6
L’ocell roig venia tot l’hivern i esperonava el paisatge com res més ho hauria pogut fer.
Mary Oliver
Pit–roig Com aquell qui no fa res, m’emporto les mirades de les hores tristes, de les hores mortes. Com aquell qui no fa res, quin regal, el silenci de l’hivern que em mena refilets de sol. Com aquell qui no fa res, l’infant bada la boca.
7
Marieta Marieta, vola, vola... D’ençà que l’infant es va fixar en mi, sempre vaig mudada: camisola de seda i sabates de setí.
8
Aranya Quan a l’alba gota a gota em bec l’efímera tisana de la teranyina, beso la rosa i abraço el jardí.
Sabater Soc sabater que sabates no té. Res he de menester per caminar sobre l’aigua.
9
1010
Durada, la meva calma. Durada, el meu lloc de repòs.
Peter Handke
Lleó Quan miro l’horitzó i el temps s’atura, soc ventijol que pentina la sabana. Imatge en suspensió. No desitjo res més que aquesta calma.
11