Al mig d’un somni, en Kenny es desperta. I recorda un jardí. –He vist un jardí al somni –pensa en Kenny–, i un arbre. Hi havia un arbre tot florit de blanc. I més amunt de l’arbre brillaven el sol i la lluna costat per costat. La meitat del jardí era plena de matí daurat, i l’altra meitat ho era de nit fosca. –Hi havia alguna cosa més al somni –pensa en Kenny, i prova de recordar. –Un tren –crida– i un gall de quatre potes, i el gall m’ha donat una cosa! Hi havia un tren que avançava esbufegant pel jardí i al vagó hi duia un gall de quatre potes, i el gall va donar un paperet a en Kenny. –Vet aquí –va fer el gall– set preguntes, i tu n’has de trobar totes les respostes. –Si ho faig –va demanar en Kenny–, puc venir a viure al jardí? Però abans que el gall li pogués respondre res, el somni es va acabar.
En Kenny s’asseu a la vora del llit i comença a donar voltes al somni. –Seria maco viure en un jardí així. Al matí podria seure a la meitat de nit del jardí i comptar les estrelles, i a la nit podria jugar a la meitat de dia del jardí i no hauria d’anarme’n a dormir. Trobaré les respostes a les set preguntes i… –Les preguntes! –crida–. Me les he deixades al somni! –Llavors en Kenny tanca els ulls–. Hi tornaré –pensa– i les trobaré. Es gira d’un costat i se sent cruixir una cosa a la butxaca del pijama. És un paperet. En Kenny se’l treu de la butxaca. –Les set preguntes –diu ben baixet–; si les tenia aquí!