Per què estàs llegint aquest llibre? SI AQUEST LLIBRE t’ha arribat a les mans és perquè segurament estàs començant a transitar o ja ets de ple en la pubertat. Aquesta és una de les etapes més mogudes de la vida, perquè implica canvis profunds, desitjos nous i sensacions desconegudes. Es produeixen molts canvis en el teu cos, en la teva relació amb ell, en la teva manera de pensar i de pensar-te, en la manera com et vincules amb altres persones i amb el món. Es desperten nous sentiments, interrogants, temors, interessos… I molts desitjos nous, el desig d’explorar, de viure altres experiències, d’adquirir autonomia i de tenir més intimitat.
Vam fer aquest llibre amb la idea d’ajudar-te a entendre una mica millor què t’està passant. Al llarg d’aquestes pàgines trobaràs informació que donarà resposta a moltes de les teves preguntes, t’aclarirà alguns dubtes i et permetrà saber quina és la causa de tantes coses noves. Tant de bo et proporcioni eines perquè puguis expressar el que sents i viure plenament la teva pubertat.
Ara sí:
3
a llegir!
Dones i homes: iguals o diferents? QUAN VAS NÉIXER et van inscriure en una oficina pública
i a la teva família li van donar uns documents que certifiquen la teva identitat. En aquests documents hi figuren el teu nom i cognoms, la data i l’hora del teu naixement, l’adreça de la teva família en aquell moment, el teu sexe i algunes dades més. Llevat del nom, que segurament el van triar altres membres de la teva família, totes les altres dades van sorgir de diferents observacions. L’hora, per exemple, era la que marcava el rellotge. I com van determinar el teu sexe? Mitjançant l’observació dels teus genitals externs: si tens vulva, hauran registrat «femení», i si tens penis, «masculí». Però, creus que n’hi ha prou de veure els genitals per saber si algú és dona o home? I només hi ha dos sexes? Hi ha persones que no tenen ni una vulva ni un penis com a genitals externs. A aquestes persones se les anomena intersexe i són gairebé el 2 % de la població mundial. Et sembla poc? És si fa no fa la mateixa quantitat que la de persones pèl-roges!
6
Experimenta! Busca fotografies de quan eres bebè. En què t’assembles? En què ets diferent? Et reconeixes en la foto que hi ha al teu carnet d’identitat?
Es basa principalment en l’observació dels genitals, però també està definit per altres característiques. Només se’n solen reconèixer dos: femení i masculí, tot i que hi ha persones que tenen característiques de tots dos.
7
Què hi tenen a veure els genitals? TAL VEGADA et sembla que la discussió sobre els sexes és
una cosa actual, però ja el 1949 l’escriptora i filòsofa francesa Simone de Beauvoir va abordar aquesta qüestió en un llibre que va titular El segon sexe. Hi va escriure una frase que va despertar força polèmica: «No es neix dona, s’arriba a ser-ho». Què volia dir amb això? Per a Simone, les diferències entre dones i homes no tenen a veure amb les diferències que hi ha entre els seus cossos, sinó amb les diferències en la manera en què unes i altres van ser criats. Segons ella, ser dona o ser home no és qüestió de genitals, sinó del que els altres esperen de cada persona.
A més, l’aspecte biològic —com és i com es forma el teu cos— no es pot separar completament de l’aspecte social —per exemple, on vius i què t’ensenyen a l’escola. Per això, afirmacions com la que assegura que «els homes són millors per al futbol» obren molts interrogants: són millors perquè són més hàbils amb la pilota o perquè tot just comencen a caminar els donen una pilota i els esperonen a jugar-hi?
8
Per tenir-ho en compte En el moment de néixer, les persones tenen només el 10 % de les connexions cerebrals que tindran d’adults. Això vol dir que la manera de pensar i de prendre decisions, que està lligada a aquestes connexions, es desenvoluparà al llarg de la vida i a través de les experiències. Molts estudis afirmen que les diferències entre dones i homes es deuen a diferències entre els seus cervells, però cal tenir en compte que, en general, aquestes recerques es fan amb persones adultes que ja han estat educades d’una manera determinada.
9
És el conjunt de les característiques i els comportaments que s’esperen d’una persona segons si se la classifica com a dona o com a home.
Ser tu mateixa, ser tu mateix ALGUNA VEGADA has fet alguna cosa que no volies fer només perquè algú t’ho ha demanat o perquè davant la seva mirada senties que ho havies de fer? Alguna vegada has insistit algú perquè fes alguna cosa que no volia fer? Menjar una cosa fastigosa, dir una cosa desagradable a algú o participar en una broma pesada són només algunes de les coses que es fan sota pressió per no decebre el grup de pertinença.
Moltes vegades, darrere d’aquestes pressions hi ha idees equivocades sobre el gènere que consisteixen a creure que les proves, els reptes, els càstigs o les apostes serveixen per demostrar que s’és «molt dona» o «molt home» i encaixar en algun estereotip. Abans d’embarcar-te en algun d’aquests reptes, et podries preguntar què t’empeny a fer-ho i què és el que has de demostrar. En definitiva, les coses que decideixis fer o no fer haurien de dependre de tu i no del que s’espera de tu.
10
#MASCUmite Els homes no són sensibles. Totes les persones senten, però molts homes estan pressionats per ocultar les seves emocions o tenen vergonya de mostrar els seus sentiments.
#FEMImite Les dones són tranquil·les. La tranquil·litat no té res a veure amb el gènere. És una característica que tenen moltes persones. Un mite és una faula, una invenció, una ficció…
Sabies que…? En algunes universitats dels Estats Units encara és freqüent haver de fer certes proves de «valentia» per poder entrar a formar part d’un grup, com ara pegar a altres persones, robar o despullar-se en públic.
11