Aquell matí en Fab, el monstre groc, es va llevar amb un mal de cap terrible. Per més que ho rumiava no podia entendre el perquè.
Havia dormit tota la nit d’una tirada, no havia tingut ni set, ni por, i no s’havia hagut d’alçar ni per fer pipí; havia dormit d’allò més bé dotze hores seguides!
Però ja tenia les puntes dels dits gelades, i el mal de cap, com si res!
«Potser he dormit massa. Em rentaré la cara amb l’aigua fresca del riu.»
Llavors va pensar que una mica d’exercici a l’aire del matí li aniria bé, però tot i cansar-se com un beneit, el mal de cap no li passava.
