdominal i disminueixen molt el seu metabolisme, conservant només les funcions vitals necessàries per sobreviure.

De la quantitat de greix acumulat i de la idoneïtat del refugi que trobin per passar l’hivern en dependrà la seva supervivència. En zones més càlides, com el sud de la

El seu cervell analitza a l’instant la diferència entre la longitud d’ona enviada i la rebuda, que varia en funció de la distància a la qual es troba l’objecte; així construeixen una “imatge” tridimensional sonora de Detector d’ultrasons.

Exemple d’un sonograma.

• ASSESSORAMENT I PROJECTES D'ENGINYERIA • INSTAL·LACIONS DE SISTEMES DE CONTROL I GESTIÓ DE LUBRICANTS • PARCS D'EMMAGATZEMATGE DE LÍQUIDS PETROLÍFERS • EQUIPS DE TRANSVASSAMENT, MEDICIÓ I MANIPULACIÓ DE FLUIDS • INSTAL·LACIONS PETROLÍFERES DE SUBMINISTRE A VEHICLES I CONSUM PROPI

Av. Mediterrànea · Pol. Industrial Golparc, parc. 72 · 25241 GOLMÉS (Lleida) Tel. 973 60 43 93 · Fax 973 60 40 82 · E-mail: ist@ist-sl.com

Pàgina 22

els contes de l'esparver

medi ambient

península o el litoral mediterrani s’observen ratpenats actius tot l’any, però el màxim d’activitat i de nombre sempre és a l’hivern.

Tot i que poc conegudes, se sap que algunes espècies de ratpenats migren de les zones de cria a les zones d’hivernada; més que per fugir del fred (com fan els ocells) sembla que busquen zones idònies per criar (amb gran abundància d’insectes) i, a l’hivern, zones adequades per a l’hivernada (amb bons amagatalls: coves, forats d’arbres, escletxes a la roca...). Per exemple, se sap que alguns dels ratpenats que crien al Delta de l’Ebre (zona important de cria, degut a l’abundància de mosquits) migren en direcció est per passar l’hivern a zones muntanyoses de l’Europa oriental.

A banda d’aquestes grans migracions (de centenars de quilòmetres i que sovint fan associats a ocells, molts dels quals migren de nit), hi ha també petits moviments locals (en la línia del mateix exemple, molts ratpenats del Delta de l’Ebre hivernen en coves i avencs dels Ports de Tortosa-Beseit).

L’últim element sorprenent de la seva biologia és el seu peculiar cicle reproductiu: tenen l’època de zel i la còpula a la tardor, però no té lloc aleshores la fecundació, sinó que les femelles retenen l’esperma tot l’hivern i a la primavera, quan millora el temps, fecunden l’òvul (acostumen a tenir només 1 cria); és una manera d’aprofitar al màxim el bon temps, ja que eviten perdre temps amb el corteig i la còpula, dues activitats que no requereixen del bon temps.

morfològicament, fins i tot en mà. A la fotografia s’observa bé el tragus de l’orella dreta del ratpenat).

Habitant de la major part de nuclis urbans, conreus i àrees obertes, el ratpenat comú és el quiròpter més abundant i difós de Catalunya i també el més petit de tots. Passen en dia en cases i granges (a les golfes o entre les teules), de ben segur n’haureu vist algun. Són fàcils de veure volant a l’estiu a primera hora de la nit, sobretot atrets pels insectes que volen prop dels fanals.

Ratpenat de vores clares (Pipistrellus kuhli) Molt similar a l’anterior. El seu nom prové de la franja clara que té al marge intern del a membrana alar (s’aprecia a la foto). És una espècie poc coneguda, però s’està descobrint que és més comú del que es creia (p. ex. a l’estany d’Ivars és molt abundant).

Les cries de ratpenats són les que neixen més grans de tots els mamífers (fins a 1/3 del pes de la mare) i romanen unides al cos de la mare durant uns dies, però ben aviat es poden aferrar a les parets del refugi.

Després d’aquest breu repàs a la biologia dels ratpenats, descriuré (en aquest número i el següent) les espècies de ratpenats del nostre entorn. De fet, aquestes espècies s’han determinat arran dels estudis realitzats per EGRELL a l’Estany d’Ivars, ja que abans no existia cap estudi de ratpenats a la plana de Lleida. En contra del que podria semblar, hi ha un elevat nombre d’espècies, amb hàbitats i costums molt diferents.

Ratpenat comú (Pipistrellus pipistrellus) El ratpenats del gènere Pipistrellus tenen orelles molt separades i curtes, el morro i les membranes alars foscos i el tragus (la prominència cartilaginosa de l’interior de l’orella; és molt important per a la detecció dels ultrasons i és un caràcter molt emprat per identificar els diferents ratpenats, uns animals molt difícils de diferenciar

Núm. 105

En el proper número tractarem les 7 espècies més que s’han trobat a la nostra zona.

Arnau Sebé

Pàgina 23

cultura EL NADAL A CATALUNYA: EL CAGANER És aleshores que les condicions de treball i les escenes casolanes i a l’aire lliure foren tingudes en compte com a temàtica artística. D’aquesta manera, es dignificaven aspectes de la realitat quotidiana que, fins aquell moment havien estat menyspreats.

Podem definir el "caganer" com un element de la imatgeria popular que representa un individu, ajupit i amb les natges al descobert , satisfent les seves necessitats fisiològiques a l’aire lliure.

La versió més coneguda d’aquest personatge és, sens dubte, la genuïna i singular figura que trobem formant part dels nostres pessebres casolans i que també rep el nom de "cagador", "home que caga", o "home que fa ses feines".

Dins de l’impuls del barroc i d’acostament costumista a la realitat, el caganer pren tot el seu significat, cru, irònic i escatològic alhora, conseqüent amb la condició humana i amb les servituts de la seva naturalesa. Es tracta d’una figura molt adient i identificada del tot amb el medi rural d’on procedia.

Acompanyat a vegades d’un porquet que l’ensuma encuriosit i col·locat tradicionalment sota d’un pont, darrera d’un paller o en un altre indret ocult –ja que seria una manca de respecte que aquesta figura estigués situada en un lloc del paisatge pessebrístic que fos visible des de la cova del Naixament o pels qui van a adorar Jesús-, és costum que quan la mainada contempla el pessebre se li digui: "On és el caganer?", a fi que s’entretingui buscant-lo.

Malgrat que Catalunya és el lloc on té més tradició, popularitat i arrelament, el caganer del pessebre no és pas una figura exclusiva de la nostra terra. Així, doncs, en trobem també als pessebres de Múrcia, Portugal, Nàpols, etc., on són coneguts amb els noms de "cagones", "cagöes" i "cacone" o "pastore che caca".

El caganer no apareix d’una manera exclusiva en els pessebres, sinó que també és present en altres formes de la imatgeria popular.

Durant els segles XVI, XVII i XVIII, època de preponderància dels gremis, el trobem com a motiu en les anomenades "rajoles del oficis". Hi ha també romanços del segle XIX, en castella i en català, que glosen el personatge del caganer i les accions biològiques que escenifica. És possible que la incorporació del caganer al pessebre tingués lloc durant el període del barroc –al final del segle XVII o al començament del segle XVIII-, moviment que es caracteritzava per l’extremat realisme que abocà, sobre tot, en les natures mortes i en les escenes costumistes, totes elles molt relacionades amb la descripció de la vida del poble.

Pàgina 24

Però, quin és el significat de la figura del caganer? Per que va ser introduït en el pessebre i què simbolitza? Encara que l’interrogant resti obert i per resoldre, oferim tot seguit algunes interpretacions i consideracions que ha suscitat aquest controvertit personatge:

estil9olivia

home dona estilista·tractament capilar·extensions estètica·maquillatge·depilació Av. Catalunya, 30/Tel. 973 57 06 93 LA FULIOLA

-Figura obligada dels pessebres vuitcentistes, car la gent deia que amb la seva deposició femava la terra del pessebre, que esdevenia fecunda i assegurava el pessebre per a l’any següent i amb ell la salut i la tranquil·itat de cos i d’ànima que cal per fer el pessebre, amb el goig i l’alegria que comporta el Nadal vora de la llar. Fer figurar aquest homenet en el pessebre portava sort i alegria i no fer-ho comportava desventura.

(Joan Amades) -El caganer simbolitza una indiferència còsmica que contrasta amb la motivació espiritual despertada pel misteri més gran de

cultura la humanitat, el naixement del Redemptor. (Xavier Fàbregas) -El caganer s’identifica amb el caràcter català, ja que, malgrat transcendentals esdeveniments que ocorren en aquells moments, el personatge no perd el temps i ha d’estalviar en adobs.(Joan de Déu Domènech) -La figura del caganer està relacionada amb les grans festes i menjades paganes amb què se celebrava el solstici d’hivern, essent la personificació dels excessos comesos.

(Isidre Vallès) -L’acció del caganer és la ressonància orgànica de l’esverament experimentat per un dels pastors davant de l’aparició de l’àngel anunciador.(Jordi Bassas) -La figura del caganer realitza amb la seva deposició una labor prèvia a la vinguda del Redemptor a la terra, purificant-la de la xusma dels déus pagans.(Norbert Mantl) -El caganer és una de les figurotes que el mal gust ha estès disortadament pel mercat, de posicions indecoroses i que tota persona de bons sentiments i de mitjana educació ha de rebutjar. (J.M. Puig i Roca) -El caganer és la figura més popular del pessebre.(Jaume Boix) -El caganer és la figura més establerta de la mitologia popular catalana.(Doctor Escòrpius) -El caganer era el personatge més trepella o el més inadaptat en el paisatge idíl·lic del pessebre, era "l’altre", amb totes les conseqüències, i com a "altre" era acceptat, en signe de liberalitat, sempre que no pretengués ocupar un primer pla.

El caganer representava l’esgarriafestes que tots portem dins i per això no ha d’estranyar que fos la figureta preferida delspetits de la casa i, sobretot, dels adolescents i dels que ja començaven a semtir-se al marge de la celebració familiar.

(Agustí Pons)

Núm. 105

-El caganer és una figura amagada i tanmateix sempre buscada com l’anella perduda entre la transcendència i la contingència. Sense el caganer no hi hauria pessebre sinó litúrgia, no hi hauria país real sinó paisatge de maqueta. (Joan Barril) -El caganer fa en el model microsocial del pessebre domèstic el mateix que moltíssims catalans: retre culte a les coses santes alhora que despenen gran part del seu temps cagant-s’hi. (Manel Delgado) -El caganer sembla posar un contrapunt a tanta galindaina ornamental, a tan ensucrement emotiu, a tanta bellesa postissa. (Josep Murgades ) -La figura del caganer fumant la pipa és una imatge d’una gran serenitat, estat d’ànim molt necessari per afrontar els infortunis de la vida. (Josep Pernau) -El caganer és, com tantes altres coses que han sofert el filtratge de moltíssimes generacions, objecte d’un culte: culte lúdic, estètic i superficial que retem a totes les foteses que en el fons ens apassionen. (Jordi Soler ) -El caganer és un element de mal gust, incompaginable no sols amb els cànons de la religió, sinó també amb els de les belles arts i l’esteticisme. (Pere Basili de Rubí) -L’entrenyable figura del caganer encarna la debilitat humana en l’escenari sagrat del pessebre. (Eugenio Madueño)

La Placeta

RESTAURANT • SALA POLIVALENT

Av. Catalunya, 30 - 25332 La Fuliola

-El caganer (o caganera), amb el seu estat de constrenyiment, es a dir, en estat de vulnerabilitat física i fusió amb la natura, tant interna con externa, es reconcilia amb tot l’univers viu, del qual és part, deixant anar allò que al cos ja no serveix però que la terra pot aprofitar.(Francesc Torres) -El caganer som tots.(Mossèn Josep M. Ballarín) Text i imatges extretes de: www.amicsdelcaganer.org

Pàgina 25

ENTRETENIMENTS FULIOLENCS LES 9 DIFERÈNCIES Una altra vegada les 9 diferències per posar a prova la vostra perícia visual. Ja sabeu que ens podeu enviar les respostes a lacaducifolia@premsaboreal.fu i potser us cau un regalet però no us emocioneu, que si us ho ha de regalar La LLufa com a molt us podem donar uns pares noels de paper-matxé per penjar al balcó. Apa, a esforçar-s'hi!

agrounió AGROUNIÓ I SECCIÓ DE CRÈDIT, SCCL Departament d'Assegurances PINSOS • ADOBS • INSECTICIDES • CEREALS • ALFALS FRUITA • SECCIÓ DE CRÈDIT • MAQUINÀRIA AGRÍCOLA C/ de l'Om, s/n. • Tel. 973 57 00 44 • Fax 973 57 06 73 • 25332 LA FULIOLA (Lleida) Tel. 973 61 00 47 • Fax 973 61 03 99 • 25334 CASTELLSERÀ (Lleida) e - m a i l : c o o p f u l i @ l l e i d a . n e t • P à g i n a w e b : w w w. c o o p . l a f u l i o l a . c o m

Pàgina 26

Bones Festes i Feliç 2007 de part de la llufa

Núm. 105

Pàgina 27

Vista des del Pilar d'Almenara. Foto: Ramon Uson

AMAR Desembre 2006

Miquel Martí i Pol (Després de tot, 2002)

He endreçat el calaix; ja l’hi tenia però no se sap mai què pot passar si ve que, fet i fet, em globalitzen.

Amb l’endreça defenso una misèrrima quota de poder: la de pensar lliurement el que vulgui i comportar-me discretament d’acord amb el que pensi.

Funambulesc, faig tràgics equilibris entre el silenci i la procacitat i menjo poc i bec encara menys per si tornen el dies de penúria.

No passaré de vell, però confio que sempre hi haurà algú per recordar que el sol surt per tothom, i cada dia.

Principis

racó de poesia