Neda-que-neda Leo Lionni
Per al meu amic Alfredo Segre, que va donar a Neda-que-neda el seu nom.
Títol original: Swimmy © de l´edició original: Random House Children´s Books © del text i de les il·lustracions: Leo Lionni, 1963 © de la traducció: Ignasi Centelles, 2007 © d’aquesta edició: Kalandraka Editora, 2012 Italia, 37 - 36162 Pontevedra Telf.: 986 860 276 editora@kalandraka.com www.kalandraka.com
Imprès a C/A Gráfica Primera edició: abril, 2007 Tercera edició: juliol, 2012 ISBN: 978-84-8464-629-7 D.L.: PO-167-07 Reservats tots els drets
Neda-que-neda Leo Lionni
Una feliç munió de peixets vivia en un racó qualsevol del mar. Tots eren vermells. Només un d’ells era tan negre com la closca d’un musclo. Nedava més de pressa que els seus germans i germanes. El seu nom era Neda-que-neda.
Un mal dia una tonyina veloç, ferotge i molt afamada, va aparèixer com una fletxa travessant les ones. D’un sol glop es va engolir tots els peixets vermells. Només Neda-que-neda es va escapar.
Va allunyar-se'n nedant pel m贸n humit i profund.
Estava espantat, sol i molt trist.
Però el mar era ple de criatures fascinants, i mentre nedava de meravella en meravella Neda-que-neda va tornar a ser feliç. Va veure una medusa feta de gelatina irisada...
Una llagosta, que donava voltes com un molĂ...
Peixos estranys arrossegats per un fil invisible...
Un bosc d’algues que creixia en unes roques de sucre candi...
i una anguila amb una cua tan llarga que gairebÊ se l’oblidava...
I anemones de mar, com palmeres rosades gronxades pel vent.
Aleshores, va veure una multitud de peixets, ben iguals a ell, amagats entre les ombres de les roques i les herbes. «Som-hi, anem a nedar i a jugar i a VEURE coses!» va dir alegrement. «No podem» va contestar un peixet vermell: «El peix gros se’ns menjaria». «Però no us podeu quedar aquí per sempre», va dir Neda-que-neda. «Hem de PENSAR alguna cosa».
Neda-que-neda va pensar i va pensar i va pensar. Llavors, de cop i volta, digué: «Ja ho tinc. Anem a nedar tots junts i semblarem el peix més gros del mar!».
Els va ensenyar a nedar junts, cadascĂş al seu lloc,
i quan havien après a nedar com si fossin un peix gegant, va dir: «Jo seré l’ull».
I així van nedar per l’aigua fresca del matí i per la claror del sol del migdia
i van espantar el peix gros.