Cada diumenge a la tarda anava a visitar-les amb la seva família. Sempre trobaven l’àvia a baix feinejant als fogons de la cuina.
La besàvia era sempre al llit, al pis de dalt, perquè tenia noranta-quatre anys. Per això en Tom les anomenava l’àvia de baix i l’àvia de dalt.
Gairebé cada diumenge es repetia la mateixa rutina. En Tom entrava a la casa, saludava l’avi Tomàs i l’àvia de baix, i s’afanyava escales amunt cap a l’habitació de l’àvia de dalt.
–Agafa uns caramels –li deia l’àvia de dalt. Ell obria la tapa de la capsa de costura que hi havia damunt la calaixera i hi trobava els caramels.