La Fulla 100

LA FULIOLA i BOLDÚ JULIOL 2005

NÚMERO PREU: 3 E

100

sumari

24 pàgines CULTURA

PÀGINA DE L'ATENEU

PORTADA

- Espais de la Batalla de l'Ebre pàg. 15 a 16

- Activitats realitzades

DOSSIER

- Tabac - Cocaïna pàg. 17 a 18 CONSUM RESPONSABLE

- 5a. Trobada de Colles del Caragol

- Centre de Recerca i Informació en Consum (CRIC)

pàg. 8 a 10 ACTUALITAT

- 100 números pàg. 1 EDITORIAL

- Anton Marsinyach no cedeix l'alcaldia malgrat el pacte - Fusió de les cooperatives de la Fuliola i Castellserà

BIOGRAFIES VISCUDES

- Miguel de Cervantes pàg. 20 ELS CONTES DE L'ESPARVER

- Aus nocturnes (III) pàg. 21 a 22

- Deprés del 100 ve el 150 pàg. 3

LA LLUFA

TRIBUNA

- Velles cançons i romanços - Quines cebes que tens!

- Problemes de so a la sala de plens - La Fuliola olímpica i Boldú també pàg. 23

- Cultura sense política pàg. 4 LA FULLA PELS NENS

- Entrevista. Taller de pintura de l'Imma Balsells - Entrevista. Taller de puntaires de Francesca Bernaus

- XXVI Festes del Segar pàg. 11 a 12 ENTREVISTES

- Especial 100 números

- Entrevista a Jordi Escolà pàg. 6 a 7 pàg. 13 a 14

Número 100 Juliol 2005 Època segona - Any XXI Premi Humbert Torres 1990 Redacció i Administració: Av. de Catalunya 45 25332 LA FULIOLA (Urgell) http://usuarios.maptel.es/logalliner a/e: lafulla@premsa-comarcal.com

CENTRALS

Coordinador: Eva Pané Vidal Impressió: Impre Art Dipòsit Legal: L-524-1982 Tiratge: 400 exemplars

( )ACPC Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Amb la col·laboració de: Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS

Edita: Junta de Govern Presidenta: Anna M. Ardévol Ribó Secretaria: Avelina Farré Salvadó Vocals: Xavier Sebé Bros - Maribel Trilla Tarruella Eva Pané Vidal - Francesc Ricart Mercè Lluïsa Solsona Paüls - Carme Piera Isen Ramon Utgés Vila

Fundació Pública de la Diputació de Lleida

la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors.

La reproducció total o parcial del contingut de la publicació es permesa sempre i quan es faci esment del seu autor i origen.

Pàgina 2

editorial DESPRÉS DEL 100 VE EL 150 Han passat 23 anys, 100 números i dos especials, les portades dels quals les teniu reflectides en la portada i la contraportada d’aquesta edició (els dos especials editats dedicats a les Festes del Segar i del Batre i a la Festa de Reis us les presentem juntament amb aquestes línies).

Revisar totes les portades editades des de l’any 1982, inevitablement fa evocar diferents moments d’aquests últims 23 anys de la història de La Fuliola i Boldú.

Ens agradi o no, tenir la perspectiva de 100 cent números ens ofereix una visió privilegiada de les vicissituds d’aquest poble, els diferents esdeveniments que s’hi ha succeït hi ha deixat petjada. És aquí on rau la importància de La Fulla, d’esser testimoni almenys d’aquests 23 anys i també per què no, de més enrere, ja que no són pocs els reportatges i estudis que s’han fet sobre situacions i esdeveniments viscuts en èpoques passades. És un moment idoni per agrair a tots els que han estat membres de la redacció, col·laboradors més o menys espontanis, a la gent que ens ha fet arribar la seva opinió, a les diferents Juntes de l’Ateneu, als qui s’han deixat entrevistar, als Especial nº1 dedicat a les Festes del pacients impressors sempre pendents Segar i del Batre (juliol 1983) d’aquell article que no acaba d’arribar, als de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal, als qui han suggerit, als qui s’han queixat, als qui han demandat,...

Resulta gairebé impossible calcular quantes persones que d’alguna manera o altra han tingut alguna cosa a veure en l’elaboració d’aquesta revista. A tots ells, moltes gràcies.

I ah, ens en descuidàvem, gràcies també a tots aquells que ens llegeixen amb més o menys passió, de passada, de reüll, amb desconfiança, amb entusiasme o amb compromís,... tant si sortim cada dos, tres o quatre mesos com si potser estem en una temporada en “standby”. Tots en sou partícips.

Si l’editorial del número 50 l’any 1991 la vam titular “Després del 50 ve el 100” sembla lògic que en el número 100 ja tinguem la vista posada cap al 150. Doncs aquesta és la fita que tenim, qui sap on serem i què farem quan hi arribem.. En tot cas, ens veiem al 150!

Ja sabeu que podeu comentar-nos aquesta editorial o qualsevol secció de la revista a la següent adreça: lafulla@premsacomarcal.com.

Núm. 100

Especial nº 2 dedicat a la Festa de Reis (desembre 1984)

Pàgina 3

tribuna CULTURA SENSE POLÍTICA Pot existir cultura sense política?

Evidentment, i més en els temps que estem, on la tònica és desincentivació generalitzada entre els col·lectius. Ha de canviar el clima d’aletargament en el que estem sotmesos i deixem empremta sobre la Cultura del Poble. Reivindico una mica de solidaritat entre les persones i socis de l’Ateneu Popular. Crec que una entitat com l’Ateneu ha de continuar pel bé de tots i per la frase tan i tan repetida: “Per la Cultura del Poble”.

Sóc un dels nous membres de la Junta i us asseguro que els seus components fan tot el possible per a que l’Ateneu sigui imparcial i estigui obert a tothom en totes les seves vessants. En la Cultura tots hi tenim cabuda. Hem de lluitar contra la indiferència, l’apatia, la crítica destructiva, hem de lluitar contra tot això.

FES-TE SOCI, TINGUIS SET DE CULTURA! En circumstàncies normals acabaria aquest escrit aquí, però em decideixo a fer un article amb més contingut. De segur que vàries generacions han anat passant per l’Ateneu durant aquests 25 anys de vida de l’entitat, directa o indirectament, uns molts més implicats que els altres.

Circumstàncies de la vida del poble han fet de l’Ateneu un instrument per ser escoltat un determinat col·lectiu.

Hi ha hagut diverses etapes, bones, no tan bones, però l’Ateneu ha sobreviscut a totes elles. Hem de ser conscients que totes les associacions, entitats, organitzacions, dins de la seva llarga o curta vida segons les èpoques se senten identificades.

El que es persegueix sempre és una finalitat i es mantenen uns principis. Crec que reivindicar que gent s’impliqui més en la Cultura del Poble a través de l’Ateneu és molt significatiu i gosaria a dir lloable, no per part meva sinó per gent dels que any darrera any construeixen una història d’un poble, prescindint de les diferències. L’Ateneu s’aixeca pel damunt de totes les vicissituds i per damunt del fet social, que és la diversitat d’opinions, amb fets diferencials que comporten els canvis de segle, de costums i les relacions entre nosaltres.

Atreveix-te, implica’t, siguis conscient que tens una entitat al teu costat, amb els seus Estatuts, amb els seus 25 anys d’Història i amb les portes obertes per a que les teves inquietuds puguin ser sentides.

Soci de l’Ateneu ho pot ser des del nou nat fins la persona amb més anys del poble, i així construirem junts un futur patrioticocultural per la Fuliola i Boldú. Assaboreix l’Ateneu, entra-hi; tens l’oportunitat de participar-hi, tu i els teus amb el petit gra de sorra que tots tenim.

Ramon Utgés

Pàgina 4

TRULLOLS Ò P T I Q U E S Pl. Sta. Anna, 3 (costat Casal) Tel. 973 53 26 65 - 25200 CERVERA Av. de Catalunya, 42 Tel. 973 57 00 48 - 25332 LA FULIOLA

publicitat

Núm. 100

Pàgina 5

la Fulla pels nens ENTREVISTA. TALLER DE PINTURA DE L'IMMA BALSELLS

Els alumnes del Cicle Mitjà de l’escola van realitzar durant el que va ser el periode lectiu unes sortides a artesans del nostre poble, concretament a Francisca Bernaus i l’Imma Balsells. D’aquestes visites n’han extret unes entrevistes que a més de publicar-la a la seva revista “Ei, Alumnes!” i al seva plana web, ens l’han passat per publicar-les a La Fulla. A continuació us les presentem.

1.- Quants anys fa que pinta? Molts

2.- Quantes hores necessita per a pintar un quadre?

Depèn del quadre.

3.- Quina classe de pintura utilitza en la seva tasca?

De tota MENA 4.- Durant un any, més o menys, quants quadres pinta? Molts 5.- En quina època de l’any pinta més? Durant les vacances i també els caps de setmana .

6.-Què és el que més li agrada pintar: paisatges, retrats, animals, abstracte…?

Primer pintava retrats, gerros, paisatges...però després,els models abstractes són els que prefereixo. M’agrada pintar sense models fixes.

7.- Podria explicar-nos una mica quina tècnica utilitza per a fer un quadre? Com el comença i com l’acaba?

Utilitzo moltes tècniques, de

vegades en un mateix quadre pot haverhi tècniques diferents.

8.- En aquest taller, quants quadres hi té, més o menys? Unes 150 làmines i 60 quadres, més o menys.

9.- Pinta igual ara que quan va començar? No Què ha canviat? Han canviat les ganes, cada vegada en tinc més.

10.- Més o menys, quant val el quadre més car d’aquest taller? 350 euros.

COOPERATIVA DEL CAMP DE LA FULIOLA SOCIETAT COOPERATIVA AGRÍCOLA I RAMADERA CATALANA LIMITADA

Departament d'Assegurances PINSOS • ADOBS • INSECTICIDES • CEREALS • ALFALS FRUITA • SECCIÓ DE CRÈDIT • MAQUINÀRIA AGRÍCOLA C/ de l'Om, s/n. • Tel. 973 57 00 44 • Fax 973 57 06 73 • 25332 LA FULIOLA (Lleida) e - m a i l : c o o p f u l i @ l l e i d a . n e t • P à g i n a w e b : w w w. c o o p . l a f u l i o l a . c o m

Pàgina 6

la Fulla pels nens ENTREVISTA. TALLER DE PUNTAIRES DE FRANCESCA BERNAUS 1.- Com s’anomena el seu taller?

Taller de puntaires “Vol i boixet”.

9.- Quin és l’horari del seu taller?

De 4 a 8; dijous de 4 a 8; divendres de 8 a 10.

2.- Per què aquest nom, què significa? És el nom d’un dels punts que utilitzem en les nostres puntes.

10.- Podria dir-nos el nom de les principals eines que s’utilitzen per a fer punta de coixí?

El coixí, els patrons, agulles de cap, boixets i fil.

3.- Quant temps fa que funciona aquest taller?

Deu anys.

Quins dies de la setmana fan punta?

Els dilluns, dijous i divendres.

11.- Van vostès, a trobades de puntaires a d’altres poblacions?

Sí.

Quines són les més importants on han anat?

A Vilanova i la Geltrú, a Barcelona i a gairebé totes les que es fan per les nostres contrades.

4.- Vostè, fa de professora en altres pobles?

Sí.

Quins?

A Vilanova de Bellpuig i Vilagrassa.

5.- S’ha d’estudiar molt per ensenyar a fer punta de coixí?

No. 6.- On va estudiar vostè?

A l’escola d’arts i oficis de Tàrrega i dos cursos a Barcelona.

12 .- Té algun altre ofici a més de professora de punta de coixí?

No. Bé, sóc mestressa de casa.

13.- Hi ha alguna trobada de puntaires al nostre poble? Sí.

Quan?

El dia de la festa del Segar, que aquest any serà el 26 de juny.

7.- Quantes senyores vénen a aprendre en aquest taller?

Una vintena.

14.- Quines coses es poden fer amb punta de coixí?

De tot: tovalloles, mocadors, pitets, xals, llençols, quadres, guants ...

Les venen?

Generalment, no.

8.- És molt difícil aprendre a fer punta de coixí?

No Nosaltres, en podríem aprendre?

I tant!

Necessitaríem molt de temps per aprendre’n?

Tres a quatre mesos.

15.- Si la nostra escola demanés a vostès que ens fessin una demostració de punta de coixí, vindrien a l’escola?

Sí, quan vosaltres vulgueu.

Núm. 100

Pàgina 7

pàgina de l'ateneu A continuació us presentem una breu descripció de totes les activitats que s’han fer durant la primavera i part de l’estiu; com podreu veure, l’oferta és abundant i no hi ha cap mes en que es pari l’activitat, al contrari, amb l’arribada del bon temps, s’intensifica. Qui s’avorreix és perquè vol.

MARÇ A finals de març, les caramelles de l’Ateneu van sortir un cop més al carrer, aquest any es van organitzar amb la col·laboració de l’AMPA de l’escola. L’experiment va resultar exitós per la concurrència que va tenir finalment, esperem repetir-la l’any que ve.

Caramelles.

ABRIL El dia 10 es va organitzar una excursió a Barcelona, el programa va ser el següent: pel matí fer una visita al Museu Nacional d’Art de Catalunya a Montjuïch i a la tarda anar a veure l’obra de teatre “Mar i cel” de Dagoll Dagom en ple Paral·lel.

El toc oriental del mes d’abril el va donar el curs de taitxi (gimnàstica realitzada per moviments suaus practicada de forma massiva a la Xina) a través d’un monogràfic de dues sessions que van tenir lloc al Poliesportiu.

El dia 24 va tocar el torn una vegada més de vendre llibres, roses i flors a la plaça de l’Ajuntament en motiu de la celebració del dia de Sant Jordi; com ja ve sent habitual en els últims anys, vam estar acompanyats de les obres de l’Imma Balsells.

Sortida a Barcelona.

MAIG Pel maig tocava ja de fer una excursió per a que ens comencessin a rossejar els primers rajos de sol i així ho vam fer cap a l’Estany d’Ivars el dia 22.

Van acabar els cursos d’anti-stress realitzats per l’Anna

Sant Jordi.

FISCAL • COMPTABLE LABORAL • ASSEGURANCES

A S S E S S O R I A Pàgina 8

Av. de Catalunya, 37 Tel. 973 570 670 Fax 973 570 090 25332 LA FULIOLA (Lleida)

pàgina de l'ateneu

Mari Ardèvol i el d’informàtica impartit pel Josep Ricart, aquest últim amb el suport de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i amb la col·laboració de la Llar dels Jubilats i l’Ajuntament.

JUNY La 5a trobada de Colles del Caragol va reunir 580 persones a l’entorn de l’Era del Segar i del Batre, que ens marca cada any l’inici de les activitats estiuenques a l’aire lliure, a la pàgina següent us mostrem diferents moments del que va donar de si la jornada.

Sortida a l'Estany d'Ivars.

I com cada any, per aquells que no tenen una colla definida amb la qual passar la revetlla de Sant Joan, ja sabeu que us podeu apuntar a la de l’Ateneu; del dia, no us en podeu equivocar i del lloc tampoc: el 23 a l’Era del Segar i del Batre.

A finals de Juny es van donar per finalitzats els cursos de gimnàstica, ioga i teatre per petits, realitzat conjuntament amb l’AMPA. Pel juliol i els mesos següents ja tenim més coses en marxa, de ben segur que algunes ja s’han fet a la data que esteu llegint la revista; com ja sabeu s’accepten propostes i suggeriments.

Curs d'ordinadors.

Expenedoria núm. 1

M. Carmen Alarcon Alarcon Estanc · Tabacs Objectes de regals Av. Catalunya, 34 - LA FULIOLA Núm. 100

Flors

Julita

Art Floral C/ Dr. Rius i Tarroja, 3 Bodes - Corones 25332 La Fuliola Plantes - Ceràmica Tel. 973 57 00 75 Mòbil 659 11 74 02 Objectes de Regal

Pàgina 9

pàgina de l'ateneu 5a. TROBADA DE COLLES DEL CARAGOL

Pàgina 10

actualitat ANTON MARSINYACH NO CEDEIX L’ALCALDIA MALGRAT EL PACTE Segons el pacte subscrit per les llistes del PP i del PSC en data 12 de juny de 2003, el Sr. Anton Marsinyach havia de deixar l’alcaldia el 13 de juny per tal de que en prengués el relleu el Sr. Jordi Escolà fins al final de la legislatura.

Però el moment de fer-se efectiu el relleu aquest no ha tingut lloc, aduïnt el Sr. Marsinyach les dificultats posades pel grup socialista durant el seu mandat. Aquesta decisió final materialitzada pel cessament dels regidors socialistes de l’equip de govern, ha vingut precedida de diverses accions per part dels dos regidors populars contradictòries: si en un primer moment es van negar a que es produís el relleu, el dia 17 de juny després de mantenir una reunió amb la direcció provincial del PP i els demés membres del grup municipal, el propi Sr. Montaña, president del PP a la província de Lleida manifesta a favor de materialitzar el pacte, però de manera

contradictòria, el 20 de juny , el Sr. Anton Marsinyach y la Sra. Francisca Bros manifestaven la seva voluntat de no rellevar l’alcaldia.

La decisió la prenen en solitari els dos regidors del PP, doncs es pren en contra del parer de la direcció provincial i el grup municipal del PP a La Fuliola.

En aquestes circumstàncies, el 22 de juny, els tres regidors del PSC, fan efectiva la seva renúncia de pertànyer al grup de govern municipal, donat que els regidors del PP han impedit que el produeixi el relleu previst en el Pacte de Govern signat pels dos grups municipals.

Davant els fets que es descriuen, “La Fulla” ha volgut prendre la paraula als representants de les dues parts signants per tal d’aclarir posicions i fets, a la secció “Entrevista” en teniu el resultat.

FUSIÓ DE LES COOPERATIVES DE LA FULIOLA I CASTELLSERÀ El passat 29 de juny, al Castell de Remei tingué lloc l’assemblea que formalitza la fusió de les cooperatives de La Fuliola i Castellserà; l’acte va comptar amb la presència de l’administració, representada pel director general de Desenvolupament Rural, Jordi William Carnes.

El procés de fusió es va iniciar el 5 de juny, dia en que les respectives assemblees de les dues cooperatives, a La Fuliola a dos quarts de deu del matí i a Castellserà a les dotze del migdia, el van aprovar per una majoria superior als 2/3 dels assistents. La denominació de la nova cooperativa serà “Agrounió i Secció Una imatge de l’assemblea constituent al Castell del Remei. de Crèdit, SCCL” amb seu a La Fuliola i un total de 628 socis, els tràmits legals però faran que encara hagi de passar un temps fins que la cooperativa resultant no adquireixi personalitat jurídica pròpia.

De l’assemblea de fusió en va sortir elegida una junta d’11 membres, 6 dels quals són associats de La Fuliola i 5 de Castellserà, quedant pendent de que s’escullin els càrrecs representatius dins d’aquesta junta resultant.

Núm. 100

Pàgina 11

actualitat XXVI FESTES DEL SEGAR Aquest any ha tocat el dia 26 de juny, l’acompanyament a la jornada el van fer la trobada nacional de puntaires, el concurs de pintura ràpida , l’exposició de fotografies del concurs que s’organitzà l’any passat, els del programa de Catalunya Ràdio “On és el Claudi?” la qual cosa feia suposar que l’esmentat voltava entre garbes, i per últim, a la tarda, ball. Us presentem a continuació unes quantes imatges de la jornada (les del batre, hauran de ser pel pròxim número).

Pàgina 12

entrevistes Tal i com hem fet menció a la secció “Actualitat” de la revista, no s’ha produït el relleu a l’alcaldia tal i com estava previst en el pacte signat pels dos partits a l’Ajuntament. S’ha pensat que el més oportú és donar veu a les dues parts en conflicte per explicarse, però a continuació només us presentem l’entrevista realitzada al Sr. Jordi Escolà, cap de llista del PSC i Primer Tinent d’alcalde fins fa unes setmanes, ja que havent formulat la petició per a realitzar l’entrevista al Sr. Antoni Marsinyach aquest, s’hi ha negat.

Des de La Fulla, el convidem a que, quan ell cregui convenient i oportú, s’expressi en els termes convenients tal i com es manifesta el Sr. Escolà a les línies següents.

ENTREVISTA A JORDI ESCOLÀ -Abans de preguntar res, el Sr. Escolà comença explicant el següent: A l’Ajuntament hi havia una situació de pacte de govern que ha funcionat durant dos anys; que s’ha conduït, no cal dir meravellosament, però que ha funcionat, perquè les prioritats marcades s’han anat complint; i el que és més interessant, que en cap moment s’ha produït cap queixa per part de cap de les dues parts. Amb la qual cosa, que arribis una setmana abans del canvi i et diguin que no volen plegar, sense cap mena d’explicació ni voluntat de diàleg, és clar, és una situació, a banda d’il·lògica, també esperpèntica i estranya, molt estranya. Si després s’analitza des del dia que es diu “no vull plegar” fins un mes després, quan encara no s’ha donat cap explicació, ni de manera pública ni privada..., i que ja hem fet un ple per tractar assumptes ordinaris, sense tampoc donar en aquest Ple cap explicació..., i que tot el que se sap sobre la decisió de no plegar, per dir-ho d’alguna manera, és el que s’ha pogut llegir als diaris.... llavors és clar, tota aquesta situació és bastant atípica, buida de sentit comú...

I tot això comporta que a banda d’una falta de serietat de no complir, és la mancança manifesta de personalitat i maduresa de l’Alcalde, de ni tan sols explicar-te el perquè de tot plegat. El fet de que argumenti que ha perdut la confiança en nosaltres, faltaria primer que t’ho diguessin i després analitzar el perquè.

-Als medis de comunicació l’Alcalde ha manifestat que s’havien posat traves per part del Grup Socialista…

Això deia... però no sabem quines. Hi ha un moment del període que va des del moment que comença a dir que no continuarà el pacte, fins el moment que ho fa de forma definitiva, que hi ha una sèrie de contactes amb la gent de la candidatura del PP que va signar el pacte, als quals es convoca a una reunió (a la que ni el Sr. Marsinyach ni la Sra. Esteve tot i estant-hi convocats no es presenten).

Llavors els firmants ens venen a dir que

Núm. 100

hem de donar explicacions; però nosaltres entenem que no hauríem de ser precisament nosaltres, el Grup Socialista, qui ha de donar explicacions. Qui incompleix el Pacte, es qui ha de dir el perquè, i ja veiem que no s’han presentat a la reunió...

Tot i així, donem el nostre parer i opinions, que, sembla ser van ser prou vàlides i convincents, ja que a partir d’aquella reunió, que va ser un dilluns, el divendres de la mateixa setmana es fa una reunió de comitè local del PP amb el màxim responsable del partit a Lleida, el diputat sr Jordi Montanya, el qual manifesta que el Sr. Marsinyach plegarà i acatarà el Pacte signat; però el dilluns següent aquest ho nega i per tant no dimiteix. En aquest punt, s’arriba a la conclusió de que el Sr. Marsinyach de “senyor” no en té res, d’ara endavant puc afirmar que més que “senyor” és un poca-paraula.

-Quina pot ser, doncs l’explicació de que malgrat l’oposició del seu partit tant a nivell local com provincial el Sr. Marsinyach prengui aquesta decisió?

Això és una mena d’hipòtesis, perquè segons com ho expliquis et poden dir que estàs fent acusacions sense causa. El que sí, sé és que el Sr. Marsinyach hauria d’anar a un psiquiatre, això si passant abans pel psicoanalista. Penso que li explicarien el per què fa aquestes coses.

Segurament deu ser cosa d’un trauma

infantil, doncs hem de pensar que el Sr. Marsinyach va ser pujat durant l’època més forta de la dictadura, i això el devia conformar com una persona retreta, introvertida; que una vegada que ha arribat al poder, i ves a saber el que ha fet per arribar-hi, li agrada tant que no ho vol deixar i peti qui peti, s’hi vol quedar. Jo penso que ara mateix juga a temptar la sort en dir-se a si mateix: uns no em poden fer res perquè només són tres i als altres ja els hi va bé que aquells tres no facin res, llavors m’ajudaran i jo mentrestant aniré fent la viu-viu per aquí i per allà en els 2 anys que resten. Això si, amb uns aires de prepotència, amb una manera de fer molt propera al més vell estil feixista que fa evident aquesta manera d’actuar. Ara és veu clar de què va el Sr Marsinyach i amb el temps s’anirà veient encara més i patintho de forma més clara i concreta per part de tothom.

-Hi veu viabilitat amb la posició en què es troba ara?

El més normal és que no fos així, però és clar, si partim de la base de la història que tenim, i de que el sr. Marsinyach és tant imprevisible; doncs potser ara troba recolzaments puntuals que el permetin arribar al final. És una qüestió bastant il·lògica, però forjada en un afany personal de protagonisme, de dir “jo sóc l’Alcalde, faig el que vull, jo sóc el millor...” , llavors mentre els demés li deixin fer, doncs farà..

-A part de l’afany personal, podríem estar parlant d’afany de lucre?

Home, tot és possible, per què no?

Segurament no només té el recolzament de gent que l’anima i li engreixa el seu ego personal. També pot ser que algú l’hagi animat econòmicament per a que no plegui; i tampoc no seria estrany pensar que a la seva edat, confiés que si arriba a la jubilació com Alcalde, tingui una paga millor. Els comentaris, a nivell de poble son a cada cantonada, que si comissions, que si el famós tant per cent de les obres...

-Veus alguna actuació en perill dels

Pàgina 13

entrevistes projectes que estaven inclosos en el text del pacte?

Del que es va pactar, hi havien dos assumptes bàsics, que són la residència i el polígon industrial. La residencia ja penso que no es pot aturar, el Patronat funciona i no només amb l’aportació dels polítics sinó que amb aportacions individuals i de col·lectius com les entitats, i crec que la Residència tirarà endavant.

Doncs el finançament està ben pactat i en això el nostre grup va tenir bastant a dir i a fer. I com es va fer prou bé i en bones condicions, no crec que la residencia s’aturi, doncs és un fet a la vista de tothom..

Ara, el tema del polígon industrial, tal i com estava plantejat des del punt de vista de la gestió mitjançant un patronat com s’està fent a la residència, no es farà. I no es farà, perquè el Sr. Marsinyach no té categoria ni com Alcalde, ni com empresari ni com persona, per fer-ho. El Sr. Marsinyanch pot gestionar, en tot cas, l’arranjament de quatre camins i de posar herba a camp de futbol amb 4 bancs de formigó, això si passant-se de llarg del pressupost inicial. Però el nostre Alcalde no té categoria ni està preparat ni sap el que tindria entre mans, per desenvolupar un polígon industrial. De fet, si d’alguna manera no s’ha avançat més en el tema del Polígon és per que en els últims 8 mesos el Sr. Marsinyach no ha tingut com a Alcalde la predisposició (per manca de confiança en si mateix) de seure amb els veïns per la compra les finques. I això que teníem al nostre abast el finançament necessari per la compra de la zona industrial. Penso que fer el polígon industrial és un projecte que li va gran al nostre Alcalde. A banda que amb la seva manca de serietat i incompliment dels tractes, ningú li vendrà un pam de terra.

En referència als altres punts del pacte ( modernitzar l’ajuntament, formar el personal...) en tot això hi fa molt la persona que hi passa al davant. Altres temes com totes les actuacions incloses al PUOS (Pla Únic d’Obres i Serveis), si es faran o no, no ho sé, perquè la gestió l’haurà de conduir (pel moment) aquest Alcalde. El que està clar és que l’obra que corresponia a aquest any 2005, que és l’enllumenat del Camí Petit de Boldú, ja vaig denunciar en l’últim Ple que segurament no es podria fer, perquè a hores d’ara el nostre Alcalde

Pàgina 14

pressupost imagina’t el que pot passar quan s’hagi de renovar una pòlissa de crèdit, per exemple.

encara no ha complert el tràmit administratiu de disposar de la cessió de terrenys on ubicar els pals de llum. I si l’obra, que s’ha de fer al 2005, a aquestes altures d’any, quan ens queden cinc mesos per acabar-lo, és troba en aquesta situació, lo normal es que es perdi la subvenció i no pugui fer-se.

I per què no parlar de la tanca del pantà?

Ha estat incapaç de fer-la en quatre anys...

Però bé, hi ha assumptes que són majors i d’altres que són menors; dins del primer punt del pacte es podria dir que s’ha fet en un 70% (entenent la millora del funcionament administratiu de l’Ajuntament, la residència i l’aplicació de les normes subsidiàries) quedant penjat el tema del polígon, que és un tema que s’hauria de començar a fer per treure’n un rendiment d’aquí a dos anys.

En tot cas, el que veig complicat en tot aquest assumpte, és quina mena de governabilitat tindrem a l’Ajuntament. A partir d’ara per a qualsevol decisió important s’haurà de pactar. A l’últim Ple, que es va tractar el tema dels pressupostos, els regidors de CIU li van donar suport quan mai li havien donat, més aviat sempre es queixaven dels pressupostos, i al final s’abstenien. Enguany li han donat suport.

Bé, tot és vàlid i cadascú ha de fer el que en cada moment cregui oportú, malgrat que vinguin a dir-nos que una cosa és donar suport al pressupost i una altra cosa és un pacte (que segons digueren no havien firmat, posant-nos com testimoni al pocaparaula). Els regidors de CIU diuen que no n’han fet cap de pacte; bé, el poden haver fet o no... el que sí és cert, és que cada vegada hauran de pactar i això a nivell de governabilitat genèrica de l’Ajuntament no és gaire bo ja que si han hagut de fer set o vuit reunions per aprovar-li el

Per altra banda, pel que fa al tema del pressupost, els de CIU, que sempre demanaven participar més a les tasques de l’Ajuntament, es van dedicar a pactar i a aprovar-li el pressupost, i en canvi no es van recordar de què tenien a dir els regidors del PSC sobre aquest pressupost. I de fet, quan nosaltres, els regidors del PSC, vàrem presentar en el Ple una esmena a la totalitat i un pressupost alternatiu, les regidores i regidor de CIU van permetre que no es deixés votar aquest pressupost alternatiu.

La qual cosa demostra, hores d’ara i si més no, que estan pensant en una governabilitat a l’Ajuntament, perquè aquest no sigui governable.

Potser, el que fa CIU és jugar una mica amb tots. En tot cas s’equivoquen si pretenen jugar amb els socialistes, els quals, hores d’ara tenim molt clar en el lloc que estem i el que hem de fer.

Els socialistes participarem de l’activitat i la governabilitat de l’Ajuntament en la mesura que nosaltres pensem i la nostra participació sigui en bé del municipi.

I malgrat que a la millor no se’ns deixarà participar ni serem convidats en els assumptes i activitats municipals, llavors ens caldrà anar per lliure i sempre disposats a escoltar i prestar servei als veïns i veïnes del poble.

Aquest és el tema que veig més problemàtic en quan a la governabilitat, que pot afectar a temes com la residència que hauria d’anar rodada, però que si no es té clar l’objectiu final, podria tenir ensurts. Per exemple, si els de CIU, d’entrada mai han estat d’acord amb aquesta residència, no sé com ara pot afectar això en la seva posada en marxa.

Però bé, el temps dirà el que succeirà.

Preveig una situació, diríem que divertida, si ens ho agafen en to d’humor. Bé podria ser que a cada ple tinguéssim una mica de “xou”, amb força públic i els corresponents aplaudiments. Cadascú al seu lloc...De mestre de cerimònies un poca-paraula amb el sentit del ridícul intacte. La resta, vull pensar, practicant la sana dieta de riure’s d’un mateix.

Eva Pané

cultura ESPAIS DE LA BATALLA DE L'EBRE Des de la Setmana Santa d’enguany, es poden realitzar les primeres rutes guiades pels espais on va tenir lloc la Batalla de l’Ebre a iniciativa del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) ubicat a Gandesa. La seva finalitat és fer memòria, mitjançant la visita als diferents escenaris on va tenir lloc la Batalla de l’Ebre, dels episodis més tràgics de la Guerra Civil.

Podeu trobar més informació a www.batallaebre.org; però mentre no us decidiu a anar-hi us presentem el següent text extret de la pàgina web per tal de posar-nos en context històric: “La Batalla de l’Ebre va començar la mitjanit del dia 25 de juliol de 1938, quan les forces integrants de l’Exèrcit de l’Ebre del tinent coronel Modesto van creuar el riu trencant les línies defensives del Cos d’Exèrcit Marroquí del general Yagüe.

S’han habilitat diferents espais per la zona per tal de que es puguin Una imatge de Corbera d’Ebre visitar de forma adequada i a més L’operació responia a la necessitat imperiosa, per part del poder donar-li un caire didàctic . El punt de partida és Corbera govern de la República, d’alleugerir la pressió que l’Exèrcit d’Ebre on hi està ubicat el centre d’interpretació “115 dies”, Nacional estava realitzant sobre el front valencià, que altres escenaris són el Poble Vell de Corbera, les trinxeres de amenaçava la seguretat de la zona industrial de Sagunt i de les Deveses a la Fatarella, els barrancs a Vilalba dels Arcs, la ciutat de València. A més, les circumstàncies internacionals, Pinell del Brai, on s’hi troba la cota 705 de la Serra de Pàndols amb les tensions generades a Europa per les pretensions del amb el monument promogut per la lleva del biberó i el Centre règim nazi d’expansió territorial, feien necessària una operació d’Interpretació “Les veus del front” i, per últim , des del 5 de que retornés a la República una posició favorable en les juliol el Memorial de les Camposines a la Fatarella.

Núm. 100

Pàgina 15

cultura relacions internacionals. L’operació dissenyada per l’Estat Major del general Rojo preveia el pas del riu, la part més arriscada, aprofitant el factor sorpresa per diferents punts. Un cop superada la primera fase, les tropes republicanes haurien d’explotar l’èxit de l’operació endinsant-se en el territori seguint diferents eixos de penetració.

La sorpresa inicial de l’operació va ser un èxit i diferents unitats de les divisions 42, 3, 11 i 45 de l’Exèrcit de l’Ebre van creuar el riu per diferents punts entre Mequinensa i Amposta, essent el nucli de l’atac la línia entre Riba-roja i Benifallet.

Defensaven el territori central les unitats del la 50 Divisió del Cos d’Exèrcit Marroquí, que van oferir escassa resistència i van ser obligades a retirar-se fins a formar una línia defensiva seguint l’eix Faió – Pobla de Massaluca – Vilalba dels Arcs – Gandesa – Vall del riu Canaletes. Aquesta línia s’establia el dia 26 de juliol i fins al dia 3 d’agost les forces republicanes van llençar durs atacs per trencar-la i continuar explotant l’èxit inicial.

La reacció de les forces franquistes va ser ràpida i en poques hores arribaven unitats d’arreu del país per reforçar la nova línia defensiva. A més, la intervenció de l’aviació i el control dels embassaments de la part superior del riu van dificultar l’alimentació del front per part de l’Exèrcit de l’Ebre.

operació contra Catalunya a través de Lleida, el general Franco va decidir recuperar el territori perdut a qualsevol preu. Aquesta decisió és la que va convertir l’Ebre en la batalla més dura i sagnant de la Guerra Civil i de la història d’Espanya.

A partir d’aquest moment i fins el dia 16 de novembre l’Exèrcit Nacional va dur a terme sis ofensives contra les línies republicanes. El que l’Exèrcit de l’Ebre havia ocupat en un sol dia, va necessitar més de cent dies per ser recuperat.

El resultat d’aquelles operacions va ser una guerra de desgast que va provocar la desfeta de l’Exèrcit de l’Ebre, amb menys mitjans materials i humans, prop de 130.000 baixes entre els dos exèrcits enfrontats i que condicionaria la campanya de Catalunya iniciada al desembre de 1938.

A banda d’aquestes connotacions històrico-militars, la batalla de l’Ebre va ser la carta jugada pel govern de Negrín en la Conferència de Munich del 29 i 30 de setembre de 1938, on les potències europees van condemnar a la República cedint davant les pretensions de l’Alemanya de Hitler en la crisi dels Sudets txecoslovacs.

A més l’Ebre fou l’escenari de la retirada de les Brigades Internacionals del territori de la República, anunciada el 21 de setembre de 1938 pel president Negrín.

Per tot això la Batalla de l’Ebre esdevé un dels fets fonamentals per entendre la història contemporània de Catalunya i d’Espanya, amb uns forts lligams amb la de la resta del món.

Davant la impossibilitat de continuar l’avenç i un cop acomplerts els objectius originals de l’operació, alleugerir el front valencià i cridar l’atenció de les potències europees amb una operació que retornava a la República la iniciativa militar de la guerra, el dia 3 d’agost, el tinent coronel Modesto donava l’ordre d’adoptar mesures defensives.

Aquí podria haver acabat la Batalla de l’Ebre, però, contra l’opinió d’alguns dels seus generals que defensaven la fixació d’aquell front i l’inici d’una

Monument situat la cota 705 de la Serra de Pàndols.

El Centre d’Interpretació de Corbera d’Ebre és, per les seves dimensions, el més gran de tots el programats. Per aquesta raó i per la seva ubicació, a prop del Poble Vell de Corbera, esdevé l’eix vertebrador de tot el discurs expositiu contemplat al projecte i la base de partida de les rutes o itineraris que se’n deriven.”

• Ara oferim venda de PA i gran assortit en BOLLERIA ARTESANAL. • Es fan encàrrecs de tot tipus.

Plaça de l'Ajuntament, 1 La Fuliola - Tel. 973 57 05 99

Pàgina 16

• Obert tots els dies inclòs diumenges.

dossier

Es de veritat tan fàcil enganxar-se?

Fumar no es només una addicció, és un ritual.

Independentment que es fumi amb amics o sol, pausadament o ràpid, el ritual en sí es fa cada vegada més addictiu. El nostre cervell s’acostuma fins i tot a la relació entre el moviment del braç al fumar i la sensació de relaxació del cigarret!!

Tot el que consumeixes té una llista d’ingredients. Com és que els ingredients del tabac no els sabem?

El que si sabem és que diferents marques de tabac contenen dieferents verins per a

s

que el teuco absorbeixi més la nicotina, t’enganxis més, i clar, compris més tabac.

Núm. 100

Pàgina 17

dossier

PĂ gina 18

consum responsable El Centre de Recerca i Informació en Consum (CRIC) és una associació ciutadana sense ànim de lucre i independent de qualsevol entitat pública o privada. Té com a objectiu oferir informació per a un consum conscient.

LA VISIÓ DEL CRIC l terme consum conscient (o "consum responsable") es va sentint cada vegada més en diferents àmbits, i per cadascú pot tenir significats diversos: ÈTICA TAMBÉ EN EL CONSUM. En les nostres activitats quotidianes actuem d'acord amb la nostra ètica: valorem allò que ens sembla bé o malament abans de prendre decisions. En canvi, quan consumim és habitual prendre les opcions que se'ns presenten com a més "fàcils": barates, accessibles, de moda...

El consum responsable intenta desfer aquest "divorci" entre el comportament com a ciutadans i com a consumidors: valorem què ens sembla bé també a l'hora de consumir.

P RENDRE LES REGNES DE LES DECISIONS PRÒPIES . El consum

responsable trasllada la presa de decisions des de la publicitat, el mimetisme social o alguns interessos particulars cap al criteri de cadascú.

ACCIÓ PER AL CANVI SOCIAL. Hi ha moltes coses al món que no ens agraden: injustícies, degradació del medi... El nostre consum hi té a veure, perquè amb cada acte de consum

influïm sobre l'evolució de la societat.

El consum responsable intenta que allò que potenciem amb el nostre consum no sigui contradictori amb el que volem potenciar a nivell social.

CANVIAR L'ACTITUD DAVANT DEL CONSUM. Fer un consum responsable no es tracta simplement d'una elecció entre marques ni només de consumir "verd", sinó d'un replantejament de tota la manera de consumir. Preguntemnos primer si realment tenim necessitat o desig d'allò que anem a consumir, després de quantes maneres es pot satisfer aquesta necessitat o desig, i finalment, en cas de fer-ho a través del mercat, quina de les opcions que ens ofereix ens sembla més encertada.

PROCÉS D'EXPERIMENTACIÓ. El consum responsable no dóna respostes categòriques ni solucions definitives.

Planteja dubtes, admet la multiplicitat de respostes, busca possibilitats vàlides dintre de les limitacions. Els coneixements, les circumstàncies estan en evolució contínua i per tant, tal com passa en tots els àmbits de la vida, les decisions que prenguem avui no tenen perquè coincidir amb les que prendrem demà.

ALLIBERAMENT, NO OBLIGACIÓ.

No es tracta de "complir amb l'obligació" de seguir unes normes que se'ns dicten; això ens fa sentir culpables i buscar excuses quan no podem fer-

ho. Al contrari, es tracta de sentir l'alliberament de fer allò que des de dintre sentim que és millor i ens fa estar més satisfets, de no estar lligats a necessitats falses, a modes o hàbits que no sabem ben bé perquè seguim, d'entendre millor com funciona el món en què vivim, de no participar en dinàmiques que no ens semblen correctes.

PRACTICAR

EL

CONSUM

RESPONSABLE

Fer un consum responsable comença per una cosa tan senzilla com observar el nostre consum de cada dia. Moltes vegades el mateix sentit comú ens suggerirà canvis positius. No hem de tenir por o vergonya de prendre hàbits "estranys" en la nostra societat, com anar a comprar amb el cabàs; el que hauria de ser estrany és que no siguin "normals".

Dedicar temps a buscar informació, identificar les opcions més vàlides en cada moment, etc. és una bona inversió: el més segur és que practicar un consum responsable ens dugui, al cap i a la fi, a disposar de més temps per a nosaltres.

De vegades el consum responsable ens durà a escollir opcions que no són les més accessibles al mercat o que no són les més barates, però també arribarem a la conclusió que de fet deixar de comprar moltes coses ens aporta molts avantatges; a la llarga gastarem menys diners.

• ASSESSORAMENT I PROJECTES D'ENGINYERIA • INSTAL·LACIONS DE SISTEMES DE CONTROL I GESTIÓ DE LUBRICANTS • PARCS D'EMMAGATZEMATGE DE LÍQUIDS PETROLÍFERS • EQUIPS DE TRANSVASSAMENT, MEDICIÓ I MANIPULACIÓ DE FLUIDS • INSTAL·LACIONS PETROLÍFERES DE SUBMINISTRE A VEHICLES I CONSUM PROPI

Av. Mediterrànea · Pol. Industrial Golparc, parc. 72 · 25241 GOLMÉS (Lleida) Tel. 973 60 43 93 · Fax 973 60 40 82 · E-mail: ist@ist-sl.com

Núm. 100

Pàgina 19

biografies viscudes MIGUEL DE CERVANTES empresonat perque els impostos que va recaptar els va depositar a un banquer de Sevilla, el qual temps després es va declarar en fallida; allí, a la presó va començar a pensar en “El Quijote”.

Alcalá de Henares és una antiga i bonica ciutat universitària situada prop de Madrid. En ella va nèixer en Miguel de Cervantes Saavedra, autor de “El ingenioso hidalgo Don Quijote de la mancha”, que és considerada com la primera gran novel·la de la literatura castellana.

La família d’en Cervantes era molt pobra. Ell mateix fa esment en el seu diari veure com portaven pres al seu pare perquè no podia pagar els seus deutes. El seu pare era cirurgià-barber, llavors era una professió molt poc considerada, però guanyava molt poc, i va anar a buscar fortuna per diverses ciutats de la península: Valladolid, Sevilla i Madrid. Així és com va començar a conèixer món el futur escriptor.

Malgrat tot, Miguel va anar a l’escola i també va cursar estudis a la ciutat de Salamanca, fent de criat dels estudiants rics per poder viure. Va ser un gran observador. El teatre li agradava molt i es gastava tots el seus estalvis per poder anar a veure obres.

Se’n va anar a Itàlia, on en aquella època hi havia guarnicions espanyoles i es va allistar a l’exèrcit; per primera vegada a la vida es va veure almenys, ben vestit i ben alimentat. Però també va saber el que era la guerra. En aquella època tota la cristiandat estava en conflicte amb els turcs, i el sultà Soliman II, es volia apoderar de Roma.

Al 1571 una poderosa esquadra turca avançava pel Mediterrà; el rei d’Espanya d’aleshores, Felip II, va enviar la seva armada a les ordres d’en Joan d’Austria pe a que amb la unió de les forces de Venècia i dels Estats Ponitificis fessin front als turcs.

En un dels bucs espanyols hi anava el jove Cervantes.

Quan va sortir lliure ja estava madur per la gran obra de la seva vida, tenia cincuanta-vuit anys i continuava sent pobre com sempre.

A Lepant, prop de les Costes de Grècia, Cervanes va quedar inutilitzat de la mà esquerra, per això li va quedar el nom de “El manco de Lepanto” Al 1575 Cervantes va abandonar Itàlia i va anar cap a Espanya. Portava una carta de recomanació de Joan d’Àustria pel rei, però els viatgers va ser assaltats per pirates àrabs i els van fer presoners, éssent el seu destí final Argel. Cinc anys va estar en captiveri fins que va poder escapar-se amb altres companys. Quan va arribar a Espanya després de passar moltes penúries, al 1580 va escriure la seva primera novela: “La Galatea”, amb la qual no va tenir gaire èxit.

Es va casar i es va dedicar a fer de recaptador d’impostos, deixant de banda la ploma. Va tornar a ser

Se’n van fer dos parts de “El Quijote”, una va sortir a la llum l’any 1605 i la segona part deu anys després, al 1615. És per això que aquest és l’any del Quixot i es celebra el seu aniversari.

Va morir pobre, a una casa del carrer León, a Madrid. Va morir el 23 d’abril de 1616, i va ser enterrat en un convent de les Trinitaries, al carrer Lope de Vega, declarat avui dia monument nacional.

Va ser plagiat moltes vegades, el seu principal detractor fou un tal Avellaneda que va fer mal ús de la seva obra i va restar mèrits a l’autor, Avui Cervantes es recordat com el gran escriptor de la Literatura Castellana que ha estat i serà per sempre.

Es podria dir que l’”Alonso Quijano” és el prototip de personatge que deixa petjada dins de les ments de molts adolescents que gairebé obligats, com jo, se’n recorden vint anys després que llegint-lo un altre cop assaboreixes l’art de l’escriptura universal castellano-antiga de tots els temps, llibre de cavalleries inoblidable que més que cavalleries son correries de dos pobres, un que perd la cordura i l’altre impregnat de la innocent ignorància, quedant constància en profit de moltes èpoques i generacions al llarg de la història de la literatura universal.

Ramón Utgés i Vila

Pàgina 20

els contes de l'esparver

medi ambient

Aus nocturnes (III) Tercer i últim article d’aquesta sèrie sobre les aus nocturnes. Us parlaré sobre la família dels enganyapastors, uns ocells molt curiosos i poc coneguts.

2. Enganyapastors (Gènere Caprimulgidae) Ocells de mida mitjana. S’alimenten caçant insecte al vol amb la seva enorme boca oberta, a mode de

els encarregats d’endur-se les ànimes dels morts. És relativament freqüent veure aquests ocells aturats enmig de la via quan circuleu de nit per qualsevol carretera o camí (els detectareu fàcilment pels seus ulls grans i brillants); cal anar amb compte ja que, en quedar-se encegats pels focus dels vehicles, és molt fàcil que morin atropellats.

L’enganyapastors (Caprimulgus europaeus) L’enganyapastors és l’espècie més abudant i estesa d’aquesta família.

Ocell de tons grisencs i marrons i formes esveltes (amb ales i cua molt llargues).

S’alimenta d’insectes, sobretot de papallones nocturnes, utilitzant la tècnica del “caçapapallones”, abans esmentada.

caçapapallones. A més, tenen unes plomes especials prop del bec (les anomenades bibrises) que semblen pèls i que els serveixen per augmentar l’efecte d’aquest caçapapallones (canalitzen els insectes cap a la boca).

La seva tècnica de caça en vol és similar a la d’una oreneta, amb un vol ràpid i àgil. Tenen ulls molt grans que els confereixen una bona visió nocturna. De dia descansen immòbils en una rama o al terra, confiant de passar desapercebuts amb el seu magnífic camuflatge (pots tenir una enganyapastors a 1 pam del nas i no veure’l). En moltes cultures es consideren ocells sinistres i de malastrugança, per exemple, diu una llegenda que els enganyapastors són

Núm. 100

El cant, que pot durar fins i tot algunes hores (amb breus pauses), és un monòton “rrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr…” dur i sec. En vol, el reclam és un “krruiit”. També té la costum de batre les ales en cops secs, que produeixen un so com d’un cop sec.

La Placeta

RESTAURANT • SALA POLIVALENT

Av. Catalunya, 30 - 25332 La Fuliola

Espècie pròpia de zones arbrades poc denses, amb grans clarianes, també de brolles i conreus. Diposita els ous directament a terra i, si és molestat durant l’època de cria, pot canviar l’emplaçament dels ous o dels polls.

El trobem entre nosaltres només durant el període estival (entre abril i agost) i passa l’hivern a l’Àfrica tropical.

El siboc (Caprimulgus ruficollis) És el més gran de les espècies d’aquesta família. Molt semblant a

Pàgina 21

els contes de l'esparver

medi ambient

Fins aquí el repàs de totes les aus nocturnes del nostre entorn. Caldria esmentar que, a banda de les espècies de les quals hem parlat, a Catalunya també trobem el gamarús (Strix aluco) (més propi de zones de muntanya mitjana i alta i que, per tant, no trobem a la plana) i el mussol pirinenc (Aegolius funereus) (espècie en perill d’extinció que habita els boscos subalpins del pirineu).

l’enganyapastors, tot i que de tonalitats més ocres i de color rovell. S’alimenta d’insectes.

El cant és el tret més distintiu i que ens permetrà diferenciar-lo de l’enganyapastors. És una espècie de “kiotoc-kiotoc-kitoc…” molt nasal.

Espècie pròpia de zones seques i obertes, com ara brolles i boscos mediterranis i també estepes. Diposita els ous a terra i pot canviar la ubicació de polls o ous si se sent amenaçat.

Només està entre nosaltres durant el període estival (entre abril i octubre) i passa l’hivern a l’oest de l’Àfrica subsahariana. A Europa, només la trobem a la península Ibèrica, on hi ha la major població mundial. És una espècie escassa i que es troba en regressió.

Aquests ocells, sobretot els rapinyaires nocturns, tenen un important paper en el medi, ocupant els llocs més elevats de la xarxa tròfica, com a depredadors. Així, regulen les poblacions de rosegadors, rèptils… Com hem pogut veure, la diversitat d’aquests ocells és molt més elevada del que podríem pensar a priori, i que no només hi ha el “xut” o l’òliba que tots coneixem. De nit, des de la terrassa de casa i parant bé l’orella, podreu home detectar molts dona dels nostres estilista·tractament capilar·extensions amics nocturns. estètica·maquillatge·depilació

estil9olivia

Arnau Sebé

C

Av. Catalunya, 30/Tel. 973 57 06 93 LA FULIOLA

Mobles Carulla

Av. de Catalunya, 42 · Tel./Fax 973 57 00 55 · 25332 LA FULIOLA (Lleida)

Pàgina 22

la llufa

La Llufa és una publicació independent i còsmica boreal. La redacció no es fa responsable dels continguts ofendosos amb la moral i l’estat d’ànimo general. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència i/o fruit de la vostra ment pervertida.

VELLES CANÇONS I ROMANÇOS

QUINES CEBES QUE TENS!

En aquestos temps incerts, d’avenços ràpids i inesperats, on ens inunden les noves tecnologies, les ciber-coses, les llumetes de colors i les dents esmolades de la globalització es mingen les arrels fonamentals de la cultura popular tradicional catalana, us convidem a recordar amb els vostres infants, aquelles cançons que els nostres padrins cantaven entre guerra i guerra.

A partir d’ara, aquesta serà l’expressió subtitutiva de la nostrada: “quins collons que tens!”, extensament utilitzada en bodes, batejos, comunions i trencaments de pactes varis, usualment acompanyada d’un moviment pendular de les mans posicionades en forma concava (que no convexa) simulant estar brandejant els nobles penjolls.

Exercici 1: Completeu les següents cançons.

Sol, __1__, vine’m a __2__,que tinc __3___.

Tota aquesta collonada, perdó: encebada, ve per que s’han trobat uns exemplars esplèndits d’allium cepa (com ne diuen els científics) en un hort del nostre poble, l’amo del qual ha preferit mantenir-se en el més íntim anonimat, conscient de que revelar la seva ubicació comportaria saquejos, hurtos i destrosses al sistema de rec i encavallament que tant pulcra i esmerosament cuida la nostra Col·lectivitat de regants.

(repetir fins a la ofendositat)

__4___ , __5___ , __6___ , _____7______.

Cada cual, cada cual, que entienda su juego Y el que no __8__ pagarà una ____9_____. (no repetir, per l’amor de Déu) Si saps les respostes, envia un emili a lacaducifolia@premsaboreal.fu i participa al sorteig del llibre “Promesas Rotas”, del conegudíssim escriptor Michael Trepator. Bellesa i poder i diners, o la seva absència. La historia d’un shèrif ranxero de Wisconsin a qui les ànsies de poder i peles el portaren a cometre prevaricacions, alevosies i estupideses varies, però una darrera l’altra. Allò que se’n diu sense sò ni arri...i ell tan ample!

PROBLEMES DE SO A LA SALA DE PLENS.

És l’ explicació que han donat els investigadors del CSI-Albatàrrec als estranys fenòmens ocorreguts en l’últim plé (de gent) del nostre ajuntament. Les interferències van provocar que semblés que els veïns no respectessin els torns de paraula, o que donés la sensació de que un grup de regidors aprovés uns pressupostos que no volia, o que no sabia què votava, o que no...que no....Es desconeix la naturalesa d’aquestes interferències però es sospita que són les mateixes que van provocar que semblés que el nostre alcalde volia adjudicar les obres de la residència a la constructora més cara! Els investigadors continuen investigant, que no els passi res...

Núm. 100

I ara la dada que tots esperàveu: una ceba li pesa 1.650 Kg i l’altra 1.750 Kg, complint la llei natural de que un sempre penja més que l’altre.

La foto enganya, al natural guanyen molt.

LA FULIOLA OLÍMPICA I BOLDÚ TAMBÉ “Si Madrit té les cebes de presentar-se per a les olimpíades del 2012, La Fuliola no serà menos”. Va declarar el Regidor de coses Olimpiques durant la entrega de premis del Campionat Intermundial de Bitlles Catalanes.

El regidor va afegir: “Les instalacions ja les tenim, només mos falta arreglar-les una mica”. Com molts veïns ja han pogut comprovar, s’està preparant la terra de l’estadi de futbol per plantar-hi... esperem que gespa.

L'eufòria en la presentació de la candidatura va ser espectacular.

Pàgina 23

ELS MOMENTS MÉS IMPORTANTS DE LA FULLA A continuació us presentem el que ha estat la història de La Fulla a partir de la narració dels seus moments més importants, reflectits en les diferents portades que us presentem.

NAIXAMENT Als mesos de setembre-octubre de l’any 1982 és quan “La Fulla” fa els seus primers passos, la portada del nº 0 va consistir en els plànols de La Fuliola i Boldú i la seva editorial començava per : “ Hola ! Som els de La Fulla. Una colla de gent que se’ns va ocorrer fer una revista. No trobeu que en aquest poble feia falta una publicitat nostra, on tots puguem expressar el nostre parer sobre qualsevol tema i que al mateix temps tothom que vulgui se’ pugui enterar?”

Les ganes i l’entusiasme traspuen les línies precedents amb un equip de redacció capitanejat per l’Ignasi Piera, l’únic director oficial que ha tingut la revista.

La presentació de la revista es feu en un acte públic durant unes jornades culturals organitzades per l’Ateneu l’abril de 1983.

Ara bé, s’ha de dir que hi va haver un altre nº 0 , que podríem dir-me fou com un intent de revista: a la primavera del 1979 ja va sortir la primera “revista al servei del poble”, però per a que es materialitzés el projecte vam haver d’esperar uns anys...

ORGANITZACIÓ DE L’ASSEMBLEA DE L’ACPC El 13 d’abril de 1985 tingué lloc al local social de l’època la celebració l’assemblea anual ordinària de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal, que llavors agrupava 135 revistes locals i comarcals d’arreu de Catalunya, a la qual La Fulla hi pertanyia (i hi pertany) des de l’any 1983.

L’organització d’aquest acte és una fita important dins de la premsa comarcal en general i per La Fulla en particular.

Durant l’assemblea es plantejaren diverses ponències, una de les quals fou presentada per La Fulla sota el títol “L’Associació Catalana de la Premsa Comarcal, on va?

Problemàtica de la premsa comarcal.”

ES GUANYA EL PREMI “HUMBERT TORRES” El 5 de maig de 1990, durant la vetllada del Sopar de Sant Jordi organitzada conjuntament per Òmnium Cultural,

Especial 100 números

l’Ateneu de Ponent i el Consorci per la normalització lingüística, La Fulla rebé molt gustosament el Xè Premi Humbert Torres, que s’atorga a la premsa comarcal que hagi destacat per diversos motius, en el cas de La Fulla va ser per “la seva qualitat i trajectòria al llarg dels anys”. Val a dir que aquest mèrit el vam compartir amb la revista de Lleida “Cap Pont”, que segons tenim constància encara, avui en dia, que també dóna tombs per la vinya de la premsa comarcal.

S’ARRIBA AL NÚMERO 50.

Això succeïa el març de 1991, i la pròpia portada se’n fa un ressó molt lluït fent-ne una edició en color i amb un disseny ideat per en Ramon Pané; aquest també és l’artífex de nou logotip que veu la llum també en aquest número, més modern que encara s’utilitza avui dia, i més artístic ja que la lletra f, emula una fulla ( per si no us en havíeu donat compte).

A més de la vessant artística en paper, de la celebració d’aquell esdeveniment en va quedar un mussol de fang (del qual només en va poder disposar membres de redacció i col·laboradors) esperant que ens donés sort pels pròxims números.

COLOR A LES PORTADES La Fulla va evolucionant amb els temps i al novembre del 1994 (a partir del número 67), s’imprimeixen de forma continuada portades en color. Anteriorment ja s’havien fet algunes proves a un sol color, però el lluïment de colors no arribà fins aquest moment. i.. 100!

No és fins al Juliol del 2005 que no hi arribem, aconseguir a les tres xifres no es qualsevol cosa i és que entremig, la revista ha passat de ser bimensual a trimestral i amb algun període d’inactivitat ( dels números 92 a 93 va passar un any i mig).

El camí no ha estat fàcil, però no hem d’oblidar que arribar al número 100 sans i estalvis es tota una fita que cal celebrar, així que, per molts números més!

Ens veiem al 101.

Especial 100 números