Hi havia una vegada una nena molt llaminera, que es deia Carmeta. Un dia abans de Carnestoltes, la mestra va dir a classe: –Si acabeu la feina, us convido a bunyols. Però la Carmeta no volia treballar, i va demanar permĂs per anar al bany.
Com que tenia son, perquè se n'havia anat al llit molt tard, s'hi va quedar adormida. I quan la Carmeta va tornar a classe, ja no hi eren ni la mestra ni els companys, i dels bunyols nomÊs en quedaven algunes engrunes espargides pel terra. I la Carmeta, que era molt llaminera, se’n va anar plorant cap a casa.