Això era un camaleó que no sabia canviar de color. Quan veia que els altres camaleons sí que en sabien, es posava verd d’enveja. De vegades es burlaven d’ell, i es posava vermell de ràbia. Va arribar a caure malalt, i es va posar groc. Amb la febre delirava, li va semblar que veia un fantasma i es va espantar tant que es va posar blanc. El pobre camaleó ho veia tot negre, i així és com es va posar. Però la seva mare, per consolar-lo, li va preparar un enorme pastís de tots els colors.
8
Això era un gall que cantava sempre a la sortida del sol, però ho feia tan malament que sempre es posava a ploure.
9
Això era un rinoceront que un dia es va dir: «Aniré fins a aquella muntanya d’allà, a veure si hi trobo res per menjar». El rinoceront es va posar en marxa i va caminar, i caminar, i caminar, i vinga caminar. I el cas és que mai no va arribar a la muntanya, perquè el rinoceront era molt miop, com tots els rinoceronts, i no es va adonar que el que veia no era cap muntanya, sinó la banya que els rinoceronts tenen a sobre del nas.
Això era un gos que va trobar un os. «El guardaré per a un altre dia», va pensar. I va anar a enterrar-lo. Passat un temps, va tornar al lloc on havia enterrat l’os i va veure que, al lloc exacte, havia nascut un arbre que estava carregat d’ossos.
11