Les quatre estacions

M sica interpretada per

Sarah Chang Text de

IlÆlustracions d

Emilio Urberuaga

LES

QUATRE ESTACIONS VIVALDI

Concert núm. 1 per a violí en Mi major, Op. 8

e LA PRIMAVERA

f

4

LA PRIMAVERA

a primavera es desvetllava. L’esquirol vermell havia passat gairebé tot l’hivern 9Lresguardat al niu, arraulit amb els seus germans per tal de protegir-se del fred.

La grisor del cel i les pluges abundants havien fet que aquell hivern hagués estat una estació ben inhòspita. Ara, però, a la fi el cel s’aclaria i permetia de gaudir de l’escalforeta d’un sol encara molt tímid.

Els brots tendres als arbres, la florida dels ametllers i dels cirerers anunciava la nova estació. La primavera arribava amb el seu vestit de flors i amb la seva vareta màgica despertava les plantes del son hivernal i omplia l’ambient de vida, de llum i de color.

L’esquirol estava meravellat. Corria d’una banda a l’altra sobre la gespa tova, s’enfilava als arbres, fregava els brots encara tan tendres i, des de ben amunt, cridava a la resta d’esquirols: «Sortiu, correu, que ha arribat la primavera».

DESPERTAR DE LA PRIMAVERA 1. Allegro [00'00'' al 00'28'']

6

LA PRIMAVERA

L’esquirol estava boig d’alegria en veure com les plantes i els arbres tornaven a florir. Va córrer a trobar-se amb el seu vell amic, el cavall que pasturava entre els matolls, se li enfilà d’un salt a la gropa i s’hi passejà, ben excitat.

Després, es deixà caure per la seva cua fins al terra. El cavall el reconegué de seguida, brandà el cap per saludar-lo i bleixà de satisfacció.

De sobte, l’esquirol s’aturà, es recolzà sobre les potetes del darrere i estirà el cos tant com li fou possible fins a la punta de les orelles. Una nova melodia s’escoltava al bosc. Els refilets i la piuladissa dels ocells celebraven la sortida del sol.

EL CANT DELS OCELLS 1. Allegro [00'29'' al 01'11'']