1 Alícia es cansa d’estar davant de l’ordinador, sense saber què més fer, i decideix sortir; però no sap què posar-se. Obre el frigorífic. A dins hi ha una cassola amb conill i, en un plat blanc, una orella esquerra amb una arracada d’or en forma d’estrella. I res més. Ara recorda que ahir nit no va treure res per descongelar. La seva mare li diu que ja va prou bé com va, per anar amb els amics. Però ella insisteix que vol canviar-se. S’ho haurà de posar tot congelat. Tant se val! Es canvia els ulls –un verd i l’altre rosa, com en David–; i es posa el nas mitjà una mica arrodonit de la punta; dos pits grossets; i unes cames més llargues. Es mira, torna a mirar-se i s’agrada molt. –Per les meves orelles, arribaré tard! A la seva mare no li fa cap gràcia que se’n vagi així, regalimant dels ulls, del nas, dels pits, de les cames..., descongelant-se. Però Alícia se’n va de casa contenta i feliç. Com nova.
2 Quan Alícia no pot aguantar-se, és que no pot. Això és el que li passa en una festa, durant un dinar superfamiliar. Tots els parents, pesats, l’atabalen amb les seves atencions: «Alícia, no creixis tant! Alícia, si no menges, no creixeràs! Alícia, calla! Alícia, digues alguna cosa! Alícia, no contestis així! Alícia, riu una mica, dona! Alícia, criatura, no posis aquesta cara! Alícia, si et talles el cabell estaràs més bufona! Alícia, reina, per què no et deixes créixer el cabell? Alícia, no et fiquis els dits al nas! Alícia, neteja’t els llavis, que els tens ben untats! Alícia, no et taquis! Alícia, fes servir el ganivet! Alícia, que et tallaràs! Alícia, no beguis tan de pressa! Alícia, apa, beu un ditet de xampany! Alícia, no cridis! Alícia, afanya’t! Alícia, no corris tant! Alícia, estigues quieta! Alícia, vols caure? Alícia, no t’enfilis! Alícia, seu!». Alícia s’aguanta les ganes d’esclatar. Però les ganes augmenten, augmenten, augmenten. –Ja n’estic farta d’aquest dinar! I quan Alícia ja no pot més, esclata en un acte d’alliberament. El menjador queda fet un desastre, ple pertot arreu de trossos d’Alícia. Un gran trencaclosques!