L’esquirol vermell estava trist. Sentia una pena molt fonda perquè la seva mare s’havia mort, i pensava que no tornaria a ser feliç mai més.
El seu pare li eixugava les llàgrimes amb tendresa, per consolar-lo: –La mare sempre serà amb nosaltres... –I amb la mà es tustava suaument el pit: –Aquí!
L’esquirol no acabava d’entendre-ho. L’únic que sabia era que la mare ja no hi era.